Com cada any, arribat el 9 d’octubrees commemora l’entrada del reiJaume I i les seues tropes a la ciutatde València, després que aquesta elsfóra rendida pels musulmans el1238. Tot i que la conquesta delRegne feudal de València no trobàaquell dia el seu final, es pren el 9d’octubre com la data simbòlica delnaixement del Regne i del Poble Va-lencià i com a Dia Nacional Valencià.És, a més, Sant Dionís, dia dels en-amorats i enamorades.Tanmateix enguany la Diada Nacio-nal del País Valencià ha arribat en unmarc sever: per una banda, els atacscontinus per part del govern autonò-mic contra la nostra llengua i cultura;i, per una altra, la crisi profunda queassoleix la societat. Al llarg de l’any

han atacat la nostra llibertat d’ex-pressió i d’informació, el nostre dreta rebre la docència íntegrament enla nostra llengua, que és el valencià,i el retrocés conseqüent en la seuaensenyança; la possibilitat de rebreeducació universitària amb l’incre-ment de les taxes... La Universitat deValència en concret i l’educació engeneral han patit l’hostilitat d’unacastellanització i privatització forço-ses, en mans del Govern Espanyol ide la Generalitat Valenciana. Per aquestes raons, el diumenge 9 elBloc d’Estudiants Agermanats es vafer al carrer en una jornada d’espe-rança i reivindicació pel futur delnostre País Valencià. El BEA, junt a al-tres sindicats, associacions i partits,va compondre una manifestació que

va recórrer llargament els carrers deValència, evocant les tropes deJaume I al 1238. Fou una vespradaque va transcórrer sense incidents ien la que van participar milers depersones pertanyents a l’esquerravalenciana. Lluitant per la nostra Universitat, re-clamàrem una educació pública i dequalitat com a requisit bàsic per a lallibertat del poble valencià. Pensemque tots els joves del País Valenciàhan de poder tindre accés a una for-mació digna i en la seua llengua, pertal de ser capaços de desenvolupar-se amb llibertat en la societat.Necessitem una Universitat pública,valenciana i de qualitat que ens façalliures. Una Universitat mereixedoradel País Valencià.

9 d’octubre: Universitat lliure, poble lliure

Laura Peris

Moltes vegades els i les alumnes,quan els expliquem a quins orga-nismes ens presentem i quines pro-postes tenim, ens plantegen eldubte de quina possibilitat realtenim d'assolir allò que demanem.Els ho contem, i som sincers. Laresposta no és tan bona com ensagradaria, però eixa és una de lesraons precisament del per què enspresentem. Fem-ne un breu resum.

Passat el franquisme arriba ales universitats públiques una “re-volució democràtica” on la Univer-sitat de València fa una aposta proudecidida. De la mà de molts rectors,però, nomenant especialment aRamon Lapiedra, la nostra institu-ció agafa un rumb d'obertura i detrencament amb l'antic model. Juntal BEA d'aquells temps s'aconsegu-eix avançar força en esta direcció. Iés que si som el sindicat més anticde la UV també som el que més hatreballat. Per citar un exemple, fouel primer a incloure un vicerectorestudiant, però més significació téel pes cada vegada més creixentdel sector estudiantil.

Malgrat això, com a la societaten general, hi ha un fre a la partici-pació directa de la població, sem-pre cuinat pels polítics de torn queho impedeixen. Diverses reformes de l'educacióhan intentat posar mà al pes delsestudiants per considerar-lo exces-siu. Parlant d'actualitat, el docu-ment de Gobernanza que circulaper mans del Ministeri i dels rectorsamenaça directament tota capaci-tat de maniobra als organismes deles universitats. Amb exemples tanesgarrifosos com la tria externadels rectors, o la col·locació a ditde degans/es i caps de departa-ment, s'anuncien temps de tem-pesta.

Actualment el pes que tenimels i les alumnes que volem treba-llar per millorar la universitat segu-eix sent reduït. Parlant en termesglobals podem dir que el conjuntde la comunitat estudiantil té el30% de poder de decisió a la UV,però això es va aigualint segonsComissions o Consell de Govern,on només hi han 5 alumnes de

vora una cinquantena, quant hau-riem de ser molts més.

I clar, d'això n'estem parlanten cas que totes les associacionsd'estudiants ens posàrem d'acord,però moltes d'elles són pures tite-lles dels partits majoritaris, quenomés busquen posar fre a la mo-bilització de la resta. Tot i això, ésper eixa raó per la qual seguim pre-sentant-nos.

La nostra lluita, al BEA, és ales aules, amb la mobilització detot l'estudiantat, però volem ser veude canvi a tots els fronts, malgratens intenten aturar. Treballar des dedins i des de fora del sistema ésimportant, ni un camídeslligat de l'altre nia l'invers, cal l'ac-ció a tot arreu.

Des del Blocd'Estudiants Ager-manats tenim unaaposta clara per la democratitzacióde la comunitat universitària, i enaixò treballem.

2

Els estudiants volem més influència!

Marc Xelvi

Pàgina web: www.beapv.org

Facebook: Bloc d’Estudiants Agermanats

Twitter: @bea_universitat

Correu Electrònic: bea.aplec@gmail.com

This work is licensed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Unported License. To view a copy of this license, visit http://cre-ativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/ or send a letter to Creative Commons,444 Castro Street, Suite 900, Mountain View, California, 94041, USA.

Netejar sotaboscos, arrencar malesherber, reparar una tanca perquè`nos'escaren els animals. Suar, pintarmobles vells, muntar carpes de circ idesmuntar escenaris. I quant pa-guen? Res, absolutament res. Treba-lles gratuïtament, ni tan sols persentir-te solidari; treballes perquèvols.

Ho vaig fer a dos camps de vo-luntariat internacionals; i els benefi-cis m'han fet repetir: així aquest estiuhe pogut passar amb pocs dinersdues setmanes a Bèlgica, on he aju-dat, amb altres joves de diferents pa-ïsos, a muntar i desmuntar un festivalde música que organitzaven un grupde voluntaris locals. Sí, he “treballat”unes quantes hores al dia, però acanvi he aprés acudits en francès, he

provat una bona quantitat de cerve-ses belgues, m'han ensenyat combrindar en grec, en hongarès i enturc, he ballat en cercle m'entre so-nava música que no coneixia, he visteixir el sol entre les muntanyes ver-des i, sobretot, he conegut a gentque sense voler m'ha ensenyat mol-tes coses.

Crec que hauríem de desfer-nos d’eixa idea que diu que fer gra-tuïtament alguna cosa quan fent-neuna altra semblant podríem guanyardiners, és una estupidesa. Les cosesno es fan només per diners, i partici-pant en aquest tipus d'activitats, potsobtindre coses que no t'imagines,coses que no sabries mesurar en di-ners, en forma d'experiències, conei-xements i amistats.

Més informació a www.sci-cat.org

Fins i tot abans de començar laUniversitat, per a molts joves l’Eras-mus ja és un projecte latent. Elsúmum de llibertat, d’aventura... I perquè no dir-ho, de sexe (No en va al-guns prefereixen parlar d’Orgasmus).Tot un conjunt d’idees confusses queli confereixen a aquesta oportunitatl’estatus d’orgia experimental.

A la realitat però, les cosessolen ser més complicades. L’arrib-ada a un nou país, amb tot un noucomplex sistema de normes socials,junt a l’enyorança d’allò estimat iconegut, pot generar un fort senti-ment de rebuig que poc té a veureamb “la gran aventura” que ideal-itzem encara maleta en mà.

L’Erasmus, comtot en la vida, ne-

cessita temps.Temps per noperdre’s pelscarrers, per

conèixer l’idioma i

si cap, arribar a parlar-lo. Temps perreconèixer les diferències culturals...En definitiva, temps per deixar de ser( ni que siga per moments ) un estu-diant d’intercanvi.

El programa a l’estranger ofer-

eix moltíssimes coses. Però la majo-ria, pot ser per la senzillesa osimplement per la falta d’organ-ització a mitjà termini, estan rela-cionades amb numeroses nits defesta, o dosis d’alcohol que un diapassaran factura .

Sense negar-li la gràcia i l’en-treteniment (qui no es diverteix en

“una nit boja”?), no deixen de seractivitats que superficialment et con-necten amb la realitat local. Aquellpub al que sempre recurriu (o al quesempre us porten les “associacions”)està fet a la vostra mesura, pensatextrictament per a aquells que venende fora.

Cal preguntar-se, seria possibleanar més enllà? Serà possible real-ment integrar-se en una societat dis-tinta a la d’origen o semprequedarem com a observadors tem-porals? És l’erasmus una oportunitatper conèixer realitats diferents o sim-plement una festa non-stop ?Podem ser a l’exterior el que en re-alitat volem per a la nostra llar?

Sense buscar respostes precip-itades, sols pregunteu-li a qualsevolerasmus quantes personesendèmiques coneix (i per conèixers’entén haver creuat més de duesparaules). Amb els dits d’una mà uscontestaran.

3

L’experiència (banal?) de l’Erasmus

Es pot integrar[l’erasmus] a la so-cietat que l’acull, osols quedarà comun observador?

Rosa Peris

Andrea Kruithof

Els camps de treball: tota una experiència

4

12 d’octubre: RES A CELEBRAR

Des del Bloc d’Estudiants Agerma-nats (BEA) volem manifestar la nos-tra repulsa front la ‘festa nacional’.

El 12 d’octubre es celebra el“descobriment” del continent ame-ricà per part de l’Imperi Espanyol.Però el “descobriment”, que no vaser un descobriment sinó una con-questa, va massacrar la població in-dígena amb les armes i les malaltiesi va esborrar les cultures i sistemespolítiques que tenien. A més a més,es van explotar tots els seus recursosnaturals en benefici propi.

És per això que el 12 d’octubreno tenim res a celebrar; volem deixarclar que els ciutadans no podem ce-lebrar els genocidis.

Aprofitem aquesta data, a mésa més, per fer palès l’opressió cultu-ral que exerceix i ha exercit l’Estat

Espanyol sobre els pobles i les cul-tures que els formen.

En especial, volem deixar clarque el 12 d’octubre, tot i que no forauna data genocida, no seria en nos-tre dia nacional.

Creiem que el poble valenciàha de celebrar la seua pròpia diadanacional com a poble que és.

Podeu consultar la resta decampanyes, activitats i fotografies alnostre Facebook: Bloc d’EstudiantsAgermanats!

Si voleu més informació al vol-tant de la campanya del 12 d’octu-bre, podeu consultar l’àlbumfotogràfic al nostre Faceboo, Twitter ia la pàgina amb el mateix nom.

Acció del BEA als jardins de filosofia: nosaltres voliem classe el 12 d’octubre.

Àlex Raga

En els últims temps, la crisieconòmica i l’elevat endeutamentd’alguns Estats i administracionspúbliques, han propiciat el retorn deles doctrines econòmiques que de-fensen l’austeritat i el dèficit zerocom a única via d’eixida a la crisique encara vivim.

Precisament l’educació hasigut víctima ja en nombroses oca-sions de retalls i de reducció en elsrecursos públics assignats, limitantel potencial en coneixement i forma-ció de la nostra societat.

Tot i acceptant la doctrina del’austeritat i l’equilibri pressupostari,no és possible que acceptem els re-talls en el sistema educatiu com a

una forma d’eixir de lacrisi.

Si precisa-ment algunproblema hatingut l’econo-

mia valenciana,és la baixa formació

de la seua mà d’obra, i en conse-qüència la baixa perfilació profes-sional de la majoria de llocs detreball.

El futur de l’economia valen-ciana i europea passa per un sis-tema econòmic que gire al voltantdel coneixement, i per a fer possibleaixò, ens caldran grans inversions engenerar capital humà de qualitat. L’e-

ducació ha de ser una prioritat.D’altra banda, la diagnosi que

porta a emprendre mesures d’auster-itat indiscriminades és totalment er-rònia.

Els mitjans i els principals diri-gents d’institucions públiques ensdiuen diàriament que l’austeritat i lareducció de la despesa és la únicavia per eixir de la crisi; què si noequilibrem les nostres financespúbliques, els “senyors dels mercats”ens exigiran més, i ens portaran a lafallida.

Estes mesures, i en conseqüèn-cia els retalls en educació, parteixend’una diagnosi equivocada. El dèficitpúblic per definició és un desequi-libri en els comptes públics produïtnormalment per una davallada im-portant en els ingressos, que almateix temps ve normalment don-ada per una reducció en el nivelld’activitat econòmica.

És a dir, el baix creixement il’atur no són conseqüència d’un dè-ficit elevat, si no a la inversa, el dè-ficit és resultat d’una activitateconòmica dèbil. Més austeritat, por-tarà necessàriament a un nivell mésbaix d’activitat econòmica (reduccióen la despesa pública) i en conse-qüència a més dèficit.

Els retalls indiscriminats en lanostra formació i educació, són aixípart de dos errors greus de diagnosi.En primer lloc la falsa creença deque l’austeritat generarà creixementeconòmic, i en segon lloc unamanca de visió respecte de l’edu-cació com a futur i base immediatad’un nou sistema econòmic méssostenible i estructurat entorn alconeixement.

5

L’austeritat indiscriminada no és el camí

El futur de l’econo-mia passa per unsistema econòmical voltant del coneixement

Joan Sanchís

6

Què ha fet el Bloc d’Estudiants Agerma

Representar-te!No volem guanyar les eleccions pertreure projectes de paelles endavant,sinó per defensar els interessos de lesestudiantes i els estudiants de la UV diaa dia en els òrgans de govern

Pla d’Igualtat LingüísticaDes del BEA presentarem un pla per talque al 2016 l’oferta de valencià-castellà a la UV fos del 50%. Fou rebutjaten Claustre per 69 vots a favor, 85 encontra i 11 en blanc

Buscant un lloc al mónJornades internacionalistes que esvaren desenvolupar entre el 29 de marçi el 13 d’abril de 2011. Des del BEA de-fensem un món on totes les culturespuguen viure lliures i en pau

I moltes més coses que podreu

7

nats per l’estudiantat de la Universitat?

De Soca-RelEl BEA sempre ha defensat la música enValencià. És per això que tots els anysorganitzem aquest concert i el ‘Dóna laNota’, concurs de música on elguanyador tocarà en ‘De Soca-Rel’

Dia de l’arbreDes del BEA defensem com un pilar fon-amental de la nostra universitat la de-fensa del territori i el medi ambient, peraixò tots els anys celebrem aquestadata; aquest any fou a Burjassot

Denunciar l’augment de taxesEntre d’altres coses, lluitem per una uni-versitat pública, és per això que nopodem acceptar l’augment de taxes im-posat pel govern de l’estat i el de laGeneralitat fins un 7,5%

consultar a la nostra web: www.beapv.org

8El rector Joan de SalaiaLa Universitat de Valencia es va fun-dar de forma oficial el 13 d’Octubrede 1502, quan Ferran el Catòlic vaacceptar la butlla papal i li va conce-dir a la Universitat de València elsmateixos privilegis que posseïa laUniversitat de Salamanca.

El funcionament intern d’aquestauniversitat va ser molt diferent que elde les altres universitats de la Mo-narquia Hispànica. Des de la sevafundació, la Universitat va passar amans de l’ajuntament, i jurats i ad-vocats decidien els estatuts. Aquestaorganització era totalment diferentque la de la resta d’universitats de laMonarquia Hispànica, on eren elsclaustres (formats per doctors i estu-diants) els que s’encarregaven delgovern, i no el municipi en qüestió.

En un futur immediat a la seva fun-dació, la Universitat de València vapatir situacions complicades, no van

ser bons anys. D’una banda, estavala disputa entre els jurats i els doc-tors per controlar les facultats; d’altrabanda, els problemes socials de l’è-poca (epidèmies de pesta, les Ger-manies) també afectavennegativament a la Universitat, que vahaver de tancar les seves portes enmés d’una ocasió.

L’any 1525, a causa de les dificultatsque patia la Universitat, els jurats vannomenar rector a Joan de Salaia,personatge que gaudia de gran pres-tigi i que havia estudiat a París. Enels anys següents, els jurats van con-fiar en el rector, que va dirigir la Uni-versitat amb mà de ferro. Entre lesdiverses reformes que va fer, cal des-tacar la direcció de la càtedra de Teo-logia i la supressió de les altrescàtedres, per tal de concentrar elpoder a les seves mans. Joan de Salaia va morir l’any 1558,després de més de 30 anys al cap-

davant de la Universitat de València(recolzat pels jurats). Després, el vansucceir altres rectors especialitzatsen Teologia, però, davant les disputesamb els poders municipals, es va de-cidir que el càrrec de rector estariaocupat per catedràtics en Teologia ique canviarien cada tres anys. D’a-questa forma, es van fixar les basesper als governs posteriors de la Uni-versitat de València.

Aquest va ser el primer govern d’unaUniversitat que ha arribat fins alsnostres dies. Com va continuar des-prés de la mort de Joan de Salaia?Aquest és un tema que anirem con-tant en aquest apartat del butlletí.

Agustí SaucoJaume Martínez

A finals de la Edat Mitjana es funda-ren les primeres universitats al món,com les de Bolonya, Oxford o París, ivan anar estenent-se per tot l'occi-dent europeu. Aquest moviment vapermetre que la cultura deixara deser monopoli de l'Església i encetarael seu camí cap a formes molt méslaiques. Des d'aleshores la universitates confeccionà com a baluard de lamés elevada cultura occident i símbold'erudició.

A la nostra ciutat hi havia dife-rents cases d'estudis superiors. Per aremeiar aquesta situació, on els dis-tints estudis no tenien massa cohesió,al 1412 els Jurats de València vancrear l'Estudi General, que agrupavales titulacions independents, i van es-criure els primers estatuts de la uni-

versitat. L'Estudi depenia de l'autoritateclesiàstica i del govern de la ma-teixa ciutat. Aquesta unió es va tren-car el 1416, però malgrat la seuacurta duració, va servir de fonamentper a la creació de la futura universi-tat.

Durant el segle XV, el nostreSegle d’Or, les institucions i la socie-tat valenciana varen lluitar per aaconseguir que els estudis impartitsa la capital del regne gaudiren deltítol d’universitaris.

El Consell de la ciutat va iniciarla tasca de buscar i comprar edificisadequats per a les funcions educati-ves pròpies de la universitat. Es vanconfeccionar uns nous estatuts per aregir el funcionament del centre uni-versitari.

Aquest treball va concloure al’any 1493, i a partir d'eixe momentes va buscar l’aprovació de les dife-rents autoritats. La butlla papal va serexpedida el 23 d’abril de 1501 perAlexandre VI de Borja, i reconeixia lanova Universitat de València, a mésd’atorgar a l'arquebisbe la potestat depoder fer entrega de títols de batxilleri doctor. El 2 de febrer de 1502 el reiFerran el Catòlic va confirmar aquestafundació.

La nostra Universitat es va inau-gurar oficialment el 13 d’octubre de1502. Des d’aleshores ha seguit uncamí que us anirem contant enaquest apartat fins aplegar als nos-tres dies.

Com començà a caminar la UV

Guille ChismolLucrècia Centelles

Com va venint fent-se darrerament,arreu del País Valencià diversoscol·lectius, partits, sindicats o asso-ciacions responen a la crida deJosep Lozano per homenatjar el nos-tre poeta Vicent Andrés Estellés. La convocatòria, amb un merescutèxit, ha anat connectant persones detot el territori amb un mateix objec-tiu, recordar i mantindre viva la cul-tura a través dels nostres gransartistes. Des del Bloc d'Estudiants Ager-manats, junt amb la gent de Germa-

nia, portem ja 2 anys celebrant aque-sta trobada de germanor. Ho hem fetitinerant, i així com l'any passat ensvam convocar al Ca Revolta, aquestavegada ha tocat a la Societat CoralEl Micalet, ambdós molt comprome-sos amb la cultura del País Valencià.

L'acte va començar amb unsopar-debat sobre la situació sociali política del país, i ho vam acompa-nyar amb un concert mesclant lletresd'Estellés, versions d'Ovidi Montllor icançons pròpies. En acabar, i comescau a aquestes convocatòries, vam

iniciar el recital de poesies d'Estellés,on vam fer un breu repàs al conjuntde la seua obra.

Com bé va dir un dels assis-tents, la importància d'aquests actesarreu del País Valencià és la con-nexió entre totes les persones ques'estimen la cultura de la seua terra.Tots junts, tots units, des de diferentsàmbits amb una mateixa lluita: guan-yar.

9

II Homenatge a Vicent Andrés Estellés

Marc Xelvi

No hi havia a València dos amants com nosaltres, car d’amants com nosaltres en són parits benpocs.

Assumiràs la veu d'un poble, i serà la veu del teu poble, i seràs, per a sempre, poble.

M'aclame a tu mare de Terra sola, arrape als teus genollsamb ungles brutes, invoque un nom o secreta consigna,mare de pols, segrestada esperança.

T’estime!

10

Enric Valor: Repàs d’una vida dedicada

Enric Valor quan erapetit en una foto familiar

Amb altra família al poble

Aquest any escompleix elcentenari del

naixementd ’ E n r i c

Valor, impor-tan t í ss imescriptor ig r a m à t i cvalencià.Enric Valor iVives va

obrir els ulls per primera vegada aCastalla, comarca de l’Alcoià en unestiu calorós de l’any 1911. Durant la seua etapa adulta va portara terme una important tasca com aescriptor i periodista, destacant-se laseua participació a la revista d’”El TioCuc”. Durant la República es va remarcarcom a un notori activista polític, sem-

pre seguint la línia del nacionalismevalencià.A l’esclatar la guerra, Enric Valor hiva participar defensant vehement laRepública. Tanmateix, a l’acabar laGuerra Civil es va veure obligat a re-tirar-se de l’agitada vida política i aconcentrar-se en la seua labor literà-ria. A la dècada dels anys cinquantael•labora les conegudes “RondallesValencianes,” on Enric Valor recopilàaproximadament quaranta rondallespopulars valencianes de caràcteroral i els va atorgar qualitat literària.Passat el temps i minvada la repres-sió i la censura envers les seues ac-tivitats literàries, Enric Valorreprengué la seua labor lingüística iel contacte amb el moviment nacio-nalista valencià, sumit fins aleshoresen la clandestinitat.

Aquesta decisió li va valdré a Valorl’empresonament per part dels fran-quistes, l’any 1966. Dos anys des-prés, a l’acabar la seua condemna,Enric Valor “sense haver aprés lalliçó” va continuar participant en ter-túlies i involucrant-se en publica-cions de caire nacionalista. El 1975, mort el dictador, Enric Valorva poder començar a trasmetre ambllibertat la seua obra literària i lesseues opinions. Els anys següents essucceïren múltiples homenatges ipremis. Avui en dia l’obra d’Enric Valor ésconsiderada un gran exemple de ri-quesa lèxica, doncs arreplega un ex-tens vocabulari popular valencià, i ungran tresor per a la Història de la Li-teratura valenciana.

Laura Peris

11

a la lluita per la cultura i pel País

La casa familiar

Amb la seua estimada

Els Valor amb els Mullor Domènech

La Liga Estudiantil Galega és una or-ganització estudiantil que cerca unensenyament públic, galec, demo-cràtic, de qualitat i no patriarcal. Somuna organització oberta, que es re-geix per la democràcia interna i l’as-semblearisme, amb independènciade qualsevol altra organització estu-diantil o política. Pot participar en la‘Liga’ qualsevol estudiant d’ensenya-ment secundari, formació professio-nal o Universitat.

Tenim representació en les tresuniversitats galegues (Universidadede Santiago de Compostela, Univer-sidade da Coruña i Universidade deVigo) i els seus set campus, de lamateixa manera que en nombrososcentres d’ensenyament secundaridistribuits pel País, sent l’organitza-ció majoritària en quant a nom declaustrals.

La ‘Liga’ realitza activitats moltdiverses, des de xerrades de forma-ció i informació, fins a actesc ulturals,passant per activitats lúdiques. Elnostre treball va encaminat a modi-ficar l’actual sistema d’ensenyament,un sistema que sols té a l’estudiantatcom un subjecte passiu, una fàbricade títols sense generació de capaltre valor. Per això, tant el treball ins-titucional com al carrer té com a fi-nalitat la consecució d’un modeld’ensenyament vàlid per Galiza, quesol·lucione els problemes reals de

l’estudiantat (llocs de treball en elfutur, borses, allotjament, trans-port...), alhora que supose un pilaressencial pel desenvolupament delPaís.

Rebutgem la posició que es potorganitzar als i les estudiants senseuna posició “política” (que no parti-dista), i que ens emmarquem en l’es-querra transformadora i elsobiranisme com a posicionamentideològic de l’organització.

El nostre projecte orbita sobrediversos eixos, en el qual es podendestacar distints elements d’especialimportància per l’estudiantat. Algunsexemples poden ser:

Allotjament, pel que apostemper una major quantitat de residèn-cies públiques, alhora que s’elimi-nen els col·legis majors privats i escreen condicions per l’alquiler depisos d’estudiants garantint preusdignes.

Finançament: apostem per unincrement de fons públics, com aforma d’augmentar i millorar l’ense-nyament mitjà i superir. En l’acutali-tat, la Xunta de Galiza dedica un0,6% a Universitats, menys de lameitat de la ,mitjana de la UE-15, ials 3 últims anys patim una reducciódel 19% dels pressupostos.

Model universitari: l’actual Sis-tema Universitario de Galiza (SUG)no és vàlid, pel que apostem per la

creació d’una única universitat ga-lega en clau de país amb diversoscampus descentralitzats i especialit-zats, donant així resposta a la parti-cular situació demogràfica en Galizaen relació a la resta de l’Estat, alhoraque es permetria un increment de lacooperació encaminada a un majordesenvolupament social.

Llengua: defenem activamentel galec en l’ensenyament i exigimel comppliment dels Plans de Nor-malització Lingüística, continuamentvulnerats, i que produeixen situa-cions en les quals certes Facultatsno arriben al 10% d’utilització de l’i-dioma en les aules. La discriminaciópositiva i la immersió lingüística sónelements imprescindibles per incre-mentar la utilització del galec, i l’en-senyament és un pilar fonamentalper prendre eixes mesures.

Per aquests i molts altres mo-tius, veiem imprescindible l’organit-zació de l’estudiantat galec perdefendre els seus drets, hui vulneratsi discriminats (pujada de preus pú-blics, normatives de permanència,descens de beques...) com únic mè-tode per millorar la nostra situació iaconseguir el que ens corresponperdret.

Més informació a: www.ligaes-tudiantilgalega.info

Liga Estudiantil Galega

Traduït per Àlex Raga

12