DIARI DE LA PAUSegona època n° 9 0,50 € Setmana del 28 de març al 3 d'abril de 20

13o cot

Plataforma Aturem la Guerra

La Campanya del Boicot Preventiu està en marxa. La Plataforma Aturem la Guerra proposa no

consumir productes d'empreses que tinguin a veure amb la guerra i els qui l'impulsen. Diuenque es tracta de no consumir marques com les que sostenen l'economia dels Estats Units, nibenzina BP ni Shell, ni pel•lícules de Hollywood. La destrucció comesa pels exèrcits dels EstatsUnits i el Regne Unit a l'Iraq o l'Afganistan està directament relacionada amb les polítiqueseconòmiques d'aquests països i d•altres com el nostre. Aquestes faccions polítiques són extremadament properes als grups empresarials transnacionals que acaben tenint un poder dedecisió absolut sobre aquest tipus de polítiques bèl•liques.

SUMARI

CULTURA DE PAUEduardo Giordano

L'ENTREVISTAJordi DauderMarta Bisbal

CONFLICTES OBERTSAfganistanEntrevista a Danish HamidMònica Bernabé

MITJANS DECOMUNICACIÓXavier Giró

TEMA CENTRALMobilitzacionscontra la guerraRedacció

REVOLTAQUOTIDIANARedacció

REFLEXIÓVicent PartalJosé María Tortosa

HUMORIvettePhilip Stanton

El Diari de la Pau el trobareu cada divendres als quioscs de tot Catalunya

IQ EDITORIAL

El poder delsconsumidors

"Cal protestar fins i tot quan no

serveix per a res" deia Manuel dePedrolo. No només com a exercici democràtic per expressar un

altre punt de vista, sinó tambéper dignitat, perquè ens hi sentim moralment obligats. "Quiencalla ortorga" diuen també en

castellà. No expressar el nostredesacord amb una acció o un

determinat comportament és,d'una forma passiva, recolzar-lo.

Per aixà és important sortir alcarrer; és important manifestarnos un milió de persones agitantmocadors blancs; és importantapagar els llums i fer molt sorollal carrer; és important penjar unllençol al balcó i deixar de treballar; és important dur una xapa a

la solapa com a forma derebuig... i tot això malgrat queno ens facin cap cas. Només perquè no volem recolzar, ni passivament ni activa, aquesta guerradel "nostre" govern.

Però arriba un moment en quècal passar de la protesta a l'acció. Els nostres governants no

ens escolten i creuen que si ens

ignoren ens cansarem.

Demostrem-los que no. Que laindignació i la impotència delsprimers dies no es quedi en un

calaix. Tots junts podem fer-lostrontollar.

Però per això cal buscar formesque els obliguin a aturar-se con

tra la seva voluntat. Ja hem vistque els senyors de la guerra no

ens escolten ni ens volen escoltar. Ara cal fer pressió. I tots

sabem que la millor eina de persuasió és tocar l'economia. Ferboicot o fer vaga són formes derebel•lió pacífiques però súmament contundents. Els inversors

tremolen davant la perspectiva.

Afegim-nos a les accions de protesta, aturem la guerra encara

que estigui començada. Les víctimes que no hi hagi avui seranesperança per demà.

2 Setmana del 28 de març al 3 d'abril de 2003 Diari de la Pau

PERLES

"Els britànics tenim tècniques decontrol urbà que ja hem utilitzata Irlanda del Nord. Tot aniràmillor ara que hem arribat".Rick Crevier, un capità del'exèrcit britànic..

"Me produce sobrecogimiento lavisión de las víctimas civiles".Ana Palacio, ministra espanyolad'Afers Estrangers.

"Aquesta és una campanya com

cap altra a la història. Una cam

panya caracteritzada per com

mocions, per sorpresa, per flexibilitat i per l'aplicació de forçaaclaparadora".Tommy Franks, general que

dirigeix l'agressió militar anglonord-americana.

"Els Estats Units i els seus socisde coalició volen un Iraq segur,estable i viable, que inclou lapreservació de les seves actualsfronteres".Pete Osman, general de marins

nord-americans.

"És una lluita per la seguretat dela nostra nació i per la pau delmón i no acceptarem un altredesenllaç que la victòria.George Bush

"[Adreçant-se al seu marit] Ves i

fes el món segur per a lademocràcia".Esposa del general TommyFranks, que dirigeix l'agressiómilitar anglo-nord-americana.

"El temps de les solucions cooperatives amb el règim iraquià jaha passat. Les propostes de pauque prevegin la continuïtat delrègim iraquià...simplement no

ens interessen "

Richard Boucher, portaveu deldepartament d'Estat nordamericà.

"Necessitem una resolució del'ONU per a l'Iraq post-SaddamHussein. No únicament per gestionar la tasca humanitària sinótambé per l'administrativa. Pergarantir la integritat del territoriiraquià, el compliment i respec

te dels drets humans i lademocràcia a l'Iraq".TonyBlair

LA BONA NOTÍCIA

Acampades contra la guerraDiversos col.lectius pacifistes ini

ciaren el dia 20 de març acam

pades a Barcelona mostrant aixíel seu rebuig contra la guerra.Fins ara, trobem a la ciutat

metropolitana tres acampadessituades a diversos punts representatius: el Pla de Palau, laPlaça Sant Jaume i la seu del PP

prop de la Plaça Francesc Macià.L'esperit en que s'inicia aquestacte de protesta i de desobediència civil davant de la posturade l'executiu del Sr. Aznar, llunyd'ofegar-se, pren dia rere diamés i més força en front de l'aIlau de cada cop més participantsen l'acampada, arribant a superar la quarantena de tendes.Alguns dels acampats han iniciat,com a acte de protesta, una vagade fam indefinida.

Els representants han assenyalatque l'objectiu de l'acampada, a

més de mostrar el seu rebuig a laguerra iniciada a la matinada deldia 20 contra l'Iraq, és reclamarla dimissió del president delGovern espanyol, José MaríaAznar, pel seu suport a la cam

panya militar nord-americana.L'acampada vol, en sentit

metafòric, simbolitzar un petitcamp de refugiats auxiliats per laguerra i solidaritzar-se amb eldolor de les víctimes, les qualsles han representades amb una

Acampada davant la Delegació de Govern de Barcelona

pintada de siluetes al terra decolor vermell. Tanmateix, desitjaoferir als ciutadans un punt d'informació d'activitats relacionades amb la causa.

A l'assamblea de diumenge a lanit es van constituir les 4 comis

sions de treball: Sensibilització,Difussió-Premsa, Accions i

Organització Interna, les qualsproposen accions concretes queconsolidin el ritme i l'esperit delluita i sensibilització que carac

teritza al campament.

En aquests moments ja s'hanocupat totes les àrees de gespade la plaça Francesc Macià i ésevident que per part de les auto

ritats existeix una actitud de res

pecte davant de la protesta, deixant les nits sense presènciapolicial custodiant la Delegacióde Govern.

Des de les diferents plataformesque organitzen les acampadesanimen als ciutadans a unir-s'hi,per reivindicar que ens trobem,segons la Plataforma Aturem laGuerra, davant "un conflicteil.legal-injust-desproporcionat enel que el senyor Aznar ens haficat, i volguem-ho o no, els ciu

tadans/es de l'Estat espanyolamb el suport al govern Bushestem atacant l'Iraq i som còmplices dels crims contra la humanitat que s'estan cometent".

Les primeres dimissionsLondres, 18 març 2003. La pressió de la política interna per laimminent guerra a l'Iraq sobre elprimer ministre britànic, TonyBlair, augmentà avui amb duesnoves dimissions de personal delseu gabinet, que es sumen a larenúncia ahir per part del líderdels laboristes al Parlament,Robin Cook.

Madrid, 25 març 2003. ManuelPimentel, exministre de Treball iantic secretari general del PP

andalús, va anunciar avui la seva

baixa del partit en desacord ambla política davant la guerra del'Iraq, que qualifica de "il-lícita"un "error històric.

Tot i l'aparent unitat dels.governs promotors de la guerra,ja han començat a emergir lesprimeres escissions i s'han produït abandonaments de mem

bres importants dels partitsgovernants a Anglaterra i a

l'Estat Espanyol.

En un article publicat a premsaandalusa l'exministre expressa laseva oposició al bombardeig deciutats iraquianes sense recolzament de l'ONU i diu que "nocomparteixo ni comprenc aquesta decisió i, per aixà, me'n vaig".

Tanmateix, afirma que els òrgansdel PP, en recolzar de forma unà

nime aquesta guerra "il.lícita", amés d'una injustícia han comès"un històric error", i afegeix: "noes tracta d'una follia del seu president, es tracta de tota una líniaestratègica de partit".

"Les bombes que cauen en

aquests moments han rebut elseu còmplice impuls", afirmaPimentel, el qual afegeix que "nocomprèn ni comparteix aquestadecisió i per això finalment me'nvaig. Quan en una desfilada un

soldat porta el pas canviat, no

pot pretendre que tots els demésel modifiquin".

EL DIARI DE LA PAUEl DIARI DE LA PAU respecta, evidentment, l'opinió de totes les persones que honestament

es pronuncien sobre qualsevol qüestió. Malgrat això, només comparteix les d'aquells queconsideren que la guerra és sempre dolenta i no resol mai els enfrontaments entre els

pobles de la terra. En tot cas, no comparteix necessàriament totes i cadascuna de les opinions signades que apareixen en aquestes pàgines.

DIARI DE LA PAUPublicació setmanal de l'associació FORA DE QUADREC/ Princesa 6, ent. 08003 Barcelona Tel. 93 315 00 65 Fax. 93 315 13 28 diaridelapau@correu.vilaweb.comPàg.web: www.xan<abcn.net/foradequadre

Per a ajudes econòmiques: Caixa de Catalunya 2013 0024 44 0201007862

Consell de redacció: Elisabet Bermejo, Marta Bisbal, Àlex Canosa, Oriol Canosa,David Espinós, Anna González, Enric Gotanegra, Maria Llop, Roger Llopart, ConsolLlupià, Carol López, Cesc Mas, Anna Masllorens, David Masllorens, Abraham

Masllorens, Laura Mor, Samuel Navarrete, Anna Ortiz, Mariona Ortiz, Marta Raich,Laia Raich, Lluís Riera

Compaginació: Eulàlia Guarro, Maria Farràs.Capçalera: Josep Maria Trias

El Diari de la Pau també el fan possible: Jordi Altimiras, Jaume Bisbal, Pau

Casanellas, David Donat, Mònica Leiva, Miquel Martí, Jessica Martínez, JaumeMestres, Laia Peidro, Joan Marc Simón, Jordi Sunyer i Josep Carrerio.Impressió: Gràficas de prensa diariaDipòsit legal: B.4849-91

Diari de la Pau Setmana del 28 de març al 3 d'abril de 2003 3

ENTREVISTA

"La Guerra Civil encara està pendent de resolució"

Entrevista a Jordi Dauder, actor de teatre i cinema

7Marta Bisbal

Fora de Quadre

Jordi Dauder és actor, però declara que no pot separar aquestes dues paraules: professió i vida. Per això, sempre que pot,inclòs quan treballa, intenta reivindicar la militància activa de la pau i la cultura, com a "única forma d'accedir a la llibertat".

El 19 de març, en una conferència sobre La cultura de la guerra a la Universitat de Lleida, va ressaltar que la reflexió és mésforta que la violència: "l'arma de destrucció més potent és molt inferior al més fràgil dels pensaments". Al llarg de la xerrada, també es va referir a Pilar del Castillo: "és ministra... de què?".

De què és ministra Pilar delCastillo?

Penso que no té res a veure ambla cultura. Quan els actors vam

anar al Congrés per oposar-nos a

la guerra, l'actitud d'ella va con

sistir en dir que som: "el brazoarmado de la oposición". En un

altre país, aquesta senyora hauria d'haver dimitit. Un cop laguerra ha esclatat, s'està fent ungenocidi.

Què és la cultura?

La cultura no és només l'acumulació de coneixements, sinó lautilització dels mateixos per teniruna mirada crítica sobre la societat. Els coneixements en síporten elements culturals, peròels hem d'aplicar a la realitat, no

serveix la simple autosatisfacció!Ser com una enciclopèdia éstenir coneixement, però no cultura.

En els paisos on la poblacióestà escolaritzada, quinsimpediments troba la cultura?

Els estudis estan orientats cap a

la memòria: has de recordar allòque has après. No es fomenta elraonament, quan és el mésimportant. No s'ensenya a interrelacionar, és un ensenyamentmecànic.

Hi ha més frens?

La dictadura dels mitjans decomunicació. Aquests estan a

mans dels poderosos i informendel que a ells els interessa. Altelenotícies no es transmet maiPorto Alegre o les iniciativesd'assamblees on la gent vota elspressupostos. Prima elvoyeurisme de la desgràcia: si

un senyor tira per la finestra a laseva dona.

La televisió-espectacle tambépretén que la gent s'acomodia la butaca?

La televisió és un dels instru

ments que fa més mal al país. Éstotalment ideològica, i aquestacàrrega és molt fotuda. La televisió està dominada per la porqueria i les idees fàcils. Ésobligar a la gent a seure i mirar

tot el que fan. Aquest és l'hàbitcultural de la majoria d'espanyols; malgrat tot, milions de per

sones surten al carrer.

Trobes a faltar un paper mésdestacat de les universitatscom a centres revulsius?

Les universitats sempre hanestat un nucli contestador, el llocon es barallaven les idees. Des

de fa anys, s'han transformat enmàquines reproductores permantenir la continuïtat del sistema. Per sort, ara s'estan despertant una mica. La universitat

ha de ser de nou un centre

transformador. Els estudiantsdiuen "no a la guerra!".

Manifestar-se per denunciarla decisió d'uns governantstambé és una expressió cultural?

Ho és profundament. El con

cepte de la pau, per resoldre elsconflictes entre els éssershumans, és un fet cultural. Percontra, el concepte de la guerraés del tot acultural. Davant lamassacre, barbàrie, actitudimpúdica i prepotència, sortir alcarrer és un acte cult.

Per Ana Botella, que un grupd'actors anessin al Congrésper denunciar el suport deJosé M. Aznar a George W.

Bush, va ser una "anècdota".

Gairebé no m'interessa saberquè diu aquesta senyora... no tébase cultural. A l'anar alCongrés, vam servir de canald'expressió a milions de persones. Es com parlar de la virginitatde la Mare de Déu, no m'interessa, ja tinc el tema clar.

Han començat les represaliesals membres de la Plataforma Cultura Contra laGuerra?

Juan Luis Galiardo ja ho hadenunciat públicament. Algunesgires compromeses amb ajuntaments del. PP s'han anul.lat. Séde més companys represaliats,però no els anomeno perrespecte. Ja ens ho esperàvem.Sempre hi ha hagut llistesnegres, alguns cops són més

Jordi Dauder

evidents i d'altres estan mésamagades.

L'any 1957 et vas tancar alparanimf de la Universitat deBarcelona i després et vas

haver d'exiliar a França.

Allò era el franquisme i lluitàvemcontra la dictadura. El maig del68 va demostrar la capacitat dela població de transformar lescoses. Ara hi ha democràcia,però la majoria absoluta cadacop pren mesures més properesa una actitud dictatorial.

Què entens per democràcia?

La democràcia representativa, lade partits, és un vot passiu de lagent. La prova és que tenim una

Paco Rodríguez de la Paz

guerra que no volem. Jo sócrespectuós amb les urnes, peròels moviments socials són igualde democràtics. M'interessa mésla democràcia participativa, on

cadascú es representa per ellmateix i s'implica.

Què en queda de la GuerraCivil espanyola i la dictadura?

L'educació franquista ha falsejatla història "del règim anterior".El Govern s'omple la boca dedemocràcia però en el fons no

accepta la dissidència. Són elsfills dels pares que van guanyarla Guerra Civil. Per mi la GuerraCivil està pendent de resolució.Històricament, encara hi ha una

espina clavada.

4 Setmana del 28 de març al 3 d'abril de 2003 Diari de la Pau

CULTURA DE LA PAU

La protesta pacífica contra la guerra

La indignació ciutadana contra lainvasió a l'Iraq pot canalitzar-sepacíficament i assolir la victòria.amplitud mundial de la protes

ta, coordinada inicialment desdel III Fòrum Social Mundial dePorto Alegre, va desbordar totesles previsions dels convocants i

dels participants. Una nova veu,

la veu de la ciutadania mundial,es féu conscient del seu poder, iva aconseguir, com a mínim,endarrerir els plans bel•licistesde la potència militar estadounidenca.

Malgrat tot, des del 20 de marçde 2003, cada dia es llancenmilers de tones de bombes sobreles principals ciutats d'Iraq. La

massacre es mostra davant lescàmeres occidentals fingint queno són armes de destrucció mas

siva, sinó que només es tracta demolt precisos míssils "intelligents" de destrucció selectiva.En realitat, en aquesta lluitadesigual, els defensors de laguerra " preventiva " han deciditfer un ús vergonyós de les seves

armes en contra d'un país al qualells mateixos obligaren a desarmar-se completament.

Si bé és cert que els exèrcits ata

cants compten amb una abrumadora superioritat militar, no ésmenys veritat que els ciutadanstambé tenim una abrumadorasuperioritat moral sobre elsagressors. La nostra força ésmolt superior a la de les seves

armes, perquè radica en la con

vicció que, en l'actual estadi dela humanitat, no és admissibleuna guerra global com la que hacomençat a l'Iraq, una guerra defacto contra el món musulmà, enquè els països atacants amena

cen fins i tot amb una possibleutilització d'armes nuclears.

La mobilització internacionalcontra la guerra " preventiva "

d'Estats Units i els seus aliats ésel resultat d'un somni dels éssershumans, un somni de pau que,

per primera vegada, es manifesta a l'uníson a tot el món,seguint l'estela que va deixant elmoviment social contra la globalització neoliberal en els fòrumsinternacionals. Aquest somni

consisteix, ni més ni menys, en

l'erradicació de totes les guerresi dels mitjans per a executar-les.Ja sabem que aquesta fita ésutòpica, com també va ser-ho, alseu dia, proposar l'abolició del'esclavatge. En aquests tempsd'abassegadora superioritatmilitar d'un país sobre moltíssims d'altres, la guerra és l'es

clavatge dels pobles respecte alscapricis del poder imperial.

En altres guerres anteriors, lapropaganda bèl-lica era capaç demantenir un relatiu equilibrinumèric entre els sectors socialsbel•licistes i els pacifistes. Peròaquesta guerra d'agressió contra

l'Iraq ha desmuntat tots els vellsestereotips que, en el passat,legitimaren la "guerra justa", pera mostrar, amb tota la seva

nuesa, els interessos econòmics i

geopolítics que s'amaguendarrera les falsedats que declaren els governs atacants. Unsinteressos tan poderosos quehan permès molt probablement han estimulat- l'ensorrament de la legalitat internacionalrepresentada per les Nacions

Unides, i han aconseguit esquerdar la unió política d'Europa.

Els preparatius del conflicteafectaren des del principi lesrelacions dels propis aliats

La guerra és dolenta en sí mateixa, sota qualsevol circumstància.Però aquesta guerra suscita elmajor rebuig ciutadà de la història perquè, fins i tot amb ante

rioritat a la crisi, podia entreveu

re's l'esquelet que econòmicament la sustenta. Amb cadamort o ferit iraquià no només es

comet un gran crim contra lahumanitat. A més, creix la perspectiva d'una guerra global, ambgrans blocs de països confrontatsen l'escenari geopolític del'Orient Mitjà. Els preparatius delconflicte afectaren des del principi les relacions entre els propis"aliats". L'exèrcit de Turquia jas'ha desbocat, desmarcant-sedels plans originals delPentàgon, i prepara la seva pròpia invasió del Kurdistan iraquià.Israel aprofita el moment per a

sotmetre encara més Palestina, i

espera ansiosament l'oportunitatde ser atacat per a implicar-seen el conflicte. L'Iran, un altremembre de "l'eix del mal" designat pel govern de Bush, ja harebut l'amable visita de diversosmíssils estadounidencs que hanesclatat a les seves refineries.Després d'haver travessat a

l'Iraq les "portes de l'infern",quin serà el proper focus del conflicte? la desestabilització a

Jordània, la insubordinació a

l'Aràbia Saudita? la revolta popular a Egipte...? o la supressió deles llibertats civils als Estats

Units, la Gran Bretanya, a

Espanya...?

La societat mundial diu NO A LA

Eduardo GiordanoAutor de Las guerras del petróleo. Geopolítica, economía y conflicto

GUERRA.Nosaltres,els ciutadans, aixequem laveu a plepulmó pera frenarels plansambiciosos de lescompanyies petrolieres, delsmercadersd'armes, de la gran indústria farmacèutica (que es beneficia deles alarmes de guerra biològica),dels financers que celebren ambfortes alces a Wall Street la caiguda de bombes sobre Bagdad.

Diem NO als plans d'aquestspoders econòmics arraulits dinsels seus búnquers daurats, desd'on fan anar els fils de la desestabilització mundial. Diem NO alsdirigents polítics que integrenaquest selecte club demoníac,als complaents que els acompanyen en el seu deliri imperial i alsseus vassalls europeus. Diem NOa un retorn de la humanitat a

l'era de les cavernes!

En la perspectiva del bàndolbel•licista, l'Iraq és només un

batalla d'una guerra molt mésllarga, que compta amb pressupostos cada vegada més alts perals propers cinc anys. L'economia de guerra cobra una dinàmica autònoma, que aposta perl'extensió i la perpetuació delsconflictes, molt més enllà del'Iraq, com una forma d'estimulació econòmica adequada perals Estats Units. La falsificació deproves per a estigmatitzar diversos països i caracteritzar-los com

enemics està subordinada a prioritats geopolítiques que, en última instància, remeten a aquestalògica militarista del capitalmonopàlic estadounidenc.

Com a consumidors podemcastigar les grans companyies petrolieres

Els pobles tenim armes méspoderoses que els míssils teledirigits per oposar-nos a aquestaguerra. Sabem que la nostra opinió no compta en els centres dedecisió econòmics, per als quesom simples consumidors o

usuaris. Però la pròpia globalització del sistema econòmic el famolt vulnerable als nostres"atacs" com a ciutadans. Milionsde persones poden castigar coma consumidors, per exemple, les

Rubem Grilo

grans com

panyies petrolie res

dels païsosimplicats en

la guerra,fent-lostémer queles pèrduescausadesper un boicot generalitzat resultin superiorsals beneficis

que esperen obtenir de conflictescom el d'Iraq. Més difícil resulta"atacar" els fabricants d'armes,perquè aquestes empreses (comles aeroespacials, Boeing i

poques més), en general no

venen productes per al granpúblic. Però sí que és possibleindagar en la identitat dels seus

principals accionistes (financers i

d'altres) i dirigir la campanya en

aquesta direcció. Hi ha, d'altrabanda, un conjunt d'empresesmultinacionals que tots coneixem prou bé, i que represententípicament l'American way of life,com ara Coca-Cola, McDonald's,Levi's, etc.

L'extensió de la protesta, durantun període prolongat, vers

aquesta mena de companyiesmultinacionals -encara queresulti molt difícil de mantenir,segons els hàbits dels consumi

dors-, tindria un impacte probablement encara més gran sobreel conjunt de l'aportació exterior

a l'economia dels països bel•licistes. Imaginem-nos què passariasi un boicot mundial de consumidors s'estengués més tard a lesproductores de cinema, els proveïdors de serveis informàtics,els fabricants d'autornewils o leslínies aèries... la prepotènciaimperial pot tenir un cost moltelevat.

Cal oposar-se pacíficament aldespropòsit de la guerra com a

ressort de l'economia, a cente

nar de milers de milions dedòlars que es gasten cada anyarrasant països sencers i destru'int civilitzacions. Cal aturar

aquesta guerra multiplicant l'extraordinària força de la mobilització social. A més, com a sim

ples ciutadans, tots podem obrirun altre front, boicotejant elsgrans grups econòmics mésdirectament implicats en la mas

sacre i, per extensió, pressionantels principals actors d'una econo

mia que, volcada en el militarisme, especula amb la vida i mort

de tants éssers humans.

Diari de la Pau Setmana del 28 de març al 3 d'abril de 2003 5

CONFLICTES OBERTS: Afganistan

"Hem patit les mateixes bombes per les mateixes raons"Laura Mor i Mariona Ortiz

Fora de Quadre

Entrevista a Danish Hamid, membre de l'Associació Revolucionària de les Dones d'Afganistan (RAWA).

Danish, nascuda a Herat, té 23 anys i és la responsable de publicacions de RAWA des del Paquistan. Aquesta organització independentpolítica i social afganesa és coneguda arreu pel seu treball en defen

L'any passat se'ns va vendreque, després de la intervenció dels EEUU, us havien alliberat i es va passar pàgina.Com ha estat en realitat?

S'ha fet creure que el problemade les dones afganeses era elburka. Quan en realitat, lamanca de seguretat és el querealment afligeix el nostre poble.De 1992 a 1996 els fonamentalistes tenien el poder i tothom,especialment les dones, estava

patint. I ara, una vegada més,els mateixos fonamentalistestornen a estar al poder!

I les dones afganeses què en

pensen?

Quan els preguntes et diuen:com hem de tenir esperança? Sisón els mateixos que ja van

cometre crims terribles! Vanmatar gent innocent, moltes persones van perdre la feina, lacasa, l'honor, però no durant eltemps dels taliban, sinó abans.Amb els taliban tot això nomésva accentuar-se. Ells van anun

ciar oficialment la seva lluitacontra les dones però, si preguntes a les dones, per a elles no hacanviat res. Elles només demanen seguretat. Volen saber queno les violaran, encara que haginde viure amb el burka.

Així que amb les imatges quehem rebut, s'ha simplificat elproblema endèmic que patiu.Us heu tret un tros de tela i jasou lliures, no?

He viscut tota la meva vida en un

context de refugiats, de gana, depors, de grans mentides i actualment el nostre poble no té capmena d'esperança. Això no can

via en dos o tres mesos. Menysencara amb un canvi superficialcom el que s'ha mostrat.

Trobeu dones que no estand•acord amb el missatge deRAWA o només trobeu oposició de part dels homes?

Quan vam començar, dos anysabans de l'arribada dels taliban,el missatge de RAWA estava moltmés dirigit a les dones. Després,amb l'arribada dels fonamentalistes, vam començar a demanardrets bàsics per tothom, llibertat. En això estàvem tots d'acord, homes i dones. Quanhàgim aconseguit això, ja torna

rem a parlar de la igualtat entrehomes i dones.

En quines condicions viu laseva familia?

La meva mare, el meu marit i elsmeus fills viuen en un camp derefugiats. No és un camp "convencional". La gent hi ha organitzat la vida amb cases de maó,amb escoles i hospitals. Molts famés de 20 anys que hi són. AlPaquistan hi ha uns 2 milions derefugiats afganesos.

Preveuen restar-hi molt méstemps? No hi ha esperancesper aquesta gent?

sa dels drets de les dones i de denúncia de totes les formes de fonamentalisme.

Des de Rawa treballem sobretotper una educació elemental. Jo

crec que aquesta educació és laclau de l'èxit. L'educació permetpensar, permet ampliar horitzonsi creure en un futur millor. Jo hetingut l'oportunitat d'estudiar i

ara estic aquí per comunicar larealitat que vivim. Per recordarque necessitem ajuda perquè lagent del poble no podem dir resni ens podem organitzar.

Els membres de RAWA heud'actuar clandestinament. Tuhas tingut algun tipus d'amenaces?

Jo especialment no però sí lesnostres líders. No deixarem defer coses perquè tenim por, peròdes del moment que estem a

RAWA sabem que hem d'anaramb compte. Quan jo estavaaquí em van trucar per dir-meque havien anat a l'hospital on

treballo buscant una persona del'organització. Com que no la van

trobar, van matar una altra persona.

Hi ha algun grup polític querepresenti una alternativa?

Tots els grups són fonamentalistes. Els mateixos que ara són alpoder i proclamen que defensenels drets de les dones a tot elmón, quan van pujar al poderabans dels taliban, l'any 1992, elprimer que van fer va ser dir quetotes les dones eren unes infidelsi que se les havia de cremar. Iara, per quedar bé amb els EEUUi per poder mantenir-se al poder,diuen que defensen els drets deles dones. Perquè saben que van

cometre crims en el passat.

Però de cara al futur no hi haesperança?

Per la nostra gent no, no hi hacanvis polítics possibles. Nomésels grups fonamentalistes tenen

el poder perquè tenen les armes.

I a l'Afganistan qui té les armes

té el poder. Hi ha molts grupsd'esquerres, organitzacions petites com RAWA que no podenaccedir al govern perquè ningúels dóna suport. Aquest és elproblema: que no hi ha caporganització d'esquerres prou

forta per ser una alternativa alsfonamentalistes.

Creus que hi ha alguna possibilitat de que es faci justíciaalgun dia?

Les Nacions Unides i altres països poden ajudar-nos a desarmar els fonamentalistes i a poderrealment escollir els nostres

representants. La gent no volaquests polítics criminals quehauriea d'estar al TPI i no ser

l'actual govern d'Afganistan.

A l•Afganistan, com veieu laguerra contra l'Iraq?

RAWA està en contra de la guerra a Iraq i crec que nosaltres,afganesos, podem saber millorque ningú què significa aquestaguerra. Hem patit les mateixesbombes per les mateixes raons.

Van bombardejar Afganistan i

ara estan bombardejant Iraq. I

parlen dels drets de les dones i

de la llibertat. Hem patit moltesmorts de dones, nens i nois. La

gent i la organització RAWA no

donarà suport a aquesta guerracontra Afganistan per la mateixa

raó.

La població vol alliberar-sede Sadam Hussein o de l'ombra de Bin Laden?

És la població d'Iraq i

d'Afganistan qui ha de decidir sivol o no fer fora els seus governsrespectius. Potser necessitarem

l'ajuda d'altres països però no

bombardejos. Qui és SadannHussein i qui és Bin Laden? Elsdos són criatures dels EEUU, elsdos han estat creats pels ameri

cans. Els EEUU van donar suporta Sadam i l'havien donat a Bin

Laden abans. I ara, a la guerrad'Iraq, morirà molta gent innocent altra vegada.

Quina ha estat la conseqüència d'aquest engany general?

Som els grans oblidats. Des de favint anys ningú s'ha preocupatper nosaltres, a excepció de l'anypassat. Però tot continua igual.

www.rawa.org

6 Setmana del 28 de març al 3 d'abril de 2003 Diari de la Pau

CONFLICTES OBERTS: Afganistan

Les dones de l'Afganistan, un any després"Llibertat conquerida." Aquestera el titular d'un diari català definals de l'any 2001, quan lestropes de l'Aliança del Nord van

entrar a Kabul després de la fugida precipitada dels talibans.Imatges de dones amb el burkaaixecat i mostrant la cara il•lustraven la notícia, i també la detants altres mitjans de comuni

cació. Un any després, les donesde l'Afganistan no tenen llibertat,ni la van conquerir mai. L'Aliançadel Nord -els fonamentalistesque a principi dels anys noranta

es barallaven pel poder en una

guerra sanguinària- va amagarla seva veritable cara darrere dela màscara de la democràcia,que ara es comença a treure

quan l'Afganistan ja no és modani ocupa les primeres planes delsrotatius.

La remodelació del govern

afganès el mes de juny del 2002va mantenir en ministeris clau,com el de Defensa i el d'AfersEstrangers, representants del'Aliança del Nord, que també va

guanyar altres carteres i departaments, com el Ministeri

d'Educació i la direcció de laRàdio i Televisió de Kabul.

La primera mesura del nou director va ser prohibir l'emissió perles ones hertzianes de cançonsinterpretades per dones; i la delnou ministre d'Educació, imposarclasses separades per a nens i

nenes en l'educació primària,cosa que no ha existit mai a

l'Afganistan, on només l'educaciómitjana i secundària obligatòriano són mixtes. Així mateix, elministre d'Educació va prohibir a

les ONG locals i internacionalsobrir escoles noves a Kabul, no

fos cas que caiguessin en la

temptació de barrejar nenes i

nens en una mateixa aula.

Pitjors encara són els atemptatsque han patit algunes escoles denenes durant els últims mesos.

Quatre col•legis de la provínciacentral de Wardak van ser ata

cats amb míssils, i no van provocar cap víctima perquè l'ofensivaes va dur a terme de nit. La

Unicef i nombroses ONG van

condemnar l'atac, que s'ha atri

buït a l'ambigu grup dels "fonamentalistes". Aquests tambésembla que estan al darrere del'acomiadament fulminant de lajutgessa del Tribunal Supremafganès Marzeya Basil, que va

assistir amb altres dones afganeses a una entrevista amb GeorgeW. Bush a Washington sense

cobrir-se el cap amb vel.Fotografies del seus cabells nus

van ser distribuïdes per la prem

Mònica Bernabé

sa i la van condemnar a la defenestració.

L'assetjament no només el pateixen les jutgesses, sinó la mateixa ministra de la Dona, HabibaSarabi, que ha de vigilar curosament cadascun dels seus moviments i que, durant els dies previs i posteriors a lll de setem

bre del 2002, va haver de dormircada nit en una casa diferent perevitar ser víctima d'un atemptatque, segons la va advertir elmateix president afganès, HamidKarzai, semblava "imminent".Una ministra de la Dona que, percert, no disposa de pressupostdel govern per fer la seva feina i

que ha de pidolar a ONG i organismes internacionals per poderfer alguna cosa.

Crónica de los Brigadistas:quinta noche de ataques sobre Bagdad

Con bombardeos mantenidossobre la ciudad de Bagdaddurante toda la madrugada del22 al 23, los cristales del edificiodel refugio han reventado porefecto de las ondas expansivas.Las explosiones se han escuchado durante toda la noche hastaque a las 7.00 de la mafíana hasonado el fin de la alarma aérea.Al mediodía, cuando había una

gran presencia de población porlas calles, ha vuelto a sonar elzumbido de los aviones, se hanlanzado nuevos bombardeos y se

han escuchado nuevos impactos.

El nuevo hospital, el UniverSitario de Al Kindi, es un centro

especializado en Traumatología yOrtopedia situado en el Barrio dePalestina. Cada día ingresa una

media de 30 heridos como con

secuencia directa de los ataquesnocturnos estadounidenses. De

la madrugada del viernes al sàbado, con los ataques m.s fuertes de la intervención, ingresaron 100 heridos. Esencialmentese trata de civiles, aunque tam

bién ha registrado personal militar. Muchos de los heridos son

personas que por el impacto delas bombas y los misiles hanrecibido esquirlas en la cabeza y

en otras partes del cuerpo. EnBagdad hay tres hospitalesgenerales y varios rriàs especializados. Todos recogen cadamaríana a los heridos que provo

can los mísiles y las bombasdurante la noche.

Una delegación de la Federaciónde Mujeres Iraquíes ha ofrecidoramos de flores y cestos con

pétalos, caramelos y dulces paralos heridos. Las seis mujeres hanexpresado su reconocimiento a

la población por resistir a la invasión y han comenzado a cantar

canciones populares convirtiendopor un monnento las salas delHospital en un espacio de aliviofrente a la brutalidad que se vive

cada noche en Bagdad.

El Hospital no puede atender en

condiciones básicas ni siquieralas intervenciones m.s simplesal carecer de anestésicos. La

dirección confirma que los medicamentos solicitados a agenciasinternacionales y a Médicos sinFronteras no han sido proporcionadas hasta el nnomento.

Carecen de cualquier protecciónmínima frente a posibles ataquescon armas no convencionales. La

antropina, antídoto para tratar a

los afectados por sustancias químicas, no està disponible. Pese a

las deficiencias, enfrentan con

esfuerzo humano y profesionallas pésimas condiciones que se

agravaràn ante una larga ofensiva.Los brigadistas han podidover esta mahana en el recinto dela Universidad Al Mustansiriyyaque el edificio contiguo alRectorado había quedado afectado por la onda expansiva de un

misil. Éste cayó sobre el patioabriendo un inmenso boquete en

un bombardeo errado que con

tradice las informaciones intoxicadas sobre los ataques "precisos" y "quirúrgicos". En esta oca

sión no ha habido víctimas. La

universidad está rodeada dezonas residenciales. Puedenverse las ventanas con cristalesrotos y varias esquinas de edificios dahadas. Cuando los brigadistas han visitado el lugar, lostrabajadores del centro estabanya cubriendo el inmenso agujeroque ha abierto en la tierra elmisil estadounidense. El barrioNuevo Bagdad estaba esta

mariana Ileno de gente en sus

calles: bagdadíes cristianos,sunníes y shiíes que hacían sus

connpras en los innumerablespuestos de frutas y alimentos.En ese nnomento, han sonadootra vez las baterías antiaéreas yse han podido escuchar nítidamente las nuevas explosiones debombas o misiles que caíansobre alguna parte de la ciudad.

La población de Bagdad en estos

momentos es admirable, divertida y carifíosa. Nos siguetratando con todo su

afecto y con quienesestablecennos una relación instant&lea decomplicidad y respetomutuo. La gente siguedando muestras de su

determinación de resistir a la invasión de EEUUy Gran Bretaria. A ellose une la presencia deciviles armados que

Brigadistes

aumenta cada día. Miles y milesde personas armadas pasean porlas marianas, cuando cesan losbombardeos, entre la poblaciónen imàgenes en absoluto hostilesni agresivas: milicianos conver

sando bajo los puentes, soldadosy civiles paseando con sus armas

o hablando en los puestos delmercado con pequerios gruposde mujeres, o en las esquinasocupando las trincheras relajadamente mientras comen pipasrodeados de nirios.La gente se

muestra efusiva y agradecida decompartir su alegría a pesar deser conscientes de que lo peorestá por llegar. Contraponen a lafría superioridad tecnológica delos bombarderos y las armas deEEUU la valentía de sus propiastropas y de sus milicianos. Laexpectativa de que la entrada delas tropas agresoras encontraráuna amplia resistencia en

Bagdad presagia, no obstante,jornadas tr4icas y un fuertederramamiento de sangre.

© Patrick Smith

Diari de la Pau Setmana del 28 de març al 3 d'abril de 2003 7

El boicot preventiu

Una de les campanyes que s'haengegat contra la guerra és elBoicot Preventiu als productesd'empreses que participen en laindústria militar, que van

finançar la darrera campanya deBush o que han estat denunciades per altres casos de violència.

Aquesta campanya ha nascut dela Plataforma Aturem la Guerra,que ha seleccionat 128 marquesdels sectors de l'alimentació, l'energia, el transport, l'electrónica,la banca o la informàtica i demana que els ciutadans deixin defer-les servir.

Per fer-ho bé, molts haurien dedeixar de trucar pel telèfon mòbilque tenen, retornar bitllets d'avió o fer uns quants quilòmetresde més per trobar la gasolineraadequada.

La proposta consisteix en boicotejar preventivament els productes USA més emblemàtics, com a

tractament de xoc per intentar

aturar aquesta guerra: CocaCola, Pepsi, McDonald's, BurgerKing, el cinema de Hollywood,Marlboro, Winston, Camel,Chesterfield

També es pot fer el boicot alsproductes de les empreses directament implicades en aquestainvasió, com ara les que han promocionat la presidència de Bush(com "Philip Morris"), les queesperen apropiar-se del petroliiraquià (les petroleres: "EssoExxon Mobil", "Chevron-Texaco","Shell", "BP-British Petroleum" i

"Repsol"), les que inverteixen en

armament (tant d'EEUU com

espanyoles) o les que esperenfer l'agost reconstruint l'Iraq(com les espanyoles "Dragados","ACS" i "Ferrovial").

L'empresa "Philip Morris"encapçala la llista negra.Aquesta empresa ha fet un

donatiu de 2.900 milions de $ a

la darrera campanya electoral deBush. Ha estat el donatiu mésgenerós de tots els que ha rebutel president americà.

"Philip Morris" compta amb productes com Malboro,Chesterfield, Kraft (Tang,Saimaza, Toblerone,Philadelphia, El Caserío, Milka,Oscar Mayer, Sugus, etc), o

Nabisco (Xipsahoy, Filipinos,Oreo, Royal, Fruco, Apis, Artiach,MarbúDorada, Fontaneda,Chiquilín, etc). Aquesta llista deproductes estan en el punt demira dels boicotistes.

TEMA CENTRAL: Mobilitzacions contra la guerra

L'empresa "Philip Morris"encapçala la llista negra.Aquesta empresa ha fet un

donatiu de 2.900 milions de $a la darrera campanya electoral de Bush.

El donatiu que va fer l'empresa"Microsoft" a la campanya de

milions de $ a la darrera cam

panya electoral de Bush. Tambécal destacar que va ser l'empresa que va forçar més a Bush a

que no signés l'acord de Kioto(segons el qual s'havien de comprometre a reduir les emissionsde gas a l'atmosfera).

Pel que fa a les empreses que

o

STOPthe

WARagainst1RAQ

H

Bush tampoc es va quedar curt.L'empresa de Bill Gates va oferir2400 milions de $ a la darreracampanya electoral de Bush. Ésla segona empresa més generosa en la llarga llista de donatiusque rebé el president americà.

El segon bloc crític serien lesempreses que esperen quedarse amb el petroli iraquià. És difícil precisar quina d'aquestesempreses ha participat de mane

ra més directa en la guerra.

"Esso-Exxon Mobil" té un

acord amb US army amb elque els hi ofereix combustible molt barat. A més, va ferun donatiu de 1.376 milionsde $ a la darrera campanyaelectoral de Bush.

La revista Opcions (n°5) n'assenyala a quatre com les principals causants: "Esso-ExxonMobil" (ExxonMobil, Mobil i

Esso), "General Electric","Chevron Texaco" i "BP Amoco"(BP).

"Esso-Exxon Mobil" té un acordamb US army amb el que els hiofereix combustible molt barat. Amés, va fer un donatiu de 1.376

inverteixen en armament, la llista és infinita. Segons les dadesque ofereix la pàgina webwww.boicotpreventiu.org (pàgina web que s'emmarca dins lesaccions de la Plataforma Aturemla guerra), "General Electric","Rolls-Royce PLC", "Nissan Motor

Ibérica", "Santana Motor""Iveco" produeixen armes

vehicles d'ús militar.

"Mitsubishi" fabrica coets, míssils, plantes d'energia nuclear...aquesta empresa ha estat invo

lucrada en la fabricació de míssils emprant plutoni. "IBM" fabrica i ven supercomputadoresespecials per al disseny d'armesnuclears i de destrucció massiva.

"Motorola" ven xips per a armes.

Està• especialitzada en programes per mutilar les personessense matar-les. "Dell computer"ven processadors per a armes.

Redacció

"Alcatel" produeix bateries peraviació i torpedes, radars, etc. El"Banco Zaragozano" i "CajaMadrid" són accionistes d'INDRA,que produeix: carros de combat,helicòpters, equips electrònics dedefensa...

Entre els seus clients trobem laOTAN i la US Navy. També tenen

una participació directa en laindústria de la guerra les empreses "El Corte Inglés", "EssoExxon Mobil", "Boeing", "DaimlerChrisler", "Iberia", "Nissan Motor

Ibérica", "Santana Motor","Siemens" o "Ericsson".

Segons s'apunta a la pàgina webwww.defensa.org "Telefónica", através de Telefónica DataEspaña, participa en programesde guerra electrònica, missatgeria militar... És membre de la "

Associación de Fabricantes deArmamento y Material deDefensa de España ".

"Motorola" ven xips per a

armes. Està especialitzada en

programes per mutilar lespersones sense matar-les.

El boicot també s'estén a lesconstructores que ja comencen a

planificar aquesta guerra (vegeupàg. 11 del Diari de la Pau d'aquest número).

Aquesta no és la primera vegadaque es planteja fer un boicot.Greenpeace va proposar un boicot a la Shell per enfonsar unaplataforma petrolera; a la Nestléper la difusió letal dels seus productes a països del sud, o mésrecentment per reclamar dinersa Etiòpia (Oxfam); o a Pascualper no comprar llet catalana...Les empreses en tots aquestscasos han acabat rectificant i

reculant.

Per a més informació, podeuconsultar les pàgines web:

www.transnationale.org,www.reachingcriticalwill.org,www.opensecrets.org,www.corporatewatch.org,www.peace-action.inbyron.com

EXPRESS

8 Setmana del 28 de març al 3 d'abril de 2003 Diari de la Pau

BOICOT A LES EMPRESES QUEFINANCIEN LA GUERRA

1- Participació directa en la indústria de la guerra (inversió o

producció).2- Finançament de la darrera campanya de Bush.3- Altres casos de violència denunciats.

2 X

311

I AOLTimeWarner 1313VAAmerican Express AOL Time Warner BBVA

Boeing

6.4"1:4Coca-Cola

1 X

2 X

3

BP Amoco

213

3 Ei

1111 111

2 IX thevronTexaco 2 [S1

3L1 313

Cevron Texaco

111 1 X

2 5''C'"÷igr 2

3 X 3

El Corte Inglés

1 [g]

pkonMobil 2 X

3

Esso-Exxon Mobil Ford Motor

2 X

3

1 El 1 X

2 X 10E'RIAir- 213

311 3

General Motors Iberia IBM

DAIMLFROIRY R

1 [X]

2 X

311

Daimler Chrysler

4ZY SmendEfestripCompoy

General Electric

La Caixa

mitsubishi

Mitsubishi

PEW:2 [8] 2 X

Mir3

yilILIP1199,1; 3 zi

PepsiCo Philip Morris

1 ix

2L1

3

1 X

2

3

111

Mc Donald's

Motorola

Microsoft

Microsoft

1 X

2 X

3

1 (X

2L]

3L1

111

2 X

3

1 X 1 1g

2 2L1

3 3

Nissan Motor Iberica

1 X 1 X

2 El 1111.1.4314511 2 El

31] 31]Santana Motor Siemens

111

2 X

3L1

Reynolds Tobacco

Walt Disney

FONTS: revista Opcions (n°5), www.reachingcriticalwill.org,www.opensecrets.org, www.motherearth.org, www.boycottbush.net, www.corporatewatch.org i www.peace-action.inbyron.com

QUÈ POTS FER

Escriure missatges antibel•lics als bitllets (NO WAR,NO COMPRIS GUERRA, etc.

Penjar pancartes o llençols blancs al balcó.

Anar a les manifestacions i actes contra la guerra

PREPARAR LA VAGA

Hi ha previst convocar una vaga general d'un dia o d'unes hores a totaEspanya. Els sindicats donen una data(encara no del tot confirmada):

10 d'ABRIL

Diari de la Pau Setmana del 28 de març al 3 d'abril de 2003 9

CONTRA LA GUERRA

Acampar davant la seu del PP (Plaça F. Macià), el consolat d'EEUU, la seu del govern (Pla de Palau), laPlaça St. Jaume, etc.

Posar-se una cinta blanca al pit (o una xapa, o una

enganxina)

ESCRIURE ALS RESPONSABLESDE LA GUERRA

Pots redactar una carta de protesta o buscarne un model ja fet a la nostra pàgina web.José Maria Aznar:jmaznar@presidencia.gob.esGeorge Bush: president@whitehouse.govRichard Cheney: vice.president@whitehouse.govTonyBlair: 10 Downing street LONDON SW1A 2AAAriel Sharon: webmaster@pmo.gov.ili\ngel Acebes (ministeri de l Interior): estafeta@mir.esAna de Palacio (Ministeri d'Assumptes exteriors): Plaza de la Provincia, 1 28012 MadridFederico Trillo-Figueroa (ministeri deDefensa): Paseo de la Castellana, 109 28071Madrid

INFORMAR-TE

www.boicotpreventiu.orgPàgina d'informació sobre el boicot en molts idiomes.

www.actuaconamnistia.orgUn lloc per actuar pels drets humans a Iraq. Inclou formularis per escriure cartes als responsables de la guerra. (en castellà)

www.quecorrilaveu.orgWeb dedicada a recollir totes les activitats que es duena terme contra la guerra, fins i tot les més petites. (encatalà)

www.boycottbush.netEmpreses d'EEUU que recolzen la política de Bush i laguerra (en anglès)

www.motherearth.orgCampanya internacional pel desarmament, l'ecologia iels drets humans. Hi ha molta informació sobre diverses campanyes, entre elles el boicot. (en anglès)

www.stopesso.comPàgina d'informació sobre la petrolera ESSO que promou la guerra. (en anglès)

www.defensa.comEn aquesta web podreu trobar el directori d'indústriesd'armament espanyoles. (en castellà)

www.moviments.infoDirectori de col•lectius, xarxes i projectes sobre

aquests temes de l'àmbit català (en català)

www.transnationale.org/castillanMoltíssima informació sobre les transnacionals i el quefinancien (en castellà)

www.boycottusa.orgWeb de boicot per part del món islàmic (en anglès).

DENUNCIAR AL PP

Hi ha hagut diverses iniciatives de presentar denúnciesal Parti t Popular per il•legalitzar-lo sota l'acusació d'encobrir i justificar actes terroristes com els que l'exèrcitamericà i britànic cometen a Iraq. És una bona mane

ra d'utilitzar la nova Llei de Partits que ells mateixoshan aprovat.

10 Setmana del 28 de març al 3 d'abril de 2003 Diari de la Pau

TEMA CENTRAL: Mobilitzacions contra la guerra

Alternatives de consum

Si fem una ullada a les empreses que directa o indirectament estandonant suport econòmic a la guerra (teniu un llistat d'algunes de lesmés conegudes a la pàgina central) veurem que el consum dels seus

productes és una pràctica habitual entre nosaltres. IBM, Ford, Esso,Cocacola i Walt Disney són empreses que coneixem bé. Participar enaquest boicot suposa, doncs, fer grans canvis en els nostres hàbitsde consum. I aquests canvis ens poden servir per replantejar-nos la

Consum responsable.Quan hem de triar un producte entre vàries opcions possibles,hi ha diferents criteris que ens fan escollir-ne un i descartar laresta: a vegades és el preu, a vegades la marca (normalmentper motius tant poc objectius com la publicitat) o fins i tot lacomoditat d'un envàs concret. Però hi ha altres criteris mésimportants que caldria tenir en compte. Un d'ells és l'ecológic.El producte escollit hauria de ser aquell que tingui el mínimimpacte ambiental, ja sigui durant la fabricació (des de com s'aconsegueixen les matèries primeres fins a com s'eliminen elsresidus) o en la presentació (embolcalls, plàstics, bosses i bossetes). Un altre criteri és el lloc de fabricació; procurem triar

aquell producte que estigui fabricat el més localment possible. Iper últim, cal consumir marques que paguin dignament als seustreballadors, que no utilitzin mà d'obra infantil i que evitin queels diners vagin a parar a aquells que no treballen (com elsaccionistes i els propietaris de les grans empreses transnacionals).

Més informació:www.cric.pangea.org;www.pangea.org/xarxaconsum;www.ethicalconsumer.org;www.ropalimpia.org

Reutilitzar.Aquesta ha estat sempre una opció molt important en temps decrisis, o en moments i llocs on la possibilitat de consumir desenfrenadament no és possible. Però no cal que sigui la única opciópossible per practicar-la. Molt cops prescindim d'un productemolt abans que deixi de ser útil. Així mateix, intercanviar bensque no fem servir per altres que necessitem permet allargar lavida de tots aquests productes i evitar el consum innecessari.Existeixen xarxes d'intercanvi que permeten que tothom puguioferir o demanar el que vulgui i fins i tot fer la transacció sense

diners. També és possible intercanviar serveis, (feines domèstiques, coneixements, etc.)

Més informació:www.mundofree.com/latroca/links.html

Consumir menys petroli.El consum de petroli i combustibles fòssils és una de les causes

principals de contaminació atmosfèrica. Al mateix temps, el negoci del petroli és un dels factors desestabilitzadors més importantsen molts indrets del planeta, i la causa de molts dels conflictes queexisteixen actualment. Però ara com ara encara no és possibleprescindir-ne; cap de les energies alternatives que es coneixenactualment pot abastir-nos de l'energia que consumim a un costraonable. Però això no vol dir que no puguem moderar-ne el nostre consum. L'ús del transport públic, de mitjans de transport netscom la bicicleta i acostumar-nos a fer els trajectes curts a peu ésuna bona alternativa. Així com evitar que el carburant que consu

mim provingui d'alguna de les petroleres que donen suport a laguerra o alimenten algun dels conflictes que hi ha al món.

Més informació:www.stopesso.com

Redacció

nostra relació amb el que consumim, no només per la seva procedència, sinó també per la quantitat del que consumim, la qualitatdel producte i la manera com s'ha elaborat.

Avancem algunes idees per modificar els nostres hàbits i apropar-nosa un consum més crític.

Comerç just.Hi ha productes que han de ser importats de països del Sud,com el cafè i la xocolata. L'etiquetació "Comerç Just" garantitza que els beneficis d'aquestes transaccions recauen en elproductor, que rep un salari digne i gaudeix d'unes condicionslaborals justes. La seva agrupació en cooperatives els permetcontrolar no només la producció sinó també la distribució,evitant al màxim els intermediaris entre el productor i el consumidor, cosa que fa que el preu no es dispari.

Més informació:www.comerciojusto.comwww.intermonoxfam.orgwww.festacj.org

CooperativesUna altra iniciativa que cal tenir en compte són les cooperatives, perquè els seus beneficis repercuteixen directament en els treballadors (cooperatives de producció), en elsconsumidors (cooperatives de consum) o en la societat(cooperatives per crear nous llocs de treball, d'integració,...)

Permeten abaratir els costos perquè hi ha menys intermediaris, i també permeten un major control sobre la producció.

Més informació:www.cooperativescatalunya.coopwww.cooperativestreball.com

•

• •

stepEAce

Philip Stanton

Diari de la Pau Setmana del 28 de març al 3 d'abril de 2003 1 1

Sangoneres d'una guerra

L'aliança dels països agressors,EEUU, Gran Bretanya i l'EstatEspanyol ha suposat el recolzament polític a una estratègiaimperialista que ha fet prevalerels interessos geo-polítics d'unpaís per sobre dels tractats i ins

titucions internacionals dels ques'havia dotat el món després dela segona guerra mundial.

Però només dues setmanes

després de l'inici de la guerra, elgovern de George Bush ha exposat alguns dels plans a complirquan s'acabi el conflicte. Un d'aquests fa referència a la recons

trucció de l'Iraq, que segons lesprimeres dades ha estat quantificat entre 23.647 i 94.589 miliosd'euros.

L'agència per al Desenvolupament Internacional dels EE.UU(USAID), un mes abans de l'inicide la matança va sol•licitar lapresentació d'ofertes per lareconstrucció de l'Iraq a cinccompanyies d'enginyeria i cons

trucció nord-americanes.

L'Armada ha concedit a

Halliburton un contracte con

tra la lluita dels incendis alspous de petroli iraquians

Les companyies Bechtel Group,Fluor, Louis Berger, Parsons i

Halliburton. Seguint les informacions publicades a "The New YorkTimes", tenen dues característiques comunes d'una banda lesconnexions polítiques amb elgovern del president Bush i del'altre l'experiència a enriquir-segràcies a conflictes bèl•lics promoguts per les administracionsnord americanes.

Per exemple de Halliburton fouconseller delegat l'actual vice

president d'EEUU Dick Cheney,

des del 1995 fins a mitjans de2000, aquesta empresa s'haencarregat recentment de laconstrucció de la presó deGuantànamo i li ha estat conce

dit per l'Armada un contractecontra la lluita dels incendis alspous de petroli iraquians.

Louis Berger, va participar en lareconstrucció dels Balcans i avuidia treballa desenvolupant infraestructures a l'Afganistan ambun contracte que supera els 280milions d'euros.

Una companyia americanadisposa d'un contracte peradministrar el port iraquiàd'Um Qasr

Bechtel Group, compta dins elsseu consell d'administració ambl'ex-secretari d'Estat, GeorgeShultz, i l'ex-secretari de defensa Caspar Weinberger, i va treballar en les tasques de neteja dela central nuclear de Txernobil.Parsons, per la seva banda, va

participar en les tasques deconstrucció de Bósnia i Kosovo,la secretària de treball, ElaineChao va formar part del seu con

sell d'administració abans d'entrar al govern Bush.

Pel que fa a Fluor, actualment ténegocis en el desenvolupamentde gasoductes i plantes petroleres a Kazajistan i compta a mésamb connexions polítiques ambalts càrrecs de la CIA i delPentàgon.

Segons les darreres notícies lacompanyia Stevedoring Servicesof America, disposa ja d'un con

tracte de 4,8 milions de dòlarsper administrar el Port iraquiàd'Um Qasr, que el dia 25 de marçva caure sota el control de lestropes invasores, aquest port és

REVOLTA QUOTIDIANA

Redacció

Enderrocs a El Salvador

clau a la zona, nus d'intercanvide mercaderies entre els païsosdel Golf Pèrsic.

De la mateixa manera elsgoverns de la Gran Bretanya i del'Estat Espanyol van expressarabans de l'inici de l'agressió militar contra l'Iraq la seva voluntata participar en la reconstrucciópost bèl•lica i és previsible quetindran certa prioritat quan s'adjudiquin els projectes. D'entreles empreses millor posicionadesa nivell europeu, destaquensegons l'informe de la companyiad'inversions Merril Lynch, tresgrups de l'Estat Espanyol, ACS,Dragados y Ferrovial. MerrilLynch, fent més evident que maiel cinisme sanguinari del capitalisme financer, es permet reco

manar en el seu informe la inversió en les accions d'aquestesempreses.

No són menys cínics i insultantsels moviments del govern britànic per promocionar, a través dela ministra de Comerç i

Indústria, Patricia Hewitt, l'adju

dicació de projectes de recons

trucció a les empreses del seu

país, que segons declaracions al"Sunday Telegraph" les cons

tructores britàniques presentenmoltes avantatges per aquestprograma "donada la seva experiència en matèria de projecteshumanitaris i de reconstrucció"alhora que es disposa deixar foradel projecte a les empreses san

goneres dels estats francès i alemany amb l'argument que elsgoverns d'aquests països hanmostrat el seu rebuig a la inter

venció militar.

Les sangoneres empresarialsestan preparades, sempre hohan estat, per sobre dels interessos dels pobles. Si bé en èpoques de grans contradiccionscom aquesta són més identificables. Mentre milers de personespateixen i moren a les ciutats deBagdad, Basora, Nayaf o clamencontra la guerra a Girona,València, Londres, elles veuen elbenefici entre les runes i la misèria, sense cap escrúpol.

Tenim dret a ser uns aprofitats?La política internacional és, perdefinició, el regne del cinisme.

Poques vegades ens trobem aldavant de decisions justes fetesper homes o dones justos. Éscert que hi ha noms (Mandela,Havel, Lula...) que de tant en

tant ens retornen l'esperançad'una política feta amb ànima ino només amb càlcul. Però quèpoques vegades passa això!

Ara ens trobem sorpresos, agradablement, per l'actitud del pre

sident francès Jacqes Chirac. El

seu veto a l'ONU i la manera en

que ha plantat cara als EstatsUnits són, sens dubte, elementsessencials per a entendre el quepassa i està passant a l'Irac. PeròChirac no és un polític del qualpuguem dir que l'honradesa sigauna característica essencial. Ni lapolítica exterior francesa ve mar

cada mai, o quasi mai, pels inte

ressos nobles. Més aviat pelscrematístics. L'Àfrica en va

plena.

Tenim dret a ser uns aprofitats?Tenim dret a aclucar una mica

els ulls mentre mirem com un

personatge de la seua (escassa)catadura moral fa allò que esperàvem que farien els nostres dirigents? Confesso que no sé quèdir. Per una banda no em sento

gens còmode quan veig els car

tells de "Vive la France!" quecomencen a proliferar en les manifestacions. Quina France?, lamateixa de la intervenció militarsistemàtica a l'Àfrica? la mateixa

que va enfonsar el RainbowWarrior? Però per una altra banda no puc deixar de reconèixerque la seua posició m'alegra i

Vicent PartalPeriodista

m'ajuda ara en el combat essencial, contra l'Eix Bush-BlairAznar. Tenim dret a ser cínics? I

si ho somentendrem que en alguns països de l'Annèrica Llatinael jutge Garzón siga un heroi pelcas Pinochet malgrat que per a

nosaltres siga la persona que haemparat més la tortura a l'estatespanyol? Ho dic de nou: no séquè pensar. Em fa por ser massapurista però també ser tan pràctic com perquè els objectius a

curt termini acaben ser els prioritaris. El dilema és tan vell comla política. Ja ho sé...

12 Setmana del 28 de març al 3 d'abril de 2003 Diari de la Pau

MITJANS DE COMUNICACIÓ

El dolor i els presoners:esquerdes en el periodisme de guerra

Propaganda i sensacionalisme?Humiliació i horror? Tant lesimatges dels soldats nordamericans morts com les de les entrevistes-interrogatori als presonersestadounidencs difoses fa un

dies han posat en evidència lesestratègies comunicatives delsmilitars d'ambdós bàndols, peròtambé qüestionen el quefer delperiodisme de guerra.

Els comandaments iraquians van

operar amb la mateixa lògica queactuen els militars dels EUA i elsbritànics, quan van enregistrar i

distribuir vídeos en què apareixien soldats nordamericans presoners o com quan faciliten i per

meten -perquè està en les seves

mans fer-ho- que els fotògrafscaptin imatges del dolor que cau

sen els bombardeigs sobreBagdad. L'objectiu és erosionarla reraguarda de l'enemic -l'opinió pública als Estats Units- jasigui amb mostres de la seva

feblesa militar, ja sigui amb l'exposició del dolor que causa particularment en la població civil.

Els estrategs nordamericans persegueixen els mateixos objectiusquan emfasitzen o exageren elsseus avenços sobre el camp debatalla i les rendicions iraquia

nes, amb un ull mirant l'enemic -

perquè se li enfonsi la moral- i

amb l'altre, la pròpia reraguarda-perquè s'infli d'autosatisfacció-.D'aquí que el secretari deDefensa, Donald Rumsfeld, incapaç d'evitar la difusió d'imatgesque contrariïn els seus esforçosde legitimació de la guerra,hagués d'admetre que la 'guerraés lletja i el seu govern demania les televisions dels EEUU queno emetin les imatges que via AlJezira -fora del seu control político-militar- els havien arribat.

Les raons del govern dels EUA

són que les imatges vulneren laConvenció de Ginebra sobre presoners de guerra perquè la cintaés humiliant i que les famíliesdels soldats no s'haurien d'assabentar per la televisió del fet queaquests han estat fets presoners. Si fos per les famílies, ¿perquè els militars dels EUA van

donar les imatges de presonersiraquians a les televisions de tot

el món? I si és per la humiliació,.que no n'hi ha d'humiliació en lavisió de presoners iraquians lligats amb manilles de plàstic o

estirats a terra o rendint-se ambactitud suplicant? La doble moralde les autoritats nordamericanesés ja un tòpic desgastat, tant

Xavier GiróOCC (Observatori de la Cobertura Informativa de Conflictes), UAB

que els seus suposats escrúpolshumanitaris evoquen la imatgedels presos de Guantánamo.

Ara bé, que els uns i els altres -

amb dobles, triples o múltiplesmorals- vulnerin la Convenció deGinebra o simplement no respectin els drets dels presoners no

autoritza els mitjans de comunicació a ser-ne còmplices difonentimatges que els uns i els altrestan amablement han facilitat alsperiodistes. La sequera informativa que pateixen alguns enviatsespecials, o els media pels quetreballen, i la manca de llibertatreal de moviments ho pot explicar però no justificar. Informarsobre la guerra, potser hauria decomportar en més d'una ocasiónegar-se a difondre peces regalades.

Però Rumsfeld no es va sortir deltot amb la seva. En un primermoment, les televisions delsEUA, tret d'una, van fer cas alPentàgon, i després tímidamenttotes van acabar mostrant-les -

encara que minimitzades- ambl'argument que també era informació sobre la guerra. No van

poder resistir la força de la com

petència per l'audiència un copcomprovat que el que havien

considerat un mal -un mal serveipatriòtic- ja estava fet des delmoment que una d'elles haviatrencat el silenci. Es va obrir aixíuna esquerda en la informació dela guerra als EUA per la qualpassa una claror emesa per l'espectre de la guerra del Vietnam.Els mèdia no sempre estan en

sintonia amb els desitjos delgovern.

A les imatges dels presoners se

sumen les dels soldats nordamericans morts, i no només les facilitades per Al 3azira, sinó tambéles de diverses agències fotogràfiques. De nou una esquerda perla qual es filtra la llum espectralde Vietnam. Primer arriben lesimatges, després vindran elstaüts. La reraguarda potcomençar a erosionar-se.

Entremig una polèmica. És sen

sacionalista mostrar -en portadao en pàgines interiors- tant elsmorts nordamericans com lanena iraquiana amb els peusdestrossats? Difícil de valorar.Potser en la intenció d'algun editor batega el sensacionalismequan decideix posar la imatge en

pàgina, però ¿que no han demostrar els mitjans de comuni

cació l'horror de la guerra?

SUGGERIMENTS

El PessebrePau Casals

Solistes: Ana Ma Sánchez, Raquel Pierotti, Joan Cabero,Enric Serra, Stefano Palatchi.Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de CatalunyaOrfeó Català. Cor de Cambra del Palau de la MúsicaCatalana. Director Lawrence Foster. Audivis Iberica, 1997

Pau Casals escriu el seu Oratori El Pessebre basant-se en un text queel poeta i company d'exili Joan Alavedra escriu a petició de la seva

filla petita. Les circumstàncies polítiques a Espanya van impedir a

Casals interpretar-lo per primera vegada, tal com ell havia somiat, alseu país. L'estrena va tenir lloc a Mèxic el desembre de 1960.L'obra es divideix en un pròleg i quatre parts. La riquesa melòdica dela música produeix una impressió de felicitat, que en la quarta part,repentinament, queda interrompuda per un estrèpit dissonant. Aviates transforma i es resol en pura harmonia quan s'estableix una esce

na de germanor universal i s'entona l'himne de lloança:Glòria a Déu! Cantem! Glòria en l'altura!

Glòria a Déu i a tota criatura!Pau a la terra!

Mai més cap guerra!Mai més pecat!

Pau als homes de bona voluntat!Pau!

Casals va viatjar a molts països amb l'esperança de poder contribuira fer que l'anhel de pau de tots els homes arribés a ser per fi unarealitat.

1 A,SNUIINIISISTRATS

PINEKO

Lisístrata.AristófanesClsicos de Grecia y Roma. Alianza Editorial.

Aristófanes escriu Lísístrata l'any 411 a.C., quan Atenesha estat durament derrotada per Esparta durant la guerra del Peloponès. Governa l'oligarquia dels TrentaTirans, recolzats per un Consell de quatre-cents mem

bres. La democràcia es transforma.

En l'obra de teatre Lisístrata les dones gregues abandonen els seus

marits i decideixen no tornar amb ells fins aconseguir que Esparta i

Atenes signin la pau. Primer són les dones les què exposen els seusproblemes i es lamenten que veuen poc els seus marits a causa dela guerra, però, de moment, reaccionen amb espant quan Lisístrataels proposa de no ficar-se al llit amb els marits fins que aquests signin la treva. La contrapartida a aquesta escena és la situació que es

produeix entre els homes: es presenten tots en erecció i dient quetenen un gran desig de tornar a cultivar els camps abandonats per laguerra.

Aristófanes es val de la paròdia per subratllar els trets destacats dela seva societat amb el desig implícit que la ciutadania s'adoni delsaspectes negatius i produir una reacció. En la línia del seu pacifismees destaca el seu sentiment de solidaritat amb la resta d'estatsgrecs.

Diari de la Pau Setmana del 28 de març al 3 d'abril de 2003 13

Escoltes Catalans per la pau

FOTO: J.M.

El passat dissabte 22 de març,l'associació laica d'escoltismeEscoltes Catalans va celebrarla TROCA (Trobada de Caps) a

Torredembarra, debatent temesd'educació en valors, joventut i

associacionisme participatiu. A

les 17h de la tarda, es van aturar

els grups de treball per tal d'organitzar una manifestació, deprop de 250 persones, davantl'ajuntament de Torredembarra,sota el lema "escoltes per lapau". Un cop allí, es va llegir un

manifest on s'expressava que"ens esgarrifa que el govern del'Estat Espanyol ens hagi abocata una guerra que ningú desitja i

que representa un genocidiencobert contra el poble iraquià i kurd" i que "condemnem rotundament el règim de Saddam Hussein itots els règims dictatorials d'arreu del planeta". També es demanava "la resolució dels conflictes de l'Iraq,Palestina, el Kurdistan, Colòmbia, Cuba, Veneçuela, Costa d'Ivori, Txetènia, el Kaixmir, Euskal Herria itants d'altres, per la via del diàleg". Finalment, es declarava que "apostem per l'educació com a "arma"més contudent contra les guerres". Malgrat tot, des d Escoltes Catalans, continuarem "educant per atransformar".

CEIP PIT-ROIG

Text de les classes d'Educació infantil

No volem guerra, no dispareu,no us feu mal, no us punxeu.Noheu de matar perquè sinó us feumal i us podeu morir. Hi haurànens que es quedaran sense

pares i això no ens agradaria.Classe de P-3. Les bombolles

La guerra ens fa por, és trista, novolem mai a la vida, mai a la vidaguerres, perquè moren moltes

BO D'AJUT

En / Nam'adhereixo als objectius i lafilosofia del grup FORA DEQUADRE, que amb la seva

aportació i, concretament,amb el Diari de la Pau, contribueix a fomentar l'esperit desolidaritat i antibel•licisme,que és l'únic que pot acabarveritablement amb les guerres.

Adreça:

Ciutat:

Codi Postal:

Telèfon:

Aportació de: euros

Compte bancari: 2013 002444 0201007862

persones i vellets i es podentrencar les joguines.

No m'agrada la guerra perquè lameva iaia Nuri no va poderconèixer el seu pare perquè se'lvan endur a la guerra.Classe de P-4. Rotllanes

No volem que s'escampi la mort

pel mon.Demanem que l'Aznar i en Bushs'ho pensin més i no facin la guerra i per que pot morir moltagent.Classe de P-5. Bales

No ens agrada la guerra perquèmoren les persones i es destrossa el món.

Sí ens agrada la pau, ens hemd'ajudar a viure tranquils i ens

hem d'estimar més.Alumnes de 1r

Amb la guerra no hi surt guanyant ningú!!!Alumnes de 2n

Una guerra és el pitjor delicte.No hi ha cap raó que justifiqui lamatança d'innocents.Els alumnes de 3r

La Guerra només ens dóna destrucció i dolor.La pau és difícil però possible sitots la volem i la treballem.Guerra no; la pau és millor.Alumnes de 4t

Per participar en la secció Escoles del Diari dela Pau, podeu adreçar els vostres missatges a:

diaridelapau@vilaweb.com

ESCOLES

Telemàtica educativa

Avui parlem del "Diari de l'Escola" (http://www.edu365.com/diariescola/). Una publicacióelectrònica que forma part delsrecursos que ofereix el gran portal educatiu "edu365.com", on hiha un accés directe al centre

mateix del portal (http://www.edu365.com/). Aquestdiari és de lliure accés i no calsubscripció per poder-lo consultar.

És una creació de VilaWeb moltinteressant, amb diferents sec

cions i una amplíssima gammad'articles i informacions al voltant de la guerra de l'Iraq.VilaWeb és un mitjà de comuni

cació general, no pas especialitzat ni d'alta divulgació. Té el boncostum de servir els articlesacompanyats d'enllaços a pàgines monogràfiques que tracten i

amplien alguns aspectes que allísón apuntats. Hi ha reculls sobreles manifestacions o sobre elConsell de Seguretat de lesNacions Unides, també n'hi hasobre la cerimònia dels Oscar oaltres temes relacionats directa o

indirectament amb la guerra, o

amb els motius que l'han originat. Fins i tot, materials espe

cials per a l'aula d'anglès. Ésmolt recomanable per la facilitatd'accés i de consulta i per la grantransversalitat de la informacióque ofereix.

És també una bona ocasió perdivulgar el portal "edu365.com",que hauria de ser una referènciaper a tots. És el portal educatiuque ofereix el Departamentd'Ensenyament de la Generalitatde Catalunya a l'alumnat, al professorat i també a les famílies.És un portal molt viu. No és gensestàtic, atès que els seus recur

sos varien dia a dia. A més, en lalínia del que comentàvem la set

mana anterior amb el portal del'associació Kidlink, "edu365.com" és també un lloc "segur"de la xarxa, on els alumnes tro

baran informació, comunicació i

continguts educatius en lesmillors condicions possibles.

David Donat(ddonat@pie.xtec.es)Fora de quadre

14 Setmana del 28 de març al 3 d'abril de 2003 Diari de la Pau

BÚSTIA DE LA PAU

No a la guerra, nunca mais, autre chose...

Sembla que hi ha moments en la història en elsque la injustícia tingui menys vergonya de manifestar-se amb totes les seves cares. Estarem en

un d'aquests moments?

Primer la caiguda del mur de Berlín i posteriorment la desaparicó de la URSS, han deixat unmón quasi sense opcions.

El que podienn conciderar bo pel que es referia a lallibertat d'expressió i de tenir en compte allò individual, ha resultat ser una trampa per enfortir elpoder econòmic instaurant el pensament únic ambcomplicitat de la política, la sociologia i l'educació,de manera molt subliminal.

L'agressió sistemàtica a qui no és ovediant i dòcilals valors i idees dels grups als quals pertany (treball, família, gènere, país... o club esportiu) es tradueix amb exclusió i aïllament.

La doble moral entre el que pensem i el que fem,està acceptada per gairebé tothom.

Ara estem esgarrifats de que els Estats Units, ambBush com a protagonista i amb Blair i Aznar com

amics incondicionals, puguin iniciar un atac contra

Irak. Ens han esgarrifat els anys de bloqueigeconòmic contra aquest país? D'exemples com

aquest en tenim molts actualment.

Moments com aquests em serveixen per pensar i

solidaritzar-me amb les persones que viuen laguerra de la intolerància i l'egressió, cada dia, perdefensar el que pensen i qui són.

El treball per resoldre els conflictes entre les persones, d'altres maneras a l'agressió, comença a

casa i a l'escola.

La mostra actual de tanta violència i agressió no

és més que un reflexe d'allò que no funciona. Poc

ha canviat pel que fa a les respostes dels primershumans que a l'agressió contestaven amb lespedres.

El malestar i els diferents símptomes els consta

tem diariament en la societat actual.

Cal expressar al carrer el "no a la guerra", peròtambé cal, en la política i la cultura, una reflexiómés profunda i agoserada de la comunicació i l'educació.

Elisa Serra RullTarragona

FE D'ERRATES

En l'apartat Agenda del número 8 del Diaride la Pau vam informar que la manifestació del dissabte 22 de Barcelona seria a les12:00 hores.L'hora correcta era, tal com s'indicava a lapàgina 11 del mateix número, a les 17:00hores.Lamentem profundament qualsevol molèstia que aquest fet hagi pogut ocasionarlos.

Injustificacions i vergonya

Per primera vegada la majoria de ciutadansdel món estan d'acord amb una cosa: "No a

la guerra." Mai el clam havia estat tan unànime contra aquells qui han començat un

conflicte bèl-lic sense motius suficients. Desde tots els àmbits de la societat s'ha aixe

cat una crítica conjunta contra els governants que volen embrancar als seus païsosen aquesta guerra que ningú dóna suport. Iper què? Els Èstats Units sembla que no

poden amagar davant dels experts que elseu principal objectiu és aconseguir el control dels jaciments de petroli de l'Iraq. ElRegne Unit vol recuperar aquella hegemonia i caràcter de potència donant suport alseu principal aliat històric, els Estats Units,i mentrestant fan un ridícul espantós ambel desplegament de tropes. Un article de"La Vanguardia" de fa un més deia que "elssoldats americans canviaven les seves

botes per menjar britànic," ja que si bésabem que els americans no tenen una

dieta gaire equilibrada, poc ens pensàvemque les armes i els equips militars delRegne Unit estiguessin obsolets. Fins i tot

un veterà de guerra anglès va arribar a afirmar: "Si deixem els nostres fusells a lesdunes no els agafen ni els iraquians".Qualsevol persona que hagi llegit aquestarticle veurà que les ganes de pompositatdel president Tony Blair no tenen límit, jaque si és veritat, tal com continua dientl'article, que les botes dels soldats es desfan amb la calor del desert i s'han de pagar

un calçat decent de les pròpies butxaques,el Regne Unit de potència militar no en tindria gran cosa.

Però si hi ha una discurs que ens afecta deprop aquest és el del president Aznar. Un

convençut de la necessitat de guerra quefins i tot des del seu partit han engegat una

Ivette

campanya informativa sobre la necessi

tat d'una Pau segura, que justificaria,per què no dir-ho, la guerra contra elrègim de Saddann Hussein. Sembla queno hi ha dubtes que Aznar vol aconseguir el suport de Bush en la lluita con

tra el terrorisme, i creu que pot treuremolt bones compensacions d'aquestaaliança poc comuna amb els EstatsUnits.

Per acabar-ho d'arreglar, TelevisióEspanyola va emetre un reportatgesobre el bioterrorisme, comprat alsEstats Units, per ajudar-nos a fer veureque no ens convenen aquests règimscom el d'Iraq per la seguretat mundial.Quina vergonya per una televisió pública haver de sentir que està fent propaganda, sobretot quan a part de ser un

fet de domini públic, ho mig insinuenpersonatges rellevants de la societat i

l'educació com el Professor FabiàEstapé durant la seva secció econòmicaal programa de "La Columna" de TV3. Elpunt culminant però, va estar la justificació del ministre Rajoy arran de l'expulsió, "a cops de puny", d'un jove ano

menat Miguel iNngel en un meeting delPP pronunciat per Aznar quan, en migdel discurs del president, es va aixecar

i va cridar contra els plans bèl-lics del'executiu espanyol. "Estava violant la

llibertat d'expressió del Sr. Aznar", va

contestar el ministre.

Per aixà el van fer fora a garrotades,quina pena! Seria bo que s'ho fessinmirar!

Xavier Ginesta Portet

Estudiant de Periodisme UAB

Diari de la Pau Setmana del 28 de març al 3 d'abril de 2003 15

Divendres 28BARCELONA - ACTE PÚBLIC AL PALAU DE LA MÚSICAActe cívic que pretén que entitats i persones individuals representatives de la societat catalana expressin el seu rebuig a la guerra i algovern del PP. Presentadora: Gemma Nierga (presentadora).Ponents: Arcadi Oliveres, Josep Ramoneda i Josep Fontana. Lecturamanifest: Vicky Peña (actriu)19 h. L'Acte serà presentat per la periodista Gemma NiergaOrg. Plataforma Aturem la Guerra

28, 29 i 30 de marçBARCELONA - JORNADES "Per una globalització més justa"10 a 20 h. Sala d'Actes de la Universitat Pompeu Fabra (RamblaSanta Mònica, 30-32)

Dissabte 29 de marçBEGUES - MARXA PER LA PAU

12 h. Inici a la Passeig de l'EsglésiaBERGA - ACTIVITAT VÀRIES PER LA PAU17 h. Entre altres coses, hi haurà una xerrada a càrrec de TomàsGisbert, membre de Justícia i Pau, es menjarà el Plat de la PauOrg. Plataforma No a la Guerra de Berga

Diumenge 30 de marçBADALONA - JORNADA DE CULTURAI PARTICIPACIÓ PER LA PAUA la Roca del Pi i la RamblaOrg. Badalona solidaria coordinadora d'entitats socio-solidariesBARCELONA - CONCERT CONTRA LA GUERRA12 a 15 h. Al Passeig Maria Cristina (3 € l'entrada)Org. Plataforma Cultura i Espectacles Contra la Guerra i PlataformaContra la Guerra

CONSULTA

Que no ens manipulin : fem sentir la nostra veu!

LA CONSULTA27,28,29 i 30 de Març

(Proces obert lins el 13d'Abri1)

INFORMAT i COORDINLL'T :

WWW.CONSULTAGUERRJLORGConsultaguerra-info@pangea.org

Telf: 901 51 52 53ficina: C/Ausias Marc 60Mati:De dilluns a dissabte de 11h-14h/Tarda:De 16h-22h de dilluns a divendresi fins les 20h els dissabtes

,0-asdos ...t4d9ronaredseiooF - 1:11r000sIknopiana, cgiloW/- 2,4 r4 Crors

AGENDA

ACCIONS CONTRA LES BASES MILITARS A L•ESTAT1.A Rota (Càdis)2.A Bétera (València)3.A Saragossa

Dilluns 31 de marçBARCELONA - TAULA RODONA DE SOLIDARITAT AMB ELPOBLE D'IRAQNo a la Guerra, amb la intervenció de Xavier Cutillas, president del'Associació Catalana per la Pau (ACP), Ranna Abbawi, membre de laOng Iraquina "Iraqi - Al - Amal" (L'Esperança) i Joan Coscubiela,Secretari General de CC000 de Catalunya19h. Sala d'Actes de CCOO (Via Laietana 16)

Dimarts 1 d'abrilBARCELONA - CINE "EN CONSTRUCCIÓN"20 h. Casal (Ausias March, 60)Org. NexesVAGA GENERAL d'UNIVERSITARISManifestació a partir de les 12 hores des de Plaça universitat fins a

Pla de PalauOrg. Plataforma Aturem la Guerra Universitats

Divendres 4 d'abrilSALLENT - LECTURA DE TEXTOS PARAULA DE PAU

20 h Biblioteca Sant Antoni Ma ClaretOrg. Ajuntament de la Vila de Sallent i la biblioteca Sant Antoni Ma

Claret

Dilluns 7 d'abrilBARCELONA - ACTE PARAULES CONTRA LA GUERRALectura de textos i de poesia pacifista i antibel•licistes com a acte

cívicTeatre Fabià Puigcerver (Montjuïc) (10 € entrada)

Dimecres ,9 d'abrilX MARATÓ PER LA PAU (12 hores de música)UB - Campus Mundet

27, 28, 29 i 30 de marçCONSULTA CONTRA LA GUERRAÉs una acció unitària dins la campanya contra la guerra. Serveix perquè la població pugui expressar la seva opinió (en forma de vot i enuna urna)Es vol que sigui un element de pressió contra els governs i les organitzacions que promouen la guerrahttp://www.consultaguerra.org

Dies 3, 4, 5 i 6 d'abrilTANCADA AMB ACTIVITATS I XERRADESUB - Campus Mundet

Cada dijousA totes les poblacions, CONCENTRACIÓ19 h. Davant l'AjuntamentRUBÍ - CONCENTRACIÓ20 h. A la plaça de l'AjuntamentOrg. Campanya Aturem la Guerra a l'Iraq de RubíANDORRA - MANIFESTACIÓ19: 30 h. Davant de l'annbaixada espanyolaOrg. Plataforma Andorra Contra la Guerra

BOICOT PREVENTIUA les empreses que es beneficien de la guerra contra Iraqwww.boicotpreventiu.org

CADA DIABARCELONA - ACAMPADA CONTRA LA GUERRADavant la delegació del governSALLENT - CONCENTRACIÓ CIUTADANA19 h. Davant de l'Ajuntament, per protestar contra la guerraMANRESA - CONCERT DIARI a favor de la PauEl Conservatori de Música de Manresa ha decidit organitzar cada dia,un concert musical per expressar la seva negativa a la guerra. Lesactuacions es faran al vestíbul del Conservatori, situat a l'antigafàbrica Balcells i duraran quinze minuts.

16 Setmana del 28 de març al 3 d'abril de 2003 Diari de la Pau

ART CONTRA LA GUERRA

Violència,opressió

Ràbia de l'impotentsense arguments

Dues fotografies enregistrades el 1976 i de plenaactualitat

Manel Armengol

Fotògraf des de 1976 ha treballat i col•laborat en medis editorials nacionals i

de l'estranger. Son conegudes internacionalment les fotografies de les mani

festacions a Barcelona del 1976 per les llibertats.

Ha publicat i exposat en diversos països i la seva obra està en col•leccions

públiques i privades.

El verdadero enemigo

No es facil ser neutral. Tampocotomar partido. Es difícil estar a

favor del régimen de Irak. En laclasificación de Freedom House,Irak esta en los puestos masbajos en libertad de expresión ytodavía nnas en libertades públicas. Por otro lado, ha violado 16resoluciones de Naciones Unidas.Finalmente, aunque esto es masdudoso, es posible que tengaarmas de destrucción masiva.

Las tuvo. Eso sí que es cierto,porque fueron los occidentaleslos que se las proporcionaron y

los que aplaudieron su uso con

tra los kurdos. Y dicen que es

una amenaza.

Inmediatamente hay de decirtoda la verdad y no sólo lo que

conviene a una de las partes. Elnivel de falta de libertad deexpresión lo comparte con

China, Egipto, Israel, la

Autoridad Palestina y ArabiaSaudita. En el campo de las

libertades públicas, son países"no libres" Pakistan (con un 5,5en la clasificación de freedom

house.org), Egipto (6), China

(6,5) y Arabia Saudita se

encuentra con Irak en el peor delos puestos con un 7, que es elmaximo. Las resoluciones deNaciones Unidas han sido violadas por Israel casi el doble deveces que Irak. Turquía yMarruecos también superan a

Irak en resoluciones violadas y

hasta los continuos bombardeosanglosajones contra Irak durantelos últimos 10 arlos pueden con

siderarse violaciones de resoluciones del Consejo de Seguridad(se habla de miles de veces). Encuanto a armas de destrucciónmasiva, las poseen China, Israel,Rusia, Reino Unido, Francia, laIndia, Pakistan, Iran, Corea delNorte, Egipto, Siria, Libia ySudan. A esto hay que arladirque tener la capacidad no implica tener la intención de utilizarlas. Los Estados Unidos sí tienenesa intención: La "NuclearPosture Review" puede verse en

la pagina de la Union ofConcerned Scientist (www.ucsusa.org/global_security) con independencia de las amenazas pro

feridas y que encajan muy bien

José María TortosaCatedràtic de Sociologia de la Universitat d'Alacant

en la definición que elDepartamento de Estado dabade terrorismo. La amenaza son

los Estados Unidos y la de Irakera irrelevante.

Entonces .por qué Irak?Pregunta equivocada. El problema es que Irak es un "enemigo"mas facil que los otros "democratizables", "desarmables" y"disciplinables". El enemigo son

los Estados Unidos y sus satélites (En ese sentido, nuestro ene

migo esta en parte de la clasepolítica del Estado espariol, autonomías incluidas). Para defenderla ONU se ha destrozado la insti

tución, para defender la aplicación de la resolución 1441 se haprescindido del Consejo deSeguridad, para tener un mundocon reglas (conno pretendíaAznar) se han violado las existentes excepto la del mas fuerte,para conseguir seguridad frentea los "musulmanes" se les haprovocado hasta el punto dehacerlos realmente peligrosospara la seguridad de países comoEspaña. En general, se trata de

"guerra es paz", según el colectivismo oligarquico de la novela1984, y que alguna pancarta delas manifestaciones del 15 defebrero había respondido con un

"fogging is virginity", copular esvirginidad. Es la barbarie, y paseque los caníbales se coman a losmisioneros, pero no es de reciboque los misioneros se coman a

los caníbales, como decíaBernard Shaw.

Es facil conocer la agendahegemónica de Bush y su junta.He dedicado un librito a ese

tema. Ya no esta tan clara laagenda de Aznar (un cargo en laOMC no vale una misa) ni deBlair. Lo que hay que desarrollares nuestra propia agenda: boicot, protesta, información a

nuestros "representantes" dequé queremos y desenmascaramiento de patrafías. Mientras laguerra continúe, la lucha con

8 420568 63000

0009

II