CARTA A MENECEU

COMENTARI DE TEXT CONJUNT

Filosofia 2on.BAT.A Alex León, Miguel Requejo,Adrià Campo, Javi Palomera.

Comentari de text

Felicitat <---> Filosofia

    Filosofar es una acció que realitzem per arribar a la felicitat; son dos conceptes que van relacionats.

                                            ·quan som petits diem que es massa d’hora.

     Problemes ·quan som grans diem que ha pasat el moment.

DEUS els atribueix bones Inmortals característiques Feliços

Altres persones am els atribueixen desgràciescreençes equívoques catàstrofes I I Idegut a opinions falses ---> Gent que no té coneixement suficient

MORT ---------> no és res per a nosaltres ''Acostuma’t a pensar que la mort no és res per a nosaltres, ja que tot el bé i el mal resideixen en les sensacions, i precisament la mort és la privació de la sensació... mentre som vius, la mort no existeix; i quan la mort és present, nosaltres ja no hisom.''

Per ser feliç no hem de pensar-hi SINO viurem infeliços i amargats (inevitable) viure no es un malSAVIS --> totalment feliços la mort tampoc ho és

Plaer més gran = felicitat major (Teoria dels plaers)

MORT ----> No s'ha de buscar ni exhortar a ningú a que la busqui.

EL NOSTRE DESTÍ NO ESTÀ DEL TOT ESCRIT EL PODEM CANVIAR

DESITJOS ----> naturals (necessaris)---->ajuden a elegir ----> vans

DESITJOS NATURALS I NECESSARIS | | eleccions per mantenir la nostra ànima feliç

PLAERS-->Base de la vida , bé primer i connatural

-No és necessari menjar de luxe per satisfer la necessitat del menjar.

-Menjar de luxe i senzill dona el mateix plaer.

SENY --> És el que ens guía a fer les nostres eleccions.

El seny és el bé més important i necessari.

QUI TÉ BON SENY VIU FELIÇ I AMB PAU D'ÀNIMA

S'encarrega de fer les eleccions que faràn que l'ànima visqui feliça per tant és més important encara que la filosofia.

El savi : - capaç de tindre opinions piadoses cap als déus. - no mostra preocupació davant la mort. - comprén la naturalesa i sap què és el bé segons aquesta.

- té clara consciència del límits del bé i del mal. - És burla del destí tan preciat per altres. | |

Valdría més creure en relats mitològics sobre els deus, aquests almenys ens donen una esperança.

En contraposició del destí, de la fatalitat dels físics.

L'atzar -> no el pren com a divinitat, creu que no distribueix entre els homes el bé i el mal en referència a la vida feliç.

Ja que un déu obra de manera harmoniosa i ordenada.

Aporta els principis dels grans béns i dels grans mals.

- Considera que més val mala sort raonant bé que bona sort raonant malament.

- El millor en les accions es que el bon judici sigui coronat amb la fortuna.

Dia i nit en el teu interior i en companyia d’algú que sigui semblant a tu pensa en totes aquestes coses i de semblants , perquè així la teva ànima no patirà torbació viuràs com un deu però entre els humans. Perquè l’humà que viu entre béns immortals no s’assembla als mortals.

Comparació amb altres autors

Plató Defensa que l'ànima és la part

pura i el cos una pressó.

EpicurLa seva filosofia és

materialista i dóna més importància al cos.

AristòtilPer arribar a la felicitat hem de dur una vida dedicada a la raó

i al saber, una vida contemplativa.

EpicurA la felicitat s'arriba a través dels plaers i de la manca de

dolor.

Els estoicsCreuen que la filosofia és

un camí per arribar ser feliços.

Afirmen que no ens hem de deixar influir per les coses que no són a les

nostres mans

EpicurTambé creu que la

filosofia ha d'ensenyar als homes com arribar a

la felicitat.

Per arribar a la felicitat hem de buscar el plaer.