8/13/2019 Curial e Guelfa Litcat Carbonell

1/4

El rnrit de les novelles catalanes tamb la seva novetat,consistno Solamenten aprofitar les dades que la realitat elsfornia i transformar-lesen titeratura, sin tamb en obrir elcamp narratiu cavallerescncorporant-hi es troballesdels prosis-tes italians,sobretotde Boccaccio els seusseguidors.Novellesd aquestgnereno eSdonen solamenta Catalunya,i en aquest sentii s bo de recordar la novella francesaLe petitlehan e Saintr 1456) d Antoine de la Sale de caracterstiquessemblantsa les nostresgrans obres,especialmnt les del Ca-rial-, i tamb I extrem final de tota aquestamanerade noveHar,superada ampliada per Cervantesal Quiiote, amb el qual hom.oi utt.nyalar,-amb ielativa exageraci,el naixementde la no-vel la moderna.

Curial e GelfaL autoria del Curial s, sensdubte, el ms gr anenigmaquet plantejat la l i teratura medieval catalana,di f c i l d expl icar

donada la vlua d aquestanovel{a. Noms podenr afirnrar quefou escritaal ms tard vers I any 1462, tal vegadaper un perso-natgede la cria, possiblement n notari . El que s s cert , detotes maneres,s que I autor demostraconixerprou b els l locson situa I acci, i alguns dels personatges ue apareixen a lanoveHa, ocumentats istricament, orroborenaquestampressi.Pel que fa al Monferrat, les dadesquc ens proporciona an pen-sar que el conegu, ossiblement travsde contactes elacionatsamb el mn delsmercaders, urant el governde Joan IV Paleleg(1445-1464).Val a dir, perd, que Ia qest ino ha cstat nraiabandonada actualmenthom treballaen aquesta asca.La noveHaest dividida en tres l l ibrcs cada un dcls qualst una prpia configuraci.El prinrer narra a infncia I educacid un jove vailet acoll i t a la cort de Monferrat i protegit i privi-legiat per una dama, la Gelfa, qui en fa el nli l lor cavallerde Jacort. Per tal d ajudar un cavaller,enrprdnun viatgea Austria,onen combat a ultrangadesll iura a duquessa Ostalricde lcs acu-sacionsd uns envejosos.Aquest episodi recull essencialmcntlatenrticade la l legendaque conta l)esclot de l all iberamentdeI emperadriu d Alemanva pel comte de Barcelona.Contempor-niament,Curial s objected acusacions emblan,tser part d unst46

8/13/2019 Curial e Guelfa Litcat Carbonell

2/4

envejososmonferratesosdegut a les seves elacions amb la sevaprotector a.L anunci del torneig de Melun -llibre segon- i els proble-mes que se li plantegena la cort arran d aquest conflicte, el me-nen a Franga. All esdevel >untamentamb el rei Pere el Gran, que hi va d incdgnit -reproduint eldesafiamentde Bordeus- combatent sota I estendardcatal. LaGelfa, mentrestant, rep notcies sevesper mitj de la donzellaFesta, que sempre l acompanya, i pel seu preceptor Me,lcior dePando -transposici de I autor. Assabentadade les seves rela-

cions amb I;aquesis, illa del duc de Baviera, trenca tota relaciamb Curial. Aquest, sol, i passades es glries del torneig, eslliura a una vida disbauxada ertica.

Perduts els favors de la Gelfa, Curial viatja a Terra Santa iposteriorment a una llarga estadaal Parns.De retorn a Gnovanaufraga a les costesafricanes. Captiu, esquivar per fidelitat ala Gelfa els amors de Cmar, filla d un ric mercader de Tunisque I ha comprat com a esclau. Aquestes escenes estaquenperuna gran sensualitt, d acord amb I exotisme de l localitzacigeogrfica.Aconseguida la llibertat, Curial veng el turc i les cortseuropeesse l disputen.Al torneig del Puig de Nostra Dona, der-rota el duc d Orleans, marit de Laquesis, i es reconcilia amb laseva antiga protectora.Amb les noces,convertit en prncep d O-range, finalitza la novella.Aquest resum de I argument -que donem aqu de formaprou detallada, malgrat I esquematisme, er tal com s una obrano massa divulgada i que ha patit sempre d una desfavorablecomparaci amb el Tirant- pot fer sospitar,com de fet ha suc-ceit, que.es tracta d una novella sentimental.Ara b, si pode,mdir que el Curial s una novel lacavalleresca sprincipalment per-qu aquest aspectepriva sobre tots els restantsno d una maneraquantitativa, sin de forma qualitativa, jerrquica.No s el nom-

bre de combats el f,et que ho determina, ans llur funci en elcontext de la novel la; el combat no s un fi -l objecte de lanovel lano s descriure un seguit inacabab,le e fets d es-,sin un medi -l objecte s ,la cavalleria-, al mateix temps con-cret -una classe de cavalleria sustentadaper unes estructu-147

8/13/2019 Curial e Guelfa Litcat Carbonell

3/4

res narratives specfiques- es que fan que sigui una novel lacavalleresca no cap altra cosa.Al seglexv I aventura a nos una ra de viure per a la classe els cavallers om ho po-gusseranteriormen-t,in a ra d sser e la noveHa. qesttrasllat mplicauna modificaci substancialelsgnere, oherent-ment amb el nou tipus d entendreel fet narratiu. Desproveidaja de connotacions e caire metafsic essencialista,ot entraren I espai dispers de la prosa. Objeote, doncs, de literatura,el seu horitz es configura diversament: msntre bona part dela gestas oblida, d altres factors que ocupaven un discret llocadquireixenmajor relleu en oertamanerae,lmn s amplia.El Curial s, de fet -i tamb-, una novellaburgesa,puixcom s la histria d una ascensiwcial aconseguidamitjanEantla cavalleria.Si, des d una pticacavalleresca, l final, tan tpi-camentburgs,podia ssersorprenentde la mateixamaneraque ho s el inal del Trant-, nosaltres em de pren-dre els factorsd aquestamena com una prova ,ms e la moder-tat del text. NoveHaburgesa modernavol dir novel la ealista,o, ms ben d,it, totalitzant.En efecte, ?autorno solamentanalitzai justificael msevident,els e tsd arms, lapart externaquepos-sibi,lita ascensidel vailet i les derivacionseconmiques elsprogressos ocialsde Curial, un que tamb, aix s impo rtan-tssim, l2autorprocura d analitzar, o millor, descriure, es causespsicolgiques travsde les quals poder justificar a bastamentel carctercontrovertit de I heroi.

Aquest darrer aspecteens situa davant un dels problemesms debatuts de I obra. Hom ha destacat constantmenta fortai fins i tot modlicaunitat constructivadelCurial, per,en canvi,hom ha criticat, a cops despectivament, ls passatges llegricsde la novel{a, sobretot pel que afecta a I inici del tercer llibre,marcatper la intervenci e les muses ,la configuraci l legrica.Mentre,per una banda,cal prendre aquestes >com una mostra de la voluntat de I autor per ma rxard acordamb els gustosrenaixentistes, er una a,ltrahem de considearque, en realitat, no sn tals, sin que vnena demostrarel quehem anat dient: l ampliacidel mn novellescamb la incorpo-raci6 de la psicologia,ee, en el mn medieval,passava,orgo-sament,per I exposigiaHegrica.Aix, doncs, si per un costat l aHegoriadetura la narraci,148

8/13/2019 Curial e Guelfa Litcat Carbonell

4/4

per I altre la complementa. l lector no solamentha d entendrei gaudir unes avenfures, ns conixerel protagonista aquestesaventures., tamb,acostar-se I autor que,encara gnot,subjaudarrera a lletra.Aquestplantejamentota el Curiald unapatentmodernitat.Ara b, els lmits aquestamodernitat n,bviament, pis-temolgics, ens aiuden a valorar a mbprecisi esforg ue lanoveHa epresenta la seva mportncia istrica.Val a dir, tam-b,quesn cilmentdentificablesn concret n el terrenyqueenspernretiade fer I apologiadel carcter nnovadorde I obra.Enefecte, estretadependncia e la psicologiade I obscur mnastrolgicarrela profundamentel Curial e Gelfa en les are,nescanviants e la darreraEdat Mitjana.En aquestsentit, recordemque Curial es troba vinculat alsigne de Leo -du un lle al seu escut,smbol gelf d altrabanda- i aix justificarels bandejamentssicolgics ue patiael personatgen virtutde la caracterologiaueconfigura l signeastrolgic.Des d un altre punt de vista, per tal de completarel quehavemdit sobre leslletresde batalla,el Curial ensproporcionaprcciosos xemples assimilaci ovellstica aquestpeculiargnere. n efecte, a incorporaci arrativade ,l estructurae leslletrcsde batalla tamb d algunes aracterstiquesstilstiques,intcrv com un eficag ac.tord economianarrativa,car permetd evitarsuperflutats conf.erir la narraciun nou elementdetensi.Per, al mateix emps,hi interven un procsd intertex-tualitat, rcies l qualel lectorse sentprojectat la realitat ueconcix, retornatal textcomprovant reafirmanta versemblangadel que est legint. Aquestprocsque s operaper la presnciao cl ress un text en un altre,vinculael lectora Ia histriadelCural, no hi ha cap menade dubteque s un factor-i unrecurs- que propicia a participaci el lectoren la ficci ite-rria.El que acabem e dir ens ajudaa comprendrel interessantfenonlen e la noveHaavalleresca.s tracta,en definitiva, unanarrativa ue aprofitaelcments e procednciaiversa, o sem-prc sancionatser la tradici iterria, ls qualssn sotmesosuna novaconsideracistructural. e tot aixd no en sorgeix ngnere brid --+l Curial no t model-, ans un gnere ou: lanoveHa avalleresca.

t49