DE QUÈ I ON MOREN ELS PACIENTS MRC - abbel.cat que, com i on moren... · De què? Un 39.1 % dels...
98
DE QUÈ, COM I ON MOREN ELS PACIENTS AMB MRC AVANÇADA Andreu García Aznar 26 de març de 2015
Transcript of DE QUÈ I ON MOREN ELS PACIENTS MRC - abbel.cat que, com i on moren... · De què? Un 39.1 % dels...
DE QUÈ, COM I ON MOREN ELS
PACIENTS AMB MRC AVANÇADA
Andreu García Aznar
26 de març de 2015
De què? Un 39.1 % dels pacients amb MRC en tractament
substitutiu moren de patologia cardiovascular
De què? Un 39.1 % dels pacients amb MRC en tractament
substitutiu moren de patologia cardiovascular (RMRC)
El risc cardiovascular en pacients amb creat > 1.4 és
similar al de la D2 (HOPE)
El risc combinat (mort o ingrés cardiovascular) augmenta
amb el grau de deterior del FGe (CHARM)
El risc es proporcional a la disminució del FGe i és més
gran el risc de mort per patologia cardiovascular que el
de tenir que iniciar diàlisi (ALLHAT )
DE FRANCISCO AL Y COLS. PREVALENCIA DE INSUFICIENCIA RENAL CRÓNICA EN CENTROS DE
ATENCIÓN PRIMÀRIA EN ESPAÑA: ESTUDIO EROCAP
NEFROLOGIA 2007; 27(3):300-312
Estudio EROCAP
Estudi a Primària amb 7022 pacients
Edat mitja 60 a
21.6% MRC estadi III –V i 33.7% si > 70a
28% sobrepès i 32% obesitat
HTA un 66.7%, DLP 48%, Diabetis 31.5%
23.6% tenien 3 o més factors de risc cardiovascular
OTERO GONZALEZ A, Y COLS. PREVALENCIA DE LA INSUFICIENCIA RENAL CRÓNICA EN ESPAÑA.
NEFROLOGIA 2010; 30(1):78-86
Estudio EPIRCE
2746 pacients
Prevalença global de MRC estadis III a V
6.8% (40 a 64 anys)
21.% (>64 anys)
Prevalença de FRCV
Dislipèmia (28.9%)
Obesitat (26.1%)
HTA (24.1%)
Diabetis (9.2%)
Tabaquisme actiu (25.5%)
I Alteracions
freqüents en la MRC
Aterosclerosi
HVE
Calcificacions
vasculars
Cardiopatia isquèmica
Malaltia vascular
cerebral
Malaltia vascular
perifèrica
INFORME ESTADÍSTIC 2012 RMRC
I Alteracions
freqüents en la MRC
Aterosclerosi
HVE
Calcificacions
vasculars
Cardiopatia isquèmica
Malaltia vascular
cerebral
Malaltia vascular
perifèrica
Factors que
determinen les
alteracions CV a la
MRC
Factors comuns
Toxines urèmiques
Anèmia
Alteracions del
metabolisme fòsfor –
càlcic
Altres
INFORME ESTADÍSTIC 2012 RMRC
INFORME ESTADÍSTIC 2012 RMRC
INFORME ESTADÍSTIC 2012 RMRC
INFORME ESTADÍSTIC 2012 RMRC
¿CUÁNDO DISCONTINUAR L TRATAMIENTO CON DIÁLISIS?
NEFROLOGIA VOL XVII, 1, 98-100, 1997
GÓMEZ CAMPDERÁ FJ, GARCIA DE VINUESA MS, LUÑO J
Retirada de diàlisi:
1987 a 1995 inicien diàlisi 163
pacients (Gregorio Marañón)
Al 1996 han mort 72 (44%) dels
que 9 (12.5%) va ser per
retirada de diàlisi
PACIENTES CON INSUFICIENCIA RENAL CRÓNICA TERMINAL RETIRADOS DE DIIÀLISIS BAJO
PROTOCOLORIZACIÓN
A. RODRIGUEZ JORNET Y COLS
NEFROLOGIA, VOL XXI, N 2, 150-159 (2001)
Retirada de diàlisi:
1991 a 1999 (Parc Taulí)
Moren 116 pacients: en 30
(25.85 %), la causa va ser la
retirada de diàlisi)
Edat 71 anys vs 74.9 anys
Deterior general (42.9%)
Demència (36.3%)
Dolor, AVC, cardiopatia
isquèmica,...
EL 80% DELS PACIENTS VA MORIR A L’HOSPITAL
TEMPS DE SUPERVIVÈNCIA ENTRE 1 I 13 DIES
WHAT KIND OF LIFE
CALLAHAN D
SIMON SND SCHUSTER DE. NY, 1990
Acceptar el fet de que una malaltia no pot
controlar-se malgrat haver fet un esforç per fer-
ho i suspendre un tractament es moralment tan
acceptable com decidir prèviament que aquesta
malaltia no és pot controlar i no iniciar mesures
LIMITACIÓN DEL ESFUERZO TERAPÉUTICO EN MEIDICINA INTENSIVA. TESINA DE FIN DE CURSO DE LA
IIª EDICIÓN DEL MÀSTER EN BIOÉTICA Y DERECHO (UB) 1996-1998
CABRÉ LL, PAEZ G
LET a la UCI:
35-37% de pacients que
moren a la UCI al nostre
país són el resultat d’una
LET prenent la decisió d’acord
amb els familiars en un 60-70%
Com? Amb dolor?
Amb ofec?
Sedats?
Satisfets del que ha estat la seva vida?
Confortats?
Acompanyants?
En pau amb l’entorn?
Fastiguejats?
Que voldrien? (Estudi del CIS de maig - juny de 2009)
Una mort sense dolor (95%) amb el fàrmacs que
calguin encara que accelerin la mort (80%)
Triar quan i com morir (70%)
Morir al domicili (87%)
I que demanen?
Sentir se acompanyats i compresos (79%)
I de que es queixen?
Que altres prenguin les decisions (33%)
Falta de comunicació (34%)
DOCUMENTO DE VOLUNTADES ANTICIPADAS EN PACIENTES CON
IRCT
RODRÍGUEZ JORNET Y COLS
NEFROLOGIA
Enquesta 138 pacients en HD, responen 68 (50.7%)
64/68 manifesten el seu desig d’algun tipus de LET si tenen
coma permanent, EVP, demència irreversible o malaltia terminal
L’edat dels que expressen el seu desig de LET és de 71.2 anys i de
62.2 anys els que no
El desig més manifestat és el de no ser alimentats per SNG
Manifesten el seu desig de retirar la diàlisi en cas de coma
permanent i EVP un 40.3%, en cas de demència profunda
irreversible en un 35% i si malaltia terminal en un 33.6%
Voldrien continuar en diàlisi: si tenen coma permanent, EVP o
demència profunda, un 16.2%; i si tenen una malaltia terminal, un
19.2% (al Japó 45%)
> 75% del pacients volen participar en la decisió.
A on? Un 54% dels ciutadans de Catalunya moren
hospitalitzats (JDMD 2005)
INFORME ESTADÍSTIC 2012 RMRC
2012
P: 9086 p (1200,1 pmp)
I: 881p (116,4 pmp)
INFORME ESTADÍSTIC 2012 RMRC
INFORME ESTADÍSTIC 2012 RMRC
EVALUACIÓN ECONÓMICA DEL TRATAMIENTO SUSTITUTIVO RENAL (HEMDIÁLISIS, DIÁLISIS PERITONEAL Y
TRASPLANTE EN ESPAÑA
LAMAS BARREIRO J.M. Y COLS.
NEFROLOGIA (2011); 31 (6): 656-63
Cost Mitjà HD pacient/any:
46.659, 83 E (el cost de la sessió
suposa un 50%)
Cost Mitjà DP pacient/any:
32.432,07 E (el cost de la sessió
suposa els 2/3)
El tractament substitutiu renal
(0.1% de la població) consumeix
el 2.5% del pressupost del sistema
nacional de salut i més del 4% del
de l’atenció especialitzada
INFORME ESTADÍSTIC 2012 RMRC
INFORME ESTADÍSTIC 2012 RMRC
HI HA VIDA ABANS DE LA MORT!
53 estudis publicats entre 1995 i mag de 2014
El control de l’anèmia millora la QVRS
Alteracions del son, pèrdua d’energia, i alteració
mobilitat
Edat avançada, sexe femení i un baix nivell
socioeconòmic i d’educació s’associen a una pitjor QVRS
Quasi un 70% dels pacients presenten dolor/malestar i
quasi la meitat es manifesta ansiós
Els cuidadors són conscients de l’estat de salut dels
pacients
Les infermeres semblen coincidir millor amb el pacient
en la seva valoració de QVRS
Enquesta realitzada al tercer trimestre de 2010 a 7
unitats de diàlisi hospitalària amb un total de 416
pacients
Alta comorbiditat: el 44.7% havia ingressat un o més cops
Un 29.7% era incapaç de realitzar sense assistència
activitats com fer el dinar, utilitzar el telèfon o anar a comprar
o preparar el menjar
El 27.4% va manifestar que s’havia sentit deprimit en
algun moment durant dies en les darreres setmanes i quasi
tots els dies el 5.3%
Només un 7.9% tenia fet un DVA si bé un 60.9% manifesta
haver parlat amb alguna persona per representar-lo en cas
d’incapacitat (parella 58%, altre familiar 38.8%)
INFORME ESTADÍSTIC 2012 RMRC
INFORME ESTADÍSTIC 2012 RMRC
INFORME ESTADÍSTIC 2012 RMRC
INFORME ESTADÍSTIC 2012 RMRC
Normal o gairebé normal:
91% PQ, GN
73.5% Nefropatia vascular
60 % Nefropatia diabètica
Enquesta realitzada al tercer trimestre de 2010 a 7
unitats de diàlisi hospitalària amb un total de 416
pacients
Alta comorbiditat: el 44.7% havia ingressat un o més cops
Un 29.7% era incapaç de realitzar sense assistència
activitats com fer el dinar, utilitzar el telèfon o anar a comprar
o preparar el menjar
El 27.4% va manifestar que s’havia sentit deprimit en
algun moment durant dies en les darreres setmanes i quasi
tots els dies el 5.3%
Només un 7.9% tenia fet un DVA si bé un 60.9% manifesta
haver parlat amb alguna persona per representar-lo en cas
d’incapacitat (parella 58%, altre familiar 38.8%)
Enquesta realitzada al tercer trimestre de 2010 a 7 unitats de
diàlisi hospitalària amb un total de 416 pacients
Alta comorbiditat: el 44.7% havia ingressat un o més cops
Un 29.7% era incapaç de realitzar sense assistència activitats
com fer el dinar, utilitzar el telèfon o anar a comprar o preparar el
menjar
El 27.4% va manifestar que s’havia sentit deprimit en algun
moment durant dies en les darreres setmanes i quasi tots els dies el
5.3%
Només un 7.9% tenia fet un DVA si bé un 60.9% manifesta
haver parlat amb alguna persona per representar-lo en cas
d’incapacitat (parella 58%, altre familiar 38.8%)
El 89.1% va afirmar que si
tingués que tornar a començar
diàlisi ho tornaria a fer i un
84.4% que havia millorat la seva
qualitat de vida
Enquesta realitzada al tercer trimestre de 2010 a 7 unitats de
diàlisi hospitalària amb un total de 416 pacients
Alta comorbiditat: el 44.7% havia ingressat un o més cops
Un 29.7% era incapaç de realitzar sense assistència activitats
com fer el dinar, utilitzar el telèfon o anar a comprar o preparar el
menjar
El 27.4% va manifestar que s’havia sentit deprimit en algun
moment durant dies en les darreres setmanes i quasi tots els dies el
5.3%
Només un 7.9% tenia fet un DVA si bé un 60.9% manifesta
haver parlat amb alguna persona per representar-lo en cas
d’incapacitat (parella 58%, altre familiar 38.8%)
El 89.1% va afirmar que si
tingués que tornar a començar
diàlisi o tornaria a fer i un 84.4%
que havia millorat la seva
qualitat de vida
61 % dels pacients lamenten haver iniciat diàlisi i refereixen
que ho han fet més pel desig dels familiars o dels metges End-of live care preferences and needs: percepcions of patients with chronic kidney
disease. Davison SN. Clin J Am Soc Nephol 2010; 5: 195-201
X
X - DRET DEL PACIENT A PODER PRENDRE UNA
DECISIÓ INFORMADA
- PRINCIPI DE LA PROPORCIONALITAT
TERAPÈUTICA
EL PACIENT TÉ DRET A REBRE UNA
INFORMACIÓ ADEQUADA I ADAPTADA A LA
SEVA SITUACIÓ I POT ACCEPTAR O REBUTJAR
EL TRACTAMENT PROPOSAT.
PRINCIPI DE LA PROPORCIONALITAT
TERAPÈUTICA
Existeix una obligació moral de implementar totes
aquelles mesures terapèutiques que guardin relació de
deguda proporció entre els medis utilitzats i el resultat
previsible
La diàlisi és, en principi, un tractament proporcional
per la IRT però es pot convertir en desproporcionat per
les condicions físiques i/o psíquiques del pacient no
només no aconseguint el bé desitjat si no provocant
dany
CRITERIS DE (DE)SELECCIÓ (FORÇA DE RECOMANACIÓ C)
Negativa del pacient
Demència greu e irreversible
Situacions de inconsciència permanent
Tumors amb metàstasis avançades
Incapacitats greus
Físiques
i/o
Mentals
El paciente en prediàlisi: presa de decisions i lliure elecció terapèutica X. Sarrias Lorenz, E Bardón Otero y ML Vila Par
Nefrologia (2008) Supl.3,119-122
NO INICIO DEL TRATAMIENTO CON DIÀLISIS CRÓNICA EN PACIENTES CON INSUFICIENCIA RENAL CRÓNCA
AVANZADA
M. GARCIA Y COLS.
NEFROLOGIA, VOL XVII, N 5, 411-417 (1997)
No inici de diàlisi:
1992 a 1995 (Parc Taulí)
De 155 pacients amb IRCT no es
van incloure en diàlisi 39 (25.2%)
Edat 73.3 +/- 9.29
Deterior crònic (43.6%)
Decisió personal (25.6%)
Alteracions mentals persistents (15.4%)
Procés mortal a curt termini (15.4%)
(Als 2 mesos ha mort el 75%)
TRATAMIENTO CONSERVADOR EN LA INSUFICIENCIA ENAL CRÓNICA
M. GARCIA -GARCÍA.
SEDYT, XXIII/2, 59-62 (2002)
No inici de diàlisi:
1992 a 2002 (Parc Taulí)
De 486 pacients amb IRCT no es
van incloure en diàlisi 96 (20%)
Edat 80.96 a
Deterior crònic (41%)
Decisió personal (32%)
Alteracions mentals persistents (15%)
Procés mortal a curt termini (25%)
Comorbiditat:
- IC per miocardiopatia (48%)
- Malaltia vascular cerebral (48%)
- Arteriopatia perifèrica (31%)
DYALISIS OR NOT? A COMPARATIVE SURVIVAL STUDY OF PATIENTS OVER 75 YEARS WITHS CHRONIC
KIDNEY DISEASE STAGE 5
FLISS E. M MURTGAGH ET AL
NEPHROL DIAL TRANSPLANT (2007) 22: 1955-1962
Estudi comparatiu.
Diàlisi o no diàlisi en
pacients de > 75 anys
amb IRC estadi V: La supervivència al primer i
segon any va ser del 84% i 76%
en els pacients en el grup de
diàlisi i del 68% i del 47% en el
grup de no diàlisi (p>0.001)
DYALISIS OR NOT? A COMPARATIVE SURVIVAL STUDY OF PATIENTS OVER 75 YEARS WITHS
CHRONIC KIDNEY DISEASE STAGE 5
FLISS E. M MURTGAGH ET AL
NEPHROL DIAL TRANSPLANT (2007) 22: 1955-1962
Estudi comparatiu. Diàlisi o
no diàlisi en pacients de > 75
anys amb IRC estadi V:
LA PREGUNTA SORPRESA: LI SORPRENDRIA QUE
AQUEST PACIENT ES MORIS EN ELS PROPERS 12
MESOS?
X
-EN PTD un 50% dolor
(moderat - sever en un 82% i un
80% no adequadament tractat) i
també en PTC
-El segon signe més intens val
ser la pruïja a les dones i la
constipació als homes
-La sobrecàrrega de volum i la
dispnea es va controlar bé en el
63% i acceptable en el 11% de
episodis. Va requerir ingrés en
8/90 episodis.
-El 75% dels pacients van requerir
ingrés
-- L’existència de diabetis es va
associar significativament amb l’
ingrés.
- La sobrecàrrega hídrica es va resoldre
bé amb diürètics i va motivar tant sols 8
ingressos fet significativament associat a
la diabetis
- HDA, MVP, Diabetis, MPOC
Els símptomes detectats a l’agonia van ser agitació, ansietat, dispnea i
dolor. A la major part de morts a domicili es va establit a l’inici de l’agonia,
que en el 48% va venir precedida per la disminució de la diüresi
Un 83.3% dels pacients no en va presentar
El control va ser bo en el 97.7% dels casos
El 83% dels pacients havia mort en acabar l’estudi
Tots els morts a domicili van contar amb suport familiar
12/17 morts a domicili van ser precedits d’un període d'agonia (amb
una durada de 5.5 +/- 3.2 dies i en 5/17 no es va poder preveure
La mort va ser atribuïble a la IR en el 56% dels casos
A DESTACAR
PTC per voluntat del pacient, comorbiditat, edat o mixta
Cal la coordinació entre el servei de nefrologia i els serveis de primària
així com el suport a la família
Amb l’entrenament del cuidador primari i el suport del primària es van
mantenir estables a domicili el 85% dels pacients
El control setmanal va permetre reduir la dosi de diürètics, el control de
la TA va ser millor que l’ esperat i es va suspendre el tractament
antihipertensiu en el 8% dels pacients
El 65% dels pacients no va presentar hiperpotasèmia
El símptomes més importants van ser el dolor, el prurit i la
constipació. La hiperhidratació va respondre bé al tractament diürètic
requerint-ne hospitalització només en 8 ocasiones en el decurs de 6 anys
de seguiment
Es va contar amb la aprovació de la família en un 91% en relació al
lloc de la mort (i en tots el casos de mort a domicili)
Suport a la família en el dol
50 pacients
6 van rebutjar TS
40 patologia no susceptible de millorar amb TS
4 deterior cognitiu greu
Edat mitja: 81 anys
FGe mig de: 11.8
Temps mig de seguiment: 184 dies
50 pacients
6 van rebutjar TS
40 patologia no susceptible de millorar amb TS
4 deterior cognitiu greu
Edat mitja: 81 anys
FGe mig de: 11.8
Temps mig de seguiment: 184 dies
44% no va requerir atenció a urgències
58% no va requerir ingrés hospitalari
Van morir 29/50 (58%) amb un temps mig de
permanència en el programa de 163 dies i 34/50
(68%) als 12 mesos
14/29 (48%) va morir al seu domicili
50 pacients
6 van rebutjar TS
40 patologia no susceptible de millorar amb TS
4 deterior cognitiu greu
Edat mitja: 81 anys
FGe mig de: 11.8
Temps mig de seguiment: 184 dies
44% no va requerir atenció a urgències
58% no va requerir ingrés hospitalari
Van morir 29/50 (58%) amb un temps mig de permanència en el programa de
163 dies i 34 (68%) als 12 mesos
14/29 (48%) va morir al seu domicili
Càncer: hospitalització 66.4%, visita a urgències
68.1%, mort a domicili 20.8%
Alonso-Barrabo , Palliat Med (2013)
TRACTAMENT CONSERVADOR EN PACIENTS
AMB MRC
ESBORRANY de Guia de seguiment i tractament per a
pacients amb insuficiència renal crònica no
tributaris de tractament substitutiu renal
Feixas J, García A, Puig C.
•Cuidados de soporte renal y cuidados paliativos renales: revisión y propuesta en terapia renal
sustitutiva. Juan P. Leiva-Santos, Rosa Sánchez-Hernández, Helena García-Llana, M. José Fernández-
Reyes, Manuel Heras-Benito, Álvaro Molina-Ordas, Astrid Rodriguez, Fernando Álvarez-Ude. Cuidados
Paliativos y Servicio de Nefrología. Hospital General de Segovia. Servicio de Nefrología. Hospital
Universitario de la Paz. Madrid. Nefrología 2012; 32(1): 20-7
•Tratamientos Protocolizados en Cuidados Paliativos
Miguel Ángel Benitez-Rosario, Toribio González Guillermo. Unidad de Cuidados Paliativos. Hospital
Universitario Nuestra Sra. de la Candelaria. Tenerife. 1ª Ed: 2010.
•Symptom management in patients with established renal failure managed without dialysis.
F.E.M. Murtag, et ell. Dept of Palliative Care-Policy.Kings College London, UK; University of Southampton,
Southampton, UK. EDTNA/ERCA Journal 2006, XXXII2
•Cuidado paliativo en el paciente con enfermedad renal crónica (grado 5) no susceptible de
tratamiento dialítico. A. Tejedor y X. De las Cuevas Bou. Hospital Gregorio Marañón. Madrid. Hospital de Tarrasa. Barcelona. Nefrología (2008) Supl. 3, 129-136
•Acerca de la retirada de diàlisis A. Rodriguez Jornet. Unidad de Nefrologçía. Corporación Parc Taulí. Sabadell. Nefrología. Vol. XXI. N 5. 2001
•NECPAL (necessittats pal·liatives) CCOMS-ICO. Universitat de Vic. Juny 2012
•SECPAL. Guías Médicas
•Chronic Pruritus
Gil Yosipovitch, M.D. and Jeffrey D. Bernhard, M.D. New Engl J med 368; 17 Abril 2013
•Conservative Mangement of End-Stage Renal Disease without dialysis: A sistematic rewiew
Nina R. O’Connorm M.D. and Pallavi Kumar, M.D. Journals of palliative medicine Vol 15 number 2 2012
•Geriatric palliative Care
Mark A. Swidler. Journals of gerontology 2012. December 67 (12) 1400-1409
•End stage Renal disease: A new trajectory of functional decline in the last year of live
Fiss E. M Murtagh Ph D et al. JAGS 59 304-308. 2011
•Functional status of elderly adults before and after initiation of dialysis.
Manjula Kurella Tamura , M.D. M.P.H., Kenneth E. Covinsky, MD et al. N engl j med 361;16 october 15,
2009
A MODEL TOGUIDE PATIENT AND FAMILY CARE: BASED ON
NARIONALLY ACCEPTED PROMCIPLE AND NORMS OF PRACTICE.
J PAIN SYMPTOM MANAGE 2002; 24: 106-123
FERRIS FD, BALFOUR HM, BOWEN K, ET AL
Objectiu
Atenció als pacients amb insuficiència renal crònica
(IRC) estadi V no tributaris de tractament
substitutiu renal que valori la qualitat de vida
evitant teràpies agressives o que no prioritzin el seu
confort.
Objectiu Atenció als pacients amb insuficiència renal crònica (IRC) estadi V no
tributaris de tractament substitutiu renal que valori la qualitat de vida
evitant teràpies agressives o que no prioritzin el seu confort.
- Estimació de 1-2 pacients/100000 habitants
any
- Seguiment estimat es de 1.2-1.5 anys
- Els pacients no han de ser considerats
aliens al servei de nefrologia
- Coordinat amb Primària, PADES
Població a les comarques del Bages,
Osona, Anoia, Berguedà, Cerdanya,
Solsonès, Ripollès (2014): 524.849
Candidats
Són candidats a entrar en el programa aquells pacients
amb IRC estadi V que reuneixen alguna de les següents
condicions:
Pacients competents que un cop informats adequadament de
la seva patologia renal i de les diferents alternatives de
tractament rebutgin el tractament substitutiu renal
Pacients, competents o no, amb comorbiditats importants
en els quals no s’espera que el tractament substitutiu
renal aporti una millora ni en la qualitat ni en
l’esperança de vida
Demència greu i irreversible
Situacions d’inconsciència permanent
Tumors amb metàstasis avançades
Incapacitats greus físiques i/o mentals
En el cas de pacients no competents s’informarà al familiar
responsable i, si existeix, es tindran en consideració les
indicacions expressades en el document de voluntats
anticipades
Inclusió en el programa
La inclusió en el programa la farà el nefròleg prèvia
informació adequada al pacient i/o familiars,
adaptada a les seves característiques amb especial
atenció a les seves preferències i valors i les condicions
de l’entorn i suport
Els encarregats de donar aquesta informació
seran
El nefròleg responsable del pacient
Equip d’infermeria responsable de la consulta d’Insuficiència
Renal Progressiva (IRP)
Inclusió en el programa La inclusió en el programa la farà el nefróleg prèvia informació
adequada al pacient i/o familiars, adaptada a les seves característiques
amb especial atenció a les seves preferències i valors i les condicions de
l’entorn i suport
Els encarregats de donar aquesta informació seran
El nefròleg responsable del pacient
Equip d’infermeria responsable de la consulta d’Insuficiència Renal
Progressiva (IRP)
Notes:
Tot aquest procés es realitzarà amb coordinació
amb l’equip d’atenció primària
No sempre serà possible determinar si un pacient és
o no candidat a realitzar tractament substitutiu
renal. En aquestes circumstàncies estarà indicat
realitzar tractament amb diàlisi durant un temps
que permeti una reavaluació del pacient
PLANIFICACIÓN ANTICIPADA E INICIO DE DIÁLISIS
J.A. SANCHEZ TOMERO
NEFROLOGIÍ 2009; 29 (4): 285-287
PLANIFICACIÓN ANTICIPADA E INICIO DE DIÁLISIS
J.A. SANCHEZ TOMERO
NEFROLOGÍA 2009; 29 (4): 285-287
Diàlisi de prova
Participants
Servei de nefrologia
Equip d’atenció primària
Hospital de dia /Hospitalització a domicili
Unitat pal·liatius
-Analitzar/individualitzar les peculiaritats previsibles en
aquests pacients
-Coordinar i supervisar medicació d’us
hospitalari/domiciliari
-Reavaluació periòdica del pacient
-Assessorar i resoldre dubtes
-Coordinar les visites del pacient a l’hospital
- Formació i suport del cuidador principal
Valoració inicial
Suport i entorn familiar
Comorbiditat
Història prèvia de inestabilitat
Diüresi
Tendència a la sobrecàrrega salina/trastorns del
equilibri àcid/base/hiperpotàsemia
Anèmia
-Diüresi > 1500 cc
-No sobrecarrega hidrosalina/control dels nivells
de potassi
-Hb superior a 10 (preferentment entre 11 i 12)
Seguiment a domicili
Periodicitat de les visites
Disponibilitat del cuidador
Avaluació de paràmetres clínics:
TA, ingurgitació jugular, edemes, pes. diüresi,
ingesta de líquids, restrenyiment, dolor,
dispnea/ortopnea, ansietat/depressió, insomni,...
Suport a la família
Garantir l’ accessibilitat telefónica
Derivació/ingrés hospitalari
L' inclusió a TC no és contradictòria amb noves
reavaluacions
Visites a l’Hospital en funció de la situació del
pacient
Minimitzar el pas del pacient per urgències
Les causes més freqüents d’ingrés són: transfusions,
descompensacions hidrosalines,
Protocols de tractament
Coordinació
Dolor
Hiperhidratació/ICC/EAP
Anèmia/ferropènia
Osteodistròfia
Trastorns iònics: hipercalièmia i acidosi metabòlica
Simptomatologia digestiva i intestinal
Trastorns de l’estat d’ànim i situacions d’angoixa davant
de malaltia terminal
Pruïja
Mesures generals, dieta i exercici físic
Tractaments concomitants. Hipertensió, dislipèmia,
antiagregació, anticoagulació
Símptomes d’urèmia avançada
Recomanacions referents al lloc de la mort i suport al dol
Derivació/ingrés hospitalari
Protocols
Coordinació Primària/Hospital/PADES
Formació del cuidador principal
Dolor
Agonia
Anèmia
Constipació
Prurit
Hiperhidratació/Edemes
Derivació/Ingrés Hospitalari
Altres
Protocols
Coordinació Primària/Hospital/PADES
Formació del cuidador principal
Dolor
Agonia
Anèmia
Constipació
Prurit
Hiperhidratació/Edemes
Derivació/Ingrés Hospitalari
Altres
Protocols
Coordinació Primària/Hospital/PADES
Formació del cuidador principal
Significat del procés
Mesures higièniques, activitat, dieta
Medicació
Monitorització de paràmetres
Signes d’alarma
Dolor
Agonia
Anèmia
Constipació
Prurit
Hiperhidratació/Edemes
Derivació/Ingrés Hospitalari
Altres
Protocols
Coordinació Primària/Hospital/PADES
Formació del cuidador principal
Dolor
Tipus de dolor
Gradació de tractament
Agonia
Anèmia
Constipació
Prurit
Hiperhidratació/Edemes
Derivació/Ingrés Hospitalari
Altres
Protocols
Coordinació Primària/Hospital/PADES
Formació del cuidador principal
Dolor
Agonia
Anèmia
Hb 11-12
Constipació
Prurit
Hiperhidratació/Edemes
Derivació/Ingrés Hospitalari
Altres
Protocols
Coordinació Primària/Hospital/PADES
Formació del cuidador principal
Dolor
Agonia
Anèmia
Constipació
Prurit
Hiperhidratació/Edemes
(Increment de pes)
< 3% lleu
3-5% moderat
>5% - 10% sever
10% molt sever
Derivació/Ingrés Hospitalari
Altres
Protocols
Coordinació Primària/Hospital/PADES
Formació del cuidador principal
Dolor
Agonia
Anèmia
Constipació
Prurit
Hiperhidratació/Edemes
Derivació/Ingrés Hospitalari Símptomes repetitius greus i molt greus amb mal control
Revisió de la comorbiditat
Anèmia resistent al tractament
Sobrecàrrega de volum resistent al tractament
Desig exprés del pacient o de la família
Canvi substancial en la situació clínica del pacient
Altres
Protocols
Coordinació Primària/Hospital/PADES
Formació del cuidador principal
Dolor
Agonia
Símptomes previsibles i actitud
Definir a l’avançada el lloc de l’ èxitus
Resolució de conflictes
Document de voluntats anticipades
Suport al dol
Anèmia
Constipació
Prurit
Hiperhidratació/Edemes
Derivació/Ingrés Hospitalari
Altres
GRÀCIES
