L ’ A C T U A L I T A T E C O N Ò M I C A D E L P R I N C I P A T

N Ú M E R O 4 9

Divendres, 16 de Juny del 2017

‘Sell in May and Go Away?’

La xifra de demandants de feina al Servei d’Ocupació, la més baixa dels darrers 8 anys

La UE elimina la itinerància dins de les seves fronteres

L’Índex de Preus al Consum del maig es va situar en el 2,8 positiu

Fitch manté el ràting d’Andbank a llarg termini en BBB

70 persones van demandar feina al Servei d’Ocupació al maig, un 12,7% més que l’abril, i un 20,9% menys que fa un any

Andorra no forma part de la Unió Europea i per tant queda apartada

L’IPC del maig va ser del 2,8 i mostra que els preus segueixen a l’alça si bé a l’abril l’índex va ser més elevat

Pàg 3 Pàg 4Pàg 4 Pàg 4

L’agència ha mantingut la qualificació a llarg termini en BBB amb perspectiva estable

‘Sell in May and go away’. És una dita financera en anglès i que fa referèn-cia a que és millor ple-gar veles i estar al mar-

ge del mercat borsari durant el perío-de d’estiu, en concret a partir del més de maig.

I és que, segons diversos estudis, el mercat borsari habitualment ha gene-rat el gruix del seu rendiment positiu entre Halloween i el mes de maig. Un cop ens endinsem a l’estiu, les borses experimenten pitjor comportament i fins i tot correccions. Així, des del 1950, el Dow Jones durant el període maig-octubre ha generat de mitjana un re-torn del 0,3% comparat amb el 7,5% del mesos compresos entre el novembre i l’abril.

És un dels coneguts patrons esta-cionals de comportament que experi-menten les borses i, com d’altres pau-tes com els també famosos «efecte ge-ner» o «any presidencial», sempre està en boca dels inversors, en el seu afany incansable de predir el comportament

Segueix a la pàgina següent»

Portfolio Manager-Equity Andbank Asset Management

Josep Anton Cerdán

dels mercats.I és que si ens atenem a unes pre-

misses, aquest any hi ha unes altes pro-babilitats que ocorri una possible cor-recció de les borses durant els mesos d’estiu.

Quines raons podem aportar-hi? Una de bastant òbvia és l’excel·lent comportament que porten les borses en aquest inici d’any, a l’entorn del 10 %. En part, suportat per una millora dels beneficis empresarials i, en part, a una millora d’expectatives que ha compor-tat un menor risc polític fruit dels re-sultats de les eleccions esdevingudes a Europa, en concret els de França, que ha optat pel pragmatisme i ha deixat de banda, de moment, el populisme. L’op-timisme ha tornat a les borses i el di-ner ha trobat destí en un moment en què no hi han opcions alternatives, tant sols cal veure el que rendeixen els nos-tres estalvis en el compte corrent, oi?

Ara bé, és or tot allò que lluu? En aquest procés els mercats d’ac-

cions s’han encarit, i ràtios de valora-ció, com l’anomenat ‘price earnings ratio’ o PER, s’han expandit de mane-ra important. Les valoracions estan ja molt ajustades, per no dir que bastant elevades des d’una perspectiva històri-ca. És veritat que les borses poden ro-mandre cares durant molt temps, pe-

Consultori fiscalPàg 2

JaimeMesas

BUSINESS2 Divendres, 16 de juny del 2017

Aquesta setmana volem compartir amb els lec-tors el nou impost intro-duït a Catalunya per la Llei 6/2017, de 9 de maig, per

la qual es crea un impost per gravar els actius no productius de les persones ju-rídiques.

Es tracta d’un impost que es merita anualment i grava la titularitat de deter-minats actius improductius que posse-eixen, bàsicament, les persones jurídi-ques. L’impost es merita cada 1 de gener però, excepcionalment per a l’exercici 2017 es meritarà el pròxim 30 de juny.

La norma exigeix que els actius im-productius estiguin situats a Catalunya però no exigeix que les citades persones jurídiques tinguin la seva residència fis-cal a l’esmentat territori.

Es podria entendre que el seu àm-bit d’aplicació podrà ser més ampli. Ai-xí, per exemple, un immoble qualificat com a improductiu, la titularitat del qual és d’una societat amb residència fiscal en un altre territori podria estar dins de l’àmbit d’aplicació de l’esmentada Llei. En aquet sentit, s’hauria d’estar atent al de-senvolupament reglamentari per veure si es clarifica aquesta circumstància o si el seu àmbit d’aplicació es limita a soci-etats amb residència fiscal a Catalunya.

«Ve de la pàgina anterior

Consultori fiscal

rò, quant més?Cal esperar molt de les polítiques

de despesa més gran en infraestruc-tura i d’impostos menors del president Trump? Les veurem implementades en els pròxims mesos? Li deixaran ara que li han obert una investigació de si ha obstruït la justícia en el cas ‘Rússi-agate’ i que li pot costar la destitució?. Li en tenen, de ganes, perquè no ha fet molts amics.

La sincronització econòmica global observada aquest inici d’any té més re-corregut en un moment en què la Xina està implementant polítiques restric-tives del crèdit, un impacte que ja estan

notant el sector immobiliari i les matè-ries primeres, que porten una correc-ció notable? I què passa amb els tipus d’interès i el dòlar? Als EUA ja els han tornat a pujar aquest mes, i la Reserva Federal sembla decidida a reduir el seu balanç i per tant drenar liquiditat del sistema. Els mercats triguen setma-nes en digerir aquestes pujades d’inte-rès i normalment corregeixen. Ho po-drà suportar una economia global que segueix molt endeutada? I tot el diner que hi ha invertit en països emergents, marxarà d’allí ara que el finançament s’encareix? I la geopolítica, tot bé a Co-rea del Nord i a l’Orient Mitjà? Elecci-ons anticipades a Itàlia per aquesta tar-dor ? I la salut del sector financer, es-tà tant bé com sembla? Sinó preguntin

Comprin protecció i marxin aquest estiu a la platja tranquils

part o proporció que es destina a aques-tes finalitats.

• Si se’n cedeix l’ús, mitjançant preu, als propietaris, socis i partícips del sub-jecte passiu o a persones físiques vincu-lades a aquests, o a entitats participades per qualsevol d’ells, per ser destinats to-talment o parcialment a usos o aprofita-ments privats, llevat que els propietaris, socis, partícips o persones vinculades satisfacin per a la cessió del bé el preu de mercat, treballin de manera efectiva a la societat i percebin per això una retri-bució d’import superior al preu de ces-sió. Es consideren actius productius els que són arrendats a preu de mercat als propietaris, socis i partícips o a persones vinculades a aquests, o a entitats partici-pades per qualsevol d’ells, i són destinats a l’exercici d’una activitat econòmica.

• Si no estan afectes a cap activitat econòmica o de servei públic. Són ac-tius afectes a una activitat econòmica els que, com a factor o mitjà de produc-ció, s’utilitzen en l’explotació de l’acti-vitat econòmica del subjecte passiu. A aquests efectes, no es consideren béns no productius els que tenen un preu d’adquisició que no supera l’import dels beneficis no distribuïts obtinguts per l’entitat, sempre que provinguin del de-senvolupament d’activitats econòmi-ques, amb el límit de l’import dels bene-ficis obtinguts tant en el mateix any de l’adquisició com en els últims deu anys anteriors. S’hi assimilen els dividends que procedeixen de valors que ator-guen, almenys, el 5% dels drets de vot i es posseeixen amb la finalitat de dirigir i gestionar la participació, sempre que, a efectes fiscals, es disposi de la corres-ponent organització de mitjans materi-als i personals, i l’entitat participada no tingui com a activitat principal la ges-tió d’un patrimoni mobiliari o immobi-liari, d’acord amb la definició de la Llei

19/1991, del 6 de juny, de l’Impost sobre el Patrimoni. Els ingressos obtinguts per l’entitat participada han de procedir, al-menys en el 90%, del desenvolupament d’activitats econòmiques.

La base imposable de l’impost està formada per la suma del valor dels actius improductius sense que es puguin dedu-ir les càrregues i gravàmens de naturale-sa real que disminueixi el seu valor.

A tal efecte, existeix una regla espe-cificà de valoració per a cada actiu. Ai-xí, per exemple, en el cas dels immo-bles la norma es remet al valor cadas-tral actualitzat en base a l’establert a la Llei de Pressupostos. Respecte als ob-jectes d’art, antiguitats i joies la norma estableix que es prendrà com a base im-posable el valor de mercat en la data del meritament.

En la norma no es contempla cap mí-nim exempt i la quota tributaria és la que resulta de l’aplicació d’una tarifa que co-incideix amb l’aplicable a Catalunya per a l’Impost sobre el Patrimoni (recordem que el tipus mínim és del 0,21% i el mà-xim el 2,75% a partir de una base liquida-ble superior a 10,7 milions d’euros).

Finalment la norma estableix que els contribuents hauran de presentar la corresponent autoliquidació en el ter-mini i condicions que estableixin el Re-glament.

De moment fins ara no s’ha publicat el Reglament però esperem que es publi-qui de forma imminent i s’aclareixin al-gunes dubtes que sorgeixen amb el text de la Llei.

En qualsevol cas, sembla bastant evi-dent que el fet imposable d’aquest im-post se solaparia amb el fet imposable de l’Impost sobre el Patrimoni. Es gra-va la titularitat d’actius que total o parci-alment formen part del fet imposable de l’Impost sobre el Patrimoni a través de la valoració de les accions de la Societat.

Jaime Mesas@JaimeMesas

Partner I Tax & CorporateServices

En concret, es qualifiquen com im-productius els següents actius en la me-sura en que estiguin situats a Catalunya:

• Immobles.• Vehicles de motor amb una potencia

igual o superior a 200 cavalls.• Embarcacions d’oci.• Aeronaus.• Objectes d’art i antiguitats amb un

valor superior al que estableix la Llei de Patrimoni Històric.

• Joies.La norma sí especifica que pels im-

mobles el rellevant és que estiguin situ-ats a Catalunya però respecte a la resta de béns mobles inclosos en el llistat an-terior, no estableix quins seran els crite-

ris aplicables per qualificar-los com situ-ats a Catalunya.

Perquè aquest béns tinguin la qualifi-cació d’improductius la norma estableix tres possibles situacions:

• Si se cedeixen de manera gratuïta als propietaris, socis i partícips del sub-jecte passiu o a persones vinculades a aquests, directament o per mitjà d’en-titats participades per qualsevol d’ells, i que els destinen totalment o parcial-ment a l’ús propi o a l’aprofitament privat, tret que utilitzar-los constitueixi rendi-ment en espècie.

En el cas que el bé sigui utilitzat par-cialment per a finalitats particulars, es considera actiu no productiu només la

al Banco Popular,.. si el conegut ?refla-tion trade? continua en vigor, on es-tà la inflació? Sinó, mirin la lectura que fan els rendiments dels bons sobirans a 10 anys, el Bund alemany al 0,25 % de rendiment i el Treasury nord-americà al 2,15 %, quant a l’inici d’any van arri-bar a prop del 0,50 % i del 2,50 % res-pectivament?

Massa fronts oberts en un moment en què el preu de les opcions de cober-tura ‘put’ o assegurances que poden adquirir els gestors per cobrir-se da-vant d’una caiguda de mercats cotit-za a mínims. Contradicció? Més aviat, complaença i l’impacte que en el mer-cat han tingut una sèrie d’actors que són ara els que dominen l’escena: els

fons d’inversió indexats coneguts com ETFs per mitjà dels quals s’ha canalitzat una ingent quantitat de diners en acci-ons sense un criteri discriminatori en-tre bones i dolentes companyies, so-lament en funció del pes que aquestes tenen en un índex de referència. Tam-bé els anomenats fons quant, entre els que caldria citar CTAs, ‘risk-parity’ que

retroalimenten una tendència a l’alça però també a la baixa.

Una ratxa a l’alça sense precedents en què cal anar fins al setembre-no-vembre del 2016 per haver observat una caiguda superior al 5 % en l’S&P-500

Comprin protecció i marxin aquest estiu a la platja tranquils, i més fres-quets.

BUSINESS 3Divendres, 16 de juny del 2017

El final de la itinerància suposa un augment del tràfic de dades a la xarxa andorrana

El concepte de pagar un plus per utilitzar el telè-fon mòbil a l’estranger, si-gui per fer trucades o si-gui per navegar per Inter-

net, ja és història a la Unió Europea. Ahir va entrar en vigor la nova política de telecomunicacions batejada com ‘roaming like home’. Les operadores de telefonia dels 28 països de la UE (més els tres de l’Àrea Econòmica Euro-pea: Islàndia, Liechtenstein i Noruega) no podran cobrar als seus clients pel concepte d’itinerància. Andorra, en no trobar-se dins la Unió Europea, queda exclosa d’aquesta directiva i, per tant, les operadores poden seguir cobrant als seus clients quan utilitzin els seus telèfons al Principat. És el cas de les espanyoles o les portugueses. «És un hàndicap pel país a nivell de turisme», ha reconegut el director d’Internaci-onal d’Andorra Telecom, Carles Casa-devall. Ara bé, hi ha països com Fran-ça i els Països Baixos que, per iniciativa

França elimina el ‘roaming’ amb Andorra i Espanya el manté

pròpia, han decidit incloure Andorra dins la política de ‘roaming like home’ i, per tant, no cobraran res d’itinerància.

En el cas d’Espanya, ara mateix no hi ha cap voluntat de treure el ‘roaming’ d’Andorra. Els suposaria una pèrdua important d’ingressos. «Els operadors espanyols eren els grans receptors de ‘roaming’ i són els que estan patint més amb aquesta nova directriu europea», ha plantejat Casadevall.

Per intentar pal·liar el perjudi-ci d’imatge de país que pot causar so-bretot als turistes majoritaris, els es-

panyols, el manteniment del ‘roaming’ a Andorra, Andorra Telecom es troba en negociacions amb les companyi-es del país veí. La voluntat, ha exposat Casadevall, és avançar cap a paquets diaris on estigui inclòs trucades i da-des. De fet, Vodafone ja ho té (12 euros al dia), Movistar ho llançarà aquest es-tiu i amb Orange «hi estem treballant». És la fórmula per «acabar amb les fac-tures de milers d’euros; amb 5-10 eu-ros al dia sé que ho tinc tot», ha subrat-llat Casadevall.

La fi de la itinerància i els nous pa-quets espanyols suposa, per altra ban-da, un augment del tràfic de dades a la xarxa andorrana. Per exemple, ha plantejat el director d’Internacional, els francesos utilitzaran ara el telè-fon a Andorra com si estiguessin a ca-sa seva. Això obligarà a Andorra Tele-com a invertir en la xarxa nacional, ja que la projecció és que «caldrà doblar-la» cada any, durant els propers anys. Es calcula que, per assolir-ho, la com-panyia haurà d’invertir un milió d’eu-ros anuals.

L’aplicació del ‘roaming like home’ és un canvi important en les teleco-municacions europees, però no tindrà incidència en el client andorrà, que «no notarà cap canvi en la seva tari-

Andorra Telecom es troba en negociacions amb les companyies del país veí

L’IPC del mes passat es va situar en el 2,8%

Fitch manté el ràting d’Andbank a llarg termini en BBB amb perspectiva estableL’agència de qualificació Fitch Ratings ha mantingut el ràting a llarg termi-ni en BBB d’Andbank amb perspectiva estable. Des de l’entitat posen en relleu que la ratificació de la valoració i pers-pectiva estable és una prova de «la sòli-da estructura del govern corporatiu de l’entitat, i de l’estricte control intern i de processos que es duu a terme a tot el grup». Fitch destaca l’elevada ràtio de solvència (superior al 20%) així com la gestió de la liquiditat, de més del 60%, molt per sobre del límit exigit.

Aquest manteniment del ràting ve a consolidar, segons remarquen, l’evolució viscuda en el 2016. Des d’Andbank destaquen que ha tornat a batre el seu màxim històric en genera-ció d’ingressos, amb un marge ordina-ri de 256 milions d’euros. «En un entorn internacional complex, aquest bon re-sultat es deu a la consolidació del model especialitzat en banca privada, diversi-ficació geogràfica i a la confiança que els clients han dipositat en l’entitat», asse-guren en una nota.

Els recursos sota gestió de clients s’han mantingut al voltant dels 22.000 milions d’euros, reafirmant el grup com a líder a Andorra. Aquestes dades con-soliden la línia positiva que l’entitat va iniciar el 2008, amb una taxa de creixe-ment mitjana anual acumulada del 16,5%. Amb uns tipus d’interès en mí-nims històrics en la zona euro, la inver-sió en creixement internacional i ten-int en compte criteris de prudència en la gestió del balanç, el grup Andbank va tancar l’any passat amb un benefici net

de 47 milions d’euros, un 19% per sobre del previst.

Els bons resultats de l’entitat el 2016 es veuen reforçats per una sòlida es-tructura de capital i una còmoda posició de liquiditat, per sobre del 65% (molt su-perior al mínim exigit del 40 %). A més, la solvència ha augmentat fins al 25,50%, sent en termes de Tier 1, segons Basilea III, del 15,8 %, superant els requisits de capital d’entitats europees equivalents en més d’un 50%

Destaquen per la seva repercussió a l’alça els vestits i aliments

ya se situa en l’1,9%. Aquesta desaccelera-ció és conseqüència de la disminució dels preus del transport, principalment per una baixada dels preus dels carburants, envers a la pujada de l’any anterior. L’oci i cultura experimenta un decreixement a causa dels preus dels paquets turístics que desacceleren més que l’any anterior. Per altra banda, el grup de les comuni-cacions presenta una acceleració a con-

seqüència de l’augment dels preus en els serveis de telefonia.

A França, l’IPC se situa en un 0,8%, una desacceleració que s’explica pels preus de l’energia, a conseqüència d’un decreixe-ment dels preus dels productes relacio-nats amb el petroli. Per contra, els preus de l’alimentació experimenten una acce-leració a causa d’un augment dels preus dels productes frescos.

Finalment, a nivell de la Unió Mone-tària, l’evolució dels preus en termes de l’Index de Preus de Consum Harmonitzat (IPCH) avançat, ha suposat una variació anual del 1,4% positiu al maig, que en cas de confirmar-se, suposaria una desacce-leració de cinc dècimes en relació a la me-sura de la inflació efectuada al mes d’abril (1,9% positiu).

Els recursos de gestió de clients es manté en 22.000 milions

fa». Amb tot, i per intentar que els cli-ents s’aproximin al màxim a la fi de la itinerància, Andorra Telecom llança-rà al juliol paquets a preus més econò-mics que els actuals per fer servir el te-lèfon a Europa.

Casadevall ha exposat que, des que Andorra Telecom ha instaurat la polí-tica de baixada de preus en itineràn-cia, el consum de dades no ha parat d’augmentar. També ha plantejat que la reducció de les tarifes suposa una

important pèrdua d’ingressos per a la companyia, ja que el client andorrà és molt singular en comparació a l’euro-peu. Mentre que només un 10% dels ciutadans de la UE viatja una setma-na fora del país, a Andorra entre el 60 i el 70% «surten cada mes del país». Per tant, reduir preus «implica menys ingressos i més despesa per a nosal-tres», perquè han de pagar més a les operadores foranes, motiu pel qual «s’ha de fer mica en mica».

L’Índex de Preus al Consum (IPC) del mes de maig se situa en el 2,8%, i continua així la tendència a l’alça encara que a l’abril la variació anual va ser dues dècimes més al-ta, segons les dades facilitades ahir pel de-partament d’Estadística.

En termes anyals, els grups de l’IPC que provoquen que la variació del maig es mantingui a l’alça són l’esbarjo, per l’increment dels serveis culturals i re-creatius col·lectius i els viatges turístics; els mobles, estris i serveis per a la llar, per l’augment dels preus dels articles tèxtils per a la llar i altres articles de mobiliari; els hotels, cafès i restaurants, principalment per un augment dels preus de les begudes alcohòliques consumides fora de la llar, i els aliments, begudes i tabac, per una pu-jada de preus de les begudes no alcohòli-

ques.Per contra, els grups de l’IPC que des-

acceleren la taxa de variació del mes de maig són la salut, pel decreixement dels preus dels productes farmacèutics, apa-rells i material terapèutic; l’habitatge, gas i el ectricitat; el vestit i ca-lçat; i el transport, per un increment infe-rior de preus dels carburants i lubricants. L’ensenyament i els béns i serveis diver-sos han mantingut la variació de preus al mes de maig.

Pel que fa a les variacions mensuals, els grups que destaquen per la seva re-percussió a l’alça són el vestit i calçat i els aliments, begudes i tabac. Per contra, el transport repercuteix a la baixa en la va-riació mensual de l’IPC.

Quant a l’IPC dels països veïns, a Espan-

El deute públic espanyol marca un nou rècord i se situa en el 100,4% del PIB987.846 milions d’euros estan en mans de l’Administració Central, el 87,8% del Producte Interior Brut

El deute del conjunt de les administracions públi-ques espanyoles va batre un nou rècord en el primer trimestre de l’any, amb un

augment de 21.767 milions d’euros da-vant el trimestre anterior, fins a situar-se en 1,12 bilions d’euros, que represen-ta el 100,4% del PIB. En taxa interanual, va repuntar un 2,9%.

El Ministeri d’Economia indica que el deute en percentatge del PIB és 0,8 punts percentuals inferior al del pri-mer trimestre de l’any passat (101,2% del PIB) i afirma que el nivell aconseguit pel deute públic es deu, entre altres co-ses, al diferent calendari d’emissions i amortitzacions.

A pesar d’aquest nou repunt, el de-partament de Luis de Guindos assegura que «al marge de les oscil·lacions pun-tuals», al final de l’exercici es complirà l’objectiu per al conjunt de l’any, situat en el 98,8% del PIB.

Del total de l’endeutament públic entre gener i març, 987.846 milions d’euros estan en mans de l’Administra-ció Central, el 87,8% del PIB, que suposa un increment de l’1,9% respecte al tri-mestre anterior i un augment del 2,7% en termes interanuals. Per la seva part, el saldo de deute de les administraci-ons de la Seguretat Social es va man-tenir constant en 17.000 milions d’eu-

Divisió al Banc d’Anglaterra sobre la necessitat d’apujar els tipusEl Banc d’Anglaterra va sacsejar ahir els mercats financers en dir que tres dels seus membres recolzaven una pujada dels tipus d’interès, el més a prop que ha estat la institució d’incrementar-los des del 2007, tot i els indicis d’un alentiment de l’economia al Regne Unit.

Ian McCafferty i Michael Saunders es van unir a Kristin Forbes, que des d’un primer moment defensava la pujada, per revertir la decisió del passat agost del banc central de retallar els tipus un 0,25%, va explicar la institució.

El governador del Banc d’Anglaterra (BoE, per les sigles en anglès), Mark Car-ney, i altres quatre membres del Comitè de Política Monetària van votar a favor

BUSINESS4 Divendres, 16 de juny del 2017

Les importacions van pujar un 13,3% al maigi les exportacionsun 3,8%

Les dades facilitades ahir pel depar-tament d’Estadístics mostren que les importacions del maig han sumat un valor de 99,26 milions d’euros, el que suposa un creixement del 13,3% res-pecte al maig de l’any anterior. Des-taquen positivament la construcció, l’electrònica i farmàcia i perfumeria. Per contra, baixa l’energia i les begu-des i el tabac. Sense l’energia, la varia-ció percentual és d’un 15,2%. Pel que fa a l’acumulat del darrers 12 mesos, les importacions han tingut un valor de 1.269,28 milions d’euros, el que supo-sa una variació percentual positiva del 6,5% respecte a l’acumulat del perío-de anterior, en que les importacions en valor van ser de 1.192,12 milions d’euros. Sense l’energia, les importa-cions augmenten un 6,4% en compa-ració al període anterior. Això es a cau-sa que totes les partides presenten va-lors percentuals positius.

Pel que fa a les exportacions, durant el mes de maig han sumat 8,25 milions d’euros, amb un augment del 3,8% res-pecte al mateix mes de l’any anterior. Les partides exportades que desta-quen amb una variació percentual po-sitiva són l’alimentació, el transport i la construcció. Tenen una variació per-centual negativa destacada les begu-des i tabac, els combustibles, la joieria i la farmàcia i perfumeria.

milions) segueixen concentrant dos terços de tot el deute en mans dels go-verns autonòmics en el primer trimes-tre. En el cas de Catalunya i Madrid el deute va augmentar respecte al trimes-tre anterior, però va baixar a Andalusia i a la Comunitat Valenciana. A continua-ció, figuren les comunitats de Castella-la Manxa (14.016 milions), Galícia (11.582 milions), Castella i Lleó (11.288 milions).

ros, l’1,5% del PIB, i està materialitzat en préstecs rebuts per l’Estat.

Les comunitats autònomes també van elevar el seu deute en el primer tri-mestre de l’any, fins a arribar als 279.264 milions d’euros, el 24,8% del PIB, que suposa un 0,8% més que el trimestre anterior i un augment interanual del 5%.

En canvi, les corporacions locals i

ajuntaments van reduir el seu deute un 1,6% entre gener i març, fins als 31.567 milions (el 2,8% del PIB), que en taxa interanual representa una caiguda de gairebé el 10% respecte al saldo regis-trat un any abans.

Dins de les comunitats autònomes, Catalunya (75.443 milions d’euros), Co-munitat Valenciana (44.111 milions), An-dalusia (32.462 milions) i Madrid (31.667

La xifra de demandants de feina és la més baixa dels darrers vuit anysEl mes de maig va registrar la xifra de de-mandants de feina al Servei d’Ocupació més baixa dels darrers vuit anys, amb 470 persones inscrites. Així ho va anunciar el ministre portaveu, Jordi Cinca, en la ro-da de premsa posterior al consell de mi-nistres. Si comparem les dades amb el mes anterior, la variació del maig és d’un 12,7% positiu, ja que el mes d’abril hi ha-via 417 persones registrades. En canvi, però, si comparem les xifres amb el mes de maig de l’any passat, el nombre de de-mandants s’ha reduït un 20,9%, passant de 594 als 470 actuals. Un seguit d’indi-cadors, va opinar Cinca, que «demostren que es manté la tendència a la baixa tot i tenir les oscil·lacions pròpies del mercat laboral temporal a Andorra».

D’altra banda, el ministre portaveu també va informar del nombre total d’as-salariats del passat mes de març, ja que les dades de la Caixa Andorrana de Se-guretat Social (CASS) sempre s’obtenen amb un parell de mesos de retard res-pecte les del Servei d’Ocupació. Així, el tercer mes de l’any es van registrar un total de 39.334 persones assalariades, el

que suposa una variació a l’alça del 2,8% respecte al mateix mes de l’any anterior, en què n’hi va haver 38.260. Es tracta del nombre d’assalariats més elevat registrat en un mes de març dels darrers cinc anys.

Pel que fa la mitjana d’assalariats du-rant els darrers 12 mesos , se situa en 36.858 persones, amb una variació posi-tiva del 2,1% respecte a les dades del ma-teix període anterior.

El fet que tant l’evolució de les xifres registrades pel Servei d’Ocupació com del nombre d’assalariats de la CASS si-gui positiva reflecteix, segons el ministre «coherència i fiabilitat de les dades de les dues institucions».

Són 470 persones, un 20,9% inferior a la dada de l’any passat

de deixar els tipus sense canvis.La lliura es va disparar gairebé un

cèntim enfront del dòlar nord-ameri-cà i els bons a deu anys del Govern bri-tànic van pujar vuit punts bàsics arran de les notícies, que arriben just una se-tmana després que la primera ministra, Theresa May, fracassés en el seu intent de afermar una majoria absoluta al Par-lament amb unes eleccions anticipades.

Els economistes que van participar en una enquesta de Reuters esperaven que només Forbes -el mandat al comitè aca-ba a final de mes- recolzés les pujades de tipus, donats els senyals d’alentiment del creixement econòmic en els primers tres mesos de l’any.

«És sorprenent que tres membres votessin a favor de la pujada, donats els senyals existents que aquest perío-de de debilitament de l’economia serà llarg, i aquesta setmana hem tingut més proves d’un creixement més moderat dels ingressos», va dir el economista d’Investec Philip Shaw. «Un hauria de preguntar-se en aquesta situació d’on vénen les pressions inflacionistes a llarg termini».

La Reserva Federal nord-america-na va pujar els tipus d’interès el dime-cres -tot i algunes dades domèstiques de cert debilitament- i ha apuntat que és probable que els incrementi un cop més aquest any.