Els darrers anys de relació entreCatalunya i Espanya són el relatd’una desavinença. Espanya noentén la seva plurinacionalitat,recollida a la Constitució. Catalu-nya cada vegada s’ha sentit més in-compresa i menys valorada. Latensió s’ha convertit en una evi-dència: és possible redreçar elcamí i recompondre la relacióamb Espanya? És insalvable eldistanciament emocional entreCatalunya i Espanya? Davant l’a-bisme polític: ruptura o reforma?

Per al politòleg i consultor de co-municació Pau Canaleta, el progréseconòmic d’Espanya després de latransició i l’entrada a la Unió Eu-ropea van ser claus per reforçar laidea que podia ser una primera po-tència en el marc internacional.Canaleta opina que «Espanya vaconsiderar que per estar al nivellde França o els Estats Units calia te-nir una única personalitat». El po-litòleg gironí considera que Espa-nya sempre s’ha emmirallat «enpaïsos equivocats i amb els qualsno té res a veure: estats que tenenuna única cultura i una única llen-gua molt potents». Aquest fet hau-ria suposat el «no-reconeixement

de la plurinacionalitat que recull laConstitució i una manera d’ex-cloure Catalunya d’Espanya», vaindicar.

Per al professor de Ciència Po-lítica de la UdG Lluís Orriols hi hatres causes directes de la rupturasentimental amb Espanya. «Si ti-rem enrere, a l’inici de la segona le-gislatura d’Aznar amb la majoriaabsoluta, es perd una oportunitathistòrica de conciliar posicions»,després d’haver pactat els quatreanys anteriors amb CiU i PNV.«La segona causa importantíssimaés quan Pasqual Maragall es con-verteix en el primer socialista a laGeneralitat i adopta una agendamolt nacionalista, amb elementsque eren difícils de digerir per Es-

panya», a!rma Orriols. El tercerfactor és l’arribada de Zapatero ala Moncloa, «que apro!tant el quediu Maragall, obre el debat terri-torial sense saber allà on vol anar.Zapatero con!ava que Maragall fesdemandes assequibles, però mésenllà de Zapatero, també va ge-nerar moltes frustracions l’Estatut».Orriols recorda que les enquestesrevelen que cada vegada hi hamés centralistes també entre elsvotants del PSOE en el conjuntd’Espanya, quan abans eren par-tidaris de l’autonomisme com a so-lució a l’encaix de les diverses na-cionalitats.

El consultor en comunicaciópública d’Ingenia Pro, Aleix Cu-beres, també considera que «Es-panya es mira al mirall i no s'a-grada. No ha sabut ni ha volgutconviure amb la pluralitat». Cu-beres es pregunta «on han quedataquelles veus espanyoles "avan-çades i il·lustrades" amigues de Ca-talunya? Només queden els True-ba i el seleccionador espanyol defutbol?».

Per això, Cuberes preveu que laprimera conseqüència és que «Es-panya, en funció de la reacció quetingui, quedarà retratada davant la

UE». L’expert opina que no és certque «ni el projecte Espanya ni elprojecte Catalunya són integradorsni plurals. És fals i darrere aques-ta a!rmació hi ha una voluntat po-lítica injusta. Catalunya ha estat, ési serà exemple integradora. No hapassat res mentre la Catalunyaporuga ha estat dominant al paísi ara tampoc».

Davant aquesta situació, Cu-beres creu que «el risc català delmoment és no saber seduir i aco-llir les veus dubtoses, discrepantso que tant se'ls en fot». «La Cata-lunya desacomplexada té unaoportunitat única de saber obrir elsbraços i la intel·ligència emocionalper incorporar l'aterratge de lespersones que a Catalunya no tenenclar el seu posicionament, dubteno son escèptics», reitera l’expert encomunicació d’Ingenia Pro.

Entendre el momentEl politòleg i comunicador PauCanaleta veu que «Catalunya haentès el moment històric en elqual es troba i davant una ruptu-ra emocional molt gran,vol tirarendavant el seu camí». Canaletaveu clar que «Espanya no ha entèsla gravetat del moment. Si no l'as-

simila, en els propers mesos oanys, anem a una ruptura». PauCanaleta recorda que «ara no hi hal’amenaça que hi havia en el mo-ment de la transició, quan existiaun perill per a la consolidació dela democràcia». Tanmateix, veu«possible una reforma, si Espanyainterioritza d’una vegada la pluri-nacionalitat», a!rma.

El professor de la UdG, Lluís Or-riols, és més radical i considera queno hi haurà ni ruptura ni reforma,i veu Catalunya abocada a unanova «frustració». «El que gua-nyarà en aquesta debat és l'statuquo, mentre que Catalunya i Es-panya, els dos, sortiran perdent»Per Orriols, Catalunya sortirà per-dent i «hi haurà una sensació queCiU ha abandonat l'independen-tisme perquè la ciutadania senti-rà frustració, ja que sembla que la

JESÚS BADENES | GIRONA

Els politòlegs consideren que si Espanya no resol el distanciament emocional amb elscatalans, s’aboca la política catalana a un trencament o a un nou episodi de frustració!

LA TOPADA, A DEBAT La manifestació de l’11 de setembre i el xoc de trens a la Moncloa entre el governcatalà i l’espanyol ha posat de relleu la incomprensió mútua. Els experts analitzen com avançaran en el futur mésimmediat les relacions entre Catalunya i Espanya i quins són els escenaris possibles.

!

Catalunya-Espanya, més a propde la ruptura o de la reforma?

«Es tracta d’exercir laindependència mésque no pas declarar-la»

La presidenta d’Òmnium Cultural i professoraemèrita d’Economia a la UAB, Muriel Casals,

considera que en la travessia cap a l’Estat propi, i enuna estratègia gradual, «la hisenda pròpia és urgent iessencial». L’economista explica que el que caracteritzael poder polític és «tenir sobirania a l’hora de fer elspressupostos». La presidenta d’Òmnium és conscientque caldrà que el Govern faci ús «d’una mica de força».

Casals indica que es podriautilitzar les estructures de lesquatre diputacions, la qualcosa seria «una manera suaude fer-ho». El següent quecaldria abordar és «ladiplomàcia», que «no tenimreconeguda», un procés quepodria ser paral·lel a dotar-sed’un poder judicial propi:que el Parlament noreconegués cap tribunal persobre del TSJC.

!

LA VISIÓ DELS EXPERTS

ARXIU/DANI PERONA

MURIEL CASALS!PRESIDENTA D’ÒMNIUMI ECONOMISTA PER LA UAB

«Prendre estructuresd’Estat és il·legítim ino et reconeixeran»

El degà de la Facultatde Ciències Polítiques i

Sociologia de la UAB, JoanBotella, és molt escèptic pelque fa a la viabilitat de lahisenda pròpia sense que elGovern la pacti amb Madrid.«Caldria que molta gentassumís el risc de deixar depagar a l’Estat i ingressés elsdiners en un compte de laGeneralitat, trencarien la lleii quedarien en deute amb

l’Estat», adverteix. Botella no creu que grans empresescom, exempli!ca, La Caixa, deixin de pagar a l’Estat.Per al catedràtic, caldria treballar, tot seguit, «larepresentació internacional» amb personal capacitatper representar políticament Catalunya. I avisa que ésmés important «la legitimitat» del procés que no pas«les estructures». Botella diu que, si la Generalitat prenla sobirania de facto, serà difícil rebre el reconeixement.

!

«Catalunya no pot tenirestructures d’Estat finsque no tingui un Estat»

El catedràtic de Ciència Política per la UPF FerranRequejo, que va renunciar a anar de número " a

les llistes del Congrés per ERC abans no ho acceptésAlfred Bosch, pensa que no és possible una construcciógradual d’un Estat si no es té la sobirania per fer-ho. Detota manera, reconeix que «es pot treballar la hisendapròpia», tot i que adverteix que la Generalitat hauria«d’intervenir la delegació d’Hisenda i és una il·legalitat#agrant» perquè el problemaprincipal és que no disposadel programa informàticnecessari. Després, «t’has dedeclarar insubmísinstitucional i assumir totesles branques que l’Estat té aCatalunya i passar a tenir elcontrol de tot el cos defuncionaris», explica.Requejo no ho veu clar. Per aell és «pràcticamentimpossible fer-ho pas a pas».

!UAB JOAN BOTELLA

!CATEDRÀTIC DECIÈNCIA POLÍTICA UAB

ARXIU/MIREIA ARSO

FERRAN REQUEJO!CATEDRÀTIC DE CIÈNCIAPOLÍTICA PER LA UPF

A la manifestació de la Diada es van veure bande

On han quedat aquellesveus espanyoles

"avançades i il·lustrades"amigues de Catalunya? Nomésqueden els Trueba i elseleccionador de futbol?»

«

ALEIX CUBERESCONSULTOR EN COMUNICACIÓ

DECLARACIONS

CATALUNYA3130

El president de la Generalitat,Artur Mas, no ha deixat de dir desde l’endemà de la Diada que «Ca-talunya necessita estructures d’Es-tat» per recuperar la prosperitat ila dignitat nacional perdudes. Amés, CiU es planteja incloure l’ob-jectiu d’assolir, de manera gradu-al, per fases, l’Estat propi en el pro-grama electoral per a les propereseleccions a la Generalitat. La pri-mera fase dels plans de CiU és lahisenda pròpia. I més enllà? Peraclarir quines són les estructuresd’Estat que manquen a Catalunyai com es podrien aconseguir, Dia-ri de Girona ha contactat amb deuexperts en economia, justícia ociències polítiques.

Per unanimitat, els experts co-incideixen que la primera fased’un hipotètic procés d’indepen-dència de facto comportaria que laGeneralitat passés a recaptar i li-quidar tots els impostos dels ca-talans. En el com, però, divergei-xen. La minoria encara aposta perl’acord amb l’Estat, que és qui enté, actualment, la potestat. La ma-joria, però, pensa que la Genera-litat pot coordinar les estructuresde les quatre diputacions, quegestionen els impostos municipals,amb l’Agència Tributària de Cata-lunya.

Un cop evitada la fuga d’im-postos dels catalans cap a l’Estat,el Govern, segons la gran majoria

d’experts, hauria de transformar lesdelegacions de la Generalitat al’exterior, que ara tenen més aviatuna !nalitat cultural i comercial,en ambaixades amb funcions po-lítiques.

Caldria bastir una xarxa de pro-fessionals diplomàtics que cer-qués complicitats internacionalsperquè les potències decisives re-coneguessin, quan fos necessari,Catalunya com un Estat més. UnEstat, per ser-ho, segons el dret in-ternacional, necessita de tercersque el reconeguin.

Els diversos experts no obvienque la consecució de les estruc-tures d’Estat anhelades pel go-vern d’Artur Mas no podria restarel marge del procés polític en elqual el país és immers des de laDiada.

Conscients que caldria tenir elsuport massiu de la població encas d’engegar un procés de taltranscendència, que implicarial’esclat d’un con"icte, com a mí-nim, polí-tic, alguns experts de-manen que el Govern avanci leseleccions com més aviat millor i que tinguin un caràcter plebisci-tari en la qüestió nacional, en quèels partits detallin el procés d’a-propiació d’estructures d’Estat perguanyar-ne, si no la legalitat, al-menys la legitimitat que dona-rien les urnes. Alguns dels ex-perts, !ns i tot, demanen consul-tar la població en qüestions con-cretes, com la construcció de la hi-senda pròpia.

Els especialistes remarquen queel camí recorregut per l’autogovernha bastit ja bona part de les es-tructures d’Estat (les escoles, el sis-tema sanitari, el cos policial …),

però coincideixen a dir que el Go-vern català, en una hipotètica ter-cera fase, hauria de prendre deci-sions sobiranes en tots els àmbitson no gaudís de competènciesplenes, com ara justícia, universi-tats, immigració, defensa… Seria lamanera de!nitiva de prendre, perla via dels fets, la sobirania que cor-respon a tot Estat.

En aquesta fase hi entra, comdiu la presidenta d’Òmnium Cul-tural, Muriel Casals, entre altres co-ses, la batalla pel reconeixement deles seleccions esportives a escalainternacional. I aquest punt no ésbanal perquè, segons reconeixendiversos dels especialistes, el fac-tor emocional és clau en tot pro-cés sobiranista. A més, demanenvalorar que un primer reconeixe-ment internacional en el pla es-portiu aplanaria els obstacles delreconeixement polític per partd’altres països.

La defensa no és prioritàriaEn gairebé tot procés d’indepen-dència, la qüestió de les forces deseguretat pren un primer pla. Cal-dria que el Govern fes servir elsMossos per assegurar-se el mo-nopoli de la força? No. És el quecreuen gairebé tots els experts.Que Catalunya aconseguirà la in-dependència a les urnes i sense ar-mes, que no pertoquen a un Estatdel segle XXI.

Entre els experts, n’hi ha que noentenen l’estratègia de crear «estructures d’Estat». N’hi ha quecreuen que és una manera opacaque té CiU de parlar d’indepen-dència. I n’hi ha que defensenque no es pot aixecar un Estatsense aquestes estructures prèvies.

RAMON ARAN I VILÀ | GIRONA

Els experts opinen que l’Estat propies construeix primer a l’exterior

El Govern català s’hauriad’apropiar de totes lescompetències en l’última fasedel procés de segregació

«Els sobiranistes han deplantejar-se l’horitzó dela futura legislatura»

Agustí Colomines és historiador per la UB idirector de la fundació CatDem, vinculada a

Convergència i Unió, i entén que «el plantejament quefa el President Mas és gradualista». Colomines apuntaque del que es tracta és d’anar «construint el país sobregrans consensos», el primer dels quals és la hisendapròpia. Per a Colomines, caldria bastir-la amb «unaagència tributària pròpia a partir de les diputacions».

L’historiador creu que ha deser «una combinació entre lacreació d’unes estructuresadministratives i donargaranties jurídiques alscontribuents». A partird’aquí, cal transformar lesdelegacions a l’exterior enambaixades i «anar-nossobiranitzant d’una manerapràctica i mental», un procésque ha d’acabar en unaconsulta que el corrobori.

ARXIU/MIREIA ARSO

«El poble va prendre lainiciativa i és impossiblefer-lo tornar a casa»

El conegut notari itertulià de TV# i $TV

Juan José López Burniolrememora una conversaamb un notari del País Bascque li digué que «un Estat elque fa són tres coses:administra justícia, mantél’ordre públic i recaptaimpostos». Aquestes són,per a ell, les estructuresd’Estat que s’han de bastir.De tota manera, Burniol nocreu que es pugui bastir una

hisenda pròpia sense el consentiment espanyol, ja queel país «no tindrà mai una relació bilateral ambEspanya». Reconeix que la seva aposta pel federalisme«no ha sortit bé i quin camí queda? El del’autodeterminació». El notari pensa que s’ha deconsultar la població «com més aviat millor» i que elGovern ja no pot marcar un full de ruta per etapesperquè els ciutadans s’han avançat als partits polítics.

«L’Estat reconeixerà “defacto” la sobirania deCatalunya si no paga»

El vicepresident del Cercle Català de Negocis iresponsable de Dret Internacional de l’entitat,

Albert Pont, preveu que arribarà un moment en què«l’Estat no podrà assumir les obligacions de pagar elspensionistes, els funcionaris i els aturats catalans pelseu ofegament econòmic». Pont assenyala que, segonsel dret internacional, si l’Estat negligeix competènciesestatals a Catalunya i, al seu torn, les assumeix elGovern català, «reconeixeràde facto la sobirania deCatalunya». L’autor del’assaig Hispania delenda estindica que cal crear un cosde diplomàtics per«assegurar el tret» a l’hora deser reconeguts. Pontadverteix que les estructuresd’Estat «s’han de dotar desubjectivitat internacional»,sense la qual «no tindrienànima».

ARXIU PERSONAL J. J. LÓPEZ BURNIOL

NOTARI I TERTULIÀ

CCN

ALBERT PONTRESPONSABLE DE DRETINTERNACIONAL DEL CCN

AGUSTÍ COLOMINES DIRECTOR DE LACATDEM I HISTORIADOR

eres de la UE, que serà un dels protagonistes en el futur.

DIARI DE GIRONA

independència serà per demà pas-sat», avisa el professor.

Orriols també veu conseqüèn-cies directes sobre l’escenari eco-nòmic: «tot aquest debat suposaincertesa, això és un valor que nogenera con!ança, qualsevol in-versió necessita estabilitat, per laqual cosa un debat llarg sobre la in-dependència acabarà per deprimirles inversions».

Difícil redreçar-hoTant els politòlegs Pau Canaletacom Aleix Cuberes veuen com-plicat que la situació es pugui re-dreçar per la distància emocionalentre Espanya i Catalunya. Cana-leta a!rma que «hi ha un camí deno-retorn: l'autoengany d'Espa-nya, de no creure's Espanya comés realment». «La clau és el pactede l’Estatut, és la comprovació

de!nitiva que no hi ha res a fer».Canaleta recorda que el text va serreferendat pel Parlament, pel Con-grés i en un referèndum i «tot i aixòhi va haver un Tribunal Constitu-cional que el va retallar». «No hi haempatia per part d’Espanya», as-segura Canaleta.

Per a Cuberes, «el problema noés la Constitució, sinó la lecturarestrictiva i la voluntat políticad'aquesta lectura que en fan elspartits espanyols». L’expert en co-municació a!rma que «per re-dreçar la situació, Catalunya hau-ria de tornar a renunciar i no crecque aquesta sigui la prioritat».

El professor de la UdG, Lluís Or-riols, considera, però, que «l’actu-al procés es desin"arà i, en tot cas,a llarg termini, Espanya entendràla seva plurinacionalitat. Cauràpel seu propi pes», conclou.

DIUMENGE, 23 DE SETEMBRE DE 2012 | Diari de Girona