Hort del Met

Catàleg de productes 2012-2013

Cultiu ecològic de varietats locals de l’Alt Berguedà

www.hortdelmet.com hortdelmet@gmail.com

Les varietats locals Pèsol negre Les primeres notícies que es té del pèsol negre són de mitjans del

segle XVIII. Aleshores aquest cultiu s’estenia per les terres del

Berguedà i Solsonès, però mica en mica es va anar reduint a les valls

situades a major altitud on el clima més fred propiciava la conservació

dels pèsols en sec. A mitjans dels anys noranta,

fruit de la creixent demanda i la baixa producció

local, es va importar una varietat italiana bastant

similar a l’autòctona que actualment domina

aquest mercat especialment fora de la Vall de

Gósol. El pèsol negre es caracteritza per ser un

llegum saborós i de textura farinosa però que

conserva la consistència, adquirint un color fosc al

ser cuits. L’època de collita és a l’agost però es

pot consumir durant tot l’any ja que el gra es

conserva en sec. És per excel·lència el plat

tradicional de la comarca del Berguedà. Es

presenta en bosses de 200, 400 i 1000 gr.

Trumfo negre Les patates negres van arribar a la Vall fa més de dos

segles des de França i ràpidament es van adaptar al

clima i la cultura local. Si bé el seu consum caigué

estrepitosament als anys 1960s com a conseqüència de l’

irrupció de les patates comercials, que tenen un major

rendiment, són més llises, i d’un calibre més gros, el

trumfo negre s’ha mantingut gràcies al seu apreciat gust i

la seva textura fina. D’altre banda, el cultiu de les patates

en altura propicien una gran qualitat del tubercle. Si bé

es recol·lecten a mitjans d’octubre, no és fins a principis

de desembre quan assoleixen el seu punt òptim pel

consum. Aquesta varietat és utilitzada en particular per a

l’elaboració de guisats o per fer al forn. Es presenta en

bosses de 3kg.

Escalunya Aquesta ceba del gènere Allium

ascalonicum L és extremadament petita

però destaca per el seu gust molt intens.

Originàriament es trobava a la majoria dels

horts del país però mica en mica fou

substituïda per les cebes que gaudeixen

d’una mida major. A mitjans de setembre

ja en podem trobar acabades de collir. És

especialment recomanada per fer

vinagretes, sofregits o salses. Es presenta

en bosses

de 250gr.

Ceba llarga Aquesta ceba és originaria de la comarca i

també és coneguda com a ceba llarga de

Berga. Es caracteritza per tenir una forma

allargada que li dona nom i és semblant a

la ceba llarga de Vic o vigatana, però no

adquireix el mateix sabor. El seu ús va

caure molt en desús per les dificultats de

fer planters de cebes i l’ introducció de

varietats com la de Figueres o la

Valenciana. A finals d’agost ja es pot

recollir. Es especialment adequada per fer

amanides ja que no sol presentar un gust

coent.

Nyàmes El cultiu d’aquest tubercle continua arrelat a les comarques del Berguedà i

la Noguera. El tubercle presenta moltes irregularitats i com a causa del seu

poc temps de preservació és sol conservar en vinagreta. El seu gust és molt

característic i es compara a l’escarxofa. Es comença a collir a finals de

novembre i de forma esglaonada. Es sol

consumir en amanides de forma crua. Es

presenta tallat a làmines en conserva de

vinagreta amb un pes de 200gr.

Pomes i peres

A la Vall de Gósol també podem trobar varietats antigues d’arbres fruiters. Des de fa segles a

cases com Can Blanch, Cal Capdevila o Cal Parramon hi havia varietats de pomer com la Sang

de llebre, del Ciri, Pasquina o Cloterons. A principis del segle XIX es van començar a introduir

altres varietats com les pomes del Cap del marge, Gitanes, Eugenies, de Ca la Joana, de Gel o

de Noves. Sovint aquestes varietats agafaven el nom de la primera casa que les va portar a la

Vall o del camp en que es trobava el primer exemplar. Aquesta gran varietat de pomers

preserven una àmplia gamma de sabors, a part del gust viu que té tota fruita que no ha

madurat en cambres. Paral·lelament als pomers, a la vall existeixen les

varietats de peres de Coure i d’Hivern. Aquestes varietats van tenir més

sort que la varietat de Batall de campana que es va perdre fa unes

dècades. Les pomes i peres es recullen a finals d’octubre però es troben

en el punt òptim a partir de desembre. Les pomes i les peres es

presenten soles o barrejades

en bosses d’ aproximadament

1 Kg.

Melmelada A l’ Hort del Met intentem tancar els cicles, així les pomes i peres que no es poden destinar a la

venda de fruita es destinen a l’elaboració de melmelades, d’aquesta manera disposem de

melmelades de diferents varietats de pomes o melmelades de poma i pera. Aquestes

melmelades són

elaborades només amb la

fruita i una quantitat de

sucre inferior a la meitat

del pes de fruita, seguint

en el procés els consells

de la gent gran de la Vall.

Tanmateix també

elaborem melmelades

amb tomàquets, molt

recomanades per menjar

amb una bona torrada i

un tall de formatge de

cabra, o amb prunes o també ambfruits silvestres com

la móra, els gerds i les maduixes de bosc. Es presenten

en pots de 270 gr.

Les Altres Varietats Per tal d’assegurar la viabilitat del pla de recuperació de varietats locals abans mencionat,

també tractem amb altres varietats que no estan amenaçades ja que es troben més esteses al

territori i des de fa anys a la vall. Amb aquests productes volem assegurar el finançament del

projecte de conservació de les varietats locals ja que amb la producció només de varietats

locals no es podria garantir alhora el finançament del projecte i la viabilitat del pla de

recuperació que és lent.

Patata Kennebec Encara que aquesta varietat de patata no es pot considerar

pròpiament dit una varietat originària de la Vall, del cert és que ja

fa dècades que hi va arribar i s’hi va adaptar força bé. A diferència

del trumfo negre, aquesta varietat té un major rendiment i sol tenir

un calibre més gran i menys protuberàncies. A diferència de les

patates d’horta, aquestes patates tenen més gust al ser cultivades

en altura i més consistència en no ser regades, aportant així una

qualitat excel·lent a la patata. Si bé es recol·lecten a mitjans

d’octubre, no és fins a principis de desembre quan assoleixen el seu

punt òptim pel consum. Aquesta varietat és utilitzada per elaborar

el tradicional plat dels trumfos emmascarats. Es presenta en bosses

de 3 Kg .

Nous En el projecte també treballem en la recuperació d’usos d’altres

arbres fruiters. Dins d’aquesta vessant s’emmarca la identificació

i recuperació dels noguers presents a la Vall. Les nous de la vall

provenen de noguers centenaris i es caracteritzen per ser una

mica més petites i més gustoses que les comercials. Cal destacar

la presència de dos noguers (d’entre 250-300 anys) catalogats

com a arbres monumentals. Les nous de la vall es cullen durant el

mes d’octubre i després es deixen assecar fins que es troben al

punt òptim pel consum. Es presenta en bosses de 500gr.

Plantes remeieres El coneixement popular sobre els usos medicinals de les plantes fou molt estès per la Vall fruit

del seu aïllament geogràfic i la necessitat de trobar remei a les

diverses malalties. Amb la recuperació d’aquest coneixement també

volem fomentar-ne els seus usos, com a teràpia alternativa a la

medicina convencional que sol tenir un caràcter més agressiu.

Plantes com l’Herba de cop, la Milfulles, el Timó (Farigola), l’Herba

de Sant Antoni, l’Herba fetgera, la Flor de Saüc, l’Espígol, la

Serverola, el Comí, l’Herba Prima o el Salsufragi són emprats per

guarir mals com el mal de panxa, la pressió alta, els refredats, la

bronquitis, tenen propietats digestives, contra l’acne, o són

diürètiques. Aquestes plantes recol·lectades en la seva majoria

durant la matinada de Sant Joan són després assecades en un lloc

fresc i sec per tal de conservar les seves propietats. Es solen

consumir en forma d’infusions o com a condiments culinaris. Es

presenten en bosses de 30gr.

Les futures varietats L’Hort del Met és un projecte que vol fomentar el consum de productes de la terra cultivats

des d’una producció ecològica i recuperar el coneixement agrícola local. Es per això que

conreem varietats locals com la Col d’hivern o la Bleda, que van ser substituïdes dels horts de

la Vall per varietats comercials. També estem treballant en la recuperació de les varietats

locals d’All, del Trumfo de Gósol, de la Mongeta piula i de les varietats de blat del Forment

blanc i el roig entre d’altres.

A part del conreu de varietats locals als horts, també treballem en la recuperació del

coneixement d’usos de plantes remeieres com la Milfulles, el Timó, l’herba de Sant Antoni, la

Cua de cavall, etc... i recuperant aplicacions com el Xarop de Saüc. També investiguem amb

l’ajuda de la gent gran els usos de fruits silvestres com els aranyons, les mores, les maduixes de

bosc o els fruits d’arbres com la Servera, la Moixera o el Nesprer. Però un dels projectes més

importants és la recuperació d’exemplars joves de varietats locals d’arbres fruiters com el

pomer Pasquí, de Sang de llebre, del Ciri i dels Cloterons, perers d’Hivern i de Coure, cirerers,

pruneres i prinyoners.

El procés de producció

L’exemple dels pèsols negres L’obtenció dels pèsols negres es produeix a partir d’un procés laboriós que es realitza de forma

artesanal. El cicle comença pels vols de lluna vella de febrer i quan l’ absència de neu ho

permet, és llavors quan són sembrats o plantats de forma directe. Posteriorment es va seguint

el seu cicle de creixement ajudant-los mitjançant el procés de cavar. A principis d’agost i

després d’un llarg cicle comença l’època de recol·lectar-los realitzant aquesta feina amb l’ús

d’un volant i segant-los de bon dematí per tal d’evitar que s’esgranin les tavelles. Un cop tots

els pèsols són segat es deixen assecar i posteriorment es duen cap a l’era on amb l’ajuda d’un

cavall es prossegueix a fer la batuda per que el gra surti de la tavella. La següent fase consisteix

a triar el gra del boll de la palla i es realitza amb l’ajuda d’un enginy anomenat ventador que

separa el gra de la palla a través d’uns sedassos i la força de l’aire que es genera al moure les

pales. Si els pèsols no queden gaire nets es poden donar al vent per acabar de netejar-los.

L’últim pas consisteix en congelar-los durant una quinzena de dies per evitar la proliferació de

corcs. I després de tot aquest

procés, els pèsols ja estan llestos

per que tu te’ls puguis menjar!

Per saber-ne més

Receptes Pèsols negres Es tracta d’un llegum molt saborós que es pot cuinar de diverses formes; simplement bullits

amb ceba, all i llorer o seguint la recepta tradicional: Un dia abans es posaven en remull amb

aigua calenta i bicarbonat (si no poseu bicarbonat no s’enfosquiran tant), l’endemà es bullien

en una olla un parell d’hores. Per altre banda es fregeix cansalada i s’aprofita el suc que fa al

fregir per barrejar-lo amb els pèsols, després

es servien els pèsols amb una rosta de

cansalada.

Trumfos Existeixen diverses receptes tradicionals per als trumfos negres. Les més populars a la vall són

les patates emmascarades així com els trumfos amb pela.

Patates emmascarades: es feien en ocasions especials, sobretot en la matança del porc, es

feien trumfos eixuts (fets bullir) i després, s’acompanyaven d’una rosta de cansalada.

Actualment es fan amb botifarra negre fregida i prèviament desfeta, i també es solen

acompanyar d’una rosta de cansalada i fredolics.

Trumfos amb pela: els trumfos més petits es feien així, es posen a coure en una olla amb aigua,

un cop cuites es pelen, es tallen a trossets i es fregeixen en una paella i s’hi barrejava suc de

cansalada o “sagí”.

All i oli de trumfo Tradicionalment a la Vall de Gósol l’all i oli s’elabora amb uns caps d’all, un trumfo i una mica

de sal. Llavors es tritura amb un morter a mesura que s’hi va afegint l’oli de mica en mica fins

que la pasta queda d’una textura consistent. És especialment recomanable per a acompanyar

carns o menjar en torrades.

Curiositats Dispersió d’empelts Els pomers que trobem a la Vall de Gósol tenen diferents orígens, mentre les varietats de Sang

de llebre, Del Ciri, Pasquí i Cloterons es perden en els segles, d’altres varietats sabem ben bé

com van arribar a la nostre Vall. Per exemple, la varietat de Ca la Joana rep el nom d’aquesta

casa gosolana ja que va ser un home d’aquesta casa qui portà un empelt d’aquesta mena des

de Castellar del Vallès. O les pomes de Noves provenen d’un empelt amb origen del poble de

Noves (Alt Urgell). Així l’etimologia dels noms donats a aquestes varietats ens indiquen quina

es la seva procedència. Alhora en el cas de les varietats de Sang de llebre i Del Ciri el seu nom

aporta informació sobre el seu aspecte exterior i coloració mentre que en el cas de les pomes

dels Cloterons, el nom ens indica la zona de la vall on es troben.

Solidaritat Antigament existia una costum entre els pagesos de la Vall. Quan una família arribava a la Vall i

s’instal·lava a una casa nova, habitualment com a masover, les cases veïnes solien donar pèsols

negres als nouvinguts perquè els poguessin plantar i tinguessin una bona collita per poder

subsistir aquell any. També es feia amb els trumfos de llavor que l’any següent un cop s’havia

fet la collita eren tornats en quantitats iguals. Així, podem afirmar que aquestes varietats que

formaven part de la base alimentària de subsistència local en el passat alhora actuaven com a

un nexe solidari entre els pagesos de la Vall.

Coneixements i creences Des de segles enrere els agricultors de la Vall s’han fixat en el cicle lunar per tal d’establir la

temporalitat dels cultius i saber quan calia sembrar, recollir o gestionar els seus productes. La

majoria dels cultius es solen plantar en lluna vella per tal de reforçar el seu creixement, però

existeixen algunes excepcions com són els llegums, els quals si es planten en lluna nova són

més fàcils de coure. D’altra banda les patates que eren guardades en forats al camp, durant la

lluna vella de març eren tretes del forat i eren esteses en un lloc fresc i fosc, posteriorment

cada lluna vella es giraven perquè així tardaven més en grillar. En canvi si es remenaven en

lluna nova es tornaven negres per dins.

Refranys populars “Fesol sense aspre, no s’enfila”

“La flor ben esclatada es mig granada (pèsols negres)”

“Pedregada de lluna tendra torna a brotar, de lluna vella la collita enlaire (pèsols negres)”

“Per Sant lluc, els trumfos a aixopluc”

“Si vols trumfos al sac, cava’ls només treguin el cap “

“Si vols un bon aller planta’l en lluna vella de gener, si el vols bo i fí, per Sant Martí i si el vols ben coent, fes-lo pel temps de l’advent “

“Al abril planta-la com un fil, al maig planta-la com un faig (ceba llarga)”

“Amb bledes van amamantar el dimoni “

Si estàs interessat/da en col·laborar en el nostre projecte adquirint algun dels nostres

productes només cal que et posis en contacte amb nosaltres a través del nostre correu

electrònic hortdelmet@gmail.com.