del concurs que organífza entre els Preu: seus …L'abolició de 1''amo-individu compor-ta...

8
Obrers del camp L'ESCA DEL PECAT —Pofser el problema del desarmament no és fan insoluble com sembla... Tal vegàda es redueix a desarmar aques4 monstre. Any V. Núm. 224 - Barcelona, dijou s, 18 de ma ig de 1933 publica avui els resulfafs del concurs de cinema que organífza entre els :'IItr2wI í*: IAITEITiI-?i% urr 1 POIÅITICi Preu: o cèntims - Corts Catalanes -S . Tel. 1^ o - Subscripció: 3'30 essetes trimestre seus lecfors 3 ^ ^ 9 43 P 3 5 P MIRADOR INDISCRET El problema del camp de °Catalunya eài_ geix una solució inspirada en l'esperit de jus- tíc i a. Nio és artificial ni extemporani. No s'a- dobaria, doncs, amb dilatòries ni amb cops de puny damunt la taula. Però també es troba dins una fase passional. Llavors, no en fa- ríem res d'escoltar -nos només el parer de ca- dascuna de les forces en lluita. La passió, que viu per a i de la brega, sent horror de la 9à gita, la seva mort. Si no adopta una posició bliment del concepte de propietat privada no es detura aquí; que no tindria gaire impor- tància. L'abolició de 1''amo- individu compor- ta l'aparició de Pamo!Estat. Darrera del que fan ells, si, per dissort per a ells mateixos, els secundés l'èxit, vindrien éls autèntics er,emics de la propietat privada, els socialistes d'-Estat. I el pagès, que ara, per tal d'obtenir petites millores, s'agita d'una manera dis- creta, esdevindria una fera, si veia que ]i volen ((robar)) la terra. Car, el que és ell, no veuria d'altra manera qualsevol intent de so- cialització. Llavors entraríem del tot dins el feixisme camperol i tot de guerres civils en- sagnantarien i arru ânariem Catalunya i la Re- pública. I els primees que caurien a mans de la gent del camp serien els agitadors irre- flexius que haurien engegat les coses per aquest pendís fatal. No. Res de wpaternisme». Res de criteris closos. Hi ha un problema greu al camp català. Però si s'adoba malament, s'agreuja la seva virulència, que pot arribar fins i tot a matar la vida social del país. Per això de- manem als partits que pensin que tenen a les mans la vida o la mort de Catalunya. I una altra cosa, encara. Que si aconseguis- sin sacrificar el país a1 partit, tampoc no en treurien res. Car la catàstrofe arrosse- garia a tothom, vencedors i vençuts. Això als partits. 1 als catalans que, en- front d'aquesta desorientació del partit que governa el país i no se sap governar ell ma- teix, afavoreix tota força republicana esquer- rana i catalanista que posi els criteris de govern per davant dels reclams de l'urna, que prediqui solucions i no pas que encengui baralles. De Dijous — a Dijous Na es Qot pas dir que el món visqui actual- ment en una bona època. Apart la crisi que més o menys es fa sentir pertot, cada dia s'enverinen més els conflictes entre nacions, i la guerra, fer més posada fora de la llei que estigui, no deixa de tenir els seus prac- ticants. A l'Extrem Orient i a l'Amèrica me- ridional, fa mesos i mesos que hi ha conflictes en peu, la solució dels quals no es veu pas gaire planera. 1 per acabar d'ennegrir el quadro, a Eu- ropa mateix, a quatre passes de nosaltres, es revelen símptomes esveradors. El fracàs, treballat per Alemanya, de la Conferencia del Desarmament, sembla un preludi d'alguna cosa grossa i lamentable que hi ha insensats que preparen. Tot Europa ha estat pendent del discurs que Hitler havia de pronunciar ahir al Reich -stag, el contingut del quál no coneixem a l'hora d'escriure aquestes ratlles, però que no és difícil de suposar que haurà contingut els mateixos llocs comuns — estúpids, però pe- rillosos — que ve servint des d'uns quants anys ençà als ramats humans que han posat en ell llurs esperances. Esperances de què? Esperances d'anar a morir en una guerra més salvatge que totes les que lii ha hagut fins ara. Per quedar bé amb ell mateix, no fóra per sorpendre massa que Hitler encara parlés amb més violència que aquell von Papen que ens ha sortit tan bellicós. Discursejant, s'en- tén. Tot, a l'Alemanya actual, es fa a favor de la guerra. Com l'altre feixisme, l'atapéiment de cranis a aquest fi es porta amb una inten- sitat espantosa per part de la dictadura hitle- f riana, que no plany esforços, ni mitjans, ni alsetats. Alemanya viu en plena febre. Cada setmana — és un detall que té el seu preu —en tots els films d'actualitats veureu almenys una moixiganga o altra de caràcter guerrer, desfilades de camises brunes, parades militars disfressades i altres espectacles ief ugnants. Am mateix llegim també que a tot Alemanya té un gran èxit un film qualificat d'històric, titulat Alemanya sagnant, que no és més que una rabiosa propaganda afavor d'una guerra que cada dia sembla més imminent. Quina actitud adopt gram els altres pasos t'Turopa que no s'han ,' • ;gu}. l'enteniment? Anglaterra, després d'un curt entendriment — que han compartit molts altres països —piaela d'aplicació de les sancions d'aquell trac -tat de Versailles que fa poc volia rectificar. La tradicional hospitalitat anglesa és obli- dada per uns moments i es fa objecte de de- mostracions hostils un delegat de la dictadura alemanya. *5* Què es podrà fer per tal d'evitar un con- flicte tant més imminent que per part dels amos de l'Alemanya actual hi ha ganes deci- dides de provocar? Ni la tasca diplomàtica, ni les platòniques decisions de la S. de les N. podran fer desistir del criminal propòsit una gent que ha retrobat — segons frase de von Papen en el seu ressonant discurs — el vell horror germànic de morir al llit. Ara que l'home que està tan content d'a- quest retrocés de l'esperit del seu país, quan l'altra guerra, tenia la pell ben segura com a diplomàtic doblat d'espietcc. -- C. R. Una errada IRIs decorats del Tsar Saltan que els Junior representen al Tívoli, són obra de Bartomeu Llongueres i no de Jaume Llongueres, com es llegia en l'article de la setmana passada sobre aquella representació. Càlculs infini4esima1s A la darrera sessió municipal, el tinent d'alcalde cap de la minoria radical, va voler donar una prova més que la qüestió numè- rica no està a l'abast de les seves forces, i en referir-se al nombre d'habitants de Barce- lona, va dir que havien augmentat en dos cents milions; davant la riaNa general, l'ho- me va rectificar i va dir dos milions i acabà per deixar-ho córrer quan va veure que tam- poe ]'havia encertada. Ja es veu doncs que el senyor Giralt no sap de números, contra dl que molts creuen maliciosament. Classicisme Dissabte passat, Orphea Films va cele- brar el seu primer aniversari, amb un àpat que fou servit als mateixos estudis cinema- togràfics. El dinar fou presidit pel tinent d'alcalde senyor Vilalta, el qual, amb l'humor que el caracteritza, quan va arribar el moment de fer una fotografia de conjunt, va dir diri- gint-se al públic : — Senyors, ara vaig a fer una pose de regidor. I davant l'astorament general, amb mi- rada atopazescan va fer amb els dits de la má dreta el clàssic vano. En Ventalló, que tamibé hi era, va dissimular tant com va po- der, però estava desesperat davant la gesta del seu superior immediat . No és això el que volíen La gairebé totalitat dels obrers de Prats de Llussanès, cansats de figurar en els nen -gles de la C. N. T., determinaren canviar de filiació i s'inscriviren a la U. G. T. Per tal d'instruir-s e en els procediments de ]'organisme al qual havien ingressat, de- terminaren organitzar una conferència a eón- rec d'una personalitat socialista de Madrid. Efectivament, aquest donà la conferència i entre altres coses digué als obrers de Prats que no tenien raó de queixar -se, ja que esta- ven com el peix a ]'aigua, i que no penses- sin a millorar anés per ara. Àibans calia re- soldre els prolAemes d'Andalusia. Els assistents a l'acte sortiren moixos i silenciosos. —Par això --deien--ehem fet venir un con- ferenciant de Madrid? Una curiosa coincidencia Durant l'anterior monarquia teníem el costum de veure a la premsa salts com aquests : «Ha llegado Don Alfonso proce- dente de Madrid. La máquina del tren real era conducida por el Duque de Zaragoza.,) 1 ara fa poc, amb la natural sorpresa hem llegit : cHa llegado el Dr. Roca, Vicepresi- dente de la Rep&Ilica Argentina. El tren presidencial era conducido por el Duque de Zaragoza.)) El Sr. Duran i Venfosa seu a ferra L'haibilitat de Ludwig ,per a combinar les bastides de .la seva réglame sembla que va comunicar-se alls organitzadors de la lectura de trossos del llibre sobre Goethe que el co- negut escriptor havia tractat amb el Confe- rència Club. L'espectacle anunciat a 1.a sala de festes del Ritz va ésser suspès i transportat al saló d'actes del 'Casal del Metge. Així la propa- ganda .fou doble i el saló de la 'Gran Via Laietana era pleníssim abans que aparegués el conferenciant o lector. Tan pie que la gent s'encabí on va poder. Una senyora a la qual no seduïa la .perspec- tiva de restar a peu dret tota la vetllada, va tenir !'humorada de seure a la tarima que aguantava les taules del conferenciant i dels periodistes. Aviat va tenir imitadors, entre ells l'ex-senador senyor Duran i Ventosa. L'espectacle no era gaire senatorial, perquè els que seien als peus del conferenciant, mi- rats des del pati de butaques, i anés encara des de les galeries, feien Pefecte que esta- ven asseguts a terra. EI canelobre de sef braços La conferència de Ludwig no va començar a l'hora perquè s'havien apagat els llums i no hi havia manera d'arranjar l'avaria. A la fi, dugueren espelmes i plats, i mentre el con- ferenciant s'asseia i preparava els papers, dos grooms del 'Casal feien esforços per a plantar les espelmes al fons dels plats. Veient que per manca d'habitud i sdbra de nerviositat els dos nois no encertaven a plan- tar les veles, el nostre collaborador Miquel Capdevila, que també seia a terra, tocant a la taula del conferenciant, es decidí a fer d'es-. colé i plantar 'les espelmes. Com que no n'hi hagué prou amb dues, n'anaren a cercar un manat i estengueren més platets. La taula del lector semblava un taulell de cafè. Llavors Capdevila començà a suar de por que les espelmes no fossin set. E1 record del canelobre de les set branques, símbol dels jueus, li feia témer que les llums que encenia fossin interpretades com una burla o com una adulació. A la fi, quan en tingué cinc d'enceses, va respirar sentint com algú de 1a Junta li deia: —Ja n'hi ha prou! Sempre badant Després de la seva accidentada navegació - a bord de La Nau, Rovira i Virgili s'embarcà a L'Opinió, d'on ha passat a La Humanitat. Aquesta incorporació ha provocat un article d'allò més laudatori de l'!Esclasans, en el qua4 s'ha pogut llegiu ^))A qualsevol país normalment constituït i políticament educat, un periodista polític com Antoni Rovira i Virgili tindria ja fa anys la seva tribuna quotidiana.» Aquest Esclasans ignora que Rovira i Vir- gili, durant molts ainys seguits, no ha mancat de tribuna quotidiana. Fins va arribar a te- nir,ne dues, però se les va barrbtar l'una darrera l 'altra. Com que l'Esclasans ignora això i moltes coses més, parla de la «incor- poració definitiva)) d'En Rovira a La Huma- nitat, frase que mirada com es vulgui, no té cap. sentit. Es clar que tractant -se de l'au- tor del Sistema... Li han freí la gràcia Des de fa un temps es parla insistentment del nou diari de 1'IEsquerra. Cada dia es fan córrer coses noves, que són invariablement desmentides. Ara es diu que La Humanitat sera diari del matí. Però com que el partit restaria sen- se òrgan nocturn, se'n crearà un de nou el setmanari La Campana de Gràcia sera convertit en diari (s'assegura que ;el senyor Tomàs i Piera és pel Nord a la recerca de rotatives de segona mà), al qual es mutilarà el nom actual: s'anomenarà La Campana, senzillament, mutilació que realment tireu gràcia a La Campana de Gràcia. La gran vigilància Diumenge passat actuà al Palau de la Mú- sica Catalana el Cor de Cosacs del Don, la institució coral más formidable que ha passat per Barcelona. 'El seu director, Serge Jaroff, actuà amb una sobrietat de movi- ments èxtraordinària, la qual cosa captivà ei nostre públic, avesat a ]'acrobatisme en aquesta matèria. El mestre Milllet, des de la seva llotja, en- focava constantment .amb els seus binocles al mestre Jaroff, amb la sana intenció de veure si feia trampa... Una adepta Missa d'una a la Concepció. La senyo- reta A. M. de S. no es persigna ni en l'in- troit, ni en cap dels dos Evangelis. — Tampoc s'ha agenollat al Sanctus—afe- geix una de Iles noies del cor que l'havia estat observant. —I això que sap tant de llatí !—replica ]'altra. —Ja ho tinc —conclou la contralt — : prac- tica la nova religió de Francesc Pujols! Occifanísme Les planxadores acostumen a lliurar la feina enllestida, embolicada amb paper de diaris estrangers, venuts a deu cèntims el quilo. El que corre més és el Diario de la Marina, de La Havana, o El Mercurio, de Valparaíso. L'altre dia, però, ens varen ser- vir la camisa planxada dintre d'un Séma- f hoce, de Marsella, on Paul Barlatier, arran de les festes occitanes de Barcelona, escriu, sota el títol Choses de la Catalogne, unes coses tan substancials com aquestes aCerdagne, Roussillon, Languedoc, Pro- vence sont quatre magnifiques et glorieux éléments de l'unité franfaise, fiers d'appar- tenir, dès longtemps et our jamais, à une nation puissante dont ils font partie non comme des éléments jointifs, mais bien plu- tót com des éléments chimiquement com- binés au corps de la patrie dont ilc sort in- dissociables... Vive doncs la Catalogne té- dérative et espagnole et vive aussi lá Pro- vence régionaliste et f rançaise ! , Davant tanta comprensió, oferim aquest ram al cigalier Bulart i Rialp per si creu convenient convocar novament els seus col- legues i, ara prenent un glopet, ara recitant un verset, poden posar-se d'acord. UNA CRISI DE GOVERN El camp de Catalunya objectiva, examinant les dades del problema a, en esguard d'una solució, el govern català qúe'vulgui biíérvenir eñ áqüesta qüestió com -plexa, primer hi perdrà el prestigi, acabat ocasionará una sèrie de mals a la nostra pàtria. Per això sentim una gran temença davant de l'actitud de l'actual Govern de Catalunya enfront del problema del camp. Quan un conseller va dir-nos que el Govern feia qües- tió de confiança de l'aprovació d'un projecte de 11ei elaborat per una comissió técnica; tin- guérem un moment de confiança. Vèiem un criteri, potser discutible, però ferm i seré. Eons sentíem governats. Illusió vana ! La majoria del Parlament de la Generalitat es revoltà contra el projecte i el 'Govern capitulà. Dins una comissió parlamentària anomenada a l'efecte cadascú .abocà la peculiar demagògia. Cada partit elaiborá dins la comissió el seu projecte, escrit, ,per regla general, amb vistes a «salvar-se» davant dels electors. I així sor- tiren tres nous projectes : el de la majoria el de 'la Lliga i. el dels socialistes, tots tres divergents. De manera que, en discutir-se el problema al Parlament, hi ha quatre criteris sense harmonitzar. E1 del Govern, que havia fet qüestió de confiança de l'aprovació del projecte dels tècnics. 'El de la majoria, que mira si pot fer alguna cosa per als rabas- saires ; el de la Lliga, que només pensa en 'Is propietaris. El dels socialistes, fabricat de cara a llur doctrina i d'esquena a tota altra consideració. En mig d'aquesta selva atapeï- a d'opinions, on cadascú va per üll mateix, hom es pregunta amb estupor si algú ha ,pensat en Catalunya, que, al capdavall, és l'única realitat que està en joc. I també, com és que el partit que governa encara no té format criteri sobre una qüestió essencial a la vida del país. Oficialment hi ha dues opi -mions, a l'Esquerra. La del Govern i la deis eattresn. Podeu comptar que si n'exhibeixen dues, privadament n'existeixen moltes més. No deu significar altra cosa la campanya «ra- bassairen que fa pocs dies engegà L'Opinió, portanéveu d'un grupet d'aquell partit que tothom sap qçe aspirà a tenir-hi tard o d'ho- . ra l'hegemonia. L'Opinió juga fort i tendeix V a pendre la bandera camperola de les mans yue fins ara se l'havien adjudicada. Es pos- sible que així mateix el senyor Dencàs, con- seller d'Higiene que es preocupa de qüestions de treball amb una ubicuïtat .pertorbadora per a tothom, començant pel conseller de Treball pròpiament dit, és possible que tin- gui les seves petites idees, oscillant entre l 'anarquisme, el socialisme i la Congregació dels Lluïsos de Sant Andreu. En fi, un de- Ori. I a fe que el problema mereixeria ésser tractat amb tota cura. Negant -lo no es resol. Però afirmant amb lleugeresa algunes coses que només serveixen per a fer-se aplaudir davant d'un auditori parcial i, per torna, poc culte, tampoc s'hi dóna solució. No pensen a quells que s'entretenen a . fomentar una a narquia pels camps, amb vistes a treure'n una força per a les eleccioiis, no pensen què pot seguir-se'n. Obliden o ignoren que I'afe-

Transcript of del concurs que organífza entre els Preu: seus …L'abolició de 1''amo-individu compor-ta...

Page 1: del concurs que organífza entre els Preu: seus …L'abolició de 1''amo-individu compor-ta l'aparició de Pamo!Estat. Darrera del que fan ells, si, per dissort per a ells mateixos,

Obrers del camp

L'ESCA DEL PECAT—Pofser el problema del desarmament no és fan insoluble

com sembla... Tal vegàda es redueix a desarmar aques4 monstre.

Any V. Núm. 224 - Barcelona, dijou s, 18 de ma ig de 1933

publica avui els resulfafsdel concurs de cinemaque organífza entre els:'IItr2wI í*: IAITEITiI-?i% urr 1 POIÅITICi

Preu: o cèntims - Corts Catalanes -S . Tel. 1^ o - Subscripció: 3'30 essetes trimestre seus lecfors3 ^ ^ 9 43 P 3 5 P

MIRADOR INDISCRET

El problema del camp de °Catalunya eài_geix una solució inspirada en l'esperit de jus-tícia. Nio és artificial ni extemporani. No s'a-dobaria, doncs, amb dilatòries ni amb copsde puny damunt la taula. Però també es trobadins una fase passional. Llavors, no en fa-ríem res d'escoltar-nos només el parer de ca-dascuna de les forces en lluita. La passió, queviu per a i de la brega, sent horror de la 9àgita, la seva mort. Si no adopta una posició

bliment del concepte de propietat privada noes detura aquí; que no tindria gaire impor-tància. L'abolició de 1''amo-individu compor-ta l'aparició de Pamo!Estat. Darrera del quefan ells, si, per dissort per a ells mateixos,els secundés l'èxit, vindrien éls autènticser,emics de la propietat privada, els socialistesd'-Estat. I el pagès, que ara, per tal d'obtenirpetites millores, s'agita d'una manera dis-creta, esdevindria una fera, si veia que ]i

volen ((robar)) la terra. Car, el que és ell, noveuria d'altra manera qualsevol intent de so-cialització. Llavors entraríem del tot dins elfeixisme camperol i tot de guerres civils en-sagnantarien i arru ânariem Catalunya i la Re-pública. I els primees que caurien a mans dela gent del camp serien els agitadors irre-flexius que haurien engegat les coses peraquest pendís fatal.

No. Res de wpaternisme». Res de criterisclosos. Hi ha un problema greu al campcatalà. Però si s'adoba malament, s'agreujala seva virulència, que pot arribar fins i tota matar la vida social del país. Per això de-manem als partits que pensin que tenen ales mans la vida o la mort de Catalunya.I una altra cosa, encara. Que si aconseguis-sin sacrificar el país a1 partit, tampoc noen treurien res. Car la catàstrofe arrosse-garia a tothom, vencedors i vençuts.

Això als partits. 1 als catalans que, en-front d'aquesta desorientació del partit quegoverna el país i no se sap governar ell ma-teix, afavoreix tota força republicana esquer-rana i catalanista que posi els criteris degovern per davant dels reclams de l'urna,que prediqui solucions i no pas que encenguibaralles.

De Dijous —a Dijous

Na es Qot pas dir que el món visqui actual-ment en una bona època. Apart la crisi quemés o menys es fa sentir pertot, cada dias'enverinen més els conflictes entre nacions,i la guerra, fer més posada fora de la lleique estigui, no deixa de tenir els seus prac-ticants. A l'Extrem Orient i a l'Amèrica me-ridional, fa mesos i mesos que hi ha conflictesen peu, la solució dels quals no es veu pasgaire planera.

1 per acabar d'ennegrir el quadro, a Eu-ropa mateix, a quatre passes de nosaltres,es revelen símptomes esveradors. El fracàs,treballat per Alemanya, de la Conferencia delDesarmament, sembla un preludi d'algunacosa grossa i lamentable que hi ha insensatsque preparen.

Tot Europa ha estat pendent del discursque Hitler havia de pronunciar ahir al Reich

-stag, el contingut del quál no coneixem al'hora d'escriure aquestes ratlles, però que noés difícil de suposar que haurà contingut elsmateixos llocs comuns — estúpids, però pe-rillosos — que ve servint des d'uns quantsanys ençà als ramats humans que han posaten ell llurs esperances. Esperances de què?Esperances d'anar a morir en una guerra méssalvatge que totes les que lii ha hagut finsara.

Per quedar bé amb ell mateix, no fóra persorpendre massa que Hitler encara parlésamb més violència que aquell von Papen queens ha sortit tan bellicós. Discursejant, s'en-tén.

Tot, a l'Alemanya actual, es fa a favor dela guerra. Com l'altre feixisme, l'atapéimentde cranis a aquest fi es porta amb una inten-sitat espantosa per part de la dictadura hitle-

f

riana, que no plany esforços, ni mitjans, nialsetats. Alemanya viu en plena febre. Cada

setmana — és un detall que té el seu preu —en tots els films d'actualitats veureu almenys

una moixiganga o altra de caràcter guerrer,desfilades de camises brunes, parades militarsdisfressades i altres espectacles ief ugnants.Am mateix llegim també que a tot Alemanyaté un gran èxit un film qualificat d'històric,titulat Alemanya sagnant, que no és més queuna rabiosa propaganda afavor d'una guerraque cada dia sembla més imminent.

Quina actitud adoptgram els altres pasost'Turopa que no s'han ,' • ;gu}. l'enteniment?Anglaterra, després d'un curt entendriment— que han compartit molts altres països

—piaela d'aplicació de les sancions d'aquell trac-tat de Versailles que fa poc volia rectificar.

La tradicional hospitalitat anglesa és obli-dada per uns moments i es fa objecte de de-mostracions hostils un delegat de la dictaduraalemanya.

*5*

Què es podrà fer per tal d'evitar un con-flicte tant més imminent que per part delsamos de l'Alemanya actual hi ha ganes deci-dides de provocar? Ni la tasca diplomàtica,ni les platòniques decisions de la S. de les N.podran fer desistir del criminal propòsit unagent que ha retrobat — segons frase de vonPapen en el seu ressonant discurs — el vellhorror germànic de morir al llit.

Ara que l'home que està tan content d'a-quest retrocés de l'esperit del seu país, quanl'altra guerra, tenia la pell ben segura coma diplomàtic doblat d'espietcc. -- C. R.

Una erradaIRIs decorats del Tsar Saltan que els Junior

representen al Tívoli, són obra de BartomeuLlongueres i no de Jaume Llongueres, comes llegia en l'article de la setmana passadasobre aquella representació.

Càlculs infini4esima1sA la darrera sessió municipal, el tinent

d'alcalde cap de la minoria radical, va volerdonar una prova més que la qüestió numè-rica no està a l'abast de les seves forces, ien referir-se al nombre d'habitants de Barce-lona, va dir que havien augmentat en doscents milions; davant la riaNa general, l'ho-me va rectificar i va dir dos milions i acabàper deixar-ho córrer quan va veure que tam-poe ]'havia encertada.

Ja es veu doncs que el senyor Giralt nosap de números, contra dl que molts creuenmaliciosament.

ClassicismeDissabte passat, Orphea Films va cele-

brar el seu primer aniversari, amb un àpatque fou servit als mateixos estudis cinema-togràfics.

El dinar fou presidit pel tinent d'alcaldesenyor Vilalta, el qual, amb l'humor que elcaracteritza, quan va arribar el moment defer una fotografia de conjunt, va dir diri-gint-se al públic :

— Senyors, ara vaig a fer una pose deregidor.

I davant l'astorament general, amb mi-rada atopazescan va fer amb els dits de lamá dreta el clàssic vano. En Ventalló, quetamibé hi era, va dissimular tant com va po-der, però estava desesperat davant la gestadel seu superior immediat .

No és això el que volíenLa gairebé totalitat dels obrers de Prats

de Llussanès, cansats de figurar en els nen-gles de la C. N. T., determinaren canviar

de filiació i s'inscriviren a la U. G. T.Per tal d'instruir-s e en els procediments

de ]'organisme al qual havien ingressat, de-terminaren organitzar una conferència a eón-rec d'una personalitat socialista de Madrid.Efectivament, aquest donà la conferència ientre altres coses digué als obrers de Pratsque no tenien raó de queixar-se, ja que esta-ven com el peix a ]'aigua, i que no penses-sin a millorar anés per ara. Àibans calia re-soldre els prolAemes d'Andalusia.

Els assistents a l'acte sortiren moixos isilenciosos.

—Par això--deien--ehem fet venir un con-ferenciant de Madrid?

Una curiosa coincidenciaDurant l'anterior monarquia teníem el

costum de veure a la premsa salts comaquests : «Ha llegado Don Alfonso proce-dente de Madrid. La máquina del tren realera conducida por el Duque de Zaragoza.,)1 ara fa poc, amb la natural sorpresa hemllegit : cHa llegado el Dr. Roca, Vicepresi-dente de la Rep&Ilica Argentina. El trenpresidencial era conducido por el Duque deZaragoza.))

El Sr. Duran i Venfosa seu a ferraL'haibilitat de Ludwig ,per a combinar les

bastides de .la seva réglame sembla que vacomunicar-se alls organitzadors de la lecturade trossos del llibre sobre Goethe que el co-negut escriptor havia tractat amb el Confe-rència Club.

L'espectacle anunciat a 1.a sala de festesdel Ritz va ésser suspès i transportat al salód'actes del 'Casal del Metge. Així la propa-ganda .fou doble i el saló de la 'Gran ViaLaietana era pleníssim abans que apareguésel conferenciant o lector.

Tan pie que la gent s'encabí on va poder.

Una senyora a la qual no seduïa la .perspec-tiva de restar a peu dret tota la vetllada, vatenir !'humorada de seure a la tarima queaguantava les taules del conferenciant i delsperiodistes. Aviat va tenir imitadors, entreells l'ex-senador senyor Duran i Ventosa.L'espectacle no era gaire senatorial, perquèels que seien als peus del conferenciant, mi-rats des del pati de butaques, i anés encarades de les galeries, feien Pefecte que esta-ven asseguts a terra.

EI canelobre de sef braços

La conferència de Ludwig no va començara l'hora perquè s'havien apagat els llums ino hi havia manera d'arranjar l'avaria. A lafi, dugueren espelmes i plats, i mentre el con-ferenciant s'asseia i preparava els papers,dos grooms del 'Casal feien esforços per aplantar les espelmes al fons dels plats.

Veient que per manca d'habitud i sdbra denerviositat els dos nois no encertaven a plan-tar les veles, el nostre collaborador MiquelCapdevila, que també seia a terra, tocant ala taula del conferenciant, es decidí a fer d'es-.colé i plantar 'les espelmes.

Com que no n'hi hagué prou amb dues,n'anaren a cercar un manat i estenguerenmés platets. La taula del lector semblava untaulell de cafè. Llavors Capdevila començàa suar de por que les espelmes no fossin set.E1 record del canelobre de les set branques,símbol dels jueus, li feia témer que les llumsque encenia fossin interpretades com unaburla o com una adulació. A la fi, quan entingué cinc d'enceses, va respirar sentintcom algú de 1a Junta li deia:

—Ja n'hi ha prou!

Sempre badantDesprés de la seva accidentada navegació -

a bord de La Nau, Rovira i Virgili s'embarcàa L'Opinió, d'on ha passat a La Humanitat.Aquesta incorporació ha provocat un articled'allò més laudatori de l'!Esclasans, en elqua4 s'ha pogut llegiu

^))A qualsevol país normalment constituït ipolíticament educat, un periodista polític comAntoni Rovira i Virgili tindria ja fa anys laseva tribuna quotidiana.»

Aquest Esclasans ignora que Rovira i Vir-gili, durant molts ainys seguits, no ha mancatde tribuna quotidiana. Fins va arribar a te-nir,ne dues, però se les va barrbtar l'unadarrera l 'altra. Com que l'Esclasans ignoraaixò i moltes coses més, parla de la «incor-poració definitiva)) d'En Rovira a La Huma-nitat, frase que mirada com es vulgui, noté cap. sentit. Es clar que tractant-se de l'au-tor del Sistema...

Li han freí la gràciaDes de fa un temps es parla insistentment

del nou diari de 1'IEsquerra. Cada dia es fancórrer coses noves, que són invariablementdesmentides.

Ara es diu que La Humanitat sera diaridel matí. Però com que el partit restaria sen-se òrgan nocturn, se'n crearà un de nouel setmanari La Campana de Gràcia seraconvertit en diari (s'assegura que ;el senyorTomàs i Piera és pel Nord a la recerca derotatives de segona mà), al qual es mutilaràel nom actual: s'anomenarà La Campana,senzillament, mutilació que realment tireugràcia a La Campana de Gràcia.

La gran vigilànciaDiumenge passat actuà al Palau de la Mú-

sica Catalana el Cor de Cosacs del Don,la institució coral más formidable que hapassat per Barcelona. 'El seu director, SergeJaroff, actuà amb una sobrietat de movi-ments èxtraordinària, la qual cosa captivàei nostre públic, avesat a ]'acrobatisme enaquesta matèria.

El mestre Milllet, des de la seva llotja, en-focava constantment .amb els seus binoclesal mestre Jaroff, amb la sana intenció deveure si feia trampa...

Una adepta

Missa d'una a la Concepció. La senyo-reta A. M. de S. no es persigna ni en l'in-troit, ni en cap dels dos Evangelis.

— Tampoc s'ha agenollat al Sanctus—afe-geix una de Iles noies del cor que l'haviaestat observant.

—I això que sap tant de llatí !—replica]'altra.

—Ja ho tinc—conclou la contralt — : prac-tica la nova religió de Francesc Pujols!

OccifanísmeLes planxadores acostumen a lliurar la

feina enllestida, embolicada amb paper dediaris estrangers, venuts a deu cèntims elquilo. El que corre més és el Diario de laMarina, de La Havana, o El Mercurio, deValparaíso. L'altre dia, però, ens varen ser-vir la camisa planxada dintre d'un Séma-f hoce, de Marsella, on Paul Barlatier, arrande les festes occitanes de Barcelona, escriu,sota el títol Choses de la Catalogne, unescoses tan substancials com aquestes

aCerdagne, Roussillon, Languedoc, Pro-vence sont quatre magnifiques et glorieuxéléments de l'unité franfaise, fiers d'appar-tenir, dès longtemps et our jamais, à unenation puissante dont ils font partie noncomme des éléments jointifs, mais bien plu-tót com des éléments chimiquement com-binés au corps de la patrie dont ilc sort in-dissociables... Vive doncs la Catalogne té-dérative et espagnole et vive aussi lá Pro-vence régionaliste et f rançaise ! ,

Davant tanta comprensió, oferim aquestram al cigalier Bulart i Rialp per si creuconvenient convocar novament els seus col-legues i, ara prenent un glopet, ara recitantun verset, poden posar-se d'acord.

UNA CRISI DE GOVERN

El camp de Catalunya

objectiva, examinant les dades del problemaa,en esguard d'una solució, el govern català

qúe'vulgui biíérvenir eñ áqüesta qüestió com-plexa, primer hi perdrà el prestigi, acabat

ocasionará una sèrie de mals a la nostrapàtria.

Per això sentim una gran temença davantde l'actitud de l'actual Govern de Catalunyaenfront del problema del camp. Quan unconseller va dir-nos que el Govern feia qües-tió de confiança de l'aprovació d'un projectede 11ei elaborat per una comissió técnica; tin-guérem un moment de confiança. Vèiem uncriteri, potser discutible, però ferm i seré. Eonssentíem governats. Illusió vana ! La majoriadel Parlament de la Generalitat es revoltàcontra el projecte i el 'Govern capitulà. Dinsuna comissió parlamentària anomenada al'efecte cadascú .abocà la peculiar demagògia.Cada partit elaiborá dins la comissió el seuprojecte, escrit, ,per regla general, amb vistesa «salvar-se» davant dels electors. I així sor-tiren tres nous projectes : el de la majoriael de 'la Lliga i. el dels socialistes, tots tresdivergents. De manera que, en discutir-se elproblema al Parlament, hi ha quatre criterissense harmonitzar. E1 del Govern, que haviafet qüestió de confiança de l'aprovació delprojecte dels tècnics. 'El de la majoria, quemira si pot fer alguna cosa per als rabas-saires ; el de la Lliga, que només pensa en'Is propietaris. El dels socialistes, fabricat decara a llur doctrina i d'esquena a tota altraconsideració. En mig d'aquesta selva atapeï-

a d'opinions, on cadascú va per üll mateix,hom es pregunta amb estupor si algú ha,pensat en Catalunya, que, al capdavall, ésl'única realitat que està en joc. I també, comés que el partit que governa encara no téformat criteri sobre una qüestió essencial ala vida del país. Oficialment hi ha dues opi

-mions, a l'Esquerra. La del Govern i la deiseattresn. Podeu comptar que si n'exhibeixendues, privadament n'existeixen moltes més.No deu significar altra cosa la campanya «ra-bassairen que fa pocs dies engegà L'Opinió,portanéveu d'un grupet d'aquell partit quetothom sap qçe aspirà a tenir-hi tard o d'ho- .ra l'hegemonia. L'Opinió juga fort i tendeix V

a pendre la bandera camperola de les mansyue fins ara se l'havien adjudicada. Es pos-sible que així mateix el senyor Dencàs, con-seller d'Higiene que es preocupa de qüestionsde treball amb una ubicuïtat .pertorbadoraper a tothom, començant pel conseller deTreball pròpiament dit, és possible que tin-gui les seves petites idees, oscillant entrel 'anarquisme, el socialisme i la Congregaciódels Lluïsos de Sant Andreu. En fi, un de-

Ori.I a fe que el problema mereixeria ésser

tractat amb tota cura. Negant-lo no es resol.Però afirmant amb lleugeresa algunes cosesque només serveixen per a fer-se aplaudirdavant d'un auditori parcial i, per torna, pocculte, tampoc s'hi dóna solució. No pensenaquells que s'entretenen a. fomentar unaanarquia pels camps, amb vistes a treure'nuna força per a les eleccioiis, no pensen quèpot seguir-se'n. Obliden o ignoren que I'afe-

Page 2: del concurs que organífza entre els Preu: seus …L'abolició de 1''amo-individu compor-ta l'aparició de Pamo!Estat. Darrera del que fan ells, si, per dissort per a ells mateixos,

mestressa, amb un sac al cap i la galleda ala mà, i en poca estona, seguúnt pels corriolsi pels marges, l'omplia de cargols.

Una plaça petita com un cop de puny, comaquelles que es troben pels poblets i que ser-veixen perquè els vells i :es criatures hi pu-guin anar a pendre el sol, amb la collaboraciódesinteressada dels gossos de tarannà taül,adornada amb ans arbrets civilitzats, quevdl dir raquítics, tot i els anuncis de colorsdetonants que tapen les parets, acaben dedonar un aire menestral al barri.

la primavera revolucionària ha tret rotés flo-rida. 1 no pas únicament al regadiu o entornde les cases barates. En el seu clos n'hi hahagut tanta, si no més, que als afores. I allàon ha sortit més esponerosa ha estat a laplaça. Una mica més amunt d'aquesta hi hael Centro Libertario ; a la plaça mateixa, elPetit-Picón, a cal Parpei — de sobrenom BarSport —, i ]'Apeadero. A tots aquests bars,excepte al Fornos, que és concorregut pergent acabalada — mena de Colon de! Clot

—i on, naturalment, ha topat amb fortes resis-

Vies vives i vies mortes

Societat Espanyola de Carburs Motàl'Iìcs

Crear, apartat reo BARCELONAo

hlep., °Carburor” Mallorca, 434relator raer

CARBUR DE CALCI; Fàbriques a Berga (Barcelona) i Corcu-bion (Corunya) :: OXIGEN 99 o / o DE PURESA, Fàbriquce aBarcelona, València i Còrdova :: ACETILEN DISSOLT, I'àbri.ques a Barcelona, Madrid, València i Còrdova :; FERRO MAN-GANES i FERRO SILICI :: SOCARRIMAT i SECAT defils i peces seda, cotó i altres teixits :: CALEFACCIÓ INDÜS'TRIAL de laboratoris i domèstica :: GENERADORS, BU-FADORS, MANOMETRES, materials d'aportació F er la

SOLDADURA AUTOGENA

PRESSUPOSTOS ESTUDIS, CONSULTES 1 ASSAIGS, GRATIS

El bar «Petit-Picona al mig, flanquejat per dos altres bars

..0LA PASSA DEL TEMPS LÄI'E IITIY

Florida primaveral revolucionàriaLloc de la informació, el Clot. Via menes-

tra] ; barriada estrictament obrera.El veïnatge cordial que manté la barriada

amó l'Eixampla, fa ressaltar amb un con-trast agut la impressió de poble forà que pro-dueixen les seves cases de planta baixa, elsseus carrers estrets, una mica costeruts, deifmies irregulars i cansades.

EI dinamisme circulatori que se .n'ha apo-derat aquests darrers anys, no ha fet altracosa que accentuar aquest séc.

Passa un autobús, rabent i trontollaire, iaquelles cases baixes, de color de raval, tre-molen esporuguides. Passa un tramvia, groci grinyolador, i fa l'efecte que tanquen elsulls per tal de no veure'l i que es tapen lesorelles per tal de no sentir-lo. En canvi, aixíque senten el soroll feixuc i mamdrós d'uncarro, cuiten a treure el nas per la porta, pertal de saber qui és aquell vell amic que passa.

La febre circulatòria que durant tot el diai bona part de la nit sacseja la barriada comsi fos un sedàs de graner, ha de morir, alcapdavall, del que hom anomena una cossade conill. Vetací que tot d'una, la circulacióqueda embussada. Els tramvies, els camions,els autòmnibus, als cotxes de turisme i elscarros que solen circular amunt i avall, s'a-turen. El groc dels tramvies es barreja ambla rojor dels autòmnibus ; es confon amb e1gris del carros i fa una xamfaina cubista.Dej„aeentre de la barreja n'exploten els crits,les exclamacions irades i els renecs dels car

-reters i dels xofers ; els grinyols de les bot-zines i el tritlleig, impacient de les cam.pa-

netes dels tramvies, que només tenen pressaquan estan aturats;; tot això composa, igual-ment, una simfonia d'un estil semblant a laxamfaina anterior.

Què ha succeït? Allò de la cossa de conill.Un cavall dels molts que arrosseguen uncarro carregat de carbó i que venia de l'es-tació del Clot, ha timgut a bé, en tombar laCaça per tal de pendre la direcció de la car

-retera de Ribes, patinar amb les potes deldavant damunt dels rails, i ha caigut a terra.Per tal de poder desenganxar el cavall debaranes i aixecar-lo, caldrà desguarnir el ca-vadl i descarregar el carro. Després, el carre-ter haurà de tornar a posar els guarnimentsa l'animal i haurà de carregar e1 carro debell mou. Feina, aquesta, que reclama unaestoneta llarga.

Aquest, diguem-ne drama, que sol ésser-hirepresentat un dia sí i !'altre també, simbo-litza el triomf del menestralisme damunt l'es-perit dinàmic modern. El vehicle arcaic, deritme lent, ei cavall de cua tremoladissa,en collaboració amb l'estretor del carrer, téel poder de paralitzar l'embranzida de lafebre moderna, d'un ritme esbojarrat. Quinpaper hi fan, en efecte, tot aquell embailum,aparentment irresistible, de cavalls de motoromnipotents, i aquelles tones de ferramentaesfereïdores, parades entorn d'aquell anima-let que,, ajaçat a terra, els esguarda amb unuli obert i um altre de tancat?

Entremig de les cases polsoses se'n veuend'altres que són, o volen semblar, modernes;cases amb aire de rascacels deturats a mitjacreixença. Temen mots piso, i hom ha far-cit les baranes de ferro dels balcons i lesparets de les façanes d'ornamentacions'd'unestil tarambana.

En aquella via abundem els bars, s'empe-nyen, gairebé, els uns .als altres. Tots ells,amb unes ventalles folgades, amb uns tau-lells amples, pintats de color blau Joffre. Del'interior surt 1'esgargainellament cansatd'una pianola o el soroil d'un altaveu estri-dent. Ai ! el Cantar del arriero i la Luisa Fer

-nanda, canten un duo sentimental i tendre,amb acompanyam ent de paràsits que deuactuar roan um miraculós calmant damuntl'enfebrament revolucionari que sacseja labarriada...

Bars, profusió de bars ; amb piano'.es iamb altaveus, en franca i rabiosa compe-téncia. Havent-hi bars, les voreres han d'és-ser plenes de taules ; les cadires plenes dexofers que esperen, mig asseguts a1 seu da-munt i amb aire arvorrit, el client problemà-tic ; i les taules, per tal de no ésser menysque les cadires, plenes de fiambreres embo-licades amb un mocador de quadrets blancsi blaus, abandonades sobre el marbre. Tram-vies, autòmnibus, camions i carros que pas-sen, si poden, i taxis grocs arrenglerats a lesvoreres.

E1 conjunt quedaria d'un to ultramodern,àdhuc amb punts i ribets de nordamericà, siham no vegés aquelles cases baixes i polso-sos, si el carrer no fos tan estret, i si enalguna no hi hagués marcat, encara, el se-nyal de quan ham penjava els raïms de pa-notxes a la paret, enfilades amb un parpal,al costat de la porta, per tal d'assecar el blatde moro.

No fa pas massa anys, al voltant de les'cases, hi havia uns sembrats ufanosos de re-gadiu i de secà ; a un costat de gla casa, unpaller daurat amb l'olla trencada dalt del palI un encanyissat barroc, que servia de galli-ner i de coniller alhora, al davant. Sota de!la figuera, i d'una casa a ]'altra, travessantel sembrat, la ratlla amiga, cordial, d'unscorriols encantats, ombrejats pels canyarsd'uns marges adormits, amarats de rosada,florits de moreres i d'esbarzers, murallatsd'atzavara, amb aquel! pal de tclégraf quesurt del bell mig 1 per on, a punta de dia,sortien a pendre la fresca, a xarrupar, goluts,els primers raigs vivificadors del sol, o a es-tirar les ;ames, els cargolins. Si així queclarejava es posava a plovisquejar, sortia la

A un costat, mig amagada, una altra pla-ça, la del mercat. Llença un baf espès deverdura tendra i una ferum de peix, salabro-sa, que fa coïssor al nas.

Més .aval!, a mà dreta, l'estació, amb aque-lles barreres que parteixen la barriada en dostrossos. Vies vives i vies mortes. Les vives,que són aquelles .par damunt les quals cir-culen els trens, lluentes com sabres ; les mor-tes, a banda i banda de la via, cobertes derovell, amb uns llacsons ferruginosos i tris-tos, que Ineixen entremig de la grava. Da-munt d'aquestes vies dormen, dies i mésdies, unes processons interminables de vagonscarregats de sarrions de carbó, del cul delsquals surt la cua verda d'unes branques decirerer d'arboç.

Cap al cantó de Barcdlona, us fa ganyo-tes un disc vermell. Sorgeix d'un revolt, unnúvol blanquinós que envaeix l'atmosfera iofega eles cases. E1 tren, rabent i negre, fentun gran soroll de ferramenta sacsejada, passaesperitat.

Sota la plaça, el carrer de Sant Joan deMalta, llarguíssim i monòton; que va de dretcom un tret al cor del Poble Nou, que és elsQuatre 'Cantons. Més enllà, cap a la bandade Sant Andreu, el regadiu gemat, tallat ensec per les cases barates, gurugús a peu pla,i per la llenca de sorra del BesÒs . A aquestabanda, el cel és més blau i les cases, mésalegres, somriuen...

x^+

Si, del Clot estant, mireu cap a la bandade Barcelona, veureu un cel difumat per unaboira negrosa. Ce: de raval. Barreja de palsde carretera, de fum de fàbrica i de polsimxarolat de carbó industrial. Si ho feu en di-recció a Sant Andreu, el veureu clar, diàfan.El verd esponjós i vellutat del regadiu, tastengrescador del tapís oriental que és el Va-lles, amararà el vostre esperit d'un enterni-ment bucòlic. Ai !, i com el paisatge és unsedant per les nostres angúnies, un calmantpels nostres neguits, un api aplacador pesnostres nervis. En reposar-hi, fugint de latrepidació enervadora de la ciutat, els ulls ie'. cor noten com, a poc a poc, .amb un ritmesuau, remou les mares de bondat que totsguardem com un tresor — mal ens està eldir-ho, la persona fóra bona si no agafésmanies — en la bota del retó de la nostraànima i ens fa contemplar el món a travésdel miratge enganyador d'una Arcàdia. No!Compte amb els miratges, amb els enterni-ments flonjos, i més compte encara amb :esArcàdies. A aquestes altures i en aquest llocens podrien donar mal resultat. A la millor,t'-embadaleixes en la contemplació, i no t'a-dones que cau prop teu un miratge, un en-terni^ment, o una arcàdia, en forma de pirayamés o menys bucòlica.

Veieu? Alié baix, en aquella llenca deterra, hi ha bròquil sembrat. Abans succeïauna cosa molt normal. El pagès sembrava lallavor, t a regava si era necessari o si no jase n'encarregava la pluja. AI seu degut tempshi neixia i hi creixia una planta, en el botóde la qual floreix aquella mena de verduraque, barrejada amb mongetes i amb botifarranegra i cuita a la paella, constitueix un platd'hivern suculent. Ara succeeix que el pagèsplanta, tal com feia abans, la llavor, però enarribar el moment d'anar a collir el fruit,hom el troba miraculosament transformat enun atuell molt semblant als que esclaten detant en. tant pels carrers...

La barriada és un dels llocs del pafs on

tències, a tots els altres hi ha arrelat fàcil-ment. A ]'Apeadero el terreny ja estava abo-nat, car és concorregut per immigrats. A calParpei, fins a cert punt, també. Les Gretes,les Mistinguets i les Marleues, assídues, dela casa, en tenien referències exael•emts, ivençuda laprimera por, fi:na:ment hi po-gué fer forat, AI Petit-Picon no hi haguéqüestió. Aquest bar és el punt habitual dereunió dels militants.

Les noves idees estan ja familiaritzadesamb els petaments de dents de les fitxes del

dòmino, amb els acords de la Luisa Fernandai àdhuc amb els grinyols sudamericans deG ardel.

El dia 3 de gener, hom proclamà al Peté-Picon la instauració del règim nou, amb la

solemnitat deguda. Després, un grup sortíde l'establiment per tal d'anar a fer el ma-teix als altres bars i, de passada, a confis-car-los. En què va consistir la confiscació?A anunciar la proclamació de: règim nou atot Espanya i requisar les armes. Cal dir quea la major part deis bars tenien de tot, cx-oepte aquesta mena d'eines.

A cal Parpei les demanaren . a l'amo.Aquest, que és home pacífic, no en tenia.Les seves armes naturals de combat són lesampolles de beguda, i cal dir, en honor seu,que armat d'aquestes armes ha guanyatmolts combats, enfront del seu enemic na-tural, que és el parroquià. Els :es oferí, i amés, els diners del calaix. Refús solemne

—No ! D'avui endavant els diners ja noexisteixen. Els hem dibolit ! Confiteu. vos-els !

Mots feren beguda i pagaren religiosamentel que els pertocava, tot i que la monedahavia estat dibolida.

Al vespre, es disparà un castell de focs, nopas artificials. La guàrdia civil cooperà al'esclat de la roda final, per tal de donar unamajor solemnitat a ]'acte de la proclamació.

Aquell mateix vespre, al pont del Besòs,sorgí un grup que feia parar els tramvies,els autòmmibus i efs autos ; feia baixar :agent que viatjava en aquells vehicles i elsobligava a besar la bandera roja. Un delsque formava part del grup, una noia, duia

uns escapularis al coll.

Tot això no seria res de l'altre món si nofos que al costat d'aquest revolucionarismese'n caen d'altres. Tot i no sortir del mateixlloc, s'hi barregen i se n'aprofiten ; i passa

que en desvirtuen el sentit autèntic. Revolu-

cionarisme, aquest, de districte cinquè, ambuna visió de la justícia i unes aspiracions demillorament social molt concretes ; consistei-xen a apoderar-se de la moneda que es tro-bi a la butxaca dels altres i traslladar-la ràpi-dament a la pròpia. Cartera, armilla o calaixd'estanc que siguin ben plens — no pas buits,car en aquest cas no hi ha problema revolu-cionari — i que pertanyen a un tercer, sónautomàticament, una cartera, una armilla ouns calaixos burgesos; la nova justícia so-

cial mana apoderar-se'n.El company Xorisso, que és un ex-rebenta-

pisos molt acreditat i que fou un dels quevaren batre més rècords d'acaparament de

bons aleshores dels sense feina, en sap un

niu d'aquestes històries i us en donaria de-

Els Amics de la Poesia.— Paul Valéry vainaugurar la setmana passada aquest desvet-l lament dels Amics de la Poesia a casa nostra.No es podia trabar una avinentesa millorho es podia trobar un bateig més perfecteni més intelligent, que la presència de PaulValéry a la sala de conferències de la Cata_lònia. Deixant de banda l'imponderable valorque els versos de Valéry tenen per a les per-sones que encara damunt !es anècdotes bru-tals i la grotesca mascarada de cada dia,saben conèixer el preu d'una selecció graciosai dolorosa de paraules, feta amb dl més altsentit de responsabilitat literària, podem dirque Valéry, ell tot sol, és una festa completade poesia.

Pues homes hi deu haver avui dia al mónque desvetllin aquesta simpatia especial dela figura feble, borrosa i agrisada de Valéry.Es la simpatia de la intelligència pura, o sies vol, la simpatia de l'esforç de tota unavida per arribar a aquest grau de lucidesa ide gràcia, expressat per unes idees contro-lades a cada instant, n forçades mai, fluents,gairebé insinuant-se, gairebé deixant les cosesa mig dir, penjades en un mot, en una in-terjecció, de vegades en, un somriure, peròamb quina malícia suggestiva, amb quinameravellosa lluentor sideral

Una conversa o una conferència de Valéry,explicant coses que e11 ja ha dit en els seusllibres, valent posar en clar i fent assequiblesels seus punts de vista a un públic correcte,però no especialitzat, són sense cap dubteuna de les poques joies raríssimes que espoden caçar en una època tan deshumanit-zada com la nostra.

Valéry és de les persones que reconcilienamb la nostra espècie, i que domen una cer-ta .aparença de realitat al mite de Prometeu.Però aquí el Prometeu no ha amat a caçardel cel flamarades espectaculars; s'ha entre-tingut en una cacera més delicada, ha duten els seus dits l'imperceptible panteix de lesestrelles, la sàvia geometria de les constella-cions ; ha dut les coses més difícils, però mésinsinuants i més incisives de la nit. Die totaixò n'ha fet la seva poesia difícil, castigada,exigent, però •n'ha fet també la seva menta-litat, la seva visió del món i la seva manerade moure's dintre d'aquest laberint estisorati espremut de la literatura. Aquesta qualitatd'ànima selecta, elaborcada i disciplinada fins

1 al masoquisme, Paul Valéry sap projectaraladamunt del públic amb tota la mala fe d'unsa.lonnard que explica facècies galants, i finsté la coqueteria de fer veure que en un mo-

1 ment donat ano troba la paraula justa, i fauna pausa una páusa inquietant — perquèla paraula tingui més pes, més color o més

i gust.! La veu cansada, l'aire una punta decrèpit,

aquell blau gris un si és humit, un si és1 absent dels seus ulls, acaben de donar a Va-

léry tota la diabòlica elegància d'un diplo-màtic de la paraula perfecta.

Seria tristissim que després d'aquest co-mençament tan brillant, i després d'haverestat tan sàviament eneetat aquest paner decireres que ofereixen els Amics de la Poesiaa les oreilles i a l'emoció del nostre públicmillor, no poguéssim continuar .assistint eles sessions dels Amics de la Poesia ambD'estat d'ànim i amb la devoció que la poesiaes mereix.

El conreu de la poesia ha estat una micadescuidat aquestes darreres èpoques. La ju-ventut estudiosa es distreu amb altres coses,i si un moment a Catalunya potser sobravenpoetes, avui dia hi ha crisi de poetes autèn-tics. Això a mi em fa una pena extraordinà-ria, perquè hem de pensar que en la nostra

incipient i fragmentària cultura, l'exponentmés alt el donen els poetes i les obres depoesia, De Catalunya encara, mentre no esdemostri e' contrari, els noms que pesen méssón els noms de Ramon L1ul!, d'AusiasMarch, de Verdaguer, de Maragall, de JoanAlcover, per citar només els que són en elcor i el pensament de tothom, -

Han de pensar tots els poiítics, i tots elssenyors que passen pel carrer, que la poesia

quan és autèntica es immortal, i que peruna poesia es pot fer immortal el nom de

ací una segona edició deis cinturó comunista tota una generació i de tot un poble.de París. El formen aquesta estesa de clapes Jo, pobre de mi, des de la meva modestís-blanquinoses que fan la ferradura entorn de ' sima esfera he procurat contribuir, i no he

la ciutat. La història es repeteix, per bé que deixat mai de fer-ho, al monument de la poe-amb certes variacions, car els .anys no passen sia catalana de la millor manera que he sa-en va. but ; i no cal dir que aquesta nova empenta

Si prop d'un dels mots gurugús que fan que uns amics meus intentem donar a la mésla sardana entorn de la ciutat — Hospitalet, pura de totes les expressions literàries, a miColl-Blanch, La Torrassa, Sardanyola, Val!- m'omple d'élegria. Però que jo estigui con-carca, Horta, Montcada, Sant Andreu, Santa tent no curarà de res; és especialment a la

Coloma, Badalona, etc. —, hi ha uns camps joventut i a la joventut de la primera voladade cols o de patates importants, succeeix un que tinc interès especial de dirigir aquestesfenomen estrany : resuelta que aquella mena I paraules. A Catalunya, són certes les paraú-de llegum, que sembla inofensiva, .dóna una les de Maragall dient que ida poesia tot justgran ufana al comunisme foraster. ha començat). Seria dolorosíssim yue entre

L"dbrer autòcton té, per la seva banda, un els infants que pugen, i entre ells xicots queta iramià especial. 'En general, fora del treball, comencen a pensar i a tenir ambicions, noes mostra refractari a omplir-se el cap del hi hagués els poetes autèntics de la poesiaque ell anomena cabòries. Es passa anys i futura, que continuessin — molt millor queanys submergit en un bany-maria nirvànic. tots nosaltres, aquesta poesia que tot justTot d'una, s'adona que ha d'actuar. Li agafa ha començat. Seria dolorosíssim que no in-febre, frisança i neguit, tot alhora, i s'hi vol I tentessim definir amb paraules noves el sentitfer a mossegades, a cops de puny. Vol reca poètic de la vida actual, i el .sentit poèticbrar el temps perdut... i enllestir la feina que tenen les essències eternes del nostrerevolucionària en mitja hora, per tal de no pafs, que va començar a tenir ànima amb leshaver-hi de pensar més i poder tornar al cafè eainçons dels trobadors.a llegir la ressenya del partit de futbol del Aquest any hem celebrat amb tota pompaseu equip, que porta el Mundo d'avui. Com els cent anys de la publicació de la poesíaque no sap ben bé de què va, i una revolu- que marca el punt incial del nostre desvet-

ció, tanmateix, no és tan fàcil de cuinar 11ament literari. Que aquesta pompa no siguicom, per exemple, una costellada al bosc, un llampegueig efímer, i no es mori en ban-

acaba caient en mans d'un curanderisme que dores i discursos. Una de les coses més deli-ja existeix fa molts anys i que és molt ade- cioses que comporta el sentir-se català, ésquat per aquests casos. Es passa la vida aquest convenciment que tot o gairebé tot

anant amunt i avall, com una llançadora de encara està per fer, de pensar que hi hateler, de l'entusiasme més exaltat a la de- tanta ginesta verge per confegir rams intel-pressió més absoluta ; això és, que no recula ligents i durables. La poesia tot just ha co-ni avança mai. mençat ; jo desitjo que l'exemple de la .pre-

A tat això, afegiu-hi la literatura melodra- sència de Paul Vaiéry I la bona fe dels Ameos

màtica que ara s'estila, germana bessona, de la Poesia diguin alguna cosa de profit

per bé que més perfeccionada, d'aquella que a les joventuts del meu país.anys enrera feia dormir dolçament els nostresobrers, bressolats pel somni dolç del pavo, iel concepte estrafolari que molta gent tenia,o té encara, de la República, la qual creuenque havia d'ésser una mena de campi quipugui, o una repartidora, amb llac de prefe-rència i dret a triar, per alguns. Tot això,ben remenat, ben dosificat, i un cop fabricatel remei, sacsejant ben bé l'ampolla, ens haportat a l'estat actual de pertorbació que pa-tim, barreja d'un afany de millorament so-cial, que seria molt respectable si no s'hiacomboiessin les terboleses del subsòl, els es-clats dels atuells mortífers, els atracamentsi un cert to antipàtic de pinxeria ; tot això,repetien, no són pas unes olivetes, un vermutmassa prometedor, que predisposi a obrir lagana i a esperar amb desig l'àpat revolucio-

nari finai.J.auue PASSARELL

talls pintorescos. Què fa ara? Es revolucio-uari. Es, poc o molt, comunista. Vol caiwiarla societat de sota a sobre, com si fos unamitja. Troba que l'estat actual de coses, queel règim, són una porqueria. El govern deixamorir de fam l'obrer pols carrers — l'obrerés ell mateix —, i essent així, què ha de ferl'obrer? Clavar un cop d'espatlla revo:ucio-nari i bandejar-ho, per tal d'implantar unrègim més just i més humà.

Hauríeu de sentir-lo predicar al bar, a l'ho-ra del vermut amb almeges. Dóna goig. Totd'una, engrescat per la prèdica li agafa unatac de nervis revolucionari, desenfunda laxicota que, per etrt, és de bona mida, li dónaesmorzar i surt al carrer, acompanyat d'unsamics, disposat a demostrar que té raó. Esfica all primer estanc que troba i, com queestà carregat de raó, convenç l'amo o la mes-tressa. En aquests casos hom sap de sobresel que succeeix. Que quan urna persona s'ado-ma que no té raó, diu a !''altra

—Té, queda-te'ls.1 aquest, naturalment, se'ls queda.Tot el que us expliquin són falòrnies i ga-

nes de donar un tomb equívoc a les idees.De vegades engarjolen injustament el com-pany Xorisso. L'home, però, té un carnetdiplomàtic a la butxaca. No manca qui acuta visitar-lo, sol!ícit

--Fill meu, què has fet!Senyor... Les icteies... La causa.,. La

fam...—Però és que aquesta vegada potser n'has

Jet massa... ! Hi ha morts i ferits... !

—...Aquesta vegada no et podré donar so-par... !

I de Xorissos, val a dir.ho, Barcelona n'es-tà farcida. N'hi ha de totes mides i volums,i tant del país com de l'estranger. Com que,gràcies a Déu, Barcelona és una ciutat nopas oberta, ans bé, esbatainada, tots els Xo-rissos de fora qu.e tenen la pell en remullvénen ací a assecar- l a i de passada celebrenuna festa major revolucionària que no s'aca-ba mai, presidida, en •molts casos, per unaaurèola reconfortadora d'impunitat.

Hi ha un altre comunisme. Ve de dalt. Fael pagès; fa veure que ve de l'hort. S'esverai parla, aanb temor, d'un daltabaix pròxim.Per sota mà, però, atia el foc. Aquest és elpitjor. De la barreja confusionària, el que ensurt més perjudicat són les idees.

Us convido; per acabar, a pujar a uin turóqualsevol dels que rodegen la. ciutat. Heus

JOSEP MARIA DE SAGARRA

GUTEMBERG, S. A.Maquinària, Tipus, Filetatge de

bronze, Tintes i Utillatge per les

Arts Gràfiques

Agullers, 1 1 Vfa Laletana, 4Tel. 15524 • BARCELONA

Page 3: del concurs que organífza entre els Preu: seus …L'abolició de 1''amo-individu compor-ta l'aparició de Pamo!Estat. Darrera del que fan ells, si, per dissort per a ells mateixos,

-;En aquell temps, era un bon alemany,(Le Rire, Parts)

UN VESTITconïeccionat coma mida tindrà per

loo pessetesQ

SASTRERIAMODELO"..:"^

Perills de voler conèixerels escriptors cèlebres

La confrontació d'un públic amb la per-sona de l'escriptor cèlebre és sempre un acte

tànica, en la vida corrent produïa un altreefecte

perillóS. No ho hauria d'ésser? 'Es possib'.e;; e1 seu parlar papissot el desparen -

çava. Wagner, que a través de les seves òpe-p de ho

I encara, cal distingir dos fenòmens enres evoca ,a grandesa i la magnificència, erabaixet, era petitó. Benito Pérez Galdós, al-aquesta confrontació que he qualificat de pe-

rillosa. 'En primer lloc, cal distingir la reas-menys en els darrers anys de la seva vida,

ció del públic preparat o que, si més no, co-cec, vacil.lant, senil, no guanyava res d'exhi-bir-se. Théophile Gautier, alt, corpu-neix directament algun dels motius que fona-

menten la fama de l'artista o del Sónpoeta.

gros,lent, patia d'halitosi, segons el maligne tes-

gent que ha llegit versos, assaigs, biogra-timoni de Sainte-Beuve.

En general, els creadors de ficcions lite-fies, novelles, o que ha assistit a represen-tacions teatrals on es donaven

ráries, els historiadors, els pensadors, moobres de l'home que, de copi volta, ha aparegut davant elisseus ulls amb el pretext d'unaconferència o d'una simple vi- ^xg`sita.

fEn segon illoc, cal posar lareacció de: públic que acut asentir una conferència o a di-nar amb un personatge, no •pas 4en virtut de cap interès desuet- yllat pels llibres que ha llegit, ni g^

rmenys per les_ poesies que sa °^ vde cor, sinó, purament i sim- «:"plement, per haver sentit dirque aquel personatge és ungran, un importamtíssim per-sonatge.

^El perill de la confrontacióexisteix en els dos casos, peròsens dubte rés més gros en el tsegon que no en el primer • i

Quan un un home que ha Q1egitel gran novellista A o el grandramaturg B, o el gran histo-riadorZ, descobreix que no estracta de 1a apersona brillant iaguda que imaginava, sinód'un ésser d'aparença pocatractiva, o ,quan, en lloc delsemi-déu que corcrespondrra a vles obres, topa amb un pobrehome disminuït i insegur d'ell '' r tmateix, l'estrall tal ;vegada no a;.. rés gaire gros. Tard od'hora,^després que la pres•éncia s'ha s•esvaït, la relectura dels llibres r` s rrrefà la figura malmesa. Els tdefectes personals mateixosque no s'obliden, agafen un ^_ ,.•significat inofensiu, de vega-des emocionant i tot.

En canvi, l'estrall d'una pre- Paul Valéry, recent hoste de Barcelonasentació deficient i sense esclatresulta terrible en l'esperit dels qui no conei-xen sinó el ressò de la fama, la vibració del

superen la impressió que produeixen Nuesobres. La millor part d'ells sol trabar-se ennom. Llur desencís no troba un sol punit i les pagines que han escrit en el silenci i end'aturada ; passen d'una devoció cnorme i la solitud. Hi ha, per contra, bornes de

sense fonamentsfonaments a un menyspreu igua ment fessió literaria que emanen una simpatia l-•enorme i sols basat en aquella hora de con- <li osa. Es el timbre de veu, és l'expressiófrontació personal. nI aquest és el gram es- dels ulls, és la figura, és el gest ?... Aneu acriptor X? I aquest és el gran poeta N? saber! En el raem de la suggestió física lesBah! Quina enredada!» relacions de causalitat no estan pas gaire benJo crec que urna mesura saludable per a determinades. IEl cert és que en aquests casosla collectivitat fóra la de prohibir que les es produeix un fenomen invers al que he co-persones impreparades, que només acuden mentat abans :.l'interès que desvetlla la pie_al reclam de la fama, poguessin anar a sen- sència personal rellueix sabre les obres. Latii- cap eminència si abans no havien llegit vida de l'autor les vivifica, completa llur sen-un parell de llurs obres. Així s'evitarien mol- tit, els encomana calor, intencions, encisos.tes confusions. Es evident que després de El comte de Guibert, el gran amor de Juliefullejar certs llibres de versos o d'assaigs, la de Lespimasse, pertany, sens dubte, a aquestagent, o bé s'abstindria d'anar a escoltar certs categoria d'escriptors que milloren l'obra ambautors perquè descobriria de seguida que no la irradiació de llur influència física. No vaeren per a ells, o bé hi aniria més orientada ésser únicament la filla adulterina de Yladamerespecte la mena de plaer que són capaços d'Albons la qui va admirar-lo ; homes fredsde procurar-li,

Es ciar que, en absolut, resulta impossibleiprevinguts, Valtaire mateix, D'Alembert,Suard, varen creure de bona fe que Guibertd'eliminar la possibilitat de decepció. La era un home extraordinari, frec a frec delconferència, el tracte directe i personal], po- geni. La posteritat, emancipada dels mirat-sen en joc qualitats i virtuts que no són exac- ges que projectava la persona, no ha ratificattament les mateixes que són pesades a con- pas aquest .parer i ha oblidat de pressa lestriibució en els .moments de creació literària. seves tragèdies, sense recordar gaire els seus

Es freqüentíssim de trobar grans novellistes tractats d'art militar.que descriuen admirablement una societat, El seny sens dubte ens aconsellaria de jut-

"noen la qual, tanmateix, es belluguen amb jar les obres per una banda i les persones dedesembaràs ni amb autoritat. Quantes ve- llurs autors per una altra ; no traginar delgades, l'home que millor descriu una festa, camp de la creació artística al de la vida per_un sarau, és aquell que, arrambat al marc sonal respectes i simpaties, prevencions i hos-d'uua porta, una mica cohibit, una mica in- tilitats. Però, qui s'absté de practicar aquestasegur, contempla l'alegria i la gatzara dels confrontació que reclama imperativament laaltres sense gosar participar-hi, volent i do- natura humana? L'obra que encéin el nostre jlent! entusiasme o que desvetlla la nostra curiosi-El contacte amb el públic és tota altra tat, ens •empeny, vulgues p no, a conèixer 1acosa que el comerç amb les muses . Hi ha persona del creador.natures privilegiades que es mostren tan fe- Bah ! Renunciem a abolir aquest impuls!ices en l'un com en l'altre ; però cal tenir naturalissim. La frontera rigorosa entre laben .present que aquesta duplicitat d'apti- vida i el llibre és inhumana. Però almenystuds no és consubstancial a 1'excellència.Emile Zola, que dóna en tes seves obres una

avesem-nos a menar les reaccions que pro-voca el lliure trànsit d'uin món a l'altre,

impressió de força, de robustesa gairebé ti-en

forma que no provoqui gaires estralls ni g.ai-res injustícies. No anem a escoltar una con-feréncia d'un pensador rigorós o d'un poeta

Agència exclusiva per a la venda de difícil armó 1á mateixa disposició d'esperit

M I R A D ®R Ique a^nir(em a sentir un ému1 de Muñoz Seca.No demacrem a qui nio és professional de lacauserie, ni ens ha dit pas que ho fos, que

o ensens diverteixi com un un reía SSocietat General Espanyola de Llibreria gronxi i ens ensucri com un García amchiz.

Barbarà,16 Telèfon 14186No domarem peres a l'om.

CARLES SOLDEVILA

VìatgesRambla Canaletes, 2 i 4 e BARCELONA

Lliura: Bitllets de ferrocarril i Passatges marítims i aeris; els Bitlletsquilomètrics espanyols, a l'acte, facilitant ensems al client la fo-tografia necessària.

Reserva: Seients en els trens ràpids, Places en Pullmans i cotxes-llits, Habitacions en els millors hotels, Autocars per a gran

turisme.

Organitza: també: Viatges individuals a preu fet, Excursions;Peregrinacions, Congressos, Creuers i molt especialment

Viatges de noces: a Roma utilitzant els bitllets reduits del

70 °/o que com Agència emissora dels ferrocarrils de l'EstatItalià lliura a l'acte a tot client al qual interessin.

Mi^•an^Fa F.i.cl!n llibre profèfíc

La tasca de depuración que amb tantaviolència és prosseguida a Alemanya, es tra-dueix, en el món de les lletres, amb la cremapública de llibres i l'expulsió de nombrososinte l.lectuals. Sota l'acusació de marxisme, ésbandejada l'obra de Heinrich Mann.

Aquest autor té el greu pecat, als ullsde Hitler, d'haver previst en el llibre L'Im-peri, publicat ja fa temps, el que bassa ac-tualment a Alemanya. Els conflictes del ca-pital i del treball, les capitulacions delssindicats, les hipòcrites empreses de socia-lització en profit dels patrons, l'aliança delsabre i dels alts forns, etc., tot és resumiten el que passa a la petita ciutat industrialde Gausenfeld, on té lloc l'acció de la no-vella.

Cal remarcar que L'Imperi de HeinrichMann, corn el de Guillem II, acaba amb unaguerra.

Erudició musical

A bord de l'Ile-de-Frm:ce, en el qual viatjàla missió francesa que Jirengué part a lesconverses de la Casa Blanca, coincidiren treshomes d'Estat: Herriot, raderewski i Que-zón, president del Consell de Filipines.

Hom diu que les converses entre l'ex-pre-sident ,de Polònia i l'ex-cap del govern fran-cès versaven principalment sobre temes demúsica. Herriot sap un bon nombre d'anèc-dotes musicals, i en contà moltes al famóspianista.

Una d'elles foú la desgràcia que va suc-ceir a Monteux, director d'orquestra dels

Concerts Pasdeloup, una vegada que donavaun concert a Londres. En l'obertura s'haviende sentir, a intervals, tres tocs de trompeta,i collocà entre bastidors el músic que elshavia de tocar. Ve el moment del primer tocde trompeta, que comença bé i acaba molten sec. Vagament inquiet Monteux espera elsegon, que no ve, i el tercer, que tampoces fa sentir. Acabada l'obertura, el director,furiós, es fica entre bastidors i hi troba elseu trompeta agafat per un policia que l'ha

-via pres per un pertorbador.L'altra anècdota fa referència al pianista

Bauèr, el qual, en un concert que donava aLisboa, es va jresentar ¢ lg sala havent be-gut una mica massa de porto i veient

—horror! — dos pianos en lloc d'un.—Què podia fer ?--preguntava el músic al

sogre d'Herriot, pel qual aquest sap la histò-ria —.•Triar a l'atzar, sense voler tenir unaire dubitatiu, un dels dos pianos que veiai dirigir-m'hi amb la major dignitat possible.I vaig fer-ho. Desgraciadament, e) pianoque havia triat, era el fals !

L'evidència mateixa

Els periodistes americans sovint s'empes-quen enquestes estrafolàries. Així la de f're-guntar a les persones cèlebres què tensenmentre s'afaiten.

Roosevelt, quan encara no havia estat ele-git a la més alta magistratura del seu gais,va respondre senzillament :

—En què tenso? En no tallar-me !•

PafrioíismeSegons una revista de cinema, la ilustre

estrella americana Mary Pickford ha refusatla invitació d'una companyia navilera fran-cesa que li oferia una travessia gratuita del'Atlàntic, en cabina de luxe, no cal dir-ho.

—No podem—diuen que ha dit—acceptarres dels francesos, perquè encara no han pa-gat als Estats Units els deutes de guerra..

Amb una mica més de reflexió, Mary Pick-ford hauria hagut d'acceptar l'oferiment dela companyia francesa, i inscriure al crèditde França la suma corresponent al preu delpassatge.

D'ahir a avui

Exit en la mide

Corbates inarrugables

' Pijames a bon preu

JAUME I, 11' . -Telèfon 11655

L'ACTUALITAT INTERNACIONAL

Eslavisme i germanismeNo sabem si tenen raó o no en tenen els — caldrà saludar-lo alçant el braç. Heil !que afirmen que la història es repeteix. iEl El fet és que amb un programa així, l'ex-cert és que es constata la successió de situa- tinyaire austríac ha aconseguit convertir Ale-cions que s'assemblen molt entre elles. Això

és el que avui dia es verifica quant a l'es-manya en un enorme manicomi, i renovar,considerablement acrescuda, una situació -lavisme i al germanisme. Es de remarcar com la de 1914. Quines en seran les conse-que aquestes dues races senten els lligams qüències?de la sang molt més que les races llatines,

sovint — massa sovint i tot — en discòrdiai enemistat. Sera potser efecte de la sanguna mica més ardent ; però això no lleva

Menys perillós sembla, i potser més inte-que la cosa — especialment per les canse-

ressant, el desvetllament de l'eslavisme, queha produït un quasi involuntari, però essen-qüències que ha dut i que podria dur — no

sigui deplorable.Avui dia assistim a un renovellament gai-

rebé cotemporani del germanisme i de l'es-lavisme, que tot i iniciar-se només, cal teniren seriosa consideració.

El germanisme s'ha desvetllat especial-ment amb l'arribada de Hitler al poder —diem desvetllat perquè si havia romàs le-tàrgic de 1919 fins fa poc temps, havia estatforça viu en temps passats —, i s'ha mani-festat clamorosament. No ens volem referir pïa les coses interiors d'Alemanya — no per-què no siguin interessants —, sinó solamenta les seves perilloses repercussions interna-cionals. El primer punt del programa hit- r`^lerià -- o, millor dit, del reforçat panger-manisme — consisteix en la unió sota un solgovenn de tots els pobles de raça teutónica,

per tant anexió d'Austria, restabliment deles antigues fronteres, sense excloure'n la delTirol, malgrat les illusions de Mussolini.

L'Anschluss, que tenia molts partidaris aAustria,' ha estat retardat fins ara per unaoposició aparent del caneeller Dollfuss i perl'agitació amtinazista de la social-democràciavienesa ; però sobretot .perquè Itàlia, .que haprestat molt d'ajut econòmic a Austria — Dollfussque, a despit de tota l'amistat amb el na-zisme, no té ganes de veure les pròpies Tron- cial, canvi en la política de Moscú, on s'hateces confinant amb les d'Alemanya —, noho permetria. No ho permetrien tampoc An-

sabut separar netament les directives de laglaterra i França, que no obliden que els

po ítica interior de les de la política exterior,calmant les aprensions de molts governs te-tractats de pau — encara en vigor — són ex-

plícits pel que fa a prohibir la fusió de la 1

morecs que si miraven amb terror cap aRússia, no semblen pas massa horroritzatspetita Austria amb la gran Alemanya,

1 pel que ocorre a Berlín.Hitler i la seva colla no manquen d'audà- Es esdeveniments que han tingut lloccia, i, amb una ¡nena d'inconsciència, llurs 1 aquests darrers temps, r que han afavorit laaccions són precipitades i sense cap preocu- jpació per :es conseqüències que podrien

creació de situacions noves del tot, han pro-pro j

dur. Dollfuss, en canvi, és un home pru- 1duït, entre altres coses, la unió dels poblesde raça eslava. La gran familia eslava esdent. S'ha educat a l'escola de Msr. Seipel

i de Schober ; això és, en el fons,compon de tres grups principals : russos, po-

panger-marista i anexionista, com Seipel ; en apa-

lonesos i txecs, .amb un apèndix a Sèrbia,Croàcia i 'Eslovenia. Ara veiem totes aques-rença, moderat i disposat a respectar el

tractats, però disposat a bu'rlar-Jlos si pot,tes nacions estrènyer-se al voltant de la més

com Schober. 1Rússia,gran, que sembla voler oblidar els

errors del passat i fer-se'ls perdonar.Aquesta fusió dels eslaus pot constituir

una força formidable en un esdevenidor nollunyà. Però, quina diferència entre eslavis-me r germanisme! E1 primer no té mires

ç hegemòniques, assimilant -se més aviat queimposant-se a través de l'emigració.Moétès

s ,. `• s lf regions de Grècia són habitades per eslaushellenitzats, que si ham conservat algunescaracterístiques de llur raça, han demostrattambé una facilitat extraordinària d 'ésser ab-

t sorbits.La força eslava .podrà ésser considerada

més com un factor de pau que no pas de` guerra. L'exemple l'ha donat la recentíssima

conciliació entre Rússia i Polònia, que ar- més a més de posar fi a una situació angu-

niosa que feia un segle i mig que • durava,és un fet notable en favor de la pau. Enefecte, eliminades les possibilitats de con-

- fiicte entre les dues nacions, hi ha un im-mediat reforç de Pdlónia'que farà que Ale-

t manya no pugui pensar tan fàcilment a bus.,Ir car-li "raons per la famosa qüestió de la Po-

merània. Els recents acords entre Pi'sudskiLitvinoff i Litviinoff no s'han limitat al caràcter ofi-

cial, sinó que han tingut una correspondén-cia en el sentïment popular, servint així la

La unió d'Austria i Alemany., doncs, cal causa de la pau.considerar-la només diferida a un millar mo- Rússia tingué, de 1815 a 1914, una in-ment, al qual es podria arribar m'és aviat fluencia; de primer ordre en la política euro-del que generalment es creu . Qui s'esperava, pea, afavorint el manteniment d'aquell equi-per exemple, que en 1913 el vel] Francesc libri que començà a trencar-se pell cap deJosep proclamés l'anexió de Bòsnia i Her- ma d'Austria sabre Bòsnia i Herzegovina.zegovina a Austria? La sorpresa per aquest Si la pau es pagué conservar tant de temps,cop deixa tothom tan parat, que quedà pa- fou degut en bona part a la política de Santralitzada tota temptativa de reacció. Petersburg. Es tractava d'una força potser

Però no basta 1a unió dels dos ex-imperis ; 1 més aparent que real, però que fet i fet servíencara va més enllà la cobejança hitleriana. la causa de la pau. Fatalment, la guerraA penes res. Rependre 4'Alsàcia i la Lo- amb el Japó disminuí sensiblement el pres-cena, amb algun altre territori més, per com- tigi rus a l'Extrem Orient, i les conseqüèn-pensar el temps transcorregut des de llur cies encara duren avui, amb la política im-'restitució a França. Anorrear, o poc se'n penalista de Tbquio i dl caos xinès.falta, la nacionalitat francesa, i àdhuc, si Anem potser cap a una nova sistematit-fos possible, germanitzar París, sense exclou- zació europea, en la qual exerciran un majorre'n Montmartre, que es convertiria en una paper els lligams, si es vol més espiritualssegona Lutherstrasse • Bèlgica hauria de pa- que no pas materials, entre els pobles d'unagar molt car haver-se quedat amb Eupen i mateixa raça? Fa de molt mal dir, però elMalmedy, terres belgues geogràficament i que es verifica en '.es zones europees de raçaetnogralicament, però que els prussians ha- teutònica i de raça eslava és certament, simp-vien honrat amb llur dominació. Quant a tomátic • Són races vedles, com la llatina ma-Polònia, ja sabem quins són els propòsits teixa, perd que es mostren plenes de poten-del nazisme. cialitat i amb ganes de rejovenir-se. Cosa

Arribat el moment aporté, no sabem què que nosaltres, els llatins, no semblem, perpassaria entre Hitler i Mussolini. Potser veu- ara, gaire disposats a fer.riem un espectacle no gaire corrent : el fill Perquè no és pas precisament de llatinis-!lançar-se sobre el seu pare espiritual. me que es pugui parlar en els nostres dies,

Hitler no limita a aquestes insanitats el almenys en el sentit amb què parlem deseu programa. N'hi ha una mica per tothom. germanisme i d'eslavisme. Si hi ha duesTot Europa i tot el món haurien d'ésser nacions d'igual raça ben poc disposades aclients de la indústria alemanya ; les altres col-laborar, aquestes són actualment Françaja no tindrien raó d'existir. Com una reedi- i Italia, i ja se sap per culpa de qui,ció del civis romanus sum, quan es trobi unalemany — amb la creu esvàstica, no cal dir TIGGIS

Page 4: del concurs que organífza entre els Preu: seus …L'abolició de 1''amo-individu compor-ta l'aparició de Pamo!Estat. Darrera del que fan ells, si, per dissort per a ells mateixos,

Rambla Catalunya, 37 • Telèfon 11701

0 El país dels con4ras4oscuriosa documental de Noruega.

. Aus flofanfsLa vida de les aus; explicada en espanyol.

e Gaumon4 Super NewsLes darreres noves mundial,.

• Curiositafs i rareses del mónMagazine AElinEie; explica€ en espanyol.

• France AcfualifésELS ENGINYERS ANGLESOS EX-PULSATS DE MOSCOU PEL G0.VERN DELS SOVIETS ARRIBEN AANGLATERRA.

• Eclair JournalEntre altres assumpfes de fora ac£ualifates fa remarcar, per la seva importancia, lacelebració del Primer de Maig a Paris.

Seasió co,,únua de 3 farda e 1 de le nífEnfeada única: 1 pessefa

EL. CINEMALES ESTRENES

Films americansHi ha um motiu que retrobem diverses de Sóc un fugitiu no ha fet res d'això en

vegades en l'obra literària de Dostoievsky ; el seu. nou fiilm Dos segons. Hi ha en aquestens referim al tema dels darrers instants de film una verbositat anticinematogràfica i lesvida d'un condemnat a mort. L'autor, que imatges nó tenen ni remotament la més mi-es trobà al peu del patíbul, condemnat a nima característica que permeti relligar-lesla darrera pena i que no fou indultat sinó al convenç i al títol del film.un breu instant abans que la sentencia es En un altre sentit, el film Sis hores, quepoxtés a efecte, coneixia per experiència per- també vol suggerir un temps viscut en clr-sonail l'angoixa i les característiques psrco- cumstàncies excepcionals — l'home que e1 viulògiques d'aquell darrer instant. Succeeix en és un ressuscitat que sap que no té vida sinó

Kay Francis

c©rr cu

QQ^^I^c^I^JOOIpDD

Al nostre concurs sobre quins eren, en opi-nió dels nostres lectors, els quatre millorsfilms sonors, es reberon 4,671 butlletins, l'es-crutini dels quals donà el següent resultat:

Noies ,d'Uniforme. . 3067 votsOmbres Blanques. 1595 »Les llums de la Ciufa4 1341 »Remordimenf . . . 1296 »El Camí de la Vida . . 1206 »L'Opéra de Quat'Sous . 1007 »A nous la Liberté . . 876 »Alleluia . . . . . . . 827 , »ElMihó . . . . . . . 7 86 »Tabú. . . . . . . . 7 17 »Els Carrers de la Ciutat. 652 »Sóc un fugitiu. . . . . 553EI Patriota . . . . . . 437L'Angel Blau . . . . . 437 aL'exprés blau . . . . . 3 5 7 5Carbó. . . . . . . . 334 i»Les Aventures de Skippy • 294Champ. . . . . . . 283 »Sous les toits de Paris. 189 eL'última Companyia . . 178 ep4. (El Vampir de Diissel-

dorf). . . . . . . . 15 6 »Per la Llibertat . . . 125 »Grand Hotel . . . . , I i 9 »lean de la Lune . . . Io3

No esmentem els 89 films que no arriba-ren a obtenir cent vots.

(Continua a la .pàg. 8.)

Selecció i ordenació dels sons

L'artista curt de gambats creu que l'art nos a dir que ja seria hora de valoritzar-los.és reproducció servil de la realitat. Áfortu- Molts directors, farcits de prejudicis teatrals,nadament, l'artista imtelligent sap que l'art creuen que les paraules són l'únic elementno és còpia de la realitat, sinó selecció dels constitutiu del cinema sonor. Però també hielements d'aquesta realitat, primer, ordena- ha la música i els sons. Fa dues setmanes,ció d'aquesta tria, després. I parlàvem de les possibilitats de la música al

La cambra de la primera època del cinema cinema. Avui parlarem de les del so. Aques-mut era tan poc intelligent com l'artista tes possibilitats no han estat vistes per gaLcopista. rEiniluernada per la seva facultat de rebé ningú. Potser només per Eugène Des-reproduir el moviment, caçava tots els es- law. Aquest as del muntatge al temps delpectacles dinàmics que tenia al davant amb cinema mut, al qual devem tants bons docu-golafreria primària : trens, corredisses, tot mentals, ha esdevingut ara as del doblatge.

1)Cineinania»

aquells segons últims, o suposats últims, unfenomen remarcable que Dostoievsky ha ex-plicat d'aquella manera com sols ell n'és ca-paç. E1 temps psicològic, que diria Bergson,experimenta respecte el temps normal unadilatació extraordinària, en tal forma que enpocs segons desfila per l'esperit de l'individuuna cadena d'imatges mentals tan nombro-ses i distintes que en estat normal exigiriauna pila d'hores per produir-se. Podem fer

-nos una idea remota d'això referint-nos alque passa en el somni. Somnis que ens sem-blen haver nos ocupat hores senceres, tanric és llur contingut, el rellotge ens indicaque no ens han pres sinó uns .minuts.

Hi ha, no en dubteu, un motiu magnífica fer explicar pel cinema en aquesta exal-tació de darrera hora del condemnat a mort.Es el tema de Dos segons de Mervyn LeRoy. Però tant el tema ens sembla bo, tangran ha estat la nostra decepció en veureaquest film, que desaprofita totalment lesexeellències del motiu, per resoldre's a noésser sinó un fiim d'aquells que s'obliden totseguit.

El cinema té l'aptitud de transportar eltemps a diferents escales, com els cartògrafsfan amb l'espai. Els recursos del muntatgepermeten així mateix dis6mgir les imatgesde la vetlla, d'aquelles dels somni, marcarel diàleg visual amb el segell de l'excitació,com també amb el de la fatalitat. El lector,pel seu compte, trobarà exemples palpablesdel que avancem i reconeixerà que 1"autor

SENSACIONAL!

HISTORIC !

representa amb la sub-

missió del militarisme

al poder civil el triomf

de la República

AVIAT ESTRENAAL

Fantàsio

per sis hores —, també escamotejava partdel problema. No tant com Dos segons, pertal com el realitzador sabé evidentment im-primir a les imatges i a Ronald Colman unto d'espectre i de distància espiritual queafavoria la impressió que en la intenció del'autor havia de produir el film damunt Les-pectador. I el comentari ingenu, i diem in-genu perquè rou di t en veu .alta, espontània

-ment, per un espectador que hi havia propnostre: ((Encara no han passat les sis ho-res?n, ens indicà prou bé que aquella trans-posició del temps .a diferent escalla a quèalludíem, no havia estat feta d'una manerahàbil pe] director.

Molt just, en canvi, Van Dyke en el seufilm jVlans culpables. Un film policfac, que,com tots els films policíacs — no sabem perquè —, comporta un desenllaç que no estàde cap de les maneres a l'altura de l'expec-tació provocada per da intriga. En canvi, laintriga apassiona i revela en Van Dyke elgran coneixement que té del cinema. Latècnica .aquí és de l'ordre d'aqudlla tècnicade composició que presideix els borns filmspolicíacs. Una ordenació dels fets per la qualsabeu i ignoreu a mitges, i muntada de talforma que la vostra expectació augmenta amesura que es fa la llum sobre l'assumpte.I que consti que Van Dyke s'ha mostratmolt original' bastint qn film policíac em elqual el públic sap qui és el criminal. La ig-norànci,a s'escau aquí en els camins que RayFramcis seguirà per domar amb la pista.

Kay Francis té ara un gran cartell. LaParamount, la Metro i la Warner se la dispu-ten. Creiem que reuneix prou qualitats permantenir-se per mdlt de temps a aquestesalçàries del cel de Cinelàndia.

Entre els films que s'anuncien hi ha Unadona capritxosa i Una tragèdia americana.Aquest darrer, en el qual Stern'berg torna aésser el bon Sternberg d'altre temps, és unfilm prou important perquè el comentem ambl'extensió que mereix en un article piróxim.L'altre és una comèdia amb una anècdotainfeliç, però que resulta divertidíssima, delfet de la intervenció d'un boig. No s'ha abu-sat del tema i per això val la pena d'asse-

Í

nyalar-lo. Aquest boig fa unes bogeries quetenen molta gràcia, i com que dins la sevafollia és molt feliç, no hi ha crueltat a riure'sd'ell tot veient el film.

Josep PIkLAU

La peHícula més còmica de to-tes les còmiques que s'han vist

j 1t*i (Ohwalaburleta

j ronmU$I(a

de

( __

(ala o

^o^fr

Un nou gènere de cinema quecrea el gran director

GEZA VON BOLVARY

era bo, i aprofitat per la primera cambra.El micròfon de la primera època del ci-

nema sonor tenia la mateixa avidesa incon-trolada. La primera cambra es va deixarsuggestionar pel moviment. E1 primer mi-cròfom es va deixar suggestionar pels sorolls,per qualsevol soroll. Tant en un cas com eml'altre, la quantitat comptava més que laqualitat.

Però s'ha avançat molt, d'aleshores ençà.La cambra ha après a seleccionar. Ara, mésintelligent, només s'atura davant d'allò queté un interés : una bellesa emotiva. I el mi-cròfon ha esdevingut més intelligent també.Ara, només registra els sons expressius, ca-paços de produir una emoció.

Però no basta seleccionar. Cal ordenar elselements triats. Després de la successió in-forme de reproduccions que eren els primersfilms, des imatges seleccionades ja han estatconsiderades com els mots d'un llenguatgeque cal ordenar amb una sintaxi intelligent.Découpage i muntatge col.laboren a crearaquesta ordenació. I alguns, pocs encara, jacomencen a ordenar els sons seleccionats•com les iimatges. IEIs sans de molts films jasón sotmesos a un découpage i a um mun-tatge rigorosos. ,,Voldria — ha dit el direc-tor Cavalcanti — realitzar un éfilm amb moltssorolls, però sense música mi paraules. Vol-dria muntar ell so com es -munta la imatge.Kuttmann sabia el que es feia quan va rodarLa .melodia del món.»

Parlem ara dels sons en si. I .apressem-

Més de 50.000

espectadors han

desfilat per el

Kursaal

per admirar

MERCEDES

que ha entrat a la

3

a

■

setmana de projecció

Avui i tots els dies

Actuació personal de

JOSEP SANTPERE

i

RAFEL ARCOS

Tarda, a les 7'30; nit, a les 1230

Evidentment, Deslaw no creu en aquest pro-cediment absurd. Només l'empra per a co-nèixer a fons la tècnica de la post-simcronit-zació. «La post-sincronització — diu — és lafórmula de ]''esdevenidor del film parlant isonor. !Ens deslliurarà del micròfon davantles boques deis actors i del text davant llursulls, per a donar-nos un món de possibili-tats.n Deslaw afegeix que e1 dubbing li haensenyat a fer films sonors còmics, dignesd'aquest nom. mPels talïers i laboratoris dedoblatge, ha entrevist la quantitat de gagspoètics a la Mac Sen•ett que dormen en lanova tècnica. I ja veu exemples de trucstècnics com aquests: un quatuor podrà és

-ser cantat pel mateix home, es podrà defor-mar, augmentar, multiplicar la significaciód'urna escena, tot i introduint-hi sorolls queno siguin realistes, substituir al sinoronismede la imatge i del so un décaixge...

Darrerament, a.1 Coliseum, hem pogutveure un gag tècnic d'aquests, dotat d'unacomicitat irresistible. L'escena de Cinema-nia, que reproduïm, en la qual la veu deHarold Llovd havia estat terriblement acce-lerada, amb el mateix procediment empratper a obtenir l'alentit i l'accelerat de lesimatges.

SEBASTIÀ GUASCH

J. Ramon Blasco. Li agraeixo els seusmats massa amables i 'immerescuts. Per acontestar la seva pregunta, voldria donar-mela seva adreça?Gràcies.

DEMA, ESTRENA AL

CATALUNYA

del film d'acció de Paul Sloave

EL CORRESPONSALDF G><JERR^

per Jack Holf, Ralph Gravesí Lila Lee

DISSABTE, ESTRENA AL

CAPITOL

del dinàmic ñlm de misteridirigit per Ben S4oloff

per

Bàrbara Weeks i Ben Lyon

Dues produccions Columbia disfri=

budes pels Arfísfes Associafs

y

p referència, 2 pies. - General, l pta.

Page 5: del concurs que organífza entre els Preu: seus …L'abolició de 1''amo-individu compor-ta l'aparició de Pamo!Estat. Darrera del que fan ells, si, per dissort per a ells mateixos,

«Can you hear their voices?», obra «proletària» de Hallie Flanagan i MargaretClif f ord

ideologia ni de cap tendència determinada, ment de valors morals de la burgesia actuad.neguen tota incorporació del teatre dit pro- Es que hem d'acceptar que per a certsletari a les regions indelimitables de l'art. esperits l'exposició objectiva — ho remar-

El que és més remarcable en aquestp qües- quem —de les realitats de certs medis cons-tió és el dogmatisme que informa l'esperit titueix ja tendència?deis dirigents i orientadors del teatre .prole- Obra de tendència és, dones, aquest mag-tari. Tan bon punt un crític, enfrontat da- mífic Topaze.vant d'una obra de propaganda social en un Obra de tendència és el teatre de Muñozsentit subversiu, proclama la independència Seca, valuós document — com ha dit moltde l'art, sorgeixen de seguida una rèplica bé Araquistain — per a penetrar en la his,dels defensors i propugnadors de l'art utili- tòria íntima de ]'Espanya contemporània.tari, i una contraréplica del crític, i .així suc- Obra de tendència, la produéció d'Ibsen,cessivament, exponent de la posició de 1'indMdu enfront

Amb ínfimes variants això és el que ha de la Societat i de l'Estat, i de ]'exaltacióocorregut, fa unes setmanes, a Madrid, en- del superhome, que tants d'estra rlls causarentre el Grup de Teatre Proletari Nosotros i en gran nombre de mentalitats de la segonael crític de Luz, Juan Chabas. Aquesta mo- meitat del segle xix.desta polèmica, qui es reduí a una carta de Obres de tendbncia, els misterios i elsl'animadora del Grup Nosotros, Irene de Fal- autos sacramentales de Calderón dé la Barca,cón, ï a una contestació dels susdit crític on les concepcions que hi són exposades res-teatral, és urna resultant de dues conoepcions pacte les qüestions de religió, de pàtria, d'ho-distintes, no soh' p 1; ,t, c a I Z> I .o , et t r r.,:e '. -:ta., o:s. •: rproselitista de i'oora a.t:st'.ca, _.a.,, mes sima oe :a idiosincrasia de la societat teudai,exactament, sobre la posició que l'artista Si, com hem intentat demostrar, les fa-adopta a. priori en iniciar l'elaboració de la cates de l'art teatral — com totes les altresseva labor artística. Ens explicarem, arts — són el reflex d'altres tants aspectes

D'antuvi, creiem que, en enfocar e1 tema, de l'evolució societària, els quals s'han vin-cal far una rectificació essencial i bàsica : gut produint amb una sincronització rítmical'dbra d'art, el producte artístic, na és, aprio- perfecta, no podaríem cercar l'origen de larísticament, obra de tendència o obra apuran, profunda crisi que pateix el teatre català en

Si ham, en crear una obra d'art, trava 'la una pèrdua d'aquest ritme?seva inventiva i limita el seu camp d'ima- Si els conflictes i els problemes que es de-gimació per consideracions que els defensors baten en la majoria d'obres del nostre teatrea ultrança de la «puresa de l'art en dirien autòcton no interessem gairebé ningú, no seràextra-artístiques, és evident que l'obra pro- perquè el nostre teatre es troba en retard res-duïda es ressentirà d'aquesta limitació. pecte el tombant de l'evolució econÒmico-so-

En el cas, perd, que el creador artístic la- ctal i dels valors morals que comporta?bori lliure de tota preocupació, sense cappartit pres determinat, atenent exclusiva- JOAN A, FREIXAment 1'ostètica de 1'obffa oirà comsider r

1IU1 [11'

EL TEATRELA RENAIXENÇA TEATRAL TEATRE TENDENCIOS O TEATRE PUR?

Entorn dala ¡nde pendència de FartFrancesc(.'aniversari de la Renaixença convida a

recordar les etapes que precediren l'eclosióde ,la gesta que avui glorifiquem. A fer ladlum possible damunt les figures enfosqui-des per l'obaga dels anys. Totes les dadesrelacionades amb la remembració a da qualassistim tenen en el moment actual el mà-xim interès. Qualsevol aportació que ajudia perfilar una personalitat, a situar un fet,a esvair un dubte o a desfer un malentès hade merèixer l'atenció de tots els que vulguinenfondir en el període que podríem dir-nede pre-recobrament de la personalitat cata-lana. Aquestes i altres consideracions émmouen a parlar de Francesc Renart i Arús,la vida i l'obra del qual resten poc menysque inconegudes.

Mantes vegades espargeix el temps els tor-terols que emboiren els homes que encerta-ren a sobresortir de la resta de llurs conciu-tadans. Altres vegades, com és ara amb Re-tart, densifiquen els .anys el vel que amaga

l'heroi als u11s de la posteritat. El que dicde Renart i Arús pot ésser aplicat a altresprecursors del renaixement teatral, els qualsno sabríem anomenar sense únfondre a llursnoms un aire de misteri.

Renart, membre d'una família henestant,es practica en diverses ,activitats. Ultra exer-cir la carrera d'arquitecte, part dels estudisde la qual cursà a Madrid, 'vntervvngué enpolítica i conreà la literatura. De Renart ar-quitecte, na se'n parla. El polític, liberalconstitucionalista, ocupà un escó al Consis-tori. Del literat, membre de l'Acadèmia deBones Lletres, n'hi ha algunes mostres es-parses en determinades recensions. El come-diògraf i l'actor — el que són les coses —han 'passat en cainvi a 1a història, baddamentque la inclinació a1 teatre fos en Renart acci-dental. Per bé que aquest darrer caire dequè parlo sigui tractat en les biografies ambcerta extensió, no permet de percebre la ve-ritable fesomia de Renart, el tret colpidordel qual fou, més •aviat ,que la propensió al'escena, una fal•lera inguarible per les cosesde teló endins. ((Vella afició de la qual nohe de penedir-men, declarà l'interessat, jaen plena maduresa i en alludir la seva dèria.Aquest aspecte de la personalitat de Reaartés el que provaré de reforçar.

S'ha escrit, d'una banda, que pels dies dela guerra de 1a Independència portà Renarta alguns indrets de Catalunya un elenc dra-màtic. D' 'una altra, que ,amb ocasió de tro

-bar-se per l'època esmentada a Vic, orga-nitzà un quadro d'aficionats. (Segons la pri-mer.a versió acompliria 'Renart el romiatgeteatral en companyia de Robreño. De creu

-re la segona, romanduia Renart a Vic a lesordres del baró d'Eroles. No m'ha estat pos-sible, per bé que ho he .procurat, de contras-tar cap d'ambdues asseveracions. Diguemque la inversemblança de les dades, cas d'a-cusar inexactitud, no entelaria 1'arboramentescènic de Renart, que ensa^mblà el gust aescriure comèdies amb ]'afició a represen-tar me. -

Pels dies en què Renart visqué eren elsteatres barceionms, els particulars especial-ment, en nombre limitadíssim. L'espectacledilecte de la menestralia del primer terç delsegle xtx eren les ombres xineses. M-'hauriaagradat d'esbrinar els noms dels locals onRenart representava. Saber, àdhuc, els pa-

EXCLUSIVESFEBRER 1 BLAY

presenten demà al

FANTASIOla gentil estrella

Marta Eggerthen la seva creació definitiva

LA NOVIAD' ESCOCIA

constituint el seuapoteòsic comiatde la temporada

•

NOTA ; Aquest film no es projectaràen cap més local de Barcelona durant

la present temporada

Renarf,pers pels quals es sentia atret. Ultra la man-ca de teatres, envoltava els que vivien del'art de representar, els actors de vers moltassenyaladament, una atmosfera gens favo-rable. Es comprèn que si la constitució so-cial de l'època menyspreava els comediantses tingués ]'aficionat per un estrambòtic oun cap de trons.

El anés sorprenent en el cas de Renart, ésque pn dies que di comediant català era una

Frarccese Renart i Arús

raresa, existís un senyor culte i distingit queno tenint-ne prou de conviure amb gent deteatre es complagués a sortir a les taules.

Res tan fecund i movedís com la vida tea-tral barcelonina de la primera meitat del se-gle proppassat. Entre els episodis remarca-bles viscuts per Renart es compta haver con-tribuït a fabricar el llevat d'on sorti el Liceu.La intervenció seva en aquesta fita memo-rable va explicada en la següent anècdota.

Eis milicians fundadors de la Sociedad Dra-mática que donà 11oc a la construcció delGran Teatre — usufructuaris, com sap tot-hom, de 1'ex-convent de Montsió —, confia-ren a un company d'armes, de nom PereVives, aficionat amb categoria de <<galam»,l'acoblament d'un conjunt escènic per a ac-tuar en un teatre que acabaven de guarniral primer pis de l'edifici esmentat suara. Laintenció dels milicians era de donar repre-sentacions dramàtiques a profit del Batalló.Tantost rebuda la comanda fou Pere Vivescridat a treballar a un teatret dit de la Mer

-cè, circumstància que el portà a desfer-sedel compromís contret amb els seus colle-gues de Montsió. IEm exposar la renúnciaformulà Vives el prec que havent estat lapensada de donar funcions cosa seva, aban-donessin els milicians el projecte de repre-sentar comèdies. Per diverses raons, entrealtres la d'haver fet ja el Batalló algunesdespeses, digueren els milicians a Pere Vivesque es oposés tranquil

F.1 teatre mancava de detalls. Com que perde presa que .anessin les coses i per moltque 1 autoritat cuités a donar el permís pas-sarien un parell de mesos, es determinà d'a-profitar aquest temps per a cercar l'homeque en defecte de Pere Vives pogués capçarla oo panvia. Un dels que s'anaren a trobarfou Renart, el qual després d'accedir es féuenrera, segons pot veure's en els paràgrafsque segueixen, extrets del Vibre d'actes del'entitat

«Dia 27 de juny de 1837, — Reunió al do-micili del Comandant, Manuel Gibert. — LaComissió de teatre notifica que aquest esticbo i llest, car hi manca només la gart cor

-responent al senyor Planella, el qual ha pro-més de posar-se a leu feina d'un moment al'altre. (Planella era l'escenògraf del mateixnom, també milicià. En sessió de 8 d'abril,en ésser llançada la iniciativa de bastir unteatre, digué Planella que en sabia un d'a-ventuirer que el donarien per quaranta duros.Afegí qqe d'acordar-se la compra realitzariade franc els treballs de reparació i de pin-tura que ,calguessin per a posar els entri

-quells en estat de servir. No solament s'ac-ceptà la idea de Planella, sinó que se h pre-gà que volgués sumar-se a la Comissió no-menada per a entendre en tot dl relatiu alteatre.) La Comissió diu que troba dificultatsper a col-locar les targes de convit, la qualcosa és deguda a no haver-se fixat la datade la primera funció. Gibert notifica que els

Exit en la mida

Corbates inarrugables

' Pijames a bon pzen

JAUME I, ut' Telèfon 11655

^.`'.

y

,p;Pa.seie da Gráct., 57. — T•lèíon 79681

De les 1 tarda a la 1 matinada

Reportatges Cineae

EGIPTE MISTERIÓS (documental)

Noticiani Fox Sonorlnteressants notícies

Del Kàiser a Hitler

Document bistóric de Seleccions Capitolio

precursoraficionats s'han repartit ja els papers, queels serà donada pressa perquè assagin i quetot fa creure que la inauguració no passaràde la setmana entrant.»

«Dia 6 de juliol de 5837. — Reunió al do-micili del Comandant Mánuel Gibert. — Esdóna compte d'un fet que pot ajornar inde-finidament l'estrena del teatre, ja a punt desolfa. Francesc Renart, que havia convingutamb la Comissió de teatre de posar-se aldavant de l'elenc, s'ha desdit del compromís.EI comportament de Renart ha sembrat eldubte en la resta dels aficionats, els qualsno han decidit a hores d'ara si sortiran ono. La decisió de Renart dóna lloc a unadiscussió molt acalorada. Després de parlarllargament s'acorda requerir els aficionatsperquè diguin sense embuts si es pot o nocomptar amb ells.0

Els aficionats es solidaritzaren amb Re-nart. El perquè de la retractació d'aquestno consta en les actes. La vaga dels aficio-nats demorà l'obertura del teatre, que nopogué ésser fins el mes d'agost. El directort primer actor que ocupà el lloc de Renartfou Josep Casas. Al cap de pocs dies, deguta nombroses deficiències observades en ladirecció, s'encanregà aquesta a Josep M. deGrau, vocal de la Comissió de teatre.

**x

Al mes d'octubre de 1837 dissolgué el ca-pità general el Batalló que infantà la Socie-dad Dramática. Els milicians, emmetzinatsja per les comèdies, determinaren de sostenirel teatre per tal de fomentar l'art escènic,nen estat d'abatimentn. Primer que tot can-viairen el nom de l'entitat pel de Liceo Filar-mónico Dramático Barcelonés. Seguidamentacordaren de crear unes escoles de cant ideclamació regides per uin Reglament i unaComissió especials.

Les ganes de fer-se ben veure de les auto-ritats suggerí als dirigents del Liceu la idead'inaugurar des tasques académiquesn eldia ary d'abril, aniversari del naixement dela reina governadora. De procurar a Pactela major solemnitat, al qual efecte es dema-nà el saló del Consistori, que cedí 1'Ajunta-ment. Mancava, amb tot, trobar una per-sona amb cara i ulls que s'encarregués dela càtedra de declamació. La de música ha-via estat acceptada pee Marian Obiols. Des-prés de nombroses gestions accedí Renart aexercir interinament la plaça, que trasp:assàmesos després al primer actor castellà .PereGonzàlez Mate, força reputat per aquellsanys. Tot això, per a concloure que les dife-rències en virtut de les quals es negà Renarta intervenir en el teatre de Montsió seriende poca importància. Per a remarcar, tam-bé, que el primer mestre de declamació queentrà al Liceu fou Renart i Arús, l'acciódel qual en el susdit centre, diguin el quediguin ,les històries, resta circumscrita al'episodi acabat de referir,

Servo encara un antecedent del fervor ambquè mirà Renart les coses relacionades ambl'art escènic. A les acabadles de la seva vida,quan la ceba dels còmics i de les comèdiespodia haver-li passat, acceptà la presidènciad'una entitat dita Sociedad Apeolínea instal-lada al saló de Saint Agustí que fou més tardteatre de 1'Odeon. L'Apolínea tenia per ob-jecte ((fomentar el estudia de la música, delcanto y del arte dramático».

Renart, autor, anirà en un altre article.Josap ARTIS

EXCLUSIVES

FEBRER 1 BLAY

presentaranpròximament al

FEMINA

I'extraordinaria pel'lícula

err^iiricti2f

loS .Od

HaCUmun film de l'esport dela neu, enquadrat enun argument intriganti de gran comicitat

És una exclusivaFEBRER 1 BLAY

Es un fet simptomàtic i característic laintangibilitat crítica en què pretenen envol-tar-se la major part de les organitzacionsproletàries i, més exactament encara, pseudo

-proletàries en exposar llur mercaderia tea-tral.

No és, però, menys simptomàtica i carac-terística la posició de certs crítics que em-parats sota les frases de «d'art per l'art»t de «l'art no pot ésser l'exponent de cap

p a -seaquesta lliure de tota tendència? No, per-què — manllevem les paraules a Plejanov qui preconitza o es creu realitzador de la«búllesa pura» no sindepanditza per això deles condicions biològiques, històriques i so-cials determinants del seu gust estètic.

Si l'obra d'art no fos un exponent de l'es-tat divers de la societat en una època deter-minada, no tindria cap mena de renació ambel temps ni am'b l'evolució societària i po-dria ésser considerada aleshores «art pura.Nosaltres, però, creiem que no és així: Nopodem emplaçar una obra d'art que corres-pon a una etapa determinada en l'evolucióhistòrica de la sacietat, 'a una altra etapasense que existeixi un desacord flagrant ambla producció artística d'aquesta darrera. Unexemple : l'impressionisme de Deiacroix nopot ésser el fruit de les concepcions pictòri-ques de l'època medieval. Un altre exemplela psicologia del Brand d'Ibsen no podia es-tructurar-se en una altra època que en la queho fou, puix que les condicions biològiques,històriques i socials que determinaren la sevacreació no s'havien encara produït.Adhuc un fenomen tan aparentment uni-

versalista i en un estat de «puresa» i d'im-materialitat com és l'ideal de bellesa feme-nina, es modifica a mida que va canviantl'estructura econòmico-social de la societat.L'ideal de bellesa del segle xtx no és el delRenaixement. Adhuc l'ideal de bellesa feme-nina de la postguerra no és el d'avantguerra.

On rau, doncs. 1a ?nde^endència del fe-nomen artísti:.

Se'ns objectarà que l'artista, en crear laseva obra, no ha d'encero'lar el seu campd'acció sota cap estructuració d'ordre extra-artístic, perd no serà possible negar-nos quela seva obra serà un reflex dels valors espi-rituals, socials i morals de la societat enquè viu. Per tant, «tendèncian, no prenentaquest mot en el seu sentit proselitista, sinópel que té de miratge.

Moltes de les obres teatrals anomenadesproletàries — prestant-les sovint una classifi-cació que Llur autor no ha assenyalat — i quemants crítics combaten en nom de la «pu-resa de l'art, acusant-les de posseir una fina-litat utilitària en menyspreu, per tant, de laqualitat estètica, són idènticament «tenden-cioses>) que moltes altres titllades com a ex-clusivament «artístiques».

Heu oït i heu llegit sovint que «d'art dediasse no és art». Adhuc admetent en aquestsmoments l'existència de dues classes socialsben delimitades, no és just acusar d'art in-ferior, com seria l'art «impuro, les obresque són exponents de les realitats, de lesambicions, de les lluites, d'una classe deter-

minada, la proletària, i considerar art su-perior o art «pur» aquelles altres que són elreflex de l'altra dlasse, la burgesa.

Són sovint acusades de tendencioses obresteatrals que no comporten sinó la incorpo-ració a l'escena de la realitat objectiva delsdiferents aspectes de la vida dels medis pro-letaris i no ho són, en canvi, quan en aquestaincorporació societària es debaten el parasi-tarisme, l'estretor, la sordidesa i 1'enfonsa-

.STUDIOCINA ES(KURSAAL)presentarà demà divendres en

SESSIÓ ÚNICA

El hijo de Carlos Y

Noticiario

KUHLE WAMPE(.A QUI PERTANY EL MÓN)

Es despatxen localitats al Kursaal

de 5 a 7 de la tarda, sense recàrrec

Page 6: del concurs que organífza entre els Preu: seus …L'abolició de 1''amo-individu compor-ta l'aparició de Pamo!Estat. Darrera del que fan ells, si, per dissort per a ells mateixos,

II. — La recerca del temps perdutBarcelona, tema de novelles. La nostra

teratura ha deixat perdre tant de temps iant de material riquíssim que és impossibleexiar de considerar-los amb una certa me-angia. Podem començar pel tipisme, pelsostums del segle passat, pels fonaments ons basava l'evolució lenta de 4a nostra ciutat,amb l'embranzida sobtada de la seva crei-xença. Erem un poble, i ens trobàvem al capde pocs anys amb una gran capital.

nitat, o ens tancàrem a casa, o ens dei-xàrem encomanar la violència. Els autors es-trangers, ja ho he remarcat en l'article an-terior, s'han adonat prou bé de l'enorm sug-gestió novellesca d'aquests anys plens de mi-sèries i d'heroismes, d'or i de sang ; quèn'ha restat, en canvi, per a la literaturacatalana? Només aspectes parcials, també, ique escassos! Quan mataven Qels carrers,d'011er i Rabassa, que no respon, de bon

Com illustra un autor francès una ,inouvelle» d'acció a Barcelona

ritab:en, és el sentiment que es concreta enla frase : coa realitat encara és més estranyaque la ficción.

Des del giran terratrèmol de 1 92 3, tambéha ocupat el seu degut lloc una escola deliteratura popular, la qual ofereix all púibliclectura clara i amena. La majoria de les pro-duccions d'aquesta escola són novelles histò-riques escrites amb una gran quantitat d'ima-ginació i amb un estil fàcil i popular. Es di-videixen, naturalment, en dos grups : el queaplica, en més o menys extensió, les mader-nes idees a les seves novelles, i el que noles admet ni poc ni gens en les seves pro-

duccions, les quals es ressenten, així, d'uncert regust arcaic. Citarem del .primer grup,Misogo Naoki, Jira Osaragi, Mitsuz8 Sasakii FübB Hayashí ; i del segon, Shin Hase-gawa, Kyóji Shirai, Kotaro Tanaka i ShBfuMuramatsu. D'entre aquests escriptors, elsmés populars són Naoki i Hasegawa• Elsescriptors pertanyents a aquesta escola i queno s'intenessen per les modernes idees s''estantornant allb que Trotsky amb feliç i gràficaexpressió anomena «companys de viatge».

WOKAMOTO-PLANAS

Mapes i Guiesper a Automobilistes

i Alpinistes

Llibreria FraneèsaRAMBLA DEL CENTRE, 8 i io

Sucursal:

PASSEIG DE GRÀCIA, 87

BARCELONA

^IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIillllllllllllillliillliiiliillllllllllllllllllllllllillllllllllllllllllllllllllll:'

- PER A FOTOGRAVATS, LA CASA

LPLANTONI MARTI\š.i::ij Màxlma rapidesa hl Màxima qualltat

AVINYÓ, 19, pral.: Telèfon 17047 : BARCELONA

SIIIIIIIIIIIIIIIIIIIillllllllllllllllllllllllllllllllllliíllllltlllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllll.

'

LES LLIETRE/LiteraturajaponesaBarceIona i la novella

Rambla del Centre,

En el Japó modern, la literatura s'ha frac-cionat en múltiples i àdhuc oposades ten-dències. Totes les influències literàries delmón s'hi ham donat cita i han actuat ambtota llur intensitat damunt la nova produc-ció literària nipona. No neix cap moda enla república de les lletres, per raríssima quesigut, que no trobi immediatament segul-dors més o menys fervents entre dls renglesdels actuals escriptors japonesos.

Però el que realment és curiós i estranya ;primera vista, és que el gran terratrèmolde 1923 assenyali en realitat el naixementd'un nou desenrotllament en la literaturajaponesa. No ho trobarem tan estrany, però,si tenim en compte el que efectivament sig-nificà per al poble nipó aquell cataclisme.A seguit de l'horrible seisme material, detan tràgiques i desoladores conseqüències,es verificà en les cohsciòncies japoneses unveritable seisme espiritual prenyat d'altera-cions de tota mena, una nova orientació da-vant la vida, i per tant, unanova orientacióen la literatura. Podem fer una comparan-ça, baldament forçada, perquè es vegi benclar això que diem : la literatura alemanyaen general, abans i després de la guerra.

De 1923 ençà, la literatura proletària delJapó ha avançat enormement i ha estat lamajor causa de diferenciació dins la litera-tura d'aquell país. Després del macrosisme,els que fins llavors eren els escriptors pre-ferits de; gran públic van perdre una partconsiderable de 11urs lectors, i actualmentnomés estan sostinguts per un petit grupque manté una vella preferència per llursdbres. Recentment s'ha organitzat una es-cola literària contra 1a marxa triomfal de laliteratura prdietària, amb el fi de salvaguar-dar l'anomenada «literatura pura».

Al Japó es traba perfectament estesa laidea que el pro:etariat és el constructor dela pròxima societat futura i, comseqüent-ment, a la llum d'aquesta idea, la ,literaturaproletària, la literatura del proletariát, nosollament s'equipara amb els altres rumbsliteraris, sinó que es considera històrica

-ment superior. !El corrent literari més fartdel Japó d'ara, és el proletari.

El moviment de la literatura ,proletàriajaponesa s'ha estès tan amplament i ha estattan profundament assimiiat pels obrers i elspagesos per mitjà de cercles literaris en fà-briques t camps, que .per la seva extensió,1a seva intensitat r la seva importància ocu-pa el segon lloc del món — Alemanya el pri-mer —, i supera de mot els moviments si-milars dels Estats Units, la Gran Bretanyai França. I pel que fa a la publicació deIli(bres sobre el marxisme i sobre la U. R.S, S:, el Japó supera la mateixa Alemanya

' i, obté en aquest ,punt el primer lloc mundial.El moviment proletari em la literatura . ja-

ponesa es posà en marxa ]'any 1921 i cris-tallitzá en una organització, la Federaciód'Escriptors Proletaris Niipons, l'any 1925.Després de diverses separacions i divisions,aquesta organització es convertí en la Fede-ració d'Artistes Proletaris Niipons, general-mant coneguda perla NAPF (Nipons Artis-tes Proletaris Federació)'. La NAPF fou or

-ganitzada l'any 1928 damunt la plataformapolítica d'extrema esquerra i publicà com aòrgan La Bandera de Guerra. Més tard esreorganitzà i es convertí en la FederacióNipona de les Associacions d'Artistes Pro-letaris, però seguí utilitzant les mateixes ini-cials d'abans. La nova NAPF és constituida

?HIIIIIIIIIIIIIIIIHIIIIIIIIIIIIUIIIUIIHiï4illlllll111^'

Ha sortik el número de primaveradel luxós magazine

D'Áci i u euiàPreu: 5 pessetes

Administració i venda:

Llibreria Cafalónia3, Ronda de Sant Pere, 3

Telèfon 12456

51111111IH11111IIIIII I III IIII 1111111 I IIIHIIIIIIUII I III I I

per l'organització ben estructurada de sacietats i agrupacions d'escriptors, drama-turgs, artistes, músics i cineastes. De 1930ençà puiblica NAPF com a òrgan de la Fe-deració, i per a l'agitació i propaganda la lija esmentada Bandera de Guerra. t

Existeix un a'tre grup literari ,proletari, la dFederació d'Artistes Obrers i Camperols, elqual és diametralment oposat a la NAPF, ci publica un òrgan titulat Front Literari. eAquest grup va ésser format 'l'any 1927 peruns quants marxistes que es van separarde la Federació d (Escriptors Proletaris Ni-pons a causa d'unes diferències entre mar-xistes i anarquistes. Els marxistes restants,j untament amb una secció revolucionària dela Federació d'Artistes O yrers i Camperolsque es va separar de l'organització, es cons-tituïren en la NAPF en 1928, com ja homindicat més amunt. Recentment la Federa-ció ha sofert tres deteccions més, ól resultatde les quals és un nou grup que procuraanimar la seva publicació, l'òrgan Uniad'Avançada,

Els més notables escriptors de la NAPFsón Choku Tokunaga, Takiji Kobayashi,Shigeha'ru Nakano, Teppei Kataoka i InekoKubokawa, tots ells autors d'obres d'un altvalor literari i algunes de les quals de con-siderable importància. Una altra i notabilís-sima figura d'aquest gruip és (''escriptora Yu-riko Chújó; que fa poc que ha tornat alJapó després d'alguns anys passats a Rússia.Es un nou membre de la NAPF i publicacantes i novelles sobre la nova Rússia .ambun estil fàcil i directe. Una de les obres mes-tres de la nova literatura ,proletària japone-sa, El barri sense sol, de Choku Tokunaga,ha estat traduïda i publicada fa poc a Ale-manya • Moltes antres obres interessantíssi-mes hi ha publicades al Japó ï que són pràc-ticament desconegudes en absolut a Europai América ; .per exemple, l'obra de TamikiHosoda, La Font de la Veritat, que es vapublicar primerament com a fulletó en eldiari més invportant, el Tokio Asahi, i ésuna conspícua exposició dels treballs de lamoderna societat capitalista. Els problemestractats darrerament pels escriptors proileta-ris jaiponesos són els de la literatura cam-perola i el moviment antireligiós.

Els escriptors nipons que no pertanyen alconjunt ,productor de liiteratúra pro:etària,es poden dividir matusserament en dos gransgrups; l'un interessat a copsar la vida realtal com és i l'altre, :provant de Mugir de larealitat quotidiana amb sublimacions d'unaclasse o altra.

Al primer grup pertanyen escriptors quemantenen la tradició del naturalisme, comara els vells realistes TBson Shimazaki, Ju-nichir8 Tanizaki, Ton Satomi, Hakuch8 Ma-samune, i Saisei Muro, i encara, cam elsnous realistes Juzó Yamamoto, Kazuo Hirot-su, Yayoi Nogami i Chiaki Shimomura. Laraó de la poipularitat d'aquests realistes ésque expressen aa b més o menys honradesai veritat el desenrotllament de la cultura bur-gesa. Lees que més popularitat han dbtúngutde llurs obres més recents, són : Abans d'a-puntar el dia, per Tóson Shimazaki, una llar-ga novella que tracta del vell Japó d'abansde la restauració de Meiji; Fylfot, per Jumi-chir8 Tanizaki, abra que estudia homes i do-nes de sexualitat anormal ; Una mossa decafè, per Kazuo Hirotsu ; Els germans AnjG,per Ton Satomi; i Vagabunds del carrer, perChiaki Shiimomura.

Els que treballen per la causa de «l'art perl'art,, i que constitueixen una escola en dber-ta oposició ,a tots els grups de literatura pro-

. letària; tenen representants com Yú RyQtan-ji, Toyohiko Kuno, Tatsuo Hori, Masuji I^bu-

. se i Masatsune Nakamura. En llurs obres,però, inemés pinten o decoren, com podríemdir, la vida «moderna), i per llur manera deplantejar i resoldre els problemes, més queanomenar-los de l'escola de (d'art per (arte,haurien d'ésser anomenats «escriptors aïflatsde la vida reab^, si^mpleanent.

E També el periodisme'búrgès del Japó con-- tri^bueix enbona part a la literatura nacional

amb treballs de tota mena, ja que degut ala confusió literària actual admet collaibora-ció de molts distints matisos. Una recent imala tendència dels escriptors japonesos, im-putaible a mots d'ells, és llur excessiva colla-boració en els periòdics, de la qual cosa de

E vegades es ressent llur obra.Una de les inclinacions més visibles del mo-

dern públic lector del Japó, és la passió perl'estil d'allò que en podríem dir «història ve-

Els encongiments reclosits que es reflec-teixen en les planes innocents, perfumadesd'un tradicionalisme ingenu i casolà, de Fo-brets i Alegrets, d'Emili Vilanova, de L'Aucade la Pepa, de Pons i Massaveu, o de LaFabricanta de Dolors Monserdà, han estataprofundits modernament amb Història gri-sa, revelació del talent de Miquel Llor, iamb Pignnalió, de Pere Coromines, i hanexperimentat l'evolució intensa que es des-taca de la comparació de L'Auca del senyorEsteve, la millor creació de Santiago Ros-sinyol, document fidel i ple de poesia d'unaèpoca pretèrita, amb La Febre d'Or i LaPa&allona, de Narcís 011er, amb les qualsla nostra novella trobava potser les seves ex-prèssions culminants, i que assenyalaven uncamí que malauradament fou rnenyspreatpels escriptors del noucentisme.

Narcís 011er, amb totes les seves limita-cions i les seves ingenuïtats, imposades perl'època i per la migradesa de la nostra lite-ratura, emprengué .amb una ambició reeixidauna via que podia donar una gran popula-ritat a la nostra literatura ; pel camí obertes llançaren d'altres que es sentien amb vo-cació de novellistes : Prudenci Bertrama, AI

-fons Maseres, J. M. Folch i Torres (aquestamb el Joan Endal que marcava una orien-tació que després altres gèneres més profi-tosos li feren oblidar). Aleshores hi havia,però, en el camp literari català, dues influén-cies més poderoses que anullaren en els nos-tres escriptors les que Narcís 011er i els seuséxits novellístics podien desvetllar : AngelGuimerà, amb la seva simplista i triomfantdramatúrgia, provocà moltes vocacions en elcamp de la literatura teatral, i Joan Mara-gall, amb la saya altíssima irradiació, fouel generador directe d'un estol de poetes quecaracteritzen esplendorosament les lletres ca-talanes en els primers anys d'aquest segle.I tanmateix, potser dels formidables sati-ristes que hi havia en el ma:aguanyat Gue-rau de Liost dens ,Somnis i les Sàtires, i enel Josep Carner de totes les èpoques, n'hau-rien sortit uns autèntics i poderosos novellis-tes. Igualment ens podem plànyer que elPous i Pagès novellista, autor de l'impres-sionant Jordi Fraginals (una concessió al ru-ralisme, tanmateix) fos anullat •pel Pous iPagés autor dramàtic de grans èxits.

Mentrestant, però, a Barcelona els temesde novella es perdien i mustigaven en llurmateixa abundor exuberant. Era l'empentaindustrial, les bullides inicials del catalanis-me polític, amb les grans batalles electorals,l'exacerbació de les lluites socials, semprelatents. 'Eren després els anys agitats i m -rífics de la gran guerra, en els quals els fa-bricants es feien milionaris, els marxantsde tota mena de plaers fàcils s'enriquien ul-tra mesura i a l'entorn de Barcelona, ciutatrica i neutral, s'agitaven els espionatges i lesintrigues dels serveis secrets de tots els paï-sos belligerants.

1 malgrat tot, de tot aquest bosc atapeïtde tragèdies, de tota aquesta .munió d'epi-sodis ben visibles per a tots els barcelonins,la nostra literatura no en copsà res. No hiha, pot dir-se, ni una novella que hagi apro-fitat l'enorme massa de material vivent d'a-quells vint primers anys intensos del segle.Només trobem alguns aspectes parcials iallunvats, com les planes inicials de L'Apòs-tol, de Joan Samtamaria, que ens introduei-xen en la política barcelonina del temps dela Solidaritat, o Servitud, de Puig i Fer

-reter, que ens fa viure en el món miserabledel nostre periodisme.

Començava aleshores, en una ciutat comla nostra, de llarga tradició en tota menade convulsions socials, una nova etapa delmoviment obrerista : la puixança extraordi-nària del Sindicat Unic. Hom descobrí enor-mes possibilitats de foll heroisme, crueltatsfredes, esperit infrangible de companyonia ide sacrifici en les masses obreres. Hi haguélluites sagnants entre ells patrons, que atiatsper una minoria d'intransigents, es negavena compartir llurs beneficis amb els treballa-dors, i el proletariat que es rebellava ferot-gement i amb totes les armes contra unaexplotació que ben sovint era massa real.Arribà el domini dels «homes d'acció», dis-cret eufemisme, i coneguérem èpoques de ter-ror de tots els colors, i en perdre la sere-

VARIETATSIiVEM UN H.OMENATG'E. — Aquest

homenatge serà ja, en tot cas, producte d'unconsiderable retard de la nostra iniciativai — quant a la seva qualitat — sempre endesacord amb la justícia de la seva motiva-ció. Deixeu-me dir — una mica ruboritzat que encara no havem ofrenat a la persona

de l'illustre amic de Catalunya, que dirigeixavui l'Institut Francès de Barcelona, M. J.J. A. Bertraud, l'homenatge que li devem.Si la seva tasca de convivència i docència

entre nosaltres no el feia ja prou digne delnostre agraïment — la nostra generositat és,sovint, tan escassa ! — ara la seva amor perles coses de Catalunya ha fructificat en obres;an amables que solament una absoluta ab-sència de sensibilitat social faria possiblel'abstenció. A la propagació dels nostres va-lors i dels nostres paisatges ; a l'amor viuque palesen els seus estudis maragallians,s'afegeix ara aquesta Littérature Catalana

Contem,5oraine, el judici crític de la qualvindrà de seguida, però de la qual escau

remarcar-ne — abans i sdbretot — l'actitudcordiaiíssima i intelligent que .presideix el seuinteletto d'amore .per les coses mostres.Agraïm d'alguna manera aquesta actitud.Estic segur que aquesta primera crida tro

-barà immediatament un ressò que sabranpresidir, al lloc que els pertoca, la Generali-tat de Catalunya i la Universitat de Bar-celona. Cap pecat menys perdonable per auna camunitat al servei de l'esperit, quequalsevol insensibilitat a l'hora afectuosa deles «gràcies».

GALIBAN. — Sense perjudici que se'mparFli més extensament, notem el fet que S.Sarrà Serravinyals ens hagi donat — en uncatalà agilíssim —1a traducció de Calibanparle de Jean Guéhenmo (Edicions La Fona,Sabadell, 1933), Coneixíem de Sarrà Serra

-vinyals la seva resalta actitud davant delcas Xenius. Em serà permès de dir, ,però,que el pamfletista d'ahir i el traductor d'avuiadopten postures simplement epilogals? I noés que, rotundament, pugui- dir-se que Ca-liban arriba justament ací— a «missesdites». Però Cáliban diu «quan he desempe-drat els carrers i alçat les barricades ; preses correus i els telègrafs; fet fer escàpols,només que en -manifestar-me, el cap de Po-licia i él ministre de la Governació ; arbo-rada al cim dels monuments públics; comun paleta orgullós del ecu treball, la banderade la ilei nova, un senyor acampanyat dediverses 'iotabilitats s'apropa a mi, em dónales gràcies, m'estreny la mà, pronuncia undiscurs sobre les meves antigues virtuts, igentilment als acords de i "himne nacional,em porta de nou firis a la porta fent-me milrecomanacions de ficar-me prudentment acasa». A -molts llocs, però,. Cadiban s'ha ,po-sat uniformes i el senyor éa aquell dels ga-lons. Les coses han canviat força, des de la

naixença de Caliban.POESIA BEN REVISTES. — Ha sortit a

Madrid Los Cuatro Vientos, revista de poe-sia (García Lorca, Cernuda, Salinas, Alonso,Quiroga Pla, Muñoz Rojas, Bergamín, Die-go, Moreno Villa, Almagro, Guillén, Mari-chala, Alberti), depuradísslma en una dbses-sió de poesia cent .per cent. Estan a punt denéixer — parablelament — a casa nostra unsOuaderns de poesia, que tal com estan les

coses avui dia, bé podem qualificar com acobra d'urgència». — D. P.

P,xit en la midaCorbates inarrugables

' Pijames a bon preu

JAUME I, 11

. Telèfon ii655

33 i Passatge Bacardí, Z

tros; a totes les suggerències que desvetlla eltítol ; La Guerra dels Sants, de J. M. Fran-cès, en la qual les lluites socials fan un fonsdesigua; a una acció truculenta; Homes iMàquines, de Duch i Agulló, que faig re-marcar, malgrat no ésser de tema barcdloní;per la força .amb la qual han estat evocatsalguns aspectes d'aquella guerra despietadade patrons i obrers. Ben recentment, em El

Bé i el Mal, de Navarro Costabella, ha estatenvestit, em sembla que per primera vegadaen la nostra novellística, el tema d'una vagageneral revolucionària, en una ciutat com lanostra que és la que n'ha patit més en tatel món. I .això em permet de recordar queuna altera novella dl -mateix autor perdiatota la seva força de suggestió en situarl'acció a Polònia, potser per la por del fiscalsi en plena Dictadura evocava en el propi

ambient aquelles accions de lluita i violènciaque tots els barcelonins recordàvem.

Recordeu e1 César Birotteau, aquella epo-peia de l'honradesa i l'esforç del botiger pa-risenc? L'obra de Balzac suscita molts exem-ples vivents, al nostre entorn. Tota la forçatradicional dels mostres botiguers; la rutinadel senyor Esteve i l'empenta dels naus mè-todes de treball, la lenta agonia dels carrersde la Barcelona antiga que un dia foren elcentre del comerç elegant, l'abandó dels vellshàbits comercials que feien el nom de lescases, les lletres que es protesten i els pletsque es perdo ...

Caldrà esperar gaire que un novellista ca-taQà vegi tot el poder dramàtic d'aquestsfactors essencials de 1.a vida i l'evolució deBarcelona?

RAFAEL TASIS I MARCA

Page 7: del concurs que organífza entre els Preu: seus …L'abolició de 1''amo-individu compor-ta l'aparició de Pamo!Estat. Darrera del que fan ells, si, per dissort per a ells mateixos,

Pere PrunaPere Pruna des de les Galeries Valencia-

no, sortint per l'ambient romanticista de laplaça ex-Reial i pujant per les Rambles,dóna un gran cop a la corda sensible deBarcelona, com si volgués fer-la vibrarmentre se'n va i torna.

Pere Pruna és usi dels pintors que tenimque queda més afantasmat, més bellugueti més dinàmic. Pruna és avui a Barcelona,demà serà a París, tonna a venir i quanl'altre dia el voleu veure usassabenteu que està pintanten un poblet qualsevol de laFrança del Nord 'o del Sud, .amagat en um replec de mun-tanya, empaitant amb 4es se-ves dobles facultats atlètiquesel meteor de la sensibilitat.

- Si Pruna artísticament par-lant fos dolent, això l'ensor-raria.

Porò Pruna és molt bo, ésun des grans casos de casanostra i aquest seu aspecte denòmada li dóna un nimbe ra-diant d'enorme curiositat iencara ens farà creure que ésque allí dalt té un pot ama-gat sota una pedra d'on vaa treure substància 'i provi

-sions per a fer les seves telesi donar-nos amb elles la se-guretat que encara no estemperduts i que podem creureque el país no s'ensorraràper ara.

Ara Pruna ens ha servitd'antídot. 'Estàvem espessa

-ment preocupats amb JuiliBorrell.

No és que vulguem donar-hi una gran importància,però és el cas que les ma-nifestacions d'aquest darrersenyor sempre ens donen l'a-claparament d'una catàstrofei que de moment ens impos-sibiliten de pensar en la rea-litat d'una superioritat queexisteix a quatre passes dedistància material. Pere Pruna. — Retrat de Miss S. W. J.

De 1a Galeria iEmpòriumpassant per la Sala Parés fins a •can Valen-cia,no, hi ha un problema einsteinià perquècontràriament a la distància curta hi ha unespai astronòmicament infinit on lluita l'es-tolidesa del pompier sensual defensat com ene] mig segle xtx francès pels pervinguts a lariquesa i la serenor incontrastable i el fonsciclopi de l'art de debò representat aquestsdies pels noms d'Humbert i de Pruna.

Ara parlant de Pruna, abandonant el turi-ferarisme del daltabaix psíquic d'avui, hemde convenir que és una exposició• model.

Model per expressar amb tanta magnitudla sensibilitat més refinadament emocionadai franca.

Model per ésser el co:or un element nownic en valor, siinó al costat d'un justifica-tiu, una essència, un esperit per a comple-mentar-s'hi.

Model per la manera que acobla l'anèc-dota amb la pintura sense abandonar unacosa ni ]''altra, midant-les bé, equilibrant

-les,ino preparant -se per a servir un gat perllebre pictòric ; és à dir, honradesa.

Això dóna Pere Pruna. Fortalesa de per-sonalitat, murs de contenció que es va auto-administrant per a no cauree del seu lloc deprimo cartello, deixant sentir l'esclafadorpes específic de la seva obra de gran voladaeuropea per sobre de totes les microscòlpi-ques sensibleries de totes menes.

Igual que de la fisiologia, del seu art ensurt un corrent de tenir-ho tot resolt, insu-

bornable, d'anar fent el seu camí amb elconvenciment del que practica la veritat ambtota l'extensió de la paraula i semblant guar-dar aixf mateix un gest de mal humor en-vers tots els prejudicis i les coses baixes desostre del seu país que naturalment és elnostre.

Hi ha en l'aspecte esperit de Pruna unareexida assimilació d'aquella vaga cosa im-material i difícil de batejar amb un nom de-terminat, de França, així, en sentit total,aquella virtut racial que les generacions ar-

tístiques franceses s'han llegat en el seu tes-tamemt espiritual i que sempre han consistiten una suprema elegància antimorbosa, ambuna força de temperament que mai no s'haesllavissat cap a un terreny d'un materia-lisme arrauxat i de categoria dubtosa.

E1 pintor que comentem bé aquestes dotseclèctiques i les juga amb una punta de ma-lícia més llatina donant a les seves teles elgir com a dramatitzat i explosiu del meri-dionalisme, i per això en moltes coses hi hala sensació superficial d'un lassament i queés el magnífic resultat de la sensibilitat assi-mi:ada i l'atàvica resistència peninsular con-tra tot dl que no són manifestacions trepi-dants i climatològiques.

Degut al resultat esmentat, Pruna agafael to insòlit i universal i comprenem i finsagraïm que amb aquestes valors , no parinmai ell i maletes, perquè no fa res més quefer-nos quedar bé pertot arreu.

A les Galeries Valenciano té penjades tret-ze teles, de les quals em queden tres com sifossin els tres capitells de :es tres màximescoilurnnes sostenidores de l'edifici del seu arti que són la número 4, Noia i ós, núme-ro a, Les amigues, i número iq, Com -1'osició. Són obres aquestes que lluny detota exageració podem anomenar-les tnans-cendexntals i demostratives del gran valor querespira la còrpora impressionant de PerePruna.

ENRIC F. GUAL

ENCARREGUEUILSARTI$T,C$

TALLERS

PATRICIYLRDAGUEII

VOSTRES1 COMERCIAL:;

IMr'11Ei0{

GRÁFICS

i CALLIS,

ALS

ARNAÚ3, 6 , 7

(DAVANT 0[L PALAU

E5 LA CASA

[[ lA

MIS

MUSICA

PERFECCIONA-

C* *i.*i A!

DA EN LLIBRES RATLLATS, DELUXE I EN TOTA CLASSE -.D'EQUADERNACIONS. - ELEOANCIA1 ECONOMIA EN ELS ENcA-RRECB. - EN CAS DE URGÈNCIADEMANEU -LOS

14856PEL TELÈrON

The Majorca Sun

and

The Spanisli TimesL'únic Setmanari llegit

per tots els anglesos i

americans d'Espanya

25 cèntims en tots els quioscos

El pintor xinès Han Di-chen

1A f 1

LES ARTS I ELS ARTISTESLe moderna xinesa IpROIECTOR

Oferim als nostres clients una subscripció gratuita de sismesos a "MIRADOR", per tota compra superior a 100 pes-setes. Aquesta oferta és valedora fins al 3 de juny vinent.

Diverses entitats artístiques de la Xina,junt amb d'altres de caràcter franco-sínic,han organitzat a París, per durant el presentmes de maig, una exposició de pintura xinesamolt important ; ultra una selecció d'obresantigues, a manera de prefaci, aquesta ex-posició, que està oberta a les sa:es del Jeude Paume, presenta setanta-tres pintors xi-nesos moderns.

Existeix una pintura xinesa, una pinturajaponesa, una pintura indoxinesa modernesque de tan occidentalitzades com són nocompten sinó com .a pintura euro-pea : cubistes, impressionistes, fau-ves i pompiers de la Xina, del Japó,de la Indoxina, etc., que pinten al'oli com qualsevulla mestre o ra-pin de Montparnasse, de tot arreu.En tractar-se de l'art extremorien-tal modern aquesta pintura nocompta, i, per tant, no es troba enl'actua] exposició del Jeu de Pau

-me. Però, a la Xina, com al Japó,existeixen dues grams tendènciespictòriques modernes que no hantrenat llur nexo : tradicionalmentxinès o japonès. A la Xina i al Japóexisteixen dones la tendència o es-cola que pretén continuar l'art clàs-sic o ges divercses escoles clàssiquesamb el major rigor escolàstic, i latendència que fa alguna concessióa l'occidentalisme, sempre però din-tre la tècnica, dintre e1 concepte idintre e1 sentiment de les escolesantigues. .

A l'escola' moderna més netamentclassicitzant pertany l'art de HanDi-chen ; a l'escola que podríemanomenar reformista, pertany unpintor més joyo : Ju Peon; Amb ellsol testimoni d'una extensa col-lee-ció de bones fotografies de les obresd'ambdós he estat sollicitat per aparlar d'aqúests artistes notables i,segons sembla, célebres en llur pà-tria. Em plau de complir aquestacompromesa comanda i em propo-so de Fer-ho de la més discreta ma-nera dintre el màxim fervor que eltalent indubtable d'ambdós imposa.

La pintura xinesa no es pot .apre-ciar en tot el seu valor, que és moltgran, si no es coneix a fons la his-tòria de l'art ï de les idees xineses.No és cap secret que a Catalunyatot això és ignorat de 1a majoriade la gent. Caldrà doncs temptarun •esbós d'aquests .antecedents ar-tístics. A la Xina la pintura deriva en bonapart, gaireFbé totalment, de la calligrafia. En-cara avui dia les obres mestres de la calli -grafia sínica antiga són tan estimades comles obres pictòriques dels grans mestres clàs-sics d'aquella terra ; i un bon pintor sol és-ser també un perfecte callígraf. De vega-des el pintor, el poeta i el cal•lígraf col-la-boren en una mateixa obra. La pintura xi-nesa (que, adés en monocrom, adés en po-

iiorom, és sempre a base de tinta xinesa)ha conservat del sistema escriptural picto-gràfic l'actitud ideogràfica, de manera que,així com els signes de l'alfabet sil-làbicxinès són, més que ideogrames, veritablespictografies, això és, imatges gr fiques, con-siderablement estilitzades, dels objectes delmóa exterior, la pintura de la Xina nasquéi es desenrotllà dintre um sentiment ideogrà-fic, més aviat que dintre un concepte picto-gràfic del món. 1, encara, diria : del móninterior, si no fos que, al meu entendre,aquest món en realitat no existeix : el móninterior no seria sinó ruminació sentimentaldel món exterior ; i món exterior el propiruminador..., étc., etc.: aixà ens menariamassa lluny de la Xina...

Així dones, e: pintor xinès, mi el més rea-lista, no pinta ben bé el tema que extreu di-rectament de la naturalesa, com el pintoroccidental, el qual es llença a revdlar l'es-séncia de l'ésser — mi més ni menys, encaraque la pretensió sembli exorbitant, i encaraque en la majoria dels casos actuï incons-cientment —, sinó que pinta un conceptepoètic, simbòlic, de vegades àdhuc moral,del paisatge, de la humanitat, de les bèsties,de les arquitectures, del món vegetal. Aquestconcepte el .pintor xinès el plasma de memò-ria, després d'haver-se exercitat copiosamenten la dicció de tal o tal altre tema, de vega-des un sol tema durant tota la vida. I elpintor xinès s'exercita tant i tant perquè lagràcia principal del seu art és l'estil, el qualal seu torn també està subjecte a una gràciaparticular : il'espontaneitat. La pintura xi-nesa, que és realitzada a mà alçada, senserecolzar enlloc, ha d'ésser, com la calligra-fia així mateix pintada, màximament apio-

mada, ràpida, tota de primera intenció : unaínfima vacillació, um minúscul entrebanc al'espontaneïtat obliga elpintor a recomen-çar : la pintura xinesa ha d'ésser doncs apin-zellada amb la mateixa o'.ímpica traça delrubricador ; més encara : amb aquella quasisobrehumana prestidigitació que caracteritzala calligrafia sínica. Els grans callígrafs dela Xina saben no tan sols pintar aplomada-ment els incomptables i complicats caràctersde l'escriptura celest, sinó fer -los parlar unsegon llenguatge reticencial, pròdig en sub-

11an Di-chen. — Garsa i soca de pi

tileses i ric d'aoeents estilístics que els co-neixedors en cal-ligrapia sínica comprenen iestimen amb passió. Aquest llenguatge I'a-consegueixen els grans callígra£s i els granspiintors per mitjà del joc del pinzell i de natinta : ara forçant, ara afluixant la pressió;adés acumulant la tinta d'un pinzell amarat,adés jugant amb •els refregats fugats d'unpinzell quasi eixut; unes vegades aprimant,altres engruixint, trencant, incorbamt o s'in-

copant el traç ; amb la tinta ben negra o béamb els variats degradats de l'aigualimenttan aviat estompant amb la capillaritat delsubjecte humitejat com especu:ant amb laduresa i el tallant sec d'una pinzellada sa

-brejada ; en fi, amb una técnica d'infinitsrecursos en eles mans virtuosistes dels mes-tres de la pintura cafligràfica o de la calli

-grafia pictòrica.Molts d'aquests grans mestres que flori-

ren a l'època d'or de la pintura sínica (265-960 d. C.) 1 llurs seguidors produiren obresverament meravelloses des del punt de vistaque hem intentat explicar ; i les han pro-duïdes amb la sola tinta xinesa, alguna ve-gada amb escasses i ]leus puntualitzacionsd'un o •pocs colors a l'aquarella, iE mono-crom (Pati-hua.), .això és, la pintura a la tintaxinesa sola, és estimat pel damunt de totentre els veritables connaisseurs de pinturaxinesa. Les obres de Han Di-chen semblendintre aquesta austera escola clàssica delmonocrom, i el pintor sembla especialitzaten la dicció dels bambús i des pins. La pin-tura dels bambús, anomenada Mo txu, ésparticularment apreciada entre els perits : éspotser la més transcendentalment poètica.Sohre d'ella es podria pallar llargament : éstot un món d'encisos i delicadeses alhoraexòtics i nostrats, com les reminiscències.Han Di-chen sembia però exceAir en la pin-tura dels pian, la qual sol ésser illeument ac-centuada de verd maragda ; i, aquests pins,animats a:guna vegada pels saltirons d'unagarsa encisera, tan viva com totes les gar-ses, però que les sobreviu, diríeu, immortal-ment.

De l'art de Ju Peon parlarem un mitre dia.JOAN SACS

Tapes oceàniques

Es talla l'escorça de certs arbres en tiresllargues i, després d'una preparació adequa-da, es superposen tres gruixos d'escorça i esbaten d'una certa manera. Quan l'escorças'ha tornat fina i flexible es deixa assecari es decora. Són dones les que fan aquestafeina, i dones també les decoradores, ja ambbastonets sucats en terres de color, ja ambmunyeques preparades abans. Són també lesdones les úniques que utilitzen aquesta menade teixit.

Una tal matèria és poc resistent i méssemblant a un paper que a un teixit. Peraixò les indígenes de Malasia i de Polinèsiaprocuren que no les sorprengui la pluja quemailmetria el pintoresc vestit. Perquè aquestamena de teixit fet d'escorça d'arbre serveixper vestit, encara que de vegades tingui unaaplicació votiva — estès entre dos arbres in-dica el lloc d'una sepultura —, i és conegutamb el nom de tapa.La voga de l'art negre ha fet interessar

els colleccionistes europeus per aquesta menade vestit, l'ús del qual es perd cada dia més,ja que les elegamts oceàniques es vesteixenamb les teles de cotó procedents de les ma-nufactures europees.

La majoria de tapes existents a Europaformen part de colleccions particulars, i pertant el gran públic coneix poc aquestes es-corees decorades. Recentment, el Museu d'Et-nografia del Trocadéro ha exposat els exem-piars de tapes portats per Jacques Viot dela Nova Guinea Holandesa, poc coneguts delsespecialistes.

La majoria de tapes, tant si són de proce-déncia africana com oeeámica, són entera-ment coberts de dibuixos. Els de la NovaGuinea, en canvi, només són ornats de fi-gures lleugeres, a base gairebé sempre d'unsol motiu : el peix. Però totes són sempred'una gran unitat de color. A penes hi sónemprats només el negre, el bru, el groc il'ocre, i .amb aquesta gamma severa asso-leixen una gran varietat de decoració.

E1 més gran encís de l'art negre és, sensdubte, l'audàcia de l'estilització. Els peixosdels tapes de la Nova Guinea són tan pocnaturalistes com és possible. Es clar que,par nosaltres europeus, encara ens fan mésaquest efecte perquè llurs formes són segura-ment inspirades en els peixos de les •marsdel Sud, l'aspecte dels quals ens és deseo-negut o ben poc familiar. Aquests peixos,d'aspecte ja naturalment fantàstic, de for-mes capritxòses i de cossos eriçats d'estra-nyes aletes, de cues i tentacles, són encaratornats més fantàstics per l'estilització. Peròl'important, perquè és e1 que constitueix lagràcia d'aquest art primitiu, és la traça dela composició i l'harmonia del color.

Es clar que es tracta d'un art bàrbar iprimitiu, però això no li lleva encís ni, so-bretot, li minva el seu fortíssim interès.

Museu dels horrors

Es una idea hitleriana. ]Els conservadorsdels museus alemanys han rebut l'ordre dereunir en una sala d'infàmia les obres d'art(massa)) modernes adquirides d'uns quantsanys ençà sota el règim democràtic.

Es diu que el criteri que ha de presidiraquesta selecció no és, com es podria oreure,d'ordre polític, sinó purament éstétic. Beck-mamn, Paul Klee, Marc Chagall, Munch sónautors dels relegats a aquest museu delshorrors. Sota cada una de llurs obres espot llegir : «Aquest quadro ha estat pagattants milers de marcs, amb diners a:emanysu.

Galeries SYRADIPUTACIÓ, 262 - Telèfon 18710

EXPOSICIONS D'ART

Creus de laca executades per

SAKURAper a primera comunió .

Un present d'art dintrel ' austeritat requerida

raspalls per a tots els usos

articles de neteja—objectes per a presents

rambla catalunya, 40

MOBR.IAR1 D'ART

BUSQUETSDecorador, mestre ebenlcta f tapts-'u. Objectes d'art i de faatasfa per

a obsequis. Salce d'Ex-posicions di Belles Arts,

Pau /e úr►cl*, !1. TdåR iuuIARCELONA

Un present de LENA éssigne de distinció i bon gust

G°3©pp©CIIU]C6^OIr^^

©©c©Lm

L^IIVAD Andc^ C^rr^6ó^a ° 6^3

(XamfrB València)

Page 8: del concurs que organífza entre els Preu: seus …L'abolició de 1''amo-individu compor-ta l'aparició de Pamo!Estat. Darrera del que fan ells, si, per dissort per a ells mateixos,

,r ar

Senyor director, quina ocupació donarema Jack el Destripador que ha ingressat avui?

--fue talli els llibres de la biibliotecà delpenal.

(Dei' Lustige Sachse, Leipsic)

^CIRUR&lA 1NIEISTETICA--Però què ha fet, senyor doctor! M'ha

cosit amb fil blanc!(P@le-Méle, París)

- ...., ,

PERMIS DE COIN'DUiCCIO'

L'examinador. —I què ha de fer quan sen-ti l'auto dels bombers?

L'aspirant.—ÍProcurar posar-se darrera seu,i així es va sense entrebancs.

(Ric et Rac, París)

ESTALVIiS—Et faré arreglar aquestes sabates . Els

cordons encara són 'bons.(Le Petit Journal, París)

AL SALO DE L'AUTO

-Em... sí.,. per 75,000 pessetes està bé.Doni'm un .prospecte,

(Gringoire, París)

Concurs "MlYdClOY" Els Ballets Russos La • ràdio i els discosEl dia 9 de maig es procedí, davant el

notari del Collegi de Barcelona, senyor Ra-mon Faus, a l'escrutini dels butlletins rebuts.En vista que a una hora avançada encaramancava el recompte de més de la meitat debutlletins, es decidí continuar l'escrutini eldia següent . Els butlletins que mancava re-comptar i les dades parcials es collocarendintre un sobre lacrat que quedà en poderdel notari, i l'endemà es prosseguí en latasca de recompte.

Els resultats són ja esmentats en la pàginade cinema d'aquest número.

Mancava determinar el guanyador, segonsels resultats ja transcrits 1 el que consta enl'acta notarial .alçada, un fragment de la qualreproduïm a continuació

<(Han deixat de comptar-se vuit butlletinsper estar signats duplicadament i amb elsmateixos films i idèntic ordre de prellació iper la mateixa persona. De l'anterior escru-tini resulta que els quatre films que han ob-tingut més vots són els següents, per ordrede més a menys :

I. er — Noies d'uniforme.a.° — Ombres blanques.3 er — Les llums de la ciutat.4.° — Remordiment.

Examinats els butlletins rebuts, hi ha onzeconcursants que han encertat dls quatre filmsque resulten elegits, però cap d'ells no els haposat en l'ordre que expressa 1a votació. Ditsonze butlletins tenen les característiques se-güents : r) Subscrit per Josep Maria Olive-ras .amb l'ordre: Noies d'uniforme, Remor

-diment, Ombres blanques, Les llums de laciutat ; 2) subscrit per Nicolau Aloma, ambl'ordre : Noies d'uniforme, Les llums de laciutat, Remordiment, Ombres Blanques3) subscrit per Joan Alavedra, .amb l'ordre:Les llums de la ciutat, Noies d'uniforme,Ombres Blanques, Remordiment; q) subs-crit per Josep Hugas V. amb l'ordre : Om

-bres Blanques, Noies d'uniforme, Remordi-ment, Les llums de la ciutat ; 5) suibscritper Josep Maria Oliveras amb l'ordre : Noies

d'uniforme, Remordiment, Les llums de laciutat, Ombres blanques ; 6) subscrit perMaria Teresa Serinyà amb l'ordre : Les llumsde la ciutat, Noies d'uniforme, Remordiment,Ombres blanques ; q) subscrit per VictòriaRibalta amb el mateix ordre que l'anterior-;8) subscrit per Mercè (illegible) amb l'or-dre : Les llums de la ciutat, Ombres bien-ques, Remordnnent, Noies d'uniforme; 9)subscrit per J. Pam Plinas amib l'ordre : Re-mordiment, Noies d'uniforme, Les. llums dela ciutat, Ombres blanques ; io) subscrit perS. Laurel amb l'ordre : Remordiment, Om-bres blanques, Noies d'uniforme, Les llumsde la ciutat ; u) subscrit per Lluís Arman-gué amb l'ordre Remordiment, Ombres blan-ques, Les llums de la ciutat, Noies d'uni-forme.

Vist el resultat de la votació, no ha estatpres de moment cap acord referent a l'adju-dicació dels premis a fi de poder tenir abansun canvi d'impressions amb el cos de redac-ció de MIRADOR.))

No hi ha hagut, com es desprèn del queanteriorment es consigna, un guanyador ab-solut de'I concurs, encara que diversos votantss'hagin decidit pels quatre films que han re-sultat amb un nombre major de sufragis.Segons les bases del concurs, calia fer entraren línia de compte la collocació dels filmsen relació amib els resultats, considerant commés mereixedor der mie el que e1 haguésp q s guesinscrit en l'ordre més aproximat al resultantde la votació. Però ni així s'ha pogut desferl'empat entre els quatre primers dels esmen-tats.

L'aplicació de tota mena de puntuacions icoeficients ha resultat en va, ja que el coefi-cient d'error, qualsevulla criteri lògic que s'a-pliqui, és el mateix en tots quatre. Per tant,no queda altra solució que e1 sorteig entre elssenyors Josep Maria Oliveras, Nicolau Alo-ma, Joan Alavedrá i Josep Hagas V.

Aquest sorteig, al qual demanem que vul-guin assistir els interessats, tindrà lloc dis-sabte, a les set del vespre, a la nostra redac-ció, Corts Catalanes, 589

Ja han debutat a Barcelona els Balls Rus-sos dits de Monte-Carlo, i la seva actuacióha estat remarcable en tots sentits. Les per-sones que encara conserven el record d'a-quells Balls Russos del temps de la guerra,no s'han sentit .pas defraudades ni moltmenys davant l'actuació d'aquesta companyia,que ens ha ofert unes quantes representacionsdignes d'esment en tota ocasió, i més encaraen aquests moments en què la vida teatralbarcelonina està ensopida com , poques ve-gades.

Això vol dir que els Balls Russos es me-reixen un ample comentari. Però a l'horad'entrar en màquina aquest número, encaramanca conèixer algun dels ballets més inte-ressants i que han desvetllat més atenció en-tre nosaltres. Per això, ajornem fins al nú-mero vinent la publicació d'un extens treballsabre els Balls Russos escrit pel nostre com-pany Sebastià Gasch, que fou, a més a més,un dels que acompanyà bona part dels ba-llarins, diumenge passat, a veure ballar sar-danes, dansa que tenien moltes ganes deconèixer.

) t L̂ :' 4

^I 1L. r sI

(<r

—Vull un auto extraordinari, diferent detots els altres...

— Entesos. Vostè vol un cotxe i pagar-loal comptat.

(Kdlnische Illustrierte Zeitung, Colònia)

En aquestes mateixes columnes blasmà-rem, fa temps, l'abús que es feia dels dis-cos a les emissores de ràdio; durant aquestsdarrers mesos, però, s'ha vingut accentuantmés aquesta anormalitat coincidint amb unaminva en la venda de discos, la qual haarribat a una penúria mai coneguda. Fa penade veure els suplements que periòdicamentpubliquen els editors de les noves produc-cions, abans tan nombroses que van perme-tre que el disc abastés tots els gèneres dela mi sica i avul reduïda a unes migradesmostres de la música frívola que es dóna alsnostres escenaris.

Fins .per ales novetats de cinema sonors'ha barrat lavenda de discos. 'El cinema,que havia estat darrer-am'ent un suport benferm del disc al qual donava actualitat cadadia amb la contínua varietat del film, cercaper la ràdio la propaganda de la part musi-cal, i això que és lloable si es fa amb certamesura, prodigat amb una insistència per-sistent arriba a fer avorrir aquesta músicai el públic s'està d'adquirir els discos d'unsfragments que se li han fet pesats.

En aquests temps que els músics s'hanvist foragitats dels salons de cinema ,perl'adveniment del sonor, podien tenir, ambel desenvolupament que ha tingut la ràdioi 1'aug:ment d'hores d'emissió, una petitacompensació no sols pal major augment delpersonal fix de les anomenades orquestresde ràdio, sinó també un •lloc d'exhibició pera les petites agrupacions que conreen la mú-sica, frívola generalment, que desfilem periò-dicament pels estudis. 'Malauradament aques-tes orquestres no acostumen a sobrepassar,i no ^és en comptades ocasions el nombres ebA

de sis o set executants i les emissores espe-culen amb el'avantatge que dóna el no oq poderésser vista l'agrupació .per a continuar amibaquestes orquestres incompletes en eles qualsl'ensopida sonoritat de l'harmònium supleixtota mena d'instruments. Més de la meitatdel temps d'emissió és destinat als discos,i com que les hores d'emissió són moltes,i les discoteques no massa ben proveïdes, elresultat és, que hi ha determinats génerosde discos que semblen només fets per a laràdio, ja que ningú no adquireix el que sap

que han de prodigar-li. Contra això no hanpogut ni les mesures de defensa de caràcterjurídic que han volgut pendre els editors pera salvar els seus discos. S'han entaulat pro-cediments judicials, s'estipula la prohibicióde radiació, però el resultat no ha estat proueficaç i la ràdio ha inferit als discos un greuperjudici convertint en una lluita el que po-dria ésser un motiu de convivència profitosaper a ambdós mitjans de difusió musical.De totes maneres tot plegat té un terme,puix que seguint aquests corrents no hi hau-rà editor que s'aventuri a publicar una obracostosa si preveu que amb vuit o deu pes-setes de profit les emissores han de prodi-gar el disc fins a impedir la venda, i el fetés que no es fan discos i menys discos 'bons.No cal retreure la crisi, pula reconeixemque és pertot ; les mateixes cases editoresde discos amb sucursal al nostre país edi-ten a l'estranger discos 'bons perquè comp-ten amb una legislació que els protegeix sen-se voler impedir els avanços de la ràdio, dela mateixa manera que arreu del món elcinema sonor s'ha imposat, però respectanteJIs músics nacionals que tenen llur actuaciógarantida amb !'obligació de tots els localsde cinema sonor de donar lloc a una actua

-ció més o menys extensa, però diària, d'ar-tistes instrumentals o vocals.

'Capítol a part mereixen els anomenatsdiscos-anunci, però no ens podem estar avuid'aixecar la nostra veu contra una altra uti-lització del disc per a fins de publicitat. IEsraonable la radiació d'un disc abans o des-pnés de l'emissió pu'blicitènia a fi de desvet-llar l'interès de l'oient, bo i aprofitant laseducció del disc par a fer-li escoltar I anum-se óci. Només demostra això, però, el poc inte-rès que de per si té generalment l'emissió.'Contra el que cal anar és la radiació simul-tània del dise amb la publicitat, talment comsi fos un recitat en el qual la paraula neces-sita el suport de la mósica. No es podriatrobar una acció legal que, fes impossibleaquest abús? 0 és que els editors de discoshan de donar Ilurs propis mitjans por amantenir una organització que els fa impos-sible 1a vida?

J. G.

.. w .J - w, — _

--Què faig, mamà? Poso la copa a terra,m'enfilo a 1a cadira o no om prenc el re-frese?

(l'he Humorist, Londres)

L'eficàcia de la publicitat en e1 F. C. ME-TROPOLITA de Barcelona, la demostrael fe que és el mitjà de propagandau^ílí^za per les Cases més importants

de iots els rams.

...Concessionáría exclusiva :

A G A(Secció Metro Transversal i enllaç Ferrocarril del Nord)

--DEI tribunal gel condemna a deu mil francs3e multa per Nave. firmat un xec sense tenirEons al banc.

—Conformes. Ara mateix li donaré un xecper pagar la multa.

(Moustique, Charleroi)

¡NERVIOSOS!

Prou de patir inútilment, gràcies a les acreditades

6RA6EES POTENCIÁIS DEL DR. SOIVRÉ

que combaten d'una manera còmoda, ràpida i eficaç la

Neurastènia, Impufeneia(en fofes les seves msnifesfacions),mal de cep, censamenf menfel, perdue de

memdrie, verfigees, fadiga corporal, fremolors, dispépeie nervio-se, palpitacions, hiferisme i £resforns nerviosos en general de leedones i foS els fras£ons orgànics que finauin per causa o origen esao&.

\ / ment nerviós.

vL°a Gragees potenclais del Dr. Soivré,més que un medicament són un elemenf essencial del cervell, medul'la i fot el sisfema nerviós, reaene•cant el vigor sexual propi de redat, conservant le salut i prolongant la vida; indicades especialment als esgo•fats en la seva joventut per fofa mena d'excessos, als que verifiquen treballs excessius, Sant Hsics com moralso infel'lecfuals, esporfisfes, bornes de ciències, financiers, artistes, comerciants, industrials, pensadors, etc.,aconseguint sempre, amb les Granees potencials del Dr. Soivré, tofa els esforços o exercicis fàcilment1 dísposanf l'organisme per rependre ls sovint i amb el màxin resultat, arriban a L'extrema velleas i sensevíolenEar lbrganieme amb energies pròpies de la joventut.

Basta gendre un flascó per convèncer-se'n

Venda a 6'60 pfes, flasoó, en totes les prlaclpals iarmàcles d'Espanya, Portugal 1 América

NOTA.–Dirigint-ses tramelent Y25 pto. ene segells ds correu pee el rraequelg e Oflcfnes Laboratorio Sbke-fara, carrer del Ter, 16, Barcelona, rebreu graffr un llibre erplicaliu sobre Por/gen. desenrotllament 1 trac tu•mant d'aquesta wsalnlnes

SuscrÍvíu=vos cl< lVLIflADØR

Corts Catalanes, 589 = BARCELONA

BUTLLETI DE SUBSCRIPCIO

Et Sr,

que viu a

llu

1

t

r^

o^.r

l

TOT GAINVIA

—sMaleïtsiga ! Aquesta gentussa deuen ha-

ver canviat la combinació de la caixa des de

quan jo era director.

(The New Yorher)

Pelaî, 62,1., 2. -Telcfon 15300BARCELONA Ah4t

Carrer de Tarragona, 7, 2.MADRID

carrer......................_-.................................. n,°............ es subscriu a MIRADOR

vel preu fixat de 3`50 pies. trimestre,

de. -- .................._....................._....de 193Ssgnatura

MPRESOS COSTANOu de !a Rambla, 45

BARCELONA


Evolució en el diagnòstic per immunofenotip de les ... · per citometria de flux (CMF). Amb ells s’ha pogut demostrar que les tècniques Amb ells s’ha pogut demostrar que les

Evolució en el diagnòstic per immunofenotip de les ... · per citometria de flux (CMF). Amb ells s’ha pogut demostrar que les tècniques Amb ells s’ha pogut demostrar que les

RELACIÓN DEL PERSONAL NOMBRADO DEL GOBIERNO … · 55 infanzon paredes laura irma 08003453 572.86 ... 78 pamo ramos amparo marlene 04432833 522.90 ... 80 pastor cuaco julio antonio

RELACIÓN DEL PERSONAL NOMBRADO DEL GOBIERNO … · 55 infanzon paredes laura irma 08003453 572.86 ... 78 pamo ramos amparo marlene 04432833 522.90 ... 80 pastor cuaco julio antonio

Universitat Autònoma de Barcelona · Per a tal es va procedir a la clonació i purificació del gen lexA de cada un d™ells i a la purificació del seu producte. En el primer d™ells

Universitat Autònoma de Barcelona · Per a tal es va procedir a la clonació i purificació del gen lexA de cada un d™ells i a la purificació del seu producte. En el primer d™ells

...les llavors que s'hagen sembrat) i en farà el seguiment de la seua evolució. Una vegada germinades les flavors sembrades, amb l'aparició també de plantes espontànies, es farà

...les llavors que s'hagen sembrat) i en farà el seguiment de la seua evolució. Una vegada germinades les flavors sembrades, amb l'aparició també de plantes espontànies, es farà

I I I GRAN TEA TRO DEL LICEO - ddd.uab.cat · Cru ells y Bartolí lllllltltlllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllfllllllllllllllllllllflllllllllllllllllflllflflllllllllllllllllllfllllllllllllllllllll

I I I GRAN TEA TRO DEL LICEO - ddd.uab.cat · Cru ells y Bartolí lllllltltlllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllfllllllllllllllllllllflllllllllllllllllflllflflllllllllllllllllllfllllllllllllllllllll

La geodiversidad y el patrimonio geológico en las … y cultural; ... Informe sobre Estado 2006 Convenios MAGRAMA PAM 2013 PAMO 2013 2008-2009 L42/2007 ... Inventario LIGs de Babia

La geodiversidad y el patrimonio geológico en las … y cultural; ... Informe sobre Estado 2006 Convenios MAGRAMA PAM 2013 PAMO 2013 2008-2009 L42/2007 ... Inventario LIGs de Babia

FERRAN ABARCA PERIS - UAB Barcelona · Ferran Abarca Peris / 3 Resum Amb l'entrada en funcionament de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) i l'aparició dels nous ensenyaments

FERRAN ABARCA PERIS - UAB Barcelona · Ferran Abarca Peris / 3 Resum Amb l'entrada en funcionament de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) i l'aparició dels nous ensenyaments

El parque Gómez Pamo. (De su historia y destrucción)lallanura.es/CUADERNOS/CDN37.pdf · bajo las propuestas del jardinero proyectista de los jardines de Aranjuez, don Fernando López

El parque Gómez Pamo. (De su historia y destrucción)lallanura.es/CUADERNOS/CDN37.pdf · bajo las propuestas del jardinero proyectista de los jardines de Aranjuez, don Fernando López

JOAN RIBERA I FORNELLS - IEFC · nostre país, entre ells els germans Alexandre, Antoni Campañà, els Zerkowitz, i els Pérez de Rozas. Tots ells influïren en la seva obra, igual

JOAN RIBERA I FORNELLS - IEFC · nostre país, entre ells els germans Alexandre, Antoni Campañà, els Zerkowitz, i els Pérez de Rozas. Tots ells influïren en la seva obra, igual

oc - SC - Pediatria · Programa d'autoava/uació docent en pediatria-PADP 1996-preguntes A. L'aparició de pèl pubià. B. L'aparició de pèl axil-lar. C. L'augment de la grandària

oc - SC - Pediatria · Programa d'autoava/uació docent en pediatria-PADP 1996-preguntes A. L'aparició de pèl pubià. B. L'aparició de pèl axil-lar. C. L'augment de la grandària

Caracteristicas de los articulos publicados en la revista medica … · 2019-02-25 · Caracteristicas de los articulos publicados en la revista medica herediana, 1990-1996. PAMO

Caracteristicas de los articulos publicados en la revista medica … · 2019-02-25 · Caracteristicas de los articulos publicados en la revista medica herediana, 1990-1996. PAMO

TEMA 1 - LA PREHISTÒRIA Introducció · 1 TEMA 1 - LA PREHISTÒRIA Introducció La Prehistòria és el període històric més llarg de la història que va des de l'aparició de

TEMA 1 - LA PREHISTÒRIA Introducció · 1 TEMA 1 - LA PREHISTÒRIA Introducció La Prehistòria és el període històric més llarg de la història que va des de l'aparició de

BIBLIOGRAFIA GOMEZ PAMO, GROSOURDY, R. de, YOUNGKEN, H. …repositorio.geotech.cu/jspui/bitstream/1234/1151/18... · 2017-12-21 · 259 Según Asenjo, en la India se usan las hojas

BIBLIOGRAFIA GOMEZ PAMO, GROSOURDY, R. de, YOUNGKEN, H. …repositorio.geotech.cu/jspui/bitstream/1234/1151/18... · 2017-12-21 · 259 Según Asenjo, en la India se usan las hojas

12390 001-061 OK - FundacionPGC · Ramón Gil Romero Juan Ramón Gómez-Pamo Guerra del Río ... Pedro García Cabrera en colaboración con otras organizaciones públicas y entidades

12390 001-061 OK - FundacionPGC · Ramón Gil Romero Juan Ramón Gómez-Pamo Guerra del Río ... Pedro García Cabrera en colaboración con otras organizaciones públicas y entidades

 · 2017-02-06 · plazas docentes vacantes para reasignacion 2012 lab. motivo cese a de: gonzales trinidad. ana cecilia n' 55 2011ugel.02 cese a solicitud de; melendez pamo. frida

 · 2017-02-06 · plazas docentes vacantes para reasignacion 2012 lab. motivo cese a de: gonzales trinidad. ana cecilia n' 55 2011ugel.02 cese a solicitud de; melendez pamo. frida

La història de la conservació dels aliments comença amb l'aparició dels primers éssers humans.

La història de la conservació dels aliments comença amb l'aparició dels primers éssers humans.

Presentación a - Ositran€¦ · Presentación a Lima, 05 de Marzo de 2010 Plan de Negocios 2010. Agenda ... PAS = PAO + PAMO PAO = Pago por obras de construcción. PAMO = Pago por

Presentación a - Ositran€¦ · Presentación a Lima, 05 de Marzo de 2010 Plan de Negocios 2010. Agenda ... PAS = PAO + PAMO PAO = Pago por obras de construcción. PAMO = Pago por

Elles i ells, colze a colze

Elles i ells, colze a colze

FotografÃa de página completa - museudelleida.cat€¦davant les pintures rupestres del Cogul els rituals dels xamans de la prehistòria en el moment de l'aparició de l'agricultura

FotografÃa de página completa - museudelleida.cat€¦davant les pintures rupestres del Cogul els rituals dels xamans de la prehistòria en el moment de l'aparició de l'agricultura

Còpia de l'aparició de la vida

Còpia de l'aparició de la vida