CAP A UNA MESURA INTEGRADA DEL POTENCIAL URBÀ EN EL · PDF fileAvui una...
Transcript of CAP A UNA MESURA INTEGRADA DEL POTENCIAL URBÀ EN EL · PDF fileAvui una...
David Morera RuizDra. Pilar Garcia Almirall
UPC - CPSVBarcelona, 3 de març de 2011
AutorDirectora
CAP A UNA MESURA INTEGRADA DEL POTENCIAL URBÀ EN EL SUC DE CATALUNYA
PROJECTE DE TESI DE MÀSTER
En un servicio básico para el bienestar social como la Sanidad, las des-igualdades intraautonómicas son en la actualidad más preocupantes
que las desigualdades interterritoriales. [...] en España preocupa mucho más la desigualdad entre territorios que entre personas.
España, capital París. Germà Bel. 2010
Avui una estratègia i un projecte de ciutat, territori o pais, demana en-tendre bé qui som, demana tenir una visió clara, definir uns objectius i
sobretot prioritzar el que és rellevant posar en marxa els processos ne-cessaris i començar a obtenir valor públic tan aviat com sigui possible.
La política que ve. Lluís Recorder i Jordi Joly. 2010
RESUM
HIPÒTESIS
OBJECTIUS
ÍNDEX ESQUEMÀTIC
ESTAT DE L’ART
METODOLOGIA
CRONOGRAMA
BIBLIOGRAFIA
RESUM DEL PROJECTE DE TESIS
Determinar el potencial de creixement de sostre urbà consolidat dels municipis amb una trama urbana consolidada,
a partir de l’estudi dels casos paradigmàtics i evaluant les pautes de transformació naturals derivades dels efectes
generats pel planejament i els programes específics.
El sistema de planejament urbà actual, en la majoria dels casos, no contempla en
les seves estratègies polítiques actuacions quotidianes concretes per al manteni-
ment, regeneració i millora de les zones del casc urbà consolidat.
Aquestes accions tenen lloc en casos excepcionals i aleshores necessiten d’una
dotació de recursos que no és assumible a nivell local.
La preguntes d’investigació inicials plantejades són:
• És possible incidir en els processos de degradació del teixit residencial dels
nuclis urbans?
• Quins són els instruments i les actuacions per a la conservació i regeneració
del teixit urbà consolidat dels municipis, per mantenir l’atractiu com a zones
on residir?
• Quin ha de ser el coneixement o la informació de partida per abordar la con-
solidació o creació de nou habitatge en l’àmbit municipal?
• Com s’haurien de documentar les característiques i potencialitats de trans-
formació residencial d’un nucli consolidat amb una metodologia científica
com a base dels PLH que integrin elements de millora urbana?
Què en volem?
CANVI DE PARADIGMA
EINA EXECUTIVA POUM/PERI/PLH...
HIPÒTESIS PLANTEJADA I OBJECTIU GENERALRESUM
HIPÒTESIS
OBJECTIUS
ÍNDEX ESQUEMÀTIC
ESTAT DE L’ART
METODOLOGIA
CRONOGRAMA
BIBLIOGRAFIA
Els resultats de la gestió tradicional de les polítiques de regeneració ha estat questionat en diverses ocasions
POCA PRECISIÓ - RESULTATS POC FIABLES
Paradigma Actual
IDEA + INDICADORS GRLS PROJECTE REHAB.
Què passa a la ciutat?Potenciar polítiques
Consolidar canvis naturalsCreació de nou sostre
TRANSF. EDIFICACIÓTRANSF. DELS TEIXITS
OBJECTIUS ESPECÍFICSRESUM
HIPÒTESIS
OBJECTIUS
ÍNDEX ESQUEMÀTIC
ESTAT DE L’ART
METODOLOGIA
CRONOGRAMA
BIBLIOGRAFIA
Identificar les polítiques de conservació i regeneració urbana
Sintetitzar les tipologies i usos més adequats en funció del barri
Estudiar quins són els desencadenants de les variacions de sostre i les transformacions entre tipologies edificatòries
A)
Estudiar els casos paradigmàticsD.1
E)
B)
C)
D)
Desenvolupar una metodologia capaç d’estimar el càlcul del poten-cial de sostre en el SUC d’un municipi segons les transformacions
D.2Determinar casos on existeix la massa crítica aplicar polítiques de regeneració i manteniment
Avaluar quines polítiques permeten desenvolupar el potencial en funció de les necessitats i la voluntat dels municipis i com el càlcul del poten-cial s’integraria en aquests marc.
ÍNDEX ESQUEMÀTIC RESUM
HIPÒTESIS
OBJECTIUS
ÍNDEX ESQUEMÀTIC
ESTAT DE L’ART
METODOLOGIA
CRONOGRAMA
BIBLIOGRAFIA
PART I. LES POLÍTIQUES DE REGENERACIÓ I CONSERVACIÓ URBANA A NIVELL MUNICIPAL
1. Marc general i polítiques per a la regeneració local 2. La regeneració i conservació urbana en el planejament municipal 3. Anàlisi de les principals polítiques de regeneració local vigent
PART II. EINES PER AL SEGUIMENT DE LES TRANSFORMACIONS EN EL TEIXIT
1. Pautes generals per a l’estudi dels perfils i les pautes 2. Metodologia per l’estudi dels perfils de transformació edificatòria 3. Metodologia per a la classificació de les pautes de transformació urbana
PART III. EINES PER AL SEGUIMENT DEL POTENCIAL EN SÒL URBÀ CONSOLIDAT
1. Tipologies de potencial en funció de les pautes de TU 2. Metodologia per al càlcul aproximat del PUSC existent 3. Delimitació de la massa crítica mínima on calcular el potencial
SÍNTESI PROPOSTIVA. INTEGRACIÓ DE LES METODOLOGIES A LES POLÍTIQUES URBANÍSTIQUES
1. La integració metodològica en les polítiques municipals 2. Aproximació a les necessitats d’usos i tipologies segons les tipologies dels teixits
LES POLÍTIQUES DE REGENERACIÓ URBANARESUM
HIPÒTESIS
OBJECTIUS
ÍNDEX ESQUEMÀTIC
ESTAT DE L’ART
METODOLOGIA
CRONOGRAMA
BIBLIOGRAFIA
El processos de transformació urbana en el model capitalista semblen indicar un aug-
ment progressiu de les desigualtats sociourbanes. Mentre les societats desenvolupa-
des són cada cop més riques, també són més desiguals.
Actualment, l’origen de les desigualtats és més complex i aglutina nous factors tals com
origen ètnic, edat o gènere. Els barris desafavorits esdevenen cada cop més vulnerables.
Per una banda es troben les polítiques de reconstrucció, renovació, revitalització i redesenvolupament
de caràcter més sectorial, tot i tenir un abast més limitat tendeixen a oferir un ús més eficient del pressupost.
Per contra es troben les polítiques de regeneració, plantejades a partir dels anys noranta, caracteritzades
per implicar els diferents agents socials i abordar les problemàtiques des d’un punt de vista holístic.
A nivell català existeix un ampli ventall de polítiques per a la millora urbana a nivell
sectorial, els Plans especials de reforma interior (PERI), els programes d’Àrea de Re-
habilitació Integral (ARI), etc. en són un bon exemple.
Tanmateix, al llarg dels anys s’havia assenyalat diverses vegades la necessitat d’abordar
aquestes problemàtiques des de la proximitat i, com s’ha fet en la Llei de Barris, tot
integrant els valors positius d’aquestes polítiques en noves propostes
DE LA REGENERACIÓ URBANA
DOS MODELS DE CONSERVACIÓ I REGENERACIÓ
REGENERACIÓ URBANA A CATALUNYA
LES POLÍTIQUES DE REGENERACIÓ URBANARESUM
HIPÒTESIS
OBJECTIUS
ÍNDEX ESQUEMÀTIC
ESTAT DE L’ART
METODOLOGIA
CRONOGRAMA
BIBLIOGRAFIA
En la majoria de casos aquestes polítiques han implementat l’ús d’indicadors múltiples a
l’hora de seleccionar les àrees deprimides. Aquests indicadors han donat resultats positius
en la selecció d’àrees, però s’ha qüestionat la seva eficàcia a l’hora d’analitzar les reali-
tats locals de cada zona.
Encara que avui es desconeix com s’ha d’incidir per acabar assolint un augment de la qua-
litat social i ambiental en una zona determinada, tant a curt com a llarg termini.
D’aquesta manera es pot observar que, actualment, tot i tenir una sèrie d’eines amb un abast multinivell
(local, supramunicipal, regional, etc.) hi ha una certa discussió sobre l’efectivitat d’aquestes eines a l’hora
d’actuar sobre les zones concretes.
L’ÚS D’INDICADORS GENERALS EN L’ANÀLISI DE ZONES
DOS MODELS DE CONSERVACIÓ I REGENERACIÓ
Els dubtes sorgeixen no en les polítiques d’actuació que es desenvolupen sinó en el pas prèvi, l’anàlisi.
Cal apropar la gestió a l’acctuació política, en especial coneixer els processos o beneficis que poden
produir les decisions sobre el territori.
METODOLOGIES SEGONS ELS OBJECTIUSRESUM
HIPÒTESIS
OBJECTIUS
ÍNDEX ESQUEMÀTIC
ESTAT DE L’ART
METODOLOGIA
Objectiu A
Objectiu B
Objectiu C
Objectiu D-E
CRONOGRAMA
BIBLIOGRAFIA
Identificar les polítiques de regeneració urbana municipals desenvolupades per les administracions
• Objectius • Càlcul del potencial de sostre • Àmbits abastats
Aproximar l’efecte a llarg termini de les polítiques existents identificades
• Informes d’avaluació i seguiment • Estudis de tercers sobre el tema
DESENVOLUPAMENT OBJECTIU A
ESQUEMA TREBALL OBJECTIU A
URBAN
FEDER
PLH
LLB
ADU
PMU
PERI
etc.
acció
METODOLOGIES SEGONS ELS OBJECTIUSRESUM
HIPÒTESIS
OBJECTIUS
ÍNDEX ESQUEMÀTIC
ESTAT DE L’ART
METODOLOGIA
Objectiu A
Objectiu B
Objectiu C
Objectiu D-E
CRONOGRAMA
BIBLIOGRAFIA
Estudi de casos de municipis de característiques diferents
• Vilafranca del Penedès • Sant Cugat del Vallès • Mataró
Per a determinar perquè, de quina forma i en quin teixit es produeixen les transf. del sostre edificat
• PdT naturals • PdT deguts a accions o plans concrets
DESENVOLUPAMENT OBJECTIU B
ESQUEMA TREBALL OBJECTIU B
BIBLIO.
BIBLIO.
anàlisi de les T.E.
EDF. ORG. EDF. FIN.T IP. TEIXIT
CADASTRECADASTRE
LLB/PERI/...
PLANEJ,
anàlisi prèvia
TIPIFICACIÓ
USOS
PARC EDF. ÀMBITA . CONC. PAUTESACC. CONCRETES
PAUTESNATURALS
TEIXITS
CLASSIFICACIÓ DELS PERFILS TRANSFORMACIONS URBANES
PAUTES DE TRANSF. URBANA
PAUTES GENERALS PER L’ESTUDI
METODOLOGIES SEGONS ELS OBJECTIUSRESUM
HIPÒTESIS
OBJECTIUS
ÍNDEX ESQUEMÀTIC
ESTAT DE L’ART
METODOLOGIA
Objectiu A
Objectiu B
Objectiu C
Objectiu D-E
CRONOGRAMA
BIBLIOGRAFIA
Desenvolupar un mètode el càlcul de potencial en base als indicadors obtinguts en funció de les transfor-macions i els tipus de teixit
• Potencial en funció de l’edifici original • Potencial per barris
Determinar municipis on és factible el càlcul de potencial
• Factors que permeten determinar una TUC • Delmitació de la TUC mínima
DESENVOLUPAMENT OBJECTIU C
ESQUEMA TREBALL OBJECTIU C
PAUTES DE T. URBANA (PTU) CÀLCUL DEL PSUC
TIPOLOGIES DE POTENCIAL PSUC-N
Àmbits / teixits P. Accions Conct.
PSUC-A
POTENCIALNATURAL
POTENCIALACC. CONCRETA
METODOLOGIES SEGONS ELS OBJECTIUSRESUM
HIPÒTESIS
OBJECTIUS
ÍNDEX ESQUEMÀTIC
ESTAT DE L’ART
METODOLOGIA
Objectiu A
Objectiu B
Objectiu C
Objectiu D-E
CRONOGRAMA
BIBLIOGRAFIA
Avaluar les polítiques que poden beneficiar-se del càlcul de potencial per millorar les aproximacions que fan en el seu desenvolupament
• Planjeamnet general • Planjeament sectorial
Sintetitzar quines tipologies i usos són més adequats a les necessitats de cada zona.
DESENVOLUPAMENT OBJECTIU D
DESENVOLUPAMENT OBJECTIU E
CALENDARI I CRONOGRAMA DE DESENVOLUPAMENTRESUM
HIPÒTESIS
OBJECTIUS
ÍNDEX ESQUEMÀTIC
ESTAT DE L’ART
METODOLOGIA
CRONOGRAMA
BIBLIOGRAFIA
MAR ABR MAI JUN JUL
Objectiu ARecerca dels models de regeneració ●Recerca dels models de conservació ●Estudi i comparació dels models ●
Objectiu BCaracterització dels parcs d’habitatge ●Caracterizació dels teixits ●Estudi i tipificació de les transformacions ●Pautes de transformació ●
Objectiu CCaraterització dels tipus de potencial ●Factors que determinen el potencial ●Tipificació i classificació del potencial ●Delimitació d’una TUC ●TUC mínima pel càlcul de potencial ●
Síntesi propositiva
Conclusions
Objectiu D
Objectiu E
Conclusions
POLÍTIQUES DE REGENERACIÓ URBANA A EUROPARESUM
HIPÒTESIS
OBJECTIUS
ÍNDEX ESQUEMÀTIC
ESTAT DE L’ART
METODOLOGIA
CRONOGRAMA
BIBLIOGRAFIA
Agyeman, J. (2005). Sustainable communities and the challenge of environmental. London: NY University Press.
Albors, J. (2008). La millora urbana des dels barris: marc instrumental, intervenció integral i oportunitats. Barcelona: Dipu-tació de Barcelona.
Alegre Valls, L. (2000). Guia per a les actuacions de revitalització en centres històrics i eixos comercials urbans. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d’Indústria, Comerç i Turisme, Direcció General de Comerç.
Bennet, A. (2004). The role of historic buildings in urban regeneration: Report, together with formal minutes, oral and writ-ten evidence. London: The Stationery Office.
Bramley, G., & Pawson, H. (2002). Low Demand for Housing: Incidence, Causes and UK National Policy Implications. Ur-ban Studies(39), 393-422.
Cameron, S. (1992). Housing, Gentrification and Urban Regeneration Policies. Urban Studies(29), 3-14.
Carmon, N. (1997). Neighborhood Regeneration: The State of the Art. Journal of Planning Education and Research(17), 131-144.
Cheng, V., Steemers, K., Montavon, M., & Compagnon, R. (2006). Urban Form, Density and Solar Potential. The 23rd Con-ference on Passive and Low Energy Architecture. Geneva.
Cigdem, C., Alkan Meshur, H., & Sherhat Yenice, M. (2010). Urban regeneration stratgeies in hitorical city. Istambul: IPHS.
Colantonio, A., & Dixon, T. (2009). Measuring Socially Sustainable Urban Regeneration in Europe. Oxford: Oxford Institute for Sustainable Development.
DPTOP; Generalitat de Catalunya. (sense data). Programa de barris i àrees urbanes d’atenció especial - DPTOP. Consultat el 15 / desembre / 2009, a http://www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/arees/ciutat/barris/index.jsp
Engels, F. (1993). The condition of the working class in England in 1844. Oxford: Oxford University Press.
European Urban Knowledge Network. (2006). State aid control and regeneration of deprived urban areas - Vademecum. Brusel·les: European Comission - DG Competition.
Evans, J., & Jones, P. (2008). Urban regeneration in the UK. London: SAGE Publications Ltd.Generalitat de Catalunya. (1992). Velles ciutats vives. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
Generalitat de Catalunya. (2006). Llei 2/2004 i Reglament de millora de barris, àrees urbanes i viles (Vol. Quaderns de le-gislació 56). Barcelona: Parlament de Catalunya.
Generalitat de Catalunya. (sense data). e-Catalunya > Barris amb projectes. Consultat el 15 / desembre / 2009, a Barris amb projectes: http://ecatalunya.gencat.net/portal/faces/public/barris/inici
Gerig, A., El-Haram, M., & Horner, M. (2010). Using deprivation indices in regeneration: Does the response match the diag-nosis? Cities, 27, 476-482.
Grasiot, M. (2010). La MEMÒRIA SOCIAL del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal: aportacions per una millor implanta-ció e les Polítiques de Sòl i Habitatge. Barcelona.
RESUM
HIPÒTESIS
OBJECTIUS
ÍNDEX ESQUEMÀTIC
ESTAT DE L’ART
METODOLOGIA
CRONOGRAMA
BIBLIOGRAFIA
Hemphill, L., Berry, J., & McGreal, S. (2004). An Indicator-based Approach to Measuring Sustainable Urban Regeneration Performance: Part 1, Conceptual Foundations and Methodological Framework. Urban Studies(41), 725-755.
Holt-Jensen, A. (2000). Evaluating housing and neighbourhood initiatives to improve the quality of life in deprived urban areas. GeoJournal, 51(4), 281-291.
Kintera, K. (2007). Policies and programmes for disadvantaged neighbourhoods: Recent English Experience. Housing Stu-dies(22:2), 261-282.
Lichfield, D. (1992). Urban regeneration for the 1990s. London: LPAC.
Llop, J., Valls, X., Albors, J., & Mongil, D. (2008). Ciutats en (re)construcció. Cap a una cultura urbanística? In G. d. DIBA,
Ciutats en (re)construcció: necessitats socials, transformació i millora de barris. Barcelona: Diputació de Barcelona.
Martí Costa, M., Parés, M., & Pybus, M. (2009). Llei de barris :cap a una política de regeneració urbana participada i inte-gral? Barcelona: Escola d’Administració Pública de Catalunya.
Meen, D., & Meen, G. (2003). Social Behaviour as a Basis for Modelling the Urban Housing Market: A Review. Urban Stu-dies(40), 917-935.
Muntañola Thornberg, J., Lafont Pomés, J., Linares Soler, A., & Tayà Durà, B. (1995). L’Arquitectura com a patrimoni cultu-ral a Catalunya i a Europa: estratègies d’innovació projectual. Barcelona: Edicions UPC.
Nel·lo,O.(.(2009).LaLleidebarris,unaapostacol•lectivaperlacohesiósocial.GeneralitatdeCatalunya,Departamentde Política Territorial i Obres Públiques. 2009: Generalitat de Catalunya.
Nel·lo, O. (2008). Contra la segregació urbana i per la cohesió social. La Llei de barris de Catalunya. Barcelona: Diputació de Barcelona.
Pacione, M. (1997). Britain’s cities: geographies of division in urban Britain. London: Routledge.
Payne, R., & Maxwell, S. (sense data). Deprivation-based risk scores: the re-emergence of postcode proscribing in the UK? Journal of Cardiovascular Medicine.
Pemberton, S. (2006). Skills to deliver regeneration: building and releasing capacity in the context of egan. Planning Practi-ce and Research, 21, 267-279.
Recoder, L., & Joly, J. (2010). La Política que ve : competitivitat pública per afrontar els reptes del segle XXI. Barcelona: Proa.
Robson, B., Parkinson, M., Boddy, M., & Maclennan, D. (2000). The state of the English cities. London: DETR.
Sánchez-Contador, P. (2008). Mobilitat local. Barris amb projectes. Diputació de Barcelona, Àrea d’Infraestructures, Urba-nisme i Habitatge. Barcelona: Diputació de Barcelona.
Skyes, H., & Robert, P. (2006). Urban regeneration. London: Sage.
Smith, I., Lepine, E., & Taylor, M. (2007). Disadvantaged by where you live? Neighbourhood governance in contemporary
urban policy. Bristol: The Policy Press.
Smith, N. (2002). New Globalism, New Urbanism: Gentrification as Global Urban Strategy. Oxford: Board of Antipode.
Turok, Ivan; Edge, Nicola; Joseph Rowntree Foundation. (1999). The jobs gap in Britain’s cities: employment loss and la-bour market consequences. Bristol: The Policy Press.
CENTRE DE POLÍTICA DEL SÒL I VALORACIONS
David Morera RuizDra. Pilar Garcia Almirall
Barcelona, 3 de març de 2011
AutorDirectora
CAP A UNA MESURA INTEGRADA DEL POTENCIAL URBÀ EN EL SUC DE CATALUNYA
PROJECTE DE TESI DE MÀSTER