codi EE379 · Conjunt etnològic Es Fortí Element etnològic s.XIX -XX Protecció. Integral REF...

IDENTIFICACIÓ

Catàleg d

el Patrim

oni H

istòri c d

'Andratx

PÀGINA 1 de 6

1 LOCALITZACIÓ

CLASSIFICACIÓ DE PROTECCIÓBé CatalogatBé d'Interès CulturalCatàleg MunicipalIncoat BCIncoat BICPatrimoni de la Humanitat

2

GRAU DE PROTECCIÓIntegralParcialAmbiental

www.elements-arq.com

codi

EE379Conjunt etnològic Es FortíElement etnològics.XIX -XXProtecció. Integral

REF CADASTRAL. 6871706DD4767S0001WD

CODI. EE379NOM. Conjunt etnològic es Fortí

ADREÇA. Camí de Sant Carles, 18CODI POSTAL. 07157

S'haurà de conservar íntegrament el bé catalogat així com totes les

parts que l'integren.

ELEMENTS PROTEGITS

TIPUS D'ACCÉSFàcilDifícilamb vehicle de tracció totalamb vaixell

GRAU D'ACCESSIBILITATAccessibleParcialment accessibleInnaccessible

ZONAAndratxCamp de MarDragoneraPort d'AndratxSa ComaSant ElmS'ArracóRústica

TIPUS DE BÉArquitectura civil privadaArquitectura civil públicaArquitectura industrialArquitectura militarArquitectura religiosaBéns d'interès paisatgístics i ambiental

Béns o llocs etnològicsConjunt històricEscultura monumental religiosa i heràldicaJaciment arqueològicJardí històricZona paleontològica

3

POLÍGON. PARCEL·LA.

COORDENADES UTM. 31S 446741.19mE 4376917.97m N

AUTORIA. DesconegudaCRONOLOGIA. s.XIX- XX

CLASSIFICACIÓ DEL SÒL

DESCRIPCIÓ

ESTIL. Estructura etnològica de pesca

OBSERVACIONS.

DESCRIPCIÓ.Conjunt etnològic relacionat amb les feines de la mar conformat per una gran alcova, una petita casetona, llenegador i un curiosa llagostera. El podem ubicar dins l’espai de domini públic marítim-terrestre del Port d’Andratx, a l’alçada del Camí de Sant Carles número 18. Trobant-se el ingrés entre les propietats numerades 16 i 18 del mencionat carrer mitjançant un camí d’accés a la mar que finalitza en el mencionat conjunt patrimonial.Aquest conjunt etnològic que ocupa un espai aproximat d’uns 250 m2 i està constituït per un varador, un escar, una caseta i una llagostera, tot emmarcat dins una petit racó de la costa sud del Port d’Andratx. L’alcova o escar que localitzam dins aquest conjunt està format per una estructura arquitectònica de planta rectangular realitzada amb volta de canó d’una profunditat d’uns 9 metres i d’uns 5 metres d’amplada aproximats amb la façana principal mirant al NO. La seva construcció està realitzada amb carreus de marès de gruix de vint col·locats de cantell o fil, paredats en verd i amb restes d’un arrebossat tradicional, tant a l’interior com a l’exterior, especialment a la volta. A més, a la façana existeix un reforç intern de maresos de gruix de rei.La façana principal de l’escar es troba tapiada en un terç de la seva superfície amb un paredat de carreus de mares en verd. Deixant, com resultat, un espai d’entrada o llum centrat en el lateral NO, que correspon amb l’amplada del llenegador existent. Del tancament d’aquesta façana resten elements visibles del tancament de ferro, que es troba oblidat a l’interior de l’escar.Destaquen el seus murs laterals, degut a que el lateral SO està construït amb carreus reforçats dins la roca excavada, i al lateral NE podem apreciar dos contraforts superposats que ens mostren dues fases constructives diferents. A més, dins aquest lateral trobam una obertura vertical que, a la unió amb la volta, conforma un petit buc d’accés allindanat amb una amplada de 95 centímetres, reforçat per dues bigues al intradós de la volta. Una altra curiositat d’aquesta alcova es troba en el seu lateral sud on podem veure un afegit d’una petita volta de canó formant una gran fornícula de 2,40 metres on trobem el cigre per varà els llaüts.El llenegador correspon a una rampa conservada de més de 10 metres aproximats des de l’interior de l’escar fins la línia d’aigua i una amplada d’uns 3 metres amb la majoria excavada a la roca. Aquesta rampa està formada per una plataforma excavada a la roca amb restes de lloses i travessers de fusta clavats al terra, a més d'un conjunt de modificacions contemporànies de ciment. La llagostera, quasi la darrera conservada en el Port, està constituïda per una edificació de planta rectangylar amb unes mesures de 2,45 per 1 metres d'amplada aproximada, excavada a la roca i tancada amb les restes d'una volta de canó feta amb carreus de marès i restes de totxo. Més de la meitat de la profunditat es troba per davall del nivell de l'aigua de la mar, i així permet la continua provisió d'aigua en bones condicions per conservar les llagostes al seu interior. Al sud-oest de l'escar trobam una caseta de mariners pel refugi tant dels pescadors com de les seves eines, amb unes mesures de 3 metres de façaa i 3,35 metres de llargària ocupant una àrea d'uns 10 m2 realitzada amb carreus de marès dispossats en cantell o fil i sense arrebosar, amb una coberta d'un aiguavés i teula plana. Encara que es poden veure restes d'antigues teules àrabs envoltant.

UrbàUrbanitzable

RÈGIM DE PROPIETATConsell InsularFundacionsGovern BalearGovern CentralInstitucions EclesiàstiquesMunicipalParticularAltres

4


Catàleg del Patrim

oni Històric d'Andratx

PÀGINA 2 de 6

Sòl rústic comú

Rústic protegit

AANP (Àrea natural d'especial interès d'alt nivell de protecció)ANEI (Àrea natural d'especial interès)ARIP (Àrea rural d'interès paisatgístic)

codi

EE379

HISTÒRIA.

A les nostres illes la pesca ha motivat des de fa segles la construcció de refugis per guardar les barques i les eines pròpies de l’activitat, així com un lloc on guarir-se els pescadors. Aquests refugis solen aparèixer solitaris o formant conjunts a moltes cales i ports naturals. Moltes vegades el refugi del pescador es troba a un costat o a sobre de l’escar. Cal assenyalar que a finals del segle XIX, moltes famílies construiran un escar a prop de la residència o fins i tot l’integraran a la planta baixa del mateix edifici. Generalment adopten formes diverses segons la zona del litoral on es trobin, estan fets de pedra en verd o carreus de marès, generalment disposen d’una volta al sostre, aprofiten les cavitats naturals de la costa o estan excavats a la roca. A la porta normalment presenten una barrera que permet que les embarcacions gaudeixin de condicions òptimes d’humitat i ventilació.Un complement imprescindible dels escars són els llenegadors, que són les vies que permeten que les barques entrin i surtin de la mar. Aquests llenegadors moltes vegades disposen d’unes peces de fusta fixades a terra, de manera paral·lela a la mar i perpendicular a la barca, que permeten que la barca llenegui fins a la mar.

BIBLIOGRAFIA.

·A.A.V.V. (2002). Guia dels pobles de Mallorca. Andratx. Inca: Hora Nova S.A.

·ENSEÑAT PUJOL, G. (2006). Andratx i la seva rodalia segons les descripcions de cronistes i viatgers (segles XIII-XIX). . En I Jornades déstudis locals dÁndratx. Palma: Ajuntament dÁndratx.

·ENSEÑAT PUJOL, J. B. (1983). Historia de la Baronía de los Señores Obispos de Barcelona en Mallorca. Edición facsímil de 1919-1920 de dos Tomos, reunidos en un solo volumen. Inca: Ajuntament d’Andratx.

·OLIVER GRAMMATICO, R. (2000). Andratx Imatges d'Ahir. Colecció Imatges d'Ahir, nº 16. Miquel Font, ed. Palma

·PUJOL BOSCH, A.(1995/1996) Alguns indicis sobre la història de la indústriaa Andratx: 183?-1960. Estudis Baleàrics. nº 53 Palma. Institut d'Estudis Baleàrics. Govern de les Illes Balears.

·RAMON, M (coord). (2008). Fotografies de Rafel Ferrer. Col·lecció Rafel Monge, nº 1. Ajuntament d'Andratx.

.RAMON, M (coord). (2008). Estampes marineres del Port d'Andratx.

Conjunt etnològic Es FortíElement etnològics.XIX -XXProtecció. Integral

Catàleg d

el Patrim

oni H

istòri c d

'Andratx

INTERVENCIONS PREFERENTS.Aquelles obres de restauració, consolidació i manteniment necessàries per evitar el deteriorament

de la construcció actualment en mal estat de conservació degut principalment a la corrosió marina.

En particular, aquelles obres que suposin la recuperació i la íntegra conservació en el lloc de la

tècnica, les dimensions, el sistema constructiu, les textures dels seus paraments, les dimensions i

proporcions dels buits, i els materials originals que constitueixen aquest element. Col·locar

qualque element de tancament en el portal d'accés a la mar per tal d'evitar el vandalisme, sempre i

quan s'integri amb la construcció original i permeti la ventilació i visualització de l'espai interior.

No desatendre la unitat del conjunt que conformen aquesta construcció i la rampa-guia d'accés a la

mar.

ENTORN DE PROTECCIÓ.L’entorn de protecció del bé és el que queda gràficament representat en l’apartat 11. Documentació

Gràfica de la fitxa de catàleg. El volum, la tipologia, la morfologia i el cromatisme de les

intervencions en aquests entorns de protecció dels bens no poden alterar el caràcter arquitectònic i

paisatgístic de l’àrea ni pertorbar la visualització del bé. En aquests entorns es prohibeix qualsevol

moviment de terres que comporti una alteració greu de la geomorfologia i la topografia del

territori així com qualsevol abocament d’escombraries, runa o deixalles.

DOMINI PÚBLIC MARÍTIMO-TERRESTRE.La utilització del domini públic marítimo-terrestre es regularà mitjançant el que queda especificat

en el Títol III de la Llei de Costes. Haurà de quedar garantit el respecte a les servituds de trànsit i

accés a la mar establertes en els articles 27 i 28 de la Llei de Costes. En qualsevol cas, les obres a les

instal·lacions existents, situades en zona de domini públic o de servitud, es realitzaran d’acord

amb el què s’especifica en la Disposició Transitòria Quarta de la Llei de Costes.

DIRECTRIUS D'INTERVENCIÓ6

INTERVENCIONS ADMISSIBLES.Només es permeten les obres de manteniment, consolidació i restauració. Excepcionalment, es

permetran les obres de rehabilitació. Qualsevol tipus d’intervenció estarà subjecte a les directrius

establertes en el punt 2 de la normativa del catàleg. Sempre que la intervenció ho requereixi

caldrà presentar un estudi arqueològic/històric realitzat per tècnic competent. Així mateix, serà

preceptiva la inspecció per part dels tècnics municipals amb la finalitat d’establir els criteris

adients per a cada tipus d’actuació plantejada. No es permet la col·locació de publicitat, cables,

antenes, aparells d’alarma i conduccions aparents en les façanes i cobertes del bé i de bastir

instal·lacions de serveis públics o privats que n’alterin greument la contemplació.

OBRES PERMESESMantenimentConsolidacióRecuperació/RestauracióCondicionamentReestructuracióReconstruccióAmpliacióRehabilitacióEnderroc


PÀGINA 3 de 6

5 ESTAT DE CONSERVACIÓ

DEL CONJUNT DE BÉBóDolentMitjàRuïna

DE LA COMPOSICIÓ VOLUMÈTRICABóDolentMitjàRuïna

DE L'ESTRUCTURABóDolentMitjàRuïna

DE LA FAÇANABóDolentMitjàRuïna

DE LES TEULADESBóDolentMitjàRuïna

DELS INTERIORSBóDolentMitjàRuïna

DELS ESPAIS COMUNS

BóDolentMitjàRuïna

DE L'ENTORN

BóDolentMitjàRuïna

codi


TIPUS

INTERVENCIONS (data)7


ConservacióConsolidacióEsbucamentEstudi documentalIntervenció arqueològicaNova construcció Reforma RehabilitacióRestauracióAltres

PROTECCIÓ9

USOS8

OBSERVACIONS.

CATEGORIADISPOSICIÓDATAREVISIÓ

Integral

2014

TIPUS DE PROTECCIÓ Catàleg Municipal. Normes subsidiàries del Planejament Urbanístic

ANTERIORSAltresAgrícola-ramaderAgroturismeAdministratiuAssociacionsBancComercialCulteDecoratiuDefensiuDesocupat

Espai de lleureFornFunerariHabitatgeIndustrial

RestaurantObra d'enginyeriaMilitarSanitariServeis-Administració pública

OBSERVACIONS.

Els usos en la zona de servitud de protecció s’ajustaran al que queda disposat en els articles 24 i 25 de la

Llei de Costes, havent d’estar els usos permesos en aquesta zona, amb l’autorització de l’òrgan competent

de la Comunitat Autònoma, de conformitat amb el què es determina en els articles 48.1 i 49 del Reial Decret

1112/92 pel qual es modifica parcialment el Reglament de la Llei de Costes.

OBSERVACIONS.

Catàleg del Patrim


PÀGINA 4 de 6

ACTUALEn relació al règim d'usos permesos actualment s'estarà al que disposa la classificació, definició i condicions establertes a les Normes Subsidiàries del Planejament d'Andratx per a la zonificació on es trobi el bé.

codi


Catàleg d

el Patrim

oni H

istòri c d

'Andratx

DOCUMENTACIÓ GRÀFICA10


PÀGINA 5 de 6

codi


DOCUMENTACIÓ GRÀFICA11


Catàleg del Patrim


PÀGINA 6 de 6

codi


codi EE379 · Conjunt etnològic Es Fortí Element etnològic s.XIX -XX Protecció. Integral REF...

Documents

Transcript of codi EE379 · Conjunt etnològic Es Fortí Element etnològic s.XIX -XX Protecció. Integral REF...