Col Iserola Dia de ~ollserola El darrer capítol de la trista histbria dels incend~s forestais 6s el de la reconstrucc~ó. dels seus efectes. Una política forestal . basada tant en la defensa del bosc, com en la llu~ta per preservar els seus valors '

plurals (la b~odwersitat, protecci6 del sbl, valors h~drobgics, paisatgístics i lúdics). A Collserola hem optat per la repobtació amb les especles autoctones menys plrofltes alzlnes, roures I sureres. -

Les prlorltats d'rntervenci6 dels serveis tecnrcs del Patronat s'adrecen als Indrets amb mes per111 d'eron6, els que han pat~t Incendis re~terats, i també es tenen en compte motlus paliatgistics o emblemat~cs, com et cas de La Floresta

Aquesta especie de cursa de fons de 16 recuperació dels boscos cremats la varem encetar el passat dia 13 de novembre amb una participacd espectacular d'unes 7.000 persones, que sota el lema <(Reforestem, alxo es pot salvar)) col laboraren en la gran drada de repoblac~ó a cinc Indrets diferents del .

Parc. El nostre patr~moni forestal ho notara a ml termini. Perb ja, des d'ara mate~x, I'Acfmmistracd del Parc i els municipis que I'envolten hem apres i hem sentit el vostre al&, el vostre esforc i -la vostra generositat.

Gracies per la vostra solidaritat. Si ... ks cert, entre tots, aixb es pot salpar!.

~ n t o n i Perez Garzon President del Consell d'AdministraCiÓ Pa tronat Metropolith del Parr de Collserob

L'arbre. símbol del bosc del futur. i el ciutada metropolita han descobert en el Parc un lloc per retrobar-se. Han estat prop de 7.000 les persones que han participat d'aquesta trobada. Ara. per& cal mantenir aquesta vella amistat. 13 de novembre, una data per

recordar

Cexemple del Parc L'experiencia de Collserola, que es despren convidats a diversos indrets dlEspanya on de I'aplicació del seu Pla Especial s'esta promovent la creació de parcs d10rdenaciÓ i Protecció del Medi Natural, metropolitans o periurbans similars al des de 1987, any en que va ser aprovat, fa nostre. que sigui útil com a exemple per a altres D'alguns d'ells ja us n'hem informat en projectes similars. Tant es així que d'altres butlletins, d'altres són els següents: darrerament ens han visitat o hem estat continua a la paq. 3

El paisatgisme al Parc. Del dit al fet A I'hora de realitzar actuacions paisatgistlques i arquitectoniques a Collserola cal, en primer lloc, tenir molt clars els proposits i els objectius. Aquests es detallen en el Pla Especial vigent I es tradueixen basicament en I'establiment de es zones d~ferenciades segons els graus de naturalitat i iis, i en les arees de tractament específic.

Les prlmeres es classif~quen en zones naturals, zones seminaturals i zones agrícoles.

A les zones naturals, les actuacions han d'encaminar-se al manteniment d'un ambient forestal sa i madur, i a la seva protecció. La puresa del paisatge en limita el seu ús. Com exemples podriem citar els ambits de la Font Groga i de la Rierada on el que cal es preservar-ho mtjancant el tancament dels seus espais físics, aprofitant indrets de la seva periferia per acollir els vis~tants Interessats i explicar-10s el funcionament d'aquesta naturalesa ll~urada a la seva propia dinamica.

Altres exemples d'actuacions són les restauracions dutes a terme per corregrr desastres naturals, com I'incendi de I'area de Sant Pere Martir, o provocats per la ma de I'home, com la pedrera de Santa Creu d'Olorda i la rasa del torrent de I'Espinagosa. Aquestes actuacions prenen com a models els processos naturals, accelerant-10s.

A les zones seminaturals s'actua per millorar I potenciar els seus valors mediambientals, així com per mostrar-10s als visitants. Tals serien les actuacions previstes al panta de Vallvldrera a fi de recuperar un deisambients humits mes formidables del parc, avui degradat, i un dels paisatges culturals de principi de segle més reprodu'it en postals i fotografies, o els itineraris de la Budellera, realitzats ja fa uns quants anys, xarxa de camins i corriols, que, baixant de la Torre de Collserola, arriben al Parc de Vallvidrera i al Centre d'lnformació

Font de la Budellera

del Parc, i on s'accentuen, a traves d'un mínim mobiliari (passeres, bancs, elements de suport per a arbres inclinats, senyalització...), els valors naturalistics de les zones per on passen.

Les arees de tractament específic són les parts del parc de major ús públlc i les que contenen la major part dels projectes i actuacions dirigides al lleure. S'ha procurat que les actuacions reuneixin una serie de requisits: que siguin adequades, decidides i no pas mimetiques amb la natura, que assoleixin el to convenlent, I, finalment, que estiguin al servei del parc, i no a I'inreves.

La qualitat geologica de la Budellera, le, agosarades línies de I'area de Sant Pere Martlr, I'alternativa als anteriors berenadors poc integrats, construTda a Santa Marla

de Vallvidrera, l'orgul'ios mirador de Torre Baró, I'adequada implantació de I'area de Can Coll, els miradors minimalistes de, Sarria i de Sant Just, per citar-ne nomes unes quantes, són actuacions que creiem que no tan sols no espatllen el medi natural on estan inserides, sinó que li atorguen unes qualitats, que podriem dir culturals, que venen a afegir-se als molts valors que posseelx el Parc.

la tardor del 1993 varem rebre la visita de la comissió representant dels municipis promotors del Parc de la Serra de Na Burguesa (2.000 ha) a I'illa de Mallorca, encap~alada pels batlles de Palma de Mallorca, Calvia i Puigpunyent, I d~versos tecnrcs i especialistes

Posterrorment, el juny passat, responent a una inwtació per exposar el Pla Especial que regelx el Parc, el gerent del Patronat va assistir a les ((Jornadas de Debate entorno al Parque San Marcos-Lau Haizeta)) de 600 ha, parc promogut pels municipis de Sant Sebastla (Donosta), Astigarraga i Errenteria F~nalment aquest mes de desembre rebrem la ?iisita d u n a delegació munic~pal de Vgo , composta per representants polítics i tecnics municipals així com propietaris, interessats a coneixer les nostres experiencies amb vista al parc que promouen als Montes de Vigo. Aquest parc es proposa Inicialment amb 2.000 ha i preveu una amplració fins a 9 000 ha.

Set anys després de I'endegament del Parc, I'interes que desperten els trpus d'actuacions que s'hi duen a terme i la seva organ~tzacio Indica un reconeixement a l ' es fo r~ dut a terme pel Patronat de!Parc i la Mancomunitat de Municipis de IArea h let ro~ol i tana de Barcelona.

Un observatori d'ocells hivernants Observar la fauna de Collserola es una escomesa d ~ f í c ~ l per als novells naturalistes. El bosc que cobreix la serra és un bon amagatall per als animals pero comporta una dificultat a l'hora de fer observacions. Malgrat tot, els escolars I els adults se senten atrets per la var~abilrtat i mobilitat dels animals que h~ viuen. Amb els anys d'expenenc~a com a educadors, pero, hem pogut constatar que la majoria dels infants i mestres conelxen la fauna un~cament a traves d'imatges, especialment de la televrsió. Malauradament, saben mes coses de la fauna africana que de la que tenen a tocar de casa.

Quan treballem amb Infants cal sumar a la problemat~ca la propla d ~ n a m ~ c a dels escolars que estan poc acostumats a restar en s~lenc~ I a esperar atentament que els anlmals apareguln

Amb la voluntat d'acostar la fauna als mes menuts, després de diverses experienc~es i propostes s'ha instal.lat, a Can Coll, una feixa per a I'observació d'ocells. Es especialment a I'hivern quan els ocells, per la dificultat que suposa trobar menjar, accepten de bon grat al~mentar-se a les menjadores que els hem preparat. També I'aigua es un focus d'atracció per als anrmals. Aquests fets es poden aprof~tar per garantlr algunes observac~ons amb els escolars.

La felxa d'observac~ó d'ocells h~vernants es un equipament prou senzill i útil. El formen cinc amagatalls de 3 metres de llarg, una bassa, m,enjadores d'ocells i altres elements que faciliten I'observació: arbres, arbusts, fustes, fems. Per a la seva local~tzació s'ha escollit un antic camp de conreu a prop del bosc. Les condicions de visibilitat dels escolars i de seguretat per als anrmals són opt~mes.

Els observator~s són unes estructures metal,liques cobertes amb una tela ~mpermeable que amaga les siluetes dels nols I noles I els permet d'esperar

comodament I'aparició dels ocells. que els mestres i els educadors puguin explicar a diferents alumnes i observar les aus simultanlament, els amagatalls tenen dues obertures que corresponen a les altures de persones dretes o assegudes.

Amb aquesta nova instal~lac~ó, I'ctAproximaciÓ a la Fauna de Collset-ola)), que fa anys que es desenvolupa a Can Coll, es consolida com a un bon recurs per desvetllar en els nois i noies (amb els seus mestres) la curlosltat per la vrda an~mal autoctona i garantir-ne un m í n ~ m coneixement.

El Centre de Documentació i Recursos Educatius suggereix: I'observació d'ocells

Collserola es una serra eminentment forestal i, per tant, I'avifauna més característica es la llig - be, hi trobem també altres formacions vegetals mes obertes (prats, conreus, formacions arbustives ...) que hostatgen altres especies i que contribueixen a augmentar la diversitat d'aus del parc.

nos tan discretament com puguem. Ho convenient exercitar-se amb els cants, veus farem evltant molestar-10s (aixo es o crits d'alarma mes caracteristics dels ocells especialment important durant el període dels boscos mediterranis. de reproducc~ó, que, a la nostra zona, ocupa els mesos d'abrii, maig i juny, i amb Per saber-ne més: menys intensitat, marc i juliol). Pel que fa a Hem parlat de les guies d'identificació com l'equip, cal dotar-nos d'uns prismatics (de 8 a eines indispensables. N'hi ha moltes, pero x 30 en ambients forestals i 10 x 50 en les que tenen un ús mes estes entre els amblents mes oberts) i de guies ornitolegs son: d'identificació. Quan vegem un ocell haurem de fixar-nos el mes rapidament possible en els aspectes següents: mida, trets distintius del plomatge, silueta de vol, forma, comportament, sons. (s important acostumar-se a d'anotar les diferents dades en una llibreta de camp. Les mides sempre es compten des de la punta del bec fins a la punta de la cua. Cal situar la mida de I'ocell observat en relació amb altres especies que coneguem be. Proposem, per exemple, que compareu I'ocell en observació amb un pardal-(14,5cm), una merla (25 cm), un colom (33 cm) o un anec coll-verd (58 cm). La presencia de marques distintives en el plomatge facilita forca la identificació. Si ens acostumem a utilitzar la terminologia adient, podrem prendre nota dels trets característics de I'ocell amb mes facilitat

Viaterials ¡.serveis del Centre de Documentació i Recursos I Educatius Acaba de sortir el segon recull d'mforrnacio del CDRE Parlem de la carpeta Vegetac16 de Collserola (Col. .Carpetes nún;, 2) Com I'anterior (Fauna) 6s una carpeta que conte ~nformacio i recursos educat~us Aquesta, concretament, te dades dels pr~ncipals ambients, d'adaptac~ons de les plantes, d'evoluao de la vegetac~ó, d'mcend~s, de plagues forestals, etc , i de recursos per

identificar les plantes, per germlnar lans, per investigar el bosc, jocs, bibllogra?ia, etc. S'ha previst anar afegint addendes d'informaci6, a les carpetes, en funció de I'activitat del Parc.¡ dels suggeriments i experiencies que ens feu arribar. Podeu adquirir les carpetes a qualsevol equipament del Parc.

6na Campanya de seguiment i divulgació de rapinyaires En el decurs dels mesos de setembre I octubre d'enguany, hem tornat altre cop al Turo de la Magarola per fet el seguiment de la migrac16 de tardor I per a donar conerxer aquest fe: b~o log~c tan Interessant

Com ja es trad~cio, us presentem les dades obtingudes pel que fa a rapinyarres i cigonyes. SI aneu seguint regularment eis resultats d'anterrors campanyes, observareu que el nombre global d'ocells (1880) es pot considerar baix, I encara mes, SI els comparem amb els mes de 4.000 avistaments de la campanya de 93.

Resultats de la campanya de seguiment de migració de rapinyaires 1994

Setembre Octubre Totals

Alraot vesoer P. amorus 408 42 450 - Ar~e i ia C. aeroainosus 408 26 434 Esoarver A nisus 141 1 07 2 48 Raprnyaires SP. 161 3 6 197 Xor~guer F tinnunculus 85 1 1 1 196 Falcó mostatxut F. subbuteo 1 05 23 128 Aliqot comú B. buteo 2 1 6 9 90 - Aaurla oescadora P. halietus 3 2 8 40

J L

Tot i que es fa dificrl donar una expllcació ' 'guila marcenca C. gallkus 12 15 27 taxativa a aquestes diferences, a primer Astor A, gen :ilis 16 1 1 27 cop d'ull 'sembla tenir relació amb les Mila reial M. rnilvus 7 1 característiques meteorolbgiques dels

8

mesos de seguiment Si més no les pluges i "parver cendrós C. pygargus 4 2 6 les borres han dificultat les observacions de Cigonya comú C. ciconia 6 O 6 les especles planadores que com és el cas Arpella pdl.lrda . C. cyaneus 5 O 5 de I'alrgot vesper suposen generalment el Cigonya negra mhxlm d'observacions. Ara ens falta C. n~gra 2 2 4

relacronar les nostres dades amb les d'altres Falcons Falco s,p 3 1 4 estacons de migrac16 per valorar Falcó pelegrí F. peregrinus O 3 3 globalment el pas de tardor de 34. Aguila calcada H. pennatus 1 1 2

Pelque fa a les vlsites del punt d'observació negre lvl-migrans 2 O 2 cal dlr que la climatologia no ha Impedit la Esparvers Accipiter s,o. 2 O 2 presencra d'una bona colla, d'observadors Arpe l les Circus sp. 1 O 1 cada cop més experts que han donat un cop de ma al Dani Diaz, Jordl Ponce i Jose Totalldia 1422 458 1880 Luis Romero, els nostres observadors ccoflclals)) des de I'rnici d'aquesta activ~tat ara fa sis anys.

Val a pena esmentar que la campanya d'enguany ha estat patrocinada per Caja Madrid

%% Xoriguer Aguila marcerica

Falcó mostatxut.

Alrgot vesper a Altres

Allgot comú Arpella

Esparver Aguila pescador;

Record de participació! Enguany prop de 7.000 persones han partrcipat en les tasques de :eforestacró proposades per celebrar el sete Dia de Collserola.

Més de 5.000 arbres nous, per refer zones castigades pel foc, testimoniaran en el futur

.la j~oluntat dels ciutadans de I'area metropolitana de no deixar perdre el seu Parc.

Grups escoltes, famílies. col~lectius de tota mena constituiren el gruix dels plantadors. Una paciencia de sants (es varen formar cues considerables), gairebé cap queixa, i un entusiasme general, els caracteritzava.

A tots, a cada un de volsaltres, el nostre agrai'ment mes sincer!

Zona de Roquetes

1.500 assistents, aproximadament 35 coscolls 1.193 inscrits 208 pins blancs 1 .O00 entrepans 636 suros

El Periodico de Catalunya, va donar suport a 1.500 begudes 2,7 hectarees reforest'ades la difusió del Dia de Collserola 94 1.670 arbres 1 ha patrocinada per Gas Natural

791 alzines 1 ha patrocinada per SMASSA

Zona de Sant Pere Martir

més de 2.500 assistents 1.244 rnscrits

1.000 entrepans 1.500 begudes

1.069 arbres 530 alzines 221 roures 3 18 suros

1,7 hectarees reforestades

A Sant Pere Martir h i va anar gent de tota mena

Butlletí del Parc de Collserola núm. 26. Desembre 1994 7

Zona de La Floresta La Floresta aviat va ser reforestada

Montcada també hi va ser L'ajuntament de Montcada es va sumar al Dia de Collserola reforestant la zona de la carretera del Cementiri.

200 assistents 186 inscrits 100 entrepans 100 begudes

424 arbres, tots alzines 0.7 hectarees reforestades

2-.O00 assistents 500 arbres (Lamentem no tenir-ne constancia grafica) 1.397 inscrits 265 alzines

500'entrepans, que es varen partir 235 suros 1 .O00 begudes 0.8 hectarees reforestades

es varen fer treballs de neteja del bosc i de les feixes

A Sant Feliu esplantava amb molt d 'entusiasme

Zona de Ca nlAbadal

700 assistents 686 ~nscrits 500 entrepans

1 000 begudes

901 arbres plantats en total 424 alzines 106 roures 371 suros 1 ,S hectarees reforestades

Un any amb patrocinadors El programa de patrocini del Parc s'inicia el juny del 1993 amb I'edkió i presentació del Cataleg de Projectes de Pa trocini. El bala nc d'aquests divuit mesos de programa no pot ser mes que positiu: vint convenis de patrocini signats que donaran suport a projectes del Pa'rc fins I'any 1996, una dotzena de projectes en fase de negociació, nombroses col.laboracions en activitats com el Dia de Collserola o la primera campanya publicitaria del Parc en mitjans de comunicació. Tot indica que la presencia i suport dels patrocinadors al Parc es consolida dia a dia. En I'horitzó queden encara reptes importants: trobar patrocinador per un dels projectes emblematics del Parc com es la Reserva Natural de la Font Groga, donar suport a un servei tan necessari com el Bus de\l Parc, o iniciar la restauració de I'ermita de Sant Adjutori. A I'hora de tancar aquest Butlletí ens arriba I'aportació que anualment realitza Campari Ibérica adre~ada als voluntaris de Collserola. A ells i a tots els altres col.laboradors: Moltes Gracies I Bon Nadal!

Noticiari dels voluntaris *Meteja de la font de Can Lloses El mes d'octubre, vint-i-cinc voluntaris perfectament organitzats, van fer una neteja exhaustiva de la font de Can Lloses. Com totes les neteges que es fan a la Serra s'hi van recollir els objectes mes inversemblants, principalment vidres, llaunes i andromines relacionades amb els cotxes. El paratge -realment pintoresc- va quedar en perfectes condicions per fer-hi una estada. S'hi van recollir 7 metres cúbics de deixalles que els voluntaris anaven seleccionant segons fossin vidres, plastics o metalls.

*Participació al Dia de Collserola Enguany, la participació dels voluntaris del Parc al dia de Collserola ha estat forca rellevant. Els servei de Medi natural necessitava tambe de la seva col~laboració en una jornada que comportava una organització tan complexa. Les funcions que varen assumir els 88 voluntaris participants foren: -Guiar els participants des del punt de trobada fins a la zona repoblar, ensenyar a plantar els arbres i tutelar grups de 7-8 ciutadants. -Donar suport als Centres d'lnformació, així com difondre els materials editats pel Patronat i acollir els ciutadants que volien col.laborar en la festa de la reforestació. E l fet d'haver col.laborat en una acció col4ectiva tan necessdria com, en principi, ef ica~ omplia de satisfacció moltes persones.

La voluntaria Irene Antich resumia la seva experiencia:

((Els ciutadants anaven arribant amb ganes de perpetuar el color verd del Parc de Collserola. ))A cada arrel d'arbre, les mans de la gent hi afegien llavors d'il.lusió, solidaritat, esperanca i un esperit d'exemple per als mes petits ...

))...Jo tambe vaig 'plantar un arbre, tambe tinc un fill, i pel que fa a escriure un llibre .. . , considereu aquest text com un full més que entre qui repoblavem Collserola podríem compondre! ))

*Itineraris guiats a peu Els itineraris guiats a peu cada dia tenen mes acceptació. Els voluntaris especialitzats acompanyen una mitjana de 45 persones a cada sortida. Fins ara s'han guiat les excursions tradicionals a la Serra -les editades en els Itineraris a peu 1-6-. Darrerament s'ha ampliat I'oferta amb nous itineraris dissenyats pels mateixos voluntaris i, si la demanda continua essent creixent, s'ampliara aquest servei a dues sortides mensuals, a f i d'oferir mes qualitat i atenció a un grup d'excursionistes de nombre raonable.

També els itineraris que recorren I'interior de la masla de Can Coll reben un nombre acceptable de visitants. Els voluntar~s que fan aquesta tasca acompanyen grups redu'its d'encuriosits visitants i els ofereixen una visi6 mes clara i completa de les estances de la masia, així com de I'exposició permanent ((L'home i el medi a Collserolas i del museu sobre la vida rural.

amb la col.laboraci6 de:

Mentre el p~ca-roques

fa la reva fema. noral-

t r e s t r e b a l l e m p e r

rndnten!l I rn~llorar el

reu entoro.

L I Parc de Collrerola.

cada vegada hi veurar

mcs arbres replantats.

Mes ocell$ quc ht fan

nou. MCr fonts recupe-

rades. Mel camins ben

InOiCJII. MFI monu.

ments restaurats. :uies

zones re fo re r lader .

MLI neteja. Mer acrlvl.

tats cddcatver

Perque ara. moltes

emp*eses r ' h a n aco.

1111 al Programa de

Pdlroclnl clabarat pel

Patronat de Collrerola

I col.laboren en a

m o r a I ~ o n s e r i ~ c i o

d'aquest gran espat

natural

Moltei graclel a torr

InformXrO per a

emoreles !ntcr?r,adel

280 06 72 Parc de Collserola

Collserola fa campanya Segurament en el decurs del passat mes d'octubre haureu vist en alguna ocasió aquesta im'atge. Grac~es a la col.laborac~ó de lV3, Canal 33 i El Periódico de Catalunya, el picot-verd del Parc, emblema del Programa de Patrocini, esta esdevinguent famós. El Patronat ha realitzat aquesta prlmera campanya de d~fusió amb dos object~us clars: fer saber que a Collserola i ha un Programa de Projectes de Patrocini i donar a coneixer algran públ~c quines són les empreses que fins ara han col4aborat en la conservació del Parc. La campanya publicitiria del Programa de Patrocini fou presentada el 20 d'octubre en un acte presidit per I'alcalde de Barcelona en func~ons, Exc. Sr. Lluís Armet. A la presentació assistiren representants d'importants empreses de Catalunya i d'arreu de I'Estat, entre ells els presidents i directors generals de Fundació ala Caixa)), Gas Natural, Aigües de Barcelona, Caja de Madrid i TVE a Catalunya.

La ruta de les ermites un itinerari pensat i guiat pels voluntaris del Parc

Dins el programa d'activitats d'hivern que us proposem en aquest Butlletí, hi ha els itineraris a peu guiats per voluntaris, com en el darrer eli present número els recorreguts han estat pensats i dissenyats pels voluntaris del Parc. Ara us volem explicar, a grans trets, en que consistira /'anunciat pel 26 de febrer.

Pensem que la ruta de les ermites pot esdevenir un recorregut molt interessant, no tan sols per ell mateix sinó perque ens dura a visltar indrets I ermites carregats d'historia. Anirem a Sant Genís dels Agudells; d'aparen~a gotica, té, encara que pocs, restes del seu origen pre-romanic. Va ser consagrada el 4 de juliol de I'any 931 pel bisbe Teodoric de Barcelona, i, catalogada com a ((Conjunt historico-artístic)). D'allí ens dirigirem a Sant Cebria, d'or~gen

- romanic, que ha sofert diverses modificacions, I'última el s. XVII en que se li canvia I'orientació (a Iievant) i se li afegí un campanaret. Al s. XV ,ou bressol de IOrde dels Mínims, frares de Sant Francesc de Paula fundat el 1493. Una curiositat: hi feren estada: fra Bdil (company de Colom en el seu primer viatge), Sant Ignasi de Loiola i Sant Francesc Xavier.

Franquejada la carena ba'rcelonina cercarem Sant Medir, ermita romanica documentada I'any 1120. Ediflci de línies senzi.lles te un absis rectangular, volta de canó i campanar de cadireta dalt de la fa~ana. Damunt ¡a porta destaca un relleu got~c de I'any 1,447, p e representa la Santíssima Trinitat. Es un lloc de molta tradició, on hi fan aplecs colles diverses. D'allí arribarem a Sant Adjutori, també romanlca, documentada el 986. De planta rodona esta coberta per una cúpula totalment esferica. Aquest tipus de planta correspon a un estil d'origen bizanti, de les quals se'n troben ben poques a Catalunya. Hi ha, pero, una vers16 que d ~ u que per bastir la capella s'aprofita una construcció

Sant Medir

anterior, que corresponia a una torre de guaita .o defensa, ja que per aquest lloc passava I'antic camí de Barcelona a Sant Cugat. Segulnt aquest antic camí acabarem el recorregut al monestir de Sant Cugat. L'antic monestir va ser fundat els segles VIII-IX sobre una antiga capella, bastida sobre les restes de la fort~ficació romana de Castrum Octavianum.

És clar que ens deixem moltes altres ermltes, pero ja sera un altre itinerari. Vindreu?.

Josep Torrent Voluntari del Parc

I Equipaments Centre d'lnformació i seu del Patronat. Ctra. de I'Esglesia, 92 (Ctra. Vallvidrera- Sant Cugat, km 4,7). 08017 Barcelona. Tel. 280 35 52 / 280 06 72. Accés: FFCC de la Generalitat. Baixador de Vallvidrera. Horari: cada dia, de 9.30 a 1 Sh.

Mas Pins, Centre d'EducaciÓ -Ambiental. Ctra. de Molins de.Rei a Vallvidrera, km 8. 0801 7 Barcelona. Tel. 205 49 66. Feiners, nomes visites escolars (secundaria) concertades.

Can Coll, Centre d'Educació Ambiental, Centre de Documentació i Recursos Educatius. Ctra. de Cerdanyola a Horta, km 2. 08290 Cerdanyola del Valles. Tel. 692 03 96. Horari: festius, de 9.30 a 15h;-feiners, visites escolars (EGB, Pre-esc.) concertades. CDR Tel. 580 76 54.

Serveis Arees de pic-nic. Santa Creu dlOlorda: 668 96 65 (dimecres tancat). Torrent de can Coll: 580 69 86 (dimarts tancat). Santa Maria de Vallvidrera: 280 26 49 (obert tots els dies)

Bombers: Generalitat: 085 Barcelona: 080

Guardia Urbana: Barcelona: 092 Esplugues: 371 66 66. Sant Just: 371 11 50. Sant Feliu: 666 04 00. Molins de Rei: 668 14 12. El Pap~ol: 668 56 61. Sant Cugat: 589 22 88: Cerdanyola: 692 12 00. Montcada: 575 14 00

Automobils urgencies. . RACC: 200 07 55

Informació transport públic: 41 2 O0 O0

Plou i fa sol Dades facilitades per I'Observatori Fabra (432 m)

Període TMA TM T Tm Tma P PA

~ g o s t 1994 32.8 30.2 25.4 20.7 18.0 3.9 267.9 Aqoát 1914-1991 38.4 26.8 22.6 18.5 11.0 46.1 352.3

Setembre 1994 29.0 23.2 19.3 15.3 10.4 273.5 541.4 Setembre 1914-1991 33.0 23.5 19.9 16.4 7.4 66.5 418.8

Octubre 1994 21.6 18.6 15.8 12.9 10.4 156.7 698.1 Octubre 1914-1991 23.8 18 6 15.6 12.5 1.7 83.1 501.9

TMA Temperatura maxima absoluta TM Temperatura maxima mitjana T Temperatura mitjana Tm Temperatura min~ma mitjana Tma Temperatura mínima absoluta P Precipitacio total mes (l/mi) PA Preciprtacio acumulada des de 1'1 de gener

Els incendis a I'AMB aquest any 1994 núm. incendis

bda lona Barcelona Begues Castellbisbal Castelldefels Cerdanyola Esplugues Cava Molins de Rei Montcada i Reixac Montgat Palleja El Papiol Ripollet St. Boi de LI. St. Climent de LI. St. Cugat del V. St. Feliu de LI. St. Just Desvern Sta. Coloma Cervelló Sta. Coloma Gramenet Tiana Viladecans Total 201

s.c. total (ha) s.c. arbrat (ha) 6,85 2,lO 0;35 4,50

24,72 0,67 0.00

10,30 2,80

l l ,25 0,oo 0,oo 2.80 0,oo 0,50 .

18,75 152,92

2.02 0,oo 2,87 0,05

54,17 2,90

4.251.91 300.52

s.c. total: superfíce cremada total / s.c. arbrat: superfície cremada d'arbrat / (ha): hectarees

Ed~tor Patronat Metropolita del Parc de Collserola D~sseny America Sanchez scp lmprtmeix Winihard Grafics, sl Diposjt legal B-18344-88 1 lmpres sobre paper reciclat

Parc de Collserola

C B Patronat MetropolitA

Parc de Collserola Ctra de l'Es l4sm. 92 08017 ~arc&na Tel 280 06 72 Fax 280 60 74

Activitats d'hivern

Collserola-tour: Passejada per la Serra de la Dissabtes 14 de ener ma d'un expert guia del Parc. Combina el 11 de Qebrer recorregut en autocar amb petites passejades 11 de marc a peu. Cal portar esmorzar i dinar. Sortida a 214 de I O del mati de la Pl. Lesseps de Barcelona. Preu: 1.000 ptes. Places limitades.

Nits d'astronomia: Petites sessions d'iniciació Divendres 20 de gener, 3 de febrer i 3 de marc, a Mas Pins. a I'astronomia, observació d'estels i altres 27.de gener, 24 de febrer i 31 de marc, cossos celests. A carrec de personal al Centre d'lnformació. especialitzat del Parc. Horari: de 10 a 12 h de.la nit, a'p;oximadament. Preu per persona: 350 ptes. Places limitades

~xcursions guiades a peu: De la ma dels voluntaris Sortides: a les 9.30 h. Places limitades. Gratu'it

Diumenges 20 de gener, Collserola desde Sant Cugat. Lloc de trobada: estació FFCC de Sant Cugat: 3.5 hores 26 de febrer, ruta de les ermites. Lloc de trobada: metrq L. 3 Vall dlHebron. Durada: 4 hores 26 de marg, de Sant Just a Molins per Santa Creu d'olorda, Lloc de trobada: PI. Parador de Sant Just. Durada: 3 hores

Excursions guiades en bicicleta: Feu els Diumenges 15 de gener, lt~nerar~ 4. Sortida i arribada: rea de lleure Torrent de itineraris senyalitzats per a bicicleta guiats per Can Coll voluntaris i amb el suport tecnic de La Tenda. 5 de febrer, Itinerari 5. Sortida i arribada: PI. Gaudi (El Papiol) Sortides: a les 10 h. Places limitades. 5 de marc, Itinerari 6. Sortida i arribada: Pla de les Bruixes Preu: 250 ptes. Co-organitza: La Tenda. (Molins de Rei)

Passejades guiades pels voltants dels Diumenges A partir de les 10.45 h a tots els centres centres del Parc: Tambe.els diumenges i i festius festius, al Centre d'lnformació i a can Coll trobareu un servei d'itineraris guiats per voluntaris. Gratu'it.

Cal inscripció previa per a to tes les activitats, durant la setmana Centre d'ln formació: en que I'activitat es realitzi. També es pot Ultims dies! (fins al 3 1 de desembre) Exposició temporal: concertar aquesta activitat per a grups organitzats. Foc al bosc! Truqueu al Centre d'lnformació: 280 35 52. El foc: el fenomen, que passa al bosc després d'un incendi?, com Per a inscripcions a les sortides en bicicleta, truqueu a La Tenda: podem evitar-los? 488 33 60. Obert cada dia de 9.30 a 15 h