Capítol 14 - · PDF fileCap 14 protocolo: Maquetación 1 22/6 ... (AGEP)3,...

� � � � �

Gener 2009

“PROTOCOLS DÉSTUDI DÁL.LÈRGIA A FÀRMACS”

Comitè d’Al·lèrgia a FàrmacsSocietat Catalana d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica

Capítol 14

ANTIFUNGICS, ANTIVIRALS, ANTIHELMINTICS I, ANTIPARASITARIS

“PROTOCOLS DÉSTUDI DÁL.LÈRGIA A FÀRMACS”

Comitè d’Al·lèrgia a FàrmacsSocietat Catalana d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica

Capítol 14


Cap 14 protocolo:Maquetación 1 22/6/09 18:21 Página 1

Comitè d’Al·lèrgia a Fàrmacs 2007-2009

Autors

Pilar García-OrtegaHospital Universitari Germans Trias i Pujol. Badalona.

Mercè CorominasHospital Universitari de Bellvitge. L’Hospitalet de Llobregat.

Mª Teresa CerdàHospital Josep Trueta. Girona.

Esther MuñozHospital Municipal de Badalona. Barcelona.

Mª Teresa GinerHospital Sant Joan de Deu. Esplugues de Llobregat.

Remei GuspiHospital Verge de la Cinta. Tortosa.

Pere GaigHospital Universitari Joan XXIII. Tarragona.

Aquesta obra es presenta com un servei a la professió mèdica. El contingut de lamateixa reflexa opinions, criteris, conclusions i/o troballes dels seus autors/es, les

quals no tenen perquè coincidir amb les de GlaxoSmithKline.

Depósito Legal: M-????????????????


Capítol 14 ANTIFUNGICS, ANTIVIRALS, ANTIHELMINTICS I, ANTIPARASITARIS

Pilar García-Ortega, Mercè Corominas, Mª Teresa Cerdà,Esther Muñoz, Mª Teresa Giner, Remei Guspí, Pere Gaig.


3

� � � � �

ANTIFUNGICS En aquest capítol es revisen les reaccions d’hipersensibilitat produïdes per antifúngics administrats pervia sistèmica, tant per al tractament de micosis superficials (griseofulvina, nistatina, terbinafina) comde micosis profundes (amfotericina B, caspofungina, azols). Les reaccions produïdes pels antifúngicsen el seu ús tòpic es revisen al Capítol 7.

Griseofulvina

Es un macròlid no poliènic i s’administra per V.O. En general, els seus efectes adversos són lleus i tran-sitoris i consisteixen en cefalees, disgèusia i trastorns gastrointestinals.

Reaccions d’hipersensibilitat. La més freqüent de totes es la fotosensibilitat (encara que la griseofulvi-na també es fototòxica)1. Pot causar exantema fix medicamentós (EFM)2, pustulosis exantemàticaaguda generalitzada (AGEP)3, malaltia del sèrum4 i eritema multiforme5. S’han descrit al menys trescasos de necrolisis epidèrmica tóxica (NET), un d´ells amb resultat mortal6.

Diagnòstic. La història clínica, la cronopatologia i la histologia de les lesions porten a un diagnòsticde presumpció etiològic a la major part del casos publicats. No hi ha descripcions de proves cutànieso epicutànies. En reaccions lleus o moderades pot efectuar-se una prova d’exposició controlada5.

Nistatina

Antibiòtic poliènic. Els seus efectes secundaris són predominantment gastrointestinals.

Reaccions d’hipersensibilitat. S’han descrit exantemes maculopapulars7, dermatitis de contacte gene-ralitzada8, AGEP9, 10 i al menys un cas de síndrome de Stevens-Johnson11.

Diagnòstic: S’han obtingut proves epicutànies positives a concentracions de 10% pet7,10 i de 30% aq8,així com amb la preparació comercial en suspensió as is8 i amb el comprimit polvoritzat en vaseli-na9,10. En dos estudis es van trobar també proves epicutànies positives a amfotericina B que suggerei-xen una possible reactivitat encreuada entre ambdós fàrmacs7,8.

Terbinafina

Alilamina antimicòtica. Pot produir alteracions gastrointestinals, disgèusia, cefalees i, en ocasions,hepatotoxicitat greu o neutropènia.

Reaccions d’hipersensibilitat. La terbenafina està relacionada amb multitud de reaccions cutàniesgreus, especialment eritema multiforme12, AGEP13, símptomes sistèmics del tipus de la síndrome d’hi-persensibilitat a fàrmacs (DRESS)14 i ocasionalment NET15. També s’ha relacionat amb la aparició dequadres de pseudolupus16.


4

Diagnòstic: Les proves epicutànies efectuades amb preparació en comprimits de terbinafina i ambcrema de terbinafina a l’1% han estat positives en al menys un cas d’AGEP13.

Amfotericina B

El grup de fàrmacs utilitzat pel tractament de les micosis profundes es bastat reduït. El més emprat ésla amfotericina, macròlid poliènic que s’uneix al ergosterol de la membrana cel·lular dels fongs, aug-mentant la seva permeabilitat. L’amfotericina s’utilitza exclusivament per via I.V. o intratecal i pro-dueix malestar, pirèxia, hiper o hipotensió, cefalees, nàusees, arítmies, flebitis locals, otoneurotoxici-tat, anèmia i sobre tot nefrotoxicitat, que es desenvolupa en la pràctica totalitat del pacients17, 18. Perobviar aquest importat efecte secundari s’han dissenyat diverses formulacions lipídiques (complexosamb lípids, emulsions lipídiques i liposomes). Malgrat això, la formulació en liposomes ha estat causade freqüents reaccions d’hipersensibilitat.

Reaccions d’hipersensibilitat

S’han descrit múltiples episodis d’anafilaxia deguts a administració I.V. d’amfotericina, especialmenten la seva preparació liposomal19, 20, 21, 22. Encara que molts tenen la morfologia d’una “reacció d’infu-sió” més o menys greu (calfreds, febre, cefalea, taquicàrdia, hipotensió, dolor toràcic i edema facial) ipoden ocórrer en el primer contacte amb el fàrmac, se n’han descrit casos amb resultat mortal. S’hadescrit també AGEP deguda a amfotericina23. La presència de lípids encapsulats en la preparació lipo-somal, la absència de proves diagnòstiques que estableixin una naturalesa immunològica en aquestesreaccions i el fet de que molts pacients tolerin posteriorment la formulació col·loïdal estàndard d’am-fotericina19,21,22 suggereix que el responsable de la reacció sigui el component lipídic del liposoma. Nohi ha descripcions de proves diagnòstiques amb resultat positiu.

Caspofungina

Lipopèptid que inhibeix la síntesis de glucà necessari per a la integritat de la paret cel·lular. S’utilitzaúnicament per via I.V. Les reaccions adverses més freqüents són nàusees, vòmits, rubor i febre. Pothaver erupcions cutànies, pruïja i edema i se n’ha descrit un cas d’anafilaxia17.

Antifúngics azòlics: fluconazole, ketoconazole, itraconazole, miconazole, posaconazole i voriconazole

Tots els antifúngics azòlics tenen un espectre d’acció similar, tret que només l’itraconazole, el posito-nazole i el voriconale tenen activitat front a Aspergillus18. Per altra banda, les diferències farmacocinè-tiques (hidrosolubilitat de fluconazol i liposolubilitat de la resta) fan que el fluconazol pugui adminis-trar-se tant per V.O. com I.V, mentre que la resta admeten únicament la V.O. o la tòpica.

Fluconazole (triazòlic)

Els efectes adversos són predominantment gastrointestinals, amb moderada toxicitat hepàtica que potser greu en pacients amb hepatopatia prèvia. Pot ser teratogènic.


C a p í t o l 14

5

� � � � �

Reaccions d’hipersensibilitat. El fluconazol ha estat imputat com a causa de reaccions immediates,com anafilaxia24, 25 i, més freqüentment, de reaccions retardades com EFM26, DRESS27, AGEP28 i NETen pacients amb SIDA17, 29.

Diagnòstic i tractament.

En un cas d’anafilaxi es va trobar prick 1:10 positiu24. També ha estat positiva la prova epicutània al10% vas. efectuada sobre la lesió en un cas d’EFM26. A la Taula 1 es reflexa la pauta de desensibilitza-ció proposta per Craig25, que ha estat posteriorment modificada per altres autors per escurçar-ne laduració30.

Itraconazole (triazòlic)

Els efectes indesitjables previsibles de l’itraconazole són sobretot reacciones adverses gastrointestinals,hepatitis tòxica i teratogenicitat.

Reaccions d’hipersensibilitat. Són relativament freqüents amb aquest fàrmac i comprenen reaccionsimmediates com urticària i angioedema31 i també retardades com fotosensibilitat32, malaltia del sèrum33 púrpura34 i AGEP35.

Diagnòstic i tractament. Les proves de prick han estat negatives en tots els casos de reaccions agudes enque s’han practicat31, 36 . Tant en un cas d’AGEP com en un de fotosensibilitat (tots dos amb re-expo-sició positiva) les proves epicutànies (10 mg/mL et.)35 o amb fotopatch (1% et.) van ser negatives32.Hi ha descrita una pauta de dessensibilització ràpida oral a itraconazole36 que altres autors han utilit-zat posteriorment amb petites variacions.

Ketoconazole

El ketoconazole té un perfil baix d’efectes secundaris, si se exceptuen les interaccions medicamento-ses comunes a tots els antifúngics azòlics i que consisteixen en nàusees, vòmits, dolor abdominal i oca-sional augment de les enzimes hepàtiques.

Reaccions d’hipersensibilitat.

Les reaccions d’hipersensibilitat semblen més freqüents en aquest preparat que en altres azols, consis-tint en reaccions immediates, com urticaria-angioedema (amb prick test positiu)37 o xoc anafilàctic38 ien alguna reacció retardada anecdòtica39.

Miconazole

No s’han descrit reaccions d’hipersensibilitat en administració sistèmica.

Posaconazole (triazòlic)

Els efectes adversos més comuns del posaconazole son cefalees, trastorns gastrointestinals i neutropè-nia. No s’han descrit fins a l’actualitat reaccions d’hipersensibilitat a aquest preparat.


6

Voriconazole (triazòlic)

El voriconazole presenta efectes adversos gastrointestinals, però també alteracions visuals i hepatitisgreu que pot ser mortal.

Reaccions d’hipersensibilitat. No han estat descrites reaccions immediates. En canvi semblen relativa-ment freqüents les reaccions per fotosensibilitat40 que en algunes ocasions es manifesten amb butllo-fes (pseudoporfiria)41. També s’han descrit dos casos de NET42.

Taula 1. Desensibilització lenta a fluconazole per via oral25

ANTIVIRALS

En aquest capítol només es contemplen les reaccions que es presenten durant l’ús sistèmic d’aquestsfàrmacs. Les reaccions relacionades amb l’ús tòpic es van revisar al Capítol 7.

Els antivirals es classifiquen en nucleòsids i no nucleòsids. Els primers són anàlegs de bases púriqueso pirimidíniques que interfereixen en el procés de replicació del DNA viral. En general són molt tòxics

Dia

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

Dosis

0,2 mL

0,4 mL

0,8 mL

1,6 mL

3,2 mL

6,4 mL

1 mL

2 mL

4 mL

1 compr.

2 compr.

3 compr.

1 compr.

3 compr.

2 compr.

Concentració

1 mg/mL

10 mg/mL

50 mg

“

“

200 mg

100 mg

200 mg

Dosis (mg)

0,2

0,4

0,8

1,6

3,2

6,4

10

20

40

50

100

150

200

300

400


C a p í t o l 14

7

� � � � �

i s’empren només en formulacions tòpiques, amb la excepció dels que actuen només en cèl·lules infec-tades (ex, l’aciclovir i derivats o la ribavirina)17. Els no-nucleòsids actuen per altres mecanismes i for-men un grup heterogeni; la major part s’empren pel tractament de la SIDA.

1. ANTIVIRALS EMPRATS AL TRACTAMENT D’INFECCIONS VIRALS DIFERENTS DELA SIDA

Excepte el foscarnet pertanyen al grup de nucleòsids. L’aciclovir i similars s’utilitzen al tractamentdels herpesvirus (Herpes simplex 1 i 2, varicela-zòster, virus d’Epstein-Barr i citomegalovirus).Ganciclovir, cidofovir, valganciclovir i foscarnet són actius contra el citomegalovirus. La ribavirinas’empra per casos d’infecció greu per virus sincític respiratori o de virus de la grip i, associada a l’in-terferó, al tractament de l’hepatitis C17.

Aciclovir

Es un fàrmac amb gran potencial nefrotòxic. Es pot utilitzar per V.O (encara que amb escassa absor-ció), per via I.V. (pot produir flebitis) i per via tòpica. Entre les reaccions d’hipersensibilitat, s’hancomunicat urticària retardada43, EFM44 i un peculiar cas de dermatitis-recall45. També ha estat implicaten reaccions anafilàctiques, eritema multiforme, síndrome de Stevens-Johnson i NET18.

En un cas d’urticària retardada les proves epicutànies van ser positives amb crema tòpica as is43 i enun cas d’EFM utilitzant aciclovir 5% vas44. Sembla que hi ha reactivitat encreuada entre aciclovir i elsseus derivats (famciclovir, valaciclovir), tant en prova epicutània com en prova d’exposició43,47.

Està descrita una pauta de desensibilització ràpida que pot ser útil en reaccions immediates46 i unaaltra pauta més lenta (partint de 1/100 de la dosi terapèutica i amb una durada de 5 dies), que s’acon-sella per a les reaccions retardades .

Famciclovir.

Té millor biodisponibilitat que l’aciclovir i s’administra només per V.O. Els seus efectes adversos mésfreqüents són cefalees i nàusees; també és nefrotòxic. S’ha descrit un episodi de vasculitis associat alseu ús18.

Ganciclovir i valganciclovir. El valganciclovir (V.O) és un profàrmac del ganciclovir (que noméss’usa per via I.V.). Ambdós són nefrotòxics i s’associen a neutropènia, trombocitopènia i anèmia i oca-sionalment a eritema amb febre18.

Valaciclovir. Profàrmac de l’aciclovir, s’administra per V.O. Hi ha evidència d’un cas d’anafilaxia ambpèrdua de consciència per ingesta de valaciclovir en el que es van demostrar tant prick test com provad’activació específica de basòfils positives a l’aciclovir i, al menys en dos casos més, es va documentaruna reacció sistèmica immediata amb valaciclovir en pacients que havien patit prèviament dermatitisde contacte amb aciclovir48.

Cidofovir. Es nefrotòxic, carcinogènic i embriotòxic.


8

Ribavirina

Es un fàrmac utilitzat aïlladament −en aerosol− al tractament d’infecció per citomegalovirus i −asso-ciada amb interferó i administrada per V.O.− al tractament de l’hepatitis C. Pot ser teratogènica. Unefecte advers peculiar és la presentació de anèmia hemolítica.

Foscarnet. Fàrmac molt nefrotòxic, només s’utilitza per via I.V. També produeix anèmia, granulopè-nia i hipocalcèmia. Hi ha evidència d’aparició de exantema maculopapul·lar49 i de EFM50 relacionatsamb l’administració d’aquest fàrmac.

2. ANTIVIRALS EMPRATS AL TRACTAMENT DE LA SIDA

El camp de les reaccions adverses del antiretrovirals i més concretament de les reaccions d’hipersensi-bilitat és molt complex i se surt de les guies i estàndards tradicionals per altres fàrmacs. La raó rau notant en les característiques d’aquests fàrmacs com en les peculiaritats fisiopatològiques i immunològi-ques de la infecció crònica per VIH i en la importància del factor hoste.Per una part, la cronicitat de la infecció per VIH implica l’ús de tractaments continuats amb múltiplesantivírics simultanis. A això se sumen les resistències farmacològiques i l’eclosió d’infeccions oportunis-tes que obliguen a afegir nous fàrmacs sobre la marxa, afavorint l’aparició de reaccions adverses.

Per altre part, la infecció per VIH implica una activació anòmala del sistema immune amb destrucciódels limfòcits CD4, activació i esgotament funcional dels CD8, estímul policlonal dels limfòcits Bamb hipergammaglobulinemia i canvis en els perfils de citocines (augment d’interferó gamma, etc.),canvis aquests que ocorren de forma dinàmica i amb intensitat variable al llarg de la malaltia. A ellsse sumen els efectes estimulants sobre el sistema immune de sobreinfeccions que poden actuar com anoves senyals de perill.

Per últim, el factor hoste, amb fenotips que poden afavorir els efectes tòxics de determinats fàrmacs(acetiladors lents o dèficits de síntesi de glutation en el cas de les sulfamides o al·lels d’HLA afavori-dors de determinades reaccions d’hipersensibilitat en el cas de l’abacavir) exerceix una notable influèn-cia individual en l’aparició de reaccions.

La present revisió es refereix únicament a les reaccions d’hipersensibilitat degudes a antivirals empratsal tractament de la SIDA, recomanant altres fonts per un apropament general a les reaccions d’hiper-sensibilitat a altres fàrmacs en pacients amb SIDA51, 52.

La classificació dels antiretrovirals es troba a la Taula 2.

Efectes adversos dels antiretrovirals emprats al tractament de la sida53.

Virtualment tots el antiretrovirals poden produir hepatotoxicitat, de mecanisme i grau variat, encaraque és més freqüent amb antiproteases (principalment ritornavir i tripranavir), nevirapina ó amb inhi-bidors nucleosídics en el contexte de la síndrome de esteatosi-hiperlactidemia. En general, sóncomuns les alteracions gastrointestinals com nàusees, vòmits i −en el cas d’inhibidors de les proteases−la diarrea.


C a p í t o l 14

9

� � � � �

Els inhibidors nucleosídics de la transcriptasa inversa produeixen amb freqüència la síndrome d’hiper-lactidemia-esteatosis, caracteritzada per acidosi láctica, esteatosis hepàtica, pancreatitis, resistència ainsulina i altres alteracions metabòliques greus que obliguen sovint a retirar els fàrmacs i també perredistribució del greix subcutani amb acumulació central i lipoatrofia perifèrica qu es manifesta peralteracions morfològiques molt característiques en cara, extremitats i glutis. Els fàrmacs implicats ambmés freqüencia són la zidovudina i la estavudina. Els inhibidors nucleosídics poden produïr tambéneuropatia perifèrica simètrica. La resistencia a la insulina i diabetes mellitus són freqüents amb elsantinucleòsids i també amb alguns inhibidors de les proteases com indinavir, lopinavir i ritonavir. Esdesenvolupa diabetes mellitus en un 6-10% de malalts tractars amb antiretrovirals.Els pacients tractats amb antiretrovirals, especialmente amb inhibidors de proteases sovint tenenhiperlipidemies i, en els tractats per un llarg perïode de temps, s’ha arribat a calcular un risc relatiuanual d’un 16% de patir infart de miocardi. Aquests darrers fàrmacs es metabolitzen mitjançant elcitocrom P-450 pel que causen nombroses interaccions farmacològiques.

El tenofovir pot produir nefrotoxicitat i osteopènia. La didanosina es relaciona més freqüentment ambpancreatitis, la estavudina amb polineuropatia desmielinitzant greu i la zidovudina amb mielosupres-sió, encara que molts altres retrovirals poden produir aquests efectes adversos. Els pacients tractatsamb l’inhibidor no-nucleosídic efavirenz sovint presenten trastorns neuropsiquiàtrics.

D’un 10 a un 25% dels pacients que inicien tractament amb antiretrovirals desenvolupen la denomi-nada síndrome de reconstitució immune consistent en febre, malatia general i inflamació en llocs d’in-feccions oportunistes prèvies.

Taula 2. Classificació dels antiretrovirals emprats en el tractament de la SIDA

Nom

Abacavir

Didanosina

Emtricitabina

Estavudina

Lamivudina

Via

V.O.

V.O.

V.O.

V.O.

INHIBIDORS NUCLEOSIDICS DE LA TRANSCRIPTASA INVERSA (NRTIs)

Acrònim

ABC

ddI

FTC

d4T

3TC

Presentacions

Compr, sol oralComprCompr

Compr

Càps/sol oralComprCàps/sol oral

Càps, sol oral

Compr, sol oralComprComprCompr

Nom comercial

ZiagenKivexa*Trizivir*

Videx

EmtribaAtripla*Truvada*

Zerit

Epivir / ZeffixCombivir*Kivexa*Trizivir*


Taula 2. Classificació dels antiretrovirals emprats en el tractament de la SIDA (continuació)

10

Nom

Tenofovir

Zalcitabina**

Zidovudina

Delavirdina**

Efavirenz

Nevirapina

Amprenavir

Atazanavir

Darunavir

Fosamprenavir

Indinavir

Lopinavir

Nelfinavir

Ritonavir

Saquinavir

Tipranavir

Enfuvirtida

Via

V.O.

V.O.

V.O, I.V.

V.O.

V.O.

V.O.

V.O.

V.O.

V.O.

V.O.

V.O.

V.O.

V.O.

V.O.

V.O.

V.O.

S.C.

INHIBIDORS NUCLEOSIDICS DE LA TRANSCRIPTASA INVERSA (NRTIs)

INHIBIDORS NO NUCLEOSIDICS DE LA TRANSCRIPTASA INVERSA (NNRTIs)

INHIBIDORS DE LES PROTEASES (Pis)

INHIBIDORS DE LA FUSIÓ

Acrònim

TDF

ddC

AZTZDV

DLV

EFV

NVP

APV

ATV

DRU

fAPV

LPV

NFU

RTV

SQV

TPV

T20

Nom comercial

VireadAtripla*Truvada*

Hivid

EFG/ Retrovir

Combivir*Trizivir*

Rescriptor

Sustiva Atripla*

Viramune

Agenerase

Reyataz

Prezista

Telzir

Crixivan

Kaletra* (+ ritornavir)

Viracept

Norvir

Invirase

Aptivus

Fuzeon

Presentacions

ComprComprCompr

Compr

Compr, càps, sol oral, vialCompr,Compr

Compr

Compr, càps, sol oralCompr

Compr, sol oral

Càps, sol oral

Càps, sol oral

Compr

Compr, sol oral

Càps

Compr, càps, sol oral

Compr, sol oral

Càps, sol oral

Compr, càps

Càps

Vial

**Fàrmacs compostos: Kivexa®: abacavir + lamivudina; Trizivir®: abacavir + lamivudina + zidovudina; Atripla®: emtricitabina + tenofovir + efavirenz;Truvada®: emtricitabina + tenofovir; Combivir®: lamivudina + zidovudina, Kalectra®: lopinavir + ritonavir. **Actualment no existeix a Espanya (retirat).


11

� � � � �

Reaccions d’hipersensibilitatEncara que qualsevol antiretroviral pot produir reaccions d’ hipersensibilitat, aquestes s’han associatfonamentalment a quatre grups de fàrmacs: l’abacavir, el grup d’inhibidors no-nucleosídics de latranscriptasa inversa, el fosamprenovir i l’enfuvirtide.

1. Inhibidors nucleosídics

Abacavir

Encara que les reaccions d’hipersensibilitat més freqüents de l’abacavir són els exantemes cutanis quepoden aparèixer de un 15 a un 66% del pacients54, la més característica és la denominada síndromed’hipersensibilitat amb eosinofília i afectació sistèmica (DRESS) que apareix en un 5% dels pacientstractats52. Aquesta associació es presenta preferentment en pacients amb l’haplotip HLA-B*5701, queha esdevingut un excel·lent marcador de susceptibilitat a aquesta peculiar reacció (està present en un94% del pacients amb DRESS per abacavir i només en un 1,7% dels pacients tractats amb aquest fàr-mac i que no presenten reaccions55). També s’ha incriminat un altre polimorfisme associat, l’al·lel Hsp70 que apareix, juntament amb l’HLA-B*5701, al 94,4% de pacients amb DRESS a abacavir56. Espostula que ambdós molècules podrien facilitar la presentació del fàrmac als limfòcits CD8. El cribat-ge per excloure els pacients amb HLA-B*5701 s´ha demostrat efectiu per reduir la incidència deDRESS per abacavir amb un elevat valor predictiu negatiu57. La possibilitat d’aparició de DRESS enpacients prèviament tractats amb abacavir si es vol reutilitzar aquest fàrmac pot predir-se també per proves epicutànies, ja que el 100% dels pacients amb proves positives posseix l’al·lel HLA-B*570151, 58 . No estan mai indicades proves d’exposició ni el re-inici del tractament per la possibilitatde reaccions fatals59. Les proves epicutànies s’efectuen amb concentracions de 1%, 10%,15% i 25%vas amb resultats que poden ser positius a les 48 i 96h (i inclòs a les 24h en pacients amb patch testsrepetits)60. S’ha descrit també NET per abacavir61.

Altres inhibidors nucleosídics.

Amb menor incidència, s’han descrit reaccions d’hipersensibilitat amb zidovudina, consistents en anafilaxi62, vasculitis leucocitoclàstica63, síndrome de Stevens Johnson o NET64. També hi ha casosaïllats d’exantema maculopapulòs, vasculitis leucocitoclàstica o síndrome de Stevens-Johnson associatsa tractament amb didanosina64, exantemas maculopapulars o síndrome d’ hipersensibilitat associats azalcitabina65, anafilaxi i dermatitis de contacte deguts a lamivudina66, 67, i exantemes maculopapularsamb tenofovir68, 69. En general no sembla haver sensibilitat encreuada entre els inhibidors nucleosí-dics52, encara que s’ha reportat un cas de possible reacció encreuada entre didanosina i tenofovir, quecomparteixen una estructura química similar69. S’han descrit protocols de desensibilització a la zido-vudina.

2. Inhibidors no-nucleosídics.

Nevirapina

Tots els antiretrovirals no-nucleosídics i especialment el mes utilitzat, la nevirapina, han estat associatsa exantemes i, en menor grau, amb síndromes més greus com síndrome de Stevens-Johnson o NET.

C a p í t o l 14


12

Els exantemes amb nevirapina, que afecten fins a un 35% dels pacients poden reduir-se fins a la mei-tat amb diverses estratègies d’escalada de dosis a l’inici del tractament51. La nevirapina és hepatotòxi-ca i també indueix amb certa freqüència (5%) exantemes associats a hepatitis i/o eosinofília, poten-cialment mortals, que s’evidencien en general en les primeres setmanes de tractament52. En algunscasos el mecanisme immunològic de la hepatitis ha estat comprovat amb un TTL positiu71. La nevi-rapina provoca en el 0,3-1% dels pacients que inicien el tractament reaccions cutànies molt greus comla síndrome de Stevens-Johnson o la NET i és el antiretroviral més perillós en aquest aspecte51,54,64, Tantels exantemes greus com les síndromes DRESS- like (hepatitis associades a exantema) o les reaccionstipus Stevens-Johnson o NET ocorren més freqüentment en dones i pacients amb nombre més elevatde CD4 (superior a 250/µL en dones o a 400/µL en homes) i també en persones inmunocompetentstractades amb una pauta curta de nevirapina post-exposició de risc72. Sembla haver-hi determinatsgenotips de predisposició a aquestes reaccions d’hipersensibilitat, com l’al·lel HLA-DRB1*0101 enpacients australians, l’HLA-Cw8 i HLA-B14 en sards i l’HLA-B14 en japonesos51. En un cas d’hi-persensibilitat moderada s’ha descrit la inducció de tolerància a nevirapina amb bon resultat73.

Efavirenz

El efavirenz ha estat associat predominantment amb exantemes (10-27% dels pacients) però nomésen rares ocasions a reaccions greus d’hipersensibilitat51. Encara que hi ha controvèrsia al respecte de lapossible reactivitat encreuada amb la nevirapina, sembla que la major part (92%) de pacients ambantecedents d’exantemes amb nevirapina toleren efavirenz74. Hi ha casos aïllats de síndromes DRESS75

o DRESS- like76, 77, vasculitis leucocitoclàstica78, fotosensibilitat (amb proves epicutànies positives alpreparat comercial aplicat as is i exposat a llum ultraviolada79) i síndrome de Stevens-Johnson80 asso-ciats amb efavirenz. S’ha descrit també una pauta de desensibilització efectuada al llarg de 14 dies(Taula 3)81.

Taula 3. Pauta de desensibilització amb efavirenz

Dia

8

9

10

11

12

13

14

Dosi (mg)

0,5

1

2

4

8

16

32

Dosi (mg)

64

128

200

300

400

500

600

Dia

1

2

3

4

5

6

7


13

� � � � �

C a p í t o l 14

3. Inhibidors de les proteases.

Amprenavir i Fosamprenavir.

El fosamprenavir és un profàrmac de l’amprenavir. Ambdòs s’han associat amb erupcions cutànies enun 28% i 19% dels pacients respectivament, encara que només un 1-3% son greus o requereixen sus-pendre el fàrmac51,52, entre ells algun cas compatible amb síndrome de Stevens-Johnson64. Com que elfosamprenovir comparteix un grup sulfonilarilamida amb el sulfametoxazol i el darunavir, hi hauriapossibilitats teòriques de reactivitat encreuada. Tanmateix, no hi ha evidencia certa i els pacients ambhipersensibilitat a sulfonamides han estat habitualment acceptats en els assajos clínics amb aquestsantiretrovirals51.

Atazanavir.

S’han comunicat exantemes el 6% del pacients tractats amb atazanavir54.

Indinavir.

S’ha descrit molt ocasionalment anafilaxi i vasculitis relacionats amb indinavir18 i també un cas de síndrome de Stevens-Johnson64.

Nelfinavir.

S’han descrit exantemes maculopapul·lars autolimitats en tronc, cara, palmells i plantes amb nelfina-vir. Està publicada una pauta de desensibilització de 5h que va permetre assolir la tolerància en 2 de3 pacients amb urticària per nelfinavir (Taula 4)82.

Taula 4. Pauta de desensibilització a nelfinavir

Nº dosis

7

8

9

10

11

12

µg

25

100

250

1000

2500

7500

mg

25

50

100

250

500

1000

Nº dosis

1

2

3

4

5

6


Altres inhibidors de proteases.

En textos de revisió farmacològica consten reacciones al·lèrgiques (incloent anafilaxi) per ritonavir,reaccions al·lèrgiques no especificades, ulceracions de mucosa oral i síndrome de Stevens-Johnson persaquinavir i exantemes amb artràlgies i/o pruïja generalitzada amb tripanavir18. En un estudi observa-cional de 238 pacients tractats amb inhibidors de la proteasa, es va trobar un 12% de reaccions d’hi-persensibilitat en pacients tractats amb ritonavir i un 3,7% en els tractats amb indinavir83. En pacientstractats simultàniament amb una combinació de lopinavir i ritonavir es va observar un cas d’AGEP84

i un altre d’exantema maculopapular amb test d’estimulació cel·lular específic (CAST) positiu perritonavir i lopinavir i negatiu per azatanavir, indinavir i saquinavir, amb tolerància comprovada a ata-zanavir85.

La actitud general terapèutica és semblant a la de altres antiretrovirals emprats al tractament de laSIDA: continuar en les reacciones lleus i suprimir el fàrmac en les greus.

4. Inhibidors de la fusió.

Enfuvirtide

L’enfuvirtide es un fàrmac d’administració S.C. Les reaccions més freqüents són les reaccions locals alpunt d’administració, encara que poden ocórrer d’altres més greus (combinació de febre, eritema,hepatitis i símptomes sistèmics) a partir de la setmana de l’inici del tractament, en menys de l’1 percent dels pacients51. Hi ha un cas d’urticària i anafilaxi immediata per enfuvirtide86. Estan publicatstres casos de pacients desensibilizats a l’enfuvirtide utilitzant dues pautes87, 88, 89. A la Taula 5 es ressen-ya la més útil d’entre elles88, 89.

Taula 5. Pauta de dessensibilització a enfuvirtide

14

Nº dosis

10

11

12

13

14

15

16

17

18

µg

0,9

1,8

3,6

7,2

14,4

28,8

57,6

115,2

230

mg

0,46

0,92

1,84

3,68

7,36

14,7

29,4

45

90

Nº dosis

1

2

3

4

5

6

7

8

9


ANTIHELMINTICS

Albendazole

Es un antihelmíntic benciimidazòlic utilitzat a dosis altes al tractament d’infestacions per cestodes(equinococcosi i cisticercosi) i per nematodes, tant intestinals (ascariosi, oxiürosi, triquiuriasi, estron-giloïdosi) com tissulars (larva migrans cutània, toxocarosi, triquinosi). Associat a altres antihelmíntics,s’empra al tractament de la filariosi. S’administra per V.O. Les reaccions adverses més freqüents sónla elevació de transaminases hepàtiques, agranulocitosis, leucopènia i trastorns gastrointestinals18. Lesreaccions cutànies (exantema) són molt excepcionals90.

Mebendazole

Amb les mateixes indicacions, la seva escassa absorció gastrointestinal el fa molt útil pel tractamentd’infestacions per nematodes gastrointestinals. Els seus efectes adversos més freqüents són dolor abdo-minal i diarrea i, a altes dosis, leucopènia. En quant a reaccions d’hipersensibilitat s’han observat pruï-ja, urticària, èczema, edema i un episodi d’asma90, però alguns d’aquests símptomes podrien ser reac-cions clíniques immunes conseqüents a la mort del paràsit.

Tiabendazole

Té les mateixes indicacions que els altres membres de la família amb excepció de la ascariasi intesti-nal. Les reacciones adverses gastrointestinals són freqüents, però també s’han descrit efectes adversosgreus com colèstasi i alteracions hepàtiques, alteracions neurològiques i mentals i diverses reaccionscompatibles amb hipersensibilitat com pruïja, eritemes cutanis, anafilaxia91, eritema multiforme92, sín-drome de Stevens-Johnson93, erupció butllosa i NET90. S’ha de tenir en compte que alguns episodisde febre, calfreds i angioedema poden ser produïts per hipersensibilitat al fàrmac o per resposta immu-ne al·lèrgica als paràsits morts18. A l’únic estudi en que es van fer proves cutànies aquestes van resul-tar negatives encara que la prova d’exposició va ser positiva91. També s’ha descrit dermatitis de contac-te laboral per tiobendazole demostrada amb proves epicutànies positives amb tiabendazole al 4% vas94

i dermatitis de contacte per crema de tiobendazole agreujada per exposició a llum solar que es va com-provar amb proves epicutànies positives a crema de tiobendazole al 2% vas95.

Flubendazole

Anàleg dels anteriors, s’administra per V.O. Hi ha evidència d’urticària, exantema i artràlgies relacio-nats amb administració de flubendazole90.

Piperazina

Fàrmac utilitzat freqüentment al tractament d’infestacions intestinals per nematodes, especialmentoxiürosi i ascariosi. S’administra per V.O. Els efectes adversos són freqüents i inclouen molèsties gas-trointestinals, cefalees i alteracions neurològiques. En algun país ha estat retirat per associar-ho a pos-sible carcinogènesis i recentment s’ha plantejat la seva possible teratogenicitat18. S´han descrit asmaocupacional en un treballador exposat96, angioedema i vasculitis per hipersensibilitat97. Les provescutànies amb prick a 10 mg/mL poden ser d’utilitat en reaccions immediates96. Hi ha evidències per

15

� � � � �

C a p í t o l 14


16

pensar que existeix reactivitat encreuada entre la etilendiamina i la piperacina i que persones sensibi-litzades a la primera poden desenvolupar reaccions greus provocades per ingesta de citrat de piperacina98.

Pirantel

Amb les mateixes indicacions que la piperazina però amb menys efectes adversos (en generals trastornsgastrointestinals). S’administra per V.O.

Pamoat de pirvini

Indicat preferentment al tractament d’oxiürosi, ha estat superat per d’altres fàrmacs i està en desús.Utilitzat per V.O, amb escassa absorció gastrointestinal, pot produir molèsties abdominals, nàusees itambé reaccions d’hipersensibilitat i de fotosensibilitat18.

ANTIPROTOZOUS

La classificació del fàrmacs actius contra protozous es troba a la Taula 6.

Taula 6. Classificació dels antiprotozous

Composats d’antimoni

Antimonat de meglumina

Estibogluconat sòdic*

Diamidines aromàtiques

Pentamidina

Arsenicals pentavalents

Acetarsol*

Triparsamida*

Arsenicals trivalents

Melarsoprol*

Dicloroacetamides

Diloxanida*

Hidroxiquinolines halogenades

Diyodohidroxiquinolina*

Nitrofurans

Furazolidona

Nifurantel*

Nifurtimox*

5-Nitroimidazols

Metronidazole

Nimorazole*

Ornidazole*

Secnidazole*

Tinidazole

Miscelània

Atovaquona

Benznidazole*

Dehidroemetina*

Eflornitina

Mepacrina*

Paromomicina

Suramina*

* No comercialitzats a Espanya.


17

� � � � �

C a p í t o l 14

Antimonat de meglumina

Utilitzat al tractament de leishmaniosis. Per la seva mala absorció, només existeix la presentació paren-teral, que pot produir flebitis. A Espanya existeix únicament la preparació per us I.M. Els efectesadversos més freqüents són artromiàlgies, cefalees, però també pancreatitis que pot ser fatal i més oca-sionalment allargament del interval QT i insuficiència renal. No estan recollides reaccions d’hipersen-sibilitat.

Pentamidina

Fàrmac indicat al tractament de Pneumocistis carinii i leishmaniosis visceral. Es un fàrmac tòxic ambfreqüents reaccions adverses. Les més comuns són pancreatitis (en ocasions fatals), insuficiència renal,hepatotoxicitat, depressió del moll de l’ós, hipoglucèmia i arítmies, però també són freqüents el abs-cessos (quan s’administra per via IM) o la hipotensió (si s’administra per via IV). L’aerosol sembladonar menys reaccions adverses. En quant a reaccions d’hipersensibilitat, estan descrites tant per lespresentacions parenterals (hipotensió99, exantemes generalitzats o locals100 i síndrome de Stevens-Johnson18) com per l’aerosol (queratoconjuntivitis, broncospasme, pneumonitis per hipersensibilitat),encara que alguns casos de reacció immediata, com hipotensió aïllada99, exantema local pruriginós100

o broncospasme poden ser deguts a un mecanisme pseudoal·lèrgic (alliberació inespecífica d’histami-na). Hi ha un cas descrit d’urticària, edema laringi i pèrdua de consciència en una infermera desprésd’exposició a pentamidina en aerosol en el que el prick test a 3 mg/mL va resultar positiu101.

Furazolidona

Fàrmac amb activitat antibacteriana (enterobacteriàcies) i antiprotozoària (giàrdies, tricomones),comercialitzat en preparació per V.O. Les reaccions adverses més freqüents són les gastrointestinals i,en pacients amb dèficit de glucosa 6-fosfat-dehidrogenasa, anèmia hemolítica. De forma similar a lanitrofurantoïna, pot produir pneumonitis per hipersensibilitat. S’ha descrit exantema fix medicamen-tós no pigmentat que es va reproduir amb prova de exposició102.

Metronidazole

Antibiòtic actiu contra bacteris anaerobis i antiprotozoari d’ampli espectre, està comercialitzat en pre-sentacions per V.O, I.V i tòpica (gel i òvuls vaginals). Presenta efectes secundaris gastrointestinalsvariats freqüents (glossitis, sabor metàl·lic, nàusees o vòmits, diarrea, estrenyiment, colitis pseudo-membranosa) i també neurològics com atàxia, fatiga, insomni o confusió. A dosis altes pot produirneuropatia perifèrica, convulsions o trombopènia.

Reaccions d’hipersensibilitat.

Immediates.

Hi ha descrit al menys un cas d’anafilaxi amb prick positiu (125 mg/mL)103 i un altre de rinoconjun-tivitis i asma amb prick i IgE negatives i prova d’exposició positiva104.


Retardades.

En un grup de quatre pacients amb exantema maculopapular relacionat amb metronidazole i ambprova epicutània negativa es va detectar prick test positiu a metronidazole en un d’ells i proves d’expo-sició positives en la resta105. També consten alguns casos d’exantema fix medicamentós amb prova epi-cutània en la lesió residual positiva106, 107, i al menys una d’AGEP108. També s´ha descrit dermatitis decontacte per cremes de metronidazole en les que s’ha demostrat la utilitat de proves epicutànies tantamb metronidazole 5% vas. com amb el preparat comercial as is109. En alguns casos d’EFM només laaplicació de les prova epicutània sobre la lesió residual ha estat positiva. En general, sembla que lescondicions de les cremes tòpiques afavoreixen la penetració del fàrmac i la positivitat de la prova. Lesconcentracions emprades pels diversos autors oscil·len molt quant s’utilitza un preparat comercial (desde cremes al 0,75%108 fins comprimits al 50% vas107), mentre que si s’utilitza fàrmac pur són de 5%pet109 ó de 10% aq106.

Hi ha evidència de reactivitat encreuada entre nitroimidazòlics, especialment entre metronidazole itinidazole, evidenciades tant per proves epicutànies110 com per prova d’exposició111, 112.

Està descrita una pauta de desensibilització a metronidazole per V.O113.

Tinidazole

Antibacterià i antiprotozoari (actiu contra amebes, giàrdies i tricomones), s’utilitza únicament perV.O. Es teratogènic. Hi ha evidències de reaccions d’hipersensibilitat en forma d’EFM111,112, amb freqüent reactivitat encreuada amb metronidazole tant per prova epicutània sobre la lesió residual110

com per prova d’exposició per V.O.111,112. La concentració escaient per la obtenció de proves epicutà-nies positives és del 10% DMSO110.

Atovaquona

S’utilitza només per V.O. Es activa contra Pneumocystis carinii i s’empra també −combinada amb d’al-tres fàrmacs− com antipalúdic profilàctic (veure apartat següent). Utilitzada aïlladament, només s’harelacionat amb cefalea, febre, alteracions gastrointestinals i eritemes lleus i, molt ocasionalment, ambalteracions hepàtiques, anèmia o neutropènia.

Eflornitina

Fàrmac actiu per a la tripanosomiasis, també s’utilitza com tractament de l’hirsutisme a la dona. AEspanya només es troba la preparació tòpica en crema per aquesta darrera indicació.

Paromomicina

Antibacterià aminoglucosídic proper a la neomicina, és també un antiprotozoari actiu contra ameba,leishmània, giàrdia i criptosporidium. A Espanya només està autoritzada la presentació per V.O.

No hi ha descrita sensibilització primària a paromomicina, però en un estudi efectuat a Finlàndia alsanys 60, es van obtenir proves epicutànes positives a paromomicina (a concentracions del 10% al 50%

18


vas) en 50 pacients sensibilitzats tòpicament a neomicina114. S’ha de ressenyar que en aquells anys laneomicina per ús tòpic es comercialitzava lliurement sense prescripció mèdica en aquest país.

ANTIPALÚDICS

Cloroquina i hidroxicloroquina

Fàrmac utilitzat per a la profilaxi i tractament del paludisme clàssic, pel tractament d’algunes formesd’amebosi i també per a malalties autoimmunitàries com l’artritis reumatoide o el lupus eritematós.A Espanya només existeix la preparació per V.O. Els efectes adversos són més freqüents en el seu úsperllongat com immunosupressor que en tractaments curts com a profilaxi del paludisme i compre-nen cefalees, alteracions gastrointestinals, episodis psicòtics, alteracions de la visió (queratopatia i reti-nopatia), anèmia aplàsica reversible, miopatia, cardiomiopatia i arítmies greus (aquests darrers efectessolen estar associats a l’ús de grans dosis per via parenteral). Un efecte advers característic és la pruïjaque comença habitualment a la primera dosi, que sembla estar determinada genèticament (és mes fre-qüent en raça negra) i que probablement està relacionada la amb lentitud de la metabolització de lacloroquina18.

Reacciòns d’hipersensibilitat. S’han descrit reaccions com urticària, angioedema, exantema maculopa-pular, eitema multiforme, AGEP115, vasculitis necrotitzant amb afectació de mucoses116 i NET117. Enel cas de vasculitis necrotitzant es van obtenir proves epicutànies positives a cloroquina amb una con-centració al 30% vas.

La hidroxicloroquina és un derivat de l’anterior utilitzat fonamentalment a malalties autoimmunità-ries. Existeix només en preparació per V.O. Amb aquest derivat hi ha descripcions d’exantema macu-lopapulós118 i d’un cas de dermatitis fototòxica i fotoal·lèrgica en la que es va demostrar fotopatch posi-tiu amb sulfat de cloroquina 5% en aigua119. També s’han descrit AGEP120, NET amb resultat demort121 i un curiós cas d’eritema multifome, en que la prova epicutània al 10% en DMSO va ser posi-tiva a les 48 hores i va ser seguida, vuit dies més tard, de la aparició d’una dermatitis de contacte gene-ralitzada comprovada amb biopsia122.

Es disposa d’una pauta de desensibilització a hidroxicloroquina molt lenta (al llarg de 36 dies) utilit-zada amb èxit en 4 pacients amb eritema maculopapul·lar118.

Amodiaquina

Derivat de la quinina, té el mateix espectre d’acció que la cloroquina, no existeix al mercat espanyol.La elevada incidència de hepatitis i agranulocitosis (aquesta darrera de causa immunoal·lèrgica18) hanfet que se n’hagi exclòs el seu ús a la profilaxi del paludisme.

Halofantrina

Fenantrenometanol antipalúdic administrat per V.O., d’absorció erràtica, s’empra en el tractament dePlasmodium falciparum resistent a la cloroquina. Té molts efectes adversos com trastorns gastrointes-tinals, elevació de transaminases, pruïja, allargament del interval QT amb arítmies que poden serfatals i reaccions d’hipersensibilitat (anafilaxi)123. L’any 2007 va ser retirada del mercat espanyol.

19

� � � � �

C a p í t o l 14


Mefloquina

Es un derivat llunyà de la quinina. Encara que no existeix al mercat espanyol, és obtinguda freqüent-ment com a medicament estranger per viatgers a zones amb paludisme per Plasmodium falciparumresistent a cloroquina i s’empra per V.O. tant per a profilaxi com per tractament. La mefloquina ésteratogènica i té efectes adversos molt acusats sobre el sistema nerviós central sobre tot en forma d’in-somni, somnolència, al·lucinacions, neuropaties, atàxia i psicosi, així com alteracions gastrointestinals,trombopènies i alteracions cardiològiques variades. S’ha descrit exantema maculopapular, pruïja i,amb menys freqüència, anafilaxi, exantema facial greu, vasculitis, síndrome de Stevens-Johnson i uncas de NET amb resultat de mort124.

Primaquina

Pot produir anèmia, neutropènia i metahemoglobinèmia. En pacients amb dèficit de 6-glucosa des-hidrogenasa o hemoglobinopaties indueix anèmia hemolítica. Més rarament pot produir arítmies,hipertensió arterial i símptomes neurològics.

Associacions:

En general s’utilitzen a la profilaxi i tractament del paludisme produït per Plasmodium falciparumresistent als antipalúdics clàssics:

Sulfadoxina + Pirimetamina (Fansidar®)

Aquesta combinació farmacològica té un nivell elevat d’efectes adversos, motiu pel qual ha estat aban-donada en països desenvolupats. La pirimetamina és un antifolat i pot produir depressió del moll del’ós i, en altes dosis, anèmia megaloblàstica. Les reaccions d’hipersensibilitat a pirimetamina són escas-ses i en general lleus: consisteixen en fotosensibilitat, exantemes maculopapulars i en ocasiones febreassociada125. La major part de les nombroses reaccions d’hipersensibilitat cutànies greus ambFansidar®, inclouent casos de síndrome de Stevens-Johnson i NET de evolució fatal, són probable-ment degudes al componen sulfamídic i arriben als 20 casos per 100.000 exposicions en viatgers occi-dentals en tractament profilàctic amb aquesta combinació farmacèutica126. En un cas de pneumoniaeosinòfila durant tractament amb Fansidar®, el test de transformació limfoblàstica va ser positiu persulfadoxina i negatiu per pirimetamina127.

Dapsona + Pirimetamina (Maloprim®)

La dapsona és un dels fàrmacs implicats en anèmias hemolítiques iatrògenes, metahemoglobulinèmiai sobre tot a síndrome d’hipersensibilitat o DRESS, pel que el més probable es que els casos reportatsamb la combinació farmacèutica es deguin a la dapsona128.

Atovaquona + Proguanil (Malarone®)

Ambdós fàrmacs són en general ben tolerats129. La atovaquona s’ha revisada en els antiprotozoaris. Elproguanil està considerat un dels antipalúdics amb millor perfil de seguretat i en els països en els que

20


21

C a p í t o l 14

� � � � �

s’utilitza aïlladament només s’ha detectat trombocitopènia, alopècia reversible i algunes reaccions d’hipersensibilitat cutània lleu molt anecdòtiques130. Amb la combinació del dos fàrmacs s´han comu-nicat recentment alguns casos d’hepatotoxocitat i d’eritema pruriginós, un d’eritema multiforme but-llós i un de síndrome de Stevens-Johnson132.

Arteméter + Lumefantrina (Riamet®)

L’artemeter prové d’extractes de la planta altimira i ha estat emprat com antipalúdic a la medicina tra-dicional xinesa. Actualment estan en desenvolupament nous derivats. S’han descrit casos d’anèmiahemolítica amb Riamet®, deguts probablement a la lumefantrina.

RESUM DE PROVES DIAGNÒSTIQUES

Proves diagnòstiques per a l’estudi d’al·lèrgia a antifúngics administrats per via sistèmica

Proves diagnòstiques per a l’estudi d’al·lèrgia a antivirals administrats per via sistèmica

Fàrmac

Nistatina

Terbinafina

Fluconazole

Proves cutànies

No consten

No consten

Prick 1:10

Proves epicutànies: % i vehicle

10% aq i 30% vasAs is

Comprimits as isCrema comercial (1%)

10% vas

Fàrmac

Aciclovir

Abacavir*

Efavirenz

Proves cutànies

No consten

No consten

No consten


Crema comercial as is5% vas

1-25% vas

Comprimits as is

* L’al·lel HLA-B*5701 està present a un 94% de pacients amb DRESS a abacavir55.


Proves diagnòstiques per a l’estudi d’al·lèrgia a antihelmíntics

Proves diagnòstiques per a l’estudi d’al·lèrgia a antiprotozous

Proves diagnòstiques per a l’estudi d’al·lèrgia a antipalúdics

22

Fàrmac

Tiabendazol

Piperazina

Proves cutànies

No consten

Prick 10 mg/mL


2-4% vas

No consten

Fàrmac

Cloroquina

Hidroxicloroquina

Proves cutànies

No consten

No consten


30% vas

5% aq, 10% DMSO*

Fàrmac

Pentamidina

Metronidazole

Tinidazole

Paromomicina

Proves cutànies

3 mg/mL

No consten

No consten

No consten


No consten

Crema comercial al 0,75%Comprimits al 50% vasFàrmac pur 5-10% vas

10% DMSO

10-50% vas

*Aquesta preparació va induir posteriorment dermatitis de contacte generalitzada122 .


Referències bibliogràfiques

1. Vassileva SG, Mateev G, Parish LC. Antimicrobial photosensitivity reactions. Arch Intern Med 1998;158: 1993-2000.

2. Boudghene-Stambouli O, Mérad-Boudia A. Fixed drug eruption induced by griseofulvin.Dermatologica 1989; 179:92-3.

3. Lazarov A, Livni E, Halevy S. Generalized pustular drug eruptions: confirmation by in vitro tests. J EurAcad Dermatol Venéreol 1998; 10: 36-41.

4. Colton RL, Amir J, Mimouni M, Zeharia A. Serum sickness- like reaction associated with griseofulvin.Ann Pharmacother 2004; 38: 609-11.

5. Thami GP, Kaur S, Kanwar AJ. Erythema multiforme due to griseofulvin with positive re-exposure test.Dermatology 2001; 203: 84-5.

6. Mion G, Verdon R, Le Gulluche Y, Carsin H, Garcia A, Guilbaud J. Fatal toxic epidermal necrolysisafter griseofulvin. Lancet 1989; 2: 1331.

7. Barranco R, Tornero P, de Barrio M, de Frutos C, Rodríguez A, Rubio M. Type IV hypersensitivity tooral nystatine. Contact Dermatitis 2001; 45:60.

8. Martínez FV, Muñoz-Pamplona MP, García EC, Urzaiz AG. Delayed hypersensitivity to oral nystatin.Contact Dermatitis 2007; 57:200-1.

9. Poszepczynska-Guigné E, Viguier M, Assier H, Pinquier L,Hochedez P, Dubertret L. Acute generalizedexanthematous pustulosis induced by drugs with low-digestive absorption: acarbose and nystatin. AnnDermatol Venereol 2003; 130:439-42.

10. Küchler A. Hamm H, Weidenthaler-Barth, Kämpgen E, Bröcker EB. Acute generalized exanthematouspustulosis following oral nystatin therapy: a report of three cases. Br J Dermatol 1997; 137:808-11.

11. Garty BZ. Stevens-Johnson syndrome associated with nystatin treatment. Arch Dermatol 1991;27:741-2.

12. Gupta AK, Lynde CW, Lauzon GJ, Mehlmauer MA, Braddock S, Miller CA. Cutaneous adverse effectsassociated with terbinafine therapy: 10 case reports and a review of the literature. Br J Dermatol 1998;138: 529-32.

13. Beltraminelli HS, Lerch M, Arnold A, Bircher AJ, Haeusermann P. Acute generalized exanthematouspustulosis induced by the antifungal terbinafine: case report and review of the literature. Br J Dermatol2005; 152: 780-3.

14. Van Puijenbroek EP, Egberts AC, Meyboom RH, Leufkens HG. Association between terbinafine andarthralgia, fever and urticaria: symptoms or syndrome?. Pharmacoepidemiol Drug Saf 2001; 10: 135-42.

15. White SI, Bowen-Jones D. Toxic epidermal necrolysis induced by terbinafine in a patient on long-termantiepileptics. Br J Dermatol 1996; 134: 188-9.

16. Hill VA, Chow J, Cowley N, Marsden RA. Subacute lupus erythematous-like eruption due to terbina-fine: report of three cases. Br J Dermatol 2003; 148: 1056.

23

� � � � �


17. Catálogo de Medicamentos del Consejo General de Colegios Oficiales de Farmaceuticos. Madrid 2007.

18. Sweetman SC, Blake PS, McGlashan JH, Nearthcoat G, Parsons AV, eds: Martindale. The completedrug reference (35th edition). London: Pharmaceutical Press; 2007.

19. Cesaro S, Calore E, Messina C, Zanesco L. Allergic reaction to the liposomal component of liposomalamphotericin B: Support Care Cancer 1999; 7:284-6.

20. Vaidya SJ, Seydel C, Patel SR, Ortin M. Anaphylactic reaction to liposomal amphotericin B. AnnPharmacother 2002; 36: 1480-1.

21. Laing RBS, Milne JLR, Leen CLS, Malcom GP, Steers AJW. Anaphylaxis due to liposomalAmphotericin B. Lancet 1994;344:682.

22. Garnacho Montero J, Ortiz-Leyba G, Garcia Garmendia JL, Jiménez Jiménez F. Life-threateningadverse event after amphotericin B lipid complex treatment in a patient treated previously with ampho-tericin B deoxycholate.Clin Infect Dis 1998;26:1016.

23. Heinemann C, Wiesend CL, Hipler C, Norgauer J, Ziemer M. Acute generalized exanthematous pus-tulosis (AGEP) after oral use of ampothericin B. J Am Acad Dermatol 2007; 57 (Suppl 2): S61-3.

24. Neuhaus G, Pavic N, Pletscher M. Anaphylactic reaction after oral fluconazole. BMJ 1991; 302:1341.

25. Craig TG, Peralta F, Boggavarapu J. Desensitization for fluconazole hypersensitivity. J Allergy ClinImmunol 1996; 98: 845-6.

26. Heikkilä H, Timonen K, Stubb S. Fixed drug eruption due to fluconazole. J Am Acad Dermatol 2000;42:883-4.

27. Su W, Perumalswami P, Grammer LC. Acute hepatitis and rash to fluconazole. Allergy 2003;58:1215-6.

28. Fabre B, Albès B, Belhadjali H, Bazex J. Acute generalized exanthematous pustulosis due to flucona-zole. Ann Dermatol Venereol 2002; 129: 294-7.

29. Azón-Masoliver A, Vilaplana J. Fluconazole-induced toxic epidermal necrolysis in a patient withhuman immunodeficiency virus infection. Dermatology 1993; 187: 268-9.

30. Takahashi T, Hitani A, Yamada H, Nakamura T, Iwamoto A. Desensitization to fluconazole in anAIDS patient. Ann Pharmacother 2001; 35: 642-3.

31. Martínez-Alonso JC, Domínguez-Ortega FJ, Fuentes-Gonzalo MJ. Urticaria and angioedema due toitraconazole. Allergy 2003; 58:1317-8.

32. Alvarez-Fernández JG, Castaño-Suárez E, Cornejo-Navarro P, de la Fuente EG, Ortiz de Frutos FJ,Iglesias-Díez L. Photosensitivity induced by oral itraconazole. J Eur Acad Dermatol Venereol 2000; 14:501-3.

33. Park H, Knowles S, Shear NH. Serum sickness-like reaction to itraconazole. Ann Pharmacother 1998;32:1249.

34. Kramer KE, Yaar M, Andersen W. Purpuric drug eruption secondary to itraconazole. J Am AcadDermatol 1997; 37: 994-5.

35. Park YM, Kim JW, Kim CW. Acute generalized pustulosis induced by itraconazole. J Am AcadDermatol 1997; 36: 794-6.

24


36. Bittleman DB, Stapleton J, Casale TB. Report of successful desensitization to itraconazole. J AllergyClin Immunol 1994; 94: 270-1.

37. González-Delgado P, Florido-López F, Saenz de San Pedro B, Cuevas-Agustí M, Marín-Pozo JF.Hypersensitivity to ketonazole. Ann Allergy 1994; 73: 326-8.

38. Liu PY, Lee CH, Lin LJ, Chen JH. Refractory anaphylactic shock associated with ketoconazole treat-ment. Ann Pharmacother 2005; 39: 547-50.

39. Rand R, Sober AJ, Olmstead PM. Ketoconazole therapy and exfoliative dermatitis. Arch Dermatol1983; 119: 97-8.

40. Auffret N, Janssen F, Chevalier P. Guillemain R, Amrein C, Le Beller C. Voriconazole photosensitivity:7 cases. Ann Dermatol Venereol 2006; 113:330-2.

41. Tolland JP, Mc Keown PP, Corbett JR: Voriconazole-induced pseudoporphiria. PhotodermatolPhotoimmunol Photomed 2007; 23:29-31.

42. Curigliano G, Formica V, De Pas T, Spitaleri G, Pietri E, Fazio N. Life-threatening toxic epidermalnecrolysis during voriconazole therapy for invasive aspergillosis after chemotherapy. Ann Oncol 2006;17: 1174-5.

43. Vernassière C, Barbaud A, Trechot PH, Weber-Muller F, Schmutz JL. Systemic acyclovir reaction sub-sequent to acyclovir contact allergy: which systemic antiviral drug should them be used?. ContactDermatitis 2003; 49: 155-7.

44. Montoro J, Basomba A. Fixed drug eruption due to acyclovir. Contact Dermatitis 1997; 36: 225-31.

45. Carrasco L, Pastor MA, Izquierdo MJ, Fariña MC, Martín L, Fortes J. Drug eruption secondary to aci-clovir with recall phenomenon in a dermatome previously affected by herpes zoster. Clin Exp Dermatol2002; 27: 132-4.

46. Henry RE, Wegmann JA, Hartle JE, Christopher GW. Succesful oral acyclovir desensitisation. AnnAllergy 1993; 70: 386-8.

47. Kawsar M, Parkin JM, Forster G. Graded challenge in an acyclovir allergic patient. Sex Transm Inf2001; 77: 204-5.

48. Ebo DG, Bridts CH, De Clerck, Stevens WJ. Immediate allergy from valacyclovir. Allergy 2008;63:941-50.

49. Green ST, Nathwani D, Goldberg DJ, Mack DJ, Kennedy DH. Generalised cutaneous rash associatedwith foscarnet usage in AIDS. J Infect 1990; 21: 227-8.

50. Connolly GM, Gazzard BG, Hawkins DA. Fixed drug eruption due to foscarnet. Genitourin Med1990; 66:97-8.

51. Phillips E, Mallal S. Drug hypersensitivity in HIV. Curr Opin Allergy Clin Immunol 2007; 7: 324-30.

52. Moreno Rodilla E, Moreno Ancillo A, Venturini Diaz M, Macías Iglesias E. Alergia a fármacos en elpaciente con infección por VIH. En: Sociedad Epañola de Alergologia: Tratado de Alergologia.Majadahonda; Ergon 2007: 1438- 60.

53. Calmy A, Hirschel B, Cooper DA, Carr A. Clinical update: adverse effects of antiretroviral therapy.Lancet 2007; 370: 12-4.

25

� � � � �


54. Davis CM, Shearer WT. Diagnosis and management of HIV drug hypersensitivity. J Allergy ClinImmunol 2008;121:826-32.

55. Hetherington S, Hugues AR, Mosteller M, Shortino D, Baker KL, Spreen W. Genetic variations inHLA-B region and hypersensitivity reaction to abacavir. Lancet 2002; 359: 1121-2.

56. Martin AM, Nolan D, Gaudieri S, Almeida CA, Nolan R, James I. Predisposition to abacavir hyper-sensitivity conferred by HLA-B*5701 and a haplotypic Hsp-70 Hom variant. Proc Natl Acad Sci USA2004; 101:4180-5.

57. Mallal S, Phillips E, Carosi G, Molina JM, Workman C, Tomazic J. HLA-B*5701 screening for hyper-sensitivity to abacavir. N Engl J Med 2008;358; 568-79.

58. Phillips E, Rauch A, Nolan D. Pharmacogenetics and clinical characteristics of patch test confirmedpatients with abacavir hypersensitivity. Rev Antivir Ther 2006; 3:57.

59. Shapiro M, Ward KM, Stern JJ. A near-fatal hypersensitivity reaction to abacavir: case report and lite-rature review. AIDS Read 2001; 11:222-6

60. Phillips EJ, Wong GA, Kaul R, Shahabi K, Nolan DA, Knowles SR et al. Clinical and immunogene-tic correlates of abacavir hypersensitivity. AIDS 2005; 19:979-81.

61. Montero M, García-Gibert L, Jiménez –Arnau AM, Knobel H. Toxic epidermal necrolysis associatedwith abacavir. Enferm Infecc Microbiol Clin 2005; 23:247.

62. Wassef M, Keiser P. Hypersensitivity of zidovudine: report of a case of anaphylaxis and review of theliterature. Clin Infect Dis 1995; 20:1387-9

63. Torres RA, Lin RY, Lee M, Barr MR. Zidoduvine-induced leukocytoclastic vasculitis. Arch Intern Med1992; 152: 850-1.

64. Rotunda A, Hirsch RJ, Scheinfeld N, Weinberg JM. Severe cutaneous reactions associated with theuse of human immunodeficiency virus medications. Acta Derm Venereol 2003; 83:1-9.

65. Tancrede- Bohin E, Grange F, Bournerias I, Roujeau JC, Guillaume JC. Hypersensitivity syndromeassociated with zalcitabine therapy. Lancet 1996; 347:971.

66. Kainer MA, Mijch A. Anaphylactoid reaction, angioedema and urticaria associated with lamivudine.Lancet 1996;348:1519.

67. Smith JK, Buckley R. Skelton H. Lamivudine (3TC)-induced contact dermatitis. Cutis 2000;65:227-9.

68. Lockhart SM, Rathbun RC, Stephens JR, Baker DL, Drevets DA, Greenfield RA. Cutaneous reactionswith tenofovir disoproxil fumarate: a report of nine cases. AIDS 2007; 21:1370-3.

69. Ripamonti D, Maggiolo F, Suter F. Possible allergic cross-reaction to didanosine and tenofovir in anHIV-infected woman. AIDS 2007; 21:1059-60.

70. Duque S, de la Puente J, Rodriguez F, Pellon L, Maquiera E, Jerez J. Zidovudine-related erythroder-mia and succesful dessensitization: a case report. J Allergy Clin Immunol 1996; 98: 235-6.

71. Drummond NS, Vilar FJ, Naisbitt DJ, Hanson A, Woods A, Park BK et al. Drug specifics T cells inan HIV positive patient with nevirapine induced hepatitis. Antivir Ther 2006; 11:393-5.

26


72. Patel SM, Johnson S, Belknap SM, Chan J, Sha BE, Bennett C. Serious adverse cutaneous and hepa-tic toxicities associated with nevirapine use by non-HIV-infected individuals. J Acquir Immune DeficSyndr 2004; 35:120-5.

73. Messad D, Reynes J, Fabre J, Bousquet J, Demoly P. Long-term safety and efficacy of nevirapine tole-rance induction. Clin Exp Allergy 2002; 32:733-5.

74. Manosuthi W, Thongyen S, Chumpathat N , Muhangchana K, Sungkanaparuparph S. Incidence andrisk factors of rash associated with efavirenz in HIV-infected patients with preceding nevirapine-asso-ciated rash. HIV Med 2006; 7: 378-92.

75. Bossi P, Colin D, Bricaire F, Caumes E. Hypersensitivity syndrome associated with efavirenz therapy.Clin Infect Dis 2000;30: 227-8.

76. Leung JM, O’Brien JG, Wong HK, Winslow DL. Efavirenz-induced hypersensitivity reaction manifes-ting in rash and hepatitis in a Latino male. Ann Pharmacother 2008; 42:425-9.

77. Moreno-Maroto A, Suarez-Castellano L, Hernández-Cabrera M, Perez-Arellano JL. Severe efavirenz-induced hypersensitivity syndrome (not-DRESS) with acute renal failure. J Infect 2006; 52:e39-40.

78. Domingo P, Barcelo M. Efavirenz-induced leukocytoclastic vasculitis. Arch Intern Med 2002; 162:355-6.

79. Yoshimoto E, Konishi M, Takahashi K , Murakawa K, Maeda K, Mikasa K. The first case of efavirenz-induced photosensitivity in a Japanese patient with HIV infection. Intern Med 2004; 43:630-1.

80. Colebunders R, Vanwolleghem T, Meurrens P, Moerman F. Efavirenz-associated Stevens-Johnsonsyndrome. Infection 2004; 32:306-7.

81. Phillips EJ, Kuriakose B, Knowless SR. Efavirenz-induced skin eruption and successful desensitisation.Ann Pharmacother 2002; 36:430-2.

82. Demoly P, Messaad D, Trylenski A, Faucherre V, Fabre J, Reynes J et al. Nelfinavir-induced urticariaand succesful dessensitization. J Allergy Clin Immunol 1998; 102; 875-6.

83. Bonifanti P, Capetti A, Riva P, Testa L, Quirino T. Hypersensitivity reactions during antiretroviral regi-mens with protease inhibitors. AIDS1997; 11:1301-2.

84. Ghosn J, Duvivier C, Tubiana R, Katlama C, Caumes E. Acute generalized exanthematous pustulosisinduced by HIV postexposure prophylaxis with lopinavir-ritonavir. Clin Infect Dis 2005; 41: 1360-1.

85. Manfredi R, Sabbatani S, Bergonzi S. Clinical ritornavir and lopinavir hypersensitivity confirmed by aspecific in vitro cellular allergen stimulation tests. Curr HIV Res 2007; 5: 440-2.

86. Beilke MA. Acute hypersensitivity reaction to enfuvirtide upon re-challenge. Scand J Infect Dis 2004;36:778.

87. De Simone JA, Ojha A, Pathak R, Cohn J. Succesful desensitization to enfuvirtide after a hypersensi-tivity reaction in an HIV-1-infected man. Clin Infect Dis 2004; 39: e110-2.

88. Shahar E, Moar C, Pollack S. Succesful desensitization of enfuvirtide-induced skin hypersensitivityreaction. AIDS 2000;19: 451-2.

89. Machado ES, Passoni LFC, Sidi LC, Boechat Andrade H, De Menezes JA. Succesful desensitization ofenfuvirtide after a first attempt failure. AIDS 2006; 16: 2130-1.

27

� � � � �


90. Bagheri H, Simiand E, Montrastuc JL, Magnaval JF. Adverse drug reactions to antihelmintics. AnnPharmacother 2004; 38:383-8.

91. Moro Moro MM, Vives Conesa R, Borja Segade J, Toscano de las Heras D. Med Clin (Barc) 1997; 108:519.

92. Humphreys RN, Cox NH. Thiabendazole-induced erythema multiforme with lesions around melano-citic nevi. J Dermatol 188; 855-6.

93. Johnson-Reagan L, Bahna SL. Severe drug rashes in three siblings simultaneously. Allergy 2003;58:445-7.

94. Mancuso G, Staffa M, Errani R, Berdondini M, Fabri P. Occupational dermatitis in animal feed millworkers. Contact Dermatitis 1990; 22:37-41.

95. Izu R, Aguirre A, Goicoechea A, Gardeazabal J, Diaz Perez JL. Photoaggravated allergic contact der-matitis due to topical thiabendazole. Contact Dermatitis 1993; 28: 243-55.

96. Quirce S, Pelta R, Sastre J. Occupational asthma due to piperazine citrate. J Invest Allergol ClinImmunol 2006; 16:138-9.

97. Balzan M, Cacciottolo JM. Hypersensitivity vasculitis associated with piperazine therapy. Br JDermatol 1994; 131: 133- 4.

98. Wright S, Harman RRM. Ethylendiamine and piperazine sensitivity. BMJ 1983; 287: 463-4.

99. Leen CL, Mandal BK. Rash due to nebulized pentamidine. Lancet 1988; 2 (8622):1250-1.

100. Jones RS, Collier-Brown C, Suh B. Localized cutaneous reaction to intravenous pentamidine. ClinInfect Dis 1992;15: 561-2.

101. Belsito DV. Contact urticaria from pentamidine isethionate. Contact Dermaitis 1993;29:158-9.

102. Tan C, Zhu WY. Furazolidone-induced nonpigmented fixed drug eruptions affecting the palms andsoles. Allergy 2005; 60:972-4.

103. Asensio T, Dávila I, Moreno E, Laffond E, Macias E, Ruiz A et al. Anaphylaxis due to metronidazo-le with positive skin prick test. J Invest Allergol Clin Immunol 2008; 18:136-42.

104. Añibarro B, Fontela JL. Immediate rhinoconjunctivitis induced by metamizole and metronidazole.Ann Allergy Asthma Immunol 1997; 78:345-6.

105. García-Rubio I, Martinez-Cócera C, Santos Magadan S, Rodriguez-Jiménez B, Vázquez Cortés S.Hypersensitivity reactions to metronidazole. Allergol Immunopathol 2006; 34:70-2.

106. Bassas Vila J, Aguilar Bernier M, Vega Gutierrez J, Bordel Gomez MT, Mariscal Polo A, MarinoHarrison JM. Fixed drug eruption caused by metronidazole. Contact Dermatitis 2002; 46: 122.

107. Gasteminza G, Anda M, Audicana MT, Fernandez E, Muñoz D. Fixed-drug eruption due to metro-nidazole with positive topical provocation. Contact Dermatitis 2001; 44:36.

108. Watsky KL. Acute generalised exanthematous pustulosis induced by metronidazole: the role of patchtesting. Arch Dermatol 1999; 135: 93-4.

109. Madsen JT, Thormann J, Kerre S, Andersen KL, Goosens A. Allergic contact dermatitis to topicalmetronidazole-3 cases. Contact Dermatitis 2007; 56: 364-6.

110. Prieto A, del Barrio M, Infante S, Torres A, Rubio M, Olalde S, Recurrent fixed drug eruption dueto metronidazole elicited by patch test with tinidazole. Contact Dermatitis 2005; 53:169-70.

28


111. Kanwar AJ, Sharma R, Rajagopalan M, Kaur S. Fixed drug eruption to tinidazole with cross-reacti-vity with metronidazole. Dermatologica 1990, 180:277.

112. Mishra D, Mobashir M, Zaheer MS. Fixed drug eruption and cross-reactivity between tinidazole andmetronidazole. Int J Dermatol 1990; 29:740.

113. Kurohara ML, Kwong FK, Lebherz TB, Klaustermeyer WB. Metronidazole hypersensitivity and oraldessensitization. J Allergy Clin Immunol 1981; 88:279-80.

114. Pirilä V, Rouhunkoski S. The patterns of cross-sensitivity to neomycin. Dermatologica 1962; 125:273-8.

115. Janier M, Froidevaux D, Lons-Danic D, Daniel F. Acute generalized exanthematous pustulosis due tothe combination of chloroquine and proguanil. Dermatology 1998; 196:271.

116. Luong MS, Besis D, Raison-Peyron N, Pinzani V, Guilhou JJ. Severe mucocutaneous vasculitis asso-ciated with the combination of chloroquine and proguanil. Act Derm Venérelo 2003; 83: 141.

117. Boffa MJ, Chalmers RJ. Toxic epidermal necrolysis due to chloroquine phosphate. Br J Dermatol1994; 131:444-5.

118. Mates M, Zevin S, Breuer GS, Navon P, Nesher G. Desensitization to hydroxychloroquine-experien-ce of 4 patients. J Rheumatol 2007; 34:253-5.

119. Lisi P, Assalve D, Hansel K. Phototoxic and photoallergic dermatitis caused by hydroxycloroquine.Contact Dermatitis 2004; 50:255-6.

120. Evans CC, Bergstresser PR. Acute generalized exanthematous pustulosis precipitated by hydroxych-loroquine J Am Acad Dermatol 2004; 50: 650-1.

121. Murphy M, Carmichael AJ. Fatal toxic epidermal necrolysis associated with hydroxychloroquine.Clin Exp Dermatol 2001; 25:457-8.

122. Rojas Pérez-Ezquerra P, de Barrio Fernández M, de Castro Martínez FJ, Ruiz-Hornillos FJ, PrietoGarcia A. Delayed hypersensitivity to hydroxychloroquine manifested by two different types of cuta-neous eruptions in the same patient. Allergol Immunopathol 2006; 34: 174-5.

123. Fourcade L, Gachot B, De Pina JJ, Heno P, Laurent G, Touze JE. Anaphylactic shock related to thetreatment with halofantrine. Presse Med 1997; 26: 559.

124. Smith HR, Croft AM, Black MM. Dermatological adverse effects with the antimalarial drug meflo-quine: a review of 74 published case reports. Clin Exp Dermatol 1999; 24:249-54.

125. Pikety C, Weiss L, Picard-Dahan C, Fegueux S, Belaich S, Kazatchkine MD. Toxicodermies a la pyri-méthamine chez les patients infectés par le virus de l’immunodéficiencie acquise. Presse Med 1995;24:1710.

126. Miller KD, Lobel HO, Satriale RF, Kuritsky JN, Stern RS, Campbell CC. Severe cutaneous reactionsamong Americans travelers using pyrimethamine-sulfadoxine (Fansidar®) for malaria prophylaxis.Am J Trop Med Hyg 1986; 35:451-8.

127. Daniel PT, Holzschuh J, Berg PA. Sulfadoxine specific lymphocyte transformation in a patient witheosinophilic pneumonia induced by sulfadoxine-pyrimethamine (Fansidar). Thorax 1989; 44:307-9.

128. Thong BY, Leong K, Chng H. Hypersensitiviy síndrome associated with dapsone/pyrimethamine(Maloprim) antimalaria chemoprophylaxis. Ann Allergy Asthma Immunol 2002; 88:527-9.

29

� � � � �

C a p í t o l 14


30

129. Boggild AK, Parise ME, Lewis LS, Kain K. Atovaquone-proguanil: report from the CDC expert mee-ting on malaria chemoprophylaxis.(II). Am J Trop Med Hyg 2007; 76:208-23.

130. Eriksson B, Björkman A, Keisu M. How safe is proguanil?. A post-marketing investigation of side-effects. Scand J Infect Dis 1991: 23:489-93.

131. Remich SA, Otieno W, Polhemus ME, Ogutu B, Walsh DS. Bullous erythema multiforme after tre-atment with Malarone, a combination antimalarial composed of atovaquone and proguanil hydroch-loride. Trop Doct 2008: 38: 190-1.

132. Emberger M, Lechner AM, Zelger B. Stevens-Johnson syndrome associated with Malarone antimala-rial prophylaxis. Clin Infect Dis 2003; 37: e5-7.


31

C a p í t o l 14

� � � ��


��Amb la col·laboració de:


Capítol 14 - · PDF fileCap 14 protocolo: Maquetación 1 22/6 ... (AGEP)3,...

Documents

Transcript of Capítol 14 - · PDF fileCap 14 protocolo: Maquetación 1 22/6 ... (AGEP)3,...