CONCRECCIÓ METODOLÒGICA. CEIP Ntra. Sra. de Robines ... · • A tota l’educació primària...

CONCRECCIÓ METODOLÒGICA. CEIP Ntra. Sra. de Robines (Binissalem)

1


2

LÍNIES METODOLÒGIQUES DE L’ENSENYAMENT DE LLENGÜES

LLENGUATGE ESCRIT COM HO TREBALLAM Pel que fa a l’escriptura allò més adient és crear dins l’aula un ambient afectiu que estimuli l’activitat de contar-nos coses, fent que

els texts i escrits dels alumnes tenguin una funcionalitat i sobre tot un destinatari que vagi més enllà de la pròpia mestra.

• Es fan exercicis d’escriptura dels diferents tipus de texts (descripcions, noticies, contes, texts informatius, predictius,

diàlegs,...). Les diferents tipologies textuals es seqüencien dins de cada cicle, de manera que es treballen totes de manera

cíclica. Però fent més incidència en unes que en les altres a cada cicle. ( hi ha un document adjunt on s’especifica)

• En gran grup analitzam les característiques que tenen els diferents texts i feim pràctiques d’escriptura.

• És molt important treballar des del principi les estratègies del procés de producció d’un text:

- Planificació: informació que ha d’aparèixer, vocabulari que s’ha d’emprar, forma del text segons la tipologia, per tal de

confeccionar un guió.

- Confecció d’un esborrany

- Revisió: rellegir els escrits propis per fer autocorreccions d’expressió (he dit el que volia), de forma i d’ortografia.

• És molt útil fer correccions en gran grup per donar alternatives.

• En la metodologia per projectes també escrivim molts texts, per tal de sintetitzar la informació treballada. És una altra manera

de treballar el llenguatge escrit des de la funcionalitat i significativitat.

• A tota l’educació primària cada alumne té el seu quadern d’escriptura, que passa de cicle a cicle, de manera que al final de

l’etapa tenim un recull dels escrits de cada alumne, on es poden veure mostres d’escrits de cada tipologia.


3

QUÈ AVALUAM Cinc aspectes :

o Presentació. Text llegible. Bona cal�ligrafia. Netedat. Ordre. Distribució de l’espai.

o Adequació. Registre adequat pel tema. Vocabulari adequat. S’ajusta al tema que li demanen. Segueix les instruccions que s’han

donat (tipologia textual). No repeteix paraules.

o Coherència. Informació pertinent i ordenada. El text té sentit. Idees clares i rellevants. Exposició ordenada. No hi ha

contradiccions, incongruències.

o Cohesió. Mecanismes que donen unitat al text. Concordança gramatical. Fa bon ús dels connectors (no els repeteix amb massa

freqüència). Utilitza signes de puntuació.

o Ortografia. Comet les errades pròpies del nivell educatiu, però aquestes no dificulten la lectura del text. Es fixa concretament

en les normes ortogràfiques estudiades dins classe.

CICLE MÍNIMS

1r

- Saber escriure oracions independents amb sentit complet.

- Escriptura de petits texts. Entenent el text com la unió d’oracions simples.

2n

- Escriptura de texts adequats pel que fa als 5 aspectes avaluats: presentació, adequació,

coherència, cohesió, i ortografia. Entenent que el text ja ha d’estar separat en paràgrafs

3r

- Redactar texts de les diferents tipologies textuals adequats pel que fa als 5 aspectes avaluats: presentació,

adequació, coherència, cohesió, i ortografia.

- Saber utilitzar l’escriptura per comunicar-se i expressar necessitats i sentiments.

- Valorar l’escriptura com una eina important per aprendre.


4

LECTURA - COMPRENSIÓ COM HO TREBALLAM Cal diferenciar tres moments lectors:

ABANS

• Cal anticipar els objectius de la lectura (què li demanarem a l’alumne després d’haver llegit)

• Activar els coneixements previs, tant pel que fa als continguts del text com a la seva forma.

• Fer hipòtesis de la lectura.

• Motivar

• Promoure preguntes.

DURANT

• La primera lectura serà de vegades silenciosa i individual, per veure què ens diu els text. Amb aquesta lectura s’han d’anar

verificant les hipòtesis que han fet abans de llegir.

• Altres vegades es farà lectura col�lectiva en veu alta.

DESPRÉS

• Treball en grup a nivell oral per aconseguir l’objectiu que els havíem anticipat.

• Contestar preguntes (simples o que impliquen opinió).

• Fer resums.

• Fer un esquema.

• En el treball de grup caldrà fomentar el respecte per l’opinió de tots, a més de propiciar la participació de tot l’alumnat.

• Treball individual d’exercicis concrets

També treballam les micro-habilitats:


5

o Inferències: Inferir el significat d’una paraula desconeguda, inferir fragments perduts d’un text.

o Percepció: eixamplar el camp visual, exercicis per reduir el nombre de fixacions.

o Cop d’ull: Quantes vegades surt la paraula ???? dins un text, senyala la paraula “intrusa”...

o Memòria: dictat memorístic, dictat del secretari, encadenar paraules,...

o Lectura atenta: Cercar paraules al diccionari, ordenar fets tal i com han passat.

o Anticipació: Partint del títol/tema d’un text triar un llistat de paraules que poden sortir al text, Classificar el tipus de text a

partir de l’observació de: títols, subtítols, presentació,...

o Idees principals: Fer resums donant pautes: qui?, què?, quan?, on?, com?, per què?,...,treballar l’eliminació d’idees secundàries

QUÈ AVALUAM Per avaluar si un alumne ha comprés o no un text feim servir diferents activitats:

• Il�lustracions de la lectura o d’un determinat aspecte. • Resums orals. • Treball oral col�lectiu. • Preguntes orals o escrites de diferents tipus: literals, de reorganització de la informació, de comprensió inferencial o de

comprensió crítica. • Fer resums o esquemes.

CICLE MÍNIMS 1r - Comprendre el significat de petits texts de diferents tipologies textuals.

2n

- Comprendre el significat de texts de diferents tipologies textuals.

3r

- Comprendre el contingut de diversos tipus de text.

- Ser capaç de fer una síntesi d’un text amb les seves pròpies paraules .


6

LECTURA- EXPRESSIÓ (fluïdesa) COM HO TREBALLAM

• Practicant molt la lectura dins l’aula (1/2 hora de lectura diària): lectures del llibre, llibres de lectura per tot el grup classe

(Biblioteca Municipal), Biblioteca d’aula,.. (Hi ha una programació específica).

• De les microhabilitats treballades a l’aula, n’hi ha que especificament milloren la fluïdesa lectora (percepció, cop d’ull)

QUÈ AVALUAM

Els aspectes a avaluar són els següents:

- Fluïdesa o rapidesa lectora

- Entonació correcta segons els signes de puntuació.

- Expressivitat

CICLE MÍNIMS

1r

• Pel que fa a la rapidesa lectora s’ha d’aconseguir una lectura el més fluida possible amb un mínim de lectura

per paraules. (llegir sentit global de la paraula, lectura no sil�làbica ).

• L’entonació ha de ser correcta i com a mínim s’han de fer les pauses als punts i comes.

2n

• Pel que fa a la rapidesa lectora s’ha d’aconseguir una lectura el més fluida possible amb un mínim de lectura

per grups de paraules amb significat.

• L’entonació ha de ser correcta: com a mínim s’han de fer les pauses segons els signes de puntuació, a més

d’entonar els signes d’exclamació i interrogació.

3r

• Ser capaç de realitzar una lectura amb l’entonació adequada.


7

• Ser capaç de llegir un text amb la fluïdesa i expressivitat adequada.

ORTOGRAFIA COM HO TREBALLAM

� El procés per ensenyar les normes d’ortografia serà:

Experimentar amb activitats: es proposaran tasques d’escriptura que requereixin el treball de diferents tipologies textuals, així

com diferents contextos reals en els qual es faci necessari l’ús del llenguatge escrit.

Fer hipòtesis sobre la norma: es treballarà l’ortografia a partir de textos reals dels propis alumnes i per tant en fer les

correccions sorgirà la necessitat de fer hipòtesis de les diferents normes ortogràfiques per tal de donar resposta a les errades

comeses.

Explicar-la i fer activitats per reforçar-la: el següent pas consistirà en donar a conèixer la norma i fer-ne activitats aplicades.

Memoritzar-la: finalment caldrà interioritzar-la i memoritzar-la per tal de poder-la generalitzar i aplicar en diferents contextos.

� Al segon cicle s’aplica la programació neurolingüística de l’ortografia. Emprant els materials de Bona ortografia sense esforç i

seguint la metodologia PNL (programa neurolingüístic). És parteix de la base que entenem l’ortografia com l’escriptura correcta

de paraules, al marge de que es conegui o ignori la norma, el que volem aconseguir és que l’alumnat escrigui correctament

totes les paraules que utilitza. Estudis demostren que l'aprenentatge de l'ortografia es fa majoritàriament mitjançant la vista

(83%). Es tracta de donar als alumnes estratègies mentals perquè això passi. Farem exercicis ordenats i senzills que portin

l'alumne al domini de l'habilitat ortogràfica.

METODOLOGIA:

- Es tracta d’ensenyar l’alumnat a focalitzar la informació rellevant a l’hora d’escriure una paraula, i a processar-la a través del

canal o canals adequats, creant imatges mentals de cada paraula. Amb activitats del tipus:

-Escriptura de paraules amb lletres de diferents colors. Després fer preguntes com ara quina lletra és

la última?, de quin color és la lletra R?, de quin color és la primera lletra?,...


8

- Fer fotos mentals de les paraules per recordar com està escrita.

- Imaginar-se que la paraula es fa gran, i després petita.

- Fer ideogrames de les paraules que resulten difícils.

- Dir les lletres que formen la paraula, primer cap a davant i després cap a darrere.

- Llistats de vocabulari personal que surten de la correcció dels propis texts.

- La següent passa després de vincular la memòria visual a l’ortografia, serà vincular la sensació de seguretat. Ser conscient que

es sap amb certesa com s’escriu una paraula. Amb activitats del tipus:

- Dictat preparat.

- Dictats sobre vocabularis personals.

- Dictats amb correcció creuada.

� Els recursos didàctics que s’empren a l’aula:

- Models visuals (cartells penjats)

- Paraules que ens costen al final del quadern

- Quadres de colors amb paraules que ens consten.

- Quaderns de BONA ORTOGRAFIA SENSE ESFORÇ (3r i 4t).

- Activitats TIC del programa neurolingUístic.

� Tractament de l’error. El procés a seguir serà:

-Autocorrecció

-Anàlisi de l’error, per què?

-Reelaboracions


9

-Treballar amb les paraules aplicant-los a contexts diferents.

L’ortografia també es treballa a partir dels exercicis del llibre, de les pròpies produccions, i d’altres exercicis de consolidació.

En l’escriptura lliure, sempre que sigui possible, la correcció ha de ser immediata.

No sempre es corregeix les faltes ortogràfiques perquè a vegades ens interessa treballar altres aspectes com coherència, cohesió,

adequació, ...

Altres vegades no es pot corregir totes les errades ortogràfiques per no saturar els alumnes, i pactam quines errades no pot cometre.

QUÈ AVALUAM

- L’ aplicació de les normes apreses a les diferents activitats. Així com també la seva generalització a les produccions pròpies.

CICLE MÍNIMS 1r

- Aplicar les següents normes apreses durant el curs: - Escriptura en majúscula a principi d’oració i els noms propis.

- c/qu: ca, que, qui, co, cu - r/rr - g/gu: ga, gue, gui, go, gu - plurals acabats amb –s - Copia correcta de paraules i frases.

2n - Aplicar les següents normes apreses durant el curs: - Escriptura en majúscula a principi d’oració i els noms propis. - c/qu: ca, que, qui, co, cu

- r/rr - g/gu: ga, gue, gui, go, gu - plurals acabats amb –s - Plurals acabats amb -es - j/g - Neutres : masc- e, fem- a (sense excepcions)

- Escriu de manera correcta paraules apostrofades.


1

- Escriu de manera correcta les contraccions (al, del, …) - Escriu de manera correcta el verb haver. - Escriu de manera correcta paraules amb h.

3r

- Aplicar les següents normes apreses durant el curs: - Escriptura en majúscula a principi d’oració i els noms propis.

- c/qu: ca, que, qui, co, cu - r/rr - g/gu: ga, gue, gui, go, gu - plurals acabats amb –s - j/g - Neutres : masc- e, fem- a (sense excepcions)

- Escriu de manera correcta paraules apostrofades. - Escriu de manera correcta les contraccions (al, del, …) - Escriu de manera correcta el verb haver. - Escriu de manera correcta paraules amb h - Accentua amb correcció. - Escriu de manera correcta paraules amb /s/ sorda i sonora ( s,z,ç,c,ss). - Escriu de manera correcta paraules acabades amb : p/b, t/d, c/g.


1

LLENGUATGE ORAL

COM HO TREBALLAM Posar especial esment en l’ensenyament dels dos processos bàsics del llenguatge oral: comprensió i expressió.

Així doncs s’ha de fomentar dins l’aula l’intercanvi comunicatiu amb els companys, ja que mitjançant l’expressió lingüística es

transmeten sentiments, vivències, opinions,…. A partir de vivències, experiències, sortides…

A més programarem un pic cada trimestre una activitat específica per treballar els següents aspectes:

� Exposicions de temes

� Exposicions de la informació recollida per projectes,…

� Contar contes.

� Contar experiències viscudes.

� Expressió de sentiments

� Descripcions orals

� Opinions personals

� Tècniques d’improvisació

� Debats

� Presentacions

� Audicions musicals

� Narració d’experiències

� Converses

� Tractaments de cortesia

QUÈ AVALUAM


1

- La correcció de les errades orals ha de ser immediata en el temps.

- Utilitzam una graella per avaluar les exposicions orals, on avaluam els següents ítems:

- Mira els interlocutors quan parla.

- Acompanya les paraules amb gestos.

- Parla prou fort perquè s’entengui.

- Exposa les idees ordenadament.

- Dóna molta informació.

- Fa una exposició seguida i sense massa pauses.

CICLE MÍNIMS 1r

- Expressar-se de forma oral amb coherència i correcta seqüenciació del fets.

- Utilitzar el llenguatge pertinent en cada cas.

- Utilitzar un vocabulari adequat.

2n - S’expressa de manera correcta i utilitza un vocabulari adequat.

- Comprendre situacions quotidianes de relació social.

- Ser capaç d’intervenir en converses i debats, respectant les opinions dels altres.

3r

- Comprendre situacions quotidianes de relació social.

- Produir missatges orals que expressin fets, coneixements i opinions.

- Utilitzar el vocabulari bàsic del cicle.

- Expressar-se amb coherència i correcció.

- Ser capaç d’intervenir en converses i debats, respectant les opinions dels altres.


1

SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA DE LES TIPOLOGIES TEXTUALS

EDUCACIÓ INFANTIL A l’educació infantil les diferents tipologies textuals es concreten en el treball dels

següents tipus de texts:

ENUMERATIUS Nom propi, rètols, dies de la setmana, quadres organitzatius,

horari, llistats,…

INFORMATIUS Avisos, invitacions, revistes i diaris, cartells, anuncis, programes

de festes, llibres...

LITERARIS Contes i rondalles, poemes i rodolins, dites, embarbussaments i

cançons.

EXPOSITIUS Llibres de consulta, registres d’observacions, descripcions,

dossiers...

PRESCRIPTIUS Instruccions de jocs, receptes de cuina,…


1

EDUCACIÓ PRIMÀRIA Les diferents tipologies textuals es treballen de manera cíclica al llarg de tota l’educació

primària, però amb aquest quadre s’especifiquen aquelles que es treballen de manera

especial a cada cicle.

TIPOLOGIES TEXTUALS

TIPUS DE TEXT 1r CICLE 2n CICLE 3r CICLE

Llistats X

Dies de la setmana X

Horari X X

ENUMERATIU

Quadre organitzatiu X X

Conte X X X

Descripció de llocs X

Descripció de persones X X

Descripció d’animals X X

Descripció d’objectes X

NARRATIU

Biografia X

Carta al director X ARGUMENTATIU

Article d’opinió X

Notícia X X X

Carta X

Postal X X

Resenya d’un llibre X X

Esquema X X

EXPOSITIU

Resum X X

Recepta X

Instruccions d’un joc X X

INSTRUCTIU Instruccions d’un treball X X

Entrevista X

Enquesta X

DIÀLEG

Còmic X

Redolins X

Dites X

Refranys X

Cançons populars X

POÈTIC

Poesies X X


1

5

CONCRECCIÓ METODOLÒGICA

PRINCIPIS METODOLÒGICS CURRÍCULUM

1. En aquesta etapa s’ha de posar especial èmfasi a l’atenció a

la diversitat de l’alumnat, a l’atenció individualitzada orientada

a aconseguir el màxim desenvolupament de cada un dels

alumnes i a la prevenció i resposta a les dificultats

d’aprenentatge identificades prèviament o a aquelles que

sorgeixin al llarg de l’etapa.

1. Atenció a la diversitat

2. Sense perjudici del seu tractament específic en algunes de

les àrees de l’etapa, s’han de treballar a totes les àrees la

comprensió lectora, l’expressió oral i escrita, la comunicació

audiovisual, les tecnologies de la informació i la comunicació i

l’educació en valors.

2. Treball de la lectura i escriptura

3. Treball de les TIC

4. Educació en valors

3. Per tal de fomentar l’hàbit de la lectura s’hi ha de dedicar un

temps diari, no inferior a trenta minuts.

5. Treball hàbit lector


1

6

4. La metodologia didàctica ha de ser fonamentalment

comunicativa, activa i participativa, adreçada a l’assoliment

dels objectius i, especialment, a aquells aspectes més

directament relacionats amb les competències bàsiques.

6. Metodologia activa i participativa

5. L’acció educativa ha de procurar la integració dels

aprenentatges posant de manifest les relacions entre les àrees

i la seva vinculació amb la realitat. També s’ha de promoure el

treball en equip i afavorir una progressiva autonomia dels

alumnes que contribueixi a desenvolupar la capacitat

d’aprendre per si mateixos.

7. Treball inter i transdisciplinar

8. Treball cooperatiu

9. Afavorir l’autonomia

6. S’ha de fomentar el treball en equip dels mestres, afavorint la

coordinació dels integrants dels equips docents. 10. Coordinació equips docents


1

7

CONCRECCIÓ METODOLÒGICA ÀREA LLENGÜES PRINCIPIS METODOLÒGICS

CURRÍCULUM

PROPOSTES METODOLÒGIQUES CCBB Treballades

1. Atenció a la

diversitat

2. Treball lectura i escriptura

3.Treball TIC



6. Met. A

ctiva i participativa



9. Afavorir

l’autonomia

10. Coordinació

equips docents

1. Treball del llenguatge escrit:

(Obj. Llengua catalana: 1,2,3,4,5,6,8,9,10,12,13,14)

(Obj. LLengua castellana: 1,2,3,5,6,7,11,12,13)

- Exercicis d’escriptura de diferents tipus de texts (quadre de

tipologies textuals treballades)

- Anàlisi de les característiques que tenen els diferents texts i

pràctiques d’escriptura.

- Treball des del principi de les estratègies del procés de producció

d’un text: planificació i revisió.

- Realització de correccions en grup.

C. com. Lingüística, C. trac. de la informació i competència digital, C. cultural i artística. C. aprendre a aprendre, C. autonomia i iniciativa personal

X X X X

X X X X

X X X

X

X X X X

X X X X

X X

X X X X

X X X X

X X X X


1

8




3.Treball TIC



6. Met. A




9. Afavorir l’autonom

ia

10. Coordinació equips

docents

2. Treball del llenguatge oral i escrit amb la metodologia de

projectes:

(Obj. Llengua catalana: 1,2,3,4,5,6,7,8,9,10,11,12,13,14)

(Obj. LLengua castellana: 1,2,3,4,5,6,7,8,9,10,11,12,13)

És una manera de treballar el llenguatge escrit des de la

funcionalitat i significativitat.

C. com. Lingüística, C. coneixement i int. món físic C. trac. de la informació i competència digital, C. social i ciutadana, C. cultural i artística. C. aprendre a aprendre, C. autonomia i iniciativa personal.

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

3. Quadern d’escriptura:

(Obj. Llengua catalana: 1,2,3,4,5,6,8,9,10,12,13,14)

(Obj. LLengua castellana: 1,2,3,5,6,7,11,12,13)

Passa d’un curs a un altre, de manera que al final de l’etapa de

Primària tenim un recull dels escrits de cada alumne, on es poden

veure mostres d’escrits de cada tipologia.

C. com. Lingüística, C. coneixement i int. món físic C. trac. de la informació i competència digital, C. social i ciutadana, C. cultural i artística. C. aprendre a aprendre, C. autonomia i iniciativa personal.

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X


1

9




3.Treball TIC



6. Met. A





ia


docents

4. Tractament de la lectura. ABANS-DURANT-DESPRÉS.

(Obj. Llengua catalana: 3,6,7,11)

(Obj. LLengua castellana: 1,6,7,8,9,10)

ABANS: Cal anticipar els objectius de la lectura, activar els

coneixements previs, fer hipòtesis de la lectura, motivar,

promoure preguntes.

DURANT: lectura silenciosa i individual, verificació de les

hipòtesis, lectura col�lectiva en veu alta.

DESPRÉS: treball en grup a nivell oral, contestar preguntes, fer

resums, fer un esquema, fomentar el respecte per l’opinió de tots,

propiciar la participació de tot l’alumnat, treball individual

d’exercicis concrets.

C. com. Lingüística, C. matemàtica C. coneixement i int. món físic C. trac. de la informació i competència digital, C. social i ciutadana, C. cultural i artística. C. aprendre a aprendre, C. autonomia i iniciativa personal.

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

5. Treball de les micro-habilitats:

(Obj. Llengua catalana: 3,6,7,8,14)

(Obj. LLengua castellana: 4,7,8,11,13)

Inferències. Percepció. Cop d’ull.

Memòria. Lectura atenta. Anticipació.

Idees principals.

C. com. Lingüística, C. trac. de la informació i competència digital, C. aprendre a aprendre, C. autonomia i iniciativa personal

X

X

X

X

X

X

X

X


2

0




3.Treball TIC



6. Met. A





ia


docents

6. Mitja hora diària de lectura:

(Obj. Llengua catalana: 2,3,7,10,11,13)

(Obj. Llengua castellana: 1,3,5,8,9,10,11 )

Pràctica de la lectura dins l’aula (1/2 de lectura diària): lectures

del llibre, llibres de lectura per tot el grup classe (Biblioteca

Municipal), Biblioteca d’aula,...abarcant les diferents àrees

(llengua catalana, castellana, matemàtiques i medi)

C. com. Lingüística, C. matemàtica C. trac. de la informació i competència digital, C. cultural i artística. C. aprendre a aprendre,

C. autonomia i iniciativa personal.

X X X X X X X

7. Treball de les normes d’ortografia:

(Obj. Llengua catalana: 2,3,4,5,8,14)

(Obj. Llengua castellana: 2,4,5,7,11,13)

1. Experimentar amb activitats.

2. Fer hipòtesis sobre la norma.

3. Explicar-la i fer activitats per reforçar-la.

4. Memoritzar-la.

C. com. Lingüística, C. trac. de la informació i competència digital, C. social i ciutadana, C. cultural i artística. C. aprendre a aprendre, C. autonomia i iniciativa personal.

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

8. Treball del llenguatge oral:

(Obj. Llengua catalana: 1,2,3,5,6,8,14 )

(Obj. Llengua castellana: 2,4,11,13)

Posar especial esment en l’ensenyament dels dos processos bàsics

del llenguatge oral: comprensió i expressió.

Programar un cop per trimestre el treball específic del llenguatge

C. com. Lingüística, C. trac. de la informació i competència digital, C. social i ciutadana, C. cultural i artística. C. aprendre a aprendre, C. autonomia i iniciativa personal.

X X X X X X X X


2

1

oral (exposicions, descripcions orals, debats, tècniques

d’improvització...).

A E. Infantil i al primer cicle d’E. Primària es realitzaran tallers

setmanals de llenguatge oral (AL).


2

2

DOCUMENT DE PROGRAMACIÓ. METODOLOGIA EDUCACIÓ PRIMÀRIA

ÀREA : MATEMÀTIQUES

NUMERACIÓ COM HO TREBALLAM

- Treball de la numeració en situacions quotidianes de l’aula (calendari, registre del temps, llistat de classe...) i en d’altres moments en

que es pugui utilitzar la numeració de manera funcional i significativa.

- Activitats del llibre i fitxes proposades pel mestre/a.

- Treball dels dictats numèrics.

- Utilització dels quadernets d’activitats del set i mig i vuit i mig.

- Treballar en grup gran, quantificant situacions familiars o cercant-ne d’altres en què els nombres serveixin com a codi (matrícules de

cotxes, nombres de telèfon, etc.) amb activitats, diàlegs i discussions que potencien l’intercanvi d’opinions i l’aprenentatge entre

iguals.

- Per a la consolidació dels conceptes que es tracten és preferible el treball individual o en grup petit.

- Descomposició, comparació i ordenació de nombres.

- Lectura i escriptura de nombres romans.

-Generalització de l’estructura del sistema de numeració decimal.

QUÈ AVALUAM?


2

3

Els ítems concrets d’avaluació es concreten en les programacions didàctiques de cada cicle.

CICLE MÍNIMS 1r cicle - Reconèixer i escriure els nombres fins el 999.

2n cicle

- Escriu amb xifres nombres fins a milions

- Comparar i ordenar nombres de fins a 6 xifres.

- Indica el valor d’una xifra dins un nombre fins a milions

- Sap representar fraccions.

3r cicle

- Compondre i descompondre nombres fins a 7 xifres segons l’ordre d’unitats.

- Comparar i ordenar nombres fins a 7 xifres.

- Identificar el valor de posició d’una xifra en nombres de 6 xifres.

- Comprendre les regles de formació de nombres en el sistema de numeració decimal.

CÀLCUL COM HO TREBALLAM

- Per presentar els continguts se suggereix el treball en grup, amb activitats, diàlegs i discussions que potenciïn l’intercanvi d’opinions i

l’aprenentatge entre iguals.

- Caldrà cercar situacions reals que requereixin la realització de diferents operacions de càlcul (el grau de dificultat dependrà del cicle)

per tal d’aplicar els coneixements adquirits de manera funcional i significativa (compte del súper per fer una recepta de cuina, despeses

realitzades durant una sortida (bus, menjar, ...), càlcul de les calories consumides amb un àpat....). Aquesta manera de funcionar ens

permetrà realitzar càlculs implicant diferents àrees curriculars, és a dir, ens ajudarà a treballar de manera inter i transdisciplinar.


2

4

- La consolidació dels algoritmes s’aconsegueix mitjançant l’activitat individual seguida de prop pel mestre/a.

- Activitats del llibre i fitxes proposades pel mestre/a.

- Realització d’activitats graduades de càlcul mental (Quinzet).

- Utilització dels quadernets d’activitats del set i mig i vuit i mig.

- Fitxes de càlcul graduades i individualitzades (diversificades).

- Utilització del procés de resolució de problemes aritmètics:

1. Estimació de resultats.

2. Comparació entre els diferents resultats obtinguts.

3. Quantificació final.

Per dur a terme aquest procés caldrà fer primer una sèrie d’activitats de càlcul en gran grup per donar a conèixer la dinàmica, de tal

manera que més endavant puguin emprar-la de manera individual.

QUÈ AVALUAM?

Els ítems concrets d’avalaució es concreten en les programacions didàctiques de cada cicle.

CICLE MÍNIMS

1r cicle - Sumes duent fins a tres xifres, restes de tres xifres sense dur-ne i iniciació a la multiplicació.

- Col�loca correctament els nombres de l’operació.

2n cicle

- Realitza multiplicacions fins a dues xifres i per la unitat seguida de zeros.

- Realitza divisions per una xifra i per la unitat seguida de zeros.

- Realitza divisions de dues xifres.

3r cicle - Realitzar els algoritmes de la suma, resta, multiplicació (per dues xifres) i divisió (entre dues xifres) amb

nombres naturals.


2

5

- Saber utilitzar el parèntesis i aplicar la jerarquia de les operacions per a la realització de càlculs.

- Aplicar les operacions amb nombres naturals a la resolució de situacions problemàtiques.

- Conèixer l’estructura del sistema de numeració decimal.

- Sumar, restar, multiplicar i amb decimals.

- Multiplicar i dividir naturals i decimals per la unitat seguida de zeros.

- Sumar i restar fraccions amb el mateix denominador.

- Multiplicar i dividir fraccions.

- Expressar productes de factors iguals en forma de potència.

- Identificar els termes d’una potència.

- Llegir i escriure potències.

- Compondre i descompondre nombres mitjançant potències de base 10.

- Calcular potències.

- Calcular percentatges senzills.


2

6

RAONAMENT DE PROBLEMES COM HO TREBALLAM

- A partir de situacions que sorgeixen a l’entorn social i cultural.

- Aplicació dels problemes a les situacions problemàtiques a la vida quotidiana.

- Establim unes pautes concretes a seguir per a la resolució de problemes que intentarem que s’utilitzin de manera sistemàtica.

- La resolució de problemes necessita un primer moment de reflexió i esforç individual, i posteriorment es pot fomentar la reflexió

conjunta en petit grup. És per això que utilitzarem el treball cooperatiu com eina de feina per a la resolució de diferents problemes que

poden sorgir en la vida de l’aula o en el desenvolupament de diferents projectes.

- Reconeixement a l’enunciat del problema les dades necessàries per a resoldre’l .

- Pràctica de processos de raonament per a desenvolupar la lògica-matemàtica i l’enginy.

- Selecció de les operacions adequades per a resoldre el problema.

- El joc simbòlic (botiga / cinema) també pot provocar situacions en les quals els alumnes necessitaran resoldre algun problema.

- Problemes diversificats.

QUÈ AVALUAM?


CICLE MÍNIMS

1r cicle - Resol problemes senzills d’una sola operació (sumes i restes de dues xifres)

2n cicle

- Resol problemes amb mesures ( longitud, capacitat, pes).

- Resol problemes de dues operacions amb les operacions treballades.

- Resol problemes amb euros i cèntims.


2

7

3r cicle

- Analitza i organitzar-les dades d’un problema.

- Verbalitza i selecciona el procés adequat per arribar a la resolució de la situació problemàtica.

- Resol correctament el problema, sense equivocar-se ni en el plantejament ni en les operacions.

- Corregeix les errades i aprèn dels errors.

GEOMETRIA COM HO TREBALLAM

- Introducció dels conceptes mitjançant la utilització de materials manipulables i mitjançant l’observació i la localització en l’entorn

real.

- Estimulació de l’aprenentatge per descobriment amb el suport de materials manipulables.

- L’observació, la mesura i la comparació dels diferents elements dels polígons (la longitud dels costats i la igualtat o desigualtat dels

angles...) són prèvies a la classificació, per la qual cosa convé partir de l’anàlisi d’aquests elements en diferents polígons.

- Incorporació de la terminologia apresa al llenguatge habitual.

- Representació a mà alçada i mitjançant els instruments de dibuix.

- Observació de formes i figures en l’entorn i posterior construcció de les mateixes.

- Inicialment, s’introdueix la construcció del concepte de regularitat, en general, sobre conjunts i objectes de l’entorn.

- A continuació, es concreta la detecció de regularitats en les figures planes, centrant l’atenció en la igualtat de costats i d’angles. I

s’estudien els polígons regulars.

- Finalment, s’analitzen les simetries.

- El treball en grup gran, amb activitats i intercanvi d’opinions que afavoreixin l’aprenentatge entre iguals. Per això, és imprescindible la


2

8

presència constant d’objectes, cossos geomètrics, peces de construcció, retallables del desenvolupament dels diferents cossos

geomètrics, etc.

- El tractament dels continguts ha de ser fonamentalment pràctic i s’ha de cercar que desenvolupin la visió espacial i la capacitat

d’interpretar representacions de la realitat sobre el plànol.

- Hem de tenir en compte que aconseguir que els alumnes adquireixin la representació bidimensional de la realitat tridimensional

comporta dificultats.

- A pesar de viure en un món tridimensional, l’experiència matemàtica que tenen els alumnes sol ser bidimensional (llibres, imatges,

televisió…).

PROPOSTA D’ACTIVITATS:

- Activitats d’identificació:

• Descobrir cossos i figures geomètriques dins l’entorn (classe, escola, casa, carrer, poble, …món)

• Comprovar les seves característiques (nombre de cares, forma de les cares, nombre d’arestes, de vèrtexs…)

• Descobrir les formes planes que en deriven (estampació)

- Activitats de representació:

• Dibuix de formes i construccions geomètriques a partir d’un model.

• Reconstucció de composicions de peces geomètriques a partir d’una fotografia o model tridimensional.

- Activitats de compondre i descompondre:

• Compondre figures superiors a partir de peces idèntiques o diferents : lego, tangram, …


2

9

QUÈ AVALUAM?


CICLE MÍNIMS

1r cicle

- Distingeix els cossos geomètrics de les formes geomètriques.

- Diferencia els cossos geomètrics (con, cilindre, cub i esfera). I les formes geomètriques (triangle, quadrat,

cercle i rectangle).

- Coneix cares, costats i vèrtex.

2n cicle - Reconeix cossos geomètrics (prisma, piràmide, con, esfera)

- Classifica figures planes segons els seus costats i els seus angles.

3r cicle

- Coneix els elements, classes d’angles per l’obertura i segons la posició relativa.

- Sap mesurar angles utilitzant el semicercle graduat.

- Resol exercicis d’equivalències entre graus, minuts i segons.

- Suma i resta angles de forma gràfica i numèrica.

- Coneix les característiques dels quadrilàters i triangles .

- Utilitza les estratègies de càlcul d’àrees i perímetres que permetin analitzar i descriure amb més precisió

els objectes de l’entorn.

- Sap les característiques i elements de la circumferència i el cercle.

- Diferencia els conceptes de perímetre i àrea.

- Calcula àrees de paral�lelograms, triangle i cercle.

- Calcula la longitud de la circumferència.


3

0

- Utilitza diverses estratègies per a resoldre problemes d’ àrees i perímetres

en situacions de la vida diària.

- Descobreix les figures geomètriques dins l’art. En fa ús per a la producció artística.

UNITATS DE MESURA COM HO TREBALLAM

- Els euros i els cèntims es tracten com a unitats diferents d’un mateix sistema; és a dir, el cèntim es presenta com una unitat amb

entitat pròpia.

- Realització d’activitats de compravenda en la classe utilitzant jocs de monedes i bitllets de paper o de plàstic.

- Representació de fraccions (pintant i utilitzant materials manipulables).

- El procés de la mesura de longitud passa per aquestes fases:

1. Primera, realització de mesures d’objectes i situacions pròximes als infants amb pams, passos, peus…;

2. Segona, realització de mesures amb unitats invariants: regletes, pals, etc.;

3. Tercera, comprovació de la necessitat d’utilitzar unitats acceptades per tots: unitats del sistema mètric decimal.

- Per a la construcció dels conceptes de mesura de capacitat i de pes es faran activitats que aportin suports experimentals. Així,

manipularem balances i recipients variats, comparant-ne pesos i trafegant-hi líquids.

- La introducció de les unitats del SMD es farà també a través de la manipulació de recipients, balances i objectes del món pròxim

(botelles, paquets de llegums, etc.).

- L’associació de les unitats a objectes coneguts en permetrà un aprenentatge significatiu i un ús efectiu per a la representació i la

interpretació de l’entorn (informació, càlcul, aproximació, resolució de problemes).

- Per a l’adquisició del concepte de mesura del temps, els infants han de tenir adquirides prèviament dues nocions bàsiques: que els

successos es produeixen en un ordre temporal i que entre succés i succés hi ha un interval de temps la durada del qual han d’apreciar.


3

1

QUÈ AVALUAM?


CICLE MÍNIMS

1r cicle

- Utilitza les mesures convencionals i no convencionals.

- Coneix les mesures convencionals: Longitud(m, cm), capacitat (l), pes/massa (Kg), euros, dia, mesos,

estacions i hora.

2n cicle

- Maneja amb soltesa els euros i els cèntims.

- Resol problemes de compra-venda en situacions quotidianes.

- Coneix les mesures de longitud, sap la seva utilitat i aplica la mesura adequada a cada situació.

- Coneix les mesures de pes, sap la seva utilitat i aplica la mesura adequada a cada situació.

- Coneix les mesures de capacitat, sap la seva utilitat i aplica la mesura adequada a cada situació.

- Fa estimacions de diferents mesures estudiades.

- Coneix les mesures de temps (minut, hora, dia, setmana, mes, trimestre, any) , sap la seva utilitat i aplica

la mesura adequada a cada situació.

- Llegeix correctament el rellotge analògic i digital.

3r cicle

- Coneix les mesures de longitud, sap la seva utilitat i aplica la mesura adequada a cada situació.

- Coneix les mesures de pes, sap la seva utilitat i aplica la mesura adequada a cada situació.

- Coneix les mesures de superfície, sap la seva utilitat i aplica la mesura adequada a cada situació.

- Coneix les mesures de temps, sap la seva utilitat i aplica la mesura adequada a cada situació.

- Fa un bon ús de les mesures de longitud, pes, superfícies i temps per resoldre problemes.


3

2

- Estableix relacions entre les mesures de capacitat, longitud, pes i superfície a l’hora de treballar els

conceptes

geomètrics.

- Realitza càlcul de perímetre i àrea de les figures treballades a la Geometria per tal d’aplicar les mesures

adequades.

- Diferencia les diverses magnituds i l’ús adequat de les unitats de mesura per a analitzar i quantificar els

objectes de l’entorn.

TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ (gràfics) COM HO TREBALLAM

- Es pot introduir realitzant amb els infants a l’escola una enquesta sobre un tema d’interès; per exemple, les seves preferències

esportives.

- De forma col�lectiva s’analitzaran les dades que s’hauran representat en una taula; després, amb les dades recollides es construirà

un gràfic (de barres o circulars) i un pictograma. Es farà veure la utilitat tant de la taula com dels gràfics per a organitzar les

dades.

- Transmetre a altres persones ( família, companys...) els resultats de la nostra tabulació.

- Interpretació de croquis i itineraris senzills.

- Identificació de la posició dels objectes a l’espai prenent referències.


3

3

- Descripció d’itineraris en el plànol .

- Interpretació de plànols i mapes.

- Tècniques d’arreplega i recompte de dades.

- Maneig i lectura de taules de doble entrada.

- Instruments de registre i ordenació de les dades. Taules de freqüències.

- Lectura i interpretació de fenòmens representats en diagrames de barres, línies i sectors circulars.

- Càlcul de la mitjana, mediana i moda.

- Representació gràfica de les dades en histograma i polígon de freqüències.

- Representació de dades relatives a algun fenomen escolar mitjançant la utilització de gràfics i taules.

- Diferenciació d’experiències aleatòries i no aleatòries.

- Concepte de succés: Possible impossible i segur. Probabilitat d’un succés.

QUÈ AVALUAM?


CICLE MÍNIMS

1r cicle - Interpretació d’un diagrama de barres.

2n cicle

- Recull dades de l’entorn de manera sistemàtica i organitzada

- Construeix i interpreta taules per a la recollida de dades

- Realitza i interpreta gràfics de barres, de línes,...

- Localitza i situa objectes en el plànol quadriculat.

- Interpreta plànols i mapes de l’entorn pròxim.


3

4

3r cicle

- Interpretació de plànols i croquis .

- Sap situar-se dins el poble de Binissalem, interpretant el plànol i situant llocs significatius.

- Utilitza representacions gràfiques per a organitzar la informació.

- Transmet organització precisa sobre aspectes a observar a plànols i croquis.

- Interpreta i descriu verbalment els processos matemàtics que intervenen en la representació gràfica de

dades.

- Utilitza el llenguatge gràfic i estadístic per a interpretar la informació sobre la realitat.

- Organitza i representa dades relatives a algun esdeveniment d’interès mitjançant taules i gràfics.

- Transmet informacions precises sobre aspectes quantificables de l’entorn.

- Construeix el conjunt de tots els resultats possibles en experiències aleatòries senzilles.

- Identifica diversos successos en una experiència aleatòria.

- Posa en pràctica processos de raonament i d’interpretació de la informació.


3

5

CONCRECCIÓ METODOLÒGICA ÀREA MATEMÀTIQUES PRINCIPIS METODOLÒGICS

CURRÍCULUM

PROPOSTES METODOLÒGIQUES CCBB

Treballades

1. Atenció a la

diversitat


3.Treball T

IC


5. Treb

all hàbit lector

6. Met. A


7. Treb

all inter i transdisciplinar

8. Treb

all cooperatiu

9. Afavorir

l’autonomia

10. Coordinació

equips docents

Treball del càlcul mental (Quinzet). (Obj. 2, 6)

Operacions graduades amb operacions bàsiques d’aritmètica.

C. matemàtica. X X X

Resolució de problemes: (Obj. 2, 3, 6, 9, 12, 13, 14)

Bàsicament de situacions reals.

Formulació d’hipòtesis, posada en comú de propostes, contrastació

de resultats, verificació dels mateixos, avaluació.

C. com. Lingüística, C. matemàtica, C. coneixement i interacció amb el món fisic, C. aprendre a aprendre, C. autonomia i iniciativa personal.

X X X X X X X X X X

Control del temps atmosfèric: (Obj. 1, 2, 3, 6, 9, 11)

- Observació i registre diari

- Elaboració de gràfiques setmanals i mensuals

- Reflexió sobre els resultats de les gràfiques

Contrastació i comparació de diferents grafiques


X X X X X X X X

Activitats TIC: (Obj. 2, 3, 5, 6, 9, 12, 14)

- Activitats i jocs de matemàtiques online (xtec, edu365, ieduca,

educalia, …)

- Utilització del programa excel

- Elaboració de gràfiques …

C. com. Lingüística, C. matemàtica, C. coneixement i inter. amb el món fisic, C. trac. de la informació i c. digital, C. aprendre a aprendre, C. autonomia i iniciativa personal.

X X X X X X X X X


3

6

PROPOSTES METODOLÒGIQUES CCBB treballades

1. Atenció a la

diversitat


3.Treball T

IC


5. Treb

all hàbit lector

6. Met. A


7. Treb


8. Treb

all cooperatiu

9. Afavorir

l’autonomia

10. Coordinació

equips docents

Tractament de la geometria: (Obj. 1, 3, 6, 10)

- Activitats d’identificació:

• Descobrir figures geomètriques dins l’entorn (classe, escola, casa,

carrer, poble, …món)

• Comprovar les seves característiques (nombre de cares, forma de les

cares, nombre d’arestes, de vèrtexs…)

• Descobrir les formes planes que en deriven (estampació)

- Activitats de representació:

• Dibuix de formes i construccions geomètriques a partir d’un model.

• Reconstrucció de composicions de peces geomètriques a partir d’una

fotografia o model tridimensional.

- Activitats de compondre i descompondre :

• Compondre figures superiors a partir de peces idèntiques o

diferents : lego, tangram, …


X X X X X X X X X

Tractament de l’aritmètica: (Obj. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 9) - Estimació de resultats

- Comparació entre possibles resultats

- Quantificació

C. com. Lingüística, C. matemàtica, C. aprendre a aprendre, C. autonomia i iniciativa personal.

X X X X X X X X X


3

7


1. Atenció a la

diversitat


3.Treball T

IC


5. Treb

all hàbit lector

6. Met. A


7. Treb


8. Treb

all cooperatiu

9. Afavorir

l’autonomia

10. Coordinació

equips docents

El procés de la mesura de longitud passa per aquestes fases:

(Obj. 1,3,5,6,9,11,14)

1. Primera, realització de mesures d’objectes i situacions pròximes als infants amb

pams, passos, peus…;

2. Segona, realització de mesures amb unitats invariants: regletes, pals, etc.;

3. Tercera, comprovació de la necessitat d’utilitzar unitats acceptades per tots:

unitats del sistema mètric decimal.


X X X X X X

Construcció dels conceptes de mesura de capacitat i de pes:

(Obj. 1,3,5,6,9,11,14)

Realització d’activitats experimentals com manipulació de balances i recipients

variats, comparant-ne pesos i trafegant-hi líquids.


X X X X X X X

Treball de tractament de la informació:

(Obj. 1,2,8,11,14)

Partirem, sempre que sigui possible, de l’anàlisi i interpretació de dades reals i

que tenguin significativitat per als alumnes.


X X X X X X X X X X

Jocs matemàtics: (Obj. 5, 10, 14) - Tangram - Figures geomètriques

- Multilink - Regletes

- Blocs lògics - …


X X X X X X X X


3

8


1. Atenció a la

diversitat


3.Treball T

IC


5. Treb

all hàbit lector

6. Met. A


7. Treball inter /transdisciplinar

8. Treb

all cooperatiu

9. Afavorir

l’autonomia

10. Coordinació

equips docents

Reptes matemàtics: (Obj. 1, 2, 3, 5, 6, 12, 13, 14) - Proposar tasques que impliquin la resolució de reptes matemàtics.

- Individual o en grup (treball cooperatiu)

Seguint la dinàmica dels projectes de treball

C. com. Lingüística, C. matemàtica, C. coneixement i interacció amb el món fisic, C. trac. de la informació i c. digital, C. aprendre a aprendre, C. autonomia i iniciativa personal.

X X X X X X X X X X

RACONS DE JOC SIMBÒLIC: (Obj. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 14) (racons intercicles per treballar matemàtica aplicada) Botiga : - Programació de l’activitat: espai on s’ubicarà, materials necessaris,

funcionament, organització del joc…

- Recollida, selecció i classificació de material

- Establiment dels preus

- Organització espai i materials

- Definició i repartiment de rols

- Organització dels horaris d’utilització del racó.

Cinema : - Programació de l’activitat: espai on s’ubicarà, materials necessaris,

funcionament, organització del joc…

- Selecció de les projeccions que es duran a terme

- Definició i repartiment de rols

- Establiment de preus

- Elaboració del material necessari: entrades, cartells anunciadors, menjar…

- Treball posterior: anàlisi de la projecció, resums, reflexions sobre el seu significat, anàlisi dels personatges…

C. com. Lingüística, C. matemàtica, C. social i ciutadana, C. aprendre a aprendre, C. autonomia i iniciativa personal.

X X X X X X X X X X


3

9

CONCRECCIÓ METODOLÒGICA. CEIP Ntra. Sra. de Robines ... · • A tota l’educació primària...

Documents

Transcript of CONCRECCIÓ METODOLÒGICA. CEIP Ntra. Sra. de Robines ... · • A tota l’educació primària...