Diagnosi - cilma.cat fileÍndex Entorn físic 1 Característiques demogràfiques 7 Característiques...

Diagnosi

Ecotècnics Estudis i projectes mediambientals

Índex

Entorn físic 1

Característiques demogràfiques 7

Característiques socioeconòmiques, incidència social de les activitats i

paràmetres relacionats amb el nivell de desenvolupament econòmic

10

Educació, associacionisme i activitat cultural 15

Salut, protecció social, serveis socials i seguretat ciutadana 19

Organització i gestió del territori 23

Usos del sòl i planejament territorial i urbanístic 26

Sistemes naturals 32

Riscos ambientals 37

Mobilitat 41

Incidència de les activitats econòmiques sobre els recursos i el medi ambient 47

Fluxos d’aigua 51

Fluxos atmosfèrics 54

Fluxos de residus 57

Fluxos energètics 61

1 Eco

tècn

ics.

Est

ud

is i

pro

ject

es m

edia

mb

ien

tals

Entorn físic

Resum de la situació

Precipitacions La precipitació mitja anual és de prop de 700 mm. Mes més plujós l’octubre i

menys plujós, el març.

Temperatures Màximes absolutes entorn els 38 ºC, el mes de juliol. Mínimes absolutes de

5ºC negatius, al novembre.

Geomorfologia

Topografia planera, sense desnivells importants. Geomorfologia condicionada

pels cursos fluvials. Xarxa fluvial orientada est – oest (riu Ter) i nord – sud

(riu Marroc i riera de Reramus)

Geologia Marge septentrional de la depressió de la Selva. Materials quaternaris fluvials

de terrassa 0, 1 (deveses) i 2 (conreus i hortes i activitat urbana)

Edafologia Aptes per al conreu, zones humides i altres poc desenvolupats.

Hidrologia

Xarxa regida pel riu Ter, riu Marrocs i les rieres de Reramus i Massana.

Xarxa artificial per al reg de les hortes (sèquia Monar i recs artificials

tributaris). Règim fluvial de tipus mediterrani, amb cabal regulat pel sistema

d’embassaments Sau – Susqueda – Pasteral. Descens acusat del cabal del

Ter l’any 1988 – 1989. Aprofitament hidroelèctric per part de l’empresa

BENJAC.

Qualitat

aigües

Aigües amb signe d’estrès a l’Illa de la Pilastra i al Pas d’en Prat. Aigües

contaminades al Pla dels Socs i al Circuit.

Hidrogeologia

Aprofitament de les aigües subterrànies majoritàriament per a abastament

de la població i per a ús industrial. Riu Marrocs té dinàmica efluent. Ter té

dinàmica influent.

2 Eco

tècn

ics.

Est

ud

is i

pro

ject

es m

edia

mb

ien

tals

Elements significatius

Dades insuficients per a la interpretació dels models meteorològics

El Museu de l’Aigua de Salt registra les dades meteorològiques bàsiques

d’una estació meteorològica, tot i no ser una estació del Servei de

Meteorologia de Catalunya. Aquest fet és positiu, ja que es tenen dades de

la pròpia població i no s’ha de dependre d’altres estacions llunyanes. En

canvi, la sèrie de dades que es tenen són insuficients per fer una bona

interpretació del clima i la meteorologia de Salt. Al municipi també es

disposa d’estacions de control d’aforament però no hi ha estacions de

control de qualitat de l’aigua. Caldria fer un esforç inversor per millorar la

recollida d’unes dades importants per la gestió del territori.

Geologia i geomorfologia especialment aptes per al desenvolupament

urbanístic i industrial, així com de zones verdes

Atesa la proliferació d’àrees amb topografia planera i sense problemes greus

d’abastament d’aigua, aquestes podrien ser utilitzades tant per a una futura

expansió del nucli urbà de Salt i dels seus polígons industrials (sobretot les

zones de terrassa 2, amb un risc molt menor d’inundació), com per a la

creació de zones verdes a la riba dreta del Ter, seguint l’exemple del Pla

dels Socs. Els antics cursos abandonats del riu també representen una

oportunitat per recuperar espais naturals de qualitat. És molt important que

el consistori estableixi una normativa que protegeixi el sòl no urbanitzable

per evitar possibles especulacions. El Pla Especial de les Hortes i Deveses de

Salt serà la oportunitat de gestionar la zona correctament.

3 Eco

tècn

ics.

Est

ud

is i

pro

ject

es m

edia

mb

ien

tals

Unitats hidrogeològiques amb bones condicions d’explotació, tot i que amb

risc de sobreexplotació

Les condicions hidrogeològiques ofereixen bones característiques per a

l’explotació dels aqüífers que, d’altra banda són un important reservori

d’aigua. El fet però que s’assoleixin les temperatures més altes els mesos

menys plujosos pot provocar una manca d’aigua temporal. Si aquesta

manca d’aigua coincideix, com ja s’ha produït en alguna ocasió, amb un

episodi de contaminació de les aigües subterrànies, pot existir un problema

important per les comunitats de veïns que no reben aigua de la xarxa

d’abastament i tenen pous per a ús domèstic.

Dades insuficients al Registre d’aigües de l’Agència Catalana de l’Aigua

(aigües superficials i subterrànies). Usos de l’aigua

No existeix un bon registre de captacions, tant superficials com

subterrànies, del municipi de Salt a l’Agència Catalana de l’Aigua. És més:

no existeix cap registre d’aprofitaments superficials, encara que aquest fet

pugui ser degut a què l’aigua superficial es distribueix per la xarxa de recs

que travessa bona part del municipi i no s’aprofita directament del riu.

L’ús de l’aigua superficial és eminentment agrícola (a banda de l’ús

hidroelèctric) i l’ús de l’aigua subterrània és preferentment industrial.

Regulació força correcta del cabal de la sèquia Monar

El cabal de la sèquia Monar és regulat artificialment. Generalment, aquesta

regulació és correcta però s’han produït alguns casos que, degut a obres de

manteniment o similars, s’ha tallat el subministrament i això ha provocat

malestar entre els regants.

4 Eco

tècn

ics.

Est

ud

is i

pro

ject

es m

edia

mb

ien

tals

La contaminació superficial pot afectar els aqüífers quaternaris

L’al�luvial del riu Ter actua en règim influent, és a dir, es recarrega

mitjançant el flux subterrani dels seus afluents. Aquests afluents, per

contra, es recarreguen en règim efluent (recàrrega per part de les aigües

superficials). Aquest fet implica que la contaminació de les aigües

superficials afectarà, sense cap mena de dubte, les aigües subterrànies dels

aqüífers quaternaris, sobretot les aigües de l’aqüífer del riu Ter. Això és

especialment preocupant si es té en compte que l’Illa de la Pilastra i el Pas

d’en Prat presenten símptomes d’estrès i el Pla dels Socs i el Circuit

presenten aigües contaminades.

Salt es troba dins d’una zona potencialment inundable, amb un cert risc

d’erosió de terraplens de carreteres en èpoques de pluges

Segons el pla INUNCAT (Agència Catalana de l’Aigua, juny 2001), Salt està

catalogat com a zona potencialment inundable dins de l’àmbit de delimitació

geomorfològica, si bé no es preveuen avingudes per a cap període de retorn

segons el mapa de delimitació hidràulica. No obstant, això no vol dir que no

s’hagin de prendre les mesures necessàries pel risc que suposa tenir un

nucli urbà i totes les seves infrastructures sobre una terrassa fluvial.

5 Eco

tècn

ics.

Est

ud

is i

pro

ject

es m

edia

mb

ien

tals

Diagnosi estratègica

PUNTS FORTS PUNTS FEBLES

- Presa de dades meteorològiques al Museu

de l’Aigua, dins el terme municipal.

- Temperatures més altes els mesos menys

plujosos amb la conseqüent manca d’aigua.

- Antics cursos del riu abandonats que

representen una oportunitat per la

recuperació d’espais naturals.

- La geomorfologia i les característiques

geològiques del municipi afavoreixen

l’expansió del nucli urbà de Salt per la zona

d’hortes i deveses.

- La geomorfologia i les característiques

geològiques possibiliten la creació de noves

zones verdes, sobretot a la riba dreta del

riu Ter

- La particular geologia i geomorfologia del

municipi no possibilita que hi hagi bons

afloraments geològics susceptibles d’ésser

inventariats al Catàleg de Punts d’Interès

Geològic de Catalunya tot i que hi ha alguns

elements d’interès local.

- Aqüífers fàcilment explotables i amb

bones condicions hidrogeològiques. Hi ha

un potent paquet d’argiles que és un

reservori d’aigua.

- Aigües amb signes d’estrès a l’Illa de la

Pilastra i al Pas d’en Prat i aigües

contaminades al Pla dels Socs i al Circuit.

- Hi ha estacions de control d’aforament al

terme municipal.

- Manca d’estacions de control de qualitat de

l’aigua al municipi.

- La sèquia Monar mostra, en general, una

bona regulació del seu cabal

- Hi ha antecedents de malestar entre els

regants si la sèquia Monar queda sense cabal

- Aqüífers quaternaris molt vulnerables a la

contaminació superficial

- Existeixen 52 pous per a ús domèstic de

comunitats de veïns que no reben aigua de la

xarxa d’abastament.

- Episodis esporàdics de contaminació de les

aigües subterrànies.

- Zona potencialment inundable

6 Eco

tècn

ics.

Est

ud

is i

pro

ject

es m

edia

mb

ien

tals

- Risc d’erosió de terraplens en èpoques de

pluges intenses i crescudes del riu

7 Ecotècnics. Estudis i projectes m

ediambientals

Característiques demogràfiques


Nombre

d’habitants

Actualment n’hi ha 23.270 amb una tendència a l’augment de la població

des de l’any 1996.

Creixement

Fins l’any 1991 el creixement total de la població era netament positiu,

aquesta tendència va canviar en el període 1991 – 1996 on el creixement

va ser negatiu degut a un saldo migratori negatiu. A partir de l’any 1998 la

població torna a augmentar.

Estructura de

la població Tendència a l’envelliment de la població.

Immigració

Actualment hi ha 8.261 habitants nascuts a fora de Catalunya. 5.698

nascuts a Espanya (exceptuant Catalunya) i 2.563 nascuts a l’estranger

(d’aquests un 92,5 % són extracomunitaris).


ediambientals


Tendència general a l’augment de la població des de l’any 1983

Des de l’any 1983 la població a Salt no ha parat d’augmentar, exceptuant

un període de 2 anys (1994 – 1996) en que la població va disminuir. A

partir d’aquest moment la tendència va tornar a ser a l’alça fins arribar a

l’actualitat amb 23.270 habitants. Aquest creixement és degut al signe

positiu del creixement natural i del saldo migratori. La immigració procedeix

en la seva majoria de països extracomunitaris i per aquesta raó (diferències

culturals) cal un esforç molt important per integrar aquestes persones al

municipi.

L’estructura de població presenta una tendència a l’envelliment

Malgrat el creixement de població que hi ha a Salt, la piràmide d’edats de

població indica que la població envelleix. Aquesta tendència es pot invertir si

s’aconsegueix que augmenti la taxa de natalitat i s’atrau immigració jove

cap al municipi. Cal tenir en compte però que els residents crònics de

l’hospital psiquiàtric estan empadronats al municipi i això desvirtua les

dades demogràfiques atorgant un pes específic més important a la població

envellida.


ediambientals



- Tendència de creixement de la població

en els últims anys degut al creixement

natural positiu i a l’arribada d’immigrants.

- Estructura d’edats de la població amb

tendència a l’envelliment.

- Localitat de destí d’immigrants

procedents de Catalunya, la resta de l’estat

espanyol i de l’estranger.

10 Ecotècnics. Estudis i projectes mediambientals

Característiques socioeconòmiques, incidència

social de les activitats i paràmetres

relacionats amb el nivell de desenvolupament

econòmic


Habitatges

Majoritàriament els edificis són de vivendes unifamiliars i estan declarats en

bon estat de conservació, per sobre la mitjana catalana i comarcal. La gran

majoria de la població però, viu en blocs de pisos. El preu dels habitatges

d’obra nova depèn de la zona i oscil�la entre 1180€ i 902€ el m2 útil.

Mercat de

treball

Els diferents sectors econòmics no han variat el seu nombre d’ocupats els

últims anys. Les taxes d’atur es mantenen per sobre de la mitjana comarcal. El

col�lectiu que presenta més atur és el que es troba en una franja d’edat de 20

a 35 anys, amb certificat d’estudis o EGB i que treballa en el sector secundari.

Salt genera menys llocs de treball que la població activa del municipi.

Sectors

econòmics

El sector primari té poca importància al municipi exceptuant les explotacions

forestals de les deveses que determinen el paisatge d’un sector de Salt. El

sector secundari presenta una tendència a l’estabilització, consolidant-se com

el segon sector en importància. El sector més important de Salt és el terciari,

amb predomini de les empreses de serveis per sobre les empreses de venta al

detall. Aquest sector està en alça i és el que ofereix més llocs de treball.

Àrees

d’influència

La majoria de desplaçaments dels saltencs, ja sigui per raó de treball, estudi,

oci o compres es realitzen a la veïna Girona.



Bon estat de conservació dels edificis, amb un alt percentatge d’edificis

deshabitats i preu dels habitatges baix

La majoria dels edificis de Salt estan declarats en bon estat de conservació

(92,7%), percentatge més elevat que a la comarca i la província. Tot i això,

hi ha molts habitatges deshabitats (14%), la qual cosa fa que en els propers

anys el percentatge d’edificis i/o habitatges en mal estat o amb alguna

deficiència es puguin veure incrementats. Aquest fet també pot comportar

una disminució del preu dels habitatges de segona mà els propers anys.

Els habitatges de nova construcció o de segona mà a Salt tenen un preu

més baix que a les principals ciutats de la província de Girona. Els preus

dels habitatges d’obra nova oscil�len entre els 1.180 € i 902 € el m2 útil i els

preus dels habitatges de segona mà oscil�len entre els 881 i 637 € el m2

útil.

El sector terciari i el sector secundari són els sectors d’ocupació amb més

rellevància

Els sectors secundari i terciari de l’economia de Salt representen el 99%

d’ocupats del mercat de treball del municipi (el sector terciari representa el

52% i el sector terciari el 47%) Aquesta distribució de l’ocupació segueix els

cànons que regeixen la resta de Catalunya, però amb un percentatge molt

baix d’ocupació en el sector primari.


Taxa d’atur alta però amb tendència a disminuir

La taxa d’atur a Salt és més alta que la de la comarca del Gironès: les

últimes dades indicaven una taxa d’atur del 6,15%. A més, s’ha detectat

que el nombre d’aturats al municipi ha anat disminuint en els últims anys.

El sector femení de la població és el que es veu més perjudicat per l’atur:

les dones representen la majoria d’aturats de Salt. La tendència que

segueix la taxa d’atur femení és de disminució però més lentament que no

pas la taxa d’atur dels homes.

El municipi no és autosuficient en relació als llocs de treball

A partir de l’anàlisi de mobilitat obligada de desplaçaments residència-

treball es pot determinar que Salt no genera prou llocs de treball pels seus

habitants i aquests han de marxar a fora de la població per a poder

treballar. La diferència entre llocs de treball atrets i generats a Salt és de

3.843 negatius, aquesta xifra indica que Salt no és autosuficient en relació

als llocs de treball.

L’establiment d’empreses a Salt s’estabilitza

En els últims anys no hi hagut massa variacions quant al nombre

d’empreses que s’estableixen a Salt. Tot i aquest fet, es nota una lleugera

tendència a augmentar el nombre d’empreses.

Dependència de la ciutat de Girona

La situació geogràfica de Salt respecte a Girona, l’acumulació

d’infraestructures de comunicacions a Salt i la història d’aquests dos

municipis, fa que hi hagi una forta dependència de Salt cap a Girona.

Aquesta dependència es veu reflectida en àmbits com el treball, l’estudi i

l’oci. Aquests tres àmbits es concentren majoritàriament a Girona i per tant


els saltencs tendeixen a cobrir aquestes necessitats a Girona en detriment

de Salt.

Actualment, s’han dut i es duran a terme diferents accions per disminuir

aquest fet. Algunes d’aquestes accions són l’elaboració del Programa

d’Orientació per als Equipaments Comercials (P.O.E.C.) i un conveni amb la

Generalitat de Catalunya per adquirir pisos per a joves.




- Bon estat de la majoria de vivendes del

municipi.

- Percentatge elevat d’habitatges que es

troben deshabitats (14 %)

- Acords amb la Generalitat de Catalunya

per oferir lloguers d’habitatges per a joves

a preus baixos.

- Taxa d’atur més elevada que la mitjana

comarcal.

- Els preus dels habitatges de Salt són més

econòmics que a les principals ciutats de la

província de Girona.

- La diferència de llocs de treball atrets pel

total de llocs de treball generats és negativa

(- 3.843). El municipi no és autosuficient en

relació als llocs de treball.

- Salt disposa d’un Programa d’Orientació

per als Equipaments Comercials (P.O.E.C.)

- El sector primari de l’economia no té un

pes específic important en el municipi.

- Com a la resta de Catalunya el principal

sector econòmic és el terciari tot i que el

sector secundari també té molta força al

municipi.

- Dependència de l’exterior en àmbits com el

treball, estudi i oci. Girona és el principal

focus d’atracció.

- El nombre d’empreses establertes

presenta una lleugera tendència a

l’augment.


ediambientals

Educació, associacionisme i activitat cultural


Escoles

A Salt hi ha 14 centres d’educació que donen servei a tots els nivells

educatius excepte l’universitari. Així es dóna cobertura a una franja

d’edat de 0 a 18 anys. A més, hi ha una escola d’adults en

funcionament.

Alumnes i

professors

L’any 2000 hi havia 3.189 alumnes que cursaven els seus estudis a Salt.

1.437 en centres públics i 1.752 en centres privats.

Nivell d’instrucció

de la població

Percentatge important de la població amb EGB de primera etapa o

segona etapa acabada.

Coneixement del català inferior a la mitjana comarcal.

Equipaments i

serveis

Zona esportiva municipal, zona esportiva les Guixeres, Museu de l’Aigua,

sala auditori la Mirona, centre cívic la Cooperativa, Teatre de Salt,

biblioteca Jaume Ministral i Masià, biblioteca Massagran, Estació Jove,

dos casals de jubilats, escola municipal de Belles Arts, Coma – Cross i

Centre Naturalista de Salt.

Associacions 6 AMPA, 7 de veïns, 34 culturals, 39 esportives, 17 recreatives, 6 de

joves, 4 religioses, 9 empresarials, 7 ideològiques, 8 polítiques.

Agenda cultural 10 activitats i/o festes d’iniciativa municipal i 14 festes i/o activitats

d’iniciativa de les entitats del municipi.

Participació a

les eleccions

En totes les eleccions analitzades, les dades de participació són més

baixes que a la comarca del Gironès, província de Girona i Catalunya.


ediambientals


Serveis educatius que cobreixen totes les franges d’edat

A la població de Salt es cobreixen tots els nivells educatius excepte els

estudis universitaris que es concentren a la veïna ciutat de Girona. Hi ha

3.189 alumnes que estudien a Salt i es reparteixen en 14 centres d’educació

de caràcter privat i públic. Les places per infants de 0 a 3 anys són

insuficients com a la majoria de ciutats de Catalunya.

Nivells educatius de la població correctes però nivell de català baix

La majoria de la població ha finalitzat el estudis d’EGB de primera etapa. Un

7,27% de la població no ha finalitzat els estudis primaris, un 57% no ha

assolit els estudis secundaris i un 1,2% de la població té estudis superiors.

Aquests percentatges són inferiors a les mitjanes de la comarca.

El nivell de coneixement del català dels saltencs és baix en comparació amb

les poblacions veïnes. Tot i això, més de la meitat de la població entén,

parla, escriu o llegeix el català, mentre que un 4,8% no l’entén.

Escoles adherides al Projecte Rius i un Instituts d’Educació Secundària (IES)

amb plaques solars

En el municipi de Salt hi ha tres centres que estan adherits al Projecte Rius:

IES Salvador Espriu, Escola Pompeu Fabra i l’IES Vallvera.

L’IES Vallvera també destaca per ser el primer centre de les comarques

gironines que disposa de plaques d’energia solar i forma part del projecte

de la Xarxa d’Escoles Solars. Aquest institut també té com a objectiu ser

una escola verda i per aquest motiu desenvolupa diferents projectes cap a

la sostenibilitat del centre.


ediambientals

Vida associativa rica i serveis municipals diversificats

Al municipi hi ha registrades 142 associacions en 10 àmbits diferents. La

majoria de les associacions són culturals o esportives. El fet que, durant

l’any, hi hagi diverses activitats i festes organitzades per les entitats

demostra que la vida associativa al municipi a banda de ser rica, també és

activa. Segons les enquestes de participació ciutadana, els principals

problemes de les associacions són: la poca disponibilitat de locals, escassos

recursos, desaparició d’associacions de veïns i poc pressupost de

l’Ajuntament per a les associacions.

La poca disponibilitat de locals sembla que es podrà solucionar amb la

construcció d’un ateneu popular a l’antiga fàbrica Coma Cros on està previst

que es doni cabuda a les associacions que ho necessitin.

Les infraestructures i serveis municipals són diversos i poden cobrir una

gran franja de la població.


ediambientals



- Servei per a tots els nivells educatius fins

als 18 anys.

- Baix nivell de coneixement del català en

comparació als municipis veïns.

- Escola d’adults, on es fa alfabetització

d’immigrants.

- Poca participació ciutadana en les

activitats associatives.

- L’IES Vallvera disposa de plaques solars i

tres centres de Salt estan adherits al

Projecte Rius.

- Manca de locals municipals per les

entitats i/o associacions. Percepció

ciutadana que hi ha poc pressupost de

l’Ajuntament per a les associacions i

entitats.

- S’ampliarà l’oferta de centres educatius

amb la construcció d’una nova escola

bressol.

- Poca vinculació entre associacions.

- La majoria de la població té els estudis

primaris acabats.

- Baixa participació ciutadana en les

diferents eleccions analitzades.

- Existeix diversitat d’equipaments i serveis

municipals i hi ha perspectives

d’augmentar-los.

- Manca de places per infants de 0 a 3

anys.

- Hi ha moltes associacions i de diversos

àmbits, la majoria culturals i esportives.

- Es duen a terme moltes activitats i

festivitats tant d’iniciativa municipal com

d’iniciativa d’entitats i associacions.

- S’està construint un ateneu popular a

l’antiga fàbrica Coma Cros que donarà

cabuda a les associacions que necessitin un

local.

19 Eco

tècn

ics.

Est

ud

is i

pro

ject

es m

edia

mb

ien

tals

Salut, protecció social, serveis socials i

seguretat ciutadana


Infrastructures de

salut

Centre d’Atenció Primària (CAP), 7 farmàcies i Parc Hospitalari Martí i

Julià.

Centre d’Atenció

Primària

En el Centre d’Atenció Primària hi treballen 5 equips d’Atenció

Primària (EAP) per adults i 2 EAP en pediatria tant pel torn de matí

com pel torn de tarda.

Àrea Bàsica de Salut

de Salt

A més de Salt inclou les poblacions d’Aiguaviva, Bescanó, Vilablareix

i Fornells de la Selva, cada població amb el seu consultori.

Equip de Serveis

Socials

El composen tres treballadors socials, dos educadors socials, dos

treballadors familiars, una treballadora social d’atenció a la dona,

una coordinadora de serveis i un conserge amb els recursos

específics.

Serveis Socials

d’Atenció Primària

Es distribueixen en tres sectors amb una població potencial de 7.500

persones a cada sector.

Problemàtica social Les principals problemàtiques detectades han estat econòmiques i

d’inadaptació social.

20 Eco

tècn

ics.

Est

ud

is i

pro

ject

es m

edia

mb

ien

tals


Les barreres arquitectòniques es van reduint

Els edificis municipals com el Centre d’Atenció Primària, l’Ajuntament i les

escoles entre altres s’han adaptat per facilitar l’accés de les persones de

mobilitat reduïda. En les últimes remodelacions de la via pública també s’ha

tingut en compte aquest col�lectiu.

Hi ha redactat un Pla d’Accessibilitat que es durà a terme en 4 fases, la

primera de les quals s’executarà a partir de l’any 2004.

Baix percentatge d’automedicació de la població

Aproximadament el 20% dels medicaments venuts l’any 2002 a les

farmàcies de Salt va ser sense prescripció mèdica, aquesta dada varia en

funció de la ubicació de les farmàcies en el municipi.

Les principals problemàtiques ateses pels Serveis Socials tenen relació amb

l’àmbit econòmic i la inadaptació social

La majoria de casos fitxats pels Serveis Socials en el període 1999 – 2001 a

Salt són per causes relacionades amb l’economia i la inadaptació social.

De les problemàtiques econòmiques destaquen els aspectes laborals i de les

problemàtiques d’inadaptació social destaquen els problemes en relacions

familiars i l’aprenentatge, amb un tant per cent elevat de problemàtiques

relacionades amb els maltractaments.

Es detecten problemes relacionats amb la immigració, però en un

percentatge no massa important.

21 Eco

tècn

ics.

Est

ud

is i

pro

ject

es m

edia

mb

ien

tals

Hi ha un augment del nombre de casos atesos en els Serveis Socials que

pot ser degut a un augment de problemes al municipi o bé a un major

coneixement de la població dels ajuts que es poden obtenir en aquest

servei.

22 Eco

tècn

ics.

Est

ud

is i

pro

ject

es m

edia

mb

ien

tals



- Molts dels edificis públics municipals són

de fàcil accés per a la població amb

dificultats de mobilitat.

- Resten encara barreres arquitectòniques

per suprimir d’edificis públics i via pública.

- Hi ha redactat un Pla d’Accessibilitat que

té quatre fases i començarà a executar-se

l’any 2004.

- Augment de l’atenció en centres de Serveis

Socials.

- Les barreres arquitectòniques es van

reduint.


Organització i gestió del territori


Participació

eleccions Tendència a la disminució.

Àrea de Medi

Ambient

Té un sol tècnic. Fins ara ha treballat a partir de l’Area d’Urbanisme amb

els tècnics corresponents a aquesta àrea.

Despeses Medi

Ambient

La partida de l’Àrea de Medi Ambient correspon en un 87% a la gestió de

les Deveses. Aquest pressupost correspon a l’1% del pressupost ordinari

total.



Tendència a millorar els mitjans de l’Àrea de Medi Ambient

L’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament ha funcionat durant molt temps

com a part de l’Àrea d’Urbanisme i sense tècnics propis. Actualment s’han

separat aquestes dues àrees, s’ha contractat un tècnic ambiental i es

comença a establir un pressupost específic per la gestió ambiental.

Concretament, hi ha una voluntat de mantenir el pressupost assignat al

Parc de les Deveses per realitzar accions com la neteja dels accessos,

l’adequació del carril bicicleta o tasques de sensibilització.

Ajuntament pioner en impulsar accions a favor del medi ambient

Tradicionalment, l’Ajuntament de Salt ha estat pioner en accions a favor del

medi ambient com la creació de la figura del policia ecològic, la recuperació

del Parc de les Deveses o la prohibició de la cacera al seu terme municipal.

Actualment, es vol continuar en el mateix sentit i prova d’això és la

realització del Manual de Bones Pràctiques Ambientals per la gestió

municipal (encara pendent d’aprovació) o fins i tot, la culminació de tot un

procés amb l’impuls de l’Agenda 21 Local.

Població sensibilitzada pel medi ambient

El municipi disposa d’una xarxa social activa en temes de medi ambient. Tot

i ser una població on la participació electoral és baixa, la participació en

associacions i entitats és important realitzant així, una tasca de pressió

social significativa.




- Tendència a mantenir pressupost per la

gestió del Parc de les Deveses.

- Participació electoral baixa.

- Existència d’un pressupost per neteja

d’accessos, adequació del carril bici i tasques

de sensibilització.

- Àrea de Medi Ambient amb pocs mitjans

tècnics.

Ajuntament pioner en accions

mediambientals: figura del policia ecològic,

recuperació del Parc de les Deveses,

prohibició de la cacera...

- Existència d’un Manual de Bones Pràctiques

per les dependències municipals.

- Xarxa social activa en temes de medi

ambient.


ediambientals

Usos del sòl i planejament territorial i

urbanístic


Planejament

supramunicipal

El Pla Territorial General de Catalunya (PTGC) inclou Salt a l’àrea

urbana de Girona. El Pla Territorial Parcial (PTP) de les Comarques

Gironines encara no ha estat redactat. Salt no té cap espai dins el

Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN)

Planejament

urbanístic municipal

vigent

Es basa en la Revisió del Pla General de Salt, aprovat el mes d’abril

de l’any 2002. El Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de Salt va

ser aprovat el mes de febrer de 1987.

Classificació del sòl

segons el PGOU

Urbà (comprèn zona general residencial que configura carrers, zona

general residencial amb espais oberts, zona general industrial que

configura carrers, zona general industrial amb espais oberts), sòl

urbanitzable (sòl urbanitzable delimitat i sòl urbanitzable no

delimitat) i sòl no urbanitzable (és la zona de valor ecològic –

paisatgístic)

Els sistemes Hi ha el d’espais lliures, d’infrastructures de serveis i d’equipaments

comunitaris.

Model viari Funcionament en forma de xarxa que permet lligar l’àmbit urbà amb

els municipis veïns i els grans eixos de comunicació.

Model residencial Aposta per la diversificació de l’oferta d’habitatges.

Planejament amb

incidència ambiental Pla Especial de les Hortes i Deveses de Salt.


ediambientals


Salt forma part segons el Pla Territorial General de Catalunya de l’àrea

urbana de Girona

A més de formar part de l’àrea urbana de Girona, forma part de les

comarques industrials terciàries on es preveu un fort creixement pels

propers anys. El sistema urbà de Girona té al conjunt de Catalunya una

funció reequilibradora que, amb el suport adequat, permetrà complementar

el sistema metropolità central (de Barcelona) i n’esdevindrà alternativa.

Aquests factors que preveu el Pla Territorial, donen a Salt unes bones

expectatives de creixement en els propers anys.

Planejament urbanístic vigent aprovat l’abril del 2002

El mes d’abril del 2002 es va aprovar la Revisió del Pla General del Municipi

de Salt. Tenir una normativa vigent segons les necessitats urbanístiques del

municipi fa que aquest pugui afrontar els nous reptes.

Salt disposa d’un casc antic atractiu per a la població actual i per la població

potencial. També disposa d’un patrimoni cultural i arquitectònic lligat a

l’activitat agrícola i a les indústries tèxtils

Les polítiques de rehabilitació del casc antic, tant pel que fa a edificis com a

la millora de l’espai públic, estan potenciant aquesta zona com a àrea de

centralitat urbana. És important que un municipi com Salt que sempre ha

estat molt vinculat a la ciutat de Girona, també disposi d’un nucli antic i

d’un patrimoni cultural i arquitectònic que li doni identitat pròpia i que ajudi

a la cohesió general del nucli urbà.


ediambientals

Disponibilitat de terrenys aptes per a urbanitzar amb possibilitat per acollir

usos residencials, terciaris i industrials

Al sud del municipi existeix actualment una àmplia zona agrícola que ha

estat transformada en sòl urbanitzable. Aquest espai disposa de bones

comunicacions i pot acollir part del fort creixement que preveu el Pla

General Territorial de Catalunya per aquesta zona.

Extensa àrea de valor natural i paisatgístic compresa bàsicament entre la

sèquia Monar i el riu Ter, qualificada de sòl no urbanitzable

El planejament preveu aquesta àmplia zona com a pulmó verd de la

població. Es preveuen mesures per restaurar i potenciar aquest espai, tant

pel que fa al seu ús lúdic per part de la població com pel que fa als seus

valors mediambientals. La redacció del Pla Especial de les Hortes i Deveses

de Salt amb el seu Pla d’Actuacions ha de permetre una millora de la gestió

d’aquest espai.

Polítiques de restauració i rehabilitació de barris existents amb capacitat per

atraure nova població i mantenir l’actual

Tot i que Salt preveu l’expansió del seu casc urbà en els propers anys, no

cal oblidar el que ja existeix a l’actualitat. Les polítiques de restauració i

rehabilitació de barris existents, permeten que aquests continuïn vius i

eviten que la gent els abandoni per ocupar noves àrees. És per tant al

mateix temps una política d’estalvi de sòl urbà.


ediambientals

Els forts creixements urbans que ha experimentat el nucli de Salt en alguns

períodes, juntament amb les mancances de planificació, han generat una

herència urbanística i una imatge urbana amb dèficits que cal afrontar

Els forts creixements de població van propiciar l’aparició de projectes

ambiciosos com el d’Eixample de 1927 o el Pla General de 1955, on Salt

figurava dins la zona d’influència de Girona. El creixement especulatiu va

provocar l’augment desmesurat d’una trama urbana superpoblada i

atapeïda amb greus mancances d’infrastructures. El Pla urbanístic de 1971

no va posar fi a aquesta situació sinó que va incrementar encara més les

expectatives urbanístiques.

No va ser fins el 1986 quan es va aprovar un Pla General en plena

democràcia que va marcar un punt d’inflexió en polítiques urbanístiques del

municipi i va iniciar una recuperació sobretot en temes de caràcter

col�lectiu.

Dèficits funcionals entre la xarxa viària, els equipaments comunitaris i els

espais verds de la ciutat

La revisió del Pla General de 2002 es marca com a objectiu crear una xarxa

de relacions entre els espais lliures, els equipaments comunitaris, el sistema

viari i les diferents àrees de la ciutat. La creació d’aquesta estructura

urbana dotaria al municipi de Salt d’una complexitat urbana molt

enriquidora pels seus habitants.


ediambientals

Manca d’ordenances municipals referents a la construcció amb criteris

mediambientals en edificació i obra pública

La previsió d’expansió del nucli urbà pels propers anys no ha estat

acompanyada fins el moment d’una ordenança municipal que reguli els

factors que fan referència a les energies renovables i a l’arquitectura

bioclimàtica per les noves construccions. Hi ha nombrosos exemples de

municipis que han començat a tenir en compte el tema de l’energia solar,

l’ús de materials menys agressius amb el medi ambient, etc.

Usos inadequats dins l’àmbit del sòl no urbanitzable

El sòl no urbanitzable del municipi es concentra a la zona nord, entre la

sèquia Monar i el riu Ter. Aquest és un territori on es concentren diferents

tipus d’activitats, moltes vegades incompatibles entre elles, que cal regular.

També existeixen edificacions corresponents a indústries que actualment

estan fora d’ordenació i que caldrà reubicar. Actualment s’està redactant el

Pla Especial d’usos del sòl no urbanitzable que ha de regularitzar aquesta

situació.


ediambientals



- Planejament urbanístic vigent aprovat

l’abril del 2002.

- Els forts creixements urbans que ha

experimentat el nucli en alguns períodes,

juntament amb les mancances de

planificació, han generat una herència

urbanística i una imatge urbana amb

dèficits que cal afrontar.

- Casc antic atractiu per a la població actual i

per la població potencial així com patrimoni

cultural i arquitectònic lligat a l’activitat

agrícola i a les indústries tèxtils.

- Retard en desenvolupament de nous

sectors urbans que podrien proveir el poble

de noves tipologies edificatòries i àrees

comercials.

- Disponibilitat de terrenys aptes per a

urbanitzar tant per usos residencials com

usos corresponents als sectors secundaris i

terciaris.

- Dèficits funcionals en la xarxa viària i en

espais verds de la ciutat.

- Extensa àrea de valor natural i paisatgístic

entre la sèquia Monar i el riu Ter qualificada

de sòl no urbanitzable.

- Falta d’ordenances municipals referents a

la construcció sostenible en edificació i obra

pública.

- Polítiques de restauració i rehabilitació de

barris existents amb capacitat per atraure

nova població i mantenir l’actual.

- Usos inadequats dins l’àmbit del sòl no

urbanitzable.

32 Eco

tècn

ics.

Est

udis

i p

roje

ctes

med

iam

bie

nta

ls

Sistemes naturals


Poblament vegetal

Bosc caducifoli de ribera: verneda i sargar, bardisses, fenassars, prats

secs, poblaments herbacis higròfils, poblaments aquàtics submergits o

flotants, poblaments herbacis dels conreus i els ruderals i canyar.

Importància

ambients per

fauna

Paisatge mosaic. Cerca d’aliment i refugi, connexió entre ambients,

zona de pas, nidificació.

Poblament animal Important representació avifauna

Conservació

espais

Abandonament de terres agrícoles i arbredes. Absència d’accions

pertorbadores.

Impactes Activitats agràries i ramaderes, línies elèctriques, plantacions arbòries,

camins, ús recreatiu, activitats industrials aïllades.

33 Eco

tècn

ics.

Est

udis

i p

roje

ctes

med

iam

bie

nta

ls


Bosc de ribera en recuperació amb un elevat valor ecològic

El bosc caducifoli de ribera es troba en estat fragmentari però amb el temps

es pot recuperar si continuen les condicions de manca d’acció humana a la

zona. Aquesta comunitat és un ambient humit que conté un component

biològic, tant animal com vegetal molt particular que no es troba a les

comunitats perennifòlies. Els invertebrats, amfibis i aus hi juguen un paper

important.

La comunitat d’aus s’hi troba molt lligada ja que l’utilitza com a zona de pas

i nidificació. Qualsevol alteració de la zona podria afectar la riquesa

faunística d’aquest ambient.

El bosc de ribera del riu Marroc, tot i presentar menys diversitat que el del

Ter, també té importància ecològica per molts organismes fent de connector

amb àrees del Pla de Girona. Aquest curs però, es troba canalitzat, els

marges fixats amb blocs de pedra i és estassat i aclarit periòdicament. Això

dóna lloc a un bosc de ribera en mal estat, poc dens i on els arbres

autòctons han estat substituïts.

Cal tenir en compte el valor ecològic del bosc de ribera i mantenir-lo en bon

estat per una màxima diversitat i conservació de la zona.

El valor de Salt com a corredor biològic

Salt juga un paper de connector de tot un seguit d’hàbitats amb un paper

ecològic important, alguns d’ells vulnerables, que cal conservar per a

mantenir la diversitat. La bardissa, el fenassar i els herbassars són

comunitats que proporcionen un indret ideal perquè moltes espècies puguin

fer-hi el niu, cercar-hi aliment o trobar-hi refugi. Això vol dir que en

depenen molts organismes i que donen diversitat.

34 Eco

tècn

ics.

Est

udis

i p

roje

ctes

med

iam

bie

nta

ls

El bosc de ribera també manté la diversitat ja que conté un component

biològic molt particular gràcies al seu ambient humit.

Salt gaudeix de la presència d’espècies singulars gràcies als microambients

Dels diferents ambients de Salt, n’hi ha alguns que destaquen per la

presència d’algunes espècies singulars, molt adaptades o estranyes dins la

comarca. Això és degut als diferents microhàbitats específics que s’hi

troben. La xarxa de regadiu també inclou un sistema de rec que crea un

microambient humit que esdevé l’hàbitat d’algunes d’aquestes espècies

singulars.

Hi ha zones que poden plantejar problemes greus de conservació

Els prats secs, fenassars i prats segats, degut al clima relativament plujós

del Gironès, acabaran essent envaïts per espècies llenyoses si no hi ha cap

acció pertorbadora (crema, pastura...) que ho impedeixi.

El procés d’invasió és lent però aquestes plantes llenyoses fan ombra i

contribueixen a la formació d’un sòl més gruixut perjudicial per les espècies

herbàcies.

La gestió d’aquests tres ambients és complicada i cal tenir clar que el seu

manteniment depèn d’una acció pertorbadora que eviti la invasió de plantes

llenyoses a les comunitats.

És necessària una gestió adequada per a garantir la diversitat del municipi

Pel manteniment de la importància del municipi com a corredor biològic i de

la gran diversitat d’espècies i hàbitats que s’hi troben, es fa palesa la

necessitat d’uns plans de gestió adequats pel seu manteniment.

Cal un pla de gestió on el principal eix siguin els ambients que presenten

problemes de conservació, una gestió per tal de mantenir la diversitat

biològica i preservar els espais d’interès ecològic.

35 Eco

tècn

ics.

Est

udis

i p

roje

ctes

med

iam

bie

nta

ls

Aquest Pla de Gestió haurà de tractar problemes com l’abandonament de la

zona agrícola, l’absència d’accions pertorbadores, el risc d’inundacions, les

estassades i l’ús de màquines pesades a les ribes del Ter, la substitució

d’arbres autòctons i les modificacions del curs del riu entre d’altres.

36 Eco

tècn

ics.

Est

udis

i p

roje

ctes

med

iam

bie

nta

ls



- Herbassars dels quals depenen molts

organismes per aliment i refugi.

- Comunitats vegetals no massa ben

constituïdes degut que el paisatge vegetal es

troba molt humanitzat.

- Presència d’espècies herbàcies de prat

sec molt rares a les comarques gironines.

- Desaparició d’arbres morts que l’avifauna

utilitza com espai de nidificació.

- Bosc caducifoli que conté un component

biològic, animal i vegetal, molt particular.

- Riu Marroc canalitzat i ribes estassades i

aclarides periòdicament.

- Verneda que indica un bon estat del

bosc de ribera.

- Prats secs que sense crema, pastura o

pertorbació serà ocupat per plantes

llenyoses.

- Comunitat de bardissa important per a

moltes espècies animals per fer-hi el niu,

buscar-hi aliment o refugi. És un primer

estadi de recuperació del bosc.

- Verneda substituïda per espècies de

creixement ràpid en alguns trams fluvials. En

altres trams, les clarianes han estat ocupades

per espècies oportunistes.

- Poblament d’avifauna important degut a

la situació geogràfica de la zona. - Línies elèctriques són risc per les aus.

- Zona utilitzada per moltes espècies

d’aus com a zona de pas.

- Poblacions de mustela en bon estat .

- Paisatge mosaic de camps, conreus i

marges que són utilitzats per moltes

espècies animals com a refugi i aliment.

- Sistema de recs que representa un

microambient molt específic on es troben

espècies animals i vegetals interessants.

- No hi ha previst cap creixement del

nucli urbà ni cap construcció a la zona de

les Hortes i Deveses.


ediambientals

Riscos ambientals


Riscos naturals

Els riscos ambientals naturals no tenen importància en el

municipi, el risc sísmic i volcànic és mínim.

El risc d’inundació és major però disminueix en la zona habitada

del municipi tot i que hi ha antecedents d’afectacions a aquesta

zona.

Incendis forestals

Els incendis forestals no han estat importants fins al moment a

Salt.

El municipi no està declarat com a zona d’Alt Risc d’Incendi

Forestal.

Transport de

mercaderies perilloses

Es considera que el municipi presenta un risc per transport de

mercaderies perilloses mitjà.


ediambientals


Poca incidència dels riscos ambientals d’origen natural

Els riscos ambiental naturals en el municipi no són de gaire importància,

sobretot si es té el compte el risc sísmic i el risc volcànic, ja que no es tenen

registres en el municipi d’aquests riscos. El risc geològic també és molt

baix.

Quan es considera el risc d’inundació el risc puja, ja que el pas del riu Ter

per la zona nord fa que hi hagi possibilitats d’inundació. En tot cas una

possible inundació difícilment afectaria el nucli habitat de Salt tot i que

existeixen antecedents que els cursos de poca entitat han causat alguna

inundació.

Risc d’incendi forestal poc important

El municipi de Salt no està declarat com a Zona d’Alt Risc d’Incendi Forestal

segons el Decret 64/1995 de 7 de març pel qual s’estableixen mesures de

prevenció d’incendis forestals. Aquest fet es justifica per la poca superfície

boscosa present en el municipi, on la majoria de la superfície forestal són

plantacions d’arbres de creixement ràpid a les terrasses del Ter. Per altra

banda, en els últims anys no hi ha hagut incendis grans.

Possible incidència de les activitats industrials en el medi ambient del

municipi

L’activitat industrial a Salt és de certa importància, així genèricament ja hi

ha una possible afectació de les activitats industrials sobre les aigües, sòls i

persones, que comporta la presència d’activitat industrial.


ediambientals

Respecte a l’afectació a l’atmosfera, hi ha tres empreses situades en el

terme municipal de Salt que estan incloses en el Catàleg d’Activitats

Potencialment Contaminants per a l’Atmosfera, en els grups B i C.

Municipi declarat amb risc mitjà pel transport de mercaderies perilloses

El pas de diferents vies de comunicació pel municipi de Salt, l’increment de

la circulació de transports de mercaderies perilloses i la situació de Salt

respecte algunes vies (AP-7 i N-II) fa que el municipi estigui declarat de risc

mitjà pel transport de mercaderies perilloses.

A l’ordenança municipal de circulació, es fa referència a la circulació de

mercaderies perilloses a els vies urbanes de Salt.

Salt disposa del Pla Bàsic d’Emergències Municipals, però no del Pla

d’Actuació Municipal

Salt, com a municipi major de 20.000 habitants, té l’obligació de tenir el Pla

Bàsic d’Emergències Municipals (PBEM), el Pla d’Actuació Municipal (PAM) i

altres plans o programes específics.

En aquest sentit Salt disposa del PBEM i del Pla de Nevades i Gelades, li

falta però redactar el PAM, així com altres plans per riscos específics que es

poden donar en el municipi.

El PBEM no contempla el risc d’inundació per un possible accident als

embassaments de Sau, Susqueda i el Pasteral.


ediambientals



- Els riscos ambientals naturals són de

poca importància.

- Risc d’inundacions que disminueix en la

zona habitada de Salt.

- Salt no està declarat com a zona d’Alt

Risc d’Incendi Forestal.

- No hi ha en el municipi infraestructura de

lluita contra el incendis forestals.

- Pocs incendis i de poca importància en els

últims anys.

- Hi ha tres empreses industrials declarades

en el CAPCA.

- El municipi disposa de Pla Bàsic

d’Emergència Municipal i Pla de Nevades i

gelades.

- Risc mitjà pel transport de mercaderies

perilloses.

- No es disposa de Pla Actuació Municipal.

41 Ecotè

cnics. Estu

dis i p

roje

ctes m

ediam

bienta

ls

Mobilitat


Comunicacions

Vies externes: AP-7, N-II, N-141, línia de tren, futura línia del tren

d’alta velocitat.

Principals vies internes: Ps. Països Catalans, C/ Major, C/ Sant Antoni,

C/ Marqués de Camps.

Hi ha en projecte noves vies de comunicació externes.

Trànsit

El trànsit a Salt, està supeditat a la proximitat i connexió a Girona. La

via interna que presenta més intensitat de trànsit és el Passeig dels

Països Catalans.

Desplaçaments

interns

Els desplaçaments interns només representen el 25% dels

desplaçaments diaris que es duen a terme. Aquest fet és en gran

mesura a causa de la dependència de Salt de la seva població veïna,

Girona.

Desplaçaments

externs

Tendeixen a l’augment. Es realitzen majoritàriament en transport

privat.

Aparcament Hi ha un total d’11.916 aparcaments a Salt. Hi ha un dèficit de 4.000

places a la nit pels residents.

Transport públic

3 línies d’autobusos interurbans. 11 llicències de taxi. L’estació de tren

de Girona està connectada amb Salt mitjançant un autobús.

La població no en fa un ús extensiu. Un 53% de la població declaren

que en farien un major ús si fos més econòmic.

Parc

automobilístic 0,67 vehicles per habitant.

Mobilitat

alternativa

La majoria de desplaçaments interns es realitzen a peu o en bicicleta.

El municipi és membre del Consorci Vies Verdes, té carril bici de

Bescanó a Girona en tram no urbà i disposa de 200 metres de carril

bici en tram urbà.

42 Ecotè

cnics. Estu

dis i p

roje

ctes m

ediam

bienta

ls


Bones infrastructures de comunicacions

La proximitat de Salt a Girona i la seva situació geogràfica en una plana i a

les ribes del Ter fan que les comunicacions siguin bones. Com a vies per a

vehicles hi ha l’AP-7 autopista Barcelona – França, la N-II que uneix

Barcelona i França, i la N-141 que uneix Girona, Anglès i Olot.

A la ciutat de Girona hi ha l’estació de tren de la línia Barcelona – França i

probablement en un futur una estació del tren d’alta velocitat. Pròxim a Salt

també hi ha l’Aeroport Girona - Costa Brava. Totes aquestes infrastructures

fan que Salt tingui bones comunicacions amb la resta de Catalunya, la resta

de la província de Girona i França.

Millora de la xarxa viària municipal

Hi ha en projecte el traçat de dues noves vies de circulació amb la finalitat

de millorar el trànsit de pas i el trànsit intern de Salt. Aquestes seran el vial

perimetral sud i la frontissa de Santa Eugènia. Tenint en compte que molta

de la circulació a Salt és de pas, el que es pretén amb aquestes dues noves

vies és evitar al màxim la circulació de vehicles de pas per l’interior de la

població i millorar els accessos a Girona.

Una problemàtica que pot existir amb la construcció d’aquests vials és

l’ocupació de sòl. Qualsevol infraestructura lineal, com el cas d’una

carretera, és una barrera per la població i per la diversitat natural de

l’entorn. La frontissa de Santa Eugènia podria passar pel sector de les

Hortes i Deveses de Salt, la qual cosa malmetria el principal espai verd de

la ciutat.

43 Ecotè

cnics. Estu

dis i p

roje

ctes m

ediam

bienta

ls

La majoria de desplaçaments a l’interior de Salt per raons d’estudi o treball

es realitzen a peu

Un 94% dels desplaçaments interns a Salt per raons d’estudi i un 60% dels

desplaçaments per raons de treball es realitzen amb mitjans alternatius al

vehicle privat i a la xarxa de transport públic. Les dades de l’enquesta de

participació ciutadana revelen que la majoria d’aquests desplaçaments es

fan a peu.

Els desplaçaments per raó de treball i estudi es solen realitzar amb vehicle

privat, la qual cosa fa pensar que els desplaçaments interiors per compra i

per lleure també es realitzen majoritàriament a peu.

Queda clar doncs que una de les tendències del municipi en termes de

mobilitat interior ha de ser la millora i condicionament de la mobilitat

peatonal.

Dependència de Girona, la qual cosa fa augmentar els desplaçaments

mitjançant vehicle privat

El grau d’autocontenció de Salt és baix i això indica que hi ha una gran

dependència de les poblacions veïnes quant a llocs de treball. La

dependència més gran és del municipi de Girona.

Aquest fet fa que molts saltencs es desplacin per raons de feina, estudi o

altres a Girona i aquests desplaçaments es fan majoritàriament amb vehicle

privat i segons el que es desprèn de l’enquesta de participació ciutadana, la

majoria fan els viatges sense compartir el seu vehicle. El mateix passa amb

desplaçaments a altres poblacions veïnes o més llunyanes.

Aquest ús del vehicle privat té varies causes: la manca d’hàbit de desplaçar-

se amb mitjans diferents al vehicle privat i la poca alternativa que ofereix el

transport públic. Una de les conseqüències més importants d’aquests hàbits

ciutadans i mala planificació és la saturació de les vies internes de Salt i

Girona en algunes franges horàries.

44 Ecotè

cnics. Estu

dis i p

roje

ctes m

ediam

bienta

ls

El transport públic no és gaire utilitzat

Les respostes de l’enquesta de participació ciutadana sobre la forma de

desplaçar-se tant internament com externament dels saltencs, mostren que

el transport públic no és gaire utilitzat però hi hauria una certa predisposició

al canvi en el cas que el transport públic fos més econòmic.

La principal causa de la poca utilització del transport públic és la mala

planificació que s’ha fet des dels ens responsables, ja que les línies de bus

de Salt són insuficients i aquestes no cobreixen amb la freqüència idònia les

diferents destinacions del usuaris potencials.

La tendència que s’hauria de seguir és la d’un servei públic de transports

metropolità, millorant o augmentant el nombre de vehicles i el nombre de

línies, entre altres accions, per així incentivar a la població a fer ús del

transport públic i disminuir la necessitat d’utilització del vehicle privat.

Tot i que hi ha un índex de motorització mitjà existeixen problemes

d’aparcament

L’índex de motorització de Salt (0,67 vehicles /habitant) està en línia amb la

mitja de Catalunya. En els últims anys hi ha hagut una tendència a l’alça del

nombre total de vehicles i d’aquest l’índex. Així es preveu que, al ritme de

creixement dels últims anys, entre els anys 2017 i 2018 s’arribi a la xifra

d’un vehicle per habitant.

Ara per ara ja hi ha problemes d’aparcament, segons un informe de la

fundació RACC de l’any 2000. Actualment hi ha un dèficit de 4.000

aparcaments al municipi, especialment a la nit. Aquesta situació es pot

veure agreujada per la possibilitat de desaparició de 1.200 places

d’aparcament que hi ha en solars, per la construcció del nou hospital i pel

macrocentre comercial i lúdic que està projectat.

45 Ecotè

cnics. Estu

dis i p

roje

ctes m

ediam

bienta

ls

Aposta per la bicicleta com a mitjà de transport

El municipi de Salt és membre del Consorci de les Vies Verdes de les

comarques gironines.

Actualment la xarxa de carril bici es redueix al carril que travessa les Hortes

i Deveses de Salt (carril Olot – Girona) i 200 metres de carril en tram urbà.

Des de l’Ajuntament hi ha el compromís d’augmentar el nombre de metres

de carril en tram urbà i a consolidar el carril bici de les Deveses. Hi ha un

Pla Director de carril bici que ja s’aplica als nou sectors d’urbanització.

Més de la meitat dels habitants de Salt tenen bicicleta i un institut de la

població ha potenciat l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport per anar

al centre.

El que es desprèn de l’enquesta de participació ciutadana és que per part de

la ciutadania hi ha certa voluntat a fer servir més aquest mitjà de transport

si es millora la xarxa actual de carrils aptes per a bicicletes. Tot i això, la

bicicleta es sol fer servir més per lleure que per ús quotidià.

46 Ecotè

cnics. Estu

dis i p

roje

ctes m

ediam

bienta

ls



- Bones vies de comunicació amb l’exterior. - Alt nivell de trànsit en algunes vies

internes de Salt.

- Previsions de noves infraestructures viàries

que milloraran la circulació a l’interior de

Salt.

- Molt trànsit de pas. Fa augmentar la

possibilitat de riscos i d’accidents.

- No hi ha problemes de saturació viària a

l’interior del municipi. - Baix grau d’autocontenció (45,5%)

- La majoria de desplaçaments interns es fan

a peu. - Dependència de Girona

- Estació de tren relativament a prop.

Connexió amb tren a Barcelona i França.

- La majoria de desplaçaments a fora o des

de fora es realitzen amb transport privat.

- Nivell de l’índex de motorització més baix

que la mitjana comarcal.

- Els desplaçaments diaris amb cotxe es fan

en solitari. No es comparteix el vehicle.

- Previsions d’augment dels carrils bici en

tram urbà. - L’ús del transport públic no és un costum.

- Tendència a l’augment de l’índex de

motorització.

. - 1.200 places d’aparcament en solars que

amb el temps desapareixeran.

- Dèficit de 4.000 places d’aparcament que

pot augmentar.


ediambientals

Incidència de les activitats econòmiques

sobre els recursos i el medi ambient


Sector primari Poca incidència degut poca importància sector al municipi

Sector secundari 16 empreses incloses a l’annex II de la Llei 3/98 d’IIAA. 22

empreses en tràmit de regularització.

Localització física

activitats

impactants

Granges en sòl no urbanitzable. Activitats industrials als polígons

industrials excepte algunes en sòl no urbanitzable. Empreses del

sector secundari enmig de la població.

Incidències Contaminació sòls, aigües, atmosfera. Generació de residus. Soroll i

olors. Risc d’incendi.


ediambientals


Activitats industrials de risc moderat

Al municipi hi ha 16 empreses sotmeses al règim de llicència ambiental i

n’hi ha 22 en tràmit de regularitzar la seva activitat.

La producció de residus industrials durant el període 1994-2001 ha

augmentat de forma significativa.

La classificació de les empreses a la Llei 3/98 d’Intervenció Integral de

l’Administració Ambiental determina el seu grau d’impacte. Així doncs, si es

pren de referència la classificació de les empreses i la quantitat de residus

que produeixen es podrà quantificar l’esforç que ha de fer l’administració

local per evitar possibles problemes causats per aquestes activitats.

Problemes de les activitats provocats per la seva ubicació

Les granges i explotacions agràries del municipi es troben en sòl no

urbanitzable i concretament a la zona d’Hortes i Deveses. Les condicions

hidrogeològiques de la zona provoquen que l’espai sigui molt vulnerable a la

contaminació tant del sòl com de les aigües.

Al sòl no urbanitzable del municipi també hi ha algunes indústries

localitzades on antigament hi havia un polígon industrial. Degut a les

característiques de l’espai, aquestes activitats són incompatibles amb la

funció que se li ha atorgat i per tant han de tendir a desaparèixer. En

aquest sentit ja hi ha algunes d’aquestes activitats que estan en tràmit de

reubicació.


ediambientals

Percepció ciutadana de suportar excessiu soroll i males olors

Dels resultats de l’enquesta de participació ciutadana se’n desprèn que la

població saltenca té la percepció de suportar excessiu soroll i males olors.

Respecte al soroll determinen que les principals causes són els vehicles i

especialment les motocicletes. Com a focus de males olors assenyalen les

escombraries i els fums del cotxes.


ediambientals



- 22 empreses en tràmit de regularitzar la

seva activitat.

- 16 empreses sotmeses al règim de

llicència ambiental.

- Activitats en sòl no urbanitzable en procés

de reubicació.

- La localització de les granges i

explotacions agràries representen un ric de

contaminació de sòls i aigües.

- Presència d’indústries en sòl no

urbanitzable.

- Augment significatiu de la producció de

residus industrials durant el període 1994 –

2001.

- Percepció ciutadana de suportar excessiu

soroll degut a motos i cotxes.

- Escombraries i fums de cotxes focus de

males olors.

51 Eco

tècn

ics.

Est

udis

i p

roje

ctes

med

iam

bie

nta

ls

Fluxos d’aigua


Pluviometria 0,2 Hm3/any útil per agricultura i 0,6 Hm3/any d’escorrentia.

Abastament

públic

2.378.829 m3/any per consum domèstic i municipal.

Abastament

privat

Pous per abastament d’indústries, de comunitats de veïns i ús agrícola o

ramader.

Control qualitat Bona qualitat xarxa d’abastament públic. Problemes qualitat pous de

comunitats de veïns.

Aigües residuals Manca de dades

52 Eco

tècn

ics.

Est

udis

i p

roje

ctes

med

iam

bie

nta

ls


Increment de la demanda d’aigua

Els últims anys s’ha produït un increment important de la demanda d’aigua

tot i que és molt més gran pel sistema Costa Brava i pels mesos d’estiu.

Degut que els mesos d’estiu són els menys plujosos i les temperatures són

les més altes de l’any, pot ser que hi hagi manca d’aigua temporalment. És

important conscienciar la població que l’aigua és un recurs limitat.

Descontrol en l’aigua d’abastament a la població

El 30 % de la població s’abasteix d’aigües privades això pot provocar

problemes sanitaris degut que aquestes aigües no porten un control tan

estricte. De fet, un 16 % de pous propis de comunitats de veïns tenen una

desinfecció incorrecta.

D’altra banda, molts d’aquests pous no estan ni tan sols registrats per

l’Agència Catalana de l’Aigua i per tant hi ha una forta desavinença entre els

volums d’aigua concedits a fonts pròpies i es estimats. Això proporciona

invalidesa als registres.

Cal aconseguir que aquesta població tingui accés a la xarxa pública

d’abastament que el període 2000 – 2002 ha complert la normativa de

qualitat.

Manca de control en el sistema de sanejament

Tot i que l’Ajuntament ha fet l’esforç de redactar una ordenança sobre l’ús

del sistema de sanejament i sembla que està prou sensibilitzat amb el

tema, hi ha una manca de dades de quantitats i qualitats de les aigües

residuals així com una manca de manteniment de la xarxa de clavegueram

que fa que calgui un esforç molt superior.

53 Eco

tècn

ics.

Est

udis

i p

roje

ctes

med

iam

bie

nta

ls



- Període 200-2002 l’aigua de la xarxa

pública d’abastament compleix la normativa. - Increment de la demanda d’aigua.

- Existència d’una ordenança sobre l’ús del

sistema de sanejament.

- 30 % de la població s’abasteix de fonts

privades.

- Pous no registrats per l’ACA.

- 12 % de pous propis de comunitats de

veïns tenen una desinfecció incorrecta.

- Manca de dades de quantitats i qualitats

de les aigües residuals.

- Manca de manteniment de la xarxa de

clavegueram.

54 Eco

tècn

ics. E

studis i p

roje

ctes

med

iam

bienta

ls

Fluxos atmosfèrics


Emissions Fonts mòbils (vehicles), fonts fixes (3 indústries registrades al CAPCA), calderes i

calefaccions.

Immissió Poca incidència.

Soroll Afectació per part de l’aeroport.

55 Eco

tècn

ics. E

studis i p

roje

ctes

med

iam

bienta

ls


Potencial contaminant del medi atmosfèric

Les principals emissions a l’atmosfera es preveu que provinguin de les 3

empreses registrades al CAPCA (activitats potencialment contaminants de

l’atmosfera) i per l’important parc de vehicles del municipi.

Manca de control dels valors d’immissió

Al municipi no hi ha cap estació de la Xarxa de Vigilància i Prevenció de la

Contaminació Atmosfèrica ni tampoc s’ha dut a terme cap campanya de les

Unitats Mòbils de Vigilància de la Qualitat de l’Aire. Tot i això, les estacions

més properes no han registrat cap episodi de contaminació per NO2, HCT,

SO2, PST, CO ni H2S. Sí han registrat, en canvi, incidències amb l’ozó.

Concretament, des de l’any 1995 s’han superat 16 dies el llindar de

protecció de la salut i 3 dies el llindar d’informació a la població. És

important destacar de tota manera, que els dies que s’ha superat algun

llindar permès per l’ozó han anat disminuint al llarg dels anys.

Problemes de soroll amb tendència a l’augment

El trànsit aeri que provoca la proximitat de l’aeroport Girona – Costa Brava

ha augmentat considerablement els últims anys. Aquest trànsit genera uns

nivells de soroll que es troben al límit dels valors permesos per normativa

genèrica però en canvi, superen la normativa municipal que és més

restrictiva.

El Ministeri de Foment ha declarat que té previst que l’aeroport Girona –

Costa Brava augmenti encara més la seva activitat i això pot tenir

conseqüències força negatives per la població saltenca.

56 Eco

tècn

ics. E

studis i p

roje

ctes

med

iam

bienta

ls



- No hi ha episodis de contaminació per

NO2, HCT, SO2, PST, CO ni H2S. - Hi ha 3 empreses registrades al CAPCA.

- Els dies que superen el valor màxim

permès d’ozó han anat disminuint al llarg

dels anys.

- Important parc de vehicles.

- No hi estació de la XVPCA.

- Des de l’any 1995 s’ha superat el nivell

d’ozó en 16 dies per la protecció de la salut i

3 dies el llindar d’informació a la població.

- L’aeroport té previst augmentar el trànsit

aeri.

- L’aeroport supera els límits de soroll

establerts a la normativa municipal.

57 Ecotè

cnics. Estu

dis i p

roje

ctes m

ediam

bienta

ls

Fluxos de residus


Residus municipals Tendència augment, 1,55 kg/hab/dia. Destí incineradora de

Campdorà o abocadors autoritzats.

Recollida selectiva Tendència augment.

Infraestructures i

serveis

Deixalleria, recollida trastos vells, prova pilot recollida fracció

orgànica.

Residus industrials Tendència a l’estabilització. Majoria són no especials.

Residus agrícoles i

ramaders

No representen volum important.

Altres residus Residus forestals, sanitaris, olis, runes.

Percepció ciutadana Brutícia al carrer i la pudor de les escombraries són un problema.

Majoria enquestats separen deixalles i coneixen la deixalleria.

58 Ecotè

cnics. Estu

dis i p

roje

ctes m

ediam

bienta

ls


Petits esforços per combatre l’augment de producció de residus municipals

Els residus municipals han anat augmentant progressivament des de l’any

1998. La recollida selectiva també ha anat augmentant tot i que a un ritme

que no és suficient per contrarestar l’augment de la fracció rebuig. Seria

desitjable que la recollida selectiva continués augmentant i que a la vegada,

la producció total iniciés una davallada.

L’establiment definitiu de la recollida selectiva de la matèria orgànica, que

actualment es troba en fase de prova pilot, seria un punt important per on

començar.

Planificació insuficient

El municipi no disposa de Pla de Gestió de Residus Municipals que estableixi

uns objectius concrets. A falta d’aquests objectius es podria prendre com a

referència els marcats pel Programa de Gestió de Residus Municipals de

Catalunya. Aquest determina una valorització del 57 % mentre Salt es situa

l’11,54 %. Tampoc s’arriba ni de bon tros a les directrius sobre l’eficàcia de

recollida de paper i cartró, vidre ni envasos lleugers.

Bona direcció en la gestió dels residus industrials

La producció de residus industrials tendeix a l’estabilització. Tenint en

compte que aquests residus són bàsicament no especials cal suposar que

els requeriments de gestió no són massa difícils d’assolir.

D’altra banda, les indústries que produeixen aquests residus es troben amb

l’avantatge que hi ha un gran ventall d’empreses gestores i transportadores

59 Ecotè

cnics. Estu

dis i p

roje

ctes m

ediam

bienta

ls

de residus properes al municipi (Girona, Fornells, Celrà, Bescanó,

Vilablareix, Quart i Sant Julià de Ramis)

Bons hàbits de la ciutadania

La majoria de les persones enquestades per l’Oficina Ambiental separen les

deixalles i creuen que hi ha prou contenidors al seu barri. La majoria també,

coneixen la deixalleria tot i que no són tants els qui la utilitzen.

La mateixa enquesta detecta que la brutícia al carrer i les pudors de les

escombraries són els problemes relacionats amb els residus que més

preocupen a la població.

60 Ecotè

cnics. Estu

dis i p

roje

ctes m

ediam

bienta

ls



- Augment de la recollida selectiva des de

l’any 1998.

- Des de l’any 1998 ha anat augmentant la

quantitat de residus municipals incinerats.

- Existència d’una prova pilot de recollida

de matèria orgànica.

- El municipi no disposa de Pla de Gestió de

Residus Municipals.

- Estabilització de la producció de residus

industrials.

- No s’arriba als objectius de gestió que

estableix el Programa de Gestió de Residus

Municipals de Catalunya.

- Els residus industrials són bàsicament no

especials.

- L’enquesta de participació ciutadana

detecta que la brutícia al carrer representa

un problema.

- Hi ha un gran ventall d’empreses

gestores de residus industrials properes al

municipi.

- L’enquesta de participació ciutadana

detecta que les escombraries generen

pudors.

- Hi ha un gran ventall d’empreses

transportadores de residus properes al

municipi.

- La majoria de la població enquestada

separa les deixalles i creuen que hi ha prou

contenidors de recollida selectiva al seu

barri i coneixen la deixalleria.


ediambientals

Fluxos energètics


Energia elèctrica No hi ha dades de consum.

GLP Tendència a disminuir.

Combustibles

líquids

Calculat a partir del marc automòbil.

Consum

municipal

Energia elèctrica sobretot per enllumenat públic, combustibles líquids

per la calefacció i escoles, gas natural pel pavelló d’esports.


ediambientals


No s’ha pogut fer el balanç energètic

Malauradament, degut a la manca de dades, no s’ha pogut fer un balanç

energètic. La realització d’un balanç energètic acurat ha d’ajudar als gestors

municipals a plantejar objectius de futur per esdevenir més eficients en la

utilització d’aquest recurs.

Són necessaris plantejaments d’eficiència urgents

La ineficiència de l’enllumenat públic fa que la despesa municipal d’energia

elèctrica sigui desorbitada. L’enllumenat acapara més de la meitat de la

despesa energètica municipal i amb algunes mesures es pot fer un canvi

important.

Gran conscienciació ciutadana per l’estalvi energia

La majoria dels enquestats per l’Oficina Ambiental coneixen mesures per

estalviar energia i les apliquen. Aquestes mesures són bàsicament el control

dels llums oberts i la optimització de la màquina rentadora i el rentaplats.


ediambientals



- Disminució del consum de GLP. - No hi ha dades per realitzar el balanç

d’energia.

- Existència de dues minicentrals

hidroelèctriques a la sèquia Monar.

- L’enllumenat públic acapara la despesa

energètica municipal.

- Majoria enquestats coneixen mesures per

estalviar energia i les apliquen.

Diagnosi - cilma.cat fileÍndex Entorn físic 1 Característiques demogràfiques 7 Característiques...

Documents

Transcript of Diagnosi - cilma.cat fileÍndex Entorn físic 1 Característiques demogràfiques 7 Característiques...