Conseqüències de l’actual sistema de producció Conseqüències de l actual sistema de producció capitalista sobre la salut del treballador

Primera Escola d’Estiu de la Federació Agroalimentària de CCOO de CatalunyaAgroalimentària de CCOO de Catalunya

Agroalimentària

Entendre la influència del treball b l l tsobre la salut

El treball com a font d’exposició a riscos l b l d dif t t llaborals de diferent naturalesaEl treball com a element estructural determinant de desigualtats

El treball com a font d’exposició i l b la riscos laborals

SeguretatHigieneErgonomiaErgonomiaFactors de risc psicosocial

Exigències-control-suportEsforç-compensacionsEsforç-compensacions

Risc psicosocial en obrers d’indústries d’alimentació, tabac i begudestabac i begudes

Els superiors, els seus canvis d’ànimp ,Els superiors que et canvien de treball constantment, sense explicacionsEls superiors que són molt autoritarisEls superiors que són molt autoritarisNo et deixen opinar (a tu no se’t paga per pensar)Canvis de tornPor de perdre la feinaPor de perdre la feinaÉs un treball en el qual no pots canviar res, no pots ser creatiuBaix salari, amb tot el que treballemNo hi ha gratificació, reconeixement per part dels encarregatsRitmes de treball, es treballa mès amb menys gentManca de formació, et deixen allà i et busques la vidaa ca de o ac ó, et de e a à et busques a daManca d’informació, et deixen venutManca de respecte dels “encargadillos”

Un titular de diari de fa uns anysUn titular de diari de fa uns anys

Corazones frustrados: Los trabajadores sin autoridad tienen más riesgo de sufrir enfermedad cardiovascular

Mandar es un seguro para el corazón. Ejecutivos, di ti d t t b j ádirectivos, pueden tener un trabajo más estresante pero - a cambio - poseen menos probabilidades de sufrir enfermedades pcardiovasculares que sus subordinados con ninguna autoridad

Patricia Matey, El Mundo 31 de julio de 1997

Model demanda-controlModel demanda controlDemandes psicològiques

Baixes Altes

Demandes psicològiques

ActiuBaixa

ol

tensió

Cont

ro

Altatensió

Passiu ... I suport social

Factors de risc psicosocialFactors de risc psicosocialExigències psicològiquesExigències psicològiques

Volum de treballPressió de tempsPressió de tempsInterrupcions

Control sobre el treballControl sobre el treballPossibilitat de desenvolupar les pròpies habilitatsAutonomia

Suport social (operatiu i emocional)p ( p )CompanysSuperiors

Un exemple d’exigències psicológiques i d l de les seves causes

“Las bajas no se cubren y se me acumula la faena, es inhumano estar tres días sin limpiar por falta de personal, luego llego yo y la gran paliza”llego yo y la gran paliza .“Por falta de contrataciones por bajas o permisos el trabajo recae sobre el personal habitual y crece el malestar y la crispación entre dicho personal”.“Moltes vegades no podem atendre als pacients tal com voldríem per falta de personal”.voldríem per falta de personal .“Protesto por tener que ir a otras plantas para realizar el trabajo de personas que están de baja o de permiso, en lugar de poner personal de s plencias C ando nos dejan a mínimos la faenapersonal de suplencias. Cuando nos dejan a mínimos, la faena se atrasa”.

Un exemple extrem de manca de suport d l idels superiors

“Por parte de los superiores, no te reconocen tu faena y tus esfuerzos, te ponen trabas para todo, la señora **** amenazas constantes, negar el cambio de pabellón, ser la causa de bajas por

é i bi d id d i j ifi ió ”estrés, continuos cambios de unidad sin justificación”.“A veces, las jefaturas pierden o no tienen respeto hacia los trabajadores con malas contestaciones, incluso gritos. Nos consideran súbditos de su marquesado en dirección a unaconsideran súbditos de su marquesado, en dirección a una dictadura. Incluso hay abuso de poder en especial a las suplencias. A algunas personas las han cambiado de unidad con criterios poco definidos”p“A vegades la senyora ***, i la seva responsable creuen que la clínica és el seu “cortijo” i fan allò que volen”.“Los abusos de poder por parte de algún mando de enfermería es p p p gdemasiado visible con algunos trabajadores. Generan bajas.”

Esforç - compensacionsEsforç - compensacions

EsforçCompensacions:

Estima: Reconeixement i valoració de la feinaEstima: Reconeixement i valoració de la feinaSalari adequat als esforçosControl d’estatus:Control d estatus:

Perspectives de promoció, Canvis no desitjats, Inestabilitat laboral, inconsistència d’estatus.

Un exemple d’inestabilitat laboralUn exemple d inestabilitat laboral“Hace 15 años que trabajo en ***** me presento a todas las oposiciones sinHace 15 años que trabajo en , me presento a todas las oposiciones sin conseguir obtener plaza. Esta inestabilidad laboral lógicamente crea estrés continuamente por la incertidumbre del futuro (¿te contratarán? ¿qué pasará?)”.“Es muy duro ser suplencia. Tienes que cambiar de sitio continuamente, tienes y p q ,que tener un estrés añadido por no saber cuándo acabará tu contrato que puede ser de un mes o de una semana. Siempre te estás adaptando a todos los equipos, esto te da flexibilidad para el trabajo en equipo pero cuando estás bien acaba tu contrato que no depende siempre de cómo trabajas”acaba tu contrato que no depende siempre de cómo trabajas .“Sóc suplent d’auxiliar de geriatria. En els últims mesos la feina o millor dit, els contractes, són cada vegada més curts y menys habituals. En general, parlant amb les meves companyes, totes estem més nervioses per culpa de laamb les meves companyes, totes estem més nervioses per culpa de la inseguretat que tenim veient els contractes que s’estan fent. Això directament o indirectament influeix en el nostre treball... Som moltes les que estem en la mateixa situació”.

Treball emocional: Té efecte sobre la salut?Té efecte sobre la salut?

El treball no només implica tasques físiques i mentals sinó també exhibirfísiques i mentals sinó també exhibir i sovint sentir determinades emocionsemocions

Un exemple de treball emocionalUn exemple de treball emocional

A vegades, ets bona, ets educada, però hi ha pacients que et posen dels nervis. I els tens davant. Has de ser professional, pero tens ganes de dir alguna cosa Sé que tinc un rol aalguna cosa. Sé que tinc un rol, a vegades no tinc ganes de ser sempre correcta pero em forço (unacorrecta pero em forço (una infermera).

Una reflexió de gènere sobre els Una reflexió de gènere sobre els accidents de treballaccidents de treball

Accidents greus i mortals amb baixa l (C t l 2007)segons el sexe (Catalunya, 2007)

11331200

800

1000 HomesDones

600

101159200

400

40

Greus Mortals

Font: IDESCAT

Tenen les dones menys riscos laborals o els i ó dif t ? riscos són diferents?

Mé òtMés monòtonMenys participació en la planificacióAmb més exigènciesAmb més assajament psicològicj gAmb més assajament sexualAmb menys salariAmb menys salariMés de cara al públicAmb menys perspectives de promocióAmb menys perspectives de promocióAmb més precarietat laboral

Font: III Enquesta Europea de Condicions Treball

Influència del treball sobre la salutInfluència del treball sobre la salutMés enllà dels riscos laborals

Diferències de gènereDiferències de gènere

En els dos sexes, rebre prestació d’atur és positiu per a la salut mentalL’atur amb impacte superior en elsL atur amb impacte superior en els homes menys qualificats, sobretot si estan casats o viuen en parellaestan casats o viuen en parellaEn les dones, conviure amb criatures actua com a protector

Efectes del treball temporal i gènereEfectes del treball temporal i gènere

Salut mental:Salut mental:Sobretot en els d’obra i servei i els treballadors sense contracteEn treballadors més vulnerables: cap impacte en homes qualificats

Salut social: viure en parella o ambSalut social: viure en parella o amb criatures

S b t t l hSobretot als homes

Artazcoz L, Benach J, Borrell C, Cortès I. Social inequalities in the impact of flexible employment on different domains of psychosocial health. J Epidemiol Community Health 2005; 59: 761-767.

Creixent preocupació per l’impacte de l’excés d’h d t b ll b l l td’hores de treball sobre la salut

(Hypertension. 2006;48:744.)© 2006 American Heart Association, Inc.

En persones assalariades treballar més de 40 hores a la setmana un risc per a la saluthores a la setmana, un risc per a la salut

L ió d’h t b ll t é d 40La proporció d’homes treballant més de 40 hores quasi el doble que en les donesE d t i d i tà i (t b llEn determinades circumstàncies (treball obligat)

Pitj t t d l t t lPitjor estat de salut mental Hipertensió arterialInsatisfacció laboralInsatisfacció laboral TabaquismeSedentarisme en el temps de lleureSedentarisme en el temps de lleurePoques hores de son

Conclussió: Model per explicar la relació entre les llargues jornades de treball i la salutjornades de treball i la salut

Problemes econòmicsfamiliars entre persones

sustentadores econòmiques

Llargues jornades obligadesper augmentar el salari

sustentadores econòmiques principals de la llar Mal estat de

salut i hàbitsinsaludables

Vulnerabilitateconòmica

Acceptació de durescondicions de treball, una d’elles

llargues jornades

Posicions vulnerables:dones poc qualificadesp qi persones immigrades

Para ayudarle a proteger su privacidad, PowerPoint evitó que esta imagen externa se descargara automáticamente. Para descargar y mostrar esta imagen, haga clic en Opciones en la barra de mensajes y, a continuación, haga clic en Habilitar contenido externo.

El problema de l’habitatgeEl problema de l habitatge

La salut en una societat de 24 horesLa salut en una societat de 24 horesEl cost de treballar fora dels horaris adaptats als nostres rellotgesEl cost de treballar fora dels horaris adaptats als nostres rellotges biològics és probablement incalculable en l’actualitat. A curt termini la manca d’hores de son, els problemes gastrointestinals, l’increment d’accidents I els problemes socials es faran evidents Els empresaris i elsd accidents I els problemes socials es faran evidents. Els empresaris i els treballadors i treballadores han de ser conscients de la reducció en les capacitats i els nivells d’alerta associats al treball nocturn i com actuar per contrarestar-ho. Val la pena recordar que en un antic experimentper contrarestar ho. Val la pena recordar que en un antic experiment clàssic, forçar a mosques constantment a canviar el seu rellotge biològic es va associar a una reducció de l’esperança de vida. El mateix resultat es va observar en hàmsters als què es va forçar a canviar el seu cicle q f çdia-nit setmanalment. La manipulació dels éssers humans de la mateixa manera, òbviament no és ètica. Tanmateix, bé per elecció o per necessitat, molts de nosaltres estem realitzant experiments incontrolats sobre nosaltres mateixos.

I el treball domèstic i familiar?

Desigualtats privadesDesigualtats privades...

L’àmbit familiar és el reducte més amagat i desrregulat on s’exerceixen el poder, l’autoritat i el control en p ,l’extracció de l’esforç del treball

(Moss NE. Gender equity and socioeconomic inequality: a framework for the patterning of women’s health. Soc Sci Med 2002;54:649-61)

Salut de les mestresses de casa i les dones ocupadescasa i les dones ocupades

Treball setmanal total en dones empleades i mestresses de casa casades o en parella (25-64 anys) segons nombre de p ( y ) g

persones en la unitat familiar (Catalunya, 2006)

60

70Hores setmanals

50

60

30

40

20

30

Dos Tres Quatre Més de Dos Tres Quatre Més deDos Tres Quatre Més dequatre

Dos Tres Quatre Més dequatre

O d M t dOcupades Mestresses de casa

Una paradoxaUna paradoxa

Les mestresses de casa:Pitjor estat de salut generalMés limitació crònica de l’activitatMés trastorns crònicsNo hi ha diferencies en la simptomatologia ansiós-depressiva però prenen més tranquil.litzats... però

Les dones ocupadesFan menys exercici en el temps de lleureDormen menys

Per què el millor estat de salut en dones l d ?empleades?

Estatus i reconeixementXarxa socialPossibilitats d’exercir la creativitatPossibilitats d exercir la creativitatIndependència econòmicaPotenciació de rol

Treball domèstic setmanal en persones ocupades casades o que viuen en parella segons classe social (Catalunya, 2002)en parella segons classe social (Catalunya, 2002)

30

35Hores setmanals

20

25

10

15

20

0

5

10

0I II III IV V I II III IV V

Homes Dones

Treball domèstic setmanal en persones ocupades casades o que viuen en parella segons nombre de persones a la llar (Catalunya, 2002)en parella segons nombre de persones a la llar (Catalunya, 2002)

25

30Hores setmanals

20

25

10

15

5

0

0Dos Tres Quatre Més de 4 Dos Tres Quatre Més de 4

Homes Dones

Treballadores manuals, salut i dà i d l i f iligrandària de la unitat familiar

4Risc

>4 persones

3 >4 persones

4

>4 persones4 persones

>4 persones

1

24

3

3

4

3 4

p

0Mala Mala sal t Limitació Trastorns Dormir 6 hores

3 3 32 22 2

Malasalud

Mala salutpercebuda

LimitacióCrònica de L’activitat

Trastornscrònics

Dormir 6 horeso menys

El t t t i è i b j d 65Element protector: convivència amb majors de 65 anys

Només en dones:En augmentar el nombre de persones a la llar s’ incrementa el risc de mal estat de salut general ( 4) i d t t i àti ( 2)(x4) i de trastorns psicosomàtics (x2) En augmentar el nombre d’hores de treball domèstic s’incrementa el risc de mal estat dedomèstic, s’incrementa el risc de mal estat de salut general (x5) i de visites mèdiques (x2)

El treball a temps parcial a EuropaEl treball a temps parcial a Europa

Resultats de la III Enquesta Europea de Condicions del Treball

Més monòtonAmb menys oportunitats per aprendre i d l l h bilit tdesenvolupar las habilitatsPitjor pagat en termes de preus/hora Associat a precarietatAssociat a precarietat

Reducció de les pensions de jubilacióLi it ió d l ti d ióLimitació de les perspectives de promocióMenys dones en els llocs de decisió

Un exemple: conseqüències de les polítiques de fl ibilit t i f i l R U itflexibilitat per infermeria al Regne Unit

Igual compromís amb el treball que les persones queIgual compromís amb el treball que les persones que treballen a temps completAlternatives majoritàriament escollides per les donesAlternatives majoritàriament escollides per les donesMenor desenvolupament de la carrera professional de les dones i de les perspectives de promocióde les dones i de les perspectives de promoció.Els gestors seleccionen amb més freqüència homes degut a la seva major disponibilitatg j p

Whittock M, Edwards C, McLaren S, Robinson O. “The gender trap”: gender, part-time nursing and the effects of

f il f i dl li i d t S i l f H lth d Ill 2002 24 305 326family-friendly policies on career advancement. Sociology of Health and Illness 2002; 24: 305-326

El món globalitzat en una i t t it li t (I)societat capitalista (I)

El control del mercat de treball ja no està en els governs sinó que ha passatestà en els governs sinó que ha passat a les grans multinacionals i les entitats financeresentitats financeresL’objectiu d’aquestes institucions és el benefici econòmic, no el benestar de les persones ni el desenvolupament socialpe so es e dese o upa e t soc a

El món globalitzat en una i t t it li t (II)societat capitalista (II)

Més competitivitat per a les empresesMés competitivitat per a les empresesIncrement de la pressió sobre la població treballadora?Reflexió sobre el debat sobre la Directiva europea de tempsReflexió sobre el debat sobre la Directiva europea de temps de treball

Deslocalització d’empresesActivitats més qualificades als països desenvolupatsLocalització de les feines menys qualificades a països en desenvolupamentdesenvolupament

Més percepció d’inestabilitat laboralCanvis constants per adaptar-se a les noves necessitatsCanvis constants per adaptar se a les noves necessitatsCanvis geogràfics o de lloc de treball no desitjatsPèrdua de la feina

El món globalitzat en una societat capitalista (III)El món globalitzat en una societat capitalista (III)

AturAturReducció dels ingressos econòmicsReducció d’altres beneficis del treball remunerat: estatus, estructura del dia motivació per viure cada dia relacions socialsestructura del dia, motivació per viure cada dia, relacions socials, autoestima.

Incertesa laboralProblemes de salut mental per a les persones amb més dificultats per trobar feinaAmenaça per a la salut social (transició a la vida adulta)ç p ( )

La importància de la pressió per allargar les jornades de treballEmpresa: Treballadors i treballadores en situació de vulnerabilitatSit ió ò i f iliSituació econòmica familiar:

Descens del poder adquisitiuPersones responsables de llars monomarentals

Alguns titularsEls delegats i delegades de CCOO al Grup Codorniu es concentraran demà

Alguns titularsEls delegats i delegades de CCOO al Grup Codorniu es concentraran demà divendres, 6 de març, a les 14 hores, a les portes de l'empresa a Sant Sadurní d'Anoia com a repulsa pel comportament que està tenint l'empresa, on destaca la forma en què s'estan acomiadant treballadors emparant-se en la situació de forma en què s estan acomiadant treballadors, emparant-se en la situació de crisi que diuen que viu el sector.

Els treballadors de Panrico a Catalunya convoquen una setmana de vaga pel Els treballadors de Panrico a Catalunya convoquen una setmana de vaga pel manteniment de l'ocupació i contra la deslocalització de les produccions

Els treballadors de Frigo es mobilitzaran per exigir la retirada de l'expedient de regulació que afecta tota la plantilla

La plantilla d'Unilever España se suma a la manifestació dels treballadors europeus de la firma contra el tancament de fàbriques i la desaparició de 20.000 llocs de treball en 4 anysy

Conseqüències de l’actual sistema de producció Conseqüències de l actual sistema de producció capitalista sobre la salut del treballador

Primera Escola d’Estiu de la Federació Agroalimentària de CCOO de CatalunyaAgroalimentària de CCOO de Catalunya

Agroalimentària