TERRACOTTAMUSEUCONSORCIDELESGAVARRESARXIUCOMARCALDELBAIXEMPORDÀ

ÍNDEX

Darrera fase d’obres al Terracotta Museu 2Resum de l’any 2010 3La peça del Museu: la gerra de la “Unió” 4Els Masas i les primeres nissagues terrisseres de la Bisbal al s. XVIII 6

07 2011DABA

Reflexions a l’entorn dels efectes de la nevada del març de 2010 9

L’elaboració del quadre de classificació municipal 11Resum de l’any 2010 12Garantir la consulta i la conservació: la digitalització de documents 13Els documents de l’Arxiu 15

2

DARRERAFASE

D’OBRES

ALTERRACOTTAMUSEU

DARRERA FASE D’OBRES AL TERRACOTTAMUSEU

Un cop finalitzada l’exposició temporal d’aquest estiu, estana punt de començar les obres que permetran finalmentpoder tornar a visitar l’exposició permanent del TerracottaMuseu de Ceràmica i gaudir de la renovació. Les obrescorresponen a la tercera fase d’un projecte que ha tinguttemps suficient per reposar i clarificar-se, com el bon vi.

La lentitud del procés ha permès reflexionar amb un plus deracionalitat i simplificar solucions que es plantejaren inicial-ment amb menys contenció de la que aconsella la situació

socioeconòmica actual. Aquest procés de reflexió no ha res-tat, en absolut, qualitat en el plantejament de l’obra, ans alcontrari, l’ha refinat i l’ha fet més suau i continuista. S’ha deremarcar l’extraordinària qualitat de l’exposició inicial, ambel segell de Pere M. Noguera, amb la qual s’ha volgut man-tenir el fil conductor.

La inversió feta fins ara s’ha aplicat en la construcció delmagatzem general i en l’adequació de la totalitat del museua la normativa vigent (aïllament i renovació de teulades,reforç de l’estructura, concreció de vies d’evacuació...).Resta per construir, en la present tercera fase, els sistemes deprevenció i control d’incendis, la reorganització de l’espaiinterior, l’accés a l’equipament, la formalització de l’entradai la nova presentació de l’exposició permanent.

Es manté l’entrada actual, però se li canvia la imatge peraccentuar el caràcter de pòrtic d’accés. Es formalitza unafaçana cortina de ceràmica vidrada que expressa de mane-ra clara el que es trobarà després de traspassar aquest llin-dar. Segueix el vestíbul general: un ampli espai capaç decontenir tots els serveis (informació i taquilla, botiga, cafete-ria, accessos verticals i serveis sanitaris) adequat per acollirexposicions temporals específiques, sense interferir la funcióde distribuïdor cap al cor del museu. És un espai a total’alçada de la nau amb una cabina, pràcticament transpa-rent, a la mateixa altura que les passeres perimetrals existents.

Forn morú descobert durant la construcció del nou magatzem.

1

3

RESUMDEL’ANY2010

RESUM DE L’ANY 2010

Rehabilitació de l’edifici iterminis d’execució

Fase 3L’Ajuntament va adjudicar al desembre laredacció del projecte bàsic i executiu dela tercera i última fase de l’obra de reha-bilitació i ampliació del Terracotta Museuals arquitectes M. Dolors Nadal i JoanEscribà. L’àmbit d’actuació d’aquestafase se centra en l’interior del recinte i elnou accés a l’edifici.

Rehabilitació de les xemeneiesDes del mes d’octubre de 2009 fins almarç de 2010 es varen fer els treballsde rehabilitació de les dues xemeneiesdel Museu, de manera paral·lela i com-plementària a les obres de millora de laseu principal. El cost total de l’obra foude 141.613,34 € (IVA inclòs).

Activitats

Exposició “La Bisbal 1810”. Coincidintamb la fira històrica La Bisbal 1810, elMuseu i l’Arxiu Comarcal vàrem organit-zar aquesta exposició temporal sobrel’impacte i les conseqüències de la guerraa la Bisbal en el marc de la commemora-ció del bicentenari de la Guerra delFrancès. La mostra va restar exposada alcastell palau des del dia 1 d’abril fins al2 de maig.

Exposició “Terrissa catalana de la col·lec-ció Sergio Sabini”, una de les millorscol·leccions privades de terrissa del nostrepaís. L'exposició s'estructurava en sisàmbits, diferenciats a partir del centre pro-ductor originari de cadascuna de lespeces presents a la mostra: Barcelona,Mataró, Figueres, Girona i la Bisbald’Empordà. Va restar exposada al Castellpalau del 9 de juliol al 29 d’agost.

Exposició “Fogons i fogonets de la col·lec-ció del Terracotta Museu”. 10 d’octubre alPavelló Firal. El Museu va col·laborar ambla mostra de gastronomia i ceràmica“Tastaolletes” exposant tot un seguit defogons de la seva col·lecció.

Del vestíbul es passa a un espai reservat, destinat a sala d’actes i a informacióaudiovisual prèvia. El recorregut museístic té lloc per uns passos tangents a lasèrie de forns de l’antiga fàbrica que, a mà esquerra, s’obren als àmbits del’exposició permanent: un primer espai dedicat a explicar la relació de l’homeamb el medi i les condicions que permeten el desenvolupament i pràctica de laceràmica, i un segon àmbit que s’ocuparà de la ceràmica preindustrial (rajole-ria i terrisseria), dotats de zones de descans amb informació audiovisual. Al fonsd’aquesta ala de la nau, s’obre la visió i la possibilitat opcional de visita almagatzem que conté la col·lecció de ceràmica espanyola de la Generalitat deCatalunya. A la dreta s’hi troba un taller professional, accessible però indepen-dent, un taller pedagògic i un gran espai d’exposició que mostrarà la ceràmicade revestiment i el desenvolupament industrial fins els nostres dies. Els forns quesón l’eix central del museu, es posen en valor com a peces bàsiques del’exposició. Des d’aquesta zona dels forns, s’accedeix al recorregut superior quediscorre per una passarel·la que dóna la volta a tot el cor del museu, un àmbitque es destinarà a mostrar la ceràmica artística i decorativa i que permet un pas-seig amb una visió molt interessant sobre els forns i un panorama sorprenent deles teulades de la fàbrica.

Estudi Escribà-Nadal

1, 2 i 3 - El nou Terracotta Museu: 1, alçats façana principal i tancament recinte; 2, planta baixa; i 3, plan-ta pis.

2

3

Exposició “La Bisbal 1810”.

4

LAPEÇADELMUSEU:LAGERRA

DE“LAUNIÓ”

LA PEÇA DEL MUSEU:LA GERRA DE LA “UNIÓ”

Dins el marc de les Jornades Europees delPatrimoni 2010, el Museu va organitzaruna “Bicicletada per les xemeneies de laBisbal”, consistent en una ruta guiada perles xemeneies conservades dins el termemunicipal. L’activitat es realitzà el dia 25de setembre.

Recerca

Col·laboracions en diferents mitjansescrits, ja sigui amb articles de recerca,comunicacions curtes sobre la ceràmicade la Bisbal, o sobre temes bisbalencs.

Article: “Lluís Cornellà i Font: botxaire(12/04/1914–14/08/2009)”, Daba,6, p. 7.

Article: “La progressiva industrialització dela Bisbal. La producció de cairons finsdurant la segona part del segle XIX”,Terrart, 37, p. 74-76.

Article: “Joan Coromina i Pujol: eclipsatpel seu fill”, Revista de Girona, 258, p.80-85.

Article: “Ceràmica i mecanització. L’apli-cació de màquines en la manufacturaceràmica de la Bisbal”, Gavarres, 17, p.96-97.

Article: “Manufactura ceràmica i clima:unes relacions històricament difícils”, Estu-dis del Baix Empordà, 29, p. 265-276.

A més, s’ha continuat enriquint el centrede documentació del Museu amb el bui-datge de diferents periòdics locals.

Fons del MuseuDonacionsMontse Sais: làpida de ceràmica vidradablau marí amb el text: “Família Nicolau”(núm. d’inventari 9325).Empresa Burgos-Gasull: una “rajola rosa-ri” i una peça del “fris de les dents”, amb-dues dissenyades i produïdes per RafaelMasó i La Gabarra respectivament (núm.d’inventari 9319 i 9320).Lluís Ferrés: dues mostres de gres (núm.d’inventari 9317 i 9318).

L’estiu de 1899 tots els obrersde la indústria terrissera bisba-lenca es declararen en vagageneral davant la negativadels patrons a augmentar-losel salari. Un sou migrat i unespretensions laborals prou mo-derades si fem cas als diarisde l’època: “A mediados dela última semana los obrerosalfareros de La Bisbal presen-taron colectivamente á suspatronos la petición de que seles aumentara en un real elmísero jornal de 2 pesetasque venian percibiendo, ycomo no se accediese á lapretensión, dichos obreros sedeclararon en huelga; asi esque las doce fábricas exis-tentes en aquella poblaciónhan dejado de funcionar [...]”(AMG. Hemeroteca: Diariode Gerona, 06/08/1899,p. 5).

Davant el locaut patronal, alguns treballadors no pogueren aguantar i marxarende la Bisbal; la majoria, però, ben aviat s’organitzaren i decidiren fundar unacooperativa de producció: “[...] La actitud, por demás pacífica, de los opera-rios alfareros, ha sido secundada por todos los que en esta villa se dedican ála referida industria; y a pesar de que los recursos con que cuentan parar hacerfrente á la resistencia de los fabricantes no son de mucha importancia, noobstante, han ya alquilado el edificio fábrica que en la calle de Gerona poseeD. Francisco Juliá, al objeto de darse trabajo ellos mismos; sino todos, en laparte que sus alcances lo permitan [...]” (AMP. Hemeroteca: El Distrito,06/08/1899, p. 2).

Malgrat les dificultats inicials (els amos dels obradors, sense treballadors i sensefeina, reaccionaren contractant terrissers de fora la Bisbal i mecanitzant la indús-tria), els obrers aguanten l’escomesa patronal i se’n surten: el dia 27 de novem-bre de 1899 s’aproven els Estatuts de la nova cooperativa, que anomenenUnión Obrera de Alfareros (popularment “la Unió”); més endavant, el 8 d’abrilde 1901 es constituiran en societat anònima, mercantil i cooperativa obrera deproducció. Els socis fundadors foren 54, que queden reduïts a 42 en constituir-se en societat anònima (ACBE. Hemeroteca: L’Avenç de l’Empordà,18/05/1912, p. 3).

Tot i l’empenta inicial, els principis de la cooperativa foren difícils, perquè a mésdels problemes nous i propis de qualsevol empresa amb una nova modalitat de

La gerra. Foto: Euard Punset.

5

LAPEÇADELMUSEU:LAGERRA

DE“LAUNIÓ”

Josep Saura: 2 busts de ceràmica. Unrepresenta Joan XXIII i l’altre Joaquim PlaCargol. Autor Joan Pla Capell (núm.d’inventari 9314 i 9315).Enric Pacreu: teula vidrada vermella del’Hospital de Sant Pau de Barcelona(núm. d’inventari 9316).Catalina Tarrés i Antoni Aguilar: 7 rajo-les valencianes (núm. d’inventari 9335).Antònia Roig: torn (núm. d’inventari 9336).Xavier Sirvent: màquina esterrossadora(núm. d’inventari 9337).Núria Lloberas: càntir modernista. AutorPere Lloberas (núm. d’inventari 9338).Ramon Piera: una fotografia del ceramis-ta Díaz Costa.Vilà Clara Ceramistes: torn.

Recol·lecció MuseuDiverses teules recollides durant les obresde restauració dels teulats del TerracottaMuseu, un gerro de Sebastià Padrós i unaeina d’escatar trobada dins un dels fornsde flama invertida.

Compres

Una gerra amb inscripció: “FranciscoVicens Tarrisser” (núm. d’inventari 9322).

Cessions

MACBA: audiovisual de Can Sala ambformat DVCAM.Editorial Efadós: 125 fotografies del fonsfotogràfic de L’Abans la Bisbal relaciona-des amb el món de la ceràmica.

Préstecs

A Sergio Sabini, una menjadora d’aviram(núm. d’inventari 2612) per a la seva res-tauració.

A l’Associació d’Empresaris i ArtesansCeramistes de la Bisbal i Comarca per al’espai d’exposició del vestíbul de TorreMaria: un barral.

Fundació Rafael Masó: per a la exposició“100 anys de la Farinera Teixidor: unsomni de Masó i Jujol a Girona”, quatrepeces (una escata i tres peces de fris).

A Lluís Ferrés, dos motlles de guix de CanCoromina.

Subvencions per a activitats iequipaments

Durant l’any 2010 s’han sol·licitat ajuts adiverses administracions i per diferentsconceptes, des de subvencions per al’execució d’obres a d’altres per a la ges-tió corrent del Museu.

Obres i equipaments:Formalització del conveni amb la DireccióGeneral del Patrimoni Cultural de

producció, s’hi afegia una manca d’infraestructura comercial. Ben aviat, però,la decidida voluntat dels socis va permetre sostenir i consolidar la seva existèn-cia, no sense alts i baixos: així, el 1912 el nombre de socis s’havia reduït dels42 inicials a 19 (ACBE. Hemeroteca: L’Avenç de l’Empordà, 18/05/1912, p.3), l’any 1919 n’hi havia 30, amb 37 treballadors a l’obrador, el 1935 23(Tremp, 6, p. 3). Quan esclatà la Guerra Civil, la Unió havia disminuït el regis-tre de socis a una vintena.

DESCRIPCIÓ DE LA GERRA

Base plana amb repeu. Pujada cònica invertida feta en dues tirades (a l’interiores veu bé la unió del segon cos de la peça), amb panxa centrada, arrodonidai invasament en casquet. No té coll, només un reforç exterior a la boca, moltàmplia, amb vora horitzontal un xic exvasada. Cuita oxidant amb interior i llavienvernissat. Mesures: altura: 57 cm; Ø base: 29 cm; Ø panxa: 48 cm; Øboca: 25 cm.

Decoració incisa feta amb pinta de quatre puntes a l’espatlla: alternança delínies horitzontals en paral·lel i meandres senzills i dobles –encreuats–, també fetsamb punxó pinta. Llegenda a tot volt: “José Bosch y Estrada. Unión Obrera deAlfareros / Y.O. / La Bisbal 25 de Octubre de 1900 / La Bisbal. Calle deGerona Nº 78 Marques de Comillas / Tinaja Municipal / TINAJA MUNISIPAL”.

Josep Bosch fou el primer president i les inicials Y.O. corresponen a Iu Oms, undels associats. L’adreça de la carretera de Girona correspon a la primera raósocial de la cooperativa, una seu que va mantenir fins a l’any 1910 quan es vatraslladar al carrer del Carme, 47 (on havia estat la fàbrica de cairons fins Borràsi Marquès): “La coperativa de producció titolada Unión obrera de Alfareros s’hatrasladat del carrer de Girona a la antigua fábrica Borrás del carrer del Carme”.(ACBE. Hemeroteca: L’Avenç de l’Empordà, 25/06/1910, p. 2).

L’ús de la gerra era l’emmagatzematge, en aquest cas es va usar per conteniroli. La donació d’aquesta peça al Museu ha estat feta pels fills i néts de CarmeloMaruny.

Xavier RocasConservador de Terracotta Museu

La gerra. Detall de la llegenda Foto: Euard Punset.

BIBLIOGRAFIASANTANACH, J. & GONZÁLEZ, E.,“L’exportació de terrissa catalana aMallorca segons la col·lecció Llabrés iMulet. 4a part”. Butlletí Informatiu deCeràmica, 75-76, juliol-desembre de2002, p. 22 i 23.

VARIS, La “Unió”. Tremp, 6, agost de1991.

FONTS DOCUMENTALS I HEMERO-TEQUESArxiu Comarcal del Baix Empordà(ACBE).

Arxiu Municipal de Girona (AMG).

Arxiu Municipal de Palafrugell (AMP).

6

ELSMASASILES

PRIMERES

NISSAGUES

TERRISSERESDELA

BISBALALSEGLEXVIII

l’aplicació de l’1% cultural català per ales obres de rehabilitació de TerracottaMuseu per al proper trienni 2009-2011:60.000 €.

De la Direcció General del PatrimoniCultural, ajudes destinades a l’execuciód’obres i l’adquisició d’equipaments per amuseus corresponents als anys 2010-2011 per a “Rehabilitació TerracottaMuseu (3a. fase). Projecte Museogràfic”:44.375,00 €.

Funcionament i activitats:Del Departament de Cultura, Servei deMuseus, una subvenció destinada al fun-cionament i les activitats dels museus, pera treballs de documentació dels fons delmuseu: 5.192 €.

De la Diputació de Girona, una subven-ció en el marc del conveni entre el Depar-tament de Cultura i Mitjans deComunicació de la Generalitat deCatalunya i la Diputació de Girona, peral conveni per al foment de la Xarxa deMuseus Locals (actualització de l’inventarii completar la documentació amb l’apli-catiu Museum Plus): 25.000 €.

Del Departament de Cultura Servei deMuseus, una subvenció destinada a pro-grames de col·laboració entre diversosmuseus i/o col·leccions, per a la Xarxade Museus de la Costa Brava: 10.487 €(concedida), dels quals 1.747’80 €corresponen a Terracotta Museu.

Del Departament de Cultura, Servei deMuseus, una subvenció destinada a pro-grames de col·laboració entre diversosmuseus i/o col·leccions, per a la Xarxa deMuseus de Ceràmica de Catalunya,1.500 €.

De la Direcció General de Turisme, unasubvenció destinada al Pla de desenvolu-pament turístic (empreses i entitats), per ala Xarxa de Museus de la Costa Brava:1.200 €.

Usuaris del Museu i visitesguiades

Amb les obres d’ampliació i rehabilitacióde Terracotta i el Museu tancat al públicl’any 2010, es van haver de suspendretemporalment les activitats pedagògiquesque es realitzaven en el mateix edifici delMuseu (la visita guiada a l'exposició per-manent i el taller de raku); es continuà,però, proposant la visita guiada a unobrador tradicional. Aquesta activitat espodia complementar amb una visita guia-da al castell palau de la Bisbal. Les duesactivitats configuren un programa de dues

ELS MASAS I LES PRIMERESNISSAGUES TERRISSERESDE LA BISBAL AL SEGLE XVIIIUna recerca a l’Arxiu i al Museu

Aquest treball és un resum de la recerca que duem a terme sobre una de lesprimeres nissagues de fabricants de terrissa de la Bisbal, els Masas. L’estudi, queva partir inicialment d’una recerca genealògica estrictament familiar, ressegueix laparticular història de la que va ser una de les famílies pioneres en l’ofici i amb unacontinuïtat de més de 150 anys, amplia la recerca a d’altres nissagues coetànies,fet que posa de manifest vincles i relacions entre elles, i s’ocupa també d’investigarcom s’articulava el procés d’aprenentatge d’aquest ofici tan arrelat a la població.

Quan em vaig decidir a investigar els Masas, només coneixia (per haver-ho sen-tit a dir a la família) que érem originaris de Palafrugell o dels seus encontorns. Lasorpresa fou descobrir, a partir de la trobada de la partida de naixement el 1866de la meva besàvia materna, Laura Bartina Masas, que en realitat la nostra nis-saga provenia de la Bisbal i que durant més de 150 anys ens dedicarem a l’oficide la terrisseria. Abans de centrar-me en els Masas, però, considero importantintroduir primerament les nissagues dels Colobret i dels Ginesta. Començar perelles té la seva significació i importància, atès que l’aprenentatge de l’ofici, comveurem, va passar seqüencialment dels Colobret als Ginesta i d’aquests alsMasas.

Els COLOBRET sónuna de les famíliesimportants de l’ofici.Baldiri Colobret,nascut a Rupià el1663 i de pare fus-ter, es va casar el1688 a Cruïllesamb Anna M. Fi-gueres, es traslladàa la Bisbal al cap depoc temps i esdedicà a l’ofici deterrisser per la zona

del Raval. Desprès d’enviduar al cap de quatre anys i tenir dues filles, Baldiri estornà a casar en segones núpcies amb Raimunda Barceló, de Palafrugell, el1693. L’abril de 1697 (als 34 anys), signà un contracte d’aprenentatge amb eljove Eudald Ginesta; uns anys més tard, el 1705, establirà un altre contracte simi-lar amb el jove fadrí Francesc Costa. Aquests tipus de documents (anomenats afir-mamentum) resulten crucials per tal de conèixer de primera mà les condicions enquè treballava l’aprenent i les ordinacions laborals que regien aquest ofici, i quepodien variar fins i tot a cada població. Escrit en llatí, el contracte se signava perun període de tres anys entre l’alumne i el mestre, i existien una sèrie de clàusulesd’obligat compliment per tots dos contractants. Baldiri mort el març de 1712,amb 49 anys i tres fills més de la segona dona, després d’uns 24 anys d’ofici ter-

Arxiu Comarcal del Baix Empordà. Fons de l’Ajuntament de la Bisbal.Cadastre de 1730. Relació dels terrissers amb obrador propi iguanys existents a la Bisbal. Foto: Albert Anglès-Minguell.

7

ELSMASASILES

PRIMERES

NISSAGUES

TERRISSERESDELA

BISBALALSEGLEXVIII

hores i mitja de durada que es porta aterme conjuntament amb l’Àrea deTurisme. L’any 2010 vàrem tenir un totalde 362 participants en nou sessions.

El Museu en Xarxa

Xarxa de Museus de la Costa BravaDurant l’any 2010 la Xarxa ha dut aterme tot un seguit d’actuacions recollidesdins el seu Pla Estratègic, les principalshan estat el desenvolupament d’un portalweb, el disseny i elaboració d’un segellidentificatiu de la Xarxa, l’edició d’unfullet conjunt i de diferents displays, aixícom també s’ha impulsat el passaportcol·lectiu en els diferents museus i s’hanproposat diverses accions de màrquetingconjunt. També s’ha treballat en la crea-ció d’una associació per tal de vertebrari gestionar millor la Xarxa i en la cercad’un major finançament.

Comissió de Museus del Baix EmpordàDurant l’any 2010 s’ha creat la Comissióde Museus del Baix Empordà, òrgan con-sultiu i executiu format pels museus regis-trats de la comarca i el Consell Comarcal.Aquesta comissió està estructurada en unacomissió política i una comissió tècnicaque treballen coordinadament per tal d’im-pulsar i dinamitzar els museus de la co-marca.

Inspecció Servei de Museus

El dia 18 de juny de 2010 el Servei deMuseus i Protecció de Béns Mobles de laGeneralitat de Catalunya (en complimentde la Llei 17/1990, de 2 de novembre,de museus, i l’article 28 del Decret35/1992, de 10 de febrer de desplega-ment parcial d’aquesta llei) féu la visitad’inspecció de les instal·lacions delTerracotta Museu per tal de comprovarque compleix la normativa vigent en matè-ria de museus. El dictamen fou que elMuseu s’adiu a la definició de museu pre-vista per llei.

risser a la vila. Deixà el seu llegat algendre, el també terrisser JaumeTorroella, atès que el seu fill Jaumeencara era jove. Al cadastre de1716 ja no hi apareix com a terrissercap fill seu, ni el seu gendre.

Els GINESTA s’estableixen a la Bisbalvers l’any 1677. Jaume Ginesta, delbarri de Sant Feliu de Girona capital,i pagès d’ofici, esdevindrà al cap depoc temps el primer oller de lafamília. Casat amb Margarida [?]vers el 1664, varen tenir sis fills en unperíode de 13 anys. Eudald Ginestaera el petit, nascut a la Bisbal el1679. Tal com ja hem esmentat,Eudald va fer el seu aprenentatgeamb el mestre Baldiri Colobret. El1705, Eudald es casarà amb

Caterina Cateura a la Catedral de Girona i, dos anys després, adquirirà un solaral carrer de Sant Ramon per tal de fer-se una casa amb taller. En aquesta èpocaja surt com a terrisser. Va tenir vuit fills entre 1706 i 1723. Eudald Ginesta morel 1726, als 48 anys, sense haver fet testament i amb el seu fill Francesc (denomés 9 anys) encara massa jove per portar l’obrador. Serà llavors quanl’aprenent del taller, Narcís Masas es farà càrrec de la terrisseria; un vincle quees consolidarà quan, al cap de poc temps, i mercès al seu casament amb la fillagran d’Eudald, Agnès Ginesta, adquirirà també totes les possessions del finat, talcom figura als cadastres i censals. Ens consta que el fill, Francesc Ginesta, va sertambé terrisser a la Bisbal durant uns anys de la dècada dels 1740, però vaacabar marxant a Palafrugell a mitjan segle XVIII.

Els MASAS s’instal·laren a la Bisbal al voltant del 1700. Originaris de Monells isense cap vincle inicial amb el món de la terrisseria, ja que Joan Masas (el primerde la nissaga bisbalenca de la família) era bracer. Casat amb Maria Moner,varen tenir el seu segon fill, Narcís Masas, l’any 1704. Com hem vist, Narcís esva iniciar en l’ofici de la mà d’Eudald Ginesta cap al 1722. El 1726, un copacabat el seu període d’aprenentatge i al cap de poc temps de morir el seumestre, es casa amb la filla gran de Ginesta, l’Agnès, amb la qual tindran set fillsen un període de 16 anys. Cap d’aquests fills continuarà l’ofici del seu pare,potser Domènec Masas, tot i que fora de l’obrador familiar. El 1745 mor sob-tadament Agnès Ginesta. Aquell mateix any, Narcís Masas es torna a casar,aquest cop amb Maria Anna Vivas, bisbalenca d’origen i amb la qual tindràErasme, el continuador de la nissaga durant 42 anys més fins al 1810. NarcísMasas mor el 1781, amb 55 anys d’ofici.

ALTRES FAMÍLIES TERRISSERES IMPORTANTS DE L’ÈPOCA

El cadastre de 1716 consigna l’existència de cinc obradors terrissers a la Bisbal(Candaler, Farran, Ginesta, Castanyer i Colobret). Altres documents notarials osacramentals de l´època mostren que existien més terrissers sense obrador propi,treballant per altri.

La família dels CANDALER va ser una de les primeres famílies de ceramistes ainstal·lar-se a la vila, i esdevindrà una de les nissagues més importants amb al-menys vuit terrissers fins al segle XIX. Amb un origen figuerenc, el jove fadrí ollerJosep Candaler s’instal·larà a la Bisbal als inicis de 1660. El seu matrimoni amb

Arxiu Històric de Girona. Fons del DistricteNotarial de la Bisbal d’Empordà. Contracted’aprenentatge entre Baldiri Colobret i EudaldGinesta. Notari J. Romaguera, 28 d’abril de1697. Foto: Albert Anglès-Minguell.

Exposició “Terrissa catalana de la col·leccióSergio Sabini”. Àmbit de la Bisbal.

8

ELSMASASILES

PRIMERES

NISSAGUES

TERRISSERESDELA

BISBALALSEGLEXVIII

Marianna Adern el 1663, vídua de Benet Frigola (terrisserde Sant Sadurní de l’Heura), va refermar més el vincle ambaquest ofici. Després de desenvolupar el seu forn propi a laBisbal i tenir cinc fills amb Marianna, va enviudar. El 1680es casa amb Magdalena Lloberas, vídua com ell, en una ce-rimònia doble ja que al mateix temps també es casaren elsseus respectius fills grans, Pere Andreu i Caterina, de 15 i 13anys, respectivament. D’aquest segon matrimoni en nai-xerandos fills (Pere i Joan) que continuaran amb l’ofici de terrisseramb trajectòries ben diferents. Així, a la mort de JosepCandaler el 1706, l’obrador familiar se’l quedarà Pere (elqual el 1712 es casa amb Clara Furest), mentre que JoanCandaler s’establirà pel seu compte i disposarà d’un fornpropi des de l’any 1728 (quan es va casar amb Anna VicensCamps, filla de Josep Vicens, també terrisser). Aquestobrador continua almenys fins al 1744, any que es perd laseva pista.

Els CASTANYER també foren una altra família de terrissersdestacada. L’iniciador de la nissaga fou Miquel Castanyer,oller d’Olot que es traslladà a la Bisbal cap al 1684, casatamb Maria [?]. Va ser una família molt prolífica, van tenirdeu fills en 22 anys. El tercer dels fills, Narcís Castanyer, natel 1689, serà el continuador de l’obrador. El 1712 Narcís,en casar-se amb Magdalena Albert, declara ser terrisserd’ofici; al cadastre de 1716 apareix com a terrisser al car-rer del Pont, una ubicació que es mantindrà fins a la sevamort. Al cadastre de 1746 encara consta com a terrisser,juntament amb el seu fill Fèlix de 25 anys. Curiosament,aquest fill, futur hereu del negoci, va morir en circumstànciestràgiques el 1752, amb 31 anys, en caure a un pou defang de terrissa, tal com detalla la partida de defunció.Narcís va morir el 1768, als 79 anys, sense deixar testa-ment, i després d’uns 53 anys d’ofici.

Els FARRAN. Va ser l’única nissaga amb obrador propi el1716 que no va venir de fora de la vila. L’iniciador

d’aquesta família de terrisser fou Pere Farran, sense an-tecedents familiars dins la terrisseria (el seu pare, Fructuós,era sabater). Nascut el 1663, casat en primeres núpciesamb Maria Badia (1688) i més endavant amb Anna Ferrer(1699), va viure uns 84 anys i va morir el 1747. Era veí delsGinesta i dels Masas al carrer de Sant Ramon, als afores dela ciutat. Pere cons-ta com a terrisser en el cadastre de 1716i apareix sense interrupció fins al 1746, quan ja apareix elseu fill Joan.

CONCLUSIONS

Dèiem en començar que aquest treball pretenia ser només unbreu resum dels resultats de la recerca que estem duent aterme sobre la nissaga de terrissers Masas de la Bisbal i laseva relació amb d’altres famílies coetànies que tingueren enla terrissa la seva principal ocupació. Malgrat que l’estudi estroba encara en marxa i que, ara per ara, no podem mésque oferir les principals línies en què es treballa, sí que enspermetem apuntar tot un seguit de conclusions preliminars:

Origen majorment forà de les primeres nissaguesExisteix un període clar, entre 1660 i 1700, en quès’instal·len a la Bisbal diverses famílies foranes per tald’iniciar-se o continuar, segons el cas, l’ofici de la terrisseria,aprofitant el bon moment de la vila i la empenta econòmica.Es pot concloure llavors que el fort desenvolupament de laterrisseria que es constata a la Bisbal a partir del segle XVIIIva dependre en bona mesura dels terrissers nouvinguts defora de la vila.

Forts vincles entre nissaguesS’evidencien els forts vincles existents entre les diferents nis-sagues, siguin per proximitat, per vincle familiar o perd’altres aspectes. Alguns terrissers convivien molt a prop(Masas i Farran), altres enviaven els fills a aprendre ambaltres mestres de la vila, altres es casaven entre ells(Candaler i Vicens, Colobret i Torroella) i altres eren padrinsde casament o bateig d’altres terrissers.

Continuïtat i longevitat de les nissaguesA partir d’aquest període comencem a trobar nissagues queperduren al llarg dels anys a la vila, a diferència de períodesanteriors. Alguns terrissers com Narcís Castanyer o NarcísMasas van treballar més de 50 anys en l’ofici.

Albert Anglès-Minguell

BIBLIOGRAFIAROSAL I SAGALÉS, Joan (2001), “Els Marcó de la Bisbald’Empordà: un obrador de terrissa negra anterior al deBonadona-Cornellà”. Butlletí Informatiu de Ceràmica, 72, p.26-36.ROSAL I SAGALÉS, Joan (2008), “L’origen de la produccióceràmica a la Bisbal d'Empordà (c. 1500-1668)”, ButlletíInformatiu de Ceràmica, 98-99, p. 37-51.

Arxiu Històric de Girona. Fons del Districte Notarial de la Bisbald’Empordà. Manual de diferents comptes i transaccions del notari J.Romaguera, 1688-1709. Foto: Albert Anglès-Minguell.

9

REFLEXIONSAL’ENTORN

DELSEFECTESDELA

NEVADADELMARÇ

DEL2010

Detall dels danys produïts a les capçades d’alzines sureres, i estat del camíde les capelletes 17 març 2010.

REFLEXIONS A L’ENTORNDELS EFECTES DE LA NEVADADEL MARÇ DEL 2010

En aquesta ocasió volíem dedicar la col·laboració delConsorci de les Gavarres amb el butlletí Daba als efectesde la nevada del 8 de març del 2010, centrant-nos en elmunicipi de la Bisbal. La nevada va tenir un gran impacteals boscos de les Gavarres; a dia d’avui amb la distànciatemporal que tenim podem fer un balanç de les conseqüèn-cies, dels esforços realitzats, dels treballs executats per a larestauració del bosc i d’aquells que resten per fer.

La passada campanya d’estiu va passar sense excessivesincidències, probablement en bona part per la gran brota-da de la vegetació que va aprofitar les bones condicionsd’humitat de la primavera. La campanya d’enguany de pre-venció i extinció d’incendis forestals ha suposat tot un repte.Hem de tenir en consideració el gran volum de fusta i bran-cades que un any més tard estan més seques i augmentenel risc que s’iniciï un incendi.

Des d’un punt de vista estrictament forestal havent transcor-regut ja un any i mig, podem fer un conjunt de valoracionsen relació amb el que ha suposat la nevada; a grans trets,malgrat els remarcables danys produïts en l’arbrat, la gene-

rosa saó producte de la mateixa nevada ha significat unabona garantia per a la posterior rebrotada, especialmenten el cas dels suros. És en aquest sentit que podem dir quela pertorbació ha suposat una mena de poda natural, quefins i tot pot haver rejovenit les capçades en el cas delssuros. Un segon punt en què cal fixar-se, és que com a per-torbació natural probablement hagi afavorit la recuperaciódel bosc originari de sureda o alzinar davant les pinedes,ja que els danys produïts sobre els pins són molt importants,i la seva capacitat de germinació en unes condicions debosc brut són molt baixes. Malgrat la gran afectació queva suposar per a molts arbres, l’excepcional primavera queva seguir la nevada ha afavorit l’estat de les masses fores-tals que havien patit acusadament per les sequeres delsanys 2003, 2005 i 2009.

En l’àmbit del massís de les Gavarres s’han efectuat diver-sos treballs per a la restitució dels danys, a una escala detot el massís, el criteri principal ha estat la prevenciód’incendis gestionant zones estratègiques per intervenir-hidavant un suposat incendi forestal (àrees de protecció).

Els treballs encarregats per part del Departament de MediAmbient a Forestal Catalana s’han centrat en la retiradad’arbres trencats o arrancats, i capçades trencades perreduir la combustibilitat. En l’àmbit de la Bisbal els treballss’han centrat en la reobertura dels camins principals, comel de mas Sacot a Fitor passant pel mas Anguila. Altres tre-balls han anat encaminats a la creació de noves àrees perfacilitar el control d’un possible incendi i a remarcar l’àreaentorn de la carretera de la Ganga, amb un total de 10ha en un àmbit amb un grau d’afectació sever. En elmateix sentit s’ha millorat la seguretat del camí de SantaLlúcia de l’Arboç, amb la desbrossada d’una franja de 5metres a banda i banda del vial, des de can Rafelet a canPugnau.

Altres treballs han estat promoguts pel Consorci de lesGavarres, que mitjançant diverses brigades contractadesamb plans ocupacionals ha pogut destinar esforços a ges-tionar l’entorn d’elements culturals que havien quedat total-ment inaccessibles.

Entorn del molí d’en Frigolaamb l’escairador al fons.

10

REFLEXIONSAL’ENTORN

DELSEFECTESDELA

NEVADADELMARÇ

DEL2010

rar una petita fracció de la superfície forestal de lesGavarres, i queda per tant molta feina per fer. El granvolum de combustible que resta al terra del bosc incremen-ta encara més el risc d’incendi i les dificultats d’extinció enun massís que ja per si mateix té aquest element com elprincipal enemic en la conservació dels seus valors naturalsi forestals. Pel que fa als danys de l’arbrat, la resposta dela vegetació ha estat bona, amb una remarcable rebrota-da de suros i alzines, si bé els efectes es percebran desegur encara durant algunes desenes d’anys.

Enric Bisbe i Maria PiferrerConsorci de les Gavarres

Entorn d’elements com els pous de glaç de la Font d’en Salomó inclosos ala “Proposta de declaració de les Gavarres com a Zona d’Interès Etnològic”han estat objecte dels treballs de millora.

L’àrea gestionada al voltant de Santa Llúcia, a banda de millorar l’entornforestal pretén oferir seguretat davant un suposat incendi forestal, acomplei-xen així els requeriments marcats per la legislació vigent.

Santa Coloma de Fitor amb els danys de la nevada en primer terme i elcampanar de fons.

Forn gran de Fonteta afectat per la nevada.

Dins el terme municipal de la Bisbal les brigades han nete-jat l’entorn de Santa Llúcia de l’Arboç, el camí vell de laGanga, el camí del Pi d’en Gallaret a la Creu dels Frares,el camí de les capelletes a Santa Llúcia i els pous de glaçde la Font d’en Salomó. El patrimoni cultural també ha patitels efectes de la nevada i també ha estat tingut en compteen els treballs de desbrossament i retirada de l’arbrat cai-gut. Per sort, en el cas del patrimoni cultural bisbalenc nohem de lamentar cap pèrdua o dany greu.

En una zona propera a la Bisbal però ja en terme deForallac el Consorci ha intervingut en la rajoleria de canFrigola, el forn gran de Fonteta i l’entorn de Santa Colomade Fitor. I, per últim, també hauríem d’esmentar els treballsfets al molí de can Frigola dins els límits de Cruïlles, Monellsi Sant Sadurní de l’Heura.

Malgrat els grans esforços esmerçats per les diverses admi-nistracions, particulars, col·lectius d’excursionistes i caça-dors, entre altres, únicament s’ha arribat a gestionar i millo-

11

ELABO

RACIÓ

DELQUADRE

DECLASSIFICACIÓ

MUNICIPAL

ELABORACIÓ DEL QUADREDE CLASSIFICACIÓ MUNICIPAL

L’any 2007 es promulgava la Llei 11/2007, d’accés elec-trònic dels ciutadans als serveis públics que pretén aproparl’administració al ciutadà aprofitant l’ús de les noves tec-nologies. Les administracions locals entraven en una novaera, el repte de complir els objectius de la llei amb totesles garanties que fan referència a la gestió dels documentsadministratius.

Arran d’aquesta avinentesa, el Consell Comarcal del BaixEmpordà, que dóna suport a diversos municipis de lacomarca es va trobar amb la necessitat d’ampliar la sevaoferta per tal d’ajudar al compliment de la nova normativales administracions locals de la comarca. Va néixer així,impulsat per l’Àrea d’Informàtica, el projecte GDTE quepretén desenvolupar una eina informàtica de gestió detràmits electrònics i de gestió documental per tald’automatitzar les tasques de gestió d’expedients i docu-ments dels ajuntaments baixempordanesos.

És evident que elsdocuments pro-duïts en els noussuports tambénecessiten unaorganització quefaci factible laseva gestió. Enprimer lloc, i aquí

estan d’acord tots els experts, documents en paper i docu-ments digitals conviuran durant un període previsiblementllarg. En segon lloc, i si tenim present que els documents escreen per respondre a les responsabilitats que l’adminis-tració local té envers el ciutadà, el suport en què han estatcreats és indiferent sempre que se’n garanteixi l’autenticitati el caràcter de document original imprescindible per a laseva validesa com a document probatori dels drets del ciu-tadà i de l’administració. En qualsevol cas, el disseny deldocument electrònic i dels tràmits que ha de seguirrequereix una anàlisi complexa amb la intervenció de moltsactors.

Un col·lectiu implicat com un dels actors esmentats és el delsarxivers. I potser aquí cal fer una mica d’història. Des de lallei d’arxius de l’any 1985, l’arxivística catalana haavançat molt en el camí de fer-se imprescindible enl’organització de la documentació administrativa per unaraó bàsica: els documents que es creen ara són els que en

un futur properseran documentsessencials i testi-monis de la nostrasocietat. Així, siquan els arxiusvan començar elseu funcionament,la principal tascaera la de recollir iorganitzar la documentació històrica, actualment s’hand’implicar en la gestió dels documents administratius per talde respondre amb cura a les tasques diàries i per garantirun traspàs organitzat al dipòsit d’arxiu.

La gestió documental es converteix en una eina indispensa-ble de la gestió administrativa que evita, entre d’altres situa-cions no desitjables, la proliferació de magatzems de cap-ses desorganitzades on, a la llarga, trobar un expedient esconverteix, com a mínim, en un problema de difícil solució.Potser per això l’arribada de la tecnologia digital està tanben vista per diversos sectors de l’administració ja que faràdesaparèixer el lloguer de magatzems. La pregunta és: hempensat ja com guardarem els documents digitals, comfarem que la seva gestió sigui dinàmica, segura, íntegra ifiable i com els conservarem? Si no s’han establert unesbases prèvies de gestió documental, no correm el risc deconvertir els ordinadors o els discs durs externs en un granmagatzem de fitxers desorganitzats?

La tasca d’organització sota uns criteris arxivístics és tannecessària amb els documents digitals com ho ha estat finsara amb els documents en suport paper. Per això des delmateix Consell es va demanar la participació dels arxiversdels municipis que confiaven en el projecte comarcal. Lesprimeres reunions amb els informàtics, a part d’establir elsrequisits bàsics que havia de recollir una aplicaciód’aquesta mena, van donar com a resultat la necessitat detreballar en la classificació dels documents, una de les einesbàsiques del treball arxivístic, i l’any 2009 es va demanara l’Arxiu Comarcal l’elaboració d’un quadre de classifi-cació que fos vàlid per a tots els municipis de la comarca.

El projecte base d’aquest quadre es presentà el mes d’abrildel 2010 i va ser l’inici del grup de treball dels arxivers quesignem aquest article. Perquè la bona notícia per al’arxivística de la comarca és que tots els arxivers munici-

ACBE. Fons ACBE. Autora: Irene Borrego.Acte de presentació del llibre sobre Josep Irla.

12

ELABO

RACIÓ

DELQUADRE

DECLASSIFICACIÓ

MUNICIPAL

pals participen en la confecció d’aquesta eina, o bé fan el seguiment de lesreunions del grup de treball.

L’elaboració d’un quadre de classificació és sempre una tasca complexa. En prin-cipi, cada administració ha de tenir la classificació adequada a les seves neces-sitats. Tot i així, un quadre de màxims i de mínims pot ser molt útil a totes les admi-nistracions locals de la comarca perquè tots els ajuntaments tenen les mateixes fun-cions bàsiques i actuen sobre les matèries establertes per la legislació comuna cor-responent. Potser les tasques dels arxivers municipals –i de tots els organismes del’administració pública– a nivell intern no són tan conegudes per la ciutadania. Demanera molt esquemàtica podem dir que els arxivers amb els responsables admi-nistratius i el personal de l’organisme analitzen les funcions i activitats de l’ens,posen nom i lloc als expedients produïts dins una estructura lògica –el quadre declassificació–, proposen millores en la gestió bàsicament per evitar la proliferacióde còpies, aporten solucions als problemes de gestió diària i segueixen els pro-cediments establerts normativament per a la bona conservació de la docu-mentació essencial, la qual cosa implica gestionar l’eliminació dels documents quehan exhaurit el seu període de validesa.

En el grup de treball dels arxivers de la comarca es treballa conjuntament la fasemés bàsica i important en la gestió de la documentació, la d’anàlisi de funcions,activitats i documentació. L’estructura bàsica del quadre de classificació, les fun-cions i les matèries, ja està acordada. Les divisions següents s’estan desenvolu-pant actualment amb les experiències aportades per cada membre del grup, lavaloració de quadres existents i recordant sempre que cal que ens adeqüem alfutur, a la gestió electrònica i a les noves tecnologies.

Després de gairebé un any de treball, i conscients que aquesta experiència noes repeteix a altres comarques, es va decidir adoptar un nom. Per unanimitat esva escollir un nom obvi i senzill amb un acrònic divertit, ABE. Malgrat aquestessigles, tan similars a aquelles que ens evoquen velocitat, el treball dels Arxiversdel Baix Empordà es fa sense presses, conscients dels requeriments que volemque tingui l’objecte del nostre treball: funcionalitat, flexibilitat, rigor i garantia defutur.

Arxivers del Baix Empordà (ABE)

ARXIU COMARCAL DEL BAIXEMPORDÀ.RESUM DE L’ANY 2010

Activitats

Ferrer i Guàrdia i l’Escola Moderna.Exposició organitzada conjuntament ambels Serveis Educatius del Baix Empordà il’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de laBisbal i amb la col·laboració del ConsellComarcal del Baix Empordà.

La Bisbal 1810. Exposició organitzadaconjuntament amb el Terracotta Museudins les activitats impulsades per l’Àreade Desenvolupament Local de l’Ajun-tament de la Bisbal per commemorar elbicentenari de la Guerra del Francès i,molt especialment, els fets que passaren ala ciutat quan el general O’Donell la vaconquerir als francesos.

Organització de la presentació a laBisbal del documental El territori al platde Video Play Serveis.

Organització de la presentació a laBisbal del llibre Josep Irla. Memòriesd’un president a l’exili.

Ingressos de nous fons icol·leccions

Atesa la situació especial de preparaciódel trasllat a l’edifici nou, s’aturaren totsels ingressos de documents. Tot i així, esgestionà per quan sigui possible l’ingrésde dos fons nous que esperem ferfactibles enguany.

Incorporació a fons i col·lec-cions existents

Per donacions de particulars, als qualsagraïm les seves aportacions, s’han

Arxiu Comarcal del Baix Empordà. Fons de l’Arxiu. Autora: Roser Rovirola. Reunió del grup de treball,2010.

13

GARANTIRLA

CONSULTAILACONSERVACIÓ:LADIGITALITZACIÓ

DEDOCUMENTS

GARANTIR LA CONSULTAI LA CONSERVACIÓ:LA DIGITALITZACIÓ DEDOCUMENTS

Els arxius i altres centres culturals elaboren cada cop més programes per repro-duir documents per mitjans òptics. Aquesta publicació ha estat testimoni de lesactivitats de l’ACBE en relació amb aquest tema. Per exemple, l’any 2009 dèiemque havien ingressat les reproduccions de dos fons d’imatges importants, eld’Emili Casas i el de Joan Foxà, així com les d’una selecció de documents delfons municipal bisbalenc relacionats amb la Guerra del Francès. La realitat ésque des de fa tres anys es fan regularment reproduccions que responen a lanecessitat que tenen els arxius d’utilitzar les tecnologies que estan presents en eldia a dia de la nostra societat. Pensem en les noves –i no tan noves– genera-cions d’investigadors que vénen al nostre recinte acompanyats dels seus ordi-nadors i de les seves càmeres digitals o en aquells que consulten els nostresinventaris per Internet.

Cal dir que la Subdirecció General d’Arxius i Museus ha impulsat aquest procésd’incorporació de mitjans tecnològics als arxius de la Xarxa de Comarcals. L’any2010, però, aquest procés experimentà un salt qualitatiu amb la participaciódels arxius en els programes ocupacionals, en concret, en el Pla d’Ocupació deDigitalització (POD). Com altres ajuntaments de la comarca, l’Ajuntament de laBisbal d’Empordà va participar-hi amb dues persones que es van destinar al’Arxiu Comarcal del Baix Empordà per fer les reproduccions de la documentacióhistòrica del municipi.

Arxiu Comarcal del Baix Empordà. Fons de l’Arxiu. Autora: Irene Borrego. La sala de treball converti-da en sala de digitalització, 2010.

incrementat les nostres col·leccions i labiblioteca i hemeroteca auxiliars.

Ingrés de reproduccions di-gitals de fons i col·leccionsdipositades

El mes d’agost ingressaren les reproduc-cions digitals de documents municipalsreproduïts per acord dels Departamentde Cultura i Mitjans de Comunicació il’Església de Jesucrist dels Sants delsÚltims Dies (mormons).

Restauració de documents ide publicacions

S’han reproduït 385 imatges, de lesquals 167 pertanyen al fons FrancescPibernat i Vidal i la resta, a la col·leccióCruañas i Plaja. D’altres fons del nostrecentre, s’han reproduït 45 unitats docu-mentals, especialment llibres d’acords icapbreus, que corresponen a un totald’11.240 fitxers. Trobareu més informa-ció sobre digitalització a l’articled’aquesta mateixa pàgina.

14

GARANTIRLA

CONSULTAILACONSERVACIÓ:LADIGITALITZACIÓ

DEDOCUMENTS

Les velles instal·lacions del castell s’ompliren de maquinàriadestinada al POD: càmera i taula de llums noves, escànerA3, escàner aeri i tres ordinadors més amb els programarisde captura i tractament de les imatges. I, com l’arxiu éscomarcal, es va posar alguna d’aquesta maquinària a dis-posició d’altres municipis per fer les reproduccions d’aquelladocumentació que s’ha de tractar amb més cura. Com aconseqüència d’això, des de l’Arxiu Municipal de Pala-frugell van arribar vint-i-quatre capses amb llibres d’actes i elServei d’Arxiu de Palamós ens portà dos documents, tambéllibres d’actes, i els responsables municipals respectius vandestinar un treballador dels seus POD per fer les tasques al’ACBE. Al cap dels sis mesos de duració del programa ocu-pacional, el nombre total d’imatges capturades per tots elstreballadors fou de més de vint mil cinc-centes.

Aquests resultats numèrics són notables, però personalmentm’agradaria transmetre dues idees bàsiques: la importànciadels objectius i la dels procediments emprats. Començaremper aquesta última.

Com en tot pla ocupacional, aquest oferí la formació a lespersones que es contractaren. La part de formació correspo-nent a la digitalització fou organitzada per l’ACBE i integràalumnes de tota la comarca i de les comarques veïnes delGironès i de l’Alt Empordà. Les professores foren la Sra.Irene Borrego, arxivera del Consell Comarcal del BaixEmpordà, i la Sra. Conxa Saurí, arxivera de l’Arxiu

Arxiu Comarcal del Baix Empordà. Fons de l’Arxiu. Autora: Irene Borrego.Treballadores del POD, 2010.

Municipal de Palafrugell, per dos dels mòduls relacionatsamb arxivística, i una empresa especialitzada en la partmés tecnològica. Perquè, si bé és molt necessari que elsalumnes coneguin tota la part tecnològica, també és impres-cindible que sàpiguen manipular els documents, netejar-losi preparar-los per a la captura.

Per tal d’evitar la proliferació de reproduccions digitalsincontrolades i establir-ne els requisits bàsics, elDepartament de Cultura elaborà la Guia de digitalització,disponible en línia, que ofereix pautes en relació amb elsformats de conservació i de consulta, la nomenclatura il’estructura de fitxers i els passos que s’han de seguir per talque les còpies digitals resultants tinguin qualitat, es con-servin sense por de pèrdua i es puguin consultar de maneraràpida i fiable. Un d’aquests passos és la revisió visual deles imatges per fer-ne la validació, que està a càrrec delsarxivers directors dels programes. Per tant, en aquests mesosles dues arxiveres del nostre centre han revisat i validat propde vint-i-una mil imatges... Tota una feinada!

I amb quins objectius? Com sempre, des de l’Arxiu tre-ballem per conservar i oferir al públic la possibilitat de con-sultar els nostres fons amb les millors condicions possibles.Així, doncs, el primer objectiu és la preservació dels origi-nals, alguns ja restaurats, els altres amb problemes de dete-riorament evident i pendents de restauració i d’altres amb unbon estat que s’ha de procurar mantenir. El segon objectiués ampliar les possibilitats de consulta dels nostres fons perInternet des de qualsevol lloc, és a dir, augmentar la consul-ta no presencial amb avantatges evidents per als nostresusuaris. El tercer és posar a l’abast de la ciutadania docu-mentació de la qual només conservem còpia digital perquèels originals romanen en poder dels propietaris o en altrescentres culturals.

En el Pla d’Ocupació Digital, els documents històrics forenl’objectiu del Departament de Cultura. Perquè és evidentque qualsevol document pot ser objecte de reproducció di-gital, però cal establir prioritats. En relació amb la docu-mentació històrica, les tecnologies actuals ens permeten lapreservació dels documents amb garanties i la possibilitatd’oferir a la ciutadania més i millors condicions de consultai accés a la informació que contenen. Per la nostra partnomés ens cal posar tot el material digitalitzat a disposiciódels nostres usuaris i donar les gràcies a les treballadoresdel POD perquè sense el seu esforç no tindríem un nombretan gran de reproduccions dels nostres fons. Esperem since-rament que per a totes elles l’experiència hagi estat tan posi-tiva com ho ha estat per a l’Arxiu Comarcal.

M. Teresa Solé

15

ELSDOCUMENTSDEL’ARXIU

volent se farà, que a mes que Nostra Mare Santissima losretribuirà tant piadós obsequi las suplicans ho rebran perespecial gracia de la pia devoció de Vostras Magnificen-cias.

La Bisbal 31 agost de 1795

Que besen la ma a Vostras Magnificencias

Las Pabordesas de la Devoció de Nostra Señora del SantSepulcre

ACBE. Fons de l’Ajuntament de la Bisbal. Qüestions religioses,1641.

CONFRARIES BISBALENQUES

En el segle XVIII a la parròquia de Santa Maria de la Bisbalexistien dos tipus de confraries; a ambdues les motivava unobjectiu religiós, però les anomenades confraries de menes-trals eren més de caire gremial, les quals, tot i estar sota ladevoció d’un sant patró, tenien per finalitat, a més del ves-sant religiós, la defensa dels interessos econòmics dels seusassociats aplegats en un mateix ofici.

En canvi, les altres tenien una funció estrictament piadosa jaque llur activitat anava adreçada a retre culte públic a Crist,a la Mare de Déu o a un sant de la seva devoció, el qualprenien com a patró i en divulgaven les virtuts i miracles, elveneraven en diversos actes o paralitúrgies i a la vegadapodien prendre exemple de la vida de santedat d’aquestseu patró.

A cada confraria se li destinava, a l’església parroquial,una capella amb el seu corresponent altar i retaule. El nom-bre d’associacions i la manca d’espai, tanmateix, feia quedues o tres confraries haguessin de compartir una solacapella. En diades i actes litúrgics de gran solemnitat elsrepresentants de les confraries es col·locaven, amb lesseves respectives banderes, a les tribunes o balcons que hiha als costats de l’ampla nau de l’església parroquial.Cadascuna d’aquestes associacions també concorria cor-porativament a la gran processó del Corpus Christi on elconfrares assistien amb els seus abanderats i les sevessenyeres que identificaven el grup durant la desfilada.

Les confraries estructuraven en gran part la vida parroquialja que les seves celebracions religioses i també lúdiquesconfegien implícitament el calendari anyal d’actes.

ELS DOCUMENTS DE L’ARXIU

Carta de les pabordesses de la confraria de NostraSenyora del Sant Sepulcre als regidors de l’Ajuntament dela Bisbal de l’any 1795.

TRANSCRIPCIÓ

Magnifichs Señors

Las Pabordessas de la Devoció de Nostra Señora del SantSepulcre de la Santa Iglesia Parroquial ab la mes atentaveneració rendidament exposan y participan a VostrasMagnificencias com lo dia 8 del proxim vinent mes Deuvolent se celebrarà la festa de la Nativitat de NostraSantissima Mare desitjant que esta sia ab lo lluiment lo mesposible de nostra part rendidament suplicam a VostrasMagnificencias que si es de son agrado se dignian autori-sar y honrrar dita festa ab la sua asistencia tant en losolemne ofici y sermó com en la solemne professó que Deu

Arxiu Comarcal del Baix Empordà. Fons de l’Ajuntament de la Bisbal.

0712/2011Desembre 2011Edició: 800 exemplarsCoordinació: Xavier RocasTerracotta MuseuSis d’Octubre, 99 - 17100 La Bisbal d’EmpordàTelèfon: (+34) 972 64 20 67 - terracottamuseu@labisbal.catPortada: Terracotta Museu. Cànter o mesura de vi (1749). Fotografia: Eduard PunsetDipòsit legal: GI-1333-2011

Aquests grups devocionals, femenins o masculins, es governaven per les pabordesses o pels pabordes, és a dir, per unsquants membres de la confraria elegits per tenir cura del seu bon funcionament, d’acaptar per al manteniment del culte,d’administrar-ne l’economia com ara els censos que tenien establerts i les almoines que rebien, de conservar la capella i elretaule en bon estat i d’organitzar les festes patronímiques que els eren pròpies amb novenaris, sermons, misses solemnes,processons, etc.

LA CONFRARIA DE NOSTRA SENYORA DEL SANT SEPULCRE

Era una de les poques confraries formada exclusivament per dones. Hom la coneixia també per confraria de la Mare de Déui els Dotze Apòstols perquè en el seu retaule Maria i els apòstols eren representats iconogràficament davant d’un sepulcrebuit. La capella que tenien assignada estava situada en el primer lloc a mà esquerra del presbiteri de l’església parroquial.

La seva festa patronímica se celebrava el quinze d’agost, altrament dita la festa major. Un dels actes més importants de laqual va ser una solemne processó; per a aquesta processó les pabordesses guarnien un llit amb tafetà que portaven durantel recorregut pels carrers de la Bisbal i on es mostrava una imatge de Maria dormint, figurant esperar la seva assumpció alcel portada per un estol d’àngels, tal com ho marcava la tradició de l’Església catòlica.

Una altra de les festes que organitzaven les dones de la confraria era el dia vuit de setembre, diada que l’Església celebrael naixement de Maria. Ens en resta el testimoniatge de la carta de les pabordesses adreçada al Consell municipal quepubliquem aquí en facsímil i la corresponent transcripció. Cal veure en la missiva el protocol i el to reverencial, gairebé fi-lial, propi de l’època, que utilitzen aquestes dones per dirigir-se a les autoritats municipals amb el tractament de “Magnifichsseñors” o “Vostras Magnificencias” i expressions com “ab la mes atenta veneració rendidament”, “rendidament suplicam”,“las suplicans ho rebran per especial gracia de la pia devoció de Vostras Magnificencias” i, sobretot, en la salutació final“que besen la ma a Vostras Magnificencias”, usant la forma d’abreviatures.

A més d’aquest document n’existeixen altres que ens remarquen la categoria que hom donava a la festivitat mariana quedurava dos dies (7 i 8 de setembre) amb balls a la plaça major i una processó on figuraven els gegants, el drac i l’àliga.

Des de temps molt reculats i fins abans de la Guerra Civil, l’any 1936, a la Bisbal d’aquesta diada en deien la festa peti-ta; una commemoració festiva que avui s’ha ben perdut.

Jordi Frigola i Arpa