FEDERACIÒCATALANA

D’ACTIVITATSSUBAQUÀTIQUES

DEPARTAMENTDE BIOLOGIA I MEDI AMBIENT

Amb el suport de:

Amb el suport de:

FEDERACIÓ CATALANA D’ACTIVITATS SUBAQUÀTIQUES

DEPARTAMENT DE BIOLOGIAI MEDI AMBIENT

Moll de la Vela, 1 (ZONA FORUM)08930 SANT ADRIÀ DEL BESOS

tel.: 93-356 05 43fax: 93-356 30 73info@fecdas.orgwww.fecdas.org

2 3

Què és?

És una pregunta usual al descobrir la vida marina en les nostres primeres experiències sota l’aigua. Se’ns obre un nou món, espectacular i sorprenent, que ens mostra la gran diversitat de vida que hi ha en els fons submarins.

Fer una immersió amb qualsevol tècnica és una oportunitat excepcional per a poder observar la fl ora i la fauna marina en el seu medi natural. Els protocols de formació de la Federació Catalana d’Activitats Subaquàtiques ens permetran gaudir de les nostres immersions amb seguretat i amb una actitud de respecte envers al medi natural. Amb la immersió, l’aventura d’observar i descobrir aquest món està al nostre abast.

El descobrir què és, el conèixer per què estan allí i el compartir experiències, converteixen la il·lusió de les primeres immersions en la necessitat conscient de tornar a capbussar-se per a realitzar més i millors passejos submarins.

Aquesta guia d’iniciació a la biologia marina pretén donar a conèixer algunes de les espècies marines més representatives de la nostra costa i ensenyar les comunitats més interessants per als submarinistes i apneístes. Bussejar per a gaudir, veure i aprendre és l’objectiu d’aquesta guia. Per això desitgem motivar als submarinistes i apneístes a observar amb respecte el patrimoni natural dels nostres fons.

Presentació ................................................... 3

Paisatge submarí ........................................... 4

Els boscos submarins mediterranis .............. 6

Les algues marines ....................................... 7

Filum Porifera ..............................................10

Filum Cnidaria .............................................11

Filum Annelida ............................................13

Filum Mollusca .............................................14

Filum Echiurida ............................................18

Filum Platyhelminthes .................................18

Filum Arthropoda. Crustacis .......................19

Filum Ectoprocta. Briozous .........................20

Filum Echinodermata ..................................21

Filum Chordata. Ascidis ...............................23

Filum Chordata. Peixos ...............................24

Normes de comportament al medi marí ....30

Bibliografia ..................................................31

índex

Descobrir la vida marina

Presentació

4 5

Els fons de sediments amb cobertura

vegetal representen d’un 10 a un 15% de la zona infralitoral, i corresponen a les praderies de plantes superiors com la Posidònia i la Cymodocea i de l’alga Caulerpa prolifera. Les praderies de fanerògames són molt importants, ja que són uns bons bioindicadors mediambientals, i el coneixement de la seva evolució ens dona una idea real de la salut dels fons marins.

Els fons sobre substrat rocós o dur són els que tenen una més gran major diversitat d’espècies animals i vegetals. Són fons més estables i madurs i només corresponen d’un 5 a un 15% de l’infralitoral.

A la zona de l’infralitoral del substrat

rocós existeix un major domini d’es-pècies vegetals (comunitats d’algues marines i praderies de fanerògames marines) que d’espècies animals, i són les defi nidores del paisatge submarí. Les comunitats infralitorals estan condicionades pel grau d’il·luminació i es defi neixen per les espècies d’algues que hi dominen. En aquesta zona

podem trobar comunitats d’algues fotòfi les (algues que es desenvolupen amb uns alts nivells de lluminositat) del gènere Dictyota, Codium, Halopteris, Corallina, i comunitats d’algues esciòfi les (algues amb unes necessitats de llum menys exigents) com Halimeda, Flabellia..., que es troben en zones poc il·luminades. Entre les estructures vegetals existeix associada una rica vida animal (nudibranquis, cucs anèl·lids, cargols...) que troben aliment, refugi i una gran varietat de microhàbitats. Tot i que existeix un gran nombre d’espè-cies, la biomassa animal és molt petita en comparació amb la vegetal.

Els paisatges coral·lins i precoral·lins típics de la zona circalitoral es caracteritzen per la quasi desaparició de les macroalgues (a excepció de Peyssonelies i les calcàries) i l’abundància d’animals immòbils de vius colors, com les esponges que s’adapten al relleu de les superfícies rocoses, les gorgònies blanques (Eunicella) en el precoral·ligen (veure fotografi a), vermelles i grogues (Paramuricea) en el coral·ligen, i els briozoos i ascidis, entre d’altres.

La zonació com a defi nidora del paisatge ve determinada pels gradients que presenten els factors ambientals com la llum, l’hidrodinamisme, el substrat, la temperatura..., i que afavoreixen el predomini d’unes o d’altres comunitats ben-tòniques. Està a les nostres aletes descobrir-les, estudiar-les i gaudir-les. A què esperes?

La visió general d’un fons es veu reduïda per les peculiars condicions de l’ecosistema marí. En el Mediterrani, una visibilitat d’entre 10 i 15 metres és el més habitual; molt poques vegades trobem aigües excepcionalment netes i amb poques partícules en suspensió, i en aquests casos insòlits podem arribar a tenir una visibilitat d’entre 30 i 40 metres.

Per això hem de valorar i tractar a esca-les més reduïdes els paisatges dels fons marins. El paisatge submarí està format per les característiques del substrat i pel conjunt d’organismes vius (vegetals i animals) que hi viuen.

Les cinc grans zones de domini bentònic en el Mediterrani (segons Pérès, 1982) són: la zona supralitoral, la mesolitoral, la infralitoral, la circalitoral i la batial. El primer factor que delimita aquestes cinc zones és la llum.

La zona batial és el fons marí amb manca total de llum. La zona supralitoral, com indica el seu nom, es troba per sobre la línia superfi cial del mar. És la zona sotmesa a la infl uencia directa de les esquitxades de les onades i la humitat. La zona mesolitoral és la franja afectada pel ball de les onades i les marees. En la zona atlàntica pot assolir diversos metres; en canvi, en el Mediterrani no és superior a un metre.

La zona infralitoral és aquella que està situada entre el lloc on les algues marines no suporten la emersió i que depenen del grau de moviment de les aigües (cota zero), fi ns la màxima profun-

ditat on es desenvolupen les praderies de fanerògames marines com la Posidonia oceanica. Aquesta màxima profunditat és diferent en funció de la zona on estiguem. A la costa catalana, la màxima fondària es troba al voltant dels 23 - 25 metres. A les illes Balears, les praderies de Posidonia oceanica es poden trobar a més de 40 metres de profunditat. La qualitat i nitidesa de les aigües hi té molt a veure, ja que com més netes siguin, millor serà la penetració de la llum, el que permetrà un millor desenvolupament i a més profunditat. La zona circalitoral és la zona que va des de la desaparició de les fanerògames fi ns a la desaparició de la vida vegetal.

Els submarinistes ens movem entre els 0 i els 50 metres de profunditat. Són les zones del infralitoral i del circalitoral les que observem en les nostres immersions. Però, ens capbussem a l’atzar? No. Esco-llim els fons al realitzar una immersió, som molt selectius, busquem els fons més atractius, que solen ser rocosos per tenir una major diversitat d’animals. Això ens porta a una idea equivocada del paisatge submarí. En la zona infralitoral els anomenats fons de sediments no vegetals (fangs, llims, sorres, grava...) són el 80 % del fons. Els coneixem? Cargols del gènere Natica, ermitans de tots tipus i mides, bivalves enterrats a la sorra, garotes irregulars del gènere Spatangus..., entre molts d’altres organismes, ens poden fer gaudir de diferents i molt interessants immersions.

Paisatge submarí

Paisatge submarí

6

Les algues marinesAmb una organització senzilla, les algues són organismes vegetals. Poden ser unicel·lulars i pluricel·lulars. En les immersions observem les formes pluricel-lulars que poden tenir estructures complexes amb estructures semblants a fulles (foliols), tiges (cauloides) i arrels (rizoides). Les cèl·lules presenten un nucli diferenciat i uns plasts que contenen pigments fotosintètics: les clorofi l·les (donan els colors verds), carotens, xantofi l·les (colors grocs o bruns), fi cocianines (colors blaus) i fi coeritrines (colors vermells).Les algues marines donen lloc a la majoria dels paisatges en què ens movem els submarinistes i apneístes: l’infralitoral fotòfi l. Tenen un creixement determinat pels cicles que marquen la intensitat lumínica i els nutrients. L’agrupació més senzilla que podem trobar ve determinada per la pigmentació de les seves cèl-lules que les classifi ca segons siguin algues verdes (cloròfíts), brunes (feofícies) i vermelles (rodòfíts).

ALGUES VERDES O CLORÒFITSLes algues verdes es caracteritzen per tenir en les cèl·lules clorofi l·la a i b, pig-ments responsables de donar el color verd.

Acetabularia acetabulum

Alga típica de zones de poca profunditat, entre 1 i 10 metres de profunditat en zones tranquil·les ben il·luminades. De color blanc verdós, és inconfusible per la forma de bolet amb un cauloide llarg, fi ns a 8 cm d’alçada. A l’hivern desapa-reix el barret, però queda el cauloide.Té

el seu punt de màxim desenvolupament a fi nals d’estiu.

Codium vermilara

De color verd fosc, està formada per uns eixos cilíndrics molt ramifi cats que es fi xen al substrat rocós per un disc basal. Present durant tot l’any, genera grans frondes entre 10 i 20 metres de profunditat que serveixen de refugi per petits invertebrats (cucs, mol·luscs, crustacis...).

Halimeda tuna

A la costa nord del Mediterrani sol trobar-se en zones amb poca llum, tant en super-fície com en profundiat. A la costa central es pot trobar en zones ben il·luminades i no exposades als moviments sobtats dels corrents. Quan està ben desenvolupada pot assolir fi ns a 15 o 20 cm d’alçada; el

tal·lus és articulat i està format per uns discs aplanats com llentiols aplanats, lleu-gerament calcifi cats, amb ramifi cacions dicotòmiques en un sol pla. És una espècie típica de l’infralitoral inferior de poca llum.

La Posidonia oceanica és una planta supe-rior que forma la comunitat paisatgística vegetal més extensa del Mediterrani. Es troba ben desenvolupada en fons de sorra entre els 0 i els 40 metres de profunditat en aigües netes i calmades. Ocupen grans extensions del fons arenós formant la base per a una gran varietat d’animals.

La planta de posidònia està formada per uns rizomes o arrels, una tija curta i uns feixos allargats de fulles acintades. Des-envolupa fl ors i dóna fruits que germinen i es desenvolupen en la praderia. A més a més, la seva estructura vertical deter-mina l’existència d’un gradient lumínic que condiciona la disposició de la vida al llarg de la planta.

La base dels rizomes forma un ecosis-tema perfecte pel desenvolupament dels organismes esciàfi ls (animals i plantes poc amics de la llum o que fugen d’ella). És a les cavitats que forma on cucs, micromol·luscs, crustacis... mostren la seva riquesa. No ens ha d’espantar trobar en els rizomes algues vermelles esciàfi les com les Peyssonnelias, Corallinas... que són típiques de les zones més profundes. La poca llum que hi arriba afavoreix el desenvolupament d’aquestes microco-munitats.

Les fulles de posidònia presenten una base sufi cient per ser ocupades per espècies epifi tes (animals o vegetals que viuen a sobre de les estructures d’unes altres plantes). És molt interessant, ja que apareixen espècies animals i algues que només viuen al seu damunt. Sobre la superfície de les fulles primer se solen instal·lar les colònies lineals del briozoo Electra posidonia, que forma cel·les

irregulars al llarg de la fulla, o de l’hi-drozoo Sertularia perspusilla, que forma colònies de pòlips erèctils. Posteriorment es produeix una invasió d’algues calcà-ries de la espècie incrustant anomenada Fosfi ella farinosa, que forma crostes de color rosat.

Durant la nit, són molts els animals que es mouen des dels rizomes fi ns a les fulles per alimentar-se. Però també és normal trobar animals fotòfi ls sobre les puntes de les fulles com el crinoideu Antedon mediterranea, deixant-se veure amb els seus colors grocs o vermells, o diverses formes de micromol·luscs Tricolia, Juju-

binus, Bittium...

Les praderies tenen un paper decisiu pels ecosistemes marins. Fixen els substrats tous i donen lloc a una base estable sobre la qual s’estructuren les comunitats i microhàbitats molt rics. Tenen un efecte inhibidor de l’onatge i els corrents, així eviten l’erosió de la línia de la costa i la desaparició de les platges. Aquestes plan-tes superiors tenen un efecte depurador, ja que retenen entre les seves fulles els sediments, i a l’oxigenar-los, afavoreixen la degradació de la matèria orgànica.

És la profunditat del seu límit inferior la que ens dóna una idea clara de la quali-tat de les aigües. Amb aigües netes no és d’estranyar trobar praderies extenses de Posidònia a 40 metres de fondària. Però hi ha processos que afavoreixen la seva destrucció com són l’erosió mecànica deguda a l’ancoratge de les embarca-cions, la infl uència de la contaminació orgànica que afavoreix l’enterboliment de les aigües, i els processos de sedimen-tació i d’erosió. S’observa clarament en les praderies amb una infl uència directa de l’acció de l’home un important des-cens de la diversitat de les espècies. És per tot això que es pot considerar l’extensió i el desenvolupament de les praderies de Posidonia oceanica uns bons bioindicadors de l’evolució de l’estat de la salut dels nostres fons marins.

, dels boscos submarins a bioindicador del medi ambient

Els boscos submarins mediterrànis Les algues marines

8 9

ALGUES BRUNES O FEOFÍCIES

Les algues brunes presenten un desenvolupament morfològic més complex que les verdes. Les cèl·lules pigmentaries tenen clorofi l·les a i c, carotens i xantofi l·les.

Dictyota dichotoma

Alga que pot arribar fi ns els 25 cm d’alçada formant frondes arborescents de color groguenc a verd oliva. Es desenvolupa normalmenta sobre fons rocosos de la zona infralitoral formant franges o zones on és la espècie dominant.

Padina pavonica

Desenvolupa extenses estores d’es-tructures laminars en forma de ventall o embut. És una espècie lleugerament calicifi cada pel que presenta color blanquinós, amb bandes de pels concèntriques i obscures, reforçades per la calcifi cació que presenta l’alga. La lamina presenta una vora superior enrotllada i proveïda d’abundants pèls. És una espècie molt comuna que es pot trobar durant tot l’any en fons rocosos ben il·luminats i resguardats, des de la superfi cie fi ns els 15 mètres de fondària.

Stypocaulon scoparium

Alga d’aspecte arborescent que pot arribar a tenir fi ns a 12 cm d’alçada, profusament ramifi cada, i fi xada al substrat per un petit disc basal. És molt comuna en fons rocosos de l’infralitoral mitjà i inferior, en zones amb poc hidrodinamisme i ben il·luminades. És una espècie que està present durant tot l’any.

ALGUES VERMELLES O RODÒFITS

Les algues vermelles presenten formes molt diverses. Les cèl·lules presenten clorofi l·la a, carotens, xantofi l·les i fi cobilines. Son les fi cobilines (fi coeritrina i fi cocianina) les que donen el color vermellós.

Corallina elongata

Tal·lus arborescent, calcifi cat i articulat de fi ns a 7 cm d’alçada, de color rosat o blanquinós. Del disc basal parteixen diferents eixos ramifi cats de forma pinnada. És una espècie present durant tot l’any que es pot trobar tant vora la superfície, resistint una forta il·luminació i un intens hidrodinamisme, com a zones obrívols i encalmades dels nivells infralitoral o circalitoral.

Sphaerococcus coronopifolius

Alga alta i molt ramifi cada d’un intens color vermell fi xada al substrar per un petit disc basal. És una espècie present durant tot l’any. És comuna tant en els fons infralitorals poc il·luminats com en el circalitoral, en zones amb un lleuger hidrodinamisme. Crea a la seva base un ecosistema propi de baixa il·luminació i àmplia protecció ambiental que afavoreix el desenvolupament de diverses espècies esciòfi l·les.

Peyssonnelia squamaria

Presenta un aspecte laminar de formes lobulars superposades de fi ns a 4 cm de diàmetre amb una coloració que va des del marró groguenc fi ns al vermell. En els lòbuls es poden veure línies concèntriques. Es fi xa als fons rocosos del precoral·ligen i coral·ligen mediterrani.

Les algues marines Les algues marines

10 11

ESPONGES

Són animals immòbils formats per moltes cèl·lules (pluricel·lulars). No pre-senten una simetria defi nida ni òrgans especialitzats. Presenten molts porus pels quals fi ltren l’aliment fent passar corrents d’aigua. Les seves estructures estan formades per un esquelet de fi bres de espongina, espícules calcàries i sílice.

Axinella polypoides

El cos d’aquesta esponja és allargat, molt dret i ramifi cat, amb una distri-bució espacial vertical de diferents grossors. D’un color ataronjat poden arribar a mesurar més de 45 cm. És una espècie característica dels fons rocosos del coral·ligen mediterrani.

Clathrina clathrus

Esponja colonial fl exible, de color groc intens, amb una forma globosa constituïda per un encreuament d’una xarxa de tubs de 2 mm. És una espècie comuna de llocs obscurs amb lleuger hidrodinamisme. Destaca la seva pre-sència en colònies de gorgònies verme-lles i grogues. És una espècie típica del precoral·lígen i del coral·ligen.

Chondrosia reniformis

Amb una forma rodona o lobulada, té un color gris amb pigues obscures. La seva superfície es llisa, només interrompuda pels òsculs o forats dispersos per tot l’animal. Es troba present durant tot l’any però té el període reproductor als mesos de maig a setembre. És freqüent trobar-la des dels 5 metres fi ns a les comunitats dels precoral·ligens i coral·ligens en zones de poca llum i suau moviment de corrents marins.

CNIDARIS

Meduses, hidrozous, anemones i coralls són representants d’aquest grup. Pre-senten simetria bilateral. El cos de l’animal pot presentar forma de medusa o de pòlip. Les dues formes se solen alternar en la vida dels cnidaris, encara que hi ha alguna espècie en què pot faltar una de les dues formes. Tenen unes cèl·lules especialitzades, anomenades cnidoblasts, amb forma de sac de verí i amb un fi lament sensitiu que acaba en punta i que pot ser disparat pel sac, que tenen una funció defensiva i alimentària. Poden haver-hi formes pelàgiques o lliures com les meduses, i formes bentòniques o sèssils com els coralls, els hidrozous i les anemones.

Aglaophenia pluma

Nom comú: Plomall

Animal colonial d’aspecte de ploma fi ns a 6 cm d’alçada. Es desenvolupa amb èxit en zones rocoses ben il·luminades o semiil·luminades de l’infralitoral mitjà. Els zoides poden estar especialitzats en l’alimentació,

reproducció… Són animals fi ltrants que capten les partícules en suspensió que porten els corrents marins.

Anemonia sulcata

Nom comú: Anemone de mar comuna

Espècie que pot arribar fi ns a 30 cm d’alçada i 25 cm de diàmetre. La seva coloració va del marró groguenc al verdós. S’acostuma a trobar a partir dels 2 metres de fondària, en fons de sorra o grava junt amb roques en zones

ben il·luminades o mitjanament ombrívoles. Fàcilment es poden observar protegits en els tentacles el peix gòbid Gobius bucchichii i el cranc Inachus, que són espècies d’animals que viuen al seu damunt de forma específi ca.

Cladocora caespitosa

Nom comú: Madrèpora mediterrània o Cervell de

Neptú

Espècie colonial que forma estructures semiesfèriques sobre fons rocosos en l’infralitoral inferior i el circalitoral. Es troba a partir dels 20 metres de fondària, en zones amb poca llum

i amb un fort hidrodinamisme. Els pòlips d’aquesta madrèpora viuen en simbiosi amb zooxanteles que donen al organisme un color gris marró.

Filum Porifera Filium Cnidaria

12 13

Parazoanthus axinellae

Nom comú: Anemone colonial groga

Espectacular espècie d’anemone colonial de color groc que colonitza amb èxit les parets i extraploms del precoral·ligen mediterrani. Els pòlips recobreixen extenses superfícies de parets i entrades de parets, tot formant una comunitat molt caracte-rística. És desenvolupa amb plenitud en zones rocoses, amb poca llum i un suau hidrodinamisme.

Eunicella singularis

Nom comú: Gorgònia blanca

Animal colonial amb un aspecte arbustiu, de color blanc. A partir de la placa bassal es desenvolupa un tronc distribuït en branques fl exibles de consistència còrnia amb nombroses estructures calcàries. Els pòlips viuen dins d’un calze i són retràctils. Forma una comunitat típica de l’infralitoral fotòfi l inferior (al voltant dels 15 metres) en zones de fort o moderat però continu hidrodinamisme.

Corallium rubrum

Nom comú: Corall vermell

Espècie capdal dels coralls mediterra-nis. És un animal colonial que desen-volupa una estructura calcària dreta i dura de color vermell. Els pòlips són de color blanc i es retrauen dins de l’esquelet calcari. Es desenvolupa en ambients ombrívols i de poca llumino-sitat, principalment en forats i coves.

ANÈL·LIDS I CUCS

Són animals segmentats amb simetria bilateral. En cada segment es repeteixen els òrgans interns i externs. Presenten segments diferenciats i especialitzats en algunes espècies (regió cefàlica, anal, respiratòria...) que donen lloc a una gran quantitat de formes. Podem trobar formes errants, que es desplacen, i formes sedentàries, que no es desplacen, i que viuen en un tub segregat per elles mateixes.

Spirographis spallanzanii

Nom comú: Plomall de mar o espirògraf

Viu dins un tub cilíndric, resistent i de massa còrnia que es forma enterrat en fons sorrencs, fangs, detritus, dins les praderies de Posidonia oceanica i també sobre roques. L’animal té un cos allargat, quasi cilíndric, que en la seva zona apical transforma els seus anells en un plomall branquial espectacular que facilita l’alimentació i la respiració. En zones de molta sedimentació l’animal fa créixer el tub, formant exemplars de gran tamany; per això pot ser un bon bioindicador de la salut dels fons marins. S’observa des de poca fondària (3-4 metres) fi ns als 30 o 40 metres.

Serpula vermicularis

Nom comú: Sèrpula

Cuc de cos allargat i cilíndric, que viu en un tub calcari que pot estar integrat en el substrat rocós. Els últims segments del cuc estan modifi cats, for-mant un plomall branquial amb franges de color rosa, rogenc i blanc. Presenta un opercle calcari de color blanc que tanca el tub. És freqüent observar-lo en parets suaument il·luminades o ombrívoles a partir dels 6 a 8 metres de profunditat.

Filum Cnidaria Filum Annelida

14 15

Simmia spelta

Té una closca de forma ovoide de color blanc o rosat, que queda recobert per un mantell (cos) de l’animal. Viu a sobre les gorgònies Eunicella singularis i Eunicella cavolinii i s’alimenta dels seus pòlips. Adapten el color del cos de l’animal en funció de la gorgònia sobre la que viuen, motiu per el qual poden ser vermells, rosats o grocs.

Naticarius hebraeus

Nom comú: Natica

És un cargol típic dels fons de sorra i fangosos a partir dels 7 metres de profunditat. La closca és globosa, amb 4 o 5 espires de color marró clar amb nombroses taques marrons fosques. El melic de la closca presenta un engros-siment. L’opercle, que és calcari amb

una forma de mitja lluna, tanca totalment la obertura de la closca. És un animal carnívor, s’alimenta de bivalves que viuen enterrats sota la sorra.

Muricopsis cristatus

És un cargol que presenta una closca d’estructura allargada i piramidal feta d’una escultura espinosa.Tenen un tamany d’1 a 2 cm. Presenta a l’obertura de la closca un llavi blanc amb dents. L’animal té un color rosat i presenta un opercle corni. Es troba sota les pedres, i s’alimenta dels zoides dels briozoos o pòlips de coralls.

MOL·LUSCS

Dintre d’aquest grup tenim els cargols (gasteròpodes), pops (cefalòpodes), quitons (poliplacófors), cloïsses (bivalves)...Són animals amb simetria bilateral no segmentats. El cos ho tenen dividit en una regió cefàlica, un mantell on es troben totes les vísceres i un peu que té funció locomotora.

Chiton olivaceus

Nom comú: Quitó

Són animals amb un cos oval i aplanat dorsalment. Tenen el cos recobert per la seva closca, que està formada per 8 plaques de carbonat de calci, i per això pertanyen al grup dels polipla-còfors. Tenen una gran variabilitat en la coloració del mantell del cos i de la

closca, adaptant-se al substrat sobre el que viuen. Són animals bentònics i esciàfi ls, per això tenen costums nocturns. Amb moviments lents, surten de nit per alimentar-se. Posseeixen unes fosetes sensorials que els hi indiquen on està l’aliment, es dirigeixen a ell, i el raspen lentament amb la ràdula (petites dents bucals). Viuen fi xos a les roques i resisteixen l’acció mecànica de les onades. Es troben sota les pedres, en escletxes a la roca, als rizomes de la Posidonia....

Haliotis tuberculata

Nom comú: Orella de mar

Presenta una closca amb forma apla-nada amb tres o quatre semiespires que presenten de sis a vuit orifi cis respiratoris en la espira major, carac-terística del grup de cargols marins més primitius. La coloració externa de la closca és marronosa. L’interior és

nacrat i iridescent. És un animal poc amant de la llum, quan hi es exposat fuig d’ella a gran velocitat per amagar-se. Viu habitualment en llocs obscurs, sota les pedres, escletxes, rizomes de Posidonia...

Gibbula turbinoides

És una cloïssa de petit tamany (1 cm d’alçada) de color marró, de aspecte robust i arrodonit, que presenta 5 o 6 espires rodones. Aquest petit mol·lusc viu sota les pedres i entre les algues fotòfi les des de 1 metre fi ns als 30 metres de profunditat

Filum Mollusca Filum Mollusca

16 17

Filum Mollusca Filum Mollusca

Lima infl ata

Nom comú: Peinecillo blanc

L’estructura de la petxina és prima i fràgil. De color blanc, pot arribar a un tamany de fi ns a 3 cm d’alçada. El cos de l’animal i els seus fi laments bran-quials són de color blanc i no queden totalment protegits per les valves, ja

que queden obertes pels los costats en situació de contracció. Es troba sota les pedres i entre els rizomes de la Posidonia oceanica.

Spisula subtruncataLa forma de la closca és triangular amb els extrems arrodonits. Presen-ten estries de creixement suaument marcades. De color blanquinós amb tonalitats marrons a les línies de crei-xement. Viuen enterrades en fons fan-gosos i sorrencs a partir dels 6 metres de fondària, formant grans comunitats.

Quant detecten la presència de depredadors s’enterren de forma vertical en el fons movent el peu del mantell.

Pinna nobilis

Nom comú: Nacra

És un animal que presenta dues valves de gran tamany que pot arribar a mesurar fi ns a 75 cm d’alçada i 40 cm d’amplada. Té una forma triangular, en un extrem acabada en una quilla aguda per la que s’enterra i fi xa a la

sorra. El costat oposat és rodo i trencadís. La coloració externa de la petxina es marronosa i, l’interior, irisada i nacrada. Viu semienterrada de forma ver-tical en fons sorrencs i fangosos des dels 10 metres fi ns a les acaballes de les praderies de Posidonia oceanica.

Flabellina affi nis

És un nudibranqui de cos allargat de gran bellesa, de color violeta o rosat. Pot arribar a fer 4 cm de longi-tud A més de tentacles cefàlics, pre-senta uns grups de fi nes prolongacions al llarg del cos en forma de papil-les. Aquestes papil·les són defensi-ves perquè són urticants i perjudicials

per als seus depredadors. S’alimenta de pòlips d’hidrozous del grup Euden-drium. Es pot observar en els substrats rocosos ben il·luminats o lleugera-ment ombrívols de comunitats d’algues fotòfi les o de precoral·ligen.

Peltodoris atromaculata

Nom comú: Vaqueta suïssa

De cos ovalat, pot arribar a mesurar 12 cm de longitud. Té un color blanc característic amb nombroses taques negres de tamany divers distribuï-des a sobre del mantell i a sobre del peu. El mantell és gros, rugós i coriaci, amb protuberàncies còniques. És comú

observar-la sobre l’esponja calcària Petrosia fi ciforme de la qual s’alimenta, raspant amb la ràdula la seva superfície. Es troba en llocs de suau hidrodina-misme i poc il·luminats de l’infralitoral inferior i circalitoral.

Hypselodoris tricolor

És un nudibrànqui de cos allargat, que pot arribar a mesurar 3 cm. El color del seu cos és blau fosc, destacant una línia blanca groguenca que es troba al voltant de tot el mantell del cos, també té una línia dorsal de color blau clar que surt de la regió cefàlica

i arriba a la regió posterior. S’alimenta d’esponges. És comú observar-la en fons rocosos poc il·luminats.

Godiva banyulensis

És una espècie de cos allargat i de gran mida (fi ns a 7 cm de longitud). La seva coloració és ataronjada trans-parent, més clara al dors. La glàndula de l’intestí mig a l’apèndix és de color vermell. S’alimenten de pòlips d’hi-drozous. Viuen en zones de l’infralito-ral inferior i circalitorial.

Octopus vulgaris

Nom comú: Pop

Dins dels invertebrats és l’espècie més intel-ligent. Tenen una estructura ben diferenciada de cap, mantell i tentacles. Els vuit braços o tentacles es troben ordenats al voltant de la boca i presenten dues fi leres de ventoses sobre la part inferior. A la boca es troba un embut o sifó mòbil. Aquest sifó els permet realitzar

moviments de desplaçament sobtats i també els hi serveix per emetre un núvol de tinta quan se senten en perill. Són veritables artistes del camufl atge. Utilitzen varies tècniques per a repel·lir o evitar una agressió. En primer lloc amenacen ensenyant les ventoses dels seus tentacles, després emeten de forma brusca un núvol de tinta que dura concentrada uns segons a l’aigua i es desplacen de forma explosiva gràcies a la emissió d’aigua pel sifó i amb l’ajuda dels seus braços, i en poc temps es camufl en adoptant les tonalitats i els colors del fons sobre el que s’han dipositat. S’alimenten de crustacis, bivalves, peixos, animals en des-composició... Viuen sobre diversos tipus de fons rocosos, des de 1 fi ns a 100 metres de pro-funditat. Aprofi ten qualsevol forat per crear el seu refugi.

18 19

EQUIUROS (FILUM EQUIUROIDEA)

És un grup totalment marí. L’espècie que caracteritza el grup és la Bonellia viridis.

Bonellia viridis

Té un cos globós que s’encongeix a la zona posterior, de color verd. Pos-seeix una llarga trompa retràctil que es replega ràpidament si l’animal és molestat. Aquesta trompa, en la seva màxima extensió, pot arribar a mesu-rar un metre, acabant en una bifurca-ció típica en el seu extrem anterior. Viu

en fons rocosos, mantenint el seu cos en els forats i entrants, i allarguen al màxim la seva trompa per facilitar la recol·lecta d’aliment. La seva màxima extensió s’observa en moments de poca llum (vespre, dies ennuvolats...). La descripció efectuada és la de la femella, ja que el mascle és molt petit i està molt transformat, vivint dintre o sobre la femella.

PLANÀRIES (FILUM PLATYHELMINTHES)

Les planàries o cucs plans presenten simetria bilateral. Són formes ben-tòniques lliures amb una organització molt simple, ja que no presenten ni esquelet ni aparell respiratori ni sistema nerviós. Es creu que respiren per l’epidermis (cèl·lules superfi cials).

Prostheceraeus roseus

Nom comú: Planària

De cos aplanat, no segmentat i amb simetria bilateral és l’espècie més comuna de les planàries o cucs plans del Mediterrani. De color rosat amb llargues línies blanques que van de la regió anterior a la posterior, poden tenir una grandària entre 5 i 15 cm. En el cap té uns òrgans receptors de pres-sió, equilibri i sensitius. Són carnívors, s’alimenten de petits crustacis, cucs i mol·luscs. S’observen en zones fotòfi -les del infralitoral superior a partir de poca profunditat (4 - 5 metres) fi ns els 20 - 25 metres.

CRUSTACIS

Animals amb simetria bilateral i de cos clarament segmentat en tres parts: cap o regió cefàlica, cos i abdomen. Com característiques més importants presenten apèndixs articulats, dos parells d’antenes i respiració branquial.

Palinurus elephas

Nom comú: Llagosta de mar

És el rei de crustacis marins per la seva bellesa, el seu valor comercial i per la seva representativitat. Pot mesurar fi ns a 50 cm de longitud. Presenta una closca robusta, unes llargues antenes sensitives i uns ulls ben desenvolupats.

Viu en coves, esquerdes i fons rocosos ombrívols de l’infralitoral inferior i circalitoral. És una espècie molt territorial que realitza migracions en grup. S’alimenta d’altres crustacis, mol·luscs i cucs.

Porcellana platycheles

Nom comú: Cranc de porcellana peluda

De cos arrodonit i aplanat, té tot el seu cos recobert d’una densa pelussa. El rostre està format per tres lòbuls perfectament defi nits. Les pinces són amples i aplanades, amb el palmell pilós i aplanat. És una espècie comuna

i viu en el infralitoral a poca profunditat sota pedres o entre rizomes de Posidonia oceanica.

Dardanus calidus

Nom comú: Cranc ermità

És un cranc ermità que té un rostre amb peduncles oculars llargs, amb un cos de color vermell intens. Pre-senta unes pinces i potes amb forts tubèrculs, amb ungles als dits de color negre. La pinça esquerra és més gran

que la dreta. Viu dintre de conquilles de grans cargols, sobre la seva closca hi situen anemones del gènere Calliactis. L’anemone protegeix l’ermità amb els seus tentacles i defenses químiques. L’ermità dóna a l’anemone moviment i aquesta recull restes de l’aliment que desaprofi ta l’ermità. És un depredador molt agressiu que s’alimenta de petits crustacis i cucs. Viu en fons rocosos, detrítics i de Posidonia oceanica.

Filum Equiuroidea / Filum Platyhelminthes Filum Arthropoda

20 21

BRIOZOOS

Són organismes colonials sèssils d’estructura calcària, amb petites cel·les embolicades per cobertes protectores. De cada cel·la l’animal treu uns ten-tacles que tenen funció alimentària. Hi ha espècies amb formes ramifi cades i arborescents, i unes altres agafen la forma de les roques que recobreixen.

Sertella septentrionalis

Nom comú: Encaix de Neptú

És una colònia de creixement verti-cal amb aspecte de punta lobulada i sinuosa, de coloració rosàcia amb tonalitats més clares. Es troba en fons del precoral·ligen i coral·ligen d’ai-gües netes i zones ombrívoles. No és estrany observar-la entre els rizomes de Posidonia oceanica.

Myriapora truncata

Nom comú: Fals corall

És una colònia robusta de ramifi cació irregular arbustiva i distribució verti-cal. La superfície dels braços és llisa amb porus on es desenvolupen els individus aïllats o zoides. Els extrems apicals de les branques semblen tallats, d’on prové el seu nom de

“truncata”. L’estructura calcària és de color ataronjat, però perd el color quan els zoides moren. Viuen en parets i zones fosques de fons precoral·ligens i coral·ligens.

EQUINODERMES

Les espècies d’aquest grup es caracteritzen per posseir simetria pentarradial (cos dividit en 5 parts o múltiples de cinc) i un mateix tipus d’estat larval.Les cinc classes de equinoderms són: les garotes (equinoideus), les estrelles (asteroideus), les falses estrelles o ofi ures (ofi uroideus), els cogombres de mar (holoturoideus) i els lliris de mar (crinoideus).

Antedon mediterranea

Nom comú: Ballarines del mar

De cos delicat i trencadís, té deu braços fi ns (mantenint la simetria pentaradial característica del grup) i una gran variabilitat cromàtica, ja que es poden observar animals grocs, vermells, marrons, jaspiats... Viuen fi xos a altres organismes com gorgò-

nies, algues (Codium...), entre rizomes de Posidònia i en zones on existeixi un moderat i constant moviment de les aigües.

Asterina gibbosa

Nom comú: Estrella capità

Té un cos pentagonal amb braços curts i pot mesurar fi ns a 7 cm de diàmetre. Presenta una gran varietat de colora-ció, que va des del rosa a oliva-verdós. La cara inferior té unes plaques imbri-cades que duen petites espines reuni-

des en grups de dos o tres. Està observada i descrita des dels 0 metres fi ns els 130 metres de profunditat. Apareix sota les pedres, entre els rizomes de les praderies de fanerògames, en esquerdes i forats de fons rocosos. És un animal que evita la llum; el seu hàbitat ideal són els llocs on la presència de la llum és més baixa o inexistent. S’alimenta de petits invertebrats (bivalves, esponges, ascidis...).

Echinaster sepositus

Nom comú: Estrella roja

Estrella que per la seva grandària (fi ns a 30 cm de diàmetre), pel seu intens color vermell i el seu hàbitat, és l’espècie d’aquest grup més visible i cridanera. És un animal que s’alimenta d’esponges i és comú trobar-la des de fons ben il·luminats de poca profundi-tat fi ns a fons coral·ligens.

Filum Ectoprocta. Briozous Filum Echiurida

22 23

Ophiotrix fragilis

Nom comú: Estrella d’espines fi nes

El cos té forma estrellada. Consta d’un disc central, aplanat, arrodonit o lobu-lat del que parteixen 5 braços d’as-pecte delicat i espinós. Viu en tot tipus de fons i d’hàbitats. Fuig de la llum (acusat fototropisme negatiu), per això incrementen la seva activitat per la nit. Poden ser gregàries o solitàries. Es troben en grans grups sota les pedres. Soles es veuen en esquerdes protegi-des, sota frondes d’algues, entre els rizomes de Posidònia, en cavitats for-mades per les esponges incrustants... S’alimenten de petits crustacis, cucs... i de detritus triturats.

Arbacia lixula

Nom comú: Garota negra

Garota de grandària mitja i de color negre amb espines robustes i agudes. S’alimenta d’algues calcàries, espe-cialment del gènere Lithophyllum incrustans, per això el seu hàbitat ideal és l’infralitoral superior, a partir d’un metre de profunditat, sobre fons rocosos de suau inclinació, resistint els intensos moviments del mar i les altes intensitats lumíniques.

Holothuria tubulosa

Nom comú: Cogombre de mar

Són animals de cos allargat i cilíndric, obrint-se la boca pel seu extrem ante-rior i l’anus per la posterior. La super-fície acostuma a estar recoberta per tubercles espinosos. Viuen en subs-trats sorrencs i fangosos, també entre les frondes de Posidonia oceanica. Pot arribar fi ns als 30 cm de longitud i els 6 cm de diàmetre, i són de color marró .

CordatsEls cordats són un dels grups amb més èxit d’adaptació al medi natural. Les seves formes marines estan representades pels Tunicats (Ascidis,...) i els Ver-tebrats (peixos, cetacis,...). Es caracteritzen per tenir en el període embri-onari una mateixa estructura de suport o notocordi. Dintre dels tunicats els més representatius són les ascídies.

ASCIDISEstan emparentades amb els cordats o animals superiors per les seves formes larvals. Són animals amb formes adultes sedentàries, que poden ser indi-viduals o colonials. Tenen forma de túnica o de sac amb dos orifi cis (un de sortida i un altre d’entrada) per on circulen corrents d’aigua que transporten l’aliment i oxigen necessari per viure.

Halocynthia papillosa

Nom comú: Ascidi vermell

De color vermell, pot arribar fi ns als 15 cm. Te una forma globosa amb dos aparents sifons pels que fa circular l’aigua que proporciona aliment i oxigen a l’animal. Viuen fi xos al substrat, i quan ens apropem i nota la nostra presència acostuma a realitzar una lleugera contracció de la seva musculatura i s’encongeix. Es troba en fons foscos amb aigües netes, des dels 10 fi ns als 50 metres de profunditat.

Clavelina lepadiformis

Forma colònies denses d’individus independents units entre si per les ramifi cacions soterrades. Pre-senta un color de transparent a blanquinós translú-cid, en el qual poden observar-se els òrgans interns i el camí que realitza l’aliment recollit en el mucus alimentari. Està formada per una túnica consistent i gelatinosa. Aquesta espècie és pròpia del fons de l’infralitoral rocós de zones fotòfi les, resistint bé un moderat o intens moviment dels corrents.

Diplosoma spongiforme

Forma colònies incrustants de grandà-ria variable i sense una forma defi nida. S’adapta al substrat sobre el qual es desenvolupa, arribant a recobrir importants extensions. De coloració grisa, s’observen clarament els sifons d’entrada i sortida per la concentració d’un pigment blanc al voltant dels ori-

fi cis. Té consistència gelatinosa i tacte llis. Es desenvolupen en la zones de l’infralitoral i circalitoral de fons rocosos.

Filum Echinodermata Filum Chordata

24 25

PEIXOS

Els peixos estan integrats per animals de sang freda, respiració primàriament branquial i hàbitat aquàtic. Són sempre animals mandíbulats. S´ han adaptat amb èxit a totes les comunitats marines (bentòniques i pelàgiques), i des dels fons rocosos als fons de sorra. Poblen tots els mars del món a qualsevol latitud. És el grup de vertebrats més nombrós.

Parablennius gattorugine

Nom comú: Bavosa grisa

És el blènid de major grandària en el Mediterrani, ja que pot arribar fi ns els 30 cm de longitud. El cap presenta dos tentacles situats per sobre dels ulls, amb nombroses ramifi cacions a partir d’un eix central. L’aleta dorsal té una alçada similar excepte una lleu

depressió entre ambdues parts. La coloració pot anar d’un marró fosc a un gris verdós. Presenta set franges laterals més obscures que continuen en l’aleta dorsal. Acostuma a viure des d’un metre fi ns als 30 metres de profun-ditat. És molt territorial i solitari. S’alimenta de cucs, mol·luscs i eriçons.

Parablennius pilicornis

Nom comú: Bavosa de plomall

Petit blènid que presenta damunt del cap dos tentacles fi lamentosos curts i ramifi cats. L’aleta dorsal presenta una altura constant. Té una gran varietat de colors que van des de formes fosques a individus de jaspiats vermellosos, verdosos i gro-guencs segons el sexe. Els mascles són negres i les femelles poden presentar-se amb un color groc viu uniforme. S’alimenten d’animals bentònics com crancs, mol·luscs i cucs.

Tripterygion delaisi xanthosoma

Nom comú: Bavosa groga

Petit blènid de cos allargat que pre-senta un morro agut. Els mascles en època de zel presenten, al llarg de tot el seu cos, una coloració groga intensa que contrasta amb el negre del cap. La vora exterior de les dues aletes dorsals

és de color blau. Quan no estan en època de zel, el color va d’un gris a un marró , variant d’acord amb el substrat sobre el qual viuen. Els agrada viure en zones de poca llum des dels 3 o 4 metres fi ns els 40 metres de profunditat. S’alimenten de petits cargols, cucs, ofi ures i crustacis.

Anthias anthias

Nom comú: Forcadella de tres cues

Peix de petita grandària que presenta un cos comprimit i on ressalten uns grans ulls. Totes les aletes del cos, excepte les pectorals, són molt llar-gues comparades amb la longitud del cos. L’aleta dorsal té un tercer radi espinós més gran que la resta, i les aletes ventrals són molt allargades en les femelles. Són de color rosa ataron-jat i posseeixen tres bandes grogues divergents. Són peixos específi cs de fons coral·ligens, tot i que també s’ob-serven a coves i forats grans. S’alimen-ten de petits peixos, petits crustacis i de zooplàncton.

Diplodus vulgaris

Nom comú: Variada

Peix de cos oval, aplanat pels costats, que pot arribar fi ns als 45 cm de lon-gitud. Són de color gris platejat amb una banda negra per darrere del cap i a la base de la cua. Són caracterís-tiques les fi nes bandes longitudinals

que apareixen a cada costat. Viuen en fons sorrencs, rocosos i praderies de fanerògames marines. És una espècie gregària que pot arribar a formar grans grups. S’alimenta de crustacis, mol·luscs i cucs.

Diplodus sargus sargus

Nom comú: Sarg

De cos comprimit, presenta un perfi l convex. La boca està armada de dents incisives en ambdues mandíbules. El color del cos és gris platejat. El morro i l’espai ocular són de color fosc. En el cos hi ha nou bandes fosques i pàl·lides, més o menys evidents, que es presenten de forma alterna. Les parts de la cua més allunyades del cos, l’aleta anal i la dorsal són més fosques, i té una taca negra en la intersecció de l’aleta pectoral. És un peix litoral que viu entre 1 i 50 metres de profunditat. La quantitat d’individus decreix amb la profunditat. Es mou en grups per fons rocosos. S’alimenta de bivalves, algues, eriçons i cucs.

Filum Chordata Filum Chordata

26 27

Filum Chordata Filum Chordata

Mullus surmuletus

Nom comú: Moll de roca

És un peix de cos allargat i comprimit lateralment. Són una característica única les dues barbes blanques (bigotis) sota la boca, les quals es troben cober-tes de porus sensorials i que s’usen en la recerca d’aliment. Posseeix dues

aletes dorsals separades i ben distanciades. Presenten una coloració rosàcia amb bandes longitudinals vermelles, grogues i ataronjades. Viuen sobre fons de roca, en fons tous i en les praderies de fanerògames. S’alimenten de petits animals que troben removent el sediment amb les barbes sensorials.

Chromis chromis

Nom comú: Castanyoleta

Petita espècie de cos oval i curt que pot arribar a mesurar 15 cm de llar-gària. Presenta una coloració castany fosc als fl ancs i el ventre és una mica més clara. Els juvenils presenten un electritzant color blau brillant, for-

mant petits bancs en forats i esquerdes de les roques. Les femelles posen la posta en solcs i entrants de les roques, i són els mascles els que defensen la posta. És una espècie que viu entre dues aigües, prop del fons rocós i de les praderies de fanerògames. Com és una espècie gregària es pot trobar en grans bancs. S’alimenta de plàncton i de cries de peixos. Quan ataca una presa realitza sobtats salts cap en davant per capturar-les.

Epinephelus marginatus

Nom comú: Mero

És el rei dels peixos de les nostres costes. És d’aspecte robust i massís. Té un cap, boca i ulls grans. Pot arribar fi ns a 1,4 metres de llarg i a pesar 50 kg. La coloració bàsica és marró fosc amb taques blanques distribuïdes de

forma irregular per tot el cos. El ventre és lleugerament blanquinós o gro-guenc. Poden variar la coloració segons si estan nedant o si estan sobre el fons rocós. En l’època reproductiva el ventre és més blanquinós. És un peix típic de fons rocosos que pot viure des de la superfície fi ns a grans profunditats. El seu aliment principal són els pops i els calamars, encara que també caça de forma activa peixos i crustacis. És una espècie hermafrodita, que arriba a la maduresa sexual als 5 anys, sent primer femelles, i que es converteixen en mascles a partir dels 10 anys.

Serranus scriba

Nom comú: Vaca serrana

Té un cos allargat però bombat, amb un cap allargat i una cua arrodonida. De bella coloració, es distingeix per tenir de cinc a set ratlles de color marró fosc que ressalten sobre el color rosat i marró pàl·lid del cos. A més a

més, s’observa una gran taca en el ventre, la qual és fa més gran amb l’edat. El cap presenta un bell laberint de fi nes línies de color blau. Li agrada viure en les praderies de Posidonia oceanica i en els fons rocosos del precoral·ligen i coral·ligen. És una espècie solitària i agressiva que defensa activament el seu territori. És un depredador actiu que s’alimenta de crustacis, cucs i petits peixos.

Hippocampus hippocampus

Nom comú: Cavallet de mar

Espècie d’aspecte fràgil i inconfusible per la seva semblança amb els cavalls dels escacs. La cua és prènsil més o menys enrotllada. Presenta una colo-ració marró verdosa amb diferents tonalitats d’acord amb l’hàbitat en

què viuen. El cos està recobert de plaques òssies. L’aleta dorsal té forma de ventall. Es pot observar en fons de sorra o detrítics i en les praderies de Posidonia oceanica. S’enrotllen per la cua a qualsevol resta fi xa que troben en els fons sorrencs o a les fulles de la Posidònia, camufl ant-se amb el subs-trat. Es recomana no agafar-los ni tocar-los ja que deixen de reproduir-se si són molestats.

Zeus faber

Nom comú: Gall

És un peix de gran tamany i de formes espectaculars. Amb un cos alt i aplanat dorsalment, té una forma ovalada que no permet confusió per la taca negra i rodona present als fl ancs. Tenen a les aletes dorsals 9 o 10 llargs radis i membranes. Presenta una coloració verda grisenca. Encara que és una espècie pelàgica, es pot observar en fons rocosos de poca profunditat (de 10 a 15 metres). Neda amb rapidesa i persegueix activament els bancs d’arengades i sardines. S’apropen len-tament a les seves preses i de forma sobtada es llencen sobre elles, obrint la boca i absorbint-les.

28 29

Filum Chordata Filum Chordata

Muraena helena

Nom comú: Morena

La forma del cos és cilíndrica i allargada, i pot arri-bar fi ns a un metre i mig de longitud. Presenta una coloració jaspiada de fons marró, amb nombroses taques grogues o blanquinoses. Té una pell sense escates i dura. És un peix molt territorial que viu en forats i esquerdes de l’infralitoral i circalitoral. S’alimenta activament de peixos i crustacis. De costums nocturns, surt de casa de nit. Té mala fama per la seva agressivitat, més subjectiva que real, per la seva actitud defensiva de la seva llar.

Conger conger

Nom comú: Congre

La forma del cos és allargada i cilín-drica, més deprimida en la part ante-rior i més comprimida en la posterior. Pot arribar fi ns a 3 metres de longitud. Presenta una pell sense escates però protegida amb una mucosa. Presenta

una coloració grisa platejada però amb zones blanquinoses en el ventre. Té el mateix hàbitat que les morenes en tot tipus de fons, podent-se observar en un mateix forat congres i morenes junts. És un actiu caçador d’altres peixos, crustacis i mol·luscs.

Lophius piscatorius

Nom comú: Rap

Espècie espectacular que presenta un cap aixafat en relació a la resta del cos i que pot arribar fi ns a un metre i mig de longitud. Té un color marró en el dors i més clar en la zona ventral. Té una pell sense escates però ben

recoberta per mucus. Són característiques les seves aletes dorsals on els primers radis estan separats entre si, formant un òrgan allargat que agita constantment per atreure les seves preses. És una espècie bentònica que sol observar-se a la primavera en fons detrítics i de sorra, al peu de fons rocosos a partir dels 10 metres de profunditat. Es mou amb lentitud, i caça a l’aguait, intentant camufl ar-se amb el fons per a capturar petits peixos i crustacis que atreu amb els moviments dels radis modifi cats de l’aleta dorsal.

Scorpaena scrofa

Nom comú: Escórpora barbuda

De cos fort i un cap voluminós, gran, ampla i recobert d’espines aquest peix pot arribar a mesurar fi ns a 50 cm de longitud. Presenta nombrosos lòbuls en el mentó. Presenta una coloració de marró vermellosa a vermell amb

jaspiats clars i foscos. Té apèndixs dèrmics ben desenvolupats. L’opercle té dos fortes espines. Viu sobre fons rocosos i detrítics. Les tres primeres espines de l’aleta dorsal són verinoses i són un instrument de defensa passiu. Les escórpores no ataquen, es camufl en al substrat i no es mouen fi ns l’últim moment al sentir-se amenaçades. És una espècie sedentària i solitària que s’alimenta de crustacis i petits peixos.

Coris julis

Nom comú: Donzella, júlia, senyoreta

Peix molt comú en les nostres costes, de cos allargat i prim que pot arribar a mesurar fi ns a 25 cm. Presenta una coloració diferent d’acord amb el sexe. Les femelles tenen una coloració marró ataronjada. La meitat inferior i

el ventre són blancs. L’opercle té una petita taca blau a la vora posterior. Els mascles presenten una coloració gris blavosa en el dors, i una banda longitu-dinal en zig-zag de color taronja, gairebé sempre amb una vora blava verdosa. Els primers radis de l’aleta dorsal presenten una taca taronja, blanca i negra. És una espècie que viu en grup i que a lo llarg de la seva vida passa de ser femella a ser mascle (espècie hermafrodita). S’alimenta de cargols, crustacis i, sobretot, de cucs. Es troba en fons rocosos, praderies de fanerògames i en els fons sorrencs pròxims a les roques i als alguers.

30 31

Aquesta guia d’iniciació ha recollit informació de diverses publicacions, les quals poden ser d’utilitat pels submarinistes i apneístes.

Calvín Calvo, J.C., 1995El ecosistema marino Mediterráneo. Guía de su fl ora y fauna.

Editat per J. C. Calvín Calvo, Murcia

Campbell, A.C., 1984Guía de la fl ora y fauna del mar Mediterráneo

Omega, Barcelona

Corbera , Jordi, i altres, 1996Peces de mar de la Península Ibérica

Planeta, Barcelona

García Raso J.E., Luque A.A., i altres, 1992Fauna y fl ora marinas del Parque Natural de Cabo de Gata-Nijar.

Junta de Andalucia, Madrid

Nadal i Fortià, J., 1994Catàleg dels peixos de la Mediterrània

Anphos Edicions S.C., Empuriabrava

Ocaña Martín, A i altres, 1999Guía submarina de invertebrados no artrópodos

Universidad de Granada, Granada

Riedl, R, 1986Fauna y fl ora del Mar Mediterráneo.

Omega, Barcelona

Quan realitzem activitats a la natura interactuem amb ella, per aquest motiu, la nostra actitud durant les immersions ha de ser de respecte envers al medi marí.

La FECDAS en la formació tècnica dels cabussadors i apneístes de tots els nivells dona pautes de comporta-ment correcte de l’ús del medi.

Una educació ambiental és bàsica per facilitar una millor conservació dels ecosistemes marins. És per això que no hem d’oblidar aquestes peti-tes pautes de comportament basades en la tècnica, la pràctica i el sentit comú.

Divulga i practica activament aquests consells bàsics per desenvolupar immersions responsables:

- No malmetre el fons marí. Hem de procurar assolir una fl otabilitat neutra, entre dos aigües, evitant l’aleteig que pot arribar a danyar la fràgil fl ora i fauna submarina.

- No tocar els organismes

subaquàtics. Hem d’evitar tocar els organismes que trobem ja que poden ser fràgils, delicats i trencadissos (coralls, espirògrafs, posidò-nia…).

- Evitar moure pedres del

fons. Sota les pedres es desenvolupa la vida de molts animals i si les movem podem modifi car el seu hàbitat.

- No donar de menjar els

peixos. Hem d’evitar afectar el comportament i la dieta dels animals.

- No extreure organismes

del fons marí. Recordem que la pràctica de submarinisme esportiu amb escafandre au-tònoma no permet extreure res del fons del mar.

En cas de la pesca submarina recreativa en apnea s’ha de complir la normativa vigent.

- No embrutar el mar. Totes les deixalles han d’anar al seu lloc: cendrers, papereres, escombraries, etc. Recordem que no hem d’embrutar el medi ambient i, en el nostre cas concret, el mar.

- Evitar fondejar malmetent

el fons marí. No fondejar on les comunitats submarines (praderies de Posidonia ocea-nica, colònies de gorgònies…) es puguin veure afectades. La millor solució és la utilització de les boies d’amarratge.

- Respectar el fons marí. Participar de forma activa en la conservació del patrimoni natural donant exemple d’un bon ús de la natura.

Pautes de comportament al medi marí

“Aprofundint en el coneixement de la vida marina,

realitzarem immersions en equilibri amb

la natura i gaudirem de

l’aventura d’observar,

estimar i respectar”

Comportament

Bibliografia

Edita: ©2009 FECDAS Departament de Biologia i Medi AmbientText: Guillermo Álvarez, Raquel GonzálezAssessorament cientifi c: Lluís Mercader i Concepció Rodríguez Fotografi es: Arxiu FECDAS, Carles Fabrellas, Jordi Pérez, Jaume Minguell, Guillermo Álvarez, Andrés Sánchez, Josep Lluís Aymarich, Josep Farré, Manel Laguna, Jordi Sánchez, César Bodi, Francesc Fontanals, David Antoja, Marc Giménez, Raimundo Fernández, Daniel Espinach, Juan Galamba, Dani Rico, José María Campos Disseny Gràfi c: Ferran ManchoImpressió: -