BUTLLETíD' ARQUEOLOGIAINDUSTRIALI DE IY'USEUSDE~CIENCIAI TECNICA

mAssociació del

Museu de la Ciencia i de la Técnicai d'Arqueologia Industrial

de Caralunya

La denominació de la nos eraassociació -del Museu de la Ciencia ide la Técnica i d'Arqueologia Indus-erial de Catalunya- és mole Ilarga icosta de pronunciar d'una sola vegada,i en fer-ho podem tenir la temptacióde quedar-nos amb la meitat, ja siguiamb la primera o amb la segona. Peroel rírol és molt explicatiu i, de fet, hodiu tot.

L'Associació va néixer amb lapretensió agosarada de crear un museu

. de la ciencia i de la técnica, avui jaaconseguida. Més tard, s'hi va afegir "id 'Arqueologia Industrial".

Amb relació al Museu, és clarque ens cal canviar l'objectiu i, unavegada creat, donar pas amb plenituda retes aquelles actuacions que puguindonar supore a les seves activitats. Lesrelacions del Museu amb el món exte-rior, la boriga, les visites guiades, erc.han de ser acrivirats de la nostra asso-ciació. La relació del Museu i l'Asso-ciació ha d'enriquir la rasca conjunta iassegurar el furur del Museu i s'hande rreballar especialmem les relacionsde la xarxa, és a die, les relacions entreel Museu acional i els altres museus

de la técnica escampats per tot el ter-rirori catala. Aquests objectius són tanpropis de l'Associació que, de fet, nocal aprofundir-los més.

L'alrre vessant, pero, la quedenominem amb el títol generic "id'Arqueologia Industrial", quecompren la difusió, la recerca i l'estudide la historia de la técnica i dels seuselemems, ha de tenir a l'Associació laimportancia que mereix.

Pot semblar alrisonam el quediré, pero cal constatar que la valoracióde la tecnologia és la tasca més impor-rant que la humanitat té davanr seu al!lindar de l'any 2000. Podríem dir queavui fan falta més filosofs que recnics,Ha calgur mole de temps perque elsfilosofs -dedicars tradicionalmem a ladilucidació de l'ésser, de la religió deldrer, de la moral, de l'esrerica, ere.-prenguessin com a objecre de la sevareflexió el quefer recnic. A HlÍ, la 610-sofia de la recnologia és una branca jo-ve pero per son ja emergem. La 610-sofia de la técnica i la historia de latécnica són inrerpreracions que com-pareeixen un rnateix objecre; no sónexcloenrs, no depenen l'una de l'alrra,

sinó que podem dir que són interde-pendents i que es necessiten.

AqUÍ rau per a mi la irn-portáncia de l'estudi i el coneixementde la historia de la ciencia i de la tec-nica, de l'análisi de les seves relacions,de la recerca de roe allo que podemconsiderar progrés i, com a conse-qüencia, la importancia de les actua-cions per preservar, difondre i vigilartots aquells elernenrs del passat cientí-fic i industrial, de manera que ensil-Iuminin i guim la reflexió quan in-renrern valorar la técnica acrual. ohem d'oblidar, a més, la cornplaenca,gairebé diria emoció, que semim encontemplar arrefactes, rnétodes, pro-cessos i edificis industrials del passarque el progrés de la indusrrialia.acióha fer que quedessin en desús,

Essem el Museu una realirar,ens hem de fixar l'objecriu principalde donar-hi roe el supon que siguipossible en una acruació conjunta;pero si cal repensar l'Associació si calmoclificar els esraruts, és necessarirnantenir la máxima fidelirar a la de-nominació de l'Associació que té encompre els dos vessanrs.

La reutilització del patrimoni industrialcom a habitatgesL/Algodonero CanaTs o con Mestres. Barcelona

La Sagrera és un barri de Barce-lona que esta próxirn a parir un canvique n'alterará l'estructura urbana d'unamanera evident, el Pla Sant Andreu-Sa-grera. Dintre d'aquesra dinámica decan ici n seguit d'edificis fa-

en el paisarge quoti-part del patrimoni

oden sofri r les con-r canvi, ja siguiió, ja sigui amb laue en molts casos

Inum. primavera 1997

se

respecta I'estructura original. La fabrica·que aquí tractem, l'Algodonera Canals,popularrnenr coneguda per can Mestres,actualrnent esta sent rehabilitada percondicionar-la com a habirarges per auna imrnobiliária de la zona. És, dones,un bon mornent, per fer un repás de laseva historia.

la indústria cotonera de SantManí de Provencals, malgrae que maino va ser una empresa irnportant, comara l'España Industrial de Sants o la

Josep Alaberni alentíPmideJlf de /'A.JJOcioció

de MI/se/ts de /a Cimcia ide la Técnica id'/srqneoiogia. lndsstrialde Caralunya.

Güell i Parellada i Cia de Santa Coloma Mm"fÍ Checa Artasu

de Cervelló, sí que formava parr d'unairnporranr rnosrra de fabriques rnitjanes,que l'any 1904 arribaven a la xifra de 78empreses, nombre que arorgava la capi-ralitat espanyola del teixit de cotó a SantMartí de Provencals, durant la primeradécada d'aquesr segle.

Una explicació d'aquest creixe-ment realitzat en el darrer quart del se-gle passat és la implantació del telerrnecánic com a nova eina de producció,

mentre que el teler manual resisteix alnucli interior de la ciutat de Barcelona,i la situació próxima al port que per-met l'obrenció de carbó per a la produc-ció de tissatge, mogut per maquines devapor. A aquest darrer fet s'afegeix l'e-xistencia de fabriques subsidiaries d'aca-

bats deteixits que permetenuna sortida rápida de la produc-ció. Aquesta serie de circumsránciesvan fer de Sant Martí un espai de novaimplantació de primer ordre, especial-ment en el secror coroner, i van provocarl'aparició i creació d'ernpreses noves. LaSagrera, com a barri d'aquesta població,no podia quedar al marge d'aquestadinámica i la creació de Tarrats i Canals,Sociedad en Comandita, el 1892 n'ésun bon exemple.

El 1892, a conseqüéncia de la li-quidació de I'empresa Fabril Coronerade Reus, dos deis seus accionisres princi-pals, Josep Oriol Canals i Francesc Tar-rats, van constituir amb un capital de2.250.000 pesseres, Tarrats i Canals, So-ciedad en Comandita, empresa ques'insral-Ia en els primers temps en unaserie de naus que anteriorment havienestar ocupades per la Industrial HarineraBarcelonesa, popularment conegudacom la Farinera Gran.

El 1906-1907 la firma construíuna fabrica en uns terrenys a rocar delcarrer Pacífic, Sagrera i la placa Masadas,prop del centre del barri barceloní de laSagrera. La nova construcció va ser obrade l'arquirecte Joan Rubió i Bellver(1871-1952), originari de Reus i que jahavia fet per a la família Canals I'anome-nada Casa dels Matons, situada al carrerDr. Amigant de Barcelona, entre 1899i 1900.

Aquí Rubió, que havia treballatal taller d'Antoni Gaudí, i que col-la-

borá en la construcció de la Casa Batlló,la Sagrada Família i la reforma de la Seude Mallorca, entre d'altres, s'inicia en laseva carrera en solitari i va aprofitar lesseves coneixences personals i familiarsper rebre els primers encarrecs professio-nals. Més tard, I'autor de les conegudesCasa Golferichs, Casa Rialp (c. Domi-nics) i la Casa del Frare Blanc (c. Teo-dor Roviralta), i regidor de l'Ajunta-ment de Barcelona a les eleccions de1905, va poder experimentar el desen-

volupament d'edificisindustrials

amb la construcciódeis laboratoris Serra el 1911 a Reus.

Els dos socis, hereus de la tradi-ció cotonera de la fabrica de Reus, des-envoluparen una producció centrada enla fabricació de coró filat i peces d'a-quest teixit per manufacturar. El 1901mor Tarrars i la firma es constirueixcom a Josep Oriol Canals i Cia, un en-ginyer valenciá que fomenta, i de ferconrinua, el creixenr negoci de la manu-facrura de COtÓ,que s' havia =m:ÍI:amb la pérdua de les darreres colóniesamericanes. La firma tenia desparx alcarrer Casp número 6. El 1915, la sevamore representa un nou canvi amb l'apa-rició de Viuda de Josep Oriol Canals yCia, i una major dispersió de l'acciona-riat i la vinculació definitiva dels fillsdel propietari, Ignasi Canals, que assumíles funcions de gerent de la firma, i Es-tanislau Canals. Finalment, el 1922, lafirma assolí el grau de societat anónimaarnb la creació d'AIgodonera Canals S.A.La Guerra Civil representa un enfonsa-ment de l'empresa; d'una banda, IgnasiCanals és perseguir i empresonat duranrun cert temps a una txeca o presó delpoble, i d 'altra banda, la fabrica resta amans d'un comité de treballadors quesobreviu fabricant teixits destinats alsuniformes militars. A la postguerra, ladirecció torna a ser assumida per IgnasiCanals, que progressivament incorpora

tant als seus fills com als del seu germa.Al comenc;-ament de la década dels cin-quanta una serie de circumstancies abo-quen la firma a la suspensió de paga-ments, com ara comandes de més d'unmilió de metres quadrats fetes per a laGuardia Civil i rebutjades per canvis enla qualitat, inversions en plantacions co-toneres a les Illes Canaries que fracassen,alguns problemes legals dcrivats de I'es-traperlo amb el cotó i la pressió de lacompetencia. A mitjans década dels cin-quanta, la fabrica és subhasrada per a l'e-xecució de dues hipoteques que pesaven

sobre ella.Als dotze anys de la

seva creació, el 1904, la fir-ma comptava amb cent-vintrelers sense jacquard i tresamb jacquard. L'incrernenr

de la producció queda testimo-niat pel fet que el 1920, la fabrica man-

tenia en funcionamenr uns dos-cene trestelers, cinquanta-vuir dels quals estavendestinats a la fabricació de teixits de pa-nes. Aquest important volum de telersfa pensar en la presencia d'una impor-tant plantilla treballadora, especialmentdones, que a la década deis quaranta s'e-levava a unes dues centes persones. S'hifabricaven tot el ventall de cotons, pa-nes, popolins, pelfes, ete., que sofrientot el procés de fabricació a la firma, desdel descruament del cotó, passant pelrenyir, l'assecarnent, l'urdiment i l'esti-ramem fins a 1'acabaJ:.

La firma era coneguda popular-menr com can ~1esrres.. nom que proba-blemenr feia referencia a l'anomeearconrrarnesrre que arruava com a GlpO

director dels relers de la fabrica i era elque mesurava la feina que s'havia de ftLDurant la postguerra, un jesuita, el Pa-dre Martínez, anava a la fabrica a fer xer-rades i oferir als treballadors la possibili-tar de fer exercicis espirituals. Desprésd'haver fet fallida, part de I'edifici va serenderrocat per fer-ne pisos, una ampliazona compresa entre els carrers Portu-gal, Cortit, la placa Masadas i el carrerMonlau, i l'altra part, la que actualments'esta rehabilitant, es va reutilitzar coma magatzems i diposits,

La pan de l'edifici de la fabricaque resta dempeus es caracteritza per seruna construcció modernista, amb es-tructures aeries i coberta cutvilínia sem-blants a les de la fabrica Aymerich,Amat iJover de Terrassa, realitzades perl'arquitecte Lluís Muncunill Parellada el

-

1907 i seu de l'acrual Museu de la Cien-cia i de la Técnica de Terrassa. La cons-rrucció estava fera de maó i finesrralsamb motllures decora ti ves molr tipi-ques de l'obra de Rubió, que ell rnateixbarejava com a oberrures de rusc.

Bibliografia-=--- _

M.C1-lECA, M. MASOLIVER,]. SERRA."An example of Archeological Cataloga-rion Previous to a Public Works: SanrAndreu-Sagrera Planning (Barcelona-Spai n)". Di ns F irst Meeting o/ European/vssociation o/ Archeoiogists. Sanriago de

Compostela, del 20 al 24 de serernbrede 1995 p. 110

C. BARROSO, M. CHECA,]. SERRA."La documenración en arqueología in-dustrial previa a la actuación urbanísti-ca: el Plan Sant Andreu-Sagrera (Barce-lona)". Dins VI Congreso de la SociedadEspañola de Historia de las Ciencias y lasTécnicas. Segovia, del 9 al 13 de setern-

bre de 1996.

M. CHECA. "Patrimoni industrial, difu-sió i acció formativa. El Pla Sane An-dreu-Sagrera". Dins IV Trobades d'Histo-

ría de la eiénaa i la Técnica. Alcoi, del

13 al 15 de desembre de 1996.

M. CHECA, M. MASOLIVER,]. SERRA."Patrimoni industrial i canvis urbanís-tics: el Pla Sanr Andreu-la Sagrera, Bar-celona". Dins Butlletí de l'Associació delMusett de la Ciencia i de la técnica i d'Ar-queologia industrial de Catalnnya, núm.29, primavera 1996.

X. BASIANA, M. CHECA,].M. PALO-MAR, P. SOLA,]. TERRÉ. La sagrera,del rec Conual al TGV. ACTAR, Barce-lona,l997.

Cuestiones críticas en la planificacióndel patrimonio industrial delos Estados Unidos

Una consecuencia de la desin-dustrialización masiva en los EstadosUnidos es el movimienro para preservarlos aspecros del pasado industrial de lanación. Tanto los vestigios materialescomo el legado cultural inrangible rela-tivo a ellos represenran imporranres as-pectos de su hisroria. En lo referente alos esfuerzos de la conservación en Esta-dos Unidos, dentro del ámbito de las in-dustrias textiles y del metal, los amoreshan convergido hacia la idea de que losproyecros exirosos implican cuatro ele-menros clave: la documenración, la in-terpretación, la conservación y, por últi-mo, la gestión.

U na documentación esmeradaes el requisi ro previo a la conserváción yla única alternativa cuando las estructu-ras no pueden ser salvadas.

Únicamente ubicando los luga-res denrro de conrexros nacionales o in-

ternacionales, podremos establecer sutrascendencia y sus hisrorias individua-les. El programa federal del RegistroHistórico de Ingeniería Americana, fun-dado en 1969 como sucesor industrialde la Inspección Histórica de EdificiosAmericanos, esrableció criterios de eva-luación estándares y una metodología dedocumentación para registrar plantas in-dustriales y demás estructuras uti lita-rias.

El formato básico implicaba di-bujos arquitectónicos, fotografías degran formato e informes históricos demi lidad inrerpretativa.'

El primer proyecro a gran escalase registró en los molinos textiles de

ueva Inglaterra y estimuló posterioresesfuerzos en el reconocimienro y la do-cumenración de otras propiedades in-dustriales.

En 1987, se emprendieron ini-ciativas similares en la industria del ace-ro, que esraba en peligro.

HAER realizó un trabajo in-menso de recopilación sobre las explota-ciones de hierro de "Carnbria IronWorks" de Youngsrown, Pennsylvania,y de los numerosos molinos de Carne-gie, en las inmediaciones de Pitrsburgh,

l.

Tbomas E. Leary andElizabeth C. SholesIndnstrial ReseartbAssociates(Consultants in PnblicHistory and Socia!Policy)BlIffa!o ( . Y.)

o l'esquerro

Museum of Industryand LaborYoungstown,OhioReproducción de uno lo'

vandería

Slater Mili HistorieSitePawtucket, Rhode ls-landEn 1793 fue el primer

molino textil de lo noción.