COMUNICACIÓ I PERIODISME A LES CORPORACIONS LOCALS A...

COMUNICACIÓ I PERIODISME A LES

CORPORACIONS LOCALS A

CATALUNYA (1979-2009)

Treball de doctorat de 12 crèdits. Tesina realitzada per: Marta Corcoy Rius

Directora: Dra. Amparo Moreno Sardà

Programa de Doctorat en Comunicació i Periodisme Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació

Facultat de Ciències de la Comunicació

Bellaterra, febrer de 2012

2

ÍNDEX PRESENTACIÓ

1. INTRODUCCIÓ: Tema i objecte d’estudi, hipòtesi i objectius

1.1. Tema d’investigació de la Tesina

1.2. Objecte d’estudi

1.3. Justificació de la investigació

1.4. Caràcter de la investigació

1.5. Objectius

Objectius principals

Objectiu secundari

1.6. Les preguntes de la recerca

1.7. Les hipòtesis

2. MARC TEÓRIC i METODOLOGIA: LA HISTÒRIA DE LA COMUNICACIÓ:

2.1 El Marc de la Història de la Comunicació

2.2 La Metodologia

3 LA INVESTIGACIÓ:

3.1 Context històric

3.2 Univers, Mostra

3.3 Resultats de l’anàlisi dels butlletins municipals

3.3.1 Resultats de l’anàlisi 1: (1979-2001) 3.3.2 Resultats de l’anàlisi 2: (1979-2009

4 CONCLUSIONS

5 RECOMANACIONS, PROPOSTES, EINES I NOUS OBJECTIUS

3

5.1. El Decàleg de les Bones Pràctiques de la Comunicació Local Pública. Recomanacions i propostes

5.2. Altres propostes i eines del Laboratori de Comunicació

Pública (LCP)

5.3. Objectius de la Tesi Doctora

6 BIBLIOGRAFIA

4

PRESENTACIÓ L’any 1979 van tenir lloc les primeres eleccions municipals democràtiques després de

la dictadura. Han passat més de 30 anys des d’aquesta fita històrica. Un temps

suficient per fer balanç del què s’ha fet en el camp de la informació pública local, i

definir línies d’actuació futures.

Posar en pràctica els principis democràtics no ha estat una tasca fàcil. En part, per la

pervivència de diversos condicionants de la dictadura. Però també, per les nombroses

transformacions socials, econòmiques, polítiques, culturals, tecnològiques... que s’han

produït en aquest temps en diferents àmbits geogràfics i estretament interrelacionats,

que han generat nous problemes però també noves possibilitats.

La implantació i consolidació de la democràcia ha afectat a la jurisdicció de l’Estat, tant

en la vesant interna, a mida que s’han consolidat les administracions autonòmiques,

com en la vesant externa, degut a la vinculació amb la Unió Europea i altres

organismes i/o entitats supraestatals. Aquests canvis polítics han estat afectats pels

que s’han produït també en un sistema econòmic que s’ha fet global, provocant una

constant mobilitat de persones, mercaderies, capitals, informacions i imaginaris

utilitzant uns mitjans de transport i de comunicació que han traspassat les fronteres i

han globalitzat les relacions i les problemàtiques socials. I si bé s’han desenvolupat

noves eines tecnològiques de la societat de la informació per facilitar la gestió de tots

aquests canvis, la utilització d’aquestes tecnologies posa de relleu nous reptes i

exigeix noves fórmules d’organització de la vida col·lectiva, d’informació, d’opinió

pública i debat democràtic, i de participació i gestió política.

La vida local és especialment sensible a aquesta globalització que alhora, dóna un nou

protagonisme a les administracions locals.

Les ciutats són els escenaris en els quals es desenvolupa la vida quotidiana de les

persones i per tant, els espais on conflueixen tots aquests canvis i les problemàtiques

velles i noves que generen. A les ciutats es donen les relacions socials més directes, i

des de les ciutats es teixeixen també relacions més estretes amb d’altres col·lectius. I

si les dimensions de les ciutats afavoreixen cercar solucions a la mida humana, els

recursos tecnològics que ofereix la societat de la informació permeten posar en comú i

debatre diferents experiències locals a bastament, per tal que aquestes solucions no

s’esgotin a cada localitat i adquireixin la dimensió global pròpia de la societat actual.

5

En aquestes tres dècades, els mitjans locals de comunicació pública han anat

augmentant la seva importància i s’han dotat de més recursos per donar a conèixer

l’acció de govern a la ciutadania, tal i com regula el marc legal establert.

En l’àmbit comunicatiu i a l’escenari públic local, no hem d’oblidar que Catalunya és un

exemple de com la iniciativa institucional pot millorar la relació de l’administració amb

la ciutadania a través de la comunicació. Els ajuntaments i la societat civil catalana

han intentat sempre aprofundir en la millora de la comunicació, en apropar-se a la

ciutadania. La creació de gabinets de premsa i la posada en funcionament de diferents

mitjans d’informació i de comunicació posen de relleu la seva preocupació per informar

i per afavorir el desenvolupament d’una opinió pública local, base d’una participació

política democràtica.

L’actual crisi està obligant a fer un replantejament d’aquests recurs no només

econòmic sinó a tots els nivells de funcionament. En aquest marc l’objectiu d’aquest

treball es fer una diagnosi acurada per poder definit l’orientació dels canvis necessaris.

La recerca que presentem ara dóna continuïtat al treball que anem realitzant des de

l’any 2000 en aquesta línia, en relació amb altres recerques que desenvolupa el

Feminari Dones i Cultura de Masses1. Els resultats d’aquella primera exploració ens

van conduir a veure la necessitat de oferir formació, suport i assessorament que ens

han permès experimentar noves eines per una comunicació pública de qualitat. Això

és el que hem estat fent en el marc del Laboratori de Comunicació Pública de la UAB

des de que es va quedar constituït l’any 2005 i va ser reconegut com a grup de

recerca de la UAB amb el número 14892. Amb aquesta Tesina hem volgut completar i

aprofundir l’anàlisi dels butlletins municipals d’un mostra de poblacions de Catalunya i

amb la tesi farem una comparació de continguts entre butlletins i webs municipals.

1 Les Corporacions locals i la Informació pública (2001). Marta Corcoy Rius. Direcció: Amparo Moreno Sardà. Junt amb Mavi Carrasco; Isabel Gómez i Patricia Laura Gómez. www.labcompublica.info El treball es va relacionar amb l’I+D+I dirigit per Amparo Moreno

Sardà, realitzat amb el suport de l’Instituto de la Mujer. 2 http://www.recerca.uab.es/grupsUAB/Aprovats.php

http://www.labcompublica.info/

http://www.recerca.uab.es/grupsUAB/Aprovats.php

6

1. INTRODUCCIÓ: Tema i objecte d’estudi, hipòtesi i objectius

1.1 Tema d’investigació de la Tesina

1.2 Objecte d’estudi

1.3 Justificació de la investigació

1.4 Caràcter de la investigació

1.5 Objectius


Objectiu secundari

1.6 Les preguntes de la recerca

1.7 Les hipòtesis

7

1 INTRODUCCIÓ: Tema i objecte d’estudi, hipòtesi i objectius

1.1 Tema d’investigació de la Tesina

La present investigació estudia les formes de comunicació i periodisme que s’han

utilitzat a les corporacions locals a Catalunya des de la transició, per informar de la

gestió dels governs, de la informació ciutadana i per facilitar el debat públic propi d’un

sistema democràtic.

Diferenciem les formes de comunicació que es produeixen des de les corporacions,

generades directament des dels gabinets de premsa i comunicació -o dels gabinets

d’alcaldia en el cas dels municipis petits i/o amb menys recursos- dels mitjans de

comunicació públics, com és el cas de les ràdios municipals, les televisions, els webs,

les xarxes socials, els blocs i altres… Ara ens centrem concretament en les

publicacions en format paper: els anomenats butlletins municipals.

1.2 Objecte d’estudi

Després de més de 30 anys de democràcia local i de més d’una dècada d’implantació

de les tecnologies de la informació -amb un important desplegament del mapa

informatiu digital-, manca una anàlisi, amb la suficient perspectiva històrica, que

permeti avaluar l’impacte de la comunicació pública en el territori; la convivència amb

els mitjans locals i comarcals; les possibles competències deslleials que es puguin

plantejar a partir de la inserció de publicitat comercial; la utilització que en fa la

ciutadania dels diferents mitjans, públics i/o privats i el grau de desenvolupament de

les eines 2.0.

En aquest període de temps, les formes i els models dels mitjans de comunicació

locals i comarcals han canviat i aquests s’han anat adaptant a les noves necessitats i

han donat solucions als problemes a mida que han anat sorgint.

Les administracions locals han creat en determinats municipis estructures relacionades

amb la comunicació, com és el cas dels gabinets de premsa i comunicació que, en

alguns casos, la seva actuació genera controvèrsia, donada la dependència directa

dels càrrecs electes i que els periodistes que hi treballen s’han acomodat al

funcionament administratiu i burocràtic, i s’ha generat una convivència de vegades

massa estreta entre periodistes i càrrecs electes, no sempre beneficiosa per una

8

comunicació transparent i àgil. Tot això té la seva repercussió en el producte

informatiu final que arriba a la ciutadania.

Les dades del Cens dels Mitjans Públics Catalans de Comunicació Local realitzat des de

Laboratori de Comunicació Estratègica de la UAB3 donen fe d’aquest ampli

desplegament de mitjans: el 2006 més de 500 ajuntaments disposaven d’un butlletí

municipal d’informació, pràcticament tots havien creat un web, una quarta part tenien

ràdio municipal i les televisions per Internet, malgrat la crisi, començaven a implantar-

se en el territori. Prop de 200 ajuntaments disposaven d’un gabinet de premsa.

Després de cinc i amb la crisi aquest panorama ara ha sofert modificacions.

El Mapa dels Mitjans de Comunicació Catalans4 recull més de 2400 capçaleres que

s’editen a tot Catalunya, tant públiques com privades i en tots els formats, paper,

ràdio, televisió, internet. D’aquestes, més de 1600 són de caràcter públic, (66%) per

tant l’impacte d’aquestes sobre els mitjans privats és, sens dubte, important.

Els objectius principals que donen raó de ser als mitjans públics locals són:

- Informar a la ciutadania dels projectes locals, de la gestió del responsables polítics i

de l’acompliment del programa de govern de la corporació.

- Crear opinió pública.

- Fomentar la participació ciutadana, elements essencials en tota democràcia

avançada.

- Informar dels serveis que s’ofereixen a la ciutadania.

- Facilitar la realització dels tràmits i gestions administratives a partir d’un bona

informació i una utilització de les tecnologies en benefici del ciutadà.

Concretament, l’objecte d’estudi d’aquesta recerca és la informació que ofereixen els

butlletins municipals, editats en format paper, però, tenint en compte que als últims

deu anys han conviscut amb els webs, els butlletins electrònics, i altres formes de

comunicar-se a partir de les Tic’s, com poden ser les xarxes socials. A la Tesi

completarem aquesta anàlisi amb el dels mitjans i eines digitals, per tal de veure fins

a quin punt s’han influït mútuament, comparteixen recursos i treballen a partir de

criteris unificats, en redaccions úniques.

3 Els governs locals i la comunicació pública. Cens dels mitjans públics catalans de comunicació

local (2006) http://www.labce.es 4 El Mapa dels Mitjans de Comunicació catalans es va l’any 2007 i des de llavors s’actualitza de manera periòdica http://www.labcompublica.info

9

1.3 Justificació de la investigació L’interès de la investigació de la qual presentem una primera part en aquesta Tesina,

està en identificar,

1. Què s’ha fet al periodisme en format paper que s’elabora des de les corporacions

locals al llarg d’aquestes més de tres dècades

2. Conèixer el contingut d’aquests mitjans: de què informen i com informen i avaluar

la utilitat que poden tenir aquestes informacions per a la ciutadania.

3. Els resultats els contrastarem, a la Tesi, amb una anàlisi de webs per tal de veure

quin tipus d’informació s’ofereix, contemplant els mateixos ítems del format paper, i

fins a quin punt les rutines del periodisme escrit han restringit les possibilitats

d’utilitzar els recursos digitals per afavorir la participació ciutadana en el control

democràtic de la gestió dels governs municipals.

Aquests són, a grans trets, els objectius que volem assolir amb aquesta investigació

sobre la comunicació local pública catalana per afavorir un canvi de tendència en el

periodisme públic local que tendeixi a una informació elaborada amb més rigor i sota

criteris de professionalitat, respectant els codis deontològics de la professió i el

Decàleg de Bones Pràctiques de la Comunicació Local Pública que vam elaborar l’any

2003 al Laboratori de la Comunicació Pública de la UAB.5

Les conclusions a les quals arribem ens permetran, a partir dels resultats obtinguts,

fer unes propostes de millora, amb l’objectiu de fomentar la participació i la creació

d’opinió pública local i consolidar un periodisme de qualitat.

1.4 Caràcter de la investigació Una part de la investigació és històrico-descriptiva dels recursos que s’han

desenvolupat a les administracions locals (creació dels gabinets, butlletins, altres

publicacions, a més de mitjans de comunicació radio i tv…)

Una segona part es refereix a una anàlisi dels continguts d’una mostra de 15 butlletins

municipals (1979-2001), que va servir per formular les hipòtesis que han orientat

altres treballs i concretament aquesta Tesina i Tesis posterior.

Una tercera part constitueix una anàlisi, en la mateixa línia però més qualitativa, d’una

mostra reduïda de 2 butlletins, que responen a dos models informatius clarament

5 Consultar el Decàleg: http://www.labcompublica.info/decaleg.htm

http://www.labcompublica.info/decaleg.htm

10

diferenciats pel que fa al model emprat, publicats a la primera dècada del XXI (anys

2005 i 2009). Els resultats d’aquesta anàlisi qualitativa, comparats amb els que vam

fer del període 1979-2001, són l’aportació d’aquesta Tesina.

Aquesta anàlisi serà de gran utilitat, per veure l’evolució dels continguts informatius, i

per definir les hipòtesis i metodologia que utilitzarem a la Tesi, per fer l’anàlisi dels

webs.

1.5 Objectius


Examinar quin enfocament s’ha fet als butlletins municipals dels actors polítics en un

sistema democràtic, tant dels representants polítics com de les ciutadanes i ciutadans

que participen, directa o indirectament a través del món associatiu o individualment.

D’aquesta manera ens proposem avaluar el tractament atorgat i per tant les

possibilitats que s’ha donat de que s’identifiquin en el marc del debat públic, als

següents actors,

a) els representants polítics escollits democràticament, que estan a l’equip de govern

b) els representants polítics escollits democràticament que estan a l’oposició

c) una ciutadania composada per dones i homes de diferents condicions socials i

orígens, que s’ha fet més i més plural

La Metodologia que apliquen ens ha de permetre saber qui elabora la informació,

sobre quins protagonistes se centra, quines activitats fan i en quins escenaris

les realitzen. El tractament dels protagonistes permet clarificar la mirada informativa

que projecta la publicació sobre la ciutadania, i de quina manera es dóna compte de

l’acció del govern i del compliment del programa electoral dels membres que integren

l’equip de govern o de l’oposició.

Considerem que l’enfocament i el tractament de la ciutadania, com a subjectes actius i

protagonistes del debat democràtic, pot col·laborar en l’assoliment de responsabilitats

individuals i col·lectives, o en sentit contrari, pot repercutir en conformar una societat

més desinformada… o que perdi l’interès i la possibilitat d’intervenir en els assumptes

públics.

11

Objectiu secundari Examinar específicament les formes de comunicació i periodisme de les

administracions per avaluar el què s’ha fet fins ara i com s’ha fet, si han col·laborat en

crear opinió pública, elements que ens han de servir per avançar propostes de millora

en la comunicació local, amb l’objectiu d’oferir a la ciutadania el dret a una informació

amb uns continguts clars i del seu interès.

1.6 Les preguntes de la recerca Aquesta recerca es proposa respondre a les següents preguntes, entre d’altres:

Què s’ha fet?

Quins recursos han utilitzat i com els han utilitzat?

Quina relació han tingut aquests recursos amb la participació ciutadana… i en què ha

participat la ciutadania, com i amb quines eines?

Com s’informa de la gestió de l’equip de govern?

La publicitat en els mitjans públics locals. Quin espai ocupa?

De quina manera s’utilitzen les xarxes socials per mantenir un contacte directe i

constant entre administració i administrats.

A través de quins canals i com s’interactua.

Concretament, els gabinets de premsa i comunicació, quin paper han jugat, com a

fonts d’informació d’altres mitjans i de la ciutadania?

1.7 Les hipòtesis

1a, Els recursos informatius que s’han desenvolupat des de les corporacions locals

(butlletins, primer en paper i posteriorment també en format digital, ràdios,

televisions, webs… gabinets de premsa i comunicació… ) es poden considerar

suficients per donar informació de la gestió dels govern, tant si els mitjans han estat

els tradicionals com en el procés d’incorporació dels formats digitals.

2a, L’anàlisi dels continguts posa de manifest que la utilització ha estat insuficient o

deficient;

- les actuacions de la gestió dels governs no s’han informat de forma

suficientment completa, transparent i àgil

- la ciutadania ha estat considerada, en un pla secundari, com a passiva

12

- els regidors i regidores tenen poca visibilitat i no s’afavoreix un acostament cap

a la ciutadania, tant si formen part dels governs i encara més si estan a

l’oposició

- els alcaldes tenen un protagonisme excessiu, en especial en les fotografies,

més “representatiu” i que aquest protagonisme no colaboraen la rendició de

comptes del que fan

- el foment de la identitat local és fa de manera no continuada

- la promoció i el foment de les activitats de la societat civil i de la vida

associativa essencialment es promou a partir de les agendes d’activitats

- el foment del debat públic per a la participació democràtica és un element

clarament insuficient

- L’opinió, les queixes ciutadanes i la resposta ràpida dels càrrecs electes

d’aquestes queixes i/o suggeriments és un aspecte poc desenvolupat.

13


2.1 El Marc de la Història de la Comunicació

2.2 La Metodologia

14


2.1 El Marc de la Història de la Comunicació El marc disciplinar en el qual se situa aquesta recerca és el de la Història de la

Comunicació, una disciplina jove com les Facultats de Ciències de la Comunicació en

les quals s’imparteix, que ha col·laborat a definir la catedràtica emèrita i directora

d’aquest treball de doctorat, Amparo Moreno Sardà, a partir dels anys vuitanta, amb

trets específics.

Moreno Sardà va participar, des dels anys 70, en la formulació de la Història de la

Comunicació i alhora, en la exploració d’una metodologia per comprendre com se

representen als periòdics les relacions socials entre diferents homes i dones6.

El punt de partida de la metodologia que seguim en aquesta Tesina va ser l’estudi que

va realitzar el curs 1972-1973 i va presentar com a Tesina de Grau a l’Escola Oficial de

Periodisme de Barcelona, en el qual se va centrar en els periòdics de successos que se

publicaven en aquell moment a Espanya: els dos setmanaris El Caso i Por qué, i la

revista mensual Crimen y Castigo. Va utilitzar la proposta que havia fet Jacques

Kayser en els anys cinquanta i seixanta sobre hemerografia comparada7. El seu

interès per aquest periodisme popular es va incrementar quan va estudiar més a fons

la Història del Periodisme per impartir aquesta assignatura a la Facultat de Ciències de

la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona. En aquest marc, va realitzar la

seva Tesina de Llicenciatura sobre La Historia de la prensa de sucesos en España, que

va presentar l’any 1975 a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de

Barcelona. En aquesta Tesina es va plantejar la necessitat de trobar eines amb les

quals treballar amb mostres amples, diverses i diacròniques, i va adaptar l’anàlisi

hemerogràfic de Kayser per fer una “radiografia històrica dels periòdics” a partir de

mostres diacròniques8. La proposta d’ampliar aquest estudi en la Tesi Doctoral la va

conduir a veure la necessitat d’automatitzar aquesta anàlisi hemerogràfica i a

endinsar-se en les possibilitats que oferia la informàtica. Aquestes possibilitats van

obligar-la a perfilar amb molta claredat les categories amb les quals organitzar les

dades de l’anàlisi. A finals del anys 70 va adaptar l’anàlisi hemerogràfic de Jacques

6 Una explicació de la trajectòria seguida per desenvolupar la proposta metodològica que hem

aplicat s’hi troba a Moreno Sardà, Amparo (1978), La mirada informativa, Barcelona: Bosch, p.

41 i ss. 7 Kayser, Jacques (19..), El diario francés, Barcelona, ATE.

15

Kayser per tal de poder fer un seguiment diacrònic automatitzat, però no es va sentir

satisfeta amb les categories amb les quals enregistrava les dades i va decidir aturar

aquesta recerca per clarificar el marc teòric de la Història de la Comunicació9. Diverses

recerques realitzades els anys 80 i 90, i les facilitats cada vegada més grans que

oferia la informàtica a partir del desenvolupament dels ordinadors personals, li van

permetre clarificar les categories de l’anàlisi i l’any 1998 va publicar aquesta proposta

metodològica en la seva obra La mirada informativa10.

En quant al marc teòric de la Història de la Comunicació, Moreno Sardà va adoptar un

enfocament diferenciat i complementari del que van desenvolupar altres autors a

partir dels anys seixanta, com ha explicat ella mateixa11. En interrogar-se per

l’absència de les dones en les explicacions de la Història i altres Ciències Humanes i

Socials que feien aportacions a la història de la Comunicació, i en plantejar-se la

necessitat d’incorporar-les per elaborar una explicació que fes visible el conjunt de

relacions socials, i tant en els àmbits privats com en els públics i en els marginals, en

els quals opera la cultura de masses i o que apareixen representants als mitjans de

comunicació de masses, va arribar a la conclusió que les dificultats amb les quals

ensopegava es derivaven del que va definir com l’ordre androcèntric del discurs

acadèmic. Provar la validesa d’aquesta hipòtesi va ser l’objecte de la seva Tesi

Doctoral que va llegir a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de

Barcelona l’any 1984, i d’altres recerques posteriors12.

En conseqüència, a diferència d’altres estudioses que en aquests anys es van orientar

vers els estudis de “gènere”, la crítica a l’ordre androcèntric del discurs acadèmic la va

portar a desenvolupar propostes didàctiques amb un enfocament que va definir com

“no-androcéntric”, que inclogués tant allò inclòs com allò exclòs habitualment als

8 Moreno Sardà, A (1998), op. cit., p. 49 i ss. 9 Moreno Sardà, A (1998), op. cit., p. 53-70. 10 Moreno Sardà, A (1998), op. cit., p. 70-127. 11 Moreno Sardà, A. (1992), Prólogo a l’edició espanyola de WILLIAMS, R. (ed.), Historia de la Comunicacion, Barcelona: Bosch; i (1997), Prólogo a l’edició espanyola de Crowler, D. y Heyer,

P. (ed.), La comunicación en la Historia. Tecnologia, Cultura y Sociedad, Barcelona: Bosch. 12 Moreno Sardà, A. (1984), Las raices históricas de la problemàtica actual de la comunicación social. Elementos para una Historia de la Comunicación Social no-androcéntrica. Tesi Doctoral, Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. Un resum d’aquesta Tesi s’hi troba a (1988), La otra ‘Política’ de Aristóteles. Cultura de Masas y divulgación del Arquetipo Viril, Barcelona: Icaria. Els resultats d’una recerca en la qual va aplicar la metodologia desenvolupada en aquesta Tesis a l’anàlisi de manuals d’Història de batxillerat es va publicar a

(1986), El Arquetipo Viril protagonista de la Historia. Ejercicios de Lectura no-androcéntrica, Barcelona, LaSal, Edicions de les Dones.

16

textos acadèmics, per tant, al conjunt de dones i homes situats en els diferents espais

socials, centrals i perifèrics13.

Aquest enfocament més ampli i complex va permetre abastar el conjunt de les

transformacions històriques vinculades al que s’anomena “cultura de masses” i

“societat xarxa”. I a la fi dels anys 90, a considerar que Internet constituïa una

metàfora i alhora una eina que facilitava mostrar les pervivències i els canvis, tant a

les xarxes personals que es teixeixen en la proximitat de cada localitat, com en les

trames històriques supralocals que estenen la xarxa de la globalització.

En aquest context, Moreno Sardà va participar en les recerques que estava

desenvolupant l’equip del Feminari Dones i Cultura de Masses de la Universitat

Autònoma de Barcelona sobre la representació de dones i homes a la premsa, des de

la transició democràtica14. La seva aportació va ser analitzar la representació de dones

i homes com a protagonistes als mitjans de comunicació públics d’àmbit local15, que

constitueix la base d’aquesta Tesina i del que ha de ser la meva Tesi Doctoral.

Aquestes recerques van conduir a validar la hipòtesi de que la premsa d’informació

general, i les publicacions municipals, ha marginat progressivament a dones i homes

com a protagonistes i subjectes actius de la democràcia, a mesura que han centrat la

seva atenció en les entitats, les institucions, les dades abstractes, les obres públiques,

els edificis, els objectes..., i per tant, s’ha deshumanitzat.

Aquesta diagnosi va conduir a veure la necessitat de formular propostes d’innovació

periodística, que considerin a les persones en el centre de les explicacions16.

13 Moreno Sardà, A. (2007), De qué hablamos cuando hablamos del hombre. Treinta años de crítica y alternativas al pensamiento androcéntrico, Barcelona: Icària. 14 El Feminari Dones i Cultura de Masses de la UAB, que va iniciar les seves activitats el 1986,

s’ha centrat en l’anàlisi de la representació de dones i homes als mitjans de comunicació des de la seva fundació. Des de finals del segle XX ha realitzat investigacions i Tesis doctorals, amb l’ajuda de projectes R+D+I finançats per el Instituto de la Mujer i per l'Institut Català de les

Dones, dirigits per la directora d’aquesta Tesina, que han posat a prova la metodologia de l’anàlisi hemerogràfic diacrònic automàtic. 15 Anàlisi de butlletins i webs municipals d’ajuntaments de Catalunya realitzat el curs 2000-2001 per Marta Corcoy, Mavi Carrasco, Isabel Gámez sota la direcció de Amparo Moreno Sardà

(http://www.labcompublica.info/corporacions.htm). 16 El primer treball en aquesta línia va ser la publicació, l’any 2007, d’una Guia per humanitzar la informació: Moreno Sardà, Amparo, Rovetto, Florencia, i Buitrago, Alfonso (2007), ¿De quién hablan las notícies? Guia para humanizar la información. Barcelona: Icària. L’any 2003 es va constituir el Laboratori de Comunicació Pública de la UAB (http://www.labcompublica.info), que ha desenvolupat cursos de formació i treballs d’assessorament a les corporacions municipals, i ha desenvolupat noves eines, com ara el prototipus infoparticip@ (http://www.infoparticipa.cat)

i el Manual de Periodisme per a la Ciutadania Plural, que se publicarà properament, amb el suport de l’Institut Català de les Dones.


http://www.infoparticipa.cat/

17

Amb aquesta Tesina i la Tesi Doctoral ens proposem aprofundir en el diagnòstic de

com se fa la informació periodística a les administracions públiques municipals, per

veure si la incorporació de les eines digitals ha millorat la informació que s’ofereixen o

fins a quin punt s’han reproduït unes rutines que se van anquilosar en les publicacions

en paper.

2.2 La metodologia La metodologia de treball emprada per realitzar l’anàlisi dels butlletins parteix de

l’adaptació de l’anàlisi hemerogràfic diacrònic automàtic proposat per Moreno Sardà

(1998, 167/188)17.

Amb l’aplicació d’aquesta metodologia ens plantegem respondre les següents

preguntes:

- Qui, quins o què apareix representat com a protagonista de les informacions?

- En quins escenaris i

- Quin tractament reben els diferents protagonistes?

És a dir qui enfoca, a qui enfoca, fent què, en quins escenaris i utilitzant

quantes fonts i quines fonts?

Les unitats d’anàlisi són totes les unitats comunicatives (UC) que apareixen en les

pàgines de cada butlletí municipal analitzat. Es procedeix a la construcció d’una base

de dades Excel amb una sèrie de variables que expliquem a continuació en les fitxes

de l’anàlisi; es fa la càrrega, el més literal possible, de les diferents UC que es deriven

de la lectura de totes les UC que trobem en les publicacions que formen part de la

Mostra.

Després es procedeix a l’agrupament per categories, fase prèvia a l’explotació de les

dades. Les diferents categories les hem construït a posteriori de la càrrega literal, ja

que així ens permet reflectir de manera més acurada la realitat que ofereix la

publicació.

Les dades apareixen presentades en taules amb els percentatges corresponents a

cada categoria, acompanyades del comentari o interpretació que se’n deriva. La resta

apareix tractada de forma qualitativa.

Es mostren els resultats de l’anàlisi elaborat l’any 2001 (Anàlisi 1) a partir de

l’aplicació d’aquesta metodologia i amb la mateixa metodologia presentem l’anàlisi

feta d’una mostra qualitativa de dues publicacions editades els anys 2005 i 2009

(Anàlisi 2).

17 Moreno Sardà, Amparo (1998). La Mirada Informativa, Bosch editorial, Barcelona

18

2.2.1 Les fitxes de l’anàlisi

El treball s’ha basat en l’elaboració de tres fitxes diferents.

Hem utilitzat el mateix model per analitzar la Anàlisi 1 i la Anàlisi 2.

Fitxa 1. Dades d’identificació de la publicació

Nom de la publicació, data primer número, periodicitat, tirada, cost, nom periodista

responsable, Consell d’administració, Consell de redacció, nom de l’alcalde o

alcaldessa, nom del partit polític que governa.

Fitxa 2. Dades generals de la publicació i de l’exemplar analitzat.

Núm. de l’exemplar. Mes. Any. Núm. de pàgines. Àrea de l’exemplar. Altura de

l’exemplar.

Fitxa 3. Dades sobre la representació que fa l’exemplar analitzat de la realitat

social a cadascuna de les unitats comunicatives (UC) a través de les següents

variables o característiques de cada unitat comunicativa:

- Tipus UC: Administrativa, Redaccional i Publicitària

- Subtipus UC: Administració, Informació, noticies. Informació, entrevista.

Informació, enquesta. Informació, agenda. Publicitat comercial. Publicitat institucional.

Opinió. Serveis.

- Autoria

- Secció

- Llengua

- Número de pàgina. Número de pàgina continua

- Superfície total de la unitat comunicativa

- Imatges: Quantitat d’imatges; superfície de la imatge i concepte dels

protagonistes que hi apareixen

- Àmbit d’actuació: Administració; publicitat; Societat; Medi Ambient/Sostenibilitat;

Ensenyament/Educació; Obres i Serveis/Territori; Història local;

Esports;Hisenda/Economia i finances; Promoció Econòmica/Ocupació/Comerç;

Seguretat viària/ciutadana; Benestar social; Serveis; Dones; Comunicació. Gent Gran.

Altres.

- Protagonistes de la unitat comunicativa: qui són, què fan i en quins escenaris.

Quins àmbits d’actuació es prioritzen.

- Observacions

19

Referent l’anàlisi 2 hem utilitzat les mateixes variables descrites per a l’anàlisi 1 però

hem considerat la necessitat d’incorporar uns camps que ens permeten enregistrar i

avaluar aspectes més qualitatius que ens ajuden a aprofundir sobre els continguts de

les informacions que apareixen en els butlletins municipals.

Es tracta de dos models comunicatius consolidats però totalment diferenciats.

Així hem incorporat les variables,

- Fonts informatives: quantes i tipus.

- Titulars de les informacions (entrada literal)

2.2.2 Definició terminològica

Administració. A l’apartat administració s’hi engloba la Capçalera, els crèdits, el

sumari i la Fe d’errades.

Altres Institucions Públiques. Organismes supramunicipals. Per. Exem. Generalitat

de Catalunya

Anuncis comercials. Espai publicitari

Anuncis institucionals. Informacions oficials, convocatòries, edictes, autopromoció

del Butlletí o de determinades seccions

Informació notícies. Notícies de caire informatiu.

Informació enquesta. Resultats d’enquestes fetes al municipi.

Informació entrevista. Entrevistes

Informació agenda. Agenda d’activitats municipals i/o ciutadanes

Opinió. Escrit de l’alcalde/essa. Editorial. Escrits dels diferents grups polítics amb

representació al Consistori. Apartat corresponent a les cartes dels lectors. Escrits de

les entitats del municipi. Escrits de la ciutadania

Serveis. Telèfons d’interès i Farmàcies.

Superfície. Entenem per superfície l’espai ocupat per les unitats comunicatives de

cada exemplar analitzat.

Tipus UC. S'engloba en aquest concepte, l'espai corresponent a les dades

administratives (administració), a la publicitat (Anuncis comercials i anuncis

institucionals) i a l'apartat redaccional (Informació notícies, informació entrevista,

informació agenda, opinió en els diversos vessants i serveis)

Subtipus UC. Aquest concepte compren les dades administratives, les publicitàries i

les redaccionals amb les subdivisions que hem explicat anteriorment referides a

l’apartat publicitari i redaccional.

Organitzacions societat civil. Entitats del municipi

Institucions públiques locals. Delegacions o administracions no municipals del

municipi. P. Exem. Àrea bàsica de salut

20

Serveis d’institucions públiques. Dependències municipals o extra municipals

P.exem. OMIC, Servei de Català, Biblioteques...

Tècnics i professionals. Treballadors o bé càrrecs tècnics de l’ajuntament.

Professionals convidats per l'Ajuntament a realitzar qualsevol activitat, per exemple

artistes, escriptors...

Societat. Dins dels àmbits d’actuació, la denominació de societat inclou activitats

relacionades amb la cultura, la joventut, les festes i tradicions, el turisme i la

participació ciutadana.

UC. Unitat comunicativa. La superfície que ocupa cada informació, cada inserció

publicitària i les dades tècniques que conformen les tres grans àrees de la publicació:

redaccional, publicitària i administrativa.

21

3 LA INVESTIGACIÓ:

3.1 Context històric

3.2 Univers, Mostra

3.3 Resultats de l’anàlisi dels butlletins municipals

3.3.1 Resultats de l’anàlisi 1: (1979-2001)

3.3.2 Resultats de l’anàlisi 2: (1979-2009

22

3 LA INVESTIGACIÓ: 3.1 Context històric

La comunicació pública és actualment, a part d’una exigència legal, un instrument

necessari per a una bona acció de Govern. Fernando Sabés18 defineix la comunicació

en les administracions locals com una eina de treball, un instrument bàsic de relació i

d’opinió pública. Gestionar la comunicació política no ha de significar comunicació

partidista sinó informació i comunicació al servei ciutadà per informar de la gestió i de

l’acció de govern. Sense oblidar la funció que els correspon de fomentar la participació

i l’opinió en les decisions públiques i la confiança en les institucions. (pp.14-25)

L’abril de 1979 se celebren a l’estat espanyol les primeres eleccions municipals

democràtiques després de la dictadura. La preocupació per informar era present en els

primers governs municipals.

A partir de 1980, els Ajuntaments catalans van començar a prendre consciència que

els grans Mitjans de Comunicació abandonaven cada cop més la informació local amb

el supòsit que el que passava a les diverses localitats catalanes només interessava a la

globalitat dels seus lectors i lectores quan els successos prenien un caire extraordinari.

Aquesta realitat, junt amb la conscienciació per part dels Governs municipals que era

necessari contribuir a la creació d’un espai informatiu local o comarcal com una eina

útil per a la participació ciutadana i la consolidació de la democràcia, van propiciar la

posada en marxa de les emissores de ràdio locals i posteriorment de les televisions.

Des de llavors fins ara, les polítiques de comunicació governamentals han sofert una

important evolució no sempre estudiada ni avaluada de manera suficient.

La manca d’una anàlisi de conjunt i amb perspectiva històrica dificulta avaluar la

important tasca comunicativa que s’ha realitzat en aquest període de democràcia

local, destriar els encerts i els errors, i definir les línies estratègiques que cal

desenvolupar en el futur.

3.1.1 Marc legal

Informar des de les administracions al nostre país està regulat per l’actual marc legal.

La Constitució Espanyola de 1978 en l’article 20 reconeix el dret “A expressar i

difondre lliurament pensaments i idees i optimitzar mitjançant la paraula, l’escrit o

qualsevol altre mitjà de reproducció...”. La llei regularà l’organització i el control

18

Sabés, Fernando; Verón, José Juan. (2008) La gestión de la información en la administración

local. Comunicación Social. Ediciones y publicaciones.

23

parlamentari dels mitjans de comunicació social que depenen de l’Estat o de qualsevol

ens públic… Aquest dret, però, es torna un deure, ja en l’àmbit local, quan llegim

l’article 69 de la Llei Reguladora de les Bases de Règim Local 7/1985, on s’afirma que

“Les corporacions locals facilitaran la més àmplia informació sobre la seva activitat i la

participació de tots els ciutadans en la vida local”. Aquesta mateixa llei en el seu

article 70bis expressa que els municipis “hauran d’impulsar la utilització interactiva de

les tecnologies de la informació i la comunicació per facilitar la participació i la

comunicació amb els veïns”. En el mateix context la Llei Municipal i de Règim Local de

Catalunya 8/1987 de 15 d’abril, expressa en l’article 140 que “Les corporacions

determinaran els mitjans necessaris per donar publicitat als acords adoptats per la

corporació (...) a fi de garantir el dret dels ciutadans a la més àmplia informació sobre

les activitats de l’ens local”.

Aquesta regulació legal va propiciar a casa nostra i en el cas concret de les

administracions que, a partir de la dècada dels 80 amb la democràcia en fase de

consolidació, ajuntaments i administracions posessin en marxa estructures

organitzatives (gabinets de premsa) i mitjans de comunicació de titularitat pública en

diversos formats i periodicitats per informar i donar serveis a la ciutadania així com

crear espais propis d’identitat local.

3.1.2 El caràcter de la informació local

Just als inicis de la nova etapa democràtica, el 1979 es va celebrar al Marroc la IX

Conferénce Mondiale Intercommunale sur L'Information dans la Cité. Les

conclusions d’aquesta conferència feien referència, en l’apartat sobre el caràcter de la

informació local, als següents conceptes:

No hi ha democràcia sense informació ascendent i descendent que afavoreixi la

confrontació i el diàleg entre els ciutadans i els electes locals.

La informació local ha de ser una informació pràctica, una informació sobre

l'esdeveniment, una informació sobre els documents d’interès públic del municipi.

La informació local no ha de ser només la dels ciutadans. També ha de ser la dels

electes sobre les necessitats i les reivindicacions dels ciutadans.

La informació local s’ha de presentar en un llenguatge accessible a tots. S’ha de

contrastar, perquè sigui complerta i significativa.

Malgrat el temps transcorregut des d’aquesta conferència, les conclusions són avui en

dia totalment vàlides i en molts casos, com mostrem en aquesta recerca estan per

aplicar.

24

3.1.3 La ciutadania plural

La transformació a tots nivells que s’ha produït en aquestes dècades en els pobles i

ciutats de Catalunya, i la configuració d’una ciutadania cada vegada més preparada

constitueixen un repte pels poders públics locals en el moment d’exercir la seva

responsabilitat de facilitar puntualment tota la informació més àmplia sobre la seva

activitat, la gestió, l’acció i l’execució del programa de govern. Alhora també pel

foment de la participació dels ciutadans i les ciutadanes en la vida social i en les grans

decisions dels governs locals (democràcia participativa). Acostar la classe política a la

ciutadania, evitar la desafecció política i prestigiar les institucions és cabdal per

enfortir el sistema democràtic.

3.1.4 Les tecnologies i els nous reptes

Al segle XXI aquestes administracions s’estan adaptant als nous reptes que plantegen

les tecnologies de la informació que modifiquen d’una manera vertiginosa els sistemes

tradicionals d’informar, si bé els conceptes sobre de què i com s’ha d’informar no han

canviat. Han canviat les eines i els models, és a dir s’han obert noves possibilitats de

gestionar la informació de les administracions al servei de la ciutadania: de la e-

administració al e-periodisme. L’e-periodisme ha de ser una eina que faciliti la

participació ciutadana efectiva en el seguiment i l’avaluació de l’acció de govern i de

les polítiques públiques, a favor d’una ciutadania plural i ben informada.

25

3.2 Univers, Mostra L’Univers de la recerca són els 947 ajuntaments catalans

L’anàlisi de la nostra Mostra està formada per les publicacions municipals editades en

format paper dels 15 ajuntaments que relacionem a la següent pàgina (Taula: Relació

dels municipis que formen part de l’estudi)

D’aquesta Mostra hem fet dos tipus d’anàlisi: anàlisi 1, que abasta els butlletins

municipals dels 15 ajuntaments del període 1979 – 2001. I anàlisi 2, que amplia el

període i els camps de dos municipis que formen part dels 15, als anys 2005 i 2009.

Agrupant els dos casos l’anàlisi comprèn 30 anys de periodisme local públic a

Catalunya: de 1979 a 2009.

2. Municipis seleccionats per a l’anàlisi

Hem seleccionat la següent mostra de mitjans de comunicació municipals catalans en

funció dels següents criteris:

Nombre d’habitants i territorialitat: una representació d’ajuntaments petits,

mitjans i grans de tot Catalunya.

Àmplia representació política: alcaldies que reflecteixin tot el ventall polític, tenint

en compte els municipis en els quals al llarg del període analitzat s' hi ha produït

canvis polítics destacats i els casos en què no s’hi ha produït cap canvi.

Característiques específiques de cada publicació, periodicitat, si incorpora

publicitat comercial o no, anys d’existència, sistemes d’organització i de

funcionament...

Període seleccionat

Donat que l’estudi comprèn un període històric bastant ample en el qual s’hi ha

produït molts canvis polítics i socials, hem seleccionat per a la anàlisi 1 una mostra de

publicacions centrada en 2 anys de la dècada dels vuitanta, 2 anys de la dècada dels

noranta i el primer semestre de l’any 2001.

I els mesos que formen part de l’anàlisi d’aquests anys varien en funció de les

periodicitats i de les dates de creació dels butlletins municipals segons cada

corporació. En els casos en què el butlletí s’edita amb una periodicitat estable i

mensual, hem basat l’anàlisi en els butlletins corresponents als mesos de març. En la

26

resta de casos en què no hi ha una periodicitat concreta i estable, hem analitzat un

butlletí de cada any.

Els mesos concrets els detallem en la presentació de resultats de cada butlletí a

l’apartat Mostra.

I pel període de l’anàlisi 2 hem seleccionat el mes de novembre dels anys 2005 i 2009.

Relació dels municipis que formen part de l’estudi

Municipi Comarca Període Habitants

analitzat (2011)19

Banyoles Pla de l’Estany 1979-2001 19.159

Castellar del Vallès Vallès Occidental 1979-2001 23.238

Centelles Osona 1979-2001 7.360

Cerdanyola del Vallès Vallès Occidental 1979-2001 58.247

Esparreguera Baix Llobregat 1979-2001 21.986

Martorell Baix Llobregat 1979-2001 27.457

Mollerussa Pla d’Urgell 1979-2001 14.705

Montcada i Reixac Vallès Occidental 1979-2009 34.232

El Prat de Llobregat Baix Llobregat 1979-2009 63.499

Ripollet Vallès Occidental 1979-2001 37.348

Sant Boi de Llobregat Baix Llobregat 1979-2001 82.860

Santa Coloma de Gramenet Barcelonès 1979-2001 120.824

Santa Perpètua de Mogoda Vallès Occidental 1979-2001 25.331

Tarragona Tarragonès 1979-2001 134.085

Tortosa Baix Ebre 1979-2001 34.432

A més d’aquestes poblacions també hem consultat altres publicacions municipals

catalanes que han despertat el nostre interès, però que per volum i limitacions

tècniques no especifiquem en aquesta investigació. Es tracta dels següents municipis:

L'Hospitalet de Llobregat. Esplugues de Llobregat. Molins de Rei.

Badalona. Castellcir. Mollet del Vallès

Sant Cugat del Vallès. Sabadell. Lleida. Torà.

Ripoll. Santa Cristina d'Aro. Tossa de Mar.

19 Font: Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT). http://www.idescat.cat/

http://www.idescat.cat/

27

3.3 Resultats de l’anàlisi dels Butlletins Municipals 3.3.1 Anàlisi 1: anàlisi històric i descriptiu dels butlletins en paper de 13 Ajuntaments catalans

3.3.1.1 BANYOLES

1. DADES DEL MUNICIPI

Comarca: Pla de l'Estany Província: Girona

Habitants: 15.084 (2001) – 19.159 (2011) 20

2. MITJANS DE COMUNICACIÓ MUNICIPAL

El Pregoner El número 1 es va editar el maig de 2001. Anteriorment, l'any 2000 s'editava

L'Ajuntament informa del qual s'en varen fer 4 números. El mes de setembre-octubre s'ha editat el número 3. Periodicitat: Bimensual

Tiratge actual: 5.000 exemplars Distribució: Gratuïta a tota la població.

Ràdio Banyoles. 107.3 FM. Emet des de l'any 1991.

Pàgina web. En preparació per a l'any 2002

3. ORGANIGRAMA DE FUNCIONAMENT I FORMA DE GESTIÓ any 2001 La corporació municipal disposa d’un servei municipal de premsa independent a disposició de totes les regidories.

Cap de premsa o periodista responsable: Mª Rosa Collell i Riera Grup polític i/o coalició que va posar en marxa la Ràdio municipal: Plataforma progressista

Alcalde que va endegar la Ràdio Municipal: Joan Solanas i Figueras Grup polític i/o coalició que governa avui: Esquerra Republicana de

Catalunya (ERC) en coalició amb Unió Democràtica de Catalunya (UDC) Alcalde actual: Pere Bosch i Cuenca (ERC)

MOSTRA Donat que en aquest municipi s'ha creat el butlletí municipal en la legislatura

(1999-2003), hem analitzat un únic número que correspon al mes de juny de 2001.



28

4. CARACTERÍSTIQUES DEL BUTLLETÍ

4.1 Registre d’identificació de l’exemplar analitzat

Nom de la publicació: El Pregoner Format: 21 x 26,5 cms

Nombre de pàgines: 20 pàgines Total d'unitats comunicatives analitzades de la Mostra: 48 Llengua: 100% català

4.2 Resultats de l’anàlisi

Superfície que ocupen les diferents unitats comunicatives

TIPUS UC

Administrativa 2,0%

Publicitària 10,1%

Redaccional 87,8%

Total 100,0%

La part més gran de la superfície total de la publicació l'ocupa l'àrea

redaccional amb un 87,8% mentre que la publicitat representa un 10%.

SUBTIPUS UC

Administració 2,0%

Publicitat comercial 10,1%

Informació. Notícies 71,7%

Informació. Entrevista 6,1%

Informació. Enquesta 1,3%

Opinió signada 7,3%

Serveis 1,5%

Total 100,0%

Al desglossar l'àrea redaccional, veiem amb més detall les diferents categories

i l'espai que ocupen. Així les notícies representen un 71% del total, l'espai destinat a entrevistes un 6% i l'enquesta un 1%. És important l'espai que

ocupa l'opinió amb un 7%.

Autoria de les diferents unitats comunicatives

AUTORIA

Administració 2,0%

Publicitat 10,1%

Ajuntament 4,4%

Alcalde 3,2%

Organitzacions societat civil 2,7%

Serveis 1,5%

Regidor/a 1,3%

No consta 74,6%

Total 100,0%

29

AUTORIA SUBTIPUS UC Total

Administració

Publicitat comercial

Informació. Notícies

Informació. Entrevista

Informació. Enquesta

Opinió signada

Serveis

Administració 100,0% 2,0%

Publicitat 100,0% 10,1%

Ajuntament 4,4%

Alcalde 3,2%

Org. Soc. civil 2,7%

Serveis 100,0% 1,5%

Regidor/a 100,0% 1,3%

No consta 74,6%

Total 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Les informacions no van signades, excepció dels escrits d'opinió fets per l'alcalde, els regidors/es i les organitzacions de la societat civil que, tal com

veiem ocupen un 7% del total de la publicació.

A quina pàgina apareixen els diferents subtipus d'unitats

comunicatives

N° PÀGINA SUBTIPUS UC Total

Administració



Informació. Entrevista

Informació. Enquesta

Opinió signada

Serveis

Portada 12,3% 6,2% 4,7%

Parell 87,7% 53,0% 43,2% 62,2% 35,1% 43,2%

Imparell 47,0% 44,8% 100,0% 100,0% 37,8% 47,0%

Contraportada 5,8% 64,9% 5,1%

Total 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Les entrevistes i l’enquesta les trobem només a les pàgines imparelles, al

mateix que succeeix amb la publicitat. Les diferents notícies es distribueixen equitativament a les diferents pàgines interiors, mentre que l’opinió de

l’alcalde, regidors/es... està majoritàriament a les pàgines parells. Àmbits de referència de les diferents informacions

ÀMBITS D'ACTUACIÓ

Administració 2,0%

Publicitat 10,1%

Societat 34,5%

Medi ambient 14,4%

Obres i serveis 12,2%

Ensenyament 6,0%

Història local 4,2%

Esports 4,1%

Hisenda 3,7%

Promoció econòmica / Ocupació 3,2%

Seguretat viària / ciutadana 2,7%

Serveis 1,5%

Comunicació 1,4%

Total 100,0%

30

El gruix de les informacions el trobem en el bloc anomenat Societat que inclou cultura, festes, joventut, seguit pel de medi ambient i obres i serveis, amb

més del 60% No hi ha cap informació referida a serveis socials, sanitat, acords de ple municipal, acords de la comissió de govern, promoció econòmica,

solidaritat/immigració...,i la història local ocupa un 2%, si bé és positiu ja que apareix a la contraportada.

Quins són els protagonistes de les diferents informacions

PROTAGONISTA de la INFORMACIÓ

Administració 2,0%

Publicitat 10,1%

Ajuntament 56,2%

Regidories i Patronats 8,8%

Opinió 6,8%

Regidors/es 6,6%

Ciutadania 4,2%


Serveis 1,5%

Total 100,0%

L'Ajuntament és el protagonista de les diferents informacions en més del 50%.

Si a aquesta dada hi sumem les diverses regidories i els regidors/es que són protagonistes directes de les notícies en més d’un 15%, ens situem en un 70% d’espai ocupat pel consistori i els seus representants. L’alcalde no apareix en

cap informació com a protagonista d’alguna activitat. Les diferents organitzacions de la societat civil del municipi i la ciutadania

ocupen un espai no massa rellevant del 8%. Aquestes dades mostren que hi ha molta informació municipal i poca ciutadana.

Quins són els protagonistes de les diferents imatges

PROTAGONISTA IMATGE

Administració 2,0

Publicitat 10,1

Edificis i paisatge 13,1

Ciutadania 4,4

Regidors/es 1,1

Objecte 0,8

Alcalde/ssa 0,0

Sense imatge 68,3

Total 100

En el conjunt del butlletí veiem que predominen les fotografies d’edificis i paisatge seguides de la ciutadania i els regidors/es i que sense imatge hi ha un 68% d’unitats. L’alcalde tampoc apareix en les imatges.

31

Quines accions realitzen els principals protagonistes de les informacions

Si analitzem el text i els titulars, constatem que l'Ajuntament i les diferents regidories el que fan és explicar d’una manera asèptica les activitats i la gestió

que porten a terme dia a dia: L'Ajuntament podrà tramitar les denúncies per alcoholèmies. L'Ajuntament va tenir al 2000 un superàvit... Accions ja fetes: L'Ajuntament ha realitzat un inventari... També hi trobem accions de gestió

davant altres institucions: L'Ajuntament demana a la Generalitat...L'Ajuntament vol dinamitzar...

Quan els protagonistes són els regidors/es, en general expliquen, a través d’entrevistes o destacats de la notícia, que fan per executar el programa de

govern i demanen la col·laboració ciutadana: Volem que els ciutadans ens facin arribar les seves opinions... Les i els joves banyolins han d’impulsar el

canvi social.

Quan els protagonistes són les diferents organitzacions de la societat civil, organitzen activitats o bé celebren algun esdeveniment: L'Associació juvenil Ei gent! celebra aquest any el seu desè aniversari.

Com a conclusió podem dir que els protagonistes institucionals (Ajuntament,

regidories...), gestionen, administren, demanen més per al municipi, dinamitzen, comencen obres... accions totes elles presentades en positiu i de millora del municipi.

5. CONSIDERACIONS FINALS De la lectura analítica de la publicació, podem dir que:

La maquetació és molt correcte, tant pel que fa al disseny gràfic, la

resolució de les imatges com la impressió.

Els titulars i la forma de redactar els textos és clara i entenedora. Per

exemple: L’ajuntament podrà tramitar les denúncies per alcoholèmies. Banyoles té 19 m2 d’espais verds per habitant. Volem que els ciutadans ens facin arribar les seves opinions i les seves queixes.

És destacable l’espai destinat a l’opinió, encara que només de l’equip

de govern i d’alguna entitat del municipi, però no de la ciutadania si bé es fan invitacions a la participació d’aquesta i per tant, podem deduir que s’anirà fomentant aquest apartat, donat que el butlletí és

nou i ha de consolidar el seu model informatiu.

Volem esmentar com una dada interessant La frase: es tracta d’un breu comentari, acompanyat d’una fotografia, sobre el que diu un regidor/a i que pretén resumir d’una manera destacada una acció o

una opinió referent al tema que es tracta en aquella pàgina. És un recurs gràfic que ajuda a la lectura del text en la seva globalitat

32

Contingut de les informacions. Les diferents notícies no estan contrastades. Reflecteixen la gestió i el punt de vista de l’equip de govern sense que trobem en cap cas el

posicionament dels grups polítics que estan a l’oposició o dels socis del govern. Tampoc hem vist que es faci un seguiment informatiu dels

acords del Ple municipal ni de la Comissió de Govern.

3.3.1.2 Castellar del Vallès 1. DADES DEL MUNICIPI

Comarca: Vallès Occidental

Província: Barcelona Habitants: 18.350 (2001) – 23.238 (2011)21


Casa de la Vila, Butlletí d’informació municipal S’edita des de finals de l’any 1987. El setembre 2001 s’ha editat el número

125 Periodicitat: Mensual Tiratge actual: 7.000 exemplars

Distribució: Gratuïta a tota la població. Bústia a bústia Ràdio Castellar. 90.1 FM. Emet des de l’any 1981

Pàgina web: www.ajcastellar.es. Des de l’any 1997

3 ORGANIGRAMA DE FUNCIONAMENT I FORMA DE GESTIÓ any 2001

En els seus inicis la realització es feia des de la regidoria de Cultura i Joventut. A partir de 1995 la coordinació de la publicació va a càrrec de la regidoria de Ràdio, Premsa i Publicacions i més recentment s’ha creat l'Àrea de

Comunicació municipal Cap de premsa o periodista responsable: Àlex Portolés Da Silva, des de

1994. Grup polític i/o coalició que va endegar la publicació: Convergència i Unió (CiU)

Alcalde que va endegar la publicació: Albert Antonell i Ribatallada Grup polític i/o coalició que governa avui: Convergència i Unió (CiU)

Alcalde actual: Lluís M. Corominas i Díaz (CiU) MOSTRA

Donat que la publicació s’edita des de l’any 1987, hem basat l’anàlisi en 3 butlletins dels mesos de març dels anys 1991, 1995 i 2000.



33


4.1 Registre d’identificació dels exemplars analitzats Nom de la publicació: Casa de la Vila

Els anys 1991 i 1995 el nom era Casa de la Vila, butlletí d’informació municipal i a partir de l’any 1998, coincidint amb el número 100 s’ha iniciat una nova

etapa passant a denominar-se Casa de la Vila. Format: 21 x 28 cms Nombre de pàgines: S’evoluciona de les 8 pàgines de l’any 1991 a les 12 de

l’any 1995 fins a les 32 de l’any 2000. Total d’unitats comunicatives analitzades de la Mostra: 86

Llengua: Català 100% a partir dels anys 90.

4.2 Resultats de l'anàlisi Superfície que ocupen les diferents unitats comunicatives Tipus UC

TIPUS UC

Administrativa 2,9%

Publicitària 1,7%

Redaccional 95,3%

Total 100%

Tipus UC segons any publicació

TIPUS UC ANY PUBLICACIÓ Total

1991 1995 2000

Administrativa 3,1% 4,0% 1,5% 2,9%

Publicitària 2,8% 1,7% 0,4% 1,7%

Redaccional 94,1% 94,3% 98,1% 95,3%

Total 100% 100% 100% 100%

Subtipus UC

SUBTIPUS UC

Administració 2,9%

Publicitat institucional 1,7%




Opinió. Editorial 0,7%

Serveis 2,5%

Total 100%

Subtipus UC segons any publicació

SUBTIPUS UC ANY PUBLICACIÓ Total 1991 1995 2000

Administració 3,1% 4,0% 1,5% 2,9%

Publicitat institucional 2,8% 1,7% 0,4% 1,7%

Informació. Notícies 85,3% 85,3% 76,4% 82,7%

Informació. Entrevista 9,6% 2,8%

Opinió signada 5,7% 8,3% 6,0% 6,6%

Opinió. Editorial 2,4% 0,7%

Serveis 3,1% 0,7% 3,7% 2,5%

Total 100% 100 % 10% 100%

34

Tal com veiem el butlletí evoluciona amb més espai dedicat a la informació en detriment de l’administració i la publicitat institucional. L’opinió signada, que

correspon als escrits dels grups polítics, baixa una mica i s’incorpora a finals dels anys 90 l’editorial signada per l’alcalde. Com a dada interessant assenyalar la incorporació de les entrevistes a

regidors/es.

Qui ostenta l’autoria segons l’any de publicació

AUTORIA ANY PUBLICACIÓ Total

1991 1995 2000

Administració 3,1% 4,0% 1,5% 2,9%


Serveis 3,1% 0,7% 3,7% 2,5%

Grups amb representació política 5,7% 8,3% 6,0% 6,6%

Regidor/a 0,7% 0,2%

Ciutadania 0,8% 0,2%

Alcalde/ssa 2,4% 0,7%

Tècnics i professionals 53,2% 20,2%

No consta 32,1% 85,3% 84,5% 64,9%

Total 100% 100% 100% 100%

La referència a l’autoria és escassa al llarg del període, excepció puntual de l’any 1991 amb la signatura d’informacions per part de tècnics i professionals.

Els grups amb representació política es mantenen més o menys estables i l’alcalde s’incorpora el darrer període amb la signatura de l’editorial.

Evolució de la superfície de les diferents àrees en funció de la

quantitat de pàgines

QUANTITAT PÀGINES

SUBTIPUS UC Total

Administració Public. instituc.

Info. Notícies

Info. Entrevista

Opinió signada

Opinió. Editorial

Serveis

8 pàgines 40,2% 61,6% 39,1% 32,7% 46,6% 37,9%

12 pàgines 44,7% 31,7% 33,4% 40,4% 8,8% 32,4%

32 pàgines 15,1% 6,7% 27,5% 100% 26,9% 100% 44,6% 29,7%

Total 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%

Les notícies i l’opinió signada redueixen lleument la superfície ocupada per la

incorporació de l’entrevista i l’editorial.

A quina pàgina apareixen els diferents subtipus d’unitats

comunicatives


Administració

Public. instituc.

Info. Notícies

Info. Entrevista

Opinió signada

Opinió. Editorial

Serveis

Portada 65,0% 6,5% 7,3%

Parell 35,0% 93,3% 42,5% 33,3% 53,9% 53,4% 43,6%

Imparell 6,7% 40,5% 66,7% 46,1% 100% 46,6% 40,4%

Contraportada 10,6% 8,7%

Total 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%

35

El conjunt d’unitats comunicatives es distribueixen equitativament a les pàgines interiors. En el cas de la publicitat institucional, les opinions signades i

els serveis, es concentren en major mesura a les pàgines pars, mentre que les entrevistes les trobem majoritàriament a les imparells.

Àmbits d’actuació de les diferents informacions segons l’any de la publicació

ÀMBITS D’ACTUACIÓ ANY PUBLICACIÓ Total

1991 1995 2000

Administració 3,1% 4,0% 1,5% 2,9%


Obres i serveis 55,9% 7,9% 23,8%

Societat 18,7% 23,7% 29,6% 23,6%

Medi ambient 19,1% 8,5% 8,7%

Ensenyament 17,4% 6,1% 7,4%

Esports 13,2% 4,1% 6,3%

Agenda 3,2% 9,3% 3,1% 5,1%

Promoció econòmica / Ocupació 15,7% 4,6%

Història local 9,3% 3,0%

Serveis 3,1% 0,7% 3,7% 2,5%

Solidaritat / Immigració 7,7% 2,3%

Salut pública 0,8% 6,6% 2,2%

Comerç / Consum 2,1% 3,1% 1,6%

Política no municipal 5,0% 1,5%

Política municipal 1,5% 0,4%

Dona 1,5% 0,4%

Serveis socials 1,0% 0,3%

Gent gran 0,8% 0,2%

Seguretat viària / ciutadana 0,7% 0,2%

Hisenda 0,4% 0,1%

Diversos 3,2% 0,9%

Total 100% 100% 100% 100%

Destaca la forta davallada de les informacions referides a obres i serveis que han passat d’ocupar més de la meitat del butlletí l’any 1991 a desaparèixer en el número de l’any 2000. En canvi es mantenen sempre estables les notícies

de Societat, amb un lleuger increment a partir de 1995. Assenyalar com a fet positiu la diversitat d’àmbits que s’incorporen al 2000, fet que denota més

atenció informativa als diferents sectors socials, excepció de la història local que caldria fomentar-la.

Quins són els protagonistes de les diferents informacions segons l’any de la publicació

PROTAGONISTA DE LA INFORMACIÓ ANY PUBLICACIÓ Total

1991 1995 2000

Administració 3,1% 4,0% 1,5% 2,9%


Ajuntament 33,1% 18,7% 16,3%

Ajuntament i Organitzacions societat civil 3,2% 18,3% 8,7% 13,6%

Ajuntament i altres institucions públiques 2,5% 0,7%

Ajuntament i empresa 1,5% 0,4%

Organitzacions societat civil 9,4% 7,2% 5,2%

36

Opinió 5,7% 8,3% 8,4% 7,3%


Regidors/es 11,2% 3,3%

Regidories i Patronats 63,1% 0,8% 9,4% 27,0%

Serveis d'institucions públiques 5,5% 6,1% 3,9%

Serveis 3,1% 0,7% 3,7% 2,5%

Altres institucions públiques 7,3% 2,2%

Municipi 9,3% 3,0%

Ple Municipal 3,2% 0,9%


Autoritats fora municipi 5,0% 6,3% 3,5%

No consta 3,4% 1,3%

Total 100% 100% 100% 100%

Al llarg del temps, apareixen més protagonistes de les diferents notícies, a

l’igual que succeeix amb els àmbits d’actuació, fet que denota més diversitat i més cobertura informativa. Destaca la presència dels regidors/es com a

protagonistes en diferents informacions a partir del 2000 en detriment de l’alcalde que només apareix en dues informacions acompanyat d’autoritats de fora del municipi i signant l’editorial. Assenyalar el poc protagonisme que té la

ciutadania en les diverses informacions. L’opinió es manté estable, representada pels escrits dels grups polítics, l’editorial signada per l’alcalde i la

bústia amb cartes de la ciutadania.

Quins són els protagonistes de les imatges

PROTAGONISTA IMATGE

Administració 2,9

Publicitat 1,7


Ciutadania 2,0

Objecte 1,3

Alcalde/ssa amb autoritats 0,9

Regidors/es 0,8

Alcalde/ssa 0,5

Alcalde/ssa amb ciutadania 0,3

Grups amb representació política 0,0

Sense imatge 83,3

Total 100

En el conjunt dels butlletins analitzats veiem que predominen les fotografies sobre edificis i paisatge i de la ciutadania. L’alcalde i els regidors tenen un

protagonisme menor. El 83% de les informacions no van acompanyades d’imatges. Els edificis i paisatge i els objectes són les imatges predominants

amb un 7%.

37


De l’anàlisi d’aquesta variable constatem que l'Ajuntament i les regidories quan són protagonistes d’una informació les accions se centren en, començar

gestions, fer balanç, organitzar, aportar diners, informar: La conselleria d’esports s’ha centrat en l’elaboració d’un pla general d’equipaments..(1991)

L’àrea de medi ambient tanca les sessions del debat 2000. L’antic Ajuntament s’ha convertit en el Casal d'Entitats (1995) L'Ajuntament va aportar l’any

passat 4,5 milions al Fons Català de Cooperació. Benestar Social promou un mes de març dedicat a la dona (2000)

Les organitzacions de la societat civil, organitzen activitats i estrenen local cedit per l'Ajuntament: L'Ajuntament cedeix l’antic edifici municipal a les

catorze entitats del municipi.(1995) L'Asac celebra el XXIII Aplec. El Ball de Gitanes prepara el Guinness El Col·lectiu per la Pau i la Solidaritat celebrarà aquest mes de març la Setmana dels Drets i les Cultures (2000). L'Agenda

mensual d’activitats, inclou també les organitzades per les entitats. No és destacable la presència de la ciutadania en els butlletins analitzats

excepció d’alguna notícia que trobem a l’any 2000 sobre diversos cursos i activitats de caire formatiu. El municipi apareix com a protagonista d’algunes informacions l’any 2000:

Castellar del Vallès, seu de les XIX Jornades Sanitàries del Vallès. Castellar ja disposa d’un Servei d'Atenció Domiciliària (SAD) Castellar acomiada el 1999

amb prop de 90 aturats menys que l’any anterior. Quan apareix l’alcalde, ho fa fent homenatges a personatges rellevants:

Homenatge a Manuel Carrasco i Formiguera (1995) o bé inaugurant equipaments o activitats sempre acompanyat d’autoritats de fora del municipi

(Consellers de la Generalitat): Duran Lleida va inaugurar el nou centre de serveis per a empreses. Peu de foto: Duran i Corominas van descobrir una placa. Castellar va acollir una jornada formativa.. Peu de foto: L’alcalde...i la

consellera d'Ensenyament, Carme Laura Gil (2000)

Assenyalar que s’incorpora a partir de l’any 2000 la presència dels regidors/es a través d’una entrevista en profunditat sobre la seva gestió a la Corporació.

5. CONSIDERACIONS FINALS

De la lectura analítica de la publicació, podem dir que:

Any rere any la publicació ha millorat el seu disseny i maquetació, introduint el color a partir del número 100 l’any 1998.

Els titulars són clars: La plaça de Catalunya s’inaugurarà el proper 8

d’abril. L’habitatge centra les consultes de l'OMIC durant el curs 1999...

38

L’opinió dels grups polítics es manté estable al llarg del període analitzat a través de les columnes d’opinió amb els corresponents logotips de cada partit i/o coalició i l’editorial, signada per l’alcalde.

L'Agenda d’activitats mensual inclou informació municipal i ciutadana.

Les informacions de les activitats o accions provinents de les Organitzacions de la Societat Civil estan ben resoltes; en el darrer

període reproduint els seus logotips.

No trobem reportatges o monogràfics en els quals es pugui tractar amb més profunditat algun tema, reflectint diversos punts de vista. Positiva la incorporació de les entrevistes a regidors/es.

Contingut de les informacions. Les diferents notícies no estan contrastades. Reflecteixen la gestió i el

punt de vista de l’equip de govern sense que trobem en cap cas el posicionament dels socis del govern ni de l’oposició. Assenyalar, però,

que les informacions estan ben estructurades amb dades facilitades per regidors/es o tècnics, que apareixen citats amb els seus noms. No hi ha ni els acords del Ple Municipal ni de la Comissió de Govern.

3.3.1.3 Centelles 1. DADES DEL MUNICIPI

Comarca: Osona Província: Barcelona Habitants: 5.793 (2001) – 7.360 (2011)22


Informació municipal. Ajuntament de Centelles El número 1 es va editar el juliol de 1995. La publicació es reprodueix

íntegrament a la revista El Portal. El mes de setembre 2001 s’ha publicat el número 74 Periodicitat: Mensual

Tiratge actual: 500 exemplars Distribució: Gratuïta. Per correu a persones que han manifestat l'interès en

rebre la publicació a casa i a diversos establiments del municipi.

Pàgina web: En preparació per a l’any 2002 3. ORGANIGRAMA DE FUNCIONAMENT I FORMA DE GESTIÓ any 2001

Dependència de l’alcaldia



39

Cap de premsa o periodista responsable: No n’hi ha Grup polític i/o coalició que va endegar la publicació: Partit dels

Socialistes de Catalunya (PSC) Alcalde que va endegar la publicació: Miquel Arisa i Coma Grup polític i/o coalició que governa avui: Partit dels Socialistes de

Catalunya (PSC) Alcalde actual: Miquel Arisa i Coma (PSC)

MOSTRA Donat que la publicació s’edita des de l’any 1995, hem basat l’anàlisi en 2

butlletins, corresponents als mesos de juliol de 1995 i març de 2001

CARACTERÍSTIQUES DEL BUTLLETÍ

4.1 Registre d’identificació dels exemplars analitzats

Nom de la publicació: Informació municipal. Ajuntament de Centelles.

Format: 21 x 29,7 cms. Nombre de pàgines: 4 pàgines

Total d’unitats comunicatives analitzades de la Mostra: 16 Llengua: Català 100%

4.2 Resultats de l’anàlisi Superfície que ocupen les diferents unitats comunicatives Tipus UC

TIPUS UC

Administrativa 4,3%

Publicitària 5,4%

Redaccional 90,3%

Total 100%



1995 2001

Administrativa 5,1% 3,6% 4,3%

Publicitària 9,7% 1,3% 5,4%

Redaccional 85,2% 95,1% 90,3%

Total 100% 100% 100%

Subtipus UC

SUBTIPUS UC

Administració 4,3%



Serveis 1,5%

Total 100%

40

Subtipus UC segons any publicació SUBTIPUS UC ANY PUBLICACIÓ Total

1995 2001

Administració 5,1% 3,6% 4,3%

Publicitat institucional 9,7% 1,3% 5,4%

Informació. Notícies 82,2% 95,1% 88,9%

Serveis 3,0% 1,5%

Total 100 % 100% 100%

Les diferents informacions són clarament les majoritàries en la superfície ocupada (més d’un 90% l’any 2001), per una reducció de la publicitat

institucional. Qui ostenta l’autoria segons l’any de publicació


1995 2001



Serveis 3,0% 1,5%


No consta 82,2% 84,7% 83,5%

Total 100% 100% 100%

En el conjunt de la publicació és important el 10% que ocupa la informació

signada per tècnics i professionals de la Corporació.

A quina pàgina apareixen els diferents subtipus d’unitats comunicatives


Administració Publicitat institucional Info. Notícies Serveis

Portada 100% 25,0% 26,5%

Parell 27,9% 24,7%

Imparell 27,4% 24,3%

Contraportada 100% 19,8% 100% 24,4%

Total 100% 100% 100% 100% 100%

Les diferents informacions apareixen distribuïdes equitativament a les diferents pàgines. Els serveis i la publicitat institucional, sempre estan a la

contraportada.



1995 2001



Hisenda 14,6% 50,3% 33,0%

Política municipal 57,3% 27,9%

Societat 14.0% 7,2%

Medi ambient 11,7% 6,0%

41

Gent gran 10,4% 5,4%

Agenda 10,3% 5,0%

Esports 8,6% 4,4%

Serveis 3,0% 1,5%

Total 100% 100% 100%

En aquesta publicació no hi ha una gran varietat d’àmbits, doncs domina l’any 1995 política municipal, ja que es dóna compte del nou Consistori sorgit de les

eleccions i a l’any 2001 domina amb claredat Hisenda, perquè s’explica gràficament a les pàgines interiors la distribució del pressupost municipal

2001. No hi ha cap informació sobre Obres i serveis. Interessant la secció adreçada als joves a la contraportada de l’any 2001, en canvi ha desaparegut l'Agenda.

Quins són els protagonistes de les diferents informacions segons l’any

de la publicació


1995 2001



Ajuntament 81,1% 41,7%

Ajuntament i Organitzacions societat civil 10,3% 5,0%

Serveis d’institucions públiques 14,0% 7,2%

Serveis 3,0% 1,5%

Ple Municipal 14,6% 7,1%


Alcalde/ssa amb autoritats 33,2% 16,1%

Total 100% 100% 100%

L'Ajuntament és el protagonista pràcticament exclusiu l’any 2001 amb un 81% mentre que el 1995 el protagonisme està en l’alcalde, els regidors/es i el Ple

municipal. Tots els protagonistes són municipals, la ciutadania no hi apareix.

Quins són els protagonistes de les imatges

PROTAGONISTA IMATGE

Administració 4,3

Publicitat 5,4



Sense imatge 78,0

Total 100

Del conjunt dels butlletins analitzats veiem que el protagonisme està en les

fotografies d’edificis i paisatge (8%) seguit de l’alcalde i la corporació. El gruix de les informacions es presenten sense una imatge que les il·lustri (78%).

42


De l’anàlisi d’aquesta variable constatem que l'Ajuntament i les regidories quan són protagonistes d’una informació les accions se centren en, informar

de les activitats realitzades: Nou rocòdrom i neteja de diversos torrents. Pressupost any 2001. Ajuntament de Centelles. Els serveis socials d’atenció

primària informen que...

L’alcalde i els regidors/es són els protagonistes exclusius a l’any 1995: El senyor alcalde, Miquel Arisa, declara oberta vàlidament la 1ª sessió del nou consistori. Tota la informació de la composició del nou Consistori.


La maquetació i el disseny és correcte, a una tinta. La publicació es

distribueix junt amb la revista d’informació ciutadana: El Portal de Centelles.

Els titulars i la forma de redactar són clars: Nou rocòdrom i neteja de diversos torrents (2001). Composició Ajuntament (1995).

Els grups polítics no tenen el seu espai d’opinió ni tampoc l’alcalde. No hi trobem cap espai destinat a l’opinió de la ciutadania.

No hi hem trobat cap reportatge o entrevista que reflecteixi amb més

profunditat el desenvolupament d’un tema en concret. L'Agenda d’activitats municipals i ciutadanes veiem que a l’exemplar analitzat de l’any 2001 no s’ha publicat.

Contingut de les informacions.

Les diferents notícies no estan contrastades. Reflecteixen la gestió i el punt de vista de l’equip de govern sense que trobem en cap cas el posicionament dels grups polítics que estan a l’oposició. No s’informa

dels acords del Ple Municipal ni de la Comissió de Govern.

43

3.3.1.4 Cerdanyola del Vallès


Comarca: Vallès Occidental Província: Barcelona

Habitants: 52.778 (2001) – 58.247 (2011)23


Riu Sec. Butlletí d’informació municipal

Data sortida publicació: El número 1 es va editar el febrer de 1981. A finals

dels anys 80 s’incorpora d’en mica en mica el color i es modifica el disseny. El febrer del 2000 han arribat al número 200 i el setembre 2001 s’ha editat el número 217

Periodicitat: Mensual Tiratge actual: 18.500 exemplars

Distribució: Gratuïta a tota la població. Bústia a bústia

Cerdanyola Cultura. Revista de caire cultural. Primer número: gener

2000.

Cerdanyola Ràdio.105.3 FM. Emet des de l’any 1983. Pàgina web: www.cerdanyola.org., creada l’any 1999

3. ORGANIGRAMA DE FUNCIONAMENT I FORMA DE GESTIÓ Any 2001

El Servei de Mitjans de Comunicació comprèn Premsa i Comunicació i

Cerdanyola Ràdio, i funciona sota la dependència del Tinent d’alcalde de Serveis Generals i de l'Alcaldia. Cap de premsa o periodista responsable: J.M. Cortada i Miró (Xane)

Grup polític i/o coalició que va endegar la publicació: Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC)

Alcalde que va endegar la publicació: Celestino Sánchez i González Grup polític i/o coalició que governa avui: Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC)

Alcaldessa actual: Cristina Real i Masdeu (PSC)

MOSTRA La publicació va néixer l’any 1981, i l’anàlisi s’ha basat en un total de 4

butlletins corresponents als mesos de març dels anys 1981, 1991, 1995 i febrer 2000 (núm. 200).



44


4.1 Registre d’identificació dels exemplars analitzats Nom de la publicació: Riu Sec. Butlletí d’informació municipal Format: 21 x 29,7 cms

Nombre de pàgines:20 pàgines l’any 1981 i 32 la resta. Total d’unitats comunicatives analitzades de la Mostra: 205

4.2 Resultats de l’anàlisi Superfície que ocupen les diferents unitats comunicatives

Tipus UC

TIPUS UC

Administrativa 2,4%

Publicitària 13,7%

Redaccional 83,9%

Total 100%

Tipus UC segons any publicació TIPUS UC ANY PUBLICACIÓ Total

1981 1991 1995 2000

Administrativa 3,1% 1,7% 2,5% 2,1% 2,4%

Publicitària 0,2% 17,9% 12,5% 25,7% 13,7%

Redaccional 96,7% 80,4% 85,0% 72,1% 83,9%

Total 100% 100% 100% 100% 100%

Subtipus UC SUBTIPUS UC

Administració 2,4%


Publicitat institucional ,5%




Opinió. Cartes 2,0%


Serveis 3,3%

Total 100%


1981 1991 1995 2000

Administració 3,1% 1,7% 2,5% 2,1% 2,4%

Publicitat comercial 0,2% 16,0% 12,5% 25,7% 13,2%

Publicitat institucional 1,9% ,5%

Informació. Notícies 79,4% 70,8% 76,7% 61,7% 72,3%


Opinió signada 7,2% 1,7% 2,4%

Opinió. Cartes 3,4% 2,1% 2,4% 2,0%

Opinió. Editorial 4,0% 3,1% 3,1% 3,2% 3,4%

Serveis 2,6% 2,7% 2,7% 5,0% 3,3%

Total 100% 100% 100 % 100% 100%

45

Es constata al llarg de la seva història l’augment de la publicitat comercial, ja que era pràcticament inexistent l’any 1981 i als anys 90 s’incorpora amb força

fins arribar a ocupar actualment un 25% de la superfície. Es destacable la disminució a l’any 2000 de l’opinió signada i de les cartes dels lectors, sense que això afavoreixi l’espai destinat a les notícies, que també s’ha reduït, sinó

a la publicitat que és el doble des de l’any 1995 i els serveis.



1981 1991 1995 2000

Administració 3,1% 1,7% 2,5% 2,1% 2,4%

Publicitat 0,2% 17,9% 12,5% 25,7% 13,2%

Periodista 17,1% 5,5% 6,7% 7,1%

Serveis 2,6% 2,7% 2,7% 5,0% 3,3%

Regidor/a 1,9% 0,5% 0,6%

Ciutadania 2,1% 1,8% 1,4%



Tècnics i professionals 5,1% 1,7% 5,2% 11,7% 5,9%


Serveis d’institucions 0,6% 4,2% 0,8% 1,3%

No pertinent 4,0% 3,1% 3,1% 3,2% 3,4%

No consta 79,4% 48,9% 58,6% 41,3% 57,7%

Total 100% 100% 100% 100% 100,0%

Amb el pas del temps l’autoria he anat disminuint excepció de l’any 2000 (núm.200) que s’han incrementat considerablement les informacions signades

per tècnics i professionals, passant d’un 5 a un 11%. L'alcalde/ssa des de l’any 1981 no signa cap escrit.



Administració

Publicit. comerc.

Publicit. Instituc.

Informac. Notícies

Informac. Entrevista

Opinió signada

Opinió. Cartes

Opinió. Editorial

Serveis

Portada 33,6% 68,2% 5,2% 4,6%

Parell 66,4% 28,8% 49,6% 100% 76,3% 60,3% 45,9%

Imparell 44,6% 21,1% 45,2% 23,7% 53,1% 100% 39,7% 45,0%

Contraportada 26,6% 10,7% 46,9% 4,5%

Total 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%

El conjunt de les diferents unitats comunicatives es distribueix equitativament a les pàgines interiors. Pel que fa a la publicitat comercial, més de la meitat

s’ubica a les pàgines imparells i a la contraportada i la resta a les parells.

46

Evolució de la llengua segons l’any de la publicació i els tipus d’unitats comunicatives

ANY

PUBLICACIÓ LLENGUA

TIPUS UC Total

Administració Publicitat Redaccional

1981 Bilingüe 12,4% 12,0%

Castellà 21,4% 100% 78,4% 76,7%

Català 78,6% 9,2% 11,3%

Total 100% 100% 100% 100%

1991 Bilingüe 3,8% 3,1%

Castellà 52,6% 43,1% 44,1%

Català 100% 47,4% 53,1% 52,9%

Total 100% 100% 100% 100%

1995 Bilingüe 3,7% 3,1%

Castellà 76,7% 29,1% 34,3%

Català 100% 23,3% 67,2% 62,6%

Total 100% 100% 100% 100,0%

2000 Bilingüe 4,5% 3,2%

Castellà 72,4% 9,3% 25,4%

Català 100% 27,6% 86,2% 71,4%

Total 100% 100% 100% 100%

La utilització del català s’ha normalitzat en el temps fins arribar a ser

majoritària actualment. L’àrea redaccional ha avançat any rere any a favor del català mentre que la publicitària conserva encara una forta presència del

castellà(72%). Les informacions que es mantenen en castellà són especialment de l’àmbit d’esports.



1981 1991 1995 2000

Administració 3,1% 1,7% 2,5% 2,1% 2,4%

Publicitat 0,2% 17,9% 12,5% 25,7% 13,2%

Societat 20,7% 17,2% 24,6% 17,6% 20,0%

Política municipal 61,8% 0,5% 17,1%

Història local 11,8% 11,5% 5,4% 6,9%

Comunicació 3,9% 1,7% 19,0% 6,0%

Esports 4,9% 9,5% 8,9% 5,6%

Obres i serveis 1,7% 7,0% 7,0% 4,9% 5,0%

Medi ambient 13,1% 6,1% 4,6%

Serveis 2,6% 2,7% 2,7% 5,0% 3,3%

Agenda 3,2% 3,3% 1,6%


Ensenyament 1,7% 3,3% 0,6% 1,3%


Comerç / Consum 4,4% 1,1%

Salut pública 4,3% 1,0%

Promoció econòmica / Ocupació 3,2% 0,6% 0,9%

Dona 1,5% 0,4%


Hisenda 0,8% 0,2%

Gent gran 1,4% 1,6% 0,7%


Diversos 11,9% 7,6% 1,5% 5,1%

Total 100% 100% 100% 100% 100%

47

Veiem una gran varietat d’àmbits, amb un predomini sempre bastant estable de la Societat (Cultura, festes...) i Obres i serveis que ha anat perdent

protagonisme al llarg del temps. Positiva la presència constant que presenten els esports. Destacar les poques informacions que trobem sobre Hisenda, Solidaritat, Promoció econòmica, Serveis socials... i la disminució de la

superfície destinada a la Història local. L’any 2000 apareixen per primera vegada informacions referents a la celebració del Dia de la Dona, fet que

coincideix amb la legislatura en la qual governa una alcaldessa. Quins són els protagonistes de les diferents informacions segons l’any

de la publicació


1981 1991 1995 2000

Administració 3,1% 1,7% 2,5% 2,1% 2,4%

Publicitat 0,2% 17,9% 12,5% 25,7% 13,7%

Ajuntament 31,7% 11,0% 6,4% 9,8% 15,3%


Ajuntament i altres institucions públiques 2,3% 2,9% 1,3%

Organitzacions societat civil 7,9% 15,9% 8,8% 7,8%

Opinió 14,6% 6,9% 5,5% 3,2% 7,8%

Ciutadania 8,3% 15,2% 5,0% 6,9%

Regidories i Patronats 1,9% 1,2% 0,7%

Serveis d’institucions públiques 1,7% 7,1% 3,4% 3,0%

Serveis 2,6% 2,7% 2,7% 5,0% 3,3%

Altres institucions públiques 3,0% 2,3% 1,3%

Municipi 11,1% 11,8% 11,5% 5,4% 10,0%

Ple Municipal 33,8% 13,4% 5,5% 13,8%

Alcalde/ssa 2,8% 4,4% 1,8%


Alcalde/ssa i empresa 3,2% 0,8%


Comissió de Govern 3,0% 2,1% 1,5% 1,6%

Autoritats fora municipi 1,6% 0,4%

Empresa 2,0% 0,5%

Altres 0,6% 10,4% 2,7%

Total 100% 100% 100% 100% 100%

Al llarg de la mostra s’aprecia una disminució d’informacions procedents del

Ple Municipal. L'Ajuntament també ha anat disminuint col·locant-se al voltant del 10% a l’igual que les activitats organitzades per les entitats, en solitari o conjuntament amb l'Ajuntament. Els regidors/es no apareixen com a

protagonistes principals de quasi cap informació i l’alcaldessa la trobem en un discret 4% l’any 2000. A partir de l’any 1995 en general tots els protagonistes

han perdut espai a favor de la publicitat que passa del 12 al 25%.

48


PROTAGONISTA IMATGE

Administració 2,4

Publicitat 13,7


Ciutadania 3,1

Objecte 2,6



Alcalde/ssa 0,1

Tècnics i professionals 0,1

Autoritats fora municipi 0,1

Sense imatge 72,8

Total 100

En el conjunt dels butlletins analitzats veiem que predominen els edificis i paisatge (5%) seguit de la ciutadania (3%). Assenyalar el poc protagonisme

de l’alcalde/ssa, regidors/es i autoritats. El 73% de les informacions van sempre una imatge.


De l’anàlisi d’aquesta variable constatem que l'Ajuntament i les regidories quan són protagonistes d’una informació les accions se centren en: convocar

activitats, fer balanç, planificar, millorar, potenciar, canvia circulació de carrers... Balanç d’un any: L'Ajuntament té la seva opinió sobre el compliment

del Programa i aquí us en donem unes dades... aquesta creiem que és l’obligació d’un butlletí municipal (1981). El Ayuntamiento declara en secuestro la concesión del servicio de recogida de basuras (1991) El

Ayuntamiento ha dado luz verde definitiva (1995) L'Ajuntament decidit a potenciar el comerç local (2000).

Pel que fa a les Organitzacions de la Societat Civil les seves accions es mouen a l’entorn d’organitzar, celebrar, convocar, explicar, premiar, renovar,

reclamar: L’escola Sant Martí reclama millores (1995) El C.F.Serragalliners y la Damm han firmado un convenio...La peña de pesca de Cerdanyola

celebró...(1995) L'AV Serragalliners fa arribar els diners del concert pro-Bòsnia (1995) Premio para el Club de Judo Cerdanyola (2000) La Colla de Gitanes ha fet lliurament de la panera...(2000) Nova junta al Club d'Avis de Serraparera

(1991) Agenda cultural a tots els butlletins

De tota la mostra analitzada hem trobat a l’alcalde/ssa com a protagonista principal d’accions d’informar a la població sobre gestions o actuacions fetes o

presidir actes en aquests titulars: Celestino Sánchez...hago saber...(1981) L'alcalde de Cerdanyola, en qualitat de president...(1991) Cristina Real vol una transformació de la ciutat.(titular). L’alcaldessa ha adreçat una carta a tots els

veïns de Bellaterra...(2000).

49

En les poques ocasions en què trobem com a protagonistes Altres institucions públiques i autoritats de fora del municipi, les accions són: Finalitzar,

organitzar, inaugurar: Pujol visita l’escola d’hostaleria de la UAB. Inauguració oficial del nou Centre de Salut Mental (1995) Las obras de la primera fase que realiza la Generalitat (1991). En general aquests protagonistes no consten en

el titular.

Referent als diferents Serveis de les institucions, les seves accions es basen essencialment en donar consells, fer recomanacions, organitzar, finalitzar: L'Omic presenta balanç de les consultes del 99 (2000) Recomanacions sobre la

prevenció de malalties transmissibles a l’escola (1995)

Quan la ciutadania és protagonista d’una notícia, les accions principalment en passat, se centren en: han assistit, han participat, reben homenatge, han estat ferits: Cerdanyola i els cerdanyolencs no van voler deixar passar

l’oportunitat de celebrar el Carnaval (1991), Xènia Lòpez, subcampeona local de España Junior de natación (1995). Més de 3000 persones visiten l’exposició

El món de les masies del Vallès (1995) Marina Benet va resultar guanyadora del premi del cartell anunciador Dia Internacional de les Dones (2000) Santiago Bayo una promesa feta realitat. (Entrevista a un esportista. Any

2000)

En aquesta publicació sí hem trobat les informacions dels diferents acords del Ple Municipal, amb el resum de les intervencions del portaveus dels grups polítics. Les principals accions dels acords del Ple són: El catastro se convirtió

en protagonista de una sesión maratoniana. (1991) Constituido formalmente el Consell Municipal d'Esports. El Pleno aprobó un convenio con la UAB para la

retirada de vehículos. Por unanimidad se aprueba una moción, presentada por el PP, de condena del asesinato de Gregorio Ordóñez (1995)

En la majoria de notícies en les que s’informa de temes relacionats amb obres i serveis, el protagonista queda poc definit, sobretot en el titular: Enllesteixen

les obres de la plaça de Santa Anna (1995). Adaptació de la línia Papiol-Mollet per a viatgers (2000). Se ultiman las obras del acceso Norte (1991)



La maquetació, el disseny i la resolució de les fotografies ha anat evolucionant i transformant-se al llarg del temps, fins arribar a imprimir-se a tot color i amb qualitat.

Els titulars són correctes però poc engrescadors i atractius:

Enllesteixen les obres..(1995). Campeonatos deportivos escolares. Estudio sobre el control de ruidos(1991). A partir de l'any 2000 s’observa més concreció: Cristina Real vol una transformació de la

ciutat. El riu Sec comença a canviar d’aspecte

50

L’opinió no és molt abundant; a partir de l’any 2000 només hi trobem l’editorial ja que han desaparegut les cartes de la ciutadania. Els grups polítics no apareixen com a protagonistes directes en cap informació

però en canvi si queden reflectits els seus posicionaments en la crònica del Ple Municipal.

Es publiquen poques entrevistes i reportatges o monogràfics en els quals es pugui tractar amb més profunditat algun tema, reflectint

diversos punts de vista. Molt interessant el col·leccionable d’història local. Es publica l’agenda de les activitats culturals del municipi.

Contingut de les informacions. Les diferents notícies estan contrastades. Es realitza la crònica

periodística del Ple municipal, amb un resum de les intervencions de cada grup polític i amb el resultat de les corresponents votacions.

També es fa un resum dels acords de la Comissió de Govern. Les diferents informacions estan ben estructurades des del punt de vista periodístic i cada fotografia porta el corresponent peu de foto.

3.3.1.5 Esparreguera 1. DADES DEL MUNICIPI

Comarca: Baix Llobregat


4 MITJANS DE COMUNICACIÓ MUNICIPAL La Vila, revista d’informació municipal

El número 1 va sortir el juliol de 2000. El juliol 2001 s’ha editat el número 3. Periodicitat: Semestral

Tiratge actual: 7.000 exemplars Distribució: Gratuïta a tota la població. Bústia a bústia

Ràdio Esparreguera. 89.4 FM. Emet des de l’any 1980.

5 ORGANIGRAMA DE FUNCIONAMENT I FORMA DE GESTIÓ Any 2001

El setembre 2001 s’ha creat el Consell Municipal de Comunicació, organisme de participació ciutadana, integrat per representants del moviment veïnal,

esportiu, cultural, partits polítics i professionals del periodisme. Cap de premsa o periodista responsable: no n’hi ha. Director Ràdio:

Gabriel Pérez Grup polític i/o coalició que va endegar la publicació: Entesa de Progrés



51

Alcalde que va endegar la publicació: Xavier Sitjà i Poch Grup polític i/o coalició que governa avui: Entesa de Progrés

Alcalde actual: Xavier Sitjà i Poch (Entesa de Progrés)

MOSTRA La publicació s’ha començat a editar l’any 2000 i hem analitzat el núm.1 corresponent al mes de juliol



Nom de la publicació: La Vila, revista d’informació municipal.

Format: 21 x 23,5 cms Nombre de pàgines: 16 pàgines

Total d’unitats comunicatives analitzades de la Mostra: 38 Llengua: Català 100%

4.2 Resultats de l’anàlisi Superfície que ocupen les diferents unitats comunicatives Tipus UC TIPUS UC

Administrativa 2,1%

Redaccional 97,9%

Total 100%


Administració 2,1%




Serveis 2,8%

Total 100%

Les tres quartes parts de la superfície del butlletí està destinada a les notícies, si bé és important l’espai ocupat per l’opinió signada (14,3%)

Autoria de les diferents unitats comunicatives

AUTORIA

Administració 2,1%

Serveis 2,8%

Grups amb representació política 10,2%

Alcalde/ssa 4,2%

No consta 80,8%

Total 100%

52

La referència a l’autoria és escassa. Només hi trobem les signatures dels escrits d’opinió dels grups polítics i de l’alcalde.



Administració Info. Notícies Info. Enquesta Opinió signada Serveis

Portada 100% 7,7% 7,8%

Parell 42,7% 70,9% 41,8%

Imparell 49,6% 29,1% 100% 43,7%

Contraportada 100% 6,7%

Total 100% 100% 100% 100% 100% 100%

Les diferents informacions es distribueixen equitativament a l'interior del

butlletí. Assenyalar que l’opinió signada es concentra majoritàriament a les pàgines parells i l’enquesta a la contraportada.

Àmbits d’actuació de les diferents informacions

ÀMBITS D’ACTUACIÓ

Administració 2,1%


Societat 21,9%

Política municipal 8,0%

Medi ambient 5,2%

Comunicació 4,9%

Salut pública 4,7%

Ensenyament 3,9%

Transports 3,7%

Solidaritat / Immigració 3,1%

Serveis 2,8%

Gent gran 2,1%


Esports 1,9%

Total 100%

Destaca amb més d’un 30% l’espai ocupat per Obres i serveis. Seguit de Societat amb un 21%. La resta es distribueix entre diferents àmbits, amb una certa representativitat i pluralitat, amb mancances com per exemple la

Història local.


PROTAGONISTA INFORMACIÓ

Administració 2,1%

Ajuntament 29,7%

Ajuntament i Organitzacions societat civil 6,1%

Ajuntament i altres institucions públiques 4,0%


Opinió 14,3%

Ciutadania 10,6%

Serveis d’institucions públiques 1,8%

Serveis 2,8%

53

Altres institucions públiques 2,1%

Municipi 18,1%

Ple Municipal 2,6%

No consta 2,6%

Total 100,0%

Els dos protagonistes principals de les informacions són l'Ajuntament i el Municipi. No apareix ni l’alcalde ni els regidors/es en cap notícia. Tampoc els

grups polítics. Les Organitzacions de la Societat Civil ocupen un discret 3% i la ciutadania un 10%.

Quins són els protagonistes de les diferents imatges PROTAGONISTA IMATGE

Administració 2,1


Ciutadania 3,8

Objecte 2,3

Alcalde/ssa 0,5


Sense imatge 67,9

Total 100

Edificis i paisatge predominen amb un alt percentatge (23%), seguit a molta distància de la ciutadania (4%). Un 68% d’informacions es presenten sense

imatge.

Quines accions realitzen els diferents protagonistes de les informacions

De l’anàlisi d’aquesta variable constatem que l'Ajuntament i les diferents regidories centren les seves accions en finalitzar, començar, fomentar,

convocar, suspendre llicències: L'Ajuntament ha suspès l’atorgament de llicències urbanístiques al bosc... L'Ajuntament realitza enguany tot un seguit

d’actuacions a diferents barris... L'Ajuntament ha elaborat una ordenança de tinença d’animals de companyia...L'Ajuntament d'Esparreguera vol posar en marxa...L'Ajuntament d'Esparreguera està enllestint...

Pel que fa a les organitzacions de la Societat Civil, essencialment organitzen

activitats: El CE Esparreguera va organitzar...1ª Fira d’entitats d'Esparreguera. Primavera't 2000, campanya organitzada per la publicació777 i la Unió de

Botiguers... Quan es fa referència al municipi, aquest es recupera d’un malson (Aiguats

mes de juny 2000). La vila d'Esparreguera estrenarà el nou servei de Bus Urbà.

La ciutadania participa d’activitats i és enquestada: L’opinió de la Vila. Quants ants fa que viu a Esparreguera?. Què li sembla la vila d'Esparreguera? Què li

agradaria millorar?

54


La maquetació i el disseny és correcte, a tot color.

Els titulars i la forma de redactar és entenedora, però amb poca

capacitat de motivar i engrescar: L'Ajuntament vol preservar Can Roca. L’estassada de Can Rial. L'Ajuntament destina el O,7. La transparència i participació: una eina de treball. Els colors de la

infància.

Els grups polítics tenen el seu espai d’opinió i l’alcalde també. No hi

trobem cap espai destinat a l’opinió de la ciutadania.


profunditat el desenvolupament d’un tema en concret, ni l'Agenda d’activitats municipals i ciutadanes. L’enquesta a persones del municipi sobre qüestions locals atorga a la

publicació un to popular.


Les diferents notícies no estan contrastades. Reflecteixen la gestió i el punt de vista de l’equip de govern sense que trobem en cap cas el posicionament dels grups polítics que estan a l’oposició. S’informa de

molts projectes de futur. No s’informa dels acords del Ple Municipal ni de la Comissió de Govern.

3.3.1.6 Martorell 1. DADES DEL MUNICIPI Comarca: Baix Llobregat



Butlletí d'Informació Municipal. El número 1 es va editar el mes de desembre de 1979. Al llarg de la seva

història ha canviat de nom: Martorell Butlletí d'Informació Municipal l’any 1981. L’any 1991 s’anomena Informació Municipal i Butlletí d'Informació Municipal l’any 2000, amb un disseny renovat. Els mesos de juliol-agost 2001

s’ha editat el número 86. Periodicitat: Bimensual



55


Ràdio Martorell-emissora municipal. 100.3 FM. Es va inaugurar el 26

d’abril de 1981.

Pàgina web: www.ajmartorell.org. Creada l’any 1996


Patronat Municipal de Mitjans de Comunicació. El Consell d'Administració correspon a la Junta Rectora del Patronat. Cap de premsa o periodista responsable: F. Xavier Borràs i Santafé. Fins

1987 la coordinació anava a càrrec de Carmen Fernández Grup polític i/o coalició que va endegar la publicació: Partit dels

Socialistes de Catalunya (PSC) Alcalde que va endegar la publicació: Martín Flores i Sáez Grup polític i/o coalició que governa avui: Convergència i Unió (CiU)

Alcalde actual: Salvador Esteve i Figueras (CiU)

MOSTRA Donat que la publicació s’edita des de l’any 1979, hem basat l’anàlisi en cinc

butlletins corresponents als mesos de març dels anys 1981, 1987, 1991, 1995 i 2001.



Nom de la publicació: Butlletí d'Informació Municipal. L’any 1981 s’anomena Martorell, butlletí d’informació municipal. L’any 1991, Informació Municipal i a partir de l’any 2000, Butlletí d’informació Municipal.

Format: 21 x 29,7 cms Nombre de pàgines: 1981: 20 pàgines. 1987: 24 pàgines.1991: 16 pàgines.

1995: 20 pàgines. 2001: 12 pàgines. Total d’unitats comunicatives analitzades de la Mostra: 171


Superfície que ocupen les diferents unitats comunicatives Tipus UC TIPUS UC

Administrativa 2,9%

Publicitària 5,1%

Redaccional 91,9%

Total 100%

56


1981 1987 1991 1995 2001

Administrativa 0,8% 3,1% 3,6% 2,2% 5,3% 2,9%


Redaccional 99,2% 80,9% 96,4% 97,8% 83,6% 91,9%

Total 100% 100% 100% 100% 100% 100%


Administració 2,9%


Publicitat institucional ,0%





Serveis 2,8%

Total 100%


1981 1987 1991 1995 2001

Administració 0,8% 3,1% 3,6% 2,2% 5,3% 2,9%

Publicitat comercial 15,9% 11,0% 5,1%

Publicitat institucional 0,2% ,0%

Informació. Notícies 88,9% 54,6% 83,9% 92,6% 80,6% 80,8%


Opinió signada 7,5% 4,8% 5,0% 3,1% 4,1%

Opinió. Editorial 2,7% 3,0% 1,1%

Serveis 2,9% 4,4% 4,8% 2,3% 2,8%

Total 100% 100% 100% 100 % 100% 100%

Als anys 90 s’aprecia una lleu disminució de l’espai dedicat a les informacions per la incorporació de la publicitat comercial, en una proporció petita (11%).



1981 1987 1991 1995 2001

Administració 0,8% 3,1% 3,6% 2,2% 5,3% 2,9%

Publicitat 16,0% 11,0% 5,1%

Serveis 2,9% 4,4% 4,8% 2,3% 2,8%

Grups amb representació política 5,1% 5,0% 2,1%


Alcalde/ssa 4,8% 3,1% 1,5%

Tècnics i professionals 7,1% 3,3% 2,1%

No pertinent 2,7% 3,0% 1,1%

No consta 81,7% 68,4% 83,9% 92,6% 80,6% 81,8%

Total 100% 100% 100% 100% 100% 100%

La referència a l’autoria és molt escassa en els butlletins analitzats. Els grups

polítics apareixen els anys 1981 i 1991 amb escrits d’opinió sense que aquestes informacions s’hagin mantingut. L’alcalde el 1987 signa l’editorial i

en el darrer període trobem regularment un escrit d’opinió signat per l’alcalde.

57

Evolució de la superfície de les diferents àrees en funció de la quantitat de pàgines

QUANTITAT PÀGINES

SUBTIPUS UC Total

Administració

Public. comerc.

Public. instituc.

Info. Notícies

Info. Entrevista

Opinió signada

Opinió. Editorial

Serveis

12 pàgines 36,8% 43,9% 20,3% 15,2% 32,7% 20,3%

16 pàgines 23,1% 19,9% 23,6% 45,6% 19,1%

20 pàgines 21,2% 47,6% 39,9% 54,4% 39,1% 42,5%

24 pàgines 18,9% 56,1% 100% 12,2% 100% 21,3% 28,2% 18,1%

Total 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%

La incorporació o disminució de pàgines manté estable les proporcions ocupades per les diferents àrees.



Administració

Public. comerc.

Public. instituc.

Info. Notícies

Info. Entrevista

Opinió signada

Opinió. Editorial

Serveis

Portada 64,4% 100% 4,6% 5,7%

Parell 35,6% 29,8% 45,5% 48,9% 55,1% 49,4% 44,5%

Imparell 26,3% 45,6% 51,1% 44,9% 100% 50,6% 44,2%


Total 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%

La publicitat comercial s’ubica proporcionadament a les pàgines parells,

imparells i contraportada. La resta d’informacions es distribueix equitativament a les pàgines interiors, ocupant l’opinió signada i/o l’editorial majoritàriament les pàgines parells.


ANY PUBLICACIÓ

LLENGUA

TIPUS UC Total Administració Publicitat Redaccional

1981 Castellà 66,6% 66,0%

Català 100% 33,4% 34,0%

Total 100% 100% 100%

1987 Bilingüe 5,9% 4,8%

Castellà 25,0% 14,5% 15,8%

Català 100% 75,0% 79,5% 79,4%

Total 100% 100% 100% 100%

1991 Bilingüe 2,8% 2,7%

Castellà 2,2% 2,1%

Català 100% 95,0% 95,2%

Total 100% 100% 100%

1995 Bilingüe 3,1% 3,0%

Català 100% 96,9% 97,0%

Total 100% 100% 100,0%

2001 Català 100% 100% 100% 100%

Total 100% 100% 100% 100%

58

Es normalitza la utilització del català al llarg del període analitzat. S’ha passat d’ocupar l’any 1981 el castellà més del 66% de la superfície, al 2% l’any 1991

i totalment en català a partir de 1995, període en el qual es mantenia un escrit d’opinió en bilingüe que posteriorment ha desaparegut, convertint-se el català en la llengua majoritària.

Àmbits d’actuació de les diferents informacions segons l’any de la

publicació


1981 1987 1991 1995 2001

Administració 0,8% 3,1% 3,6% 2,2% 5,3% 2,9%

Publicitat 16,0% 11,0% 5,1%

Societat 34,1% 27,5% 19,1% 33,7% 24,3% 28,0%

Obres i serveis 23,8% 7,9% 24,0% 22,4% 10,8% 18,0%

Esports 19,2% 6,2% 4,9% 7,7% 10,6%

Medi ambient 3,9% 1,2% 2,6% 10,0% 8,4% 5,3%

Política municipal 2,4% 4,8% 7,7% 10,7% 5,1%

Comunicació 4,4% 6,5% 4,8% 5,4% 4,1%

Ensenyament 4,4% 3,3% 7,8% 3,0%

Hisenda 1,7% 13,4% 2,9%

Serveis 2,9% 4,4% 4,8% 2,3% 2,8%

Promoció econòmica / Ocupació 3,8% 7,1% 1,7% 2,5%

Serveis socials 3,5% 5,3% 1,8%

Transports 7,0% 1,4%

Gent gran 4,7% 2,0% 1,4%





Diversos 4,3% 5,1% 2,0%

Total 100% 100% 100% 100% 100% 100%

El bloc de Societat es manté estable i en uns valors alts al llarg del temps. Obres i serveis fa grans oscil·lacions, amb pujades i baixades, coincidint amb

períodes electorals. La història local ni hi és present. Medi ambient i esports ocupen espais destacables mentre que comerç, salut pública, hisenda, ocupen uns valors excessivament baixos.


de la publicació


1981 1987 1991 1995 2001

Administració 0,8% 3,1% 3,6% 2,2% 5,3% 2,9%

Publicitat 16,0% 11,0% 5,1%

Ajuntament 25,3% 7,8% 25,9% 14,2% 22,3% 19,4%



Organitzacions societat civil 14,7% 11,2% 3,3% 11,7% 7,9%

Opinió 7,5% 4,8% 7,7% 3,0% 3,1% 5,2%

Ciutadania 6,3% 9,1% 13,3% 8,1% 7,2%


Regidories i Patronats 18,6% 10,5% 3,2% 1,0% 19,2% 10,7%

59

Regidoria i organitzacions societat civil 2,3% 0,4%


Serveis 2,9% 4,4% 4,8% 2,3% 2,8%


Municipi 0,9% 8,2% 3,7% 2,6%

Ple Municipal 19,5% 1,3% 13,4% 6,1% 2,1% 8,7%

Alcalde/ssa 5,1% 3,2% 9,1% 3,6%

Alcalde/ssa amb autoritats 3,0% 7,2% 2,1%


Comissió de Govern 5,1% 12,7% 3,5%

Empresa 2,1% 3,3% 1,1%

Grups amb representació política 5,1% 1,1%

No consta 3,8% 1,1% 6,8% 5,5% 3,4%

Total 100% 100% 100% 100% 100% 100%

L'Ajuntament junt amb les regidories i patronats són els protagonistes en prop

del 50% de les informacions. Després ja trobem més varietat. La ciutadania perd pes al llarg del temps, a l’igual que les informacions procedents del Ple municipal. L’alcalde apareix amb poques informacions i els regidors des de

l’any 1987 que no són protagonistes en cap notícia. Interessant la recuperació en el darrer període de la publicació dels acords de la Comissió de Govern ja

que des de l’any 1987 no es donava aquesta informació.


PROTAGONISTA IMATGE

Administració 2,9

Publicitat 5,1

Ciutadania 4,0



Objecte 1,5


Alcalde/ssa 0,2


Regidors/es 0,1

Sense imatge 79,3

Total 100

En el conjunt dels butlletins analitzats el principal protagonisme l’ostenta la

ciutadania, amb una notable presencia de l’alcalde, ja sigui amb ciutadania, amb autoritats o en solitari. El 79% van sense imatge


De l’anàlisi d’aquesta variable constatem que l'Ajuntament i les regidories quan són protagonistes d’una informació les accions se centren en explicar

gestions, fer obres, gestionar, organitzar, començar, editar, posar en marxa: El Ayuntamiento de Martorell, dentro del Area de Servicios Sociales, ha

iniciado un programa de atención...L'Ajuntament de Martorell diu ¡No! a una

60

biblioteca pel barri de Buenos Aires (1981) La regidoria d’ensenyament de l'Ajuntament va organitzar...(1987) L'Ajuntament habilita els accessos al vial

sobre l'Anoia. L'Ajuntament aprova un pressupost de 1800 milions per al 1991.(1991) L'Ajuntament de Martorell destina el superàvit de l’any passat a projectes.(1995) L'Ajuntament amplia les activitats formatives per als

alumnes. L'Ajuntament distribuirà 9000 torretes en una campanya...(2001)

Les Organitzacions de la Societat Civil, en especial les esportives, les seves accions es basen en organitzar activitats, rebre premis, celebrar esdeveniments, rebre subvencions: Ayudas económicas a entidades deportivas

(1981) Unió Esportiva Martorell. Entrevista amb Pere Pérez, president (1987)

Ibèrica fa la seva aportació anual a les entitats esportives locals. Tercera edició de la marxa de la Primavera. (1995) Fira del Comerç i de la Indústria i 9ª Fira d’entitats (2001)

La ciutadania, en les poques ocasions en les quals és protagonista, compleix

anys, ha participat..: Josep Bernadas cumplió 101 años (1981) Els escolars tornen a participar en el cicle de teatre a les escoles. Augmenta la participació als premis Vila de Martorell i al Saló d'Art de la Fira d’engany (1991) La

trobada de la gent gran s’allarga una setmana. L’assistència de públic ha estat una de les característiques... (1995)

El Municipi és protagonista participant, obtenint, renovant, estrenant: Al concurs de qualitat esportiva sports quality 86: Martorell en segon lloc. Martorell també es posa guapa(1987) Martorell acull la 1ª Jornada sobre

Benestar social i administracions locals (1991). Martorell s’aboca a la participació en els actes de la fira de la primavera. Martorell renova la

confiança amb Salvador Esteve. Martorell posa en funcionament l'Escola taller del Molí Fariner. (1995) Martorell estrena estació. Martorell ha participat

activament en els actes...(2001) Altres institucions públiques i autoritats de fora del municipi fan accions al municipi, preferentment la Generalitat a partir de 1991, organitzant

esdeveniments, inaugurant, finançant obres, visitant empreses: El passat 6 d’abril, el director general de l’esport de la Generalitat... (1991) El conseller

d'Agricultura felicita Martorell per la campanya Una casa, una flor. La Generalitat, neteja després dels aiguats, el riu Llobregat. El president Pujol visita diferents empreses de Martorell (1995) Ferrocarrils de la Generalitat de

Catalunya estrena la nova estació de Martorell-enllaç (2001)

Quan l’alcalde és protagonista de les informacions, inaugura, explica gestions, dóna conferències, assisteix a actes: L’alcalde de Martorell, Salvador Esteve, va inaugurar... (1991) Salvador Esteve va fer una conferència amb el nom:

Martorell una experiència de dinamització social a través de l’esport. (1995)

61


Any rere any la publicació ha millorat el seu disseny, maquetació, color i presentació en general fins arribar a una bona qualitat en aquests moments, imprès a tot color.

Els titulars, en certs casos no reflecteixen el contingut de la notícia i creiem que s’utilitza en excés el nom del municipi per donar compte

d’activitats i gestió municipal: La Fira inaugura dos ponts i la rehabilitació de l’edifici del Museu Vicens Ros. Martorell posa en

funcionament l'Escola Taller...Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya estrena...(En el contingut de la notícia es diu que

Ferrocarrils...té previst inaugurar...)

L’opinió dels grups polítics va deixar de publicar-se a partir de 1991.

Es manté l’escrit d’opinió signat per l’alcalde.

Les informacions de les activitats o accions provinents de les

Organitzacions de la Societat Civil ocupen poc espai. No es publica l'Agenda d’activitats municipals i ciutadanes.

Hi trobem a faltar reportatges o entrevistes sobre temes monogràfics que donin a la ciutadania una informació més completa. No hi ha una

secció sobre la Història de la localitat.

Contingut de les informacions. Les diferents notícies no estan contrastades. Reflecteixen la gestió i el punt de vista de l’equip de govern sense el posicionament dels grups

polítics de l’oposició. Les principals informacions provinents del Ple es donen desenvolupades, sense que consti el posicionament dels diferents grups polítics ni les votacions. En el darrer període s’ha

incorporat el resum dels acords de la Comissió de Govern.

62

3.3.1.7 Mollerussa 1. DADES DEL MUNICIPI

Comarca: Pla d'Urgell Província: Lleida

Habitants: 10.144 (2001) – 14.705 (2011)26

2. MITJANS DE COMUNICACIÓ MUNICIPAL Mollerussa ciutat.

Data sortida publicació El número 1 es va editar a mitjans de 1983. Surt amb regularitat des de l’any 2000. El darrer número publicat ha estat el

número 6 corresponent a setembre/octubre del 2001 Periodicitat: Actualment se n’editen 5 números a l’any. Tiratge actual: 4.500 exemplars

Distribució: Gratuïta a tota la població. Bústia a bústia

Pàgina web: www.mollerussa.ddl.net. Creada l’any 1999.

3. ORGANIGRAMA DE FUNCIONAMENT I FORMA DE GESTIÓ Any 2001 Dependència de l’alcaldia

Cap de premsa o periodista responsable: Sílvia Torres i Argelich Grup polític i/o coalició que va endegar la publicació: Convergència i

Unió (CiU) Alcalde que va endegar la publicació: Josep Grau i Seris Grup polític i/o coalició que governa avui: Convergència i Unió (CiU)

Alcalde actual: Antoni Bosch i Miquel (CiU)

MOSTRA El número 1 es va editar a mitjans de 1983 però al llarg d’aquest període ha passat èpoques en les quals no ha sortit al carrer i donat que s’edita amb regularitat des de l’any 2000, hem basat l’anàlisi en el butlletí número 3

corresponent als mesos de febrer/març 2001.



Nom de la publicació: Mollerussa ciutat. Nombre de pàgines: 12 pàgines Format: 24,5 x 34 cms

Total d’unitats comunicatives analitzades: 35 Llengua: Català 100%.



63


Superfície que ocupen les diferents unitats comunicatives Tipus UC TIPUS UC

Administrativa 1,4%

Redaccional 98,6%

Total 100%


Administració 1,4%



Serveis 1,7%

Total 100%

Destaca l’opinió signada que, tenint en compte el conjunt de la publicació, ocupa un important 8%. Autoria de les diferents unitats comunicatives

AUTORIA

Administració 1,4%

Serveis 1,7%

Grups amb representació política 5,6%

Alcalde/ssa 2,6%


No consta 78,7%

Total 100%

L’autoria es concentra en els escrits dels grups polítics, l’escrit de l’alcalde a la

portada i una informació signada per una entitat.


comunicatives


Administració Info. Notícies Opinió signada Serveis

Portada 100% 5,6% 31,7% 9,0%

Parell 37,8% 68,3% 100% 39,1%


Contraportada 9,7% 8,6%

Total 100% 100% 100% 100% 100%

Veiem con a fet destacable que l’opinió signada dels grups polítics es presenta a les pàgines parells. L’escrit de l’alcalde en portada i la resta d’informacions

es distribueix equitativament.

64

Àmbits d’actuació de les diferents informacions

ÀMBITS D’ACTUACIÓ

Administració 1,4%

Societat 44,7%

Esports 8,6%

Agenda 8,6%


Ensenyament 6,2%

Política municipal 6,2%

Dona 3,4%

Serveis 1,7%

Promoció econòmica / Ocupació 1,5%

Medi ambient 1,3%

Comerç / Consum 1,3%

Diversos 8,6%

Total 100,0%

Prop del 50% de les informacions pertanyen al bloc de Societat, seguit d'Esports i de l'Agenda d'activitats. La resta d’informacions ocupen espais

menors, però amb certa diversitat No hi ha cap informació referent a la Història local.


PROTAGONISTA INFORMACIÓ

Administració 1,4%

Ajuntament 5,4%

Ajuntament i Organitzacions societat civil 4,0%

Ajuntament i altres institucions públiques 2,3%

Ajuntament i empresa 2,2%


Opinió 8,2%

Ciutadania 15,7%

Serveis 1,7%

Altres institucions públiques 8,6%

Municipi 3,5%

Ple Municipal 8,6%

Alcalde/ssa amb autoritats 8,6%

Tècnics i professionals 4,7%

Autoritats fora municipi 1,3%

No consta 11,2%

Total 100,0%

Trobem una important diversitat de protagonistes de les diferents informacions, fet que denota pluralitat i seguiment de l’activitat del consistori,

destacant la ciutadania i les Organitzacions de la Societat Civil. L’alcalde apareix acompanyat de consellers de la Generalitat de Catalunya i els

regidors/es no són protagonistes a cap informació.

65


PROTAGONISTA IMATGE

Administració 1,4

Ciutadania 6,7





Objecte 0,3

Alcalde/ssa amb tècnics i professionals 0,3


Sense imatge 86,2

Total 100

Veiem que predomina la ciutadania com a protagonista principal de les

imatges (7%), junt amb els edificis i paisatge i l’alcalde amb autoritats. Un 86% no tenen imatge

Quines accions realitzen els diferents protagonistes de les informacions

De l’anàlisi d’aquesta variable constatem que l'Ajuntament i les diferents

regidories centren les seves accions en començar activitats, fer inversions...: L'Ajuntament de Mollerussa invertirà més de 23 milions...L'Ajuntament de Mollerussa ha començat ja la primera fase... L'Ajuntament té previst fer

voreres més amples...

Les Organitzacions de la Societat Civil, organitzen, celebren esdeveniments...: L'És pla esplai celebra el cinquè aniversari.L'Associació de Dones del Pla d'Urgell organitza..

L'Associació atlètica Xafatolls i l'Ajuntament organitzen el Cros Culleré...

La ciutadania la trobem força present en aquest butlletí analitzat, participant de les activitats programades: La Fira de Sant Josep rep 200.000 visitants.

Més de 500 escolars van passar pel pavelló... Més de 500 persones van participar en el sopar de germanor... Una vintena d’obres opten pel Premi de novel·la breu.

L’alcalde acompanyat d’autoritats de fora del municipi (Membres del govern de

la Generalitat de Catalunya) és protagonista inaugurant, visitant,: La Fira de Sant Josep va obrir portes... amb un acte inaugural presidit pel conseller d’agricultura Josep Grau i l’alcalde de la ciutat, Toni Bosch... L’alcalde es va

reunir amb la consellera d’ensenyament Carme-Laura Gil...

66


La maquetació i el disseny és correcte. Els titulars i la forma de redactar és clara i entenedora. Mollerussa rep més de 200.000 visitants per la Fira de Sant Josep. El Cros Culleré acull els millors atletes catalans.

Els grups polítics tenen el seu espai d’opinió. No hi trobem cap espai

destinat a l’opinió de la ciutadania.


profunditat el desenvolupament d’un tema en concret. A L'Agenda d’activitats de la contraportada no hi consta l’organitzador de l’acte

anunciat.


Les diferents notícies no estan contrastades. Reflecteixen la gestió i el punt de vista de l’equip de govern sense que trobem en cap cas el posicionament dels grups polítics que estan a l’oposició. S’informa

dels acords del Ple Municipal, sense reflectir el debat que s’hagi produït entre els grups polítics ni les votacions. No s’informa dels

acords de la Comissió de Govern.

3.3.1.8 Ripollet 1. DADES DEL MUNICIPI

Comarca: Vallès Occidental Província: Barcelona Habitants: 29.877 (2001) – 37.348 (2011)27

2. MITJANS DE COMUNICACIÓ MUNICIPAL El Butlletí El número 1 es va editar l’any 1980. Al llarg de la seva història, hi ha hagut mesos en els quals no s’ha editat. A partir de l’any 1997 s’edita amb

regularitat i des del número 50 (abril 2000) es modifica el disseny i el format passa de revista a diari (29,5 x 42 cms).

Periodicitat: Mensual Tiratge actual: 12.000 exemplars Distribució: Gratuïta a tota la població. Bústia a bústia



67

Ripollet Ràdio. 91.3 FM. Emet des de l’any 1997

Pàgina web: www.ripollet.org. Des del mes d’agost 2001 3. ORGANIGRAMA DE FUNCIONAMENT I FORMA DE GESTIÓ Any 2001

Servei municipal Ripollet Comunicació, sota la dependència de la regidoria de

Participació Ciutadana. L’òrgan de govern d’aquest servei és el Consell d’administració, integrat pels representants dels grups polítics.

Cap de premsa o periodista responsable: Anna González i Batlle, des de 1993. Anteriorment, Emiliano Mora. Grup polític i/o coalició que va endegar la publicació: Partit Socialista

Unificat de Catalunya (PSUC) Alcalde que va endegar la publicació: Carles Ferré i Cuscó

Grup polític i/o coalició que governa avui: Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) Alcalde actual: Juan Parralejo i Aragoneses (PSC)

MOSTRA Donat que la publicació s’edita des de l’any 1980, hem basat l’anàlisi en cinc butlletins corresponents als mesos de maig de 1981 i 1987, i març de 1991,

1995 i 2001.



Nom de la publicació: El Butlletí

La primera època (1980-1983) s’anomenava Ripollet Butlletí d’informació urbana. El mes de març de 1983, passa a denominar-se Ripollet Butlletí

d’informació municipal i a partir del mes de desembre de 1993, El Butlletí. Format: Fins el mes d’abril 2000 el format era de revista ( 21 x 29,7 cms) i des de llavors adopta el format diari (29,5 x 42 cms).

Nombre de pàgines: 1981, 4 pàgines. 1987, 16 pàgines. 1991, 12 pàgines. 1995, 20 pàgines. 2001, 12 pàgines (format diari).

Total d’unitats comunicatives analitzades de la Mostra: 171


TIPUS UC

Administrativa 3,2%

Publicitària 6,8%

Redaccional 90,0%

Total 100%

68


1981 1987 1991 1995 2001

Administrativa 5,6% 2,9% 3,2% 1,9% 2,4% 3,2%

Publicitària 0,4% 4,5% 31,6% 6,8%

Redaccional 94,4% 96,7% 96,8% 93,6% 66,0% 90,0%

Total 100% 100% 100% 100% 100% 100%

Subtipus UC

SUBTIPUS UC

Administració 3,2%







Serveis 2,7%

Total 100%


SUBTIPUS UC ANY PUBLICACIÓ Total 1981 1987 1991 1995 2001

Administració 5,6% 2,9% 3,2% 1,9% 2,4% 3,2%

Publicitat comercial 30,6% 5,6%




Opinió signada 6,8% 8,3% 5,2% 9,3% 5,8%

Opinió. Cartes 8,5% 1,5% 2,0%

Serveis 1,4% 2,7% 5,9% 2,0% 1,3% 2,7%

Total 100% 100% 100% 100 % 100% 100%

La incorporació de la publicitat comercial en el darrer període ha provocat una reducció de la superfície ocupada per les notícies que passen d’un 77 a un

43%. Cal, però, tenir en compte que s’hi ha afegit l’entrevista que no hi era l’any 1995 i que ocupa un espai superior al 10% de la superfície del butlletí.



1981 1987 1991 1995 2001

Administració 5,6% 2,9% 3,2% 1,9% 2,4% 3,2%

Publicitat 0,4% 4,5% 31,6% 6,8%

Serveis 1,4% 2,7% 5,9% 2,0% 1,3% 2,7%


Regidor/a 24,7% 4,9%


Alcalde/ssa 6,8% 8,3% 5,2% 2,7% 4,6%


Serveis d'institucions 4,9% 1,0%

No consta 93,0% 62,5% 74,2% 73,0% 53,8% 71,8%

Total 100% 100% 100% 100% 100% 100%

69

La referència a l’autoria és escassa al llarg del període analitzat. Es refereix essencialment als grups polítics que signen les seves columnes d’opinió i a

l’escrit de l’alcalde. L’espai de la ciutadania s’ha reduït considerablement, passat d’un 8 a un 1%.


QUANTITAT PÀGINES

SUBTIPUS UC Total

Administració

Public. comerc.

Public. instituc.

Info. Notícies

Info. Entrevista

Opinió signada

Opinió. Cartes

Serveis

4 pàgines 36,3% 25,1% 10,8% 20,9%

12 pàgines 34,1% 100% 15,8% 32,2% 100% 58,9% 13,7% 54,1% 39,0%

16 pàgines 17,5% 7,0% 22,1% 23,0% 20,0% 19,7%

20 pàgines 12,2% 77,3% 20,5% 18,1% 86,3% 15,1% 20,4%

Total 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%

Veiem que les notícies presenten una certa regularitat pel que fa a la distribució a les diferents pàgines del butlletí.



Administració

Public. comerc.

Public. instituc.

Info. Notícies

Info. Entrevista

Opinió signada

Opinió. Cartes

Serveis

Portada 80,9% 12,5% 12,3%

Parell 15,6% 41,7% 93,2% 38,4% 38,9% 70,7% 47,7% 89,2% 39,5%

Imparell 43,0% 6,8% 37,7% 61,1% 29,3% 52,3% 38,1%

Contraportada 3,5% 15,2% 11,4% 10,8% 10,1%

Total 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%

El conjunt d’unitats comunicatives, inclosa la publicitat, es distribueix

equitativament a les pàgines interiors. L’opinió signada majoritàriament la trobem a les pàgines parells.


ANY

PUBLICACIÓ

LLENGUA

TIPUS UC Total


1981 Castellà 70,4% 66,5%

Català 100% 29,6% 33,5%

Total 100% 100% 100%

1987 Bilingüe 14,8% 7,1% 7,3%

Castellà 46,2% 44,7%

Català 85,2% 100% 46,7% 48,0%

Total 100% 100% 100% 100%

1991 Bilingüe 8,6% 8,3%


Català 100% 61,0% 62,2%

Total 100% 100% 100%

70

1995 Bilingüe 5,5% 5,2%

Castellà 20,9% 24,6% 24,0%

Català 100% 79,1% 69,9% 70,9%

Total 100% 100% 100% 100,0%

2001 Bilingüe 4,2% 2,7%

Castellà 70,0% 24,2% 38,1%

Català 100% 30,0% 71,7% 59,2%

Total 100% 100% 100% 100%

La utilització del català es normalitza al llarg del temps pel que fa a les informacions, en canvi es produeix un fenomen invers quan ens referim a la

publicitat comercial. En efecte l’any 2001 veiem que la publicitat s’expressa en un 70% en castellà i les informacions un 71% en català. Es manté l’escrit de l’alcalde en les dues llengües

Utilització de la llengua segons els àmbits d’actuació

ÀMBITS D’ACTUACIÓ LLENGUA Total

Bilingüe Castellà Català

Administració 2,6% 97,4% 100%

Publicitat 62,5% 37,5% 100%

Societat 6,0% 12,3% 81,7% 100%

Obres i serveis 18,3% 81,7% 100%

Hisenda 12,4% 87,6% 100%

Política municipal 32,3% 26,4% 41,3% 100%

Ensenyament 80,7% 19,3% 100%

Esports 60,2% 39,8% 100%

Gent gran 100% 100%

Història local 69,2% 30,8% 100%

Comerç / Consum 42,4% 57,6% 100%

Medi ambient 10,9% 89,1% 100%

Comunicació 34,7% 65,3% 100%

Serveis 37,6% 62,4% 100%

Promoció econòmica / Ocupació 100% 100%

Seguretat viària / ciutadana 100% 100%

Agenda 100% 100%

Europa 100% 100%

Transports 100% 100%

Salut pública 85,7% 14,3% 100%

Solidaritat / Immigració 100% 100%

Diversos 100% 100%

Total 4,7% 40,7% 54,6% 100%

Els àmbits que ocupen una major superfície en català són Societat, Obres i serveis, Hisenda i Medi ambient. Els que majoritàriament s’expressen en castellà són Salut pública, ensenyament, esports i la publicitat.

71



1981 1987 1991 1995 2001

Administració 5,6% 2,9% 3,2% 1,9% 2,4% 3,2%

Publicitat 0,4% 4,5% 31,6% 6,8%

Societat 5,1% 14,8% 14,8% 46,1% 6,8% 17,7%

Obres i serveis 22,8% 6,3% 16,1% 20,9% 1,8% 13,9%

Hisenda 45,3% 6,8% 10,8%

Política municipal 10,9% 3,3% 21,6% 6,9%

Ensenyament 12,1% 18,5% 1,2% 6,4%

Esports 7,6% 11,8% 0,8% 5,0% 5,0%

Gent gran 7,9% 7,5% 3,2%

Història local 8,6% 3,9% 3,4% 3,1%


Medi ambient 2,5% 2,2% 10,2% 2,8%

Comunicació 6,8% 0,9% 6,9% 2,8%

Serveis 1,4% 2,7% 5,9% 2,0% 1,3% 2,7%



Agenda 1,5% 5,6% 1,0% 1,4%

Europa 5,4% 1,1%

Transports 2,6% 1,6% 0,8%



Diversos 6,9% 7,8% 3,0%

Total 100% 100% 100% 100% 100% 100%

Cap dels àmbits destaca especialment, i també una gran varietat fet que denota pluralitat a l’hora de donar les informacions. Assenyalar que Societat i

Obres i Serveis han perdut espai en el darrer període, fet que ha provocat la incorporació de nous àmbits com l’agenda d’activitats, esports, història local...



1981 1987 1991 1995 2001

Administració 5,6% 2,9% 3,2% 1,9% 2,4% 3,2%

Publicitat 0,4% 4,5% 31,6% 6,8%

Ajuntament 93,0% 11,6% 9,2% 4,6% 24,6%

Ajuntament i Organitzacions societat civil 8,3% 6,4% 2,9%

Ajuntament i altres institucions públiques 12,2% 2,4% 3,3% 3,6%



Opinió 6,8% 8,3% 13,7% 10,8% 7,8%

Ciutadania 14,4% 4,3% 3,7%

Regidors/es 17,0% 1,8% 3,7%

Regidories i Patronats 23,0% 14,1% 1,9% 1,2% 8,0%

Regidoria i organitzacions societat civil 0,8% 1,5% 0,4%

Serveis d’institucions públiques 17,6% 4,9% 4,6%

Serveis 1,4% 2,7% 5,9% 2,0% 1,3% 2,7%


Municipi 18,7% 2,7% 4,3%

Ple Municipal 6,9% 5,5% 2,5%

72

Alcalde/ssa 3,4% 2,6% 15,7% 4,1%



Empresa 0,4% 0,5% 1,8% 0,5%

Altres 8,4% 1,7%

No consta 6,5% 8,3% 8,9% 3,4% 5,4%

Total 100% 100% 100% 100% 100% 100%

Important la pèrdua de protagonisme directe de l'Ajuntament en el redactat

de les informacions. Al mateix podem dir dels regidors/es, si bé s’apunta un canvi de tendència l’any 2001, fet que també s’aprecia amb el protagonisme

de l’alcalde que apareix en les diferents informacions cosa que no succeïa des de l’any 1991. La ciutadania no té un protagonisme molt destacat, ni tampoc les organitzacions de la societat civil.


PROTAGONISTA IMATGE

Administració 3,2

Publicitat 6,8


Objecte 4,4

Ciutadania 4,0


Alcalde/ssa 0,6


Regidors/es amb autoritats 0,1

Regidors/es 0,0


Sense imatge 75,8

Total 100,0

En el conjunt dels butlletins analitzats el protagonisme de les diferents imatges el trobem en els edificis i paisatge, els diferents objectes i la ciutadania. Els regidors/es i l’alcalde tenen un protagonisme poc significant.

Un 76% d’unitats informatives no tenen imatge associada.



La maquetació, el disseny i la resolució de les fotografies ha anat

evolucionant i transformant-se al llarg del temps. Està ben resolta i s’imprimeix a tot color.

Els titulars són correctes però poc engrescadors i atractius: La construcció de l'Ecoparc a Montcada i Reixac. Programa de garantia social. Premi Molí d'en Xec

73

L’opinió està representada per un escrit de l’alcalde, els escrits dels diferents grups polítics amb representació i l’apartat anomenat Bústia, amb les cartes de la ciutadania.

Es publiquen poques entrevistes i reportatges o monogràfics en els

quals es pugui tractar amb més profunditat algun tema, reflectint diversos punts de vista. En els nous canvis que s’introdueixen actualment aquesta qüestió és millora amb la incorporació

d’entrevistes i algun reportatge.

Contingut de les informacions. Les diferents notícies s’han començat a contrastar l’any 2001. Es realitza la crònica periodística del Ple municipal, amb un resum de les

intervencions de cada grup polític i amb els resultat de les corresponents votacions.

També es fa un resum dels acords de la Comissió de Govern.

3.3.1.9 Sant Boi de Llobregat 1. DADES DEL MUNICIPI

Comarca: Baix Llobregat Província: Barcelona Habitants: 79.337 (2001) – 82.860 (2011)28


Viure Sant Boi Data sortida publicació: L’any 1981. Als anys 80 es varen produir algunes suspensions. S’edita amb regularitat a partir dels anys 90. L’any 1995 es

modifica el disseny i des de llavors s’edita tot en quadricromia. Els butlletins no estan numerats.

Periodicitat: Mensual. Tiratge actual: 31.000 exemplars Distribució: Gratuïta a tota la població. Bústia a bústia

Ràdio Sant Boi, emissora municipal. 89.4 FM. Emet des de 1980

Pàgina web: www.stboi.es. Creada l’any 1995


Dependència de la regidoria de Comunicació i Participació Ciutadana Cap de premsa o periodista responsable: Santiago Torres (Des de 1991),

abans Marina Bru. Directora de l’emissora: Carolina Barber



74

Grup polític i/o coalició que va endegar el mitjà de comunicació: Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC)

Alcalde que va endegar el mitjà de comunicació: Francesc-Xavier Vila i Blanchi Grup polític i/o coalició que governa avui: Partit dels Socialistes de

Catalunya (PSC) Alcaldessa actual: Montserrat Gibert i Llopart (PSC)

MOSTRA

La publicació va néixer l’any 1981. L’anàlisi s’ha basat en un total de 4

butlletins corresponents als següents mesos i anys: setembre de 1987; març-abril de 1991; i març dels anys 1995 i 2001.



Nom de la publicació: Viure Sant Boi Format: Diari amb petites variacions al llarg del temps. Nombre de pàgines: Els anys 1987 i 1991, 8 pàgines. L’any 1995, 12

pàgines i l’any 2001, 20 pàgines Total d’unitats comunicatives analitzades de la Mostra: 156



Tipus UC TIPUS UC

Administrativa 2,3%

Publicitària 27,6%

Redaccional 70,1%

Total 100%



1987 1991 1995 2001

Administrativa 1,8% 4,5% 1,9% 1,0% 2,3%

Publicitària 28,7% 20,3% 32,5% 29,0% 27,6%

Redaccional 69,5% 75,2% 66,6% 70,0% 70,1%

Total 100% 100% 100% 100% 100%

Subtipus UC

SUBTIPUS UC

Administració 2,3%







Serveis 1,1%

Total 100%

75


1987 1991 1995 2001

Administració 1,8% 4,5% 1,9% 1,0% 2,3%


Publicitat institucional 11,1% 3,1% 2,9% 0,3% 4,3%


Informació. Entrevista 7,4% 20,3% 7,1%

Opinió signada 10,0% 8,7% 4,9% 6,1%

Opinió. Cartes 1,3% 0,3%

Serveis 3,2% 1,1% 1,1%

Total 100% 100% 100 % 100% 100%

Al llarg de la vida de la publicació s’ha produït un augment considerable de la

publicitat en detriment de la informació, tot i l'increment de pàgines. En el darrer període s’incorporen les cartes de la ciutadania.



1987 1991 1995 2001

Administració 1,8% 4,5% 1,9% 1,0% 2,3%

Publicitat 28,7% 20,3% 32,5% 29,0% 27,6%

Serveis 3,2% 1,1% 1,1%


Regidor/a 11,0% 2,6%


Alcalde/ssa 1,4% 0,8% 0,5%

Organitzacions societat civil 3,0% 0,8%

No consta 58,5% 65,2% 53,7% 62,7% 60,0%

Total 100% 100% 100% 100% 100%

La referència a l’autoria és escassa al llarg del període. Es limita a les pàgines

en les quals hi figura l’opinió dels diferents grups polítics i l’escrit d’opinió signat per l'alcalde/ssa.

Evolució de la superfície de les diferents àrees en funció de la

quantitat de pàgines

QUANTITAT PÀGINES

SUBTIPUS UC Total

Administració

Public. comerc.

Public. instituc.

Info. Notícies

Info. Entrevista

Opinió signada

Opinió. Cartes

Serveis

8 pàgines 69,1% 37,2% 80,9% 56,9% 26,8% 42,9% 49,9%

12 pàgines 20,7% 32,6% 17,6% 15,5% 73,2% 37,2% 75,6% 25,7%

20 pàgines 10,2% 30,2% 1,5% 27,6% 19,9% 100% 24,4% 24,4%

Total 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%

La publicitat es manté estable pel que fa a l’espai que ocupa. Més pàgines de

la publicació ha representat més publicitat. L’opinió signada, les notícies i els serveis han vist reduït el seu espai proporcionalment malgrat la incorporació de més pàgines.

76



Administració

Public. comerc.

Public. instituc.

Info. Notícies

Info. Entrevista

Opinió signada

Opinió. Cartes

Serveis

Portada 80,8% 79,5% 6,1% 10,6% 9,0% 9,9%

Parell 19,2% 29,5% 13,4% 47,5% 62,6% 57,5% 100% 43,3%

Imparell 60,3% 7,1% 36,6% 26,8% 33,5% 100% 38,9%


Total 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%

La publicitat es distribueix majoritàriament a les pàgines imparells i a la

contraportada. L’opinió i les entrevistes es concentren essencialment a les pàgines parells i la resta d’informacions es distribueix equitativament.

Evolució de la llengua segons l’any de la publicació i els tipus d’unitats

comunicatives

ANY

PUBLICACIÓ LLENGUA

TIPUS UC Total


1987 Castellà 49,9% 41,1% 42,9%

Català 50,1% 58,9% 57,1%

Total 100% 100% 100% 100%

1991 Castellà 84,6% 8,8% 23,8%

Català 100% 15,4% 91,2% 76,2%

Total 100% 100% 100% 100%

1995 Castellà 78,4% 57,9% 63,5%

Català 100% 21,6% 42,1% 36,5%

Total 100% 100% 100% 100,0%

2001 Castellà 63,7% 27,5% 37,8%

Català 100% 36,3% 72,5% 62,2%

Total 100% 100% 100% 100%

Veiem una convivència del català i el castellà. L’any 1987, estava al voltant del 50% la utilització del català i del castellà a la publicitat i a l’àrea redaccional.

L’any 1991 la publicitat la trobem majoritàriament en castellà i les informacions un 90% en català. L’any 2001 la situació s’estabilitza en un 63% en castellà pel que fa a la publicitat i en un 72% en català pel que fa a l’àrea

redaccional. Es evident que la publicitat va per un camí (més del 50% en castellà) i la informació per un altre (més del 70% en català).


publicació


1987 1991 1995 2001

Administració 1,8% 4,5% 1,9% 1,0% 2,3%

Publicitat 28,7% 20,3% 32,5% 29,0% 27,6%


Obres i serveis 5,2% 32,3% 8,7% 9,1% 14,1%

Societat 3,4% 14,0% 4,9% 15,8% 9,6%

Ensenyament 11,0% 3,6% 0,7% 12,8% 6,9%

77

Esports 16,4% 4,3%

Comunicació 9,7% 6,8% 4,2%

Medi ambient 7,5% 7,2% 3,7%

Europa 9,7% 2,3%

Comerç / Consum 3,0% 0,7% 2,8% 1,7%

Hisenda 6,0% 1,4%

Història local 1,3% 3,2% 0,5% 1,3%

Transports 1,8% 3,0% 1,2%

Serveis 3,2% 1,1% 1,1%


Dona 0,8% 2,4% 0,8%


Gent gran 0,9% 0,2%


Diversos 3,5% 0,9%

Total 100% 100% 100% 100% 100%

Al llarg del temps s’han anat diversificant els diferents àmbits, fet que denota pluralitat i seguiment de les diferents informacions. Destaca l'increment de les informacions del bloc de Societat. La desaparició d’informacions referents a

Hisenda i Europa. Obres i serveis es manté estable. Història local perd espai en el darrer període i assenyalar la incorporació d’activitats relacionades amb

la Dona, fet que coincideix amb el canvi d’alcalde a alcaldessa.


de la publicació


1987 1991 1995 2001

Administració 1,8% 4,5% 1,9% 1,0% 2,3%

Publicitat 28,7% 20,3% 32,5% 29,0% 27,6%

Ajuntament 45,7% 6,5% 16,4% 16,6%

Ajuntament i Organitzacions societat civil 5,5% 1,3%



Opinió 7,0% 8,7% 6,8% 5,7%

Ciutadania 1,3% 3,3% 1,4% 1,5%

Regidors/es 11,0% 7,4% 4,5%

Regidories i Patronats 2,1% 0,5%


Serveis 3,2% 1,1% 1,1%


Municipi 4,7% 0,2% 1,3%

Ple Municipal 19,7% 2,2% 5,7% 7,1%

Alcalde/ssa 21,1% 0,4% 5,5%



Empresa 0,3% 0,1%


Altres 6,6% 1,7%

No consta 25,9% 1,4% 12,2% 10,1%

Total 100% 100% 100% 100% 100%

Les Organitzacions de la Societat civil incrementen l’espai al llarg del temps. L’opinió es manté estable i la ciutadania també, en uns valors baixos.

78

A partir de 1991 desapareix la presència de regidors/es a la inversa del que succeeix amb l’alcalde que incrementa en un percentatge destacable el

protagonisme l’any 1995 (21%) i a l’any 2001 ja torna a estar en uns valors molt baixos. El Ple Municipal també veu reduït el seu espai al llarg del temps i no es dóna informació sobre els acords de la Comissió de Govern.


PROTAGONISTA IMATGE

Administració 2,3

Publicitat 27,6


Regidors/es 1,6

Objecte 1,3

Ciutadania 1,2



Alcalde/ssa 0,4




Sense imatge 62,8

Total 100

En el conjunt dels butlletins analitzats veiem a un mateix nivell edificis i

paisatge i els regidors/es. Hi ha un gran ventall de protagonistes, tots amb poca presencia estable. Destaca el 63% d’informacions sense imatge.


De l’anàlisi d’aquesta variable constatem que l'Ajuntament i les regidories quan són protagonistes d’una informació les accions se centren en, explicar,

finalitzar, acordar, inaugurar, subvencionar: L’ajuntament ordena d’urbanisme del sector Camí del Llor, en el límit amb Santa Coloma. L’ajuntament aposta

per un model de distribució dels alumnes equilibrat territorial i socialment. El Ajuntament destinará más de 20 millones a subvencionar rebajas o exenciones tributarias en diversos ámbitos (2001)

Les Organitzacions de la Societat Civil bàsicament organitzen activitats o

signen acords de col·laboració, ja sigui soles o bé amb l'Ajuntament: El Ayuntamiento i la Fundación Marianao abren una nueva etapa de colaboración.

Els III Encants Solidaris demanen col·laboració. La Llar Sant Josep estrena edifici. L'Ajuntament i les associacions de comerciants han posat en marxa... El Consell Municipal de la Dona i diverses entitats santboianes han preparat

una variat programa d’activitats...(2001)

79

El municipi apareix en moltes informacions com a protagonista actiu de les accions que realitza l'Ajuntament: Sant Boi, un model d’atenció al públic. La

participació ciutadana a Sant Boi també atrau administracions i universitats. Sant Boi reitera que el traçat de l'AVE no ha de perjudicar la zona agrària. Sant Boi treballa per aconseguir per a la carxofa del Baix Llobregat una

denominació de qualitat (2001)

El Ple municipal apareix a l’entradeta de les informacions aprovades en el mateix: El Ple municipal va aprovar...una ordenança per regular la contaminació acústica a Sant Boi. El Ple ha aprovat per unanimitat el text

refós de la Modificació del Pla General Metropolità (2001).



Any rere any la publicació ha millorat el seu disseny, maquetació, color i presentació en general fins arribar a una molt bona qualitat el

2001, impresa a tot color.

Els titulars, en certs casos no reflecteixen amb claredat el contingut

de la notícia i s’utilitza en excés el nom del municipi per donar compte d’activitats i gestió municipal: Sant Boi un model d’atenció al públic.

Sant Boi reitera que el traçat de l'AVE no ha de perjudicar la zona agrària.

L’opinió dels grups polítics es manté estable al llarg del període analitzat mitjançant un escrit signat pels portaveus i amb el

corresponent logotip del partit i/o coalició. L’alcalde/ssa signa un escrit que es reprodueix a la portada.

Les informacions de les activitats o accions provinents de les Organitzacions de la Societat Civil veuen incrementat el seu espai al llarg del temps, si bé no hi figura l'Agenda d’activitats municipals i

ciutadanes.

Interessant el reportatge sobre La moguda musical jove de Sant Boi així com alguna entrevista a regidors/es que apareixen a l’any 2001. La història local ocupa un espai poc considerable a una pàgina par.


Les diferents notícies no estan contrastades. Reflecteixen la gestió i el punt de vista de l’equip de govern sense que trobem en cap cas el posicionament dels grups polítics que estan a l’oposició o dels socis de

govern. Les principals informacions provinents del Ple es donen desenvolupades extensament, sense que consti el posicionament dels

diferents grups polítics i en alguns casos, hem vist que es reflectia la votació i les explicacions donades pel regidor/a responsable del tema. No es donen els acords de la Comissió de Govern.

80

3.3.1.10 Santa Coloma de Gramenet


Comarca: Barcelonès



L'Ajuntament informa.

S’edita des del mes de juny de 1979. A partir de 1992 es modifica el format (24,5 x 34 cms) i el disseny. La publicació ja ha superat el número 700. El setembre 2001 el darrer número editat ha estat el 801

Periodicitat: Setmanal Tiratge actual: 20.000 exemplars

Distribució: Gratuïta a través d' edificis i equipaments públics, farmàcies, forns de pa i altres establiments estratègics de la ciutat.

Ràdio Gramenet. 107.4 FM. Comença les seves emissions el 23 d’abril de 1982.

SC Revista d’informació.

Primer número maig 2000, en format revista (20,5 x 27 cms); posteriorment

es converteix en format diari (29 x 37,5 cms) Revista mensual, editada per l’empresa municipal Grametres. El mes de setembre 2001 s’ha editat el

número 17. El tiratge és de 45.000 exemplars.

Pàgina web: www.diba.es/gramenet


En els seus inicis dependència de la regidoria d'Informació i Participació

ciutadana i posteriorment de l’alcaldia. Cap de premsa o periodista responsable: Dori Morillo i González.

Anteriorment: Marta Corcoy i Rius (1984-1991). Grup polític i/o coalició que va endegar la publicació: Partit Socialista

Unificat de Catalunya (PSUC) Alcalde que va endegar la publicació: Lluís Hernández i Alcàcer Grup polític i/o coalició que governa avui: Partit dels Socialistes de

Catalunya (PSC) Alcaldessa actual: Manuela de Madre i Ortega (PSC)



81

MOSTRA Donat que la publicació s’edita setmanalment des de l’any 1979, hem basat

l’anàlisi en tots els exemplars corresponents als mesos de març dels anys 1982, 1987, 1991, 1995 i 2001. Sumen un total de vint-i-un butlletins



Nom de la publicació: L'Ajuntament informa. Format: 21 x 29,7 cms. A partir de l’any 1992 es passa a un format més gran: 24,5 x 33,5 cms

Nombre de pàgines: 4 pàgines Total d’unitats comunicatives analitzades d la Mostra: 348



Tipus UC TIPUS UC

Administrativa 4,7%

Publicitària 2,1%

Redaccional 93,2%

Total 100%

Tipus UC segons l’any de la publicació TIPUS UC ANY PUBLICACIÓ Total

1982 1987 1991 1995 2001

Administrativa 3,7% 3,5% 3,8% 6,1% 6,5% 4,7%

Publicitària 2,0% 3,5% 5,4% 2,1%

Redaccional 94,3% 96,5% 96,2% 90,5% 88,1% 93,2%

Total 100% 100% 100% 100% 100% 100%


Administració 4,7%




Serveis 2,0%

Total 100%

Subtipus UC segons l’any de la publicació

SUBTIPUS UC ANY PUBLICACIÓ Total 1982 1987 1991 1995 2001

Administració 3,7% 3,5% 3,8% 6,1% 6,5% 4,7%



Opinió signada 8,0% 11,1% 6,9% 3,3% 6,0%

Serveis 7,4% 0,7% 1,5% 2,0%

Total 100% 100% 100% 100 % 100% 100%

82

Aquests quadres ens mostren com el bloc que correspon a la informació (redaccional) ha anat perdent espai a mans de la publicitat (institucional) que

duplica el seu valor des del seu inici (excepció de finals dels anys 80 i principis dels 90) fins a l’any 2001 i de l’administració, que també han anat incrementant el percentatge al llarg del temps.

És important assenyalar el fet que l’opinió signada ha desaparegut en l’ultima etapa. Els anys 80 es mantenia estable amb una pujada l’any 1987 (any

d’eleccions municipals) fins a l’any 1991 en què es va produir un canvi a l’alcaldia i ha anat baixant fins desaparèixer en l’actualitat.



1982 1987 1991 1995 2001

Administració 3,7% 3,5% 3,8% 6,1% 6,5% 4,7%

Publicitat (institucional) 2,0% 3,5% 5,4% 2,1%

Serveis 7,4% 0,7% 1,5% 2,0%


Regidor/a 6,2% 3,1% 2,1% 1,5% 2,7%


Alcalde/ssa 2,1% 5,3% 5,6% 2,7%


Serveis d’institucions 5,1% 1,0%

No consta 77,8% 84,4% 82,5% 86,4% 86,7% 83,4%

Total 100% 100% 100% 100% 100% 100%

El gruix important de les informacions no van signades. Només als anys 80

l’alcalde i en menor mesura els regidors/es signaven escrits. A partir dels anys 90 han desaparegut les signatures al eliminar-se pràcticament els escrits

d’opinió tal com hem vist en el quadre anterior.


comunicatives

ANY

PUBLICACIÓ

LLENGUA

TIPUS UC Total

Administrativa Publicitària Redaccional

1982

Bilingüe 64,0% 1,3%

Castellà 36,0% 72,3% 69,4%

Català 100% 27,2% 29,4%

Total 100% 100% 100% 100%

1987


Català 100% 55,1% 56,7%

Total 100% 100% 100% 100%

1991


Català 100% 52,7% 54,5%

Total 100% 100% 100% 100%

1995

Castellà 21,2% 50,1% 46,0%

Català 100% 78,8% 49,9% 54,0%

Total 100% 100% 100% 100,0%

2001


Català 100% 100% 61,1% 65,7%

Total 100% 100% 100% 100%

83

L’ús del català es normalitza al llarg del període. Així a principis dels 80, era la llengua minoritària amb menys del 30% de l’espai dedicat a l’àrea redaccional

i d’en mica en mica s’equipara amb el castellà fins a superar-lo actualment: 61% català i 39% castellà.

Utilització de la llengua segons els àmbits d’actuació



Administració 100% 100%

Publicitat (institucional) 12,5% 13,0% 74,5% 100%

Societat 49,4% 50,6% 100%

Dona 60,5% 39,5% 100%

Ensenyament 11,8% 88,2% 100%

Agenda 39,0% 61,0% 100%

Medi Ambient 56,7% 43,3% 100%

Esports 51,0% 49,0% 100%


Comunicació 68,9% 31,1% 100%

Promoció econòmica / Ocupació 40,6% 59,4% 100%

Serveis 100% 100%

Serveis socials 36,1% 63,9% 100%

Política Municipal 76,3% 23,7% 100%

Salut Pública 89,8% 10,2% 100%

Gent gran 100% 100%

Comerç / Consum 30,0% 70,0% 100%

Seguretat viària / ciutadana 100% 100%

Transports 100% 100%

Europa 100% 100%

Solidaritat / Immigració 67,6% 32,4% 100%

Política no municipal 100% 100%

Diversos 100% 100%

Total 0,3% 47,9% 51,8% 100%

Moltes són les lectures que es poden fer d’aquestes dades que, per altra

banda, parlen per sí mateixes. Només comentar les informacions que majoritàriament apareixen en castellà com per exemple: Obres i serveis amb un 94%, seguida de salut pública amb

un 89% i solidaritat/immigració amb un 67%. És de destacar el fort domini del català en ensenyament, un 88% i l’equilibri

que es produeix en el bloc de societat (Cultura, joventut, festes...) amb un 49% castellà i 50% català.



1982 1987 1991 1995 2001

Administració 3,7% 3,5% 3,8% 6,1% 6,5% 4,7%


Societat 17,1% 31,5% 40,9% 22,0% 31,6% 28,6%

Dona 22,1% 6,8% 10,2% 10,7% 8,0% 11,7%

Ensenyament 10,8% 17,8% 9,1% 5,6% 5,6% 9,9%

Agenda 5,8% 19,2% 15,0% 7,7%

Medi ambient 4,7% 6,9% 8,3% 3,1% 8,1% 6,3%

84

Esports 1,1% 12,0% 8,7% 3,9% 1,9% 5,5%

Obres i serveis 1,1% 3,7% 11,8% 3,9% 4,2% 4,8%


Promoció econòmica / Ocupació 2,6% 6,2% 0,8% 1,2% 0,4% 2,3%

Serveis socials 5,3% 2,8% 2,4% 2,1%

Serveis 7,4% 0,7% 1,5% 2,0%


Salut pública 5,3% 0,4% 0,9% 1,4%

Gent gran 1,0% 0,7% 3,8% 1,6% 1,4%



Transports 0,9% 1,3% 1,5% 0,7%

Europa 2,2% 0,5%

Solidaritat / Immigració 1,0% 0,5% 0,3%


Diversos 5,3% 1,9% 1,5%

Total 100% 100% 100% 100% 100% 100%

Un fet positiu és la gran varietat de temes que es tracten. Alguns es mantenen estables i d’altres amb grans oscil·lacions, com el cas d’esports que des de l’any 1987 ha patit un fort descens, quedant-se en un valor molt baix. Societat

presenta un creixement des dels inicis, obtenint els valors més elevats l’any 1991, en canvi les informacions referides a activitats per a la dona ha anat

perdent espai reduint-se actualment a la meitat, malgrat que s’analitzen les publicacions del mes de març, més en què se celebra el Dia Internacional de la Dona. Al mateix podem dir d’ensenyament, amb una reducció considerable

de l’espai des de l’any 1991. Assenyalar d’important servei que es presta a les entitats a través de

l'Agenda amb valors que tripliquen els inicials dels anys 80, en detriment d’altres informacions que tenen un tractament menor, com per exemple Promoció econòmica/ocupació, Comerç/consum, aspectes referents a la

Solidaritat, Salut pública, Gent gran... que han vist reduït considerablement el seu espai. Tampoc trobem informacions referides a l’evolució de la gestió del

pressupost municipal en les diferents àrees, dels acords de Ple ni de la Comissió de Govern.



1982 1987 1991 1995 2001

Administració 3,7% 3,5% 3,8% 6,1% 6,5% 4,7%

Publicitat 2,0% 3,5% 5,4% 2,1%

Ajuntament 22,8% 35,5% 27,9% 12,5% 9,7% 21,9%

Ajuntament i Organitzacions societat civil 13,5% 16,5% 3,6% 38,1% 44,1% 22,9%


Organitzacions societat civil 2,9% 19,7% 13,7% 4,3% 2,8% 8,7%

Opinió 8,0% 11,1% 6,9% 3,3% 6,0%

Ciutadania 10,6% 1,8% 2,9% 6,6% 8,6% 6,2%

Regidors/es 1,4% 4,4% 1,2%



Serveis d’institucions públiques 0,7% 5,0% 14,1% 1,1% 2,7% 4,7%

Serveis 7,4% 0,7% 1,5% 2,0%

Altres institucions públiques 0,4% 3,7% 3,7% 0,6% 1,7% 2,0%

85

Municipi 8,4% 1,4%


Alcalde/ssa 4,1% 4,9% 1,8%


Alcalde/ssa amb ciutadania 2,3% 0,4%

Alcalde/ssa altre municipi 0,4% 0,1%


Comissió de Govern 1,3% 0,2%

No consta 0,7% 0,8% 3,7% 5,2% 7,2% 3,5%

Total 100% 100% 100% 100% 100% 100%

L'Ajuntament és el protagonista principal amb una davallada al llarg del

període analitzat, deixant pas a la informació feta conjuntament amb les Organitzacions de la societat civil que actualment depassa el 40%, per tant la

publicació presenta molta informació de les activitats organitzades per les diferents entitats, en detriment d’informacions clarament municipals.

L’alcalde/ssa ha perdut el protagonisme al llarg del temps: els anys 80 amb l’alcalde Lluís Hernández, les informacions en les quals ell n’era el protagonista, ja sigui sol o amb autoritats o ciutadania, estaven al voltant del

10% mentre que a partir de l’any 1991 amb Manuela de Madre com alcaldessa aquest protagonisme ha baixat considerablement. El mateix fenomen es

produeix amb els regidors/es. Una altra dada a tenir en compte és el Ple Municipal que ha desaparegut: no es donen informacions dels acords del Ple municipal.


PROTAGONISTA IMATGE

Administració 4,7

Publicitat 2,1

Objecte 3,6

Ciutadania 3,4





Regidors/es amb ciutadania 0,2



Alcalde/ssa 0,1

Regidors/es 0,0

Sense imatge 81,9

Total 100

En el conjunt dels butlletins analitzats veiem que predominen com a protagonistes de les imatges la ciutadania, els objectes i els edificis i paisatge. Un 82% figuren sense imatge.

86


De l’anàlisi d’aquesta variable constatem que l'Ajuntament i les regidories, quan són protagonistes d’una informació, expliquen accions que porten a

terme, posen en marxa programes i/o activitats, comencen obres, inverteixen diners per millorar el municipi, organitzen activitats, fan balanç de gestió...: Les desigualtats socials, a debat a les III Jornades Municipals de la Dona (1-3-

1991), Los servicios de la llar Puig Castellar se ponen en marcha a partir del 2 de abril (22-3-1991) Santa Coloma alcanzó en 1994 un nivel muy alto de

seguridad ciudadana (10-3-1995) El Ayuntamiento muestra en una exposición la transformación de la ciudad en los últimos años (31-3-1995) Comença la campanya no t’emboliquis...(23-3-2001) El campeonato de Catalunya de Judo

se celebra en el polideportivo nuevo (13-3-1987) Àmplia participació de les escoles colomenques a la Setmana d'Ensenyament (20-3-1987)

Quan el protagonisme de la informació l’exerceixen les organitzacions de la

societat civil, en general reben subvencions, sol·liciten suport i majoritàriament organitzen activitats: Subvencions a les entitats esportives colomenques (16-3-2001) Cursos de tripleta y petanca en la Guinardera (15-

3-1991) Abiertas las inscripciones en las 24 horas de futbol sala (27-3-1987) Aspanide logra nuevas ayudas para su complejo asistencial (17-3-1995)

L’associació d’estudiants colomencs celebra el primer congrés (3-3-1995) Si el protagonisme l’ostenta la ciutadania, normalment actua com a

protagonista receptora de les activitats organitzades per la institució o per les entitats i són informacions que s’acostumen a donar quan ja s’han produït:

1293 persones en 28 comparses van desfilar a la gran rua de carnaval (3-3-1995) Masiva participación en las Jornadas de la Dona (15-3-1991) 57 alumnos de FP haran practicas en el Ayuntamiento (6-3-1987) Casi un millón

de persones disfrutaron de la oferta cultural municipal de 2000 (16-3-2001)

Si el protagonista és l’alcalde/ssa, les accions que realitza se centren en inaugurar equipaments, presentar activitats, presidir actes, lliurar premis... L'alcalde va inaugurar una escola (1-3-1991), l'alcaldessa entregó un ramo de

flores y una placa en homenaje...(31-3-1995)

En poques unitats comunicatives apareixen altres institucions públiques com a protagonistes però quan ho fan, les seves accions consisteixen en convocar activitats, celebrar, informar, organitzar...La Generalitat fa una convocatòria

d’ajuts per als disminuïts (6-3-1987)...

Els grups polítics amb representació al consistori no tenen cap protagonisme en els butlletins analitzats.

87



Al llarg dels seus més de 20 anys d’existència, la publicació s’ha

adaptat i ha millorat considerablement el disseny, la maquetació, la resolució de les fotografies, aconseguint oferir un producte digne i de

fàcil lectura imprès només a dues tintes.

Els titulars són, en general, clars i entenedors: Comienzan los

trabajos de limpieza para prevenir incendios en Can Franquesa.(10-3-1995) Hoy viernes se celebran las cenas y el baile de las Jornadas de la Mujer (9-3-2001) El dia 21 comienza la VI Semana Cultural

organizada per la Casa de Priego ( 20-3-1987).

Als anys 90 pràcticament ha desaparegut l’opinió ja sigui de l’alcalde/ssa, dels regidors, dels grups polítics o bé de les organitzacions de la societat civil.

No trobem ni entrevistes ni reportatges o monogràfics en els quals

es pugui tractar amb més profunditat algun tema, reflectint diversos punts de vista.

El fet de ser una publicació setmanal, permet donar notícies de gran actualitat i que el butlletí serveixi de convocatòria per a moltes activitats. No sempre, però, es realitza el seguiment d’una informació

des que es produeix fins que finalitza.


posicionament dels grups polítics que estan a l’oposició o dels socis de govern. Tampoc hem vist que es faci un seguiment informatiu dels

acords del Ple municipal ni de la Comissió de Govern.

88

3.3.1.11 Santa Perpètua de Mogoda


Comarca: Vallès Occidental Província: Barcelona Habitants: 19.084 (2001) – 25.331 (2011)30


L'Informatiu.

S’edita amb continuïtat des del mes de desembre de 1991. A l’any 1981 va sortir el primer número de L'Ajuntament al Carrer, publicació

amb molta irregularitat d’aparició. Després, l’any 1988 s’edita L'Informatiu, també amb períodes en els quals no sortia al carrer i es consolida a partir de 1991. La publicació ja ha superat el número 200. El setembre 2001 s’han

editat els números 229 i 230 Periodicitat: Quinzenal


Ràdio Santa Perpètua. 107 FM. Emet des del mes de març de 1989.


En els seus inicis dependència de la regidoria de Participació ciutadana, del Patronat Granja Soldevila i posteriorment de l’alcaldia. Cap de premsa o periodista responsable: Josep Romero i Lucas.

Anteriorment, Marta Corcoy i Rius (1991-2000) Grup polític i/o coalició que va endegar el mitjà de comunicació:

Iniciativa per Catalunya Verds (IC-V) Alcalde que va endegar el mitjà de comunicació: Pere Bufí i Pérez Grup polític i/o coalició que governa avui: Iniciativa per Catalunya Verds

(IC-V) Alcalde actual: Pere Bufí i Pérez (IC-V)

MOSTRA Donat que la publicació s’edita quinzenalment amb regularitat des de l’any

1991, l’anàlisi s’ha basat en 4 butlletins corresponents al mes de març dels anys 1995 i 2000.



Nom de la publicació: L'Informatiu. Format: 21 x 29,7 coms.



89

Nombre de pàgines: 4 pàgines l’any 1995 i l’any 2000, els números analitzats tenen 6 i 8 pàgines respectivament.

Total d’unitats comunicatives analitzades de la Mostra: 76 Llengua: 100% català.

4.2 Resultats de l’anàlisi Superfície que ocupen les diferents unitats comunicatives Tipus UC TIPUS UC

Administrativa 3,7%

Redaccional 96,3%

Total 100%


1995 2000


Redaccional 95,2% 97,4% 96,3%

Total 100% 100% 100%


Administració 3,7%


Serveis 1,1%

Total 100%


1995 2000



Serveis 2,2% 1,1%

Total 100 % 100% 100%

Donat que aquesta publicació no compte publicitat comercial, l’evolució de la

superfície de les diferents àrees es manté estable, només destacant la incorporació dels serveis, en detriment lleu de la informació.



1995 2000


Serveis 2,2% 1,1%

Serveis d’institucions 4,1% 2,1% 3,1%

No consta 91,1% 93,1% 92,1%

Total 100% 100% 100%

La referència a l’autoria no és destacable, al ser pràcticament nul·la al llarg del període de la Mostra.

90



Administració Info. Notícies Serveis

Portada 100% 17,9% 20,7%

Parell 31,0% 22,2% 29,8%



Total 100% 100% 100% 100%

El conjunt d’unitats comunicatives es distribueix d’una forma equitativa entre

les diferents pàgines. Només assenyalar que els serveis es concentren a la contraportada i l’àrea administrativa tota a la portada.


QUANTITAT PÀGINES SUBTIPUS UC Total

Administració Info. Notícies Serveis

4 pàgines 63,2% 48,8% 48,8%

6 pàgines 21,1% 25,2% 66,6% 25,5%

8 pàgines 15,8% 26,0% 33,4% 25,7%

Total 100% 100% 100% 100%

La incorporació de més pàgines es tradueix en més espai per a les notícies i també per als serveis.


publicació


1995 2000


Societat 38,8% 30,8% 34,7%

Medi ambient 11,5% 14,1% 12,8%

Ensenyament 11,6% 7,8% 9,6%



Dona 2,7% 5,4% 4,1%

Agenda 8,0% 4,1%

Esports 3,0% 2,5% 2,8%

Transports 4,0% 2,1%


Promoció econòmica / Ocupació 2,6% 1,3%

Serveis 2,2% 1,1%

Gent gran 2,0% 1,0%



Diversos 6,7% 3,4%

Total 100% 100% 100%

Aquests resultats reflecteixen que la publicació té una diversitat d’àmbits, fet que denota pluralitat i seguiment de les actuacions tant dels diferents serveis

91

corporatius com d’activitats ciutadanes. El bloc Societat ha baixat d’un 38 a un 30%. Assenyalar la desaparició de l’apartat destinat a la història local (caldria

veure els motius) i la incorporació de l'Agenda d’activitats municipals i ciutadanes. No hi ha opinió de cap tipus.



1995 2000


Ajuntament 17,9% 27,2% 22,7%




Ciutadania 20,9% 20,2% 20,5%

Regidories i Patronats 9,8% 4,7% 7,2%


Serveis 2,2% 1,1%


Municipi 6,5% 4,9% 5,6%



No consta 6,4% 3,1%

Total 100% 100% 100%

És interessant l'important protagonisme estable al llarg del temps de la ciutadania (20%). L'Ajuntament ha incrementat notablement la seva presència

en les diferents informacions passant d’un 17 a un 27%. En canvi pateixen una davallada les informacions provinents de les organitzacions de la societat civil que baixen al 3%.

No apareixen els regidors/es ni els grups polítics amb representació en cap informació i l’alcalde té un protagonisme molt baix. Tampoc veiem

informacions del Ple Municipal, en canvi s’incorpora en l’ultima època el resum dels acords de la Comissió de Govern.


PROTAGONISTA IMATGE

Administració 3,7

Ciutadania 6,5

Objecte 5,9



Sense imatge 75,7

Total 100

La ciutadania té un protagonisme notable seguida dels objectes (cartells, plànols...). L’alcalde amb la ciutadania també apareix en un percentatge

important. Un 76% es presenten sense imatge.

92


De l’anàlisi d’aquesta variable constatem que l'Ajuntament i les regidories quan són protagonistes d’una informació les accions se centren en convocar,

detallar, organitzar, informar: Nous cursos de formació ocupacional al Patronat Granja Soldevila (1995) Activitats al Centre Cívic La Creueta. Activitats per a

joves. Comencem l’adequació del Vapor (2000) Destaca en l’últim període la informació que l'Ajuntament dóna en un apartat especial referent a l'Agenda

21 i el municipi. L'Ajuntament i les Organitzacions de la Societat Civil organitzen diverses

activitats conjuntament: La Federació d'Associacions de veïns i l'Ajuntament han signat...El Grups de Dones de Santa Perpètua i l'Ajuntament organitzen...

Agenda d’activitats municipals i ciutadanes. Les Organitzacions de la Societat Civil són protagonistes de diverses

informacions, totes elles en la línia d’informar i/o organitzar activitats: L'Associació d'Amics de Santiga organitza... L'Agrupació de Voluntaris de

Protecció Civil ha dut a terme més de 200 serveis durant l’any 1994 (1995) Festa de portes obertes de l'Escola Tabor. L'Associació de Comerciants de Santa Perpètua organitza...Felicitació al Club Petanca Santa Perpètua (2000)

La ciutadania exerceix un important protagonisme en qualitat de receptora de

les activitats organitzades pel consistori: Un any més els perpetuencs han gaudit dels actes de Carnaval organitzats el dissabte 25 de febrer. (1995) 15.614 persones tenen dret a vot a Santa Perpètua el diumenge 12 de març.

Carnestoltes 2000:Guanyadors dels concursos.(2000)

El Municipi també apareix com a protagonista: Santa Perpètua tindrà un nou centre cívic al barri de Can Tayó. Santa Perpètua, agenda XXI: un compromís local, un repte global. Santa Perpètua s’ha vestit de Carnaval (2000)

La presència de l’alcalde i els regidors/es és pràcticament inexistent.

Volem fer esment de dues seccions interessants que hem trobat l’any 1995 i que malauradament no s’han mantingut al llarg del temps: es tracta dels

Consells Mediambientals que, a través d’un personatge fictici, El Superpetuenc, es donaven consells sobre la preservació del medi ambient, el

reciclatge... i l’altra secció era Coneguem Santa Perpètua, sobre la història del municipi: personatges, edificis, documents...



Des dels seus inicis, la publicació presenta un disseny homogeni amb petites millores al llarg del temps. Es manté una imatge digna impresa

a dues tintes.

93

Els titulars, són clars i entenedors: Els gegants Bernat i Perpètua es casen. El dissabte 1 d’abril s’inaugurarà el parc Miquel Segura. (1995)

S’ampliarà l’horari d’obertura al públic del parc... Del 13 al 17 de març celebrem la Diada de l'Arbre. (2000).

No hi ha opinió de cap tipus ni tampoc l’editorial de la publicació.

No trobem ni entrevistes ni reportatges o monogràfics en els quals

es pugui tractar amb més profunditat algun tema, reflectint diversos punts de vista.

Donada la periodicitat quinzenal, és important el servei que es dóna a la població ja que les notícies són de plena actualitat i permet fer la

convocatòria de l’activitat o l’acció de govern i, si es considera necessari, la valoració posterior de la mateixa.


posicionament dels grups polítics que estan a l’oposició. No es dóna informació dels acords del Ple Municipal, en canvi sí un resum dels acords de la Comissió de Govern.

3.3.1.12 Tarragona 1. DADES DEL MUNICIPI

Comarca: Tarragonès Província: Tarragona

Habitants: 112.795 (2001) – 134.085 (2011)31


Tarragona Municipal El número 1 es va editar el setembre de 1979, anomenat "Butlletí d'Informació

Municipal", en format revista. L’any 1980 el format es transforma en format diari. L’any 1982 el format torna a ser de revista (21 x 29,7 cms) i es denomina "La

Veu de l'Ajuntament, Butlletí d'Informació Municipal". A partir de 1983 passa a dir-se "Tarragona Municipal" i paulatinament fins

l’actualitat ha anat transformant el disseny. El mes de maig 2001 ha arribat al número 200 i el setembre s’ha publicat el número 203. Periodicitat: Mensual

Tiratge actual: 42.500 exemplars Distribució: Gratuïta a través de diferents punts de la ciutat



94

Tarragona Ràdio 102.6 FM. Emet des del mes de febrer de 1986

Pàgina web de l’empresa Municipal de Mitjans de Comunicació: www.fut.es/~emmct

Pàgina web de l'Ajuntament: www.ajtarragona.es


Empresa municipal de mitjans de comunicació, presidida actualment per la tinent d’alcalde, Maria Mercè Martorell (PP). Gerent de l’empresa Municipal de Mitjans de Comunicació: Francesc

Valls. Director de Tarragona Ràdio: Ricard Lahoz.

Grup polític i/o coalició que va endegar la publicació: Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), Convergència i Unió (CiU) i Candidatura per a la participació dels veïns (CPV).

Alcalde que va endegar la publicació: Josep Maria Recasens i Comes (PSC) Grup polític i/o coalició que governa avui: Convergència i Unió (CiU) i

Partit Popular (PP). Alcalde actual: Joan Miquel Nadal i Malé (CiU).

MOSTRA Donat que la publicació s’edita des del mes de setembre de 1979, hem basat

l’anàlisi en cinc butlletins corresponents als mesos de març dels anys 1981, 1987, 1991, 1995 i el mes d’abril de 2001.


Registre d’identificació dels exemplars analitzats Nom de la publicació: Tarragona Municipal Des de l’any 1979-1982 s’anomena "Butlletí d'Informació Municipal"

A partir de 1982 passa a dir-se "La Veu de l'Ajuntament, Butlletí d'Informació Municipal" i a partir de 1983 fins l’actualitat "Tarragona Municipal" .

Paulatinament ha anat transformant i adaptant el seu disseny. Format: 21 x 29,7 cms, excepció de l’any 1980 que va adoptar el format diari, per recuperar l’any 1982 el de revista.

Nombre de pàgines: 1981, 4 pàgines format diari. 1987 i 1991, 16 pàgines format revista. 1995, 24 pàgines format revista i 2001, 32 pàgines format

revista. Total d’unitats comunicatives analitzades de la Mostra: 181

http://www.fut.es/~emmct

95



Tipus UC

TIPUS UC

Administrativa 2,7%

Publicitària 15,6%

Redaccional 81,7%

Total 100%



1981 1987 1991 1995 2001

Administració 5,3% 2,5% 2,8% 2,0% 1,1% 2,7%

Publicitat 5,5% 2,5% 12,4% 20,4% 34,4% 15,6%

Redaccional 89,1% 95,0% 84,8% 77,6% 64,5% 81,7%

Total 100% 100% 100% 100% 100% 100%

Subtipus UC

SUBTIPUS UC

Administració 2,7%








Opinió. Periodista 0,4%

Serveis 0,6%

Total 100%


SUBTIPUS UC ANY PUBLICACIÓ Total

1981 1987 1991 1995 2001

Administració 5,3% 2,5% 2,8% 2,0% 1,1% 2,7%





Informació. Enquesta 12,6% 2,4%


Opinió. Editorial 4,8% 3,6% 6,3% 4,7% 3,0% 4,5%

Opinió. Periodista 2,0% 0,4%

Serveis 1,3% 1,4% 0,6%

Total 100% 100% 100% 100 % 100% 100%

Les principals conclusions d’aquestes són l’augment any rere any de la publicitat comercial fins arribar a un 34% de la superfície, en detriment de

l’espai destinat a la informació. Assenyalar l'increment de les opinions signades, que apareixen molt tímidament l’any 1995 i l’any 2001 se situen al

voltant del 13%

96



1981 1987 1991 1995 2001

Administració 5,3% 2,5% 2,8% 2,0% 1,1% 2,7%

Publicitat 5,5% 2,5% 12,4% 20,4% 34,4% 15,6%

Periodista 2,7% 17,7% 12,3% 16,2% 9,6%

Serveis 1,3% 1,4% 0,6%


Regidor/a 12,7% 22,0% 7,4%


Alcalde/ssa 5,7% 3,0% 1,8%


Organitzacions societat civil 6,2% 1,2%


No consta 81,6% 70,5% 53,7% 55,6% 21,2% 55,5%

Total 100% 100% 100% 100% 100% 100%

SUBTIPUS UC AUTORIA Total

Admini

stració

Publici

tat

Periodi

sta

Servei

s

Grups

represpolítica

Regido

r/a

Ciutad

ania

Alcald

e/ssa

Tèc. i

profes.

Org.

Soc. civil

No

pertinent

No

consta

Administració 100% 2,7%


Publicitat institucional 18,9% 2,9%

Informació. Notícies 96,0% 73,8% 100% 100% 100% 91,8% 69,3%



Opinió signada 100% 48,0% 2,4%

Opinió. Editorial 26,2% 52,0% 100% 4,5%

Opinió. Periodista 4,0% 0,4%

Serveis 100% 0,6%

Total 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%

Destaca la forta presència dels regidors/es en l’autoria d’informacions: un 22%

l’any 2001 i els grups polítics que també s’incorporen amb un 7% mentre que l’alcalde es queda en un 3%.


QUANTITAT PÀGINES

SUBTIPUS UC Total

Administració

Public. comerc.

Public. instituc.

Info. Notícies

Info. Entrevista

Info. Enquesta

Opinió signada

Opinió. Editorial

Opinió. Period.

Serveis

4 pàgines 37,5% 35,5% 20,3% 88,9% 20,2% 18,9%

16 pàgines 38,5% 8,4% 64,5% 43,7% 100% 44,0% 100% 45,1% 39,3%

24 pàgines 14,9% 32,1% 20,6% 8,4% 21,0% 19,9%

32 pàgines 9,1% 59,5% 15,4% 11,1% 91,6% 14,8% 54,9% 21,9%

Total 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%

La publicació ha anat creixen al llarg del temps en nombre de pàgines fet que ha representat, proporcionadament, més publicitat i menys espai per a la

informació.

97


comunicatives


Administració

Public. comerc.

Public. instituc.

Info. Notícies

Info. Entrevista

Info. Enquesta

Opinió signada

Opinió. Editorial

Opinió. Period.

Serveis

Portada 64,1% 10,3% 20,2% 9,8%

Parell 35,9% 54,9% 64,5% 38,2% 88,9% 50,0% 52,6% 83,9% 41,1%

Imparell 38,8% 41,2% 11,1% 50,0% 47,4% 79,8% 100% 16,1% 40,1%

Contraportada 6,3% 35,5% 10,2% 8,9%

Total 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%

El conjunt d’unitats comunicatives es distribueix equitativament a les pàgines interiors. Només assenyalar la publicitat que més del 50% es concentra a les

pàgines parells i a la contraportada i que l’editorial la trobem majoritàriament a la pàgina imparell.


ANY

PUBLICACIÓ LLENGUA

TIPUS UC Total


1981 Bilingüe 5,4% 4,8%

Castellà 100% 23,0% 26,0%

Català 100% 71,7% 69,2%

Total 100% 100% 100% 100%

1987 Castellà 41,4% 39,3%

Català 100% 100% 58,6% 60,7%

Total 100% 100% 100% 100%

1991 Castellà 14,3% 12,1%

Català 100% 100% 85,7% 87,9%

Total 100% 100% 100% 100%

1995 Castellà 71,5% 14,6%

Català 100% 28,5% 100% 85,4%

Total 100% 100% 100% 100,0%

2001 Castellà 74,2% 25,5%

Català 100% 25,8% 100% 74,5%

Total 100% 100% 100% 100%

D’aquestes dades es desprèn un fenomen interessant: Des de l’any 1995 en el qual s’incorpora la publicitat, aquesta es manté en uns valors alts de castellà,

superiors al 70%, mentre que pel que fa a l’àrea redaccional, dia a dia pren més força el català amb un 100% a partir ja de l’any 1995.

98



1981 1987 1991 1995 2001

Administració 5,3% 2,5% 2,8% 2,0% 1,1% 2,7%

Publicitat 5,5% 2,5% 12,4% 20,4% 34,4% 15,6%

Societat 31,1% 21,9% 21,3% 51,9% 25,7% 30,3%

Medi ambient 5,8% 30,3% 14,6% 2,0% 2,1% 10,7%

Obres i serveis 9,9% 10,1% 7,7% 12,1% 3,0% 8,4%

Transports 4,6% 18,4% 4,5%


Història local 2,0% 14,8% 3,6%

Esports 3,4% 6,8% 4,2% 2,0% 3,2%

Ensenyament 4,2% 3,0% 6,3% 2,6%

Comunicació 2,7% 1,1% 1,9% 4,5% 2,1%

Agenda 6,3% 2,1% 1,7%


Solidaritat / Immigració 0,9% 5,7% 1,1% 1,7%


Hisenda 3,3% 1,6% 1,0%



Gent gran 3,7% 0,7%

Serveis 1,3% 1,4% 0,6%


Serveis socials

Diversos 7,9% 2,0% 1,9%

Total 100% 100% 100% 100% 100% 100%

Destaca com un fet notable el descens d'Obres i serveis i Medi Ambient, especialment. També baixa el bloc de Societat. Com a factor positiu

assenyalar l’augment de la Història local. La resta d’àmbits no experimenten grans oscil·lacions. És important remarcar els molts àmbits que no apareixen o

mereixen molt poca atenció: Seguretat viària, Solidaritat, Hisenda, Comerç/consum...



1981 1987 1991 1995 2001

Administració 5,3% 2,5% 2,8% 2,0% 1,1% 2,7%

Publicitat 5,5% 2,5% 12,4% 20,4% 34,4% 15,6%

Ajuntament 25,6% 24,1% 1,2% 22,2% 10,2%




Opinió 4,8% 3,6% 6,3% 4,7% 13,2% 6,7%

Ciutadania 2,1% 31,5% 6,0% 20,9% 6,0% 13,2%


Regidors (Oposició) 9,9% 1,9%




99

Serveis 1,3% 1,4% 0,6%


Municipi 7,6% 6,1% 9,3% 7,4% 6,2%


Alcalde/ssa 15,7% 20,9% 5,2% 0,4% 8,3%



Tècnics i professionals 2,7% 1,1% 6,2% 2,0%

Empresa 6,3% 0,6% 1,4%

Altres 6,8% 1,3%

No consta 4,2% 7,8% 2,0% 5,4% 10,8% 6,1%

Total 100% 100% 100% 100% 100% 100%

Veiem un descens notable de les informacions derivades de les organitzacions de la societat civil que passen d’un 9% l’any 1995 a un 2% l’any 2001. L'Ajuntament es manté estable. També baixa la presència de la ciutadania.

Interessant la secció Què fan els nostres regidors?, consistent en una entrevista a un regidor de l’oposició per explicar quines activitats realitzen.

Aquesta secció va desaparèixer, només l’hem trobada l’any 1981. També han desaparegut amb el canvi d’equip de govern a partir de 1991 les informacions del Ple municipal. La presència de l’alcalde va passar d’inexistent l’any 1987

amb govern socialista a un 20% l’any 1991. Després ha anat baixant considerablement.

La presència de l’ajuntament junt amb altres institucions públiques s’incorpora amb el nou alcalde de CiU l’any 1991 i es va incrementant moderadament.


PROTAGONISTA IMATGE

Administració 2,7

Publicitat 15,6


Ciutadania 4,7

Objecte 3,3


Regidors/es amb ciutadania 0,4

Regidors/es 0,2



Alcalde/ssa 0,0


Sense imatge 66,8

Total 100

En el conjunt dels butlletins analitzats veiem que edificis i paisatge ostenta el principal protagonisme (5%) seguit de la ciutadania. L’alcalde i els diferents

regidors apareixen amb un percentatge menor (1,5%). Un 67% no contenen imatge.

100


De l’anàlisi d’aquesta variable constatem que l'Ajuntament i les regidories quan són protagonistes d’una informació les accions se centren en fer balanç,

estudiar, acordar, organitzar, millorar, realitzar: L'Ajuntament ha organitzat intercanvis escolars... (1981)

El Ayuntamiento ha adjudicado las obras..L'Ajuntament estudia fòrmules alternatives per minvar les càrregues dels contribuents (1987) l'Àrea de Promoció econòmica de l’ajuntament ha organitzat la segona passarel·la a la

moda Tarragona marca... (1991) L'Ajuntament ha instal·lat 20 unitats de recollida selectiva de llaunes de beguda (1995) La conselleria de Joventut i

festes portarà a terme... (2001) Les organitzacions de la societat civil són entrevistades, expliquen activitats,

reben subvencions, organitzen, renoven, participen: La Unió excursionista Mestral ha organitzat.. (1987) Tarragona tendrá dos ferias de abril: una

organizada por la Asociación de Feriantes y otra por la Asociación Cultural...(1991) Les entitats esportives es beneficien de subvencions atorgades per l'Ajuntament. Mans Unides de Tarragona va organitzar...Els

veïns de Bonavista renoven la seva junta... (1995) Josep Boada, president de l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa de Tarragona és entrevistat.

Mediterrània, Centre d'Iniciatives ecològiques celebra la 9ª Trobada... (2001) L'Ajuntament i altres institucions públiques, informacions que s’incorporen a

partir de 1991, signen convenis, arriben a acords, organitzen: Inversions per millorar Campclar: Generalitat i Ajuntament signen un conveni (1991) Les

administracions han arribat a un acord per resoldre les riuades del riu Francolí (1995) Visita de l’alcalde de l’entitat menor de La Canonja (2001)

Pel que fa a la ciutadania, les seves accions se centren en: Participar, ser entrevistats, estrenar, ser protagonistes d’una activitat: Nuevas calles

arboladas: los tarraconenses estamos viendo con agrado...Quinientos escolares participaron en la fiesta del arbol...(1981) Amb les instal·lacions

esportives municipals de Camp Clar molts ciutadans podran practicar esports..(1987) Centenars de tarragonins es van concentrar a la Rambla Nova..per afegir-se a la festa inaugural del teatre Metropol. Molta participació

a la festa de la calçotada. Trenta set comparses van desfilar a la rua de Carnaval. Resposta favorable dels tarragonins...(1995). Un total de 560

persones van participar en la cinquena edició de la calçotada popular (2001) El Municipi com a protagonista de diverses informacions apareix, en qualitat

de receptor de les gestions realitzades pel consistori, estrenant, guanyant, vivint intensament: Tarragona guanya zones verdes (1987) Tarragona una

ciutat viva. Tarragona tindrà Facultat de Dret. (1991) Un any més Tarragona es prepara per participar en els nombrosos actes de la Setmana Santa (1995) Tarragona i el medi ambient, 10 anys de progrés. 100 anys de futbol a

Tarragona (2001)

101

Finalment i pel que fa al protagonisme de l’alcalde: Inaugura, dóna subvencions, gestiona, informa, rep visites: El alcalde de la ciudad se ha

dirigido a todas las familias...(1981).Joan Miquel Nadal, alcalde i president Consell Comarcal...va inaugurar...L’alcalde Joan Miquel Nadal i el director general...van signar un conveni...(1991) L’alcalde de la ciutat va

inaugurar...L’alcalde de Tarragona...va lliurar 12 milions en concepte de subvencions a diversos clubs...(1995) L’alcalde Joan Miquel Nadal va rebre la

filla del Che Guevara (2001)



Any rere any la publicació ha millorat el seu disseny, maquetació, color i presentació en general.

Els titulars, especialment en la darrera etapa són poc engrescadors i excessivament institucionals: Un projecte engrescador. Inauguració de l'Oficina d'Atenció al Contribuent. Festa del Tres Tombs...

Amb la nova etapa que ha encetat la publicació a partir d’abril 2001, cal assenyalar com un fet singular que la majoria d’informacions, de

caire molt institucional, van signades pels regidors/es i/o l’alcalde, amb la corresponent fotografia de cadascun d’ells.

A partir de les eleccions de 1995 s’incorpora l’opinió dels grups polítics i l’editorial passa de ser signada per l’alcalde a ser signada pel

president/a de l’empresa Municipal de Mitjans de Comunicació de Tarragona SA.

Les informacions de les activitats o accions provinents de les Organitzacions de la Societat Civil s’han reduït considerablement al

llarg del temps. L'Agenda d’activitats inclou les de l'Àrea de Cultura, el Museu d'Història de Tarragona i d’altres facilitades pel departament de

Cultura de la Generalitat. No hi trobem activitats fetes per les entitats locals.

No trobem ni entrevistes ni reportatges o monogràfics en els quals es pugui tractar amb més profunditat algun tema, reflectint diversos

punts de vista.


posicionament dels grups polítics que estan a l’oposició o dels socis de govern. Només a l’any 1981 hem trobat una secció amb entrevistes als regidors/es de l’oposició.

No hi ha ni els acords del Ple Municipal ni de la Comissió de Govern.

102

3.3.1.13 Tortosa 1. DADES DEL MUNICIPI

Comarca: Baix Ebre

Província: Tarragona Habitants: 29.481 (2001) – 34.432 (2011)32


Tortosa, butlletí d’informació municipal

El número 1 es va editar l’any 1981. La publicació ha passat per moltes èpoques en les quals no ha sortit al carrer. L’any 1995 es modifica el format,

passant a tabloide i s’anomena Tortosa, full municipal d’informació, també amb molts buits en la periodicitat de la publicació. L’any 1999, es redissenya la publicació, amb una nova numeració. El darrer número editat és el número

4 que correspon al mes de juny 2000. Periodicitat: Semestral

Tiratge actual: 11.000 exemplars Distribució: Gratuïta a diversos punts del municipi i rodalies. Ràdio Tortosa. 103.3 FM. Emet des de l’any 1999

Pàgina web: www.tortosa.altanet.org


Dependència de l’alcaldia. Pel que fa a la Ràdio municipal el seu funcionament es regula a través del Patronat de Comutor (Comunicacions municipals de

Tortosa) format per la gerència, la direcció de l’emissora, els treballadors i amb representació de tots els grups polítics presents al Consistori.

Cap de premsa o periodista responsable: Sílvia Folqué. Directora de Ràdio Tortosa: Núria Mora. Grup polític i/o coalició que va endegar la publicació: Convergència i

Unió (CiU). Alcalde que va endegar la publicació: Vicent Beguer i Oliveres

Grup polític i/o coalició que governa avui: Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-IE) en coalició amb Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)

i el Grup Mixt. Alcalde actual: Joan Sabaté i Borràs. (PSC)

MOSTRA La publicació va néixer l’any 1981. L’anàlisi s’ha basat en un total de 5

butlletins corresponents als mesos i anys següents: agost de 1981, abril de 1987, gener de 1991, març de 1995 i juliol del 2000.


http://www.tortosa.altanet.org/


103



Nom de la publicació: Tortosa, butlletí d’informació municipal.

Format: 21 x 29,7 cms. L’any 1995 es va modificar el format, passant a 29,7 x 42 cms, després s’ha tornat al format original.

Nombre de pàgines: Cada publicació varien: L’any 1981, 20 pàgines. L’any 1987, 12, l’any 1991, 16, l’any 1995, 4 pàgines en format A-3 i l’any 2000, 36 pàgines

Total d’unitats comunicatives analitzades de la Mostra: 211

4.2 Resultats de l’anàlisi Superfície que ocupen les diferents unitats comunicatives

Tipus UC TIPUS UC

Administrativa 3,6%

Publicitària 9,2%

Redaccional 87,2%

Total 100%


1981 1987 1991 1995 2000

Administrativa 1,2% 3,9% 2,4% 5,9% 4,1% 3,6%


Redaccional 60,2% 96,1% 97,6% 94,1% 89,0% 87,2%

Total 100% 100% 100% 100% 100% 100%


Administració 3,6%






Total 100,0%


1981 1987 1991 1995 2000

Administració 1,2% 3,9% 2,4% 5,9% 4,1% 3,6%




Opinió signada 12,0% 4,5% 5,9% 1,5% 6,9%

Opinió. Editorial 5,3% 3,0% 1,7%

Total 100% 100% 100% 100 % 100% 100%

L’any 1987 no s’inserta publicitat comercial i l’àrea redaccional creix del 60 al 89%, mantenint aquesta distribució fins l’any 2000. L’opinió signada perd una

104

part considerable de la superfície ocupada, passant del 12 a l'1% i el 2000 es torna a incorporar l’editorial signada per l’alcalde que havia desaparegut el

1987. Qui ostenta l’autoria segons l’any de publicació


1981 1987 1991 1995 2000

Administració 1,2% 3,9% 2,4% 5,9% 4,1% 3,6%

Publicitat 38,7% 6,9% 9,2%


Regidor/a 1,2% 0,2%


Alcalde/ssa 5,8% 4,5% 5,9% 3,0% 3,9%


No pertinent 5,3% 1,1%

No consta 54,8% 84,0% 93,1% 88,1% 73,4% 78,7%

Total 100% 100% 100% 100% 100% 100%

La referència a l’autoria és molt escassa al llarg del període analitzat. L’any

2000 comença a aparèixer lligada als grups polítics, alcalde i regidors/es. És interessant destacar que la ciutadania només apareix com autora l’any 1987 i

no hi ha cap espai per a les organitzacions de la societat civil. Evolució de la superfície de les diferents àrees en funció de la

quantitat de pàgines QUANTITAT PÀGINES

SUBTIPUS UC Total

Administració Publicitat

comercial

Publicitat

institucional

Informació.

Notícies

Opinió

signada

Opinió.

Editorial

4 pàgines 36,7% 25,4% 19,5% 22,7%

12 pàgines 20,9% 20,3% 33,1% 19,0%

16 pàgines 12,6% 22,0% 12,2% 18,6%

20 pàgines 6,7% 100% 14,2% 64,9% 20,3%

36 pàgines 22,3% 100% 18,1% 35,2% 35,1% 19,4%

Total 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%

En aquest quadre veiem que quantes més pàgines té el butlletí menys és l’espai dedicat a les notícies i a l’editorial, cosa que no succeeix amb l’opinió signada que s’incrementa proporcionalment.


comunicatives

N° PÀGINA

SUBTIPUS UC Total

Administració Publicitat comercial

Publicitat institucional


Opinió signada

Opinió. Editorial

Portada 50,9% 5,8% 19,5% 64,9% 8,8%

Parell 38,5% 68,7% 39,7% 46,7% 41,2%

Imparell 3,0% 17,6% 41,0% 44,6% 33,8% 35,1% 40,0%

Contraportada 7,6% 13,7% 59,0% 9,9% 9,9%

Total 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%

105

La distribució de les notícies és equitativa a les pàgines interiors, tan parells com imparells. La publicitat comercial es concentra a les pàgines parells amb

un 68% i la institucional la trobem a la contraportada i a les pàgines imparells; l’opinió signada apareix a la portada si bé el gruix de la mateixa està a les parells.


comunicatives

ANY PUBLICACIÓ

LLENGUA

TIPUS UC Total Administrativa Publicitària Redaccional

1981 Castellà 55,5% 25,6% 36,9%

Català 100% 44,5% 74,4% 63,1%

Total 100% 100% 100% 100%

1987 Bilingüe 6,1% 5,8%

Català 100% 93,9% 94,2%

Total 100% 100% 100%

1991 Català 100% 100% 100%

Total 100% 100% 100%

1995 Català 100% 100% 100%

Total 100% 100% 100,0%

2000 Català 100% 100% 100% 100%

Total 100% 100% 100% 100%

L’evolució del català es normalitza i a partir de 1991 es converteix en la única

llengua utilitzada en tot el butlletí. Àmbits d’actuació de les diferents informacions segons l’any de la

publicació


1981 1987 1991 1995 2000

Administració 1,2% 3,9% 2,4% 5,9% 4,1% 3,6%

Publicitat 38,7% 6,9% 9,2%

Obres i serveis 12,5% 19,1% 27,0% 11,4% 15,0% 16,7%

Societat 13,9% 12,6% 16,4% 10,5% 20,4% 14,6%

Política municipal 15,0% 6,2% 4,4% 2,8% 11,4% 11,2%

Hisenda 1,2% 7,8% 35,2% 2,7% 11,0%

Transports 28,1% 3,2% 6,5% 7,3%

Ensenyament 9,2% 3,0% 8,7% 5,0% 5,2% 6,2%


Religió 12,4% 2,0% 2,0% 3,1%

Política no municipal 3,0% 4,8% 6,8% 3,0%


Esports 6,1% 3,7% 1,9%


Comunicació 5,3% 1,1%





Gent gran 1,6% 0,3%

Dona 0,7% 0,1%

Total 100% 100% 100% 100% 100% 100%

106

La distribució dels àmbits és força proporcionada i extensa a l’any 2000, amb predomini de les notícies incloses en el bloc de Societat, seguida d’obres i

serveis. Els temes sobre Dona només han ocupat un 0,7% d’espai l’any 1987, els serveis socials un 2,8% l’any 2000, Gent gran un 1,6% i Solidaritat un 1,8% també l’any 2000.


de la publicació


1981 1987 1991 1995 2000

Administració 1,2% 3,9% 2,4% 5,9% 4,1% 3,6%

Publicitat 38,7% 6,9% 9,2%

Ajuntament 9,5% 32,1% 19,8% 37,1% 36,7% 27,2%




Opinió 5,3% 12,0% 4,5% 5,9% 6,2% 8,6%

Ciutadania 2,2% 2,9% 8,4% 3,3% 4,5%

Regidors/es 2,0% 0,3% 0,4%



Altres institucions públiques 0,7% 20,5% 10,4% 9,0% 1,1% 8,2%

Municipi 11,8% 10,9% 2,0% 1,7% 5,2%

Ple Municipal 6,7% 7,8% 0,6% 2,9%

Alcalde/ssa 0,7% 11,0% 3,7% 2,0% 3,4%





Autoritats fora municipi 5,1% 8,0% 7,6% 4,3%

No consta 1,6% 0,3%

Total 100% 100% 100% 100% 100% 100%

L’ajuntament i les organitzacions de la societat civil ostenten el protagonisme

en més del 50% de les informacions del butlletí. Altres institucions públiques (Generalitat, Església...) varen obtenir un important protagonisme en més

d’un 20% l’any 1987 i després ha anat baixant fins arribar a l'1% l’any 2000. L’alcalde també ha anat perdent protagonisme i ha passat de l'11% l’any 1991 al 2% de l’any 2000. El mateix es podria dir del Ple i de la Comissió de Govern

que ara no apareixen pràcticament en cap informació.


PROTAGONISTA IMATGE

Administració 3,6

Publicitat 9,2



Objecte 1,8

Ciutadania 1,0

Alcalde/ssa 0,4

Autoritats fora municipi 0,4

107


Regidors/es 0,2




Sense imatge 75,4

Total 100

En el conjunt dels butlletins analitzats veiem que edificis i paisatge

predominen seguit de l’alcalde amb autoritats. El 75% d’informacions es presenten sense imatges.


De l’anàlisi d’aquesta variable constatem que quan l'Ajuntament i les

regidories són protagonistes d’una informació les accions se centren en: Apostar per crear, apostar per rehabilitar, informar, gestionar, manifesta el seu acord, denúncia, explica, aprova, recupera patrimoni, desgrava impostos,

millora, dóna suport, modifica...:Obres i despeses a col·legis. L'Ajuntament també pot criticar (1981) Forta empenta a l’esport tortosí des de l'Ajuntament.

L'Ajuntament de Tortosa potencia els grups de folklore (1987). Desgravació del noranta per cent de la llicència d’obres per a restauració de façanes. L'Ajuntament inicia l’adequació de la Sinagoga de Remolins (1991)

L'Ajuntament de Tortosa clausura l’abocador de Vinallop (1995) Tortosa aposta per la xarxa de transport públic. Tortosa ja disposa d’una guia per

recórrer itineraris pel patrimoni àrab, jueu i cristià (2000). Assenyalar com a fet molt constatable la diferència de llenguatge utilitzat amb

l’alcalde de CiU Vicent Beguer i en l’actualitat amb l'alcalde del PSC-IE, Joan Sabaté. En els butlletins fets amb el primer alcalde s’utilitzava en moltes més

ocasions i en els titulars la paraula Ajuntament per explicar una acció, una proposta o una activitat, mentre que ara la paraula Ajuntament ha estat, en moltes ocasions, substituïda per la paraula Tortosa.

Amb l’alcaldia de CiU eren molt presents com a protagonistes altres institucions públiques i/o autoritats de fora del municipi (Generalitat de

Catalunya principalment) en les informacions, inaugurant, visitant el municipi, aprovant partides pressupostàries, assistint, presidint: Les dos visites del president Pujol a Tortosa. Visita del nou Governador Civil (1981) Importants

personalitats a les festes de la Cinta. 660 milions destinarà la Generalitat per ampliar i millorar l’hospital Verge de la Cinta. La Generalitat aprova el viver

d’empreses a Tortosa. 170 milions per al Museu de l'Ebre a Tortosa. La Generalitat posarà llum al pont del Mil·lenari (1991) La consellera de Justícia presideix la festivitat dels advocats tortosins (1995)

Aquesta forta presència d’altres institucions realitzant accions per al municipi disminueix força en el butlletí de l’any 2000. S’observa un canvi de tendència:

tal com hem vist el tractament periodístic que es donava a la Generalitat amb l’alcalde de CiU era el d’una institució que invertia i feia molt per al municipi,

sempre d’acord amb l'Ajuntament, per exemple: L'Ajuntament conforme amb el projecte de la Generalitat per dragar el riu Ebre (1991) i ara es dóna menys

108

informació i el tractament és diferent, per exemple: L'Ajuntament cedeix a la Generalitat els terrenys per construir un nou col·legi al barri de Ferreries.

(2000). Aprovats vuit cursos de formació. (Titular amb un protagonista poc definit i a l'interior de la notícia es diu que El departament de Treball de la Generalitat ha aprovat una vuitena de cursos...(2000)

El municipi com a tal apareix en diverses informacions com a protagonista en

qualitat de receptor d’accions fetes des de l'Ajuntament, en algunes ocasions sense que això quedi molt clar: El millor pressupost per a Tortosa. Es recuperen les muralles de Tortosa (1995). Tortosa i l'Aldea signen un protocol

de col·laboració (1991) Tortosa desbloqueja el projecte firal. Tortosa s’adhereix a la Carta Europa del dia sense cotxes. Tortosa aposta per la xarxa

de transport públic (2000) Pel que fa a l’alcalde, les seves accions se centren en inaugurar, signar

documents i/o protocols de col·laboració i visitar persones, llocs o personalitats públiques: L’alcalde Vicent Beguer va inaugurar el

Centre...(1987) Vicent Beguer com alcalde de Tortosa i...van signar un protocol...(1991) L'alcalde de Tortosa Joan Sabaté va inaugurar...(2000)

La ciutadania té poc protagonisme i quan apareix ho fa en qualitat de participant d’activitats organitzades per la institució: Més de 800 persones a la

inauguració del Casal... (1991) Més de 300 avis i àvies participen...(2000). Els portaveus dels grups polítics amb representació apareixen a partir de l’any 2000 signant, cadascun d’ells, un escrit d’opinió sobre tema lliure.

5. CONSIDERACIONS FINALS:


En el darrer període la publicació ha millorat el disseny, la

maquetació i la resolució de les fotografies, intercalant el color amb el blanc i negre.

Els titulars són, en alguns casos poc clars: per exemple es confon el municipi amb l’equip de govern de l'Ajuntament: Tortosa inicia els

tràmits necessaris per construir el nou parc firal al barri de Remolins. Graneta surt al carrer per mantenir Tortosa neta (2000).

A partir de l’any 2000 s’incorpora l’opinió dels grups polítics i es manté l’editorial signada per l’alcalde.

No trobem ni entrevistes ni reportatges o monogràfics en els quals es tracti amb més profunditat un tema, amb diversos punts de vista.

El fet de ser una publicació amb una periodicitat molt irregular,

impedeix que hi tinguin cabuda informacions o convocatòries d’activitats puntuals o informacions de les activitats que programen les organitzacions de la societat civil.

109

Contingut de les informacions. Les notícies no estan contrastades. Reflecteixen la gestió i el punt de vista de l’equip de govern sense que trobem en cap cas el

posicionament dels grups polítics que estan a l’oposició o dels socis de govern. En certes informacions sí apareix, a partir de l’any 2000, una

explicació de les gestions fetes o l’opinió del regidor o tinent d’alcalde responsable de l’àmbit d’actuació en concret. No es fa el seguiment

informatiu del Ple Municipal ni s’informa dels principals acords de la Comissió de Govern, excepció de l’any 1987.

110

3.3.2 Anàlisi 2: anàlisi històric, descriptiu i qualitatiu dels butlletins en paper de 2 Ajuntaments catalans

3.3.2.1 Montcada i Reixac


Comarca: Vallès Occidental Província: Barcelona

Habitants: 27.952 (2001) - 34.265 (2011)33


La Veu de Montcada i Reixac La publicació es va començar a editar l’any 1982, en format revista i com a butlletí municipal. Hi ha hagut temporades al llarg d’aquest període en les

quals ha deixat de sortir. Des de 1992 s’edita amb regularitat en format diari. A la segona quinzena de novembre 2009 es va editar el núm. 351

Periodicitat: Quinzenal. Tiratge any 2011: 8.000 exemplars Distribució: Gratuïta a través d’edificis i equipaments públics, forns de pa,

farmàcies i establiments anunciants.

Montcada Ràdio. 104.6 FM. Funciona des de l’estiu de 1986.

Pàgina web: www.montcada.org. Creada l’any 1997

Pàgina web i portal de notícies multimèdia: www.laveu.cat

3. ORGANIGRAMA DE FUNCIONAMENT I FORMA DE GESTIÓ

Als anys 80 s’editava des d’alcaldia. Des de l’any 1992 –inici de la tercera

època de la publicació- el periòdic el realitza l’empresa pública Montcada Comunicació, des d’on, en redacció única s’elabora La Veu i les notícies que

s’emeten a través de Montcada Ràdio. La forma de gestió és a través d’un Consell d’administració integrat per persones representatives de la societat montcadenca i pel director de Montcada Comunicació. La presidència que

estatuàriament correspon a l’alcalde, ha estat delegada a un professional de la comunicació des de l’octubre de 1999. El Consell de redacció està integrat pels

periodistes de Montcada Comunicació. A principis del segle XXI es decideix separar la comunicació institucional que es gestionarà des de l’alcaldia a través del web www.montcada.org i l’empresa

Montcada Comunicació continuarà gestionant el mitjà en paper La Veu i Montcada Ràdio, amb informacions elaborades sota criteris de pluralitat i amb

redaccions integrades. Aquesta separació es materialitza l’any 2003. Uns anys més tard, el 2008 es posa en funcionament laveu.cat



111

La publicació La Veu disposa d’un llibre d’estil propi: La Veu de Montcada i Reixac. Llibre d’estil (2002). http://www.montcada.cat/montcadaPortal/RecursosWeb/DOCUMENTOS/1/0_2529_1.pdf

Cap de premsa i comunicació, any 2011: Àngel Acin.

Any 2001: Director de Montcada Comunicació: Josep A.Teixidó i Sánchez. Coordinació i cap de redacció: Pilar Abián i Jacobo. Anterior a l’any 1992, Miquel Soler.

Directora de La Veu, any 2011: Pilar Abián i Jacobo Gerent de Montcada Comunicació, any 2011: Lluís Maldonado

President del Consell de Montcada Comunicació: Juan José Perona Páez Grup polític i/o coalició que va endegar la publicació: Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC)

Alcalde que va endegar la publicació: José Campos i Fernández Grup polític i/o coalició que governa avui: Partit dels Socialistes de

Catalunya (PSC) en coalició amb Convergència i Unió (CiU) Alcaldessa actual: Maria Elena Pérez. (PSC)

MOSTRA La publicació va néixer l’any 1982, però degut a algunes interrupcions que es

varen produir al llarg dels anys 80, entre ells l’any 1987, l’anàlisi 1 s’ha basat en un total de 5 butlletins corresponents als mesos i anys següents: març de 1991; 1a i 2a quinzena de març de 1995 i 2001 i l’anàlisi 2 s’ha basat en els

números corresponents a la 1a quinzena del mes de novembre dels anys 2005 i 2009.



Nom de la publicació: La Veu de Montcada i Reixac. Format: 29 x 41 cms, des de 1992. Abans el format era 21 x 29,7 cms

Nombre de pàgines: L’any 1991 i en format revista, 20 pàgines. L’any 1995, en format tabloide, 12 pàgines i el 2001, varia entre les 20 i les 24. La 1a quinzena novembre 2005, 28 pàgines i la de novembre 2009, 32

pàgines. Unitats comunicatives en l’anàlisi 1: 352

Unitats comunicatives en la Anàlisi 2: 316 Total unitats comunicatives de la Mostra: 668

http://www.montcada.cat/montcadaPortal/RecursosWeb/DOCUMENTOS/1/0_2529_1.pdf

112


TIPUS UC Anàlisi 1

Administrativa 2,4%

Publicitària 16,1%

Redaccional 81,5%

Total 100%

TIPUS UC Anàlisi 2

Administrativa 2,5%

Publicitària 40,7%

Redaccional 56,8%

Total 100%

Tipus UC segons any publicació Anàlisi 1


1991 1995 2001

Administrativa 3,0% 3,1% 1,4% 2,4%


Redaccional 97,0% 74,3% 81,9% 81,5%

Total 100% 100% 100% 100%

Tipus UC segons any publicació Anàlisi 2


2005 2009



Redaccional 51,7% 61,8% 56,8%

Total 100% 100% 100%

Subtipus UC Anàlisi 1

SUBTIPUS UC

Administració 2,4%









Serveis 1,1%

Total 100%


SUBTIPUS UC

Administració 2,5%





Informació. Agenda 0,6%

Opinió 5,4%

Serveis 1,6%

Total 100%

113

De la lectura d’aquestes taules es desprèn el fort increment al llarg de tot el període analitzat de l’espai destinat a la publicitat: del 16% al 40%, en

detriment del redaccional que s’ha reduït del 81% al 57%. En una dècada s’ha doblat l’espai publicitari: 22% el 1995 i 45% el 2005. Veiem també un increment de la publicitat institucional en l’anàlisi 2 que arriba fins al 4% quan

en el període anterior era inexistent. Subtipus UC segons any publicació Anàlisi 1


1991 1995 2001

Administració 3,0% 3,1% 1,4% 2,4%



Informació. Notícies 66,7% 67,4% 74,6% 70,3%





Opinió. Editorial 2,8% 1,4% 0,4% 1,2%

Serveis 1,8% 0,9% 1,1%

Total 100% 100 % 100% 100%

Subtipus UC segons any publicació Anàlisi 2

SUBTIPUS UC ANY PUBLICACIÓ Total 2005 2009






Informació. Agenda 0,6% 0,6% 0,6%

Opinió 5,3% 5,4% 5,3%

Serveis 2,7% 0,6% 1,6%

Total 100% 100 % 100%

Aquestes taules ens indiquen amb més detall la desaparició de l’entrevista el 2001 i la seva recuperació el 2005. Les enquestes també han perdut tot el

protagonisme. L’espai dedicat a l’opinió es manté estable al voltant del 6% al llarg de tota la mostra. Les notícies perden espai: passant del 70% al 50%.

A quina pàgina apareixen els diferents subtipus d’unitats comunicatives. Anàlisi 1


Administració



Info. Notícies

Info. Entrevista

Info. Enquesta

Opinió signada

Opinió. Cartes

Opinió. Editorial

Serveis

Portada 46,5% 3,1% 6,9% 6,4%

Parell 53,5% 20,3% 100% 44,0% 43,5% 100% 100% 100% 100% 100% 44,2%

Imparell 63,4% 43,3% 56,5% 43,2%


Total 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%

114

A quina pàgina apareixen els diferents subtipus d’unitats comunicatives. Anàlisi 2

N° PÀGINA SUBTIPUS UC

Administració



Info. Notícies

Info. Entrevista

Info. Agenda

Opinió. Serveis Total

Portada 0,6% 0,9% 5,1% 6,6%

Parell 0,6% 14,2% 2,5% 22,4% 0,3% 4,4% 1,6% 46,3%

Imparell 18,4% 1,6% 22,3% 0,3% 0,6% 43,3%

Contraportada 3,1% 5,8% 0,6% 3,8%

Total 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%

En el primer anàlisi més del 50% de la publicitat es concentra en les pàgines imparells, i una part important a la contraportada i portada. I en l’anàlisi 2

veiem que hi ha força equilibri amb les parells i imparells. L’opinió signada, les cartes dels lectors i l’editorial sempre apareix a les

pàgines parells al llarg de tot el període. Les notícies es distribueixen de manera equilibrada entre les pàgines parells i imparells.

Qui ostenta l’autoria segons l’any de publicació. Anàlisi 1


1991 1995 2001

Administració 3,0% 3,1% 1,4% 2,4%

Publicitat 22,6% 16,7% 16,1%

Periodista 51,3% 41,3% 38,1%


Regidor/a 25,2% 0,4% 4,6%

Ciutadania 1,5% 3,8% 2,3% 2,8%

Serveis 1,8% 0,9% 1,1%



Serveis d’institucions 1,2% 0,5%



No consta 69,3% 14,8% 14,5% 24,3%

Total 100% 100% 100% 100%

Qui ostenta l’autoria segons l’any de publicació. Anàlisi 2


2005 2009

Periodista Home 2,0% 4,2% 3,2%

Periodista Dona 33,8% 42,5% 38,3%

Publicitat 45,0% 35,8% 40,7%

Ajuntament 0,6% 0,6% 0,6%

Ciutadans/ciutadanes 2,0% 2,4% 2,2%

No consta 14,6% 13,3% 13,4%

Altres 2,0% 1,2% 1,6%

Total 100% 100 % 100%

A partir de l’any 1995 les diferents informacions van signades pels periodistes

que les han elaborat, fet interessant i insòlit en aquests tipus de publicacions, i

115

que es consolida al llarg del temps. En canvi desapareixen les informacions signades pels regidors/es que l’any 1991 ocupaven un important 25%.

En l’anàlisi 2 hem volgut desagregar per sexes l’autoria i el resultat dóna que la gran majoria de periodistes que firmen les informacions són dones. El

percentatge d’escrits de la ciutadania dóna un 2%, que es refereix essencialment a les cartes dels lectors i que es manté estable en tot el

període. Les seccions

Estructurada de forma periodística, la publicació s’organitza per seccions. Són

les següents: notícies; actualitat; opinió; agenda; cultura, -que inclou la subsecció el retro-visor sobre la història local-; esports i A títol personal que es publica a la contraportada i conté l’entrevista.

Evolució de la llengua segons l’any de la publicació i els tipus d’unitats comunicatives. Anàlisi 1

ANY

PUBLICACIÓ LLENGUA

TIPUS UC Total

Administrativa Publicitària Redaccional

1991

Bilingüe 26,8% 26,0%


Català 100% 54,9% 56,3%

Total 100% 100% 100%

1995

Castellà 36,0% 2,6% 10%

Català 100% 64,0% 97,4% 90%

Total 100% 100% 100% 100%

2001

Castellà 34,3% 1,7% 7,1%

Català 100% 65,7% 98,3% 92,9%

Total 100% 100% 100% 100%

Utilització de la llengua segons els àmbits d’actuació Anàlisi 1



Administració 100% 100%

Publicitat 35,3% 64,7% 100%

Societat 100% 100%

Medi ambient 3,4% 96,6% 100%

Esports 100% 100%

Ensenyament 100% 100%

Solidaritat / Immigració 100% 100%

Transports 91,4% 8,6% 100%


Comerç / Consum 23,4% 76,6% 100%

Política municipal 9,5% 90,5% 100%

Política no municipal 40,8% 59,2% 100%

Dona 15,7% 84,3% 100%

Agenda 100% 100%

Salut pública 8,6% 91,4% 100%

Seguretat viària / ciutadana 42,8% 57,2% 100%

116

Comunicació 100% 100%

Promoció econòmica / Ocupació 100% 100%

Serveis 100% 100%

Història local 100% 100%

Gent gran 100% 100%

Serveis socials 100% 100%

Hisenda 100% 100%

Europa 100% 100%

Diversos 100% 100%

Total 4,6% 10,2% 85,3% 100%

La utilització del català es normalitza. És la llengua per excel·lència utilitzada

en aquesta mostra i manté l’exclusiva per a la majoria dels àmbits d’actuació. El castellà s’utilitza molt minoritàriament en àmbits com seguretat viària /

ciutadana, política no municipal, publicitat, comerç / consum, dona, política municipal, salut pública, medi ambient i obres i serveis.

El bilingüisme només es va utilitzar l’any 1991 en una entrevista sobre transports i el 1995 desapareix. En l’anàlisi 2 els resultats donen que la utilització del català en l’espai redaccional és pràcticament del 100%. No

mostrem la taula per la uniformitat de l’explotació. Només hem trobat en castellà algunes cartes a la direcció de lectors i lectores que es publiquen en la

llengua de la persona que la firma. En la publicitat es mantenen espais similars, amb un lleu domini del castellà.

Àmbits d’actuació de les diferents informacions segons l’any de la publicació. Anàlisi 1


1991 1995 2001

Administració 3,0% 3,1% 1,4% 2,4%

Publicitat 22,6% 16,7% 16,1%

Societat 23,6% 12,6% 16,3% 16,1%


Esports 7,0% 5,3% 8,4% 6,9%

Ensenyament 2,5% 9,9% 5,2% 6,6%

Solidaritat / Immigració 1,5% 10,4% 5,0%

Transports 27,1% 0,6% 5,0%





Dona 3,2% 3,3% 2,7% 3,0%

Agenda 2,2% 4,8% 2,9%

Salut pública 5,5% 1,0% 2,7% 2,5%

Seguretat viària / ciutadana 4,9% 3,3% 0,6% 2,5%



Serveis 1,8% 0,9% 1,1%


Gent gran 1,8% 0,7%


Hisenda 0,3% 0,1%

Europa 0,2% 0,1%

Diversos 3,1% 2,7% 2,4%

Total 100% 100% 100% 100%

117

Àmbits d’actuació de les diferents informacions segons l’any de la publicació Anàlisi 2

ÀMBITS D’ACTUACIÓ ANY PUBLICACIÓ

2005 2009 Total


Publicitat 45,7% 35,7% 40,7%

Cultura/Joventut 7,3% 8,5% 7,9%

Territori/Sostenibilitat 6,0% 11,0% 8,5%

Esports 16,7% 17,2% 16,6%

Educació 1,3% 3,0% 2,2%

Benestar social 1,3% 0 0,6%

Prom. Econ./Ocup./Comerç 3,3% 3,6% 3,5%

Economia i finances 0,6% 1,2% 1,0%

Dones 0,6% 1,2% 1,0%


Participació ciutadana/associaci. 4,0% 4,8% 4,4%

Serveis i Agenda 3,3% 1,2% 2,2%

Diversos (Salut, comunicació. seguretat, cooperació...)

3,3% 6,0% 4,7%

Opinió 4,7% 3,0% 3,8%

Total 100% 100% 100%

Una dada interessant d’aquesta variable és la pluralitat d’àmbits que es

tracten sense que cap d’ells destaqui per sobre dels altres, excepció dels esports, que registra un fort increment: del 7% al 17%. En canvi poca atenció a la història local i als temes de gestió pressupostària o d’aspectes més

sectorials com consum, solidaritat... En el primer anàlisi destaquen els àmbits de solidaritat i immigració que en la

segona taula tenen un protagonisme molt menor. És d’esmentar les poques informacions referides al benestar social i/o serveis socials: no arriben a l’1%

en els 30 anys d’anàlisi.


de la publicació. Anàlisi 1


1991 1995 2001

Administració 3,0% 3,1% 1,4% 2,4%

Publicitat 22,6% 16,7% 16,1%

Ajuntament 6,7% 6,6% 18,7% 11,7%





Opinió 4,3% 5,2% 5,7% 5,2%

Ciutadania 9,9% 7,8% 4,5% 6,8%




Serveis 1,8% 0,9% 1,1%


Municipi 0,7% 0,3%


Alcalde/ssa 29,0% 3,9% 6,7%


118



Autoritats fora municipi 0,5% 3,5% 1,7%

Empresa 0,5% 3,2% 1,5%

Altres 0,4% 0,2%

No consta 4,7% 0,8%

Total 100% 100% 100% 100%

Quins són els protagonistes de les diferents informacions segons l’any de la publicació. Anàlisi 2

PROTAGONISTA DE LA INFORMACIÓ ANY

PUBLICACIÓ Total

2005 2009


Publicitat 45,7% 35,8% 40,7%

Ajuntament 6,0% 5,4% 5,8%

Organitzacions societat civil (clubs de futbol)

16,6% 19,2% 17,5%

Ajuntament i organitzacions societat civil 1,3% 0 0,6%

Regidors/es 2,0% 2,4% 2,2%

Alcalde 1,3% 0,6% 1,0%

Equipaments/empreses municipals 3,3% 0 1,6%

Serveis 3,3% 3,0% 3,2%


Ciutadania (esportistes, joves, alumnes...)

11,3% 22,2% 16,9%

Partits i líders polítics 1,3% 1,2% 1,3%

Altres 3,3% 6,0% 4,8%

Altres administracions i/o autoritats 0 1,8% 0,9%

Total 100% 100% 100%

Aquest quadre mostra la varietat dels protagonistes de les diferents

informacions: destaquen dos grans blocs que són les organitzacions de la societat civil, en especial les entitats esportives, amb un 17,5% i la ciutadania,

variable que també inclou esportistes i alumnat, amb un 16,9%. L’Ajuntament perd espai: passa del 12% al 6%, segons l’evolució de les dues taules.

A la part baixa, és de esmentar l’alcalde i els regidors i regidores que perden tot el protagonisme en les informacions ja que ha passat d’un 29% l’any 91,

un 4% l’any 95 a un inexistent l’any 2001. El 2005 i 2009 remonta fins un 3%.

119

Quins són els protagonistes de les diferents imatges. Anàlisi 1

PROTAGONISTA IMATGE

Administració 2,4

Publicitat 16,1

Ciutadania 4,5



Objecte 0,7


Regidors/es 0,1


Alcalde/ssa 0,0

Altres 0,0

Sense imatge 72,3

Total 100


PROTAGONISTA IMATGE

Administració 2,5%

Publicitat 40,7%

Ciutadania 26,2%

Edificis i paisatge 2,7%

Alcalde amb autoritats 1,3%

Objecte 0,9%

Alcalde i alcalde amb

ciutadania

0,3%

Regidors/es 1,3%


Cartells i imatges gràfiques 0,9%

Altres 2,5%

Ciutadania i autor. locals 0,3%

Sense imatge 19,5%

Total 100%

En el conjunt dels butlletins analitzats veiem que el protagonisme principal l’ostenta la ciutadania, registrant un fort increment: del 4% al 26%

En la part baixa tenim l’alcalde i els regidors i regidores amb poca presència en les fotografies. Tots junts sumen un 2,9%.

Una dada significativa que es pot observar al llarg del període analitzat és l’atenció que es dedica en posar imatges que acompanyin les informacions: s’ha passat d’un 72% sense imatge en els primers 20 anys de l’anàlisi a un

19% en la primera dècada del segle XXI.

120

Fonts informatives. Tipus (camp nou, només a l’anàlisi 2)

TIPUS Fonts informatives

Administrativa 2,5%

Publicitària 40,7%

Sense fonts citades 34,4%

Se cita una font 12,0%

Se citen dos o més 10,4%

Total 100%

Protagonistes de les fonts informatives citades (camp nou, només a

l’anàlisi 2) Protagonistes fonts citades

Administrativa 2,5%

Publicitària 40,7%

Sense fonts citades 34,4%

Ciutadania/membres entitats 9,1%

Tècnics, regidors/es, entitats 4,4%

Regidors/es i polítics 2,3%

Entrenadors, tècnics i esportistes 4,7%

Alcalde 1,9%

Total 100%

Aquestes dues taules ens mostren com de les fonts citades la ciutadania és la

primera, amb un 9,1%. Els regidors i regidores i l’alcalde s’utilitzen com a font informativa en un percentatge no menyspreable: 4,2%. Un 34,4% de les

unitats comunicatives no esmenten la font si bé cal dir que es tracta en general de breus o notícies de curta extensió.


De l’anàlisi d’aquesta variable constatem que l'Ajuntament, les regidories o altres serveis públics quan són protagonistes d’una informació les accions que

realitzen van en la línia de: convocar accions o activitats, explicar decisions preses per l’equip de govern, netejar carrers o resoldre problemes de manteniment, donar consells o fer recomanacions, organitzar, adherir-se a

convocatòries, subvencionar, proposar, iniciar obres, resoldre o informar de serveis a la població: Neteja de la xarxa de clavegueram (2ª quinzena març

2001) La regidoria de comerç informa sobre l'Euro ( 2ª quinzena març 2001) L'Ajuntament ha ratificat en ple. Subvencions municipals a les carnisseries (1ª quinzena març 2001).

Les obres del nou estadi s’iniciaran amb una festa dedicada al futbol (1a quinzena novembre 2005). Les pistes de botxes s’inauguraren el 5 de

novembre (1a quinzena novembre 2005) Montcada mostra els projectes urbanístics al saló meeting Point (1a quinzena

novembre 2005) El govern proposa congelar les taxes i els impostos municipals per al 2010 (1a quinzena de novembre 2009)

Arriba l'ajut per a la megafonia de Can Sant Joan i Can Cuiàs (1a quinzena de novembre 2009)

121

L'aigua de les fonts naturals no és apta per al consum humà (1a quinzena de novembre 2009)

El servei vol adaptar horaris per atendre més usuaris (1a quinzena novembre 2005) La unitat de proximitat neix amb l'objectiu d'apropar la Policia Local a la ciutadania ( Monogràfic de la 1a quinzena de novembre 2009)

Al novembre s'obre el termini per optar a un dels 92 pisos que està fent l'Incasol (1a quinzena de novembre de 2009)

En el cas de les institucions públiques o autoritats de fora del municipi el seu protagonisme, com a institucions o autoritats convidades per l'Ajuntament, es

basa en organitzar activitats, fer homenatges, facilitar tràmits o gestions, concedir subvencions, inaugurar, presidir actes: La Generalitat estudiarà

subvencionar el futur complex esportiu cultural (1ª quinzena març 2001) La consellera de Benestar social, Irene Rigau, va presidir la inauguració...(2ª quinzena març 2001)

Quan el protagonisme de la informació l’exerceixen les organitzacions de la

societat civil, en general el que fan és acordar, convocar, organitzar activitats o bé en el cas de les activitats esportives, donar compte dels resultats obtinguts o de les millores que es puguin fer a l’equip: El CC Montcada

presenta el nou equip (1ª quinzena març 2001), ) L'AV Terra nostra ha obert el termini...(2ª quinzena març 2001)

Entitats i grups troben en 'Facebook' una nova fórmula per difondre la seva activitat (1a quinzena de novembre 2009) Consensuat el projecte del futur Centre Cívic de Can Sant Joan (1a quinzena

novembre 2005) Salas: 'Hem fet un juvenil força competitiu que ho donarà tot' (1a quinzena de

novembre 2009) El Grundig es despenja de les primeres posicions de la taula (1a quinzena

novembre 2005) Bona classificació del sènior A femení (1a quinzena novembre 2005)

Si el protagonisme l’ostenta la ciutadania, normalment les seves accions se centren en participar, inscriure’s en activitats, rebre premis de concursos,

homenatjar, tirar endavant iniciatives o protestar (temes ensenyament o transport). En la majoria de les ocasions són informacions que es donen un cop ja s’han produït: Un total de 1105 persones es van inscriure a la Rua

Botzinada popular contra el peatge (1ª quinzena de març 2001) Els escriptors homenatgen Juan Antonio Masoliver (1a quinzena de novembre

2009) Alumnes d'El Viver s'acosten a la cultura del Marroc (1a quinzena de novembre de 2005)

Diari digital iniciativa d'un montcadenc (1a quinzena de novembre de 2005) Equipaments municipals també hi són presents com a protagonistes

organitzant, acollint: La Biblioteca central acull cursos d'alfabetització digital per a aturats (1a quinzena de novembre 2009) L’aspecte reivindicatiu de la ciutadania, de les organitzacions de la societat

civil o del propi ajuntament també hi és present, sobretot en la darrera dècada de la publicació, a través de demanar o denunciar:

122

Les entitats veïnals demanen noves millores als barris de Montcada (1a quinzena de novembre 2009)

ERC denuncia el mal estat de la Torre Na Joana (1a quinzena novembre 2009) Els ajuts que l'Estat atorga als joves per pagar el lloguer arriben amb força retard (1a quinzena de novembre 2009)

Quan al llarg del període, el protagonista de la informació és de l’alcalde, les seves accions són: ser entrevistat, fer declaracions, viatjar, inaugurar obres o altres activitats o bé presidir actes: L’alcalde viatja a la Xina per estudiar

models de ciutat (1a quinzena novembre 2005)

Els grups polítics amb representació al Consistori apareixen en les pàgines d’opinió signada, una vegada al mes i en la crònica del Ple municipal, en un resum de les seves intervencions i del seu posicionament polític.

En la darrera dècada el tema sobre el qual opinen és únic per a tots els grups i està acompanyat de l’opinió ciutadania, en format breu i també d’una persona

experta. Tots responen a una mateixa pregunta. En la publicació els partits polítics del municipi també són protagonistes quan organitzen activitats, denuncien aspectes concrets o registren canvis en les

seves responsabilitats: Xerrada d'ICV sobre l'ateisme (1a quinzena de novembre 2009). ERC denuncia el mal estat de la Torre Na Joana (1a quinzena

de novembre 2009) Eva García torna al Parlament de Catalunya com a diputada del PPC (1a quinzena de novembre 2009).



La maquetació, el disseny i la resolució de les fotografies és clàssica. Al llarg de tot el període ha incorporat millores per fer-lo més atractiu

fins arribar a una impressió a tot color a totes les pàgines i en paper premsa.

Els titulars són correctes i informatius: Pujol visita l'Ajuntament (1ª quinzena març 2001) Signat el protocol de l'Ecoparc 2 (2ª quinzena

març 2001). La primera pedra del nou estadi obre una nova etapa al món del futbol local (Portada1ª quinzena novembre 2005)

Els ajuts que l’Estat atorga als joves per pagar el lloger arriben amb força retard (1ª quinzena novembre 2009) Alumnes i professors es manifesten contra l’acomiadament del

conserge (1ª quinzena novembre 2009)

L’opinió, en les seves diverses vessants es manté estable amb l’editorial, les cartes de la ciutadania, el fil directe amb l’ajuntament i els escrits dels grups polítics amb representació al Consistori, una

vegada al mes En el número de novembre 2005 hem trobat les opinions dels diferents grups municipals representats al consistori que

responen una pregunta única. Aquesta pregunta també la responen en

123

la mateixa pàgina 3 ciutadanes i 2 ciutadans. Alhora també s’ofereix recursos documentals per internet per informar-se sobre el tema.

Es dóna informació municipal i també ciutadana i comarcal, si s’escau. Es fa la cobertura periodística de les principals activitats que

porten a terme les organitzacions de la societat civil i els partits polítics del municipi.

Es publica quinzenalment l’agenda de totes les activitats que s’organitzen al municipi, municipals i ciutadanes, amb una pàgina

destacada amb imatges que acompanyen la informació de l’acte concret.

Es publica una entrevista a una persona del municipi, a la contraportada.

A la subsecció “el retro-visor”, dins la secció de cultura hi trobem un espai d’història local. En el número analitzat del 2005 es fa una mirada

històrica a un sastre de la localitat i en el del 2009 es tracta sobre la qualitat de les aigües de Montcada de principi del segle XX.

També en alguns números hem trobat una petita mostra històrica que es fa a través de la publicació d’una foto cedida per ciutadans i ciutadanes del municipi sobre activitats fetes fa anys.

En el marc de la sensibilització sobre la violència contra les dones hem trobat una informació del Consell Municipal de la Dona que

expressa el condol per totes les dones que fins ara han estat víctimes de la violència de gènere. Gràficament està maquetat tipus esquela.

La secció d’esports ocupa un espai destacable dins la publicació: 7 pàgines al 2005 i 6 pàgines el 2009. Fa un extens repàs sobre les

classificacions i els equips de les diferents modalitats esportives tan masculines com femenines així com també l’esport escolar.

La publicació del 2009 recull un monogràfic institucional sobre el nou servei de la Policia de Proximitat, clarament diferenciat de la resta de

continguts: en la capçalera veiem clara l’autoria del monogràfic: Àrea de Presidència. Coordinació i redacció: Premsa i Comunicació.

Els protagonistes principals de les imatges són els ciutadans i les ciutadanes, en un 26,2% mentre que l’alcalde i els regidors no arriben

al 3%.

És dels pocs municipis que ha fet un pas important en les formes d’organització i de gestió, creant un Consell d'Administració participatiu i un consell de redacció.

Contingut de les informacions. Les principals informacions estan contrastades i ben estructurades

des del punt de vista periodístic, amb fonts citades en un 22,4% dels

124

casos. Els regidors i regidores i l’alcalde s’utilitzen com a font informativa en un 4,2%. Si bé també s’esmenten junt amb tècnics i

membres d’entitats en un 4% més. Un 34,4% de les unitats comunicatives no esmenten la font si bé cal dir que es tracta en general de breus o notícies de curta extensió.

Cada fotografia porta el corresponent peu de foto. La superfície que

ocupa la fotografia i el text és proporcional, presenta un equilibri estètic i acostuma sempre a ser més gran l’espai que ocupa el text del de la foto.

No hem trobat en l’anàlisi de la darrera dècada la crònica periodística de les sessions del Ple Municipal, cosa que si estava en l’anterior

període analitzat. Tampoc la publicació dels principals acords de la Comissió de Govern.

3.3.2.2 El Prat de Llobregat 1. DADES DEL MUNICIPI

Comarca: Baix Llobregat



El Prat. Revista d’informació local El número 1 es va editar el desembre de 1982. Al llarg d’aquest període ha passat per mesos que no s’ha editat. Els anys 90 varen incorporar el color. El mes de setembre 2001 s’ha publicat el número 50 a partir de la nova

numeració que es va iniciar el maig de 1997. Periodicitat: Mensual

Tiratge: 26.000 exemplars Distribució: Gratuïta a tota la població. Bústia a bústia

El Prat Ràdio. Creada l’any 2002. www.elpratradio.com/

Pàgina web: www.elprat.cat/ Creada l’any 1999 3. ORGANIGRAMA DE FUNCIONAMENT I FORMA DE GESTIÓ

Dependència de l’alcaldia. Funciona un consell de redacció integrat per tècnics

de l’ajuntament. Cap de premsa o periodista responsable actual: Dolors Pérez i Vives, des

de 1998. Anteriorment:Josep Viñeta (1995-1998), Manolita Sanz i Ferré (1990-1995) i Anna González i Batlle (1985-1990)


http://www.elpratradio.com/

http://www.elprat.cat/


125

Director de l’empresa El Prat Comunicació: Òscar Sánchez Director de la revista El Prat: David Miquel

Grup polític i/o coalició que va endegar la publicació: Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) Alcalde que va endegar la publicació: Antonio Martin i Sánchez

Grup polític i/o coalició que governa avui: Iniciativa per Catalunya Verds (IC-V)

Alcalde actual: Lluís Tejedor i Ballesteros

MOSTRA Donat que la publicació s’edita des de l’any 1982, hem basat l’anàlisi en quatre butlletins corresponents als mesos de març dels anys 1987, 1991, 1995 i

2001. I el butlletí del mes de novembre dels anys 2005 i 2009.



Nom de la publicació: El Prat. Revista d’informació local Format: Ha variat al llarg del temps. Des dels seus inicis fins l’any 1990 el

format era de revista (21 x 29,7 cms) De 1990 fins el mes de maig de 1997 va passar a format tabloide (29 x 42 cms). El 1997 recupera el format revista (21

x 29,7 cms) fins que el febrer del 2009 es modifica i passa a ser de: 23,5 x 30 cms. Nombre de pàgines: S’evoluciona de les 12 pàgines de l’any 1987 a les 16

dels anys 1991 i 1995, les 32 de l’any 2001 fins les 40 del 2009. Unitats comunicatives en l’anàlisi 1: 139

Unitats comunicatives en la Anàlisi 2: 174 Total unitats comunicatives de la Mostra: 313


TIPUS UC Anàlisi 1

Administrativa 1,5%

Publicitària 2,0%

Redaccional 96,5%

Total 100%

Tipus UC TIPUS UC Anàlisi 2

Administrativa 3,4%

Publicitària 41,4%

Redaccional 55,2%

Total 100%

126

Tipus UC segons any publicació Anàlisi 1 TIPUS UC ANY PUBLICACIÓ Total

1987 1991 1995 2001

Administrativa 1,9% 1,2% 1,2% 1,7% 1,5%


Redaccional 98,1% 92,0% 97,8% 98,3% 96,5%

Total 100% 100% 100% 100% 100%

Tipus UC segons any publicació Anàlisi 2 TIPUS UC ANY PUBLICACIÓ Total

2005 2009



Redaccional 52,9% 57,5% 55,2%

Total 100% 100% 100%


SUBTIPUS UC

Administració 1,5%






Serveis 0,2%

Total 100%


SUBTIPUS UC

Administració 2,3%




Informació. Agenda 0,6%


Serveis 1,1%

Opinió 8,6%

Total 100%

Una única dada destaca per sobre de les altres: la incorporació de la publicitat

comercial en la segona anàlisi que ocupa un espai molt destacable (41%) malgrat la reducció l’any 2009. La davallada de 9 punts de la publicitat comercial no repercuteix directament en més informació sinó que aquesta es

distribueix entre més publicitat institucional, 3 punts més d’informació i 3 punts més d’opinió. Si sumen la publicitat comercial i la publicitat institucional,

veiem que pràcticament s’iguala amb la variable D’informació. Noticies: un 41.4% front d’un 42%. El 2009 desapareix l’Agenda i l’espai reservat a l’entrevista es manté.

127

Subtipus UC segons any publicació Anàlisi 1 SUBTIPUS UC ANY PUBLICACIÓ Total

1987 1991 1995 2001

Administració 1,9% 1,2% 1,2% 1,7% 1,5%



Informació. Entrevista 6,3% 6,3% 9,6% 5,5%

Opinió signada 14,7% 2,6% 14,3% 7,9% 9,9%


Serveis 0,7% 0,2%

Total 100% 100% 100 % 100% 100%

Subtipus UC segons any publicació Anàlisi 2


2005 2009






Informació. Agenda 1,1% 0 0,6%

Serveis 1,1% 1,1% 1,1%

Opinió 6,9% 10,4% 8,6%

Total 100 % 100% 100%

Amb la incorporació de la publicitat, l’espai destinat a les notícies ha patit una

forta davallada: del 80% al 42%. Els anys 90 s’incorpora l’entrevista i es manté en l’actualitat, en canvi l’opinió

redueix el seu espai al llarg del temps, de l’11% al 9%.

Qui ostenta l’autoria segons l’any de publicació Anàlisi 1


1987 1991 1995 2001

Administració 1,9% 1,2% 1,2% 1,7% 1,5%

Publicitat 6,8% 1,1% 2,0%

Periodista 42,4% 48,9% 66,3% 38,9%

Serveis 0,7% 0,2%


Regidor/a 3,0% 3,5% 1,6%


Alcalde/ssa 2,6% 2,8% 2,3% 1,9%




Serveis d’institucions 6,3% 3,8% 3,2% 3,3%

No consta 83,4% 34,4% 23,3% 15,3% 39,5%

Total 100% 100% 100% 100% 100%

En l’anàlisi 1 veiem com els anys 90 s’incorpora el model que periodistes o

tècnics municipals signen una bona part de les informacions, actualment en un percentatge superior al 60%. La resta d’informacions signades estables les trobem en els grups polítics i l’alcalde que signa l’editorial.

128

En l’anàlisi 2, presentem els resultats sense taula explicativa ja que hem trobat que les informacions no van signades per periodistes. En l’apartat dels

crèdits apareix l’staff de la publicació amb el nom de la Cap de Comunicació, el director de l’empresa El Prat Comunicació, el director de la revista i el membres del Consell editorial. També inclou els membres de secretaria de

redacció, fotografia i disseny. L’entrevista, en canvi, sí va signada per la Cap de Comunicació, i l’any 2009

comparteix firma amb una altra persona. L’opinió porta firma. L’espai de l’alcalde que ocupa una pàgina imparell, en català i en castellà. Els lectors tenen un protagonisme molt discret: només

hem trobat una opinió breu el 2005 i una opinió tipus enquesta al 2009 de tres persones que es presenta amb la seva foto tipus carnet junt amb el

reportatge. L’opinió sempre és en positiu en resposta a una pregunta que es formula a tothom igual des de la redacció. Els partits polítics amb representació al Consistori disposen del seu espai –una

columna- pn opinen sobre un tema de lliure elecció. Finalment trobem unes notícies concretes, poques, que van signades per

tècnics municipals i/o per Redacció. Les seccions

La publicació no està dissenyada per seccions. Destaca només l’espai Les

nostres entitats i la incorporació el 2009 d’un espai publicitari destinat al comerç local.

Evolució de la superfície de les diferents àrees en funció de la quantitat de

pàgines, Anàlisi 1

QUANTITAT PÀGINES

SUBTIPUS UC Total

Administració Public. instituc.

Info. Notícies

Info. Entrevista

Opinió signada

Opinió. Cartes

Serveis

12 pàgines 31,9% 26,5% 37,8% 25,5%

16 pàgines 41,0% 100% 50,3% 58,6% 43,4% 54,6% 50,9%

32 pàgines 27,1% 23,1% 41,4% 18,8% 45,4% 100% 23,6%

Total 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%

La incorporació de més pàgines al butlletí ha representat poder publicar una entrevista a cada número i les cartes de la ciutadania.


Anàlisi 1


Administració

Public. instituc.

Info. Notícies

Info. Entrevista

Opinió signada

Opinió. Cartes

Serveis

Portada 75,8% 4,5% 13,7% 6,1%

Parell 24,2% 100% 42,8% 13,8% 62,7% 100% 100% 44,5%

Imparell 49,3% 27,6% 23,5% 43,4%


Total 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%

129

El conjunt de les unitats comunicatives es distribueix equitativament a les pàgines interiors. Les entrevistes, majoritàriament s’ubiquen a la

contraportada. Les cartes de la ciutadania, els serveis i la publicitat institucional les trobem sempre a les pàgines parells.


comunicatives Anàlisi 1

ANY

PUBLICACIÓ LLENGUA

TIPUS UC Total


1987 Bilingüe 4,3% 4,2%


Català 49,2% 50,1%

Total 100% 100% 100%

1991 Bilingüe 2,8% 2,6%


Català 100% 100% 69,7% 72,2%

Total 100% 100% 100% 100%

1995 Bilingüe 2,9% 2,8%


Català 100% 100% 68,4% 69,1%

Total 100% 100% 100% 100,0%

2001 Bilingüe 2,3% 2,3%


Català 100% 76,2% 76,6%

Total 100% 100% 100%

Evolució de la llengua segons els tipus d’unitats comunicatives. Anàlisi 2

ANYS 2005-

2009 LLENGUA

TIPUS UC Total


Bilingüe 0 0 1,7% 1,7%

Castellà 0 25,3% 12,6% 38,0%

Català 3,4% 16,1% 40,9% 60,3%

Total 100% 100% 100% 100%

Els anys 80 s’utilitzava el català i el castellà en un percentatge pràcticament igual, és a dir 50% per a cada llengua i a principis dels 90, aquest percentatge es va inclinant a favor del català amb un 76% i un 21% de castellà.

En la 1a dècada del segle XXI veiem com la utilització del català en l’espai redaccional és del 40%. La publicitat majoritàriament opta pel castellà: 25%.

L’espai bilingüe correspon a l’escrit de l’alcalde. Podem concloure que la publicació no ha fet l’opció de normalitzar l’ús del català i que alterna en totes les unitats comunicatives els dos idiomes sense

que es pugui deduir que hi ha un criteri preestablert; la publicitat institucional es mostra tota en català i les informacions que s’adrecen al gran públic com

poden ser les de territori, obres i millores urbanes es presenten en general en castellà.

130

Àmbits d’actuació de les diferents informacions segons l’any de la publicació.

Anàlisi 1


1987 1991 1995 2001

Administració 1,9% 1,2% 1,2% 1,7% 1,5%


Societat 27,0% 26,4% 30,1% 14,9% 24,8%

Obres i serveis 34,1% 9,6% 5,1% 6,5% 14,0%

Ensenyament 11,1% 11,7% 24,0% 11,5%

Esports 2,3% 12,7 8,6% 6,0% 7,4%

Medi ambient 1,3% 9,3% 6,6% 9,9% 6,7%

Hisenda 18,5% 0,3% 1,4% 5,1%


Salut pública 2,1% 7,0% 6,3% 3,2% 4,7%

Agenda 6,2% 6,4% 6,4% 4,7%

Dona 1,7% 10,7% 3,0%


Comunicació 1,8% 3,9% 1,4% 1,8%

Transport 1,0% 4,7% 1,4%



Gent gran 3,0% 0,4% 0,9%


Serveis 0,7% 0,2%

Total 100% 100% 100% 100% 100%

Àmbits d’actuació de les diferents informacions segons l’any de la publicació.

Anàlisi 2

ÀMBITS D’ACTUACIÓ ANY PUBLICACIÓ

2005 2009


Publicitat 43,6% 39,1% 41,4%

Cultura/Joventut 2,3% 5,7% 4,0%%

Territori/Sostenibilitat 23,0% 15,0% 19,0%

Esports 2,3% 4,6% 3,4%

Educació 1,2% 3,4% 2,3%

Benestar social 0 0 0

Prom. Econ./Ocup./Comerç 5,7% 4,6% 5,2%

Economia i finances 0 0 0

Dones 1,2% 0 0,6%

Història local 0 0 0

Participació ciutadana/associaci. 1,2% 8,1% 4,6%

Serveis i Agenda 2,3% 2,3% 2,3%

Diversos (Salut, comunicació. seguretat, cooperació...)

8,1% 8,1% 8,1%

Opinió 6,8% 6,8% 6,8%

Total 100% 100%

Remarcar que amb el pas del temps, els àmbits s’han diversificat, veient per

exemple l’evolució d'Obres i serveis que els anys 80 ocupava espais superiors als 30% i ara s’ha reduït al 9%. S’incorporen en el darrer període informacions

referents a la Dona i a temes de Solidaritat. Medi ambient i Ensenyament han crescut a llarg del període analitzat i en canvi el bloc de Societat ha passat d’uns valors estables superiors als 25% fins l’any 1995 a un 14%.

131

Es de destacar l’any 2009 la davallada de l’espai destinat a publicitat el 2009 malgrat que continua ocupant un espai destacable. També cal esmentar les

menys informacions en el 2009 de territori malgrat que continuen ocupant un espai important (15%) i la pujada d’esports i educació.

Les informacions referides a benestar social i economia no consten. I les que afecten a les dones ocupen un espai menor en el 2005 i en el 2009 no hi són

malgrat que el període analitzat correspon a novembre el mes en el qual se celebra el dia internacional contra la violència vers les dones. Quins són els protagonistes de les diferents informacions segons l’any de la

publicació. Anàlisi 1


1987 1991 1995 2001

Administració 1,9% 1,2% 1,2% 1,7% 1,5%


Ajuntament 39,3% 19,2% 15,1% 18,6% 23,1%

Ajuntament i Organitzacions societat civil 11,1% 8,8% 16,5% 16,1% 13,1%



Opinió 14,7% 2,6% 15,7% 9,2% 10,6%



Serveis 0,7% 0,2%

Altres institucions públiques 4,3% 3,0% 6,1% 3,3%


Alcalde/ssa 5,1% 3,0% 2,1%



Empresa 2,9% 0,7%

No consta 1,3% 5,3% 3,4% 10,3% 5,0%

Total 100% 100% 100% 100% 100%

Quins són els protagonistes de les diferents informacions segons l’any de la

publicació. Anàlisi 2

PROTAGONISTA DE LA INFORMACIÓ ANY PUBLICACIÓ

2005 2009 Total


Publicitat 43,6% 39,1% 41,4%

Ajuntament 4,6% 16,1% 10,4%

Organitzacions societat civil (clubs de futbol)

3,5% 4,6% 4,0%

Ajuntament i organitzacions societat civil 0 0 0

Regidors/es 1,1% 0 0,6%

Alcalde 1,1% 1,1% 1,1%

Equipaments/empreses municipals 11,6% 5,8% 8,6%

Serveis 2,3% 0 1,1%

Tècnics i professionals 0 0 0

Ciutadania (esportistes, joves, alumnes...)

8,0% 10,3% 9,2%

Partits i líders polítics 4,6% 5,8% 5,2%

Altres 15,0% 11,5% 13,2%

Altres administracions i/o autoritats 2,3% 3,4% 2,9%

Total 100% 100% 100%

132

El protagonisme de l’ajuntament baixa en tots els períodes: del 23% al 10%. La ciutadania incrementa el seu protagonisme, passant d’un 5% a un 8%.

Aquest protagonisme es deu en especial a l’apartat d’esports. Destaca el 8,6% dels equipaments i empreses municipals en l’anàlisi 2 i el fort percentatge de la categoria altres que està formada essencialment per obres,

ordenances, parcs, una empresa privada... Les organitzacions de la societat civil no tenen un protagonisme destacat al

llarg del període analitzat, excepció dels clubs de futbol. Els tècnics no tenen cap protagonisme en les informacions en canvi però si que firmen algunes notícies com hem vist en la variable d’autoria.

Els regidors/es no els trobem pràcticament a cap informació i l’alcalde a partir dels anys 90 tampoc l’hem trobat com a protagonista directe de cap

informació. El Ple Municipal no apareix. Quins són els protagonistes de les diferents imatges. Anàlisi 1

PROTAGONISTA IMATGE

Administració 1,5

Publicitat 2,0

Ciutadania 3,7


Objecte 1,5




Altres 0,1

Alcalde/ssa 0,0

Regidors/es 0,0

Sense imatge 86,9

Total 100


PROTAGONISTA IMATGE

Administració 3,4%

Publicitat 41,4%

Ciutadania 17,9%

Edificis i paisatge 3,5%

Alcalde i amb autoritats 1,1%

Objecte 2,3%

Alcalde i alcalde amb ciutadania

2,3%

Regidors/es 5,2%


Cartells i imatges gràfiques 5,2%

Altres 5,7%

Ciutadania i autor. locals 0

Sense imatge 10,3%

Total 100%

133

Del conjunt dels butlletins analitzats veiem una evolució clara pel que fa als protagonistes de les imatges: la ciutadania creix, passa del 4% al 18%.

L’alcalde i els regidors/es junts es col·loquen amb un percentatge del 8,6% mentre que en l’anàlisi 1 tenien un protagonisme residual. Destaca la importància de les fotografies d’edificis, obres i carrers que es troben

agrupades en les dues categories d’edificis i paisatge i altres. I el més significatiu: s’ha passat del 87% d’informacions sense imatge a

només el 10% en l’anàlisi 2. Per tant, predomini clar de les imatges. Fonts informatives (camp nou, només a l’anàlisi 2)

La publicació no esmenta les fonts informatives. Només en 6 ocasions hem

pogut veure citades unes fonts: el gerent d’una empresa municipal; joves; el director de la Ràdio; la Federació de Municipis i el president d’una entitat.


De l’anàlisi d’aquesta variable constatem que l'Ajuntament, les regidories, empreses municipals i equipaments quan són protagonistes d’una informació

les accions se centren en explicar, investigar, adjudicar, organitzar, fer balanç de gestió, començar, obrir portes, millorar, adjudicar, oferir, obrir terminis de

sol·licitud...: El Ayuntamiento irá hasta el fondo. El pasado noviembre, el Ayuntamiento aprobó la normativa general de subvenciones. L'Ajuntament ha encarregat la redacció del projecte d’urbanització...(2001). Habitatge i

aparcament: primers projectes en marxa (novembre 2005); Sol·licituds i adjudicació dels pisos de protecció oficial (novembre 2005); Empieza la

revegetación del Parc litoral (novembre 2005); Obras que hacen más cómoda la vida en El Prat (novembre 2009) Promoció de l’economia cooperativa (novembre 2009) Retirada de símbolos franquistas en edificios de protección

(novembre 2009)

Les Organitzacions de la Societat Civil són protagonistes, sobretot en esports, organitzant o fent activitats, rebent serveis que els ofereix l’Ajuntament: El CB

Prat se impuso...El Club Escolar Marxa Atlètica El Prat i l'Ajuntament han organitzat el Gran Premi de Marxa Atlètica Ciutat del Prat...Important assenyalar el perfil que es realitza de les entitats a la contraportada: AV Sant

Cosme i Sant Damiá, una entidad con casi 30 años de historia. Més serveis, espais i eines per a les entitats del Prat (novembre 2009)

Les poques vegades en les quals l’alcalde és protagonista en certes informacions ho fa intervenint en un Ple, sobretot als anys 80, o bé

inaugurant alguna obra o alguna exposició de balanç, com és el cas del març de 1995, amb l’exposició balanç de 4 anys de gestió, El Prat per viure-hi,

acompanyat d’altres autoritats. També intervenint en actes protocolaris,inaugurant alguna obra, en fotografies amb personatges convidats al municipi o amb autoritats i en actes de

lliurament de premis.

134

La ciutadania quan és protagonista de certes informacions, participa o és entrevistada: Cinquanta-cinc joves han participat en unes jornades…

(novembre 2005)



Any rere any la publicació ha millorat el disseny, maquetació, color i

presentació fins arribar a una molt bona qualitat, imprès a tot color. La maqueta està dissenyada, en el darrer període, per oferir unes

fotografies grans, a pàgina sencera sempre que s’obre el reportatge central i també a la portada. En l’interior de la publicació abunden les fotografies de mida gran i blancs en les pàgines. En ocasions no hi ha

cos de text, només fotografies amb peus i/o destacats.

Els titulars, són neutres. En molts casos van sense verb, Premi Cirit a alumnes de l'IES Salvador Dalí. Nova rotonda a la ronda de Llevant. Programa de atención médica a domicilio. I sempre amb un to positiu

com podem apreciar en el següent exemple de titular de la portada que correspon a novembre de 2009: El prat inverteix, el Prat millora o en aquest altre del mateix número: Oficines virtuals als equipaments.

L’opinió dels grups polítics queda reflectida en els escrits que cada

mes es publiquen sobre tema lliure. L’alcalde signava l’editorial en la mostra de l’anàlisi 1 mentre que en l’anàlisi 2, firma un escrit bilingüe.

Les informacions de les activitats o accions provinents de les Organitzacions de la Societat Civil ocupen poc espai, les trobem

bàsicament en l’apartat d’esports. En l’anàlisi 1 es publicava l’Agenda d’activitats municipals i ciutadanes mentre que en l’anàlisi 2 no l’hem trobat.

Hi trobem a faltar reportatges o entrevistes sobre temes monogràfics

que donin a la ciutadania una informació més completa de la gestió, tampoc hi ha una secció sobre la Història de la localitat.

Contingut de les informacions. Les diferents notícies no estan contrastades. Mostren la gestió de l’equip de govern sense que trobem en cap cas el posicionament dels

grups polítics que estan a l’oposició ni tampoc de l’equip de govern. Les principals informacions provinents dels acords del Ple es donen

desenvolupades, sense que consti el posicionament dels diferents grups polítics ni els resultats de les votacions. No es donen els acords de la Comissió de Govern.

La portada no conté text només una foto a pàgina sencera i un titular amb poc contingut periodístic.

135

4 CONCLUSIONS

136

4 CONCLUSIONS Dels resultats d’aquesta investigació es deriven un bon nombre de conclusions que en

posteriors investigacions podrem validar quantitativa i qualitativament.

Tal i com dèiem en la presentació d’aquesta recerca “En l’àmbit comunicatiu i a

l’escenari públic local, no hem d’oblidar que Catalunya és un exemple de com la

iniciativa institucional pot millorar la relació de l’administració amb la ciutadania a

través de la comunicació. Els ajuntaments i la societat civil catalana han intentat

sempre aprofundir en la millora de la comunicació, en apropar-se a la ciutadania. La

creació de gabinets de premsa i la posada en funcionament de diferents mitjans

d’informació i de comunicació posen de relleu la seva preocupació per informar i per

afavorir el desenvolupament d’una opinió pública local, base d’una participació política

democràtica”.

Els poders públics tenen la responsabilitat social i el mandat legal d’informar de les

seves accions i de justificar com gestionen l’execució dels pressupostos de la

corporació, bases per a la construcció d’una ciutadania plural activa i responsable.

Al llarg d’aquests més de 30 anys d’informació municipal, s’ha donat un gran pas

endavant en tot el que fa referència a la creació d’estructures, gabinets de premsa,

professionalització versus voluntarisme, distribució, presentació gràfica, color,

maquetació de les seves publicacions... en canvi hem detectat buits en els tipus

d’informacions que s’ofereixen, en el tractament de les notícies, en la importància de

l’opinió de la ciutadania, en el coneixement de la identitat local, en l’acostament dels

càrrecs electes a la societat, o en el foment de la participació ciutadana..., per

atorgar-los la categoria d’informació pública local de qualitat i per generar credibilitat i

fiabilitat.

Aquí volem destacar les conclusions més significatives que s’extreuen d’aquesta

investigació, que desgranem tot seguit a partir dels resultats de l’anàlisi de les

principals variables que conformen la nostra metodologia.

El disseny, la maquetació Any rere any les publicacions han millorat el disseny, la maquetació, el color i la seva

presentació fins arribar a mostrar una bona qualitat gràfica. A aquest aspecte se li han

dedicat recursos. En general s’ha evolucionat per oferir fotografies grans, en alguns

casos a pàgina sencera i també a la portada, com per exemple la revista de El Prat. En

l’interior de les publicacions també abunden les fotografies de mida gran i un disseny

amb abundants blancs en les pàgines. En ocasions no hi ha cos de text, només

fotografies amb peus i/o destacats. S’atorga gran importància al disseny.

137

Autoria de les informacions

Les notícies no van signades per periodistes. Només hi ha l’excepció en la publicació

de Montcada i Reixac que, organitzada sota una estructura de redacció periodística,

des de 1995 les notícies van signades per periodistes, -la gran majoria per dones- i

han desaparegut les que inicialment anaven firmades per regidors/es.

En el cas de El Prat de Llobregat les informacions no van signades per periodistes però

sí que a l’apartat dels crèdits apareix l’staff de la publicació i el membres del Consell

editorial i l’entrevista a un ciutadà o ciutadana que mensualment ofereix la publicació,

va signada per la Cap de Comunicació.

La publicitat

És de destacar, en els butlletins que incorporen publicitat comercial, l’important espai

que se li destina i l’augment que ha tingut en tot el període analitzat. Actualment en

molts d’ells ocupa més del 25% de la superfície total. Tal és el cas dels butlletins de

Cerdanyola del Vallès, Ripollet o Sant Boi de Llobregat.

Montcada i Reixac registra un fort increment al llarg de tot el període analitzat de

l’espai destinat a la publicitat: del 16% al 40%, en detriment del redaccional que s’ha

reduït del 81% al 57%. En una dècada s’ha doblat l’espai publicitari: 22% el 1995 i

45% el 2005.

El Prat de Llobregat incorpora la publicitat a partir del segle XXI i li destina més d’un

40% de la superfície total, si sumem la publicitat comercial i la institucional que també

té un gran protagonisme.

L’ús de la llengua Als inicis dels anys 80 eren moltes les publicacions que alternaven el català amb el

castellà, amb predomini d’aquest últim i amb uns criteris una mica particulars. En

general les notícies referents a temes culturals, juvenils, d’ensenyament, anaven en

català mentre que les d’obres i serveis, medi ambient, fets polítics importants...

anaven en castellà.

Aquest fet s’ha anat normalitzant i tal com hem pogut veure en les dades de l’anàlisi,

la majoria de publicacions ja utilitzen el català majoritàriament i les que alternen les

dues llengües, sempre el català ocupa més espai, com és el cas de Santa Coloma de

Gramenet, Cerdanyola del Vallès, Sant Boi i/o Ripollet.

Assenyalar la disfunció que es produeix en alguns municipis que utilitzen les dues

llengües i que tenen publicitat comercial: la publicitat comercial utilitza en uns

138

percentatges alts el castellà mentre que les informacions van reduint d’en mica en

mica l’espai en castellà.

Aquest fet queda reflectit en el cas de Sant Boi de Llobregat: la publicitat fa servir el

castellà en més d’un 60% de la superfície ocupada mentre que les informacions en

castellà s’han reduït al 27%.

Montcada i Reixac ha fet una clara opció política. L’espai redaccional es presenta en

català pràcticament al 100%, només hi ha l’excepció de les cartes al lectors que es

publiquen en l’idioma en què el lector o lectora les envia. En el cas de El Prat, en canvi

podem concloure que la publicació no ha fet l’opció de normalitzar l’ús del català i que

alterna en totes les unitats comunicatives els dos idiomes sense que es pugui deduir

que hi ha un criteri preestablert; la publicitat institucional es mostra tota en català i

les informacions de target generalista com poden ser les de territori, obres i millores

urbanes es presenten en general en castellà.

Principals protagonistes de les informacions

Dels resultats de l’anàlisi es desprèn que els protagonistes de les diferents notícies

són, en general i per aquest ordre els següents:

L'Ajuntament, de manera abstracta. Al llarg del període analitzat ha anat perdent

pes en detriment d’altres protagonistes. Per exemple a Montcada ha passat del 12% al

6%; a Ripollet baixa d’un 25% fins al 7%; a El Prat baixa del 39% al 18% o a Santa

Coloma de Gramenet on el protagonisme de l’Ajuntament baixa d’un 22% a la dècada

del 80 fins un 10% a finals dels anys 90.

El Ple Municipal no té el protagonisme informatiu que li correspondria com l’òrgan

representatiu de la voluntat ciutadana.

Les organitzacions de la societat civil. El seu protagonisme se centra en informar

de les activitats que organitzen al municipi o han organitzat i, en molt poques ocasions

es manifesten sobre temes que preocupen al municipi o als seus associats. Les

agendes d’activitats municipals i ciutadanes, en els casos en què apareixen, són un

element que ajuda a les entitats a difondre les seves activitats. Santa Coloma de

Gramenet és de les publicacions que més espai, en proporció, dedica a fomentar les

activitats que organitzen les diferents entitats. També Montcada conté l’agenda

d’activitats.

El creixement de les informacions d’esports que s’ha produït sobretot en la tercera

dècada ha fet augmentar el protagonisme de les entitats esportives. A Montcada i

Reixac el protagonisme d’aquestes entitats ha pujat fins al 17%.

139

L’alcalde/ssa i els regidors i regidores exerceixen un protagonisme molt discret i

insuficient i que al llarg dels 30 anys de democràcia ha anat minvant.

Els socis de govern, en el cas d’alcaldies amb pactes amb diverses forces polítiques i

els grups polítics que estan a l’oposició, tenen un protagonisme quasi nul, limitant-se

en la majoria dels casos a signar l’escrit d’opinió mensual. Volem esmentar el cas de

El Prat de Llobregat on l’alcalde i els regidors han anat perdent any a any el

protagonisme en les informacions ja que ha passat d’un 29% l’any 91, un 4% l’any 95

a un inexistent l’any 2001. En canvi el 2005 i 2009 la seva presència puja fins un

discret 3%. Aquesta manca de visibilitat dels representants polítics provoca un

desconeixement dels regidors i regidores per part de la ciutadania i una falta

d’informació sobre què fan els representants escollits democràticament.

La ciutadania apareix, en un pla secundari, en qualitat de receptora de les activitats

que organitza la institució. Cal fer esment de les entrevistes a una persona del

municipi que en el darrer període han incorporat diversos ajuntaments en un espai

visible, en general a la contraportada.

Santa Perpètua de Mogoda és un dels municipis en els quals trobem, en el període

analitzat, més presència de la ciutadania en les diferents informacions.

L’aspecte reivindicatiu de la ciutadania, de les organitzacions de la societat civil o del

propi ajuntament només l’hem trobat a Montcada i Reixac, sobretot en la darrera

dècada de la publicació, a través de demanar o denunciar. En la resta les informacions

es presenten en positiu.

Protagonistes de les imatges

Els butlletins municipals han fet en aquests més de 30 anys l’aposta per la imatge, en

ocasions en detriment del text. Als anys 80 una mitjana d’un 80% d’informacions no

anaven acompanyades d’imatges mentre que en la tercera dècada, el percentatge s’ha

reduït fins a un 15%. En el cas de El Prat concretament s’ha passat d’un 87% sense

imatge en els primers 20 anys de l’anàlisi a un 10% en la tercera dècada.

Analitzats els protagonistes de les diferents imatges apareix un comú denominador

que és la forta presència de fotografies referents a edificis i paisatge, és a dir, que

acompanyen les informacions bàsicament sobre obres i serveis i medi ambient. També

trobem a tots els municipis reportatges fotogràfics sobre festes i tradicions, aquí amb

forta presència de la ciutadania com a espectadors de l’activitat organitzada.

Pel que fa a la presència d’alcaldes i regidors, succeeix un fet similar al explicat

anteriorment amb les notícies: els anys 80 veiem més presència dels càrrecs electes

donant compte de la seva gestió i en els anys 90 en general ha baixat aquesta

140

presència. En la primera dècada del segle XXI en el cas de Montcada, alcalde i

regidors/es junts no arriben al 3% mentre que a El Prat aquest percentatge és una

mica més alt: el 9% de protagonisme de l’alcalde en les imatges.

Creix el protagonisme de la ciutadania. Un constatació a destacar és la pujada de

la ciutadania com a protagonista principal de les fotografies en les publicacions

analitzades de la tercera dècada. A Montcada aquesta passa d’un 4% a un 26% i a El

Prat, del 4% al 18%.

Quines accions realitzen els protagonistes de les notícies De la mostra analitzada es desprèn que els protagonistes institucionals, és a dir

càrrecs electes, ajuntament i altres institucions públiques, les seves accions se centren

en informar de gestions que s’estan fent, organitzar activitats, inaugurar, anar a actes

protocolaris... Quan apareix la ciutadania, les seves accions es poden resumir en una

única que és participar de les diferents activitats que organitza l'Ajuntament, ja sigui

festes, cursos, intercanvis culturals...

De què s’informa? Al llarg de tot el període analitzat hem vist uns àmbits dels quals s’informa amb

regularitat, uns altres que fluctuen i uns altres que apareixen en molt poques

ocasions.

Tenim com estables el bloc anomenat Societat, és a dir informacions referents a

activitats culturals, juvenils, festes, tradicions...

Els apartats d'Obres i Serveis i Medi Ambient són més variables, amb un predomini

en alguns casos més important als anys 80 i amb una estabilització els anys 90. L’any

2000 també cal esmentar les menys informacions de territori i sostenibilitat com és el

cas de El Prat malgrat que continuen ocupant un espai important (15%)

Un àmbit clarament deficitari pel que fa al tractament informatiu que rep a tots els

municipis analitzats és les notícies sobre el pressupost municipal, la seva aprovació i

el seguiment de la seva execució. Trobem informació una vegada a l’any quan

s’aprova el pressupost en el Ple municipal i la resta de l’any ja no es dóna més

informació.

També tenen un espai massa menor, informacions sobre comerç, consum, solidaritat,

immigració, promoció econòmica... La història local és un altre dels apartats que estan

poc valorats i treballats.

Volem assenyalar la pujada, l’any 2000 de les informacions sobre esports registrant en

el cas de Montcada una pujada del 9% al 16%

141

Les informacions sobre benestar social són pràcticament inexistents així com les de

promoció econòmica i foment de l’ocupació han baixat considerablement. Podem

concloure que s’informe de les noticies “amables”, en positiu. Les notícies “dures”,

com crisi, dificultats... no es troben en aquestes publicacions. Es tracta un tema quan

es pot donar una visió, uns resultats de gestions fetes pel consistori o una informació

positiva: inauguracions, projectes de futur, realitzacions...

L’opinió, una assignatura pendent

En tot l’estudi hem pogut observar la poca atenció que es presta a l’opinió, ja sigui

dels diferents membres de la corporació municipal, de les organitzacions de la societat

civil o bé de la ciutadania a través de les cartes dels lectors o altres formes de

participació com per exemple l’opinió de professionals de diverses matèries, en funció

del tema principal que es tracti en aquell número.

Pel que fa a l’opinió de l’alcalde/ssa i/o regidors/es trobem que en general és

insuficient, doncs es limita en la majoria dels casos a signar l’editorial i els regidors en

molt poques ocasions signen escrits d’opinió, excepció de Tarragona que en la nova

etapa endegada els anys 90 hi trobem opinió dels diferents regidors de l’equip de

govern que donen compte ells mateixos de les diferents notícies.

Menció apart caldria fer dels molts escrits que va fer en la seva època d’alcalde de

Santa Coloma de Gramenet, Lluís Hernández, als anys 80. És un dels alcaldes de

Catalunya que més escrits ha fet sobre temes molt diversos, alguns polítics i de gestió

i altres de caire més humà i filosòfic i, en general, bastant lluny dels textos que en

llenguatge periodístic denominem "políticament correcte": Las paredes no estan para

embadurlas (8-3-1991) La Felicitat col·lectiva i els servidors públics(22-3-1991) La

cultura i el pluralisme (6-3-1987) El treball educatiu, una tasca pacient (20-3-1987)

són alguns dels títols d’escrits fets per Lluís Hernàndez.

A municipis com Montcada i Reixac, Cerdanyola del Vallès, Sant Boi de Llobregat,

Montcada i Reixac, Castellar del Vallès, Ripollet i Banyoles, s’han creat espais destinats

a l’opinió de la ciutadania.

L’opinió de la ciutadania sobre la gestió municipal queda reservada, en els pocs

municipis en els quals està prevista, a les cartes dels lectors. Destaquem els espais de

Montcada: el clic i Fil directe amb l’Ajuntament, en els quals es mostren fotos

denuncia i preguntes o queixes que es responen en el mateix espai per un càrrec

electe o un tècnic municipal en funció de la temàtica.

142

Foment de la identitat local Només a Tarragona i Cerdanyola del Vallès hem trobat unes seccions amb continuïtat

en aquest sentit. Així com també a Sant Boi, Ripollet i Banyoles hi veiem espais

dedicats a aquest àmbit. Santa Perpètua de Mogoda, durant uns anys va publicar una

secció interessant anomenada Coneguem Santa Perpètua que s’ha deixat de fer.

Volem assenyalar l'apartat històric-fotogràfic de Montcada i Reixac en el qual es

publica una foto d’una certa antiguitat cedida per ciutadans del municipi. O ara més

recent la subsecció “el retro-visor”, dins la secció de cultura on hi trobem un espai

d’història local. En el número analitzat del 2005 es fa una mirada històrica a un sastre

de la localitat i en el del 2009 es tracta sobre la qualitat de les aigües de Montcada de

principi del segle XX.

Les fonts informatives Informació de la gestió dels governs. Contrast de les informacions

En 12 de les publicacions analitzades les notícies no estan contrastades. No es

reprodueix el debat del Ple municipal ni les votacions dels principals temes tractats.

Aquesta dada ens porta a concloure que les actuacions de la gestió dels governs locals

no s’informa de forma suficientment completa i amb transparència.

A les publicacions de Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac o Ripollet, hem trobat,

que es realitza el tractament periodístic de les informacions que es deriven del Ple

municipal, donant l’opinió dels diferents grups polítics i les votacions que es

produeixen. A Castellar del Vallès les notícies en general estan ben estructurades amb

opinió de tècnics i regidors però no es realitza el seguiment informatiu del Ple. A

Ripollet també s’informa dels Acords de la Comissió de Govern.

Només en el cas de la publicació de Montcada i Reixac les informacions es contrasten i

se citen les fonts informatives. De les fonts citades, la ciutadania és la primera, amb

un 9%. Els regidors i regidores i l’alcalde s’utilitzen com a font informativa en un

percentatge no menyspreable: 4,2%. Un 34,4% de les unitats comunicatives no

esmenten la font si bé cal dir que es tracta en general de breus o notícies de curta

extensió.

143

Dos models de comunicació local pública

En aquesta investigació hem pogut conèixer dos models de comunicació clarament

diferenciats.

Es tracta de la publicació La Veu de Montcada i de la revista El Prat.

1 La publicació editada per l’Ajuntament de Montcada i Reixac, La Veu respon a

criteris d’informació periodística i de servei ciutadà (informacions contrastades, fonts

citades, maquetació i presentació tipus diari, equilibri entre fotos i text, es publica

l’agenda d’activitats, portada amb continguts informatius...)

La publicació està estructura en seccions i disposa del seu propi Llibre d’estil.

Els protagonistes de la informacions, quan l’actualitat ho requereix reivindiquen,

demanem o denuncien.

2 La publicació editada per l’ajuntament de El Prat de Llobregat, El Prat respon a

criteris de comunicació corporativa (informacions no contrastades, fonts no citades,

més proporció de fotos que de text, portada amb una fotografia i un titular, en el

darrer número analitzat no hem vist l’agenda d’activitats...).

No esmenta les fonts informatives.

Els protagonistes de les informacions són l’ajuntament, empreses municipals, obres,

parcs públics i la ciutadania, en especial en les informacions d’esports i de la Festa

Major.

144

5. RECOMANACIONS, PROPOSTES, EINES I NOUS OBJECTIUS

5.1. El Decàleg de les Bones Pràctiques de la Comunicació Local Pública. Recomanacions i propostes

5.2. Altres propostes i eines del Laboratori de Comunicació

Pública (LCP)

5.3. Objectius de la Tesi Doctora

145

5. RECOMANACIONS, PROPOSTES, EINES I NOUS OBJECTIUS

5.1. El Decàleg de les Bones Pràctiques de la Comunicació Local Pública

Recomanacions i propostes El Decàleg de Bones Pràctiques de la Comunicació local pública35 és una eina d’utilitat

a l’hora de marcar pautes per una bona comunicació local pública. En aquesta mateixa

línia, hem volgut aprofundir en aspectes més concrets que fan referència al dia a dia

dels mitjans de comunicació. Presentem a continuació unes propostes i recomanacions

que complementen els principis continguts en el Decàleg.

Les hem organitzat en 5 grans blocs,

1. Informació ciutadana. Transparència

Les revistes o butlletins d’informació municipal tenen la responsabilitat d’informar i

rendir comptes, en el marc de la gestió corporativa, sobre com executa l’equip de

govern el seu programa d’actuació i els grups polítics que estan a l’oposició han de

manifestar els seus punts de vista i les accions que realitzen des de la Corporació.

Un cop s’ha posat a disposició de la ciutadania la informació corporativa de la

institució, els mitjans públics tenen la responsabilitat d’oferir informació tractada sota

criteris periodístics i respectant els codis deontològics de la professió.

Seguint els principis del decàleg de bones pràctiques de la comunicació local pública,

aquests mitjans han d’actuar com elements cohesionadors del municipi, fomentar el

debat i crear opinió pública.

La jerarquització de les informacions i l’agenda informativa local pública ha de

prioritzar l’actualitat i l’interès ciutadà a partir del criteri del que afecta o interessa a

més persones, per sobre de qualsevol interès electoral o de caire partidista.

La informació ha de ser útil, senzilla, creïble i veraç. Els continguts periodístics s’han

de presentar en un llenguatge inclusiu, planer, directe, fora dels termes ambigus i del

35 El Decàleg de Bones Pràctiques de la Comunicació local Pública (2003) recull els principis

basics per elaborar la informació local pública que es concreten en: 1. Han d’actuar com a elements cohesionadors del municipi; 2. Han d’informar d’una manera veraç, plural i transparent; 3. Han de ser un referent informatiu per a la ciutadania; 4 Han de fomentar el debat públic per a la participació democràtica; 5. Han de promoure les activitats de la societat civil i l’associacionisme; 6. Han d’evitar el partidisme i la manca de professionalitat ; 7. Han de despertar l’interès de la ciutadania ; 8. Han d’estar dotats del recursos humans i tècnics

necessaris; 9 Han de funcionar a través d’òrgans de gestió participatius i 10. S’han de gestionar ajustant-se a les possibilitats econòmiques de cada municipi.

146

llenguatge políticament correcte i/o administratiu, amb una separació nítida de la

informació i l’opinió.

La presència en els mitjans de comunicació públics dels càrrecs electes explicant la

seva gestió i les seves activitats és del tot necessària.

Evitant sempre el to propagandístic. Les edicions han de tenir una periodicitat

coneguda i respectada. Han de tenir continuïtat. Les capçaleres s’han de consolidar

amb criteris professionals i s’han de mantenir al marge dels canvis polítics que es

puguin produir en les diferents convocatòries electorals.

2. El contrast de les informacions. Quines informacions es contrasten i

quines ofereixen informació de la gestió de l’equip de govern i/o informació corporativa

Cal que es contrastin les principals informacions i que es faci el seguiment de les

notícies des que es produeixen fins que es dóna per acabada l’activitat o el fet que ha

motivat la notícia.

Aquests mitjans de comunicació han de ser un mirall que mostri les diferents

sensibilitats polítiques que la ciutadania va escollir com els seus representants i que

manifesten la seva veu a través dels òrgans de participació ja establerts, com és el Ple

Municipal. El debat social i el pluralisme polític derivat de l’opinió de la ciutadania a les

urnes s’ha de reflectir de la millor manera possible en aquests mitjans informatius.

El ple és l’òrgan polític i de representació democràtica per excel·lència. L’activitat i la

vida política que allà s’hi desenvolupa ha d’arribar a la ciutadania de manera objectiva,

contrastada amb el que ha dit qui governa i el punt de vista dels grups en

representació i que no tenen responsabilitat de govern. Fer la crònica periodística de

ple és una bona pràctica de comunicació pública. Ha de recollir el debat polític, els

punts aprovats i els vots dels diferents grups.

El tema del mes o les notícies d’interès ciutadà generades per l’Ajuntament poden

documentar-se a partir de declaracions o un petit text opinatiu del regidor o regidora

responsable. Cal reforçar el paper del personal tècnic municipal com a font

informativa.

Els grups municipals, si així s’acorda, poden tenir el seu espai en el butlletí en paper,

però és recomanable per fomentar el debat i el contrast d’opinions que el tema sigui el

mateix per a tots, de caire local i d’actualitat, en funció del tema del reportatge central

de la publicació. També ajuda al contrast que s’hi afegeixi un comentari o opinió d’una

persona experta.

147

El debat polític sobre temes locals, comarcals i generals no es pot centrar únicament,

tal com succeeix en molts casos, en els articles que escriuen els diferents portaveus

municipals sinó que, sempre respectant la institució i els seus representants, hem

d’avançar en trobar sistemes que ajudin a afavorir el diàleg i la confrontació entre la

ciutadania i els càrrecs electes, creant el feed-back necessari perquè aquest diàleg

sigui efectiu i enriquidor.

Els mitjans públics del municipi s’han de regir pel seu Llibre d’estil. Aquesta normativa

inclourà la regulació de la participació dels partits politics en aquests mitjans, en

funció dels formats i temàtica. També es regularà en aquesta normativa la publicitat a

les cartelleres municipals, als equipaments municipals... així com la participació a les

xarxes socials.

3. Participació ciutadana

Els mecanismes de participació ciutadana poden ser diversos i en tots els formats:

- Cartes a la direcció amb resposta o replica en el mateix moment

- Fotos denúncia

- Fotografies antigues cedides per la gent del municipi

- Fil directe amb l’ajuntament, en format de preguntes als càrrecs electes i la resposta

es gestiona des del Gabinet de Premsa i Comunicació.

Publicació d’escrits dels ciutadans o ciutadanes, vídeos... que poden servir perquè les

queixes ciutadanes tinguin el seu ressò.

4. Visibilitzar les dones i els homes

Per superar les rutines que impedeixen fer un periodisme no sexista, cal tenir en

compte els següents aspectes,

Contrastar i documentar les informacions sempre tenint en compte que hi siguin

presents els homes i les dones.

Fer visible la situació de discriminació en què el patriarcat ha col·locat històricament

les dones. Cercar estratègies per visibilitzar-les i així lluitar contra aquesta

discriminació informativa.

A les entrevistes a personalitats del municipi, es prioritzarà l’interès informatiu però

intentant cercar l’equilibri entre homes i dones.

Les informacions es redactaran en llenguatge inclusiu o no-sexista, sense allargar,

però, les frases ni afectar el principi periodístic d’economia del llenguatge. No forçar la

frase amb adjectius, articles o paraules desdoblades si no tenen interès informatiu.

148

Seleccionar les imatges o fotografies que acompanyen les informacions perquè no

reprodueixin estereotips i mostrin tant a homes com a dones com a protagonistes.

Informar de manera periòdica i en llocs visibles dels recursos a disposició de les

dones. Telèfon contra la violència masclista, centres d’atenció, serveis jurídics, serveis

psicològics...

5. Definir la política comunicativa

Definir les polítiques de comunicació que necessita cada municipi en funció de les

seves característiques particulars, elaborar els corresponents plans de comunicació i a

partir d’aquí decidir que fer amb els mitjans de comunicació que es varen posar en

funcionament en el seu dia, és un objectiu.

Amb la implantació creixent de les tecnologies de la informació, cal reflexionar sobre

com hem d’avançar en la consolidació de la llibertat d’informar amb transparència i

responsabilitat.

5.2 Altres propostes i eines del Laboratori de Comunicació

Pública (LCP) Des del Laboratori de Comunicació Pública es desenvolupen accions formatives i eines

de suport a la professió periodística.

Volem fer esment de les següents,

Mapa dels Mitjans de Comunicació catalans

Mapa de les Bones Pràctiques de la Comunicació local pública

Manual d’informació pública per a la participació de la ciutadania plural en el control

democràtic.

Aquesta tesina, formarà part del material d’investigació com a suport d’aquestes eines

per una comunicació local pública transparent.

5.3 Tesi doctora En aquesta investigació ens hem centrat en identificar

1. Què s’ha fet al periodisme en format paper que s’elabora des de les corporacions

locals al llarg d’aquestes més de tres dècades del període de la Mostra.

2. Conèixer el contingut d’aquests mitjans: de què informen i com informen i avaluar

la utilitat que poden tenir aquestes informacions per a la ciutadania.

Els resultats els contrastarem, a la Tesi, on completarem aquesta anàlisi amb el dels

mitjans i eines digitals públics locals, per tal de veure quin impacte tenen en la

149

ciutadania i fins a quin punt s’han influït mútuament, comparteixen recursos i treballen

a partir de criteris unificats, en redaccions úniques.

També investigarem fins a quin punt les rutines del periodisme escrit han restringit les

possibilitats d’utilitzar els recursos digitals per afavorir la participació ciutadana en el

control democràtic de la gestió dels governs municipals.

150

6. BIBLIOGRAFIA

- Bel, J.I. (cood.) (2004) Comunicar para crear valor: la dirección de comunicación en

las organizaciones. Ediciones Universidad de Navarra.

- Canel, M.J. (2007) Comunicación de las Instituciones Públicas. Tecnos

- Castells, M. (2009) Comunicación y poder. Alianza Editorial

- Costa, Ll. (2009) La comunicació local. Editorial UOC

- Corcoy, M; Román, T; (1992) Lluís Hernández, escrits. L’alcalde de la

transformació de Santa Coloma de Gramenet. Associació edicions teresa Quinta.

Barcelona

- DD AA.(2009) La Comunicació de Proximitat a Catalunya. Debats i jornades a

l’entorn de la comunicació local (2000-2009). Taula de Comunicació.

- Fenoll, C; Lluerca, C. (2006) “Ajuntaments a Internet. Anàlisi a les comarques de

Girona 2001-2006”. A: Item. Revista del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-

Documentalistes de Catalunya, núm. 42, pàg. 63-109

- Franquet, R; Soto, M. T.; Ribes, F. X.; Fernández Quijada, D. (2006), Assalt a la

xarxa. La batalla decisiva dels mitjans de comunicació on-line en català. Col·legi de

Periodistes de Catalunya, Col·lecció Ones i Bits nº 6. Barcelona.

- López, X. Macià, J. (2007) Periodismo de proximidad. Editorial Síntesis

- López, X. (2008). Ciberperiodismo en la proximidad. Comunicación Social. Ediciones

y Publicaciones.

- López, M (cood.). (2008). Anàlisi de les fonts informatives en el periodisme de

proximitat a Catalunya. Generalitat de Catalunya

- Moreno Sardà, A. (1998) La mirada informativa. Bosch Editorial, Barcelona

- (2007), De qué hablamos cuando hablamos del hombre. Treinta años de crítica y

alternativas al pensamiento androcéntrico, Icaria, Barcelona.

- Moreno, A; Rovetto, F; i Buitrago, A; (2007) De qui parlen les notícies? Guia per

humanizaar la informació. Icària. Barcelona.

- Puig, T. (2003). La comunicación municipal cómplice con los ciudadanos.

Editorial Paidós.

- Sabés, F; Verón, J.J. (2008) La gestión de la información en la administración

local. Comunicación Social. Ediciones y publicaciones.

- Soria, C. (2004). Los nudos éticos de la comunicación institucional. Pamplona.

Eunsa

-

D’entre les principals fonts a consultar destaquen,

151

- Els governs locals i la comunicació pública. Cens dels Mitjans de Comunicació

locals catalans. www.labce.es

- Llibre blanc de la Ràdio local pública. 2006 Comunicalia. Federació de Ràdios i

Televisions locals.

- Gabinets de premsa dels Ajuntaments que formen part de la Mostra.

- Baròmetre de la Comunicació i la Cultura. Fundacc. Barcelona.

www.fundacc.org/

- Mapa dels Mitjans de la Comunicació locals catalans. www.labcompublica.info

- Llibre blanc 2010 de la premsa comarcal. Associació Catalana de la Premsa

Comarcal. www.premsacomarcal.cat

- Consell de l’Audiovisual de Catalunya. CAC. www.cac.cat/

- Codi deontològic. Col·legi de Periodistes de Catalunya www.periodistes.org

- Decàleg de Bones Pràctiques de la Comunicació local pública (2003).

www.labcompublica.info

http://www.labce.es/

http://www.fundacc.org/


http://www.premsacomarcal.cat/

http://www.cac.cat/

http://www.periodistes.org/


COMUNICACIÓ I PERIODISME A LES CORPORACIONS LOCALS A...

Documents

Transcript of COMUNICACIÓ I PERIODISME A LES CORPORACIONS LOCALS A...