oooOOOooo

DIADA DE SANT JORDI

23 D'ABRIL DE 2015

oooOOOooo

És una rosa bella i sola, Desolada, en aquest jardí on l’abella no brunz ni vola l’ocell, on la gespa es marcí. No la consola ser corol·la ni sentir-se tan de setí. Només la força la consola i saber-se somni de mi. JOAN OLIVER "PERE QUART"

UNA ROSA Sant Jordi, santa diada del passat i l'avenir, Fe i Pàtria nostrada del meu cor fas sobreeixir. Oh la bella matinada! Quina joia de collir una rosa perlejada, una rosa a mig obrir! MARIA ANTÒNIA SALVÀ

La tradició popular compte que Sant Jordi era un militar romà

nascut al segle III a la Capadòcia (Turquia). El sant, que estava

sota les ordres de l'emperador Dioclecià, es va negar a executar un

edicte de l'emperador que ordenava perseguir els cristians i per

aquest motiu va ser martiritzat i decapitat pels seus coetanis. Molt

aviat es va començar a venerar com a màrtir a la part oriental de

l'Imperi Romà i de seguida aparegueren histories fantàstiques

lligades a la seva figura.

Sant Jordi, és el patró de Catalunya des 1456, i el d'Aragó, però

també d'Anglaterra, Portugal, Bulgària, Etiòpia i Geòrgia. Es va fer

famós a tota l'Europa Medieval gràcies als miracles que d' ell

explicava la "Llegenda Aurea", un compendi de vides de sants i

màrtirs recollides pel monjo Jacobo de Vorágine, en el llibre

"Legenda sanctorum" l'any 1264, però se sap que ja era venerat

quatre segles abans.

Segons la tradició, la vila de Montblanc (Conca de Barberà)

estava sent terroritzada per un colossal drac. La bèstia s'havia

instal·lat als afores del poble, infectant l'aire i l'aigua amb el seu alè

pudent i causant estralls entre el bestiar. En la seva recerca

d'aliment, cada vegada s'aproximava més a les muralles, de

manera que els veïns van haver de buscar una forma de mantenir-

lo apartat. Van començar donant-li de menjar ovelles; quan

aquestes es van acabar, van seguir amb els bous, i després amb

els cavalls. I per fi no van tenir més remei que sacrificar als propis

habitants.

oooOOOooo

Es van ficar els noms de tots en una olla, també el del rei, i el de

la seva filla la princesa, i cada dia una mà innocent decidia qui

moriria el matí següent. I una tarda l'escollida va ser la princesa.

Diuen uns que el rei va plorar i suplicar als seus súbdits per la vida

de la seva filla, però que de res li va servir, ja que no era l'únic pare

desconsolat. Diuen altres que el rei va lliurar a la seva filla amb

valentia i enteresa. Sigui com sigui, la jove va sortir de les muralles i

es va dirigir cap al seu trist destí.

Quan el terrible drac avançava cap a ella, va sorgir entre la boira

un bell cavaller vestit de blanc sobre un cavall blanc que va carregar

contra la bèstia. L'animal, ferit, es va sotmetre al cavaller, que li va

lligar al coll un extrem del cinturó de la princesa. La dama va

prendre l'altre extrem del cinturó i, per sorpresa dels pobladors de

Montblanc, va conduir al drac com a un gosset fins a la porta de la

ciutat. Allà, a la vista de tots, el cavaller va rematar a la bèstia d'un

precís cop de llança. Diuen uns que el drac es va fondre i va ser

absorbit per la terra. Diuen altres que un gran bassal de sang es va

formar als peus del cavaller. Sigui com sigui, en aquell mateix

instant va créixer un roser i de les seves branques van brollar

vermelles roses.

Jordi, que és com es deia el cavaller, va obsequiar a la princesa

amb una d'aquestes roses. Semblant gesta va fer que el sant

cavaller aconseguís fama i popularitat durant l'Edat mitjana, i que

fos escollit patró de la cavalleria i la noblesa.

No se sap amb certesa quan es van començar a regalar roses el

dia de Sant Jordi. Hi ha constància que al segle XV, a Barcelona,

era costum entre la noblesa anar a missa a la capella de Sant

Jordi, al Palau de la Generalitat, i que en aquesta mateixa plaça es

celebrava la Fira de roses (Fira de roses), una vella festa en la qual

els homes regalaven roses com a prova d'amor, un antecedent de

l'actual Sant Valentí.

oooOOOooo

Probablement l'origen de la Fira estigui en les ofrenes florals que

els romans feien al maig, amb ocasió dels fastos de la deessa

Flora. La rosa vermella simbolitza la passió, i l'espiga que de

vegades l'acompanya, la fertilitat.

La rosa es va unir a Sant Jordi, i avui dia perdura el costum de

regalar una rosa amb una espiga. I a més, un llibre.

oooOOOooo

www.nouscaminsformacio.com