EL MESTRE

(Música inicial)

[Narrador]: Hi havia una vegada un nen que es deia Joha i que a l’escola tenia

un professor nou que era força gran i molt savi.

[Mestre]: Nens a treballar!!!

[Narrador]: Quan s’enfadava, agafava una branca i començava a picar a la

taula fent un gran soroll. Feia fins i tot plorar els nens amb els cops a la taula.

(se senten els plors del nens)

[Narrador]: Un dia el mestre els va dir...

[Mestre]: Nens, heu de fer un dibuix d’un ocell i un arbre a la vostre llibreta.

Només teniu dos minuts per acabar-lo!

[Alumnes]: No acabarem, tenim molt poc temps. (se senten les veus dels nens

mentre comencen a fer el dibuix).

[Mestre (molt enfadat)]: Calleu i feu el dibuix; ja n’hi ha prou de queixes!

[Narrador]: Van passar els dos minuts i els va demanar els dibuixos. Cap dels

alumnes no havia acabat. El mestre es va acostar a la taula d’en Joha i va picar

amb la branca.

[Mestre (enfadat)]: Joha, a veure el teu dibuix.

[Narrador]: En Joha amb veu molt feble però molt decidit li va dir...

[Joha]: Jo ja he fet el dibuix, però el meu ocell, en sentir el cop a la taula, ha

marxat volant.

[Narrador]: Després del que li va dir en Joha es va adonar que, espantant els

seus alumnes, no aconseguia res. A l’hora del patí van sortir a fora i van plantar

la branca del mestre al bell mig. Tots els alumnes estaven molt contents perquè

el professor no tornaria a cridar i els tractaria més bé.

(Música final)

Edna Buixaderas, Jenny Caicedo, Pol López i Adrià Oliva

EL NOI I EL PARE PESCADOR

(Música inicial)

[Narrador]: Això passava al Marroc, un país llunyà. Hi havia un noi que anava

amb el seu pare a pescar. El pare va capturar una balena .

[Pare]: Em pots agafar la xarxa?

[Noi]: Sí, pare, és clar.

(Música)

[Narrador]: Aleshores, la balena li va fer una proposta.

[Balena]: Si em deixes anar, t’ensenyaré el mar i et portaré a la meva boca i

també faré tot el que vulguis.

[Narrador]: Ell la va deixar anar. Quan va venir el seu pare, el va renyar.

[Pare]: Molt malament, castigat.

[Narrador]: I el va fer fora de casa. Va anar a parlar amb la balena i li va

explicar el que havia passat.

[Noi]: El meu pare m’ha fet fora de casa i t’he vingut a demanar si em pots

ajudar.

[Balena]: Sí, és clar que sí.

[Narrador]: Tot seguit el va portar en una illa molt llunyana. Un dia, a l'illa, el

noi va trobar un tigre dins d'un forat i es va espantar. El tigre cridava...

[Tigre]: Auxili, auxili, ajudeu-me, siusplau.

[Narrador]: El noi va decidir ajudar-lo, però amb una condició: que no se'l

mengés. El tigre es va arrencar un pèl i li va donar tot dient-li...

[Tigre]: Si mai em necessites, crema aquest pèl i et vindré a ajudar.

[Narrador]: Al cap d'un temps, el noi va veure un niu d'àguila amb pollets que

estava a punt de caure. El noi el va posar bé perquè no caigués. Però

aleshores va arribar l'àguila, i com que es pensava que el noi li volia agafar els

seus pollets, se'l volia menjar. Però un pollet li va dir a la seva mare...

[Pollet]: Mare, mare, aquest noi ens ha salvat.

[Narrador]: L'àguila va confiar en el seu pollet i li va donar al noi una

recompensa per haver ajudat els seus fills:

[Àguila]: Té aquesta ploma i quan estiguis en perill crema-la.

[Narrador]: Caminant, caminant, va trobar una filera de gent molt llarga.

[Noi]: Que hi feu aquí?

[Narrador]: Un noi li va explicar que la princesa es casaria amb qui s'amagués

de manera que ella no pogués trobar-los. El noi va dir...

[Noi]: Jo també vull participar.

[Narrador]: I tothom va riure. Va parlar amb la reina i també va començar a

riure. El noi va fer un xiulet i de seguida va venir la balena. Es va amagar a la

boca de la balena i el va portar al mig del mar. Però la princesa era massa

llesta i el va trobar. Desprès va cridar l'àguila i el va portar més enllà dels

núvols. I la princesa el va trobar. Finalment va cridar el tigre:

[Noi]: Tigre, tigre!

[Narrador]: El tigre va fer un gran forat i el va amagar. Aquesta vegada la

princesa no el va trobar. Tothom va quedar bocabadat. Així va casar-se amb la

princesa i després va avisar el seu pare. I així van ser feliços i mai no van

matar cap animal i tothom els respectava.

Soumia Nafik, Rajaa El Kai, Ivan López i Roger Páez

ZUHURA, LA FILLA DEL SOL I LA LLUNA

(Música inicial)

A l’inici dels temps, hi havia el sol i

la lluna. Es van casar, van tenir una

filla (se senten plors de nadó) i li van

posar el nom de Zuhura. Era molt

maca, la més bonica del món. Quan

va arribar a l’edat de casar-se,

tothom es volia casar amb ella.

Tothom li deia:

— Zuhura, estimada, et vols casar amb mi?

I la Zuhura deia:

— No, no i no!!!

Molts homes li portaven regals per demostrar que l’estimaven molt i per poder-

s’hi casar. Un dia, van aparèixer dos homes: el Vent (se sent soroll del vent) i el

Llampec (se sent el soroll d'un tro). Zuhura va dir:

— Si em voleu demostrar que m’estimeu, porteu-me regals.

Ells van anar per tot el món, demanant:

— Quina és la cosa més bonica del món?

La gent els deia:

— Diners, joies, or, plata...

El Vent li va portar diners i el Llampec li va dur or, plata i bronze. Zuhura, quan

ho va veure, es va enfadar molt i va dir:

— Això és per demostrar el vostre amor?

Zuhura ho va rebutjar (soroll d’alguna cosa que cau a terra) i després els va dir:

— Si vosaltres realment us voleu casar amb mi, no són pas aquests els regals

que m’heu de portar.

El Vent i el Llampec van decidir no fer més cas a la gent i van viatjar per tot el

món per descobrir nous regals.

El Vent va trobar els estels i va dir:

— No creus, Llampec, que aquests estels brillants podrien ser un bon regal?

— No, aquest regal li vull portar jo!

— Sí home, jo els he vist primer!

De cop, va aparèixer una cosa impressionant: era l'arc de Sant Martí.

— Mira, Llampec, li podries portar aquest magnífic arc de Sant Martí.

— És clar, quina bona idea!!!

Quant Zuhura va veure els regals que el Llampec i el Vent li van dur, va estar

molt contenta. Aleshores, va haver de decidir quin dels dos triava per poder-s’hi

casar. Era una decisió difícil, ja que tots els regals eren molt i molt bonics.

Els pares de la Zuhura, el Sol i la Lluna, li van preguntar:

— Estimada, quin dels dos t'agrada més?

— M'agraden molt tots dos. No sé per quin decidir-me.

Des d'aquell moment, el Llampec i el Vent van voler demostrar quin dels dos

regals era el més bonic i es van començar a discutir (soroll de baralla i crits).

Zuhura es va posar a plorar (so de plors). El Llampec va dir:

— El meu regal és millor, mira quins colors!

— No, no, mira que brillants són els estels.

La baralla mai no es va acabar. Avui en dia encara continua. Per això, quan

plou, és Zuhura que plora i els trons són la lluita del Vent i el Llampec, que cada

dia intenten aconseguir l'amor de Zuhura.

Oriol Riba, Albert Prat, Laia Piera i Laia Homs

ELS GINNES

Hi ha una llegenda que explica que, a Gàmbia, hi viuen uns éssers fantàstics

anomenats Ginnes, que es poden convertir en diferents animals, canviant de

forma. Hi ha molta gent que s’ha tornat boja per culpa dels Ginnes i, a més, els

seus descendents han heretat la mateixa malaltia. Val més no molestar cap

persona a la nit, perquè si és un Ginna ja has begut oli.

En Dems, que té experiència, i per sort se’n va salvar, us explicarà la seva

història.

— Com que al meu poble no hi ha electricitat, a la nit és molt fosc i no és fàcil

distingir-los. Per això, la gent se’n va a dormir quan es pon el sol. Com que

sempre hi ha excepcions, hi ha gent que és amiga dels Ginnes i es poden

permetre sortir de nit. Jo els he vist a l’Àfrica, a Catalunya, però, no n’he vist ni

un. Jo els he vist en forma de cargol. Era una nit de festa, al final del Ramadà,

que era l’1 d’agost, després de tota una setmana de ballar. A les onze de la nit,

un Ginna en forma de cargol, que sorprenentment corria molt, em va voler

atacar.

— No se m’escaparàs, maleït nano —va dir el Ginna, en to de gàngster.

Però jo, que a Catalunya m’havia estat entrenant per a les proves d’atletisme

durant un any, vaig aconseguir escapar-me’n.

Quan vaig passar a prop de casa d’un meu amic, vaig cridar:

— Auxili, deixeu-me entrar!

El pare del meu amic em va contestar amablement:

—Ara t’obro la porta, un segon!

Quan va aconseguir entrar a casa, el Ginna va anar-se'n enfadadíssim per no

haver aconseguit la seva presa.

Llavors, en Dems no tornà mai a sortir de nit, per por als Ginnes.

Bernat Vilarrasa, Odette Estrella, Àlex Garcia,

Emma Gallardo i Rafa Giménez

WANDA MAGERE

(Música inicial)

[Narrador]: Hi havia una vegada un guerrer anomenat Wanda Magere que

formava part de la tribu dels Luo a Kènia. En

Wanda era molt valent. Els déus li havien donat

un do, un punt invencible: la seva ombra. Un bon

dia, les dues tribus es van batre en una lluita.

(Se senten sons de guerra)

[Narrador]: Els Kipsigin van tonar a perdre. En

Wanda havia guanyat una altra vegada.

[Tribu Luo]: Tres urres per Wanda Magere. Urra,

urra, urra! Hem guanyat!

[Narrador]: Les dues tribus van decidir, aleshores, firmar un tractat de pau per

ser amics per sempre.

[Wanda Magere]: Firmo aquest tractat de pau en nom de la tribu Luo. Tots hi

estem d’acord?

[Capità Kipsigi]: Nosaltres no hi estem pas d’acord!

[Narrador]: La tribu Kipsigi, d’amagat, pensava què podia fer per guanyar

Wanda.

[Capità Kipsigi]: Hem de fer que la Kalia enamori en Wanda i esbrini què és el

que fa que en Wanda Magere ens guanyi.

[Narrador]: El capità Kipsigi va anar a parlar amb la Kalia i li va explicar quina

era la seva missió.

[Kalia (capficada)]: Com puc aconseguir el que m’ha demanat el capità?

[Narrador]: Al cap de molt temps...

[Wanda Magere]: Estimada, em pots posar crema a la ferida si us plau?

[Kalia]: Sí, i tant.

[Narrador]: Va ser aleshores quan la dona de Wanda Magere va descobrir per

què Wanda tenia tanta força: era la seva ombra. Corrents li va anar a explicar

tot al seu cap.

[Capità Kipsigi]: Hem de tornar a iniciar la guerra, ara ja sabem com guanyar

Wanda Magere.

(Se senten sons de fletxes)

[Narrador]: Un guerrer va matar Wanda. Els Kipsigi, finalment, van guanyar.

[Guerrer Luo]: Mireu, en Wanda s'ha convertit en una roca!

(Música final)

Oriol Ferrer, Berta Franquesa, Adrea González i Danelle Pelayo