CONCEPTE, ANÀLISI I CIUTADANA - CCOO de Catalunya - … · Mapa de participació comunitària ......

portada.fh8 17/7/08 11:28 Pagina 1 M

aque

taci

ó i i

mpr

essi

ó: S

ervi

ce P

oint

Generalitat de CatalunyaDepartament de Salut

Amb la col·laboració de:

LA P

ARTI

CIP

ACIÓ

CIU

TADAN

A E

N L

A S

AN

ITAT

PÚBLI

CA C

ATA

LAN

A:

CO

NCEP

TE,

AN

ÀLI

SI I PRO

PO

STE

S

LA PARTICIPACIÓCIUTADANA

EN LA SANITATPÚBLICA CATALANA:

CONCEPTE, ANÀLISI IPROPOSTES




La participació ciutadanaen la sanitat pública catalana:concepte, anàlisi i propostes

Secretaria d’acció socioeconòmicaCCOO de Catalunya

comissió obreranacional de catalunya

LA PARTICIPACIO CAT 5 17/7/08 12:40 Página 1

- 2 -

Secretaria d’acció socioeconòmica CCOO de Catalunya

La participació ciutadanaen la sanitat pública catalana:concepte, anàlisi i propostes

Elaboració:

◗ Josep Artigas i [email protected]

◗ Luis Edo Martí[email protected]

◗ Olga Fernández Quiroga (coordinadora)[email protected]

◗ Albert Ferris i [email protected]

◗ Toni Tuà i [email protected]

Edita: CONCFinancia: Departament de Salut

Generalitat de CatalunyaDisseny,maquetaciói impresió: Service Point

Barcelona, 2007


- 3 -

ÍNDEX

PREÀMBUL..................................................................................................5

1 INTRODUCCIÓ ............................................................................................71.1. El concepte de salut ..............................................................................71.2. La participació ciutadana......................................................................8

1.2.1. Un exemple................................................................................81.3. Un possible catàleg d’accions..............................................................101.4. Una possible organització...................................................................12

2 MARC REGLAMENTARI ACTUAL .................................................................152.1. Normativa d’aplicació ........................................................................152.2. Concepte de participació reglamentat ..................................................182.3. Estaments de participació reglamentats ................................................19Mapa de participació comunitària ..............................................................202.4. Resum de la situació actual .................................................................212.5. Encavalcaments dels diferents òrgans de participació segons la

legislació actual..................................................................................23

3 CRITERIS DE LA PROPOSTA D’UN NOU MODEL DE PARTICIPACIÓ...............253.1. Subjectes de participació ....................................................................25Esquema I: Organigrama sanitari per a Catalunya ......................................29Esquema II: Gestió democràtica de la sanitat ...............................................30Esquema III: Esquema funcional d’un consell local de salut ...........................31Esquema IV: Hospital de proximitat .............................................................313.2. Esquema dels òrgans de participació ...................................................32MUP: Malla de la xarxa d’usuaris/es participatius/es (I) ..............................33MUP: Malla de la xarxa d‘usuaris/es participatius/es(II) ..............................343.3. Definició dels subjectes de participació proposats en cada nivell............34

4 CONCLUSIONS I PROPOSTES ....................................................................35

BIBLIOGRAFIA...........................................................................................41

ANNEXES .................................................................................................43

La participació ciutadana en la sanitat pública catalana: concepte, anàlisi i propostes


- 4 -


Agraïments:

Els autors, quatre d’ells membres del CAPS, volen agrair el recolçament rebut per partdel Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris, cedint els seus locals per les reunions detreball i aportant opinions i suggeriments.També agraïm la participació d’ATTAC (Associació per la Taxació de les TransaccionsFinanceres especulatives i l’Acció Ciudadana).


- 5 -


LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA EN LA SANITATPÚBLICA CATALANA: CONCEPTE, ANÀLISI IPROPOSTES

PREÀMBUL

Aprofitant l’aprovació del Decret 38/2006 de governs territorials de salut de laGeneralitat de Catalunya i la regulació que es reglamenta respecte a la participacióciutadana, ens proposem, amb aquest document, analitzar la situació actual idesenvolupar propostes que ajudin a impulsar tots els processos necessaris per posaren marxa els consells de participació ciutadana.

Per fer-ho, hem analitzat els aspectes següents:

1.- Marc conceptual des del qual treballem.2.- Anàlisi de la reglamentació vigent respecte a la participació ciutadana en el

sistema sanitari.3.- Senyalització de les seves disfuncions. 4.- Propostes de modificacions, d’acord amb l’apartat anterior.

Hem de dir que la nostra idea de participació ciutadana implica òrgans de decisiói coresponsabilització, i la legislació vigent proposa, principalment, òrgans deconsulta i assessorament.Molts dels conceptes i del marc ideològic d’aquest treball s’inspiren —o el copienliteralment, amb la intenció de recuperar i reivindicar, les propostes— en el llibre1

Salut, sanitat i societat, “per una resposta socialista a l’actual situació sanitària”, del’any 1977, que, malgrat el temps transcorregut, ens ha semblat un compendid’idees, conceptes i organització totalment vigent i aplicable.

Aquesta és la definició que resumeix les nostres idees respecte al sistema sanitari.

Un sistema de salut que ofereixi una atenció sanitària pública a tota la poblaciósense cap tipus de discriminació ni social, ni econòmica, ni geogràfica, ni sexual,amb la màxima qualitat.En resum, una sanitat COMPLETA (que abasti tota la problemàtica de la salut i nonomés l’assistència mèdica), UNIFORME (per a tot el país i per a totes les classessocials) i UNITÀRIA (en la seva gestió, com a millor forma de dur a terme les duespremisses anteriors).


- 7 -

1 INTRODUCCIÓ

1.1 EL CONCEPTE DE SALUT

En lloc de fer una definició de salut o adherir-nos a qualsevol de les que ja estanfetes, inclosa potser la més estesa, que és la de l’OMS (Organització Mundial de laSalut): “[...] salut és l’estat de benestar físic, mental i social complets, i no nomésl’absència de malaltia i minusvalidesa…” (1946), hem triat assenyalar uns quantspunts que emmarquin el concepte de salut des de la perspectiva de la participacióciutadana.

1.1.1 Salut, com a concepte asimptòtic, o sigui que hem de tenir en compte que estracta d’un model ideal al qual ens podem apropar sense assolir-lo mai deltot.

1.1.2 Noció de salut com un afer interdisciplinari i polític, que implica tots elssubjectes de participació: ciutadania i professionals de les ciències socials ide la salut. Aquesta perspectiva de la salut és extensiva al mateix sistemasanitari.

1.1.3 Salut com a informació tant de tots el recursos del malalt i de la comunitat,com en mostrar els límits de la ciència i la tecnologia, que amb la sevaomnipotència mai no pot substituir el fet de tenir cura d’un mateix ni tampoceliminar la mort.

1.1.4 Salut com a presa de responsabilitat en la part que a cadascú li pertoca: enel guariment quan està malalt i en l’assumpció de la pròpia malaltia quan ésincurable.

1.1.5 Salut com a col·laboració, crítica responsable i control del sistema sanitariper part de la ciutadania.

1.1.6 Salut on sigui la Medicina que doni prioritat a la malaltia, però el sistemasanitari doni prioritat a la persona. No es pot descuidar la persona per lluitarcontra la malaltia.

Però tenint en compte aquests punts, ens resulta molt adient la definició de salut quela ponència coordinada pel Dr. Jordi Gol i Gurina va fer en el X Congrés de metgesi biòlegs de llengua catalana celebrat el 1975 a Perpinyà:



- 8 -


“una forma de viure autònoma, solidària i joiosa”

Cada un dels adjectius utilitzats està definit i raonat en les actes del congrés.

1.2 LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA

La participació ciutadana en el govern dels sistemes de salut és un dret fonamentalrecollit en la nostra legislació bàsica. És també una dimensió essencial en elsprocessos socials que tendeixen a la promoció de la salut pública, tal com ha estatreconegut per l’OMS, que dóna veu i vot a la ciutadania, la fa coresponsable i laincorpora com a part integrant del procés, de manera que estigui compromesa ambla presa de decisions en les estructures regulars del sistema, que comprèn recursos,organització, gestió i control de resultats. És un esquema de funcionament basat enla cooperació de totes les parts que intervenen en els sistemes de salut.

1.2.1 Un exempleHem considerat interessant transcriure algunes notes del llibre Health systems andpublic scrutiny2 (la traducció és nostra).“...avui cada vegada se sent més la necessitat de participació dels ciutadans en ladecisió i en la gestió dels serveis, i més encara en els serveis de salut, en què elciutadà té més responsabilitat, ja que tota decisió que es prengui en la sevadisponibilitat, organització i gestió afecta la seva salut d’una manera molt directa.

Es parla de necessitat de participació dels ciutadans ja que l’Administració cadavegada és més complexa i s’allunya dels ciutadans. Es creu que ja no n’hi ha prouamb una participació indirecta i per representants; cal una participació permanenti adaptada a les necessitats noves i a l’aparició de nous serveis, noves tecnologies inoves formes assistencials. Els ciutadans creuen que la seva veu i la seva opinió hade poder manifestar-se mitjançant organismes oberts i flexibles on puguin escoltar-se totes les veus i totes les opinions.

Hi ha fenòmens que han contribuït al desenvolupament d’aquesta sensació oideologia:

1.- El creixement de les institucions socials, que ja no poden respondre a lesnecessitats humanes bàsiques o fonamentals. En absència d’uns criteris estàndards i


- 9 -

la pèrdua de la confiança que els governs tinguin en compte les necessitats i elsdesitjos dels ciutadans.

2.- L’increment dels serveis i la penetració social dels governs i les seves activitats. Elcreixement de la tecnologia i la població han produït més interdependènciad’institucions dins la societat. A les zones molt urbanitzades i densament pobladeses necessita més organització i administració per a la prestació dels serveis alsciutadans. El major nombre de funcionaris o buròcrates fa que moltes decisions iaplicacions es deixen a la seva discreció.

El resultat és la demanda de la “veu del consumidor” en la presa de decisions delGovern. Així el transport públic, l’educació pública, el benestar, el medi ambient iels serveis de salut són utilitzats per tots o la major part del ciutadans; la seguretat il’eficàcia d’aquests serveis estan regulades pel Govern. La participació delsciutadans pot ajudar a gestionar la seva administració i garantir que es tenen encompte les demandes públiques del moment.Per tal de saber quines són aquestes demandes, els grups de ciutadans fan servirmecanismes com consells de consumidors, ombudsman, defensors dels ciutadans irepresentants dels pacients.

3.- La influència dels mitjans de comunicació (mass media).- Molts d’aquests mitjanses fan ressò de manera molt important dels casos de corrupció o incompetència deles administracions. Les desigualtats en els serveis queden molt evidents quans’exposen en les cadenes de TV. En resposta a aquests reptes, la participació delsciutadans pot ajudar a construir un consens, ajudar a les agències administratives ia començar la reforma del Govern.

4.- La justificació en general de la participació pública.- L’elecció de representantsper un període de temps s’ha considerat per alguns l’única solució. Però les societatsactuals són molt heterogènies, hi ha moltes desigualtats, hi ha canvis molt ràpids. Ésimpossible trobar uns representants que arribin a un acord com si fos un consenssocial.

Durant la vida d’un parlament, cap ciutadà pot ser informat de tots els projectes delGovern. Els ciutadans han de poder transmetre la reacció de les decisions. Resumint,podem dir que la participació és tan essencial com difícil.



- 10 -


5.- Definició de la participació pública i el seu objectiu.- S’ha definit la participaciócom les activitats finalistes en les quals el ciutadà intervé en relació amb el Govern.Però més que de ciutadà hauríem de referir-nos a un membre del públic a quiafecten els seus interessos. En totes aquelles decisions que afecten els individus,haurien de tenir els drets següents:

a) Conèixer quan, on i com s’han de prendre aquestes decisions.b) Ser informat de la política i els recursos compromesos en prendre aquestes

decisions.c) Influenciar la direcció d’aquestes decisions.

6.- Sistemes sobre participació pública.- Podem destacar els punts següents:

a) La participació és un valor defensat per molts teòrics de la democràcia. Elsteòrics de dreta, aproven una participació moderada per un grup selecte deciutadans nomenats pel Govern. Els teòrics d’esquerra es pronuncien en elsentit que el control ciutadà s’ha de fer per representants elegits.

b) En qualsevol societat poca gent és participant activa, i no representa tota lapoblació.

c) La participació pública no constitueix necessàriament una força per al canvisinó que pot constituir una mobilització de totes les forces.

d) Les agències administratives sovint fan servir la participació per aconseguir elspropis objectius...”

1.3 UN POSSIBLE CATÀLEG D’ACCIONS

La participació ciutadana s’ha d’institucionalitzar i estar present en totes les accionsde salut pública. Cataloguem les següents:

1.3.1 Accions de promoció de la salutEs tracta de fomentar els recursos dels propis ciutadans per generarprocessos protectors de la salut. Les campanyes de sensibilització i educaciósanitària sobre problemes que afecten la població en general i que en la sevaresolució milloren les condicions de salut en serien un exemple (educació pera la salut a les escoles, campanyes en els mitjans de comunicació, jornadesde sensibilització sobre la dieta mediterrània...).


- 11 -

1.3.2 Accions de protecció de la salut i prevenció de la malaltia• Vacunacions,• infraestructura sanitària (clavegueres, ventilacions, escombraries, hospitals)• Higiene mediambiental: pol·lució alimentària, de l’aire, de l’aigua, soroll,

radiacions iòniques…• Malalties transmissibles• Nutrició i control d’aliments• Atenció a la família• Atenció a les dones (morbiditat diferencial, embarassos, parts...)• La sanitat escolar• La salut dels nens• La salut de les persones grans• La medicina del treball• La salut mental• La salut dental• Malalties cròniques, degeneratives...• Les cures pal·liatives• La prevenció d’accidents

1.3.3 Accions de restauració de la salut perduda, cura i acompanyament de lapersona malaltaEl seguiment i el control per part dels ciutadans de la intervenció assistenciali l’acompanyament de la persona en el procés de millorar el seu estat desalut, cosa que implica la reinserció en tots el àmbits de la vida quotidiana(laboral, personal, social...). Es tracta de la participació individual en elsprocessos particulars, així com la col·lectiva en la determinació dels objectiusi els recursos necessaris.

1.3.4 Ensenyament i recercaL’ensenyament i la recerca han de considerar sistemàticament la participacióciutadana, reforçant els coneixements dels ciutadans sobre el sistema sanitarii el seu funcionament. Es tracta que la participació tingui un contingut mésenllà de les necessitats individuals, però a partir d’elles, i en el contextd’implantació dels diversos nivells del sistema sanitari.

Totes aquestes acciones, aplicades en tres nivellsa) Assistència primàriab) Assistència hospitalària i rehabilitacióc) Assistència sociosanitària



- 12 -


1.4 UNA POSSIBLE ORGANITZACIÓ

En el pla de l’organització territorial dels sistemes de salut, la participació ciutadanaha de constituir-se en tots els nivells, començant per l’ABS, la regió sanitària i elgovern territorial, fins el mateix Consell de direcció del Servei Català de la Salut,amb facultats per a la gestió i la coresponsabilització i no únicament l’assessoramenti la consulta.En aquest sentit, a més d’altres col·laboracions pròpies per al seguiment funcionaldel sistema, que detallarem més endavant, els ens en els quals s’organitzi la participació ciutadana a diferents nivells han de poder intervenirjuntament amb les administracions públiques en aspectes com, per exemple, els queassenyalem a continuació:

• Definició de polítiques de salut, mitjançant el diagnòstic de la comunitatconcreta i fixant objectius i prioritats.

• Aprovació dels pressupostos de cada un dels nivells o àrees específiques.• Seguiment de l’execució dels pressupostos durant l’exercici.• Avaluació i aprovació de la memòria de l’exercici.• Accés directe a la informació sobre els serveis sanitaris i de salut pública

(prevenció, promoció i protecció de la salut).

El Decret del Departament de Salut 38/2006, de 14 de març, pel qual es regula lacreació dels governs territorials de salut, en l’art. 4, c) determina que el Consell desalut, com a òrgan de participació, ha d’estar integrat per les organitzacionssindicals, empresarials, veïnals, de persones usuàries, professionals i familiars delsmalalts més representatius en el territori.

Com que “persones usuàries” del sistema de salut ho som totes, i, tal com quedarecollit en l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, els ciutadans tenen el dret fonamentala la participació directa en els afers públics, al marge i independentment de les altresassociacions i organitzacions esmentades com a components del Consell de salut, isense qüestionar la seva específica representativitat, entenem que per impulsar lanecessària participació ciutadana, l’administració sanitària ha de facilitar canalsperquè aquest ampli sector no organitzat de la ciutadania pugui inserir-se encadascun dels esglaons participatius des del rigor democràtic i l’eficàcia.


- 13 -

Una manera possible d’organitzar i institucionalitzar la participació ciutadanadirecta en els sistemes de salut podria partir de la base social dels usuaris, que esconfigura entorn dels centres d’atenció primària, majors d’edat i titulars de lescorresponents targetes sanitàries d’identificació, amb els quals es construirial’Assemblea per a la promoció de la salut (APS). Aquestes APS, adequadamentinstitucionalitzades i regulades, es dotarien d’uns representants permanents triats perla base social que formen les persones usuàries de l’ABS, en eleccions convocadesperiòdicament, per l’administració sanitària.Aquests delegats formarien el nucli permanent de les APS, de cada ABS is’integrarien en els consells de salut del primer nivell participatiu (CSPNP) junt ambtotes les altres associacions, organitzacions i sectors concernits.

Entenem que la participació ciutadana en les altres àrees o nivells de l’organitzaciósanitària s’estructuraria d’acord amb el quadre de la malla d’usuaris participatius(MUP), de l’apartat 3.2.

Tenint en compte això, s’ha d’elaborar un reglament que estableixi les normes defuncionament, que reguli la gestió i l’adjudicació de recursos per part del’Administració pública, reunions, convocatòries ordinàries i extraordinàries, lapublicació dels treballs, les propostes i els debats realitzats en els consells departicipació dels diversos nivells.



- 15 -

2 MARC REGLAMENTARI ACTUAL

2.1 NORMATIVA D’APLICACIÓ

Actualment existeix la normativa següent sobre participació professional icomunitària en el conjunt del sistema sanitari català:

1. Declaració universal dels drets humans de 1948 i Pacte internacional dels dretscivils i polítics de 1966.

2. Constitució Espanyola de 6 de desembre de 1978. Art. 9.2: “…facilitar laparticipació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural, social”.Art. 23.1: “Els ciutadans tenen el dret a participar en els afers públics,directament o mitjançant representants, lliurement elegits en eleccionsperiòdiques per sufragi universal. Art 51.2: “Els poders públics han de promourela informació i l’educació dels consumidors i usuaris, han de fomentar lesorganitzacions i escoltar aquestes en les qüestions que els puguin afectar, en elstermes que la llei estableixi”.

3. Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris (llei 26/1984, de 19 dejuliol ): art 2.1 e): “…la participació en el procés d’elaboració de les disposicionsgenerals que els afectin directament…”; art. 20: Dret de representació, consultai participació; art 22: Audiència preceptiva.

4. Llei general de sanitat (Llei 14/1986, de 25 d’abril): art 5: on disposa laparticipació de sindicats i patronals, i l’art 53: on especifica 1) la participaciódemocràtica de tots els interessats, 2) els consells de salut de les autonomies i deles regions sanitàries i 3) la participació en altres àmbits territorials.

5. Llei de cohesió i qualitat del sistema nacional de salut (Llei 16/2003, de 28 demaig). El capítol IX hi està dedicat i té per títol “De la participació social” icomprèn els articles 67 i 68. Preveu tres mecanismes de participació: a) ComitèConsultiu; b) Fòrum obert de salut; c) Fòrum virtual.

6. Estatut d’Autonomia de 2006. Aprovat per Llei orgànica 6/2006, de 13 dejuliol. Conté entre altres les disposicions següents sobre salut i participació: art.23: Drets en l’àmbit de la salut; art 28: Drets dels consumidors i usuaris; art. 29:



- 16 -


Dret de participació; art. 43.1: Foment de la participació; art. 49.1: Protecciódels consumidors i usuaris; art. 123: Consum; art. 162: Sanitat, salut pública,ordenació farmacèutica i productes sanitaris.

7. La Llei d’ordenació sanitària de Catalunya (Llei 15/1990, de 9 de juliol imodificacions posteriors). La participació es regula en el títol 4, en diversos puntsdels articles 12 a 42, on es defineix la participació en els diferents nivells.

8. Governs territorials de salut (Decret 38/2006, de 14 de març). Aquí es regulenper primera vegada els governs territorials de salut al nivell de sector sanitari,que fins ara no s’havia posat en funcionament, mitjançant la creació de consorcisper cada unitat territorial, i crea consells de salut del govern territorial, onparticipen les entitats, associacions i ciutadans del territori.

9. Decret 128/2006, de 9 de maig, pel qual s’aprova l’estatut de l’Agència deProtecció de la Salut. El capítol IV d’aquesta llei té per títol “Òrgans departicipació comunitària de l’Agència de Protecció de la Salut. Es regula tot eldetall de la participació en diversos punts dels articles 14 al 20. Crea un Consellgeneral de participació i consells regionals de participació.

10.Decret 202/2005, de 27 de setembre, pel qual es creen i s’estableixen lesnormes reguladores dels òrgans de participació dels centres hospitalarisgestionats per l’Institut Català de la Salut.

11.Llei de reforma del Institut Català de la Salut (Llei 8/2007, del 30 de juliol). Enel seu article 6) s’estableixen els òrgans de participació comunitària i de gestió,on també participen sindicats, usuaris i entitats locals.

12.Reglaments orgànics municipals. Aquests reglaments regulen eldesenvolupament de la participació ciutadana a escala de municipi, i n’hi ha quedefineixen òrgans de participació específics en temes de salut i d’atenciósanitària, amb participació d’associacions de veïns i de malalts del mateixmunicipi, o de nivells territorials inferiors com ara els districtes (en el cas deBarcelona).


- 17 -

13.Decrets de creació dels consells assessors del Departament de Salut (detrasplantaments, bioètica, immigració, sociosanitari, salut mental,d’asseguradores, d’ètica en investigació clínica...). Aquests consells sónexclusivament d’assessorament tècnic al Departament de Salut, amb laparticipació de professionals i experts en les matèries pròpies de cada consell.

14.Decret de creació del Consell assessor de la professió mèdica. Catalunya: Escrea per Ordre SLT/349/2006, de 6 de juliol, adscrit al Departament de Salut.DOGC núm. 4.676 de 14.7.2006, p. 30.880. Aquest es un òrgan permanent deconsulta i participació del col·lectiu professional mèdic a Catalunya (art 1). Elconsell està constituït per 35 membres, presidit per la consellera de Salut. Tambées creen dues comissions de treball per a la configuració del sistema de formacióprofessional i per a aspectes associats a l’exercici professional mèdicrespectivament.

15.Decret de creació del Consell assessor de la professió infermera de Catalunya.Es crea per Ordre SLT/457/2006, de 2 d’octubre, adscrit al Departament deSalut. DOGC núm. 4.734 de 5.10.2006 p. 41.365. El consell queda constituïtcom a òrgan permanent de consulta i participació del col·lectiu infermer aCatalunya (art 1). El consell està constituït per 36 membres, presidit per laconsellera de Salut. També es creen dues comissions de treball per a laconfiguració del sistema de formació professional i per a aspectes associats al’exercici professional de la infermeria respectivament.

16.Decret dels estatuts de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària. Aquestòrgan tècnic també s’ha dotat d’un consell de participació amb presència del’administració de la Generalitat i dels municipis, associacions de veïns iciutadans. Decret 162/2003, de 8 de juliol, i DOGC 3928 de 18/7/2003.

17.Consell assessor de l’ICAM (Institut Català d’Avaluacions Mèdiques). Llei31/2002, de 30 de desembre, de mesures fiscals i administratives, art. 41,creació ICAM. Òrgan de consulta i seguiment de l’activitat de l’ICAM, en lesseves funcions d’avaluació de les situacions d’incapacitat laboral derivada demalaltia. Està constituït per l’administració sanitària, l’administració de laSeguretat Social, patronals del sector sanitari i sindicats majoritaris.



- 18 -


2.2 CONCEPTE DE PARTICIPACIÓ REGLAMENTAT

Els criteris que defineixen la participació ciutadana en el sistema sanitari públic deCatalunya li donen, bàsicament, un caràcter consultiu i/o assessor, sense capparticipació comunitària directa en els òrgans de direcció i de gestió.Aquest caràcter consultiu és la base conceptual per definir quin model departicipació està actualment reglamentat.

Després de 17 anys de promulgada la Llei d’ordenació sanitària de Catalunya (Llei15/1990, de 9 de juliol, modificada per la Llei 11/1995, de 29 de setembre), nos’ha fet el desplegament dels consells de participació dels sectors sanitaris, que sónels més propers als ciutadans, i han estat substituïts “de facto” pels consells de salutdels governs territorials de salut.

Així, doncs, la participació en el sistema públic de salut està reglamentada en dosnivells qualitatius: el consultiu i l’executiu.

2.2.1 Nivell consultiu

Són els òrgans de participació comunitària o professional que no estan dotats depoder executiu sobre les decisions que adopten, sinó que tenen les funcions deconsulta, d’assessorament i de seguiment de l’activitat dels ens als quals pertanyen.

Aquests òrgans són:

• Els consells de participació del Departament de Salut:• Consells de salut del SCS.• Consell de participació de l’ICS.• Consells de participació dels GTS.• Consells de participació dels hospitals de l’ICS.

• Els consells de participació dels municipis• De ciutat o de districtes


- 19 -

2.2.2 Nivell executiu

Són els òrgans de participació amb capacitat executiva sobre els temes que acordin:

• Consells de direcció del SCS i de les regions sanitàries

• Consell d’Administració de l’ICS

• Consells de govern dels GTS

2.3 ESTAMENTS DE PARTICIPACIÓ REGLAMENTATS

La participació, a més d’estar estructurada en nivells, també ho està en àmbitsterritorials i sectorials:

2.3.1 Àmbits territorials

• Consells del SCS: de Catalunya (1), i de les regions sanitàries (8)

• Consells de l’ICS: de Catalunya (1), dels centres hospitalaris (8)

• Consells dels GTS: de cada territori: comarques o districtes (37)

• Consells municipals: de ciutat o de districte (6-8)

• Agència de Protecció de la Salut: de Catalunya (1)

2.3.2 Àmbits sectorials

• Consells assessors: trasplantaments, bioètica, immigració, etc. (8)

• Consells assessors professionals: medicina, infermeria (2)

El mapa de participació comunitària en els àmbits territorials del sistema sanitaricatalà és el reflectit en el quadre de la pàgina següent.



- 20 -


MA

PA P

ARTI

CIP

ACIÓ

CO

MU

NIT

ÀRIA

ICS:

Insti

tut C

atal

à de

la S

alut

GTS

:Gov

ern

Terr

itoria

l de

la S

alut

APS

:Agè

ncia

de

Prot

ecci

ó de

la S

alut

SCS:

Serv

ei C

atal

à de

la S

alut

ICA

M:I

nstit

ut C

atal

à d’

Ava

luac

ions

Mèd

ique

s*

Am

b pa

rtici

paci

ó de

l’IN

SS (I

nstit

uto

Nac

iona

l de

la S

egur

idad

Soc

ial)

Part

icip

ants

Gene

ralita

tAj

unta

ment

si c

omar

ques

Asso

c.ve

ïnsAs

soc.

malal

tsAs

soc.

fami

liars

Asso

c.pr

ofes

siona

lsAs

soc.

usua

risON

GSin

dicat

sPa

trona

lsPe

rsone

sde

pre

stigi

50%

done

s

Cons

ells P

artic

ipació

Cen

tres i

Serv

eis IC

SX

xx

xx

xx

xx

x

Cons

ells S

alut D

istric

te/Mu

nicipi

Xx

xx

xx

xx

xx

Cons

ells S

alut G

TSX

xx

xx

xx

Cons

ells d

e Gov

ern

GTS

Xx

x

Cons

ells d

e Salu

t Reg

ions S

anità

ries

Xx

xx

xx

Cons

ells d

e Dire

cció

Regio

nsSa

nitàr

iesX

x

Cons

ell G

ener

al de

Par

ticipa

ció IC

SX

xx

xx

xx

x

Cons

ell A

dmini

strac

ió ICS

Xx

xx

x

Cons

ell d

e Salu

t SCS

Xx

xx

xx

Cons

ell d

e Dire

cció

SCS

Xx

xx

Cons

ell G

en. A

PSX

xx

xx

Cons

ells R

egion

s APS

SX

xx

xx

Cons

ells A

ssesso

rs Se

ctoria

lsX

xx

Cons

ells A

ssesso

rs Pr

ofes

siona

lsX

xx

x

Cons

ell A

sseso

r de l

’ICAM

*X

xx


- 21 -

Com es veu en el quadre, és evident la manca d’òrgans de participació comunitàriade les àrees bàsiques de salut, que no estan previstos en cap llei, decret ni ordre.Fa temps es preveien com una clàusula més en els convenis de col·laboració entre elSCS i les entitats proveïdores de serveis, però actualment ja no es preveu. El cert ésque són comptades les ABS que, a Catalunya, han constituït un òrgan departicipació ciutadana en el seu àmbit.

2.4 RESUM DE LA SITUACIÓ ACTUAL

Actualment hi ha creades 14 instàncies de participació comunitària entrel’administració local i l’autonòmica en la sanitat pública, sense comptar la futura Lleide salut pública, que preveu els seus propis òrgans de participació.

Presència dels diversos agents:

• En 15 òrgans hi ha l’administració de la Generalitat• En 11 òrgans hi ha l’administració local• En 13 òrgans hi ha els sindicats• En 9 òrgans hi ha les patronals• En 9 òrgans hi ha les associacions de professionals• En 6 òrgans hi ha les associacions d’usuaris• En 6 òrgans hi ha les associacions de veïns• En 4 òrgans hi ha persones de prestigi• En 2 òrgans el 50 % han de ser dones • En 2 òrgans hi ha les associacions de familiars• En 2 òrgan hi ha les associacions de malalts

Algunes precisions sobre els diversos nivells de participació

2.4.1 El nivell de participació dels agents socials tradicionals (incorporats a partirde la Llei de la Seguretat Social)

• Els sindicats, que l’únic lloc on no hi són és als consells de direcció de lesregions sanitàries i als consells assessors sectorials

• Les patronals, que no estan als consells de govern territorials, ni als consellsde direcció de les regions sanitàries, ni al Consell d’administració de l’ICS.



- 22 -


2.4.2 El nivell de participació de l’administració local (incorporada a partir de laLlei general de sanitat i la Llei d’ordenació sanitària de Catalunya).

• Els ajuntaments no estan en els consells de salut dels governs territorials desalut.

2.4.3 La incorporació formal de nous agents (veïns, familiars, professionals,persones de prestigi) es planteja a partir de:

• Consells de salut de municipis i districtes (en funcionament)• Consells de salut dels GTS (per implantar)• Consell General de Participació de l’ICS (per implantar)

2.4.4 A destacar la minsa proposta de participació d’associacions de malalts ifamiliars:

• Associació de malalts només en els consells de salut municipals (genèricamentcom a “entitats de l’àmbit de la salut”).

• Associació de familiars en els consells de salut municipals (“genèricamentcom a associació de l’àmbit de la salut”) i específicament en els consells desalut dels GTS.

• Associació de malalts al Consell d’Administració de l’ICS.

2.4.5 A diferenciar la participació en els dos nivells:

a) Consells de direcció (executius)• Participació en els consells executius: Generalitat, ajuntaments, sindicats,

patronals, persones de prestigi.

b) Consells de salut (consultius)• Participació en els consells consultius: a més dels anteriors, ass. de veïns,

malalts i familiars, professionals i usuaris.

Veiem doncs que professionals i usuaris, familiars, veïns i malalts, en ordredecreixent, són els menys representats de forma directa en els òrgans departicipació del sistema públic de salut, i nomès els malalts tenen representació enun organ de direcció.


- 23 -

2.5 ENCAVALCAMENTS DELS DIVERSOS ÒRGANS DE PARTICIPACIÓ SEGONSLA LEGISLACIÓ VIGENT

• Els consells municipals de salut s’encavalquen amb els consells de salut delsGTS, segons l’extensió territorial d’aquests. Potser a Barcelona ciutat elsconsells de salut de districte corresponen als consells de salut dels governsterritorials (a Barcelona hi ha 10 districtes i 53 ABS).

• Els consells de participació dels centres i serveis de l’ICS, depenent deldesenvolupament que s’hi doni, versus els consells de salut dels GTS.



- 25 -

3 CRITERIS DE LA PROPOSTA D’UN NOU MODEL DE PARTICIPACIÓ

3.1 SUBJECTES DE PARTICIPACIÓ

3.1.1 Introducció

El Consell de salut del primer nivell participatiu (CSPNP), comprèn l’articulació de lesinteraccions dels usuaris i usuàries, dels treballadors, les entitats, les autoritats localssanitàries que utilitzen els centres d’atenció primària, sociosanitaris i de salut mental,del servei públic de salut existents a Catalunya, que volen conformar una mallad’usuaris participants (MUP)3 i que es volen fonamentar legalment en eldesplegament estatutari dels articles (23, 29, 43, 44, 84, 90, 92 i 93) del vigentEstatut d’Autonomia de Catalunya de 2006 i en els compromisos de “La novaordenança del sistema públic de salut de Catalunya”4

Aquest consell participatiu de primer nivell respon a la convicció que, si s’escull desde la base i amb criteris de democràcia operativa els ciutadans i ciutadanes quetreballen en el món de la salut, millorarà si s’aprofundeix en la seva comprensió i enel control i el seguiment de la presa de decisions que inspirarà el correctefuncionament de cada centre.

Aquest capital social generat des del primer esglaó de l’accessibilitat de laciutadania al sistema sanitari pot fonamentar més sòlidament l’articulació de lesinstàncies dels altres nivells fins a aconseguir un encaix que facilitarà l’adequatdesplegament de les iniciatives de millora que són necessàries per a tothom.

3.1.2 Objectius del primer graó participatiu

Malgrat que en aquest document proposem que la participació tingui un caràcterdecisori en tots els nivells, hem considerat que tenint en compte la legislació actual i,sense pretendre ser exhaustius, podem relacionar algunes de les funcions següents aquè pot aspirar el CSPNP:

1. Conèixer l’estat de la salut de la població adscrita al centre segons els criterisepidemiològics a l’ús.



- 26 -


2. Disposar d’un perfil de la saturació de les capacitats ofertes pel centre amb l’avaldels informes dels sindicats representats.

3. Disminuir els problemes que puguin sorgir en la pràctica dels seus serveis i entrela resta de dispositius sanitaris que afectin la població coberta.

4. Donar suport i col·laboració a les campanyes de prevenció i sensibilització de lesautoritats sanitàries orientades a la millora de la qualitat de vida.

5. Rebre la informació pressupostària de la memòria d’activitats sanitàries delcentre, explicada pedagògicament.

6. Demanar la informació que es cregui necessària a l’administració autonòmicaper fonamentar iniciatives de millora.

7. Emetre informes i propostes per elevar-los als òrgans que corresponguin.8. Impulsar i estimular la col·laboració de les diverses associacions i entitats que

tinguin impacte sobre la salut.9. Fomentar la participació democràtica de la ciutadania adscrita al centre tant per

legitimar els seus representats com a usuaris i usuàries, com per aconseguir unarendició de comptes del que s’hagi acordat en el si del CSPNP.

3.1.3 Composició del Consell de salut de primer nivell participatiu (CSPNP)

Fem aquesta proposta només per assenyalar un possible exemple d’equilibri iproporcionalitat.

• Tal com havíem dit quan engegàvem aquest procés, es tractava d’aconseguirque la comunitat sanitària tingui el mateix estatus participatiu que lacomunitat educativa, on trobem del tot normal que en el Consell escolar hitingui presència la direcció, la secretaria, els representants del claustre deprofessors, el personal no-docent, l’alumnat i els representants de l’associacióde mares i pares (AMPA).

• El Consell sanitari proposat volem que respongui a aquest mateix esquema, ique reculli la filosofia dels GTS, on la representació de l’Administració i lesentitats es complementa amb usuaris individuals. Que en el nostre casproposem que siguin persones escollides entre els usuaris dels CAP de cadaABS per sorteig (si no es cobreixen tots els llocs per elecció), aplicant elconcepte de democràcia participativa.

• Proposem un/a coordinador/a del consell, que d’entrada podria ser el/lagerent o director del centre, però que posteriorment s’escolliria entre els 20components del consell, i que el seu vot tingui poder diriment.

• Seria imprescindible una secretaria determinada pel municipi, entre elsprofessionals de salut pública.


- 27 -


• 8 vocals que representarien, amb criteris d’igualtat de gènere, metges imetgesses, infermeria, tècnics i personal no sanitari (2 per àmbit). Aquestes10 persones “de la casa” s’equilibrarien amb 10 vocals que podrienrepresentar:

• Entitats del món associatiu: AV (1), escoles (1), ONG (1) familiars de malalts(1). Total 4 (2 dones + 2 homes).

• Usuaris/ciutadans/es: pacients habituals amb ganes de participar, ambdiverses línies d’assistència: pediatria, crònics, rehabilitació... (3 dones + 3homes).

Si l’elecció mitjançant votació d’una assemblea convocant tots els usuaris no cobrísaquestes proporcions, es pot fer per sorteig, i com a “última ràtio” oferir-ho aassociacions d’usuaris, plataformes en defensa de la salut pública o estudiants demedicina, pacients del centre, etc.El sorteig dels usuaris, si es donés el cas, el deixem a l’arbitri de l’Administració inomés ens atrevim a suggerir la conveniència de disposar dels coneixements delsprofessionals emèrits i antics treballadors del sistema sanitari (acostumen a saber dequè va l’assumpte i no estan tan condicionats com els treballadors de plantilla).L’informe de resultats d’aquest nivell també podria alimentar el “consell general departicipació ICS+XHUP”, del mapa de nivells de l’esquema 2.

La composició esmentada és indicativa i la idea mare és la proporció 50-50(Administració-usuaris i homes-dones), i que la presidència, després d’un rodatge,surti de l’aplec del CSPNP, i que el secretari/ària sigui el representant territorial del’Agència de Salut Publica del districte/ciutat on radiqui l’ambulatori, o persona enqui delegui.

Els aspectes més concrets de l’organització del reglament intern de funcionamentpoden variar segons la decisió de cada òrgan de participació. Donem un possibleexemple al final del document. 5

3.1.4 Publicació de resultats

Com en tot rodatge, anar polint els defectes de la proposta és fonamental peracabar aconseguint el que havíem expressat com a objectiu de primer graó(punt 3.1.2).D’entrada ens conformaríem amb omplir el primer any el 80% del ítemsassenyalats amb dades objectivables.


- 28 -


L’output / informe d’aquest primer any de cada centre de primària enriquiriala informació inicial del consell municipal corresponent, així com la delsconsells dels hospitals del territori.

3.1.5 Apunts sobre la continuïtat dels esglaons següents

Tot i que aquí només ens centraríem en els consells participatius i que elsconsells rectors o de govern també hauran de contrastar les propostes de lagent no professionalitzada amb les propostes de les comissionscoordinadores de les entitats proveïdores, no podem deixar d’assenyalar lainconveniència que veiem que “el que governa controli els que assessoren”.És una bona manera d’esterilitzar la participació desacomplexada; així comdeixar el veritable poder de conducció del procés en mans de les“permanents”, que amb la seva professionalització acaben escombrantexcessivament a favor de les inèrcies seculars.El segon nivell de participació, el municipal, hem pensat que seria bo ques’alimentés de les aportacions de la “publicació de resultats” del puntanterior.Caldria afegir a les aportacions dels centres de primària, sociosanitària i desalut mental, els “resultats dels centres hospitalaris” de la localitat, als qualscaldria sotmetre l’esquema dels nostres objectius del punt 1 a fi i efecte queels ampliessin i modifiquessin en funció de les seves peculiaritatsLes oficines d’atenció a l’usuari d’aquest esglaó pensem que seria bo quefossin gestionades pel departament del Síndic de Greuges de l’àmbit sanitari.De l’agregació de municipis/districtes metropolitans en poden sortir pautesde prioritats per als governs territorials de salut i una vegada analitzat el seudecret i la representació mística que l’envolta, o sigui, sense dotaciópressupostària,6 caldria aprofundir en les seves vulnerabilitats i escletxes, jaque creiem que permet un grau de participació en el sistema sanitari mésefectiu que l’actual. Aquest tercer nivell ens pot ajudar a dotar de contingutel primer nivell.

3.1.6 Altres consideracions

A la proposta que presentem li manquen més reflexions i aportacions, comara les anunciades en el seu moment per la consellera de Salut a mitjan any2006 concretades en 10 taules de debat, entre d’altres “El model i els valors”,


- 29 -

“El finançament i el grau de consens assolit entre els polítics”, “Elsprofessionals i la qualitat”, “Els agents socials, empresarials i sindicals” o “Elpacte entre els ciutadans i l’ordenació de la demanda”, àmbit en el qualaquesta proposta podria aportar elements de discussió. Ens ha semblat molt interessant inserir alguns dels esquemes del llibre Salut,sanitat i societat..., en concret el treball desenvolupat per Jacint Raventós iJosep Artigas, que ja l’any 1975 presentaven els organigrames que avuirecuperem.Els esquemes són els originals, vàlids actualment, i només hem adaptat laterminologia que s’utilitza en aquest moment.

ESQUEMA 1

ORGANIGRAMA SANITARI PER CATALUNYA


CONSELLERIAD’EDUCACIÓ EDUCACIÓ

SANITÀRIA

ASSISTÈNCIASANITÀRIA

SALUTPÚBLICA

SECTORPRIVATAjuda econòmica

Condicionada

SECTOR PÚBLICREGIONALITZATINTEGRATDEMOCRÀTIC

docènciaintegrada

CONTROLQUALITAT

SECTORASSEGURANÇALLIURE

INFORMACIÓAMBIENTALIMENTSECOLOGIATREBALLESCOLAETC.

FACULTATS OESCOLES DECIÈNCIES DE LASALUTMEDICINAFARMÀCIAVETERINARIAGRAUSINTERMIJOSDIPLOMATENFERMERIAFORMACIÓCONTINUADA

DEPARTAMENT DE SALUT

SERVEI CATALÀ DE SALUT

FARMÀCIA

PÚBLICA PRIVADA


- 30 -


ESQUEMA 2

GESTIÓ DEMOCRÀTICA DE LA SANITAT

La doble línia que surt de “planificació” vol dir que, òbviament, a cada nivells’hauria d’adaptar als diagnòstics de salut de la població atesa.

DEPARTAMENT DE SALUT

SERVEI CATALÀ DE LA SALUT

FARMÀCIA REGIONAL

PLANIFICACIÓ

EXECUCIÓ

CONSELL DE SALUT DECATALUNYA

CONSELLDE SALUTREGIONAL

REGIÓSANITÀRIA

CONSELLDE SALUT DELSECTORSANITARI

CONSELLDE SALUT DELCAP

SECTORSANITARI

TREBALLADORSSANITARIS

USUARIS OCIUTADANS

HOSPITAL REGIONAL

REPR

ESEN

TAN

TS D

E LA

CO

NSE

LLER

IA

FARMÀCIA DE DISTRICTE

HOSPITAL DE DISTRICTE

FARMÀCIA BÀSICA

UNITAT SANITARIA BÀSICA

FARMÀCIA COMARCAL ODE BARRI

HOSPITAL COMARCAL ODE BARRI

CONSELLDE GOVERNTERRITORIAL DESALUT

GOVERNTERRITORIALDE SALUT

ABS (AREABÀSICA DESALUT)


- 31 -

ESQUEMA 3

ESQUEMA FUNCIONAL D’UN CONSELL LOCAL DE SALUT

ESQUEMA 4

HOSPITAL DE PROXIMITATAmb hospitalització de pocs llits per a 80.000-120.000 habitants. L’hospitalitzaciónomés es recomana en municipis rurals (o l’agrupació d’aquests municipis), en elsmedis urbans o semiurbans podria efectuar-se en els hospitals comarcals o dedistricte.


CONSELL LOCAL DE SALUT

INFORMACIÓ PLANIFICACIÓ

EDUCACIÓ SANITARIA SERVEIS ASSISTENCIALS

NIV

ELLS

SU

PERI

ORS

FARMACIA

SANITAT PÚBLICASANITAT AMBIENTAL

INFORMACIÓGENERAL

MEDICINA DEFAMILIA

HOSPIT.DE DIA

ASSISTÈNCIADOMICILIÀRIA

URGÈNCIES

INFERMERIACOMUNITÀRIA AMBULÀNCIES

HELICOPTERS

EVACUACIÓMALALTS GREUS ANIVELLS SUPERIORS

PEDIATRIA+ ASSIR

MEDICINAPREVENTIVA

SERVEI DENTAL

SALUT MENTAL

RAIGS X

LABORATORI

REHABILITACIÓ

FARMÀCIA

UNITATS MALALTSCRÒNICSMinusvàlids vells

MALALTS AGUTSSENZILLS(Parts senzills,petita cirugia)


- 32 -


3.2 ESQUEMA DELS ÒRGANS DE PARTICIPACIÓ

Els nivells inspirats en les notes del “Codi Artigas/Raventós” (esquema 2) i modulatspels comentaris al quadre del punt 2.3 ens recomanen que siguin els següents:

1. Consell de salut de primer nivell de participació (CSPNP) als centres i serveisd’atenció primària (ABS), que vetllen per l’acompliment del “Paquet bàsic”(MUP).

2. Consell de salut de segon nivell de participació (CSSNP) de districte /municipi (àrea metropolitana o no), que garanteixen l’adequació del “Paquetlocal” o municipal (MUP).

3. Consell de salut de tercer nivell de participació (CSTNP) dels governsterritorials de salut, que garanteixen l’adequació del “Paquet territorial”, comla comarca (MUP).

4. Consells de salut de quart nivell de participació (CSQNP) de regió sanitària/ vegueria, que garanteixen l’adequació del “Paquet de vegueria”.

5. Consell general de participació ICS+XHUP (hospitals i primària).

6. Consell d’administració de l’ICS.

7. Consell de salut del Servei Català de la Salut (SCS).

8. Consell de direcció del Servei Català de la Salut (SCS).

En funció d’això, proposem aquest esquema, que anomenarem MUP (mallad’usuaris participatius). Fem dos formats de presentació. El primer implica unaarquitectura conceptual, en la qual hem definit tant el text com els connectors (punt,línia, espai, volum), i el segon és la presentació simple atenent únicament elselements organitzatius.


- 33 -



- 34 -


3.3 DEFINICIÓ DELS SUBJECTES DE PARTICIPACIÓ PROPOSATS EN CADA NIVELL

• Xarxa de persones usuàries participativa (formada per representantsd’associacions de veïns, associacions de malalts, associacions de familiars,d’ONG sanitàries, i persones a títol individual escollides/triades)...

• Proveïdors interns (treballadors/es, sindicats i associacions i col·legisprofessionals).

• La patronal (gestors públics i privats).• Responsables institucionals (Generalitat, ajuntaments, món local...).• Proveïdors externs (lobbies públics i privats dels productes i serveis sanitaris).• Experts/es (persones, grups i fundacions de naturalesa més o menys

independent).


- 35 -


4 CONCLUSIONS I PROPOSTES

En funció del que s’ha anat desenvolupant en els diversos apartats, acabem ambalgunes conclusions sobre la situació actual i les propostes d’actuació, com unaderivació lògica del treball realitzat.En tots els casos són propostes raonades i argumentades, ja sigui en diversosapartats del text o ja sigui en aquest mateix apartat.

1. Conclusió: Aplicació irregular, als diversos nivells de participació, de lanormativa reguladora existent. Proposta: Anàlisi de la situació i propostes de potenciació, així com calendarid’implantació i procés d’avaluació que serveixi per observar l’eficiència de laparticipació i aplicar les mesures de correcció i millora que es creguinconvenients.

Si ens impliquem i treballem en un determinat tema, cal saber que ho hemaconseguit i que de debò és una millora. Això anima a continuar i a veure quela feina no és merament formal. En si mateix podria ser suficient, però per a nosaltres no suposa necessàriamentl’únic ni el més important objectiu en el marc de la participació. És molt mésinteressant i saludable el procés que s’ha donat i mitjançant el qual hem pogutparlar, dialogar amb altres i hem adquirit una competència cívica, una èticademocràtica, que converteix la paraula democràcia en una paraula plena, en uncamí per caminar, en un fer, traient-la d’aquest lloc purament formal, de paraulabuida, que diria el psicoanalista Jacques Lacan, i, per tant, seguint amb lapsicoanàlisi, la cura (els resultats) “es dona per fet”.

2. Conclusió: Concepte de participació consultiu i/o d’assessorament.Proposta: Assoliment del concepte de participació amb coresponsabilització enl’elaboració i la gestió de la política sanitària. Tenint en compte l’experiènciaacumulada des de la promulgació de la Llei d’ordenació sanitària de Catalunya,en la qual s’ha posat de manifest la ineficiència del concepte de participaciósense coresponsabilització.

3. Conclusió: Manca de recursos materials i humans per a l’organització i elseguiment dels processos de participació comunitària.Proposta: Aportació del pressupost suficient, per part de l’Administració, per al’organització institucional dels recursos materials i humans adients per a unfuncionament òptim dels òrgans de participació.


- 36 -


El recursos, que habitualment traduïm per diners i costos, no s’han decomptabilitzar exclusivament des d’aquesta perspectiva economicista. És unamanera de fer (no de tenir) democràcia, que inverteix a fer que la gent esconegui en el seu àmbit físic de barri, que hi hagi una continuïtat cultural ihistòrica que avui en dia desapareix a poc a poc, no només a les ciutats sinótambé als pobles.

Amb aquests recursos esmerçats en un tema tan vital com la salut, s’intenta queels veïns no es mirin com a estranys, que l’eliminació de les distàncies físiques noes converteixi en un allargament de les distàncies socials i emocionals. Estemactuant no només en l’àmbit de la competència social, sinó, com que incidim enel tema de la salut, també actuem en l’àmbit de la competència subjectiva.

4. Conclusió: Elecció indirecta dels subjectes de participació només en els nivellsmés allunyats de l’atenció directa a la ciutadania.Proposta: Elecció directa dels subjectes de participació des del primer nivell(ABS).

L’adjectiu “participativa” que afegim al nom democràcia ens remet a l’altreadjectiu “representativa” al·lusiu a la modalitat en què la ciutadania tria els seusrepresentants mitjançant una llista de partits. Aquests decideixen cada vegadamés sobre qüestions que ens afecten en la vida diària i sobre les que potserl’única manera d’incidir és mitjançant associacions. Ens semblaria un delspossibles camins si aquestes associacions fossin garantia de democràcia idinamisme en lloc de burocratització i formalisme. N’hi ha que presenten lesmateixes garanties que qualsevol partit polític, però també moltes quesimplement reflecteixen uns determinats interessos corporatius i mai tenen com aobjectiu el “bé comú”. Ni tan sols el “bé general”.Haurien de diferenciar clarament parlamentarisme i democràcia, i per aixòinsistim a conceptualitzar la democràcia com una manera de fer que s’had’exercitar en cada moment.

5. Conclusió: Manca de capacitat didàctica i pedagògica en la transmissió de lainformació.Proposta: Transmissió de la informació, en tots els àmbits, de maneracomprensible i accessible per a tots els que no utilitzen un determinat llenguatgetècnic o metallenguatge.


- 37 -


Un diàleg no pot existir sense que les dues parts, emissora i receptora, vulguincomunicar-se, parlar, escoltar i aprendre mútuament . Si no és així, parlem derelacions de poder, sigui mitjançant el saber, l’estatus social, laprofessionalització o qualsevol asimetria que es vulgui utilitzar. No és diàleg. Peraixò, fora fonamental assegurar que els consells de salut esdevinguessin espaisd’interacció, de discussió, d’esforç per transmetre i entendre, i els seus integrantshaurien de tenir molt en compte rectificar qualsevol discurs que no s’emmarquien aquest enquadrament i si per qualsevol raó s’enfronten a una situació així, espuguin prendre mesures immediates tant si és per part del que no té metodologiaper transmetre informació com si ho és per part del que, malgrat tot, no ho potentendre.

6. Conclusió: Les reclamacions dels usuaris i les usuàries es gestionen pels mateixosdirectius dels centres i serveis dels que reclamen. Proposta: Encarregar la gestió de les reclamacions vers una institució independent,com pot ser el Síndic de Greuges.


QUADRE RESUM:

CONCLUSIONS PROPOSTES

Irregular aplicació als diversos nivells dela normativa reguladora existent.

Anàlisi de situació i calendarid’implantació i avaluació

Concepte de participació consultiu i/od’assessorament

Concepte de participació decoresponsabilització en l’elaboració i lagestió de la política sanitària

Manca de recursos materials i humansper l’organització i seguiment del procésparticipatiu

Organització institucional dels recursosmaterials i humans adients per unfuncionament òptim dels òrgans departicipació i aportació pressupostària

Elecció indirecta dels subjectes departicipació a tots els nivells

Elecció directa dels subjectes departicipació en el primer nivell (ABS)

Manca de capacitat didàctica ipedagògica en la transmisió de lainformació. Manca de formació en laparticipació

Transmissió de la informació, en tots elsàmbits, de manera entenedora iaccesible per tots aquells que no utilitzinun determinat llenguatge tècnic ometallenguatge.Formació en la participació

Les reclamacions es resolen pelsmateixos gestors

Derivar les reclamacions cap a unainstitució independent, com pot ser elSíndic de Greuges.

- 39 -



- 40 -


1 Salut, sanitat i societat, per una resposta socialista a l´actual situació sanitària, col·lecció Alternativa(1977). Barcelona. 7 x 7 Edicions.

2 Bates, Erica (1983). Health systems and public scrutiny. London/Canberra. Croon Helm, 214 pàg.

3 Aquesta malla, inexistent avui, és com “la mà que dibuixa la mà”, i que s’autoconstitueix agrupant-se i interactuant en l’esquema 2.3, més o menys corregit segons la següent proposta, derivada del’apartat “La fallida del model generalista públic-privat” de “A la recerca dels subjectes transformadors”on els “factors de conflicte” configuren un perfil participatiu que tot just ara encetem. La matriu amb les seves interaccions serà el resultat d’un procés que la MUP vol coprotagonitzar i que en “Cómo iniciar un proceso participativo comunitario desde el centro de salud” (http://pacap.semfyc.es/) té un dels referents operatius més clars i més senzills de desenvolupament.

4 Nova governabilitat (juny de 2006) “Ciutadans i entitats associatius, pàg. 17, i que diu: “Els GTSincrementen les capacitats dels ciutadans per incorporar les seves demandes a les polítiques públiquesde salut. D’una banda millora la representació ciutadana gràcies a la col·laboració més estreta entreels seus representants. Això implica que el ciutadà pot exercir una major funció de control i incrementarla responsabilitat dels seus representants.D’altra banda els GTS també milloren la participació ciutadana directa en temes de salut. El consell desalut és un model mixt de participació amb representants d’entitats i ciutadans i ciutadanes a nivellindividual en un intent de reconèixer el lideratge que tenen les associacions en la vida política local ialhora d’afavorir la diversitat...”

5 Establir una freqüència de les reunions com a desitjable una vegada cada trimestre o quan un 25 %dels membres del CSPNP ho proposi de manera extraordinària.Aquesta petita xarxa capil·lar prendria els seus acords per majoria simple dels assistents regularmentconvocats amb 15 dies d’anticipació, d’una sessió degudament publicitada als taulons d’anuncis del’ambulatori i comunicada per correu o telèfon.L’assistència a les reunions seria oberta i al final s’obriria un espai de precs i preguntes que elsecretari/a faria arribar a qui correspongués. No és l’objecte d’aquestes reunions respondre a ressobrevingut de l’ordre del diaPer fonamentar la correcta alimentació del bagatge informatiu del “n” components de la xarxa, caldràrebre també la informació sobre les reclamacions i iniciatives expressades per escrit a la “bústia oberta”de la participació i que recolliria les aportacions expressades per la ciutadania, treballadors, sindicatsi associacions que reclamen actuacions, orientades a ajudar a resoldre problemes de qualitat de vidadels usuaris del centre.

6 Decret 38/2006, del14 de març, art. 4.5 “En qualsevol cas els governs territorials de salut nodisposaran de mitjans econòmics ni de pressupostos propis”


- 41 -

BIBLIOGRAFIA

(Aquesta bibliografia, no exhaustiva, està formada per material utilitzat per tots,diversos o un sol component del grup.)

Acarín, N., Espasa, R., Verges, J., Campo, M. (1976). La salud, exigencia popular.Barcelona: Ed. Laia.

Acarín, N., Espasa, R., Verges, J., Sans, C. (1977). El Servei Nacional de Salut. Unaalternativa democràtica a la sanitat. Barcelona: Ed. Laia.

Acarín N., Artigas, J., i altres (1984). Salut, sanitat i serveis socials. Barcelona:Escola Superior d’Asistentes Socials.

Brearley, P., Gibbons, J., Miles, A. (1978). The social context of health care. Oxford:Ed. Basil Blackwell

Clark, E., Forbes, J.A. (1979). Evaluating primary care. London: Ed. Croon Helm.

Congrés de Cultura Catalana (1978). Àmbit d’estructura sanitària (president del’àmbit: R. Espasa, secretari de l’àmbit: J. Martí Valls). Publicació editadaconjuntament per 12 editorials catalanes. Barcelona.

Xè Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, celebrat a Perpinyà (1976) 2aponència: Funció social de la medicina. Actes a l’Acadèmia de Ciències Mèdiquesde Catalunya i Balears i al Col·legi Oficial de Biòlegs de Catalunya. Barcelona.

Departament de Salut. Direcció General de Planificació i Avaluació. Generalitat deCatalunya. (Març de 2006). Estudi de les visions de ciutadans, professionals i gestorssobre l’atenció sanitària a Catalunya.

Fundación Salud, Innovación y Sociedad Implicación y coparticipación delciudadano en las decisiones de políticas sectoriales: el caso de la salud y losservicios sanitarios. Informe de: Astrid Lindström Karlson, 2007. Colección Papelesde trabajo núm 31.



- 42 -


Gol, J., de Miguel, M., Reventos, J., Segura, A., Soler Sabaris F., (com a comissióde documentació de l’Àmbit d’Estructura Sanitària del Congrés de CulturaCatalana). (1978). La sanitat als Països Catalans. Barcelona: Ed. 62

Gol, J., Artigas, J., Jubert, J., Bohigas, LL., Raventos, J., i cols. (1977). Salut, sanitati societat. Per una proposta socialista a l’actual situació sanitària. Barcelona:Editorial 7x7. Col. Alternativa.

Lenita P Wendhausen, A. Relaciones de poder y democracia en los consejos de saluden Brasil: estudio de un caso. “Rev. Esp. Salud Pública”, 2006; 80: 697-704.

Martín-García, M., Ponte-Mittelbrun C., Sánchez-Bayle, M., Participación social yorientación comunitaria en los Servicios de Salud (2006 ) Gaceta Sanitaria 2006;20 (sup 1), 192-202.

Ramírez González, J. L. (1992). La participación ciudadana en los países nórdicos.Experiencias de Suecia. Análisis y conclusiones con miras al futuro. ConferenciaEuropea sobre Participación Ciudadana en los Municipios, Córdoba, 4-7 denoviembre. Madrid: Comunidad de Madrid.

Reventós, J., Bravo, F., i altres. (1976). Sociología de los ambulatorios. Barcelona:Editorial Ariel. Colección Demos.


- 43 -

ANNEXES:

ANNEX NÚM. 1: ARTICLES DEL NOU ESTATUT DE CATALUNYA

Títol I. Drets, deures i principis rectors

Capítol I. Drets i deures de l’àmbit civil i social

ARTICLE 23. DRETS EN L’ÀMBIT DE LA SALUT

1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat i gratuïtat alsserveis sanitaris de responsabilitat pública, en els termes que estableixen les lleis.

2. Els usuaris de la sanitat pública tenen dret al respecte de llurs preferències pelque fa a l’elecció de metge o metgessa i de centre sanitari, en els termes i lescondicions que estableixen les lleis.

3. Totes les persones, amb relació als serveis sanitaris públics i privats, tenen dret aésser informades sobre els serveis a què poden accedir i els requisits necessarisper a usar-los; sobre els tractaments mèdics i llurs riscs, abans que els siguinaplicats; a donar el consentiment per a qualsevol intervenció; a accedir a lahistòria clínica pròpia, i a la confidencialitat de les dades relatives a la salutpròpia, en els termes que estableixen les lleis.

Capítol II. Dels drets en l’àmbit polític i de l’Administració

ARTICLE 29. DRET DE PARTICIPACIÓ

1. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en condicions d’igualtat en elsafers públics de Catalunya, de manera directa o bé per mitjà de representants,en els supòsits i en els termes que estableixen aquest Estatut i les lleis.

2. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a elegir llurs representants en els òrganspolítics representatius i a presentar-s’hi com a candidats, d’acord amb lescondicions i els requisits que estableixen les lleis.



- 44 -


3. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure i a presentar iniciativeslegislatives al Parlament, en els termes que estableixen aquest Estatut i les lleis.

4. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar, directament o per mitjàd’entitats associatives, en el procés d’elaboració de les lleis del Parlament,mitjançant els procediments que estableixi el Reglament del Parlament.

5. Totes les persones tenen dret a dirigir peticions i a plantejar queixes, en la formai amb els efectes que estableixen les lleis, a les institucions i l’Administració de laGeneralitat, i també als ens locals de Catalunya, en matèries de les competènciesrespectives. La llei ha d’establir les condicions d’exercici i els efectes d’aquest dreti les obligacions de les institucions receptores.

6. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure la convocatòria de consultespopulars per la Generalitat i els ajuntaments, en matèria de les competènciesrespectives, en la forma i amb les condicions que les lleis estableixen.

Capítol V. Principis rectors

ARTICLE 43. FOMENT DE LA PARTICIPACIÓ

1. Els poders públics han de promoure la participació social en l’elaboració, laprestació i l’avaluació de les polítiques públiques, i també la participacióindividual i associativa en els àmbits cívic, social, cultural, econòmic i polític,amb ple respecte als principis de pluralisme, lliure iniciativa i autonomia.

2. Els poders públics han de facilitar la participació i la representació ciutadanes ipolítiques, amb una atenció especial a les zones menys poblades del territori.

3. Els poders públics han de procurar que les campanyes institucionals ques’organitzin en ocasió dels processos electorals tinguin com a finalitat la depromoure la participació ciutadana i que els electors rebin dels mitjans decomunicació una informació veraç, objectiva, neutral i respectuosa del pluralismepolític sobre les candidatures que concorren en els processos electorals.


- 45 -

ARTICLE 49. PROTECCIÓ DELS CONSUMIDORS I USUARIS

1. Els poders públics han de garantir la protecció de la salut, la seguretat i ladefensa dels drets i els interessos legítims dels consumidors i usuaris.

2. Els poders públics han de garantir l’existència d’instruments de mediació iarbitratge en matèria de consum, n’han de promoure el coneixement i lautilització i han de donar suport a les organitzacions de consumidors i usuaris.

Capítol VI. El Govern local

ARTICLE 84. COMPETÈNCIES LOCALS

1. Aquest Estatut garanteix als municipis un nucli de competències pròpies que hande ser exercides per aquestes entitats amb plena autonomia, subjecta només acontrol de constitucionalitat i de legalitat.

2. Els governs locals de Catalunya tenen en tot cas competències pròpies sobre lesmatèries següents, en els termes que determinin les lleis:

a. L’ordenació i la gestió del territori, l’urbanisme i la disciplina urbanística i laconservació i el manteniment dels béns de domini públic local.

b. La planificació, la programació i la gestió d’habitatge públic i la participacióen la planificació en sòl municipal de l’habitatge de protecció oficial.

c. L’ordenació i la prestació de serveis bàsics a la comunitat. d. La regulació i la gestió dels equipaments municipals. e. La regulació de les condicions de seguretat en les activitats organitzades en

espais públics i en locals de concurrència pública. La coordinació mitjançantla Junta de Seguretat dels diversos cossos i forces presents al municipi.

f. La protecció civil i la prevenció d’incendis. g. La planificació, l’ordenació i la gestió de l’educació infantil i la participació

en el procés de matriculació en els centres públics i concertats del termemunicipal, el manteniment i l’aprofitament, fora de l’horari escolar, delscentres públics i el calendari escolar.



- 46 -


h. La circulació i els serveis de mobilitat i la gestió del transport de viatgersmunicipal. La regulació de l’establiment d’autoritzacions i promocions de tottipus d’activitats econòmiques, especialment les de caràcter comercial,artesanal i turístic i foment de l’ocupació.

i. La regulació de l’establiment d’autoritzacions i promocions de tot tipusd’activitats econòmiques, especialment les de caràcter comercial, artesanal iturístic i foment de l’ocupació.

j. La formulació i la gestió de polítiques per a la protecció del medi ambient iel desenvolupament sostenible.

k. La regulació i la gestió dels equipaments esportius i de lleure i promociód’activitats.

l. La regulació de l’establiment d’infraestructures de telecomunicacions iprestació de serveis de telecomunicacions.

m. La regulació i la prestació dels serveis d’atenció a les persones, dels serveissocials públics d’assistència primària i foment de les polítiques d’acollimentsdels immigrants.

n. La regulació, la gestió i la vigilància de les activitats i els usos que es portena terme a les platges, als rius, als llacs i a la muntanya.

3. La distribució de les responsabilitats administratives en les matèries a què fareferència l’apartat 2 entre les diverses administracions locals ha de tenir encompte llur capacitat de gestió i es regeix per les lleis aprovades pel Parlament,pel principi de subsidiarietat, d’acord amb el que estableix la Carta europea del’autonomia local, pel principi de diferenciació, d’acord amb les característiquesque presenta la realitat municipal, i pel principi de suficiència financera.

4. La Generalitat ha de determinar i fixar els mecanismes per al finançament delsnous serveis derivats de l’ampliació de l’espai competencial dels governs locals.


- 47 -

ARTICLE 90. LA VEGUERIA

1. La vegueria és l’àmbit territorial específic per a l’exercici del governintermunicipal de cooperació local i té personalitat jurídica pròpia. La vegueriatambé és la divisió territorial adoptada per la Generalitat per a l’organitzacióterritorial dels seus serveis.

2. La vegueria, com a govern local, té naturalesa territorial i gaudeix d’autonomiaper a la gestió dels seus interessos.

ARTICLE 92. LA COMARCA

1. La comarca es configura com a ens local amb personalitat jurídica pròpia i ésformada per municipis per a la gestió de competències i serveis locals.

2. La creació, la modificació i la supressió de les comarques, i també l’establimentdel règim jurídic d’aquests ens, són regulats per una llei del Parlament.

ARTICLE 93. ELS ALTRES ENS LOCALS SUPRAMUNICIPALS

Els altres ens locals supramunicipals es fonamenten en la voluntat de col·laboració iassociació dels municipis i en el reconeixement de les àrees metropolitanes. Lacreació, la modificació i la supressió, i també l’establiment del règim jurídicd’aquests ens, són regulats per una llei del Parlament.



- 48 -


ANNEX NÚM. 2: RELACIÓ D’ACRÒNIMS UTILITZATS AL TEXT:

ABS Àrea Bàsica de SalutAPS Assemblea per a la promoció de la salutAV Associacions de VeïnsCSPNP Consells de Salut de Primer Nivell ParticipatiuCUS Comitès d’usuaris de la salutGTS Governs territorials de salutICAM Institut Català d’Avaluacions MèdiquesICS Institut Català de la SalutMUP Malla d’usuaris participatiusOMS Organització Mundial de la SalutSCS Servei Català de la SalutXHUP Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública


La participación ciudadanaen la sanidad pública catalana:concepto, análisis y propuestas

Secretaria d’acció socioeconòmicaCCOO de Catalunya

comissió obreranacional de catalunya

LA PARTICIPACIO CAST 5 17/7/08 12:46 Página 49

- 50 -


La participación ciudadanaen la sanidad pública catalana:concepto, análisis y propuestas

Elaboración:

◗ Josep Artigas i [email protected]

◗ Luis Edo Martí[email protected]

◗ Olga Fernández Quiroga (coordinadora)[email protected]

◗ Albert Ferris i [email protected]

◗ Toni Tuà i [email protected]

Edita: CONCFinancia: Departament de Salut

Generalitat de CatalunyaDiseño,maquetacióne impresión: Service Point

Barcelona, 2007


- 51 -

ÍNDICE

PREÁMBULO ...............................................................................................53

1 INTRODUCCIÓN..........................................................................................551.1. El concepto de salud.............................................................................551.2. La participación ciudadana...................................................................56

1.2.1. Un ejemplo ................................................................................561.3. Un posible catálogo de acciones ...........................................................581.4. Una posible organización .....................................................................60

2 MARCO REGLAMENTARIO ACTUAL..............................................................632.1. Normativa de aplicación.......................................................................632.2. Concepto de participación reglamentado...............................................662.3. Estamentos de participación reglamentados ...........................................67Mapa de participación comunitaria ..............................................................682.4. Resumen de la situación actual ..............................................................692.5. Solapamiento de los diferentes órganos de participación según la

legislación actual..................................................................................71

3 CRITERIOS DE LA PROPUESTA DE UN NUEVO MODELO DEPARTICIPACIÓN ...........................................................................................733.1. Sujetos de participación........................................................................73Esquema I: Organigrama sanitario para Catalunya .......................................77Esquema II: Gestión democrática de la sanidad.............................................78Esquema III: Esquema funcional de un consejo local de salud .........................79Esquema IV: Hospital de proximidad.............................................................793.2. Esquema de los órganos de participación ..............................................80MUP: Malla de la red de usuarios/as participativos/as (I)..............................81MUP: Malla de la red de usuarios/as participativos/as (II).............................823.3. Definición de los sujetos de participación propuestos en cada nivel .........82

4 CONCLUSIONES Y PROPUESTAS..................................................................83

BIBLIOGRAFÍA .............................................................................................89

ANEXOS .....................................................................................................91

La participación ciudadana en la sanidad pública catalana: concepto, análisis y propuestas


- 52 -


Agradecimientos:

Los autores, cuatro de ellos miembros del CAPS, agradecen el respaldo recibido porparte del Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris, cediendo sus locales para lasreuniones de trabajo y aportando opiniones y sugerencias.También agradecemos la participación d’ATTAC (Asociación por la Tasación de lasTransacciones financieras especulativas y la Acción Ciudadana).


- 53 -


LA PARTICIPACIÓN CIUDADANA EN LA SANIDADPÚBLICA CATALANA: CONCEPTO, ANÁLISIS YPROPUESTAS

PREÁMBULO

Aprovechando la aprovación del Decreto 38/2006 de gobiernos territoriales desalud de la Generalitat de Catalunya y la regulación que se reglamenta respecto a laparticipación ciudadana, os proponemos, con este documento, analizar la situaciónactual y desarrollar propuestas que ayuden a impulsar todos los procesos necesariospara poner en marcha los consejos de partipación ciudadana.

Para hacerlo, hemos analizado los siguientes aspectos:

1.- Marco conceptual des del que trabajamos.2.- Análisis de la reglamentación vigente respecto a la participación ciudadana en el

sistema sanitario.3.- Señalización de sus disfunciones. 4.- Propuestas de modificaciones, de acuerdo con el apartado anterior.

Hemos de decir que nuestra idea de participación ciudadana implica órganos dedecisión y coresponsabilización, y la legislación vigente propone, principalmente,órganos de consulta y asesoramientoMuchos de los conceptos y del marco ideológico de este trabajo se inspiran –o se copianliteralmente, con la intención de recuperar y reivindicar las propuestas- en el libro— enel libro1 “Salud, sanidad y sociedad, por una respuesta socialista a la actual situaciónsanitaria”, del año 1977, que, a pesar del tiempo transcurrido, nos ha parecido uncompendio de ideas, conceptos y organizaciones totalmente vigente y aplicable.

Esta es la definición que resume nuestras ideas respecto al sistema sanitario.

Un sistema de salud que ofrezca una atención sanitaria pública a tota la poblaciónsin ningún tipo de discriminación ni social, ni económica, ni geográfica, ni sexual,con la máxima calidad.En resumen, una sanidad COMPLETA (que abarque toda la problemática de lasalud y no únicamente la asistencia médica), UNIFORME (para todo el país y paratodas las clases sociales) y UNITARIA (en su gestión como la mejor manera dellevar a cabo las dos premisas anteriores).


- 55 -

1 INTRODUCCIÓN

1.1 EL CONCEPTO DE SALUD

En lugar de hacer una definición de salud o sumarnos a cualquiera de las que yaestan hechas, incluida tal vez la más extendida, que es la de la OMS (OrganizaciónMundial de la Salud): “[...] salud es el estado de bienestar físico, mental y socialcompletos, y no sólo la ausencia de enfermedad y minusvalía…” (1946), hemosescogido señalar unos cuantos puntos que enmarquen el concepto de salud desde laperspectiva de la participación ciudadana.

1.1.1 Salud, como concepto asintótico, o sea que hemos de tener en cuenta que setrata de un modelo ideal al que nos podemos acercar sin llegar a cumplirlonunca del todo .

1.1.2 Noción de salud como un asunto intedisciplinario y político, que implica todoslos sujetos de participación: ciudadanía y profesionales de las cienciassociales y de la salud. Esta perspectiva de la salud es extensiva al mismosistema sanitario.

1.1.3 Salud como información, tanto de los recursos del enfermo y de la comunidad,como en mostrar los límites de la ciencia y la tecnología, que con suomnipotencia nunca puede sustituir el hecho de tener cuidado de uno mismoni tampoco eliminar la muerte.

1.1.4 Salud como asumir la parte de responsabilidad que a cada uno le toca: en elcuidado del enfermo y en la asunción de la propia enfermedad cuando éstaes incurable.

1.1.5 Salud como colaboración, crítica responsable y control del sistema sanitariopor parte de la ciudadanía.

1.1.6 Salud donde sea que la Medicina de prioridad a la enfermedad, pero elsistema sanitario de prioridad a la persona. No se puede descuidar la personapara luchar contra la enfermedad.

Pero teniendo en cuenta estos puntos, nos resulta muy adecuada la definición de saludque la ponencia coordinada por el Dr. Jordi Gol i Gurina hizo en el X Congreso demédicos y biólogos de lengua catalana celebrado el 1975 en Perpiñan.



- 56 -


“una forma de vivir autónoma, solidaria y placentera”

Cada uno de los adjectivos utilitzados está definido y razonado en las actas delcongreso.

1.2 LA PARTICIPACIÓN CIUDADANA

La participación ciudadana en el gobierno de los sistemas de salud es un derechofundamental recogido en nuestra legislación básica. Es también una dimensiónesencial en los procesos sociales que tienden a la promoción de la salud pública, taly como ha sido reconocido por la OMS, que da voz y voto a la ciudadanía, la hacecoresponsable y la incorpora como parte integrante del proceso, de manera que estécomprometida con la toma de decisiones en las estructuras regulares del sistema, quecomprende recursos, organización, gestión y control de resultados. Es un esquema defuncionamiento basado en la cooperación de todas las partes que intervienen en lossistemas de salud.

1.2.1 Un ejemploHemos considerado interesante transcribir algunas notas del libro Health systems andpublic scrutiny2 (la traducción és nuestra).“...hoy en día cada vez se siente más la necesidad de participación de los ciudadanosen la decisión y en la gestión de los servicios, y más aún en los servicios de salud, enlos que el ciudadano tiene más responsabilidad ya que toda decisión que se tome ensu disponibilidad, organización y gestión afecta su salud de una manera muy directa.

Se habla de necesidad de participación de los ciudadanos ya que la Administracióncada vez es más compleja y se aleja de los ciudadanos. Se cree que ya no haysuficiente con una participación indirecta y llevada a cabo por representantes; sehace necesaria una participación permanente y adaptada a las nuevas necesidadesy a la aparición de nuevos servicios, nuevas tecnologías y nuevas formasasistenciales. Los ciudadanos creen que su voz y su opinión han de podermanifestarse mediante organismos abiertos y flexibles en donde puedan escucharsetodas las voces y todas las opiniones.

Hay fenómenos que han contribuido al desarrollo de esta sensación o ideología:

1.- El crecimiento de las instituciones sociales, que ya no pueden responder a lasnecesidades humanas básicas o fundamentales. En ausencia de unos criterios


- 57 -

estándards y la pérdida de la confianza que los gobiernos tengan en cuenta lasnecesidades y los deseos de los ciudadanos.

2.- El incremento de los servicios y la penetración social de los gobiernos y susactividades. El crecimiento de la tecnología y la población han producido másinterdependencia de instituciones dentro de la sociedad. En las zonas muyurbanizadas y densamente pobladas se necesita una mayor organización para laprestación de servicios a los ciudadanos. El mayor número de funcionarios oburócratas hace que muchas de las decisiones y aplicaciones se dejen a sudiscreción.

El resultado es la demanda de la “voz del consumidor” en la toma de decisiones delGobierno. Así, el transporte público, la educación pública, el bienestar, el medioambiente y los servicios de salud son utilizados por todos o la mayor parte de losciudadanos; la seguridad y la eficacia de estos servicios estan regulados por elGobierno. La participación de los ciudadanos puede ayudar a gestionar suadministración y garantizar que se tienen en cuenta las demandas públicas delmomentoPara saber cuáles son estas demandas, los grupos de ciudadanos hacen servirmecanismos como consejos de consumidores, ombudsman, defensores de losciudadanos y representantes de los pacientes.

3.- La influencia de los medios de comunicació (mass media).- Muchos de estosmedios se hacen eco de manera muy importante de los casos de corrupción oincompetencia de las administraciones. Las desigualdades en los servicios se hacenmuy evidentes cuando se exponen en las cadenas de TV. En respuesta a estos retos,la participación de los ciudadanos puede ayudar a construir un consenso, ayudar alas agencias administrativas y a comenzar la reforma del Gobierno.

4.- La justificación en general de la participación pública.- La elección derepresentantes por un periodo de tiempo se ha considerado por algunos la únicasolución. Pero las sociedades actuales son heterogéneas, hay muchasdesiogualdades, hay cambios muy rápidos. Es imposible encontrar unosrepresentantes que lleguen a un acuerdo como si fueran un consenso social.

Durante la vida de un parlamento, ningún ciudadano puede ser informado de todoslos proyectos del Gobierno. Los ciudadanos han de poder transmitir la reacción delas decisiones. Resumiendo, podemos decir que la participación es tan esencial comodifícil



- 58 -


5.- Definición de la participación pública y su objetivo. Se ha definido laparticipación como las actividades finalistas en las cuales el ciudadano interviene enrelación con el Gobierno. Pero más que de ciudadano, tendríamos que referirnos aun miembro público al cual afectan sus intereses. En todas aquellas decisiones queafectan los individuos, tendrían que tener los siguientes derechos:

a) Conocer cuando, donde y como se han de tomar estas decisiones. b) Ser informado de la política y los recursos comprometidos al tomar estas

decisiones..c) Influenciar la dirección de estas decisiones.

6.- Sistemas sobre participación pública.- Podemos destacar los puntos seguientes:

a) La participación es un valor defendido por muchos teóricos de la democracia.Los teóricos de derecha, aprueban una participación moderada por un gruposelecto de ciudadanos nombrados por el Gobierno. Los teóricos de izquierdase pronuncian en el sentido que el control ciudadano se ha de llevar a cabopor representantes elegidos.

b) En cualquier sociedad poca gente es participante activa, y no representa atoda la población.

c) La participación pública no constituye necesariamente una fuerza para elcambio sinó que puede constituir una mobilización de todas las fuerzas.

d) Las agencias administrativas a menudo hacen servir la participación paraconseguir los propios objetivos...”

1.3 UN POSIBLE CATÁLOGO DE ACCIONES

La participación ciudadana se ha de institucionalizar y estar presente en todas lasacciones de salud pública. Cataloguemos las siguientes:

1.3.1 Acciones de promoción de la saludSe trata de fomentar los recursos de los propios ciudadanos para generarprocesos protectores de la salud. Las campañas de sensibilización y educaciónsanitaria sobre problemas que afecten la población en general y que en suresolución mejoren las condiciones de salud serían un ejemplo (educaciónpara la salud en las escuelas, campañas en los medios de comunicación,jornadas de sensibilización sobre la dieta mediterránea...).


- 59 -

1.3.2 Acciones de protección de la salud y prevención de la enfermedad• Vacunaciones• Infraestructura sanitaria (alcantarillas, ventilaciones, basuras, hospitales)• Higiene medioambiental: polución alimentaria, del aire, del agua, ruido,

radiaciones iónicas…• Enfermedades transmisibles• Nutrición y control de alimentos• Atención a la família• Atención a las mujeres (morbilidad diferencial, embarazos, partes...)• La sanidad escolar• La salud de los niños• La salud de las personas mayores• La medicina del trabajo• La salud mental• La salud dental• Enfermedades crónicas, degenerativas...• Les curas paliativas• La prevención de accidentes

1.3.3 Acciones de restauración de la salud perdida, cuidado del acompañamientode la persona enfermaEl seguimento y el control por parte de los ciudadanos de la intervenciónasistencial y el acompañamiento de la persona en el proceso de mejorar suestado de salud, lo que implica la reinserción en todos los ámbitos de la vidacotidiana (laboral, personal, social...). Se trata de la participación individualen los procesos particulares, así como la colectiva en la determinación de losobjetivos y los recursos necesarios.

1.3.4 Enseñanza e investigaciónLa enseñanza y la investigación han de considerar sistemáticamente laparticipación ciudadana, reforzando los conocimientos de los ciudadanos sobreel sistema sanitario y su funcionamiento. Se trata de que la participación tengaun contenido más allá de las necesidades individuales, pero a partir de ellas, yen el contexto de implantación de los diversos niveles del sistema sanitario.

Todas estas acciones, aplicadas en tres niveles:a) Asistencia primariab) Assistencia hospitalaria y rehabilitaciónc) Asistencia sociosanitaria



- 60 -


1.4 UNA POSIBLE ORGANIZACIÓN

En el plano de la organización territorial de los sistemas de salud, la participaciónciudadana ha de constituirse en todos los niveles, comenzando por el ABS, la regiónsanitaria y el gobierno territorial, hasta el mismo Consejo de Dirección del ServeiCatalà de la Salut, con facultades para la gestión y la coresponsabilización y noúnicamente el asesoramiento y la consulta. En este sentido, además de otras colaboraciones propias para el seguimientofuncional del sistema, que detallaremos más adelante, los entes en los cuales seorganice la participación ciudadana a diferentes niveles han de poder intervenirjuntamente con las administraciones públicas en aspectos como, por ejemplo, los queseñalamos a continuación:

• Definición de políticas de salud, mediante el diagnóstico de la comunidadconcreta y fijando objetivos y prioridades.

• Aprobación de los presupuestos de cada uno de los niveles o áreasespecíficas.

• Seguimiento de la ejecución de los presupuestos durante el ejercicio.• Evaluación y aprobación de la memoria del ejercicio.• Acceso directo a la información sobre los servicios sanitarios y de salud

pública (prevención, promoción y protección de la salud).

El Decreto del Departamento de Salud 38/2006, del 14 de marzo, por el cual seregula la creación de los gobiernos territoriales de salud, en el art. 4, c) determinaque el Consejo de salud, como órgano de participación, ha de estar integrado porlas organizaciones sindicales, empresariales, vecinales, de personas usuarias,profesionales y familiares de los enfermos más representativos en el territorio.

Como que “personas usuarias” del sistema de salud lo somos todos, y, tal y comoqueda recogido en el Estatuto de Autonomia de Catalunya, los ciudadanos tienen elderecho fundamental a la participación directa en los asuntos públicos, al margen eindependientemente de las otras asociaciones y organizaciones nombradas comocomponentes del Consejo de Salud, y sin cuestionar su específica representatividad,entendemos que para impulsar la necesaria participación ciudadana, laadministración sanitaria ha de facilitar canales para que este amplio sector noorganizado de la ciudadanía pueda insertarse en cada uno de los escalonesparticipativos desde el rigor democrático y la eficacia.


- 61 -

Una manera posible de organizar e institucionalizar la participación ciudadanadirecta en los sistemas de salud podría partir de la base social de los usuarios quese configura entorno de los centros de atención primaria, mayores de edad y titularesde las correspondientes tarjetas sanitarias de identificación, con las cuales seconstruiría la Asamblea para la promoción de la salud (APS). Estas APS,adecuadamente institucionalizadas y reguladas, se dotarían de unos representantespermanentes escogidos por la base social que forman las personas usuarias de laABS en elecciones convocadas periódicamente, por la administración sanitaria. Estos delegados formarían el núcleo permanente de las APS, de cada ABS y seintegrarían en los consejos de salud del primer nivel participativo (CSPNP) junto contodas las otras asociaciones, organizaciones y sectores concernidos.

Entendemos que la participación ciudadana en las otras áreas o niveles de laorganización sanitaria se estructuraría de acuerdo con el cuadro de la malla deusuarios participativos (MUP), del apartado 3.2.

Teniendo en cuenta esto, se ha de elaborar un reglamento que establezca las normasde funcionamiento, que regule la gestión y la adjudicación de recursos por parte dela Administración pública, reuniones, convocatorias ordinarias y extraordinarias, lapublicación de los trabajos, las propuestas y los debates realizados en los consejosde participación de los diversos niveles



- 63 -

2 MARCO REGLAMENTARIO ACTUAL

2.1 NORMATIVA DE APLICACIÓN

Actualmente existe la siguiente normativa sobre la participación profesional ycomunitaria en el conjunto del sistema sanitario catalán:

1. Declaración universal de los derechos humanos de 1948 y Pacto internacional delos derechos civiles y políticos de 1966.

2. Constitución Española de 6 de diciembre de 1978. Art. 9.2: “…facilitar laparticipación de todos los ciudadanos en la vida política, económica, cultural,social”. Art. 23.1: “Los ciudadanos tienen derecho a participar en los asuntospúblicos, directamente o mediante representantes, libremente escogidos eneleciones periódicas por sufragio universal. Art 51.2: “Los poderes públicos hande promover la información y la educación de los consumidores y usuarios, hande fomentar las organizaciones y escuchar a estas en aquellas cuestiones que lespuedan afectar, en los términos que la ley establezca”.

3. Ley general para la defensa de los consumidores y usuarios (ley 26/1984, de 19de julio): art 2.1 e): “…la participación en el proceso de elaboración de lasdisposiciones generales que les afecten directamente…”; art. 20: Derecho derepresentación, consulta y participación; art 22: Audiencia preceptiva.

4. Ley general de sanidad (Ley 14/1986, de 25 de abril): art 5: donde dispone laparticipación de sindicatos y patronales, y el art. 53: donde especifica 1) laparticipación democrática de todos los interesados, 2) los consejos de salud de lasautonomías y de las regiones sanitarias y 3) la participación en otros ámbitosterritoriales.

5. Ley de cohesión y calidad del sistema nacional de salud (Ley 16/2003, de 28 demayo). El capítulo IX está dedicado y tiene por título “De la participación social”y comprende los artículos 67 y 68. Prevee tres mecanismos de participación: a)Comité Consultivo; b) Fórum abierto de salud; c) Fórum virtual.

6. Estatut de Autonomía de 2006. Aprovado por la Ley orgánica 6/2006, de 13 dejulio. Contiene entre otros las disposiciones siguientes sobre salud y participación:art. 23: Derechos en el ámbito de la salud; art 28: Derechos de los consumidoresy usuarios; art. 29: Derecho de participación; art. 43.1: Fomento de la



- 64 -


participación; art. 49.1: Protección de los consumidores y usuarios; art. 123:Consumo; art. 162: Sanidad, salud pública, ordenación farmaceutica y productossanitarios.

7. La Ley de ordenación sanitaria de Catalunya (Ley 15/1990, de 9 de julio ymodificaciones posteriores). La participación se regula e el título 4, en diversospuntos de los artículos 12 a 42, donde se define la participación en los diferentesniveles.

8. Gobiernos territoriales de salud (Decreto 38/2006, de 14 de març). Aquí seregulan por primera vez los gobiernos territoriales de salud al nivel de sectorsanitario, que hasta ahora no se había puesto en funcionamiento, mediante lacreación de consorcios para cada unidad territorial, y crea consejos de salud delgobierno territorial, donde participan las entidades, asociaciones y ciudadanosdel territorio.

9. Decreto 128/2006, de 9 de mayo, por el cual se aprueba el estatuto de laAgencia de Protección de la Salud. El capítulo IV de esta ley tiene por título“Órganos de participación comunitaria de la Agencia de Protección de la Salud.Se regula todo el detalle de la participación en diversos puntos de los artículos 14al 20. Crea un Consejo general de participación y consejos regionales departicipación.

10.Decreto 202/2005, de 27 de septiembre, por el cual se crean y se establecen lasnormas reguladoras de los órganos de participación de los centros hospitalariosgestionados por el Instituto Catalán de la Salud.

11.Ley de reforma del Instituto Catalán de la Salud (Ley 8/2007, del 30 de julio). Ensu artículo 6) se establecen los órganos de participación comunitaria y de gestión,donde también participan sindicatos, usuarios y entidades locales.

12.Reglamentos orgánicos municipales. Estos reglamentos regulan el desarrollo de laparticipación ciudadana a escala de municipio; los hay que definen órganos departicipación específicos en temas de salud y de atención sanitaria, conparticipación de asociaciones de vecinos y de enfermos del mismo municipio, ode niveles territoriales inferiores como por ejemplo los distritos (en el caso deBarcelona).


- 65 -

13.Decretos de creación de los consejos asesores del Departamento de Salud (detrasplantes, bioética, inmigración, sociosanitario, salud mental, de aseguradoras,de ética en investigación clínica...). Estos consejos son exclusivos deasesoramiento técnico al Departamento de Salud, con la participación deprofesionales y expertos en las materias propias de cada consejo.

14.Decreto de creación del Consejo asesor de la profesión médica. Catalunya: Secrea por Orden SLT/349/2006, de 6 de juliol, adscrito al Departamento deSalud. DOGC núm. 4.676 de 14.7.2006, p. 30.880. Este es un órganopermanente de consulta y participación del colectivo profesional médico enCatalunya (art 1). El consejo está constituido por 35 miembros, presidido por laConsejera de Salud. También se crean dos comisiones de trabajo para laconfiguración del sistema de formación profesional y para aspectos asociados alejercicio profesional médico respectivamente

15.Decreto de creación del Consejo asesor de la profesión enfermera de Catalunya.Se crea por Orden SLT/457/2006, de 2 de octubre, adscrito al Departamento deSalud. DOGC núm. 4.734 de 5.10.2006 p. 41.365. El consejo queda constituidocomo órgano permanente e consulta y participación del colectivo de enfermeríade Catalunya (art 1). El consejo está constitudo por 36 miembros, presidido porla Consejera de Salud. También se crean dos comisiones de trabajo para laconfiguración del sistema de formación profesional y para aspectos asociados alejercicio profesional de la enfermería respectivamente.

16.Decreto de los estatutos de la Agencia Catalana de Seguridad Alimentaria. Esteórgano técnico también se ha dotado de un consejo de participación conpresencia de la administración de la Generalitat y de los municipios, asociacionesde vecinos y ciudadanos. Decreto 162/2003, de 8 de julio, y DOGC 3928 de18/7/2003.

17.Consejo asesor del ICAM (Instituto Catalan de Evaluaciones Médicas). Ley31/2002, de 30 de diciembre, de medidas fiscales y administrativas, art. 41,creación ICAM. Órgano de consulta y seguimento de la actividad del ICAM, ensus funciones de evaluación de las situaciones de incapacidad laboral derivadade la enfermedad. Está constituido por la administración sanitaria, laadministración de la Seguridad Social, patronales del sector sanitario y sindicatosmayoritarios.



- 66 -


2.2 CONCEPTO DE PARTICIPACIÓN REGLAMENTADO

Los criterios que definen la participación ciudadana en el sistema sanitario público deCatalunya le dan básicamente, un carácter consultivo y asesor, sin ningunaparticipación comunitaria directa en los órganos de dirección y de gestión. Este carácter consultivo es la base conceptual para definir que modelo departicipación está actualmente reglamentado.

Despues de 17 años de promulgada la Ley de Ordenación Sanitaria de Catalunya(Ley 15/1990, de 9 de julio, modificada por la Ley 11/1995, de 29 de septiembre),no se ha efectuado el despliegue de los consejos de participación de los sectoressanitarios, que son los más cercanos a los ciudadanos, y han de ser substituidos “defacto” por los consejos de salud de los gobiernos territoriales de salud.

Así pues, la participación en el sistema público de salud está reglamentada en dosniveles cualitativos: el consultivo y el ejecutivo.

2.2.1 Nivel consultivo

Son los órganos de participación comunitaria o profesional que no estan dotados depoder ejecutivo sobre las decisiones que adopten, sino que tienen las funciones deconsulta, de asesoramiento y de seguimiento de la actividad del ente al cualpertenecen.

Estos órganos son:

• Consejos Asesores del Departamento de Salud:• Consejos de salud del SCS.• Consejo de participación del ICS.• Consejos de participación dels GTS.• Consejos de participación de los hospitales del ICS.

• Los consejos de participación de los municipios• De ciudad o de distritos


- 67 -

2.2.2 Nivel ejecutivo

Son los órganos de participación con capacidad ejecutiva sobre los temas que seacuerden:

• Consejos de dirección del SCS y de las regiones sanitarias

• Consejo de Administración del ICS

• Consejos de gobierno de los GTS

2.3 ESTAMENTOS DE PARTICIPACIÓN REGLAMENTADOS

La participación, además de estar estructurada en niveles, también lo está en ámbitosterritoriales y sectoriales:

2.3.1 Ámbitos territoriales

• Consejos del SCS: de Catalunya (1), y de las regiones sanitarias (8)

• Consejos del ICS: de Catalunya (1), de los centros hospitalarios (8)

• Consejos de los GTS: de cada territorio: comarcas o distritos (37)

• Consejos municipales: de ciudad o de distrito (6-8)

• Agencia de Protección de la Salud: de Catalunya (1)

2.3.2 Ámbitos sectoriales

• Consejos asesores: trasplantes, bioética, inmigración, etc. (8)

• Consejos asesores profesionales: medicina, enfermería (2)

El mapa de participación comunitaria en los ámbitos territoriales del sistema sanitariocatalan es el reflejado en el cuadro de la página siguiente.



- 68 -


MA

PA P

ARTI

CIP

ACIÓ

N C

OM

UN

ITA

RIA

ICS:

Insti

tuto

Cat

alán

de

la S

alud

GTS

:Gob

iern

o Te

rrito

rial d

e la

Sal

udA

PS:A

genc

ia d

e Pr

otec

ción

de

la S

alud

SCS:

Serv

icio

Cat

alán

de

la S

alud

ICA

M:I

nstit

uto

Cat

alán

de

Eval

uaci

ones

Méd

icas

*C

on p

artic

ipac

ión

del I

NSS

(Ins

titut

o N

acio

nal d

e la

Seg

urid

ad S

ocia

l).

Part

icip

ante

sGe

nera

litat

Ayun

tamien

tosy c

omar

cas

Asoc

.ve

cinos

Asoc

.en

ferm

osAs

oc.

fami

liare

sAs

oc.

prof

esion

ales

Asoc

.us

uario

sON

GSin

dicat

osPa

trona

lesPe

rsona

sde

pres

tigio

50%

mujer

es

Cons

ejos d

e Par

ticipa

ción

Cent

ros y

Serv

icios

ICS

Xx

xx

xx

xx

xx

Cons

ejo d

e Salu

d Di

strito

/Mun

icipio

Xx

xx

xx

xx

xx

Cons

ejo d

e Salu

d GT

SX

xx

xx

xx

Cons

ejo d

e Gob

ierno

GTS

Xx

x

Cons

ejo d

e Salu

d Re

gione

s San

itaria

sX

xx

xx

xCo

nsejo

s de D

irecci

ón R

egion

esSa

nitar

iasX

x

Cons

ejo G

ener

al de

Par

ticipa

ción

ICSX

xx

xx

xx

x

Cons

ejo A

dmini

strac

ión IC

SX

xx

xx

Cons

ejo d

e Salu

d ICS

Xx

xx

xx

Cons

ejo d

e Dire

cción

SCS

Xx

xx

Cons

ejo G

ral.

APS

Xx

xx

x

Cons

ejos R

egion

es A

PSS

Xx

xx

x

Cons

ejos A

seso

res S

ecto

riales

Xx

x

Cons

ejo A

seso

res P

rofe

siona

lesX

xx

x

Cons

ejo A

seso

r del

ICAM*

Xx

x


- 69 -

Como se ve el cuadro, es evidente la falta de órganos de participación comunitariade las áreas básicas de salud, que no están previstos en ninguna ley, decreto ni orden.Hace tiempo se preveían como una cláusula más en los convenios de colaboraciónentre el SCS y las entidades proveedoras de servicios, pero actualmente ja no seprevee. Lo cierto es que son contadas las ABS que, en Catalunya, han constituido unórgano de participación ciudadana en su ámbito.

2.4 RESUMEN DE LA SITUACIÓN ACTUAL

Actualmente hay creadas 14 instancias de participación comunitaria entre laadministración local y la autonómica en la sanidad pública, sin contar la futura Leyde Salud Pública, que preve sus propios órganos de participación.

Presencia de los diversos agentes:

• En 15 órganos está la administración de la Generalitat• En 11 órganos está la administració local• En 13 órganos estan los sindicatos• En 9 órganos estan las patronales• En 9 órganos estan las asociaciones de profesionales• En 6 órganos estan las asociaciones de usuarios• En 6 órganos estan las asociaciones de vecinos• En 4 órganos hay personas de prestigio• En 2 órganos el 50 % han de ser mujeres • En 2 órganos estan las asociaciones de familiares• En 2 órganos estan las asociaciones de enfermos

Algunas precisiones sobre los diversos niveles de participación

2.4.1 El nivel de participación de los agentes sociales tradicionales (incorporados apartir de la Ley de la Seguridad Social)

• Los sindicatos, que el único espacio en donde no estan es en los consejos dedirección de las regiones sanitarias y en los consejos asesores sectoriales.

• Las patronales, que no estan en los consejos de gobierno territoriales, ni en losconsejos de direción de las regiones sanitarias, ni en el Consejo deadministración del ICS.



- 70 -


2.4.2 El nivel de participación de la administración local (incorporada a partir de laLey general de sanidad y la Ley de ordenación sanitaria de Catalunya).

• Los ayuntamientos no estan en los consejos de salud de los gobiernosterritoriales de salud.

2.4.3 La incorporación formal de nuevos agentes (vecinos, familiares, profesionales,personas de prestigio) se plantea a partir de:

• Consejos de salud de municipios y distritos (en funcionamento)• Consejos de salud de los GTS (por implantar)• Consejo General de Participación del ICS (por implantar)

2.4.4 A destacar la floja propuesta de participación de asociaciones de enfermos yfamiliares:

• Asociación de enfermos sólo en los consejos de salud municipales(genéricamente como “entidades el ámbito de la salud”).

• Asociación de familiares en los consejos de salud municipales(“genéricamente como asociación del ámbito de la salud”) y especificamenteen los consejos de salud de los GTS.

• Asociación de enfermos en el Consejo de Administración del ICS.

2.4.5 A diferenciar la participación en los dos niveles:

a) Consejos de dirección (ejecutivos)• Participación en los consejos ejecutivos: Generalitat, ayuntamientos,

sindicatos, patronales, personas de prestigio.

b) Consejos de salud (consultivos)• Participación en los consejos consultivos: además de los anteriores,

asociaciones de vecinos, enfermos y familiares, profesionales y usuarios.

Vemos pues que los profesionales y usuarios, familiares, vecinos y enfermos, enorden decrecimiente, son los menos representados de forma directa en los órganosde participación del sistema público de salud y solo los enfermos tienenrepresentación en un órgano de dirección.


- 71 -

2.5 SOLAPAMIENTOS DE LOS DIVERSOS ÓRGANOS DE PARTICIPACIÓN SEGÚNLA LEGISLACIÓN VIGENTE

• Los consejos municipales de salud se solapan con los consejos de salud de losGTS, según la extensión territorial de estos. Puede que en Barcelona ciudadlos consejos de salud de distrito correspondan a los consejos de salud de losgobiernos territoriales (en Barcelona hay 10 distritos y 53 ABS).

• Los consejos de participación de los centros y servicios del ICS, dependientedel desarrollo que se de, versus los consejos de salud de los GTS.



- 73 -

3 CRITERIOS DE LA PROPUESTA DE UN NUEVO MODELO DEPARTICIPACIÓN

3.1 SUJETOS DE PARTICIPACIÓN

3.1.1 Introducción

El Consejo de salud del primer nivel participativo (CSPNP), comprende la articulaciónde las interacciones de los usuarios y usuarias, de los trabajadores, las entidades, lasautoridades locales sanitarias que utilizan los centros de atención primaria,sociosanitarios y de salud mental, del servicio público de salud existentes enCatalunya, que quieren conformar una malla de usuarios participantes (MUP)3 y quese quieren fundamentar legalmente en el despliegue estatutario de los artículos (23,29, 43, 44, 84, 90, 92 i 93) del vigente Estatuto de Autonomía de Catalunya de 2006y en los compromisos de “La nueva ordenanza del sistema público de salud deCatalunya”4

Este consejo participativo de primer nivel responde a la convicción que, si se escogedesde la base y con criterios de democracia operativa, los ciudadanos que trabajanen el mundo de la salud, mejorará si se profundiza en su comprensión y en el controly el seguimiento de la toma de decisiones que inspirará el correcto funcionamiento decada centro.

Este capital social generado desde el primer escalón de la accesibilidad de laciudadanía en el sistema sanitario puede fundamentar más solidamente laarticulación de las instancias de los otros niveles hasta conseguir un encaje qefacilitará el adecuado despliegue de las iniciativas de mejora que son necesarias paratodos.

3.1.2 Objectivos del primer escalón participativo

A pesar de que en este documento proponemos que la participación tenga uncarácter decisorio en todos los niveles, hemos considerado que teniendo en cuenta lalegislación actual y, sin pretender ser exhaustivos, podemos relacionar algunas de lasfunciones siguientes a las que puede aspirar el CSPNP:

1. Conocer el estado de salud de la población adscrita al centro según los criteriosepidemiológicos al uso.



- 74 -


2. Disponer de un perfil de la saturación de las capacidades ofrecidas por el centrocon el aval de los informes de los sindicatos representados.

3. Disminuir los problemas que puedan surgir en la práctica de sus servicios y entreel resto de dispositivos sanitarios que afecten a la población cubierta.

4. Dar soporte y colaboración a las campañas de prevención y sensibilización de lasautoridades sanitarias orientadas a la mejora de la calidad de vida.

5. Recibir la información presupuestaria de la memoria de actividades sanitarias delcentro, explicada pedagógicamente .

6. Pedir la información que se crea necesaria a la administración autonómica parafundamentar iniciativas de mejora.

7. Emitir informes y propuestas para elevarlos a los órganos que correspondan. 8. Impulsar y estimular la colaboración de las diversas asociaciones y entidades que

tengan impacto sobre la salud. 9. Fomentar la participación democrática de la ciudadanía adscrita al centro, tanto

para legitimar sus representantes como usuarios y usuarias, como para conseguiruna rendición de cuentas de lo que se haya acordado en el seno del CSPNP.

3.1.3 Composición del Consejo de salud de primer nivel participativo (CSPNP)

Realizamos esta propuesta únicamente para señalar un posible ejemplo de equilibrioy proporcionalidad

• Tal y como habíamos dicho cuando comenzábamos este proceso, se tratabade conseguir que la comunidad sanitaria tuviera el mismo estatus participativoque la comunidad educativa, en donde encontramos del todo normal que enel Consejo escolar tenga presencia la dirección, la secretaría, losrepresentantes del claustro de profesores, el personal no docente, el alumnadoy los representantes de la asociación de madres y padres (AMPA).

• El Consejo sanitario propuesto pretendemos que responda a este mismoesquema, y que recoja la filosofía de los GTS, en donde la representación dela Administración y las entidades se complementa con usuarios individuales.Que, en nuestro caso, proponemos que sean personas escogidas entre losusuarios de los CAP de cada ABS por sorteo (si no se cubren todos los puestospor eleción), aplicando el concepto de democracia participativa.

• Proponemos un/a coordinador/a del consejo, que de entrada podria ser el/lagerente o director del centro, però que posteriorment se escogería de entre los20 components del consejo, y que su voto tenga poder dirimente.

• Sería imprescindible una secretaría determinada por el municipio, entre losprofessionales de salud pública.


- 75 -


• 8 vocales que representarían, con criterios de igualdad de género, médicos ymédicas, enfermería, técnicos y personal no sanitario (2 por ámbito). Estas 10personas “de la casa” se equilibrarían con 10 vocales que podríanrepresentar:

• Entitidades del mundo asociativo: AV (1), escuelas (1), ONG (1) familiares deenfermos (1). Total 4 (2 mujeres + 2 hombres).

• Usuarios/as ciudadanos/as: pacientes habituales con ganas de participar,con diversas líneas de asistencia: pediatría, crónicos, rehabilitación... (3mujeres + 3 hombres).

Si la elección mediante votación de una asamblea convocando todos los usuarios nocubriese estas proporciones, se puede hacer por sorteo, y como “última ratio”ofrecerlo a asociaciones de usuarios, plataformas en defensa de la sanidad públicao estudiantes de medicina, pacientes del centro, etc.El sorteo de los usurios, si se diese el caso, lo dejamos al arbitraje de laAdministración y sólo nos atrevemos a sugerir la conveniencia de disponer de losconocimientos de los profesionales eméritos y antiguos trabajadores del sistemasanitario (acostumbran a saber de que va el tema y no estan tan condicionados comolos trabajadores de plantilla). El informe de resultados de este nivel también podríaalimentar el “consejo general de participación ICS+XHUP”, del mapa de niveles delesquema 2.

La composición nombrada es indicativa y la idea madre es la proporción 50-50(Administración-usuarios y hombres-mujeres), y que la presidencia, despues de unrodaje, salga del conjunto del CSPNP, y que el secretario/a sea el representanteterritorial de la Agencia de Salud Pública del distrito/ciudad donde radique elambulatorio, o persona en quien delegue.

Los aspectos más concretos de la organización del reglamento interno defuncionamiento pueden variar según la decisión de cada órgano de participación.Damos un posible ejemplo al final del documento. 5

3.1.4 Publicación de resultados

Como en todo rodaje, ir puliendo los defectos de la propuesta es fundamentalpara acabar consiguiendo aquello que habíamos expresado como objetivo deprimer nivel (punto 3.1.2).De entrada, nos conformaríamos con llenar el primer año el 80% de los ítemsseñalados con datos objetivables.


- 76 -


El output/ informe de este primer año de cada centro de primaria enriqueceríala información inicial del consejo municipal correspondiente, así como las delos consejos de los hospitales del territorio.

3.1.5 Apuntes sobre la continuidad de los niveles siguientes

A pesar de que aquí sólo nos centraríamos en los consejos participativos y quelos consejos rectores o de gobierno también tendran que contrastar laspropuestas de la gente no profesionalizada con las propuestas de lascomisiones coordinadoras de las entidades proveedoras, no podemos dejarde señalar la inconveniencia qe vemos en el hecho de que “quien gobiernacontrola a quienes asesoran”. Es una buena manera de esterilizar laparticipación desacomplejada; así como dejar el verdadero poder deconducción del proceso en manos de las “permanentes” que, con suprofesionalización, acaban barriendo excesivamente a favor de las inerciasseculares. El segundo nivel de participación, el municipal, hemos pensado que seríabueno que se alimentara de las aportaciones de la “publicación de resultados”del punto anterior.Sería necesario añadir a las aportaciones de los centros de primaria,sociosanitaria y de salud mental, los “resltados de los centros hospitalarios” dela localidad, a los cuales habría que someter el esquema de nuestros objetivosdel punto 1 para que, de este modo, se ampliasen y modificasen en funciónde sus peculiaridades. Las oficinas de atención al usuario de este nivel pensamos que sería bueno quefuesen gestionadas por el departamento del Síndic de Greuges (Defensor delpueblo) del ámbito sanitario.De la agregación de municipios/distritos metropolitanos pueden salir pautasde prioridades para los gobiernos territoriales de salud y una vez analizadosu decreto y la representación mística que lo rodea, o sea, sin dotaciónpresupuestaria,6 haría falta profundizar en sus vulnerabilidades y grietas yaque creemos que permite un grado de participación en el sistema sanitariomás efectivo que el actual. Este tercer nivel nos puede ayudar a llenar decontenido el primer nivel.

3.1.6 Otras consideraciones

A la propuesta que presentamos le faltan más reflexiones y aportaciones,como las anunciadas en su momento por la consejera de Salud a mediados


- 77 -

del 2006, concretadas en 10 mesas de debate, entre otras “El modelo y losvalores”, “El financiamiento y el grado de consenso logrado entre lospolíticos”, “Los profesionales y la calidad”, “Los agentes sociales, emprearialesy sindicales” o “El pacto entre los ciudadanos y la ordenación de lademanda”, ámbito en el que esta propuesta podría aportar elementos dediscusión. Nos ha parecido muy interesante insertar algunos de los esquemas del libroSalut, sanitat i societat..., en concreto el trabajo desarrolado por JacintoRaventós y Josep Artigas, que ya en el año 1975 presentaban losorganigramas que hoy recuperamos. Los esquemas son los originales, válidos actualmente, y únicamente hemosadaptado la terminología que se utiliza en este momento.

ESQUEMA 1

ORGANIGRAMA SANITARIO PARA CATALUNYA


CONSEJERÍA DEEDUCACIÓN EDUCACIÓN

SANITARIA

ASISTENCIASANITARIA

SALUDPÚBLICA

SECTORPRIVADOAjuda econòmica

Condicionada

SECTOR PÚBLICOREGIONALIZADOINTEGRADODEMOCRÁTICO

docénciaintegrada

CONTROL DECALIDAD

SECTORSEGUROLIBRE

INFORMACIÓNAMBIENTEALIMENTOSECOLOGÍATRABAJOESCUELA ETC

FACULTADES OESCUELAS DECIENCIAS DE LASALUD, MEDICINA,FARMACIA,VETERINARIA,GRADOSINTERMEDIOS,DIPLOMAT.ENFERMERÍA,FORMACIÓNCONTINUADA

DEPARTAMENTO DE SALUD

SERVICIO CATALÁN DE LA SALUD

FARMACIA

PÚBLICA PRIVADA


- 78 -


ESQUEMA 2

GESTIÓN DEMOCRÁTICA DE LA SANIDAD

La doble línea que sale de “planificación” quiere decir que, obviamente, en cada nivelse tendría que adaptar a los diagnósticos de salud de la población atendida.

DEPARTAMENTO DE SALUD

SERVICIO CATALÁN DE LA SALUD

FARMACIA REGIONAL

PLANIFICACIÓN

EJECUCIÓN

CONSEJO DE SALUD DECATALUNYA

CONSEJO DESALUDREGIONAL

REGIÓNSANITARIA

CONSEJO DESALUD DELSECTORSANITARIO

CONSEJO DESALUD DEL CAP

SECTORSANITARIO

TRABAJADORESSANITARIOS

USUARIOS OCIUDADANOS

HOSPITAL REGIONAL

REPR

ESEN

TAN

TES

DE

LA C

ON

SEJE

RÍA

FARMACIA DE DISTRITO

HOSPITAL DE DISTRITO

FARMACIA BÁSICA

UNIDAD SANITARIA BÁSICA

FARMACIA COMARCAL ODE BARRIO

HOSPITAL COMARCAL O DEBARRIO

CONSEJO DEGOBIERNOTERRITORIAL DESALUD

GOBIERNOTERRITORIAL DESALUD

ABS (ÁREABÁSICA DESALUD)


- 79 -

ESQUEMA 3

ESQUEMA FUNCIONAL DE UN CONSEJO LOCAL DE SALUD

ESQUEMA 4

HOSPITAL DE PROXIMIDADCon hospitalización de pocas camas para 80.000-120.000 habitantes. Lahospitalización solamente se recomienda en municipios rurales (o la agrupación deestos municipios), en los medios urbanos o semiurbanos podría efectuarse en loshospitales comarcales o de distrito.


CONSEJO LOCAL DE SALUD

INFORMACIÓN PLANIFICACIÓN

EDUCACIÓN SANITARIA SERVICIOS ASISTENCIALES

NIV

ELES

SU

PERI

ORE

S

FARMACIA

SANIDAD PÚBLICASANIDAD AMBIENTAL

INFORMACIÓNGENERAL

MEDICINA DEFAMILIA

HOSPITALDE DIA

ASISTENCIADOMICILIARIA

URGENCIAS

ENFERMERÍACOMUNITARIA AMBULANCIAS

HELICÓPTEROS

EVACUACIÓNENFERMOS GRAVES ANIVELES SUPERIORES

PEDIATRA + ASSIR

MEDICINAPREVENTIVA

SERVICIO DENTAL

SALUD MENTAL

RAYOS X

LABORATORIO

REHABILITACIÓN

FARMACIA

UNIDAD DE ENFERMOSCRÓNICOS(Minusválidos viejos)

ENFERMOS AGUDOSSENCILLOS (Partessencillas, pequeñacirugía).


- 80 -


3.2 ESQUEMA DE LOS ÓRGANOS DE PARTICIPACIÓN

Los niveles inspirados en las notas del “Código Artigas/Raventós” (esquema 2) ymodulados por los comentarios al cuadro del punto 2.3 nos recomiendan que seanlos siguientes:

1. Consejo de salud de primer nivel de participación (CSPNP) en los centros yservicios de atención primaria (ABS), que velan por el cunplimento del“Paquete básico” (MUP).

2. Consejo de salud de segundo nivel de participación (CSSNP) de distrito/municipio (área metropolitana o no), que garanticen la adecuación del“Paquete local” o municipal (MUP).

3. Consejo de salud de tercer nivel de participación (CSTNP) de los gobiernosterritoriales de salud, que garanticen la adecuación del “Paquete territorial”,como la comarca (MUP).

4. Consejos de salud de cuarto nivel de participación (CSQNP) de regiónsanitaria/ veguería, que garanticen la adecuación del “Paquete de veguería”.

5. Consejo general de participación ICS+XHUP (hospitales y primaria).

6. Consejo de administración del ICS.

7. Consejo de salud del Servei Català de la Salut (SCS).

8. Consejo de dirección del Servei Català de la Salut (SCS).

En función de esto, proponemos el siguiente esquema, que denominaremos MUP(malla de usuarios participativos). Realizaremos dos formatos de presentación. Elprimero implica una arquitectura conceptual, en la cual hemos definido tanto el textocomo los conectores (punto, línea, espacio, volumen) y el segundo es la presentaciónsimple, atendiendo únicamente a los elementos organizativos.


- 81 -



- 82 -


3.3 DEFINICIÓN DE LOS SUJETOS DE PARTICIPACIÓN PROPUESTOS EN CADANIVEL

• Red de personas usuarias participativa (formada por representantes deasociaciones de vecinos, asociaciones de enfermos, asociaciones defamiliares, de ONG sanitarias, y personas a título individualescogidas/elegidas)...

• Proveedores internos (trabajadores/as, sindicatos y asociaciones de colegiosprofesionales).

• La patronal (gestores públicos y privados).• Responsables institucionales (Generalitat, ayuntamientos, mundo local...).• Proveedores externos (lobbies públicos y privados de los productos y servicios

sanitarios• Expertos/as (personas, grupos y fundaciones de naturaleza más o menos

independiente).


- 83 -


4 CONCLUSIONES Y PROPUESTAS

En función de lo que se ha ido desarrollando en los diversos apartados, acabamoscon algunas conclusiones sobre la situación actual y las propuestas de actuación,como una derivación lógica del trabajo realizado. En todos los casos se trata de propuestas razonadas y argumentadas, ya sea endiversos apartados del texto o ya sea en este mismo apartado.

1. Conclusión: Aplicación irregular, en los diversos niveles de participación, de lanormativa reguladora existente. Propuesta: Análisis de la situación y propuestas de potenciación, así comocalendario de implantación y proceso de evaluación que sirva para observar laeficiencia de la participación y aplicar las medidas de corrección y mejora quese crean convenientes.

Si nos implicamos y trabajamos en un determinado tema, hace falta saber que lohemos conseguido y que realmente se trata de una mejora. Esto anima acontinuar y a ver que el trabajo no es meramente formal. En si mismo podría ser suficiente, pero para nosotros no supone necesariamenteel único ni el objetivo más importante en el marco de l aparticipación. Es muchomás interesante y saludable el proceso que se ha dado y mediante el cual hemospodido hablar, dialogar con otros y hemos adquierido una competencia cívica,una ética democrática que convierte la palabra democrática en una palabra llena,en un camino para caminar, en un hacer, trayéndola de este lugar puramenteformal, de palabra vacía, que diría el psicoanalista Jacques Lacan y, por tanto,siguiendo con el psicoanálisis, la cura (los resultados) “se da por añadidura”.

2. Conclusión: Concepto de participación consultiva y/o de asesoramiento.Propuesta: Llegada al concepto de participación con coresponsabilización en laelaboración y la gestión de la política sanitaria. Teniendo en cuenta laexperiencia acumulada desde la promulgación de la Ley de ordenación sanitariade Catalunya, en la que se ha puesto de manifiesto la ineficiencia del conceptode participación sin coresponsabilización.

3. Conclusión: Falta de recursos materiales y humanos para la organización y elseguimiento de los procesos de participación comunitaria. Propuesta: Aportación del presupuesto suficiente, por parte de la Administración,para la organización institucional de los recursos materiales y humanosadecuados para un funcionamiento óptimo de los órganos de participación.


- 84 -


Los recursos, que habitualmente traducimos por dinero y costes, no se han decontabilizar exclusivamente desde esta perspectiva economicista. Es una manerade hacer (no de tener) democracia, que invierte en hacer que la gente se conozcaen su ámbito físico de barrio, que haya una continuidad cultural e histórica quehoy en día desaparece poco a poco, no sólo en las ciudades sino también en lospueblos.

Con estos recursos invertidos en un tema tan vital como la salud, se intenta quelos vecinos no se miren como extraños, que la eliminación de las distancias físicasno se convierta en un alargamiento de las distancias sociales y emocionales.Estamos actuando no sólo en el ámbito de la competencia social, sinó que, comoincidimos en el tema de la salud, también actuamos en el ámbito de lacompetencia subjetiva.

4. Conclusión: Elección indirecta de los sujetos de participación solamente enaquellos niveles más alejados de la atención directa a la ciudadanía.Propuesta: Elección directa de los sujetos de participación desde el primer nivell(ABS).

El adjetivo “participativa” que añadimos al nombre democracia nos remite al otroadjetivo “representativa” alusivo a la modalidad en que la ciudadanía escoge asus representantes mediante una lista de partidos. Estos deciden cada vez mássobre cuestiones que nos afectan en la vida diaria y sobre las que tal vez la únicamanera de incidir es mediante asociaciones. Nos parecería uno de los posiblescaminos si estas asociaciones fusen garantía de democracia y dinamismo en lugarde burocratización y formalismo. Las hay que presentan las mismas garantías quecualquier partido político, pero también hay muchas que simplemente reflejanunos determinados intereses corporativos y nunca tienen como objetivo el “biencomún”. Ni tan siquiera el “bien general”. Tendríamos que diferenciar claramente parlamentarismo y democracia y por estoinsistimos en conceptualizar la democracia como una manera de hacer que sedebe ejercitar en cada momento.

5. Conclusión: Falta de capacidad didáctica y pedagógica en la transmisión de lainformación. Propuesta: Transmisión de la información, en todos los ámbitos, de maneracomprensible y accesible para todos los que no utilizen un determinado lenguajetécnico o metalenguaje.


- 85 -


Un diálogo no puede existir sin que las dos partes, emisora y receptora, quierancomunicarse, hablar, escuchar y aprender mutuamente. Si no es así, hablamos derelaciones de poder, sea mediante el saber, el estatus social, la profesionalizacióno cualquier asimetría que se quiera utilizar. No es diálogo. Por esto, resultafundamental asegurar que los consejos de salud lleguen a ser espacios deinteracción, de discusión, de esfuerzo para tranmitir y entender, y sus integrantestendrían que tener muy en cuenta el rectificar cualquier discurso que no seenmarque en este encuadre y si, por cualquier razón, se enfrentan a una situaciónasí, se puedan adoptar medidas inmediatas tanto si es por parte del que no tienemetodología para transmitir la información como si es por parte del que, a pesarde todo, no lo puede entender.

6. Conclusión: Las reclamaciones de los usuarios y usuarias se gestionan por losmismos directivos de los centros y servicios que reclamen. Propuesta: Encargar la gestión de las reclamaciones a una instituciónindependiente, como pueda ser el Síndic de Greuges (Defensor del Pueblo).


- 87 -

CUADRO RESUMEN:


CONCLUSIONES PROPUESTAS

Irregular aplicación en los diversosniveles de la normativa reguladoraexistente

Análisis de situación y calendario deimplantación y evaluación

Concepto de participación consultivoy/o de asesoramiento

Concepto de participación deco-responsabilización en la elaboracióny la gestión de la política sanitaria

Falta de recursos materiales y humanospara la organización y seguimiento delproceso participativo

Organización institucional de losrecursos materiales y humanosadecuados para un funcionamientoóptimo de los órganos de participación,y aportación presupuestaria

Elección indirecta de los sujetos departicipación en todos los niveles

Elección directa de los sujetos departicipación en el primer nivel (ABS)

Falta de capacidad didáctica ypedagógica en la transmisión de lainformación. Falta de formación enparticipación

Transmisión de la información, en todoslos ámbitos, de manera comprensible yaccesible para todos aquellos que noutilizen un determinado lenguaje técnicoo metalenguaje.Formación en participación.

Las reclamaciones se resuelven por losmismos gestores.

Derivar las reclamaciones hacia unainstitución independiente, como puedeser el Síndic de Greuges.


- 88 -


1 Salut, sanitat i societat, per una resposta socialista a l´actual situació sanitària, col·lecció Alternativa(1977). Barcelona. 7 x 7 Edicions.

2 Bates, Erica (1983). Health systems and public scrutiny. London/Canberra. Croon Helm, 214 pàg.

3 Esta malla, inexistente hoy, es como “la mano que dibuja la mano”, y que se autoconstituyeagrupándose e interactuando en el esquema 2.3, más o menos corregidosegún la reciente propuesta,derivada del apartado “El fallo del modelo generalista público-privado” de “A la búsqueda de los sujetostransformadores” en donde los “factores de conflicto” configuran un perfil participativo que en estosmomentos iniciamos. La matriz con sus interacciones será el resultado de un proceso que la Mup quiere protagonizary que en“Cómo iniciar un proceso participativo comunitario desde el centro de salud” (http://pacap.semfyc.es/) tiene uno de los referentes operativos más claros y más sencillosde desarrollo.

4 Nueva governabilidad (junio de 2006) “Ciudadanos y entitades asociativos, pàg. 17, i que dice: “LosGTS incrementan las capacidades de los ciudadanos para incorporar sus demandas a las políticaspúblicas de salud. Por un lado, mejora la representación ciudadana gracias a la colaboración másestrecha entre sus representantes. Esto implica que el ciudadano puede ejercer una myor función decontrol e incrementar la responsabilidad de sus representantesPor otra parte, los GTS también mejoran la participación ciudadana directa en temas de salud. Elconsejo de salud es un modelo mixto de participación con representantes de entidades y ciudadanos yciudadanas a título individual, en un intento de reconocer el liderazgo que tienen las asociaciones en lavida política local y, al mismo tiempo, de favorecer la diversidad...”.

5 Establecer una frecuencia de las reuniones como deseable una vez al trimestre o cuando un 25 % delos miembros del CSPNP lo propongan de manera extraordinaria.Esta pequeña red capilar adoptaría sus acuerdos por mayoría simple de los asistentes regularmenteconvocados con 15 días de anticipación , de una sesión debidamente publicitada en los tablones deanuncios del ambulatorio y comunicada por correo o teléfonoLa asistencia a las reuniones sería abierta y al final se abriría un espacio de ruegos y preguntas que elsecretario/a haría llegar a quién corresponda. No es objeto de estas reuniones responder a nadasobrevenido del orden del día. Para fundamentar la correcta alimentación del bagaje informativo del nº de componentes de la red, seránecesario tambiénrecibir la información sobre las reclamaciones e iniciativas expresadas por escrito enel “buzón abierto” de la participación y que recogería las aportaciones expresadas por la ciudadanía,trabajadores, sindicatos y asociaciones que reclaman actuaciones, orientadas a ayudar a resolverproblemas de calidad de vida de los usuarios del centro.

6 Decreto 38/2006, del 14 de marzo, art. 4.5 “En cualquier caso, los gobiernos territoriales de saludno dispondran de medios económicos ni de presupuestos propios”.


- 89 -

BIBLIOGRAFÍA

(Esta bibliografía, no exhaustiva, está formada por material utilizado por todos,diversos o un único componente del grupo)

Acarín, N., Espasa, R., Verges, J., Campo, M. (1976). La salud, exigencia popular.Barcelona: Ed. Laia.

Acarín, N., Espasa, R., Verges, J., Sans, C. (1977). El Servei Nacional de Salut. Unaalternativa democràtica a la sanitat. Barcelona: Ed. Laia.

Acarín N., Artigas, J., i altres (1984). Salut, sanitat i serveis socials. Barcelona:Escola Superior d’Asistentes Socials.

Brearley, P., Gibbons, J., Miles, A. (1978). The social context of health care. Oxford:Ed. Basil Blackwell

Clark, E., Forbes, J.A. (1979). Evaluating primary care. London: Ed. Croon Helm.

Congrés de Cultura Catalana (1978). Àmbit d’estructura sanitària (president del’àmbit: R. Espasa, secretari de l’àmbit: J. Martí Valls). Publicació editadaconjuntament per 12 editorials catalanes. Barcelona.

Xè Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, celebrat a Perpinyà (1976) 2aponència: Funció social de la medicina. Actes a l’Acadèmia de Ciències Mèdiques deCatalunya i Balears i al Col·legi Oficial de Biòlegs de Catalunya. Barcelona.

Departament de Salut. Direcció General de Planificació i Avaluació. Generalitat deCatalunya. (Març de 2006). Estudi de les visions de ciutadans, professionals i gestorssobre l’atenció sanitària a Catalunya.

Fundación Salud, Innovación y Sociedad Implicación y coparticipación del ciudadanoen las decisiones de políticas sectoriales: el caso de la salud y los servicios sanitarios.Informe de: Astrid Lindström Karlson, 2007. Colección Papeles de trabajo núm 31.

Gol, J., de Miguel, M., Reventos, J., Segura, A., Soler Sabaris F., (com a comissióde documentació de l’Àmbit d’Estructura Sanitària del Congrés de Cultura Catalana).(1978). La sanitat als Països Catalans. Barcelona: Ed. 62



- 90 -


Gol, J., Artigas, J., Jubert, J., Bohigas, LL., Raventos, J., i cols. (1977). Salut, sanitati societat. Per una proposta socialista a l’actual situació sanitària. Barcelona: Editorial7x7. Col. Alternativa.

Lenita P Wendhausen, A. Relaciones de poder y democracia en los consejos de saluden Brasil: estudio de un caso. “Rev. Esp. Salud Pública”, 2006; 80: 697-704.

Martín-García, M., Ponte-Mittelbrun C., Sánchez-Bayle, M., Participación social yorientación comunitaria en los Servicios de Salud (2006 ) Gaceta Sanitaria 2006;20 (sup 1), 192-202.

Ramírez González, J. L. (1992). La participación ciudadana en los países nórdicos.Experiencias de Suecia. Análisis y conclusiones con miras al futuro. ConferenciaEuropea sobre Participación Ciudadana en los Municipios, Córdoba, 4-7 denoviembre. Madrid: Comunidad de Madrid.

Reventós, J., Bravo, F., i altres. (1976). Sociología de los ambulatorios. Barcelona:Editorial Ariel. Colección Demos.


- 91 -

ANEXOS:

ANEXO NÚM. 1: ARTÍCULOS DEL NUEVO ESTATUTO DE CATALUNYA

Título I. Derechos y principios rectores

Capítulo I. Derechos y deberes del ámbito civil y social

ARTÍCULO 23. DERECHOS EN EL ÁMBITO DE LA SALUD

1. Todas las personas tienen derecho a acceder en condiciones de igualdad ygratuidad a los servicios sanitarios de responsabilidad pública, en los términosque establecen las leyes.

2. Los usuarios de la sanidad pública tienen derecho al respeto de sus preferenciaspor lo hace referencia a la elección de médico o médica y de centro sanitario, enlos términos y condiciones que establecen las leyes.

3. Todas las personas, en relación a los servicios sanitarios públicos y privados,tienen derecho a estar informadas sobre los servicios a los que pueden acceder ylos requisitos necesarios para usarlos; sobre los tratamientos médicos y susriesgos, antes de que les sean aplicados; a dar el consentimiento para cualquierintervención; a accder a la historia clínica propia, en los términos que establecenlas leyes.

Capítulo II. De los derechos en el ámbito político y de la Administración

ARTÍCULO 29. DERECHO DE PARTICIPACIÓN

1. Los ciudadanos de Catalunya tiene derecho a participar en condiciones deigualdad en los asuntos públicos de Catalunya, de manera directa o bien pormedio de representantes, en los supuestos y en los términos que establezcan esteEstatuto y las leyes.

2. Los ciudadanos de Catalunya tienen derecho a escoger sus representantes en losórganos políticos representativos y a presentarse como candidatos, de acuerdocon las condiciones y los requisitos que establecen las leyes.



- 92 -


3. Los ciudadanos de Catalunya tienen derecho a promover y a presentar iniciativaslegislativas en el Parlamento, en los términos que establecen este Estatuto y lasleyes.

4. Los ciudadanos de Catalunya tienen derecho a participar, directamente omediante entidades asociativas, en el proceso de elaboración de las leyes delParlamento, mediante los procedimientos que establezca el Reglamento delParlamento.

5. Todas las personas tienen derecho a dirigir peticiones y a plantear quejas, en laforma y con los efectos que establecen las leyes, en las instituciones y laAdministración de la Generalitat, y también en los entes locales de Catalunya, enmateria de las competencias respectivas. La ley ha de establecer las condicionesde ejercicio y los efectos de este derecho y las obligaciones de las institucionesreceptoras.

6. Los ciudadanos de Catalunya tiene derecho a promover la convocatoria deconsultas populares por la Generalidad y los ayuntamientos, en materia de lascompetencias respectivas, en la forma y con las condiciones que las leyesestablecen.

Capítulo V. Principios rectores

ARTÍCULO 43. FOMENTO DE LA PARTICIPACIÓN

1. Los poderes públicos han de promover la participación social en la elaboración,la pretación y la evaluación de las políticas públicas, y también la participaciónindividual y asociativa en los ámbitos cívico, social, cultural, económico y político,con pleno respeto a los principios de pluralismo, libre iniciativa y autonomía.

2. Los poderes públicos han de facilitar la participación y la representaciónciudadanas y políticas, con una atención especial a las zonas menos pobladas delterritorio.

3. Los poderes públicos han de procurar que las campañas institucionales que seorganizan con ocasión de los procesos electorales tengan como máxima finalidadla de promover la participación ciudadana y que los electores reciban de los


- 93 -

medios de comunicación una información veraz, objetiva, neutral y respetuosa delpluralismo político sobre las candidaturas que concurran en los procesoselectorales.

ARTÍCULO 49. PROTECCIÓN DE LOS CONSUMIDORES Y USUARIOS

1. Los poderes públicos han de garantizar la protección de la salud, la seguridad yla defensa de los derechos y los intereses legítimos de los consumidores y usuarios.

2. Los poderes públicos han de garantizar la existencia de instrumentos demediación y arbitraje en materia de consumo, han de promover el conocimientoy su utilización y han de ofrecer soporte a las organizaciones de consumidores yusuarios.

Capítulo VI. El Gobierno local

ARTÍCULO 84. COMPETENCIAS LOCALES

1. Este Estatuto garantiza a los municipios un núcleo de competencias propias quehan de ser ejercidas por estas entidades con plena autonomía, sujeta únicamentea los controles de constitucionalidad y legalidad.

2. Los gobiernos locales de Catalunya tienen en todo caso competencias propiassobre las materias siguientes, en los términos que determinen las leyes:

a. La ordenación y la gestión del territorio, el urbanismo y la disciplinaurbanística y la conservación y el mantenimiento de los bienes de dominiopúbico local.

b. La planificación, la programación y la gestión de vivienda pública y laparticipación en la planificación en suelo municipal de la vivienda deprotección oficial.

c. La ordenación y la prestación de servicios básicos a la comunidad. d. La regulación y la gestión de los equipamientos municipales. e. La regulación de las condiciones de seguridad en las actividades organizadas

en espacios públicos y en locales de concurrencia pública. La coordinaciónmediante la Junta de Seguridad de los diversos cuerpos y fuerzas presentes enel municipio.



- 94 -


f. La protección civil y la prevención de incendios. g. La planificación, la ordenación y la gestión de la educación infantil y la

participación en el proceso de matriculación en los centros públicos yconcertados del término municipal, el mantenimiento y el aprovechamiento,fuera del horario escolar, de los centros públicos y el calendario escolar.

h. La circulación y los servicios de mobilidad y la gestión del transporte deviajeros municipales. La regulación del establecimiento de autorizaciones ypromociones de todo tipo de actividads económicas, especialmente las decarácter comercial, artesanal y turístico y fomento de la ocupación

i. La regulación del establecimiento de autorizaciones y promociones de todotipo de actividades económicas, especialmente las de carácter comercial,artesanal y turístico y fomento de la ocupación

j. La formulación y la gestión de políticas para la protección del medio ambientey el desarrollo sostenible.

k. La regulación y la gestión de los equipamientos deportivos y de ocio y depromoción de actividades.

l. La regulación del establecimiento de infraestructuras de telecomunicaciones yprestación de servicios de telecomunicaciones.

m. La regulación y la prestación de los servicios de atención a las personas, delos servicios sociales públicos de asistencia primaria y fomento de las políticasde acogida a los inmigrantes

n. La regulación, la gestión y la vigilancia de las activitades y los usos que sellevan a cabo en las playas, los rios, los lagos y la montaña

3. La distribución de las responsabilidades administrativas en las materias a las quese hace referencia en el apartado 2 entre las diversas administraciones locales,ha de tener en cuenta su capacidad de gestión y se rige por las leyes aprobadaspor el Parlamento, por el principio de subsidiariedad, de acuedo con lo queestablece la Carta Europea de autonomía local, por el principio de diferenciación,de acuerdo con las características que presenta la realidad municipal, y por elprincipio de suficiencia financiera.

4. La Generalitat ha de determinar y fijar los mecanismos para la financiación de losnuevos servicios derivados de la ampliación del espacio competencial de losgobiernos locales.


- 95 -

ARTÍCULO 90. LA VEGUERÍA

1. La vegueria es el ámbito territorial específico para el ejercico del gobirnointermunicipal de cooperación local y tiene personalidad jurídica propia. Laveguería también es la división territorial adoptada por la Generalitat para laorganización territorial de sus servicios.

2. La vegueria, como gobierno local, tienen naturaleza territorial y disfruta deautonomía para la gestión de sus intereses.

ARTÍCULO 92. LA COMARCA

1. La comarca se configura como un ente local con personalidad jurídica propia yestá formada por municipios para la gestión de competencias y servicios locales.

2. La creación, la modificación y la supresión de las comarcas, y también elestablecimiento del régimen jurídico de estos entes, son regulados por una ley delParlamento.

ARTÍCULO 93. LOS OTROS ENTES LOCALES SUPRAMUNICIPALES

Los otros entes locales supramunicipales se fundamentan en la voluntad decolaboración y asociación de los municipios y en el reconocimiento de las áreasmetropolitanas. La creación, la modificación y la supresión, y también elestablecimiento del régimen jurídico de estos entes, son regulados por una ley delParlamento.



- 96 -


ANEXO NÚM. 2: RELACIÓN DE ACRÓNIMOS UTILITZADOS EN EL TEXTO:

ABS Área Básica de SaludAPS Asamblea para la promoción de la saludAV Asociaciones de VecinosCSPNP Consejos de Salud de Primer Nivel ParticipativoCUS Comités de usuarios de la saludGTS Gobiernos territoriales de saludICAM Instituto Catalán de Evaluaciones MédicasICS Instituto Catalán de la SaludMUP Malla de usuarios participativosOMS Organización Mundial de la SaludSCS Servicio Catalán de la SaludXHUP Red Hospitalaria de Utilización Pública


portada.fh8 17/7/08 11:28 Pagina 1

Maq

ueta

ció

i im

pres

sió:

Ser

vice

Poi

nt

Generalitat de CatalunyaDepartament de Salut

Amb la col·laboració de:

LA P

ARTI

CIP

ACIÓ

CIU

TADAN

A E

N L

A S

AN

ITAT

PÚBLI

CA C

ATA

LAN

A:

CO

NCEP

TE,

AN

ÀLI

SI I PRO

PO

STE

S







CONCEPTE, ANÀLISI I CIUTADANA - CCOO de Catalunya - … · Mapa de participació comunitària ......

Documents

Transcript of CONCEPTE, ANÀLISI I CIUTADANA - CCOO de Catalunya - … · Mapa de participació comunitària ......