Dades i lnies dactuaci per una poltica lingstica per als joves

Jornades de formaci en dinamitzaci lingstica

Barcelona i Tarragona, 2006Joan Sol CamardonsAnna Torrijos

ndex Coneixement i usos lingstics

Usos lingstics interpersonals

Llengua, participaci i consum en el temps lliure

La llengua a lmbit universitari

Avaluaci de la campanya Dna corda al catal 2005

Campanya sobre ls del catal entre els joves 2006

CONEIXEMENT I USOS LINGSTICS

Coneixement del catal 2001* Poblaci de 2 anys i msFont: Idescat, Cens 2001

Coneixement del catal 2001Font: Idescat, Cens 2001

Coneixement del catal: evoluci 1986 - 2001* En el 0,29% dels casos no consta la comprensi del catal.Font: Idescat, Cens 2001

Coneixement del catal: ensenyament secundari* Assoleix les competncies de forma consistent.Font: Departament d'Ensenyament, Competncies bsiques ESO primer Cicle, 2003

Identitat i usos lingstics 2003Font: Estadstica dusos lingstics a Catalunya 2003. Llengua inicial: llengua parlada primer a casa.Llengua didentificaci: llengua considerada com la seva llengua.Llengua habitual: llengua utilitzada ms sovint.

Identitat i usos lingstics 2003* Poblaci de 15 anys i msFont: Estadstica dusos lingstics a Catalunya 2003.

s de la llengua en els mitjans de comunicaci 2003* Poblaci de 2 anys o ms1 Proporci mitjana dhores de poblaci que realitza aquesta activitat habitualment2 Poblaci que utilitza la xarxa habitualment i poblaci que escriu missatges de correu electrnicFont: Estadstica dusos lingstics a Catalunya 2003

Opini sobre ls del catal daqu a 5 anys* Poblaci de 15 anys i msFont: Estadstica dusos lingstics a Catalunya 2003. (n = 7.000)

USOS INTERPERSONALS FORA DE LA LLAR

Usos interpersonals* Poblaci de 15 anys o ms1 Poblaci ocupadaFont: Estadstica dusos lingstics a Catalunya 2003

Usos interpersonals fora de la llar*La sntesi de les respostes sobre els usos lingstics als 8 mbits descrits a continuaci, es presenta en una variable anomenada s lingstic interpersonal fora de la llar.

Entitats financeresPersonal mdicFamiliars propersPetit comerCompanys de feinaGran comerAmicsVens* Vila, Xavier. 2005Els usos lingstics interpersonals fora de la llar.... EULC-03.NOTA METODOLGICA: Queden exclosos de lanlisi les persones que o b no declaraven cap llengua en algun dels mbits assenyalats, o b hi declaraven una llengua altra que catal o castell, la qual cosa ha redut la mostra a 4.539 informants.

Usos interpersonals fora de la llar** Poblaci de 15 anys i ms** Sexclouen de lanlisi els joves menors de 20 anys per ser menys de 200 persones de la submostra en la qu es treballa en la tipologia (n=4.536).Font: Estadstica dusos lingstics a Catalunya 2003.* Vila, Xavier. 2005Els usos lingstics interpersonals fora de la llar.... EULC-03.

LLENGUA, PARTICIPACI I CONSUM EN EL TEMPS LLIURE

Activitats en el temps lliureFont: Observatori de la Joventut, Enquesta als joves 2002. (n = 2.000)

AssociacionismeFont: Observatori de la Joventut, Enquesta als joves 2002. (n = 2.000)

Autodefinici poltica.Font: Observatori de la Joventut, Enquesta als joves 2002. (n = 2.000)

Llengua, participaci i consum en el temps lliure (i)Especficament pels joves sha construt una tipologia a partir de lEnquesta a joves 2002 de lObservatori de la Joventut.

Es pretn explorar la relaci existent entre ls de la llengua dels joves catalans i els seus estils de vida pel que fa a temps lliure, participaci i consum cultural.

A continuaci es caracteritzen les diferncies ms significatives dels tres grups sociolingstics.NOTA METODOLGICA: Lanlisi de correspondncies mltiples (AMC) realitzat amb el programari SPAD ens determina 13 eixos que resumeixen la informaci de les associacions entre les variables que defineixen els usos lingstics dels joves. Amb les coordenades daquests eixos es fa una classificaci (cluster).

* Sol, J. Torrijos, A. 2005. Llengua, participaci i consum en el temps lliure dels joves de Catalunya, 2002. Treball indit.

Llengua, participaci i consum en el temps lliure (ii)

Comparativament amb els altres dos grups, realitzen menys activitats en el temps lliure i amb menor freqncia.Especialment,No usen mai o gaireb mai lordinadorNo naveguen mai o gaireb mai per InternetNo llegeixen mai o gaireb mai el diari No practiquen mai o gaireb mai esport

Tenen una tendncia a associar-se en menor grau a entitats de qualsevol tipus

Comparativament amb els altres dos grups, no es posicionen polticament.Joves amb un s predominant del castell :

Llengua, participaci i consum en el temps lliure (iii)Joves amb utilitzaci dambdues llenges:

Fan ms activitats en el temps lliure, sobretot les relacionades amb lordinador i Internet.

Veuen la televisi amb menor freqncia que els altres dos grups.

Tot i no sentir-se prxims a cap partit poltic destaquen per posicionar-se al centre de leix esquerra dreta.

Llengua, participaci i consum en el temps lliure (iv)Joves amb predomini del catal:

Realitzen una gran diversitat dactivitats en el temps lliure.

Amb major freqncia naveguen per Internet en el seu temps lliure.

Sassocien ms freqentment que els altres grups lingstics a qualsevol tipus dentitat.

Sidentifiquen amb major grau amb les posicions desquerres de leix poltic.

MBIT UNIVERSITARI

Llengua de les classes a la universitatFont: Departament dUniversitats, Recerca i Societat de la Informaci. Curs 2002-03

Llengua de les classes als msters i postgrausFont: Tomeu Sim. Ls de la llengua catalana als msters i postgraus de Catalunya. 2005

Llengua de les classes als msters i postgrausFont: Tomeu Sim. Ls de la llengua catalana als msters i postgraus de Catalunya. 2005

AVALUACI DE LA CAMPANYA DNA CORDA AL CATAL 2005

Dna corda al catalCampanya de sensibilitzaci globalObjectiu: fomentar els usos interpersonals i informals de la llengua

Missatge: donar corda a la llengua perqu funcioni

Els missatges

Avaluaci de la campanyaAmb la tcnica dels grups de discussi, es va avaluar la percepci de la campanya Dna corda al catal i la imatge de les llenges.

Tamb ens va servir per estudiar les actituds i els comportaments lingstics interpersonals en una situaci lingstica amb parlants de llenges diferents.

Dels 5 grups que es van fer, 4 eren dedats compreses entre els 15 i els 29 anys.

Avaluaci de la campanyaRespecte la campanya no est present espontniament per quan es suggereix es recorda lespot i la can.

Globalment, els missatges de la campanya va ser ben compresos i valorats positivament.

Sha ents principalment que va adreada a immigrants extracomunitaris.

Comunica una imatge del catal viva, ldica, actual, informal, quotidiana i per a tothom.

La Queta genera empatia i proximitat emocional. T un efecte animador per ser ms actius envers ls del catal.

Avaluaci de la campanya

Les actituds i els comportaments reflecteixen una situaci que ja coneixem: normalment la gent inicia les converses en castell davant de desconeguts

Els catalanoparlants canvien al castell davant una persona que parla aquesta llengua, per una qesti autoanomenada deducaci.

Per edats no hi ha canvis: tots tenen molt interioritzada la norma de fer servir el castell per educaci.

Aquesta norma noms canvia amb els fills i amb els castellanoparlants que demanen que sels parli en catal.

Imatge de les llengesFONT: IPSOS, Grups de discussi sobre la campanya Dona Corda al Catal, 2005.

CAMPANYA SOBRE LS DEL CATAL ENTRE ELS JOVES 2006

Usos lingstics

Campanya sobre ls del catal entre els joves 2006Objectiu principal de comunicaci

Realitzaci duna campanya popular per fomentar els usos interpersonals i informals de la llengua catalana, adreada a la poblaci jove, i involucrar els catalanoparlants com a element actiu i generador ds del catal.

Pblic objectiu:

La campanya sadrea als joves entre 15 i 29 anys que poden parlar en catal, tant als que el consideren la seva llengua prpia com als que lhan aprs com a segona llengua, sigui o no la seva llengua habitual:

Joves que no saben parlar catal (4,6%)Joves que saben parlar catal i no lutilitzen habitualment (46,2%)Joves que utilitzen habitualment el catal o catal i castell (49,2%)*

* FONT: Estadstica dusos lingstics 2003.

Campanya sobre ls del catal entre els joves 2006Objectius secundaris (i)

Potenciar els factors emocionals que poden vincular ms intensament els joves a la llengua catalana i procurar que no la identifiquin exclusivament amb la llengua de lensenyament o de les administracions.

Incrementar la seva percepci del catal com una llengua que tamb s transgressora que serveix per a activitats ldiques i que permet modular una imatge personal atractiva i moderna.

Trencar lestereotip del catal com a llengua formal, estrictament normativa i institucional i fer-la sentir com una llengua propera i flexible.

Campanya sobre ls del catal entre els joves 2006Objectius secundaris (ii)

Associar ls de la llengua catalana als valors de modernitat i avantguarda, i allunyar-lo de les connotacions de llengua folclrica o de resistncia.

Associar ls de la llengua catalana com a llengua comuna de tothom a Catalunya, en contraposici a la uniformitat o globalitzaci del mn.

Potenciar els valors del catal com a llengua til per a lxit professional i personal.

Vincular els valors de concrdia cvica i cohesi social amb la llengua catalana.

Orientacions per una poltica lingstica (i)

Entens el catal, oi?

Et parlo en catal per respecte i educaci.

Amb els nous amics en catal.

Parlar en catal no exclou a ning.

Tu, cap dun esplai, monitor de lleure, entrenador, professor, lder de grup, professional, expert.... pots promoure noves normes ds lingstic.

Orientacions per una poltica lingstica (ii)

El catal patrimoni de tots els joves.

Augmentar loferta de productes i serveis de qualitat i populars tamb en catal (DVD, mbils, Internet...).

Parlo el meu catal (un model de llengua per a converses informals).

Parlo catal per no sc catalanista.

Parlo catal perqu sc ecologista.

Pla dacci de poltica lingstica 2005-2006Actuaci 1: Programa de foment de ls social del catal en lmbit de la joventut

Mesura 1: estudis per obtenir dades sobre normes de comportament lingstic de la joventutMesura 2: realitzar una campanya de foment de ls de la llengua en lmbit de la joventutMesura 3: impulsar ofertes de lleure juvenil en catalMesura 4: promoure accions vinculades a la fixaci de comportament lingstics entre la joventut

Actuacions previstes Adaptaci especfica per als joves del programa Voluntaris per la llengua. Sessions sobre usos lingstics i sessions especfiques del Taller despai lingstic personal (TELP) adreats a collectius estratgics de joves: - educadors en el lleure- dinamitzadors esportius de barri- informadors dels punts dinformaci juvenil- responsables dentitats juvenils Actuacions directes per promoure ls de la llengua entre els collectius joves en entorns que els sn propers: per ex. concurs de missatges curts en catal via SMS i Internet per a joves.

Actuacions previstes I tu qu faries?

La Secretaria de Poltica Lingstica i el departament dEducaci han treballat conjuntament amb leditorial Mediterrnia en lelaboraci dun cmic de la collecci I tu qu faries, que t com a objectiu reflexionar sobre els usos lingstics.

Aquest material sadrea principalment als alumnes dESO. Parteix dun cmic en qu sillustren, sense fer-ne cap valoraci, diferents situacions lingstiques entre els personatges, que reflecteixen situacions sociolingstiques reals que es produeixen a la societat catalana amb ms o menys freqncia, i inclou una guia didctica al final perqu el professor treballi aquest tema a laula a laula i els alumnes puguin reflexionar-hi i treuren les conclusions.

Actuacions previstes Projecte descacs

Joc descacs adaptat a la imatge i als missatges de la campanya. Juga a escacs amb la Queta s el nom daquest joc que permet jugar una persona contra un motor de joc amb tres nivells diferents de dificultat. Sha previst en collaboraci amb el servei lingstic de la Uni de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), la Federaci Catalana dEscacs i altres entitats, dur a terme una competici adreada als estudiants de secundria, com a projecte ms immediat.

A ms, amb la informaci de totes aquestes partides que la Queta jugui, el motor de joc sanir perfeccionant i est previst que a lestiu, aquest motor la Queta- participi al campionat del mn de motors de jocs descacs.

http://www.gencat.net/presidencia/llengcat