CONTEXTUALITZACIÓ I ANÀLISI DE LES

ELECCIONS DEL 18 DE NOVEMBRE DE 1990

A LA R. S. DE BÒSNIA I HERCEGOVINA

Tesi doctoral realitzada per: VIRTUTS SAMBRÓ i MELERO

Dirigida per: Dr. FRANCISCO VEIGA RODRÍGUEZ

Universitat Autònoma de Barcelona

Departament d’Història Moderna i Contemporània

Bellaterra 2009

1

“ ...da će biti Bosne sve dok ima ljudi koji u nju vjeruju”

“... existirà tot Bòsnia mentre hi hagi gent que cregui en ella”.

Branko Mikulić (1928 -1994) cap del Consell Executiu Federal Iugoslau (1984 - 88)

------------

„...došlo [se] u situaciju u kojoj mi je bliži moj nacionalista nego komunista iz druge republike sa

kojom je moja u zavadi“

“... [s’ha] arribat a la situació en la qual m’és més proper el meu nacionalista que no pas el

comunista d’una altra república amb la qual la meva es troba en discòrdia”

Nikola Ljubičić (1916-2005) a Raif Dizdar (1926) en una reunió el 1988, respectivament

membre de la presidència federal iugoslava i president de la mateixa.

------------

Došao si ovdje

Gdje je najnezahvalnije bilo doći

Ovdje gdje je najlude bilo doći

Ovdje gdje je ipak najjunačkije bilo nići

Jer ovdje se ne živi samo da bi se umrlo

Ovdje se i umire

Da bi se

Živjelo

Mak Dizdar ( 1917 - 1971 )

Has vingut aquí

On era el més desagraït venir

Aquí, on era els més boig venir

Aquí, on malgrat tot era el més heroic per morir

Perquè aquí no es viu tant sols per morir-se

Aquí es mor

Perquè es

Visqué

Mak Dizdar ( 1917 - 1971 )

2

Za Ahmeta, Allah rahmetli, i svi ko i su branili Bosnu iz tolerancije perom i, naj

žalosni, puškom

(A Ahmet, amb Déu sigui, i a aquells que van defensar Bòsnia des de la

tolerància, amb la ploma i, malauradament, el fusell).

3

Metodològicament la tesi doctoral que tot seguit es presenta és fruit de més

de 15 anys de contacte i convivència amb bosnians i demés gent provinent de

l’antiga Iugoslàvia, residents a Catalunya. Com també de llargues estades a

Bòsnia i Hercegovina. En aquest temps l’aprenentatge de la llengua ha estat

constant, fins arribar al límit de percebre els subtils matisos que fan possible

discernir entre la documentació treballada, i optar per la més apropiada,

identificant la zona geogràfica de procedència dels interlocutors o quina era la

seva tendència política sense que ho especifiquessin, elements cabdals en

l’anàlisi per a l’obtenció d’hipòtesis.

Precisament per aquest bagatge adquirit un dels objectius que s’ha proposat

acomplir aquest treball és la recopilació de documentació original inèdita o

publicada només en l’idioma propi, donada la vàlua que això significa per a

futures recerques, i més concretament quan la llengua d’aquella zona és tant

poc prodigada entre el món científic occidental, sigui quina sigui la branca.

D’aquesta manera és tant important la informació que es troba en el volum

central de la tesi com en els seus annexos, on a més s’ha afegit un estudi

estadístic propi sobre la població bosniana que ajuda a la comprensió de certes

parts del text.

Respecte als postulats teòrics o hipòtesis que es plantegen en l’obra s’ha de

ressaltar que es basen en aquesta documentació que s’aporta, a més de

recolzar-se en tota una literatura específica del tema, en especial en obres i

autors de la zona, molts cops poc o gens coneguts a casa nostra o, per

extensió, entre els estudiosos occidentals.

En quart lloc fer esment de l’objectiu específic del treball que no ha estat

altre que intentar situar en el seu context històric les eleccions celebrades el 18

de novembre de 1990 a la República Socialista de Bòsnia i Hercegovina,

llavors part integrant de la República Federal de Iugoslàvia, i analitzar el perquè

dels resultats obtinguts.

No és un estudi de les eleccions en tota la seva complexitat degut a tres

problemes derivats del conflicte bèl·lic recentment esdevingut (1992-1995) en

4

aquell, avui, estat. Un és el fet de la desaparició, ocultació o destrucció de bona

part dels documents, l’altre la mort, desaparició o exili (molts d’ells als EUA o a

Austràlia) d’un nombre important dels protagonistes i pel que respecte als

supervivents encara radicats al país, la manca de col·laboració ha estat

generalitzada, amb honroses excepcions. En tercer lloc, però no menys

important, la inseguretat en certes zones del país on l’investigador o

investigadora, arriba a ser amenaçat físicament si persisteix seguir amb el

treball.

Tenint en compte aquests aspectes la tesi que tot seguit es presenta resta

oberta, esperant que el pas del temps obri la porta no només als arxius sinó

també a la comprensió i tolerància envers la vella tasca de recuperar la

memòria històrica, de la qual tant es parla avui al nostre país, per a encarar un

futur on els antics errors siguin esmenats o si més no posats en evidència. És

amb aquesta intenció que el present escrit pretén ser la base de futures

recerques més reeixides i concloents.

5

ABREVIATURES

AVNOJ: Antifašističko Viječe Narodno Oslobodilačko Jugoslavije (Consell Antifeixista Nacional d’Alliberament de Iugoslàvia)

BiH: Bosna i Hercegovina (Bòsnia i Hercegovina)

DSS: Demokratski Socijalističko Savez (Lliga Democràtica Socialista)

FMI Fons Monetari Internacional

FRNRR i

SAPK

Fond za Razvoj Nedovoljno Razvijenih Republika i SAP Kosovo

(Fons per al Desenvolupament de les Repúbliques

Insuficientment Desenvolupades i la Regió Autònoma Sèrbia de

Kosovo)

HDZ Hrvatska Demokratska Zajednica (Unió Demòcrata Croata)

JNA Jugoslovenska Narodna Armija (Exèrcit Popular Iugoslau)

NDH Nezavišena Država Hrvatska (Estat Independent Croat)

NO Narodna Odbrana (Defensa Popular, més correntment traduïda

com a Defensa Territorial)

FSRJ

(RSFI)

Federativna Sicijalistička Republika Jugoslavije (República

Socialista Federal de Iugoslàvia)

SDA Stranka Demokratski Akcije (Partit d’Acció Democràtica)

SDS Srpska Demokratska Stranka (Partit Serbi Democràtic)

SIZ Samouprave Interese Zajednice (Unitat d’Interès Col·lectiu)

SKJ / LCI Savez Komunistički Jugoslavije / Lliga Comunista de Iugoslàvia)

6

SKJ-SDP Savez Komunistički Jugoslavije-Socijal Demokratska Partija o

Stranka Demokratskih Promijena (Lliga Comunista de Iugoslàvia-

Partit Socialdemòcrata o Partit dels Canvis Democràtics)

SRSJ Stranka Reformskih Snaga Jugoslavije (Partit de les Forces

Reformistes de Iugoslàvia)

SSO-DS Savez Socijalistička Omladina - Demokratski Savez (Lliga

Socialista de la Joventut - Lliga Democràtica)

SSRN Socijalistički Savez Radnog Snaga (Lliga Socialista de la Força

Treballadora)

UDB Uprava Državne Bezbjednosti (Direcció de la Seguretat de

l'Estat). Policia política

URSS Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques

7

ÍNDEX

PRIMER VOLUM Agraïments.............................................................................................................. 16 Metodologia.............................................................................................................. 17 La R. S. de Bòsnia i Hercegovina............................................................................ 20 Introducció................................................................................................................ 25

I. Antecedents: la constitució de Kardelj (1974)................................................ 29 1. Les constitucions anteriors a 1974: canvis i conseqüències.................. 30 2. La constitució de 1974............................................................................ 34 3. La constitució de la R. S. de Bòsnia i Hercegovina 1974....................... 39 Conclusions........................................................................................... 42

II. La mort de Tito............................................................................................... 44 III. Any 1980: inici del postitoisme....................................................................... 49

1. El monopartidisme i l’exèrcit................................................................... 50 2. L’economia............................................................................................. 51 3. El marc exterior i Iugoslàvia................................................................... 54 4. Bòsnia dins el context iugoslau.............................................................. 55 IV. La dècada dels anys 80................................................................................. 67 Bòsnia dins el context iugoslau.............................................................. 69 1. L’economia i la població......................................................................... 69 2. La vessant política.................................................................................. 85

V. La via política dels “afers”.............................................................................. 90 1. Antecedents en l’època de Tito.............................................................. 90 2. Els “afers” de la dècada dels 80: .......................................................... 97 2.1. “El Procés de Sarajevo” (1983)................................................... 97 2.2. El cas de Vojslav Šešelj............................................................. 106 2.3. El cas de Vuk Drasković ........................................................... 107 2.4. L’afer dels “Ilidžanci”................................................................. 108 2.5. L’afer “Moševac”: ...................................................................... 116 2.6. L’afer “Neum”............................................................................ 119 2.7. L’afer “Agrokomerc”................................................................... 120 2.8. L’afer “Kecmanović”:................................................................. 125 Conclusions............................................................................................ 126 VI. Els dos últims congressos: el X del SKJ BiH i el XIV del SKJ........................ 130

1. El X Congrés del SKJ BiH...................................................................... 130 2. El XIV Congrés Extraordinari del SKJ.................................................... 132 3. Iugoslàvia després del Congrés fallit...................................................... 133 VII. El procés de reformes legislatives.................................................................. 137

1. Les esmenes constitucionals.................................................................. 138 2. Procés de canvis legislatius................................................................... 138 3. Creació de les institucions de control del procés electoral..................... 146 4. Les candidatures a la Presidència.......................................................... 154 5. Creació de les Unitats Electorals de Votació i les seves meses............ 157 6. Disposicions per al govern constituent sortit de les urnes...................... 157 7. Les llistes de candidats a les dues cambres del parlament, als

parlaments d’opština i al parlament de la ciutat de Sarajevo.................

159 8. El cens electoral i el cens d’habitants..................................................... 160 9. La resolució dels resultats...................................................................... 160

8

VII. Els partits........................................................................................................ 161 1. Denominació, programes i ideologies..................................................... 164 1.1. Udruženje za Jugoslavensku Demokratsku Inicijativu................ 164 1.2. Demokratska Partija BiH/ Partit Democràtic de BiH.................... 165 1.3. Demokratska Stranka BiH (Tuzla)............................................... 167 1.4. Demokratski Socijalistički Savez BiH.......................................... 167 1.5. Ekološki Pokret “Zelenih“............................................................ 169 1.6. Hrvatska Demokratska Zajednica............................................... 172 1.7. Jugoslovenski Pokret za Rad-Solidarnost Ravnopravnost......... 176 1.8. MBO: Muslimanska Bošnjačka Organizacija.............................. 178 1.9. Narodna Demokratska Stranka “Gajret”..................................... 180 1.10. Narodna Stranka “Bosna”.......................................................... 180 1.11. Radnička Demokratska Stranka-Stranka Federalista ............... 181 1.12. Savez Komunista BiH-Socijalistička Demokratska Partija

(Stranka Demokratskih Promjena)............................................

182 1.13. Savez Reformskih Snaga Jugoslavije za BiH............................ 185 1.14. Savez Socijalističke Omladine-Demokratski Savez BiH............ 187 1.15. Savez Socijalističke Omladine-Liberalna Stranka BiH............... 188 1.16. Socijaldemokratski Savez BiH.................................................... 189 1.17. Stranka Demokratske Akcije...................................................... 190 1.18. Srpska Demokratska Stranka BiH.............................................. 193 1.19. Srpski Pokret Obnove................................................................ 200 1.20. Seljačka Radnička Stranka......................................................... 200 1.21. Stranka Privatne Inicijative.......................................................... 201 2. Anàlisi general dels partits....................................................................... 203 Conclusions.................................................................................................. 207 Quadre de coalicions i mapes de candidatures a la Cambra de les

Opštines....................................................................................................... 211 Geografia de les candidatures...................................................................... 214 IX. Precampanya i campanya electoral............................................................... 225

Introducció.............................................................................................. 226 1. Els medis................................................................................................ 228 1.1. La premsa.................................................................................... 228 1.2. Televisió i ràdio............................................................................ 228 2. Materials de propaganda electoral...................................................... 233 3. Els continguts ideològics........................................................................ 234 3.1. Els missatges ideològics a través dels eslògans......................... 234 3.2. La doble campanya subliminal..................................................... 238 3.2.1. Esdeveniments aparentment inconnexos......................... 238 3.2.2. Incidents i altercats socials contra la convivència............. 240 4. Precampanya i campanya...................................................................... 244 4.1. Presentació, orientació i estratègia.............................................. 244 4.2. Una crisi en campanya: el SDA i l’aparició del MBO.................... 248 4.3. Reacció de l’electorat davant de la campanya............................. 251

X. Els resultats electorals................................................................................... 256 1. Eleccions a la Presidència...................................................................... 257 Introducció.................................................................................... 257 1.1. Resultats de la votació per a ocupar els càrrecs de la

presidència col·lectiva..................................................................

260 1.1.1. Resum dels resultats per a ocupar els dos representants 293

9

de la nacionalitat Musulmana........................................... 1.1.2. Resum dels resultats per a ocupar els dos representants

de la nacionalitat sèrbia...................................................... 296 1.1.3. Resum dels resultats per a ocupar els dos representants

de la nacionalitat croata.................................................... 300 1.1.4. Resum dels resultats per a ocupar els dos representants

de les altres nacionalitats i pobles.................................... 303 2. Eleccions per a la formació del Parlament Republicà........................... 304 2.1. Cambra dels Ciutadans............................................................... 304 Introducció.................................................................................... 304 Els resultats a la Cambra de Ciutadans:...................................... 305 2.2. Cambra de les Opštines............................................................... 313 Introducció.................................................................................... 313 Els resultats a la Cambra de les Opštines................................... 314 3. Eleccions als parlaments de les opštines............................................... 317 Introducció............................................................................................. 317 Resultats dels parlaments de les opštines............................................ 317 4. Eleccions al Parlament de la Ciutat de Sarajevo.................................... 322 Introducció:............................................................................................ 322 Els resultats al Parlament de la Ciutat de Sarajevo.............................. 324 La geografia dels resultats.................................................................... 327 XI. 1991: Any postelectoral.................................................................................. 330

1. El marc iugoslau postelectoral.................................................................. 330 2. Bòsnia després de les eleccions multipartidistes .................................. 333 Introducció............................................................................................. 333 La formació de les noves institucions de poder..................................... 334 3. Bòsnia entre gener de 1991 i el 6 d’abril de 1992.................................. 338 3.1. La política del SDA...................................................................... 338 3.2. La política del SDS...................................................................... 340 3.3. La Política del HDZ...................................................................... 347 3.4. La política iugoslava i Bòsnia...................................................... 349 3.5. El posicionament del poble bosnià.............................................. 353 3.6. L’ exèrcit iugoslau i la república de Bòsnia.................................. 358 3.7. El referèndum per a la independència de Bòsnia......................... 360 XII. Anàlisi dels resultats........................................................................................ 371

A/ Els tres factors principals observats......................................................... 372 1. Els resultats segons la composició nacional........................................ 372

1.1. Les eleccions a la presidència..................................................... 372 1.2. Les dues cambres del Parlament................................................ 374 1.2.1.La Cambra dels Ciutadans ................................................ 374 1.2.2. La Cambra de les Opštines................................................ 379 1.3. Parlaments de les Opštines........................................................... 382 1.4. El parlament de la ciutat de Sarajevo............................................ 385 2. Les eleccions i els afers........................................................................ 386 2.1. Les eleccions a la presidència..................................................... 386 2.2. Les dues cambres del Parlament................................................. 389 2.2.1. La Cambra dels Ciutadans................................................. 389 2.2.2. La Cambra de les Opštines................................................ 390 2.3. Parlaments de les opštines.......................................................... 391 2.4. El parlament de la ciutat de Sarajevo......................................... 391

10

3. La davallada dels partits sortits de la disgregació de la Lliga dels Comunistes Iugoslaus ........................................................................ 392

3.1. Les eleccions a la presidència....................................................... 392 3.2. Les dues cambres del Parlament.................................................. 393 3.2.1. La Cambra dels Ciutadans................................................. 393 3.2.2. La Cambra de les Opštines................................................ 393 3.3. Parlaments de les opštines............................................................ 395 3.4. El parlament de la ciutat de Sarajevo........................................... 396 B/ Altres factors que influïren en la intenció de vot.................................... 397 1.La relativa importància de la històrica dicotomia entre món rural i món

urbà........................................................................................................... 397 2. La teoria del “komšiluk” i els resultats................................................... 400 3.La influència dels esdeveniments a les repúbliques de Croàcia i

Eslovènia després de les respectives eleccions....................................... 403 3.1.Triomf del HDZ guanya a Croàcia i les seves conseqüències

entre la població sèrbia de la república............................................... 405 3.2.La coalició DEMOS guanya a Eslovènia i posteriorment es

realitza un plebiscit per a l’autodeterminació........................................ 407 4.La memòria dels fets de la segona guerra mundial i les represàlies de

la posguerra.............................................................................................. 408 5.L’escasa influència de la política de Slobodan Milošević i la

importància d’un partit propi serbi (SDS) 412 6.La composició i situació de la cúpula de poder de la Lliga dels

Comunistes de Bòsnia i Hercegovina (SK BiH)........................................ 413 7.La possibilitat d’un pla premeditat d’intenció de vot.............................. 415 C/ Conseqüències derivades dels resultats................................................. 416 1.Els partits nacionalistes obtenen millors resultats quan més proper al

ciutadà és el nivell de les eleccions.......................................................... 416 2.Els musulmans els menys nacionalistes............................................... 415 3.La divisió musulmana i el fracàs del MBO............................................. 418 4.El fracàs dels partits iugoslaus.............................................................. 419 5.La inexistència de partits bosnians i els nuls resultats dels així

anomenats................................................................................................ 420 6.El fracàs del moviment reformista (SRSJ) del president iugoslau Ante

Marković .................................................................................................. 420 7.La coalició com a solució a l’equilibri nacional...................................... 422 XIII. Conclusions...................................................................................................... 424 1. Negació d’una nacionalitat bosniana.................................................... 424 2. La crisi econòmica i la crisi política....................................................... 427 3. Intents de destrucció de la cohesió social de Bòsnia: els afers........... 430 4. Fracàs del iugoslavisme....................................................................... 434 5. Les opcions electorals.......................................................................... 438 Conclusions finals......................................................................................... 438 Bibliografia i documentació........................................................................................ 443 Bibliografia.................................................................................................... 443 Diaris, setmanaris i revistes.......................................................................... 449 Documentació en xarxa................................................................................ 450 Material inèdit............................................................................................... 452 Entrevistes.................................................................................................... 452 Vocabulari específic................................................................................................... 454

11

SEGON VOLUM ANNEXOS

I. Documents d’Economia i Població................................................................. 3 a) Repartiment poblacional per opštines en el cens de 1991.................... 4 b) Repartiment poblacional per opštines en el cens de1981...................... 6 c) Les opštines agrupades per grups de població total i superfície............ 8 d) Població per grups d’edat, segons cens de 1991................................... 15 e) Nombre de treballadors per sector de producció (1989)........................ 18 f) Nombre total de treballadors i percentatges en el sector social

(autogestionari) i el privat (1989).............................................................

21 g) Comparació de dades dels rendiments personals totals entre els anys

1979, 1989 i 1990 (en milers de dinars).................................................

23 h) Emigració bosniana a l’estranger per opštines. Comparació dels

censos dels anys 1981 i 1991................................................................

25 i) Afiliats al partit de la Lliga dels Comunistes Iugoslaus l’any 1980............. 27

II. Les candidatures a les dues cambres del parlament, segons consta a “službeni list S. R. Bosne i Hercegovine”.......................................................

28

A. Candidats a la Cambra dels Ciutadans................................................. 29 1.- Unitat Electoral Banja Luka ........................................................... 29 2.- Unitat Electoral de Bihać................................................................ 32 3.- Unitat Electoral de Doboj............................................................... 34 4.- Unitat Electoral de Mostar.............................................................. 37 5.- Unitat Electoral Sarajevo................................................................ 40 6.- Unitat Electoral Tuzla..................................................................... 45 7.- Unitat Electoral Zenica................................................................... 49 B. Candidats a la Cambra d’Opštine.......................................................... 52

III. Els documents d’ERC-ZIPO sobre els resultats del 18/11/1990 a les dues cambres del parlament i a la presidència col·lectiva......................................

69

1.- Unitat Electoral Banja Luka .................................................................. 78 2.- Unitat Electoral de Bihać....................................................................... 132 3.- Unitat Electoral de Doboj....................................................................... 156 4.- Unitat Electoral de Mostar..................................................................... 186 5.- Unitat Electoral Sarajevo....................................................................... 246 6.- Unitat Electoral Tuzla............................................................................ 327 7.- Unitat Electoral Zenica.......................................................................... 387 Ciutat de Sarajevo...................................................................................... 426 IV. Llistes de les candidatures a alguns parlaments d’opština........................... 438 V. Material de propaganda de la campanya electoral....................................... 458

a) fulletó de propaganda del SPI................................................................ 459 b) fotografia dels candidats nacionalistes................................................... 463 VI. Exemples de la trajectòria d’alguns candidats durant la guerra de Bòsnia

(1992-1995)...................................................................................................

464

12

Índex de mapes 1r. Volum

La divisió político-administrativa de Bòsnia fins el 1992.......................................... 20 Distribució de la població en nacionalitats majoritàries segons el cens de 1991.... 22 Indústria i mineria a Bòsnia i Hercegovina............................................................... 76 Opštines on es va presentar el partit DSS (Cambra de Ciutadans)......................... 214 Opštines on es presentà el partit SSO (Cambra de Ciutadans)......................... 214 Opštines on es presentà el partit: SRSJ (Cambra de Ciutadans)............................ 214 Opštines on es presentà coalició EKO Pokret “Zeleni”-SSO-DS (C. de Ciutadans). 215 Opštines on es presentà el partit DP Mostar (Cambra de Ciutadans).................... 215 Opštines on es presenten els partits: SPI; DS Tuzla-RDS-S i SJ (C. Ciutadans) 215 Opštines on es presentà el partit: MBO (Cambra de Ciutadans)............................. 216 Candidatures i Coalicions del partit SK-SDP (Cambra de les Opštines)................. 217 Candidatures i Coalicions del partit SRSJ (Cambra de les Opštines)..................... 218 Candidatures i Coalicions del partit DSS (Cambra de les Opštines)....................... 219 Candidatures i Coalicions del partit SSO-DS (Cambra de les Opštines)................. 220 Candidatures Independents (Cambra de les Opštines)........................................... 221 Candidatures i Coalicions del partit SPI (Cambra de les Opštines)......................... 221 Candidatures i Coalicions del partit SJ (Cambra de les Opštines).......................... 221 Candidatures i Coalicions del partit EKO “Zeleni” (Cambra de les Opštines).......... 222 Candidatures i Coalicions del partit SDR (Cambra de les Opštines)....................... 222 Candidatures del partit DS (Cambra de les Opštines)............................................. 222 Candidatures del partit MBO (Cambra de les Opštines).......................................... 223 Candidatures de partits diversos: Seljačko Radmička Stranka, Socijalistička Partija BiH; etc.(Cambra de les Opštines)...............................................................

223

Candidatures del partit SDA (Cambra de les Opštines)............................................ 224 Candidatures del partit HDZ (Cambra de les Opštines)............................................ 224 Candidatures del partit SDS (Cambra de les Opštines)........................................... 224 Opštines que patiren més altercats contra la convivència al llarg de l’any 1990 ..... 243 Unitats Electorals..................................................................................................... 259 Resultats a la presidència per la nacionalitat musulmana....................................... 293 Resultats a la presidència per la nacionalitat sèrbia................................................ 296 Resultats a la presidència per la nacionalitat croata................................................ 300 Resultats a la presidència per altres pobles i nacionalitats...................................... 303 Resultats Cambra de Ciutadans.............................................................................. 313 Resultats a la Cambra de les Opštine...................................................................... 316 Resultats als parlaments de les 109 opštines.......................................................... 321 Les opštines que conformaven Sarajevo el 1990.................................................... 322 Geografia del repartiments d’escons per al Parlament de la ciutat de Sarajevo..... 327 Les majories nacionals a l’àrea de Sarajevo............................................................ 329 Opštines on van guanyar els serbis (eleccions locals)............................................ 346 Aproximació de les autoproclamades regions autònomes sèrbies i Herceg-Bosna 352 Participació en el referèndum.................................................................................. 368 Opštines on es donaren segones voltes per a la Cambra d’Opštines..................... 382 Sector laboral majoritari a les opštines de Bòsnia el 1989...................................... 398

13

2n volum Repartiment poblacional per opštines en el cens de 1991 4 Repartiment poblacional per opštines en el cens de 1981 6 Grups poblacionals 12 Distribució poblacional dels Serbis 12 Distribució poblacional dels Musulmans 13 Distribució poblacional dels Croats 13 Distribució poblacional dels Iugoslaus 14 Distribució poblacional dels Altres 14 Afiliats al partit de la Lliga dels Comunistes Iugoslaus l’any 1980 27

14

Índex de taules 1r. volum

Les opštines de Bòsnia i Hercegovina............................................................................ 21 Població i territori segons censos.................................................................................... 56 Percentatge població activa............................................................................................ 61 Emigració exterior........................................................................................................... 61 Treballadors per sectors d’activitat. Mitjana anual de 1980 (en milers).......................... 63 Atur (1952-1980)............................................................................................................. 65 Presidents de la Presidència Federal Iugoslava posteriors a Tito................................. 68 Presidents del Consell Executiu Federal Iugoslau des de la creació del càrrec............. 68 Percentatges d’atur (cens de 1991)................................................................................ 71 Distribució de la població per nacionalitats dins dels 4 grups diferenciats..................... 72 Percentatges comparatius de població entre Catalunya i Bòsnia................................... 73 Indústria i mineria a Bòsnia i Hercegovina...................................................................... 76 Percentatge del creixement de l’ocupació....................................................................... 77 Ocupació (en milers de treballadors).............................................................................. 77 Població en milers i segons censos................................................................................ 79 Percentatges de terreny dedicat a activitats agrícoles.................................................... 79 Percentatge de la producció industrial dins del total de la producció social (preus de 1972)............................................................................................................................... 80 Percentatge en el total de la producció social (autogestionària)..................................... 81 Producció social (autogestionada) segons preus de 1972 (en milers de dinars)............ 81 Percentatge de creixement de la producció social segons preus de 1972..................... 83 Importacions (en milions de dinars)................................................................................ 83 Exportacions (en milions de dinars)................................................................................ 83 renda neta anual mitja per treballador (en milers de dinars)........................................... 84 Balança comercial (en milions de dinars)........................................................................ 84 Candidats per la llista dels musulmans........................................................................... 155 Candidats per la llista dels serbis.................................................................................... 155 Candidats per la llista dels croats.................................................................................... 155 Candidats per la llista dels altres pobles i nacionalitats.................................................. 156 Partits que es presenten a les eleccions de 1990........................................................... 162 Distribució dels partits presentats................................................................................... 203 Distribució simplificada dels partits................................................................................. 206 Majories absolutes màximes i partits presentats............................................................. 210 Partits sortits de la LCI i les seves coalicions per a la Cambra de les Opštines......... 211 Partits sortits de la LCI i les seves coalicions per a la Cambra de les Opštines (quadre explicatiu)........................................................................................................... 213 Membres presents en la signatura d’acord entre els mèdia i els partits de cara a la propaganda televisiva(12/9/90)....................................................................................... 230 Calendari d’emissions televisives de propaganda electoral............................................ 231 Llista i mapa de les opštines que patiren més altercats contra la convivència al llarg de l’any 1990................................................................................................................... 243 Candidats per la llista dels musulmans (segons papereta de votació)........................... 257 Candidats per la llista dels serbis(segons papereta de votació)..................................... 257 Candidats per la llista dels croats(segons papereta de votació)..................................... 258 Candidats per la llista dels altres pobles i nacionalitats (segons papereta de votació).. 258 Perfil dels candidats per la llista de la nacionalitat Musulmana...................................... 258

15

Perfil dels candidats per la llista de la nacionalitat sèrbia............................................... 258 Perfil dels candidats per la llista de la nacionalitat croata............................................... 258 Perfil dels candidats per la llista dels altres pobles i nacionalitats.................................. 259 Resultats de la votació per a ocupar els càrrecs de la presidència col·lectiva (per opštines).......................................................................................................................... 260 Els resultats a la Cambra de Ciutadans (per unitats electorals)..................................... 305 Els resultats a la Cambra de les Opštines...................................................................... 314 Resultats dels parlaments de les opštines...................................................................... 318 Opštines que conformen Sarajevo.................................................................................. 322 La població a l’àrea de Sarajevo..................................................................................... 323 Els resultats al Parlament de la Ciutat de Sarajevo........................................................ 324 Síntesi de la composició del Parlament de Sarajevo...................................................... 326 Resum dels resultats globals del referèndum per la independència............................... 361 Dades per opštines dels resultats del referèndum per la independència....................... 362 Repartiment global de vots entre els candidats a les diferents llistes de la presidència 372 Vots obtinguts per les candidatures guanyadores a la presidència col·lectiva............... 373 Percentatge dels 3 partits amb millors resultats per a la Cambra dels Ciutadans.......... 375 Grup d’edat majoritari a les opštines segons cens de 1991:........................................... 410

16

AGRAÏMENTS

En primer lloc a totes les famílies que m’han acollit com un membre més, i a

tots els particulars i membres d’institucions que m’han rebut i ajudat en el seu

país, Bòsnia i Hercegovina, quan precisament no eren, ni són encara, els

millors moments ni personals ni del país. Especial menció per ordre alfabètic

als Đonlagić, Hamzić, Kavazović i Omić, a la dra. professora de la Universitat

de Sarajevo, Galiba Sijarić, a qui fou president de la Comissió Electoral

Republicana, mr. Hilmo Pašić, i a Mirza Ćerić, director d'ERC-ZIPO. També a

aquells que m’han negat tot ajut, doncs han confirmat la regla de l’acollida

bosniana.

En segon lloc al meu director de tesi, dr. professor Francisco Veiga

Rodríguez, per les seves orientacions i la seva paciència.

No puc oblidar arribats aquí, els meus companys de seminari, direcció i

claustre de l’IES “Pau Vila” de Sabadell que m’han donat suport moral i més

d’un cop de mà per a poder robar temps d’on no hi havia.

I no per ser els últims són els més oblidats, els protagonistes dels moments

morals més baixos en l’elaboració d’aquesta tesi, els que han patit les meves

absències durant la recerca a Bòsnia. Primer que tot a la meva mare M. Lluïsa,

i després els meus germans: M. Lluïsa i Salvador per un costat i Xavier i Maite

per l’altre.

Per acabar, a l’inestimable record del meu pare que m’ha acompanyat

sempre i m’acompanya en els moments més foscos i durs de la meva vida, des

del fatídic 13 d’agost del 1981.

A tots ells i als que no són mencionats, però sí, recordats... gràcies per tot!

hvala na svemu!.

17

METODOLOGIA

eogràficament i cronològica el present estudi agafa només un

any, 1990, i un país, Bòsnia i Hercegovina, avui sobirà, en l’època

estudiada, part de la federació iugoslava. Per tant no s’ha estès en explicar de

forma detallada el conjunt iugoslau si no en la justa mesura que esclareix el cas

concret bosnià, per altra part ja hi ha nombroses publicacions i monografies

sobre la Iugoslàvia postitoista. També per raons de comprensió i interpretació

es fa menció a períodes anteriors i a un any després dels comicis als que fa

referència.

Metodològicament i conceptual segueix els últims estudis realitzats per

autors originaris de l’ex Iugoslàvia, en especial a Dejan Jović pel que fa al marc

teòric de la història iugoslava contemporània, i Neven Anđelić respecte a la

cronologia dels esdeveniments concrets de Bòsnia. D’aquesta manera s’allunya

de la manera de fer dels autors europeus i nord-americans consagrats en el

tema com Pedro i Sabina Ramet, que malgrat haver desenvolupat una

importantíssima tasca per apropar els estudis d’aquella zona al lector i estudiós

G

18

forà, han deixat, no sempre, de banda la visió dels oriünds, i de forma total i

concreta els més recents, en especial els dos citats1.

Igualment i en la mateixa línia, s’utilitza el llenguatge típic de l’època

estudiada i emprat pels autors zonals. Així no es trobarà el terme “cívic” sinó

el concepte “no nacionalista” per als partits que no triaren aquesta ideologia,

quan molts autors l’empren influenciats per la terminologia utilitzada a altres

països de l’ex Europa de l’Est en el mateix període, com per exemple l’antiga

Txecoslovàquia. Altre concepte desestimat és “ètnic” i derivats, en el seu lloc

s’escriu “nacionalista” per les mateixes raons esgrimides, doncs els serbis,

croats o musulmans a la Bòsnia d’aquells anys eren considerats nacionalitats,

cap autor ni document oficial els cita com a ètnies, aquest terme s’introdueix

durant les guerres de 1991-1999 i per mitjà d’estudiosos i polítics estrangers.

Precisament pels mateixos paràmetres conceptuals no s’utilitzen els mots

“catòlic” i “ortodox” per a referir-se a “croats de Bòsnia” (o croatobosnis) i a

“serbis de Bòsnia” (o serbobosnis), quan intrínsecament seria el correcte.

També advertir que alguns conceptes no es tradueixen, un cop s’han

explicat, amb la intenció d’introduir-los en els futurs estudis sobre la zona com a

vocabulari corrent i acceptat com avui en dia ho és el de xètnik, per posar un

exemple. Així, i en especial, s’ha fet amb el mot “opština” que de ser assimilat

s’haurà d’escriure “opshtina” en el futur, fonèticament més fàcil de ser

identificat.

Igualment en l’elaboració de mapes (tots són creació pròpia excepte el de la

pag. 76) referents a la població s’utilitza el sistema de colors dels autors ex

iugoslaus: blau pels croats, vermell pels serbis i verd pels musulmans.

Per acabar es podria concloure que, en general, s’ha intentat fer un estudi

que apropi els paràmetres conceptuals i ideològics d’una zona europea propera

geogràficament a Catalunya i l’Estat Espanyol, però, per múltiples raons

1 Sabina Ramet en la seva última obra publicada “The three Yugoslavias. State-Building and Legitimation 1918-2005” (Ed. Indiana University Press, EUA 2006) a la bibliografia menciona els dos autors citats, però només amb el títol ha desestimat, com en llegir el contingut es corrobora, les idees de Jović, i referent a Anđelić no és utilitzat com a referent respecte a Bòsnia.

19

històriques i culturals, allunyada. Sobretot tenint en compte que alguns dels

seus membres formen ja (Eslovènia) part, o properament en formaran, de la

Unió Europea a la qual pertany el nostre estat, i per la qual cosa és cortesa

obligació l’apropament i comprensió mútua. Serveixi, així, com un dels primers

ponts.

20

LA R. S. DE BÒSNIA I HERCEGOVINA

La divisió político-administrativa de Bòsnia fins el 1992

Sarajevo ciutat i Breza (ampliació)

2 3

4

9

7

11

13

15

16 17

18

19 20

21

22

23 24

25

28

29

30

31

32

33

34

35

36

37

39

40

41

42

43

44

45

46

47

48

49

50

51

52

53

54

55

56

57

58

59 101

60

61

62

63

64

65

66

67

68

69

70

65 71

72

73

74

75

76

78

78

79

80

81

82

83

84

85

12

86

87

88

89

90 91

92 93

94

95

96

97 98

14

99

100

102

103 104

105

106

107 108 109

26

10

5

6

8 1

38

27

21

LES OPŠTINES DE BÒSNIA I HERCEGOVINA

1

Centar (Sarajevo)

38

Foča

75

Orašje

2 Hadžići (Sarajevo) 39 Fojnica 76 Posušje 3 lidža (Sarajevo) 40 Gacko 77 Prijedor 4 Ilijaš (Sarajevo) 41 Glamoč 78 Prnjavor 5 Novi grad (Sarajevo) 42 Gornji Vakuf 79 Prozor 6 Novo Sarajevo 43 Gračanica 80 Pucarevo/Novi Travnik 7 Pale (Sarajevo) 44 Gradačac 81 Rogatica 8 Stari grad (Sarajevo) 45 Goražde 82 Rudo 9 Trnovo (Sarajevo) 46 Grude 83 Sanski Most 10 Vogošća (Sarajevo) 47 Han Pijesak 84 Skender Vakuf 11 Banovići 48 Jablanica 85 Sokolac 12 Banja Luka 49 Jajce 86 Srbac 13 Bihać 50 Kakanj 87 Srebrenica 14 Bijeljina 51 Kalesija 88 Srebrenik 15 Bileća 52 Kalinovik 89 Stolac 16 Bosanska Dubica 53 Kiseljak 90 Šekovići 17 Bosanska Gradlška 54 Kladanj 91 Šipovo 18 Bosanska Krupa 55 Ključ 92 Teslić 19 Bosanski Brod 56 Konjic 93 Tešanj 20 Bosanski Novi 57 Kotor Varoš 94 Titov Drvar 21 Bosanski Petrovac 58 Kreševo 95 Travnik 22 Bosanski Šamac 59 Kupres 96 Trebinje 23 Bosansko Grahovo 60 Laktaši 97 Tuzla 24 Bratunac 61 Lištica/Široki Brijeg 98 Ugljevik 25 Brčko 62 Livno 99 Vareš 26 Breza 63 Lopare 100 Velika Kladuša 27 Bugojno 64 Lukavac 101 Visoko 28 Busovača 65 Ljubinje 102 Višegrad 29 Cazin 66 Ljubuški 103 Vitez 30 Čajnice 67 Maglaj 104 Vlaseníca 31 Čap1jina 68 Modriča 105 Zavidovlći 32 Čelinac 69 Mostar 106 Zenica 33 Čitluk 70 Mrkonjić Grad 107 Zvornlk 34 Derventa 71 Neum 108 Žepče 35 Doboj 72 Nevesinje 109 Živinice 36 Donji Vakuf 73 Odžak 37 Duvno/Tomislavgrad 74 Olovo

22

Distribució de la població en nacionalitats majoritàries segons el cens de 1991

Majoria de + del 50% musulmans

Majoria de – del 50% musulmans

Majoria de + del 50% serbis (ortodoxes)

Majoria de – del 50% serbis (ortodoxes)

Majoria de + del 50% croates (catòlics)

Majoria de – del 50% croates (catòlics)

23

Per entendre aquest treball en tota la seva complexitat s’ha de tenir en

compte que la R. S. de Bòsnia i Hercegovina el 1990 formava part de la

República Socialista Federal de Iugoslàvia, per tant no era un país

independent, però el grau de federalisme en el qual es vivia feia possible

tractar-la com si fos quasi un estat. Per altra part no era un tot homogeni.

Administrativament es dividia en 109 opštines, fent un paral·lel amb Catalunya

es podria comparar-les a les comarques, cadascuna tenia el seu propi

parlament que exercia el poder local sobre tot el territori que abastava, per tant

aquest en això es diferencia dels consells comarcals catalans i s’assembla més

als ajuntaments. Per poder arribar a cada població, ja fos gran ciutat o petit

poble, tenia els seus delegats a cadascuna, els quals es constituïen en els

anomenats “mjesna zajednica”, espècie de delegats d’ajuntament.

Tenint en compte aquesta estructura político-administrativa, les opštines es

diferenciaven unes de les altres, sobretot per la seva composició nacional, o

sigui, segons les nacions o pobles que la integraven i els percentatges que

cadascun d’ells tenia. Tres eren les principals nacions, les que segons les

diferents constitucions federals i republicanes, proclamades des del 1946, eren

constitutives de Bòsnia i Hercegovina: la sèrbia, la croata i la musulmana. Els

diferents càrrecs tant polítics, econòmics com culturals i demés s’havien de

repartir entre les tres, era el que s’anomenava “nacionalni kljiuć” (clau

nacional).

D’aquesta manera i com a resultat del pas del temps, el 1990 es podien

observar dins de Bòsnia unes regions diferenciades per la seva composició

nacional. Així l'Hercegovina (la zona S) era de majoria absoluta croata a l’oest i

sèrbia a l’est. El centre era dominat majorment pels musulmans, amb uns nuclis

nombrosos a l’est, frontera amb Sèrbia (Foča, Višegrad, Zvornik, etc.), i a l’oest,

frontera amb Croàcia (Cazin, Velika Kladuša, Bihać, etc.), on formaven la regió

de Cazinska Krajina, i a la vegada part de la Bosanska Krajina, on també hi

havia zones de majoria sèrbia ( Banja Luka, Bosanska Dubica, etc.). A la zona

central N, fent frontera amb Croàcia, també hi havia unes poques opštines de

24

majoria croata (Bosanski Šamac, Odžak, Orašije, etc.), és l’anomenada

Posavina, i al NE hi havia vàries on eren majoritaris els serbis (Bijeljina, Lopare,

Ugljevik, etc.) formant la Semberija. També ho eren al NE de la capital,

Sarajevo, l’anomenada Romanija, mentre la metròpoli i la resta dels seus

voltants eren de majoria musulmana.

A partir d'aquestes premisses és més fàcil comprendre aquest treball que

intenta seguir els paràmetres interns de Bòsnia i Iugoslàvia sense fer una

adaptació als de Catalunya o l’Estat Espanyol per a ser més fidel a les fonts

primàries i secundàries de la zona que són bàsicament les utilitzades per a

elaborar-lo.

25

INTRODUCCIÓ:

l 18 de novembre de 1990, diumenge, se celebraren les primeres

eleccions lliures i multipartidistes des del final de la 2a guerra

mundial, però l’afirmació no és totalment certa.

Quasi 45 anys abans, concretament el dia 11 de novembre de 1945, se

celebraren eleccions a tot Iugoslàvia, inclosa Bòsnia i Hercegovina, prèviament

hi hagué precampanya i campanya electoral, on la premsa jugà el seu paper,

amb els mítings i demés elements propagandistes. És cert que tot va succeir en

un país devastat pel conflicte, políticament sota el control del partit comunista,

vencedor, amb el seu front d’alliberament popular, de la contesa bèl·lica, però,

encara i així, es presentaren 6 partits (segons algunes versions 8). Eren

organitzacions polítiques anteriors a la guerra, tres eren sèrbies, sembla que

foren els republicans, els demòcrates i el partit agrari, per part croata estava el

partit agrari HSS (Hrvatska Seljačka Stranka) i una escissió d’aquest que es

declarà agrari radical2. Per la seva part el partit comunista iugoslau s’uní a

altres 5 partits3: Jugoslovenska Republikanska Stranka, Narodna Seljačka

Stranka, Savez Zemljoradnika i Samostalna Demokratska Stranka, formant

l’anomenat “Front Popular”.

2 Lampe, John R. “Yugoslavia as History” Ed Cambridge University Press, EUA 1999. Pags. 225-226 3 Branko Petranović “ Istorija Jugoslavije 1918-1978 “ Ed. Nolit, Belgrad 1980 pag. 392

E

26

Per tant les eleccions de 1990 és possible foren les primeres lliures, però

no multipartidistes.

Tampoc es pot afirmar que en aquella data es recuperés el dret a vot. El

sistema socialista d’autogestió que conformava el titoisme, incloïa els sufragis

de tipus delegatiu al parlament federal, la presidència federal i el comitè central

del partit comunista iugoslau, i dins de cada una de les sis repúbliques i dos

regions autònomes que composaven la federació iugoslava, es votava el seu

parlament, la seva presidència i encara caldria afegir els parlaments de les

diferents opštines locals en què es dividia administrativament cadascuna

d’elles. Això sense comptar les votacions per als comitès autogestionaris de les

empreses i cooperatives regides per la llei d’autogestió de 1950 i posteriors

modificacions que no afectaren aquest tema.

Ho feien cada quatre anys i aquell 1990 tocava celebrar-ne, però aquesta

vegada es van realitzar amb noves lleis electorals basades en el sufragi

universal directe i el multipartidisme. Per elaborar el nou cos legislatiu electoral

i adaptar-lo a la realitat vigent es va haver de canviar la data inicial i allargar els

mandats

L’ambient era diferent segons el lloc de votació, la campanya electoral no

havia estat exempta de crispació, en especial en l’últim tram de la campanya,

en part per l’atiament de vells mites del passat desenterrats en els últims anys

quan semblaven oblidats per sempre, i en part per desenvolupar-se al mig

d’una crisi econòmica que donava símptomes de començar a resoldre's, però

per mitjà de reformes que afectaven sobretot els treballadors industrials i els

miners, les dues punteres en el desenvolupament de la riquesa de Bòsnia, en

realitat es tractava de l’inici d’un canvi de sistema econòmic i com sempre això

crea inestabilitat social. Per altra part també influïren els esdeveniments

ocorreguts a les altres repúbliques, en especial Croàcia i Eslovènia que ja

havien portat a terme les seves respectives eleccions a la primavera.

Si a tot el conjunt s’afegeix la manca d’experiència de la majoria dels votants

a unes votacions generals (diferents tipus de llistes, etc.), els recels d’uns i

27

altres, les llistes del cens incomplertes (faltava només un any per a fer-ne el

nou), etc. doncs s’obté una visió de la situació que contrasta amb la dibuixada

pels diaris locals (pràcticament tots oficials) de l’època que afirmaven, veient

només l’aspecte extern, que la diada electoral se celebrava sense incidents

remarcables: algú que s’havia oblidat la documentació, manca de paperetes

d’un partit o altre i que eren reclamades per militants d’aquest, algú preguntant

quina era l’urna per a votar a Tito, etc. Les fotografies de l’època mostren gent

entrant als edificis de votació, nens acompanyant els seus pares, en general

res que pogués predir els resultats.

Tres dies més tard, el 21 de novembre, la república es despertà amb la

notícia dels resultats electorals. També a l’estranger, per exemple a l’estat

espanyol el diari que va donar més informació va ser “El País”, en la seva

secció d’internacional es proporciona la següent notícia: “Victoria nacionalista

en las primeras elecciones libres de Bosnia y Herzegovina”. S’havia escrutat

un terç dels vots emesos el dia 18. però el resultat ja era clar. La notícia era un

reflex de la premsa oficial de Bòsnia representada en el diari “Oslobođenje” on

els titulars van ser similars encara que més moderats.

No era el que precisament volia escoltar l’Europa que tot just començava

una nova etapa després dels anys de la guerra freda

En resum els resultats al parlament bosnià foren els següents: a la Cambra

dels Ciutadans 30 escons per als partits no nacionalistes, tots lligats d’una o

altra forma a la Lliga dels Comunistes Iugoslaus, i 100 escons per als partits

nacionalistes, 1 d’ells serbi, 2 musulmans i 1 croat. A la Cambra de les Opštines

(en total 109 més la que representava el que es podria anomenar àrea metropolitana

de Sarajevo) els 110 escons no foren definitivament coberts fins al 2 de desembre,

quan es doná la segona volta, llavors els resultats donaren només 5 opštines per als

representants no nacionalistes mentre 105 optaven pels nacionalistes on apareix una

formació més de caràcter serbi. Pel que respecta a la presidència, de tipus col·lectiu i

formada per 7 membres (2 musulmans, 2 serbis, 2 croats i 1 representant a la resta)

tots els elegits pertanyien a partits nacionalistes. Als parlaments locals de les opštines

28

també s’obtingueren resultats en la mateixa línia, només a 7 d’ells guanyaren els

partits no nacionalistes.

Les enquestes realitzades al llarg de l’any no semblaven presagiar res de

semblant, però si es dóna un cop d’ull a certs esdeveniments de l’última dècada

i fins i tot de l’època de Tito els resultats no eren tant imprevisibles

29

I. ANTECEDENTS: LA CONSTITUCIÓ DE KARDELJ (1974)

a constitució federal Iugoslava de 1974 és en l’arrel dels resultats de

les eleccions de 1990, però ella mateixa és fruit d’una sèrie de fets que

es donaren en la dècada dels 60.

Dejan Jović demostra en la seva obra4 com amb aquesta constitució apareix

la segona Iugoslàvia de l'etapa posterior a la segona guerra mundial o el que

és el mateix: la quarta Iugoslàvia, doncs també divideix en dos la ja existent en

l'època d'entreguerres, la qual en la resta d'obres, anteriors i posteriors a la

seva, s'anomena la primera. Seguint a aquest autor es pot veure que un cop

acabat el conflicte mundial i proclamats vencedors els partisans, recolzat el seu

poder amb unes eleccions el 1945 que els donarien el triomf, Tito s’erigeix com

a cap del comandament polític del país seguint el model stalinista de la URSS i

sorgeix, així, la constitució de 1946 tenint com a bases l’estatalisme del poder

econòmic amb una forta industrialització i la introducció dels plans

quinquennals en la reconstrucció del país, una política interna basada en la

imposició del partit únic, la Lliga dels Comunistes Iugoslaus, i una exterior

seguint la línia del Kominform i per últim la composició de l’estat en sis

repúbliques recollint els resultats de la reunió dels principals líders,

4 Dejan Jović “Jugoslavija, država koja je odumrla“ Ed. Samizdat B92. Beograd, 2003

L

30

autoproclamats AVNOJ5, el 29 de novembre de 1943 a Jajce (Bòsnia) en un

document considerat fundacional de la Iugoslàvia socialista, i on es deixa clar

el caràcter federal i heterogeni d’aquell estat. És per aquest últim punt, el més

fonamental de tots, que el mariscal creà una política nacional sota el lema:

”bratsvo jedintsvo“ (fraternitat i unitat), que comportava una forma d’expressar

el iugoslavisme i la centralització de l’estat malgrat la diversitat dels

components, era quelcom semblant a l’estat soviètic. Així es manté en les

posteriors constitucions i esmenes fins a arribar a la de 1974 i malgrat el

trencament amb l'URSS el 1948 i la seva posterior reconciliació durant el

mandat de Krhusev.

1. Les constitucions anteriors a 1974. Canvis i conseqüències Així la constitució de 1953, substituint la del 1946, havia estat modificada

diverses vegades, però l’economia semblava exigir una nova revisió que

facilités l’expansionisme que s’estava donant, llavors es realitzaren les

esmenes de 1963 que al final configuraren una de nova. Es començà una

descentralització econòmica, partint de la base de la llei d’autogestió, Amb ella,

mica en mica, el sistema estatalitzat i centralitzat donà pas a un nou model que

atorgava el poder de decisió econòmica, si més no en la teoria, als consells de

treballadors de les empreses. Això va provocar resultats molt positius, en

especial a les zones ja industrialitzades abans de la 2a guerra mundial i el

desenvolupament, en aquest sentit, a les més endarrerides. Però la llibertat de

decisió no es trobava totalment en mans de les empreses, encara l’estat, i el

partit de la lliga dels comunistes al capdamunt, tenia a les seves mans l’ultima

paraula i una altra cosa molt important: els bancs, i amb ells la distribució del

fons d’Inversions i el control de les divises estrangeres. Una aliança de

tecnòcrates, dirigents d’empreses i de pensadors liberals (economistes o no)

van començar a creure que les coses havien de canviar per endegar encara

més lluny aquells bons resultats.

5 Antifašističko Vijeće Narodno Oslobodilačko Jugoslavije (Consell Antifeixista Nacional d’Alliberament de Iugoslàvia)

31

D’aquesta manera les repúbliques d’Eslovènia i Croàcia, econòmicament les

més potents de la federació, començaren a reivindicar poder en les decisions

d’exportació i control bancari així com una menor participació en el FRNRR i

SAPK6, el fons de solidaritat interrepublicà. No trigarà gaire en sortir un

oponent: Sèrbia, que recolzava el manteniment de la situació existent. En el VIII

Congrés del partit comunista iugoslau (desembre de 1964) se sumà als pro

reformistes Macedònia, precisament una de les repúbliques menys

desenvolupades, adduint raons polítiques.

Entre 1963 i 1965 es donà un tomb a l’economia. Una sèrie de lleis

afavoriren en primer lloc la disgregació del Fons Central d’Inversions, així cada

república podia decidir sobre el futur de les seves empreses i també contactar

amb altres països per a poder realitzar les seves exportacions (encara que

malauradament la balança de pagaments va continuar essent deficitària). Un

punt que facilità les altres qüestions va ser una altra reforma: la desfeta del

monopoli bancari de Belgrad després de la qual cada república tindria el seu

propi banc central.

Però aquesta descentralització econòmica amagava un problema polític de

fons que venia des de la creació de la Iugoslàvia posterior a la primera guerra

mundial: l’antagonisme entre centralisme i nacionalisme. El primer, des del s.

XIX fins i tot7, era protagonitzat per Sèrbia, el segon per Croàcia. El moment

més dur va produir-se a principis de la dècada dels anys quaranta, quan

aparegué la confrontació entre ambdós rivals, Croàcia arriba a crear el seu

propi estat, Nezavisena Država Hrvatska8, el 1941, sota la direcció del feixisme

croat (ustaša) d’Ante Pavelić, col·laborador de Hitler i Mussolini; els serbis pel

seu cantó es posaren a favor del retorn del jove rei Pere Karađorđević i després

que els alemanys els haguessin donat l'espatlla formaren l’exèrcit dels xètniks,

però també és cert que una bona part s’integrà a les partides partisanes

d’orientació comunista que s’arribaren a constituir militarment fins a guanyar la 6 Fond za Razvoj Nedovoljno Razvijenih Republika i SAP Kosovo (Fons per al Desenvolupament de les Repúbliques No Suficientment Desenvolupades i la Regió Autònoma de Kosovo) 7 Seria un tema llarg portaria a l’analisi dels diferents conceptes del iugoslavisme des de els seus inicis al s. XIX 8 Estat Independent Croata

32

guerra civil que es desenvolupà dins del marc del segon conflicte bèl·lic

mundial. La victòria d’aquests últims, sota el comandament de Josip Broz, Tito,

desencadenà una sèrie de matances i purgues dels dos grups rivals. Semblava

que la política titoista, sota el lema “bratsvo i jedintsvo“9, havia fet oblidar tot

allò, però a la mínima retornaren els malsons en forma de crisi política.

És seguint aquest fil com s’observa que l’economia i les seves reformes

desembocaren en una greu desestabilització sociopolítica a Croàcia,

anomenada “maspok”10 el 1971, atiada des de fora per la primavera de Praga

que provocà el pànic dins el govern iugoslau pel temor a una intervenció militar

soviètica directa sobre el país.

A aquesta situació s’arribà quan les reformes econòmiques aprovades pel

partit i impulsades per tecnòcrates i dirigents de les empreses autogestionàries

semblaven anar per bon camí, però Croàcia i Eslovènia no ho veieren així i es

van queixar de la politització de les quotes del FRNRR i SAPK, doncs

argumentaven que mentre aquelles repúbliques pagaven per al

desenvolupament de les més pobres, a la pràctica l’assignació de percentatges

es duia a terme sota criteris polítics i no econòmics que a la fi perjudicaven a

tothom, creant empreses rèplica de les ja existents a les zones

desenvolupades, generant una competència deslleial que no afavoria a ningú i,

a més, les repúbliques occidentals estaven convençudes que aquest fet era

premeditat per tal de frenar el seu ritme de creixement. Per altra part

repúbliques com Macedònia es posaven a favor d’elles, perquè veien en la

maniobra un pla serbi per mantenir-les sota la seva òrbita donada la pròpia

geografia i el fet que Sèrbia s’havia oposat en acabar la guerra a que se li

atorgués la categoria de república, a l'igual que a Bòsnia i Hercegovina, però

aquesta es mantenia en silenci donada la forta mà dura que exercia sobre ella i

Kosovo el cap de serveis de seguretat de l’estat d’aleshores, Alexandar

Ranković, sota les ordres del qual es trobava la policia secreta, la UDB11.

Aquest personatge tenia a ratlla qualsevol intent del que llavors s’anomenava 9 Fraternitat i Unitat 10 Forma abreujada de “Masovni Pokret” Moviment de Masses 11 Uprava Državne Bezbjednosti ( Direcció de la Seguretat de l’Estat )

33

“anarco-liberalisme”12, terme des del punt de vista occidental contradictori però

que a la Iugoslàvia d’aquells anys era sinònim no només d’oponent polític sinó

de sabotejador de la política del moment i pro capitalista. Hi ha qui va pensar

en ell com a possible substitut de Tito.

Degut a les fortes pressions i amb l’acusació d’haver punxat els telèfons de

Tito i Kardelj, a més del d’altres alts càrrecs, el juliol de 1966 el partit i el mateix

mariscal es van veure obligats de fer dimitir a Ranković que seria condemnat a

l’ostracisme, el seu reconeixement vindria després de la seva mort, ocorreguda

el 1983, quan Milošević i el seu cercle començaven a plantejar una altra

Iugoslàvia. La seva caiguda precipità els esdeveniments, els macedonis

tancaren files a favor de la línia d’eslovens i croates, als quals se sumà una

important facció de montenegrins, bàsicament gent de classe mitja, que veien

amb perill l’acostament de Sèrbia i el seu més que probable desig d’absorció de

la seva república.

Allò que havia començat com una reivindicació econòmica de major obertura

i liberalització s’estava transformant en un enfrontament entre el que ja es

començava a anomenar conflicte entre unitaristes i nacionalistes.

Els fets es precipitaren a Croàcia on els intel·lectuals van fer acte de

presència. Es començà a parlar d’una opressió lingüística i cultural vers els

croats. Ressorgí l’associació cultural “Matica Hrvatska“ que reclamava un

diccionari croatoserbi i no serbocroata, a la qual cosa s’oposava la seva rèplica

sèrbia, la “Matica Srpska“. Era ja l’any 1970, els fets ocorreguts a la primavera

de Praga del 1968 estaven vius, el poder iugoslau temia que l'URSS aprofités

l’ocasió per a portar els tancs fins a Belgrad o, segons altres versions, aprofitar

els successos d’aquell país socialista per a crear la por entre certs grups de

població. Mentrestant a les reivindicacions nacionalistes de la universitat de

Zagreb s’uniren les dels universitaris de Ljubljana, una part dels estudiants de

Belgrad també reclamaven el seu passat, fins i tot va haver tímids moviments a

la de Sarajevo. Era el Masovni Pokret, més conegut com “maspok”, un

12 Pedro Ramet en el seu llibre “Nationalism and Federalism in Yugoslavia, 1963-1983” Indiana University Press 1984, en el tercer capítol dóna tota una explicació sobre aquesta qualificació

34

moviment de masses que arribà al seu punt àlgid la primavera de 1971. Tito

recolzat per la vella guàrdia partisana i el comitè central de la lliga dels

comunistes, decidí posar fi a la situació. Es perseguiren les manifestacions, es

va detenir i empresonar centenars de persones (entre ells a gent com Franjo

Tuđman) i les purgues arribaren fins a les més altes autoritats de la república

croata, essent destituïda tota la plana major del partit comunista croat i el

govern republicà. També la repressió es va fer sentir a Sèrbia i en menys

intensitat a Macedònia. Bòsnia quedava intacta.

Però com era costum en la política del mariscal sempre combinava els

episodis de reprensió amb els de compensació. Si va reprimir els nacionalistes,

un cop estigueren aquests fora de l’escena política i recomposta aquesta amb

nous quadres polítics, suposadament fidels a les directrius del partit, es va

crear una nova constitució, la de 1974 o Constitució de Kardelj perquè

bàsicament va ser ell sol l’ideòleg i redactor.

2. La constitució de 197413

Va ser la darrera constitució del titoisme basada en la de 1963 i les reformes

dels últims anys de la dècada dels seixanta i les de 1971. D’aquestes últimes la

més important per a Bòsnia fou la que reconeixia la nacionalitat Musulmana

(amb majúscules per diferenciar-la de la religió del mateix nom) posada en

vigor ja en el cens d’aquell any.

El text constitucional consta d’un títol preliminar o introducció i cinc títols més

que engloben un total de 406 articles. Des del principi fins al final les

referències a l’autogestió són constants, per tant no s’abandona la llei del

treball autogestionari de 1950 i s’acompanya d’una total descentralització que

té el seu punt culminant en la reforma de l’Assemblea Nacional (Parlament) que

segueix estant constituïda per dos consells (cambres): el Consell Federal i el

Consell de les Repúbliques i Regions Autònomes. El primer es troba format per

representants de les organitzacions dels treballadors autogestionaris i d’altres 13 S’utilitza per a l’anàlisi una traducció en castellà facilitada per l’ambaixada de Iugoslàvia el 1996. Es tracta d’un plec de folis sense enquadernar ni numerar, d’aquí que no es faciliten dades bibliogràfiques en els paràgrafs reproduïts

35

associacions, la segona com ja ho indica el seu nom serà formada pels

representants de les unitats territorials. Entre les funcions d’aquest últim cal

destacar que “... determinarà la política i adoptarà les lleis federals que

estableixin les relacions en els camps següents: sistema monetari i emissió de

la moneda, règim de divises, comerç exterior, relacions creditícies i d’altres

relacions econòmiques amb l’ estranger; formació i disponibilitat de reserves

monetàries i de divises, quan això fos d’ interès per a tot el país; protecció

aranzelària; control social de preus de productes i serveis; finançament d’un

desenvolupament més ràpid de les Repúbliques i les Províncies Autònomes

insuficientment desenvolupades; determinació dels ingressos de les comunitats

sociopolítiques que es nodreixen dels impostos sobre productes i serveis en

circulació; sistema i fonts dels recursos per al funcionament de la Federació;

determinació de les mesures de restricció del mercat i de la lliure circulació de

mercaderies i serveis...” (article 286 punt 2) aquest punt, junt amb cinc més,

necessitarà per a portar resolucions a la pràctica, la prèvia aprovació de les

assemblees (parlaments) de les diferents repúbliques i regions autònomes.

Cinc punts més són de la seva directa incumbència, entre ells destaca el

control sobre les decisions del Consell Executiu Federal. És interessant veure

fins a quin punt aquesta constitució acaba donant parcialment la raó als

reformistes de la dècada anterior, sense arribar a un sistema de lliure mercat si

s'aconsegueix una descentralització econòmica sense precedents que arriba a

tocar punts vitals com són les divises i les reserves monetàries que són més

aviat d’una legislació confederal i no pas federal com s’afirma en el títol primer.

Cada república i regió autònoma disposarà de la seva constitució i del seu

estatut d’autonomia que haurà d’estar en harmonia amb la carta magna federal.

Malgrat no surt un article sobre l’autodeterminació de les repúbliques, el títol

preliminar comença així: “Partint del dret de cada poble a l’autodeterminació,

comprés el dret a la secessió, sobre la base de la voluntat de tots els pobles i

les nacionalitats, expressada lliurement en la lluita comú durant la Guerra

d’Alliberament Nacional i la Revolució Socialista, i d’acord amb les seves

aspiracions històriques, conscient que la consolidació ulterior de la seva

36

fraternitat i unitat constitueix un interès comú, els pobles de Iugoslàvia, junt

amb les nacionalitats amb les que viu, s’han unit en una República federativa

de pobles i nacionalitats lliures i iguals en drets i han creat una comunitat

federativa socialista de treballadors, que és la República Socialista Federativa

de Iugoslàvia”.

Els quatre punts esmentats: autogestió, política econòmica exterior i

monetària, federalisme extens i composició nacional plural de la federació amb

reconeixement del dret d’autodeterminació, són importants per a comprendre

els resultats electorals que es donaren a Bòsnia.

Tornant a les tesis de Jović, aquest argüeix que Kardelj, seguint les idees

marxistes, volia donar un pas més enllà en l’ideal universal de societat

comunista i la desaparició de l’estat que ella ha de comportar, així si

l’estatalització significava una concentració del poder en les mans de l’estat

com a representant de la classe obrera, perquè no fer que sigui aquesta la que

es governi a sí mateixa de forma directa, o sigui si l’economia ja era

autogestionada pels consells obrers perquè no fer que la política

s’autogestionés també. És d’aquí on parteix la idea de l’Assemblea de les

Repúbliques i Regions Autònomes (la segona cambra del parlament iugoslau),

els canvis a les constitucions republicanes (atorgant-les més autonomia) i la

presidència col·legiada L’estat central perd poder i comença el camí per algun

dia fins i tot desaparèixer, seguint l’ideal marxista, entre tant les repúbliques

van agafant força basades en les organitzacions i unitats autogestionàries.

Amb aquest nou text constitucional tots els organismes centrals es

fragmentaven en uns altres de més petits, els republicans, que alhora es

fragmentaven en d’altres. Van desaparèixer ministeris com el d’educació, cada

república seguia el seu programa general i escollia la llengua vehicular i de

contacte, a més de finançar els seus quadres, etc. Fins i tot el mateix partit

comunista es va fragmentar en partits comunistes republicans. Agafaren pes

unes unitats que incloïen la direcció autogestionària de les necessitats

col·lectives tant en barris, com a empreses, com en ciutats o regions o

37

col·lectius, eren les SIZ (Samouprave Iteresne Zajednice14) que segons Sabina

Ramet15 duplicarien molts cops les estructures político-socials existents, en la

Iugoslàvia de llavors, a aquest fenomen se l’anomenà popularment la

“szihofrenia”. Només quedava una institució centralitzada: l’exèrcit. Aquest

continuava com abans defensant una sola pàtria, Iugoslàvia, i seguint les

prerrogatives de l’AVNOJ de 1943.

Però per damunt de tot estava Tito, president vitalici de la presidència

col·lectiva. Per tant, malgrat semblava una constitució que donava un gir de

180º respecte a la situació preexistent, a la pràctica no deixava d’estar el poder

en les mans d’un sol dirigent.

Jović arriba a afirmar que el 1974 s’obria una nova etapa en la que si bé Tito

físicament comandava eren les idees de Kardelj les que es portaven a terme.

Seguint a aquest autor, fins l’aparició del nou text constitucional tots els

anteriors havien estat dictats o inspirats pel mariscal, seguint unes línies

generals no gaire llunyanes a les soviètiques, essent els moments de màxima

originalitat la política exterior dels no alineats i la llei d’autogestió que sembla

va ser introduïda per Kardelj qui més tard va agafar les regnes ideològiques.

Per aquesta raó Jović anomena a l’etapa de 1974-1990 la “quarta Iugoslàvia” o

“Iugoslàvia de Kardelj”. La nova constitució permetria realitzar, en la pràctica,

aquesta innovació, mitjançant la descentralització del poder en passar aquest

de forma efectiva a les repúbliques i buidant cada cop més de contingut el

govern federal, d’aquesta manera cada república tenia la seva pròpia

constitució i en canvi la constitució federal es convertia en un embolcall que

intentava mantenir a totes sis unides.

Si abans de 1974 l’economia s’havia anat descentralitzant cada cop més

gràcies a la llei d’autogestió especialment i reforçada per cada nova constitució

o esmena, ara també ho farà el poder polític que no només es repartirà entre

les repúbliques sinó que dins de cadascuna d’elles s’anirà delegant estrat per

estrat, des dels ajuntaments (mijesna zajednica) fins a la presidència. Però tot 14 Unitats d’Interés Col·lectiu 15 Sabina Ramet “Nationalism and Federalism in Yugoslavia 1962-1991” Ed. Indiana University Press EUA 1992

38

va anar bé, si més no en la teoria, mentre va viure Tito, però un cop moren

Kardelj el 1979 i el mariscal l’any següent, la presidència, en aplicació de la llei,

es converteix en col·lectiva, i també aquesta es va anar delegant per la rotació

anual entre els vuit membres16 que la conformaven. I aquí és molt probable que

es trobi un dels punts principals de la crisi que les eleccions de 1990 acabaren

rubricant.

La primitiva idea de Kardelj era destruir l’estat com a ens dirigent per així

aconseguir el protagonisme el col·lectiu humà que conformava la nació,

“l’autogovernabilitat”, però oblidava possiblement que aquest ens no era un tot

homogeni, iugoslau, sinó plural, el qual el nacionalisme podia, com ja ho havia

demostrat amb el “maspok“, utilitzar-lo o fins i tot, com succeirà en la dècada

dels vuitanta, manipular-lo. Per altra banda hi havia un error de càlcul des de la

base del sintema construït per Tito: el titoisme no era un moviment popular com

s’havia fet creure amb la mitologia partisana sinó una ideologia o sistema polític

imposat des de dalt a un heterogeni grup de pobles malgrat les eleccions del

1945 poguessin indicar el contrari, en realitat es podria dir que aquestes van

ser una mena d’aparador legal per a legalitzar una situació creada el 1943 a

Jajce (Bòsnia i Hercegovina) per l’elit comunista autoproclamada AVNOJ i que

produí l’agrupament de totes les forces antifeixistes iugoslaves en el conflicte

bèl·lic, així com un document de partença, en cas de guanyar, on

s’especificaven les línies bàsiques del nou futur estat iugoslau. En elles no

entraven les eleccions generals per sufragi general, ni un referèndum. Tal com

acabà la guerra, i a l’igual que la resta de països europeus, s’hagueren de fer

eleccions el 1945, però l’oposició, que s’aglutinà en un sol bloc, no guanyà.

Seria bo analitzar aquestes eleccions de forma detallada i veure fins a quin

punt foren netes o no, la veritat és que guanyà la coalició encapçalada pels

comunistes i que portà parcialment a terme el que s’acordà a Jajce (Bòsnia)

dos anys abans.

16 Cada any, segons la constitució de 1974, ocupava la presidència de forma rotativa un dels vuit presidents que la conformaven: sis per les sis repúbliques i dos per les dues províncies autònomes

39

Tornant a la constitució de 1974, té com a eix central la descentralització,

com ja s’ha dit, fonamentant els seus arguments en les existents sis

repúbliques i dues regions autònomes de Sèrbia, a les quals se’ls donen

bàsicament els mateixos poders que a la república de tal manera que aquesta

no podrà acceptar una llei o adoptar una decisió sense el consentiment de les

autonomies mentre que en la política interna d’aquestes no podrà intervenir la

república, en realitat s’aplica el mateix rol de papers que entre les institucions

federals i les de les repúbliques, només hi quedaren dues que estaven per

sobre de tot l’organigrama: l’exèrcit i el partit únic. Serà precisament aquest

sistema de funcionament el que es trobava vigent quan es realitzaren les

eleccions de 1990, per la qual cosa no n