CIÈNCIES NATURALS Aiesfrontmaritim.cat/wp-content/uploads/2014/07/2014-15-Estiu-1ESO-1i2.pdf2- Quan...
Transcript of CIÈNCIES NATURALS Aiesfrontmaritim.cat/wp-content/uploads/2014/07/2014-15-Estiu-1ESO-1i2.pdf2- Quan...
INS FRONT MARÍTIM Dep. de Ciències Experimentals
1
CIÈNCIES NATURALS A L’ESTIU, 1r ESO Nom: Grup: Alumnes suspesos : Recordem als alumnes que passen de curs amb la matèria suspesa, que heu d'estudiar del llibre, segons el guió de la pàgina 6, i que només tindreu dret de fer l'examen si heu fet la feina d'estiu. Veure instruccions a la pàgina 6.
Alumnes aprovats : Et proposem de fer un treball individual que podràs dur a terme fàcilment només posant una mica d'interès. Pots triar fer els apartats 2 i 3, o be un treball lliure com el que es descriu a l’apartat 1. Aquest treball NO ÉS OBLIGATORI, però si el fas formarà part de les qualificacions de la primera avaluació de 2n d’ ESO. Presentaràs la feina al teu professor de Ciències de Segon el primer dia de classe.
1- EXERCICI LLIURE
Pots fer algun treball sobre algún problema ambiental que t’ìnteressi
(contaminació, espècies invasores, catàstrofe natural) . Recorda: Que no has de copiar textualment, si no fer resums d’informacions que pots trobar a diaris, o a internet. Seran ben valorades les informacions visuals, com mapes de situació, dibuixos, gràfics, etc.
També podríes explicar algun experiment senzill que trobis a Internet i que et vingui de gust fer a casa.
Recorda: Has d’incloure els apartats d’un informe de pràctiques (Introducció, material, mètode, resultats, conclusions) i fer algún dibuix i/o fotografia.
INS FRONT MARÍTIM Dep. de Ciències Experimentals
2
2- PRESENTACIÓ D'UN HERBARI UN HERBARI ÉS UNA COL·LECCIÓ DE PLANTES SEQUES I BEN PREMSADES. ET PROPOSEM QUE PRESENTIS UN PETIT HERBARI DE PLANTES QUE PUGUIS TROBAR AL LLOC ON PASSES L'ESTIU. 1- Primer de tot cal aconseguir alguns diaris vells. Serviran per assecar les plantes quan les premsem i que no es floreixin per l’acció dels fongs i la humitat. Recorda que és molt important ser moderat quan recollim mostres, hem d’estudiar la natura i no destrossar-la! El material que hauràs de recollir és el següent: -3 fulles de tres arbres de diferent espècie -3 fulles d’arbustos , també diferents, -3 herbes senceres si no són massa grans o bé un fragment. Has de saber el nom o que alguna persona gran te’l digui, o també el pots buscar a les webs que hem escrit a continuació. 2- Quan tinguis les 9 mostres, les poses dins de plecs de papers de diari. Entre plec i plec cal posar més papers per què absorbeixin la humitat. 3- A continuació es premsen per que quedin ben planes, posant a sobre un bon pes, per exemple 2 ó 4 volums d'enciclopèdia, o una fusta i pedres a sobre. 4-Cal canviar els diaris un cop al dia durant els 3 primers dies, després cada dos dies fins que vegis que les plantes són ben seques. http://www.infovisual.info/01/053_es.html Parts de les plantes. http://www.xtec.es/col-anunciata-cerdanyola/plantes/benvinguda.htm plantes de Collserola. http://herbarivirtual.uib.es/cas-med/estatic/quees.html http://www.unex.es/botanica/plantaex/index.htm Plantes de Extremadura
INS FRONT MARÍTIM Dep. de Ciències Experimentals
3
5- Has d’elaborar un petita fitxa, com la que tens a continuació, per a cada mostra: En cas que no sàpigues el nom, posa-hi una ratlla.
7- PRESENTACIÓ Doblega un full Din-A3 pel mig i a dins hi poses la planta ja seca. A fora, pel davant , hi enganxes la fitxa.
NOM POPULAR : nom en català nom en castellà nom en anglès nom en una altra llengua NOM CIENTÍFIC: Nom científic (Recorda que si escrius a ma ha d'anar subratllat) DIA DE RECOL·LECCIÓ LLOC DE LA RECOL·LECCIÓ Dir si és un arbust, un arbre o una planta herbàcia Tipus de fulla, segons la forma del limbe. Tipus de fulla segons el marge del limbe. Hàbitat (a quin ambient viu )
INS FRONT MARÍTIM Dep. de Ciències Experimentals
4
3- ELS ANIMALS DEL TEU VOLTANT
Ara escull dos animals: un vertebrat i un invertebrat. Haurien de ser animals que puguis mirar o tocar directament (al camp, al mar, a una peixateria, un animal domèstic, o del zoo, o d'un aquari...) Molta atenció amb els invertebrats. En pots trobar al camp, als jardins, a la platja o les roques, a la peixateria... Si l’has agafat amb un pot de vidre per poder-lo observar, fes forats a la tapa i torna’l després al lloc on l’has trobat.. Pren precaucions, alguns dels que viuen a sota de les pedres piquen. Recorda que els caragols a l'estiu semblen morts però no ho estan; si els poses en un lloc on tinguin menjar i humitat es despertaran. Omple la taula:
ANIMAL
On l’has observat o trobat?
Característiques físiques:
Quina mida aproximada té?
Parts del cos?
Esquelet extern o intern? Com és?
Té potes? Quantes?
D'altres apèndix (en cas dels
Artròpodes, o dels Peixos)
Té ales ? Quantes?
A part de la pell, te algun altre recobriment?
INS FRONT MARÍTIM Dep. de Ciències Experimentals
5
Forma de vida
De què s’alimenta?
Com s'alimenta?
Com és la respiració?
Quins òrgans dels sentits tenen?
(tacte, vista oida,
olfacte)
Com es reprodueix?
Hàbitat (a quin tipus d'ambient
viu)
Dibuixa i pinta els animals que has triat; també pots incorporar una foto en cas que l'hagis fet tu. També pots incloure observacions del seu comportament en cas que estigui viu. O d'altres característiques que destaquin.
INS FRONT MARÍTIM Dep. de Ciències Experimentals
6
Alumnes suspesos : ALUMNES AMB LES CN DE 1R PENDENTS
1. Has d'estudiar del llibre, segons el guió adjunt. Al Setembre podràs fer un examen de recuperació de tota la matèria.
2. Mira el llibre1, al final de cada tema hi ha unes Activitats Finals. Cal fer-les totes
excepte les marcades amb el símbol , i presentar-les classificades per temes. Si tens els llibres antics, en comptes d'aquestes, caldrà que facis les Activitats de Síntesi que hi ha al final de cada tema del llibre1.
3. Fes les activitats fotocopiades a partir de la pàgina següent, que corresponen al llibre 2. . Aquestes feines comptaran un 30% de la nota final. RECORDA Només tindras dret a fer l'examen si has fet la feina d'estiu. Presentaràs la feina el dia de l’examen.
Parts dels llibres de Ciències que cal estudiar : LLIBRE DE TEXT: Biologia i Geologia 1, ed. Casals Tema Pàgines ( llibre antic ) Pàgines T.2 26, 27 24-25 T.5 72, 74, 75. De 76 a 89 64-66-67. De 68 a 77 T.6 92 a 99. De 82 a 89 T. 7 108 a 111. 115 a 117. De 96 a 99- 103 a 106 T. 8 125 a 133. 113 a 121 T. 9 142 a 147. 150 a 153. De 128 a 133 - 136 a 139 T. 10 161 a 178. 145-161 T. 11 182 a 195 De 165 a 178 LLIBRE DE TEXT: Biologia i Geologia 2, ed. Casals Tema Pàgines ( llibre antic ) Pàgines T. 1 5 a 10. 15. De 5 a 11 T.2 30 a 33. 41 a 43. 27 a 31 . p. 38 - 42 - 43 - 45 T. 3 56 i 57. 59 a 65. 49 a 55 - p. 57 T. 4 78 i 79. 84 i 85. 68-69-74-75 T. 5 94 a 105. 108. De 81 a 95. T. 6 114. De 116 a 123.
De 126 a 129 99-100- De 102 a 109 112-113-114-115
GUIA PER A PREPARAR L'EXAMEN DE CIÈNCIES NATURALS DE PRIMER CURS
!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!INS FRONT MARÍTIM Dep. de Ciències Experimentals
DEURES D'ESTIU CIÈNCIES NATURALS 1R ESO Alumnes suspesos Activitats del llibre 2 Nom : Grup : Data :
39
Ed
ito
ria
l C
asa
ls
•
Ma
te
ria
l fo
to
co
pia
ble
1. Completa aquest text:
L’orogènesi és un procés , és a dir,
de del relleu. La és el
procés de desgast dels materials que
formen el relleu. La és la transformació
dels sediments en roques .
2. Observa aquestes fotos de diferents trams d’un riu,
identifica’ls i explica quin procés del modelat del
relleu té lloc en cada un.
3. Indica si les afirmacions següents són vertaderes
o falses. En el cas que siguin falses, corregeix-les
perquè siguin vertaderes.
a Les platges són acumulacions de sorra sobre la
costa.
b Els tómbols són dipòsits sorrencs paral·lels a la
costa.
c Un torrent d’alta muntanya es mou per un pen-
dent poc pronunciat i presenta dos trams: conca
de recepció i canal de desguàs.
d Les roques calcàries es dissolen per un procés
de meteorització física anomenat carbonatació.
e Els sediments són els materials que els agents
geològics externs dipositen a les conques de
sedimentació en capes horitzontals o estrats.
Les roques sedimentàries4. Identifica les roques següents, segons que siguin
detrítiques, químiques, bioquímiques o orgàniques.
Detrítica Química Bioquímica Orgànica
Lumaquel·la
Guix
Conglome-
rat
Carbó
Gres
Halita
5. Explica què és un mapa geològic i quina informa-
ció inclou.
Representació del relleu6. Relaciona cada concepte amb la seva definició.
1. Escala
numèrica
A. indica la inclinació res-
pecte a l’horitzontal que
presenta el vessant d’una
muntanya.
2. Escala
gràfica
B. És la distància en altu-
ra entre dues corbes de
nivell contigües.
3. Corba
de nivell
C. És l’escala definida per
dos nombres separats per
dos punts i que no tenen
unitats de distància.
4. Equidistància D. És una línia imaginària
que uneix tots els punts
que es troben a la mateixa
altura sobre el nivell del
mar.
5. Pendent E. És l’escala definida mit-
jançant un segment que
indica la seva equivalèn-
cia amb la realitat.
Activitats de reforç
03_DESEN_BG2_cat.indd 39 12/04/11 00:55
59
Ed
ito
ria
l C
asa
ls
•
Ma
te
ria
l fo
to
co
pia
ble
4. Assenyala quines de les frases següents són ver-
taderes (V) i quines falses (F). En aquest últim cas,
escriu-les correctament.
V F1. Els volcans són freqüents en llocs
on freguen dues plaques.
2. Quan xoquen dues plaques, una sol
submergir-se sota l’altra.
3. L’enfonsament de les plaques origi-
na corrents de convecció.
4. Durant l’orogènesi els sediments es
comprimeixen i es pleguen.
5. Les muntanyes es formen exclusiva-
ment en xocar dues plaques.
6. A les vores passives no solen pro-
duir-se terratrèmols.
7. Les plaques tectòniques estan for-
mades exclusivament de mantell sòlid.
8. Els terratrèmols són vibracions que
es transmeten des del nucli terrestre.
Volcans 5. Escriu al costat de cada definició la part del volcà
de què es tracta:
a És l’orifici de sortida de la lava:
b Nom que reben, en general, els fragments sò-
lids que llança el volcà:
c És la zona subterrània on s’acumula el magma:
d És el conducte per on ascendeix el magma du-
rant una erupció:
e És la part visible del volcà, format pels materials
que llança:
f Mantell o capa de lava que cobreix els vessants
d’un volcà:
Terratrèmols6. Explica què són i com s’originen els terratrèmols.
1. Observa el dibuix i indica el nom de cada zona de
l’interior de la Terra assenyalada amb un nombre.
1
2
3
4
5
6
L’energia interna2. Explica com s’originen i com es desplacen els cor-
rents de convecció del mantell.
3. Completa aquestes frases amb les paraules se-
güents: passiva, separen, continental, oceàniques,
contínua, sediments, mantell, residual.
– La litosfera és una capa .
– Les plaques oceàniques tenen escorça oceà-
nica i .
– Les plaques mixtes tenen escorça oceànica i es-
corça .
– La capa sòlida del mantell es diu mantell
.
– En les vores constructives les plaques se
.
– Quan dues plaques xoquen, una de les dues
s’enfonsa en el .
– Si dues plaques es mouen i freguen entre si, es
diu que formen una vora .
– Les plaques que no tenen escorça continental re-
ben el nom de plaques .
Activitats de reforç
03_DESEN_BG2_cat.indd 59 12/04/11 00:56
60
Ed
ito
ria
l C
asa
ls
•
Ma
te
ria
l fo
to
co
pia
ble
Deformació de les roques de l’escorça7. Completa el text següent amb aquestes paraules:
pla, lliscament, discontinuïtat, resistència, ruptura,
fractura, tectòniques.
«Una falla és una que es forma per
en les roques superficials de la
Terra quan les forces superen
la de les roques. La zona de
té una superfície generalment ben de-
finida denominada de falla i la seva
formació va acompanyada d’un .»
Les roques8. El granit és una roca magmàtica formada exclu-
sivament per la unió de grans de tres minerals:
quars, feldspat i mica.
– Quin és l’origen d’aquest tipus de roques?
– Es pot deduir en quines condicions es van re-
fredar els minerals que componen aquesta roca?
Per què?
– Quin nom reben, en general, les roques que es-
tan formades per minerals que formen grans cris-
talls, fàcilment visibles?
03_DESEN_BG2_cat.indd 60 12/04/11 00:56
81
Ed
ito
ria
l C
asa
ls
•
Ma
te
ria
l fo
to
co
pia
ble
1. Completa aquest text col·locant al lloc correcte les
paraules següents: funcions, nutrició, medi, orga-
nisme, transforma, créixer, orgànica.
«Es diu el conjunt de processos pels
quals l’ incorpora, i utilit-
za les substàncies del que l’envolta.
La seva finalitat és obtenir matèria que
li serveixi per i mantenir les seves
vitals.»
2. Indica si les afirmacions següents són vertaderes
o falses. En aquest últim cas, escriu-les correcta-
ment.
a La nutrició heteròtrofa dels éssers vius depèn de
l’energia de la llum.
b La majoria dels bacteris té nutrició autòtrofa fo-
tosintètica.
c Solament els animals obtenen energia per mitjà
de la respiració cel·lular.
d Es diu metabolisme el conjunt de reaccions quí-
miques que es produeixen en els éssers vius.
e La sacarosa és la molècula de transport d’ener-
gia més abundant en els éssers vius.
f La respiració cel·lular es realitza a l’interior dels
cloroplasts.
g La fermentació es realitza en els mitocondris
però no produeix gaire energia.
h Totes les plantes tenen nutrició autòtrofa fotosin-
tètica.
3. Escriu al costat de cada frase el terme a què fa
referència:
a Tubs per on puja la saba bruta.
b Pigment que dóna color verd a les plantes.
c Gas que s’utilitza en la fotosíntesi.
d Vasos per on circula la saba elaborada.
e Orgànuls de les plantes que capten l’energia de
la llum.
f Gas que es produeix en la fotosíntesi i s’allibera
a través dels estomes.
g La formen l’aigua i la matèria orgànica produïda
en la fotosíntesi.
h Lloc on habitualment es realitza la fotosíntesi en
els vegetals.
4. Escriu al costat de cada nombre el procés de nu-
trició dels protozous que s’hi està realitzant. Has
d’utilitzar aquests conceptes: digestió, catabolis-
me, defecació, anabolisme, fagocitosi, vacúol ali-
mentari.
1 2
Lisosomes
Molècules
petites
Molècules grans
+
Energia
química
O
2
CO
2
+
H
2
O
3
4
5
6
5. Els fongs i els protozous són organismes heterò-
trofs però es diferencien en la forma com digerei-
xen els aliments. Explica per què.
Activitats de reforç
03_DESEN_BG2_cat.indd 81 12/04/11 17:05
82
Ed
ito
ria
l C
asa
ls
•
Ma
te
ria
l fo
to
co
pia
ble
6. Escriu l’aparell que realitza en els animals les se-
güents funcions:
a Conté un líquid que transporta els nutrients.
b Transforma els aliments en substàncies més
senzilles.
c Proporciona a la sang l’oxigen que necessiten
les cèl·lules.
d Filtra i elimina substàncies tòxiques.
e Transporta els gasos fins a les cèl·lules.
f Permet el pas de les substàncies simples de
l’aliment a la sang.
7. Copia les frases i escriu al costat de cadascuna el
nom que rep aquest organisme segons la manera
en què aconsegueix l’aliment.
S’alimenten de vegetals.
Viuen a costa d’un altre organisme,
sense matar-lo.
S’uneixen permanentment a un altre
organisme amb benefici mutu.
S’alimenten de matèria orgànica no
viva.
Es beneficien d’altres organismes
sense causar-los un perjudici.
Capturen i maten altres animals per
alimentar-se’n.
03_DESEN_BG2_cat.indd 82 12/04/11 17:05
101
Ed
ito
ria
l C
asa
ls
•
Ma
te
ria
l fo
to
co
pia
ble
1. Indica si les frases següents són vertaderes o fal-
ses. En aquest últim cas, escriu-les correctament.
a Es diu estímul un tipus de resposta especial dels
éssers vius.
b Només els animals són capaços de captar els
estímuls de l’exterior.
c Els estímuls poden ser químics o físics.
d Els vegetals responen als estímuls del medi que
els envolta.
e Tots els éssers vius són capaços de reaccionar
davant els canvis en el medi.
f Per a un ésser viu la relació amb altres éssers
vius no és una font d’estímuls.
2. Escriu al costat de cada frase si la reacció de la
planta pertany als tropismes o a les nàsties.
a Els gira-sols s’orienten cap al sol.
b La planta es dirigeix cap a la llum.
c La flor de campaneta es tanca durant la nit.
d Les arrels d’una planta s’orienten cap a l’aigua.
e La flor de la tulipa s’obre en augmentar la tem-
peratura.
3. Relaciona la funció de relació amb els òrgans, apa-
rells o sistemes que la realitzen.
1. Executa les respostes
de moviment o despla-
çament.
A. Sistema nerviós
2. Segrega hormones
que van a parar a la
sang.
B. Òrgans dels sentits
3. Condueix l’impuls
nerviós sensitiu.
C. Glàndules exocrines
4. Segreguen substànci-
es a l’exterior del cos.
D. Sistema endocrí
5. Capten els estímuls
del medi.
E. Aparell locomotor
4. Completa aquest text, col·locant en el lloc correcte
aquestes paraules: artròpodes, cordó, aràcnids,
òrgans, ganglis, mol·luscs.
«Els i els (insect es, crus-
tacis, i miriàpodes) tenen un doble
nerviós ventral format per
i nervis, i a més tenen uns
dels sentits molt ben desenvolupats.»
5. Assenyala les característiques que pertanyen a la
reproducció sexual i a la asexual.
a Els descendents procedeixen d’un únic proge-
nitor.
b Els descendents són idèntics entre si.
c Els descendents són semblants als seus pares.
d Tots els individus tenen la mateixa informació
genètica.
e Els descendents són idèntics al seu progenitor.
f Es generen descendents genèticament dife-
rents entre si.
g Procedeixen de la unió de cèl·lules especials
anomenades gàmetes.
6. Quin tipus de reproducció asexual està represen-
tat en aquest dibuix? Explica en què consisteix.
7. Durant la reproducció sexual de les falgueres es
produeixen meiòspores. En què es diferencien dels
gàmetes?
8. Explica la diferència entre el desenvolupament em-
brionari d’un animal vivípar i un altre ovovivípar.
Activitats de reforç
03_DESEN_BG2_cat.indd 101 12/04/11 17:05
118
Ed
ito
ria
l C
asa
ls
•
Ma
te
ria
l fo
to
co
pia
ble
Ecosfera, biosfera i ecosistema1. Escriu al costat de cada definició el concepte que
es defineix.
Conjunt de característiques del lloc on
habita un ésser viu.
Capa de la Terra on viuen els éssers
vius.
Conjunt de poblacions que habiten
una zona natural.
Ciència que estudia les relacions dels
éssers vius entre si i amb els factors
del medi ambient.
Conjunt d’individus d’una mateixa es-
pècie que habiten una zona determi-
nada.
Àrea natural en què es desenvolupa
una comunitat.
Els factor abiòtics2. Diferencia entre medi i substrat.
Relacions biòtiques3. Indica almenys tres beneficis que obté una espè-
cie en què existeix una relació intraespecífica en-
tre els seus membres.
4. Indica si les frases següents són vertaderes o fal-
ses. En aquest últim cas, escriu la frase correcta-
ment.
a Les plantes utilitzen l’aigua per realitzar la foto-
síntesi.
b Els organismes heteròtrofs s’alimenten de la
matèria orgànica.
c Els organismes autòtrofs alliberen oxigen en la
respiració.
d L’energia d’un ecosistema realitza un recorregut
cíclic.
e Les restes dels éssers vius són descompostes
pels organismes del sòl.
f Els éssers vius d’un ecosistema necessiten una
aportació contínua d’energia.
5. Copia i completa aquesta xarxa tròfica, incloent en
el lloc correcte aquests éssers vius: serp, granota
i plantes.
Guineu
Papallona
àguila
?
saltamartí
?
?
ratolí
Cereals
6. Quina cadena tròfica natural pot formar-se amb
aquests éssers vius?: flor, duc, serp, gripau, pa-
pallona.
Successió ecològica7. Classifica les successions que es produeixen en
aquests llocs en successions primàries i succes-
sions secundàries: camp de cultiu abandonat, illa
volcànica acabada d’emergir, duna, bosc incen-
diat, badia contaminada, delta en formació.
8. Què és el desenvolupament sostenible?
Activitats de reforç
03_DESEN_BG2_cat.indd 118 12/04/11 17:05
136
Ed
ito
ria
l C
asa
ls
•
Ma
te
ria
l fo
to
co
pia
ble
Els biomes terrestres1. Indica si les frases següents sobre els biomes són
vertaderes o falses. En aquest últim cas, escriu la
frase correctament.
a Cada bioma desenvolupa una vegetació i una
fauna semblants.
b Tots els biomes són terrestres perquè tenen com
a base els vegetals.
c Els biomes terrestres es distribueixen a l’atzar.
d Els biomes es distingeixen uns dels altres pel
seu clima.
e Les zones situades en un mateix continent tenen
el mateix bioma.
f Els principals factors climàtics dels biomes són
la temperatura i la pluviositat.
El sòl2. Completa aquest text, col·locant al lloc correcte
les paraules següents: substàncies, biocenosi,
residus, fongs, ecosistemes, descomponedors,
aliment.
«La o comunitat del sòl actua com
a suport de les plantes i dels animals que viuen
en els terrestres. S’hi acumulen
vegetals i animals. Aquestes restes
orgàniques serveixen d’ als organis-
mes ( i alguns bacteris),
que els converteixen en orgàniques
més senzilles.»
El bosc3. Explica les diferències que hi ha entre un bosc
amb arbres de fulla perenne d’un lloc amb pluges
escasses i estius calorosos i un de clima humit i
calorós durant tot l’any.
4. Completa aquest text:
«L’incendi d’un bosc provoca una pèrdua de la
de manera que el queda
desprotegit i és erosionat per la pluja i el .
L’hàbitat dels animals queda destruït i moltes
abandonen la zona o moren.»
Els biomes aquàtics5. Escriu al costat de cada frase el curs del riu al qual
fa referència:
– S’hi produeix la sedimentació dels materials
gruixuts: .
– Es caracteritza pel flux lent de l’aigua:
.
– El llit és gairebé horitzontal:
.
– Les aigües solen enterbolir-se lleugerament:
.
– Es caracteritza pel fort pendent del seu llit:
– L’aigua pot transportar pedres i blocs de roca:
.
6. Relaciona el tipus d’ecosistema marí amb les se-
ves característiques i un exemple.
Tipus ecosistema Característiques ExempleA. Ecosistema marí 1. Són ecosistemes en
què es barregen aigües
dolces i aigües marines.
a. Estany
B. Ecosistema d’ai-
gües estancades
2. Són masses d’aigua
que es mouen sobre els
continents.
b. Oceà
C. Ecosistema d’ai-
gües corrents
3. Són ecosistemes d’ai-
gua salada.
c. Albufera
D. Ecosistemes
costaners
4. Són masses d’aigua
acumulades en depressi-
ons de la superfície dels
continents.
d. Riu
7. Identifica en el dibuix els diferents tipus d’organis-
mes aquàtics marins.
Activitats de reforç
03_DESEN_BG2_cat.indd 136 12/04/11 17:05