diari10 - Rosa Sensat · L’Hort Digital és un projecte del Citilab de Cornellà que ofereix un...
2
Què has après a l’Escola d’Estiu? Ha estat el meu primer any. He fet un curs de Lóczy i he après moltes coses a nivell d’intervenció amb els sentits, tracte, llenguatge i expressió corporal per poder-les compartir amb la resta de companyes i poder enriquir el projecte de la meva escola. Jo crec que m’ha servit per enriquir la meva pràctica educativa. Suma’t amb nosaltres a les xarxes socials Entrevista Irene Rigau El pedagog francès Philippe Meirieu serà l’encarregat avui de compartir a través del vídeo les seves reflexions sobre l’educació i sobre el Tema General de l’Escola d’Estiu «Aprendre a ensenyar a aprendre». Meirieu, que és l’inspirador de les reformes pedagògiques que van tenir lloc a França a principis dels anys noranta, creu fermament que ensenyar a aprendre és la funció dels mestres, perquè avui en dia la formació no s’atura mai, sinó que continua al llarg de tota la vida. En la seva intervenció, el pedagog francès reflexiona al voltant de tres pols diferents: el del mestre, el de l’estudiant i el de la institució. Així, el mestre és algú que ha de mantenir certa relació amb el programa que li correspon d’ensenyar, amb els coneixements que li correspon transmetre, però amb el qual no n’hi ha prou, ja que també ha de «Els espais de trobada i d’intercanvi sempre seran necessaris» Nascuda a Banyoles el 1951, Rigau prové i coneix a fons l’educació a casa nostra. Llicenciada en psicologia per la UAB i diplomada en EGB, especialitat parvulari, per l’Escola Universitària del Professorat de Girona, és també mestra d’ensenyament primari per l’Escola Normal de Girona i de català per l’Institut de Ciències de l’Educació de la UAB. En l’àmbit educatiu, ha exercit de mestra d’educació infantil i de primària, i ha treballat com a professora de psicopedagogia, prelectura i preescriptura, i ciències de l’observació a la Facultat d’Educació de la UdG i de polítiques educatives i legislació escolar a la UOC. En l’àmbit polític, va ser consellera de Benestar i Família entre els anys 1999 i 2003. Fent una mica d’història, ¿podria expli- car-nos què va representar per vostè, com a mestra jove, establir relació, encara en la clandestinitat, amb els moviments de renovació pedagògica del país i de fora? Va representar la manera de concretar i visualitzar el meu compromís amb l’escola pública catalana i amb la llen- gua del país. I què li han aportat a la seva trajectòria educativa? La consciència que el gran capital peda- gògic es troba a les aules i als centres. D’altra banda, els moviments de renovació pedagògica són un bon exemple del fet que la formació permanent no es pot imposar, sinó que cal donar-hi suport. Considera que ha disminuït l’àmplia xarxa de moviments de renovació pedagògica que hi havia fa anys a Catalunya? Depèn dels territoris. En conjunt podem valorar que, malgrat l’extensió dels serveis educatius de l’Administració i del desple- gament del marc universitari, els movi- ments de renovació pedagògica, com a grans àmbits de trobada, s’han mantingut. Què és pot fer per reforçar-la? La difusió de bones pràctiques i la promo- ció d’àmbits d’intercanvi d’experiències poden afavorir-ne l’extensió. Avui en dia l’Administració educativa ja fa una àmplia oferta formativa destinada als docents. En aquest con- text, ¿considera que moviments com el de Rosa Sensat tenen encara un paper per fer? No és incompatible, atès que part de la proposta de formació és proposada Ha estat la meva primera experiència en aquesta escola d’estiu i he après molt. He fet el curs de geometria de la Mª Antònia Canals i he trobat nous punts de vista per fet la meva feina i coses que desconeixia i que podré aplicar a les classes. Mar Cáceres Ha estat el meu primer any a l’escola, i m’ha servit per relacionar-me amb d’altres mestres cosa que ja ha estat molt enriquidor. He fet dos cursos, un de titelles i un altre de grups de treball en l’Educació Infantil i he aprés i xerrat molt. Esther Rodríguez Hi vinc des del 2005, i aquí aprenc a treballar en grup, a fer equip i ha compartir amb altres companys i companyes de professió noves idees. La idea bàsica de l’escola és la cooperació ja que durant l’any a vegades et pots trobar sol, i aquí venim amb molt d’interès per millorar el nostre ofici de mestre. Joan Arqueros Lorena Ibáñez diari10 www.rosasensat.org www.rosasensat.org escola d’estiu 15 de juliol de 2011 diari10 i organitzada pels mateixos moviments, com és el cas de Rosa Sensat. Els espais de trobada i d’intercanvi sempre seran necessaris si volem reforçar el treball en xarxa de centres i ensenyants. Quan participen a les nostres escoles d’estiu companyes i companys de França, Itàlia, Brasil, Regne Unit, etc., se sorprenen molt positivament del que s’hi fa i com s’organitzen. Què en pensa, com a consellera, d’aquesta admiració exterior? La nostra tradició pedagògica té molt a veure amb el fet que som un país sense estat i, precisant, amb el fet de no haver tingut durant un llarg període de temps una Administració pròpia. D’alguna ma- nera, l’autoorganització i l’autoformació formen part del nostre ADN pedagògic. Què pensa del fet que encara avui siguin tants els milers de mestres de Catalunya que participen cada any a les escoles d’estiu que s’organitzen a casa nostra? Per una gran majoria d’ensenyants no es concep l’exercici docent sense formació. D’altra banda, voldria destacar la di- mensió relacional de les escoles d’estiu: ens agrada retrobar-nos i conèixer gent nova. Així doncs, les escoles d’estiu són un dels millors àmbits per intercanviar il·lusions, neguits i expectatives. En les primeres declaracions com a consellera va manifestar que un dels seus objectius era impulsar la tercera renovació pedagògica a Catalunya. En aquest sentit, quines mesures pensa aplicar per fer-la realitat? Una de les primeres actuacions, i voldria que esdevingués un compromís per a tota la legislatura, és la d’estar atents a les veus noves, a les receptes recents i als postulats d’avantguarda que anun- cien el nou marc d’orientació educativa per a les noves generacions d’aquest segle XXI. Afavorir les estratègies que permeten identificar els elements sus- ceptibles de ser reorientats i actualitzats que han de fer possible l’èxit escolar. Jordi Navarro Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament escola d’estiu 15 de juliol de 2011 poder mantenir una relació específica amb els coneixements en plural. Com diu Meirieu, «tot mestre ha de ser un investigador dins el seu propi saber». En aquest esquema, el mestre ha de sa- ber situar-se en el punt de vista d’aquell que aprèn, de l’estudiant. I és aquí on que el pedagog introdueix el terme moment pedagògic per referir-se al moment en què el formador descobreix que l’altre es resisteix a comprendre. Tots sabem que vivim en un món on el zàping permanent o els estímuls múltiples escurcen cada vegada més el temps d’atenció. Això fa que els alumnes, igual que els adults, ja no tinguin l’hàbit de seguir un continu, d’involucrar-se en tota la durada d’una activitat. I l’escola ha de tenir aquí un pa- per de formació absolutament essencial. Davant d’un món que ho accelera tot i constantment, un món que ho demana tot i de seguida, l’escola ha de desacce- lerar, ha de prendre’s temps, construir espais i temps on hi hagi els mitjans per pensar amb temps, amb tranquil·litat, amb serenitat, sense estar permanen- tment assetjats per estímuls exteriors. Però al costat del formador i l’estudiant hi ha d’haver la institució. Com diu Meirieu, «no podem ensenyar, no po- dem formar alumnes perquè aprenguin si no tenim la possibilitat de fer-ho en una institució». I l’escola és una institu- ció que té una vocació, la de transmetre entre generacions el que permetrà que les generacions futures ho facin millor que les generacions passades i actuals. L’escola ha de ser un lloc on es pugui pensar amb tranquil·litat i serenitat Dipòsit legal: B-33785-84. Imprès a Multitex S.L., Diputació, 113-115. Barcelona Consellera d’Ensenyament D10def.indd 1 14/07/2011 15:39:56
Transcript of diari10 - Rosa Sensat · L’Hort Digital és un projecte del Citilab de Cornellà que ofereix un...
Què has après a l’Escola d’Estiu?
Ha estat el meu primer any. He fet un curs de Lóczy i he après moltes coses a nivell d’intervenció amb els sentits, tracte, llenguatge i expressió corporal per poder-les compartir amb la resta de companyes i poder enriquir el projecte de la meva escola. Jo crec que m’ha servit per enriquir la meva pràctica educativa.
Suma’t amb nosaltres a les xarxes socials
Entrevista
Irene Rigau
El pedagog francès Philippe Meirieu serà l’encarregat avui de compartir a través del vídeo les seves reflexions sobre l’educació i sobre el Tema General de l’Escola d’Estiu «Aprendre a ensenyar a aprendre». Meirieu, que és l’inspirador de les reformes pedagògiques que van tenir lloc a França a principis dels anys noranta, creu fermament que ensenyar a aprendre és la funció dels mestres, perquè avui en dia la formació no s’atura mai, sinó que continua al llarg de tota la vida.
En la seva intervenció, el pedagog francès reflexiona al voltant de tres pols diferents: el del mestre, el de l’estudiant i el de la institució. Així, el mestre és algú que ha de mantenir certa relació amb el programa que li correspon d’ensenyar, amb els coneixements que li correspon transmetre, però amb el qual no n’hi ha prou, ja que també ha de
«Els espais de trobada i d’intercanvi sempre seran necessaris»Nascuda a Banyoles el 1951, Rigau prové i coneix a fons l’educació a casa nostra. Llicenciada en psicologia per la UAB i diplomada en EGB, especialitat parvulari, per l’Escola Universitària del Professorat de Girona, és també mestra d’ensenyament primari per l’Escola Normal de Girona i de català per l’Institut de Ciències de l’Educació de la UAB. En l’àmbit educatiu, ha exercit de mestra d’educació infantil i de primària, i ha treballat com a professora de psicopedagogia, prelectura i preescriptura, i ciències de l’observació a la Facultat d’Educació de la UdG i de polítiques educatives i legislació escolar a la UOC. En l’àmbit polític, va ser consellera de Benestar i Família entre els anys 1999 i 2003.
Fent una mica d’història, ¿podria expli-car-nos què va representar per vostè, com a mestra jove, establir relació, encara en la clandestinitat, amb els moviments de renovació pedagògica del país i de fora? Va representar la manera de concretar i visualitzar el meu compromís amb l’escola pública catalana i amb la llen-gua del país.
I què li han aportat a la seva trajectòria educativa?
La consciència que el gran capital peda-gògic es troba a les aules i als centres. D’altra banda, els moviments de renovació pedagògica són un bon exemple del fet que la formació permanent no es pot imposar, sinó que cal donar-hi suport.
Considera que ha disminuït l’àmplia xarxa de moviments de renovació pedagògica que hi havia fa anys a Catalunya? Depèn dels territoris. En conjunt podem valorar que, malgrat l’extensió dels serveis educatius de l’Administració i del desple-gament del marc universitari, els movi-ments de renovació pedagògica, com a grans àmbits de trobada, s’han mantingut.
Què és pot fer per reforçar-la?La difusió de bones pràctiques i la promo-ció d’àmbits d’intercanvi d’experiències poden afavorir-ne l’extensió.
Avui en dia l’Administració educativa ja fa una àmplia oferta formativa destinada als docents. En aquest con-text, ¿considera que moviments com el de Rosa Sensat tenen encara un paper per fer?No és incompatible, atès que part de la proposta de formació és proposada
Ha estat la meva primera experiència en aquesta escola d’estiu i he après molt. He fet el curs de geometria de la Mª Antònia Canals i he trobat nous punts de vista per fet la meva feina i coses que desconeixia i que podré apl icar a les c lasses.
Mar Cáceres Ha estat el meu primer any a l’escola, i m’ha servit per relacionar-me amb d’altres mestres cosa que ja ha estat molt enriquidor. He fet dos cursos, un de titelles i un altre de grups de treball en l’Educació Infantil i he aprés i xerrat molt.
Esther Rodríguez Hi vinc des del 2005, i aquí aprenc a treballar en grup, a fer equip i ha compartir amb altres companys i companyes de professió noves idees. La idea bàsica de l’escola és la cooperació ja que durant l’any a vegades et pots trobar sol, i aquí venim amb molt d’interès per millorar el nostre ofici de mestre.
Joan Arqueros Lorena Ibáñez
diari10 ww
w.r
osas
ensa
t.or
g
ww
w.r
osas
ensa
t.or
g escola d’estiu 15 de juliol de 2011
diari10i organitzada pels mateixos moviments, com és el cas de Rosa Sensat. Els espais de trobada i d’intercanvi sempre seran necessaris si volem reforçar el treball en xarxa de centres i ensenyants.
Quan participen a les nostres escoles d’estiu companyes i companys de França, Itàlia, Brasil, Regne Unit, etc., se sorprenen molt positivament del que s’hi fa i com s’organitzen. Què en pensa, com a consellera, d’aquesta admiració exterior? La nostra tradició pedagògica té molt a veure amb el fet que som un país sense estat i, precisant, amb el fet de no haver tingut durant un llarg període de temps una Administració pròpia. D’alguna ma-nera, l’autoorganització i l’autoformació formen part del nostre ADN pedagògic.
Què pensa del fet que encara avui siguin tants els milers de mestres de Catalunya que participen cada any a les escoles d’estiu que s’organitzen a casa nostra?Per una gran majoria d’ensenyants no es concep l’exercici docent sense formació. D’altra banda, voldria destacar la di-mensió relacional de les escoles d’estiu: ens agrada retrobar-nos i conèixer gent nova. Així doncs, les escoles d’estiu són un dels millors àmbits per intercanviar il·lusions, neguits i expectatives.
En les primeres declaracions com a consellera va manifestar que un dels seus objectius era impulsar la tercera renovació pedagògica a Catalunya. En aquest sentit, quines mesures pensa aplicar per fer-la realitat? Una de les primeres actuacions, i voldria que esdevingués un compromís per a tota la legislatura, és la d’estar atents a les veus noves, a les receptes recents i als postulats d’avantguarda que anun-cien el nou marc d’orientació educativa per a les noves generacions d’aquest segle XXI. Afavorir les estratègies que permeten identificar els elements sus-ceptibles de ser reorientats i actualitzats que han de fer possible l’èxit escolar.
Jordi Navarro
Generalitat de CatalunyaDepartamentd’Ensenyament
escola d’estiu 15 de juliol de 2011
poder mantenir una relació específica amb els coneixements en plural. Com diu Meirieu, «tot mestre ha de ser un investigador dins el seu propi saber».
En aquest esquema, el mestre ha de sa-ber situar-se en el punt de vista d’aquell que aprèn, de l’estudiant. I és aquí on que el pedagog introdueix el terme moment pedagògic per referir-se al moment en què el formador descobreix que l’altre es resisteix a comprendre. Tots sabem que vivim en un món on el zàping permanent o els estímuls múltiples escurcen cada vegada més el temps d’atenció. Això fa que els alumnes, igual que els adults, ja no tinguin l’hàbit de seguir un continu, d’involucrar-se en tota la durada d’una activitat. I l’escola ha de tenir aquí un pa-per de formació absolutament essencial. Davant d’un món que ho accelera tot i constantment, un món que ho demana tot i de seguida, l’escola ha de desacce-lerar, ha de prendre’s temps, construir espais i temps on hi hagi els mitjans per pensar amb temps, amb tranquil·litat, amb serenitat, sense estar permanen-tment assetjats per estímuls exteriors.
Però al costat del formador i l’estudiant hi ha d’haver la institució. Com diu Meirieu, «no podem ensenyar, no po-dem formar alumnes perquè aprenguin si no tenim la possibilitat de fer-ho en una institució». I l’escola és una institu-ció que té una vocació, la de transmetre entre generacions el que permetrà que les generacions futures ho facin millor que les generacions passades i actuals.
L’escola ha de ser un lloc on es pugui pensar amb tranquil·litat i serenitat
Dipòsit legal: B-33785-84. Imprès a Multitex S.L., Diputació, 113-115. Barcelona
Consellera d’Ensenyament
D10def.indd 1 14/07/2011 15:39:56
L’Hort Digital és un projecte del Citilab de Cornellà que ofereix un espai per apropar la tecnologia a la comunitat educativa; un punt de trobada per treure els millors fruits de l’aplicació de les noves tecnologies a l’educació. Els cursos, que giren entorn de l’aplicació de les tecnologies a les aules, es fan amb una combinació de formats, presencial i virtual, i s’adrecen a profes-sionals de l’àrea educativa de secundària i primària.
En el curs, professors i facilitadors treballen junts per proposar, debatre i provar enfo-caments innovadors per utilitzar la tecno-logia a l’aula, centrant-se principalment en les eines web 2.0 i la personalització de l’aprenentatge a través d’eines socials i col·laboratives. La sessions presencials, de 2,5 h de durada, un cop al mes d’oc-tubre a juny, es complementen amb un espai virtual, una xarxa social, en la qual els participants interactuen, participen en discussions, s’ajuden i treballen conjun-tament, i esdevenen així una comunitat d’aprenentatge. Es tracta d’un laboratori obert per compartir idees i experiències, on el professorat podrà provar les capa-citats, avantatges i desavantatges tant de les noves tecnologies com de les més tradicionals. L’Hort Digital aspira a conver-tir-se en un referent de noves tecnologies aplicades a l’educació i pretén donar suport i acompanyament al professorat en la incorporació de les tecnologies a l’aprenentatge. El curs està reconegut pel Departament d’Ensenyament amb 60 hores de formació.
El projecte s’emmarca en el Citilab, un centre per a la innovació social i digital que explota i difon l’impacte digital en el pensament creatiu, el disseny i la inno-vació que sorgeixen de la cultura digital. Citilab és una barreja entre un centre de formació, un centre de recerca i una incu-badora d’iniciatives empresarials i socials.
Hort Digital: sembrant idees, conreant innovació
tal de prendre decisions cada vegada més complexes.
I es pregunta, «Com opera aprendre a ensenyar a aprendre en la formació inicial i continuada dels mestres i forma-dors? A través de dos principis. Primer, el de l’alternança, entesa com un apre-nentatge que confronta models teòrics i decisions, teoria i pràctica, i que s’ar-ticula apropiant-se models i aprenent a prendre decisions en contextos diferents. Perquè per comprendre el que passa en una classe i com reacciona un estudiant a una certa cosa cal disposar de models. I segon, a través d’un treball progres-siu i col·lectiu, perquè no hi ha altra forma d’avançar en l’ofici de mestre «que posar-se a treballar i preparar-se, observar, investigar, posar-se en situació de comprendre coses i d’analitzar-les».
I és que l’ensenyament és una feina d’experts, segons Meirieu. I què és un expert? Doncs algú que no pot acon-tentar-se de reproduir infinitament uns esquemes d’accions idèntics. És algú que ha de prendre decisions i gestionar l’imprevist. En definitiva, «el mestre ha de ser tan expert com el cirurgià».
Jordi Navarro
Com hem d’organitzar la formació dels mestres tenint en compte els formadors, els estudiants i les institucions? Doncs a través d’una dimensió cultural, d’una cultura viva capaç de vincular el que cadascú té de més íntim amb allò que hi ha en el món de més universal; una altra en ciències humanes, en psicologia, en sociologia, i fins i tot en antropologia, i una tercera d’ètica i pedagògica, perquè si és veritat que hi ha infants penalitzats per la vida, també ho és que no només podem practicar una mena d’enfocament determinista per explicar els comportaments, o sigui, els fracassos dels estudiants. Perquè quan un infant no aprèn o és un fracàs escolar podem dir «no és culpa seva, és una víctima de la societat» o bé «podria haver-se comportat d’una altra manera, d’altres han escapat d’aquesta situació», i massa sovint l’escola oscil·la entre l’estigmatit-zació dels culpables i la compassió per les víctimes.
«Ni estigmatització dels culpables ni compassió per les víctimes, sinó interpel·lació a la llibertat de l’altre», diu Phillipe Meirieu, per al qual una bona formació dels mestres és una formació que és capaç de posar les persones en situació de comprendre les decisions, per
«El mestre ha de ser tan expert com el cirurgià»
Aquest estiu podeu continuar gaudint del servei de préstec de la Biblioteca Rosa Sensat. Animeu-vos a venir i agafar fins a cinc documents: pel·lícules, novel·les, assaigs, literatura infantil i juvenil... Per facilitar-te la feina de selecció de la millor lectura educativa trobaràs la tria de les novetats bibliogràfiques que ha preparat el Seminari de Lectures Pedagògiques, que des del curs passat es reuneix un cop al mes per comentar i destacar els llibres d’educació que arriben a la biblioteca, així com les pel·lícules i novel·les on el món de l’educació té un protagonisme rellevant. Els socis i les sòcies podeu gaudir de tots els serveis de la biblioteca, inclòs el préstec.
Recordeu que la Biblioteca de l’Associació compta amb més de 66.000 títols, i que l’any passat va deixar en préstec més de 9.000 llibres, i va rebre la consulta en sala de gairebé 12.000. A més, la Biblioteca té un fons his-tòric d’educació de gran rellevància obert als investigadors que comprèn uns 4.000 llibres i 79 títols de revistes anteriors a l’any 1939, fruit del llegat de mestres i pedagogs. De la mateixa manera, la Biblioteca té dipositats els arxius
pe r sona l s de l s mes t r es Rosa Sensa t , Artur Martorell i Angeleta Ferrer. L’horari d’atenció és de dilluns a dijous de 12 a 20 h, els diven-dres de 10 a 15 h, i els dissabtes de 9 a 14 h. A partir del 4 de juliol la biblioteca obrirà tots els matins de 10 a 15 hores. Us hi esperem!!!! (Tanquem del 23 de juliol al 4 de setembre.)
La Biblioteca participa en moltes activitatsDes del mes de setembre de 2010 la Biblioteca forma part del Grup de Biblioteques Associades a la UNESCO, que va ser creat l’any 1995 per difondre els objectius d’aquesta organització. Els 41 centres que formem actualment el grup a Catalunya i Balears tenim molt en compte la funció social, educativa i integradora de les biblioteques.
A part, la nostra Biblioteca col·labora en moltes altres iniciatives, com en l’organització de jorna-des interprofessionals, la celebració del Dia de la Poesia, del Dia de la Biblioteca, i en l’edició i difusió d’un punt de lectura dissenyat per Ignasi Blanch amb el lema «Voluntariat: donar i rebre», per celebrar l’Any Internacional del Voluntariat.
Rosa Sensat Aquest estiu gaudeix de la Biblioteca
Total matrícules: 1621 persones
%Home 13Dona 87
Edats:menors de 20 anys 0,2entre 20 i 30 anys 34,4entre 31 i 40 anys 32,6entre 41 i 50 anys 20,8majors de 50 anys 10,6n/c 1,4
Tipus centres de treball:Públic 55,3Concertat 12,4Privat no concertat 1,7Municipal 8,6Altres 10,7n/c 11,3
Lloc de residència:Barcelona ciutat 40,0Resta província Barcelona 53,0Tarragona (província) 2,2Girona (província) 2,8Lleida (província) 0,8Altres 1,3
Titulació dels assistents:Doctor, Llicenciats o Tècnic Superior 19,9Mestre d’infantil o de primària 49,9Altres diplomatures 2,9Estudiant UB 1,0Estudiant altres 1,0Altres 3,9n/c 21,3
Nivell educatiu del lloc de treball:Educació infantil (0-3) 15,8Educació infantil (3-6) 16,7Educació primària (6-12) 27,5ESO (12-16) 7,1Batxillerat 0,8Cicles formatius 1,0Esplais / Educació no formal 0,6Altres 8,7n/c 21,3
Tipus cursos matriculats:Escola Bressol 4,7Educació infantil 22,2Educació primària 14,4Educació secundària 7,7Cursos Comuns 24,8Educació infantil i primària 18,6Educació primària i secundària 7,6
RESUM DE LES MATRÍCULES DE L’ESCOLA D’ESTIU 2011
D10def.indd 2 14/07/2011 15:39:57
