Diari de Sant Cugat 039

. . ijfób*

PERIÒDIC INDEPENDENT D'OPINIÓ, INFORMACiÓ I SERVEIS DE SANT CUGAT DEL VALLÈS

Any 2. NQ 39 Divendres 4 de març de 1994 ?m. 100 Pies.

SUMARI DORN: l'Augusta

Business Park és un projecte molt avançat

PAG.4

El dia 7 de març s'obre la preinscripció dels

instituts

PAG. 5

Les associacions temen pel futur de la Torre Negra

PAG.6

Valldoreix: la situació financera és crítica

PAG.13

Rubí: Ajuntament i comerços contra el

centre comercial de la Guinardera

PAG.20

Entrevista en exclusiva "Txiqui" Berigistain

PAG. 23

Llum verda a PRYCA El futur de l'Augusta es posa en marxa amb Vaprovació per part de la Comissió Territorial d'una gran àrea comercial entre Sant Cugat i Rubí

El dilluns passat la Comissió Territorial d'Equipaments Comercials aprovà, no sense polèmica, la instal·lació d'una gran àrea comercial a l'Augusta Business Park de Sant Cugat del Vallès. D'aquesta manera es torna a posar en marxa el projecte de l'Augusta. S'instal.larà, doncs, PRYCA en el nostre municipi en un termini de dos a tres anys. El centre comercial i de negocis que la promotora DORN construirà en una superfície superior al milió de metres quadrats, serà per la seva magnitud un dels parcs més importants del sud d'Europa. Pàgs. 3 i 4

23° més de calor a Sant Medir en comparació amb l'any passat

• El grup socialista fa una anàlisi de la gestió municipal com a resposta a l'últim full informatiu MUNICIPI

Pàg.13

Un altre any més Sant Medir s'ha vist ple de ciutadans que han volgut celebrar la festa recordant la gran nevada que l'any passat va ajornar la diada. El fet que la tradicional festa no hagi estat en dia festiu possiblement ha restat un xic de públic als diferents actes.

Pàg. central RWo. Can Mora,9 Tel. i Fax. 6 7 5 3 0 5 2 • Pça. Sant Francesc, l Tel. i Fax. 5 8 9 0 8 3 3

TMUE1A w ABONAOO

Maria Vidal Abad tr 0745 wouco 03.12.94

TARGETA D'ABONAT La targeta d'abonat de

Policlínic Torreblanca-Sant Cugat, li permet

rebre la millor assistència per 1.000 ptes.

mensuals per família. INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS

©589.18.88

Su abono a POLICLÍNIC TORREBLANCA grat.s . Pregúntenos M S 0 2 U

Banco tMMfeat

ELS 4 CANTONS S E R V E I S DIVENDRES, 4 MARÇ 1994

P O L I C L I N I C TORREBLANCA S A N I U U la / \ I

els informa de les

Farmàcies deTorn Del 04 al 11-03-94

T Divendres E

, 4 •? R. Celler, 97 ° Tel. 674 77 49

E Dissabte R H

N •%

S Ü

E Alfons Sala, 46 S Tel. 674 04 83

Diumenge M

i 6 1- Sta. Teresa, 40

Tel. 675 33 44

i ; Dilluns M _ H

s 7 E " C St. Magí, 50 H Tel. 675 35 53

L Dimarts

i 8 N Sta. Maria, 27 S Tel. 67415 31

c Dimecres

\ 9 , Pg. Diputació. 1

Tel. 67403 64

Dijous

ho A Dr. Murillo, 1

Tel. 674 04 30

^ Divendres

5 1 1 E • • R S. Rusinol, 38 T Tel. 674 06 45

Els dissabtes tot el dia i diumenges al matí, també resten obertes:

Pintó de Valldoreix, c/ Església, 3 -Tel. 674 28 71 - Serret de Mira-sol,

Pg. Baixador, 78-Tel. 674 23 72

SERVEI PERMANENT D'INFERMERIA Injeccions - Control Press ió Arterial - C u r e s POLICLÍNIC TORREBLANCA - Telèfon 589 18 88

Horari Autobusos

L-l SANT CUGAT - MIRA-SOL - MAS JANER

De1- de MAS JANLK Sortides: Cada hora i quan.

la sortida: 6.30h matíidissahtcs i festiusa T.-IS hi.

I. llima surtida: 21 V)h (Dissabtes: festius a 21 .51) hi

I k s d ALFONS SALA- Sortides: Cada hora i quart

la sortida: 7 I Sri mati < Dissabtes i festius a H..sl)hi

l'llima sortida 22 15 h. i Dissabtes i festius a 22 15 hi.

R r X O R R F - í i l ' T : Mas Janer. tslaeio Mira-sol. Estació Valldoreix.

l'Ataeiíi Sant Cugjl. Meaal . Creu Ro|a. Av Alfons Sala

L- 2 NUCLI URBÀ DE SANT CUGAT IX's de SAVI DOMF.NHCH- Sortides Cada ífl minuts.

la sortida: fi. 13 h mali 'Dissabtes i festiu»a1) 15 hi.

l'llima sortida 22 13 h iDissables i festius a 22 13 hi

Des de l'ESTACIÓ- Sortides: Cada 30 minuts

:a sortida: 6.51) h. mati I Dissabtes i feslius a f 31) hi

Lluma sortida 22 i u j •[)iss,,Nes i tísims a 22 3'i hi.

RKCORRF.Cl 'T : Sani Domènech. Creu Ro|a. Sani Francesc. PI

Cull. Mcrcal Monestir. Car. Colomer. I X À U dels K i C

I.-J SANT CUGAT • LA FLORISTA - LFS PLANES

Des de I COLOM Sortides Cada hora i nniia

\ i son:..tj 6 M] h niaii :Disvabi;-s . Icstuis.; -o 5 iM h-

l'llima s.,rtida 21 s ' l - • [ I | s s ab le s i r i s l : u sa l e s2 . 'I ' 'hi

Des df . ' I S l - U i O Sonides CaJa hora i mil a.

Li sortida 7 ; u i -iijii . | ) h , a h i e s i lesi . s j l c s s s f i h i

I. llima sortida 22 2l''h i l ! ' s sah les : l e s i ius . i i e s :2 . : t lh l .

RKCOKRKCl I': I ('..Om. I a I "..res:... P Cenire. Mortal. Creu

K....1. AII..-> s.. a I si.uii

A-3 SANT Cl GAT - Rl HI TERRASSA De dilluns u Jiv.'iidres '.i s.r. .!..,,..-. ; ; : o ; s | . • ,,!s 2 ; iimuls

.le eada hor.. fins les 22 2 ^

Sortides addieionals .mimes can a ferrassai: li 55h " 55h 11 55 h

Dissables d i rnxnç . ' s : tesmis L se.rnda '. 2 ; • aN 'S mmuls de

e. .dahorat : - ,s ;es22 2^h

A-3 SANT CUGAT - BARCELONA De San: Cue.it a Barcelona

De dilluns adivendres: la solida a les \ | v i Jllh i ais 4li minuts

.leead.i 11..M f'-s ''ull'llia srr . l . laales 22 li

So:l...le-aC.ii'iion...s l~"s l ei.rur. . L a I. - 22 -ll'h l 2 ' h Dissabtes

a. s.mid.i s !s -4 l i . | . l ' h j | s 'I r - u l - e r .., ra i l , ira Iris .'ulli

nia sortida ales 22 'l'I' Vrl 'da .uldu.n'.al 'uis l e r d a n y a 2 ' h .

D . '.cures . k'slius '.i s.,'1 c.a .: es " I'l' ,i;s '! i r r 'e ls eie .ada

l iaialr .s .'.:':.nia s.-.lula iles 22 " v , - | e.a ..ddk i.'lla llis

I e icainulaa k s 2 : | l

Del·.al.clona.i Y . - C , II

l:-e r.llims..i.: ..en.lres 1.. s,.rtid.. ; - i ; > ' al- |51 - s ininuis J.-

. .ui., lirr.i I r i s : .: unia si nm.ia les 2. 4-1' S.ainial ' 'sCeiOati;..'!.'.

.. e -22 L'- Dissabies a sonda ; 4" ' a's -~ ••un..:-. .1. cada

ho i a t ' i s ''j"iliia sortida ales 2. 4 ; ! iium.-.:e- i '.'-! ... . j . - , i r r -

, l „ a l e . o l ;! ' • ai- - ; i :• d. ....,:,• •• . ."". ull - a - , r i . l a a . e s

.'I -Mi

REFRANYER CATALÀ w del llibre

5__*Jl_iL. Joan Amades

Afilar! Hom hi sol enviar les persones que li són ingrates, gene-

ralement les dones, per treure-se-les del davant.

La frase sencera com abans s'aplicava era: A filar a la galera!

Equival a distijar-li que sigui empresonada i tancada a la galera, o presó expressa per a les dones, on les obligaven a filar perquè no estiguessin ocioses. En una cançó popular en què són descrits diversos tipus d'aire barceloní és diu:

Veus, amic meu, quina dona ve, que sempre acompanya un burro guixer, cridant "Qui vol terra?", sense to ni so?

Saps el que faria, jo? La ficaria dintre la ga le ra , a f i lar _______ cotó.

MIQUEL RAMS • ELECTRICITAT • AIGUA • GAS • AIRE CONDICIONAT • CALEFACCIÓ • INSTAL·LACIONS INDUSTRIALS

Carrer Can Matas. í, -SANT CUGAT- Tels. 6 7 4 80 3 9 mòbil 9 0 8 8 9 7 8 8 2

I Tendència per al cap de setmana Tota la zona de Catalunya estarà encapçalada pel sol. Només s'espera cel cobert a la meitat nord del Pirineu.En conjunt hi haurà un augment dels núvols però no massa important per la gran humitat. provocant intervals nuvolosos al litorial i prelitoral. Tramuntana moderada a les comarques del nord. Les temperatures aniran en aug ment en totes les comarques catalanes. Intormació facilitada pel Centre A/crcofïi/í'íiric de Catalunya

8 SETMANES FANT

Rentar i secar 1.350 Tallar 1.500 Moldejar i reflexos 5.200 ' Color 3.500 Tallar nens 1.000 Tallar homes 1.500

ÀSTIQUES

Et Jl_l ^C«fJ§rPB

Jo*. _ _ _ H

i Carnet Jove DESCOMPTES 3a. Edat

ÀSTIQUES

Et Jl_l ^C«fJ§rPB

Jo*. _ _ _ H

i Carnet Jove

TELÈFONS D'INTERES SERVEIS

-Ajuntament 58922 88 Ambulatori Les Planes 675 51 05

- Bombers Bellaterra 692 80 80 Bombers Generalitat 085

-Bombers Rubí 6998080 -C.A.P 5891122 - CAP. Urgències 589 44 55 - Casa de Cultura , 5891382 - Casal Valldoreix 674 45 99 - Catalana de Gas 725 29 44 - Centre Cívic La Floresta 589 08 47 - Centre Cívic Us Planes 675 51 05 - Centre Cultural Mira-Sol 589 20 18 - Cinemes Sant Cugat (Reserves) 589 09 41

Correus 674 70 % - Creu Roja Sant Cugat 67412 34 - Creu Roja Valldoreix 674 24 59 - Dispensari La Floresta 6747615 - Ent. Municipal Descentralitzada 674 2719 - ENHER (Rubí) 6991892 -F.E.C.S.A 5891226 -F.F.C.C 6741934 •Funerària 6740525 -Grua 67433 71 •G. Civil (Mira-sol] 674 23 79 -Hisenda 5891155 -Jutjat 6746696 - Oficina Municipal La Floresta 5890847 - Parròquia Sant Pere Octavià 67411 63 - Parròquia Les Planes 20475 03 - Parròquia Valldoreix 674 05 69 - Piscina Municipal Valldoreix 675 40 55 - Cuerpo Nacional de Policia 674 78 58 -Urgències 091 - Policia Municipal- 092 - Voluntaris Protecció civil 092 - Policia Municipal (Valldoreix) 908 79 51 25 - Comissaria de Policia 674 7612 •Taxis I parada) 6740997 •Ràdio Taxi 5894422 - Repsol - Butà 6741580 - Sara Cugat Comerç 6740322

•SAUR (Aigües) 58900 21 -Valldoreix (parada) 674 11 11

ÚTILS - Aigües La Floresta 6742089 - AAVV iPP Mira-sol 674 20 18 - AAVV Verge Carme Mira-Sol 674 10 03 - AAVV Sant Joan Mira-Sol 674 71 03 - AAVV i PP Valldoreix 6742179 - AAVV i PP Colònia Montserrat Vall. .674 2105 - AAVV i PP Can Majó Valldoreix 674 50 49 - AA. Prop. i Veïns La Floresta 674 20 89 - AA.V'V Aiguallonga La Floresta 674 51 29 - Ass. Consumidors 268 45 67 • Alcohòlics Anònims 317 77 77 -D.N.I (Cita prèvia) 5893080 -Greenpeace (91) 5434704 - H. General de Catalunya 589 12 12 - H.Vall d'Hebron 427 2000 - H.Sant Joan de Déu 203 40 00 - Unitat Coronària 2481040 • Tel. de V Esperança 414 48 48 - Inf. Carreteres 2042247 • Inf. Aeroport 4785000 -lnf. RENFE 4900202 -Inf. Port 318 87 50 -OMIC 5893188 - Policlínic Ton-eblanca 589 18 88 - PROMUSA 589 17 32

ENTITATS - ASDI 675 35 03 - Arxiu Gavin 674 25 70 - Casal d'Avis S.C 589 16 38 - Llar d'Avis Parròquia 5890598 - Club Muntanyenc 674 53 % -Coral La Unió 6741006 - Esbart Sant Cugat 675 26 52 -El Tot Sant Cugat 674 86 61 - Grup Sup. Immigrants 674 9314 -Ràdio.Sant Cugat 675 59 59 -Televisió Sant Cueat 58914 86 - Els 4 Cantons !". 58914 01

ASS. RADIO

T A X I S A N T CUGAT I VALLDOREIX

5894422 Servei dia i nit

SERVEI de Grua Cobrament amb Targetes

de Crèdit i Teletac

CONSULTES SOBRE LA UBICACIÓ DE CONTENIDORS AL MUNICIPI

c \

Servei Recollida de Voluminosos 589 2817

PATRULLA DE LIMPIEZA S.C.P.

V 'ï>

-s- 674 95 84 - 674 9612 CASAS PARTICULARES - COMUNIDADES

DESPACHOS - LOCALES - PÀRKINGS - ETC... PERSONAL CUALIFICADO SERIEDAD RAPIDEZ DISCRECCION

Ora. Cerdanyola, 50 -SANT CUGAT- FAX. 674 95 84

Cue.it

ri.laa.es

DIVENDRES, 4 MARÇ 1994 PRIMERA PLANA ELS 4 CANTONS 3

Vist-i-plau de la Comissió Territorial al complex comercial de Augusta Business Park

• Augusta Business Park pot començar a ser una realitat dintre de dos o tres anys

• Pryca es sent satisfet per la decissió i preveu una inversió molt forta a la zona

I La Comissió Territorial també estudiarà el projecte de Kampio a mitjans d'aquest mes

Un Pryca, tres àrees especialitzades i quasi cent botigues per a l'any 1997 El dilluns passat, al voltant de les 14 hores, la Comissió Territorial d'Equipaments Comercials de la Generalitat de Catalunya, donava llum verda a la ubicació, dintre del projecte Augusta Business Park, d'una gran àrea comercial propera als 38.000 metres quadrats. El projecte de Augusta, comptarà amb una gran superfície comercial adjudicada a Pryca, tres mitges àrees dedicades al comerç especialitzat i tot un seguit de botigues,

concretament 97, que convertiran la zona amb una de les àrees de serveis més important del Vallès Occidental. El projecte és molt més ambiciós i en el fons, aquest es l'inici de la construcció dins la zona de tot un seguit d'oficines, entitats empresarials, espais d'oci com sales de cinema, restaurants, que cobriria gran part del milió de metres quadrats que és equipa-rable a 100 illes de l'eixample de Barcelona.

Víctor M. Morera

Un Pryca de 21.800 metres

Sol·licitud presentada per Centres Comercials Pryca el passat dia 12 de gener a la Comissió Territorial.

Aquesta sol·licitud signada pel Sr. Joaquim Mansanet i Saritacreu, actual director Regional de Pryca a Catalunya, revela unes dades que fins avui aquest setmanari ha volgut mantenir reservades per salvaguardar la confïdencialitat dels 21 membres de la Comissió Territorial. Pryca edificarà sobre un terreny total de 45.640 metres quadrats, ocupant tan sols en edificació 10.120 metres amb dues plantes. La planta baixa amb 7.500 metres de venda, 1.250 de magatzems i 1.370 de tallers i obradors, que fan un total per aquesta planta baixa de 10.120 metres quadrats.

La primera planta comptarà amb 6.000 metres quadrats de venda, 4.000 de magatzems i 1.680 de serveis tècnis i oficines. Un total de 21.800 metres quadrats dels quals més de la meitat, concretament 13.500, seran destinats exclusivament a venda. La sol·licitud deixa també molt clar la demanda per part de Pryca de l'autorització pertinent per a la construcció d'un restaurant.

Per últim aquesta sol·licitud preveu una inversió total a la zona propera en un inici als 4.000 milions de pessetes, dels quals 3.300 estan desglossats per a la compra del terreny, (45.640 metres quadrats), i la resta per a construcció i condicionament de l'establiment, tot i que aquesta xifra final es pot

veure àmpliament superada. En aquest sentit el Sr. Gar

cia Santos, responsable de l'àrea econòmica de Pryca a Catalunya, va confirmar a aquest redactor que "es sentia molt satisfet per l'aprovació de la sol·licitud i que esperaven rapidesa i col·laboració per part de l'Ajuntament de Sant Cugat a fi d'aconseguir els permisos d'obres corresponents." En un altre moment de les seves declaracions el Sr. Santos afirma que "una obra d'aquesta magnitud podia inagurar-se a finals de 1997"

Un Uarg i difícil debat Fons de tota solvència pro

peres a la Comissió Territorial, consultades per la nostra redacció confirmaran que la reunió fou molt tensa i que malgrat informacions aparegudes i difoses, per diferents mitjans de comunicació, tant sols quatre membres foren absents de la reunió de l'esmentada comissió.

En un altre ordre de coses el nostre informador anuncia que a mitjans de març la Comissió Territorial és tornarà a reunir per valorar la sol·licitud de Comercial S.P.S., per a la ubicació de Kampio als terrenys de Sant Domènec-Colo-mer. Malgrat les informacions fins ara rebudes respecte a la falta de documentació que existia quant a la sol·licitud de Kampio a la Comissió Territorial, sembla ser, sempre segons el nostre informador,, que la documentació és completa i que se'n tindrà l'aprovació o denegació en els propers dies.

Preguntat sobre la viabilitat d'aquest projecte, ara que Pryca ha estat aprovat, declara "La decissió final correspon a tots els membres de la Comissió Territorial, però real

ment i si m'ho pregunta a nivell personal, penso que Kampio, tant sols és un gran supermercat, sense la particular conflictivitat del projecte aprovat el dilluns"

Aquestes declaracions, que recordem són per la nostra redacció d'absoluta solvència, ens pot fer pensar en la possibilitat que Kampio no tingui cap tipus d'aturament per part de la Comissió Territorial.

Recordem també que en unes declaracions fetes en el número passat del nostre set-manai Els 4 Cantons, el Sr. Laimón, gerent de Comercial S.P.S., ens asegurà, sense cap dubte, que la ubicació de Kampio a Sant Domènec-Co-lomer era un fet pràcticament segur i després de l'autorització de Pryca per part

de la Comissióo Territorial, un projecte indispensable per a la reactivació del comerç del centre de Sant Cugat. Aquestes van ser les seves declaracions.

Obiols trist D'altra banda el responsa

ble de comerç interior de la Cambra de Comerç i indústria de Terrassa, qualificar el tema de molt preocupant.

"L'aprovació per la Comissió Territorial és ja un fet i la Cambra de Comerç no té res a fer-hi. Nosaltres vàrem passar al seu moment tota la informació de què disposaven a tots els afectats i a la pròpia Comissió Territorial. Tant de bo estigui jo equivocat però penso que aquesta gran àrea comercial, no serà

bona per a tota la zona, en allò que fa referència al petit comerç. Catalunya ha estat sempre orgullosa del seu comerç i això pot ser un cop molt fort per als petits empresaris de la zona, que lluiten contra una important crisi i contra una competitivitat realment brutal".

Quant a la posició de Sant Cugat Comerç en el tema, el Sr. Obiols, afirmà "Que havien estat en contacte amb l'Associació fins al final, informant i assesorant en tot el que podien". El Sr. Obiols declarà, finalment, que "es trobava realment trist per la situació i que la lluita a partir d'ara es feia molt més difícil per al petit comerç de tot el Vallès Occidental". •

Aspecte actual de la primera fase del projecte Augusta

4 ELS 4 CANTONS PRIMERA PLANA DIVENDRES, 4 MARÇ 1994

Després de l'aprovació del centre comercial de l'Augusta Business Park

L'Associació de Comerciants preocupada pel futur del petit comerç de Sant Cugat Jaume Roca, President de Sant Cugat Comerç: "Aquesta àrea comercial pot canviar l'hàbitat de compra del santcugatenc. La situació és força preocupant" Víctor M.Morera potèiu ia són Ics paraules que poden resumir

una sitmició que es pot veure agravada en els Tols d\ esforços renlii;iiís per les dil'c- propers dies ainh la possibilita! cpie un altra

rents entittiïs eiii apçalades pel propi Sant arca comercial. hi projectada a Sant Domè-Cugat Comerç, han resultat infructuoses. 1:1 nec-Colomcr, pugui veure la llum verda, per dilluns passat ia Comissió Territorial d'Equi- part de la Comissió Territorial .els propers paments Comercials, va aprovar hi ubicació dics. d'una de les àrees , omcrcials mes importants L'actual president de Sant Citrat Comerç. del \'allcs (h-cidciital cu cl municipi de Sant Jaume R<ua, ha convocat una assemblea ex-Citgat. iraonlmaria per al proper dia S de març amb

La respostti del comerç de la ciutat no un únic punt de l'ordre del dia: "Ubicació de s'ha fet esperar: desil·lusió, angiuxa i im- gratis superfícies a Sant Cugat del Vallès"

"Des de l'Ajuntament hem lluitat perquè els comerciants tinguin prioritat per ocupar les galeries del nou centre"

Antoni Rueda troba positiu el projecte de l'Augusta

En declaracions fetes a un altre mitjà d'informació de fora de Sant Cugat, cl Regidor de Comerç s'ha pronunciat en sentit positiu a la implantació, en el nostre municipi, del centre comercial Pryca. També fa esment de la preocupació que existeix dins el consistori de l'Ajuntament de Sant Cugat pel perjudici que pot suposar en alguns comerços locals. Rueda, afegeix, que es posarà un especial interès en aconseguir que els comerciants de Sant Cugat tinguin prioritat per ocupar les galeries del centre. Sembla ser que això va per bon camí amb la qual cosa es minvaria, en certa manera, l'impacte de Pryca en el comerç de casa nostra.

En un altre apartat de l'entrevista fa unes declaracions en sentir que Sant Cugat tindrà una gran oportunitat de pro-mocionar-se aprofitant l'atracció que generarà l'Augusta Business Park.

L'interès de Els 4 Cantons era el d'aconseguir una entrevista amb Antoni Rueda, ja

Antoni Rueda, Regidor de Comerç i Indústria que no era possible tenir-la amb l'alcalde Joan Aymerich donada la seva absència de la nostra ciutat. Com ja hem informat en el número passat. Joan Aymerich es trobava en viatge oficial com a membre del Consell Executiu de l'Associació de Municipis a les Repúbliques de Txèqui i Hongria.

De ben segur que la propera setmana podrem oferir aquestes declaracions sobre el tema que és, sense cap mena de ductes, actualitat en tota la comarca.

Assemblea Extraordinària L'Associació de Comer

ciants de Sant Cugat Comerç. ha convocat per al proper dia 8 de març una assemblea extraordinària per valorar la ubicació de grans superfícies comercials a Sant Cugat del Vallès. El seu president Jaume Roca, declara a aquesta redacció, que la convocatòria d'aquesta assemblea tenia un motiu priori-tari "demanar a l'assemblea, que és realment l'òrgan de govern d'aquesta Associació,

instruccions precises pel que cal fer d'aquí en endevant en els temes de les àrees comercials". Jaume Roca afirma que la situació és realment preocupant per l'aprovació del complex comercial a Augusta Business Park, que complica molt la vida al comerç de la ciutat i pot fins i tot crear un canvi en els hàbits de compra dels santeugatencs. Es lamenta, que la comissió territorial d'Equipaments Comercials. no hagi fet una valoració més important dels infor

mes i les peticions dels comerciants de Sant Cugat i de la pròpia C a m b r a de Comerç. i espera que d'una manera definitiva aquesta àrea comercial, recentment aprovada, fos l'última que la comissió territorial d'Equipaments Comercials permetés instal.lar-se dins de l'àrea de Sant Cugat del Vallès.

Contrapartides D'altra banda 1' actual pre

sident de Sant Cugat Comerç, comenta que havia arribat el

moment de demanar contrapartides a la situació actual. Començant, presisament, per la mateixa comissió territorial per intentar que l'àrea comercial Pryca fos l'última que s'autoritzés a Sant Cugat del Vallès.

La referència directa del Sr. Roca al tema de Kampio, ens fa pensar, que aquesta pot ser la petició dels comerciants de Sant Cugat sobre una possible aprovació del projecte de Comercial S.P.S.Barcelona, a Sant Domènec-Colomer. La

possibilitat existeix i segons Roca podria donar un cop mortal al comerç de la ciutat.

D'altra banda comenta que és vol fer pressió al nostre Ajuntament de Sant Cugat, per aconseguir certs tipus més d'avantatges com pot ser tot un seguit de millores per al comerç de Sant Cugat, no només del centre sinó de tot el comerç en general. •

"Amb aquest projecte volem crear una àrea dinamitzadora de l'economia catalana al voltant de Sant Cugat"

DORN: L'Augusta Business Park és un projecte molt avançat

El complex de negocis i serveis que forma el projecte Augusta Business Park es pot dir que es posa en marxa definitivament amb 1' aprovació per part de la comissió tècnica d' Equipaments Comercials de la Generalitat.El cap de premsa de DORN. Sr. J. M. Echevarria ens manifesta que un dels temes interessants per al comerç local és el compromís que ha aconseguit Dorn de l'empresa Intering, pro

motora dels locals comercials, perquè els atorgui preferentment als comercians de Sant Cugat i Rubí axí mateix manifesta que la vinculació de DORN a l'Augusta no es limitarà al fet d'haver comprat els terrenys i proposar-hi un projecte determinat, sinó que també en durà a terme un seguiment detallat de la realització. Volem que l'Augusta sigui el que es coneix amb la denominació de mig comercial. •

DIVENDRES, 4 MARÇ 1994 SANT CUGAT AL DIA ELS 4 CANTONS 5

En una xerrada de la diputada del Partit Popular

Maria Dolors Montserrat critica la posició contradictòria de Pujol pel tema de les grans superfícies Pep Català

La secció local del Partit Popular de Sant Cugat va organitzar el passat dijous 24 de febrer, una conferència informativa de les properes eleccions europees. La ponent fou Maria Dolors Montserrat, diputada al Congrés de Madrid, que va destacar la importància d'aquesta propera consulta electoral, per una banda, i les contradiccions evidents que patia el President Jordi Pujol, en el tema de les grans superfícies, referint-se al centre comercial que es vol ubicar al terme de Sant Cugat, d'altra banda.

El PP de Sant Cugat havia anunciat que el conferenciant seria Manuel Miliàn, també diputat al Congrés, però aquest no va poder venir per compromisos d'última hora que varen requerir la seva presència a Galícia.

La diputada va subratllar que les eleccions europees ens haurien d'interessar perquè "el que es fa a Brusel.les o a Estrasburg afecta Catalunya i Espanya. A més, en aquests moments de crisi, el projecte defensat pel PP necessita molt de suport".

Maria Dolors Montserrat va fer un repàs de la situació general i va remarcar que es necessitaven mesures urgents per a solucionar la crisi, que el govern del PSOE amb el suport de Convergència i Unió no sabien afrontar.

El PP, segons la diputada, ha fet un treball parlamentari intens, tot presentant propostes, una darrera l'altra, però el Govern central i CiU al seu costat, els han negat el seu suport sistemàticament.

Entre d'altres actuacions ne

cessàries, la diputada va assenyalar la privatització d'algunes empreses públiques, la contenció dels sous de l'Administració, acompanyat d'un estalvi profund de qualsevol tipus d'administració (central, autonòmica i local), i fer un treball seriós per a recuperar la confiança dels ciutadans. Va destacar que no es podia mantenir que l'Estat encapçalés la llista de morosos, que hi hagués prop d'un vint-i-cinc per cent d'activitats submergides, segons li havien informat en unes jornades sobre aquest tema, que s'havien celebrat darrerament, i que els pensionistes "perdessin poder adquisitiu real pels retalls de la protecció social que ha realitzat el govern del PSOE amb la complicitat de CiU".

Grans superfícies La diputada no es va oblidar

del tema de les grans superfícies, i va remarcar la posició contradictòria que feia palesa el President de la Generalitat, Jordi Pujol, sobre aquest tema. Això

ho remarcava per l'afer del centre comercial que es volia construir a Sant Cugat.

Maria Dolors Montserrat va recordar l'opinió de Pujol quan va negar la llicència per a posar un "hiper" a Terrassa, que ja n'hi havia molts i que la zona estava saturada. "En canvi, mira amb bons ulls la instal.lació d'una gran superfície al terme santcugatenc. Pujol diu una cosa un dia, i l'altre afirma el contrari".

Per últim, la congressista va donar un toc d'alerta als comerciants, tot anunciant que alguns ajuntaments socialistes ja havien començat a fer revisions de les llicències d'obertura concedides abans dels anys seixanta, cosa que implicava una forta despesa per als botiguers en un moment econòmic que no tenia res de favorable.

Va acabar tot recordant que des del PP es treballava per a donar una sortida i que el tinguéssim present per a les properes eleccions europees i següents. •

S'avança la preinscripció als Instituts de Secundària El procés d'admissió s'obrirà el proper 7 de març Núria de Mas

La preinscripció a les escoles públiques i als Instituts es farà del 7 al 18 de març.

Aquesta és la primera vegada que el calendari de pre inscripció, fixat pel Departament d'Ensenyament de la Generalitat, és comú per als centres de primària i secundària. Fins al curs passat, la sol·licitud de places als Instituts començava cap als mesos d'abril o maig.

Fer la preinscripció és un requisit imprescindible per obtenir plaça en el centre demanat. Les pre inscripcions fora de termini només seran acceptades en cas que quedin vacants, la qual cosa és poc provable en els Instituts de secundària.

Es pot preinscriure qualsevol persona que reuneixi les condicions acadèmiques necessàries per accedir al curs que sol·licita, si bé s'assignarà una puntuació a partir d'un barem que contempla com a principals circumstàncies: domicili en zona de primera o segona priori

tat, segons una distribució geogràfica del municipi al voltant de les escoles i dels instituts; situació econòmica de la unitat familiar; l'existència de germans matriculats al centre pel qual es fa la preinscripció; família nombrosa; minusvàlues en membres de la família, i d'altres situacions particulars establertes per la normativa vigent.

Els interessats hauran de dirigir-se directament als centres, on els serà facilitat l'imprès per formalitzar la preinscripció i on rebran informació més detallada.

Per a qualsevol dubte, podeu adreçar-vos a: Servei d'Ensenyament de l'Ajuntament. Tel. 589 22 88 (de 9 a 13h.) Institut de Batxillerat "Arnau Cadell". Tel. 674 72 66. Institut d'Ensenyament Secundari (IES). Tel. 589 38 82. Institut de Formació Professional "Leonardo da Vinci". Tel. 674 67 08. •

Ramon Masó ens deixa Fot. I8P00I

No era un home normal, la seva humanitat sobresortia per damunt de tot i de tots. Incansable treballador, honest, la seva gran personalitat arribava més enllà del que és normal en una persona. Els que vàrem tenir l'honor de conèixer-lo sabem de la seva força, de la seva empenta per construir, de la seva tenacitat i amor per la família i els amics. En Ramon no et trai-cionaria mai i ves per on una estúpida malaltia l'ha traïcionat.

Déu ha volgut tenir a prop seu al millor cuiner de carxofes i patates al caliu. En Ramon ens ha deixat.

Víctor M. Morera

EDIFICIO SOLVALLES SANT CUGAT Av. Alfonso Sala, 48 Tel. 675 49 11

EDIFICIO "INSÍGNIA" DE SANT CUGAT

Superficies 108-109-131 m2.

• PRIVADO EN EL MISMO EDIFICIO ACCESO DIRECTO A TODAS LAS PLANTAS

ACABADOS CON TODOS LOS SERVICIOS I Terminal de fax y telefono 200 líneas I Aire acondicionado y calefacción I Alarma sincronizada con cuadro sinóptico I Detector de presencia e incendios I Hilo musical • Línea especial de ordenador I Ascensor antibloqueo

6 ELS 4 CANTONS SANT CUGAT AL DIA DIVENDRES, 4 MARÇ 1994

Les Associacions temen pel futur de la Torre Negra Pren cos el moviment social en defensa dels terrenys de la "Queixalada" Xavi Cava

HI dijous passat dia 24. es va decidir crear una plataforma cívica amh l'objectiu de preservar els terrenys que envolten la Torre Negra, per causa d'una hipotètica urbanització. I.a decisió es va prendre en una reunió organitzada per rAssociacio 3 per i i el Grup de Natura del Club Muntanyenc Sant Cugat, a la qual hi varen assistir disset entitats de tot Sant Cugat , Lis propòsits de la platatorma son la informació i conscienciació sobre els santciígalencs dels perills que. segons aquest mo\ iineïU. podria suposar qualsevol urbanització de la I onv Negra en els apecles culturals, paisatgístics i ecologies, i el dissenv d 'una proposta de conse rvac ió d'aquesta zona tan arrelada amb la història de Sant Cutiat.

De fet. els te r renys que s 'anomenen popularment com "de la Torre Negra", són propietat de l'empresa "Núnez i Navarro". i es troben dins d'una franja que comprèn, per un costat, des de la carretera de l'Arrabassada fins la Torre Cendrera. i per 1"altre, el límit del Parc de Collserola fins al casc urbà de Sant Cugat: és el que es coneix en alguns mitjans com "la Queixalada". La major part d'aquests terrenys estan classificats com a "sol urbanitzable no programat" pel Pla General Metropolità, la qual cosa significa que en el moment que el propietari presenti un projecte d'edificació i aquest s'aprovi, es podia tirar endavant la urbanització.

Protegir Collserola ííls membres del Grup de

Natura del CMSC consideren

que aquesta zona ha de ser protegida per raons molt diverses: és un element integrant d'una part de la història de Sant Cugat, els seus paratges són una font d'esbarjo per a molts ciutadans, i les seves característiques de zona de transició la fan molt important per a conservar la biodi-versitat del Parc. A més. compleix la funció de "espai-tampó" en reduir l'impacte que provoquen els llocs més densament habitats damunt cl mitjà boscos.

La inquietud que molts sant-cugatencs senten pel futur dels terrenys de la Torre Negra ja es va mostrar la passada Pesta de la Tardor. Per tal de mantenir aquest esperit, el Grup de Natura i l'Associació 3 per 3. han patrocinat la plataforma cívica. que tractarà tant de sensibilitzar l'opinió pública de Sant Cugat sobre aquest tema. com d'elaborar una proposta de re-qualilica-ció per la zona dins el Pla General Metropolità.

Hntre les entitats donen suport a aquesta iniciativa, s'hi troben el Club Muntanyenc Sant Cugat. l 'Associació de Veïns Centre, ADENC. el Grup de Joves de la Parròquia, les Joventuts Musicals, el Grup d'Estudis Locals. Amics de Sant Cugat, el Centro Castellano Manchego, el Club d'Escacs. ERC. la L'ESC. Asdi. Moto Club Sant Cugat, el Grup d ' E s p e r a n t o , així com d'altres persones a títol personal. •

Comença el cicle de conferències "Fes del Sud el teu Nord" de Baula

Travar unes relacions més justes entre el Primer i el Tercer Món Xavi Cava

LI dimarts passat 1 de març es va inaugurar el Tercer Cicle de Conferències "Fes del Sud el Teu Nord" que organi tza el col·lectiu Baula. L'objectiu d'aquest cicle es sensibilitzar l'opinió publica de Sant Cugat sobre a la realitat dels pobles del Tercer Món.

La xerrada que obria el Cicle té per títol "Drets humans i món indígena", a càrrec de Francisco Sànchez. d'Amnistia Internacional. i Jordi Array. membre de la Lliga pels Drets dels Pobles de Sabadell. Ambdós van aportar la seva visió personal dels problemes que pateixen les comunitats indígenes de Centre i Sudamèri-ca.

La intervenció del membre d'Amnistia Internacional a Barcelona va consistir en un breu repàs a la història d'aquestes comunitats des de l 'arribada de Colom al continent fins als nostres dies. Segons Sànchez. els indis han estat sempre els més

per judicats per guerres i enferme-tats impor tades pels colonitzadors. p rob lemes als quals avui s'han de afegir els conflictes pel tràfic de drogues que provoquen encara més morts.

El representant de la Lliga dels Drets dels Pobles va aportar la seva experiència de Convivència amb les tribus de l 'Amazonia peruana, portant a terme una tasca d'ajuda sanitària. LI conle-renciant es va lamentar que la cultura d'aquests pobles desapareix p rogres s ivamen t per la pressió de la nostra pròpia cultura.

VA Cicle de conferències continuarà aquest divendres dia 4, amb una xerrada sobre la revolta de Chiapas, pel sociòleg Víctor Vidal. La cloenda dels actes consistirà en una taula rodona amb el títol "Es present a

Sant Cugat el Tercer Món?". F l col·lectiu Baula, organit

zador del Cicle, va néixer el 198° amb la intenció de divulgar entre els habitants de Sant Cugat els diversos estils de vida i cultures dels pobles del Tercer Món, anant més enl là de la imatge estereot ipada del nen afamat. Baula portava a terme des de l'any passat un projecte de col·laboració amb els nadius de l'estat mexicà de Chiapas, projecte que en aquests moments es troba paralitzat a causa de la perillosa situació que viu la zona. •

La Junta Directiva agraí als socis el seu suport al llarg dels darrers 4 anys

Esport i dansa es donen la mà al Club Natació L'Esbart Sant Cugat va ballar en la celebració de l' "Homenatge al soci" al CNSC

Kl Sr. Gironella i el Sr. Rovira en un moment de la presentació dels actes del Club Natació

Anna Cabassa

Fa una setmana, concretament el passat dia 26 de febrer. \a celebrar-se 1' "Homenatge al soci" al Club Natació Sant Cugat. un acte que va servir per agrair el suport de tots els socis a la Junta Directiva que també dissabte s'acomiadà per deixar pas a un nou equip. Presidida per Lluís Gironella, l'antiga junta havia dirigit el club esportiu durant els darrers quatre anys. A partir de d i s sab te el nou equip directiu va passar a estar presidit per Antonio Goitià.

Lluís Gironella va destacar la necessitat de donar pas a noves idees i de renovar la junta directiva. El seu equip s'hauria pogut presentar a les eleccions per a la reelecció, però va desestimar aquesta possibilitat per a complir el desig transmès per Gironella.

La celebració de l'esmentat "Homenatge al soci" consistí en un sopar al qual varen assistir unes tres-centes persones, i que va estar amenitzat per una ballada de l'Esbart Sant Cugat

L'Esbart es llueix El programa que oferí l'Es

bart va estar dividit en dues parts. Moviment per a un estiu, que incloïa el ball del Paga-li Joan. fou el títol de la primera part. El segon espectacle con

sistí en un recull de danses que encara es ballen a diferents pobles i c iutats del Pr inc ipat . Aquest espectacle, sota cl nom D'aire va. ja s'havia estrenat l'any passat al Teatre-Audttori de Sant Cugat.

En conjunt foren 90 minuts de dansa que tothom va coincidir en qualificar d'extraordinaris. Jordi Franquesa, representant de l'Ajuntament com a regidor de cultura, va fer una valoració, segons paraules seves. "superior" de l 'actuació de l'entitat dansaire. Franquesa va dir també que celebracions com aquella eren molt positives perquè servien de punt d'unió entre entitats de característiques diferents.

Per la altra banda, el president de l 'Esbart Sant Cugat , Jaume Rovira, va coincidir en afirmar que era bo que es fessin actes on s'ajuntessin entitats diferents ja que "a vegades van cada una pel seu camí".

L'adéu de la junta Lluís Gi rone l l a va voler

destacar el suport que el seu equip havia rebut en els quatre anys de direcció del Club Natació, així com la fidelitat que els havien mostrat tots els socis. Gironella va dir també que l'actuació de l'Esbart, que la seva junta havia organitzat, era digna d'oferir-se arreu del món per la seva elevada qualitat. •

AULA^DISSENY CURSOS DE DISSENY GRÀFIC

AMB ORDINADOR (MACINTOSH)

Programes: PAGE MAKER • FREE HAND • QUARKXPRESS • FOTO SHOP • SCANNER ...

Informació: Tel. 697 25 52 / RUBÍ U Sant Cugat, 1-2n A

Centre col·laborador de la Generalitat enCursosde FormacióOcupacional subvencionats

DIVENDRES, 4 MARÇ 1994 O P I N I Ó ELS 4 CANTONS 7

EDITORIAL Una decisió per a la historia

A questa és una setmana que quedarà en la història com la setmana que es va donar llum verda a

la implantació de PRYCA a Sant Cugat.

La Comissió Territorial, amb aquesta decisió, dóna llum verda al projecte de l'Augusta Business Park: un gran parc d'activitats econòmiques d'interès nacional, tal com ja ho va dir en el seu moment el Director General d'Urbanisme de la Generalitat, Joan Antoni Solans. Serà, doncs, aquesta una setmana que molts santcugatencs la recordaran com un inici de futur, un futur espectacular, encoratjador, de grans projectes. Mentre que per a d'altres, pot ser l'inici d'un final anunciat.

Molts comerciants, tant de Sant Cugat com de les rodalies, es queixaran d'aquesta decisió, tot i que ja es veia venir fa temps. Els 4 Cantons, el mes de maig de l'any passat, preveia la possibilitat que ara s'ha confirmat; en aquells moments l'Associació de Sant Cugat Comerç, fins i tot, va nomenar una comissió de seguiment per a estar-ne al corrent (!), i gairebé després d'un any ha saltat la sorpresa. Entre que si eren "podencos" o eren "galgos" - llegiu Kampio i Kampio - s'ha aprovat la ubicació de PRYCA a Sant Cugat, que és com dir una de les superfície comercials més grans de Catalunya.

Però és evident, tant pel que fa als consumidors com per als petits comerciants, que una gran superfície comercial, no és forçosament cap garantia d'una millor qualitat en les vendes, ni millors preus, millors serveis o millors de tot. Un comerç d'aquestes característiques, només dóna just allò que el comprador vol rebre. Si no fos així no hauria tingut tant d'èxit aquesta nova manera de fer comerç .

La pregunta doncs és òbvia, per què el petit o mitjà comerç no està en disposició d'oferir el mateix? Aquesta és la qüestió. Una crua realitat a la qual no s'ha trobat solució, ni des de l'administració, ni els ajuntaments ni tan sols les mateixes associacions de comerciants. No han estat capaços ni uns ni altres de trobar-hi una solució justa per a tots, solució que passaria per oferir alternatives diferents. No només en qüestió de preus, sinó nous conceptes que haurien de fer de la compra quelcom més que un acte d'oci familiar, que avui és, lamentablement, el que demana el ciutadà.

És evident que aquesta actitud, la dels ciutadans i comerciants també hi ha tingut una part molt important en la decisió presa per la Comissió Territorial aquesta setmana i que confirma la tendència del comerç actual.

Todo por la audiència José-Martín Giménez Doctor en Teologia

Hay frases con gran poder evocador. Son aquellas que, con una ligera modificación,

nos trasladan a otro mundo. La del enunciado tiene esa virtualidad. En cualquier caso, la oferta de un nuevo programa televisivo que prometé "Todo por la audiència" es, en principio, una buena noticia.

Hasta ahora, como sabemos bien, nadie ha hecho -en este terrreno- nada por nosotros; nada desinteresado quiero decir. De modo que resulta consolador y muy reconfortante el anuncio de un nuevo espacio, cuyo norte no es otro que la generosidad limitada hacia el espectador.

Sin embargo, confieso que de entrada, me he puesto en guardià ante tamana declararien de intenciones: la verdad, tiene un no se qué de declaración amorosa, que suena a falsa puesta en boca de un ente televisivo.

Porqué el deseo de entrega total es exclusivo de madres y enamora-dos; a ellos les sienta bien un poquito de exageración en sus protestas de afecto. En otros supuestos, esas pala-bras grandilocuentes son pura comèdia o una simple zalamería.

Permitàmonos, por tanto, albergar dudas sobre la capacidad cardíaca del equipo del nuevo programa. Lo mas probable es que ese "Todo por la audiència" no pase de un intento de halagar al publico. Aunque puede significar algo distinto, y bien mirado, incluso un insulto. Porqué no seria otra cosa, si lo único que qui-

sieran decir es que estan dispuestos a todo por el índice de audiència, que son capaces de cualquier cosa por una parte de la tarta publicitària. Se entiende que dichos propósitos estan en las antfpodas del amor platónico hacia los sufridos televidentes.

No juzgo las intenciones de nadie, entre otras cosas porqué el programa està en sus primeros balbuce-os.

Veremos qué da de si. Ojalà que mis temores sean infundados y resul-te un dechado de calidad y buen gusto en medio de tanta zafïedad. Però si es mas de lo mismo, habria que de-cirles que, por favor, no nos quieran tanto; que sean mas modestos en sus pretensiones; que nadie les pide que lo hagan "todo" por la audiència.

La gente se corforma con menos: estaria contenta con que simplemente hiciesen algo por ella.

Algo, sin duda, habria que hacer para mejorar la oferta televisiva. Lo reconoce incluso la ministra Cristina Alberdi que, recientemente, decía en el Congreso de los Diputados: "Fal-tan buenos programas, tanto en la te-levisión pública como en la privada". Escasean los espacios de interès, que agradan por su nivel cultural o favo-recen el descanso con un sano entre-tenimiento.

Educar sin aburrir, divertir sin he-rir. Esperemos que alguno de estos objetivos tenga cabida en "Todo por la audiència". (Para ello sí se necesi-ta toda la profesionalidad y un poco de ingenio! Con eso nos basta: no ne-cesitamos para nada las pamplinas de declaraciones amorosas de los me-dios audiovisuales. •

F | *

^ l ^ t — ? f> * m wffÈ E M * ' i T ' ^HLl • " A- I ÍHi *-«*g$fe ^úm r i. ''"^^H A

& » jyr*1-™*

f * H

® J G 3 Í j * ^ ^

B '**

p , --"IMffpl 1 w4. • *

ABANS imatge de principis de segle al començament del carrer Santa Maria tocant a la plaça Dr. Galtes. A la façana s'hi pot llegir Fonda Tadeo que havia estat també cinema, avui desapareguda.

ARA d'aquells records només en queden la font al bell mig de la plaça i l'edifici de " Cal Bolet". Indret aquest de la ciutat en procés de canvis importants per les obres que s'estan fen al voltant seu.

Cada divendres Els 4 Cantons al seu quiosc

8 ELS 4 CANTONS OPINIÓ DIVENDRES, 4 MARÇ 1994

Les televisions, a l'hivern, patinen sobre gel Miquel Montserrat

I els ciutadans, congelats, veiem retornar la censura.

Inous tipus de des informació. Aquests dies n'hi ha hagut molts exemples. Al programa de TV3 de

l'Alsius, referint-se a la inauguració dels Jocs de Lillehammer. deixaven anar el tòpic de "una cerimònia freda" quan en realitat va ser magnífica com quasi tota la Olimpíada: i li dedicaven temps mínims. Ves a saber si era perquè l'exclusiva la tenien TV2 i el nou Canal d'Esports d'ahast estatal. Per què foren despectius, perquè no tenien dret a la cobertura o que aquesta els sortia molt cara'.' La guerra dels índexs d'audiència es fica per totes les escletxes,i fa patinar també a les televisions públiques.

Si mul tancament l'ex-di-rector J. L. Cebrian, ara penedit. qualificava alguns col.leges seus com a insi-diosos calumniadors i d'altres coses que no m'atreveixo a reproduir.

Més exemples actuals. Coneixen vostès el cas TVE contra Quim Monzó, especialment greu i significatiu'.' 1 el sòrdid cas TVE contra Indurain? 1 el discutible cas de la ministra Alberdi en contra de les privades'.' Saben els problemes del Betis cada vegada que li han de retransmetre un partit'.' Veuen la roba estesa en la brutal fugida endavant de Bcrlusconi? Coneixen que en deu anys ja els faran pagar fort cada programa de TV que els interessi -i només aquests- '.' Han comprat per fi la trituradora màgica que a les nits anuncien els americans hores i hores? Saben que la CÜPE ha invadit les Illes per a tallar-nos el flanc?

El gel s'està movent, els forats comencen a engolir víctimes...

i la guerra dels satèl·lits i les parabòliques, la del "cable" i la de les exclusives serà una guerra molt més dura que no les polèmiques que fins ara es tenien per si els culebrons estovaven els cervells, o si el Juliàn Lago era subnormal amb perruca o bé normal amb ella.Temes que aviat semblaran menors davant els que s'acosten.

No pervertir els infants amb la violència era fins ara la principal preocupació. Però una revista madrilenya ha fet una enquesta que demostra que si bé alguns periodistes van darrera l'èxit escandalós, molts altres s'auto-ccnsuren per por a perdre el precari lloc de treball. 1 les seves empreses també, perquè els fan xantatge treient-los la publicitat. Alguns comunicadors es passen, però aquells que més ens han de preocupar són els molts que es queden curts. O que van a la grenya sense priorit/ar l'interès públic.

Hi podem afegir la "presumpta" "iterra subterrània entre EL PAÍS i

VANGUARDIA. O la topada del NOU DIARI de Barcelona amb allò que se'n diu "la dura realidad". O la fixació de l'Aznar contra la televisió pública (cas en què es veu ben clar que no volen controlar com a oposició, sinó que el que volen és exercir el control total i prou).

I mil temes recents més, des d'aquells de nivell més internacional -les

gonyants que provoquen un cert pànic cara al futur. Perquè si la gent amb un cert seny ja fa això. què faran els des-cerebrats.els sectaris i els qui utilitzen la informació per a les dues desviacions més habituals, que són el poder personal o el negoci pur i dur?

Els fronts conflictius són tan oberts com sempre, però més clars i roents que mai. L'un és eóm dominar els dos

distribuïdores de cinema nordamerica-nes acaben de monopolitzar les sales a Rússia- fins als d'abast més local.que són molts.

Retorna, a grandíssima escala, el Ciudadano Kane...

Els mitjans d'informació de tota mena (no solament televisions) comencen a patinar sense aturadors, els ciutadans comencem a esberar-nos, i la llibertat d'informació caldrà que s'abrigui per a no passar fred. Quant a la d'opinió em remeto a les gens ambigües "tertúlies" i els predicadors populistes també radiofònics als quals no se'ls hi pot portar mai la contrària, i ja no caldrà que hi afegeixi rés més.

A partir d'ara, la independència dels mitjans de comunicació social, a la qual es referia amb modèstia però amb rectitud un editorial recent dels Quatre Cantons passarà a ser un tema polític de primer ordre. Tant en els àmbits modestos com en els més globals.

No tan sols la independència respecte a un control directe per part dels poders públics sobre els mitjans de comunicació. Ni l'altre necesari control dels ciutadans sobre tots els poders. Aquests són conflictes perpetus i coneguts, però sovint els intermediaris professionals els atien molt més que no pas els propis polítics. Vegeu. com a botó d'exemple, les nefastes intervencions d'En Julià Garcia Candau -qui fins ara havia aconseguit que TVE no topés amb esculls excessivament aparents- en els recents casos Mon/ó i Indurain. Intervencions ver-

fluxos de control polítics ja citats, un altre ho són totes les lluites pel control empresarial entre diferents mitjans i multigrups. Entre ells mateixos, però també ells cara al territori. No cal anar molt lluny per saber que el diari en català i el diari en castellà de Lleida són dels mateixos amos. Quina opció disident poden tenir per escrit els lleidatans? Ó bé. s'adonen vostès que tota la bronca actual sobre el català ja s'hauria produït -i solucionat- fa temps si el Parlament català hagués invertit decididament en immersió informativa catalana fa deu anys, en lloc del florentinisme amb què ha volgut actuar. (El camí tímid ha resultat ser, com sovint passa, el menys prudent)

El tercer i el quart temes, connecta-díssims amb l'anterior de la refundició dels grups multimèdia, són la llibertat d' opinió i treball dels professionals informatius, i l'etèrea llibertat d'acceptació, de resposta, de contraopi-nió o de zapping per part dels lectors o teleoïdors. Contra el que diuen PRISA S.A. o els apòstols de la REU-TER global, aquestes llibertats deva-llen un dia sí l'altre també cap a la part baixa de l'embut. És el cas general. tret d'exepcions o de les ràdios pirates.

Ens porten per un camí que podem arribar a pensar com molts dels més "professionals" -i ho dic en el mal sentit- que la sola solució que ens queda als ciutadans en aquests àmbits és l'ampliació infinita de les ofertes informatives. Traduït, seria, o bé mil cadenes per "cable", o bé. retornant als temps heroics, els pamflets semiclan-destins. Més els agraïts "dominicals" i les ofertes especialitzades.

Aquestes solucions, que poden conviure plegades,tenen,però, quatre gravíssims problemes. A) Que són capcioses,perquè realment la tal independència els seguirà depenent molt més de què s'acostin als èxits que no pas a les veritats. Ja es sap que les opinions que més agraden a la gent no són les més ben argumentades sinó les que els donen la raó. B) Que. en si

mateixa, la relativa llibertat d'un mitjà no garanteix la independència d'un missatge, encara que hi ajudi. C) Que els mitjans petits continuaran condicionats per les grans agències de premsa, i aclaparats pel poder dels satèl·lits repetidors billionaris, o sigui per l'encariment creixent de totes les tècniques de punta. D) Que contribuirien a l'anomenada "pol·lució informativa", un novíssim problema que connecta amb el cinquè front avui conflictiu en la informació: les relacions entre aquesta i l'Educació Social.

Tenim en resum que les relacions de la Informació amb l'Educació (per exemple les hores que passen els nens davant la capsa, però també altres coses) estan a punt de petar pels descosits per falta de previsió dels poders públics i per anqui-losament dels tècnics educatius. Tenim les relacions amb els "receptors", que queden cada cop en un rol més passiu i conformista,

per més que excepcionalment les ràdios els deixin explicar a les nits els seus problemes sexuals. Després, les relacions amb els periodistes mateixos, abocats a una mena de "reconversió industrial" més dura que la de Linares. S'hi afageix la típica polèmica de si és primer la llibertat d'empresa que la llibertat de premsa, o al revés. 1 finalment -aquest cop les he dit en ordre contrari perquè tot acaba anant junt i remenat- tenim les relacions entre Informació lliure i tota mena de poders. O de para-poders. ( Com allò que deia l'altre dia En Perich, més o menys : "si m'agobien amb propaganda feixista i em queixo,... estaré potser trencant la democràcia i la llibertat d'informació?")

Com podeu veure la simpatia de la COPE pel català, resulta, considerant ho tot plegat, tan sols una gota

d'aigua en un mar tempestuós.

Mar on una closca de nou anomenada Tribunal Constitucional intentarà arborar-se com pogui contra el vent de garbí.

Si volem sobreviure com a receptors relativament lliures ens haurem de rumiar millor tot això, i actuar. Darrera de tots cinc temes treu el nas la temuda censura, que mai se'n va anar del tot. Ens haurem de fer forts llegint més diaris...mentres encara en quedi algun!. •

DIVENDRES, 4 MARÇ 1994 PUBLICITAT ELS 4 CANTONS 9

(In barri, an carrer, el seu comerç

nm en i « » i us 1111 mm, El cor de Sant Cugat ha estat sempre, des de temps immemorials, la plaça del Monestir, avui plaça d'Octavià. El seu aspecte no ha canviat gaire si ho comparem amb altres indrets de la ciutat. La gent de tota la vida recorda les fires de maig

amb la plaça plena d'animals i estris del camp. És la plaça del Monestir, lloc de trobada i passejada que junt amb el carrer Santiago Rusihol fan d'aquest lloc el centre vital dels santcugatencs.

Fotos. M.Vallès

Santiago Rusinol, 6 Tel. 675 14 53

Sant Cugat del Vallès

© Muntatges Elèctrics

• . -»

Plana de 'Hospital, 3-5 Local 2 Tel. 675 35 00

Sant Cugat

r " \

DES DE 1967 OFERINT CONFIANÇA I SERIETAT

PI. Octovió, 7 Tel. 674 32 08 oRGan SANT CUGAT

DEL VALLÈS

L'ASSESSORAMENT ES LA NOSTRA FORMA DE TREBALLAR A d m i n i s t r a c i ó d e Comun i ta ts i l loguers. V e n d a í Moguer d e p isos, torres i focals.

Promoc ions fincjues ï solars.

V* J

Celler

OJ V

^

Bodega

Nova ubicació c/ Plana Hospital, 3-5

Tel. 674 01 69

mvzsA IMM( IBIl IAKI.A I.H Sf KVI ts MOM M IR. S t

Plaça Octavià, 8 Tel. 674 57 04

675 43 02 Fax. 589 19 42

(pMorçÇ/i }a) oonumi

Cotilleria Llenceria

Santiago Rusirïol, 41

Tel. 674 42 56

FINCAS f* - T J I

cl. Plana de l'Hospital, 3-5

Tel. 589 03 07 Fax. 5 8 9 1 1 04

Ç0M*0 •r

Tot per la dona embarassada Moda Infantil Puericultura

Llistes de naixement



Psg. Torreblanca, 2-8-16 Tel. 589 41 83

i Carnisseria

JORDI Santiago Rusinol, 33

Tel. 675 10 01 Sant Cugat

Torre 3 (PLaça del Monestir)

Tels. 589 35 82 Fax. 589 0013

CAL CRISPÍN

Objectes de regal Santiago Rusinol, 23

Tel. 674 03 08 Sant Cugat

JOIERS-TALLERS PROPIS



1 0 ELS 4 CANTONS O P I N I Ó DIVENDRES, 4 MARÇ 1994

CARTES DELS LECTORS

Gausac i Aguelo Si D i i e c l u i .

M ' ha ,iLH';ukil !' ainabi lila! i erudició ilel Si N^iicln per ,1 re-. poiulie la pregunta sohic la vull iic (iaus.tc. lVndciil de rebre la prope l'.i rcNisla. continuo intricat relc iciu a un punt que potser també ell ens podriu aelanr a tols. Sempre m'havien ensenvat que els visigots que arribaren a casa nostra, per més que fessin capital seva a Bar-emo. havien estat, com es diu normalment, "quatre i el cabo" 1 dedicats, més que res. al control administtatiu-militar que a fer de pagès

Així doncs, si algun d'ells pogué radicar aquí una època llarga com per a controlar el camí d'Horta a Octavià, imagino que de\ ia ser per a cobrar algun "pea tge" als qui volguessin portar a bast alguna mercaderia entre ambdues planes. FI terreny no sembla propici per a exercir-hi aleshores altres "senyo-rius" pràctics, ni explotacions rurals serioses, ni sembla que s'hi bastissin palaus semblants al que després aparegué prop de la Flor de maig. el de Bellesguard).

Probablement és que desconec a quins altres oficis es dedicaren els visigots de "classe baixa" i quina expansió territorial tingueren (separadament dels hispano-ro-niansi. Aquest es l'aclariment que li demano.

Si en aquest punt linc dubtes. disciepo en cuini. respecte a l'aca banienl "ag" lespasal com a exph cacu> de les variants (iaiisac-Ciau-vusauo. 1.1 Sr Aguelo deu ser probablement d'origen aragonès, i sap

que totes les variants peninsulars d'achila io aquila) perden la c sonora del llatí ' passen a ser àligues, aguilas. ,;LIIIIO. aguilei". aguilucho, aligots. aguileias. àguila. aguilar. elc... perquè la g es mes dolí,'a de pronunciar. l'ei tant els llocs (jau-sag séin ev identmenl Ciaus-acus i no tenen res a veure amb les espases. em -embla.

Finalment trobo a faltar una explicació elemental. Si a Catalunya. milers de noms. patronímics i topònims, que a Occitània acabarien amb "ac". aquí acaben amb "à". aleshores, com és que trobem tan normal que a la nostra vall (i també a la de Campdevànol "ed altri"! no els diguem GAUSÀ? Per què amb la c ens sona més poètic'.' No em sembla bona explicació, per a mi és un provable indici que aquí l'adscripció va aparèixer tard. (FI més tard possible que el cartulari de Sant Cugat permeti.)

M. Ribalta

Fumando desespero (rèplica al cinquè cantó)

Al lloro, que ha nascut un nou gènere retòric: el victimisme taba-quista. Consisteix en:

1 l fer acte de contrició i resant el Jo fumador em confesso a vós" o similar).

21 Tot seguit, pintar un esle-reídor retrat de l'implacable persecució de què un és objecte per part de la destapo antitabaquista

vi Puntualitzar que un respecta escriipulosíssim.uneni els drets dels no fumadors i no es mereix aquest tracte ignominios. i

4 | Prèvia reivindicació del dret

a fumar com un dels fonamentals per a la dignitat humana i la defensa de la democràcia, fer vol d'heroica resistència contra la ferotge horda baixafums. arribant fins al martirologi si fos necessari. Un exemple modèlic d'aquest gènere va ser FF C I N Q F F CANTÓ del propassat 2-, on el company Víctor Morera (àlies "Fa Antorcha Humana") deixava lliure la seva paranoia de fumador incomprès. que no era pas poca.

El victimisme sempre és una estratègia molt astuta, però deixem clara una cosa: en aquests afers el fumador és l 'agressor, no pas la víctima. Qualsevol adult responsable és lliure de fumar, beure, esni-far, punxar-se en vena o íntroduïr-se per l'anus el que li passi pels magnífics i en la quantitat que li passi pels magnífics. Vaja, que cadascú és lliure d'espatllar-se la salut com més li agradi. Però ningú no té dret a intoxicar el proïsme amb les seves emanacions tòxiques i/o pudents. Qualsevol no fumador que hagi notat que el cafè que es prenia al bar tenia el mateix gust que el fum que exhalava la xemeneia humana que seia al seu costat. qualsevol que hagi sentit irritar-se els seus ulls, ressecar-se les seves lents de contacte, picar-li la gola i carregar-se els seus pulmons per culpa del cigarro que es fuma el seu company de feina, o de seient. sabrà de què parlo. Fn Víctor, indignat. diu que es nega a tancar-se al lavabo per fumar. Però no és al lavabo on la gent es tanca per realitzar activitats susceptibles de produir pudors desagradables.' No és al lavabo on els heroïnòmans i cocaïnòmans s'administren les seves

Aquest espai esta pensat per recollir, a tall. de tlash aquelles petites coses que passen en una ciutat com la nostra, en què de vegades cal endar l'atenció úe petits tets. no forçosament amb ànim només de critica, sinó també que puguin ajudar a millorar la convivència ciutadana. Aquesta secció és oberta a tots els lectors que desitgin ter les seves observacions.

La" baixada del banc"

Al'avinguda de Mossèn Cinto Verdaguer, artèria principal de Valldoreix,

es pot trobar un solitari banc, situat en una de les voreres i to-canta la parada del Bus. El ciutadans de més edat recorden que des de fa molts anys aquest banc de pedra ha estat sempre al mateix lloc. com si hagués estat oblidat de la mà dels homes. aconseguint salvar amb el pas dels anys les inclemències tan del temps com dels brètols.

Aquest no és un banc qualsevol. és un banc que ha despertat la vena poètica de mes d'un ciutadà i que mereix la nostra atenció. Ens agradaria que algun lector ens digués quelcom més sobre el banc solitari a la baixada de Mossèn Cinto Verdaquer.

•3fl£L

Lo. cocomn^ta La feina de trobar feina

dosis de coca c de cavall'.' E a i \ò que ni l'heroïna diluïda dins la \c ritiiia ni el pols blanc sobre el \ idre produeixen cap emanació pei judicial per als que poden eslar al seu voltant en el moment de l'administració de la dosi. () és que els he-roïnònians i cocaïnòmans estan millor educats que els nicotomans'.'

Inscric ai \ò en un ordinador de la redacció de KLS 4 CANTONS. una gran sala sense finestres on teòricament no és permès lïimar. i on el nombre de no fumadors (incloent-hi el mateix director) supera de llarg el de fumadors. Però he de deixar d'escriure, perquè la pudor a tabac s'està fent insoportable, i la boira ha espessat tant que em costa veure la pantalla. Les lletres fan pampallugues. "La Antorcha Humana" deu ser per aquí a la vora. jVíctooor! Vols fer el fotut favor d'anar a fumar a un altre lloc?

Xavier Borràs

venguts que v.. estat una re vil; lluïments que L nen algun t'.inn \ .tv'ii fvnlïjr 11

• p u t

• \ P . !•• i.si: . T U - .: .11,110^.! p c r -

'ii j- ,-u' a ;vt: t: aquell d - .•"f-. que .nien :vr bon I pick de la •:.;;ia. sense .V. i;s ..si tenit en compte

i .TIII.'M |Tntv_-NSii.nx l.he-

,i L T U per a |u\es. e*.c. vi's Altres j.mri bona te. sun convenç.ils que les ser superades d canvi de i el M*U iiist per u ia se\a

Les cartes destinades a aquesta secció han de tenir una extensió màxima de trenta línies i ban de dur prou dades per a poder identificar i locaiitzar í'autor, nom comptat, adreça, telèfon i DNI. En tot cas ei periòdic Els 4 Cantons es reserva el dret de pubficar-fes, senceres o bé resumides.

Adreceu fes vostres cartes a: Rbla. del Celler, 91- 08190 Sant Cugat

wíin al Vi'let ci.Jcc escrúpols a nvl'.a eer;. que en aquest paur,\ 'H rals, especialistes, prinie no hi ha massa possihili mcloent-hi empresaris. : crisis han de servir per a donar a cadascú el nivell feina.

Reestructuracions pactades per a fer mes competitives les empreses, aprofiten el moment de eaos i excés d'oferta laboral; pactant sous a la baixa en els nous convenis col·lectius a canvi de garantir la competitivitat i l'ocupació. és una altra via.

L'educació, el nivell cultural que hem heretat. encara pesa molt damunt d'aquesta societat malmesa per !a inoperàneia de molts polítics, persones amb bon nivell, però amb instints de lladres i vividors només pendents de guanvar diners fàcils sense miraments.

Aquesta és la societat que votem. Això és el que tenim com a tria' Tot eslà muntat per un poder corromput, que en alguns països, com Itàlia. ha escLtat gràcies al sacrifici dels "totxos" honrats que. fins i tot, han donal la seva vida; ia veurem de què serveix el sacrifici per a L societat.

Al nostre pai>. de moment, tots són molt es pavilats. Trobar feina és un luxe, la Constitució te en un dels seus paràgrafs, secció 2a. an. ï x que reconeix el dret al treball. I què'1 Per quina sjntu raó cl treball esta penal.t/al i ei consuir no '

A vegades, de les bestieses c:i surten dees Kines, cal que hi posem no.la mugiNaciu. \ í )

Només fa 4 dies Ntmi secció per recordar dits, fets i comentaris de persones i entitats que contràriament al que estem acostumats a llegir, tenen un temps curt, fàcil de recordar per a molts. De vegades aquests poden haver estat oblidats pels mateixos protagonistes de la història encara que faci quatre dies.

ÏLC0RRE01ATA1.AN t Article pal·liem ai desaparegui "El Correo Catalàn " el 18-3-76)

"Alternativa popular y democràtica a la gestión municipal de Sant Cugat" Sant Cugat del Vallès

En los l o c a l e s de la U n i ó Santcugatenca tuvo lugar el do-mingo. dia 14 de Mar /o . un acto insólito en Sant Cugat: la presen-tación de una alternativa municipal a la que usistieron unas mil personas. Este acto estuvo muy bien estructuració y preparado por la coordinadora de entidades de la villa, que ha sido formada recien-temente . comando con la repre-sentación deunas treinta entidades santeugatenses.

Deportes.- En deportes se pi-dió local adecuado y suficiente para la pràctica de todos los deportes...

Cultura.- En cultura se evidencio la neecsidad de una Casa de Cultura que aglutinarà a todos los c iudadanos en sus dis t in tas manifestaciones. ya que, en la ac-tualidad no se dispone de ningún vocal, con capacidad suficiente. que esté solo al servicio de la po-blación...

l ' rban i smo . - En u rban i smo se criticarem los abusos de que ha sido víctima Sant Cugat en este aspecto. Continua la especulación del suelo que ha hecho aprobar

planes parciales solo para revalo-rizar el terreno... También del desastre que se avecina con el nue-vo Plan Comarcal, que sobrecar-garà los espacios con un número excesivo de habitantes y la falta de zonas verdes y equipamientos locales...

Ayuntamientos democràt i -cos.- Para conseguir todo esto. se puso en evidencia la necesidad. igual que en las demàs vocalías, de lograr todas estàs necesidades vitales, la unidad del pueblo y las libertades fundamentales.

En el c o l o q u i o pos te r ior se aprobaron es tàs pe t i c iones con propuestas. También se evidencio la necesidad de tener ayuntamientos democràticos elegidos por el pueblo.

Finalmente, un asistente al acto puso en conocimiento del audi-torio la existència en Sant Cugat de la Assemblea de Catalunya y se leyeron los cuatro puntos bàsi-cos a los que se adhirieron todos los miembros de la sala puestos en pie. Se pidió que en ateneión a los muertos de Elda. Vitòria y Tar ragona , la gente cesara en los ap l ausos , que eran i nce san t e s . después de cada intervención.

DIVENDRES, 4 MARÇ 1994 OPINIÓ ELS 4 CANTONS 1 1

Historia o llegenda

Sailt (?) Medir (Història apòcrifa) J. Tortosa

Joan Tortosa

Un dia qualsevol, en Medir, com esberlant el crostisser immobilista que li feien créixer al damunt, de cop li sortí el "prou!".

Icaminant enllà arribà a Gausac, la vall de la propera serralada de Collserola, on encetà la seva nova

solitària vida de pagès, lluny de la contaminació, proclamant-se lliure de tants esclavatges de la tècnica moderna i amb el dret a viure sense fums, sense insecticides, herbicides, fungici-des i anticriptogràmics.

Absolutament convençut de les seves idees, talment com un il·luminat, es llençà als conreus tot menyspreant els pretesos imprescindibles avenços de la indústria, sense els quals -es deia- no era possible conrear res amb èxit. Obsessionat com estava, esbancà la part més assolellada i l'omplí de feixes: les de dalt les plantà de vinya, les del mig de blat, ordi i civada i a les de la part baixa hi sembrà faves. I esperà.

Mentretant, al poble, no es parlava massa bé d'ell. I així passà el temps, fins que un bon dia es plantà al mercat amb el fruit de les seves sembres. Tothom quedà bocabadat davant d'aquell bé de Déu de faves, tendres i avelluta-des, que mai ningú no n'havia vist d'iguals i menys a destemps. La gent, fàcilment decantada a veure en les coses poc habituals quelcom de misteriós, anà engreixant una mena de rumor com si en Medir posseís poders màgics o miraculosos.

Amb això, arribà de bell nou el temps de sembrar les faves. Aquell matí entrà a la feixa de baix amb el primer raig del dia portant un cabàs sota el braç ple de faves remullades. Amb gran habilitat llençava les llavors al clot -quatre o cinc cada vegada- que d'un cop de paló obria i el tornava a tancar on les faves hi quedaven enterrades. I així, passa a passa -que feien de mesura- arribà a omplir-ne, aquell

dia, tota la feixa. Quan hagué fet

l 'últim clot i la resta de llavors hi eren colgades, s'assegué al cap de la feixa i contemplà la seva obra.

Aparentment tot restava igual, però el cert és que quelcom meravellós s'anava posant en marxa aquell captard: la vida començava a pessigollejar la terra de cap a cap. Era un immens miracle. I en Medir, ple d'aquesta sensació, se'n sentí joiós. Pel seu cap desfilà, en imatges nítides i clares, tot el procés d'aquelles faves que nei-xerien, tendres i vigoroses, que creixerien ufanoses en aquella feixa arrecerada i assolellada, i que més tard les tiges s'om-plirien de petites inflorescències blanques jaspejades de negre, on hi rondinarien els borinots... després, penjant al llarg de les faveres, s'hi esparpella-rien les tabelles envellutades amb el gra satinat, que més tard s'endolaria amb la sella negra...

Ja mai ningú no pogué saber si aquell any les faves d'en Medir haurien tornat a ser l'enveja del mercat, perquè abans d'això, arribà de cop un avís que tot aquell sector havia estat declarat parc natural, i ho plantaren de pins. En Medir, decebut, perduda tota esperança de recomençar de bell nou, s'allunyà i mai més ningú en no va saber res d'ell. Això sí: per sempre més, però, es parlarà d'aquelles meravelloses faves que un dia portà al mercat.

Havien estat fruit de la màgia o d'un fortuït miracle? Això ja no es podrà saber.

Història o llegenda? El cert és que en Medir havia nascut al carrer de l'Hospital, baixant a l'esquerra, i que cada any s'organitza el 3 de març un alegre i multitudinari aplec a les assolellades feixes de la vall de Gausac. Els primer d'anar-hi foren els pagesos per a veure si en treien l'entrellat del misteri d'aquelles terres que produïren faves a destemps. Després, la inèrcia hi anà portant més gent, alguns conscients del motiu que els hi conduia, i altres afegint-se simplement a la gresca. Però, perquè mai no quedi oblidat del tot, a qui assisteixi ara a missa aquell dia, se l'obsequia amb una fava seca. •

La Primmirada -Secrets d'un país petit

Fina Pérez

S'han acabat. Cert, encara queden els pa-ralímpics. Però la flama de la dissetena edició dels Jocs d'Hivern ja no presideix

les contrades glaçades del país que en diuen el «secret millor guardat d'Europa».

La clau del secret està, potser, en la mascota dels Jocs... aquesta figura de quatre pinzellades que data del neolític i que no és altre que l'home mateix. El secret no és sinó l'home per a l'home.

Es tracta d'un secret que es manifesta a través d'actes per a molts inintel·ligibles: per exemple, el d'un Johann Olav Koss que va renunciar als 30.000 dòlars de prima per haver guanyat una segona i després una tercera medalla d'or per tal d'ajudar les víctimes de guerra a Sarajevo, Eritrea, Afganistan, Beirut i Guatemala... quantitat redoblada per una igual aportació feta pel Comitè Olímpic de Noruega.

Es tracta d'un secret que fa possible que els espectadors noruecs aplaudeixin i animin incansablement competidors estrangers com ara David Tamburrino, que tot i acabar en vint-i-dosè lloc, va batre un nou rècord personal; o bé que aclamin un Vladimir Smirnov de Kazakhstan que, després de tantes medalles de plata, per fi aconsegueix l'or. És el secret de l'home per a l'home, independentment dels vincles nacionals.

Es tracta també d'un secret que, tal com vam poder veure a la clausura, té arrels en la pròpia mitologia del país; de l'home que es lliura de ple a la lluita per comprendre l'enigma de la convivència, i per assolir la saviesa per conviure també amb la naturalesa que a tots ens dóna suport.

Es tracta, en fi, del secret de les sis persones que després de travessar tot Sibèria amb trineu entregaran, d'aquí divuit mesos, el seu missatge sobre el medi ambient, als organitzadors dels Jocs del 1998 a Nagano, Japó; i del president del Comitè Olímpic, quan afirma quin és el veritable esperit dels Jocs: la necessitat cada vegada més urgent de «competir per a la pau, i per a garantir arreu el dret a la vida».

Un secret, com aquell qui diu, com una catedral.

El millor Suprem, el Constitucional Carmen Perdices

Realment, no és d'estrany que el Tribunal Constitucional intervingués

anul.lant la sentència del Suprem, que donava la raó a un pressumpte "pare" que s'havia negat a fer-se les proves biològiques de paternitat, o sigui, a identificar-se. Un tribunal d'àmbit inferior havia declarat que el demandat era el pare de la criatura, ja que no es va voler sotmetre a la prova per tal de garantir el dret constitucional, la protecció del fill, per a saber qui és el seu pare.

Segons el Suprem, el dret d'aquest home a no fer-se cap prova (apel·lant al dret a la intimitat) estava per damunt del dret consti tucional del fill. Si un home té la seguretat que el fill que l'hi atribueixen no és seu, no entenc la negativa a fer-se la prova identificativa, i si efectivament és el pare, que assumeixi la seva responsabilitat com seria lògic i just, oi?

Una sentència en altre sentit

seria primar l'actitud d'un individu amb molt poca vergonya, si més no. O és que no ens identifica la policia mitjançant les em-premptes digitals o qualsevol altre sistema, i el trobem tan normal?

Però tornem al Suprem. Després d'onze anys de convivència a Catalunya en un marc lingüístic com la famosa llei de Normalització, amb els seus problemes d'aplicació com qualsevol altra llei, surt el tribunal dubtant de la seva constitucionalitat. Cal recordar d'on venim i quins interessos amaguen les diferents posicions en aquesta qüestió. El President del Tribunal Constitucional, personalitats jurídiques com el Fiscal General de Catalunya i d'altres, i membres de tots els partits polítics a excepció del PP, donen suport a l'actual llei perquè ha servit de base per a dur a terme una convivència força exemplar entre dues comunitats lingüístiques diferents, en contra del que molts hagueren volgut.

Però no tot acaba aquí, no. Ara el Suprem acaba de dictar

una sentència en la qual queda absolt un violador reincident. El fonament és que la víctima no es va resistir prou, increïble. I és que, tant la policia com les associacions d'ajut ecomanen que davant d'una agressió, no només sexual, val més no posar resistència, per tal d'evitar més violència per part de l'assaltant (tot i que no deu resultar fàcil). Doncs bé, o ens hem de deixar apunyalar o hem de portar un notari que doni fe de la resistència que oferim. Perquè és clar, si jo pretenc clavar-li a vostè una ganivetada al pit, i vostè no treu el pit a temps o no es defensa prou, jo no sóc culpable d'agressió, soc innocent. És un raonament en defensa de la víctima, oi?

He sentit alguna veu que trobava bo el sistema dels EUA. quant als tribunals superiors: als Estats Units, el Tribunal Suprem i el Constitucional són un sol tribunal.

Imaginin-ho. Esperem que aquí, de moment, el Tribunal Constitucional es mantingui per a molts anys. •

ELS H CANTONS Periòdic setmanal d'informació i serveis de Sant Cugat del Vallès

Edita: Diari de Sant Cugat. S.L. Rambla del Celler, 91

08190 Sant Cugat del Vallès CIF: B60281367

Director: Josep M. Cabrerizo Cap d'Edició: Romà Ventura Cap de Publicitat: Carlos Borda

Dipòsit Legal: GI-1.405-93 Impressió: Rotimpres-Girona

Col·laboradors: Victor Morerajalo, Jean-Marc de Semir, Emma Ansola, Pere Pich, Anna Cabassa, Xavier Borràs, Adolf, Anna Borau, Mont Carvajal, Núria de Mas, Fina Pérez, N. Artigas, Rosa Carrasco, Montse Sant, Xavier Cava, Carmen Perdices, Pep Català

Fotografia: Cristina Ubinana, J.M. Mula, M.Vallès, M.a. Devesa

Redacció: 589 14 0 1 Publicitat: Tel i Fax 6 7 4 0 2 04 Distribució: Mailing - Vallès S.L.

M e m b r e de l 'Assoc iac ió C a t a l a n a de la P remsa C o m a r c a l

Aquest mitjà d'informació expressa les seves pròpies opinions exclusivament a la columna editorial. Els comentaristes exerceixen la seva llibertat d'expressió, així doncs el que exposen a les nostres pàgines són idees personals de què se'n fan responsables. Per respecte a la pluralitat Els 4 Cantons es compromet a acceptar qualsevol rèplica. suggeriment o matisació que procedeixin dels lectors i que siguin d'interès general. sempre i quan s'ajustin al respecte que mereixen persones i institucions.

Telèfon redacció 58914 01 Telèfon publicitat i fax 674 02 04

Nou telèfon 589 14 01 ELS 4 CANTONS

1 2 ELS 4 CANTONS O P I N I Ó DIVENDRES, 4 MARÇ 1994

Presupuesto para 1994 Nuestras precisiones, Sr. Alcalde

Nuestro Alcalde Sr. Aymerich, real i/a una extensa expo-sición en la revista MUNICIPI n° 6 de E n e r o - F e h r e r o 94 . acereu de la situación de nues-tra Ciudad, su crecimiento ur-banístico, perspecti\as de evo-lución en la inversión. situación f inanciera del Avtinta-miento. e t c . El ciudadano me-dio interpreta estàs declaracio-nes como opinión unànime del Coiisistoru) en pleno.

No es cierto. iliscrepamos en el diagnostico. Se està dihu-jando una \ision triunfalista de una situación real nniy distinta. El crecimiento urbanístico de nuestra ciudad en los ultinios aíios ha sido "espectacular" . però LA POLÍTICA DL CRECIMIENTO 1NCONTROLA-IX) que el Sr. Alcalde ha reali-/ado nos situa en tina coyuntu-ra difícil . Lo expondré para que sea el ciudadano en última instància quién dedu/ca la \er-dad.

Deíine un modelo de ciudad. con caracter ís t icas pro-pias. un crecimiento controla-do (no superar los 70 mil habi-lantes). con dotaciones cultura-les y de ser\ icios, manteniendo su forma de vida tradicional però mcorporando el progreso. Son defíniciones en las que es-tamos bàsicamente de acuerdo con CiU. però con una salve-dad: La reducción del provecto de c r ec imien to que de Sant Cugat luicia el Plan ( ieneral Metropolitano (180.000 habi-tantes) la iniciamos en la etapa socialista (llasta el 19S7) con la puesta en marcha de distin-tos Planes Parciales que baja-ban sustancialmente el techo edificable. LI Sr. Alcalde, en este sentido. solo ha continua-do las líneas que tra/amos no-

sOtl 'Os.

Inversiones

La política de INVERSIONES. ha sido valiente. no lo negamos. Però su costo al niu-nicipio, al ciudadano es excesi-\ o . Hemos agotado gran parte tic nuestras reservas urbanísti-cas iterreno publico proceden-te del 10'( de aprovechamien-to medioi. Los próximos Con-sistorios no van a tenor donde c recer.

No íue un crecimiento ra-/onado v ofica/. Fuo un crecimiento CARO. vendimos pa-trimonio barato (Guinardera). Bàsicamente, es incorrecto por las siguientes ra/ones:

-Incluyen dentro de la part ida de I N V E R S I O N E S , el

EVOLUCION INVERSIONES MUNICIPALES ANOS 1987 A 1993

co LU

I 3 LU

S 2 LU _ l

2 1

REALIZADO SEGUN Sr. ALCALDE

presupuesto total de la Empresa Pública y autònoma PROMESA. Las inversiones reali-/.adas por el Consistor io son las correspondientes a transíe-r e n c i a s de t e r r e n o s . conto aportación de capital.

-Alegria inversora, l 'na in-versión centrada en los aíios 1989 a 1991 con un corte neta-mente elitista en todas sus pla-nificaciones, dieron como re-sul tado la conf igurac ión de " U N A C I U D A D MAS CARA", lejos de aquella ciudad que habíamos vivido anlerior-mente. Situación que l'ue seguida de una actuación desde el 1991 hasta hoy. que califica-mos de "IRRESPONSABLE", con un crecimiento continuado del E N D E U D A M I E N T O I I -NANCIERO, situando la deu-da a niveles de preocupación, sin un plan de contención del gasto.

-Inversión destinada princi-pa lmente en int raes t ruc tura cultural, de ocio. de ser\ icios, e t c . Però no existicrou actua-c iones claras t enden tcs a la creación de un mínimo tejido product i \o . existia el peligro de dar a la nueva ciudad un caràcter mas obrero. poco acordo al modelo diseíiado por CiU. L'na política do promoción industrial. que evitaria la excesi-va dependència exterior, manteniendo indirectamente la op-ción de "ciudad dorniitorio".

En su gràfica de crecimiento . E V O L U C I Ó I N V E R SIONS MUNICIPALS 1988 a 1993. utili/an datos presupues-tados. "pi l l inos" . ES INCORRECTO. Han do utili/ar los prosupuestos EJECUTADOS REALMENTE (llevados a ter

mino). El resultado seria muy dis-

tinto. Véanlo:.... Dan como resultado total

de inve r s iones aiïos 1988 a 1993 de 11,434 mdlones, mas la a p o r t a c i ó n de t e r r e n o s a P R O M U S A por un valor de 1.422 millonos. y la compra de equipamiento de Ràdio Sant Cugat por un importo do 43 millonos do pesetas.

Conto pueden ver, la reali-dad no se corresponde con las afirmaciones dol Sr. Alcalde. El dice que son 23,000 millonos, y r e a l m o n t e han s ido 12,899 millonos.

lngresos ordinarios abundantes

La gostión municipal du-rante los aiios 1988 a 1991, tu-vo ademàs una componen to adicional do ingresos oxtras por actividad urbanística, qtie en nuestro municipio (a seme-jan/a de otros) iba precedida de fuertos pagos a la adminis-tración. ya sea en concepto do C.C.E.E.. impuestos indirectos. v en conveuios urbanís t icos cou aportaciones concretas a obras finalistas. Toda tma componento de financiación adicional. que próximos Consisto-nos no van a poder disfrutar.

Gastos ordinarios desmesurados

Crecimiento de los gastos ordinarios. que en el Capitulo 1 (Retribucionos dol personal) han sido muy superiores a un c rec imien to r a / o n a b l e de la plantilla.

Baste la referència de que en el ano 1986, con la gestión socialista, los gastos de personal dol Ayuntamiento fueron de 436 mi Hortes de pesetas, y on el ano 1994 se prové que seran de 1.402 millones. dando un CREC I M I E N T O DEL 2 2 T/í. El ciudadano debe valorar, si los so rv i c io s p r e s t a d o s por su Ayuntamiento también crecie-ron en la misma proporción (la ciudad creció sobre un 80%.

Endeudamiento La si tuación de endeuda

miento. como el resto de datos, ha sido manejada por el Sr. Alcalde de forma muy "parcial" a través de una tasA que està en función del ultimo presupuesto l iquidado, y del c rec imien to desmesurado del presupuesto anual. Es su partida de "refi-nanc iac iones" . No son datos objetivos, estos sí que lo son:

Deuda financiera al dejar la Alca ld ia (aiïo 1987): aprox . 550 millones.

Deuda financiera prevista a cierre de 1994: aprox. 3.900 millones.

Recursos ordinarios del presupuesto destinados al pago de intereses de deudas:

En el ano 1987: 171 millonos do pesetas

En el ano 1994: 583 millones de pesetas

Son datos ("ríos, sin interpre-tación tendenciosa, que permi-ten al ciudadano, sin grandes esfuer/.os, valorar la situación econòmica del Ayuntamiento. tanto en el ano 1987 con la gestión socialista, c o m o actual-

mente con la política de gestión "eficaz" del Sr. Aymerich y su equipo de CiU.

Operación reflotamiento

En la etapa de abundància. cuando la disponibilidad econòmica lo permitía. no reduje-ron la d e u d a y A H O R A AL NO SER CAPACES DE HA-CER ERENTE A SUS COMPROMISOS DE PAGO. inician un PLAN DE R E F L O T A M I E N T O DE LA D E U D A , (pagar los préstamos con otro préstamo nuevo. que cubre los an te r io res ) y t r a s l a d a n d o la "bo la do n i e v e " al p r ó x i m o equipo de gobierno. a partir del ano 1995.

Costos anadidos

Toda esta situación, difícil hoy, tendra un costo aiïadido a partir dol ano 1995, a saber: La operación de ref inanciac ión. obligarà a destinar recursos ordinarios, desde unos 900 millones el 1986, hasta 600 millones el 2004 (aprox.) para el pago de intereses mas amortización de préstamos. Esta cantidad representarà a p r ó x i m a d a m e n t e el 10% del presupuesto total. Y sin capacidad para reali/ar nue-vos endeudamientos para nue-vas inversiones.

Operación maquillaje

No es frivolidad. es preocupación por el futuro. La sensa-ción es que se desea salvar estos dos anos que quedan de mandato , y en el futuro. "JA S ' H O FARAN", que todo es a p l a z a r el p r o b l e m a al ano 1986, y vivir el 94/95 con relativa tranquilidad, acabando las obras iniciadas e intentando dejar buen sabor de gestión en el ciudadano. DESPUES YA VE-REMOS.

NO ES CIERTO QUE EL AYUNTAMIENTO PREVEA UN P L A N DE A U S T E R I -DAD, PORQUÉ ESTAN CO-LAPSADOS POR LA POLÍTICA DE C R E C I M I E N T O 1N-C O N T R O L A D O Q U E HAN REALIZADO.

A P L A Z A N LA D E U D A . ES UNA H U I D A HAC1A ADELANTE. LA CUESTION ES / C O N QUE R E C U R S O S SUBSISTIREMOS'?, /.DEBE-R E M O S E S T A R 10 A N O S C O N LA A C T I V I D A D INV E R S O R A A C E R O . ' . ( .NO H U B I E R A S I D O M E J O R VENDER A SU JUSTO PRE-CIO LA GUINARDERA?

Todas estàs precisiones. nos hemos visto obligados a reali-zarlas en este periódico. por no tener acceso a la revista que pa-gamos todos y utiliza Ud. Sr. Alcalde: MUNICIPI.

Partit del Socialistes de Catalunya Sant Cugat

DIVENDRES, 4 MARÇ 1994 DISTRICTES ELS 4 CANTONS 1 3

Ple del mes de febrer a l'Entitat Municipal Descentralitzada:

Situació financera crítica a Valldoreix Els funcionaris podrien no cobrar, i poden haver-hi talls de llum a les escoles públiques

Joan-Marc de Semir

Les escoles públiques de Valldoreix podrien patir talls de llum i els funcionaris de l'Entitat Municipal Descentralitzada no cobrar les seves mensualitats atesa la greu crisi financera que pateix l'EMD. Aquesta situació va ser revelada per l'equip de govern de l'EMD en finalitzar el ple ordinari del mes de febrer del passat dijous 24.

El ple va transcórrer amb tota tranquil·litat ja que l'ordre del dia no portava cap punt conflictiu. Però abans de cloure, el responsable d'Economia de l'EMD, Lluís Ginjaume, va fer uns aclariments sobre les negociacions amb l'Ajuntament de Sant Cugat sobre el conveni econòmic per aquest any. Ginjaume va explicar que s'havia arribat a un principi d'acord que només restava signar. Aquest conveni és el que determina les transferències econòmiques i de serveis que ha de fer l'Ajuntament cap a l'EMD.

Segons sembla la aparició d'un informe del Centre d'Estudi de Planificació encarregat conjuntament entre Sant Cugat i Valldoreix ha impedit que arribessin a bon terme les negociacions per una diferència de vuit milions. Aquest estudi, que segons membres de l'EMD no és vinculant, estableix que la participació monetària que Valldoreix ha de retornar a Sant Cugat en concepte dels serveis prestats era de 32 milions mentre que l'Ajuntament en reclamava 40.

En no haver arribat a cap acord s'aplicarà el conveni del 82. Aquest és més favorable a Valldoreix ja que obté una part proporcional del que es recapta a Sant Cugat com a trasferències ordinàries. Però en contrapartida amb mesos com gener i febrer quan l'Ajuntament no fa gaires ingressos l'EMD de Valldoreix pot rebre, com ara és el cas, només 300.000 pessetes. Segons Carme Pérez, membre de l'equip de govern de l'EMD, "s'han de mirar tots els punts del conveni ja que

Valldoreix

aquest estableix que l'Ajuntament farà pagaments a compte".

Com a conseqüència l'EMD no pot fer front als seus pagaments i, com va dir el President de l'EMD, Miquel Masanés, "la situació és crítica ja que l'EMD es nodreix de l'Ajuntament de Sant Cugat". Masanés va afegir que "és molt possible que aquesta setmana Fecsa pogui tallar la llum a les escoles públiques de Valldoreix". A més, és molt provable que els mateixos funcionaris de 1"EMD es quedin sense cobrar aquest mes.

Aprovació dels criteris sobre competències Tant Miquel Masanés com Carme Pérez van

confirmar que no tenen cap pressió per part de la Conselleria de Governació per aprovar els criteris que l'EMD considera adients per establir les competències que han d'exercir ambdues institucions. Sant Cugat ja va aprovar el passat mes de gener els seus criteris.Aquesta polèmica arriba en un moment en què semblava que les relacions entre ambdues institucions anaven camí de restablir-se amb la intervenció de la Conselleria de Governació en el contenciós. •

Amb la presència d'Enric Renau.Tinent d'Alcalde d'economia

Consell de Districte a la Floresta Presentat un pressupost per a l'any 94 de 283 milions de pessetes Redacció

El dimecres passat com és costum cada primer dimecres de mes, el Consell de Districte de la Floresta, que aborda com a punt més important de l'ordre del dia, el projecte de pressupost per al districte durant l'any 1994.

Aquest punt fou presentat pel Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de Sant Cugat, Enric Renau, que exposà i presentà al consell un pressupost de 283 milions de pessetes, que correspon, segons el Sr Renau, al 6,4% del pressupost general, per correspondència als habi-tans de la Floresta. D'aquest pressupost quasi 158 milions de pessetes són destinats a inversió i la resta a serveis. Entre la partida d'inversió cal destacar una important quanti

tat destinada als accessos del centre polivalent de la Floresta i a unes millores dintre del mateix centre properes als 40 milions de pessetes. Unes altres inversions previstes, fan referència a la urbanització de diferents carrers del districte, i aportacions al col·legi públic i a diferentes entitats cíviques i culturals.

Els membres del consell de districte, demanaren al Sr. Renau, destinar una partida d'aquests pressupostos a renovar i fer en alguns casos, la xarxa de clavegueram del districte, opció que preferien en primera instància a la d'asfaltar alguns carrers, per ordre de prioritats.

Relleu a la comissió D'altra banda, Montse To

rres, membre d'aquesta comissió Territorial, demanà el seu

relleu de càrrec per motius personals.

La dimissió fou aceptada i el lloc al Consell de districte, serà ocupat a partir d'ara per Xavier Gerard. La reunió va concloure al voltant de les deu de la nit, i el Sr. Renau, comentà que possiblement seria convenient laseva presència, un parell de cops a l'any, al consell de districte a fi de poder fer la presentació dels pressupostos i una valoració del resultats a final d'any per poder acceptar així suggeriments de la comissió, que recordem és consultiva, a l'hora de realitzar i preparar els pressupostos generals de la Floresta per anys successius. •

La Creu Roja organitza un curset de socorrisme Mont Carvajal

La Creu Roja de Valldoreix organitza un curset de socorrisme bàsic obert a tothom. En finalitzar el curset, es lliurarà un diploma oficial a aquells que hauran superat les proves pertinents.

El curs tindrà una durada de 40 hores de classe, que s'impartiran en vuit diumenges consecutius, a partir del dia 6 de març. Les classes es faran en cinc hores matinals durant cadascun d'aquests diumenges, a la seu de la Creu Roja de Valldoreix.

Com que el nombre de places és limitat, només seran ad

meses les 20 primeres persones que lliurin la sol·licitud amb totes les dades correctament escrites.

Els preus de les inscripcions varien segons els casos. Per al personal voluntari de la Creu Roja, la inscripció és gratuïta, per als socis de la Creu Roja amb més de tres anys d'antiguitat, el preu és de 3.000 pessetes i per als que no reuneixin cap de les dues característiques anteriors, el preu és de 12.000 pessetes.

Per a més informació podeu telefonar als telèfons 674 24 59 (oficina local), 674 22 91 (Sr. Zamora) i 674 21 93 (Sr. Segura). •

La Floresta

El Zanzíbar, ara més gran Mont Carvajal

El Zanzíbar va inaugurar el seu nou espai la setmana passada. Aquest bar de la plaça Miquel Ros -coneguda com la plaça de l'estació- de la Floresta havia romàs tancat durant tres setmanes a causa de les obres d'ampliació que s'hi feien. Dijous de la setmana passada, l'Ignasi i la Teresa, els

responsables del bar, van celebrar una festa d'inauguració en què hi van participar molts flo-resencs, assidus i amics del local.

El Zanzíbar es caracteritza pel seu terra de fusta i les tauletes de marbre. A les parets s'hi solen veure exposicions fotogràfiques i, properament, s'hi faran balls de saló els dimarts al vespre. •

la Floresta

Demà dia clau per a la Companyia d'aigües Redacció

Dissabte dia 5 està convocada per la Cooperativa de la Companyia d'Aigues de la Floresta la assemblea Extraordinària de tots els seus membres, amb un únic punt de l'ordre del dia: La discussió i posterior votació de la dissolució de la companyia per passar la concessió a l'empresa Saur.

Com és de domini públic,

Saur té la concessió de la xarxa d'aigües de Sant Cugat, cedida per l'Ajuntament de Sant Cugat, per tota la seva àrea de influència, a excepció, fins demà de dos companyies que comprenen l'aigua a l'alta a Saur i la distribueixen després entre una zona de ciutadans. Per una banda la companyia d'aigües de la Floresta i per altra la de Valldoreix, que distribueix a una zona de la pròpia unitat descentralitzada. •

1 4 ELS 4 CANTONS LOCAL DIVENDRES, 4 MARÇ 1994

Una part de les excavacions podrà ser visitada pel públic

Finalitzen les excavacions arqueològiques al claustre del Monestir de Sant Cugat Us restes descobertes són part d'una fortalesa romana del baix imperi i d'una basílica visigòtica

Vista panoràmica de les excavacions del Claustre

Montse Sant (text i fotos)

A\ui divendres dia 4. finalitzen les excavacions arqueològiques realitzades ai Claustre i a la Sala Capitular del Monestir. Les excavacions s'han realitzat dins de les ohres de coii"-er\acio i restauració del claustre que comportaren un renaix de les terres per permetre im-permeabilitar els fonaments del Pati. Aquestes obres han estat realitzades pel Servei de Patrimoni Arquitectònic de la (ieneralitat i patrocinades, amh 2(H) milions. per l'Asseguradora Catalana Occident

Excavacions obertes al públic 1. excavació de la Sala Capitular ha

permès descobrir vestigis d'un tram de la muralla romana. Aquests vestigis són els unies d'una fortalesa romana del baix imperi descobert a Catalunya. L'època de la seva construcció s'ha de situar en els segles IV i V cap a la fi de l'Imperi Romà.

Part de les excavacions, especialment els restes de la basílica visigòtica situada a l'angle nord-est del Claustre quedaran descobertes per tal de poder observar el conjunt.

LI terra de la .Sala Capitular, on es troba el pany de muralla, serà cobert per una llosa de formigó amb un accés sub

terrani per tal de fer accessible les excavacions als v isitantv

LI conjunt arqueològic del Monestir ha permès confirmar les conclusions de l'anterior excavació de l'any 36 realitzada pels senyors Bosch-dimpera i Serra-Ràfols. Els seus treballs es van veure interromputs per la Guerra Civil Espanyola. El 1470 s'efectuaren algunes excavacions puntuals per part del museu arqueològic de Barcelona.

Resultats de les excavacions Encara que les excavacions no hagin

descobert res de singular importància dins del camp arqueològic, s'ha confirmat l'antiguitat de l 'assentament del Castrum Octavianum i la importància d'aquesta fortificació romana ja que sembla que era molt més gran del que es pensava al principi. Aproximadament d'un perímetre de 500 m2 amb set torres circulars de les quals se n'han trobat restes de cin.

A la banda interior del que havia estat l'antiga fortificació, s'han localitzat un seguit de paviments de d'època baix i post imperial romana. Es creu que les restes de la muralla és el front is est. l'únic que fins ara pot ser recorregut en tota la seva llargada, i que s'estén des de la capçalera de l'església fins a la banda nord de la Sala Capitular. Sota l'escala

de pujada al Claustre superior s'ha localitzat els restes d'una de les torres de la muralla.

El Claustre, en ser un espai obert, ha facilitat la conservació en el subsòl d'un important conjunt d'estructures d'èpoques diverses. Encara que els resultats dels treablls no han finalitzat, es poden treure unes primeres conclusions.

Unes restes més antigues i molt alterades de construcció romana de difícil datació, una part molt més important correspon al període visigòtic, és una basílica cristiana de nau rectangular a la qual se li afegí més tard un absis, les restes d'una senzilla necròpolis de la mateixa època (tombes molt senzilles recobertes de teules) i una cambra funerària de certa entitat de planta rectangular dins de la qual s'han trobat dos enterraments.

Tan bon punt les obres de drenatge del pati interior del Claustre estiguin acabades, s'emprendrà l'enjardinament d'aquest per donar-li de nou la seva imatge habitual.

Els peixos de colors del brollador central que ara neden en una peixera de vidre a les dependències de l'escola de Restauració del Claustre superior del Monestir, podran tornar aviat a casa seva. •

L'Ajuntament aprovarà el pressupost d'enguany el proper dia 8

El proper dia 8 de marc a les 8 del vespre s'aprovaren a l'Ajuntament els pressupostos per aquest any 1994.

Aquesta aprovació es va ajornar quinze dies -estava previst fer-ho el passat dia 22 de febrer- perquè eU diferents grups polítics amh representació al consistori tinguessin temps per estudiar el projecte presentat per l'equip de iiovern (Ci l ) .

Tol sembla indicar que es i r ada ' à d'uns pressupostos restrictius atesa l'a.-tual situació) econòmica per l.i qual tri-vessen dversos ajuntaments, entre eK quals es traoha el de Sani ('ugat.

ERC reclama pel·lícules en català als cinemes de Sant Cugat

La Secció Local d'Esquerra Republicana de Catalunya va fer. el passat dimecres 2. un acte reivindicatiu davant els cinemes de Sant Cugat per reclamar una major presència del català en les pel·lícules projectades.

ERC protesta per la manca de sensibilitat cap a la llengua catalana manifestada als cinemes des de que són en funcionament. ERC considera "lamentable i preocupant" aquesta situació tenint en compte que el Centre Cultural és un equipament públic i que hauna de considerar la promoció de la llengua.

L'any passat, per aquestes dates, Sant Cugat estava sota la neu

L'any passa t , exac tamen t l'I de març. Sant Cugat i gran part de Catalunya es trobaven sota la neu. Tots recordem la idílica imatge del mantell blanc que cobria els carrers de la nostra ciutat però també recordem que cases als districtes com La Floresta i Les Planes van restar sense corrent elèctric gairebé tres dies.

Per evitar que es reprodueixi un fet tan lamentable com aquest l'Ajuntament i FECSA van arribar a un acord que va portar unes importants inversions de la companyia elèctrica de 70 milions l'any passat i de 90 aquest any. Aquests diners es destinaran a la millora de la xarxa elèctrica dels districtes amb un increment de la potència de la línea.

Tema de debat: "LA REFORMA LABORAL" Cicle: ASSABENTEM-NOS-EN I DIGUEM LA NOSTRA

Presenta: Paco Neira, Diputat al Congrés, secretari de la Comissió de Política Social i

Ocupació. Membre de la Comissió parlamentària que elabora la nova llei de

"Reforma Laboral".

La presentació i debat obert a tothom tindrà lloc el proper dilluns dia 7 de març a les 8 hores del

vespre a la seu de l'Agrupació.

VINE I DIGUE-HI LA TEVA

AGRUPACIÓ SANT CUGAT DEL VALLÈS

P A R T I T D E L S S O C I A L I S T E S D E C A T A L U N Y A ( P S C - P S 0 E ) (La Floresta, Valldore.x, Les Planes,Mira-sol) Rius i Taulet, 6 TEL 674 58 58

PUBLICITAT

(SEMPRE AMB PRCDDÜGfe NATUDÀa PED At JADDÍ

Av. Ragull, nau 19 Zona Industrial Can Magí

Tel. 5 8 9 0 0 23 Sant Cugat del Vallès INDUBRUC, SA.

16 ELS 4 CANTONS REPORTATGE DIVENDRES, 4 MARÇ 1994

La febre del dissabte sobre patins Poc després de la seva inauguració, el Centre Cultural ha assolit un ús lúdic que, en principi, no era previst pels seus dissenyadors: pista de patinatge. Al llarg de tota la setmana, però sobretot els dissabtes i diumenges, la plaça dura que s'hi estén entre l'entrada a l'Auditori i la Biblioteca s'omple de patinadors de totes les edats (però principalment joves). Es la versió local d'una moda que es va originar, és clar, als Estats L'nits, i s'ha estès posteriorment a altres ciutats d'arreu del món. com Barcelona, on el patinatge urbà ja fa temps que es practica. Pel que fa a Sant Cugat, algunes de les darreres instal·lacions urbanístiques, com el Parc Central o el mateix Centre Cultural, han convertit la vila en un lloc ple de possibilitats per a la pràctica d'aquest nou esport.

liikir lanl. vol munlcmr l o sortides dels dimecres "sobretot aru, de carn al bon temps".

Un esport per a joves urbans Però les sortides del dime

cres no són la principal activitat dels patinadors a Sant Cugat: el ver i table centre neurà lg ic d'aquest esport'.' moda.' j o c ' distracció'.' és l'esplanada del Passeig Torreblanca que dóna accés als porxos de l 'Auditori. Tot i que qualsevol tarda d'entre setmana es poden veure nens patinant-hi. és durant els caps de setmana quan la zona s'omple de gom a gom. La majoria de la gent que hi va porten patins en línia, però de vegades encara es pot veure algú amb els antics patins (roller skates ) de rodes distribuïdes en dos eixos.

A la pista també hi evolucionen alguns skate board.s (taules monopatí) i algun o altre ciclista

\ a \ ier B o n à s fotografies: .1. A. Mula

"Jo \aig començar a patinar amb un amic que em va dir de pro\ar-ho. a Barcelona. Això \a set el febrer passat, ara deu fer un any just" diu en Xesco Casanovas. un dels pioners introductors del patinatge urbà a Sant Cugat. "Al principi anava a patinar a Barcelona, a la Plaça de la Catedral, on em reunia amb un grup d'unes deu o quin/e persones. Aquí a Sant Cugat vàrem començar fent sortides de dimecres. Quedàvem per reunir-nos a les vuit i mitja a la botiga (Sant Cugat Esports, a la Rambla del Celler) Vaig fer uns cartells, i la mateixa gent també s'ho anava dient els uns als altres. A partir d'aquí la cosa va anar a més". Kn Xesco treballa a la botiga Sant Cugat Ksports . Afegeix que. malgrat que ara no va a pa-

que, amb menys facilitat de maniobra que els patinadors, acaba per ser responsable d'alguna topada. La concurrència és molt jove; els adolescents són majoria, excepte al matí i primera hora de la tarda, que és quan els menors de catorze anys són més abundosos. Cap a la nit, passades les vuit, la mitja d'edat augmenta. Aquest era fins fa poc un esport per gent d 'entre vint i trenta anys, però aquests , en aquesta època de l 'any, estan més collats per les obligacions laborals i estudiantils i es fan més cars de veure. És rar, però no impossible, veure algun patinador de més de quaranta, i fins i tot algú hi ha que ja ha deixat enrera la seixantena.

Segons els responsables de Sant Cugat Sports i Terra neu, ja fa un any que venen patins d'aquest tipus, però ha estat durant les passades festes de Nadal i Reis quan més models per infants han venut., un dels depe-nents, afegeix que darrerament estan venent més patins per a adults, a els pares que van regalar-ne als seus fills i ara els volen acompanyar. Antoni i Pere, de Terraneu, també diuen que estan començant a vendre molts patins per a adults, després d'haver-ne venut molts per a nens. "Vàrem inaugurar la botiga el 3 de desembre, i ens vam decidir a vendre patins una setma

na després pe rquè ens venia molta gent demanant-los".

L'arma del "crim" Què té aquest nou tipus de

patí per aixecar tal febre? Per comprendre-ho millor, fixem-nos primer en l'objecte en qüestió. Aquests patins consten, bàsicament, d'una bota de plàstic rígid que s'ajusta al peu i el turmell mitjançant tanques o cordills, o una combinació de tots dos sistemes. Per dins duu un botí de foam encoixinat; el conjunt és més o menys com una bota d'esquiador, però més petita. La sola acaba en un bastiment on s 'h i encas ten , mitj a n ç a n t un s i s t ema de rodaments, quatre petites rodes de plàstic o goma massissa, que formen una filera al llarg de l'empenya del peu. Hi ha rodes de diferents dureses i amplades. En general , com més dures i amb menys superfície de contacte són, més velocitat proporcionen (però menys adherència a la pista) i com més toves i més amples són, més adequades al patinatge acrobàtic (però menys velocitat). En el taló de la bota dreta hi ha un tac de goma que fa de fre, però molts patinadors veterans se'l treuen perquè no els va bé per fer determinades acrobàcies. Això no vol dir pas que aleshores hagin de frenar amb les dents: es pot frenar fent

una volta, o derrapant, o fent la "T" (posant un peu perpendicular a l'altre). La tècnica per donar-se embranzida consisteix a obrir els peus en "V" i "remar" amb les cames, enlloc de desp laçar - se amb els peus en paral·lel com amb els roller ska-tes tradicionals. Això fa que els moviments del patinador siguin més elegants, més gràcils, amb un balandreig característic, com en el patinatge sobre gel.

Uns patins poden costar de cinc o SÍS mil pessetes fins més

de trenta-mil depenent del model i les prestacions.

Es distingeixen tres categories bàsiques: de gamma baixa (els més senzills) , de gamma mitjana i de gamma alta (els més sofisticats i els de competició). Es recomana fer-los servir amb proteccions: canelleres, ge-nolleres, colzeres i casc. Cada un d'aquests elements pot costar pels voltants de les tres mil pessetes. En general, les canelleres (que protegeixen els canells i les mans de torçar-se en cas de caiguda) són considerades les més necessàries, seguides de les ge-nolleres i les colzeres. Molt pocs patinadors fan servir el casc.

ESPANA

IN LINE SKATES Canigó, 3 (junt Fabra i Puig) 08031 BARCELONA

Tel. 427 44 36 - Fax 428 54 09

DIVENDRES, 4 MARÇ 1994 REPORTATGE ELS 4 CANTONS 1 7

Gairebé tothom qui practica patinatge ha tingut alguna o altra caiguda, on'ha estat testimoni d'alguna

ha concurrència és molt jove. Els adolescents són majoria, cap a la nit, la mitja d'edat augmenta

Skating Torreblanca

L·s rodes en Unia contenen el secret de l'èxit d'aquest nou tipus de patí: proporcionen un gran domini

i maniobrabilitat al patinador.

S'hi adapten millor a les possibles irregularitats del terreny que els patins antics. La seva versatilitat i maniobrabilitat és equiparable a la dels patins sobre gel, dels que pren la tècnica de patinatge, amb l'avantatge de no necessitar una pista de condicions especials. Jurek Podlews-ki, un polonès de trenta-nou anys afíncat fa temps a Sant Cugat, així ho creu: "A Polònia el patinatge sobre gel és molt practicat, tothom en fa, a l'hivern, als llacs glaçats o sobre la neu endurida" Per això, quan la seva família li va regalar uns patins per Reis, no li va costar gens adaptar-s'hi. "És exactament igual que patinar sobre gel, però ho pots fer en qualsevol lloc i a qualsevol època de l 'any". Aquesta facilitat per trobar llocs on practicar-lo i la senzillesa de la tècnica són les virtuts més valorades pels usuaris: Gairebé qualsevol àrea urbana més o menys llisa i espaiosa, com una avinguda o una plaça dura (ara tan freqüents) és una pista escaient. La plaça de l'Auditori, en aquest aspecte, és modèlica: a més d'una gran zona plana, té rampes i escales curtes, ideals per lluir les habilitats acrobàtiques.

També hi ha, des de fa poc, un spine (artefacte fet amb dues rampes en curva còncava unides per la part ascendent, que serveix per fer salts acrobàtics amb el skate-board ). Pertany a en Jordi Rovira, un veterà virtuós del skate-board : "Fa cinc anys que m'hi dedico. Abans tenia com a sponsor a Santa Cruz i Airwing, i fèiem exhibicons d'habilitat pels pobles". És una tarda de dissabte, i en Jordi i els seus amics Armando Bueso, Ricardo Vàzquez i David Marín comparteixen sense problemes la pista i el seu spine amb tots els patinadors de cap de setmana que evolucionen per la plaça. "Vspine el vaig encarregar a un soldador: vaig treure l'es

quema i les mides d'una revista dedicada al skate-board. N'hi ha de vàries mides: aquest és dels petits". Després, quan es faci fosc i vingui el vigilant, retiraran l'spine i l 'amagaran darrera l'edifici, fins un altre dia.

En Jordi i els seus companys abans practicaven amb el skate-board al Parc Torreblanca, sota l'edifici fantasma, i a la pista que hi ha al costat de la de pe-tanca, a la Rambla del Celler. "Escolta, si escrius sobre això digues que nosaltres hem enviat sol·licituds i hem recollit signatures perquè ens concedissin una pista per practicar el skate-boarding i no ens han fet cap cas. Per comptes d'això, ens han enviat la poli al darrera".

Els perills de patinar Gairebé tothom qui practica

patinatge ha tingut alguna o altra caiguda, i ha estat testimoni d'alguna revolcada per terra més o menys espectacular. "És com la bicicleta: n'aprens a força de caure", em va dir un. Les conseqüències més freqüents són torçades de canell i rascades i contusions als genolls i els colzes, si no es porten protegits. "L'accident més fort que he vist" recorda en Xesco, va ser una noia que va caure i va picar amb el cap a terra. Va estar inconscient una estona".

La policia local diu no tenir constància de cap comunicat

d'accident on hi hagi implicat algun patinador.

La policia tampoc s'ha vist obligada a prendre cap tipus de mesura reguladora pel fenomen. En realitat, els accidents de certa gravetat són excepcionals. Pel que fa a aquest tema, algunes botigues d'esport de Barcelona reparteixen gratuïtament un fullet editat conjuntament per l'Ajuntament, el diari Sport i la casa fabricant Rollerblade, on sota el títol "patina amb seny" es detallen deu consells de precaució pe als patinadors. També s'hi adjunta un planell de Barcelona amb les àrees recomanades per patinar marcades amb diferents colors segons el seu grau de dificultat: respectivament

vermell, verd i blau per alta, mitjana i baixa dificultat.

Altres zones de patinatge a Sant Cugat

A Sant Cugat, a més de la plaça de l'auditori, existeixen altres llocs adoptats pels patinadors com a pistes adients. En fem una llista:

•Conjunt escultòric del Centre Cultural: L'obra d'en Josep Codó és emprada pels patinadors més joves com una original pista americana, ideal per posar a prova el domini dels patins. Sembla feta a propòsit, amb els seus plans combinats en diversos angles d'inclinació i els elements centrals en forma de rampa d'enlairament. Els nois roden i salten d'un nivell a l'altre, volten els caps a tota velocitat, travessen pel mig dels dos monòlits paral·lels, i s'ho passen d'allò tan bé. En Codó va concebir la seva obra de manera que el públic s'hi pogués passejar pel mig, però no sabem si havia previst aquest ús peculiar que el públic li ha trobat.

•Entrada a la Biblioteca Mil·lenari: Davant de les portes de la biblioteca s'hi estén una ampla i llisa plaça dura de forma rectangular. Resulta una mica avorrida, sense zones de dificultat, però alguns patinadors

que només volen fer unes voltes s'hi aventuren, de tant en tant.

•Avinguda de l Mi l · l e nari: És llarga i recta, i com que fa baixada permet agafar velocitats fortes. Té l'inconvenient que, com que és feta de rajoles, fa traquetejar una mica.

•Parc Torreblanca/Pista de Petanca: Són dues zones planes i bastant solitàries, però tenen l'inconvenient de ser petites. Abans les solien aprofitar els practicants del skate-boarding. Alguns pares hi porten els seus fills perquè facin les primeres pràctiques de frenada i gir: són espais ideals per a aquest propòsit.

•Passeig Rambla del C e l l e r : Entre la cruïlla de Francesc Moragas i la cruïlla amb Balmes. Les rajoles fan trontollar, com en el Passeig del Mil·lenari, i té l'inconvenient què hi ha molt trànsit peatonal, i a més hi juguen nens petits, motiu pel qual s'hi ha d'anar amb molt de compte. Potser per això no hi ha masses patinadors que s'hi aventurin.

•Parc Central: Aquest nou espai urbà, encara infrauti-litzat per la ciutadania, comença a ser molt freqüentat pels patinadors urbans de cap de setmana. Amb les seves avingudes llar

gues i rectes, sense cruïlles, i les seves rampes extenses i d'angle baix, és ideal per fer velocitat. Té tots els números per esdevenir el velo-patinòdrom favorit dels skaters santcugatencs.

Hi pot haver altres llocs, és clar. Qualsevol carrer ben asfaltat i amb poc trànsit, qualsevol avinguda o plaça dura és susceptible de veure's envaïda per aquesta nova i veloç tribu urbana. Al capdavall, una de les principals característiques d'aquests patins és la seva versatilitat. No hi ha més límits que els que imposa la prudència i el sentit comú. •

Les 10 regles del patinador

(Decàleg editat per l'Ajuntament de Barcelona, el diari Sport i la casa Rollerblade)

1-Utilitza proteccions: canelleres, geno-lleres, colzeres i casc. 2-Esrigues alerta i sigues sempre respectuós. 3-Paüna per la dreta en rutes, pistes i zones peaíonals. 4-A vança per l'esquerra anunciant les teves intencions. 5-Controla la velocitat 6-No patinis en superfícies mullades o amb taques d'oli. 7-Obee« el codi de la circulació. 8-Queda't lluny de les àrees amb tràfic intens. 9-Dóna sempre preferència als peatons. 10-Abans de posar-te en ruta practica la trenada i els girs.

& 44t/» URRAHEb

*mm& Q tLQj©@(ü)[!(a

Cl. Sant Antoni, 15 - Tel i Fax. 674 62 02 Sant Cugat

1 8 ELS 4 CANTONS DIVENDRES, 4 MARÇ 1994

SANT MEDIR, AQUEST ANY SI rr

Un any més Sant Cugat i l'ex vila de Gràcia han festejat la

diada de Sant Medir Després de la

nevada de l'any passat, enguany, la diada ha estat tot una festa amb 23° més de temperatura que no pas la vigília del 3 de març del 93. El bon dia va convidar en aquesta ocasió a fer la caminata tradicional, un fet molt encoratjador i és que aquest any el jovent s'ha fet notar més que mai. Molta participació,

tan de Sant Cugat com també de les colles desplaçades de Gràcia.

La diada de Sant Medir és va iniciar a la nostra ciutat de bon matí amb xocolatada i repartiment de coca a la plaça Octavià, axí com la tradicional rebuda a l'Ajuntament de Sant Cugat dels membres de la comissió i banderers de la festa.

••W*lk

,/J>*v

DIVENDRES, 4 MARÇ 1994 PUBLICITAT ELS 4 CANTONS 1 9

Edifici Sol-Vallès Sant Cugat Un nou concepte d'oficines que revoluciona la tradicional Plaça de la Unió

Parlar de noves edificacions a Sant Cugat, és una forma important

de reconèixer i apreciar el creixement d'una ciutat. La plaça de la Unió, és un racó molt especial de Sant Cugat. Amb una forta tradició, fa poc va ser totalment remo-delat per donar-li un caire molt més integral i actualitzat. Amb aquest tarannà va néixer l'edifici Sol Vallès, avui eix central de la tradicional Plaça de la Unió. Un edifici d'oficines i locals comercials que ha pogut integrar-se d'una forma moderna i actual dins de tot el context del cor de la ciutat. Rodejat pel carrer Alfons Sala i Anselm Clavé, la plaça de la Unió i el seu edifici han estat a l'altura de les cirscumstàn-cies, ocupant el lloc que corresponia i cobrint un important buit existent d'edificis comercials i d'oficines d'aquestes característicques. Amb conversa mantinguda amb el Sr. de Miguel, un dels promotors de l'edifici, ens exposa breument les seves característiques i la filosofia que comporta Sol Vallès.

"Estem parlant d'una zona, molt emblemàtica dintre

de Sant Cugat. La tradicional plaça de la Unió té ara un edifici realment model. Una superfície totalment acabada que dóna a les diferents empreses i comerços, que hi estan ubicats, tot un seguit de serveis que habitualment no hi funcionar contar dintre de la nostra població. En un principi cal recordar que estem al mateix centre de la ciutat i amb un pàrking privat al mateix edifici amb accés directe a totes les plantes. L'edifici és totalment acabat. Terminals de Fax i Telèfon amb més de 200 línies es troben a disposició de la persona o entitat que decideix instal.lar-se a Sol Vallès. Tots els serveis de calefacció i aire condicionat, estan acabats i instal·lats. D'altra banda les mesures de seguretat de l'edifici, són possiblement de les més complertes de tota la ciutat. Alarma sincronitzada amb quadro sinòptic, que ens avisa de qualsevol alteració dins l'edifici. detectors de presència i d'incendis, ascensor anti-bloqueig que assegura qualsevol possible dificul

tat dins dels elevadors de la casa i tot un seguit de mesures internes de seguretat que fan de Sol Vallès un edifici que tots els organismes públics han qualificat de model. També ens preocupem de l'entorn i els serveis de l'empresa que s'instal.la a Sol Vallès, L'aire condicionat i la calefacció, fil musical, total

ment instal·lat, línies especials d'ordinadors i de te-lefax i un ambient agradable i tranquil, que permet treballar amb tota comoditat i al cor de la ciutat." Sense cap dubte Sol Vallès és avui una clara mostra del que pot ser els edificis d'oficines del Sant Cugat de l'any 2000. Un any dos mil que avui és la realitat de l'e

difici més significatiu del centre de la ciutat. Sol Vallès a la plaça de la Unió. Sant Cugat creix i és molt possible que en alguns anys molts edificis similars es construeixin a la nostra ciutat. Però serà difícil superar la ubicació de Sol Vallès al bell mig del cor de la vila. •

GABINETE GESTIÓN

EMPRESARIAL DEL VALLÈS S.L.

Edifici Sol Vallès B-2 Plaça de la Unió, 1

Tel. 675 58 44 Fax. 675 31 09

SISTEMAS INTEGRALES ORGANIZACION EMPRESARIAL

ASESORIA & CONSULTING Servicios Centrales: Edifici Sol Vallès B-2 Plaça de la Unió, 1 Tel 675 58 44 Fax 675 31 09

3 ULTIMES OFICINES A L'EDIFICI MES CENTRK DE U CIUTAT

EDIFICI S0LVALLES SANT CUGAT 108mM09mM31m2

2 0 ELS 4 CANTONS LOCAL DIVENDRES, 4 MARÇ 1994

Entrevista Vicenç Fisas, investigador sobre desarmament del Centre Unesco de Catalunya:

"Hi ha un descrèdit notable de l'ONU des de la guerra del Golf Fisas va presentar el seu llibre, "Caos i Pau", a la Casa de Cultura el passat dimecres

Km ma Ansola

Vicent," Fisas. és autor d'una vinlcnu de llibres que parlen tic desarmament, seguretat, defensa i pau. l ' any 1 *·>8 8 fou guardonat amb cl l'remi Nacional Drets Humans.

A finals de l'ain 93 fou editat el seu darrer llibre CAOS 1 PA l . la reforma de les Nacions Unides i el futur dels cascos blaus".

Kls 4 Cantons va entres istar Vicenç Fisas. que explicà les raons que l'han portat a parlar del paper que l'ONU i els "cascos blaus" tenen actualment en els afers mundials i que a causa dels darrers conflictes han estat en boca de tota la societat.

Q u i n a és la r a ó p e r la qua l h a s tractat el tema de l ' O N l *

Fn els últims anys. especialment des tic la Guerra del Golf. les Nacions Unides han estat utilitzades per a legitimar una sèrie d'intervencions que servien, en primera instància, a interessos d'alguns països. Aquest organisme, que durant moltes dècades ha estat mig mort per hi guerra freda, te ara la possibilitat d'esdevenir Lina entitat dec issóna en molts afers de la política internacional. FI problema es que té una estructura, herència de la segona guerra mundial, que no la fa ser operativa i a més no es una institució democràtica.

Quin és l'objectiu del llibre? Intento explicar com aquesta estruc

tura estil funcionant, com està sent utilitzada i quines són les reformes més importants que s'han de portar a terme perquè l 'ONF sigui un organisme d'utilitat a la comunitat mundial des d'uns principis democràtics. Tot això es concreta també en la legitimitat dels cascos f

blaus i les modificacions que s'hi hau- ' rien d'introduir. Fn el llibre dono idees i faig propostes per a començar aquest procés de trasnformació.

"L'ONU ha de ser la consciència crítica de la humanitat i des d'on s'articuli polítiques globals que permetin arribar

a les arrels dels conflictes, i per tant, cercar solucions."

Com està estructurada actualment l 'ONU?

HI principal problema és que qui decideix és cl Consell de Seguretat i no l'Assemblea General. Hn el Consell hi ha actualment cinc membres permanents que en aquests moments no tenen cap sentit i que hipotequen el funcionament democràtic d 'aquest organisme. Això resta legitimitat a totes les actuacions o els dictàmens de l 'ONF perquè aquestes cinc potències són: les cinc potències mundials, els principals països venedors d'armes, que no han signat els acords sobre desarmament ni tractats sobre drets humans. Tampoc acaten l'obligatorietat de la resolució de la Cort Internacional de Justícia. Amb aquest historial malament poden dictaminar quan s'ha de fer la guerra o la pau.

Quines són les teves propostes pel que fa al bon funcionament de l 'ONU?

De cara al futur convindria desesta-talitzar l'ONU. caldria que fos un fòrum

on organitzacions no governamentals també tinguessin veu, ja que hi ha altres sectors en l'escena social que no són els estats, i als quals l'ONU també ha de donar mes marge d'actuació. En segon lloc, caldria reformar el Consell de Seguretat de dalt a baix. i posar condicions per a ser membre del Consel l . L 'ONU ha d'enfortir molt els mecanismes de prevenció de conflictes, hauria de ser un dels seus puntals i el que la caracteritzés, no un mecanisme encarregat d'imposar la pau en la guerra, perquè sempre estaria sotmesa als interessos dels països que dominen. Mentre hi hagi un dret a vet per part dels cinc països que estan permanentment en el Consell, això no serà mai possible. L'eliminació d'aquest dret

de vet és una condició fonamental perquè l'ONU pugui ser més democràtica. L'ONU ha de ser un fòrum d'anàlisi i discussió dels problemes, i després han de ser els estats, en aquests moments, els que han de portar a terme els plans en els projectes concrets. No hem de demanar a l'ONU el que en realitat s'ha de demanar als estats, això és una de les coses que s'obliden massa sovint.

Com és \ist des del llibre el funcionament dels cascos blaus?

No són forces de les Nacions Unides. sinó que són llogades, i a més no estan p reparades per enfrontar s i tuac ions bèl·liques com les darreres. Són forces nacionals que actuen en primera instància en funció dels seus interessos o directrius dels seus estats majors, i no d'un or

ganisme que hauria de representar la comunitat internacional.

Com es pot superar això Hi ha dos eixos fonamentals. No es

tracta de crear un exèrcit propi de Nacions Unides, suplementari el que ja existeix, sinó que aquest sigui una força suplent dels exèrcits nacionals. Per tant, enfortir l'aparell dissuassiu de Nacions Unides hauria d'anar paral·lel a una reducció continua dels exèrcits nacionals, és a dir, enfortir els cascos blaus ha d'anar lligat a un procés de desarmament i desmilitarització molt important.

No sembla això una utopia? Sí és una mica utòpic, però continuar

les coses com ara. és realment insensat. No és res impossible i sí una necessitat a conseguir en un termini no gaire llunyà. L'existència d'aquestes antigues polítiques de seguretat, basades en l 'arma-mentisme. està creant greus conflictes.

Estem en una situació paradoxal, perquè per una banda estan disminuint els pressupostos militars i reduint el nombre de forces armades i, fins i tot, l'explotació d'armament s'ha reduït encara que no a tots els països.

Quin paper estan prenent els estats en aquest afer?

Hi ha un descrèdit notable de l'ONU des del conflicte del Golf, justament per aquesta manipulació a què ha estat sotmesa. Hi ha un termini d'uns quants anys per a intentar reformar-la o dei-

i xar-la morir. És absolutament necessari el paper de l'ONU, i per això cal

reformar-la, però no es veu des de la comunitat internacional una voluntat ferma per part dels estats de transformació.

I la reacció de la societat? A nivell social hi ha un desconeixe

ment notable d'aquests temes, no ens sentim responsables dels afers internacionals, ens manca un sentit mundialista. Ningú no pot pretendre romandre aïllat i indiferent del que passa al món. Hi ha moltes situacions que ens afecten, i això vol dir delegar-les a les comissions internacionals i participar activament en les seves gestions, no cedir ni despreocupar-se'n. Hem de sortir d'aquest malfiament, encara que estigui justificat, i veure el que fem nosal t res com a persones i col·lectivitat humana; no només en la protesta, sinó activant processos de solidaritat i exigència, que permetin elevar el nivell de dignitat de la nostra espècie. •

Assemblea Extraordinària de Sant Cugat Comerç

Sant Cugat Comerç ha convocat els seus associats el proper dia 8 de març. a les vuit de la tarda i a la Casa de Cultura, en Assemblea Extraordinària. Un únic punt serà a l'ordre del dia: "La implantació de grans superfícies comercials al municipi. Impacte, gestions en curs i debat sobre la posició de f associació respecte a aquesta problemàtica".

L' assemblea és conseqüència de l'aprovació de la instal·lació de Pryca a la nostra ciutat i el possible vist-i-plau a Kampio en els propers dies. •

El llibre "Royo a Miró, Royo a Sant Cugat" es presenta a Tarragona

Canals i Royo parlant a Sant Cugat El llibre del galerista santeugatenc

Josep Canals, "Royo a Miró, Royo a Sant Cugat", es va presentar ahir dijous a la llibreria tarragonina "La Rambla" enmig d'una gran expectació.

Aquest llibre, editat per l'Ajuntament de Sant Cugat el passat mes de desembre, amb motiu de l'any Miró, fa un recorregut a través de la trajectòria artísti-ca de Royo i el seu vincle amb l'Escola Catalana de Tapís de Sant Cugat, així com amb artistes de prestigi com Miró. Tharrats o Tàpies. •

Quatre treballs opten al primer Premi Gausac , de recerca

El dia 28 de febrer es va cloure el ter-1 mini de presentació de treballs que opten I al primer Premi Gausac de recerca organitzat pel Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat.

Quatre treballs han sigut presentats al voltant de temes relacionats amb la nostra ciutat o l'àmbit comarcal. Aquesta és la relació de treballs que poden ser guardonats: Els establiments hostelers del Vallès Occidental 1929-1994, de Josefina Romero; Aproximació a la història de les set parròquies medievals de Sant Cugat , de Montserrat Rumbau; Sant Cugat, Una nova perspectiva, de Marga Forner; i Les disparitats en els creixements de Cerdanyola, Ruhí, Sant Citrat: Tres vies en el procés de consolidació urbana del sud del Vallès Occidental 1960-1991, de Ramon Arribas i Joan Antoni Modenes.

El proper 25 de març el jurat, format per cinc persones, determinaran el guanyador del Premi que cons is te ix en 200.000 pessetes i la publicació del treball en la revista Gausac.

L'acte de lliurament del premi tindrà lloc el dia abans de Sant Jordi, és a dir el 22 d'abril. •

DIVENDRES, 4 MARÇ 1994 VALLÈS ELS 4 CANTONS 2 1

Rubí

Ajuntament i comerciants s'uniran contra el centre comercial de La Guinardera Pep Català

Miquel Llugany, Alcalde de Rubí, i Manuel Martori, President de l'Associació Rubinenca de Comerciants (ARC), es varen reunir el passat dimarts per a determinar quina seria la posició comuna a prendre respecte a la implantació d'un centre comercial a la Guinardera.

Mentre els núvols metereolò-gics descarregaven la pluja a Rubí, a principis d'aquesta setmana. altre mena de núvols no menys foscos aparegueren el dilluns passat, cap al migdia, damunt l'activitat comercial de la ciutat i els esforços de planejament i de reforma d'equipaments que ha fet el Consistori de Rubí: la Comissió d'Equipaments Comercials de la Generalitat donava el vist-i-plau a la instal·lació d'un centre comercial al sector de La Guinardera.

La gran superfície, que comptarà amb un hipermercat de la cadena PRYCA, suposa "un gran perjudici per als comerciants, no solament de Rubí, sinó també per als de Sant Cugat i Te

rrassa", va manifestar Manuel Martori, persident de l'ARC. "D'aquesta manera, l'únic que aconseguiran és la mort de les ciutats fent que el comerç desaparegui", sentencià Martori.

La reunió que va mantenir el representant dels comerciants amb l'Alcalde, va servir per a unir esforços per a pressionar l'Administració autonòmica, segons va informar Manuel Martori després de la trobada. La decisió que han pres ha estat la d'enviar cartes des de l'Alcaldia i des de l'Agrupació de Comerciants al govern autònom i als directius de la societat promotora del projecte, per a fer-los veure llur oposició i, en el cas de no aconseguir aturar el centre comercial, obtenir les màximes contrapartides per als afectats i la localitat. Entre d'altres serien, la possibilitat de disposar de locals a la gran superfície amb tractes de favor i l'acondicionament de les zones de la ciutat dedicades al comerç, tant al centre com als barris.

Manuel Martori va anunciar que en una setmana hi haurien dues reunions: una amb els co

merciants locals, i l'altra amb la Cambra de Comerç de Terrassa. També va subratllar que esperava que la petició de trobar-se amb els representants de l'Administració autonòmica fos un èxit, ja que encara no li havien donat resposta a l'anterior petició que havia fet quan varen presentar les dues mil signatures de comer-ciants contra la instal·lació d'aquesta gran superfície.

Malestar municipal Per altra banda, l'Ajuntament

també s'oposa a la realització d'aquest equipament. El passat divendres, el Ple va aprovar una moció presentada per la junta de portaveus contra la implantació d'aquest centre comercial.

les raons que s'esgrimeixen per a titllar el projecte d'inviable són: "alteració de l'equilibri econòmic i social de la zona, el centre comercial no s'adequa a l'estructura territorial ni al sistema d'infrastructues viàries del territori, i per emparar-se en un planejament insuficient i ina-dient, sense tenir en compte el principi jeràrquic de planeja

ment". Miquel Llugany, Alcalde de

Rubí, va precisar darrerament en roda de premsa, que les al·legacions presentades es basaven en incompliments fets en aprovar la realització del centre comercial. També va ressaltar que l'aprovació d'aquest projecte perjudicaria iniciatives serioses que s'havien iniciat, posant com exemple la reforma del mercat Municipal i el gran esforç que s'ha fet els darrers anys en equipaments perquè els ciutadans gaudeixin d'espais d'esbarjo.

L'Alcalde anuncià un futur

negre per a les cultures mediterrànies si continua aquesta política d'implantar grans superfícies al model americà.

Per últim, va recordar les paraules que en la passada campanya electoral va pronunciar el dirigent de la coalició Convergència i Unió, Miquel Roca, en les quals destacava que el comerç era un dels motors de Catalunya.

Miquel Llugany va anunciar dies negres de tempesta, pel que fa a la revitalització de les ciutats si segueixen aquestes polítiques que menen a la deshumanització de les poblacions. •

La Caixa de Terrassa obté uns beneficis de 2.246 milions ha Caixa d'Estalvis de Terrassa ha obtingut Vany 1993 un benefici abans d'impostos de 2.246 milions de pessetes, un 0,44 per cent més que Vany anterior

Redacció

El Cash-flow (beneficis més amortitzacions) com a producte de l'activitat financera ha estat de 5.187 milions de pessetes, que suposa un creixement del 17,7 per cent en relació a l'any passat.

L'índex de morositat de la Caixa de Terrassa, a 31 de desembre del 1993, és de 5,68 per cent, amb un lleuger increment de set dècimes i es manté més de dos punts per sota de la

mitjana de Caixes així com del conjunt del sistema financer.

L'actiu de la CET, que reflecteix el total de l'activitat financera, és de 231.219 milions de pessetes, amb un increment del 7 per cent.

Dels principals conceptes del Balanç, cal destacar l'increment d'un 11,4 per cent en les inversions creditícies, que se situen en més de 117.000 milions. L'Entitat ha desemborsat préstecs i crèdits per import superior als 50.000 mi

lions de pessetes. En el decurs de l'any 1993,

la Caixa de Terrassa ha anat ajustant a la baixa els tipus d'interès de les diverses modalitats creditícies: les hipoteques han baixat quatre punts de mitjana i les diferents modalitats de finançament empresarial ho han fet en uns 3,5 punts.

Els recursos de Clients col·locats en dipòsits tradicionals han arribat a final d'any als 195.000 milions (increment

del 9,4 per cent). Els altres dipòsits que la Caixa de Terrassa administra, Fons de Pensió i Fons d'Inversió, superen els 11.000 milions, havent crescut un 148 per cent respecte l'any anterior. En conjunt, en finalitzar 1993 l'Entitat administra uns recursos de clients de 206.000 milions de pessetes, un 12,6 per cent superior a l'any passat.

Una nova oficina a Sant Cugat

Durant l'any 1993 la Caixa de Terrassa ha obert set noves oficines, una de les quals correspon a Sant Cugat, al carrer de Valldoreix, 72-74. Amb aquesta, són ja tres les oficines de la Caixa de Terrassa a Sant Cugat.

14.000 milions de finançament preferència!

Per a facilitar les inversions empresarials i comercials, en una conjuntura d'estancament econòmic i atonia inversora, la Caixa de Terrassa ha llançat durant l'any 1993 tres noves línies de finançament preferen-cial, que es caracteritzen per un llarg termini (fins a vuit anys) i un preu sensiblement inferior al de mercat (11 per cent).

Estan destinades a finançar inversions empresarials, modernitzacions comercials, protecció mediambiental, etc.

Actualment, aquestes línies estan dotades amb més de 14.000 milions de pessetes. Del total d'aquesta dotació, 2.000 milions corresponen a la línia especial de crèdit per al comerç de Sant Cugat. •

VENDA DE MATERIAL ELECTRIC ELÈCTRICA

SANT CUGAT s.a.

a r a al s e u s e r v e i a

RAMBLA DEL CELLER, 89 Tel. i Fax. 589 39 49

2 2 ELS 4 CANTONS E S Q U Í Secció coordinada per Joan-Marc de Semir

ai t ni ii i HE i; •i i n ;i Ï i i

PI. Barcelona, 5 Tel. 674 53 96 Fax. 589 05 68

El grup de muntanya marxa d'excursió

Una vegada mes, el grup de muntanya del CMSC

comple ix amb la t rad ic ió d'organitzar per aquestes dates la sortida de grup cap a terres tarragonines.

El proper diumenge 13 de març el grup marxarà cap a La Sènia-Morral Llampat. El recorregut està dedicat al millor coneixement dels Ports de Beseit. Aquesta zona Ihn-dant amb Castelló presenta una naturalesa molt intenes-sant pei yaudi:-la.

A f ies qui hi vagi, tindrà la oportunitat d anar acompanyat airb amics de La Sénia que coneixen abastament aquesta muntanya.

Ei reconegut es excata-

Cursa social del els 5 i 6 de març

Els propers dies 5 i 6 de març i en commemoració

del Cmquantenari del CMSC, la secció d'esquí Alpí organitza al Pas de la Casa la cursa soc ia l Ara be, en guany. aprofitant la celebració faran una xocolatada (el d issab te a la tarda) i un fantàstic berenar acompanyat del repartiment de premis el diumege a la tarda.

Aquests campionats socials són només per als socis del CMSC però si voleu corre podeu fer-vos socis i gaudir de la "fantàstica moguda'. Animeu-vos-hi.

ment aquest: Sortida de La Sénia (350 m) direcció cap a la font de Pallerols, després s'agafarà un sender que porta per la Gotellera al Morral Llampat. D'allí s'arribarà a Els Plans (1100 m) on es dinarà per baixar després en direcció al barranc de la Fou i pels Magraners cap a l'embassament d'Ulldecona. És previst que la durada de l'excursió sigui d'unes 6 hores i mitja.

La sortida es farà des de la Plaça del Monestir a .es 6 del mati S esmo •zara a La Sénia abans de la caminada.

Les in se l'pe i' ïiis fins al dia 9 de marc a L i secretaria del club. •

"Cinquantenari" al Pas de la Casa

Les inscripcions ja estan obertes, correu i no us quedeu sense plaça.

Per a més in fo rmac ió passeu-vos pel CMSC de 19 a 21 h i dirigiu-vos a Secretaria.

PETITS CONSELLS

ÒPTICA ( A & ) RUSINOL

La importància del filtre solar La visió és un element primordial en la pràctica de qual

sevol esport: és per això que sempre hem de pensar en tenir un equip esportiu el més adient i complert possible.

En esports actius d'elevada lluminositat, com és el cas de l'esquí, és important que el vidre de protecció del sol. a més a més de protegir la llum ultra-violeta i l'enlluernament, proporcioni una visió més eficaç, millorant el contrast i realçant els detalls, de manera que les reaccions de l'esportista siguin òptimes. Amb uns vidres de sol apropiats, en condicions d'enlluernament, l'ull pot arribar a tenir la visió de la totalitat de la imatge.

És necessari també que l'esportista es trobi còmode amb la natura, tot proporcionant-li el camp visual més ampli possible.

Tenim tot tipus d'ulleres per a l'esquí. Fins i tot te les podem graduar

S\

Alfons Sala, 40 Sant Cugat del Vallès

Tel. 674 51 17

Francesc Macià, 8 Rubí

Tel. 697 09 51

DIVENDRES. 4 MARÇ 1994

llÍlKllj|K:éÍll 1 r Andorra Snowbike, a Soldeu el Tarter

Tothom coneix el mountain bike tant desenvolupat a la nostra ciutat amb la proximitat d'un terreny meravellós per practicar-ho com és la serra de Collserola.

Ara la bojeria de la mountain bike ja no només es circomscriu a les pistes forestals i camins de muntanya sinó que s'ha traslladat a les pistes d'esquí. Aquesta idea li va sorgir al Nil Bohigas, l'aventurer que va intentar arribar al pol nord amb esquís i en solitari. Així va néixer la primera edició de l'Andorra Snowbike que tindrà lloc el proper 19 de març, a l'estació de Soldeu el Tarter

L'Andorra Snowbike es una carrera de descens , un ral ly i un s la lom paral·lel en una pista d'esquí. Les inscripcions es podran fer fins al 8 de març per un preu de 2.000 pessetes per carrera. L'organització ha previst uns premis molt interessants: 100.000 pessetes pel primer classificat. 60.000 pel segon i 35.000 pel tercer.

El circuit de rally es disputarà sobre els circuits marcats d esquí de fons i tindrà una longitud total de 25 kilome-tres. El descens es realitzarà en un circuit de 5 kilómetres i mig.

L'organització ha establert un material obligatori com la bicicleta de muntanya, el casc. els guants, proteccions, roba d'abric, un calçat adient i les ulleres de sol. Es permet l'utilització de rodes de claus així com de cadenes.

SANÍ CUGIT ESPORTS TENIM TOT EL MATERIAL

^ D'ESQUÍ A PUNT VINE A VEURE'NS

Plaça Quatre Cantons s/n. Tel. 674 30 81

Rambla del Celler, 23 Tel. 674 7215

«**s·« <m·gmtòW*4fK't v . ;

I N F O - N E U ESTACIONS

ALÇADA DE NEU ESTAT DE NEU REMUNTADORS

OBERTS PISTES

OBERTES

ACCESSOS

ESTACIONS C0TA INFERIOR

COTA SUPER0R

REMUNTADORS OBERTS

PISTES OBERTES

OBERT LADÍNES

FONT ROMEU 1IXI 1 ïn X 52/52 40/40 X

EYNE IIXI 90 X 14/17 25/26 X

LES ANGLES Ml 120 X IS/IS 29129 X

FORMIGUERES 50 ISO X 7/7 17/17 X

PORTE PUYMORENS SI) 120 X 15/15 17/17 X

PUIGMAL i 00 120 X ' X/4 19/19 X

ARINSAL 14II ; M i 1 x 15/15 22/22 X

PAL '10 i :o X 15/15 20/20 X

ORDINO/ARCALÍS 1 l'I - ;" X X 11/11 19/19 X

PAS DE LA CASA 140 l'H) X 50/50 45/45 X

SOLDEU/EL TARTER 150 220 X X 2~V22 52/52 X

LA MOLINA -'S l l l i i X 14/14 24/27 X

LA MASELLA 50 100 X 10/10 59/42 X

PORT DEL COMPTE 60 100 X X 14/15 29/50 X

VALLTER 2000 SO 120 X X/S 12/12 X

RASOS DE PEGUERA 50 Ml X X 5/5 9/9 X

BAQUEIRA BERET 150 520 X T Ï / - I 1 45/45 X

DIVENDRES, 4 MARÇ 1994 ESPORTS ELS 4 CANTONS 2 3

Aitor "Txiqui" Begiristain:

"Encara podem donar moltes tardes d'alegria i bon futbol" "Txiqui" Begiristain qualifica de passatgera la crisi que pateix Vequip del F.C. Barcelona i assegura que Vactual plantilla blaugrana en té per molt de temps. Demana tranquillitat als afeccionats tornar a tenir de nou un bon nivell de joc. Respecte a la Copa d'Europa assenyala que és, de moment, la competició on el Barca té més oportunitats.

Mario A. de la Mano

Txiqui és un futbolista que sempre ha destacat per la seva simpatia i facilitat de comunicació amb els que l'envolten. Bona prova d'això és el seu treball com a presentador de televisió en el programa "Fantàstic" de TVE. En el marc de la darrera gravació d'aquest espai "Els 4 Cantons" va tenir l'oportunitat de parlar amb ell.

-Els darrers resultats del Barca han estat per confondre a qualsevol. S'ha perdut amb el Betis, amb el Bilbao i amb el Saragossa traumàtica-ment per un 6 a 3. Més tard, es guanya de forma aclaparadora a l'Osasu-na per un 8 a 3 i es torna a veure el Barca de sempre. Però, Johan Cruyff va arribar a parlar del final d'un cicle...

-És cert, però, és difícil que jo pensi que el cicle s'hagi acabat. Considero que encara li resta molt per fer a aquest equip i que podem donar moltes tardes d'alegria i bon futbol. Això és, en definitiva, el que sap fer aquest Barcelona.

-Tot i el revifament de les darreres jornades, ja s'ha començat a parlar dels canvis de plantilla pel proper any. Cruyff sí que sembla mantenir aquesta teoria dels cicles...

-Els canvis han de venir, evidentment, però no han de fer-se incontrola-dament. Hi ha gent que es fa gran i també hi ha d'altres jugadors de diferents equips que són bons futbolistes i que es poden fitxar per fer del Barca un equip encara més gran. Això no vol dir que s'hagi d'escombrar molts jugadors de l'actual plantilla perquè l'equip no ha funcionat en alguns partits. Les substitucions s'han de fer amb el cap i amb molta tranquil·litat. Que en quatre o cinc anys puguem veure un equip diferent.

-Però, dies enrrera va saltar la notícia que Michael Laudrup no renovaria amb el Barca. Si ho fes suposaria una baixa important?

-No, no. Aquesta notícia va ser una filtració d'una agència d'informació. Laudrup en realitat no ha dit res. Jo sé que Michael parlarà amb la directiva

El "fantàstic" jugador Txiqui Begiristain també llegeix "Els 4 Cantons"

després de la final de la Copa d'Europa, si hi arribem, i, en aquell moment, prendrà una determinació. Es l'únic que puc comentar.

-A més, alguns rumors el relacionen amb el Real Madrid. Et sabria greu que l'equip que li contractés els serveis fos, precisament, el Madrid?

-Seria greu que Laudrup marxés del Barca per anar a jugar amb el Real Madrid. Un jugador que ha triomfat amb el F.C. Barcelona i s'ho ha passat molt bé jugant en aquest equip seria trist que decidís anar-se'n, no ja al Madrid, si-nóa qualsevol altre equip. Laudrup té la possibilitat de quedar-se i que nosaltres puguem gaudir del seu joc. Penso, però, que es una decisió molt personal i que s'ha de respectar.

-Els primers obstacles a la Lliga

ja s'han superat. El partit més tras-cendental us va enfrontar el dissabte passat amb el líder, el Deportivo de la Corunya. El bon resultat de l'encontre marca el futur del Barca en aquesta competició?

-A la Lliga tots els partits són finals. No hem de pensar que es clau el partit amb el Deportivo sinó que també ho eren els del Osasuna i el Valladolid, com després ho seran el següent i el següent...

-Un cop guanyat això ha servit per refer la imatge perduda?

-En part sí. L'equip ara es més optimista. Prefereixo pensar que, a partir d'aquest moment, pujarem de posicions i de nivell de joc. Aquest Barca ha guanyat tres lligues i una Copa d'Europa i això no s'ha d'oblidar. Nosaltres

27 anys. Ingressa en el F. C. Barcelona l'I de juny de 1987. Basc de naixement, és un dels futbolistes blaugranes que més ràpidament s'ha integrat a la realitat catalana. Finalitza el seu contracte amb el Barca el 30 de juny de 1995. Ha estat Internacional Olímpic en 3 ocasions i en 18 de la Selecció "A". Mesura 1*71 mi pesa 71 Kgs. Actualment, alterna la seva tasca esportiva amb la de presentador de l'espai "Fantàstic" de TVE a Catalunya.

M Els canvis de plantilla cal fer-los amb el cap i amb molta tranquillitat

M Únicament guanyant el Deportivo no guanyem la Lliga

M La Copa d'Europa és la competició on tenim més oportunitats

demanem una mica de paciència i de tranquil·litat, i el treball de l'equip s'ha de respectar. D'altra banda també crec que guanyant el Deportivo solament, no guanyem la Lliga.

-L'empat amb l'Spartak de Moscou el dimecres ha trencat la línia de victòries. Amb aquest equip el Barca ha perdut la seva condició de líders del grup "A" a la Copa d'Europa. Com encareu el proper partit?

-La Copa d'Europa és una altra història diferent a la Lliga. Estem en una situació immillorable i és la competició on, de moment, tenim més oportunitats. Si continua el ritme ascendent a la competició nacional, obtindrem una bona disposició de joc i de confiança per encarar el proper encontre amb l'Spartak.

-Fins fa alguns mesos el F.C. Barcelona feia concentracions a l'hotel "La Reserva" de Valldoreix. Entra en els plans de Cruyff tornar-hi?

-Crec que no té aquesta intenció... Com a mínim de moment. Ara fem els "stage" a l'hotel "Joan Carles I" i sembla que és definitiu. •

rCRRCTCRIÍI SUBMINISTRAMENTS INDUSTRIALS MAQUINARIA - ELECTRICITAT BRICOLATGE - JARDINERIA

FRANCESC MORAGAS, 44 - GIRONA, 3

Sant Cugat del Vallès 675 01 75

2 4 ELS 4 CANTONS ESPORTS DIVENDRES, 4 MARÇ 1994

Carenejant per Collserola, la ruta del 50è aniversari del CMSC El Club Muntanyenc organitza una ruta per la Serra de Collserola Mont Carvajal

El C l u b M u n t a n y e n c de Sant Cugat (CMSC) ha organitzat una caminada pel diumenge. dia 13de març. La sortida, anomenada "Carenejant per la Serra de Collserola" forma part de la Ruta del Cin-quantenari del CMSC i es tracta d 'anar des del Llobregat al Besòs sense travessar cap torrent.

La t ra jectòr ia t indrà una llargària de 2> quilometres. La sortida es farà des de l'estació de la Rent'e de LI Papiol, entre les ò i les X del matí i el control d'arribada estarà a l'entrada del cementiri de Montcada i R e i x a c . L' o r g a n i t z a c i ó del C M S C ha p r e \ i s t un servei d ' a u t o c a r s que por ta ran els participants a la sortida i els retornaran des de l'arribada. LI punt d'origen i final d'aquest s e r \ e i es ta rà a la Plaça del Monestir de Sant Cugat.

Per inscriure's a la caminada us podeu adreçar a la secretaria del CMSC. à la l'ça. de Barcelona i davant l 'Ajuntament ) o be telefoneu al o75 53 '•Hi. de 7 a l) del \cspre. Tot i que us podeu inscriure al mateix punt de sortida el dia 13. l 'organització demana que ho

feu abans del divendres, dia 11 de març.

D'altra banda, el dissabte. dia 12. es presentarà el llibre P.

de Josep Barberà i Jordi Roca i es farà un passi d'un audiovi-sual de la fauna a Collserola. Els actes començaran a partir

R.C.-35 Carenejant Collserola. de les 19.00 hores, al CMSC.I

Mitjans de transport d'anada i de tornada Hi haurà un servei d'autocars que portarà els participants a la

sortida i els retornarà a Sant Cugat des de l'arribada. Tant la sortida al matí cap a El Papiol com l'arribada des de Moneada a la tarda serà al Monestir de Sant Cugat. El preu de l'autocar serà de S00.- pessetes (400.- d'anada i 400.- de tornada).

Horaris Al matí és pre\ ist que surtin autocars a les 7.3()h i a les 8.3()h. A

la tarda els autocars sortiran de l'arribada " Quan estiguin plens", i no abans.

El mal temps no serà obstacle per a la celebració de la ruta

Handbol

Repartiment de punts al pavelló UESC 19 - La Roca 19

Anna Korau

Les coses es posen un xic difícils per als homes de Ramon (irau perquè amb aquest empat passen a dependre dels resultats que obtinguin la resta de conjunts que aspiren a jugar a la categoria superior.

VA partit d ' aques ta sisena jornada de la fase d'ascens que encarava a l'C ESC amb La Roca va acabar amb l'equitatiu repartiment dels punts, fruit de l'empat que reflectia el marcador a la fi del matx.

La primera meitat de l'encontre es va caracteritzar per la forta empenta amb què van sortir els jugadors de l'equip visitant. Els de La Roca van dominar els primers minuts del partit, posant-se pel davant al marcador sense deixar opció a la reacció immediata dels seus rivals. Però els de la L'nio Esportiva Sant Cugat no es van deixar impress ionar massa i van començar la seva remuntada que els portaria a empatar abans d 'a r r ibar al descans , al qual s'arribaria amb igualtat al mar

cador: tots dos equips havien aconseguit marcar deu gols.

Ambdós conjunts es jugaven molt en aquest partit i n 'eren conscients, per la qual cosa el joc a la segona part es va convertir en un seguit d'atacs ràpids per ambdues bandes, tot i que no sempre eren materialitzats. En aquest segon període va ser

l'equip local qui es va posar per davant, però els de La Roca van aprofitar les errades defensives per a empatar un partit que. tot i que no es va decidir fins el final, es podria haver guanyat.

Aquest cap de se tmana l 'equip d 'handbol de l 'UESC jugarà contra el Gavà. •

El Club Natació Sant Cugat ja té nova junta Redacció

El passat 17 de febrer es va conèixer qui seria el nou president del C lub Na tac ió Sant Cugat i la junta que l 'acompanyaria en els propers quatre anys. Una única candidatura va ser presentada en el termini que es tancava el dia 16 del mes passat i segons els estatuts del club era proclamada com a nova junta.

Els nous responsables de dirigir el club santeugatenc a partir d'ara fins a les properes eleccions són els següents:

President: José Antonio Goi-tia Sots-presidents: J.J. Meca i J. Vidiella Secretari: R. Mariné Tresorer: C. Rodríguez Vocals: L. Dalmau. I. Garriga. S. Guarner , E. Mar imon . C. Maseras, M. Puigdemasa, Ma. A. Rius, A. Valero i 1. Vall-honrat.

Aquesta junta començarà les seves func ions , of ic ia l ment, a partir de demà. dissabte 5 de març. dia en el qual es celebrarà l 'Assemblea Ordinària Anual del club. •

Voleibol femení

El Sant Cugat s'imposa al Ciutadella

C.V. Ciutadella 0 - C.V. Sant Cugat 3

Redacció

Les noies de Víctor Hugo van tornar a imposar-se a les jugadores del Club Voleibol Ciutadella, aquesta vegada per 10-15, 11-15 i 1-15.

Sembla que el joc de les menorquines ha millorat un xic, però la seva tècnica encara no està a l'alçada de la que porten a terme les jugadores d 'equips com el de Sant Cugat, molt per sobre d'elles en aquest aspecte.

Les santeugatenques no van fer cas ni de la pressió ambiental ni dels 21 punts que van aconseguir les de Ses Illes als dos primer sets i es van adjudicar un partit que no va tenir altrahistò-ria. deixant clar el seu ritme i aconseguint l'objectiu principal de la victòria; claredat que va quedar palesa al resultat del tercer i definitiu set, que van guanyar les visitants per un contundent 1 a 15.

Diumenge el repte torna a Valldoreix

Després d'aquesta victòria i

tenint en compte el desenvolupament que fins ara ha tingut aquesta lliga ningú no pot vaticinar a priori què és el que passarà diumenge vinent al Pavelló de Valldoreix on el Club Voleibol Sant Cugat i el Club Voleibol Esplugues tornaran a encarar-se. L'ambient està força calent: les d'Esplugues no han perdut cap partit contra les santeugatenques i aquestes encara no s'expliquen com s'han pogut deixar guanyar tantes vegades en aquesta temporada mentre a la passada no van perdre ni un encontre fins a la fase d'ascens. El duel, doncs. està servit; les visitants provaran de tornar a aconseguir la seva proesa mentre les de Sant Cugat no volen que torni a passar, essent consecients que no poden tornar a perdre si no volen dependre dels resultats del Club Natació Sabadell, que és el tercer equip en la lluita per les posicions privilegiades per a jugar la desitjada fase d'ascens.

Així, aquest d iumenge al matí, el repte torna a Valldoreix.

DIVENDRES, 4 MARÇ 1994 ESPORTS ELS 4 CANTONS 2 5

Futbol Sala Futbol Sala

El cuer surt apallissat del Pavelló THfln,f de ,a P e n y a B í a u 8 r a n a 1 Penya Blaugrana 6 - Olympic 3

Sant Cugat 18 - Lliçà de Vall 4 Idgie T.

Els jugadors de Carles Navarro van protagonitzar el partit amb més gols que s'ha pogut veure en aquesta primera divisió nacional durant la temporada 93/94.

Els santcugatencs, que es mantenen líders indiscutibles del seu grup, van jugar un partit molt tranquil, fins i tot ambientalment, atès que es va disputar a portes tancades. Però això no va impedir que el

marcador s'hagués de bellugar molt, tant a la primera com a la segona meitat de l'encontre.

Malgrat el bon joc dels locals, va ser el Lliçà de Vall, el cuer de la taula classificadora, qui va inaugurar l'electrònic del pavelló, avançant-se al primer minut de joc . A partir d'aquí, van ser els de la nostra localitat els qui agafaren la batuta del matx, jugant a plaer davant un equip visitant que no tenia res a fer.

Els jugadors del Sant Cu

gat havien agafat, ja al descans, un avantatge de nou gols deixant el parcial en 11-2. Però a la segona meitat continuà la inspiració, i amb unes jugades molt encertades i ajudats per la poca concentració dels seus oponents, els de Sant Cugat es van adjudicar la victòria del partit, vencent per un aclaparador 18 a 4 que els permet distanciar-se del segon classificat, el Premià, situat a tres punts en la general. •

Futbol Sala Femení

Dos punts guanyats a pols Bàldrich Negre

El Champion de la Floresta va aconseguir una victòria molt important a la pista del Corbera després d'haver perdut a casa fa dues setmanes. Les floresenques van avançar-se en el marcador i en cap moment van anar per sota. Malgrat les locals van empatar en tres ocasions, el Champion va

Corbera 4 - Champion 5 mantenir un bon nivell de joc durant tot el partit i, excepte el primer gol que fou una clara errada defensiva, va marcar sempre de jugades trenades.

Les floresenques van demostrar estar en un bon moment de forma, sortint bé al contracop i fent pressió en tota la pista durant gairebé tota la segona meitat. Aquesta pressió feia que les jugadores del Corbera s'atabalessin i perdessin

moltes pilotes importants. Tot i així, encara van crear força ocasions de perill a la porteria de Sandra, jugadora del Sabadell cedida al Champion fins a final de temporada per a substituir la lesionada Mari. Així doncs, van ser dos punts aconseguits amb molt d'esforç i dedicació.

Els cinc gols del Champion van ser marcats per Mont i Laura que en va fer 4. •

Futbol

El Sant Cugat s'emporta els dos punts de l'Hospitalet

Hospitalet Atlètic 0 - CE. Sant Cugat 1 Redacció

Només un gol de diferència, victòria per la mínima que va donar els dos punts en joc als jugadors d'Antoni Garrigó.

Tot i el mince resultat, els jugadors de la nostra localitat van dominar l'encontre des dels primers compassos de joc, amb un control clar de les pilotes del mig del camp i amb un atac no gaire precís però sí insistent.

La primera part no va tenir més història que el transcórrer obligat dels 45 minuts de joc, i només una nota va trencar la monotonia: l'expulsió poc abans del descans d'un davanter de l'equip local (Prat), deixant als de l'Hospitalet amb un home menys per a jugar el segon període.

La segona meitat va començar sense haver estat inaugurat el marcador. Ara li tocava a l'equip de casa el control del

joc, però el Sant Cugat va aprofitar una errada defensiva per a posar el 0 a 1, gol de Casado que seria a posteriori l'únic del partit. Casado seria expulsat poc després per vermella directa i amb aquesta igualtat de jugadors el partit arribaria a la seva fi sense cap transcendència.

Amb aquests dos punts els jugadors que s'entrenen sota les ordres d'Antoni Garrigó escalen una posició a la taula classificadora de la primera divisió catalana i es situen a la quinzena superant el Mollerussa, essent el Gavà el líder amb 36 punts i 12 positius. •

Redacció

Els jugadors de Jordi Valenzuela van guanyar el derbi de la passada jornada, vencent l'Olympic de La Floresta per 6 gols a3 .

Ningú no s'esperava aquesta derrota dels floresencs, i menys encara quan va ser l'Olympic qui es va avançar al marcador mitjançant dos gols transformats per Jordi Reixac. Aquest avantatge es va mantenir al llarg de la primera meitat, però va ser reduït a la mínima pels de la Penya Blaugrana que van marcar un gol abans del descans.

A la segona meitat, i amb l ' I a 2 al marcador, va començar a canviar el desenvolupament del partit. Tono va aconseguir empatar per la Penya Blaugrana i va donar "ales" als seus companys, els quals canviarien la seva mentalitat pel que restava de partit: una bona defensa va fer que els jugadors que s'entrenen amb l'Àngel Ruiz només puguessin fer un gol més, mentre els de la Penya continuaven atacant i avançant-se al marcador fins a emportar-se la victòria per tres gols de diferència, amb un resultat final de 6 a 3. •

CENTRE D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS

TALLEDA-RICOMÀ Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue..

V E N D A D ' I N S T R U M E N T S M U S I C A L S

C/Balmes, 11 -

CREACIÓ 1 DISSENY

OCTAVIO SARDA

C D C O D n n t P PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS JOIERS - TALLERS PROPIS RELLOTGES D'ACTUALITAT AMB

LES MILLORS MARQUES

" v iu -i K MEGA j * BREITLINS £aimLton KRONOS #jUNCHANS fTlaurice Locroix

Santiago Rusfftol, 40 Tel. 674 58 54 Sant Cugat del Vallès

Jüall»

i&d í£ v

ES 1§ TA M M ?

La Nansa

Fregidoria Marisqueria

Ctra. Sabadell,47-Rubí-Telèfon 69911 52

* l l « *

2 6 ELS 4 CANTONS MOV» m * Antoni Llaveria

DIVENDRES, 4 MARÇ 1994

Nuevo wagon Vitara 5 puertas El largo diseno de la carrocería y de batalla del nuevo Wagon Vitara 5 puertas ofrece acomodo espacioso y gran àrea de carga. Y el nuevo grupo motor de

4 cilindros. 1590 ce, àrbol de levas simple, 16 vàlvulas està dotado de todo lo necesario para marchar con nervio por carretera. Puede elegir entre caja con 5 velocidades de cambios suaves y nueva transmisión automàtica de 4 velocidades electrónicamente controlada con funciones sofisticadas como convertidor de par de cierre y sobremarcha que proporciona crucero uniforme a alta velo-cidad y economia de combustible notable. El modelo automàtico està equipa-do con un selector de doble modalidad ("power" y "normal") que le dà mayor versatilidad y disposición para adaptarse a condiciones varias de conducción. Y una gran gama de equipamiento stàndar que hace de los viajes largos algo relajante y agradable.

CONSEJOS PATROCINADOS POR:

SERVEIS ADMINISTRATIUS

_ _ _ SIMÓN, S.L. ctra' Cerdanyola,24-26

Tels. 674 52 16/66 Fax.589 07 32

COMPETIR POR UNA VIDA USE EL CINTURON DE SEGURIDAD Si todos los ocupantes del vehículo utilizaran correctamen-te el cinturón de seguridad, se salvarían mas del 60 % de las víctimas en accidente de circulación. Si bien no es necesario recordar la obligatoriedad de su uso, sí que nos parece necesario hablar de su eficàcia. Científicamente està demostrado que el uso del cinturón reduce el riesgo de muerte en un accidente a la mitad en caso de choque. a la quinta parte en caso de vuelco y/*••• que. al impedir salir proyectados del coche, se reduce en una dècima parte el riesgo. El cinturón evita que la inèrcia de nuestro cuerpo, que en caso de • choque aumenta a toneladas, arroje el cuerpo i í , contra las paredes del vehículo u otros obstàcu- ^tf> los, siendo este segundo impacto el causante .^Jr de las lesiones o la muerte. Observe que se lo -coloca (y sabé quitàrselo) correctamente y

que se ajusta sin holguras mayores de 2/3 ctms. Todo ésto es valido para personas mayores de 14 anos, ya que los ninos requieren los suyos especia-les, respetando que estos no vayan nunca en los asientos delanteros y, en su caso, que vayan acomodados en las sillitas adecuadas para este fin.

• Bande|a del tablero con portavasos y caja pequena. • Reposobrazos central para mayor confort • Los cubreasientos vienen en variedad de colores y disenos • Protectores central y lateral, pilotos antiniebla... • Esterillas de piso alfombrados - • Ruedas de aluminio • Viseras de puerta que protegen de la lluvia.

El precio final del Suzuki Vitara 5 puertas es de 2.161.516 ptas. modelo base con dirección asistida. Financiación y seguro con MNA disponibles en el concesionario.

i

• • • • breves • • • • Gran Premio Camión de Esparïa Una de ias pruebas mas espectacu-lares del calendario automòbil ístico-es el Gran Premio Camión de Espana que se celebra en el circuito del Jarama y que ano tras ano cuenta con una importante afluència de espectadores que ademàs de disfrutar de las carreras de camiones, viven

de Joan Mauri. La cuota es de 5.000 ptas y os podeis informar llamando

Wt | M ' íP^k W T P ' : « " * W**

P I N T U R A

JOSEP M* SOTC) i TOKT Sant Pere, 17 Sant Cugat Tel. 675 10 13

todo el ambiente festivo con concursos, exhibiciones, etc...

Un club para los fans del GTI Se ha creado este nuevo club que reune de momento a 25 seguidores de los VW GOLF GTI por iniciativa

al telf. 329 33 08. La F1: mayor espectàculo A las medidas que la FIA ha adopta-do para reducir costes e igualar las escuderías màs modestas frenando la evolución de la tecnologia electrònica de los monoplazas utilizada sobre todo por las escuderías con màs poder financiero, se une la de autori-zar repostajes para ganar espectàculo.Si bien la primera medida parece lògica, la segunda ofrece algunas dudas sobre si se lograrà aumentar realmente el espectàculo.

F U R G O N E S DAILY 94

M A S C A R G A P O R M E N O S P R E C I O IVECO PEGASO, líder de ligeros en toda Europa, amplia en el 94 tu Gama Daily y multiplica «us ventajas:

• Nuevo* Furgones 408,4G.I0 y 4GJ2 con peso total en carp de 4200 Kg.

• Hasta un bX menos en RV.R. • Doble homologaciort a 4200 y

1500 Kg. (omet B-li. • Tres motorizactones: 75. 103 (turbo)

y 116 CV (turbo irttercooter). • Servodirecctclh de sèrie. • Rueda gemek trasera. • Dos capacidades: 12 y IS mi e IVECO

—~—mmmmmmHm•— - w EL GRAN SALTO

^ivico Sepauto/SA m-^ivEco Ora,* Montcada, SU • Tet 76S 3S W - TERRASSA Y S C i V i C l O S ' ^ ^ Cemt Can CeÉdem, 1 •

Reparació, S.L. Tel. 674 34 75-Sent Cugat dWVattts

DIVENDRES, 4 MARÇ 1994 MOTOR ELS 4 CANTONS 2 7

$ SUZUKI AUTOMÒBILS

J. GUIX Francesc Moragas, 42 -Sant Cugat-

Tel.674 0910

El nuevo wagon VITARA 5 PUERTAS prometé diversión y placer para todos.

Su estilizada carrocería se extiende hasta proporcionar ambiente espacioso y

confortable a los pasajeros. Y el condutor se sentirà feliz en la carretera

con la rapidez de respuesta de su nuevo motor de 16 vàlvulas.

G16B Motor de 16 vàlvulas con inytcción electrònica de combustible

4 cilindros, 1.590 ce

Potencia màxima: 7V,bkW &&t&jT5.tH9rpmJ Parmotor màximo: 132,4 N-m (13,5 kg^n) 14.000 rpm

Financiado en el mismo concesionario.

Ejemplo: 250.000 ptas. de entrada 4- 72 mensualidades

de 37.869 ptas.

MoviLine l·l senií in de Teíefuiua Monl

JtSl AUTO RÀDIOS ROVIRA

CTRA. CERDANYOLA 47 ÏÏL67406 66

OFICINA GESTORA DE SEGUROS

TODAS LAS COMPANIAS • T0D0 TIP0 DE SEGUROS

PRECIÓS ESPECIALES PARA LOS JOVENES

PAGO FRACCIONADO - SE RESPETAN BONIFICACIONES

Rambla del Celler, 95 (lado Farmàcia) Tel. 675 42 03 Fax. 589 48 02

BORSA DEL M O T O R RENAULT

Ctra. Cerdanyola, 55 5892649-5893253

PEUGEOT 205, Blanco B-JY 575.000 SEAT TERRA. Blanco

B-KT 350.000 FIATUNO70SX,Negro B-JV 525.000 RENAULT 5 GTX.Rojo B-KX 600.000 CITROEN AX 1.4, Blanco B-KS 500.000 R-llGTX,Rojo B-IC 325.000 SEAT IBIZA 1.2 GLX B-HP 250.000 ALFA 331.716V, Negro B-LK 600.000

SEPAUTOY SERVICIOS,S.A. Camí de Can Calders, 1

Sant Cugat Ctra. de Montcada, 591 Terrassa-785 23 00

FURGONETES FORDCORIER B-MZ

FIATDUCATO COMB16 FIATDUCATO GV

PEUGEOT J-S GV NISSAN TRADE COMBI6

B-NB

B-JK

B-KV

B-JN

AUTO TALLER MORRAL 699 55 04 PEUGEOT 306 XT 1.8 A/A. Any 93 B - OB (Procedent de Direcció) PEUGEOT 605 SV 3 Any 91 B - ML (Procedent de Direcció) PEUGEOT 405 SRI Any 88 B-JN (ambextres) PEUGEOT 309 GT A/A Any 89. B - JZ

PEUGEOT 309 GT Any 87 B-1M PEUGEOT 309 Automàtic A/A Any 89 B -KU PEUGEOT 205 XLD Diesel Any 89. B - JZ PEUGEOT 205 XRD (Diesel) Any 88. B - JS

OPEL KADETT 1.8 I3p. Any 89. B -KW FORD FIESTA U Any 80 B-EH

RENAULT 11GTL Any 83 B-FW

FINANCIACIÓ FINS A 60 MESOS

SENSE ENTRADA

AUTO COMARCA DEL VALLÈS

SEAT 674 68 50 SeatIbiza 1,2 5P... B-0215HW Citroen AX ...B- 3857LZ Goh*GT116V ..B- 0503 JV FordFiesta ..B-8530KN FordFiesta ..B-5947 KY Ford Orión ...B-5675GL Ford Escort ...B-8457HT Alfa 33 ..B-7535I1I

Renault 19 Chamade. B-4795LF Renault 19 GTS V-6918DF

PERE CANALS 674 6362

Seal Panda Vermell B-HM Lancia HPE 2.000.. B-DN Autobianchi Al 12.. B-EW Ford Fiesta B-FW Renault R.S B-DX

MOTO GINES 5894207

YAMAHA Súper Tenere 750 ce. 17.000 Km-BLW 525.000.-

BETA50cc.Mini-Triall992 Para ninos 85.000-

CHAQUETEDAINESE (Goretex) Comp 38.995.-CHAQUETA DAINESA (Gorotex) 30.000.-CascoSHOEY (Kosinski) 46.000.-

MOTO 77 Sant Cugat 6741759

DERBI GPR 75 Sport...289.000.-A estrenar. Regalo de la matrícula i seguro DERBI Variant Sport E.S. 140.000.-A estrenar DERBI Variant BOX....160.000.-A estrenar. Obsequi Candado Piton

MOTO TRÀFIC Sant Cugat 6740773

YAMAHA

•Diversión B-MU ..575.000 ptes. 7.000 Kms

•FZR600 B-KT 450.000 ptes. 35.000 Kms

•FZR1000B-KJ 700.000 ptes. 16.000 Kms.

•TOM 850B-MY ....750.000ptes. 4.000 Kms.

•XT600 B-MX 450.000 ptes. 3.000 Kms.

•XT600 B-JU 250.000 ptes 28.000 Kms.

HONDA •VFR750B-MH 850.000 ptes. 10.000 Kms.

•CBR600B-NF 800.000 ptes. 11.000 Kms. •CBR600 B-MD 550.000 ptes. 16.000 Kms.

•NX650 NA-AB...400.000ptes. 13.000 Kms.

SUZUKI •DR800 T-AB 500.000 ptes. 8.000 Kms.

•GSX1100 RB-MM800.000 ptes. 8.000 Kms.

•GS500 B-LL 375.000 ptes. 4.000 Kms.

KAWASAKI •ZZR600 B-NZ 650.000 ptes. 13.000 Kms.

PARTICULARS

LANCIA DELTA 1NTEGRALE 16 v. Tuibo 200 cv. A/A. B-M T. 674 09 70 LANCIA Y10 LX i.e. Metalizado perfecto B1Y T. 674 09 70

Se vende este'FDRMÜLA J..ÍBRE1

160 cv. 255 KmJh. 1.200.000.-ptas. INFORMACION: Tel. 674 83 42 (noches)

classificats ADMINISTRACIÓ

DE FINQUES

NISSAN ROMAN Mjrtoreil 4! CATIFES1 FORNS DE PA INFORMÀTICA

PENAUL'-ACERSA 56'-.S-J _ , _ r r k n , . _ „ , l"a Ceroanycla, D3 „ "T , . ,

LA BAIXADA f/or-serat 22

GRUP EME SERVEIS... Francesc Moragas, 3 Entl. 3a.

ALGUE' San'ago Rusinoi 40

SANBER-5 Anse rr C-iavé, 20

. 674 58 > MOTOS

4 5 - CAf'ELL'.'lhCNDA 589 S : ' !

-'P-.'^L: o iiiPÜNr--."

:AK4-INGLÉS val·icen 60

$ SUZUKI

PA-AE_LOpE

SFRIN °i A..qj;ia 4

NMAPBA

- un repte -

J. Guix 674 0 9 1 0 - 5 8 9 1 3 1 0

Francesc Moragas, 42

. . . ™ , 08190 Sant Cugat

,. _4~A5Al CTPCEN 5"4'2 2 ' : i i : í -rancesc Mcagas 11

ADVOCATS

l í í jAIGUA TRACTAMENTS1

m RUBIO Villa. 1 Local 5

AUTOSERVEIS:

ALIMENTACIÓ

674-8 93 _a -lo-esta

CAFETERIES

E3 CISTELLERIES

CAN 3JFA Ca-re- ce La

5-4 3^4' ~xe. 16

gj CONSULTORIS DISPENSARIS

CL. DENTAL BANARES 67418 77 Francesc Moragas. 8 2on.

E CONSTRUCCIONS

MATERIALS

SLMIN ~T:-'

Mr ' - . - .-M

•' . / . i . . - j = U >. 674 14 9C

2 5 1 DOLCERIES

-LECAVA^DCP ,674 2'95 .-• ROia Vtosser C ric Verdaguer 21 Vall j

FOTOGRAFIA • VÍDEO

AIFA Ctra. Cerdanyola. 18

FOTO VÍDEO FR 674 79 63 Rambla del Celler, 93

VÍDEO CLUBS" CUGAT 6 - 5 6 49 Alfons Saia 52

J> LOTERIES

VCTOSGNES 539 42 3" Elies Pocen: oca 19

Santa Mar a 14

gj

ORDINASOFT Informàtica d'Empresa

"Hardware, Software i Complements Informàtics!

RDla Can Mora. 9 Tel. i Fax: 675 32 03

Apt.Correus 350

0819C Sa"'CL-gat ae; Valies

MOTO 77 SANT CJ3A~... 674'7 59 ADMINISTRACIÓ N 2 674 0174 Castellví, 27 Major. 33 fjunl Monestir;

LLENCERIES MERCERIES

NETEGES

PAMOBES.L Sort, 32 1er. 1a.

QUENABANTV. ...589 09 96 Rarrbla del Celler 2 VALLÈS NET

Sar: Panvor 4 674 3913

TOT PUNT Sant Antoni. 19

^ ^ OBRES I CONSTRUCCIONS

FUSTERIES

674 4? 82

DROGUERIES

AN VORA 675 30 52

JAUME SOBRFSRAJ ...674 C M.na 63

J^ FRUITERIES

Partia JC- ;o. er

[ • I I ALUMINI VIDRES BÜ'.A'AS

4^o1 ,;ERV CABA..JPE" R..?iTdüet -9

ELECTRODOMESTICSI ALTA FIDELITAT

ANTONI CAMPOS Francesc Moragas, 21

.. MIRET — Mercat "orrerranca pvcn ' 4.

JOSE-PLTS 534 44 B' Ve-cat ae-e Sar pa'ali i.1'1

HARDWARE SOFTWARE SUMINISTRES SERVEI TÈCNIC

LOGIC Mb r o t f i e r

CONTROL |.„ , ; ' ' ! ' „1 ' ,V, IV1K-.. ·M' ' . -

Rosselló. .12 baixos. Dsloii Sant Cuual

I cl. (.75 1*> 11 r a \ . f i75 37 11

' * PEDRA ARTIF IC IAL ! PPOMUSA 1 Av TceLla-i:

MAFVCLESSANTCJGAT 575 51 33 C,;-!Tj='li:.:r '2 Na.13 ÒPTIQUES

mmmh

HF i,A V _AE. FI'RO.-ARSA 539 32 71 Sarl3b',v.- :'!

CREP Carrer Valldoreix ENSENYAMENT!

GAS - ELECTRICITAT

VALLÈS TECNOLOGC S.A .539 33 00

=laca Jnio 3

DONBAP 674 36 36 L l i * l AMBULÀNCIES. Fosseiic 2 TALLECA-PICCMA 674 58 52

„REL aGJA San' _ j i . 2

BELLES ARTS

BELLES ARTS CABANAS 674 06 49 2

ANIMALS Perruqueria 58913 29 Carrer de la Creu. 33 Local 2

LAFALNA

A N I M A L S - ; Santiago Rusinoi 54 VETERINARISl

' "OTAR" .574 19 95 Carrer oe La Creu '

GRUP Vi BE_.ES ARTS 675 20 01 Mcrtserai. 31

SANT CJGAT

BICICLETES

ARTS GRAFigUES| COPISTERIES

CICLES CARDONA Valldoreix 41

BIKE HOUSE DUYASA 589 17 57 Can Matas. 2-4

•5 í 3 -

"3 5 Sí'

CENTRE

AUTORITZAT

M È T O D E I R E N E U

S E G A R R A

Cànovas del Castillo, 14

^ " ^ Tel. 6751194

LA BOMBETA, S.L.

ELECTRICIDAD

GARRELL

Av. Catalunya, 3

Tel. 674 00 24

Sant Cugat del Valies

INSTRUMENTS DE MÚSICA

ELABORACION EN

MÀRMOLESYGRANITOS

NATURALES

•S" 699 38 98 Fax- 588 24 53 Carretera de Terrassa. l>7

ON 141 RUBÍ

ÒPTICA

AMIMSUL òptics diplomats

L'endavallada, 15

Tel. 674 58 46

TA„E3A RICOMA Balmes, 11

674 58 62 MARCS

JARDINERIA ATELIERBLAU Av Torreolanca, 2

58919 31

R QUEPALELEC'RlCrAT 674 55 47 Av Cas'e 1=1.73 -vALLDOPEiX-

W!NG0. SC = Onent 41

574 41 44

.7r Mat,!-- 8

: J . JP I IMA \ IE

BODEGUES - VINS

= A·'l:jJESCEuLEP 589 37 02

r.-r— n ' SCL-NET [ffil ASSEGURANCES P vteblanca. 52

VINSNOES.A 58919 33 5aixada Sann: Sever 4

TINTORERIES,

INFORMÀTICA MUSICAL i li.-... ,i • • l'LMi.f.'H·· rir-.irJirad'.T

r.i'i i '' W. · ' -JLI . i u.o'rrpj.mi.iTh.'ni

D.G. D'ASSEGURANCES .67542 03 Rambla del celler. 95

:,R. ':'S-il-DUTS

674 4- u IMCII)I·,N<HS(TRS()SC'ADA

TRIMKSTRF.

-itroRERiA SAN^ CUGAT 6 •-'' 6; ^ J S - ^ Canovas del san: aoo Rjsinai 3D --— — r„„,-n„ i n

i - i c i ( i Castillo. 20 • NTOPEP7A SATCJGA- 674 " 82 •.,-,, ! . , , . - , 08190 Sant Cugat

•^ lAr tcn .1 T e l . 589 41 7 7 - 5 8 9 2819

'ItrORER A SANT CUGAT 675 22 28 " ' " '" " Parrbla Rioatalada. 34

GALERIES D'ART

Construccions • Manteniment de jardins i piscines - Regs per aspersió Cumiüe ÍJC'CU. IL • Loai i léi. ?SM JT 4II-T\] ni,»:: lÍIIX. 7"9:5 5ï

riS". iji i Sani Cuíat del Vjliès

MATALASSERIES

SOLSONA... Rosselló. 2

MEDECINA FISIOTERÀPIA

ca CENTRE ÒPTIC S A L D O N 1 9 5 6

Especialistes en

lents d'alta definició Francesc Moranas. 4

Tel. 675 07 54 08190 Sant Cugat SUSANNA NICOLETTI 674 74 37

Sant Antoni, 74 baixos (Fisolerapia)

MISSATGERS

ARTSENAL

Valldoreix 53

SA^A PUSINOL Santiago Rusinoi

539 30 97

675 47 51

CANALS GALERA D ART . ,575 49 C Carrer ae la Crej, 16

MRW .... Sant Cugat

..6751011

MOBLES - DECORACIÓ

HERBOLARIS DETÈTICA

INDUBRUC

; r;,i rpANC NC

11 ASSOC A'S 675 30 p Bar:elcna 9 baixos

' N T O R E R I A S A N T C J G A " 674 4-

-,. Abons Sala. 21

í l ESPORTS - GIMNASOS

GERD . B'aça Pere Sar 9

..674 K 60

CALEFACCIÓ!

JLAPAMLNT INS*. YOGA....674 2- 03 Piera '5 oaxos

GIMNÀS OLMPC

HIDROCULTIUS

i. ': i IraLEtr.al Ca- Mag Av -'3aJ B.'-·raj '9

L&9 M 23-Fax. 674 3-3 71

Sa TC.gatJe Va les

^ ^ ASSESSORIES

GESTORIES!

GES'OR.A CASTELLVÍ 674 12 41 Rus:Tajiet 4

G.C.I. CONSULTING 675 49 05 San Bonaventura. 8 Entlo. 3a.

GESTORIA CASAS 674 14 91 Alton» Saia 22

MNGO S C = .. O'ien:. 41

CARBONERIES

AUTOESCOLES

AuTO-ESCOU CASAS 674 14 97 Valoren, 47

AUTOMÒBILS

CARBONERIA NURI S.L.

Av Aters Sala 29 S

SANT CLGAT ESPORTS ,674 7 Rambla del celle-, 23

SQUASH SANT CUGAT 674 9862 | Sant Jordi. 33-35

ESTANCS

HICPCF_OR 674 75 96 A. Joan Bor-as, 54 -VALLDOPEIX-

JOGUINES

XGUINESMAPGA 674 15 32 HÍPIQUES] Santa Mara 44

CASAJUANA

GALERIES SANT JORDI

Mobles i Decoració Mobles de cuina a mida Matalassos i Somiers

Sanago Rusinoi, 37 Tei. 589 22 32

CE-er Mapr. 6 -Tel. 674 1600 San! Cuga: del Vallès

ASSUMPCIÓ Monestir, 33

674 36 51

HÍPICA SE'.'ERINO.. Pg. Caladc. '2

DIDO JOGUINES.. Vinyoles. 10

ROSITA 6743147 Pg, Rubi 110 -VAL·LDOREIX.

PERRUgUERIES

3ECMO DECORACIÓ 674 38 92 -ranoesc Moragas, 4

IDIOMES I JOIERIES

RELLOTGERIES

FORMAS Elías Rogent. 16-A

ES"ANC MONESTIR 674 0174 3'aça Octavia 3

-GasolU Ait -Petroli -Ser\-ei ii Jomicili GRATUÏT

amb camions-vMema i amb C A L C P S P N 6740308

copiador de litre- S a r l i a 3 : PLSI10' 23

-Carbons i llenve- de tota mena

C/l'Ohn,32-580001S O Santa Maria, yo-692 06 94

08290CERDANYOLA

ESTETICAl

AJTO ESTEBAN 675 32 57 Parbla del Celier 39

AJTC-PECAMBIOS VALIES. 675 19 51 Camí de la Creu. 24

CARNISSERIES POLLASTRERIES

FERRETERIES MAQUINÀRIA

EL PONT ... Francesc Moragas, 44

S R R I N T

CENTRE D'ESTUDI

DE LLENGÜES

Francesc Moragas, 8

Tel. 589 22 64

Santiago Rusinoi, 2 Tel.

6741501

TOUS

CASA DE LES CORTINES 697 20 71 Víctor Balaguer 26. RUBI PRESENZA

Martorell, 2C 539 46 5'

joirrs

FALGUERA Villa. 1 local 2

Cartier Tag Heuer Breitling

Camel Rambla Ribatallada. 24 C

Tel. 675 52 52 -589 02 29

()Sl9üSantCu«al

MODA I CONFECCIÓ

MARVER 589'8 26 Pg. Rubí 110 -VALLDOREIX-

PERSIANESl

CAMPMANY Valldoreix, 16

GILDA Valldoreix. 10.

.674 14 82

..675 05 02 PISCINES

TEIXITS CARMEN 674 06 97 FERRON . Major. 30 Rius i Taulel. 2C

74 68 47

BE_.ES

674 02 04 MARÇ 1994

PNEÜMÀTIC8

TREN SANT MAGÍ 674 03 02 Estapé,2

PUBLICITAT

P r o d u c c i o n s A u d i o V i s u a l s

OMfettàMM1

O i * » » *

589 04 38

Els seus

anuncis i

spotsa

Cinemes

Sant Cugat

Carrer Montseny, 18 Tel. 589 40 10

« Sant Cugat del Vallès

PUNTS DE SERVEI l * l s * FECSA

V.y\iy\r\rí' s.l

Línies M.T. i B.T. Transformadors Enllumenat públi io

Carrer dos de Maig, 25-LocaJ 4A Tels. 675 50 10

908 89 79 50 (mòvül 08190 Sant Cugat del Vallès

Fa* 675 50 58

INSTAUCIONES ZAMORA ..589 26 38 Mossèn Cinto Verdaguer, 18 Valldoreix

MANTSERV.S.A 674 6058 Av. Catalunya, 18

gUEVIURES

FRANCESC SITGES PINA ....674 01 44 Martorell, 55

RESTAURANTS

LABOLERA 67416 75 Baixada de L'Atia, 20

CASABLANCA 674 53 07 Sabadell, 47

ELMESON 6741047 P. Octavià, 5

EL MOU 58917 40 P. Pep Ventura, 3

REGS AUTOMÀTICS

FERRON 674 6847 Rius i Taulet, 20

REPARTTDOS OE CORRESPONDÈNCIA

MAILING VALLÈS, S.L 589 23 71 Sant Domènech, 10 • baixos

MRW 6751011-900.300.400 Sant Cugat

SABATERIES

TATERS 6755506 Sant Antoni, 62

TALLERS MECÀNICS

DANVIL MOTOS, S.L 675 16 06 Sabadel,32B

PERE CANALS 6746362 Sant Llorenç, 27

TALLERES MENA 674 53 01 passeig Torreblanca, 13

F.X. Servei Of. BOSCH 674 56 78 Castellví', 25

TRANSPORTS

4222*7 WOSLDmfff COUKIgS

ENVIOS URBANOS, NAC10NALES EINTERNACIONALES

Paqueteria urgente a toda Espana

- %tí 300 400

XARCUTERIES

CAFÈS PERE BUSCALLA 67415 24 Francesc Moragas, 5

CRISTOFRAN.S.L. Carme, 32

.6740211

Cada $e iag£ |J^Kfa j£ tmf» l ' M t ' i f o B C B ^ i í f W " setaar»

setmana # Cada setmana • C&éa setmana • Cada setmana sma-

na & Cadí ' ' ; ' ' • fS f t f t 5 s ' f"JÍ* f l r f »M!íi'! •Cadsínü Cada seísisarta 9S¥SmtmW(Mmmmm • CadsmaB»

INDEX de SECCIONS 01 Administració Finques 27 E1 ectrodo m èstics-Aíta Fidelitat 53 Metges

02 Advocats 28 Ensenyament 54 Missatgers

03 Aigua • Tractaments 29 Esports • Gimnasos 55 Mobles i Decoració 04 Alumini • Vidres 30 Estancs 56 Moda i Confecció 05 Ambulàncies 31 Estètica 57 Motos 06 Animals i Veterinaris 32 Ferreteries - Maquinaria

SR Netejes

Obres • Construccions 07 Arts Gràfiques-Copisteries 33 Forns de Pà

59

Netejes

Obres • Construccions 08 Assegurances 34 Fotografia i Video

09 Assessories Gestories 35 Fusteries 60 Òptiques

10 Autoescoles 36 Fruiteries 61 Pastisseries

11 Automòbils 37 Gas - Electricitat 62 Peixateries

12 Alimentació 38 Galeries d'Art 63 Perruqueries

13 Bars • Cafeteries 39 Herbolaris - Dietètica 64 Persianes

14 Belles Arts 40 Hidrocultius 65 Piscines

15 Bicicletes 41 Hípiques 66 Pneumàtics

16 Bodegues - Vins 42 Informàtica 67 Publicitat 17 Tintoreries 43 Idiomes 68 Punts de servei FECSA 18 Calefacció 44 Instruments Música 69 Queviures 19 Carboneries 45 Jardineria

70 Restaurants 20 Carniceries 46 Joguines

21 Catifes 47 Joieries - Rellotgeries / I Regs automàtics

22 Cistelleries 48 Loteries 11 Repartidors correspondència

23 Consultoris • Dispensaris 49 Llenceries - Merceries n Sabateries

24 Construccions-Materials 50 Marbres • Pedra Artificial 74 Tallers Mecànics

25 Dolceries 51 Marcs 75 Transports

26 Drogueries 52 Motalasseries 76 Xarcuteries

Sense moure's de casa TOTS ELS SERVEIS A DOMICILI Només li cal trucar /— N

alimentació ^ ^

Mercado Mercado Pere San Torreblanca

Parada 120 Parada 1-5 Te l . 5 8 9 1 4 48 Te l . 675 13 89

U't'5Í-: II!



1 Plaça P Mercat Mercat

M M f f l U > M l l



1 Plaça P Mercat Mercat

xarcuteries FELIU GRIFUL re San. 11 T.67 Pere San T.67 Torreblanca, 38-39 T.67 Trim-Maiva I4-I5T fi7

5663 55267 2955 vol,

|[ 0 8 Í M Sant Cugat ) || Sant Cugat del Vallès

1 SUPERMERCAT VILARÓ

1 589 35 82 vOSGfnuk

Mercat Pere San

Parada 123

589 44 81

TASTAM

5892929-589 3535

serveis mèdics MASAJETERAPEUTICO

Carolina Llonch 5894341

vOSGfnuk

Mercat Pere San

Parada 123

589 44 81 Confiaria vostè l'avi o persona malalta a

qualsevol? Sí no és així, truquin's

675 23 29 Serwdlriferrri», asfiifèrx&&<tomcf38.«dai, s feríeuidaríaaJa s, eotwafescer&otefrtBnafe

Professionalitat i molts anys d'experiència

vOSGfnuk

Mercat Pere San

Parada 123

589 44 81 Confiaria vostè l'avi o persona malalta a

qualsevol? Sí no és així, truquin's

675 23 29 Serwdlriferrri», asfiifèrx&&<tomcf38.«dai, s feríeuidaríaaJa s, eotwafescer&otefrtBnafe

Professionalitat i molts anys d'experiència

varis

CARPINTERIA RAFAEL MUNOZ

6751428-6743810

CONSTRUCCIONES MONTES

6746308

C I Cl S SITIC Cl • S BORSA DEL TREBALL

ofertes Jove de 25 anys busca treball en empreses properes a Cerdanyola, Sant Cugat. No importa treballar de nit. Tel. 580 31 63

Dibulo técnico y artístico, pintura y modelaje. Ninos y adultos. Tel. 674 62 89. ISABEL (17 a 21 h.)

Bona presència i bon nivell cultural. Trucar al 588 56 56. Hores d'oficina.

" t e m p o Selecc iona para trabajar

| Zona del Vallès en la

I j SECRETARIA j I BILINGÜE |

Auxiliar, Recepcionista o Telefonista S'ofereix. FRANCÉS PARLAT I ESCRIT Tel. 589 26 10 Susana.

Noia estudiant d'empresarials dona classes d'EGB i fa cangurs. Mònica Tel. 674 38 44

Chica, se ofrece para canguros. Sàbado (mariana, tarde i noche). Friné. Tel. 674 40 08

Oficiala de peluqueria. Se ofrece. Tel. 717 33 74 / 723 13 77

Se requiere: -Perfecto dominio del idioma alemàn (preferentemente nativa)

-Experiència en departamenlo administrativo Se ofrece: -Perfecto dominio del idioma alemàn (preferentemente nativa) -Experiència en departamento

Interesadas llamar a TEMPO GRUP, S.A a partir del próximo lunes 7 de Marzo

al tel. 7276500

DIVERSOS

l l l l l l i l l

J

VENC Piano "KAWAIT". 589 28 84

Persona para cuidar ancianos o ninos. Se ofrece. 717 33 47 / 723 13 77

demandes

VENDO CARAVANA ADRIÀ 5,50 mts. doble eje, equipada, calefacción, AVANCE, como nueva, cama matri-monio montada, comedor en rotonda, Perfecta para nieve. Buén precio. Llamar horas oficina 674 01 66 - 674 02 04 preguntar por Carlos.

ptas. Esperanza Tel. 691 79 56

Vendo gato persa. 20 meses Tel. 589 16 34

Venc piano creuat. Estela-Bernareggi. 100.000 Ptes. Tel. 675 24 42 / 675 27 37

Vendo remolque tienda plegable, ideal para 4 personas, con accesorios. 30.000 ptas. Tel. 339 30 44

LLOGUERS-VENDES VALLDOREIX petita torre, 2 dormitoris, estar-menjador, cuina equipada, moblada. 45.000 ptes. de lloguer. Tel. 589 13 89

Alquilo apartamento (dormitorio, te-rraza, lavadero) P° Torreblanca. Tel. 589 22 20

Alquilo habitación amplia, exterior y sol. Trato familiar. Cerca estación, precio razonable. Glòria. 674 32 67

pàrquings

Llogo pàrquing cl. Vallès Torreblanca Tel. 675 12 30

Es necessita noia per Bar Musical. V e n d o M o u n t a i n B i k e p o r 8 0 0 0

classificats VICOHÇA

AP\

674 78 50 - 674 91 61

TORRES EM VENDA Sant Cuitat - Valldoreix..i'. HKI.II

.lf l'^l.Kir. I l( '( -.ÍTIL·IU M»l '1! ,

!>>liv iiNI !!• . uw:i -ala d e m >U

ni .11 n,i. ^ 'iab : ban'.-. llar Jc

l " . . n i k - | · : . i l l · i : •> ! ; • . ' V v i 1 L T >

Sani Cugat - Valldoreix / n u

l ' a - v i ; Ruhi. •..,•.• I l'I ir . x

rr:'ns 'l"l M. , i:icn ,tJn', ^ala C e

lat. .iiir.i l'Mke. i diirmiinri-. _

h a r w c-Hkl·. •.ali·la..i.·. IMI'I

( \BI 1

San! Cugat - \ a l l d o r m , / i · iu

Mas Km-:. Ol'i >k 11 M l AI" U-

-:.!i;. U^s T . ; i ,n ' -ni -n ia:r

I' lahk'sl ni'l-.ij.ir. sala d Mar.

- u n a . í h.ih.. hjrn iak' lat .h>,

tr.i-.liv psuna a:i;b tk-puradnra

Sant Cu-at, ínna c/. (iranolk'iv

1.TH' aJe-ao.i -ant.'a ara. 2-11 i'l

[uat;.i.|i>! n::na ; ' l ' iu . sala da

tar ^'1 in . - -.lun-uiuns i I suir.'i.

J e baa'.s. un -aru'1.. .'al lotai: a a

hah . planvai. aaskM, 'arJi pn\al

amb piscina

Sant Cugat - Valldoreix, /ona

Kainp'a Sariiaüuar. Icrrenx ! l ' s

in t e u - 2 sii m mon|ajor sala

Ja-iai -iíi ni cuina • tttlcc equipa

< i . l . ! di 'ninlMns J o b l e . e l a d : ' 5

lli i'->- h...'r- - - e - e i -al I d a - a i u .

llar J a t " ,

San Cugat - Mas. Janer, terroïn

'<IK* lli . V " C 'tH lli l'.k'lllasli'r saia

iK'siat. -una equipada, t r e hah.

! \ i e ira-lar

Sant Cugat - /.ona HI Colomer

: ' r i : ace-ada -IWI ni , mcri|adnr

siiki ti e i .n .unia s>ífk'i\ 5 hah .

i.na s.nia sala J e t a r , Ires

'Min * -c". ai. e lu. l l amb -oia

llum. arna; * aiua-tai- amh inic

nois :.n.ii;js li.-. .>>l\e. salarci;:.

'la-l.'r. siskina da laic -eruri'tal i

a n à l-.-lla

Sant Cugat - Zona iv. Orquídia.

casa Jc -ks.cas, -errens NHI ni .

> r c iii1 ;r . mciiiador sala dcslar

sii T . - nk duniuu-ris i una suiicl.

. . l ' l l a i i · l k C d i ' s r . i ! ] ) s . S C I C C I .

-akl .k- : i - e ia ' r : . ' 'k's .. '.ves

- . . l . i k l C

sant ( ugat • Valldoreix. /-- -i K

I , . a > . . l a . I . - I I C - I V : - l | s lli . I. .-TC

. - | r , T • s a . a - l . ' - l a - N i a ' , e l

n a , i | l i , , . I - -n 4 , | , i i r i i l . - [ -. . 1 , .

b:e ,:-- "ai.vs. dus irasicrs. -aliar

•.••>• s: : - i.- ,,ilc:aic',- parquet.

: \ r a l e ;."' r p e .na airb -lepi:

PISOS EN VENDfl /una Mercat I nrrehlanea. v^

al ,:

.-i , k i-:.u- j ' , i:, . .

/ona Mercat lurrehlanca

APARTAMENTS VENDA VAl.I.VIDRKRA, 1.15 m: nicr

a jar sala ci'esiar iS ni , suma

,-.iiiei,..iila 'i :r. , 2 hah.. J.ihl.'s.

estud:. hanv. .a lekk. l" . pie ,r-

l.u '.kic l'ar de b>-

S W Ï C U . A I - l . \ KI.ORKS-ï \ 1 (N1 ni Je laici. nieniadcr sa

la J'esiar. cuina. Jos doniit.·ris.

hanv.llarderot 7 M

TERRENYS EN VENDA SANT Cl 'CVr • ZONA IV BONANOV \ . Solar de htlt) m'.

.•\ce! leni -siieniach'

SANI Cl ( . A l • U HI.ORKS-

I \ . s-'lar 7^0 in orientació sud.

vista excel·lent

SANT U'v iVr . solar de 624 ni

a HHXI nits sortida 4 Tune'- Je

vallvidrera r'AC'll IT-XTS I)h

l'AÜAMHNT.

CASAS JOSEP M. CASAS EROLES

P!SOS-*ORRES-LXALS-TERRENYS

Administració de finques.

Lloguers i Comunitats de Veïns

Gabinet Jurídic

Agents d'Assegurances

C & F CASASFERRERAS. SL. GABINET ADMINISTRATIU

GESTiO FISCAL-COMPTABLE

Estimació objeckva.

Moa„s 1 V A.

Imc Societats

Imp Penda i Patrimoni

ASSESSORAMENT LABORAL

Seguretat Soca11 Nòmines Autònoms

Pensions -Jjbilacio-s

-Viudeta: -IL.T

Magistrat.'a -Conciliacions

-Acomiadaments

GAB NET J_URIDIÇ_

AGE_NTS_D ASSEGURANCES

Av A l o r s S a n 22 b| 2

Apartat de correus. 12

Sant Cugat ael Vallès

674 15 66-674 10 54

I ICS"? :- f*tomí><i'*n*1

Incysa Av. Barcelona. 70

Tel. 699 65 48

RUBÍ

OFERTflS flLQÜILERES

sant cagat Alfonso Sala, I I2m . 4 hah., bano y aseo, piso ext. 4t).()0()ptas/mes. Piso amik'bludo Carrer Gorina 100m!, 3 hah. ilsuite), 1 bano, ca-k'faa'ión. balcón. arma-rio> empotrados. 95.000 ptas/mes

2 Àticos dúplex 100m\ 3 y 4 hab.. bano \ aseo, ca-lefacción. terra/a. A 5 mi-nutos estación. Desde 90.000 ptas/mes Pisos a estrenar. Zona residencial 90m!, 2 hab.. bano y aseo, calefacción, eoeina equipada, terraza uso exclusivo. pàrking. Desde 90.000 ptas/mes. Amueblado 110.000.-ptas/mes

TORRES Torre individual semi-nueva, inniejorable zona. 250nv. 4hab.. 2 bafios. 1 aseo. bodega, pàrking, buhardilla. jardín y piscina. Buen precio.

Plana l'Hospital, 10

6747254-6747466

VENDA I LLOGUER DE:

TORRES•LOCALS TERRENYS - PISOS

I APARTAMENTS (amb mobles i sense)

ADMINISTRACIÓ DE LLOGUERS: De totes les

característiques

i Extensa cartera amb molt bones

ofertes!

SEHIU 4 P I 6 7 4 1 2 04 Plaça Augusta, 4

Torres - Locales

Terrenos

Apartamentos

en

Venta y Alquiler

Administración

de Fincas

Consúltenos!

Piso Masnou

céntrico, 4 habitaciones, todo exterior, 2 terrazas, 2 banos, parket, calefacción.

16.000.000.-

Ptes.

T555 50 18

A 14Km.de FIGUERES

Molí antic restaurat 300m2, enmig d ' l hectàrea bosc cente

nari, riu, camí bon estat. Gran taller artístic i sala assolellats, 2 , / 2 banys, molta aigua po

table, llum, calefacció central, telèfon, TV sat., alarma central.

Piscina coberta i pista tenis petites.

29.000.000.- Ptes.

Part. a part. 674 87 4 0

MH Finques

674 6715-589 33 68

PISOS EN VEMDfl Eixampli' 100m:. 4 hab , 2 b .

calefac. ext.. terrassa, parket 2

pi. pkg.. piscina com., bon estat.

Rubí, zona mercat. 7 í m . 3hab..

I bany. terrassa, tot cuer ior

8 950M

VaHdoTíix. prop esUcm. I hab..

I bany. calefac. llar Jc tiv. jardí

II M.

Zona estació. 3 hab . I bany .

ealefaee., parket. tol ext.. en Ixin

estat. H.5M.

Zona Joan Maragall. s'Hm , 4

hab. 2banvs, tot ex l . caletacc,

terrassa. 15 6 M

Pisos nous a estrenar a diverses zoties de Sant Cugat

de2i3hab.Desde<»M. Pisos de lloguer amb mobles o

sense a diferents zones de Sant Cugat.

Oportunitat Pis lOOrrr, 3habitacions, 2 banys, gran cuina-office, acabats de qualitat, molta llum.

Preu 16.500.000

Tel. 589 09 32 675 11 23

Guia immobiliària

Particulars i professionals

Venda, lloguers, traspassos...

Consulti els professionals d'aquesta guia

674 02 04

Torre particular a Matadepera

Informació 674 04 60

i 4 ••?,!:

53.000.000.- ptes.

4 habitacions, 2 banys complerts, 1 aseo, menjador-sala d'estar 60m2, bodega 55m2, garatge dos cotxes. Total construït 390 m2. Acabats de primera qualitat. Terreny de 2.200 m2. totalment ajar-dinat.

NOVA FASE I NOU ESTIL A RUBÍ TERRA N O V A 162nv construïts • 50m' de jardí privat -4 habitacions

(lsuite) - Menjador i saló a dos nivells-Cuina equipada

(encimera, forn) - 2 banys • Garatge 2 cotxes (planta bai

xa)- Carpinteria int. roure natural - Carpinteria ext. alumini

Calefacció a gas per radiadors

Preu: 18.900.000 ptes. Entrada: 1.900.000 ptes.

Resta: hipoteca 9,5% i fins a 15 anys per a pagar amb

Caixa d'Estalvis de Catalunya.

,Èi INFORMACIÓ FINCAS VALLHONRAT Pg. Francesc Macià. 80 -RUBÍ-

Tels 588 54 9 9 - 5 8 8 13 24

Av. Ragull, nau 19 Zona Industrial

Can Magí Tel. 589 00 23


cMMPRE AMb PRODUCTES NATURALS PER AL JARDÍ I INDUBRUC, S.A.

tr.i-.liv

14Km.de

DIVENDRES, 4 MARÇ 1994 CULTURA i ART ELS 4 CANTONS 3 1

agenda cultural DIVENDRES 4

III CICLE DE CONFERÈNCIES. Fes del sud el teu nord. "La revolució Zapatis-ta a finals del segle XX". A les 21 hores a la Casa de Cultura. Org. BAULA. Col. Ajuntament.

DISSABTE 5 ÒPERA, dins del cicle Òpera a Catalunya. "L'Elisir d'Amore" de G. Donizetti. Amb l'orquestra simfònica del Vallès. Director: X. Pérez Batista. Patrocini del Banc de Sabadell, Generalitat i Ajuntament de Sabadell. A les 22 hores al Teatre-Audito-ri. Preu: 5.000 Ptes. Venda d'entrades al Te-atre-Auditori. Tel. 589 22 88. Org. Ajuntament

DIMARTS 8 SEMINARI SOBRE GAUDI ARQUITECTE. Per Antoni Borràs, director de la Biblioteca Borja. Al Centre Borja a les 19.45. Org. Centre Borja

DIMECRES 9 III CICLE DE CONFERÈNCIES. Fes del sud el teu nord. "És la Teologia d'alliberament motor de grups terroristes?". A les 21 hores a la Casa de Cultura. Org. BAULA. Col. Ajuntament.

RES-SO D'HIVERN a la Sala Res amb teatre. Actuació de Solubles Teresa amb "A Boca di Boca". A les 23 hores a la Sala Res. Org. Sala Res-589 33 19

DUOUS 10 III CICLE DE CONFERÈNCIES. Fes del sud el teu nord. "Es presenta a Sant Cugat el Tercer Món?". Taula rodona: Vallès Sense Fronteres, Mans Unides, 0,7%, Ajuntament de Sant Cugat i Baula. A les 21 hores a la Casa de Cultura. Org. BAULA. Col. Ajuntament.

RES-SO D'HIVERN a la Sala Res amb teatre. Actuació de Solubles Teresa amb "A Boca di Boca". A les 23 hores a la Sala Res. Org. Sala Res-589 33 19

ALTRES ACTIVITATS

AULA DE BALLS DE SALO A LES PLANES. Curs d'iniciació als balls més tradicionals: tam-go, pas-doble... Fins al 29 de març. Horari: dimarts de 19.30 a 21 hores. Places limitades. Inscripció gratuïta al Centre Cívic Les Planes. Inf. 675 51 05. Org. Ajuntament

XII JOCS FLORALS DE LA TERCERA EDAT. Poesia, Narrativa i Assaig. Admissió de treballs fins al 31 de Març. Bases i inf.: Llar d'Avis de la Parròquia. C/ Valldoreix, 9. Col. Ajuntament i Ferrer Internacional

CURS ELEMENTAL DE PIANO. Professora: Ludovica Mosca. Inf. i inscripcions al Tel: 675 11 94. Org. Escola d'Estudis Musicals M. Calduch

SEMINARI DE PIANO PER A ADULTS. Direcció: Ludovica Mosca. Inf. i inscripcions al Tel: 675 11 94. Org. Escola d'Estudis Musicals M. Calduch

lr. CONCURS EXPOSICIÓ D'ART. Tema: Bar-Hosteleria: tècnica lliure. Informació i bases al Bar de la Casa de Cultura. Org. Bar Casa de Cultura. Col. Ajuntament

EXPOSICIONS D'ART CASA DE CULTURA SALARES

Carrer Castellví, s/n. - Tel. 589 13 82 Sant Domènec, 19. Tel. 589 33 19 Col·lectiva de Tatiana Blanqué,

•Tes del Sud el Teu Nord" Ignasi Barrera, Mireia Sallarés i La Família al tercer món Laia Gonzilez

Fotografia. Fins al 14 de març Fins al 18 de març. Org. BAULA - Col. Ajuntameent (A partir de les 20 hores)

RACÓ DE L'ART Tel. 675 20 53 SALA PLUS ART "Puri Morerno" Rbla. Ribatallada, 26

(Escultures, ceràmiques i retrats al carbó) "Adolf (Olis i Flors). Fins al 17 de març Del0al3h. ide!7a20h.

A N A L GALERIA D'ART

CLAVE

Setmana Cultural al Nou Col·legi del Foment Redacció

El dimecres passat es va representar a la Unió Santcu-gatenca tres curtes obres de teatre, interpretades per alumnes del Nou Col.legi del Foment. Les tres obres: "El vestit nou de l'Emperador", "Els tres Mosqueters" i "Les Dones Sàvies", foren una bona prova per els alumnes d'aquesta escola santcugatenca per tal de demostrar les seves habilitats interpretatives. Aquesta ha estat una experiència molt enriquidora, tant per als alumnes

com per a tots els qui hi han participat, cal esperar que puguin repetir, en properes ocasions, una iniciativa tan lloable.

Cal fer especial esment d'aquests joves intèrprets, en edats compreses entre els onze i catorze anys, i l'interès que tots ells varen posar en cada un dels personatges que conformaven les tres obres interpretades, cosa que ens fa pensar que a Sant Cugat hi ha un bon planter de joves per a fer teatre. •

Joan Mas exposa a la Rusinol

Carrer de la Creu, 16 SANT CUGAT. Tel. 675 49 02 - Fax 675 57 69

Redacció

Per primera vegada a la nostra ciutat, el pintor Joan Mas exposa la seva col·lecció d'olis en la qual s'alternen temes urbans i de la costa mediterrània. La Sala Rusinol és doncs, en aquesta ocasió el marc on l'artista demostra el caràcter líric que engloba la seva obra més recent.

Joan Mas, membre del "Grup Passeig de Gràcia" , realitza exposicions des de principis dels anys 60 i li han estat atorgats prestigiosos premis pictòrics arreu de l'estat.

En la seva obra, àmpliament reconeguda a França, s'observa una interpretació pictòrica molt personal que es produeix, en part, per una utilització dels colors com a elements unificadors del dibuix.

del 10 al 22 de març

fn-lrm ni:^:,hí«

Horari: matí de 9 a 2 tarda de 5 a 9

Tel. 675 47 51

r \

Sali usffio]

Santiago Rusinol, 52


3 2 ELS 4 CANTONS CULTURA i ART DIVENDRES, 4 MARÇ 1994

Rècord de participació per a la propera Mostra d'Art Contemporani

Tot és apunt per a la MOSTRA D'ART '94 Josep M. Cabrerizo

Des del dissabte passat la nostra ciutat ha estat centre d'atenció, per la presència d'alguns dels millors especialistes del món de l'art del nostre país. Han estat representants de galeries d'art, historiadors, crítics. tots ells han l'et de jurat de la Mostra d'Art Contemporani Català l H. la qual ha escollit d'entre els 348 artistes presentats els 37 que prendran part en la propera edició de l.i M o s t r a 9 4 que >' inaugurarà el proper mes de juny a Sant Cugat i que després iniciarà el recorregut itinerant durant nou mesos per les principals ciutats artístiques de Catalunya i Principat d'Andorra.

La Mostra es l'unica manifestació d'aquestes característiques que e \ is te i \ a l'estat espanyol, i un let únic en la d u o Luropea. Cal dir que la quasi dues dècades que es celebra, de manera bianual, i que te especial relleu a Sani Cugat per ser el lloc on ha parli! l'organit/acio i desenvolupament, any rera any. de la ma de Josep Canals conegut galerista santeugatenc.

Ln aquesta edició s'ha assolit el rècord de participació. fet que ha sorprès els propis organitzadors. Kn manifestacions fetes a aquest mitjà han confirmat que això és un bon símptoma de la reeuperarió de l'art en aquests moments, perquè ja en l'última edició de ARCO celebrat a Madrid, la ministra Carmen Albor en declaracions fetes als mitjans de comunicació avançar que la crisi de l'art havia tocat fons i que a partir d'ara es començaria a reeupar especialment per l'interès que les diferents administracions i els ajuntaments hi esmerçarien.

La M o s t r a 9 4 serà una bona ocasió per fer una

valoració de la creació més actual i dels artistes joves del nostre país. Sant Cugat com en altres ocasions serà seu de la inauguració i punt d'atenció pels bons amants de l'art a partir de finals de juny coincidint amb la nostra Festa Major.

4 artistes santeugatencs. formen part de la IX Mostra d'Art Contemporani Català

Lis pintors santeugatencs Víctor Herrero. Sergi Barnils i Carmen A n / a n o . amb l 'escultor Francesc Xavier Lo/ano, són els joves artistes de la nostra ciutat que formen part d'aquesta alternativa plàstica que es podrà veure a la Casa de Cultura .

FI Jurat del cer tamen es tava format per Pere Falco,Vice-Degà de la Falcultat de Belles Arts de Barcelona; Daniel Argimón. President de la Federació Sindical d'Artistes Plàstics de Catalunya: Imna Julian, Catedràtiac d' Història d'Art Contemporani de la Universitat de Barcelona i crític d'art; Conxita Oliver, crític d'art de l'Associació Catalana de crítics d'Art i Josep Canals. director de la Mostra i membre del Gremi de Galeries d'Art de Catalunya.

Van ser en total 348 el artistes presentats a l'edició

Reunió del jurat Mostra d'Art 94 a la Casa de Cultura amb la presència del Regidor de Cultura de l'Ajuntament de Sant Cugat, Jordi Franquesa i components del jurat. I.Julian, ,|. Canals. P. Falcó, C. Oliver i I). Argimón.

l'Oln M h s p i n n v i

d'enguany, fet que va provocar una tasca molt complexa considerat que l'aportació dels treballs era composta per més de 2100 fotografies i extens dossiers dels artistes que hi havien mostrat interès i que aquest any arriba a la seva novena edició.

La M o s t r a té el supor t de la G e n e r a l i t a t de Catalunya, la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Sant Cugat, entre altres institucions i empreses comercials. •

Tercera exposició de Tècniques Alternatives a la Casa de Cultura L'Escola Municipal d'Arts Plàstiques i Disseny presenta una exposició d'animals de cartró-pedra realitzats pels alumnes de tercer curs dels Tallers Lliures

Montse Sant

DAPSI celebra el seu 5è Aniversari Detecció, Atenció, Prevenció i Suport a la Infància organitza una jornada de reflexió i debat sobre la infància

L ' e x p o s i c i ó , que res tarà oberta al públic des del dia 2 al 17 de març cons ta d 'una trentena de peces que representeu animals, tan reals com mitologies o tantastics.

\ l'exposició es pot veure des d'aus de Iota mena tms a un drac passant per gats de colors i formes diverses: una balena. un pao amb un v ano xinès pei cua o una acolor ida cobra real

Ls una e xposicio at ípica pe i la frescura del material i la fantasia que descobreix en el tractament del color i la forma que conv ida a recordar una fauna divertida que viu només en els contes de I adés.

I 11 Paco Mi nuesa, membre del claustre de prolessors de l 'Fscola, ens va explicar que "cada any l'escola ofereix als alumnes del tercer curs de pintura dels tallers lliures la pos-

practiqui" . presentació d'un animal. Així Aquest c cu - es va proposar es pot valorar més com ex

treballar la tècnica iridimen- pressa cada alumne un mateix sional sobre cartró- pedra, ja concepte. que és un material molt fresc. Fs tracta d'una experiència molt t ea t ra l i que és molt molt enriquidora tant per als agraït alhora. Aquesta tècnica alumnes com per a l 'escola i també és molt immediata per amb aquesta exposició volen

sibi l i tat de t reba l la r a lguna traballar. Per unificar criteris que també el poble hi partici-tècnica que normalment no es L,N v a c s c o | i j r c\ l e m a j e | a ie_ p r •

Un moment de la conferència: en el seu desenvolupament.

Kmniu Ansola

LI divendres passat dia 25 de febrer DAPSI va organitzar a la Casa de Cultura una jornada de debat i reflexions sobre l'Atenció Precoç a l'infant.

LI centre de desenvolupament infantil fa cinc anys que es troba situat a Sant Cugat des d 'on coord ina la seva tasca d'atenció a l'infant amb la regi-duria de Serveis Socials així com amb pediatres i professionals de l'educació.

A les 9 hores del matí. la regidora de Sanitat i Serveis Socials de l'Ajuntament de Sant Cugat , Sílvia Flurv. va obrir la

L'administració i l'atenció al nen

jornada amb la presència també de Maria Camps, presidenta de la cooperativa DAPSI.

Les conferències van estar a càrrec de psiquiatres, psicòlegs. pediatres i professors especialitzats en el tema de l'educació i atenció a l'infant.

L'evolució de l'atencio precoç al Vallès, l ' infant en un món canviant, el nen i el seu entorn familiar i l'administració i l'atenció al nen en el seu desenvolupament varen ser els temes tractats durant la jornada que es dona per tancada després d'una taula rodona sobre el treball interdisciplinar en la detecció i atenció del nen en el seu desenvolupament. •

DIVENDRES, 4 MARÇ 1994 ESPECTACLES ELS 4 CANTONS 3 3

Estupendes Stupendams Mont Carvajal

Stupendams han actuat quatre nits a la Sala Res, dins el cicle "Res-so d'hivern". Han estat quatre vetllades plenes de ritme i sentit de l'humor.

A l'escenari, cap instrument a la vista, (després utilitzen uns timbals) només sis veus. Les unes canten, les altres simulen els platets d'una bateria fent petar la llengua al paladar, les altres imiten el so més greu d'un baix i, fins i tot, n'hi ha una que per un moment fa el so d'una trompeta. D'entre les veus agudes i finetes, en sobresurt una de molt i molt greu. Surt d'una dona llarga i prima, seca com un bacallà, (com, precisament, diu la cançó). Qui ho diria, que d'un cos tan ossut havia de sortir una veu tan baixa!

La segona peça amb la qual ens delecten les Stupendams és una versió boníssima i original dels "Talking Heads", a continuació l'inconfusible Bob Mar-ley pren cos en les veus femenines. Després de la cançó "In the sunshine when she's gone", Anna, una de les dues dones barcelonines del grup, interpretà un magdrigal ple de sentiment. Les companyes li feien de cor. Més

tard, van oferir una versió lenta de "Come together", dels de Li-verpool.

També va ser l'hora del rap. Amb caçadores de cuir, ulleres negres i un posat "passota" i xa-vacà, que adopten momentàniament, interpreten una peça plena d'humor i fan conya amb una "víctima" del públic. Asseguren que la vida de soltera és millor que la de casada i que trobar un home bo és com trobar una agulla en un paller.

Helen, Viv, Heather i Selina

(de les illes Britàniques), Laura i Anna (de Barcelona) i Mary, de Nova Zelanda componen aquest grup vocal que va néixer l'any 89. Els seus diferents orígens els permeten de cantar en diferents llengües una mateixa peça i els dóna un aire d'universalitat que elles s'encarreguen de refermar amb les seves peces. La més significativa pel que fa al cas, és una cançó mao-rí que parla de la solidaritat entre els diferents pobles de la terra. •

L'òpera arriba al Teatre-Auditori amb la representació de "L'elisir d'amore" Josep Ferré dirigirà el Cor dels Amics de l'Opera de Sabadell

Anna Cabassa

Amb la representació de l'òpera de l'italià G. Donizetti "L'elisir d'amore" el Teatre-Auditori de Sant Cugat entra de ple en la sisena edició del cicle d'Òpera de Catalunya. La peça es representa a partir de les deu del vespre del dissabte dia 5 de març en l'escenari del Centre Cultural, el cinquè i darrer teatre que acull aquesta òpera. Amb aquesta actuació es tanca doncs aquesta sisena edició del cicle.

Fins ara, a les ciutats on s'

ha representat l'òpera el seu èxit ha estat enorme. Primer va ser a l'escenari de la Faràndula de Sabadell, després al Teatre Fortuny de Reus, al Teatre Municipal de Girona i per últim al Teatre Monumental de Mataró.

La música esta interpretada per l'Orquestra Simfònica del Vallès, dirigida per Xavier Pérez Batista. Per altra banda, el santcugatenc Josep Ferré dirigeix el Cor dels Amics de l'Òpera de Sabadell.

"L'elisir d'amore" situa els seus protagonistes en un petit poblet basc-francès a meitat

Enric Serra (baríton) amb la batuta. Centre Cultural Sant Cugat

dels segle XVIII. Nemorino, interpretat per Eduard Giménez, s'enamora d'Adina, interpretada per Ae-Kyung Shin, i inntentarà aconseguir el seu amor amb un elixir.

Josep Ferré, a Múrcia Abans de la seva actuació

al Teatre-Auditori, Josep Ferré serà de nou el director de l'Orquestra de Cambra de Sant Cugat. Aquesta vegada interpretarà al Teatre Romea de Múrcia les dues peces d'òpera en català que van estrenar-se a l'escenari de Teatre-Auditori de la nostra ciutat els passats dies 17 i 19 de desembre amb una gran afluència de públic.

"II Maestro di Capella" i "Rita"varen ser produïdes pel mateix Centre Cultural i amb l'afany d'acostar al públic el gènere operístic foren traduïdes al català. Tot i que el projecte era arriscat, finalment gràcies a la iniciativa del director Josep Ferré i de la soprano Mariona Benet va fer-se realitat en format d'òpera de cambra, sempre més asequible que una peça normal.

Les crítiques foren aleshores positives i ara amb aquesta primera representació fora de Catalunya s'espera aconseguir idèntics resultats. •

El flamenc arriba a Sant Cugat de la mà de Juan Cortés "Duquende" Anna Cabassa

El "cantaor" de flamenc Juan Cortés "Duquende" actuarà el proper dia 12 de març al Teatre-Auditori de la nostra ciutat acompanyat per Juan Gómez Chicuelo a la guitarra.

"Duquende" nascut en el si d'una família gitana a Sabadell, ha assolit en els darrers mesos una gran popularitat en el món del flamenc, gràcies en gran mesura a Tomatito, el guitarra de Camarón. Les seves actuacions amb Tomatito,

un cop mort Camarón, van fer-li d'autèntica plataforma vers l'èxit. Les crítiques han estat sempre favorables a "Duquende", que en més d'una ocasió ha sortit d'algun escenari en braços de la gent.

El proper dissabte dia 12 acompanyarà "Duquende" amb la seva guitarra el barceloní "Chicuelo", un altre amant de la música flamenca. EI guitarrista ha col·laborat amb diversos grups i "cantaores" des de que als seus 12 anys s'inicià en aquest gènere. •

Es constitueix la junta dels "Amics dels Balls de Saló" Redacció

El passat dia 19 de febrer, fou constituïda la Junta dels "Amics dels balls de saló", sota la presidència de la senyora Anna Ma. Barberà, que junt amb el senyor Pere Pahissa, varen iniciar aquesta activitat.

Com és sabut, l'activitat en si dels Amics dels Balls de Saló, es porta a terme actualment dins la sala "LA UNIÓ SANTCU-GATENCA" els dissabtes a les onze.

En la primera reunió tinguda

el mateix dia, es va tractar, entre d'altres punts, la celebració del "Dia del Soci", el proper dia 12 de març, en un senzill sopar català, on el més important serà la bona convivència í amistat creada entorn del ball.

Esperem que el nombre de socis vagi en augment, tal com fins ara va. El públic en general ha de saber que el ball és obert per a tothom qui vulgui comprovar l'ambient setmanal abans d'associar-s 'hi, i gaudir de l 'avantatge econòmic que aquesta situació comporta. •

CENTRE DE LA IMATGE

• Fotos en color en 1 hora • Diapositives en 1 hora

• Diapositives a paper en 2 hores

• Venda de material fotogràfic nou i usat

(taller propi a la mateixa botiga) • Servei públic de fax

• I ara també un nou servei: li passem

les fotos de color a blanc i negre

Sta. Maria, 14 - Sant Cugat -Tel. 6 7 5 5 6 7 4 - Fax. 675 57 24

Av. Catalunya, 72 Tel . 580 19 53 -Cerdanyola-

3 4 ELS 4 CANTONS C I N E M A - R A D I O - T . V . DIVENDRES, 4 MARÇ 1994

SALM Lo que queda del dia

Una hstona a a r o r entre un majordom una criada a I Anglaterra v••ctonana i classista cels temps de Churchill. Dirigida per James Ivory i protagonitzada pe r

Anthony Hopkms i Emmia Thompson (Apta)

Horaris: 16.45,19.30, 22.30

SALA 2 Los 3 Mosqueteros

Nova versió de la novel·la clàssica d'A. Dumas, aqest cop produïda per la casa

Disney i interpretada per |oves estrelles del moment.

(Majors de 13 anys)

Horaris: 16.20,18.30, 20.35, 22.45

SALA 3 Cafè irlandès

La vida duna humil família nombrosa irlandesa formada per un guixer, la seva dona i els seus sis fills, pateix una transformació quan una de les seves filles queda

embarassada i es nega a dir de qui és. (Majors de 13 anys)

Horaris: 16.30,18.35,20.30, 22.45

SALA 4 Mucho ruido y pocas nueces

Adaptació de l'obra de Shakespeare sobre el romanç entre dues dames i dos caballers al servei d'un príncep en la Itàlia delsegle XVI. (Apta)

Horaris: 16.35,19.30,22.30

"RANKING"

DE LES PEL·LÍCULES DE

VÍDEOS MÉS LLOGADES

1 - El fugitivo 2- El ultimo gran héroe 3- Un abril encantado 4- Chicos de la calle 5- Criss-Cross 6- Un policia y pico 7- Reportero por los pelos 8- Tocando fondo 9- Juntos para vèncer

10- Impacte directo

vkieo-club sant cugat

<4N#N* Alfons Sala, 52 Tel. 674 66 49

Sant Cugat

li "*& 'RSC

De 07h a 9.30h. "El Gall del Monestir" . : * * * , Revisió H'informaciò despertador, notícies de Soni (u- RADIO SANT CUGAT gat i el Món, lo tertúlia. De 09.30ri. o ' 3 h . "Dies de Ràdio" El Magazine De l3h .a l3 .30h. [.'informatiu. De l3 .3 f lh .a l4h. D e l 4 h a l 5 h . Les tontons de la tevo vida Del5h.a19h. "Vol de tardo" El plaer de lo musico i res més. De 19h. a 21h. "Al lloro" la música dels 90 ois 91.5. De21.10h.a21.20h. Tesport iu" 10 minuts amb lot l'esport local i comorcol De21.20h.a23h. "Somnis i estels" Música sobre els clàssics

"Sant Cugat Avui"

"La tertúlia" (Repetició) La gramola"

De 23h. a 24h. "Un pam de món" Entrevistes insòlites sobre personatges mai ertrevistables. Dimarts. "L'estafeta" Un espai de lectura de cortès. Dimecres. "Això es pot salvar" Programo d'ecologia i medi ambient. Dijous. "Una proposició indecent" Propostes pel cap de setmana. Divendres. "Vallès sense fronteres" Programo de suport als immigrants De 24h. a 07h. "Música al teu costat" Música per amenitzar la ni I

Progromació cop de setmana Dissabte: -8.00h. "Nosequeting" -lO.OOh. "Vallès sense fronteres ès pot salvar' -!2.00h. "L'estafeta" -13.00h." Avant-Matx" -14.0 món" -15.00h. "Súper DJ"-18.00h. "Marató" 23.00h. "Et sona?"

Diumenge: -8.00h. "Missa" • 9.00h. "Esports en marxa" -lO.OOh. "Roda (Racó deia poesia, Sardanes, La sarsuela, La música de sempre) -14.00h. en morxa" -15.00h. "Súper DJ"-18.00h. " Ho m'agraden eb dilluns" "Esports en marxa" -22.30h." Històries"

Un h. "Això pam de

d'amics" "Esports

-21.00h.

Comentari de cinema **

Trilogia vietnamita El cielo y la tierra

Títol original•.Hcavcn and Hc-urt. Director: Oliver Slonc. Producció: Oliver Stone. Arnon Milchan, Robert Kline i A. Kit-inun Ho. Guió: Oliver Stone. segons l'autobiografia de Le Li Laislip (dos volums) Fotografia: Robert Richardson. Música: Kitaro. Intèrprets: Tommy Lee Jones. Joan Chen, Hiep Thi Le. Haing S. Ngor, Debbie Reynolds.

Xavier Borràs

Oliver Stone era un jove cristià i de dretes quan va anar al Viet-Nam de soldat voluntari. Va tornar carregat de medalles, budista i d'esquerres. I torturat per uns dimonis interiors que el van portar a l'abús de les drogues i l'alcohol, fins que va trobar la manera d'exorcitzar-los escrivint guions pel c inema. Va passar comptes als seus traumes de guerra escrivint les seves experiències de soldat en un guió que ell mateix va dirigir. El film es va dir Platoon. No és tan perfecte ni brillant com Apocalypse i\ow o Full Metal Jacket, però té el gran avantatge de ser l'únic film sobre Viet-Nam fet per algú que hi va ser de debò. Té la força i la sinceritat d'allò viscut de primera mà.

Stone va tornar a tocar el te

ma de la guerra a Nacido el 4 de Julio per explicar-ne les conseqüències a reraguarda, als Estats Units. Aquest cop es va basar en l'experiència de Ron Kovik. un veterà que va tornar paraplègic. Però en cap d'aquests dos films (en cap film sobre el Viet-Nam filmat als Estats Units) es reflectia un dels aspectes més importants del conflicte: les conseqüències sobre els propis vietnamites. I d'això, precisament, tracta El cielo y la tierra.

També està basada en una experiència real: la de Le Li Haislip, una camperola vietnamita que va lluitar amb el Viet-Cong, capturada i torturada pels nord-americans, repudiada i violada pels seus antics camarades, va sobreviure a un Saigón convertit en superbordell per a soldats ianquis i va acabar exiliant-se als Estats Units gràcies al seu matrimoni amb un sargent d'operacions especials que va acabar de manera tràgica, víctima del mal karma acumula t en tants anys d'atrocitats bèl.liqües (una exce l · l en t i n t e rp re t ac ió de Tommy Lee Jones, per cert).

Stone comprimeix l'atzarosa vida de Le Li en dues hores justes. i se li queden curtes. El cielo y la tierra podia haver estat tan llarga com Nacido el 4 de Julio o. fins i tot, com JFK, sense perill de fer-se pesada. Malgrat tot,

1- C I l . t . o l j Í L A T I E R R A

l'excel.lent pols narratiu que sempre ha caracteritzat Stone és també present aquí. I és digne de lloança que no hi hagi en el film cap afany revanxista ni culpabilitza-dor, sinó un intent 'explicar les coses com van ser, en tot el seu despullat horror, mostrant com les accions i eleccions d'una persona van condicionant la seva vida, el seu pas fatal per la roda del samsara, tal com deia Buda. Perquè aquesta és una pel·lícula budista, també, però seriosament budista (apren-ne, Bertolucci). També és una pel·lícula molt necessària, el més adequat colofó de la trilogia vietnamita amb què Stone ha volgut passar comptes amb aquel la guerra absurda i cruel (però hi ha cap guerra que no ho sigui?). •

Els 4 Cantons Telèfon de publicitat 674 02 04

Del3h.al3.30h

Del3.3flh.al4h

De21.10h.a21.20h

De21.20h.a23h

DIVENDRES, 4 MARÇ 1994 PASSATEMPS ELS 4 CANTONS 3 5

HORÒSCOP Per Jordi Alins

MOTS ENCREUATS Per: Lin Mithal-Hir

ÀRIES (21-3/2-4) # y t Arriba el bon temps per al teu sig-f j ne, la lluna poc a poc es va posant

al teu favor. Bon temps per encetar noves idees i posar a la pràctica les teves il·lusions. Vigila que el sol del mes de març et pot donar mal de cap.

TAURE (21-4/20-5) ^ ^ ^ Poc a poc, passa darrera passa és ^^j fa el camí, no vulguis córrer que ^ " ^ pot ser que ensopeguis.Sigues prudent durant aquests dies, les teves idees estaran nuvolades i pots pendre les decisions equivocades.

BESSONS (21-5/21-6) «••»• Durant aquest temps el teu esperit II està més sensible del normal. Els

problemes es poden amuntegar sobretot si són problemes de diners. No et desesperis, compta el que tens i no gastis més del que pots.

CRANC (22-6 / 22-7) ^aja** No et deixis entabanar per falsos W ^ profetes ni per consellers traïdors, ^ • ^ pensa que moltes vegades les mentides semblen veritats i les veritats semblen mentides. No siguis tan ingenu i estigues alerta.

LLEÓ (23-7 / 22-8) ^ ^ El lleó és el rei de la selva, tothom

Q I li té por, però en realitat els que de » veritat dominen la selva són les

lleones, aplica't al "cuento" ja saps el que et convé. No siguis calçases i intenta ser una mica més lleó.

VERGE (23-8/21-9) ffY% N° vulguis portar sempre l'aigua \\w al teu molí, no sigui que acabis

mullat en fred i amb un fracàs. Pensa que tot es pot repartir i més val treballar junt als altres que ser tant independent i caure al riu.

BALANÇA (22-9/22-10) «* Demana les coses amb insistència

^ ™ però de bona manera. Pensa que s'aconsegueix molt més de bo amb

mel que no pas amb vinagre i els peixos es poden pescar amb ham si tenen cuc, sinó no piquen.

ESCORPIÓ (23-10/21-11) m Si tires la pedra a l'aire ves en I I I | compte que al caure no t'aixafí el 1 1 V cap. Pensa que el que té el sostre de vidre no pot tirar pedres contra el del veí, perquè és fàcil que d'un rebot es trenqui el seu sostre.

SAGITARI (22-11/20-12) • Hi ha més mèrit en intentar les co-

mT^ ses difícils que en assolir fàcilment les que no ens costen. No et

facis l'heroi per coses que realment no són importants, pensa que les coses amb esforç sempre són més creuades.

CAPRICORN (21-12/19-1) ^ ^ Cada dia surten noves flors però j^S cada dia en moren altres. El món ^ ^ sempre és renovació, no vulguis viure de rendes passades i intenta que les coses vagin canviant segons canvien les estacions de l'any.

AQÜARI(20-l /18-2) Cada dia del matí mira per la finestra i veuràs com el temps s'allarga poc a poc. Arriba el bon

temps i aviat voldràs portar bikini, prepara't que les coses no poden fer-se de cop i volta i requereixen dies i potser mesos.

PEIXOS (19-2/ 20-3)

H Feliç aniversari, aquest és el vostre mes i el vostre signe. La lluna us mira amb simpatia, ara és el

moment de trobar allò que sempre has cercat i que et fa tanta il·lusió. Desitjo de tot cor que ho trobis.

T.V. SANT CUGAT 38-39 UHF

Aquest divendres a les 21 hores l'informatiu en directe

.després especial Sant Medir Repetició a les 10.00 -14.00 - 21.00 - 24.00

cada dia de la setmana NOU TELÈFON 589 04 38

Servei Tècnic. Antenex. Sr. Rabassa 589 22 47

1 2 3 1

4 5 6 7 8 9 10 11

•

• • 11

HORITZONTALS.-1 Camp plantat de carbasseres - 2 Ària de proporcions reduïdes. Uoc de reunió.- 3 Conversa d'assumpte incoherent Branqueta tendra Consonant bilabial.- 4. Plural, fruit de l'ametller. Abreviatura d'ascensió recta- 5. En números romans, cinquanta. Al revés, infinitiu que designa el fenomen meteorològic que fa perdre la collita. Al revés, camp no productiu - 6. Extremitat d'un ocell. Vocal tancada. Plural, extensió gran d'aigua estancada -7. Que es redueix a no res. Població de la Franja propera a l'Eseera. vbcal oberta- 6. Prefix negatiu que va abans de ema Capital d'Egipte Article contracte. 9 Funda del peu que toca a terra. Singular, nom genèric donat a les mones.-10. Al revés, planeta del sistema solar que porta el nom del déu de la guerra. Pronom de tercera persona que fe la funció de complement indirecte. Sigles que acompanyen el grau de sensibilitat d'una pel lículafotDgrafica.-11 Donar lluentor.

VERTICALS.-1. Estudiós de la llengua i cultura catalanes. - 2. Coure treballat Al revés, crit del bou.-3. Terra pròxima a un riu. Uoc on serveixen begudes.- 4. Persona mort devota Viarany. - 5. Sigles que designen un tipus d'ordinador personal. Unit amb cordes simbòliques o reals. Símbol del litre- 6. Color negre representat gràficament per un quadrat mort fi. Rialla que ha perdut una a . -7 Símbol del sofre. Traçar ratlles amb un regle. Vocal tancada i vocal oberta. - 8. Plural, ressò. Al revés, el nom d'una seu olímpica asiàtica. Abreviatura de nord.- 9. Rata. Caaa de camp. Al revés, rei moro menys la darrera sil laba - 1 0 Al revés, nota musical. Elementarquitectònjc de forma arrodonida. Al revés, el nom d'una malaltia respiratòria--11 Infinitiu que designa l'acció de passar factura per fets passats

V_rd_ p_r f__r_, r_j_ p_r d_ns, _st_nd_nts

n_gr_s, p_t_ts _ f_ns

SOLUCIONS HIV X NI V I i I HJH v v ! s V BLL2_B K V H * 1 w l T i É v i V s V S T V l 3|H] I V 3

1 W I

V i s n vra 0 1 I7f NI

s lo V LIPP ! • v h V 3 H Vi • D " I | V a BLl Vi V

X s l l i l 1 ! ü'n a |

X V

3 a V

V X

aíT V 3màv\í 3 i » V M V H a | s [ s jv a H V 3 U O I 6 8 £ 9 S t ' £ Z I

ENDEVINALLA

Bupws ei :oionios

SUJJ i sjuad 'saiSsu stuepuejsa 'suip jed E[OJ 'BJOÍ jed epjaA

Can Matas, 8 baixos Tel. 675 36 53 -SANT CUGAT DEL VALLÈS Pere Esmendía, 23 Tel. 697 50 05 -RUBÍ

COPISTERIA PROFESSIONAL

FOTOCOPIES COLORADUES CARES

REPRODUCCIÓ DE PLANELLS DIAZO

FOTOCOPIÀ

ENQUADERNACIONS CANONET ESPIRAL

TERMOENCOLAT

MATERIAL D'OFICINA COMERCIAL I TÈCNICA

cPROBLEMfiS DE HüMEDffD?

LA SOLUCION

2 0 % de descuento

Personatges & Arquitectura S^«*?S^SeW«f!^ïíï!WEi?

L'arquitectura a la mida de les persones Josep Bonf/7/ /' Margarita Urbano, arquitectes amb una concepció ecològica de l'arquitectura

Pere Pich Rosell

Si realitzem un passeig pels carrers i districtes del nostre municipi, observem la gran diversitat de solucions que hi ha en els habitat

ges. Els edificis, les cases i construccions en general, son llibres oberts de l'estètica i de la manera de fer del temps en que foren construïdes.

Exemples els tenim en l'obra vista i les arcades, utilitzades en el modernista. com podem trobar en el Sanatori del Tibidabo; els contraforts i les àmplies parets en el Monestir Romànic de Sant Cugat; les cases rectangulars i estables, amb teulada de dues aigües, envoltades de camps de conreu, les trobem en les masies del Vallès, com la de Camp de Flor de La Floresta.

Totes aquestes construccions responien a les necessitats específiques d'una gent i d'una època.

En les noves construccions s'hi han incorporat molt ràpidament materials i aparells fins fa poc desconeguts; els plàstics i les seves escumes, l'electrònica amb els electrodomèstics, sistemes de seguretat i de comunicació. També ha fet canviar el concepte tradicional d'habitatge, el cost del terreny i de la mà d'obra. Tot això ha modificat l'estètica i l'organització dels nostres habitatges. Molts d'aquests habitatges s'han estandarit-zat, desmarcant-se del seu entorn.

Però com en d'altres facetes, s'està produint un retorn al sentit comú, i en el cas de l'arquitectura, l'entendre que l'habitatge està situat en un microclima concret, i la d'adequar la casa a les necessitats específiques dels seus moradors i la d'utilitzar la natura com un aliat per a viure més correctament.

A La Floresta, on la natura té un paper primordial. existeix un taller d'arquitectura amb el nom de "B i U arquitectura integral", que des de fa quatre anys realitza una arquitectura amb l'objecti u senzill i lògic de tenir cases per a viure-hi millor.

Josep Bonfill i Margarita Urbano, realitzen una "arquitectura intel·ligent", a la mesura que els seus projectes tenen en compte les diferents variables que fan possible que les cases s'adequín a les necessitats del seu entorn i dels seus ocu-

ï>#ají

- I ^ É S b w s ^ ^ l ^ . %

pants. Les cases dissenyades per ells tenen un concepte integral de l'edificació, com els sistemes de reciclatge de les aigües de pluja i la bio-degradació de les aigües dites negres. També tenen en compte les condicions pròpies del terreny i les possibles pertorbacions que podria provocar a la salut de les persones, com són els camps magnètics i la radioactivitat ambiental. La tradició arquitectòncia del seu entorn i la cultura pròpia de cada zona, també hi són tinguts en compte en les seves cases.

Un apartat molt treballat per ambdós arquitectes és l'aprofitament solar de la calefacció i control de la ventilació natural, per a obtenir refrigeració a l'estiu.

A La Floresta tenim dos edificis dels esmentats arquitectes, l'últim construït recentment al carrer Montseny núm. 32; on utilitza un sistema autònom d'obrir i tancar persianes segons les necessitats climàtiques de l'habitatge.

Aquesta manera d'entendre l'arquitectura, té diferents corrents, nascuts i practicats especialment al nord d'Europa, on només a Alemanya hi treballen cent tallers de bioarquitectura. L'any 1986, la Generalitat va publicar un llibre titulat "Estalvi d'energia en el disseny d'edificis", on exposa els conceptes generals, mètodes de càlcul i construccions realitzades. Entre les descrites, hi apareix un habitatge unifamiliar de Valldoreix. •

Nombres Propios Per Víctor M. Morera

Vuelvo a mi infància. Recuerdo inolvidable de las 9 de la manana en la escuela; la bata de rayas, la fila muy recta, en los bolsillos dos canicas (una chula y una normal) un trozo de

bocadillo de mortadela i dos inefables trocitos de goma de borrar emremezclados entre piedras del patio del "cole". Las 9 de la manana, pasando lista. -Luis Alfonso Gómez, Pedró Izquierdo Font, Javier Roura Martínez, Laura Roca Pujol. Maria Antònia Gonzàlez Roman...

Luís, Pedró. Javier, Laura, Maria. Antònia... a nuestro nombre eontestabamos con el tópico ";Presente!" para que Don Avelino supiera que aquel dia tenia el "equipo" completo y sin bajas por enfermedad u omisión. voluntària o no. No soy un nostàlgia; carroza. ni siquiera creo o he ere-ído nunca en lo de la ' reserva de Occidente". De ni i ras bastante amplias y habitualmente condescendiente observo el cambio que la sociedad ha sufrido durante los últimos 30 anos, que es de lo que hoy tengo memòria clara e imborrable. De lo que aquí en adelante pueda pasar, soy sin duda testigo activo y por profesión simple notario de la actualidad.

Así pues, senoras y senores, estoy convencido de que dentro de 10 anos esa lista de las 9 de la manana en cualquier colegio de nuestro país puede ser un trabalen-guas casi anecdotario para el "Avelino" de turno. -Jack Martínez Sabadell, Giselle Gómez Ruiz, Escarlett Pujol Roca, Anthonny Izquierdo Pascual, Maigarett García García.... Jack, Giselle, Escarlett, Anthonny, Margarett, sustitui-ràn en breve y si los padres lo desean a Javier, Antonio, Margarita, Luís e Ignacio. No es que me parezca mal, però seguramente muchos de ustedes convendràn conmigo que el cambio es real-mente espectacular. Hace unos anos cuando alguien decidia a pie de Pila Bautis'mal, imponer a su hijo para el resto de la vida, nombres como Arnau, Adaia, Àfrica, Queral o incluso Bàrbara, el sacerdote se precipitaba a consultar el santoral a fïn y efecto de autorizar o no dicha específica nomenclatura; si la búsqueda era positiva, si teníamos suerte y el nombre figuraba, jBingo! Si no era así, a po-nerle un "Maria" delante, un "Jesús" detràs y pese a lo cursi que pudieraresultar (Maria Àfrica, han de Jesús) expediente cumplido. No quiero ahora ni imaginar que pasara cuando la pare-ja, con su retono entre brazos, se acerque al pàrroco para anunciarle que ante Dios y ante los hombres debe imponer al recién nacido el nombre de Cristhian, Wa-sington, Lucy o Beraard. 0 existe un santoral mundial aprovado por la Comuni-dad Europea y reconocido por el convenio de dicciona-rios y nombres propios mundial, o el dia de Todos los Santos va a ser algo mas que el recordatorio de quien dejó este mundo para pasar a raejor vida.

Diari de Sant Cugat 039

Documents

Transcript of Diari de Sant Cugat 039