D’on ve el que menges? Els sistemes alimentaris locals

Municilab, 6 Oct 2017

Marta G. Rivera Ferre

http://www.menzelphoto.com/

TRIPLE EMBUDOProductora

Consumidora

IMPACTOS SAA: SALUD

EVOLUCIÓ19752002

Title

Body text

Deforestación: Rondonia, Brasil

“La soberanía alimentaria es el derecho de los pueblos

a alimentos nutritivos y culturalmente adecuados,

accesibles, producidos de forma sostenible y ecológica,

y su derecho a decidir su propio sistema alimentario y

productivo” (Declaración de Nyeleni, 2007)

LOCAL: Carta por un municipalismo

transformador (REAS)

CARTA POR UNA SOBERANÍA ALIMENTARIA DESDE NUESTROS MUNICIPIOS

creemos en un municipalismo transformador, que amplíe el autogobierno y la

participación dentro y fuera de las actuales instituciones, que puede y debe apoyar

la transición de un modelo de agricultura capitalista y alimentación globalizada

hacía la soberanía alimentaria, desde la revalorización de los criterios sociales,

ambientales y de proximidad.

Defendemos los espacios locales (municipales) como lugares de

transformación para, de abajo arriba, impulsar caminos hacia la soberanía

alimentaria.

En la gobernanza alimentaria

En la protección y gestión territorial

En la dinamización del sector agroalimentario

En la gestión de los recursos naturales

En la comercialización y consumo de proximidad

En el cambio cultural

Aportacions al Programa TeCÀmbit 3.19 Consum de proximitat i sobirania alimentària

1Promoure els circuits curts de comercialització d'aliments, que facin possible articular noves aliances entre l’àmbit del consum i el de la producció, el món urbà i el rural, per tal de garantir una alimentació suficient, sana, lligada a les pròpies tradicions culturals i als mercats locals.

2

Promoure la cultura del reconeixement a la funció social dels agricultors i les agricultores, en el desenvolupament de funcions econòmiques, ambientals i socials dels espais agraris periurbans, de proveïment d’aliments i serveis ambientals, de custodia del territori i de protecció de la biodiversitat.

6

Promoure la distribució, la comercialització i el consum d'aliments de proximitat i ecològics. Potenciar les cooperatives de consum, la presencia d'aquest productes als mercats municipals, les agrobotigues especialitzades, els mercats estables, els mercats estacionals, les fires artesanes i de productes ecològics i de proximitat, així com els mercats col·laboratius i d’intercanvi.

3Garantir la posta en marxa i execució del Pla Especial d’Ordenació i Gestió de l’Anella Verda de Terrassa, i el desenvolupament de les propostes que conté.

4Creació d'un òrgan de participació i gestió de l'Anella Verda que fomenti i garanteixi la corresponsabilitat entre tots els àmbits ciutadans.

5Desenvolupar una cultura del territori i del paisatge que mantingui i potenciï els seus valors ecològics, històrics, estètics, socials i productius, aprenent del llegat del passat i pensant en un futur viable i sostenible.

Aportacions al Programa TeCÀmbit 3.19 Consum de proximitat i sobirania alimentària

7Crear un Consell Agroalimentari i de l'Aigua. Com espais de participació i interacció de l’administració, la societat civil i els actors interessats, on es defineixin les estratègies a desenvolupar en el municipi i es vetlli pel seu acompliment.

8Impulsar els horts d’autoconsum i jardins alimentaris en solars, parcs i jardins del municipi, amb dotació d’infraestructures municipals, i gestionats per col·lectius veïnals, cooperatives, entitats o particulars.

9

Promoure mesures de formació en relació a la producció agroecològica. Con per exemple creaciód’una unitat de promoció de la ocupació agrícola vinculada a Foment de Terrassa SA, mòduls formatius entre l’alumnat de la Formació Professional “Hoteleria i Turisme”, grau mitjà “Tècnic/a en producció agroecològica”.

10Enfortir la compra pública alimentària de proximitat, agroecològica i de comerç just en la restauració col·lectiva, a partir, per exemple, de la introducció de criteris d’aquestes característiques en els plecs de condicions de les adjudicacions.

11La posada en marxa de línies de finançament, subvencions públiques i desgravacions fiscals per donar suport a iniciatives de producció, comercialització i utilització de productes ecològics de proximitat.

12

Crear distintius locals de certificació de comerç de producte de proximitat. De contribucióespecial al bé comú, de significació històrica i de defensa de la diversitat i la personalitat comercial de la ciutat, de contribució a la millora de la qualitat de l'espai públic i a la dinamització de la vida social i cultural del municipi.

“Las políticas públicas no son un fin en sí mismas,

sino medios para seguir acumulando fuerza en las

luchas (campesinas) y conseguir los cambios

estructurales reales.

La lucha central de La Vía Campesina es por

cambiar la estructura de la sociedad capitalista y

patriarcal, por lo que no puede perder la autonomía

de su movimiento” (LVC-2012)