Treball de lectura del llibre:

Com parlar bé en públic

Nom: Andrea Ribas

Galvín

Curs: 1r d’Educació Infantil

Nom de l’assignatura: Comunicació oral,

escrita i digital

ÍNDEX

RESUM DEL LLIBRE.......................................................................................................................3

DECÀLEG......................................................................................................................................5

OPINIÓ PERSONAL........................................................................................................................6

2

RESUM DEL LLIBRE

El llibre, Com parlar bé en públic, està adreçat a les persones que volen millorar la seva

expressió oral,seguint unes pautes bàsiques per parlar en públic.

La principal preocupació és la por i el nerviosisme de parlar en públic, algunes solucions per

poder- la vèncer són, tenir una presentació ben feta i estructurada, la qual cosa farà que

l’orador estigui segur de si mateix, respirar profundament abans de començar, dominar molt

bé el principi i el final, per trencar el gel i així aproximar- se més al públic, començant parlant

poc a poc,...

Qualsevol persona que vulgui parlar en públic ha de respondre abans quatre preguntes:

per què? És a dir, l’objectiu, a qui? Que seria el públic, l’interlocutor, què? És a dir, el guió i

com? Que són els mitjans utilitzats.

Per fer una bona presentació en públic s’ha d’actuar amb naturalitat i sobretot improvisar el

discurs tenint coneixements sobre el tema i memoritzant tot el que dirà en la presentació oral,

s’ha de ser clar, precís i breu.

Un altre element bàsic és la mirada, ja que d’aquesta manera es pot intercanviar informació

entre l’emissor i el receptor.

Hi ha quatre aspectes de la veu que l’orador ha de tenir presents: el volum (bon sistema per

cridar l’atenció al públic, posar èmfasi al discurs,...), la velocitat ( s’ha d’anar a una velocitat

moderada, ni molt lent ni molt ràpid), l’articulació (intentar que el missatge sigui clar),

l’actitud (intentar canviar el to, ser simpàtic, tenir humor,...)

La respiració és un element molt important per fer una bona presentació, un mètode per

respirar millor és fer pauses i no fer frases massa llargues.

Cal dir que el silenci té tres grans virtuts: absència de nervis, una òptima respiració i millora a

l’entonació.

Una tècnica bàsica per fer un bon discurs és intentar donar exemples (amb comparacions,

anècdotes, refranys,...) en tot moment perquè la gent entengui millor la situació i un altre clau

molt bona per arribar a l’èxit és l’ humor, ja que fa la presentació oral molt més receptiva.

El llenguatge corporal és un element molt important en la comunicació oral. L’orador

comunica amb tot: amb l’ actitud (un punt positiu és començar els discurs amb un somriure, ja

que transmet confiança i simpatia al públic), amb la posició del cos (una recomanació és

ensenyar el cos sencer, ja que dóna una imatge segura), comunica també amb els gestos( han

de ser naturals, que no siguin exagerats,...),

Els mitjans audiovisuals són un suport alhora de fer una presentació oral, però el que realment

importa de veritat és l’orador i el seu guió.

3

El guió és un conjunt d’idees (han de ser creatives perquè cridin l’atenció al públic) que es

transmeten a un públic i hi ha diverses tècniques per a buscar aquestes idees: dominant bé el

tema o buscant informació sobre ell (documentar), anàlisis FDOA (Fortaleses, Debilitats,

Oportunitats, Amenaces), brainstorming o pluja d’idees (conjunt d’idees que s’anoten de

pressa, sense redactar,... per després fer una recerca analògica).

Per fer un bon discurs s’ha de ser optimista, hem d’evitar paraules negatives, ja que d’aquesta

manera les coses sortiran molt millor.

L’ estructura d’un guió es divideix en tres parts: la introducció- resum (explicar al públic en les

primeres frases el que explicarem, és aquí on hem d’intentar seduir al públic amb l’ajuda de

diverses introduccions (efecte sorpresa, demanar atenció al públic, titulars periodístics,...)) una

altre part és el desenvolupament (discurs amb totes les dades i arguments) i finalment les

conclusions (hi ha diverses fórmules conclusives com; repetir la introducció, resumir els punts

principals, crida a l’acció, etc. i finalment podem acabar amb un torn de preguntes per acabar

de convèncer a l’auditori).

Després d’una bona introducció passem al desenvolupament del discurs que és la part més

important i la que més temps dura. Hi ha dos tipus de presentacions segons l’objectiu que es

vol arribar: Pot ser una presentació oral per a informar, en el que només ofereix informació a

l’auditori de manera clara i objectiva o una presentació per a convèncer, el qual no es tracta

només d’informar sinó d’ analitzar, d’ argumentar i de intentar convèncer al públic sobre un

tema.

L’atenció del públic és màxima al principi i al final d’una presentació oral, en canvi a la part

intermitja l’ atenció pot tenir alts i baixos, per això s’han d’aplicar alguns trucs molts senzills

com anunciar dades sorprenents, elevar el volum de veu, contar una anècdota graciosa, un

acudit, fer bromes, etc.

Perquè el públic assimili bé les idees, l’orador ha de repetir varis cops el missatge i les idees

principals mentre s’està realitzant el desenvolupament del tema amb exemples,

enumeracions,...

En conclusió, un llibre que et dóna una sèrie de pautes per poder desenvolupar- te bé alhora

de parlar en públic.

4

DECÀLEG

A continuació destacaré els deu aspectes que tindré en compte alhora de fer les meves

intervencions i exposicions orals:

- Si em quedo en blanc he reconèixer- ho, repetir el darrer amb altres paraules, formular

preguntes al públic, saltar- se la part de discurs i continuar amb la següent,...

- Dominar molt bé el tema i memoritzar el que volem dir al públic per poder improvisar.

- Separar les frases per pauses i silencis, ja que ens ajudarà a tenir una millor respiració

- Ser clara amb la meva expressió, ser breu (frases curtes) amb el redactat i sobretot ser

precís.

- Citar exemples, utilitzant diverses figures com les comparacions, les anècdotes i els

refranys.

- Utilitzar l’ humor (acudits, anècdotes,...) per trencar barreres amb l’auditori, per

generar confiança, per aproximar- se al públic, etc.

- Ensenyar el cos sencer, per mostrar una imatge segura, tranquil·la, sincera.

- Observar bé al públic (mirada) ja que ens pot ajudar a captar la reacció del públic, si

l’hem agradat, si els ha agradat la nostra intervenció,...

- Canviar el to de veu, fent preguntes retòriques, utilitzant exclamacions, d’aquesta

manera el públic no s’avorrirà i se li farà un discurs amè.

- Utilitzar connectors perquè el discurs s’entengui millor.

5

OPINIÓ PERSONAL

El llibre penso que és un utensili molt pràctic, ja que et dóna diverses pautes per poder parlar

davant d’un gran nombre de gent i sobretot per poder millorar la teva expressió oral.

Aquest llibre és un manual que hem de tenir molt en compte per poder fer les nostres

intervencions orals, però també hem de posar una mica de la nostra voluntat perquè aquest

treball tingui un resultat molt millor.

El contingut d’aquest llibre m’ha semblat fàcil de llegir, no és gens de complicat i es comprèn

tot molt bé.

Crec que és un manual que em pot ajudar molt en les meves exposicions orals quan sigui

mestre, ja que al ser un llibre senzill, clar, comprensible i sobretot que et repeteixen molt els

continguts més importants, el que fa és que les pautes se’t queden gravades i són d’aquelles

que no s’obliden mai.

També s’ha de dir que és un llibre que a primera vista no et crida molt l’atenció, però un cop te

l’ has llegit veus que has aprés nous continguts que et seran útils al llarg del transcurs de la

teva vida com per exemple l’actitud que has de posar davant el públic, l’estructura per fer un

bon guió, com controlar els nervis, etc.

En conclusió, el llibre Com parlar bé en públic, és un manual que recomanaria a la gent que li

costa situar la posada en escena, ja que totes les pautes que dóna li ajudaria molt a superar

aquella por que té per fracassar, al control de nervis, de quina manera mirar al públic, a

entonar, a realitzar una bona estructura d’un guió, etc.

6