Com construir una pàgina Facebook per a un cos policial

Joan Brull – 11 de maig de 2012

Fa poc més d’un any, Carlos Guadián publicava al seu bloc

K-Government unes propostes molt interessants entorn la

construcció d’una pàgina a Facebook per a Administracions

Públiques. Un bon article que, recollint el títol i adaptant

alguna de les propostes a les organitzacions policials, em

serveix ara de pretext per llançar, després de diverses

lectures i nombroses reflexions, algunes qüestions

relacionades amb la construcció d’una pàgina Facebook, a

partir del seu nou format, per a organitzacions policials.

Abans d’entrar de ple en aspectes més concrets, no es pot obviar, d’entrada, el canvi

global de les pàgines Facebook des del passat 30 de març. Una reforma que alguns

han batejat com a el nou Timeline de Facebook i que, finalment, ha acabat generant

diversos canvis substancials en el format i disseny de les pàgines, essent el més

evident aquell vinculat amb una nova reorganització de continguts. Una reformulació

que ha dut a la desaparició de la barra lateral (unes pestanyes que s’han acabat

desplaçant a una nova barra superior), la creació d’un espai per un encapçalament

gràfic, a banda de l’avatar ja existent, i un format de presentació de continguts basat,

principalment, en dues columnes.

Doncs bé, tenint present alguns d’aquests canvis, plantejo les següents propostes en

el marc d’un espai on els estudis publicats que, des de Catalunya, analitzen la

presència dels cossos policials d’aquest país a les xarxes socials brillen per la seva

escassedat/absència. En aquests moments resulta prou interessant parlar-ne ja que, a

banda dels Mossos d’Esquadra, són diversos els cossos policials locals que tenen

perfils oberts a Facebook.

ESTRATÈGIA, COORDINACIÓ I PLANIFICACIÓ

1.- Cal haver dissenyat, prèviament, una estratègia comunicativa que fixarà,

d’entrada, els objectius a assolir. Un document marc, bàsic per justificar la presència

de la organització a Facebook, i, necessari per conèixer amb antel·lació allò que es vol

publicar i com es pretén publicar. Un posicionament que ha d’incloure aquells

principis que regiran aquesta participació virtual, amb més raó encara si el canal

acaba essent gestionat per un grup de persones, característica comuna en nombroses

organitzacions policials.

2.- La coordinació i bona entesa entre el grup administrador, liderat per un dels

seus membres, esdevindrà una de les claus de l’èxit d’aquesta presència 2.0. Per tant,

tot i que els continguts a valorar i editar es plantegin sobre la base del treball en grup, i

que siguin diverses les persones que publiquin, el perfil corporatiu ha de seguir una

certa sintonia per no mostrar públicament descoordinació o descurança en la gestió

del canal. Prèviament, les pautes de la organització hauran estat ben definides i

consensuades, cosa que farà indetectable el publicador real del post. Això no treu que

part de la riquesa de continguts provinguin de petits detalls aportats pels diferents

redactors de les diverses publicacions.

3.- L’aposta per una bona planificació, relacionada amb l’increment de la difusió viral

de les publicacions, facilitarà la gestió temporal de continguts. Això significa que al mur

s’hi ha de plasmar tot allò que la organització vol transmetre als usuaris però amb unes

directrius prefixades de desconcentració, o sigui, deixant certs espais entre

publicacions. D’altra banda, dir que diverses organitzacions coincideixen en apostar

per unes publicacions distribuïdes, diàriament, en franges horàries similars. Aquesta

pauta no deixa de ser una manera indirecta d’informar als seguidors quan disposaran

de nous continguts, sense vetar l’actualitat informativa.

CONTINGUTS

4.- L’actualitat ha de liderar la planificació de continguts diaris. Uns plantejaments

previs únicament acotats per una freqüència de publicació d’entre 2 i 4 posts per dia.

Ara bé, el nombre de posts han de condicionar indirectament als administradors ja que

la qualitat de les publicacions ha de primar per sobre la quantitat. Això no treu que els

gestors del canal tinguin clar que una de les claus de l’èxit es vincula amb el

manteniment del perfil actualitzat. Per tant, s’aconsella adequar aquest ritme de

publicació a les dimensions del propi cos policial i del territori que serveix. El fet de

nodrir, diàriament, de publicacions la pàgina permet mantenir l’interès dels seguidors i,

de retruc, augmenta les possibilitats que les comparticions de la publicació amplifiquin

el missatge emès. Publicar indiscriminadament pot generar la opinió dels usuaris

d’identificar la pàgina com a no desitjada (spam).

5.- Fidelitzar els usuaris no resulta una tasca fàcil, d’entrada, sense esforç. Tenint en

compte això, cal apostar per uns continguts útils per la ciutadania i fugir d’una

estratègia basada simplement en les activitats meritòries del servei públic de policia,

podrien interpretar-se que es tendeix a l’autopropaganda pura i dura. En aquest sentit,

caldrà aportar valor afegit i usabilitat als continguts per fer-los atractius i d’interès

per l’usuari. Unes publicacions que han de despertar la curiositat i certa necessitat de

consultar-les periòdicament.

6.- Si bé és cert que s’aconsella als administradors valdre’s dels diferents recursos

que ofereix una pàgina Facebook a l’hora de publicar, amb el nou format no es pot

obviar que, per exemple, l’ús de les ‘anotacions’ quedi relegat a un segon pla i s’empri

la via dels recursos multimèdia. Actualment, la visibilitat de la pàgina s’incrementa amb

la publicació de posts que s’acompanyin de fotografies (una o diverses incloses dins

un àlbum) i vídeos.

7.- Evidentment, l’aposta per la publicació d’imatges i filmacions per millorar l’atracció a

la pàgina i les seves publicacions vetllarà pels drets de propietat intel·lectual i la

pròpia imatge. Ara bé, amb una fotografia es pot voler mostrar, per exemple, l’activitat

d’una unitat especial o, bé, inclinar-se a transmetre proximitat i transparència. En el

primer cas, resulta lògic el difuminat dels rostres, per contra, en el segon cas, l’objectiu

sigui ben diferent i s’opti per la no pixelació. Així doncs, en cada cas, es fa oportú

valorar les tasques que té encomanades cada grup o unitat per trobar un equilibri entre

la proximitat i les raons de seguretat personal o de la pròpia organització.

8.- Valorar tots els detalls abans de publicar res per esquivar, preventivament, futurs

comentaris negatius respecte la publicació i/o la organització. Cal partir del fet que la

posició que pot ocupar la policia a la xarxa aconsella ser prudent i meditar allò que es

vol transmetre. Una publicació mal interpretada pot tenir tant o més ressò que una nota

de premsa, per tant, s’ha d’estar atent en la seva redacció i a tot tipus de detalls per

evitar malentesos en els usuaris o que informants malintencionats puguin donar la

volta a l’esperit d’allò que es volia transmetre.

9.- Abans de redactar cal tenir ben presents les normes bàsiques de netiqueta, una

manera de transmetre als usuaris que la organització s’adapta al llenguatge propi de

les xarxes socials. Per posar un exemple clar típic: el fet d’escriure, preferentment, en

minúscules, ja que les majúscules sovint s’han identificat al fet d’estar cridant.

INTERACCIÓ

10.- L’esperit de les xarxes socials es basa en la interacció (feedback) entre usuaris,

en una relació horitzontal entre tots els participants d’aquest entorn 2.0, premissa

bàsica que aconsella, segons els recursos humans de la organització, contestar tots

aquells comentaris que plantegin dubtes o inquietuds. Per tant, per què el cos policial

pugui esdevenir una policia regida sota el paraigües del concepte Web 2.0, dit d’altra

manera, que els usuaris la copsin propera i transparent, cal que ofereixi aquest servei

d’atenció ciutadana. Això significa que ha d’informar de qüestions d’interès social,

respondre aquelles preguntes que se li plantegin i acceptar les queixes, sempre i quan

aquestes respectin les pautes de participació preestablerts amb antel·lació. També ha

de valorar les suggerències dels usuaris, fet que li permetrà valorar i orientar-se cap

aquells interessos comuns.

11.- Cal tenir paciència amb la resta d’usuaris, i saber o preveure la posició que les

organitzacions policials ocupen actualment a la xarxa i vers la resta d’usuaris. Tot i que

cal afrontar tot tipus de conflictes, es desaconsella entrar en discussions improductives

que, únicament, es basin en retrets. Facebook no només possibilita esborrar

missatges que l’administrador/s pensa que poden pertorbar el bon clima i

funcionament de la pàgina sinó també permet bloquejar usuaris. Hi ha usuaris que

únicament busquen protagonisme i contaminar la pàgina d’una manera o altra, en

aquest cas, cal evitar caure en el seu parany si el cos policial no vol perdre credibilitat

davant la resta d’usuaris i rebaixar-se al seu nivell.

PROMOCIÓ

12.- La millor manera i més comuna de promocionar la pàgina és afegir un ‘like box’

o, com a mínim, una icona amb el logotip de Facebook al web i que quan el visitant hi

cliqui l’enllaci directament amb el mur de la pàgina. Un espai que ha de ser fàcilment

visible per qualsevol usuari de la web. D’aquesta manera, qui consulta la web se li

obre un ventall més ampli de possibilitats si es planteja seguir l’activitat de la policia a

través de totes aquelles plataformes virtuals on la organització tingui presència.

13.- Una forma, tot i que més personal, de publicitar la pàgina, sobretot a través dels

contactes que es van establint, es basa en configurar la signatura de l’adreça de

correu electrònic del/s administrador/s afegint-hi l’enllaç directe a la pàgina

Facebook.

14.- Les xerrades que la organització imparteix en diversos àmbits esdevenen una

bona manera d’arribar a la ciutadania emprant el boca orella tradicional. Uns col·loquis

vinculats amb la transmissió de consells de seguretat i gestionats, habitualment, pels

grups de policia de proximitat o de barri, i que, si s’informa de la participació a xarxes

socials, permeten oferir a l’audiència una línia continuista amb aquells consells de

seguretat que se li han tramès a la trobada.

MONITORITZACIÓ

15.- Cal que l’administrador/s o responsable/s de la pàgina conegui/n si l’estratègia

seguida o promoguda dóna els seus fruits, per això es fa necessari mesurar aquesta

participació valent-se d’alguns paràmetres que poden ajudar en el moment de les

valoracions. En el cas de les xarxes socials, resulta francament pobre guiar-se

únicament per l’increment o pèrdua de seguidors. Si bé és cert que aquesta dada

objectiva, sovint, esdevé una de les justificacions que han permès a alguns cossos

policials continuar desenvolupant o ampliant la seva presència a les xarxes socials,

també és cert que els objectius marcats no s’aconsegueixen un dia per l’altre, en

aquest sentit, ser pacients ajudarà a les organitzacions a obrir-se camí i assentar-se

cada cop més en el nou entorn. Paral·lelament, també caldrà contrastar l’èxit o fracàs

de l’estratègia amb les gràfiques que mostren la progressió quant al nombre de

visites que reben els comptes, els m’agrades, els comentaris i les comparticions, ja

que aquestes xifres, lluny de valorar-les en solitari, orientarà a les organitzacions sobre

l’interès que desperta cada nova publicació.

Presència de la Policia de Catalunya a Facebook

COS POLICIAL SEGUIDORS - AMISTATS

Cos de Mossos d’Esquadra 5.315

Policia Local de Salou 3.295

Policia Local de Sallent 3.177

Policia Local Les Franqueses V. 1.656

Policia Local de Pineda de Mar 731

Policia Local de Roses 663

Guàrdia Urbana de Badalona 629

Policia Local d’Esplugues de Ll. 510

Policia Local de Castellbisbal 319

Policia Municipal de Girona 313

Policia Local de Vandellòs – H. 195

Policia Local SM Palautordera 190

Policia Local de Sant Pol de Mar 89

Guàrdia Municipal Maçanet S. 88

policiadecatalunya.blogspot.com 12/04/2012