PRESENTACIÓ “La Veu del Clot”

La Monografia Comunitària, és una eina a disposició tant dels veïns i veïnes, com

de tots el agents del Clot que puguin necessitar una visió global sobre el territori

construïda a partir de les valuoses aportacions dels agents del territori. En aquest especial destinat a la presentació de ‘La veu del Clot’ us volem avançar i sintetitzar el seu contingut. Farem un recorregut per les seves tres parts i intentarem que d’un cop d’ull pugueu saber quines temàtiques aborda el document a través de la recopilació de dades objectives i de les opinions del les més de 130 persones que han participat en el procés comunitari de construcció de coneixement compartit. Per retornar ‘La veu del Clot’ a la ciutadania, als recursos professionals i a l’Administració s’ha pensat en una trobada comunitària on tothom qui vulgui es pugui acostar a recollir el seu exemplar i gaudir d’un programa farcit d’activitats:

Dijous 28 de Febrer de 2013 ESPAI DE LLEURE EDUCATIU EL CLOT

(Plaça Joan Casanelles)

A partir de les 17h: - Benvinguda - Xocolatada

- Activitats Infantils “Fent Barri”:

- Art Comunitari

- El barri des de infinites perspectives

- Construïm el Clot

- Taller de xapes i mocadors

- Taller de henna

A partir de les 19h: - Presentació de la Monografia Comunitària - Compartim les experiències “La Veu del Clot” - Entrega de la Monografia - Pica- Pica i Tancament de l’Acte

CONTINGUTS

La Monografia per parts: PART I. ANÀLISI I CONTEXT GENERAL. El barri del Clot. PART II. LA CONVIVÈNCIA. La recerca d’espais de relació. PART III. L’AUDICIÓ

SURT.

Fundació de Dones.

Fundació Privada

646 44 96 33 93 291 80 74 iciclot@surt.org www.surt.org

BARRI DEL CLOT

Barcelona

Febrer 2013 / Número 4

PART I. ANÀLISI I CONTEXT GENERAL. El barri del Clot

En el primer apartat de la monografia es fa referència als trets generals que caracteritzen el barri. La fisonomia industrial del barri, és recordada amb molta intensitat, especialment, per les persones que van treballar durant anys en les fàbriques i indústries de la zona: “Yo estoy

aquí, por estos barrios desde el año1944. Recuerdo que eran todo campos y habían muchas

fábricas del textil, en una de ellas trabajaba yo”. Durant el segle XX, el Clot ha perdut poc a poc el seu caràcter industrial, al desplaçar-se o al desaparèixer tallers i antigues fàbriques com la Hispano Olivetti provocant la recuperació d’alguns grans espais per a l’ús de la ciutadania com el Centre Cultural la Farinera, el Parc del Clot o els Jardins del Clot de la Mel, entre d’altres.

Fins l’any 2006 el Clot i Camp de l’Arpa formaven un sol barri, però a partir de la divisió efectuada per l’Ajuntament el 2006 passen a considerar-se com dos barris amb una entitat pròpia cadascun d’ells. Tot i així, la població segueix mantenint un sentiment unitari: “Este

barrio ha estado tradicionalmente dividido tanto a nivel urbanístico, con el paso del ferrocarril

y las grandes avenidas, como a nivel administrativo en la actualidad. Aún así, el barrio ha

podido mantener una cierta identidad conjunta, así pues, vemos como muchas de las

asociaciones que trabajan en el barrio realizan actividades en ambos territorios”.

Segons les últimes dades de població, corresponents a l’ 1 de Gener del 2011, el Clot té 27.379 habitants. D’aquest total, 14.191 (51,8%) són dones i 13.188 homes (48,16%). Les persones de nacionalitat estrangera sumen un total 3.871 habitants. Representen el 18,75% de la població del barri. Destaquen, pel seu número, els col·lectius de set països que conformen més del 50% del total de la població estrangera: Xina 332 (17%); Itàlia, 307 (16%); Marroc amb 310 (16%); Perú amb 285 persones (15%); Equador amb 251 persones (13%); Bolívia amb 252 (13%) i Colòmbia amb 206 persones (10%).

En les últimes dècades, l’establiment de persones de diverses procedències socioculturals ha aportat una major diversitat al barri, fet que és viscut com un canvi social important: “Hi ha

molts immigrants que han vingut sols i després han vingut les seves famílies. Això ha fet que

augmentés la població i que cada cop ens coneixem menys. El Clot ha deixat enrere l’ambient

de poble que caracteritzava als barris de la Barcelona d'abans dels 90”.

Val a dir, que en el teixit comercial del barri, conviuen comerços històrics, comerços de recent obertura, molts d’ells regentats per persones de diferents procedències culturals, així com amb comerços vinculats a grans marques o franquícies. El comerç es vist per moltes de les persones coloquiades com un element clau de la vida de barri: “El comerç té un paper

important al barri ja que fa cohesió”.

El passat fabril del barri va deixar un moviment obrer molt consolidat que ha derivat en un moviment associatiu fort amb diferents tipologies d’organitzacions: obreres, cooperatives, clubs esportius, ateneus, entitats culturals, de dones, partits polítics, entre moltes d’altres. El màxim exponent del fort teixit associatiu és la Federació d’Entitats del Clot i Camp de L’Arpa que agrupa una seixantena d’entitats.

PART II. LA CONVIVÈNCIA. La recerca d’espais de relació

Si una cosa deixa clara la monografia comunitària és que la convivència suscita l’anàlisi i la reflexió ciutadana. Són nombrosos els comentaris sobre el nivell d’interacció entre persones autòctones i migrades en el marc de les associacions i entitats del barri. La majoria reconeix que encara que no hi hagin tensions o conflictes, poques són les ocasions en les que es realitzen activitats conjuntes.

Al barri existeixen diversos espais compartits, on les persones estableixen relacions. L’espai formal més significatiu és l’espai educatiu, com per exemple l’escola i el seu entorn més proper. Mentre hi ha AMPAS amb programes consolidats també es detecta que fora de l’espai de l’escola hi ha poca relació intercultural: “No detecto conflictivitat a la meva escola per motius d’interculturalitat. Al passar de l’ESO a

Batxillerat disminueix molt la proporció d’alumnat d’origen estranger i un cop sortim de

l’escola els alumnes d’altres orígens s'ajunten més entre ells”.

Algunes de les valoracions dels veïns i veïnes expressen que l’entorn escolar i les escoles juguen un paper de gran importància amb la promoció de la convivència i la interculturalitat: “En el marc de l’escola no hi ha manca de convivència. Un nen nouvingut és ajudat ràpidament

per part d’altres nens, els adults són els que els fan sentir diferents. Parlen més català els nens

estrangers que no pas els d’aquí”.

Al barri també existeixen espais compartits de caràcter informal, els més destacats són: el parc del Clot, els comerços i les comunitats de veïns/es. La veu dels veïns i veïnes expressen que són llocs on es pot donar interacció intercultural tot i que no és el més habitual. Així doncs, les relacions entre persones autòctones i immigrades al barri són minoritàries, en ocasions inexistents. En conseqüència, no es pot parlar de convivència sinó de coexistència. Podríem definir diferents posicionaments segons diferents cites extretes dels col·loquis:

• “No tinc una relació molt directe amb persones immigrades”

• “Potser no cal definir problemes, ja que ja hi ha espais on es dóna la convivència de

manera natural com és el món educatiu i potser no cal generar-ne de nous. Hi ha bars

regentats per xinesos que mantenen la clientela i l’amplien, no cal generar espais

artificials de convivència. Provocar que ens relacionem no és necessari”.

• “Cada vez somos más los atípicos que valoramos positivamente la diversidad. Para los

que tienen ciertos recelos les diría: ‘Mírese usted así mismo y piense si es normal’”.

És amb aquestes tres opinions on es poden ubicar les actituds vers la diversitat de bona part dels veïns i veïnes si bé es cert que la immensa majoria manifesta que és conscient que la diversitat cultural forma part de la identitat actual del barri i que per tant s’anirà modificant amb el temps. El repte es troba en construir un sentiment de pertinença basat en els valors tradicionals de la cultura de barri però incorporant la diversitat de procedències presents avui en dia al Clot.

PART III. L’AUDICIÓ. METODOLOGIA L’Audició és el mètode d’intervenció social que forma part del Procés Comunitari Intercultural de El Clot per a

l’elaboració de la Monografia Comunitària, que porta per títol “La Veu del clot” i que hem presentant en aquest

document.

Aquest mètode es caracteritza per treballar per a la transformació de la realitat d’una comunitat, a partir del

coneixement que en tenen els i les seves protagonistes i alhora comptant amb ells i elles per a l’acció

transformativa. És un mètode d’investigació participativa, que es basa en l’escolta de les persones

protagonistes, ja que els coneixements, les experiències i les vivències d’aquestes persones són fonamentals pel

canvi i la transformació.

Es comparteix informació objectiva/quantitativa i subjectiva/qualitativa. El primer tipus d’informació s’obté

principalment dels i les professionals dels diferents sectors i serveis del barri, que comparteixen aquesta

informació per tal d’optimitzar recursos i millorar el serveis que presten a la ciutadania. La segona tipologia

d’informació a través dels col·loquis que es realitzen als tres protagonistes (Administració, ciutadania i

professionals).

Resultat de la unió i organització d’aquestes informacions objectives i subjectives, s’obté la Monografia

Comunitària, un document que recull dades estadístiques, fets històrics, descripció dels principals sectors i la

realitat actual del barri.

En el barri de El Clot, aquest procés ha comptat amb la participació de més de 100 persones, que han format

part de 52 col·loquis que s’han realitzat des del mes de novembre de 2012 fins a gener de 2013. Professionals i

ciutadania en la figura de col·loquiador/a i col·loquiat/da construint conjuntament el coneixement compartit

sobre El Clot.

Des d’aquí, el procés comunitari continua entomant una nova fase en la que des de la

Monografia Comunitària i donant valor al coneixement recollit, extreure els elements significatius alhora de fer

conjuntament un Diagnòstic i Programació comunitària.

Pot ser d’utilitat aquesta monografia comunitària perquè estem donant informació del Barri per al Barri. La informació és la millor eina per accedir a uns coneixements i poder utilitzar-los.

Per mi ha estat molt important participar, perquè és una manera d'estar integrat al barri, coneixia les mancances i realitats. I al mateix temps que el barri sàpiga que pot comptar amb mi a l’hora d’estar actiu a les demandes i necessitats.

Crec que la meva aportació ha facilitat un punt de vista del món associatiu, on neix i creix la base de la societat civil del barri que acaba sent el cor que mou el col·lectiu. La visió d’un espai on es lluita per aglutinar interessos i fer pinya en moments difícils.