Dibuix. Materials, eines i sistemes de representació. Tecnologies 1r ESO (Casals)

TEMA 2DIBUIX. MATERIALS, EINES I SISTEMES DE REPRESENTACIÓ.

2.1.- EL DIBUIX COM A LLENGUATGE DE COMUNICACIÓ El dibuix és una forma de comunicació, un llenguatge gràfic

que permet expressar amb un cop d’ull objectes i conceptes que en llenguatge oral o escrit serien molt difícils de descriure.

Hi ha dos tipus de dibuix: Dibuix artístic: forma de comunicació subjectiva, la

interpretació del qual depèn tant de l’autor com de la persona que observa el dibuix.

Dibuix tècnic: llenguatge objectiu, que pretén plasmar la forma i mides dels objectes seguint unes normes concretes. Es caracteritza per la precisió, l’exactitud i és essencial en el procés tecnològic.

TEMA 2: DIBUIX. MATERIALS, EINES I SISTEMES DE REPRESENTACIÓ - VICENT PASTOR - 2

2.1.- EL DIBUIX COM A LLENGUATGE DE COMUNICACIÓ Els materials i eines bàsics més usuals són: els llapis, els

estilògrafs, les gomes d’esborrar, els regles graduats, l’escaire, el cartabó, el transportador d’angles, el compàs i diversos tipus i formats de paper (més endavant estudiarem cada eina per separat).

Per a feines professionals es recorre al dibuix per ordinador. De tota manera, el dibuix sobre paper es continua utilitzant sobretot per a primeres fases del procés tecnològic, per plasmar idees mitjançant esbossos i croquis.


2.2.- EL SUPORT DE DIBUIX

El suport de dibuix més utilitzat és el paper. Les característiques principals del paper són: la mida, el gramatge i l’acabat.

La mida s’anomena format, i està estandarditzada per normes internacionals. La norma més acceptada és l’alemanya DIN A (Deustche Industrie Norm).


2.2.- EL SUPORT DE DIBUIX


2.2.- EL SUPORT DE DIBUIX El gramatge del paper és el pes per unitat de superficie i

s’expressa en unitats de g/m2. En general, com més gramatge té un paper, més gruixut és.

L’acabat fa referència a l’aspecte del paper a la vista i al tacte. Els més usuals per a dibuix tècnic són:

El paper opac. És de textura rugosa i color blanc. És el més usual per a dibuix tècnic com artístic.

El paper vegetal. Pot ser brillant o mat. És translúcid i té una textura rugosa. S’utilitza per calcar dibuixos, plànols, etc.

El paper mil·limetrat. És de textura rugosa i de colors clars. Està quadriculat en mm i cm. S’utilitza sobretot per realitzar gràfics.

Activitats 3, 4 i 5TEMA 2: DIBUIX. MATERIALS, EINES I SISTEMES DE REPRESENTACIÓ - VICENT PASTOR - 6

2.3.- MATERIALS I EINES DE DIBUIX El llapis és l’eina de dibuix per excel·lència. Està fet de

fusta amb forma allargada cilíndrica o hexagonal i conté a l’interior la mina constituïda essencialment per minerals de grafit i argila.

No tots els llapis són iguals sinó que es classifiquen segons la duresa, que en determina la utilitat més adequada.


2.3.- MATERIALS I EINES DE DIBUIX


Per traçar línies rectes amb el llapis, cal col·locar-lo arran de regle i lleugerament inclinat. D’aquesta manera ens assegurem que el traç quedi ben definit.

2.3.- MATERIALS I EINES DE DIBUIX El portamines porta incorporada una mina de grafit a

l’interior que es desgasta progressivament i manté un gruix de línia homogeni. Resol l’inconvenient principal del llapis d’haver d’anar fent punta per evitar que el gruix variï a mesura que es desgasten.

Al mercat hi ha mines de diàmetres diferents, des de 0,2mm a 0,9mm, i amb dureses diferents, segons el mateix criteri que les dels llapis.

El retolador són estris de plàstic amb un cartutx esponjós impregnat de tinta que permeten fer dibuixos més perdurables que els realitzats amb llapis ja que no es poden esborrar tan fàcilment.


2.3.- MATERIALS I EINES DE DIBUIX Els estilògrafs són uns tipus de retoladors que s’utilitzen

en el dibuix tècnic per passar a tinta croquis i plànols. Tenen uns traços estàndards. Els més usuals són de 0,2mm, 0,4mm, 0,6mm i 0,8mm.


Per dibuixar correctament amb l’estilògraf, aquest s’ha de mantenir perpendicular al paper i fer el traç lentament per tal que sigui continu. Per traçar línies rectes s’ha d’utilitzar la part no bisellada del regle. Si té un rebaix invertit, facilita que no es corri la tinta.

2.3.- MATERIALS I EINES DE DIBUIX Les gomes d’esborrar són els auxiliars bàsics per esmenar i

retocar els dibuixos. Les gomes d’esborrar llapis són toves i eliminen el llapis sense desgastar el paper. Per contra, les gomes d’esborrar tinta són més dures perquè eliminen la tinta desgastant el paper, de manera que cal vigilar de no estripar-lo, i el resultat és menys polit.


Activitats 7, 8 i 9

Esborra poc a poc, subjectant bé el paper. Si no ho fas així, se’t pot arrugar.

2.3.- MATERIALS I EINES DE DIBUIX El regle graduat serveix per prendre i marcar mesures, i

dibuixar línies rectes. Longitudinalment té marcada una escala mètrica decimal, en la qual solen estar indicats els mil·límetres, els centímetres i els decímetres.


Com es mesura amb un regle graduat?

1.- Col·loca el regle graduat sobre la línia que vulguis mesurar.2.- Fes coincidir el 0 del regle graduat amb l’origen de la línia.3.- Efectua la lectura. Pots practicar la lectura en dm, cm i mm.

2.3.- MATERIALS I EINES DE DIBUIX L‘escaire i el cartabó són dues eines que es fan servir

conjuntament per dibuixar línies paral·leles, perpendiculars i angles múltiples de 15º.


El cartabó és un triangle que té dos angles de 45º i un de 90º. És, per tant, un triangle isòsceles perquè té dos costats iguals.

L’escaire és un triangle amb angles de 30º, 60º i 90º. És, per tant, un triangle escalè perquè té tots els costats diferents.

2.3.- MATERIALS I EINES DE DIBUIX Tots dos són triangles rectangles perquè tenen un angle

recte (90º). Recorda que en un triangle rectangle, els dos costats contigus a l’angle recte són els catets, i el costat oposat a l’angle recte és la hipotenusa, que sempre és el més llarg.

Si pertanyen al mateix joc, es compleix que la hipotenusa del cartabó i el catet més llarg de l’escaire tenen la mateixa longitud.




Com es dibuixen l ínies paral · leles amb escaire i cartabó?

1.- Col·loca el cartabó sobre el paper de manera que la hipotenusa coincideixi amb la línia.2.- Col·loca l’escaire fent coincidir la seva hipotenusa amb el catet del cartabó.3.- Mantenint fixada la posició de l’escaire, fes lliscar el cartabó al costat de la hipotenusa i traça cada línia paral·lela en la posició que correspongui.



Com es dibuixen l ínies perpendiculars amb escaire i cartabó?

1.- Col·loca el cartabó i l’escaire per fer línies paral·leles tal com s’acaba d’explicar.2.- Gira el cartabó 90º.3.- Mantenint fixada la posició de l’escaire, fes lliscar el cartabó i traça cada línia perpendicular en la posició que correspongui.



Activitats 10, 11 i 13

Com es dibuixa un rectangle a partir de dos costats?

1.-Pren el costat més llarg com a base.2.- Amb l’escaire i el cartabó fes dues perpendiculars als extrems de la base.3.- Marca-hi amb el regle la mida al costat curt i traça una línia que uneixi cada extrem dels dos costats.

2.3.- MATERIALS I EINES DE DIBUIX El compàs serveix per traçar circumferències o arcs de

circumferències. Normalment metàl·lic, amb dos braços que s’uneixen en un vèrtex articulat. Un dels braços acaba en punxa, de manera que es pot fixar momentàniament al paper. En l’altre braç s’insereix una mina de llapis.

Hi ha un accessori que permet acoblar un estilògraf al compàs. També hi ha un altre accessori allargador que permet fer cercles més grans.




Com s’uti l itza correctament un compàs?

1.- Agafa el compàs pel mànec i col·loca’l perpendicularment al paper. La punxa metàl·lica i la mina han d’estar al mateix nivell.2.- Clava la punxa que servirà de centre de la circumferència o arc de circumferència.3.- Traça la circumferència o arc de circumferència, mantenint el compàs quasi vertical i sense aixecar-lo del paper.



Com es dibuixa la recta mediatriu d’un segment amb el compàs?

La recta mediatriu d’un segment és la recta perpendicular al segment que passa pel seu centre.

1.-.Clava la punxa del comàs en un extrem del segment.2.-Obre el compàs una mica més de la meitat del segment3.- Traça un arc per sobre i un altre per sota del segment.4.- Sense tancar el compàs, clava’l en l’altre extrem del segment traça també un arc per sobre i un altre per sota.5.- Amb el regle graduat traça una línia que va des de les dues creus formades pels arcs.



Com es dibuixa un quadrat coneixent.-ne la diagonal?

1.-. Traça la mediatriu de la diagonal.2.- Clava el compàs al centre i transporta la mida de mitja diagonal a l’altra diagonal, per sobre i per sota de la primera.3.- Uneix els quatre extrems resultants.



Com es dibuixa un rombe coneixent.-ne les dues diagonals?

1.-. Traça la mediatriu de la diagonal llarga.2.- Marca les mides de la diagonal curta, la meitat per sobre i la meitat per sota de la primera diagonal.3.- Uneix els quatre extrems resultants.

2.3.- MATERIALS I EINES DE DIBUIX El transportador d’angles es fa servir per mesurar, marcar

i transportar angles d’un suport a un altre. Habitualment és de plàstic o de fusta, amb forma de

semicircumferència o circumferència. El més habitual és el que té forma semicircular, que està graduat en 180º. El que té forma circular està graduat amb els 360º que cobreixen tot el cercle segons el sistema sexagesimal.




Com es mesura amb el transportador d’angles?

1.- Col·loca la marca que hi ha en la part central del transportador sobre el vértex de l’angle que es vol mesurar, de manera que la base del transportador coincideixi amb un costat de l’angle.2.- El nombre de graus que intersequen amb l’altre costat de l’angle és la mesura de l’angle. Cal tenir en compte que els transportadors d’angles tenen doble numeració. Estan numerats d’esquerra a dreta i de dreta a esquerra, per la qual cosa la mesura real de l’angle s’obté mesurant des l’angle 0º i l’altra lectura correspon a l’angle suplementari.



Activitats 15, 16, 17, 18 i 20

2.4.- SISTEMA DIÈDRIC Els objectes tenen tres dimensions en l’espai. El sistema

dièdric permet representar-los en dues dimensions, és a dir, sobre el paper. D’aquesta manera se’n poden plasmar de forma fiable les formes i les mides.

El sistema dièdric és la projecció de l’objecte sobre plans perpendiculars entre ells. Aquests plans reben el nom de pla horizontal, pla vertical i pla perfil. En cada un d’aquests plans dibuixem una projecció en dues dimensions de l’objecte.


2.4.- SISTEMA DIÈDRIC Les vistes ortogonals són les representacions de les

projeccions de l’objecte sobre cadascun dels plans perpendiculars.

L’alçat és la representació de la projecció de l’objecte sobre el pla vertical i és la vista que s’obte quan l’objecte s’observa des del davant.

La planta és la representació de la projecció de l’objecte sobre el pla horizontal i és la vista que s’obte quan l’objecte s’observa des de dalt.

El perfil és la representació de la projecció de l’objecte sobre el pla perfil i és la vista que s’obte quan l’objecte s’observa des d’un costat.


2.4.- SISTEMA DIÈDRIC


2.4.- SISTEMA DIÈDRIC Per dibuixar les tres vistes sobre el mateix paper, es

disposen com si despleguéssim els tres plans perpendiculars de la manera següent:


2.4.- SISTEMA DIÈDRIC Les vistes de l’objecte compleixen les correspondències

següents entre les mides:

L’alçat i el perfil tenen la mateixa alçària. L’alçat i la planta tenen la mateixa llargària. La planta i el perfil tenen la mateixa amplària.I també, les arestes i línies de relleu de l’alçat coincideixen

sempre amb les arestes i línies de relleu del perfil i de planta.




Activitats 21, 22, 23, 25 i 27

Com es realitza un croquis de les vistes ortogonals?

1.- Observa atentament l’objecte i determina quina de les tres vistes correspon a l’alçat.2.- A partir de l’alçat, determina les altres dues vistes, el perfil i la planta.3.- Dibuixa de forma proporcionada l’alçat.4.- Allarga cap a la dreta o cap a l’esquerra, les línies extremes i dibuixa el perfil.5.- Allarga cap avall les línies extremes i dibuixa la planta.

2.5.- PERSPECTIVA Fixa’t en aquest dibuix fet al terra per l’artista Julian

Beever. Tot i estar realitzat sobre una superfície de dues dimensions, dóna sensació de profunditat.


2.5.- PERSPECTIVA


2.5.- PERSPECTIVA Per tal d’imaginar-nos com són els objectes reals, hem de

dibuixar-los de manera que sembli que tenen volum. La perspectiva és el dibuix en dues dimensions que representa les tres dimensions de l’espai.

• Els tres tipus de perspectives més comunes són: la perspectiva cavallera, la perspectiva isomètrica i la perspectiva cònica. La diferència entre els tres tipus rau sobretot en els angles que formen els tres eixos que reprensenten l’alçària, l’amplària i la profunditat.


2.5.- PERSPECTIVA La perspectiva cavallera es realitza traçant els eixos de

l’espai de tal manera que l’alçària i l’amplària són perpendiculars entre si, mentre que els angles amb el tercer eix són de 135º. L’avantatge d’aquest tipus de perspectiva és que mostra l’alçat de l’objecte i es pot dibuixar a partir d’ell. La proporció entre l’alçària i l’amplària es mantenen en relació a les mides reals, mentre que la proporció amb la profunditat varia.


2.5.- PERSPECTIVA La perspectiva isomètrica es realitza traçant els eixos de

l’espai de tal manera que els angles que els eixos formen entre si són tot tres de 120º. L’avantatge d’aquest tipus de perspectiva és que la proporció entre l’alçària, l’amplada i la profunditat de l’objecte es mantenen en relació a les mides reals, ja que els tres eixos formen el mateix angle entre si.


2.5.- PERSPECTIVA En la perspectiva cònica, totes les línies que en l’espai són

paral·leles, es representen seguint unes rectes projectants que convergeixen en un punt imaginari anomenat punt de fuga. S‘utilitzen un, dos o tres punts de fuga segons si veiem una, dues o les tres dimensions de l’objecte de forma obliqua.


2.5.- PERSPECTIVA L’avantatge de la perspectiva cònica és que la

representació obtinguda és la més semblant a la que veiem a la realitat. Per això, s’utilitza molt en disseny de projectes arquitectònics en els quals ens hem d’imaginar com serà abans de construir-lo, com ara un gratacel, un camp de futbol o complex urbanístic.


Activitats 46, 47, 48 i 50

FI DEL TEMA 2

DIBUIX. MATERIALS, EINES I SISTEMES DE

REPRESENTACIÓ


Activitats finals: 30, 32, 33, 34, 35, 36,38, 41 i 43

Els activitats corresponen al llibre Tecnologies 1 de Casals

Dibuix. Materials, eines i sistemes de representació. Tecnologies 1r ESO (Casals)

Education

Transcript of Dibuix. Materials, eines i sistemes de representació. Tecnologies 1r ESO (Casals)