Castelló, Rafael. Sobre nacions i nacionalismes al PV. La Nucia

8/7/2019 Castell, Rafael. Sobre nacions i nacionalismes al PV. La Nucia

1/12

Sobre nacions i nacionalismes al Pas Valenci

Rafael Castell CogollosUniversitat de Valncia Estudi General

([email protected])

Si el poble s indigne del partit,el partit ha de canviar de poble.

B. Brecht

Voluntad de verdad llamis vosotros, sapientsimos, alo que os impulsa y os pone ardorosos?Voluntad de volver pensable todo lo que existe: as llamoyo a vuestra voluntad!Ante todo queris hacerpensable todo lo que existe: puesdudis, con justificada desconfianza, de que sea pensable.Pero debe amoldarse y plegarse a vosotros! As lo quierevuestra voluntad. Debe volverse liso y someterse al espritu,como su espejo y su imagen reflejada.

sa es toda vuestra voluntad, sapientsimos, una voluntadde poder, y ello aunque hablis del bien y del mal y de lasvaloraciones.Queris crear el mundo ante el que podis arrodillaros: esesa vuestra ltima esperanza y vuestra ltima ebriedad.

F. Nietzsche

Indiferents o mistificats, els valencians (els valencians enbloc) vivim presos en una espcie de passivitat confusa, queno encertem a superar: passivitat concertada sobre la nostracondici de valencians, ms que res.

J. Fuster

- 1 -
mailto:[email protected]:[email protected]


2/12

1. Les identitats collectives sn categories prctiques, no categories teriques.

La identitat s el procs pel qual es construix un sentit, un objectiu per a l'acci, atenent

a un o a diversos atributs als quals es dna prioritat sobre la resta de les fonts possibles

de sentit (Castells, 1997; Melucci, 1996). Com assenyala Jorge Larrain (1994), una

identitat s all que es vol ser. Com que els individus sn un conjunt molt complex

d'atributs, en ressaltar-ne un o un conjunt, manifesten la seua valoraci i inters per la

seua supervivncia i la voluntat de ser identificats per eixos atributs. La identitat, doncs,

sempre residix a la conscincia dels individus, tamb la collectiva.

Quan els agents socials definixen un problema social en termes d'identitat estem davant

un problema de definici social de la realitat, d'establiment o eliminaci de lmits

socials, de competncia i lluita per la dominaci social i el seu establiment com aevidncia social. Com deien Berger i Luckmann, el poder de la societat inclou el poder

de determinar processos decisius de socialitzaci i, per tant, el poder de produir la

realitat (1966:152). En definitiva, estem davant d'un problema poltic, de poder. Aix,

els esquemes de classificaci constituixen el nucli de les lluites socials que oposen els

individus i els grups, que sempre estan atrapats en una lluita per imposar una definici

del mn que siga ms coherent amb els propis interessos i valors.

Tota objectivaci d'una definici collectiva de la realitat t diferents nivells en funcide la seua independncia de la voluntat individual. L'objectivaci d'una identitat

collectiva es forma, en primer lloc, pel reconeixement mutu dels individus, pel fet de

referir-se de forma recproca a un 'nosaltres', tot provocant alhora l'aparici d'un altres.

En segon lloc, s'objectiva pel reconeixement dels 'altres', quan els altres tamb es

referixen a ells de forma collectiva. I, finalment, hi ha l'objectivaci poltica o

institucional, amb la dotaci d'unes estructures de reconeixement de la definici, del seu

funcionament i d'esquemes de relaci d'esta definici amb d'altres. El grau de

coincidncia entre els diferents tipus dobjectivitat dna peu a un quadre de possibles

conflictes identitaris que van des dels conflictes entre identitats fins els conflictes sobre

identitats (Prez Agote, 1984:33 i ss.). Siga com siga, en versar sobre lobjectivaci sn

sempre conflictes poltics.

Els conflictes relacionats amb les identitats collectives sn lluites respecte alpoder de fer veure i de fer creure, fer conixer i fer reconixer, d'imposar la

- 2 -


3/12

definici legtima de les divisions socials del mn, i mitjanant a fer i desferels grups: es tracta, de fet, del poder d'imposar al conjunt d'un grup una visisocial a travs dels principis de di-visi que, com s'imposen a tot el grup,donen sentit, i el consens sobre el sentit, i en particular sobre la identitat i launitat del grup, que fan la realitat de la unitat i la identitat del grup(Bourdieu, 1980:66; cursiva nostra).

Observaci 1: La identitat collectiva dels valencians i valencianes no s la que

nosaltres, terics, digam que s, sin la que els propis valencians i valencianes

manifesten. En estos moments, podem mantenir que la poblaci valenciana

sidentifica molt majoritriament com a espanyola, per que, molt

majoritriament sidentifica tamb com a valenciana. s a dir, compatibilitza

polticament ambdues identitats.

2. Les identitats collectives sn categories en construcci permanent

Les identitats collectives, per tant, sn realitats socialment produdes i socialment

objectivades que, mitjanant els processos de socialitzaci, es convertixen en elements

de la identitat personal. Quan els individus sn socialitzats, aprenen com funciona el

mn i la societat on han de viure. Amb eixe procs internalitzen una visi de la realitat

que existix objectivament (realitat externa amb la qual es relaciona lindividu). Per

esta internalitzaci no s viscuda pels individus com l'aprenentatge d'una de les imatges

possibles de la realitat, sin com l'aprenentatge de la realitat (les coses sn com sn).Per a ells s la realitat. Quan molts individus internalitzen una mateixa imatge de la

realitat, per a ells eixa realitat s una evidncia social, s la veritat.

Dintre de les societats existixen grups (famlia, amics, treball), estructures (sistema

educatiu, sistema comunicatiu, sistema poltic...) i organitzacions (sindicats, partits

poltics, associacions, estat...) que tenen una especial rellevncia i es constituixen en

estructures de plausibilitat en els processos de producci de sentit, i de manteniment i

transformaci de la realitat social objectivada. Quan un individu es socialitzat en unes

estructures (famlia, escola, amics, treball...) en qu la definici nacional de la realitat s

espanyola, lindividu experimenta i interioritza esta definici de la realitat com la

realitat. I ho far sense cap dubte fins que entre en contacte i experimente amb

estructures socials que mantinguen una definici nacional diferent sobre la mateixa

- 3 -


4/12

realitat. Noms aleshores pot adonar-sen que eixa realitat pot ser diferent: que les coses

sn com sn, per poden ser daltra manera.

Desta manera, la correspondncia entre els esquemes mentals (subjectivitat) i

l'estructura social (objectivitat), aconseguida pels processos de socialitzaci1, acomplix

funcions eminentment poltiques, i els sistemes simblics no sn noms instruments de

coneixement, sin que tamb sn instruments de legitimaci i de domini. Les relacions

de fora ms potents sn les relacions simbliques2, i els actes de submissi o

d'obedincia sn actes cognitius.

Observaci 2: Si els valencians i les valencianes tenen una determinada forma

didentitat collectiva nacional, esta s deguda als processos de socialitzaci

experimentats a la nostra estructura social. No sn el producte de cap anomaliacongnita, ni el resultat de cap incapacitat intellectual. Per tant, si la identificaci

dels valencians i valencianes ha de canviar, ho ha de fer en funci de canvis en la

nostra estructura social que introduisquen dubtes sobre la definici espanyola en

lactual estructura cognitiva dels valencians.

3. Les identitats nacionals sn categories dautodeterminaci collectiva.

Els processos de constituci d'una identitat nacional sempre han estat lligats alsprocessos de construcci i legitimaci dels estats moderns generats des de l'Edat

Mitjana (Anderson, 1979), per sobretot a partir de les revolucions del XVIII i el XIX. En

analitzar l'evoluci de l'estructura poltica occidental moderna, trobem dos elements que

canvien i sn claus per entendre l'aparici del fenomen nacional: lorganitzaci

territorial del poder, amb la centralitzaci, i la legitimitat del poder, amb la democrcia.

Com assenyala Gellner (1997), els elements que intervenen sn universals i

perennes a les societats humanes: l'organitzaci i la cultura (territori i comunitat). Les

identitats nacionals es construixen sobre un substrat prexistent (Smith, 1986): la

comunitat ha estat un referent collectiu continu per a la humanitat, all realment nou s

com s'interrelacionen la comunitat i el poder sobre el territori. Amb les revolucions

1 Per 'socialitzaci exitosa' entenem l'establiment d'un alt grau de simetria entre la realitat objectiva i lasubjectiva (Berger i Luckmann, 1966: 205).2 La violncia fsica tamb s violncia simblica, per la violncia simblica no sempre s violncia fsica.

- 4 -


5/12

poltiques burgeses, apareix una nova funci social de les collectivitats de pertinena

que consistix a legitimar un poder poltic centralitzat. Aix, el poder poltic, en la

societat occidental moderna, emana de la comunitat que anomenem nacional, i es

concentra en un centre que domina sobre un territori, que anomenem estat. Apareix

l'estat-naci com a forma d'organitzaci poltica, de manera tal que ha d'haver una

correspondncia entre la realitat definida pel territori dominat (estat) i la comunitat de

persones que hi viu (naci). I si no la hi ha, es genera (Gellner, 1983).

Davant estos processos de construcci nacional des dels estats, poden aparixer

determinats collectius, territorialment concentrats, que no assumixen la definici

nacional hegemnica i plantegen una proposta alternativa (hertica) de definici

nacional de la realitat. Aix ens trobem amb qu les identitats nacionals lluiten pel

reconeixement dun poder poltic territorial sobir existent o projectat; s a dir, enstrobem amb nacions destat (que no estat de la naci, permeteu-me la broma) i

nacions sense estat.

Per tant una naci s una comunitat imaginada (Anderson, 1983) definida

territorialment, integrada per un collectiu d'individus que s'identifiquen entre si en

funci datributs molt diversos (territorialitat, voluntat, histria, etnicitat), segons la

conjuntura concreta, i que consideren que s este collectiu o comunitat el subjecte

legitimador del poder poltic sobre un territori, sobre el que recau la sobirania (Prez-

Agote, 1984). I com diu Balibar (1991), sota certes caracterstiques, noms les

comunitats imaginades sn reals.

Observaci 3: La identitat nacional de la poblaci valenciana s lespanyola. I s

desta comunitat espanyola de la que les valencianes i valencians prediquen la

capacitat de legitimaci del poder poltic territorial. Ara com ara, no hi ha una

identitat nacional alternativa a lespanyola en el Pas Valenci.

4. Els estats moderns sn el agents socials amb major poder de categoritzaci.

A les societats modernes, l'estat contribuix de manera molt influent a la producci i

reproducci dels instruments de construcci de la realitat social. L'estat disposa de

condicions per imposar i per inculcar de forma universal, a l'escala territorial concreta,

- 5 -


6/12

unes estructures cognitives i avaluatives idntiques, o similars, que constituixen el

fonament d'un conformisme cognitiu (Bourdieu, 1994). Lestat categoritza la realitat

mitjanant les seues prpies estadstiques, o mitjanant el control dels mitjans de

comunicaci, o del sistema escolar,... I de tot al mateix temps. Si l'estat est en

condicions d'exercir este poder simblic, s perqu s'objectiva tant a les estructures

socials com a les estructures mentals, tot fent oblidar als agents socials que es tracta

d'una forma histrica, i presentant-se davant d'ells com a forma natural, legtima.

Lestat objectiva la seua realitat com si fos lnica realitat: la seua visi dall real o

irreal sintenta imposar com a evidncia social.

L'acci de l'estat s sempre una acci territorial. Una acci limitada per les fronteres,

que obliga tothom que residix al territori governat per l'estat. En els processos

dexperincia de la realitat social (de la seua estructura), la territorialitat juga un papercentral per les prpies caracterstiques de les relacions entre lespai i lsser hum. El

territori s un element clau de l'acci social (Weber, 1922), i molt especialment de

l'acci poltica. La ra es fonamenta en l'alt nivell d'eficcia que garantix l'acci

territorialitzada per la seua capacitat per classificar, comunicar i controlar (Sack, 1986).

Estos avantatges expliquen com i per qu s'utilitza la territorialitat. Ens ajuden a

entendre per qu, en la modernitat, la delimitaci objectiva del vincle poltic s'ha

convertit en fonamentalment territorial (Prez-Agote, 1995)3.

La lgica de l'acci territorial s incorporada a les relacions socials. La territorialitat s

socialment construda, s resultat de la voluntat humana i assenyala el fet que les

relacions espacials no sn neutrals. L'acci territorial, com tota acci social, s sempre

destinada a afectar, influir o controlar les idees i les accions dels altres i, per tant, tamb

el seu accs als recursos, el que significa que les relacions territorials sn el resultat del

poder i la influncia.

L'espai prpiament poltic de les relacions de dominaci es definix per larelaci que s'establix entre la distribuci dels poders i dels bns dins l'espaigeogrfic, i la distribuci dels agents dins este espai, la distncia geogrfica aestos bns i als poders s un bon ndex del poder (Bourdieu, 1980: 70).

El comportament territorial, com a component de poder, no s noms un mitj per crear

i mantenir un ordre, sin un recurs per crear i mantenir un context mitjanant el qual

3 Els processos de globalitzaci poden fer-nos revissar les caracterstiques desta territorialitat, per el poderpoltic continua sent territorialitzat, la seua legitimaci ciutadana continua sent territorialment definida.

- 6 -


7/12

experimentar el mn i donar-li significat, un recurs per construir o destruir identitats

collectives.

Observaci 4: Ha sigut lEstat Espanyol el que ha generat la identificaci dels

valencians com a espanyols, i les possibles identitats nacionals dels valencians

alternatives a lespanyola ho han de ser en referncia a lespanyola. No podem

actuar, per tant, com si Espanya no existira, sin que hem de reconixer la seua

capacitat de generaci didentificaci i construir una alternativa a partir dall

que nhi ha, que s el material de qu dispossem. Aix, el principal instrument s la

introducci de modificacions en lestructura de lEstat Espanyol: com ara, la

Comunitat Autnoma, la integraci en Europa... El principal recurs amb qu

comptem s el territori, ents de forma ampla com el conjunt global de recursosfixats a lespai (Boira, 2002).

5. Autoadscripci versus heteroadscripci

Didentitats nhi ha de collectives i d'individuals, de comunitats nhi ha de poltiques i

de no poltiques, per les nacions sempre tenen una dimensi poltica de legitimaci.

En este sentit, s important no confondre el grup cultural (tnic) amb la naci. Segons la

interpretaci de Connor (1994: 103), els grups culturals (tnics) estan en una faseprepoltica de la identitat. Ell, com Geertz (1973), argumenta que un poble ha de saber

el que no s abans de saber el que s. De manera que els membres d'un grup cultural

(tnic) no necessiten ser conscients de qu hi pertanyen, no tenen per qu saber de la

unicitat del grup, El que vol dir que els grups culturals (tnics) poden ser definits des de

fora (heteroadscripcions) per observadors externs (cientfics?), mentre que les nacions

es definixen necessriament des de dins, sn autodefinicions, autoidentificacions,

autoadscripcions. No es pot defensar, per tant, la ja clssica distinci feta per Meinecke

(1936) entre naci cultural i naci poltica, per distingir el model alemany (romntic,

basat en la llengua i la cultura) del francs (illustrat, basat en els drets de ciutadania). I

no es pot mantenir perqu l'especificitat conceptual de la naci, com a identitat

collectiva, s precisament el seu caire poltic-territorial. En la formulaci presentada

per Moreno (1997: 97), la naci poltica s la de l'estat i la naci cultural s la de les

- 7 -


8/12

unitats territorials subestatals, per a la qual cosa s ms aclarida la distinci entre

nacions amb estat i nacions sense estat, com per exemple fa M. Guibernau (1997), o

lassumpci dels dos supsits daparici del nacionalisme proposats per Prez-Agote

(1984): la naci com a comunitat promoguda per lestat per produir una societat a la

seua mesura territorial i la naci com a comunitat promoguda des de la societat en

defensa del propi territori. En la formulaci de J. F. Mira, la naci cultural existix, en

funci d'una srie de trets objectius, amb independncia de la conscincia dels individus

que la composen (en un intent de superar el concepte de grup tnic en una societat

desenvolupada), i la naci poltica s un fet de conscincia induda, i un fet de lleialtat

ms o menys voluntriament assumida (1984: 110). Tanmateix, esta distinci sembla

suggerir un impossible: que pot haver-hi nacions noms amb una dimensi cultural.

Observaci 5: Els atributs rellevants des del punt de mira de la construcci

nacional sn els de lautoadscripci, s a dir, la voluntat de ser valenci; i no els

atributs dheteroadscripci (llengua, ascendncia i residncia), ms propis de

ladscripci cultural o tnica (prepoltica) que no de la nacional (poltica). Aix, la

construcci de la identitat valenciana a partir exclusivament de la llengua, ens

porta no a la construcci nacional (autoadscrita), sin a la construcci tnica

(heteroadscrita). En eixe sentit, en el cas valenci, latribut lingstic de la poblaci

no introduix diferncies dadscripci nacional: tan espanyol sidentifica un

valenci que usa el valenci com un que usa el castell.

6. Nacionalisme poltic versus nacionalisme cultural.

La distinci entre nacionalisme cultural i nacionalisme poltic, per tant, confon ms que

no aclarix. De fet, el que hi ha al darrere s una distinci entre dos possibles discursos

legitimadors del centre del poder poltic territorial, per el nacionalisme o s poltic o

no s nacionalisme. Podem trobar nacionalistes que fonamenten les seues posicions en

arguments tnics, orgnics, culturals... i nacionalistes que argumenten les seues

posicions en fonaments cvics, voluntaristes, poltics... i nacionalistes que combinen les

dues. Per el resultat sempre s una identitat collectiva polticterritorial, la voluntat de

legitimar un centre territorial de poder poltic existent o projectat. Potser la confusi

- 8 -


9/12

vinga del fet que la naci s una construcci dels nacionalistes, i es confon la

construcci amb els constructors. Per tant, el nacionalisme cultural s una contradicci

en els termes: o es reivindica determinat nivell de poder poltic autodeterminat, o no s

nacionalisme. Ser una altra cosa.

s precisament este carcter de legitimitat excloent el que diferencia una identitat

nacional d'una identitat regional (Connor, 1994). Ambdues, la nacional i la regional, es

reconeixen en tant que identitat collectives, per qu els seus membre creuen compartir

algun o alguns atributs. Tanmateix, una comunitat regional s una identitat collectiva

que reconeix la capacitat de legitimar el poder poltic a una identitat collectiva ms

ampla, diferent, que assumix el carcter de nacional. Com assenyala Prez-Agote

(1995), el regionalisme no exigix la constituci d'un centre exclusiu de poder territorial,

sin la delegaci del poder central en un territori regional, per tal que el poder centralpuga ser considerat legtim. Amb la qual cosa, si lestat descentralitza el seu poder, el

discurs regionalista es dna per satisfet. El discurs nacionalista demana la transferncia

de poders, no la delegaci. Per tant, si el nacionalisme cultural, noms reclama el

reconeixement de lespecificitat cultural, i no la definici dun territori autnom, ens

trobem davant una proposta regionalista. Amb tot, les identitats regionals i els

regionalismes, i les institucions regionals, poden actuar de constructors actius d'una

identitat nacional i crear unes condicions favorables per a l'aparici d'un moviment

nacionalista (Nez, 1998).

Observaci 6: Fins el moment, al Pas Valenci, les niques propostes identitries

valencianes han estat propostes regionalistes, ja que mantenir que el Pas Valenci

forma part de la naci catalana, es considerar el Pas Valenci com una regi

catalana, de la mateixa manera que considerar-lo com una part de la naci

espanyola significa que el Pas Valenci s una regi espanyola. I estes sn les dos

propostes que han protagonitzat el conflicte identitari al Pas Valenci.

7. El territori primer, desprs la llengua.

Si ens centrem en una acci de definici nacional, exclusivament tnica, cultural,

caiguem en mans de lestratgia de construcci de la naci que es desenvolupa des

- 9 -


10/12

lestat. Lestat, definit per les seues fronteres territorials i laparell de poder que

governa el territori, genera una comunitat que sadeqe a les seue fronteres i ho fa

mitjanant el que Grillo (1980) anomena etnicitzaci de la poltica. Es tracta de la

construcci de la naci des de lestat, en termes de Prez-Agote: ja tenim el territori

(dimensi prctica), dotem-nos de legitimitat cultural (dimensi terica). Ara b, una

identitat collectiva sense estat, que vulga ser responsable del seu propi dest,

interdependent (no-dependent), que vulga ser naci, necessita el poder sobre un territori

que ha de definir, ho ha de fer mitjanant el que Grillo anomena polititzaci de

letnicitat. Es tracta de la construcci de la naci des de la societat, en termes de Prez-

Agote. s a dir, el que assenyala Geertz (1973) com a primer moment dels moviments

nacionalistes: el definir qui no som, mitjanant el traat duna divisria poltica,

territorial. Noms, en un segn moment, apareix la definici del carcter social icultural intern: si som bilinges o no, quines sn les nostres llenges... En definitiva, la

primera tasca consistix a construir un territori propi, perqu el que hi ha s construt des

de lestat.

Observaci 7: La principal diferncia observada entre els valencians i els catalans

s que mentre estos dispossen duna alternativa territorial a la de lestat, definida

a partir del territori de la prpia Comunitat Autnoma catalana (per la poltica),

els valencians no; de manera que, associada a sta, tenim que mentre a Catalunya

la llengua s una marcador efectiu de la identitat nacional dels catalans i catalanes,

al Pas Valenci la llengua s un marcador latent, no efectiu, precisament per

labsncia dun referent territorial: que s la dimensi prctica de la definici

nacional de la realitat.

Referncies bibliogrfiques

Anderson, B. (1983): Imagined Communities. Reflections on the origins and spread of nationalism. London: Verso. Anderson, P.(1979): El Estado Absolutista. Madrid: Siglo XXI. Ario, A. (1992): La ciutat ritual. La fiesta de las Fallas. Barcelona Anthropos. Ario, A. (1997): Sociologa de la Cultura. Barcelona:Ariel. Balibar, E.(1991): The Nation Form: History and Ideology, en E. Balibar i I. Wallerstein, Race, Nation, Class:

Ambiguous Identities. Londres: Verso, 86-106. Berger, P. i Luckmann, T.(1994 [1966]): La construcci social de la realitat. Barcelona: Herder. Billig, M.(1995): Banal Nationalism. London: Sage Publications. Boira, J.V. (2002): Euram 2010. La via europea. Valncia: Tres i Quatre.

- 10 -


11/12

Bourdieu, P. (1980): L'identit et le representation: lments pour une rflexion critique sur l'ide de rgion,Actes de la recherche en sciences socials (35), 63-72.

Bourdieu, P. (1994): Razones Prcticas. Barcelona:Anagrama. Bourdieu, P. i al.(1973): El oficio del socilogo. Madrid: Siglo XXI. Bourdieu, P. i Wacquant, L.J.D.(1992): Per una sociologia reflexiva. Barcelona: Herder. Breuilly, J.(1985): Nacionalismo y Estado. Barcelona:Pomares-Corredor. Brubaker, R. (1996): Nationalism Reframed. Nationhood and the national question in the New Europe. Cambridge:

Cambridge Univ. Press. Cabrera, J. (1991): La reproduccin del sistema ideolgico nacionalista, Revista Espaola de InvestigacionesSociolgicas, 54. Madrid: CIS, 113-35.

Castell, R. (2000): Algunes hiptesis sobre els nacionalismes dels valencians, Dilegs. Revista dEstudisPoltics i Socials, 8. Barcelona: INEHCA, 57-90.

Castell, R. (2001): Nacionalismes i actituds lingstiques al Pas Valenci: una aproximaci, en DDAA,Ideologia i conflicte lingstic. Alzira: Edicions Bromera.

Castells, M.(1997): La era de la informacin. El poder de la identidad. Madrid:Alianza. Connor, W.(1994): Ethnonationalism. The Quest for Understanding. Princenton:Princenton Univ. Press. Cuc, A. (1971): El valencianisme politic. Valncia:Lavinia. Emerson, R. (1960): From Empires to Nations: The Rise of Self Assertion and African Peoples. Cambridge:

Harvard Univ. Press. Franch, V. i al.(1988): Document '88. Valncia:Tres i Quatre. Fuster, J. (1962): Nosaltres els valencians. Barcelona: Edicions 62. Garca Ferrando, M., Lpez-Araguren, E. i Beltrn,(1994): La conciencia nacional y regional en la Espaa de las

autonomias. Madrid:CIS. Geertz, C.(1973): Interpretacin de la culturas. Barcelona:Herder. Gellner, E. (1983): Naciones y nacionalismo. Madrid:Alianza. Gellner, E. (1997): Nacionalisme. Valncia:Afers. Greenfeld, L. (1997): Metodologies en lestudi del nacionalisme, en DDAA, Nacionalismes i cincies socials.

Barcelona: Fundaci Jaume Bofill. Guibernau, M. (1997): Nacionalismes. LEstat-naci i el nacionalisme al segle xx. Barcelona: Proa. Gurrutxaga, A. (1988): Produccin de la comunidad y realidad nacional, Revista Internacional de Sociologa, 46

(2). 263-87. Gurrutxaga, A. (1993): El sentido moderno de la comunidad, Revista Espaola de Investigaciones Sociolgicas,

64. 201-19. Hechter, M.(1989): El nacionalismo como solidaridad de grupo, en A. Prez-Agote (ed), Sociologa del

nacionalismo. Bilbao:Univ. del Pas Basco. Hobsbawm, E. (1990): Naciones y nacionalismo desde 1780. Madrid: Alianza. Jimnez Blanco, J. i alt. (1977): La conciencia regional en Espaa. Madrid: CIS.

Kant, I. (2002 [1781]: Crtica de la razn pura. Madrid: Alfaguara. Kant, I. (1994 [1788]: Crtica de la razn prctica. Madrid: Sgueme. Keating, M. (1988): State and Regional Nationalism. Hemel Hempstead: Harvester. Larrain, J.(1994): Ideology and Cultural Identity. Cambridge:Polity Press. Linz, J.J. (1973): Early State Building and Late Peripheral Nationalisms Against the State: the Case of Spain, en

S.N. Eisenstadt i S. Rokkan (eds), Building States and Nations. Beverly Hills: Sage, 32-116. Lpez-Aranguren, E. (1981): Regionalismo e integracin nacional: una aproximacin terica, Revista Espaola

de Investigaciones Sociolgicas, 15. 59-76. Lpez-Aranguren, E.(1995): Las dimensiones de la conciencia nacional y regional, Revista Espaola de

Investigaciones Sociolgicas, 71-2. 41-77. Miz, R.(1997): Nacionalismo y movilizacin poltica: un anlisis pluridimensional de la construccin de las

naciones, Zona Abierta, 79. 167-216. Marqus, J.V.(1974): Pas Perplex. Valncia:Tres i Quatre. Meinecke, F.(1936): El historicismo y su gnesis. Mxic:FCE. Melucci, A. (1996): Challenging codes. Collective action in the information age . Cambridge: Cambridge Univ.

Press. Mira, J.F. (1984): Crtica de la naci pura. Valncia:Tres i quatre. Miranda, B.(1989): Identitad colectiva y reproduccin simblica, en A. Prez-Agote (ed), Sociologa del

Nacionalismo. Bilbao:Univ. del Pas Vasco. Moll, J.D. i Mira, E.(1986): De Impura Natione. Valncia:Tres i Quatre. Moral, F. (1998): Identidad regional y nacionalismo en el Estado de las Autonomas. Opiniones y Actitudes, 18.

Madrid: CIS. Moreno, L. (1997): La federalizacin de Espaa. Poder poltico y territorio. Madrid: Siglo XXI. Ninyoles, R. L. (1971): Idioma i prejudici. Valncia:Tres i Quatre. Ninyoles, R. L. (1979): Mare Espanya. Valncia:Tndem.

- 11 -


12/12

Nez, X.M. (1998): Movimientos nacionalistas en Europa. Siglo XX. Madrid:Sntesis. Prez-Agote, A. (1984): La reproduccin del nacionalismo. El caso vasco. Madrid:CIS. Prez-Agote, A. (1989): La sociedad y lo social. Ensayos de sociologa. Bilbao:Univ. del Pas Vasco. Prez-Agote, A. (1993): Las paradojas de la nacin, Revista Espaola de Investigaciones Sociolgicas, 61. Prez-Agote, A. (1995): Nacin y nacionalismo, en J. Benedicto i M.L. Morn (eds.), Sociedad y Poltica. Temas

de sociologa poltica. Madrid:Alianza, 109-38. Piqueras, A. (1996): La identidad valenciana. Madrid: Escuela Libre Editorial.

Poggi, G.(1990): The State: Its Nature, Development and Prospects. Stanford:Stanford Univ. Press. Puhle, H-J.(1994): Nations States, Nations, and Nationalisms in Western and Southern Europe, en J. Beramendi,R. Miz i X.M. Nez, Nationalism in Europe: Past and Present. Vol II. Santiago de Compostela:Univ. deSantiago de Comp, 13-38.

Rogowski, R.(1985): Causes and Varieties of Nationalism: a Rationalist Account, en E.A. Tiryakian i R.Rogowski (eds.), New Nationalisms of Developed West. London:Allen & Unwin.

Sack, R.D.(1986): Human Territoriality: Its Theory and History. Cambridge:Cambridge Univ. Press. Schutz, A.(1962): El problema de la realidad social. Buenos Aires:Amorrortu. Shils, E.(1957): Primordial, personal, sacred and civil ties, Bristish Journal of Sociology, 7:113-145. Shils, E. (1975): Centre and Periphery. Essays on Macrosociology. Chicago: University of Chicago Press. Smith, A.D. (1986): The Ethnic Origins of Nations. Oxford: Basil Blackwell. Smith, A.D. (1989): The Origins of Nations, Ethnic and Racial Studies, 12(3), 340-67. Smith, A.D. (1995): Gastronoma o geologa? El papel del nacionalismo en la reconstruccin de las naciones,

Zona Abierta, 79 (1997). 39-68. Tajfel, H.(1984): Grupos humanos y categoras sociales. Barcelona:Herder.

Tarrow, S. (1994): El poder en movimiento. Los movimientos sociales, la accin colectiva y la poltica. Madrid:Alianza. Tilly, Ch. (ed.)(1975): The Formation of National States in Western Europe. Princenton:Princenton Univ. Press. Tilly, Ch. (1984): Grandes estructuras, procesos amplios, comparaciones enormes. Madrid: Alianza. Tiryakian, E.A.(1989): Nacionalismo, modernidad y sociologa, en A. Prez-Agote (ed.), Sociologa del

nacionalismo. Bilbao:Univ. del Pas Basc. Tiryakian, E.A.(1994): Nationalism Movements in Advanced Societies: Some Methodological Reflections, en A.

Beramendi i al. Nationalism in Europe. Past and Present. Santiago de Compostela: Universidad de Santiago deCompostela, 346-62.

Tiryakian, E.A. i Nevitte, N.(1985): Nationalism and Modernity, en Tiryakian, E.A. i Rogowski, R., NewNationalisms of the Developed West. London:Allen & Unwin, 57-86.

Tnnies, F.(1887): Comunitat i associaci. Barcelona:Edicions 62. Weber, M.(1921): Economa y sociedad. Mxic:FCE.

- 12 -

Castelló, Rafael. Sobre nacions i nacionalismes al PV. La Nucia

Documents

Transcript of Castelló, Rafael. Sobre nacions i nacionalismes al PV. La Nucia