DAÈL AI SOI EMIGRANS 2002.pdf · 2010. 3. 17. · SOT DAL TÔR - DAÈL AI SOI EMIGRANS Mulin di...
Transcript of DAÈL AI SOI EMIGRANS 2002.pdf · 2010. 3. 17. · SOT DAL TÔR - DAÈL AI SOI EMIGRANS Mulin di...
SOT DAL TÔR - DAÈL AI SOI EMIGRANS
Mulin di Sardon
DAÈL AI SOI EMIGRANS
cu la colaborasion dal
CIRCUL CULTURÂL “NAVARCA”
Disens di
BRUNO FRITSCH
Sot dal Tôr
Lâ a Meridianis a DaèlA stin vivint in ains dulà che pâr che la tecnica a vedi ciapât sot al so podè no domo li
fuarsis da natura, ma ancja li’ so dimensiôns di prima impuartansa come al timp e propit
al pasás dal timp, misurât cun tanta precision dai nestris orlois, a l’è stât trasformât in mûs
di misurasions ca van ben par duc’ e cuindi fis, a propi consum da l’omp.
Istes, mai come tal mont di auè a sin cusì pôc parôns dal nestri timp, impegnâs e ciapâs
di mîl robis, s’ciadensis e di un ritmo artificiâl.
Li’ meridianis, straordenari machinis astronomichis, nasudis di un’esperiensa antiga ca si
piart ta storia da l’omp a nus presentin e a nus invidin a una concesion diferenta dal timp,
plui dongia a li’ stagiôns e di conseguensa a un mût di jessi tal mont plui dongia a la na-
tura.
Tirin su i voi par cialâ cualchiduna da nestris meridianis, ca nus compagnaran tai mês ca
nus spietin, in chist percors cal tacâ e al si siara cun doi dai nestris cuatri mulins, al pa-
sa pa vîs, bears, andronis e plasis di Daèl e ancja di Uànis, cialant cun t’un voli atent e
sperin ancja sodisfat, li’ glesis, i palas e li’ ciasis cu li lor’ puartis, barcôns, arbui e ‘sar-
dins, fas cun precision da man esperta di Bruno Fritsch. Chistis ilustrasiôns no ulin jesi
domo un’ocasion par mostrà puesc’che cuasi duc’ a cognosin, ma ulin doventâ un sugeri-
ment par vignî dongia a un rapuart diferent cul nestri timp, par vivilu, come che nus in-
segna ‘na iscrision di una meridiana di Daèl: a plen in ogni moment cal passa.
Daèl e li’ so meridianis si podin ciatâ ancja sul gnûf sito internet dal paîs: “ilpaesedellemeridiane.com”.
Foto copertina: Meridiana tal bears dal Museo da Siviltât Contadina dal Friûl Imperiâl di Daèl.
SOT DAL TÔR - DAÈL AI SOI EMIGRANS
Mulin di Sardon
Mulin di Sardon
Andà pasa un secul la meridiana dal mulin di Sardon e a je la plui vecia di Daèl.
Cumò però cui cal ciala la ciasa dal mulinâr al viôt domo
un fiar tal mûr dal camin dal fogolâr.
12345678910111213141516171819202122232425262728293031
MMJVSDLMMJVSDLMMJVSDLMMJVSDLMMJ
Prin da l’an frêt di cian
Prin da l’anS. BasìliS. Genovefa S. ErmisS. Melia Di sera s’impia la cabossaPifaniaS. LusianS. SeverinS. ‘SulianS. AldoS. Paulin di AquileaS. ModestBatisin di Nestri SignôrS. FelìsS. MaurS. Marcel PapaS. Antoni Abat Si benidisin i nemaiS. Prisc’aS. MarioSS. Fabian e BastianS. Gnesa Fiesta in UànisS. VinsensS. RaimontS. Fransesc di SalesS. DemetriSS. Timoteu e TitoS. Ansula MericiS TomâsS. AquilinS. MartinaS. ‘Suan Bosc
Mulin di Sardon
�
�
�
�
SOT DAL TÔR - DAÈL AI SOI EMIGRANS
Borc da Meridianis
Un dai cuatri orlois di soreli ca si ciatin tal borc da meridianis, di pôc batiât cusì, di
banda Cruì, atira l’atension dal voli parse ca l’è sculpît sun t’una piera di una
ciasa di pôc comedada dulà che a sin dà urût picâ ju al vecio intonaco par lasâ li’
pieris a vista e su che plui bocona di che altris, tal mies di doi barcôns a son
segnadis li’ linis da orîs, li’ curvis dai solstisis (21 di ‘suin che sota – 22 di
disembar che parsora) e tal mies di ches dôs ca a je la linea dai ecuinosis (21 di
mars – 23 di setembar). La sornada da l’an, cialant la meridiana a si lei su la
ponta da ombra ca segna al fiar. A San Valantin si spaca la glas cul manarin
Borc da Meridianis
12345678910111213141516171819202122232425262728
VSDLMMJVSDLMMJVSDLMMJVSDLMMJ
S. SevêrMadona CandeloraS. Blâs Fiesta a UrturisS. GjlbertS. AgataS. ArmantS. Romualt Joiba GrassaS. Jovensi di AquileaS. Polonia S. SilvanLa Madona di LourdesS. Laila Ultin di CarnavalLa Sinisa Si mangia la rengaS. Valantin Fiesta a CiavensanS. FaustinS. ‘SulianaI di CoresimaS. SimeonS. CoradoS. EluteriS. NoraS. Margarita di C.S. LivioII di CoresimaS. VitorinS. RomeoS. LeandriS. Roman
�
�
�
�
SOT DAL TÔR - DAÈL AI SOI EMIGRANS
Ciasa dal plevan
Tal 1994 a l’era plevan don Andrea Bellavite e propit lui andà urût chista
meridiana, cul fiar a forma di fressa e cu li’ orîs di dilà da Alps, su di una parêt ca
ciala a soreli a mont. Tre a son li’ iscrisiôns, giavadis fûr dal Vanseli di San
‘Suan in lenga originâl, ripuartadis ta meridiana, cun prima segnadis l’alfa e
l’omega, ca disin: “In prinsipi a l’era al verbo”, “Al verbo a si a fat ciar”, “Jo soi la
lûs dal mont”.Li’ Madonis a son bunis chês piciadis
sul mûr e no chês ca ciaminin
Ciasa dal Plevan
12345678910111213141516171819202122232425262728293031
VSDLMMJVSDLMMJVSDLMMJVSDLMMJVSD
S. AlbinS. QuintIII di CoresimaS. MiroS. AdrianS. EzioS. PerpetuaS. ‘Suan di DiuS. Fransesca RomanaIV di CoresimaS. CostatinS. MassimilianS. RugeroS. MatildaS. LuisaSS. Ilari e Tasian Patrons di GurissaV di CoresimaS. SalvadôrS. Josef Si mangia al salampS. SandraS. BenedetS. TavianS. FedêlDomenia UlivaNunsiasion dal SignôrS. ManuelS. GustaS. Speransa Joiba SantaS. Secont Vinars SantS. Irene Sabida SantaPASCA
�
�
�
�
SOT DAL TÔR - DAÈL AI SOI EMIGRANS
La Streta
A l’è al fiar che, tant semplis ca sedi, a l’è al cûr da meridiana parse che a l’è propit
lui, sensa sustis, motôrs, energîs e tant mancul mecanismos cal fâs lâ indevant
l’orloi.
Al fiar cal ven fûr dal mûr di un pont definit come “sentro da meridiana” o “pont
radiâl”; a l’è clamât ancja as, chist parse ca l’è fisât paralelamenti a l’as da tiara.
L’iscrision a dîs: “Sine Sole Sileo” (Sensa al soreli a tasi) Ogni mês si fâs la luna, ogni dì s’impara una
123456789101112131415161718192021222324252627282930
LMMJVSDLMMJVSDLMMJVSDLMMJVSDLM
Pascuta Mirinda la da Ancona di ColorêtS. Fransesc di PaolaS. RicartS. DoroS. VinsensS. Selestin PapaOtava di Pasca Fiesta a ParteulisS. RedentS. Maria di CleofeS. TerensioS. LeonS. ‘SenonS. GjldoS. LiduinaS. NastasiaS. BernardetaS. ElìaS. GaldinS. EmaS. SaraS. SelmoS. LeonildaS. ‘SorsS. FedêlS. Marc RogasiônsS. Marcelin PapaS. ZitaS. ValeriaS. Catarina S. Pio V
�
�
�
�
La Streta
SOT DAL TÔR - DAÈL AI SOI EMIGRANS
Banda la glesia di San Domeni
Nancia entrâs tal borc dai fraris, a si ciata ‘na meridiana ca parta cun sè
un’iscrision par furlan: “Ogni dì al jeve al soreli par duc’”. Salta cusì fûr che li’
meridianis a podin rapresentâ ancja un spieli dulà ca si riflet al patrimoni culturâl
di un popul e a si pol dî che la meridiana doventa una sfresa di dulà ca si pol dâ
una voglada a li’ tradisiôns, al nestri pasât e ancja a chel ca nus spieta devant. Ognidun ca si neti al cûl cu la so ciamesa
Banda la glesia di San Domeni
12345678910111213141516171819202122232425262728293031
MJVSDLMMJVSDLMMJVSDLMMJVSDLMMJV
S. Josef Lavoradôr Fiesta dal LavôrS. AtanasiSS. Filip e JacunS. FloriànS. Agnul Fiesta tal NauacS. Giudita RogasionsS. Stanislao RogasionsS. Vitôr RogasionsLA SENSAS. TuninS. FabioS. PancrasiS. BertoS. MatiaS. SofiaS. UbaltS PascâlS. VenansiPENTECOSTIS Benidision da machinisS. BernardinS. GiselaS. RitaS. DesidêriLa Madona dal AjûtS. GregoriSS. TrinitâtS. FidrìS. MilioS. MassiminCORPUS DOMINIVisitasion da Madona
�
�
�
�
SOT DAL TÔR - DAÈL AI SOI EMIGRANS
Borc dai fraris
Chist orloi a si ciata su di una ciasa in t’un androna tal borc dai fraris e a là una
granda lemniscata sul misdì solâr; su li’ meridianis la lemniscata a je che roba in
plui ca rint complet l’orloi di soreli. Su l’ôr da linea a son piturâs i segnos zodiacai
cu li’ lôr’ ‘sornadis. La lemniscata a coventa par savê la coresion in minûs e
secons dal timp par pasâ da ora solâr a l’ora sivîl. Cui cal va a sirilis li’ ciata
123456789101112131415161718192021222324252627282930
SDLMMJVSDLMMJVSDLMMJVSDLMMJVSD
S. JustinS. MarcelinS. LiviaS. QuirinS. BonifasiB. Bertrant di AquileaS. NorbertS. MedartS. EfremS. DianaS. BarnabaS. NofrioS. Antoni di Padua su la mont di MigeaS. Prôt di AquileaSS. Vit e ModestS. AurelianS. RanîrS. MarinaSS. Gervâs e ProtâsS. EtoreS. Luis GonzagaS. NicetaS. VinisioS. TitaS. GjelmoS. VigjliS. Cirîl di AlessandriaS. TilioSS. Pieri e PauliS. Lusina
�
�
�
�
Borc dai fraris
SOT DAL TÔR - DAÈL AI SOI EMIGRANS
La Moravissa
La meridiana da Moravissa, cu l’aquila da l’Austria, simbul dai Asburgo a je
siguramenti che plui cialada a Daèl e l’iscrision, ca ripuarta li’ primi peraulis da
l’ino: “Serbi Dio l’Austriaco Regno”, a sta a significâ che in paîs si respira
ancjamò aria asburgica.
Di notà la strica di ciarta cu li’ oris da ‘sornada, sospinduda tal vueit, a visâ che al
timp al passa e nol torna indaûr.Ploja lisera sensa tôns e sensa lamps,
tu tu dâs di bevi ai ciamps
12345678910111213141516171819202122232425262728293031
LMMJVSDLMMJVSDLMMJVSDLMMJVSDLMM
S. EsterS. OtonS. Tomâs ApuestulS. DURÌ Patron di DaèlS. FilumenaS. Maria GorettiS. ClaudioS. GuidoS. VeronicaS. Pio I di AquileaS. OlgaS. Ermacura e FurtunâtS. Rico Imp.SS. Camîl e Indrì S. BunaventuraLa Madona dal CarmeloS. LessioS. FidrìS. RinaS. Elia ProfetaS. DanêlS. Maria MadalenaS. BrigidaS. CristinaS. Jacun Antiga sagra di DaèlSS. Ana e JoachinS. PantaleonSS. Nasar e CelsS. MartaS. PoldoS. Ignasi di Lojola
�
�
�
�
La Moravissa
SOT DAL TÔR - DAÈL AI SOI EMIGRANS
Ciasa di contadins daur da’ scuelis
La meridiana prima di dut a je un strument par misurâ al timp cal passa e chist a
pol jessi un motîf par giustificâ, dal punt di vista estetic, al fat di fâ ‘na pitura, che
forsit difisilmenti a vignares fata su di un mûr di una ciasa. In tal câs di chista
meridiana, la passion dal paron di ciasa a là fat sì chel costrutôr dall’orloi a
pituredi dongia da’ oris, una mont, un pocis di stelutis alpinis e un’aquila, cun
t’una iscrison, che come dutis, ûl insegnâ alc e fâ pensâ un moment cui ca la lei,
su robis grandis o semplisis, ma simpri di granda impuartansa: “Nissuna roba dà
felisitât se no si pol dividila cun chei altris”.Cui ca ‘l lavora a là una ciamesa
e cui ca no ‘l lavora a là dôs
Ciasa di contadins daur da’ scuelis
12345678910111213141516171819202122232425262728293031
JVSDLMMJVSDLMMJVSDLMMJVSDLMMJVS
S. FonsoPerdon di AssisiS. LidiaS. IdaMadona da NêfTrasfigurasion dal SignôrS. GaetanS. Domeni Fiesta tal Borc dai FrarisS. RomanS. LurinsS. ClaraS. RufinS. Filis e Furtunât di AquileaS. Massimilian KolbeMadona d’avostS. Roc Fiesta a CiampluncS. JasintS. ElenaS. MarianS. BernardS. Pio X PapaS. Maria RiginaS. Rosa di LimaS. BortolomìoS. LuduìS. SandriS. Monica Si va a BarbanaS. UstinS. DolfoS. FaustinaS. Aristide
�
�
�
�
�
SOT DAL TÔR - DAÈL AI SOI EMIGRANS
Glesia di Santa Gnesa
Su la glesia di Santa Gnesa in Uànis a si pol ciatâ un râr esempli di tre
meridianis, una dongia di che altra su marmul. Li’ linis a son sculpidis su la piera.
Praticamenti a si trata di una meridiana ca segna domo misdì cu la coresion dal
timp tal mies di doi orlois, un banda soreli jevât e un banda soreli bonât.
L’iscrision a je par latin, uruda dal plevan don Mario Lo Cascio, a je giavada fûr di
un toc di Sant’Agostin: “Quod factum permanet – Deus instaurat quod abit” (Se
ca l’è susedût al resta tal timp. Al Signôr al torna a fa se ca l’è passât).
123456789101112131415161718192021222324252627282930
DLMMJVSDLMMJVSDLMMJVSDLMMJVSDL
S. GidioS. ElpidiS. Grivôr al GrantS. RosaliaS. RomulS. PetroniS. RiginaMadona di setèmbarS. SergioS. PulcheriaS. DiomedeNon di MariaS. ‘Suan CrisostomiLa Santa CrôsLa Madona DoloradaSS. Cornèli e CiprianS. RobertS. SofiaMadona di BarbanaS. FaustaS. MateoS. MaurisiS. Lino PapaS. PacificS. AureliaSS. Cosma e DamianS. Vinsens de’ PaoliS. VenceslauSS. Michêl, Gabriêl e RafaelS. Jaroni
�
�
�
Al diau al caga simpri tal grun grant
Glesia di Santa Gnesa
�
SOT DAL TÔR - DAÈL AI SOI EMIGRANS
Palas dal cont Frangipane
Sul vieli orloi di soreli dal palas dal cont Frangipane, segnadis tal mûr a si viodin
ancjamò li’ linis da orîs e miesoris. Dutis li’ linis di una meridiana a cambîn la lôr
posision a seconda di se banda ca je la parêt; se la meridiana a ciala ben in musa
al soreli (cuindi a je esponuda a sud) li’ linisi da orîs a si slargin al massimo, come
in chel câs ca. Nuja a l’è bon pai voi
Palas dal cont Frangipane
12345678910111213141516171819202122232425262728293031
MMJVSDLMMJVSDLMMJVSDLMMJVSDLMMJ
S. TaresinaSS. Agnui CustodisS. EdmontS. Fransesc di AssisiS. PlacitS. Bruno Perdon dal RosariMadona dal RosariS. DemetriS. NisioS. Danêl ProfetaS. FirminS. SerafinS. DoardoS. Calist PapaS. TaresiaS. GhitaS. Ignasi di AntiòchiaS. LucaS. Pauli da CrôsS. IreneS. UrsulaS. DonâtS. ManlioS. EnzoS. CrispinS. Varist PapaS. SabinaSS. Simon e TadeoS. ErmelindaS. GermanS. Quintin
�
�
�
�
SOT DAL TÔR - DAÈL AI SOI EMIGRANS
Al Bears da Meridianis in tal Museoda Siviltât Contadina dal Friûl Imperiâl
Cul pasâ dai secui e la manciansa di strumens cun mecanismos par calcolâ al
pasâ dal timp, a l’omp andà giavât fûr a vonda cualitâs di meridianis, a seconda
da diferentis esigensis di vita.
Tal bears dal Museo, che al 10 di ‘suin dal 2001 a l’è stât inaugurât cun t’una
granda fiesta come Bears da Meridianis, a si ciatin ben dodis esemplis di orlois di
soreli a orîs fransesis, babilonichis, canonichis… e cusì via di lunc; li’ meridianis a
son stadi’ fatis dai miôrs espers da region.
Al Bears da Meridianis in tal Museo da Siviltât Contadina dal Friûl Imperiâl
Sant’Andrea al pursit su la brea
123456789101112131415161718192021222324252627282930
VSDLMMJVSDLMMJVSDLMMJVSDLMMJVS
I SANSI MuarsS. JustS. CarloSS. Martars di AquileaS. LenartS. NestoS. GofrêtS. OresteS. Leon Marciât a DaelS. MartinS. RenatoS. DiegoS. GiocontS. Berto S. MargaritaS. Lisabeta d’OngiariaS. Fredian Marciât a SarvignanS. FaustS. TavioMadona da SalûtS. CeciliaS. Clement PapaCristo Re Marciât a RomansS. CatarinaS. LenartS. Valerian di AquileaS. MansuêtS. GjraltS. Andrea Al doi di disèmbar Marciât a Gurissa
�
�
�
�
SOT DAL TÔR - DAÈL AI SOI EMIGRANS
Nauac
Ancja sal timp a l’è passât e tal vieli mulin dal Nauac, dulà che ja stada fata ‘na
meridiana, no si masana plui, al fiar al va indavant a segnâ al timp cal passa.
Ogni orloi di soreli andà al so caratar, la so anima, si pol dî propit ca l’è unic. Cal
sedi a sercli, quadrât o qualsiasi altra forma; dûr, sclet, elegant o schersôs, al so
destin a l’è leât a un lûc, ai soi abitans e a la lôr storia.
12345678910111213141516171819202122232425262728293031
DLMMJVSDLMMJVSDLMMJVSDLMMJVSDLM
I di Avent Marciât di San NicolòS. Cromassi di Aquilea Votsent ains di DaèlS. Fransesc SaveriS. BarbaraS. DalmasiS. NicolòS. AmbrôsMadona di disèmbarS. SîrMadona di LoretoS. DamâsS. MaliaS. LussiaS. ‘Suan da CrôsIII di AventS. AlbinaS. LazzarS. GrassianS. DarioS. LiberâtS. SeverinIV di AventS. VitoriaS. DelfinNADÂL di Nestri SignôrS. S’ciefinS. ‘Suan EvanselistSS. InosensSacra FameaS. GenioS. Silvestri Veglion
�
�
�
�
Nauac
Ogni vila la so usansa, ogni ciasa al so custum