CAP A UN SISTEMA MUNDIAL

21
CAP A UN SISTEMA MUNDIAL Unitat 13 Índex general 1.- UN SISTEMA MUNDIAL 2. – LA GLOBALITZACIÓ PEL QUE FA A LA MANERA DE VIURE 3. – TECNOLOGIA, COMUNICACIÓ I GLOBALITZACIÓ 4. – COMUNICACIÓ I SOCIETAT GLOBAL 0.-INTRODUCCIÓ 5. – GLOBALITZACIÓ I DESIGUALTATS 6. – CAUSES DE LA DESIGUALTAT EN UN MÓN GLOBAL

Transcript of CAP A UN SISTEMA MUNDIAL

Page 1: CAP A UN SISTEMA MUNDIAL

CAP A UN SISTEMA MUNDIAL Unitat 13

CAP A UN SISTEMA MUNDIAL Unitat 13

Índex generalÍndex general

1.- UN SISTEMA MUNDIAL1.- UN SISTEMA MUNDIAL

2. – LA GLOBALITZACIÓ PEL QUE FA A LA MANERA DE VIURE2. – LA GLOBALITZACIÓ PEL QUE FA A LA MANERA DE VIURE

3. – TECNOLOGIA, COMUNICACIÓ I GLOBALITZACIÓ 3. – TECNOLOGIA, COMUNICACIÓ I GLOBALITZACIÓ

4. – COMUNICACIÓ I SOCIETAT GLOBAL4. – COMUNICACIÓ I SOCIETAT GLOBAL

0.-INTRODUCCIÓ0.-INTRODUCCIÓ

5. – GLOBALITZACIÓ I DESIGUALTATS5. – GLOBALITZACIÓ I DESIGUALTATS

6. – CAUSES DE LA DESIGUALTAT EN UN MÓN GLOBAL6. – CAUSES DE LA DESIGUALTAT EN UN MÓN GLOBAL

Page 2: CAP A UN SISTEMA MUNDIAL

0.- INTRODUCCIÓ0.- INTRODUCCIÓ

LA GLOBALITZACIÓ: És una acceleració de la interdependència de les economies nacionals

La globalització no és sols econòmica, sinó també política, social i cultura,i imposa el model occidental dels països rics a tot el món

Els països ja no són lliures per a fer la política econòmica que consideren mésconvenient, ja que depenen de la resta

Page 3: CAP A UN SISTEMA MUNDIAL

1.- UN SISTEMA MUNDIAL1.- UN SISTEMA MUNDIAL

LA GLOBALITZACIÓ

És un fenomen caracteritzat per la interdependència econòmica, política, social i cultural de tots els països del món.

Característiques

Increment de les relacions entre els diferents països de tot el món produint un continu flux de la població,diners, mercaderies,etc

Afecta totes les estructures econòmiques, socials i polítiques

Interdependència econòmica. L’evolució dels països depèn de com funcionen els altres

La comunicació es directa e immediata en quasi tota al terra. Gràcies a la revolució tecnològica i l’aparició de nous mitjans com Internet.

Page 4: CAP A UN SISTEMA MUNDIAL

GLOBALITZACIÓ ECONÒMICA

Creixement vertiginós del nivell d’intercanvi a escala mundial, controlat pels tres centres de poder econòmic i polític: Estats Units, Unió Europea i el Japó, amb l’afegit actual de la Xina

-Liberalització del comerç i lliure competència que beneficia als països desenvolupats

-Concentració de capital, que proporciona finançament a les grans empreses internacionals per a poder afrontar grans inversions.

-Normativa comuna a l’hora de fabricar determinats bens i de fixar controls de qualitat

-Liberalització dels moviments de capitals a nivell internacional, el que afavoreix l’aparició de moviments especulatius a les borses i els mercats financers

característiques

Page 5: CAP A UN SISTEMA MUNDIAL

2. – LA GLOBALITZACIÓ PEL QUE FA A LA MANERA DE VIURE2. – LA GLOBALITZACIÓ PEL QUE FA A LA MANERA DE VIURE

LA GLOBALITZACIÓ

CULTURAL

Els mitjans de comunicació han imposat, fonamentalment entre els joves, les pautes culturals (modes, roba, música, menjar, etc) i els valors del model de vida occidental, particularment del món anglosaxó (americà)

Procés

•Hi ha dificultats per a produir o vendre un mateix producte a tot el si existeixen diferencies culturals (gustos, modes, etc..)

•Per què funcioni com un únic mercat, es necessari que els gustos de tots aquells que conformen siguin similars.

•La progressiva evolució dels mitjans de comunicació i dels transports ha possiblitat un acostament entre les diferents pobles del món fet que comporta que en molts llocs es compren els mateixos productes, es miren les mateixes pel·lícules...

•Duu a l’homogeneïtzació en el món, que limita la diversitat i imposa un únic model cultural

Page 6: CAP A UN SISTEMA MUNDIAL

Les malalties infeccioses, que poden propagar-se a una velocitat molt alta gràcies als mitjans de transport, orginant pandèmies com la SIDA

Les malalties infeccioses, que poden propagar-se a una velocitat molt alta gràcies als mitjans de transport, orginant pandèmies com la SIDA

Pensament únic: el control dels mitjans de comunicació més importants en unes poques mans origina una informació sesgada i manipulada

Pensament únic: el control dels mitjans de comunicació més importants en unes poques mans origina una informació sesgada i manipulada

Terrorisme, ja que els grups violents es poden comunicar i moure més rapidament, fent més dificil el seu seguiment i més perilloses les seves accions

Terrorisme, ja que els grups violents es poden comunicar i moure més rapidament, fent més dificil el seu seguiment i més perilloses les seves accions

ELS RISCOS DE LA GLOBALITZACIÓ

Desaparició de les cultures més febles i/o minoritàries Desaparició de les cultures més febles i/o minoritàries

Page 7: CAP A UN SISTEMA MUNDIAL

3. – TECNOLOGIA, COMUNICACIÓ I GLOBALITZACIÓ 3. – TECNOLOGIA, COMUNICACIÓ I GLOBALITZACIÓ

La competitivitat empresarial es basa en la investigació i desenvolupament tecnològic pel que fa a la creació de nous productes com a innovacions en el procès productiu per abaratir-lo

DESENVOLUPAMENT TECNOLÒGIC

CARACTERÍSTIQUES

Desenvolupament de la investigació científica i les seves aplicacions pràctiques (R+D)

Els resultats de les investigacions queden protegits per les patents

Només les empreses multinacionals i els països desenvolupats tenen prous recursos per la investigació

La dependència de les innovacions augmenta les diferències entre països rics i pobres

Page 8: CAP A UN SISTEMA MUNDIAL
Page 9: CAP A UN SISTEMA MUNDIAL

COMUNICACIÓ I INFORMACIÓ

Element indispensable de la globalització. La possessió, control i transmissió instantània d’informació es un instrument de poder

CARACTERÍSTIQUES

Els mitjans de comunicació actuals són instantanis i tenen un abast mundial (telefonia, ràdio, televisió, internet)

Només existeix el que surt als mitjans de comunicació. Per aquest motiu els poders polítics i econòmics lluiten pel control de la informació

La informació i l'entreteniment generen riquesa i influeixen en l'opinió pública

Internet es un element que ha democratitzat la informació, però que no assegurar la veracitat de les dades

Page 10: CAP A UN SISTEMA MUNDIAL

4. – COMUNICACIÓ I SOCIETAT GLOBAL4. – COMUNICACIÓ I SOCIETAT GLOBAL

En funció de la seva difusió els principals mitjans de comunicació són:

-Televisió- Ràdio- Internet- Revistes i diaris

ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

Page 11: CAP A UN SISTEMA MUNDIAL

LA TELEVISIÓ

El principal mitjà d'informació i d'entreteniment, encara que Internet representa un competidor molt important.

CARACTERÍSTIQUES

Gràcies a la televisió per satèlit i a Internet es un mitjà amb un abast global

La publicitat és la principal font d’ingressos de la televisió

Les principals cadenes són les americanes, i difonen a tot el món l’estil de vida occidental

La incidència econòmica, social i política de la televisió fa que les principals empreses multinacionals i els governs lluitin per controlar els continguts

Page 12: CAP A UN SISTEMA MUNDIAL

INTERNET

El desenvolupament de Internet ha representat una revolució pel que fa als mitjans de comunicació i les relacions socials, econòmiques i polítiques a nivell mundial

Fiabilitat de la informació: gran part de la informació que apareix a Internet no es contrastada per demostrar la seva veracitatFiabilitat de la informació: gran part de la informació que apareix a Internet no es contrastada per demostrar la seva veracitat

Democratització de la informació: gran part de la població té accés a Internet i pot donar a coneixer informació i la seva opinió sobre tot el que pasa al món.

Democratització de la informació: gran part de la població té accés a Internet i pot donar a coneixer informació i la seva opinió sobre tot el que pasa al món.

Economia: Internet obre un gran camp a les empreses per poder publicitar i ofertar els seus productes directament al consumidor a nivell mundial. Això significa un gran estalvi en tota la xarxa de distribució

Economia: Internet obre un gran camp a les empreses per poder publicitar i ofertar els seus productes directament al consumidor a nivell mundial. Això significa un gran estalvi en tota la xarxa de distribucióLes xarxes socials: han transformat les relacions socials ja que les comunicacions són constant i instantànies i fiquen en contacte persones que d’altra ciutats, regions i països diferents

Les xarxes socials: han transformat les relacions socials ja que les comunicacions són constant i instantànies i fiquen en contacte persones que d’altra ciutats, regions i països diferents

Page 13: CAP A UN SISTEMA MUNDIAL

5. – GLOBALITZACIÓ I DESIGUALTATS5. – GLOBALITZACIÓ I DESIGUALTATS

CONSEQÜÈNCIES DE LA GLOBALITZACIÓ PELS PAÏSOS POBRESCONSEQÜÈNCIES DE LA GLOBALITZACIÓ PELS PAÏSOS POBRES

COMERÇ DESIGUAL

Els preus dels béns industrial, produïts al primer món, són molts superiors als dels béns del sector primari, els quals són més dominants als països pobres (creixement empobridor)

Els preus dels béns industrial, produïts al primer món, són molts superiors als dels béns del sector primari, els quals són més dominants als països pobres (creixement empobridor)

LES LLEIS COMERCIALS INTERNACIONALS

Les patents o drets de propietat intel·lectual deixen de costat als països menys desenvolupats, defensa escala mundial les patents industrials, les marques comercial i les creacions intel·lectuals. Aquesta protecció es massa cara per a adquirir-la els països pobres

Les patents o drets de propietat intel·lectual deixen de costat als països menys desenvolupats, defensa escala mundial les patents industrials, les marques comercial i les creacions intel·lectuals. Aquesta protecció es massa cara per a adquirir-la els països pobres

PODER DE LES EMPRESES MULTINACIONALS

Les grans empreses acumulen un mercat immens on poden acabar amb les menudes i amenaçar la lliure competència

Les grans empreses acumulen un mercat immens on poden acabar amb les menudes i amenaçar la lliure competència

En lloc de disminuir augmenten les desigualtats entre els països rics i els països pobres

Page 14: CAP A UN SISTEMA MUNDIAL

Índex que es confecciona a partir d’uns indicadors bàsics i que indica les diferències pel que fa al desenvolupament i al benestar entre els països pobres i els països rics

ÍNDEX DE DESENVOLUPAMENT HUMÀ (IDH).

INDICADORS BÀSICS

ESPERANÇA DE VIDA

NUTRICIÓ

EDUCACIÓ

Page 15: CAP A UN SISTEMA MUNDIAL

ESPERANÇA DE VIDA

A l’edat que arriba el 50% de la població. És el principal indicador del desenvolupament pel que fa al sector sanitari

Als països rics la mitjana és d'uns 80 anys, mentre que als països pobres se situa al voltant dels 55 Als països rics la mitjana és d'uns 80 anys, mentre que als països pobres se situa al voltant dels 55

L'esperança mitjana de vida al moment de néixer en 69 anys a nivell mundial, però amb grans diferències entre països i classes socialsL'esperança mitjana de vida al moment de néixer en 69 anys a nivell mundial, però amb grans diferències entre països i classes socials

Als països subdesenvolupats existeixen grans diferències en funció de la riquesa i el sexeAls països subdesenvolupats existeixen grans diferències en funció de la riquesa i el sexe

La mortalitat infantil també és un indicador fiable del desenvolupament ja que els nadons necessiten una atenció mèdica especialitzada

La mortalitat infantil també és un indicador fiable del desenvolupament ja que els nadons necessiten una atenció mèdica especialitzada

Page 16: CAP A UN SISTEMA MUNDIAL

L’EDUCACIÓFactor fonamental pel desenvolupament personal i col·lectiu al món actual

El principal problema d’accès a l’educació el trobem a l’Africa (Nigèria: 28% d’alfabetització)El principal problema d’accès a l’educació el trobem a l’Africa (Nigèria: 28% d’alfabetització)

Als darrers anys i gràcies als esforços dels organismes internacionals (ONU i la Declaració dels Drets de la Infància) el 84% de la població mundial es troba alfabetitzada

Als darrers anys i gràcies als esforços dels organismes internacionals (ONU i la Declaració dels Drets de la Infància) el 84% de la població mundial es troba alfabetitzada

Als països subdesenvolupats existeixen grans diferències en funció del sexe. Les nenes tenen més dificultats d’escolarització i són obligades abans a deixar els estudis

Als països subdesenvolupats existeixen grans diferències en funció del sexe. Les nenes tenen més dificultats d’escolarització i són obligades abans a deixar els estudis

Page 17: CAP A UN SISTEMA MUNDIAL

ALIMENTACIÓEs calcula que és produeix al món el doble dels aliments necessaris, però 1.000 milions de persones passen gana

Causes Econòmiques: una agricultura tradicional als països subdesenvolupats que limita la producció d’aliments i l’augment del preu dels productes agrícoles a nivell mundial

Causes Econòmiques: una agricultura tradicional als països subdesenvolupats que limita la producció d’aliments i l’augment del preu dels productes agrícoles a nivell mundial

Causes Naturals: les sequeres, inundacions i plagues –en part causades pel canvi climàtic-Causes Naturals: les sequeres, inundacions i plagues –en part causades pel canvi climàtic-

Als països desenvolupats el problema de l’alimentació és l’obesitat, que ocasiona greus problemes de salut entre la poblacióAls països desenvolupats el problema de l’alimentació és l’obesitat, que ocasiona greus problemes de salut entre la població

Page 18: CAP A UN SISTEMA MUNDIAL

6. – CAUSES DE LA DESIGUALTAT EN UN MÓN GLOBAL6. – CAUSES DE LA DESIGUALTAT EN UN MÓN GLOBAL

Ocasiona les majors desigualtats de la història de la humanitat: el 20% de la població (països rics) controla el 80% de la riquesa, mentre dos terços de la humanitat viuen en la pobresa

EL SUBDESENVOLUPAMENT

CAUSES

LES CONSEQÜENCIES DE LA COLONITZACIÓ

LA GLOBALITZACIÓ I EL DEUTE EXTERN

Page 19: CAP A UN SISTEMA MUNDIAL

Inestabilitat políticaInestabilitat política

Falta de personal preparatFalta de personal preparat

Sistemes polítics occidentals no adaptats a la seva realitatSistemes polítics occidentals no adaptats a la seva realitat Dictadures militars,

guerres internesDictadures militars, guerres internes

Fronteres artificialsFronteres artificials

Guerres entre estats veïns: Iran/Iraq, India/PakistanGuerres entre estats veïns: Iran/Iraq, India/Pakistan

Fetes segons interessos de les metròpolisFetes segons interessos de les metròpolis

CONSEQÜÈNCIES DE LA COLONITZACIÓCONSEQÜÈNCIES DE LA COLONITZACIÓ

Conflictes InternsConflictes Interns

Guerra civil: Biafra, Rwanda, Sri Lanka...Guerra civil: Biafra, Rwanda, Sri Lanka...

Barreja ètnica, religiosa, cultural en un mateix estat.

Barreja ètnica, religiosa, cultural en un mateix estat.

Insuficiència educativa i sanitària

Insuficiència educativa i sanitària

Poques inversions per part de les metròpolisPoques inversions per part de les metròpolis

Malnutrició

Analfabetisme

Fort creixement demogràfic i alta mortalitat

Dependència econòmica i tecnològica

Page 20: CAP A UN SISTEMA MUNDIAL

LA GLOBALITZACIÓ I EL DEUTE EXTERNLA GLOBALITZACIÓ I EL DEUTE EXTERN

Triple DEPENDÈNCIAdels països pobres

Comercial o intercanvi desigual

Financera: depenen dels crèdits de bancs estrangers (deuteextern) i de les inversions de multinacionals estrangeres quebusquen mà d’obra barata i beneficis fiscals

Tecnològica: No tenen diners per investigar i han de comprar la tecnologia cara als països rics (i pagar les royalties de patents)

País ric exporta Béns industrials

País pobreexportaRecursos naturals

L’INTERCANVI DESIGUALL’INTERCANVI DESIGUAL

Conclusió: els diners van dels països pobres als rics, augmentant les diferències i impedint que els pobres puguin sortir de la pobresa

Page 21: CAP A UN SISTEMA MUNDIAL

Possibles solucions al problema de la pobresaPossibles solucions al problema de la pobresa

S’ha de millorar el desigual repartiment de la riquesa, cada vegada més injust

Augment de l’ajuda dels països desenvolupats del 0’3% del PIB al 0’7% del PIB

Condonar el deute als països més pobres

Fixar preus adequats als productes del Tercer Món: comerç just

Controlar el destí de l’ajuda, evitant la corrupció i el negoci de les armes