CAP DE CREUS - argentona.catargentona.cat/ARXIUS/radio/CapdeCreus/CDC22_TOTAL2.pdf · divendres de...

'%% Jr 4 ïf:

^ ' ;T '

'A f .„ f* 4 •-*! ^; f ^ -1

'-'i. í*.

•' ' I '• i.

I-

* j* i -i

I*-..

^'

*i.

EXEMPLAR GRATUÏTNUMERO 22 - FEBRER 1996ANY 5 - ÈPOCA 1

CAP DE CREUSPUBLICACIÓ DE L'AJUNTAMENT D'ARGENTONA

Per demanar hora per entrevistar-se amb els regidors o tècnics cal trucar al 797 07II

Dimarts i dijous de 12 a 2/4 de 2 del migdiaDimecres i divendres de 2/4 de 12 a 2/4 de 2 del migdiaDimarts i dissabte de 12 a 2/4 de 2 del migdia

Dilluns, dimarts, dimecres i dijous de 10 a 1 del matí.

Dimecres i divendres de 2/4 d'l a 2/4 de 2 del migdia.

Hores convingudes.

Dimecres de 10a 12 del matí/ Divendres de 5 a 7 de la tarda.

Dimarts i dijous de 12 a 2 del migdia.

Hores convingudes.

Dimarts d'l 1 a 1 del migdia.Hores convingudes.

Horaris de visita de l'alcalde i regidors de l'AjuntamentJoaquim Casabella i CastellsAlcaldia, Governació i ComerçSantiago Mora i CarmanyRegidor d'UrbanismeJosep M. Esteve i SoriguerRegidor d'Hisenda i Activitats ClassificadesAntoni Julià i VallsRegidor de Benestar Social, Sanitat i Medi AmbientFelip Castells i RosellóRegidor de Joventut, Esports i FestesFrancesc Espadero i RodaEnsenyament i Promoció EconòmicaJordi Pinart i PradalRegidor d'Obres i Serveis, Habitatge Social,Cultura i Mitjans de ComunicacióHoraris dels tècnics municipalsArquitecteJaume SolerAparelladorVicenç CiscarEnginyerJosep M. Borrell

•Informació de servei

Telèfons: 797 15 50 - 756 06 24756 05 22

Fax 756 06 12

BÚSTIA DEL CONSUMIDORAjuntament d'Argentona - Ramon Par, 1

De 2/4 de 10 a 2/4 de 2 del matí

CAP DECREUS

. * Visites programades, cal demanar dia i hora.

Dilluns:9 a 2/4 de 10-12 a 2/4 de 2-

3/4 de 10 a 11 Gimnàstica maternalArgentona - Aj. Vell.

11 a 12 Gimnàstica a partir dels45 anys.

Dimarts:9 a 1 Visita llevadora Argentona.15 a 21 Visita Ginecologia Dra. Pefíarrubia.Dijous:8 a 15 Visita Ginecologia Dra. Penarrubia.Divendres:(matins)Visites puerperals a domicili.3 a 5 Visita llevadora Argentona.

,] Servei llevadora Cros

SERVEI D'ATENCIOA LA DONA

MOBLES VELLSRECOLLIDA

797 02 52

PARRÒQUIA DE SANT JULIÀInformació i acollida: dilluns i divendres

de 7 a 2/4 de 9 del vespre.

HORARIS DELSCONSULTORIS MÈDICS

MUNICIPALSARGENTONA

c/ Dr. Samsó, 48 baixos

Tel. 797 19 01

MEDICINA GENERALDr. Martí: De dilluns a divendres de 10 a 1del matí.Dra. Ribes: Dilluns, dimecres i divendresde 2/4 de 12 a 1 del migdia.

PEDIATRIADr. Pugés: Revisions als nadons: dilluns a2/4 d' 11 del matí i dimarts a les 3 de la tarda.Visites normals: dimecres, dijous i divendresa les 3 de la tarda.

ATSMontserrat Aragonès: De dilluns adivendres de 10 a 12 del migdia.Dissabtes, diumenges i festius de 2/4 d' 11 a11 del matí.Lídia Solanellas: De dilluns a divendres de8a 9 del matí (extraccions de sang).

ARGENTONASant Miquel del Cros

MEDICINA GENERALDra. Ribes:De dilluns a divendres de 9 a 10 del matí.

ATSLídia Solanellas: De dilluns a divendres de9a 10 del matí.Dissabtes d'l 1 a 12 del matí.

de Creucceptemartw

SAL26d'AB

Despatx al públicDilluns - DimartsDimecres - Divendresde 2/4 d'11a 2/4 de 2

Entrevistes personalsamb el Sr. Jutge

Dilluns de 2/4 de 7 a 8 del vespreTelèfon 797 17 03

SERVEISPolicia Local797 13 13Guàrdia Civil797 13 53Bombers de Mataró796 10 80Parròquia Sant Julià797 01 59Taxis7991414Ambulància Creu RojaMataró79814 33(Laborables i nocturns)Ambulància Creu RojaArgentona (24 hores)797 16 56Hidroelèctrica Catalunya

796 02 00Fuerzas Eléctricasde Catalunya796 16 45

79017 70Catalana de GasElectricitat796 03 54

796 05 04Empresa Casas S.A798 11 00CompanyiaMataró-Argentona798 04 40

AJUNTAMENT D'ARGENTONAOficines797 07 11Serveis d'Urbanisme .... 797 02 52Col·legi Públic Cros799 39 51Col·legi PúblicBernat de Riudemeia.... 797 09 56Col·legi PúblicFrancesc Burniol797 16 01Emissora Municipal797 15 50

756 06 24Casa de Cultura756 05 22Serveis Socials797 04 86Escorxador756 05 53Museu del Càntir797 21 52Jutjat de Pau79717 03Aigües d'Argentona797 06 03Dispensari797 19 01Montserrat Aragonès.... 207 71 15(Practicant) B 19130Farmàcia Guillen797 12 62Farmàcia Sindreu797 14 00

VJ

Cap de Creus - febrer 1996

Foto: Arxiu Jaume Clavell.

(1880-1890).Portada: Nucli urbà d'Argentona

Dipòsit Legal: B-44.775-91ArgentonaImpressió: L'Aixernador, S L

Fotografies: Pep Padrós i Marc Duran.

Salvador Cabré i Rosa Masó.Rúbriques: Ferran Catà, Lluís S. Morgan,

ERC,PSC,PPilC-EV.Col·laboradors: Grups Municipalsde CiU,

poden participaren el Consell de redacció.Tots els grups amb representació al PleS. Calafell, M. Noè i R. Masó.Consell de redacció: J. Mateu,

Director: David Carmona.

President: Jordi Pinart.

Regidoria de Mitjans de Comunicació.Edita: Ajuntament d'Argentona.

Plaça de l'Església, núm. 9. Argentona.publicitat i distribució:Direcció, redacció, administració,

3.000 EXEMPLARS

Febrer 1996

Número 22

d'ArgentonaPublicació de l'Ajuntament

CAP DE CREUS

per afavorir la participació dels ciutadans en la vida pública de lavila d'Argentona.Hem de destacar que en el mes de desembre es van ultimar lesgestions de la compra del terreny que ha d'enllaçar els carrersCarrasco i Formiguera i Josep Soler; tenim ja l'obra adjudicada.Sobre els equipaments que han d'anar ubicats a l'edifici de laVelcro, demanarem la col·laboració de la Diputació de Barcelonaperquè ens faci un estudi segons les prioritats marcades pelConsistori. Com podeu comprovar, l'equip de govern vatreballant per aconseguir les millores que necessita la nostra vila.La Regidoria de Comerç i Turisme ja ha començat a fer unaanàlisi de les fires i activitats més importants per portar a bon fiuna planificació turística.Creiem que ens cal tenir reunions per parlar i poder debatre laincidència que en el sector comercial pot produir l'obertura denous mercats. Pretenem que aquestes entrevistes siguin peroferir propostes i solucions per potenciar la nostra vila i tot elseu conjunt, oferint les visites al Museu del Càntir, la casa de lespuntes, les fonts, places, i altres idees que es puguin aportar, iaixí oferir una guia turística al visitant, al mateix temps que unaguia gastronòmica per oferir els nostres productes.També s'estan fent gestions a través del Consell Comarcal perpoder integrar-nos en el Consorci de Promoció Turística "Costadel Maresme". Enguany també estarem presents en el SalóInternacional delTurisme de Catalunya que se celebrarà del 25 al28 d'abril a Barcelona.

Joaquim Casabella i CastellsAlcalde

Estic molt satisfet de poder adreçar-me novament a tots

vosaltres, els ai^entonins, a través de la revista "Cap de Creus".GOVERNACIÓ està portant a terme, mitjançant l'Organisme dePolicies Locals del Departament de Governació de la Generalitatde Catalunya, un estudi de la nostra Policia Local per saber lesnecessitats de serveis i, si cal, de reestructuració, possiblecomandament i ampliació de plantilla. Portarem a terme aquestestudi i, com no, també revisarem l'actual ordenança de policia ibon govern, de cara a garantir la seguretat ciutadana.El nostre objectiu bàsic és assolir noves fites en aspectesfonamentals per als ciutadans, com són la seguretat, la qualitatde vida, el benestar i l'adequació de les comunicacions a lanostra vila. Ja estem estudiant actuacions per facilitar l'accés, lacirculació i l'estacionament al centre de la vila.En aquests primers mesos de govern municipal entre CiU i ERC,cal fer un repàs del que ha sigut l'acord marc de govern en unaprogramació municipal.El pla de treball és una síntesi de les propostes que cadascuna deles dues formacions feien en el seu programa electoral, lesprincipals línies d'actuació. Les prioritats vénen marcades pelpressupost general anyal de l'Ajuntament que determina elsrecursos destinats a cada àrea amb un programa de quatre anys.Amb l'acord a què es va arribar, les dues forces polítiques enscomprometíem a superar les diferències en temes que en elpassat varen ser polèmics. Pel que fa a qüestions que excedeixenl'àmbit municipal CiU - ERC, deixem clar que mantenen laindependència de criteris que marquin els seus partits.A nivell general destaca la iniciativa d'elaborar un pla estratègicde desenvolupament econòmic i social, i l'esperit de treballar

Portarem a terme tots els objede govern malgrat l'oposició

sorgir fa més d'un any i mig de la Regidoria de Cultura, que vaposar fil a l'agulla fent una crida popular per contribuir al'exposició. El dia de la inauguració hi havia al voltant dequatre-centes fotografies que es repartien en diversos àmbits.La rebuda va ser des d'un principi molt bona ja que pel mitjàdel "boca a boca", la gent va ser coneixedora de la mostra. Elvolum de visites i de fotografies va anar augmentant fins aconsolidar la mostra com una de les més visitades des que esva obrir la Casa de Cultura. En aquesta exposició tots hi hemtingut cabuda, uns per a recordar i d'altres sobretot per aconèixer o veure en una hora de recorregut més de cent anysd'història del nostre poble, amb imatges. Els més despistats oels que no l'han pogut veure en tindran ocasió l'any vinent, através d'un llibre on es recolliran les millors fotografies del'exposició.

tDITORIAtï·

Fent una ullada al passatUnes de les activitats que més mouen la gent d'Argentona són

les culturals. Aquesta afirmació, si més no, ha quedat palesa enla darrera que s'ha fet a la nostra vila i que ha aplegat enmenys de dues setmanes un miler de persones. Es tracta del'exposició Foto a Foto que es va inaugurar dins els actes de laFesta Major d'Hivern, la de Sant Julià. Aquesta mostra no haexposat la barbàrie que ha causat la guerra dels Balcans, nitampoc un concurs fotogràfic basat en la fauna del Delta del'Ebre o les últimes tendències en moda que han sorgit del SalóGaudí. Sense anar més lluny, la mostra ha reflectit de formamolt peculiar tot un recull de fotografies d'aquest segle sobrela vida d'Argentona. Qualifiquem la mostra de peculiar perquès'ha tirat endavant gràcies a les aportacions que han fet algunsvilatans, els quals han volgut compartir amb la resta unaimatge insòlita o fins ara desconeguda. La iniciativa, però, va

Cap de Creus - febrer 1996

Ronda Exterior, s/n. - 08310 ARGENTONATel. (93) 797 13 07 - Fax. (93) 756 03 85

-Muntatges de grups-Dentat de pinyons i paiiers-Tornejats i fresats de tot tipus-Soldadures de tot tipus

Oficina Tècnica' Disseny d'automatismesper a màquinesConstrucció i reparació demaquinària

ARFLA.

Carta oberta delgrup "Rialles"(ara "Xarxa")als convilatans ientitats del poble

Amics de Rialles,El grup Rialles Argentona s'ha

adherit a la Fundació "Xarxa de

que vostè és una persona honrada. Deixi, doncs, de banda lesinfluències que pugui tenir, elsmals consells, les males "companyies", i sigui vostè mateix.Tal com era fa un temps: unapersona clara, senzilla i, sobretot, agraïda. Tots podem canviar; això és evident. Els que abanseren amics, ara poden ser contraris. Hi estic d'acord. Però hemd'anar sempre amb la veritat coma senyera. Si vostè ho fa, Sr. Alcalde, haurà d'agrair al Sr.Clofent tot el que ha fet per vostè. És de persones honrades, fer-

ho. I, parlant de futur, es pot po-sicionar com millor li convingui.Trenqui amb qui vulgui. Però sigui coherent: no ofereixi participació als altres quan no està, enabsolut, disposat a permetre queningú participi.

Sr. Alcalde, amb tot el respecte que em mereix, li demanoque mediti una mica en el que lihe dit. I no vull que em doni laraó. En tindria prou que, en laintimitat dels seus pensaments,reconegués el seu error.

Mateu Piiïol i CarríóArgentona, 2 de febrer de 1996

manera de fer que els interessa ique, per tant, és totalment lògicque vostè, públicament, reconegui que té més fe en aquest senyorque en un Regidor que, podrà direl que vulgui d'ell, però mai posaen dubte la seva integritat i la sevahonestedat. I, Sr. Alcalde, no vulgui justificar-se dient que jo, coma company de Partit que sóc delSr. Clofent, és el que he de dir,perquè sap molt bé que, en mésd'una ocasió, he sigut crític ambels meus i ho he fet pensant queles bones maneres de fer 0 les queno ho són, no tenen color políticni poden obeir cap disciplina dePartit ni, molt menys, ser més 0menys amics de ningú.

Penso encara, Sr. Alcalde, enquan vostè va trobar-se amb l'Alcaldia a les mans, de rebot. Vaser un moment especialment important per a vostè. Era alcaldei, hem de ser sincers, no sabiaser-ho. Això ens hauria passat ala majoria de nosaltres. Llavors,Sr. Casabella, va recolzar-se deforma rotundament clara amb enPep Clofent. Tot el poble eraconscient d'això. I ell li va oferirel seu ajut. Això, Sr. Alcalde, sili queda una mica de dignitat, iestic totalment segur que sí, nopot negar-ho. I crec que va actuar correctament en buscar aquestajut. Però, el que no em semblaresponsable, i crec que al pobletampoc, és la seva sortida de to.Estic segur que, si pogués anarenrera, rectificaria. Estic segur,en fi, que la seva manera d'actuar, li ha de fer llàstima. I n'esticsegur perquè, malgrat tot, crec

ARGENTONAUrbanització Les GinesteresTelèfon 797 02 55

99"LES GINESTERES

unmjBAR • RESTAURANT

CARRERAS CANDI. 20TEL. 797 07 3908310 ARGENTONA

dor del PSC, Josep Clofent. I vafer-ho sense cap vergonya: vaoptar, sorprenentment, per la del'arquitecte municipal. Un tècnicque, com sap vostè millor queningú, és l'autor dels informesmés desafortunats d'aquest Ajuntament. Informes que han dut arealitzar actuacions del tot il·legals, vull pensar, que molt encontra de la seva manera de fer.Però, ja veu Sr. Alcalde, la sevaaposta va ser per aquest personatge, tot i que l'opció que teniaera del tot clara: apostar per unapersona íntegra, digna, treballadora i disposada a ajudar. I aquestdarrer adjectiu, el de l'ajuda, elconeix vostè millor que ningú,Sr. Alcalde. Però, encara no entenc perquè va apostar pel "seu"tècnic. Un tècnic, per altra banda, que sembla trobar-se en la"corda fluixa" després de les desafortunades intervencions que hatingut de forma ininterrompuda.I jo, Sr. Alcalde, podria pensarque això els va bé, que és una

Carta oberta alsenyor alcalde

Sr. Alcalde:Vull dirigir-me a vostè, i vull

fer-ho des d'aquest mitjà de comunicació perquè m'agrada que deles coses que dic se n'assabentitothom i que quedi escrit tot el queexpressi. D'aquesta manera, Sr.Alcalde, segur que no caldrà quela Sra. Secretària hagi de fer úsd'un radiocasset per reproduirunes declaracions fetes en unmoment determinat fent servir elpassat per argumentar les més quedubtoses decisions del present.

Però, Sr. Alcalde, el que jovull expressar en el meu escrités la decepció que em produeixen certes actuacions que qualificaria, i m'ho ha de permetre, delamentables.

Vostè, Sr. Alcalde, en el darrer Ple que vàrem celebrar, vahaver de decidir entre dues paraules ben allunyades: la de l'arquitecte municipal i la del Regi

•^Cartes dels lectors

4 Cap de Creus - febrer 1996

ARGENTONAc/ Gran, 30Tel. 797 02 07

CANSALADERIA XARCUTERIAQUEVIURES

08310 ARGENTONA(Barcelona)

TAPISSERS

c/ Molí, 1Tel. 797 06 01

SERRA-PINEDA

Les cartes dels lectors es poden entregar a Ràdio Argentona abans del 26d'abril i han de tenir una extensió màxima d'un foli a doble espai. La redaccióes veu amb el dret de no publicar-les, cas que l'extensió sigui superior.

Sr. EsteveSorigué: elsplens s'acaben,

quan?Ja havia passat repetides ve

gades quan era regidor en el govern de l'alcalde Canals, i araveig que torna a passar.

Quan s'acaben els punts del'ordre del dia que presental'equip de govern al ple, vostès'aixeca i se'n va.

El ple no s'acaba, hi ha puntsque diuen mocions dels grups iprecs i preguntes, que és quan laresta dels grups aporten les seves propostes 0 demanen aclari

ments.Vostè té tanta pressa, que no

pot escoltar els altres?Moltes gràcies per la seva

atenció.M. Brugal

de plaça de Francesc Macià,nom que ostentà fins a l'acabament de la Guerra Civil, el 1939,que el substituïren pel de "Plazadel General Mola". No cal ferl'apologia de "l'avi", de tots coneguda. S'ha publicat a l'últimCap de Creus el nom de nouscarrers i places. El nom deFrancesc Macià no resulta en

cap.Ferran Catà i Cortils

sant el paleta i donant puntadesde peu a les baranes recentmentaparedades, desmanegant l'obra,és el de l'esquerra, que fa riure atothom assegurant que la vorerade la dreta és seva i ben seva,sobretot perquè ja fa anys que lafan servir ell i els seus clients. Elconseller de Serveis, cridat a cor-re-cuita, assegura al seu torn quela vorera és de l'Ajuntament i queell té el poder de fer el que fa pergarantir el pas dels vianants.

Mentre tots cinc criden a lavegada defensant el seu punt devista, passa un desconegut i elsdiu, davant l'astorament general,que el vertader amo de la voreraés ell, senzillament perquè va apeu. I que si no se n'han assabentat, que consultin la pàgina 1886del Diccionari de la Llengua Catalana, que diu: "la vorera és partlateral d'una via urbana, generalment més alta que la calçada,destinada al pas dels que van apeu".!?!?.

Alfons GüellArgentona, gener del 1996

En FrancescMacià CTavi")

Després de la proclamacióde la República, el 14 d'abril de1931, un dels primers acords delnou ajuntament fou canviar elnom de la plaça de Vendre pel

Les baranetesde la discòrdia ode qui és lavorera?

El 30 de novembre passatcinc personatges d'Argentonavaren protagonitzar l'escena mésgrotesca i ridícula que us pugueuimaginar. Lloc: el començamentdel carrer dels Rosers. Versiómés 0 menys ben escenificadasegons comentaris recollits degent del veïnat i vianants quepassaven en aquell moment:l'amo de la primera casa de ladreta, tip de no poder passar perla vorera de casa seva, obstruiriatotalment i a tota hora pels cotxes,demanà a l'Ajuntament lacol·locació de baranes arran de lavorada per evitar tal usurpaciódel pas.

En "el dia dels autos", arribaun paleta i comença l'operaciód'aparedar les baranetes dissua-sòries.

Al cap de poca estona, ja lateníem liada: el segon propietari surt de casa seva cridant indignat com si li estiguessin prenent quelcom seu: "la vorera decasa teva és meva(!), i no tenscap dret a fer-hi posar baranetesperquè la necessito per a aparcar".

El propietari d'un xic mésavall, i sense cridar tant, afegeix:"molt ben dit; d'aquí, els amosde la vorera som nosaltres, elscomerciants".

Però el més violent i furiós,que surt de casa seva escridas

l'Espectacle Infantil i Juvenil deCatalunya" que l'octubre passat esva constituir a Molins de Rei.

La "Xarxa" neix a partir dela voluntat de quaranta-nougrups Rialles Locals (pràcticament tots, i entre els quals es troba el d'Argentona) de donar unpas endavant en el seu desig deprogramar temporades establesde Teatre Infantil i Juvenil arreude Catalunya. Aquest ha estat elcas d'Argentona, com bé sabeu.

Els Grups Rialles, fins ara,estaven adherits a l'entitatÒmnium Cultural, que els havia

aixoplugat durant vint-i-tres anys.La manca de sintonia i de voluntat de diàleg del President d'Òm-

nium Cultural ha provocat que laconstitució de la Fundació no s'hagi pogut produir com a fruit delconsens i com el procés naturald'una organització que s'ha fetgran. Malgrat tot, i ara sense capvinculació amb Òmnium Cultu

ral, la Fundació ja és un fet.En el grup d'Argentona, des

prés de més de set anys d'existència i amb el suport del nostreAjuntament, estem engrescats acontinuar les activitats, que apartir d'ara i amb voluntat de continuïtat es desenvoluparan ambel nom de "Xarxa".

Us esperem, com sempre,cada primer diumenge de mes alteatre del Centre Parroquial, icada Festa Major a la SalaArgentona, amb el millor de lacartellera d'espectacles infantilsi juvenils del nostre país.

Grup "Xarxa" d'ArgentonaFebrer de 1996

Cartes dels lectors

Cap de Creus - febrer 1996 5

poblat de la vila, amb una densitat d'habitants per metre quadrat molt superior a la resta delmunicipi. El veïns reivindiquenla inclusió d'un espai verd perquè faci d'intermediari entrel'actual Sant Sebastià i la novazona. El col·lectiu va presentar

una llista amb més de 500 signatures a l'alcalde d'ArgentonaJoaquim Casabella demanantun espai verd a la zona. Tot ique Casabella es va mostrarpoc optimista respecte al fetque s'hi pugui fer una zona verda, va dir que la proposta delsveïns és positiva. Casabella vadeclarar que l'Ajuntament té laintenció d'exposar aquesta proposta a la Generalitat i, si ésviable, el consistori ho estudiarà per buscar una solució ambla resta de forces polítiques.

sanitària d'Argentona Òrrius i

Dosrius-Canyamars, que cobrirà així les necessitats sanitàri

es bàsiques d'11.203 habitants.

La zona verda pendent

Un dels problemes que queda ara per resoldre és la proposta que va fer el col·lectiu deveïns de Sant Sebastià que vademanar a l'Ajuntament un espai verd públic a la zona d'equipaments on s'ha de construirl'ABS. Aquest fet comportariadesplaçar diversos metres enrere el centre sanitari. Les reivindicacions exposaven que launió de la nova zona urbanitzada amb els actuals carrers dela zona provoca que aquest sigui, de bon tros, el nucli més

les empreses interessades aconstruir aquest equipamentpresentin els projectes.

L'Àrea Bàsica de Salut,

prevista dins el Pla Especial deReforma Interior de SantSebastià, el Peri, s'ubicarà alcarrer nou, cantonada amb elcarrer Pau Clans, i té una superfície total de 1.052 m2. Se

gons el Servei Català de la Salut, el centre sanitari estarà format per una vintena de persones que es dividiran entre especialistes, personal d'infermeria i auxiliars, assistents socials i administratius. L'Àrea

Bàsica de Salut estarà repartida en tres sectors: medicinageneral, pediatria i odontologia.L'edifici funcionarà com unCentre d'Assistència Primària(CAP) de referència per a l'àrea

FAÇANA EST

milions, segons han confirmat fonts del Servei Català de laSalut. El centre sanitari estarà repartit en tres àrees: medicina general, odontologia i pediatria, en les quals treballaranuna vintena de persones repartides entre especialistes, infermeres i auxiliars, assistents socials i administratius.

El regidor d'Obres i Serveisde l'Ajuntament d'Argentona,Jordi Pinart (d'ERC), va anunciar a finals de gener que l'inici de les obres de construccióde l'Àrea Bàsica de Salut co

mençaran a mitjan d'aquestany. El regidor republicà ha explicat que l'obtenció d'aquestequipament és un dels objectiusprioritaris de l'acord marc entre CiU i ERC. Segons Pinart,el més positiu és que Argentonai les poblacions de les rodaliesgaudiran d'un servei que millorarà la qualitat de vida i l'oferta sanitària.

La construcció del nou centre sanitari també la va confirmar el regidor de Sanitat delconsistori, Antoni Julià (de

CiU). Julià va dir que el consistori podria col·locar la primera pedra entre el març i elmaig. El regidor de Sanitat també va voler remarcar que laseva regidoria ha estat en totmoment molt interessada quees tirés endavant la construccióde l'Àrea Bàsica.

De moment no se sap ambexactitud la data d'inici de lesobres, però el Servei Català dela Salut ja ha confirmat que tindran un termini d'execuciód'un any i que han estat licita-des en 149 milions de pessetescom a màxim. No es confirmarà quin és el pressupost definitiu de les obres ni quina serà

l'empresa adjudicatària finsd'aquí a un mes, quan el departament de Sanitat de la Generalitat ho faci públic. Dimecresva finalitzar el termini perquè

La regidoria d'Obres Públiques de l'Ajuntamentd'Argentona, va confirmar que a mitjan d'any començaranles obres de construcció de l'Àrea Bàsica de Salut (l'ÀBS).L'equipament, que anirà destinat al Pla Especial de ReformaInterior, el Peri, de Sant Sebastià, tindrà un preu màxim 149

La construcció de l'Àrea Bàsica de Salutcomençarà a mitjan d'aquest any


Benaurats els pobres, diu Jesús.Dues paraules antagòniques que trenquen tots els es

quemes al moment de posar-se una al costat de l'altra.iCom podem lligar la pobresa amb la benaurança, és a

dir, amb la felicitat? Només ho podem fer si entenem per pobresa la llibertat.

Per això, deixeu-nos reproduir unes paraules del bisbePere Casaldàliga, quan diu:

-Crec que la pobresa se'ns imposa aquí (alTercer Món)i allà (al Primer Món).

-Una pobresa que ens alliberi de nosaltres mateixos,que ens alliberi de les coses més desitjades i manipulades,que ens alliberi del consumisme,que ens alliberi d'allò que és artificialen la vida, una vida tot ella feta electro-mèstica.

-Una pobresa que ens alliberi de la competència i dela cobdícia,

que ens alliberi del déu-lucre,que ens alliberi del capitalisme (el capitalisme és pecat, diria jo - No sabria pascom absoldre'l, amics!.

-Una pobresa que ens faci viure com els pobres, perentrar en la seva lluita (una lluita que és classista, naturalment,perquè les classes hi són, són aquí, i són la constitució iniqua dela nostra societat) per tal d'ajudar els pobres a vèncer la misèria,la submissió, la dependència, l'explotació.

-Una pobresa que ens torni comunitàriament la simplicitat de la vida.

-Ja sé que estic parlant utòpicament, és a dir, evangèli-cament.

-De tota manera, em sembla que no faig altra cosa queesbossar el veritable pla de Déu i apuntar cap a la veritable felicitat de l'home.

-Si no ho creiem així, si no ho busquem, si no ensarrisquem fins a les últimes conseqüències, que en serà de maleïda la nostra vida humana!.

Jesús en persona, viu plenament aquesta identitat depobresa i felicitat. Ell ha estat el model, tot al llarg de la història,per a tots els qui han sabut trobar la veritable felicitat=llibertat.

En els nostres temps tenim exemples ben clars de persones, de carn i ossos com nosaltres, que han viscut aquestabenaurança:

-Monsenyor ROMERO, que va viure la solidaritat fins adonar la vida pels exclosos d'aquest món.

-El PADRE LLANOS, que es va fer una sola cosa amb elpoble del Pozo delTío Raymundo.

-Ignacio ELLACURIA i els altres companys, assassinatsper la seva opció preferencial per als pobres.

-Maria Helena MOYANO, "MADRE CORAGE", assassinada pel seu treball continuat a favor dels afamats i empobritsde Villa El Salvador, del Perú.

-GERMANS i GERMANES camperols, indígenes i gitanos que s'han rebel·lat contra l'opressió.

-PERE CASALDÀLIGA, la veu del foc, del cel profètic ila humil serenitat de ser testimoni de Jesús.

Tots aquests han sabut entendre i viure en la pràcticade cada dia el veritable sentit de les benaurances, fugint d'aquella interpretació escandalosa que voldria convertir la religió deJesús en una mena de droga somnífera.

La gran paradoxa

Salvador CabréMossèn d'Argentona

Estat de les obres de la carretera del Cros.

mateixa empresa també construeix un viaducte i dos ponts,un dels quals passa per damuntdel torrent de Tossa, per a poder connectar el nucli urbà ambla carretera que va a Sant Miquel del Cros. El segon pont enllaçarà Argentona amb el camíantic del tramvia. Una altra deles empreses subcontractadesper GISA, Procen SA Obres iServeis, duu a terme els treballsde soterrament de les torres elèctriques. El cost total de la carretera ascendeix a 225 milions depessetes, que aniran a càrrec del'empresa pública GISA, adjudicatària de l'autopista B-40.Dels 225 milions assignats pera la construcció, 195 corresponen a despeses en general i 30es destinaran a mesures correctores del medi ambient.

Les obres de construcció dela carretera que va d'Argentonaal veïnat de Sant Miquel delCros podrien finalitzar a finalsde març, segons va fer públicun dels tècnics d'Aldesa, l'empresa subcontractada perGISA, concessionària de lesobres.

Actualment, Aldesa condiciona el paviment de la carretera, que té una longitud de dosquilòmetres i que posteriorment s'asfaltarà. La nova carretera tindrà un carril bici d'unaamplada de dos metres i migque estarà quinze centímetresper sobre el nivell de la via. Lacompanyia va començar aconstruir, a finals de gener, ungiratori que està situat al veïnat del Cros i que connectaràamb el Camí del Mig. Aquesta

Cridats a ser lliures^La carreterad'Argentona aSant Miqueldel Cross'acabarà al març


• Construcció d'un dipòsitprefabricat d'aigua:68.000.000

> Primera fase del nou cementiri:50.000.0001 Obres i serveis(conservació i manteniment de carrers): 25.000.000

1 Medi ambient(deixalleria municipal):6.250.000

1 Espais vgrds de nova creació:6.000.0001 Condicionament de la piscina municipal: 5.000.0001 Condicionament del pati de l'escolaFrancesc Burniol:3.178.535

1 Compra d'un vehicle per a la policia local: 2.600.000• Comunicacions(nou estudi de Ràdio Argentona):1.000.000

PRINCIPALS INVERSIONSDE L'AJUNTAMENT

DESPESES FINANCERES4,9% -36.982.934

I2,-..

TRANSF. CA1,3% -10.000.

ACTIUS FINANCERS-500.000

BÉNS CORRENTS I SERVEIS35%-262.591.003

PERSONAL28,2%-211.544.800

PASSIUS FIN2,8%-20.675.

DESPESES - 751.292.785(Pressupost 1995:794.713.348)

16.750.00055.905.00056.685.00015.885.00036.385.538

158.740.00082.265.00052.750.00026.610.00041.845.00016.300.00034.540.00011.748.80014.220.00029.015.00036.095.000

7.395.0002.000.000

56.158.447

Òrgans de govern:Administració General:Seguretat:Sanitat:Ensenyament:Urbanisme:Serveis:Recollida d'escombraries:Cultura:Esports:Festes:Serveis socials:Joventut:Comunicacions:Medi ambient:Serveis econòmics:Comerç:Promoció econòmica:Deute públic:

PRESSUPOSTOS DE L'AJUNTAMENTPER GRANS ÀREES

TRANSFERÈNCIES DE CAPITAL4% - 30.000.000

TRIMONIALS

. CORRENTS154.534.191

PAS14,2

TAXES I ALTRES INGRESSOS13%-97.915.000

IMPOSTOS DIRECTES43,3% - 325.415.059

IMPOSTOS INDIRECTES4,7% - 35.000.000

INGRESSOS - 751.292.785(Pressupost 1995: 794.713.348)

any va ser aprovat per l'equipde govern CiU-ERC, mentreque els grups de l'oposició(PSC, PP i IC-EV) van votar-hien contra. Entre les inversionsmés importants que presenta laregidoria d'Hisenda destaca laconstrucció d'un dipòsit d'ai-

el consistori ha reduït el capítol de personal en un 3,6 % i ladespesa corrent en un 9,4 %.Aquesta rebaixa ha comportatun increment del capítol d'inversions, que ascendeix a 178milions de pessetes, un 23,8 %del total. L'exercici d'aquest

Tot i això, la comparació ambl'any passat s'ha fet contemplant la inclusió de la comprade la Velcro. Si aquesta operació no s'hagués realitzatcomptablement, el pressupostd'aquest any hauria incrementat respecte al 1995. Enguany

El pressupost del 1996 del'Ajuntament d'Argentona ésde 751 milions de pessetes.Aquesta quantitat és inferior ala de l'any passat, atès que s'hapassat de 794 milions de pessetes a 751 milions, fet que significa un descens del 5,46 %.

El pressupost de l'Ajuntament del 1996baixa respecte l'any passat

Baixa la despesa corrent i puja la inversió.


El dia abans havia baixat de Dosrius l'Anton Ros,àlies el Tit, aquell que algú saludava tot fent brometadient-li "Tit hola!".Anava taral·lejant una cançó de la qualera l'autor de la lletra i la música, i a la vegada subjecte,i que deia:

-Anton Ros Vinyalsnascut a Argentonaque viu a Dosriusi cava les vinyesde can "Passa-rius"

Havia portat el carretó ple de pinyons torrats iels havia venut, mesurant-los amb un tupí de terrissa, atota una clientela que ja portava preparada a la butxacauna petita navalla, o un clau aixafat sota les rodes deltramvia, que servia de palanca per a anar obrint els pinyons. La plaça de l'Església i els seus contorns havienquedat com encatifats d'escloves talment com ara hoveiem en algun lloc amb l'esclova de les llavors de gira-sol, G^s conegudes "pipes"), només que les de pipeseren més higièniques, ja que no havien sigut escopidesde la boca. Amb això també hem anat a menys.

Carrer Gran amunt pujava, sense massa pressa,en Miquel, aquell drapaire alt com un Sant Pau amb laseva gorra grisa tot cridant: "Hi ha cap pell... de conill...!".I les dones que el dia abans, per fer l'arròs del diumenge, havien matat un bon conill, criat amb herba de lavinya i amb brisa del raïm, li venien la pell que moltesvegades valia fins a 2 pessetes.

Carrer avall baixaven els carreters del poble ambels seus carros carregats de costals de pi, que anaven adescarregar a les forneries de la costa, i també baixavenels carreters de Canyamars, que s'aturaven a cal Moreno a fer la barreja (un gotet de moscatell amb anís ocassalla): en Miquelet de can Llibre, en Rimblas, elCarinyo, en Cot, en Vadó Joanet i en Brugeràs, el de laveu atiplada.

Era l'hora en què la canalla anava cap al col·legi,amb la cara neta, espardenyes i algun pedaç ben posat ales genolleres dels seus pantalons.Anaven contents capa unes escoles que no coneixien la calefacció, i ja pensaven el que farien en sortir, ajuntar-se a la colla d'enTino i enTano o bé als de la plaça de "Missa", per esbatussar-se a cops de rocs allà en el sauló de la Gustana,protegint-se, a tall d'escut, amb una tapadora vella, iseguint les ordres dels seus capitostos, hàbils en estratègia guerrera. Les ferides del camp de batalla, algunanafra, procurarien amagar-la quan arribessin a casa, nofos cas que el pare o la mare els acabessin de repassar.

Potser els esperaria un dinar de mongetes ambun tall de cansalada davant d'una llar amb un foc fetamb una feixina de sarments, que els progenitors intentaven perpetuar afegint dues estelles d'una vella alzina.

Dilluns d'hivern1941

Lluís S. Morgan

CANYAMARS - TEL. 795 52 65 - FAX 795 52 66

I BOSCH IL. SERVICE ^J

•Injecció gasolina•Electricitat i electrònica•ABS i A. condicionat•Pneumàtics•Canvis d'oli, filtres, etc.•Serveis ràpids•Xapa i pintura•Servei grua

URISc

ARA PER TOT EL MARESME!NOU SERVEI

Records^Ppressupostats." Clofent va dirque no es prioritza la creaciód'un casal d'avis, ni de l'Àrea

de Salut Bàsica ni els problemes que pateix el veïnat deSant Miquel del Cros. El portaveu socialista va proposarretirar la proposta d'aprovaciódel pressupost per elaborar-neun de nou amb la resta de partits, però l'equip de govern hova rebutjar. D'altra banda elregidor del Partit Popular,Martí Riu, va dir que "el pressupost provocarà més endeutament". Segons Riu "l'ajuntament no contempla aquestany el projecte de remodelacióde la Plaça de Vendre, i per tantno es podrà tirar endavant talcom s'havia dit l'any 1997". Elregidor popular també es vaqueixar de l'augment de soudels dos tinents d'alcalde, queascendeix a 5.000 pessetes. Riuva criticar també a l'equip degovern que només s'hagi destinat un milió de pessetes delpressupost a habitatge social.La regidora d'Iniciativa elsVerds, Concepció Sala, va afirmar que el pressupost d'aquestany és baixíssim i que s'ha fetsense criteri. En aquest sentit,Sala va recriminar a l'Ajuntament que no està per a fer diners, sinó per a saber-los gestionar. La regidora d'IC-EV vaassenyalar també en la sevaintervenció que no es poden retallar les carteres de BenestarSocial, Cultura i Festes, ja quesón molt importants per a lavila d'Argentona.

gua, que costarà 68 milions depessetes. Una de les altres inversions importants que fa elconsistori serà la primera fasede construcció del cementirimunicipal, que comportarà unainversió de 50 milions. Dinsd'Obres i Serveis, l'ajuntamentté previst invertir 25 milions enarranjament de carrers i places.Es destinaran 6 milions a laconstrucció d'una deixalleriamunicipal al Maresme. Pel quefa al medi ambient, també esdestinaran 6 milions més, concretament a espais verds denova creació.

Segons va exposar en el pleel regidor d'Hisenda, JosepMaria Esteve, el pressupost téuna forta contenció de la despesa corrent que es destinarà ainversions. Esteve també vadestacar que aquest any el coeficient d'endeutament del'Ajuntament és només del 10%, la qual cosa, segons el regidor, "és dada indicativa del bonnivell de les finances municipals, que estan garantint elcompliment del programa depacte de govern entre CiU iERC". El segon tinent d'alcal

de i regidor d'ERC, JordiPinart, va declarar que per primera vegada el pressupost s'haajustat a la realitat. En el tomd'intervencions de l'oposició, elregidor del PSC, Josep Clofent,va declarar que "l'equip de govern no ha especificat quin programa d'actuació farà en algunes regidories importants, nicom pensen destinar els diners


é4*

i

FORN DE PA

ARGENTONACarrer Gran,Tel. 797 10 50

brer va quedar palès que hi hadiferències entre tots els partits;es va provocar una de les situacions més crispades dels dar

rers mesos.A través d'una interpel·la

ció d'IC-EV es va parlar de la

definitivament les obres deconstrucció de l'institut de secundària.

Polèmica pels terrenys

En el ple municipal de fe

que necessita la Generalitatperquè el Ministeri d'Hisenda,actual titular del terrenys, pugui fer la desafectació al govern Català. Un cop fet aquestpas, la Generalitat disposarà

del terreny i podrà gestionar

Instants del Ple on es va discutir la situació dels terrenys.

declarar que el canvi de qualificació és indispensable perquè la Generalitat pugui obtenir el solar per a construirl'IES. Actualment els terrenys estan en procés derequalificació; han de passar a ser considerats zona d'equipaments. L'associació de pares i mares de l'institut,

(APMA), indignats pel cas i preocupats pel retard que potcomportar la construcció, van tornar a demanar que

s'instal·lés l'institut de forma provisional a la Velcro.

L'alcalde d'Argentona i elregidor d'Ensenyament, Francesc Espadero, es van reunir aprincipis de gener amb el conseller d'Ensenyament de la Generalitat, Joan Maria Pujals.Durant la trobada, el consellerva declarar que l'actuacióprioritària que ha de fer l'Ajuntament perquè la Generalitatpugui obtenir els terrenys ons'ha de construir l'institut ésrequalificar-los de manera quepassin de ser considerats zonaverda a ser considerats zonad'equipaments.

Aquest procés va sorprendre l'alcalde i el regidor d'Ensenyament, ja que desconeixien la situació dels terrenys.Davant la urgència, el consistori va aprovar per unanimitat

el canvi de qualificació per agilitar la darrera documentació

La situació actual dels terrenys on s'ha de construir l'ins

titut de secundària d'Argentona, l'IES, ha provocat crispació dins de l'Ajuntament. Tots els partits polítics es vanacusar mútuament de ser responsables de la gestió del solar, que actualment és zona verda. El Conseller d'Ensenyament, Joan Maria Pujals, va informar en una reunió amb

l'alcalde, Joaquim Casabella i el regidor d'Ensenyament,Francesc Espadero, de la situació dels terrenys. Pujals va

Malestar a l'Ajuntament per la situaciódels terrenys de TIES

Comencen els tràmits de requalificació del solar


J

Puig i Cadafalch, 2 - Telèfon 797 0606

08310 ARGENTONA

ïEspecialitat amb esmorzars

Gran assortit de tapes i marisc

BAR DEPORTIVO

Telèfons 756 06 91(Part.) 797 23 75

c/ Doctor Samsó, 1 baix08310 ARGENTONA

Diplomats en Quiromassatge,Quiropràctica i Reflexoteràpia

Francesc Vila PellisaM. Dolors Gensana Calduch

CENTRE DE MASSATGE

L'APMA, davant de tota lapolèmica, va tornar a demanarque les classes de secundària esfacin provisionalment a laVelcro. Els pares, que semprehan afirmat que no volenquedar-se a la Velcro, estan elaborant un estudi per comprovarles viabilitats de col·locar lesaules a la fàbrica. El portaveude l'Associació de Pares i Mares d'Alumnes de l'IES, JosepMaria Fàbregas, ha manifestatque la Velcro és la millor solució provisional per als nostresfills abans no estigui acabatl'institut, perquè és un edificimolt gran i hi cabrien tots elscursos de secundària. L'associació també creu que la despesa que farà la Generalitatdurant els pròxims cursos pera instal·lar barracons resultaràmolt més cara que adequar provisionalment unes aules a laVelcro.

La proposta, però, no agrada a l'Ajuntament, que ha tornat afirmar que no és viable la

possibilitat, ja que aquest fetpodria donar a entendre a la Generalitat que la Velcro és la solució definitiva per a construirl'institut.

La negació del consistoriqueda palesa, atès que a principis de febrer el regidor d'Ensenyament, Francesc Espadero,conjuntament amb un tècnic dela Generalitat, el director del'institut, Miquel Badia, i membres de l'APMA, van reunir-seper parlar de les possibles ampliacions de l'institut provisió-

va avançar que el canvi de qualificació dels terrenys, que araseran considerats zona d'equipaments, es farà abans de tres

mesos.En acabar el ple, l'exre

gidora d'Ensenyament del'Ajuntament d'Argentona,Montse Brugal, també va aportar la seva valoració de tot l'aferdels terrenys de l'institut.Brugal va dir que ja n'hi havia

prou de demagògies i èxits polítics de tots els partits. L'exregidora va criticar l'arquitectemunicipal, de qui va dir quemai no definia cap projecte.Segons Brugal l'arquitectetampoc no va advertir el regidor Josep Clofent que els terrenys on s'ha de fer l'instituteren zona verda.

Els pares indignats

Les explicacions sobre lasituació dels terrenys que l'alcalde d'Argentona, JoaquimCasabella, i el regidor d'Ensenyament, Francesc Espadero,van donar en una reunió a l'Associació de Pares i Mares d'A

lumnes de l'institut (APMA)no van convèncer els afectats.Els pares indignats van declarar que l'alcalde d'Argentona,Joaquim Casabella, 0 bé el regidor d'Urbanisme, Santi Mora, haurien de dimitir. L'APMAva expressar el seu malestaracusant també l'oposició de noadvertir 0 denunciar que no

s'havia fet la requalificació delterreny.

l'alcalde, Joaquim Casabella idel regidor d'Urbanisme SantiMora. Clofent va criticar elconsistori i manifestant que"aquest enrenou és una excusade l'Ajuntament, que vol amagar la seva incompetència". Elregidor d'ERC i segon tinentd'alcalde, Jordi Pinart, va acusar el regidor socialista, JosepClofent, de posar-se medallesenganyant el poble, al qual deiaque tenim institut.

L'alcalde, Joaquim Casabella, va afirmar que mai havien pensat a fer la requalifí-cació dels terrenys perquè desconeixia que fossin zona verdai que només es va tractar el tras

pàs que havia de fer MOPTMAa la Generalitat.

Tot i això, Casabella va explicar que l'arquitecte municipal va informar en el seu dia al

regidor Josep Clofent que elsterrenys eren zona verda i queno s'hi podria edificar.

El regidor d'Urbanisme,Santi Mora, va explicar que ellsabia que els terrenys on s'hade fer l'institut eren zona verda, però que les gestions maino les va portar a terme la sevaregidoria, ja que ni l'extinentd'alcalde, Josep Clofent, nil'exregidora d'Ensenyament,Montse Brugal, ni l'alcalde,Joaquim Casabella, van demanar cap consulta. Tot i això, elregidor d'Urbanisme no va voler eludir responsabilitats.Santi Mora va acabar la sevaexposició dient que aquesttema no s'ha d'allargar més i

gestió que ha fet l'ajuntamentfins ara dels terrenys i tot el queha comportat.

La portaveu d'IC-EV, Concepció Sala, va dir que l'Ajuntament d'Argentona ha fet unagestió nefasta dels terrenys, jaque fa sis anys que dura i aratot s'ha de fer a correcuita.

Sala va dir que hi ha hagutuna descoordinació de les re-gidories perquè gairebé ningúconeixia que els terrenys sónzona verda. La regidora va afegir que tots els partits políticssón en major 0 menor mesuraresponsables del que ha succeït. Sala també va acusar l'exre-gidor d'Urbanisme, Martí Riu,i l'extinent d'alcalde, JosepClofent, de conèixer la situació dels terrenys.

El regidor del Partit Popular i exregidor d'Urbanisme,Martí Riu, va afirmar que quanera titular d'aquesta cartera,l'única gestió que va fer va seresbrinar qui era el propietari isi estava disposat a cedir els terrenys. Riu va afirmar que no sabia que era zona verda. El portaveu del PSC, Josep Clofent,es va defensar explicant de nouque l'únic tràmit que havia fetva ser gestionar amb el Ministeri d'Obres Públiques, Trans

ports i Medi Ambient(MOPTMA) la possibilitat detraspassar els terrenys a la Generalitat. Clofent, que durant eldarrer mandat va governar ambCiU, va declarar que la com

petència de la situació dels terrenys sempre havia estat de


<JC^Jk> die^^^^ca %Jüdtcd•=^ Aliments Integrals i Biològics.

Fitoteràpia (herbes)^> Productes frescos (Tofu, Tem pe,

Hamburgueses, Salsitxes).^ Productes Alternatius (Medicina

Natural, SANTIVERI, NERET KILUVA,PRODIET,... etc.)

^ Fruits Secs i Espècies.

c/ Joan XXIII, 9 - ARGENTONA - Tel. 756 01 42

Grup Municipaldel Partit Popular

(PP)

la qual els pagesos no poden plantar; una Espanyaen la qual regnen la confusió, la divisió, la indignació i el desànim.

I tot això, oposat a latradició catalana i les seves necessitats, ha estatsostingut des de Catalunya en nom dels seus in

teressos.Catalunya té molt per

a aportar al conjunt d'Espanya en benefici propi ide tot l'Estat. Sempre ésabans la col·lectivitat quela solitud. És per això que

el PP proposa la recuperació de Catalunya a través de retrobar el camí dela confiança en ella mateixa, el rigor ètic i la prosperitat material.

El Partit Popular deCatalunya és una organització política catalanacompromesa amb la realitat del nostre país, que proposa un projecte renovatde catalanisme obert, central, decidit impulsor delnostre autogovern i capaçde cooperar amb la regeneració institucional, econòmica i moral d'Espa

nya.Catalunya viu en una

Espanya en la qual l'endeutament de l'Estat ha superat el de les famílies, en elqual de cada tres llocs detreball un és públic, en elqual la taxa d'atur i la càrrega fiscal que les empreses suporten sobre cadaassalariat són les més altes de la Unió Europea, enla qual el nombre d'empreses familiars disminueixsota el pes d'un sistemaimpositiu confiscador, en

El Partit Populari Catalunya (I)L'Ajuntament comença a treballar

en l'ampliació dels barracons

de l'institut de secundàriaper al proper curs

L'alcalde d'Argentona, Joaquim Casabella; el regidord'Ensenyament, Francesc Espadero; el director de l'institut de secundària, Miquel Badia, i membres de les Associacions de Pares i Mares, es van reunir a finals de la setmana passada amb un arquitecte del departament d'Ensenyament de la Generalitat. La reunió, que es va fer a Argentona,es va centrar en l'estudi de les possibles ampliacions quehauran de fer l'any vinent l'Institut d'Ensenyament Secundari, l'IES, i l'Escola Francesc Burniol. L'ampliació se centrarà bàsicament en l'institut, ja que es duplicarà el nombred'alumnes i cursos.

El primer pas que la Generalitat farà per ampliar lescargoles provisionals de l'institut serà marcar el terreny onaniran ubicades. El regidor d'Ensenyament, FrancescEspadero, ha confirmat que la zona on han d'anar destinades les noves aules de l'institut és viable. La senyalitzaciódel solar podria quedar enllestida la propera setmana. Quanestigui feta, i després que la direcció de l'institut i altresresponsables hagin arribat a un acord, es convocarà unareunió amb el Departament d'Ensenyament. Els terrenysque es destinaran als nous barracons seran amb tota probabilitat al costat de l'actual institut, entre la pista de petancai els vestuaris del camp de futbol nou. El regidor d'Ensenyament ha volgut resoldre aquest tema amb l'aprovacióde la direcció de l'institut i de les APAS per així evitarnoves polèmiques 0 malentesos. Espadero ha declarat queja s'hi està treballant, per poder tenir les cargoles preparades per al proper curs, sense que calgui anar amb pres

ses.Un dels altres temes que es va tractar en la reunió amb

el tècnic del departament d'Ensenyament fa referència al'Escola Pública Francesc Burniol, on es vol instal·lar unmòdul per fer-lo servir com a lavabos per als nens. Aquestprojecte, però, es previst que faci més tard.

D'altra banda, el regidor d'Ensenyament ha reafirmatdavant els membres de les APAS, que la Generalitat no veu

viable la ubicació provisional de les aules a l'antiga fàbrica de la VELCRO, tal com s'havia anunciat anteriorment.Espadero va declarar que si d'adopta un solució provisional a la Velcro, a la llarga es convertirà en definitiva perquè la Generalitat entendrà que no caldrà construir un institut a Argentona. El regidor va afirmar també que les instal·lacions de la Velcro han de donar cabuda a tot el poble;no únicament als estudiants.

-Grups municipalson aniran destinades les novescaragoles. La zona serà ambtota seguretat entre els vesti

dors del camp de futbol i la pista de petanca.

nal. A la reunió es va arribar aun acord unànime de totes lesparts, i és previst que d'aquí aunes setmanes comencin elstreballs per a marcar el terreny


Passatge Molí, 20Tel. 797 23 21ARGENTONA

Ronda Francesc Macià, 5Tel. 798 35 05MATARÓ

LLUÍS SERRA

ELECTRICITAT - AIGUA - GAS -CALEFACCIÓ

(ERC)de Catalunya

d'Esquerra RepublicanaGrup Municipal

rers per als cotxes!per als vianants i els car

Deixem les vorerestans?col·laboració dels vilamés fàcil tot això amb la

No penseu que seriaxe.

metres per deixar el cotrepresenti caminar 100adequada, encara que aixòconvivència millor i méstat, un esperit de fer unamesures tenen una finali

Pensem que aquestesves.

puguin semblar conflictise prendre decisions quela política d'anar fent, sende ser correcte? Deixem jabre la vorera, això no hapre haguem aparcat a sobla que pel fet que semsem que cap. No els semvoreres de ferros?, supo

FO^Klli^I

nicipal, omplir les nostresqualsevol responsable mu

Quina gràcia li fa anostre egoisme.sos i deixem de banda el

Senyors, siguem seriovorera?vant de casa i a sobre lavehicle, que no sigui daaparcament per al nostreque representa buscarpressió física i psíquica

- No podem suportar latar la seva funció bàsica?no som capaços de respecposi ferros a les voreres, siqueixem que l'Ajuntament

- Com pot ser que ensmarquin el camí a seguir.comoditat, caldrà que ensti algun grau de la nostraaltres, encara que això rescients que cal respectar elspersones no siguem consde dur i de clar. Mentre les

mica més agradable. És aixíla nostra convivència unamal agafats, per tal de ferprohibeixin alguns hàbits

A vegades cal que ens

de la voreraLa magnitud

poble. Si aquest és l'estalvi queproclama el regidor Esteve, nocal que ens expliqui res més.

L'alcalde, el salari del qualens costa més de sis milions alsargentonins, no s'havia assabentat de l'adjudicació de lesobres de l'àrea bàsica de salut,malgrat que se li havia advertiten el ple, insistia en que no ensabia res. Ni se'n preocupava.Com tampoc es va preocupar,ni ell ni el regidor d'Urbanisme, Mora, de requalificar elsterrenys necessaris per a laconstrucció de l'institut nou,requalificació que no han portat al ple fins al mes de febrer.Una part d'aquests terrenys,com se sap, han estat aconseguits mitjançant la gestió delsregidors socialistes, l'anteriormandat.

Mentrestant el govern municipal practica un estil absolutament antidemocràtic, consistent en l'incompliment sistematitzat d'acords plenaris i lasupressió de punts de l'ordre deldia sense cap mena d'explicació o la convocatòria de plensd'urgent necessitat per qualsevol cosa. L'alcalde, per no dirigir, ni tan sols modera les sessions plenàries, en les que elgovern no es pren en molts casos ni la molèstia de respondreles interpel·lacions que li femdes dels grups de l'oposició.

El poble no es mereixaquest tractament. Per això elgrup municipal socialista seguirà portant al ple municipalles proposicions necessàriesper actuar en el que la majoriadel poble necessita i demana.Si més no per no malmetre elsrecursos amb els que tots contribuïm.

Grup MunicipalSocialista (PSC)

El govern municipal hamanllevat a la majoria del poble el debat que reclamàvemsobre l'orientació de la políticalocal per al 96 i pels propersanys de mandat. Ha perdut unaocasió d'explicar-nos en quèpensen dedicar els recursos,perquè i quines són les prioritats. Això ens fa pensar que notenen un projecte que respongui als interessos de la majoria. Més aviat sembla que respon només als interessos d'unsquants. Si no fos així no hi hauria d'haver cap problema perdebatre, amb els grups que soma l'oposició, els objectius i lesprioritats que té Argentona. És

més. Com podem creure que elgovern municipal té voluntat departicipació si ni tan sols debatels criteris i objectius del municipi amb els representats elegits democràticament: els regidors.

El govern d'en Pinart i enCasabella, a hores d'ara ha perdut tota la credibilitat. Noméscal veure com han tractat l'assumpte del casal d'avis de laCaixa Laietana, els terrenys pera l'institut d'ensenyament ol'adjudicació de l'obra de l'àreabàsica de salut.

En relació al casal d'avis,els socialistes vam haver depreguntar tres vegades, en elple municipal, què passava iperquè estava tancat. Desprésde contradir-se l'alcaldeCasabella i el regidor Pinart,dient primer que s'hi feien reformes i després que havienpactat (a quin preu?) de tancar-lo, l'alcalde va donar el seu votde qualitat (el vot de la vergonya) per impedir de negociar-ne la reobertura. Si comencenperdent equipaments, ja ens explicaran qui es pot creure quefaran alguna cosa de bo per al

(sense govern)

Grups municipals*^


l'import de l'IBI", mentre queen aquest punt la LAU deixa laporta oberta a un pacte entre lesparts sobre qui ha de pagar lesdespeses generals i de serveisindividualitzats.

En la mateixa clàusula, laguia de la Generalitat preveuque els augments produïts enles despeses generals tambésiguin abonats pel llogater. Enaquest punt la LAU preveu uneslimitacions per a aquestincrement: explicita clarament"que sols podrà incre-mentar-se anualment, i mai en unpercentatge superior al dobledel que pugui incrementar-sela renda".

Aquest són dos exemplesde les moltes diferències quees poden trobar entre la guia dela Generalitat i el text de laLAU.

Atès que l'esmentada guiaha estat convenientment distribuïda, amb el consegüentefecte nociu per als drets delsarrendataris, i en tant que nosigui substituïda per una novaedició, tal com reclama el Síndicde Greuges, el grup municipald'IC-EV fa una crida a la gentque en pugui estar afectada pertal que s'assessori bé abans derenovar el seu contracte.

Cal tenir present que l'Ajuntament d'Argentona disposad'un servei d'atenció al consumidor que la Diputació de Barcelona posa a l'abast delsajuntaments. Aquest serveiconsisteix en una oficina mòbilque visita la nostra vila aproximadament un cop al mes, a laqual aconsellem que es dirigeixin les persones que tinguindubtes sobre la LAU, així comper tota mena de consultesrelatives al consum. A lesoficines de l'Ajuntament uspoden informar de la pròximavisita d'aquesta unitat mòbil.

Grup Municipald'Iniciativa - Els Verds

(IC-EV)

Avís als llogatersCom el lector ja deu saber,

fa pocs mesos va ser aprovadala Llei d'Arrendaments Urbans(LAU), la qual incorpora unasèrie de canvis importants respecte a la llei anterior.

L'aplicació de tota nova lleique afecta una part importantde la ciutadania ja sol generarun cert clima de confusió; peròen aquest cas val a dir que laconfusió ha contribuït a crear-la la mateixa Generalitat.

La institució que representa el nostre govern és molt honorable, però la coalició de partitsque la governen (CiU) no hodeuen ser tant, perquè amb laseva actuació partidista hancontribuït a crear més desconcert entorn de la LAU delque ja sol ser habitual.

Tot arrenca amb la publicació d'una guia per part de laDirecció General d'Arquitectura i Habitatge que fa unainterpretació molt tendenciosaa favor dels propietaris.

El grup municipal d'IC-EVva presentar una moció en elple de I'l de desembre de 1995denunciant aquest fet i demanant que l'Ajuntamentreclamés a la Generalitat lasubstitució de l'esmentada guiaper una de nova que s'ajustésmés al text de la llei, que des del'Ajuntament es donés lamàxima difussió al tema i quees creés un servei específicd'atenció de consultes. Lamoció no va prosperar pel voten contra dels membres del'equip de govern (CiU-ERC).En canvi sí que va estar acceptada la demanda —feta enels mateixos termes— del grupparlamentari IC-EV al Síndicde Greuges, el qual ha demanatla retirada d'aquesta guia, jaque lesiona els drets d'una partimportant dels ciutadans.

La guia editada per laGeneralitat diu, en la clàusulaquarta, que "l'arrendatari restaobligat al pagament de la renda, i a despeses generals i

Telèfon 797 04 11Av. Catalunya, 1. 08310 ARGENTONA

GIL CABRESPINA TUBAUAgent de la Propietat ImmobiliàriaAdministrador de Finques

A CiU, sols ens val guanyar a casa, per servir aCatalunya, per portar millores. El nostre programa estàgarantit per la feina ben feta,posat en pràctica amb resultats a la llum, acceptat pelspartits que en dubtavenabans, i ara se'l fan seu, ambnoves alternatives que la societat necessita.

El dia a dia de la nostragent: persones de casa quedefensen el país, la cultura,la llengua, amb solucions,progressistes i sense sucur-salisme polític.

La franja de votants deCiU ha fet possible un paísconvivencial amb fortaidentitat, amb un alt nivelleducatiu, universitari, ambavenços dins el camp de laindústria, ocupació, de comunicacions i de l'estat delbenestar.

Aquesta vegada, el teuvot del dia 3 tornarà a sermolt important i valuós. És

per això que el país el necessita, i CiU te'l demana.

Ben cordialment,

Grup Municipalde Convergència i Unió

(CiU)

A mesura que s'apropa el3 de març, puja i pren impulsel to electoral, girant, sotacaracterístiques d'un canibalisme polític que no necessitala societat, angoixada delmissatge poc clar, condimentque no dóna la vianda que lical al país, sense aportar solucions adients.

Mentre el PSOE, caiguten un pou de despropòsits,no s'ha deixat arraconar(fent el que s'anomena unafugida endavant), el PP, sense solucions, dissimulant elseu anticatalanisme, aprofita per posicionar-se i encendre les fogueres que li donen més brases, amb un candidat sense memòria d'escàndols i amb la taca del seupas per la presidència autonòmica de Castella.

Tant PSOE com PP, tenen una prioritat: guanyarEspanya. Els seus compromisos passen sempre en primer terme per interessos ipersones de fora deCatalunya, allunyats físicament i culturalment, ambuna estratègia de debilitarels principis solidaris delsciutadans i ciutadanes delnostre país.

Convergènciai Unió

Només val a casala victòria

Grups municipals


hi ha prou pressupost i en canvi el Liceu ha rebut tot el queha necessitat Tu ho entens?

A veure! Suposo que perBarcelona, Catalunya, necessita uns referents culturals per poder-se mostrar cara a l'estranger.L'obra d'en Gaudí, és un d'aquests referents i el Liceu n'ésun altre... Suposo que per aquestmotiu el Teatre ha rebut moltaajuda.

Personalment n'estic agraïtde tota aquesta ajuda. És el lloc

on treballo!També sóc conscient que

s'haurien de donar més ajuts aaltres camps de la cultura. Malauradament, no és a les mevesmans!

- Al Liceu únicament s'hipoden representar muntatgeslírics. S'hi podria fer una òpera de rock?

Tant de bo els responsabless'obrissin una mica de mires ies dediquessin a investigar enaltres camps de la música. Jo trobo que falta precisament això...,és com un gueto de l'òpera i pera un tipus públic. Suposo ara quel'obren i el que pretenen és tenirobert tots els mesos de l'any ifer moltes funcions, crec queobriran el ventall amb altres estils de música.

Pilar Agustí

any i l'altre a l'atur. Ara ens handit que ens allargaran la temporada de treball.

-El mig any que no estàsal Liceu, què fas?

Com que sóc músic faigtambé música però en una altracompanyia.

Estic en un grup que es diu"Vox Populi" i precisament el 23i 24 de febrer estarem a l'Espaide Música i Dansa de Barcelona.Aprofito per convidar a tots elsd'Argentona que ens vinguin asentir.

-Per cert, Rafel com vasentrar a formar part de laCompanyia del Liceu?

Jo vinc d'altres móns... peròsempre he tingut el xel·lo entrecames. Llavors estava en orquestres de ball, música popular, i em vaig cansar de voltar,de fer molts quilòmetres en fur

goneta...-Aquesta va ser l'etapa en

I'Orquestrina de l'Anna?Sí, I'Orquestrina de l'Anna,

sí, sí senyora!Com et deia, estava cansat

de voltar i es va donar el cas quehi havia unes oposicions per entrar a l'Orquestra del Liceu. Vaigprovar fortuna, sense cap esperança d'aprovar i mira resultaque no!

-Rafel, molta gent no entén que per algunes coses no

DO^VER

fem marcs a midLITOGRAFIESOLIS, PAPIRS,PÒSTERS,DIBUIXOS,BRODATS,PUNTES,AQUAREL·LES,FOTOS...ARREGLEM MARCSVIDRE AMB GRAPES

d Sant Julià, 17 • Tel. 756 07 79 • ARGENTONA

vibracions et passen. Tu el vasmimant i ell et va donant, i aixòno s'aconsegueix amb diners.

-Quan es va cremar el Liceu, quant feia que formavespart de la Companyia?

Feia vuit anys que hi havia

entrat.-Suposo que durant

aquests 8 anys n'has vist detots colors...

Sí, sobretot per les grans"dives" que una mica em fanpensar en aquestes coses de lesfolklòriques que surten a les revistes... sempre estan a la quesalten. Una mica tot això formapart del muntatge i això ven i lesfa aparèixer a les notícies. Hi hapersonatges d'aquests que quanvénen a assajar fan coses que etfan posar vermell, es tenen unsestirabots volent demostrar queelles són millors que tothom.Són persones que el seu món ésaixò, fora no tenen res.

-Des de l'incendi què feuels membres de la Companyia

del Liceu?Estem fent concerts al Palau

de la Música, fem també òperesal Teatre Victòria de Barcelona ialgunes audicions fora de Barcelona, com a Manresa.

Bàsicament treballem mig

Rafel Sala és un argentoníque, cansat de fer quilòmetresamb una orquestra de ball, vadecidir provar fortuna enunes oposicions a l'Orquestradel Liceu. Amb l'incendi delTeatre també se li va cremarun fidel amic, el seu violoncel.Ara combina la seva feina alLiceu amb "Vox Populi", ungrup que a mitjan febrer estarà a l'Espai.

-Què se sent quan t'assabentes que l'espurna d'un soldador crema el Liceu?

D'entrada una sensació moltestranya perquè ens veiem totsal carrer; a part de la pèrdua delTeatre, que em va saber molt degreu, és un lloc molt bonic i téuna acústica esplèndida, hi gaudíem.

Afortunadament el Liceus'està restaurant i nosaltres noestem al carrer, anem fent con

certs.-A més vostè va perdre el

seu violoncel en l'incendi...Tots ja hem cobrat de l'as

segurança que cobria els instruments, tot i així un instrumentés una cosa molt personal. Pensa que en el meu cas, el violoncel, hi estàs sempre abraçat, les

EI Liceu era un gueto amb un tipus de música per a un tipus de gent, espero que ara canviï el ventall musical.

Rafel Sala: músicEntrevista^


Maria MustarósMaria CollIsabel FortiDolores SuariMaria RigallJoana ReniuMontserrat BobaPaquita RimbauImelda MoraJosepa VallsAmàlia VinalsRoser PinartFrancesc PonsaJoan CasasJaume AbrilJoaquim GelJ. GallemíJ. FamadasJoan PannonLeandro ClavellJuan GrauPere EspeltFco. CalvetIsidre RieraJosep BobaJoan VenturaJ. FamadasMiquel BobaJoanTexidóBartomeu PinartJoaquim CasasJosep AlbertJoaquim LlibreDomingo CollFrancisco Botey

Joaquim VergésJaume FontcubertaJosep MolistJosep MasiaJulià CarbonellJoan CortésDomingo MolistJosep CreizetJaume IboraJoan EstradaJaume LladóJulià JuliàJoan CasasJoan CalvetPere PinartJulià RosBartomeu CasasJaume RosFrancisco MoraFrancesc AbrilAntoni CunatRossend BatllePius Pallàs, prevereFrancisco Botey, rectorFranciscà CalafellAntònia LaraMontse PascualJoana RocaIsabel FontRosa FamadesRamona DiviÀngela AmargantRosa FontM. Abril FontsecaMaria Abril

Hi ha hagut persones que s'han interessat pelsnoms dels que integraren els Pomells de Joventutd'Argentona; considerant que en publicar-los a través delCap de Creus també figuraran en l'arxiu argentoní, gustosament consten al final d'aquest escrit.A l'ensems aclarir què eren els Pomells de Joventut. Ho veureu palesament en la vostra visita a la Fundació Folch i Torres delCastell de Plegamans.

Mentrestant, per tenir una lleugera idea deixeuque repeteixi les paraules del president Pujol en el dia dela seva inauguració: Quan diem tantes vegades que nosaltres volem un país, una pàtria, una Catalunya que siguimolt profundament catalana però que al mateix tempssigui molt oberta a tothom i que sigui molt justa i quesigui molt humana, en el fons no fem res més que repetirel que havia estat l'ideal d'en Josep M. Folch i Torres enfer els Pomells de Joventut.

En Folch i Torres

(TO

Ferran Catà

Bernat de Riudemeia, 6 - Tel. 797 02 69ARGENTONA

RESTAURANTDirección: Hnos. Lara

El Cellerd'Argentona

adequat i amb més serveis.El consistori ha declarat en

reiterades ocasions que la població necessita un casal d'avis nouequipat amb totes les necessitats,ja que el que hi ha a l'ajuntaments'està fent petit. Aquest nou local podria fer-se a les antiguesinstal·lacions de la Velcro. Pertractar aquesta qüestió, l'alcalde d'Argentona, Joaquim Casa-bella, es va entrevistar amb elconseller de Benestar Social,Antoni Comas, fa unes setmanes. Casabella va demanar alconseller la possibilitat de rebrealguna ajuda per construir el local per part de la Generalitat. Ala reunió l'alcalde va lliurar altitular un dossier sobre el casald'avis que hi ha actualment al'ajuntament. Casabella va explicar al conseller que hi ha 375avis, i això fa necessària l'ampliació d'aquest equipament,encara que la intenció de l'ajuntament seria fer un nou casal. Enun principi la resposta de Comasva ser que fins al 1997 no podràser possible. Tot i això el conseller va declarar que el governcatalà estava predisposat a ajudar el consistori en la construcció del nou local.

El cap d'Obres Socials de laCaixa Laietana, Esteve Fede-rico, va assegurar a Ràdio Argentona que no es tornarà a obrirel casal d'avis de la Caixa Laietana a Argentona. Per a prendreaquesta decisió s'ha basat en elfet que al local no hi anaven avis.A canvi d'aquest equipament,l'entitat d'estalvis ampliarà considerablement els serveis queofereix actualment la bibliotecapopular. La Caixa Laietana pen

sa millorar l'interior de la biblioteca i ampliar els llocs de lectura i els espais per a deixar lesbosses i carteres. Una altra inversió serà la compra d'una fotocopiadora i la contractació d'unaaltra bibliotecària. L'Ajuntamentnegocia amb l'entitat d'estalvis

la possibilitat d'ampliar la biblioteca, que quedaria dividida endos sectors, l'infantil i el delsadults. Aquest fet comportariasuprimir la sala d'exposicions.

L'entitat va anunciar al'ajuntament que tancaven el local per problemes d'humitat. Totfa pensar que hi ha hagut un can

vi de criteri, ja que la poca assistència d'avis es deu al fet quel'ajuntament disposa en les seves dependències d'un local més

-Mirant enrera sense rancúniaLa Caixa Laietanaconfirma que noobrirà el casal d'avis


PLAÇA DE VENDRE, 1 BISTEL. 797 03 6308310 ARGENTONA

EL PETIT REBOSTOn hi trobareude tot i força...Amb qualitat i bé de preu^com sempre.

Polígon Industrial Cros, Nau n.s 3 - 08310 ARGENTONA (Barcelona)Tels. 757 95 94 - 757 94 87 - 757 96 78 (Contest.r autom.) - Fax 798 31 59

ESCORXADORD'AVIRAM

MAGATZEMD'OUS

Reg. en D.G.S. 10.635-B

NIF. A-58/336496

De l'activitat interna dels Pomells ja n'hem donat una lleugeraidea en explicar els propòsits del que volia Folch i Torres que aquellsfossin. Externament, direm que els Pomells donaren una gran lliçód'entusiasme, organització, i que descobriren uns horitzons que permetien d'augurar-ne grans coses. Els actes col·lectius, les festes religioses, els aplecs al Palau de la Música Catalana, al Saló de Llotja, laseva presència en Aplecs tradicionals, les banderes, els nois cofatsamb barretina i les noies amb caputxa blanca, els Jocs Florals, aplecs0trobades col·lectives, el butlletí Àmfora (butlletí de caràcter ge

neral, bé que molts Pomells tenien llurs butlletins particulars), etc,etc, eren tots i cadascun d'ells l'expressió d'una saludable alegria i unlluminós optimisme per a un demà més falaguer. L'obra dels Pomellsde Joventut ben aviat obtingué la benedicció del Sant Pare, del Cardenal de Tarragona, de l'Abat de Montserrat, del bisbe de Barcelona1de moltes altres personalitats eclesiàstiques.

A més de l'himne dels Pomells de Joventut -amb lletra del mateixFolch i Torres, i música del mestre Blanch-, també s'escriviren els Goigsa la Mare de Déu de Montserrat, Patrona i Consellera dels Pomells deJoventut, que avui reproduïm al dors. Aquests Goigs són una glossade la Visita Espiritual a la Mare de Déu de Montserrat escrita pel Doctor Torras i Bages, de les venerables petjades del qual, Folch i Torresdeia en un discurs que els Pomells havien de ser uns fidels seguidors.D'aquests Goigs se'n varen fer dues edicions, una de quatre planes (mides 17,7x25,4 cm.) i una altra a mida foli, totes dues a la ImpremtaAltés, de Barcelona. Eren cantats a l'acabament de les festes religiosesque celebraven els Pomells.

g g g*

Malauradament, tota l'obra considerable, tot l'entusiasme i tot elque encara prometia l'Obra dels Pomells, s'acabaren en sec. El dia 21de setembre de 1923, vuit dies després de la instauració de la Dictadura militar a Espanya, el governador civil de Barcelona publicà unadisposició amb la qual clausurava i suspenia el funcionament delmoviment que representaven els Pomells. Poc més tard, encara vahaver d'insistir prohibint l'ús de les caputxes blanques que les noiesportaven dins les esglésies.

I així va finir, poc abans de complir els tres anys de vida, el quehauria pogut ésser un moviment juvenil de gran transcendència enl'esdevenidor del país. En l'anhelat despertar col·lectiu de Catalunya,creiem que ens fa molta falta l'esperit que animava els Pomells deJoventut. Ben mirat, potser tanta com la d'homes com Josep M. Folchi Torres...

Joan Font i Rius(Agraïm a la família Morè haver fet possible la publicació d'aquest escrit)

Fa cosa de setanta-sis anys -mesos més, mesos menys-, nasquéa Catalunya un moviment juvenil que desvetllà un entusiasme esclatant i que aconseguí gran importància al país. Foren els Pomells deJoventut. Dissortadament, la brevetat del seu temps d'actuació, percausa ben coneguda, no deixà que l'Obra donés tot el fruit que prometia. Avui, al cap de mig segle, aquest moviment juvenil dels Pomells de Joventut resta gairebé desconegut de les noves generacions.Creiem, doncs, que bé val la pena de donar-ne almenys una breunotícia.

***

La idea de la creació dels Pomells de Joventut nasqué en la poderosa imaginació de l'escriptor Josep M. Folch i Torres, vers l'any 1920,en els turbulents anys del gran desgavell social que existia a Barcelona.

Sense gaires circumloquis, al capdavall de les Pàgines viscudes del setmanari En Patufet del dia 9 d'octubre d'aquell any, JosepM. Folch i Torres hi inserí una crida als lectors que ja era, al mateixtemps, tot un esquema programàtic. Un Pomell de Joventut era -segons la idea fundacional- un grup reduït d'infants -cinc, almenys-que es comprometien, amb paraula donada, a dur a terme, si mésno, dues accions lloables per setmana: una de virtuosa, una altra depatriòtica. Al cap i a la fi, com dirà Folch un any després, en el transcurs de la vida tots els nostres actes han de realitzar-se pensant quesom fills de Déu i ciutadans de Catalunya. En definitiva, un millorament personal parell a un millorament social.

Com un llumí encès a una pila de palla seca -com recordàFolch i Torres anys a venir- fou l'abrandament que es produí a lacrida dels Pomells. En Patufet del 27 de novembre ja dóna la llistadels dotze primers grups fundats. El que obrí el foc fou el Pomell deJoventut Català, sorgit en el si de la Joventut Catòlica de Molinsde Rei. El segon va ser el del Seminari Conciliar de Barcelona; eltercer, a Sarrià... I la florida de Pomells continuà en augment, comuna primavera inacabable, per tot l'àmbit del Principat. El mes demaig de 1921, s'assolí la constitució del Pomell número cent, efemèrides celebrada el 19 de juny següent, amb actes multitudinaris, al'església nova de Santa Anna i al Palau de la Música Catalana. Enarribar al seu primer any de vida, els Pomells ja eren dos-cents. Pelfebrer del 1922, quatre-cents, i el mes de març, cinc-cents. Aquestaxifra se celebrà a Montserrat el dia 11 de juny, amb una festa quecontemplà una invasió de nois i noies arribats dels quatre punts cardinals catalans.

El segon aniversari dels Pomells, octubre d'aquell mateix any,veia la imminent celebració dels vuit-cents Pomells, i pel setembredel 1923 -quan fou suspesa la seva actuació- es tocava ja al miler.

ELS POMELLS DE JOVENTUTCap de Creus - febrer 1996 17

QUEVIURESCANSALADERIA

EMBOTTTS I RAMBRESD'ELABORACIÓ PRÒPIA

Casa

FONTCUBERTAESTABLERTA DES DE 1892

Tel. 797 03 07

08310 ARGENTONA

RELLOTGERIA - JOIERIA

LLIMONATALLER PROPI

Fem tot tipus de reparacions tant en joieria com en rellotgeriaPiles - corretges i petites reparacions al moment

30 anys d'ofici!

Carrer Gran, 51 - Tel. 797 16 23 - ARGENTONA

tar peces de Charles Gounod.A la tarda, els carrers del municipi es van omplir de capgros-sos, gegants i grallers d'Argentona, que van animar ambmúsica i gresca la Festa Major.El concert de la Maravella, l'espectacle pirotècnic a càrrec dels

Diables d'Argentona i el ball deFesta Major novament amb laMaravella, van ser els actes quemés gent van aplegar el dissabte. La festa de Sant Julià es vaacabar el diumenge, amb undels actes més concorreguts, elsTres Tombs, que aquest any coincidia amb la festa. Tot i queva ploure a estones, més d'unmiler de persones van seguir elsmés de dos-cents cavalls quevan desfilar pels carrersd'Argentona. L'obra de teatreDe més verdes en maduren, del'escriptora Assumpta Gon-zàlez, i la pel·lícula de VenturaPons El perquè de tot plegat,projecció que es va passar alCentre, van ser els darrers actesde la Festa Major de Sant Julià.

El regidor de Festes, FelipCastells, va mostrar-se moltsatisfet de com havien anat elsactes de la Festa Major i vamostrar el seu agraïment a lesentitats que han col·laborat atirar endavant la festa.

estar marcats per la pluja que vacaure a Argentona. El mal temps

va provocar que poca gent assistís a l'audició de sardanes quees va fer a la Plaça Nova. Unahora abans l'alcalde d'Argentona, Joaquim Casabella, i laresta d'autoritats locals, vanassistir a la missa de Sant Julià, que es va fer a l'esglésiaparroquial de la població, on lacoral Càntir d'Or va interpre

Masó, ja pensi organitzar-ne unl'any vinent. Masó va dir quefeia molt de temps que no es feia,i que un sopar amb música dequalitat fa més agradable l'estada. La nit va finalitzar amb unconcert de música al polies-portiu. Una picabaralla entre ungrup de joves de la vila va serun dels fets més destacats de lanit musical. L'endemà dissabte,al matí, els actes de la festa van

La Festa Major de Sant Julià d'Argentona, que va celebrar-se el segon cap de setmana de gener, va aconseguir un

èxit de participació de públic enla majoria dels actes.

El divendres es va fer unsopar concert, que va obrir lafesta amb un ple total. L'èxit del'acte, en el qual van participarunes dues-centes persones, vafer que el gerent del local, Pep

El mal temps no desllueixla Festa de Sant Julià


Avga. Puig i Cadafalch, 5Gral. Llauder, 16 baixTel. 797 19 53Tel. 756 09 26

08310 ARGENTONA.

CRISTALLERIESARGENTONA

Vidres plans - Vidres aïllantsMiralls sales de bany i decoratius

c/ Gran, 12 - tel. 756 01 48 - ARGENTONA

AIGUA, GAS,ELECTRICITAT

VENDA DEMATERIALS

REPARACIONS

xafogor de la gran ciutat. L'inici de les estades de Monserdàa Argentona es remunten a l'es

tiu del 1882. Aquell mateix anyhavia estat premiada per primera vegada en els Jocs Florals de Barcelona. La gran de

dicació a l'escriptura és el queva portar la seva família a estiuejar a Argentona, amb l'ob

jectiu principal que pogués reposar. Des d'aleshores, l'escriptora va passar 35 estius ininterromputs a Argentona. Dolors Monserdà, qui va tenircom a gendre l'arquitecte ma-taroní i anys més tard presidentde la Mancomunitat de Cata

lunya Josep Puig i Cadafalch,va escriure molts textos sobreArgentona fent referència entre d'altres, Les aigües d'Argentona o Joan Cabanyes.Aquestes obres van ser publicades als diaris La Veu deCatalunya i la Renaixença.El baríton Joan Gallemí en un moment de l'acte.

Monserdà i Argentona

L'opuscle Dolors Monserdà i Argentona se centra en lesrelacions que va mantenir l'escriptora amb el nostre municipi. Recull també una breu biografia de l'autora, un reculld'escrits, fotografies i algunsdels seus poemes més significatius. La vinculació de Monserdà a Argentona va esdevenir, segons explica l'opuscle, a

partir del costum de les famílies de la burgesia barcelonina depassar els estius en poblacionsamb balnearis amb fonts d'ai

gües medicinals fugint de la

ment diverses. Aquesta diversitat, va apuntar la investigadora, quedaria ben palesa en laseva producció en camps tandiferents com són la novel·la,el teatre i el periodisme. SegonsMas, Monserdà va ser la primera novel·lista catalana que vamanifestar, a través dels seustextos, grans quantitats de continguts feministes i a més -vaafegir Mas- va ser l'única quemai no va signar amb pseudònim. L'acte va cloure amb unaemocionant interpretació dediversos textos musicats, a càrrec del baríton Joan Gallemí idel pianista Francesc Cortés.

La cultura, centrada en la figura de l'escriptora DolorsMonserdà, va protagonitzar elpassat 14 de gener bona partdels actes programats amb motiu de la Festa Major d'Argentona. L'ajuntament de lavila va commemorar el 150èaniversari del naixementd'aquesta dona de lletres que vamantenir al llarg de la seva vidauna forta relació amb Argentona. Els actes van començar a1/4 de 12 del migdia quan l'alcalde, Joaquim Casabella, vadescobrir una placa commemorativa a la casa on va estiuejarMonserdà, situada al número 7del carrer del Puig i anomenada popularment Can Caliptus.Més tard, a la sala noble del'antic ajuntament, va tenir llocla presentació oficial de l'opuscle Dolors Monserdà i Argentona, editat conjuntament per laRegidoria de Cultura i l'Ai-xernador Edicions. La presentació de la publicació va anar acàrrec de Carme Mas, investigadora de l'obra literària deMonserdà i autora de l'opuscle.Mas va manifestar que la novetat que aportà Monserdà a leslletres catalanes va ser la capacitat per enfrontar-se a textosde característiques extremada

Argentona celebra el 150è aniversaride Dolors Monserdà


c/ Molí, s/n Tel. 756 06 42 08310 ARGENTONA

NIF B-59980706

Turó St. Sebastià^ S.L.

PROMOCIONS

Mataró, 1 - Tel. 797 00 50 - 08310 ARGENTONAVJ

RAMON REIXACH I MONER

Qü^iACAUTO-ESCOLA • ASSEGURANCES

\ S

Esteve CatalàAssegurances

AGENT B/74248

Assegurancesc/ Gran, 79 • TEL. i FAX. 756 08 25 catalana08310 ARGENTONAMocaDENn-

o

c/ San^ Julià, 15 - Tel. 797 24 52 - 08310 ARGENTONA

Albert Caimari FiolPhoto-Art Argentona

FOTOGRAFIA INDUSTRIALPUBLICITÀRIA - MODA

TOT TIPUS DE REPORTATGESESTUDI I MATERIAL FOTOGRÀFIC

FOTOS CARNET A L'INSTANT

FOTO CEDIDA PER ROSA FORNS

Amb aquestes dues fotografies obrim una nova secció d'aquesta revista. L'ob

jectiu és veure els canvis que s'han produït en els darrers anys a la nostra vila.

Aprofitant l'exposició Foto a Foto hem recollit unes quantes fotografies antigues que les compararem amb el que podem trobar avui. El primer exempleserà el centre neuràlgic d'Argentona, el carrer Gran, vist des del Cap de Creus.

EL f>AS ÚEL TEM


Av. Puig i Cadafalch, 26Tel. 756 03 06

08310 ARGENTONA

COMPRA-VENDA-LLOGUERDE TOT TIPUSD'IMMOBLES

ASSEGURANCES EN GENERAL

FINQUESCABRESPINA

Ja han passat les festes on quasi tots posemmoltes expectatives i il·lusions, les festes de Nadali Reis. I nosaltres encara en tenim més. La FestaMajor d'hivern que aquest any s'ha fet coincidir ambla Festa de Sant Antoni, patró dels animals.

No parlaré pas de si les festes han anat bé, omalament, o si podien anar millor, però el que síque m'agradaria destacar és una experiència quedurant la Festa Major ha estat novedosa.

L'espectacle pirotècnic que un grup de joves del poble va muntar a la Plaça Nova. Els quecreiem en la participació activa de les persones quevivim al poble, i jo hi crec, veiem que aquesta iniciativa portada per joves que van assumir la responsabilitat d'un muntatge delicat, el treball de tot unequip de gent que va dedicar moltes hores desinteressadament, buscant estratègies i recursos per fergaudir la resta dels vilatans, són activitats que calque valorem i a les quals cal que donem suport.Iniciatives com aquesta, on la participació és viva iés portada pels mateixos joves, són les que hauriende servir per a adonar-nos de com han de ser plantejades les activitats relacionades amb la cultura, ellleure, la creació i la participació...

Cal tenir present el potencial que tenim alnostre poble.

Cal tenir presents les propostes i els recursos existents.

Cal que els que tenen el poder de replantejar l'enfocament i la dinamització del poble siguinsensibles a iniciatives proposades pels joves. Cal queels ajudem.

Apostempels joves

M. Rosa Masó

sa dels canvis urbanístics quehi ha hagut a Argentona durantaquest segle.

L'exposició també ha causat sorpresa pel fet de veure-hivinyes, en comptes de boscos,que és el que podem veureavui.

La nevada del 62 ha estatmostrada mitjançant un muntde fotografies. El públic, sobretot els més joves, quedavensobtats en veure les places, car-res i cases d'Argentona cobertsde més de mig metre de neu.

Una de les fotografies mésantigues de l'exposició data,segons l'organització, entre els

anys 1880 i 1890, i s'hi pot veure el sagrat cor original de l'es

glésia de Sant Julià, abans quel'arquitecte mataroní Puig iCadafalch construís, al 1896, elque hi ha actualment. A la fotografia es pot veure que el cascurbà d'Argentona era restringita l'església i que hi havia poques cases al seu voltant. Elregidor de Cultura de l'Ajuntament, Jordi Pinart, va valorarde sorprenent i inesperada labona rebuda que ha tingut l'exposició i va dir que la mostraés un testimoni de l'evoluciód'Argentona durant els darrerscent anys. Pinart ha convidat atothom a buscar fotos interessants per incloure les millors

dins el llibre que té previst editar l'àrea de Cultura, l'any que

ve.

Més de 1.000 persones hanvisitat la mostra ArgentonaFoto a Foto, que es va inaugurar dins dels actes de la festaMajor de Sant Julià. Els argentonins s'han abocat a la mostraque recollia més de 600 fotografies antigues de la poblacióde tot un segle. Tot va començar fa més d'un any i mig quan

la regidoria de Cultura del'Ajuntament de la població vaplantejar la possibilitat de feruna exposició de fotos antiguesd'Argentona. El consistori vafer una crida per tal que la gentde la població aportés fotografies antigues. En un principise'n van recollir 430, però lavisita a la mostra va provocaren molts el desig de regirar lescalaixeres per trobar aquellafoto insòlita de fa molt de tempsi que sempre havia guardat.L'exposició s'estructurava endiferents àmbits temàtics: Vistes i Paisatges, Edificis i Monuments, Actes Populars,Grups i Colles d'Amics i Activitats Culturals de Teatre 0Música.

El més visitat ha estat el deGrups i Colles. En aquesta secció s'hi trobaven moltes fotografies de grups escolars de

principis i mitjans de segle, enles quals es veuen retratatsmolts visitants de l'exposició,en la seva infantesa.

La gent que ha visitat l'exposició ha quedat molt sorpre

Coses d'aquí.^t^

PMés de mil persones l'han visitada.

Els argentoninss'aboquen al'exposicióArgentonaFoto a Foto


Carrer Gran, 10 • Tel. 756 11 77

• ARGENTONA •

c/ Gran, 64 • ARGENTONA • Tel: 797 02 58

Caps de setmana menjars cuinats.

Busques un local amb la teca per a festes privades,celebracions i acomiadaments?

Nosaltres el tenim i amb la intimitat que vols.VINE i informa-te'n

Codesema denuncia que lariera d'Argentona potdegradar-se

La Coordinadora per la Defensa de la Serra de Marina-Codesema- ha reivindicat la necessitat d'un replantejament de la política hidrogràfica, i ha manifestat la sevapreocupació per la degradació que pateixen algunes rieres de la comarca com és el cas de la d'Argentona. Lacoordinadora ecològica ha afirmat que les modificacionsrealitzades a la riera des de la construcció de l'autopistaB-40 i la construcció del pont del Camí del Cros, han afavorit també la degradació de la Riera d'Argentona a causa d'una impermeabilització i canalització inadequades.

Codesema ha reivindicat la necessitat d'un replantejament de la política hidrogràfica a causa del mal estat enquè es troba i ha manifestat que els límits i la capacitat deresistència de les infrastructures són molt deplorables.

L'oficina de Correus ofereixmillor servei

El nou servei que facilitarà l'oficina de Correusd'Argentona, que fins ara depenia de l'oficina de Mataróper a alguns serveis, va entrar en funcionament a finalsde desembre. Correus experimentarà millores substancials, com l'autonomia operativa, l'adequació de la plantilla,l'ampliació de l'horari d'atenció al públic i nous serveis comtelègrafs, burofax, gir urgent, serveis bancaris iinformatització i connexió a la xarxa d'oficines. La presentació del nou servei la va fer pública el director territorialde Correus i Telègrafs a Catalunya, Antonio Càrdenas, queva assegurar que s'ha complert el compromís que hi havia amb l'Ajuntament d'Argentona de recatalogar-ladonant-li la categoria d'oficina tècnica. El director territorial de Correus també va declarar que a principis de març,amb la incorporació de nous treballadors, Correus cobriràtotes les urbanitzacions d'Argentona. Segons l'alcalde dela població, Joaquim Casabella, aquest nou servei beneficiarà definitivament les urbanitzacions de la vila.

Un dels principals objectius de l'equip de govern és quees reglamenti el funcionamentdels consells i s'inclogui en elReglament Orgànic Municipal,el ROM. Així el funcionamentd'aquests òrgans municipalsquedarà establert per al futur i

serà més difícil que es trenqui la dinàmica de convocar-los.

Un dels impulsors d'aquestreglament, el segon tinent d'alcalde, Jordi Pinart, ha dit quela feina dels representants alsconsells municipals és aconsellar però també ha dit que al'equip de govern li agradariaque aquests fossin els més vin-culants possible. Per a Pinart,el regidor ha de ser un vehicle

de les inquietuds del vilatà i hade ser comprensible.

Pinart ha convidat a tots elsargentonins a participar en elsconsells municipals que tindran una periodicitat d'un 0 dosmesos. Tots els interessats aformar-ne part només s'han dedirigir a l'ajuntament, on serandetalladament informats.

Un dels principals acordsa què van arribar l'equip de govern, CiU i ERC, va ser la posada en funcionament delsconsells municipals de diverses regidories, que serviran pera orientar els regidors en laseva política de govern. La finalitat d'aquest òrgan, que ésprevist que es convoqui un copal mes, és aconseguir que tantels ciutadans com les entitatsde la població participin enl'activitat política de l'ajuntament. De moment ja s'han posat en funcionament els consells de Mitjans de Comunicació (que engloba Ràdio Argentona, el butlletí municipal ila futura televisió local), el deCultura, el d'Esports i el de Joventut, i és previst que aquestmateix mes es creïn els consellsde Sanitat i Serveis Socials,Medi Ambient i Urbanisme.

L'òrgan consultiu el representen el regidor de l'àrea, unrepresentant de cada grup polític municipal, les entitats dela població i qualsevol convi-latà.

*• Coses dela Vila

Es posen enfuncionamentels consellsmunicipals


col·lectiu d'actors del Centre Parroquial, Josep Alsina,va declarar que totes lesrepresentacions van sermolt bones, però va destacar la diada de Sant Esteve,perquè es va omplir tot elrecinte del Centre Parroquial. Alsina també va lloarla feina que havien fet elsnois de l'Escola de Músicad'Argentona, que van donarambientació a l'obra. Segons Alsina tenir música endirecte dóna més realitat alque s'està representant.Una de les novetats de quèva gaudir la sala va ser lanova il·luminació que ha instal·lat el Centre Parroquial ique ha costat prop de800.000 pessetes.

Més de 400 personesvan presenciar al CentreParroquial d'Argentonal'obra La flor de neu, deFrancesc d'Assís Piques.La representació dels Pastorets que es va escenificarels dies de Nadal i Sant Esteve es recuperava desprésde no fer-se des de l'any1985. La flor de neu, on hanparticipat al voltant de 70persones, entre actors, maquillatge i la tramoia, vaanar dedicada a la memòria del difunt Jaume FontanéColl, per la seva col·laboració al llarg de molts anysen les representacions delsPastorets.

El director-coordinadorde l'obra i membre del

Celebren els Pastoretsen memòria de Jaume Fontané

Presenten la memòriade la Policia

La Policia Local d'Argentona va presentar a mitjan gener la memòria de l'any 1995. El recull dóna a conèixer lesestadístiques i les dades de les diferents activitats que elcos policial va dur a terme al llarg de l'any passat. Dinsl'apartat de seguretat i protecció ciutadana la policia va fer275 prestacions d'auxili, entre les quals predominen els incendis dins el casc urbà i a les zones forestals. En l'àmbit

judicial i d'ordre públic els municipals van resoldre 205 conflictes privats entre veïns i 39 denúncies de robatoris i furts;es van detenir 17 persones, i se'n van denunciar 12 mésper alteració de l'ordre públic. Pel que fa a les qüestions detrànsit, la memòria de la policia exposa que al llarg de l'anypassat es van produir 10 accidents de circulació amb diligències dins el casc urbà, tres menys que al 1994. Teninten compte el creixement de la població, i en relació a anysanteriors, el nombre d'accidents va baixar a partir de l'any1991. Pel que fa als accidents produïts a les carreteres iautopistes que passen pel terme municipal, la situació haestat més positiva a partir de l'entrada en servei de la B-40,ja que ha fet reduir la circulació per altres vies; la C-1415,que va de Mataró a Granollers, ha disminuït en un percentatge bastant elevat. En total es van produir 58 accidents,la majoria dels quals, 45, van ser a la C-1415.

Les víctimes implicades en els accidents durant l'anypassat que hi ha registrades són 5 ferits lleus i 6 ferits greus;no hi va haver cap mort. La darrera dada que publica lamemòria de la policia són les 1.446 multes que van imposar els municipals durant l'anterior campanya.

CALENDARI FISCAL 1996Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica i Velomotors

Del'l-3al 30-4Impost sobre Béns Immobles (naturalesa urbana)

Del 26-4 al 28-6Impost sobre Activitats Econòmiques

Del 13-9 al 13-11Impost sobre Béns Immobles (naturalesa rústega)

Del 13-9 al 13-11Taxa d'escombraries

Del 26-4 al 28-6

Un dipòsit d'aigua proveirà lapoblació durant un dia

L'Ajuntament d'Argentona va aprovar amb els vots deCiU i ERC el projecte de construcció d'un dipòsit prefabricat d'una capacitat de 6.000 metres cúbics d'aigua. El dipòsit, que pot fornir aigua potable a tota la població durantun dia, es col·locarà a la zona del Rocar d'En Serra. Laconstrucció del dipòsit d'aigua, que té un pressupost, segons els estudis elaborats per tècnics de l'ajuntament, de65.821.000 pessetes aproximadament, estarà subvencionada en gran part pel Pla d'Obres i Serveis de Catalunya,amb uns 20.000.000 milions de pessetes. Qui també aportarà diners a l'obra, uns 10.000.000 milions de pessetes,seran els promotors de la urbanització de Can Barrau. Segons el regidor d'Obres Públiques i Serveis de l'Ajuntamentd'Argentona, Jordi Pinart, el consistori rebrà els propers dies,amb tota seguretat, una subvenció de la Confederació Hidrogràfica Ter-Llobregat, que ascendeix al voltant dels30.000.000 milions de pessetes. El projecte, que es podriatirar endavant d'aquí a uns mesos, es posarà a subhastapública en els propers dies.

•";/^ *-;

Dels pessebres que es van fer a Argentona durant les festes de Nadal, us en detallem un dels mésbonics i que es va exposar a Can Pannon.

Coses de la Vila^^


Desitja vendre o llogarel seu pis, torre, local o nau industrial?sicasa li ofereixprofessionalitat, eficàcia i rapidesa.Assessorament immobiliari i fiscalgratuït per als nostres clients.

Carrer Gran, 43 - Tel. 756 11 54 / 756 11 46Fax 756 11 46

08310 ARGENTONA

Plaça de l'Església, 7 - Tel. 753 19 08 / 753 14 62Fax 753 36 12

08348 CABRILS (Barcelona)

20 anys d'experiènciaimmobiliària al vostre servei

Compra-venda de terrenys,pisos, torres i naus industrials

gabinet d'arquitectura

sicasaServeis Immobiliaris Cabrils, S.L.

^f'' 4 I^^ 1^1 I I ^*

CA2^ERA

La temporada de caça s'obreabans per l'allau de porcs senglars

Des que es va obrir la temporada de caça major, al termemunicipal d'Argentona s'han caçat 23 porcs senglars. Aquestadada, facilitada per la Societat de Caçadors de la població,està molt per sobre de la registrada l'any passat. El presidentde l'entitat, Domingo Noé, va declarar que aquest any la temporada de caça s'ha iniciat un mes abans del previst per lesconstants queixes dels pagesos d'Argentona, que denunciaven les destrosses que feien els porcs senglars als conreus.Les denúncies les van fer arribar els caçadors al consistoriper demanar un permís especial per a obrir un mes abans latemporada de caça. Aquesta proposta va ser concedida perl'Ajuntament. Segons el president de la Societat de Caçadors enguany es produeix un fet curiós, ja que els porcs senglars van en ramats de 10 0 15, i anteriorment voltaven sols.

dades confirmen que ha incrementat el nombre de residents. Tot i això, les xifrestambé mostren que hi ha joves que enguany compleixen la majoria d'edat. Segons el cens publicat perl'Institut Nacional d'Estadística, podran anar a votar totsaquells del 1978 que no facin els anys després del 3 demarç.

El nombre de veïns d'Argentona amb dret a vot haaugmentat en 67 personesrespecte a l'anterior censelectoral, el que representaun augment d'un 0,95 aproximadament. A les últimeseleccions autonòmiques hihavia censades a Argentona6.828 persones, mentre queals comicis generals que esfaran el 3 de març se n'hancomptat 6.895. Aquestes

Més argentonins podran votara les properes eleccions

Exposen una mostrade vestits de batejar

El 8 de gener es va inaugurar a la sala d'exposicions dela Caixa Laietana una mostra de vestits de batejar antics. Al'exposició, organitzada per Col·lecció de puntes de coixí,Amics de Concepció Morè hi havia una cinquantena de vestits, entre ells, un que data de fa més de 300 anys. La mostra,que és la primera vegada que es fa, també ha reunit quatrevestits de bateig centenaris, de fa 80 i 50 anys. La gran majoria de les peces de roba provenen d'Argentona, però n'hiva haver dues de Canyamars, dues de Mataró i una deVilassar de Dalt. L'organització de l'exposició va voler donara conèixer als més joves aquelles peces de vestir que s'utilitzaven abans i que ara, amb el pas dels anys, s'han anatperdent. La mostra es va complementar amb l'exposició d'unseguit d'enagos, cossets i gorros de dormir de puntes i brodats. Altres peces que es van exposar van ser els mantonsde Manila, quadres de punt de creu i de flor natural seca inines antigues, a més d'una col·lecció d'eines de pagès i depaleta en miniatura, fetes a mà, de ferro i de fusta.


CAP DE CREUS - argentona.catargentona.cat/ARXIUS/radio/CapdeCreus/CDC22_TOTAL2.pdf · divendres de...

Documents

Transcript of CAP DE CREUS - argentona.catargentona.cat/ARXIUS/radio/CapdeCreus/CDC22_TOTAL2.pdf · divendres de...