CaixaBank va obtenir un resul-tat net atribuït de 503 milions d'eu-ros durant l'exercici 2013, el118,9% més respecte de l'any2012, que va assolir un benefici de230 milions d'euros. A més,CaixaBank ha mantingut unvolum de provisions molt sem-blant al de l'exercici anterior, jaque ha registrat dotacions i saneja-ments per 7.501 milions, respectedels 7.880 milions de l'any 2012.

L'any 2013 ha estat marcat per laculminació de les integracionscomptables i tecnològiques deBanca Cívica i de Banc deValència. A més, el compte de

resultats també reflecteix un aug-ment dels ingressos del negocibancari principal (marge d'inte-ressos i comissions), una reduccióde la despesa amb consecució anti-cipada de sinergies, un esforç sos-tingut en dotacions i sanejaments,una prudència elevada en la gestiói la cobertura dels riscos i plusvà-

lues per operacions corporatives.L'entitat, presidida per Isidre

Fainé i dirigida per Joan MariaNin, va iniciar el 2013 la segonafase del seu Pla estratègic 2011-2014, i centra els seus esforços aprioritzar la qualitat del servei i lareputació de l'entitat mantenint ellideratge comercial.

Febrer10 2014

OPINIÓ

CaixaBank obté un benefici atribuït de 503 milionsi destina 7.501 milions a dotacions i sanejaments

L’anàlisi

Per a molts directius és difícilimaginar fins a quin punt impac-ta el Big Data en el seu dia a dia.El principal repte tot sovint ésentendre què és, com afecta a lesseves respectives empreses i pertant, si en poden treure profit, oquè hi perden si no ho tenen encompte. Actualment, la majoriad'empreses recullen dades sobreels seus clients i es limiten a dis-posar de la informació de contac-te. Algunes empreses, recullendades sobre el que fan els seusclients, les transaccions. Altres,fins i tot, recullen les interaccionsentre els clients i les xarxessocials. Però realment són moltpoques les que aconsegueixentraduir aquests conjunts de dadesen coneixement i posteriormenten oportunitats de negoci.

Així doncs, una vegada posatsen el tema, els reptes en relació ala integració del Big Data nodesapareixen sinó que augmen-ten: com integrar les dades quevénen de sistemes diferents (fac-

turació, comercial, comunicació,xarxes socials,...)? Quines estratè-gies aplicar i com aplicar-les apartir dels resultats? Què cal ana-litzar i com fer-ho?

Aquest volum d'informació i elcreixement constant de dadespot ser una oportunitat per mol-tes empreses, tant perquè obrenous sectors d'activitat com per-què permet treballar de formesdiferents en els sectors d'activitatpresents, definir millor els pro-

ductes, adaptar-los a perfils espe-cífics de clients, anticipar-se a lesnecessitats dels clients,... A partirde la recollida sistemàtica dedades, les empreses poden iden-

tificar patrons de comportamentdels clients, segmentar aquestspatrons de comportament i, fins itot, poder fer prediccions a nivellglobal però també en la relaciód'1a1 amb els clients.

El Big Data va molt més enllàde les dades que obtenim de lestransaccions comercials amb elsclients. Busca la integració ambels seus comportaments allà onsiguin, gràcies a la informació, alrastre que deixa amb el mòbil, laseva localització, els comentarisque inclou a les xarxes socials, lanavegació que fa a la nostraweb,...

El procésAbans d'entrar en el repte d'in-

tegrar grans conjunts de dadesprocedents de moltes fonts dife-rents, internes i externes, ambformats diferents i abans de fer-nos grans preguntes sobreaquells conjunts de dades, potsercal primer acostumar a l'empresaa operar i decidir en base a lesdades. A tenir en compte la infor-mació que prové de les dades permillorar la seva gestió, la seva per-

formance. "Anem de nas".Adquirir grans solucions tecnolò-giques sinó tenim aquesta culturaen la presa de decisions pot seruna de les principals barreres a laincorporació del Big Data. Cal lacultura i cal els coneixementsmínims del personal directiu.

Així doncs, el primer pas potser l'aplicació de senzills fulls decàlcul. L'anàlisi de les bases dedades de facturació i les comer-cials de forma independent.Preguntar-nos (i fer que aquestsdades ens donin la resposta): enquins productes es concentrenles vendes? Quina estacionalitatpresenten les comandes? Fixeu-vos en la importància de fer lespreguntes adequades al sistema.Sobretot perquè quan parlem deBig Data el volum d'informacióés tan gran que podem estarnavegant sense rumb, observant

ara una dada, ara una altra. Més endavant es poden incor-

porar dades procedents d'altresfons com el clima. Com dismi-nueix la facturació o la satisfacciódels visitants quan fa mal temps?I com afecten a les vendes les pre-visions de mal temps per al capde setmana? Si es recull la data devenda de qualsevol producte(una nit d'hotel, una rentadora,un cotxe), el sistema pot estimarquina és la freqüència de compradel producte i per tant oferir alclient una bona oferta justamentquan es preveu que necessiti denou els serveis, en comptes deperseguir trimestralment el clientamb ofertes que no li interessen.

Fins i tot, un supermercat potpromoure la utilització de targesde fidelització només pel guanyque li pot suposar el fet de tenirla informació sobre les compres.Aquesta informació li permetràsaber quins clients compren laverdura allí i quins no, quinscompren marques blanques iquins no, quins compren cervesai quins no. Podrà segmentar elsclients en grups homogenis declients, per exemple "quins esguien per les ofertes", "clientsque ho compren tot" i "clientsque fan moltes compres de petitimport". I així podrà fes accions ipromocions dirigides a cada seg-ments en comptes de fer promo-cions a ull en base a les intuïcionsdel gerent.

BigData: l'art de gestionar la informació

Diuen que la informació generadaper la humanitat fins 2010 eraaproximadament d'1 zettabyte (10eleevat a 21) mentre que nomésdurant el 2014 s'espera que se'ngenerin de l'ordre de 72 zettaby-tes! II no es tracta només de laquantitat de dades sinó la com-plexitat, la procedència de lesdades, de fonts d'informació moltdiferents. El format de les dades:dades en vídeo, dades en text,dades procedents de converses,múltiples llenguatges, paraules enargot... Possiblement, el repte noés tant ppel Big de gran, com pelBig de tipus d'informació a inte-grar.

La majoria de lesempreses recullenmoltes dades delsseus clients i nomésutilitzen el contacte

S'augura que és una de les grans tendències per aquest 2014. Però què és BigData? Quins reptes i oportunitats suposa per a les nostres empreses?

Una jornada de debat i reflexióal voltant del lideratge va servirper presentar la 20a edició del'MBA de la Universitat Rovira iVirgili. La sessió va pivotar al vol-tant de la tragèdia de dues expe-dicions a l'Everest l'any 1996 i vaanalitzar les virtuts i defectes delsdiversos estils de lideratge.L'MBA de la URV arriba a aques-ta vintena edició havent-se conso-lidat com una opció de formacióavançada per a empresaris, direc-tius i professionals de la demarca-ció, amb unes elevades quotes deprogrés laboral entre les personesque l'han cursat.

Presentada la 20a edicióde l'MBA de la URV

REDACCIÓ / BARCELONA REDACCIÓ / TARRAGONA

2014FEBRER2 i.UNIVERSITARI

El Campus d'Excel·lènciaInternacional Catalunya Sud (CEICS)ha rebut la màxima qualificació (A-bon progrés), que concedeix lacomissió d'experts internacionals,en reconeixement al progrés d'a-quest projecte coordinat per la URV.

La comissió d'experts, nomenadapel Ministeri d'Educació, Cultura iEsport, fa un seguiment de lesaccions i les fites des de l'inici delprojecte, l'any 2010, fins a l'actuali-tat.

Aquests bons resultats fan que el2014 ja no sigui necessari tornar aavaluar el projecte. Així, el CEICSpassa directament a l'avaluació final, quan el Ministeridecidirà quins dels 31 projectes que han rebut la men-ció d'excel·lència fins ara obtenen el segell definitiu.

L'informe de l'equip d'avaluadors internacionals con-clou que el CEICS ha tingut un important èxit fins almoment, "sobretot en les àrees d'investigació i post-grau". Exposa que el conjunt d'activitats són ambiciosesi es basen en una bona comprensió del paper de les uni-versitats en el desenvolupament econòmic, social i cul-tural d'una regió.

Les principals fortaleses que ha vist la comissió ava-luadora en el projecte són l'augment de la proporciód'alumnes internacionals i el reconeixement dels pro-grames de màsters i doctorat. També destaquen elsimpactes de la recerca, amb el suport d'un incrementde finançament obtingut i les interaccions efectives ambels socis, sobretot en temes de transferència de tecnolo-gia; la difusió del coneixement; la innovació; l'empre-nedoria, i la formació. Per als anys propers, recomanenenfortir l'associació CEICS.

La comissió d'experts internacionals atorga la màxima qualificació al CEICS

L'ETSA estudiarà el patrimoni arquitectònic i l'urbanisme de Salou

Un conveni entre l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de la URV (ETSA) il'Ajuntament de Salou permetrà dur a terme tres estudis sobre el patrimoni arqui-tectònic i l'urbanisme de Salou, que faran més competitiu internacionalmentaquest destí. La col·laboració es fa a través de la Fundació URV. Els projectesaniran a càrrec de professors, investigadors i estudiants becaris de l'ETSA. Larecerca se centrarà en l'arquitectura noucentista, modernista, moderna i con-temporània, així com en el teixit urbà al voltant de l'avinguda Carles Buigas.

Cinquè aniversari de les antenes del coneixement del Campus Extens El projecte d'estendre la URV per tot el territori a través de les antenes delconeixement va celebrar el cinquè aniversari amb un acte al Paranimf delRectorat. La presència de centres de la URV ubicats en diferents poblacionsde Tarragona i les Terres de l'Ebre és valorat positivament tant pels ciuta-dans que se'n beneficien i com per la Universitat, considerada com a motorde desenvolupament regional. En l'actualitat disposa de disset antenes loca-litzades en tretze municipis.

Creada la clínica jurídica dels drets humans Un grup de professors del Departament de Dret Públic han creat la clínicajurídica dels drets humans, amb la qual s'han plantejat el repte de dur aterme experiències docents d'aprenentatge servei en aquest àmbit. La ini-ciativa s'integra al moviment de clíniques jurídiques, impulsat per universi-tats de tot el món amb l'objectiu de consolidar aquesta metodologia i pro-moure així la justícia social i el respecte als drets humans.

Vintena edició del programa MBA“Com a líders, què podem aprendre de la tragèdia del 1996 a l’Everest?”.Aquest va ser el títol de la presentació de la vintena edició del programaMBA de la URV, que va tenir lloc el 29 de gener a la Cambra de Comerç deTarragona. L’estudi del cas de la tragèdia de l’Everest va anar a càrrec deldirector d'aquest màster en Direcció i Gestió d'Empreses, Joan RamonAlabart, i dels professors del programa Alfred Arias i Jorge Ruiz.

Es constitueix el grup de treball d'igualtat de gènere de la Xarxa VivesLa Xarxa Vives d'Universitats ha constituït el grup de treball d'igualtat de gène-re, el qual es dedicarà a conèixer millor les desigualtats que hi ha a les univer-sitats de l'àrea territorial de la Xarxa. Ja s'han establert les principals línies d'ac-tuació del grup i s'ha consensuat un pla de treball, que inclou el desenvolupa-ment d'accions en diverses línies estratègiques per a les universitats.

El pressupost de la URV per al2014 és de 102.320.000 euros, un3,3% més baix respecte el 2013.Així es va aprovar per unanimitat alConsell de Govern del 18 dedesembre. Ja al setembre de 2013,es va reduir la subvenció de laGeneralitat compromesa per al'any, i la Universitat va haver de ferajustaments. Així, el pressupost final2013 ha estat de 606.000 eurosmenys.

En els comptes de 2014, la URVha fet un esforç disminuint totes lespartides per elaborar un pressupostequilibrat entre ingressos i despesesi sostenible.

Des de l'any 2010, els ingressosper taxes han anat augmentant i lestransferències corrents de laGeneralitat s'han anat reduint. Així,el 2010 la proporció era del 14,08%(taxes) i el 86% (transferències), i el2014 es preveu un 28,2% (taxes) i71,8% (transferències).

Enguany, amb la reducció de lasubvenció pública, al capítol depersonal es dedica el 85% dels

ingressos que sumen la subvencióde la Generalitat i els ingressos permatrícula. La tendència ha anatcreixent des del 2010, quan es des-tinava a personal el 77,5% d'a-quests ingressos.

S'ha assumit el creixement vege-tatiu que comporta l'envelliment dela plantilla i s'ha establert l'objectiude reduir la càrrega docent al curs2014-15 per generar un estalvi. Enl'àmbit del PAS, entre altres parti-

des, s'ha hagut d'eliminar la corres-ponent a substitucions i reforços, ital com marca la llei, també s’hanreduït les places de reposició perjubilació.

Així, doncs, s'ha reduït el pressu-post 2014 en tots els programes:despeses generals, universitat isocietat, personal: avaluació i forma-ció, infraestructura i CRAI, investiga-ció i transferència, estudiants icomunitat universitària i docència.

El pressupost de la URV es redueix un 3,3%

Imatge de l’assemblea de l’Associació CEICS, l’any 2012 URV

Reconeixement al Pla de milloraEl Pla de la millora de la gestió de la URV va obtenir el 2013 dos reconei-xements: com a bona pràctica per part de l'Observatori de Bones Pràctiquesde Direcció i Gestió Universitària de la Xarxa Telescopi, i un premiUniversitat Europea a la Qualitat, a la convocatòria anual d'aquesta univer-sitat privada de Madrid. El Pla, pel període 2011-14, estableix els objectiusque la URV vol assolir en l'àmbit de la gestió. Així, la institució segueix apos-tant per modernitzar-se i millorar, i s'han previst prop d'un centenar d'ac-cions que s'han d'executar en aquests anys, com la implantació de sistemesde gestió de la qualitat en serveis i unitats de gestió, la reestructuració orga-nitzativa del CRAI, la millora dels processos transversals de centres i depar-taments o l'accés dels òrgans de direcció al sistema d'informació institucio-nal.