Col . . # . . . e * e . . . . . . . lserola ~ancbmunitat Acabem de commemorar el dese aniversari de la constituc16 de la Mancomun~tat de Munlcipls de I'Area Metropolitana de Barcelona. I I En I'acte de celebració, el socibleg frances 1 I Alain Touraine ens va convldar a lluitar contra la decadencia de les ciutats i els fenbmens que aquesta degradaci6 porta

segregac16 urbana, etc., elements que poden anar incrementant-se, impel.llts

i per la mundialitzac16 de I'economia.

El Patronat de Collserola vol contribuir decisivament contra aquests fenbmens, tot promovent el relligament de les ciutats

I I amb el seu entorn, contribuint a valorar els barris que viuen al voltant del Parc, dotant4os de valors mediambientals que ajudin a dignificar i millorar la qualitat de v~da dels seus habitants.

Així s'explica I'esfor~ contributiu dels municipis metro~olitans mancomunats i I I que una de les seves prioritats sigui la defensa del medi ambient, que es concreta, en aquest cas, en el terntori del Parc de Collserola.

Es per aixb que el Patronat de Collserola, ciar exponent d'aquesta voluntat de 30 municipis, s'afegeix a aquesta celebraci6 de 10 anys de convivtinc~a i coldaborac16 intermunlcipal. Per molts anys!'

Antoni Perez Garz6n President del Consell d'Administració del Patronat Metropolita Parc de Collserola

Sumari Opinió dels lectors 2 Opinions compartides El SIG una eina per a la gesti6 3 Invertir en natura 10 anys d'anellaments a Collserola 4 Que fem els voluntaris ... El toixó: perseguit a Collserola 5 Nous itineraris Noves repoblacions 5 Meteorologia El CDRE suggereix ... 6 Activitats

Esperem que aquest espai es consolidi com un fbrum d'opinió ciutadana.

El Patronat no es fa responsable de les opinions que s'hi expressen.

Punts de vista diferents

Hem rebut el Butlletí del Parc de Collserola de setembre de 1997 i hem quedat .horroritzats. Sota el títol "Opinions" s'hi expressen diferents punts de vista relacionats amb la gestió i conservació del Parc de Collserola. Entre aquestes opinions cal destacar la del col4ectiu ADENC que vol ni mes ni menys que canviar el PGM per requalificar el sbl urba situat dins de Collserola. Com a ve'ins de I'antic terme municipal de Vallvidrera ens sentim agredits. Estan proposant deixar-nos sense els nostres habitatges, treure'ns de casa nostra! Com se sentirien ells si algú els proposes canviar la qualificació del PGM on hi ha casa seva per realitzar al solar resultant un jardí públic? Senyors, siguem seriosos. Les zones urbanes que hi ha a la serra de Collserola no formen part del Parc; tot i aixb, els ve'ins sabem conviure amb la natura i hem estat sempre els primers a respectar-la. No en va la depuradora d'aigües residuals de Les Planes va ésser pagada per tots nosaltres per tal de no abocar aigües brutes a la riera de Vallvidrera. El Pla Especial de Collserola acaba de complir 10 anys. L'antiga església parroquial de Vallvidrera ja s'esmenta el segle X.

La Collserola actual &s, doncs, la conseqüencia de la bona convivencia entre els seus habitants i el medi al llarg de la historia.

Enric Tierra President en funcions de I'AssociaciÓ de propietaris i ve'ins del Santuari de Ntra. Sra. de la Salut. Les Planes de Vallvidrera.

Compte amb les B l T !

Sóc usuari habitual del Parc de Collserola. Faig excursions per les pistes del Parc en bic~cleta tot terreny. ts una veritable meravella poder sortir d'aquesta jungla d'asfalt que és la ciutat i, en uns quants minuts, trobar-te envoltat de boscos, fent esport tot gaudint del cant dels ocells i veure algun esparver volant o algun conill travessar corrent un camí.

Ara fa uns dies, perb, circulant per la carretera de les Aigües, en sortir d'una corba em vaig trobar de sobte amb un pare fent footing i el seu fill en bicicleta, que ocupaven quasi tota la pista per on circulavem. Vaig frenar per evitar un xoc amb el nen, pero no vaig poder evitar caure a terra i lesionar-me.

Per tal d'evitar aquests incidents voldria fer una crida als usuaris del Parc perque tinguessin en compte que a les pistes es pot circular en dues direccions. Per tant, és convenient que cadascú ocupi la seva banda dreta del camí per evitar accidents.

Jaume Solsona Villaplana L'Hospitalet de Llobregat

Inquietuds

Sóc jubilat, tinc 83 anys, sempre he estat excursionista i soci del Club Muntanyenc Barcelon&. He fet excursions per tot

Catalunya i he recorregut tot el Parc de Collserola Inquietuds: com que ara ja no puc caminar a causa dels meus 83 anys, acostumo a passejar per la Font de la Budellera i pel Passeig de les Ai ües. Tots els voltants de la Font de la Buc?ellera estan molt plens de branques de pins i molts més arbres, i quan hi passo, em fa molta por la possibilitat d'un incendi, que seria un desastre. Crec que s'hauria de netejar.

A la Font de la Budellera quan ja fa uns anys es va arreglar, es va posar una petita rajola a la paret de la dreta de la font que diu aue: "No es remon de la Dotabilitat de l'aigua", i que gairebe no es veu. Posteriorment es va tornar a arreglar i es va posar una altra rajola al costat mateix del broc que deia que era potable, al cap de poc perb, la van fer malbé, i ara no se sap si I'aigua 6s potable o no ho és. Crec que s'hauria de reparar.

Els saluda atentament

Esteve Andorra Raurell. Barcelona.

Que e n penseu, de tot plegat? Volem saber que penseu del que succeeix a Collserola. Desitgem establir contacte amb vosaltres, lectors del Butlletí, que us interesseu pel dia a dia del Parc.

Per aixb posem a la vostra disposició aquesta secció que ha de ser I'espai on pugueu expressar les vostres opinions, on poder-vos relacionar, vosaltres mateixos, i des d'on puguem respondre les vostres inquietuds.

Podeu fer-nos arribar les vostres opinion per correu, fax o correu electrbnic. Envieu-les a:

Butlletí del Parc de Collserola Ctra. de I'Esgksia, 92 0801 7 Barcelona Fax: 280 60 74

El Servei d'lnformació Geografica del Parc: SIGParc El passat 6 de febrer, a la seu de la Mancomunitat de Munici is de I'AMB, es va fer la presentació oficial $1 SigParc: Sistema d'lnformació Geografica del Parc de Collserola.

Aquest projecte, desenvolupat conjuntament el Patronat i el Servei d'lnform~tica f e la MMAMB, es basa en la construcció d'un sistema d'informació que permeti el tractament de dades localitzades espacialment.

Perb que vol dir tot aixb? Explicat d'una manera senzilla vol dir que disposarem de tota la informació que tinguem d'un lloc sobre un planol. I aixb per a que serveix? Be, a I'hora de prendre una decisió necessitem disposar de tots els elements que influeixin o puguin ser influits per la actuació

3 ue emprenguem. Per exemple, el tracat 'un itinerari. Amb I'ajut del SigParc

nosaltres sabrem instantaniament que i qui pot afectar el seu tracat, ja que en un mateix planol podrem visualitzar el camí, les actuacions sobre fauna que hi hagi al lloc escollit, I'existencia i coordenades de les línies ekctriques, la im ortancia del lloc pel que fa a perill d'incen 8 is forestals, la prioritat dels camins, I'inventari forestal: tipus de vegetació etc., el patrimoni, la qualificació urbanística de la zona, la seva qualificació segons la zonificació del Pla Especial, les dades de freqüentació humana del lloc, punts d'aigua ..., en fi, una serie d'elements que ens ajudaran a preveure qualsevol impacte que puguem ocasionar amb la nostra actuació.

El SigParc ju a un paper molt important en les tasques 8 e prevenció i detecció d'incendis, en les de tractament de la fauna, i en totes les de manteniment d'elements de mobiliari i senyalització. També 6s molt important pel que fa a la realització del cens de camins i al seu manteniment.

Els productes generats pel SigParc són d'utilitat per a un ampli sector dedicat a la gestió del territori.

10 anys d'anellament d'ocells a Collserola (Part 1)

Xoriguer comú Falco tinunculus Cigonya Manca Ciconia ciconia Cotxa fumada Phoenicurus ochruros Gafarró Serinus serin us Uuer Carduelis spinus Tord Turdus philomelos Pitmig Erithacus rubecula Tallard & casquet Sylvia a tricapilla Mosquiter comú Phylloscopus collybita Pind Fringilla coelebs

Lloc data anellament Su'issa 1 6/6/76 Holanda 25/8/88 Alemanya 2017182 Alemanya 1 6/78 1 Alemanya 2 5/6/60 Russia 511 OI60 Franca 3011 OI9 1 Finlandia 5/9/93 Eslovenial3/9/95 Alemanya 25/8/95 BPlgica 10/20/82 Franca 1995 ltalia

L'anellament és un dels metodes per poder estudiar i coneixer una mica millor un dels inquilins del nostre entorn: els ocells. Es col4oca una petita anella metal-lica a les potes d'una d'aquestes aus, on figura un número i adreca, d'aquesta manera I'ocell queda identificat. Aixo ens permet, en posteriors captures, o bé amb la troballa de qualsevol ocell ferit, malalt o esgotat, tenir un control i saber quan i on ha estat anellat. En cas de fer una d'aquestes troballes, cal comunicar-ho al Grup Catala d'Anellament (CCA), posteriorment, quan en disposem de les dades, us seran enviades puntualment.

De les dades recollides al Parc fins al 1997, se'n desprenen les següents conclusions:

i pel que fa a les recuperacions : predominen les de la zona centreeuropea

Lloc dies data captura St. Cugat 29/1/78 529 Molins 15/9/88 2 5 Collserolal 6/9/91 3335 St. Feliu 29/1/81 220 St. Cugat 811 16 1 Vallvidrera 2911 1/60 St.Feliu 1 511 2/91 St. Feliu 2311 O193 St. Feliu 14/10/95 St. Feliu 1411 0195 St. Feliu 24/12/82 St. Feliu 28/10/95 Valldaura -/I O196

(Alemanya, Franca, Su'issa), tambe trobem, pero, ocells escandinaus i dels pa'isos de I'Est. Cal ressaltar la manca de controls d'ocells britanics o de I'oest europeu. Un cas espectacular el va produir un pit-roig anellat com a jove a Finlandia i recuperat a Can Ferriol (Sant Feliu de Llobregat) 48 dies després. Van ser 261 1 km recorreguts a una velocitat mínima de 54 km/ dia.

* cal remarcar que tots els ocells recuperats han estat anellats a centreeuropa entre finals d'agost i el mes setembre. Les recuperacions o controls s'han fet sempre durant els mesos d'octu bre.

* els ocells marcats per nosaltres es detecten passant I'hivern a les terres del Sud (Malaga i Algeria). Aquesta dada confirma el valor de la serra de Collserola com a zona de pas a la tardor, perque en

Moviments migratoris del tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)

ser una area rica en aliment, per aquestes dades es converteix en una escala obligada per als petits ocells, els quals, sense les provisions que hi troben - cireretes d'arboc, llentiscle, heures, ullastres ...-, difícilment podrien completar el llarg viatge que emprenen cada any cap al sud, per passar-hi el dur hivern.

També s'ha donat el cas de controls d'ocells anellats per nosaltres i detectats forca lluny d'aquí. En concret, és el cas de nou ocells: 6 a Algeria, 2 a Andalusia i 1 a les Balears.

A partir de les dades recollides, tambe podem establir quines són les rutes que segueixen els tallarols de casquet que passen per Collserola.

Grup Catala d1Anellament.

~ t l l e t i del Parc de Collserola núm. 39. Marc 1998 5

El toixó: perseguit a Collserola Des d'antic, el toixó (Meles meles) ha tingut enemics entre la gent de camp. Coneguda és la seva afecció pels camps de conreu, que li proporcionen aliment -arbres fruiters, vinya, blat de moro i on aprofita la fauna que hi viu, com ara els cucs i els insectes. Per altra banda, els cacadors sovint han vist aquest animal com a competidor directe pel que fa a les seves preses.

Tot aixb ha fet que el toixó hagi estat objecte de persecució, tant de manera directa (llacos i altres metodes de captura) com indirecta (accions sobre els seus caus). Aquesta persecució va convertir-se en una tradició, fins i tot en un esport.

Segons I'Ordre General de Vedes de la Generalitat de Catalunya d'enguany, el toixó només es pot cacar en algunes comarques de Girona i la Val d'Aran, sempre amb I'autorització corresponent.

El passat dia 10 de desembre vam trobar un toixó mort per llac a Collserola. A mes, en un control rutinari de caus realitzat al mes de novembre, el 16% tenia alguna entrada bloquejada per persones.

Des del Departament de Biologia Animal de la UB, estem realitzant estudis sobre aquesta especie a la serra de Collserola, dirigits pel Dr. Rodríguez Teijeiro des de fa mes de 10 anys. Hi hem constatat que la densitat poblacional es més aviat baixa. A més, la revisi6 de tota la bibliografia existent sobre la seva alimentació ens indica que es tracta d'una especie generalista, es a dir, que men'a el que te disponible a medi. Una part /onamental de la seva dieta la constitueixen fruits, cucs i insectes.

Per tant, els danys que poden produir a les especies cinegetiques són mínims i la seva persecució no esta justificada des d'aquest punt de vista. Pel que fa als perjudicis als conreus, existeixen altres metodes per allunyar els animals i que no n'impliquen la mort. En cas de necessitat, sempre podeu consultar els tecnics del parc o a nosaltres mateixos.

El toixó és un animal que s'adapta molt be a la convivencia amb I'home, al qual no ocasionara mai danys gaire greus, ja que posseeix estrategies per passar desapercebut. La prova esta en els caus, ocupats fins no fa massa, que encara es troben a Esplugues de Llobregat i, fins i tot, al Parc del Laberint d'Horta. Amb tot, s'ha de tenir en compte que la població de toixons de Collserola, donades les característiques de la seva localització, esta sotmesa a una gran pressió humana. Caldria nc afegir-hi I'acció del furtivisme si no volem trencar aquest fragil equilibri.

Víctor Bonet-Arbolí Departament de Biologia Animal Universitat de Barcelona

Actuacions al medi natural * Manteniment de les repoblacions de Can Messeguer (Sant Feliu de Llobregat), Font Beca (Sant Just Desvern) i Sant Pere Martir (Esplugues de Llobregat i Sant Just Desvern): I'actuació ha consistit a podar les branques baixes dels arbres i a estassar el matoll i I'esbarzer del seu entorn. Les repoblacions de Can Messeguer i de la Font Beca són de pins plantats els anys 1990 i 1991, mentre que a la de Sant Pere Martir hi ha pins, sureres, alzines i roures, plantats el 1994.

* Durant els mesos de desembre del 1997 i gener del 1998, el Districte 86 de Barcelona (Nou Barris), a traves de Pronoba, va enderrocar i retirar les barraques i els horts ilde als del costat del carrer Sant Feliu de CoJnes, entre els carrers Oris i Prats del Rei. A partir del mes de gener, el Patronat es va fer carrec de I'obra, realitzant els treballs de reperfilat topografic, drenatges per a I'evacuació de I'aigua de pluja, tractament contra la processionaria dels pins existents, esporga i aclarida d'arbres de les fran es de maquia que I'envolten, i ~ lantació $arbres nous. Els arbres ~lantats són 10 alzines i 9 pins pinyoners de 3 metres d'alcada.

" Collseda: una realitat compartida" a Esplugues de Llobregat

Dates: del 23 de febrer al 23 de marc Organitzador: Ajuntament dlEsplugues de Llobregat Lloc: Centre Soc~oculfural ,Molí-Cadi (Rambla Verge de la Mer&, -

cantonada C/ Molí)

Per a mes informaci6 de I'exposicib i d'activitats~cornplement~ries: Ajuntament d'Esplugues - Sec& de Salut, Cons'um i Medi Ambient, tnlbfm A72 I A I í i

El Centre de Documentació i Recursos Educatius (CDRE) suggereix ...p ortar Collserola als municipis Amb motiu de commemorar els 10 anys del Pla Especial de Protecció de la Serra de Collserola, el Patronat va proposar-se fer arribar novament el Parc als diferents municipis que I'envolten. Va plantejar-se, concretament, apropar el Parc a les ciutats per explicar Collserola tot potenciant el debat i la participaci6 col.lectiva.

Aquestes idees es van materialitzar amb 11exposici6 itinerant Collserola: una realitat compartida.

L'exposició es va organitzar per primer cop a la Sala El Vienes - Barcelona- del 23 d'octubre al 10 de novembre de 1997. Després, de 1'1 1 de novembre al 10 de desembre va estar al Centre d11nformaci6 del Parc. De 1'1 1 al 28 de desembre, I'exposició va romandre a Cerdanyola del Valles, promoguda per I'ajuntament d'aquest municipi.

Collserola: una realitat compartida 6s una exposici6 amplia, formada per un conjunt d'elements (1 00 plafons, 10 taules

Opinions compartides L'exposici6 'Collsemla, una realitat comwrtida" demanava les oDinions dets'visitants sobre la mateiria exposici6 i la gesti6 del Parc. Com que no és possible publicar totes las propropostes, ens hem p e h s sclcccianar-ne algunes que, al nostre entendre, són molt representatives. Si teniu especial intcrk a con&ixer-las totes, no dubteu de demanar-ne una cbpia al Centre d'lnformaci6.

Valoracions de I'exposició - Una molt bona exposició, que dóna constancia d'una feina ben feta i ens fa una mica d'enveja als col.lectius que, perseguint objectius molt semblants a altres parcs de Barcelona, encara no hem assolit el vostre nivell. Moltes felicitats i endavant! (Joan P. Molina. Voluntari del Jardí Botanic de Barcelona). - Tot és molt maco i perfecte. Sembla que tot vagi de puta mare. fs que no hi ha cap aspecte negatiu del Parc? En una exposici6 s'ha d'informar de les coses positives i negatives. No val disfressar-les segons els interessos (Carmen Gascón Marin). - La exposición tiene unas fotos increibles, pero deberian poner la especie de las plantas y de las flores y el lugar de donde son. Pero aun así me ha gustado mucho.

- L'exposició és molt maca, especialment I'audiovisual i el vídeo. També la possibilitat d'opinar. Es podria ~nillorar la part informatica: CD-ROM, de fauna, flora i itineraris. - S6n totes les entitats aquí representades les que treballen a Collserola, o n'hi ha mes?

Transport I m i m - Voldria suggerir que tornéssiu a posar el bus del diumenge ue anava fins a Molins de Rei passant p r%n ta Creu dlOlorda. (Joan Parera Junyent, wx i del C.E. Pirenaic). - Som una parella que passem dels 80 anys i , com & natural, no ens veiem amb cor & caminar tot el que cal per visitar el Parc. Aixb ens suggereix que potser f b a bo que hi hagués alguns medis de locornoci6 senzills i bn i cs (Maria Teresa Ferrer i Rius). - Hi tornaran a haver autobusos que ens portin al Parc? - Reposeu els retols orientatius. S6n molt necessaris. Evitar que desapareixin és dificult6s. Per tant, reposeu-los (Jordi Prats)

Fonts - A la font de la Budellera, al costat de la font hi ha una petita rajola que diu que no es respon de la potabilitat de I'aigua i

d'il~luminació, 1 maqueta, 2 audiovisuals, etc.) que poden combinar-se de formes diverses i adaptar-se a diferents superfícies. L'exposició tamb6 ofereix un espai per a la participació i la reflexió sobre el Parc des de la visió particular de cada municipi. Si esteu interessats a portar uns dies Collserola al vostre oble o ciutat, poseu-vos en contacte am el Centre de Documentació i Recursos Educatius del Parc.

encara hi és. Fa poc van arreglar-la i just on surt I'aigua han posat una altra rajola que diu que és potable pero algú hi ha escrit que no ho es. Crec que s'hauria d'adobar i posar-ho clar (Esteve Andorra Raurell).

Neteja - La brutícia és cosa de tots. Tenim el deure de respectar els llocs públics. - Cal estar alerta dels llocs que queden bruts perque hi ha gent que te poca cura del seu entorn. - S'hauria de fer propaganda per u& la

ent no llenci els papers a terra ( onxi, splai Totikap).

9 Construccions i conservació - El Parc de Collserola esta molt bé com a tal, perd jno es troba en vies de desapareixer al ritme que augmenta la pressi6 urbanística des de Vallvidrera, Molins, etc.? Per que permeteu aixb, els ajuntaments? Els diners no ho són tot en aquesta vida i hem de respectar la natura, si no, quan neixin els nostres nets, si ara esta mig degradat, ¿hauran de veure nomes les fotos del Parc? (M. Carme Alvared. - No volem projectes faraonics com la Carretera de les Aigües o el Túnel d'Horta.

- Crec que el projecte de Sant Llatzer com a presó no esta aire ben pensat! - NO UrbanitZeu ?a Torre Negra.

Fauna i cqa - Malgrat tot, 6s estrany que en un territori tan protegit i que s'intenta que sigui un espai lliure compartit, encara hi sigui permesa la caca. Aquest fet fa que en algunes zones del Parc i en determinades epoques de I'any, passejar- s'hi sigui perill&, inclbs en algunes cases del Parc els arriben els perdi ons dels trets, Qw en penseu, tots. Baixo? (Maria Teresa Sol6 Marsó). - Els gossos solts pels camins interrompen el relax de les passejades. - No volem que hi hagi ca adors. Volem que vigilin més Collsemla ksplai Totikap). - Em fa por passejar pel box quan hi ha escopetes al voltant. Som tan vulnerables als trets al Parc de Collserola com als Jardinets (M.G.J)

Activitats - M'agradaria poder suggerir que es poguessin fer itineraris botanics durant els caps de setmana. També agrairia que a la revista (el Butlletí) es poguessin donar constancia dels itineraris que es facin els diumen es (els que comencen a les 10.45 del mat$ Gracies pels seus esforcos (Montserrat Villas I Chalamanch). - Caldria que al Centre d'lnformació es fessin mes exposicions. A la gent hi ha molts temes que els interessa. - Creo que es muy interesante potenciar la educación ambiental, sobre todo entre 10s mds pequeños. Felicidades.

- - Un gran recolzament als voluntaris (Pepita)

valor.dom Sdm el Parc - Vaig sef voluntaria durant tres anys. M'estimo la sefra i he vist com s'hi feien coses bones i d'altres que no estaven gens bé. Hauríem d'aconseguir que les c m no es fessin tant polft~ca o interessos, sinC per una ver i taE de la serra. Caldria aconseguir també, que Collseroh no fos una illa, que hi haguk veritables corredors que la comuniquessin amb la

resta d'espais més o menys 'naturals' que ens queden. Crec que feu molt bona feina, pero encara en qwda per fer (Maria Elizondo). - M'agrada compartir aquesta realitat de tenir un Parc r gaudir al costat de Barcelona amgetothom. Estimo ei Parc i m'ajuda a viure quan passejo i veig tota la natura que ens envolta (Laura Sa16 DaM). - Yo soy una barcelonesa de Cuenca que estoy entusiasmada y sensibilizada por la conservación y mantenimiento de esta riqueza que tenernos en la palma de la mano como es el Parque de Callserola y que esta ciudad como es Barcelona se merece (Ekra Caliamares Hemos). - El Parc de Collserola? ts un parc natural? Ho ambara a ser mai? S'ampliara el seu entorn o es reduirb amb més urbanitzacions? (Clara). - Són tants eis moments agradables vixuts a Collserola, que no crec que capiguen en tots els nombrosa papers d'aqui.

Bicicletes - Voldríem demanar respecte als ui practiqueu bicicleta de inuntanya 'al Parc, pels vianants, i especialment pels nens, ja que es prou empipador haver d'estar pendent a la ciutat de cotxes i motocicletes, a la muntanya tenim dret a passejar-hi segurs i

tranquils (Equi Navas, Gloria Otero, Alicia Navas). - Restringir la velocidad de 10s ciclistas en 10s caminos de aseo, que pasan a velocidades escalo /' riantes: bajada a las fuentes de la Rabassada i Ribas i camí de Sant Medir (Margarita Pertegas de la Rosa) - Defensem circular amb tot tipus de bicis pel Parc. Animeu-vos ciclistes. - Un parc sense bicis no 6s un parc amb civisme. - Voldria trencar una llan~a a favor dels ciclistes responsables com jo (Jaume). - Ciclistas agresivos que corren demasiado haciendo carreras entre ellos, no son caminos para competir, son caminos compartidos.

Opinions i progort.r variades - Falta vigilanc~a (Isabel Bermúdez Segura). - Ha que contratar a mds trabajadores en e k q u e (Jordi). - Cal ria que ei Parc no baixés a la ciutat, si no sera I-& brut perqd la gent no te civisme. - Fuera Collserola - Collserola hauria de deixar de ser la gran desconeguda de Barcelona - Tots aquells que tinguin recursos

R er protegir el cor de Barcelona, aurien de patrocinar la conservaci6

del Parc de Collserola. Empresaris animeu-vos! .

Yloltes gracies! I

'A- ' -v

Ferrocarrils de la Generalil de Catalunya

ONY

II

j Hoechst

unvertir en natura

El Periódico de Catalunya i el Patronat de Collserola han signat recentment un nou acord de col~laboració per continuar la tasca de difusi6 del Parc, des de la pagina mensual La finestra de Collserola, que es publica el darrer dimarts de cada mes. En aquesta plana s'exposen els temes d'actualitat del Parc, els projectes que formen part de la gestió del Patronat així com els serveis que ofereix el Centre d'lnformacib als visitants i a les escoles.

El Periddico de Catalunya col.labora amb el Patronat des de fa quatre anys oferint el seu suport informatiu com a eina per sensibilitzar els ciutadans i implicar-10s en la conservació del Parc.

Continuant amb els objectius de conscienciar la societat envers els valors del Parc de Collserola, tindrh lloc del 13 al 31 de marc la propera campan a d1anuncis a TV3 i Canal 33. Ta!eviri(l de Catalunya i el Patronat de Collserola mantenen des de I'any 1994 un conveni de col~laboració amb la finalitat de potenciar el coneixement del Parc entre els ciutadans de Catalunya.

AgraTm a I'empresa Citroen Hispania S.A. la cessió d'un vehicle lurnpy per al Servei de Medi Natural del Patronat des del maig del 1997 i per un any. Aquesta cessi6 ha permPs d'incrementar la mobilitat del personal dedicat a les tasques d'intervenció forestal, reparaci6 de camins i altres propies del Servei.

Que fem els voluntaris? Nou pla de formació

Els voluntaris tenen el dret de rebre una formació de qualitat per poder desenvolupar les seves tasques d'una manera satisfactbria tant pel gust personal de fer les coses ben fetes com pel rendiment i utilitat que se'n pot desprendre.

Ates que un dels objectius primordials del curs 97-98 és consolidar les 9 tasques existents, a partir del mes d'abril es posara en marxa un pla de formació renovat que contempli tots els continguts, metodes, docents i calendari per a totes les tasques, i, per tant, per a tots els voluntaris. Tindra en compte els nivells i les necessitats dels voluntaris. Aquest pla, que s'aplicara en dos anys, esta concebut en quatre grans blocs de formació: * Formació basica inicial. fs la que reben els voluntaris un cop entren a I'organització. * Formació especifica. Han de ser preparats per desenvolupar la tasca en la qual s'especialitzaran. * Formació especialitzada, que els dóna els coneixements necessaris per tal d'aconseguir el grau d'especialització que requereix el bon funcionament de la tascalservei. * Formació continuada. Pretén millorar els nivells globals de capacitació mitjan~ant conferencies sobre les actuacions del Patronat i ponencies referents a temes medioambientals.

Els voluntaris de la tercera promoció f an 5 anys

Una trentena de voluntaris dels quaranta inicials renovaran compromís amb Parc per sisena vegada. Cinc anys de col.laboraci6 desinteressada es una etapa prou significativa per a un voluntari del sector de medi ambient. Tambe ho faran, els de la segona -encara més veterans: 6 anys. Els de la sisena renovaran per segona vegada i els de la setena ho faran per primer cop.

Tambe es comprometeran una quarantena de nous voluntaris, que configuraran la vuitena promoció. A partir d'aquesta data hi haura 150 voluntaris treballant al Parc.

Punt d'informació al carni de can Cata

A partir de maig, un grup de voluntaris s'ocupara d'informar els usuaris ue sol-licitin aquest servei a la zona %e la vall de Sant Iscle de les Feixes a la confluencia amb la Riera de Sant Cugat a Cerdanyola. Cada cap de setmana una parella de voluntaris situats en un lloc d'informació expressament dissenyat i proper al camí de Can Cata prestaran a uest servei d'informació general del parc i 8e la zona en concret. Des d'aquest punt esta previst també que surtin uns itineraris per la Riera de Sant Cugat, indret arranjat i urbanitzat pels serveis tecnics del Patronat conjuntament amb I'Ajuntament de Cerdanyola.

Exposició dels voluntaris de Collserola

Durant aquesta primavera, al C.I. de Vallvidrera podreu visitar I'exposició Els Voluntaris de Collserola. Aquesta exposició estara dissenyada i produ'ida pels Serveis T&cnics del Patronat, amb la col4aboració dels mateixos voluntaris. Els visitants podran saber qui són els voluntaris i com participen amb el Parc des que es va constituir I'organització, ara fa prop de set anys.

Nous itineraris Tenint inicialment com a referencia els itineraris de la publicació editada pel Patronat, ara ja exhaurida Parc de Collserola, Itineraris a peu 1-6, els voluntaris han anat dissenyant nous itineraris fins a doblar-ne I'oferta. Aquestes excursions tenen molt d'exit i aixo satisfa a tothom: els usuaris, els voluntaris i el Patronat. La demanda es creixent i els usuaris, molts d'ells fidels a aquestes sortides, esperen amb delit els dies de les excursions. Tanmateix, aixo provoca que alguns excursionistes no hi tinguin placa perque moltes sortides s6n restringides a 50 inscripcions (aixo de~endra de I'obiectiu de I'excursió). ament em no oder atendre toth- gue en a l q u n e ~ e x c u r s i o n s ~ f o n del C~ inscripcions a causa d'aquest qran interes. A mesura que es vaqin formant els voluntaris en aquesta tasca anirem ampliant I'oferta de places.

Aquest trimestre s'estrenen dos nous itineraris dissenyats pels voluntaris: "la Vall de Sant Medir" i "El Foc i Collserola". El primer itinerari fara un recorregut per aquesta vall situada al cor de Collserola. L'objectiu d'aquesta sortida és coneixer aquests espais des del vessant huma, principalment.

L'itinerari "El Foc i Collserola" te una component estrictament naturalística i tecnica. S'observara la regeneració d'alguns llocs que han patit incendis i quines actuacions hi ha fet el Patronat. També s'explicara la política de prevenció d'incendis.

Passejades per a gent gran Aquest servei trimestral s'adreca a un públic molt concret: nomes a les persones ja jubilades que tinguin ganes de fer petites excursions de la ma dels voluntaris.

17 cia mig: La Vall de Sant Iscle 14 d. juny: Can Cata Informeu-vos: Centre d'lnformació: 280 35 52

Equipaments Centre d'lnformació i seu del Patronat. Ctra. de I'Es K a , 92 (Ctra. Vallvidrera- (ant Cugat,Rm 4.3. 08017 Barcelona. 'el. 280 35 52. Acc6s: FGC de la

Generalitat: Baixador de Vallvidrera Horari: cada dia de 9.30 a 15 h.

Mas Pins, Centre d'Educaci6 Ambiental, Ctra. Molins de Rei a Vallvidrera, km 8. 08017 Barcelona. Tel. 406 95 60. Feiners només visites escolars (secundaria) concertades.

Can Coll, Centre d1Educaci6 Ambiental, =einers visites escolars (Infantil, Primaria) oncertades. Tel. 692 03 96, festius obert le 9,30 a 14,30 h. Centre de Documentació Recursos Educatius. Tel. 692 29 16. k a . Cerdanyola a Horta, km 2 i8290 Cerdanyola del Valles

i-mail: patronat@amb.es

Els itineraris guiats en bicicleta altre cop a punt Tots els usuaris ciclistes que vul uin coneixer la Serra de Collserola ]e la mA dels voluntaris ho podran tornar a fer a partir de I'abril. Caldrh fer les inscripcions al Centre d'lnformació durant la mateixa setmana de la sortida.

17 de maig: Itinerari 1 : Miradors de Sant Pere Martir, Coll de Can Cuias, Vallvidrera ...

14 de juny: Passeig de les Aigües, Tibidabo, Font de la Budellera.

Serveis Arees de pic-nic. Santa Creu dlOlorda: 668 96 65 (dimecres tancat). Can Coll: 692 61 85 (dimarts tancat). Santa Maria de Vallvidrera: 280 26 49. La Salut de Sant Feliu: 685 26 18.

Bombers: Generalitat: 085 Barcelona: 080

Guirdia Urbana: Barcelona: 092, Esplugues: 371 33 50, Sant Just: 480 48 O Sant Feliu: 666 04 00, Molins de Rei: 668 88 66, El Papiol: 668 56 61, Sant Cugat: 589 22 88, Cerdanyola: 691 20 00, Montcada: 575 14 00

Auditex: cat. 481 00 42, cast. 481 1 0 42

informació transport públic: 01 0

web: http://pmpc.amb.es

Butlletí del Parc de Collserola núm. 39. Marc 1998 11

Resum meteorologic de 1997 A la vista del diagrama adjacent, es

temp precipitaci6 constata que a diferencia del 1996, el

120 1997 es podria considerar com un any

110 1 240 tirant a sec, pel que fa a la pluviometria. 220

200 Les xifres proporcionades per i:: I1Observatori Fabra indi uen que, durant

el 1997 han caigut 535 9 /m2, xifra que 140 ens situa per sota del promig anual de 600 llm2 de la nostra zona.

80 60 Segurament ha estat ben decissiu que 40 aquests litres hagin estat molt ben 20 repartits durant els mesos d'abril i juny o amb mes de 60 mm cadascun.

- Precipit. (mm) - P (1 91 4-1 990) 0 Temperat. - T (1914-1990)

Plou i fa sol Dades facilitades per I'Observatori Fabra (432 m)

Període TMA TM T Tm Tma P PA

Novembre 1997

Novembre 1914-1991 26,4 13,6 10,9 8.2 -2,6 66.8 569.5

Desembre 1997 16,2 11,9 9,2 6,4 4.0 118,5 535,O

Desembre 1914-1991 20,O 10,6 8.0 5,3 -6.2 51,O 621.6 -. ..

Gener 1998 15,4 11.4 8.8 6,2 0.8 85.0 85.0

Gener 1914-1991

TMA Temperatura mhxima absoluta TM Temperatura maxima mitjana T Temperatura mitjana Tm Temperatura mínima mitjana Tma Temperatura mínima absoluta P Precipitaci6 total mes (I/m2) PA Precipitaci6 acumulada des de 1'1 de gener

Patronat Metropolita del Parc de Collserola Disseny America Sanchez scp lmpres per IGOL, S.A.

I Dipbsit legal B. 4.460-96

lmpres sobre paper reciclat

Parc de Collserola Patronat Metropolita Parc de C o l l ~ r d a Ctra. de I'esglkia. 92 Ctra. Vallvidriera-Sant Cugat km 4.7 0801 7 Barcelona Tel. 2üü 35 52 -Fax 280 60 74

Area Metropolitana d e Barcelona Mancomunitat d e Municipis

. . Butlletí del Parc de Collserola núm. 39. Mar$ 199s

La primavera al Parc

els divendres N i t s d 'astronornia Petites sessions d1iniciaci6 a I'astronomia, observació d'estels i altres cossos celests. A carrec de personal especialitzat. Horari: de 10 a 12 de la nit. Preu: 425 PTA. Places limitades.

Dies: a Mas Pins 17 d'abril 22 de maig 19 de juny

al Centre d11nformaci6 24 d'abril 29 de maig 26 de juny

Cal inscripció prPvia durant la setmana en quP es fa I'dctivitat. També er pot concertar per a grups o nitra&. - Truqueu a l Ccnbr 61n 280 35 52.

L:

els dissabtes Coneixer e l Parc d e prop Tots els dissabtes animaci6 de 10 a 13h Participa-hi! Sortides cada 30 minuts Places limitades Gratui't Activitats condui'des per personal especialitzat. Descobreix amb els teus fills que amaga el Parc!

Abril: Ambients naturals: la maquia Anellament científic Ambients naturals: I'alzinar Els cants dels ocells

Maig: La primavera al Parc Que en sabem ... dels esquirols? Ambients naturals: la pineda Petjades al bosc Flors de Collserola

Juny: Que en sabem ... de la geneta? Plantes medicinals i aromatiques Que en sabem ... de la guineu? Adaptacions del bosc

Per a grups organitzats, ca/ concertar prPviament I'activitat trucant a l Centre d'lnfonnwib: 2W 35 52.

els diumenges Excursions i n te rp re tades i gu iades a p e u

19 d'abril * Excursió tematica: la Vall de Sant Just * Cerdanyola - serra d'en Fotja - Horta

17 de maig * Excursió tematica: Collserola

arqueologica (2a part) * Excursió tematica: el Foc i Collserola

31 de maig "Gran itinerari: GR 92

21 de juny * Excursi6 tematica: Vall de Sant Medir * Excursió tematica: Ruta de les fonts

Passejades gu iades p e l s v o l t a n t s de l s Cent res d e l Parc A partir de les 10,45. Guiades per voluniaris

Vegeu a I'interior, p.10, informació sobre les excursions per a gent gran i els itineraris guiats e n bicicleta.

Per a les excusions guiades cal inxr ipc6 prPvia durant la setmana en que es fa /'activitat. Haces l i m i t h

Es poden concertar les activitats ressenyades r a grups organitzats. Truqueu a/ &re d'lnfomx~~5: 280 35 U.

El Cen t re d ' lnforrnació es obert tots els dies de la setmana excepte Nadal, Sant Esteve, Cap d'Any i Reis Horari d'atenci6 al públic de 9,30 a 15 h. Tel. 280 35 52. Hi trobareu su geriments, itineraris pels voltants guiats per voluntaris, planols, audiovisuals, exposicions. A 5 minuts de'ipestaci6 del Baixador de Vallvidrera, dels Ferrocarrils de la Generalitat.

Can Col l : Masia datada del segle XV, recentment restaurada. Museu de la vida rural, exposicions, audiovisuals, publicacions, planols, itineraris senyalitzats uiats per voluntaris. Horari d'atenció al p&ic únicament els diumenges i festius de 9.30 a 14.30 T I 692 03 96. Ctra. de Cerdanyola a Horta, t m 2.