C SANT JOANibdigital.uib.cat/.../import/Sant_Joan/1981/Sant_Joan_1981_mes12_n0110.pdf · BODAS DE...

23
C SANT JOAN NQ 110 -ííECEMBRE-1981 BOLLETI INFORMATIU

Transcript of C SANT JOANibdigital.uib.cat/.../import/Sant_Joan/1981/Sant_Joan_1981_mes12_n0110.pdf · BODAS DE...

Page 1: C SANT JOANibdigital.uib.cat/.../import/Sant_Joan/1981/Sant_Joan_1981_mes12_n0110.pdf · BODAS DE PLATA: UN CUARTO DE SIGLO DE AC-TIVIDAD. - La PE^ÎA MOTORISTA SAN JUAN, durante

CS A N T J O A N

NQ 110 -ííECEMBRE-1981B O L L E T I I N F O R M A T I U

Page 2: C SANT JOANibdigital.uib.cat/.../import/Sant_Joan/1981/Sant_Joan_1981_mes12_n0110.pdf · BODAS DE PLATA: UN CUARTO DE SIGLO DE AC-TIVIDAD. - La PE^ÎA MOTORISTA SAN JUAN, durante

2 - 202

Su •ttario SANT JOAN

1.- Bodas de Plata.

Bodas de Plata: Un cuarto de siglo de

actividad.

San Juan: Animada conmemoración del 25 A-niversario.

Cosas de Calafat.

Paraules en el dinar del XXV Aniversaride la Penya Motorista de Sant Joan-2.- Municipalías.

3.- Sabíeu que...

4.- Bon Nadal

5.- Mayor 61

6. - Temes agrícoles

7.-Del poble i pel poble:Particularitats del llenguatge de

Sant Joan.

8.- Parlem de música:

La Sibil.la.g._ Desfile de modelos

10.- La Parroquia:

Maria i la renovació de I1Església.

Informació parroquial

11.- Biblioteca:Inauguración de la Biblioteca pública

municipal.

12.- Aviació:Breu història de l'aviació.

13.- Molts d'anys.14,- Acüs de rebut.

15.- Temps enrera:

Sa camiona.

16.- Mirau què hem trobat:17.- Teranyines:

Ficha de la U.D. San Juan.

18.- Pasatiempos

BOLETÍN INFORMATIVO DEL "CENTRE CULTURAL DESANT JOAN".-

DEPOSITO LEGAL P.M. 2- 1979Imprime APÒSTOL Y CIVUUADRO.Petr¿

C/ Princesa, n* 24

NQ 110 -DECEMBRE-1981

EQUIPO DE REDACCIÓN Y COORDINACIÓN DEL BO-LETÍN.-

DIRECTOR.- Rosa Sastre Juan.

Amador Bauza CalmesJuan Bauza RoigJuan Bauza MatasAntònia Costa Bauza.Carlos Costa Salon.

C O L A B O R A D O R E S :

Amador Bauza CalmesBartolomé Bauza JaumeJuan Bauza MatasJuan Bauza RoigAntonia Costa BauzaCarlos Costa SalomGabriel FerriolMiguel Florit HuguetMiguel FusterJuan Gaya MatasMiguel GayaJuan Jaume NigorraJosé Mas LlanerasCatalina Mas MunarVicente MilianCatalina PooovlMagdalena RubíSananjotSección JuvenilTofolJuan MatasMargalida CatalàJosep Mayol

Portada:Vicens MillânDibuix central: Magdalena Rubí

NOTAS DE REDACCIÓN

Las opiniones manifestadas en los artí-culos y colaboraciones publicadas en esteBoletín, manifiestan la forma de pensar desus autores pero no necesariamente la delos que en él trabajamos.

Page 3: C SANT JOANibdigital.uib.cat/.../import/Sant_Joan/1981/Sant_Joan_1981_mes12_n0110.pdf · BODAS DE PLATA: UN CUARTO DE SIGLO DE AC-TIVIDAD. - La PE^ÎA MOTORISTA SAN JUAN, durante

3 - 203

BODAS »lu PLATA

BODAS DE PLATA: UN CUARTO DE SIGLO DE AC-TIVIDAD. -

La PE ÎA MOTORISTA SAN JUAN, durante es-te año ha celebrado sus Bodas de Plata yla exposición que ha presentado en el Sa-lón de Actos del Ayuntamiento es un fielreflejo de un cuarto de siglo repleto deactividad.

Era el año 1.956 cuando un hombre in-quieto y dinámico que estaba al frente deuno de los más antiguos cafés de la villaheredado de sus antecesores, Miguel FiolNigorra, que con anterioridad había crea-do la U.D. San Juan y había tenido la fe-liz iniciativa de convertir un montículoen campo de fútbol; concebió otra ideagenial fundar una Entidad motorista apro-vechando el auge motociclista de aquellosaños cincuenta, con el fin de dar más ali-ciente a la villa, fomentando excursiones,organizando gimkamas, novedad por aque-llas fechas, y creando un ambiente de u-nión y de amistad entre todos; de esta foima nacía la Peña Motorista San Juan, úni-~ca entidad que todavía se mantiene, entrelas muchas que en los años cincuenta te-nían actualidad.

La primera actividad realizada tuvo lu-gar el 19-Agosto 1.956 y fue una excursióna Formentor, luego en las Fiestas Patrona-les de aquel año ya se contaba con actosdeportivos a cargo de la recién creada Pe-ña Motorista San Juan.

Las actividades realizadas se han idodesarrollando bajo tres aspectos fundamen-tales: deportivo, cultural y social. A es-te acertado enfoque de realizaciones y alesfuerzo de sus afiliados se debe el êxi-to y la continuidad lograda.

En el aspecto deportivo se empezó con gimkamas motociclistas a las que acudian losmejores especialistas de la isla, luego serealizaron carreras de regularidad, conola que se celebró en las Fiestas Patrona-les del año 60 discurriendo por el circui-to de San Juan-Montuiri cta. Villafranca,

V

hasta el cruce y San Juan. Carreras de lentitud, saltos de trampolín, etc. Hasta queen Octubre de 1.966 se crea el Festival delMotor que se celebró en el Campo de Conso-lación, gimkama para motos y un slalom pa-ra coches, luego este acontecimiento seha venido celebrando durante todos los a-ños, en alguno de ellos compitieron tam-bién tractores. En el de 1.971 se incluyeuna prueba de Trial, siendo ésta la prime-ra prueba de esta modalidad que se cele-bró en la isla. En 1.974 para el slalomque tuvo que cambiar de escenario y rea-lizarse en el camino de Consolación, seinstituye el Trofeo Miguel Fiol, en rer.cuerdo del Presidente fallecido; luego en1.980 y nuevamente en el campo de Conso-lación, se celebra por vez primera elTrial-Indoor, que con gran éxito de expectación se repite en el Festival de 1.981.

La modalidad de Trial iniciada en 1971,ha seguido celebrándose todos los años ya partir de 1.972 con fecha propia: des-pués de Pascua. Hasta 1.973 se celebróen el Campo de Consolación; a partir de1.974 en los terrenos de "Es Revellar" ysiendo esta prueba puntuable para el Cam-peonato de Baleares, han participado enella los mejores pilotos de las islas.

En este año de 1.981 la parte deporti-va ha estado presente, con mas fuerza, seha procedido a la construcción de un cir-cuito permanente de Moto Cross, denomina-do "Circuit Es Revellar", donde se hancelebrado dos pruebas: la inaugural el7-6-81 y otra en las Fiestas Patronales(30-8-81) a estas pruebas hay que añadirel Trial San Juan (5-4-81) y el Trial dela Amistad (25-10-81), así como el Festi-val del Motor, en el que volvió a cele-brarse la gimkama motociclista, el TrialIndoor y el Slalom para automóviles.

En la parte cultural, cabe reseñar lasinnumerables excursiones realizadas, conlo cual se pudo conocer la isla, forman-do caravanas de motocicletas que reco-rrieron las más recónditas rutas. En Ju-

/

Page 4: C SANT JOANibdigital.uib.cat/.../import/Sant_Joan/1981/Sant_Joan_1981_mes12_n0110.pdf · BODAS DE PLATA: UN CUARTO DE SIGLO DE AC-TIVIDAD. - La PE^ÎA MOTORISTA SAN JUAN, durante

4 - 204

lio de 1959 se realiza la proeza de unaexcursión: Valle de Arán-Lourdes-Andorra,nueve fueron los excursionistas con cin-co motocicletas de cilindrada de 125 c.c.Conocida ya Mallorca con las diferentesexcursiones hubo necesidad de salir dela isla y se visitó Cabrera en 1.960; el18-7-63 el término de la excursión fueIbiza, la travesía se realizó en un vuele"charter" de los primeros que se reali-zaron en Mallorca, utilizándose un aviónde 30 plazas, al año siguiente sería Me-norca, la isla visitada (18-7-64) con 90excursionistas y el 19-3-65, fueron 100plazas a las Fallas de Valencia, siendoel primer avión fallero que salió de SonSan Juan.

En 1.966 con motivo del X Aniversario,la excursión que se realizó tuvo coto me-tas Barcelona-Andorra.

Del 26 al 30 de Mayo de 1.968 se vi-sitó Madrid con motivo de la Feria Inter-nacional del Campo. En el Consejo de Es-tado los excursionistas fueron saludadospor su Presidente D. Joaquín Bau Molla.

En 1.969 se visita nuevamente Ibizapero en esta ocasión los asistentes, tienen ocasión de conocer Formentera.

A partir de los años 70 tienen lugarlas grandes excursiones:

Del 22-4 al 2-5 Santiago y Norte deEspaña. El 25 de Abril se realiza la

ofrenda al Apóstol a la que contesta elObispo Dr. Cervino,- el nombre de San Juany el de la Virgen de Consolación, resuenanen la Catedral Compostelana y los diariosde la región recogen este importante acto.

Del 16 al 27 de Abril de 1.972 la excur-sión se realiza por el Sur de España, visi-tándose entre otras capitales Sevilla, conocasión de la Feria de Abril.

La excursión a Italia con visita a Romase realizó del 10 al 22 de Julio 1.974. Eldía 17 los excursionistas asistieron a laAudiencia con SS. Paulo VI, de cuyo actodio cumplida información el diario "Obser-va tore Romano", de la mañana siguiente.

En 1.975 y 1.976 se visitaron nuevamen-te Menorca e Ibiza respectivamente.

Del 7 al 14 de Abril de 1.980 se reali-

za la gran excursión a París, una ciudadXque bien vale visitar.

Finalmente en 1.981 como programaciónextraordinaria, se visitan nuevamente lasFallas de Valencia y se realiza el granviaje: Holanda-Bélgica-Luxemburgo del 19al 26 de abril. El 16 de Agosto tuvo lugarla excursión a Formentor, conmemorativa deaquella primera de 19-8-56.

En cuanto a la parte social, la Peña haido creando sus propias fiestas y así en1.957 crea la Fiesta de San Cristobal queha ido celebrando todos los años. En 1959adquiere una talla del Santo para que presida estas fiestas. En 1.966 con motivodel X aniversario acuden a esta fiesta laBanda de Música de Manacor y el conjuntomusical "los 4 de ASÍS" en este año se i-nicia la inclusión, en el desfile, de unascarrozas que serán la admiración de muchosEste vistoso desfile de carrozas se fuecelebrando asiduamente y en algunos añosparticiparon grupos de "majorets" y cochesantiguos; estas carrozas se ispiraron entemas de actualidad, sobre actividades dela Peña o bien sobre fábulas o también so-bre nuestras costumbres y folklore y enlos años 76 y siguientes de Ferias y fiestas fue una aportación de la Peña a estascelebraciones festivas.

A raíz del Festival del Motor y del ambiente que lo rodea y con el fin de festejar a los participantes en 1.968 se creala "Festa d'es Butifarró" fiesta típicaque al año siguiente se incluye en el ca-lendario turístico. Durante unos años seprocede a la "crema" de vistosas fallas ya través de estos años ha ido adquiriendoauge y prestigio; siendo varios miles depersonas las que cada año en el primer domingo de Octubre fecha habitual de su ce-lebración, acuden a nuestra villa.

La Peña ha celebrado anualmente su diada de aniversario y después de unos pri-meros años de hacerlo fuera de la villa,1.959 instauró dentro de su calendariode celebraciones la típica comida de ma-tanzas que ha ido adquiriendo auge y re-nombre por los numerosos comentarios quea la diada le han dedicado periodistasy dibujantes y así Gafín en sus "Tertu-lias en la Plaza Mayor" elogió la exquisita del "arrós i pilotes" de "mado Puça"y Pedro Sureda plasmó en las "Cosas deCalafat" anécdotas de la comida de efe-mérides. A este acto han estado presentespersonalidades de la isla. /

Page 5: C SANT JOANibdigital.uib.cat/.../import/Sant_Joan/1981/Sant_Joan_1981_mes12_n0110.pdf · BODAS DE PLATA: UN CUARTO DE SIGLO DE AC-TIVIDAD. - La PE^ÎA MOTORISTA SAN JUAN, durante

5 - 205

En la diada del X Aniversario en 1.96Gla Peña regaló al Santuario de Consola-ción, un monolito que representa al IIIMisterio del Rosario, el cual se hallaemplazado en el camino subida al Orato-rio. La de 1.973, el 9 de diciembre, constituyó un verdadero homenaje póstumo ha-cia la figura relevante de Miguel FiolNigorra, el cual había fallecido el 15 deNoviembre del 73; su labor ha tenido sucontinuación en la persona de Juan Jau-me Nigorra, que en Marzo de 1.974, fuenombrado en Asamblea de Socios, nuevoPresidente de la Peña.La jornada de este año ha sido quizás

la de mayor explendor y de más numerosaasistencia, pues se superó la cifra detrescientos comensales.

La árdua labor de estos años han mere-cido la distinción de los organismos y a-sí en 1.960 la Federación Balear, otorga-ba diplana de Honor a la Peña, luego en1.980 la Delegación Provincial, tambiénla distinguía y en 1.981 la Real Federa-ción Motociclista Española, le ha concedi-do la Placa de Plata al mérito Motociclis-ta, finalmente el 29-11-81 también el Ayuntamiento de San Juan, ha querido nomena- ~jear a la Peña, por la efemérides de estos25 años, otorgándole una artística placaconmemorativa.

De esta forma han transcurrido estosaños, que ya son historia de San Juan;puescon sus diversas actividades la Peña Mo-torista ha hecho una auténtica promociónde la villa y de sus gentes ya que muchoshan sido los sanjuanenses que con sus or-ganizaciones han salido de la*Roqueta*ymuchísimos los que han conocido y visita-do nuestro pueblo a través de las activi-dades de la Peña, que con tesón y entusiasmo ha conseguido alcanzar esta difícil mi-ta que es la celebración del 25 Aniversa-rio.

SAN JUAN.- ANIMADA CONMEMORACIÓN DEL 25ANIVERSARIO.-

El pasado domingo la Peña Motorista celebrÓ una brillante jornada de Aniversa-rio, culminando así la dilatada lista deactos deportivos, culturales y socialesque a lo largo del año ha venido organi-zando en conmemoración de su 25 Aniversa-rio.

Por la mañana tuvo lugar la misa queofició, como en años anteriores C. Bru-no Morey, el cual recordó a los sociosfallecidos en estos 25 años y en especialal Presidente Miguel Fiol (fallecido en1.973) y al directivo fallecido en esteaño Miguel Bonet. Numerosos fieles y aso-ciados asistieron a este acto en el cual,el tenor M. Font, interpretó diferentescomposiciones litúrgicas.

Finalizada la misa se visitó la expo-sición retrospectiva, elogiando todos laardua labor de recopilación, así como elmontaje y el excelente material que allíse muestra y que constituye la historiaviva de lo realizado.

Al mediodía tuvo lugar la comida decompañerismo con el acostumbrado menú dematanzas y los trescientos diez comensa-

les degustaron las delicias de un arrósyalbóndigas (pilotes), que con tanto acier-to, expertas mujeras con la conocida "MadóPuça" al frente, condimentan de manera ca-solana y sabrosa. No faltó la tarta de aniversario ni los obsequios, que como recuer-do fueron repartidos en forma de llaveroy cenicero.

Asistieron a la comida y ocuparon pues-tos preferentes D. Jacinto Balleste Gober-nador Civil de la Provincia, D. BartoloméMiralles, Delegado Provincial de Deportes,que estuvieron acompañados por el Alcaldede la villa Sr. Barceló, Ecónomo Sr. Fe-rriol, D. Miguel Gaya, poeta y los sociosde Honor de la Peña D. Bruno Morey, D.JuanSeguí, D. Bernardo Comas y D. Miguel Com-pany. Después de sonada traca a modo de"fogaró" como se hacían en las matanzasde otra época,empezó el agape con unas palabras del Presidente, dando la bienveni-da a los presentes, luego la Srta. Bárba-ra Matas, dio lectura a unos versos. Durante la comida un grupo musical, interpretódiferentes composiciones. A los postres,después de unas glosas de Marcos Vidal, yde los habituales versos del que suscribe,hablaron los Sres. Gaya, Sr. Comas, el cualvisiblemente emocionado comentó anécdotasdel nacimiento de la Peña, D. Bruno Moreyy Sr. Barceló, finalizando con unas pala-bras del Sr. Gobernador. El Alcalde obse-quió a la Peña, con una artística placaen recuerdo de esta efemérides. El tenorM. Fons acompañado por el Mtro. Rafael Na-dal, nos deleitó con unas romanzas y laSra. M.M. Fuster, recitó con acierto una

Page 6: C SANT JOANibdigital.uib.cat/.../import/Sant_Joan/1981/Sant_Joan_1981_mes12_n0110.pdf · BODAS DE PLATA: UN CUARTO DE SIGLO DE AC-TIVIDAD. - La PE^ÎA MOTORISTA SAN JUAN, durante

6 - 206

poesia de M^ Antonia Salva; el vocal Sr.Bou, procedió una vez más a la subasta deembutidos y de esta forma entre música ybrindis de todos los asistentes, por unacontinuidad de la Peña y haciendo votospara que con tanta brillantez pueda cele-brarse las Bodas de Oro, finalizó estebrillante acto, digno de una efeméridestan singular como es la del 25 Aniversario

Visto el interés despertado por la ex-posición retrospectiva, ésta permaneceráabierta unas horas en los días festivosvenideros.

JAUME

ÍTAV-

OOSAS DE CALAFAT

f!í~>..

PROFILAXIS.-

- Dia quinze he d'anar a un dinarasso dematances de sa "Pena Motorista de SanJuan" i a fi de que no me faci mal,prengun vacuna que va molt bé!

- ¿Pastilles o cuarades?

- Mig botifarronet torrat cada dia!

- Bona!.

EXCURSION A IBIZA Y FORMENTERA CON LAPEÑA MOTORISTA DE SAN JUAN.-

-Vaja ulls inflats!Rellamps quina eixida! De quatre motorsde s'avión n'hi havia dos que no marxa-ven i mos feren sortir dues hores mesprest...

- com s'arreglà?

Es President de sa "Peña" duia un se-triL amb oli verjo i venga oli an es mo-tors tot es viatge! Sa qüestió es que a-rribarem (i tornarem) es mes trempatsdel mon!

?.?»*».

LA FIESTA DEL BUTIFARRÓN EN SAN JUAN.-

- Ja sé con he d'anar equipat l'any quive! Si no fos estat pe'N Guiem Perrèc,que tenia esment des foguero, tant m'hajria torrat ses galtes com es botifarró!

Page 7: C SANT JOANibdigital.uib.cat/.../import/Sant_Joan/1981/Sant_Joan_1981_mes12_n0110.pdf · BODAS DE PLATA: UN CUARTO DE SIGLO DE AC-TIVIDAD. - La PE^ÎA MOTORISTA SAN JUAN, durante

rPARAULES EN EL DINAR DEL XXV ANIVERSARIDE LA PENYA MOTORISTA DE SANT JOAN, CE-LEBRAT EL 29 DE NOVEMBRE DE 1.981.-

Excel.lentissim Sr. Governador Civil,Autoritats,Paisans meus i socis de la Penya Motorista:

El meu paper entre vosaltres, és unpoc compromès. Em convidau, o me convid.Son un poc extern, però també som i mesent de casa. Vies fora del poble, peròamb el cor i el pensament en aquest po-ble meu. Vaig néixer a Sant Joan, lasang de mes venes és de Sant Joan, i aSant Joan voldria morir i reposar ambels meus avantpassats. Sant Joan és unpoble ben petit, però en l'àmbit delmeu afecte és el poble més gran. Lescircumstàncies de la vida m'ham duit apelegrinar per aquests móns de Déu, pe-rò en tornar a Sant Joan m'hi sent en elrecer de la vertadera família.Socis de la Penya Motorista: Cada any

me convidau com un soci d'honor. Jo novaig en la moto que corre per l'asfaltde la carretera. Però en la moto del meupensament sí que m'hi pos a córrer bensovint. No vaig per la carretera. La mevamoto vola pels aires de la quimera i lail·lusió, pels cels de l'encís i de lafantasia.

Qualque vegada, en la meva moto pelsaires, m'he posat a caçar lliris i es-tels. Lliris i estels que voldria lligaramb un braçat per oferir-los en l'altarde la nostra patrona de Consolació.

I tanmateix, si em trob entre vosal-tres, en aquest aire de festa i de bondinar, entre l'escalfor del xampany idel bon vi, és gràcies a la generosa amistat de tots vosaltres.

Aquesta amistat jo vull agrair-la DÖ-blicament en la persona del vostre pre-sident, tant bon amic de tots, En JoanJaume Nigorra, succés sor del qui va és-ser també amic de tots, En Miquel Fiola qui vull recordar d'una manera especialen aquest vint-i-cinquè aniversari.

Voldria tenir la lira dels grans poe-tes per entonar un cant a l'amitstat. Al'amistat de cada un de vosaltres, i en

207

particular a la d'alguns amics que esduiden de recordar-me que son i he depermanèixer santjoaner. No els puc ci-tar tots, però no voldria me n'escapassinalguns que en lliguen constantment en elmés pur record: En Carles Costa, que sapfer ballar l'ànima del nostre poble; EnMiquel Florit Huguet, que destria ombresi somnis del nostre passat més familiar;En Joan Barceló, jove, pedagog, i batlede la nostra democràcia...

Ho he dit en altres ocasions: estimaquest poble meu i vostre! Estim aquestavila tan plena d'encís que, vista en lallunyania del pensament, sembla com untest de malva rosa que s'allarga fins ales planes del Pou Nou. Estim aquests turons de Solanda i dels Castellots. Estimaquesta ermita nostra de Consolació, im'agrada fer-hi la volteta acostumadadels diumenges, entrar en el temple tanben restaurat, resar-hi una Salve, i des-prés sortir a respirar una alenada d'ai-re i un glop d'aigua pura, i espargirla mirada fins al puig de Bonany, i finsal puig de Sant Nofre que retallen elslímits de la nostra contrada. I m'agra-da contemplar les llunyanies d'Horta i deCuguluig, que amaguen aquella terra pai-ral meva de Son Castanyer.

Com deia, els vents de la vida m'hanempès per uns altres camins. Però em senti m'he sentit sempre santjoaner. I de-man a Déu de poder-hi venir moltes vega-des en la vida, i finalment descansar-hien morir, entre els meus i els vostresavantpassats, mentre l'ànima s'envoli acontemplar les bondatas de Déu que en a-questa contrada s'han fet celatge i en-cís, posta de sol i niguls de foc i vio-leta/

No tene béns ni riqueses. Només enqueden paraules i bona cara. Amb aques-tes paraules i amb aquesta bona cara éscom voldria pagar avui la bona amistatde tots, paisans que duc en el replecmés íntim del cor.

Moltes gràcies!

MIQUEL GAYA I SITJAR

Page 8: C SANT JOANibdigital.uib.cat/.../import/Sant_Joan/1981/Sant_Joan_1981_mes12_n0110.pdf · BODAS DE PLATA: UN CUARTO DE SIGLO DE AC-TIVIDAD. - La PE^ÎA MOTORISTA SAN JUAN, durante

8 - 208

COSAS DE CALAFAT

-^lKt)\

URTAIN I ES DINAR DE MATANCES DE LA PENAMOTORISTA DE SAN JUAN.-

- Diuen que es metge li ha receptat perses nafres con a modo de pildoretes, duespilotes de Madò Puça abans de totes sesmenjades...!

* * * * * *

M U N I C I P A L I A S

RESUMEN DEL PLENO ORDINARIO CET .ERRADO EL28-XI-81.-

ORDEN DEL DIA

l.- Lectura y aprobación en su caso delborrador del acta de la sesión anterior.

2.- Iluminación zonas ajardinadas.

3.- Alumbrado público casco urbano.

4.- Solicitud redacción de proyectos deasfaltado de varios caminos.

5.- Solicitud Patronato mejoras de la vi-vienda.

6.- Segundo certificado obras ensanchecamino Horta y certificación saneamientozona A.

7.- Correspondencia.

8.- Licencias de obras.

9.- Licencia parada de coche S.P.

10.- Gestionar la colaboración del Ayutsde Petra para la mejora del Camino de Ca-licant.

11.- Informe solicitudes vacante secreta-ria.

12,- Adjudicación obras vestuarios Campode Deportes.

13.- Ruegos y preguntas.

Se aprobó por unanimidad el borrador delacta de la sesión anterior.

PUNTO SEGUNDO.- Se presenta a la Corpora-ción el anteproyecto de iluminación de zoñas ajardinadas realizado por D. José Bauzá Bonet.

El presupuesto total es de 32.805.-pts

El Pleno acuerda ubicar los focos enlugares que no ocasionaran molestias deningún tipo.

PUNTO TERCERO.- El Sr. Alcalde expone alPleno que en fecha 28-Septiembre-I.98l serecibió del C.G.I, en calidad de aporta-ción estatal 4.850.000.-ptas para el alunobrado público que arroja un presupuesto ~total de 6.467.507.-ptas. >

Page 9: C SANT JOANibdigital.uib.cat/.../import/Sant_Joan/1981/Sant_Joan_1981_mes12_n0110.pdf · BODAS DE PLATA: UN CUARTO DE SIGLO DE AC-TIVIDAD. - La PE^ÎA MOTORISTA SAN JUAN, durante

r El Ayuntamiento debe aportar el resto.

Este proyecto del alumbrado públicoes del año 1.979 lo que exiae una actua-lización.

El Consell General Interinsular en carta posterior afirma que el contrato deobras por el Ayts debe realizarse antesdel 15 de Diciembre proximo.

Ante ello, el Pleno acuerda: 1) Soli-citar una prórroga de plazo hasta Eneropróximo.

2) Autorizar a la Comisión de Obras paraconectar con varias empresas a fin de ac-tualizar el proyecto y fijar precio.

3) Solicitar una subvención al C.G.I, pueséste no aporta nada en el tema del alum-brado público.

PUNTO CUARTO.- El Sr. Matas Gaya expone lanecesaria redacción de proyectos técnicosde asfaltado y ensanchamiento de varioscaminos. Así el Pleno acuerda la redacciónde proyectos de los caminos siguientes:

Camí de ses casetes.- Longitud 800 m.Anchura 5 m.

Camí de Les Alforfes- Longitud 1.300 m.Anchura 5 m.

Camí de Son Pericas.- Longitud 1.425 m.Anchura 5 m.

El Pleno acuerda, a petición del Sr.Company, la inclusión en cartera del Ca-mí de Son Esteva (junto al Moli d'aigua)y a petición del Sr. Costa, el carni deSon Pau (o binifarda). Se autoriza a laComisión competente la reunión de los ve-cinos afectados y el nombramiento de unaComisión de Vecinos.

PUNTO QUINTO.- Dña. Micaela Florit Sastresolicita una ayuda al Patronato por mejo-ras de la vivienda rural para arreglar lacasa sita en Mirador, 9.

PUNTO SEXTO.- Con la certificación de1.520.791.-ptas queda liquidada la obrade ensanche del Camí d'Horta.

Por otra parte, el Sr. Mascaró recuer-da a la Corporación el pago de 1.237.322.-ptas por las obras realizadas en la zonaà del pueblo (alcantarillado).

El Pleno acuerda no proceder a dicha

9 - 209

certificación hasta que no finalicen lasobras de saneamiento.

PUNTO SÉPTIMO.- Llegaron a Secretaría lassiguientes cartas :

- Del Gobierno Civil en la que se conce-de una subvención de 500.000.-ptas parala reparación de varias calles de la localidad".

- De la Comisión de Ordenación del Terri-torio del C.G.I donde se expresa que sesufragarán las deficiencias del centroescolar de San Juan.

- Del Consejo Superior de Deportes conce-diendo una subvención de 30.000.-ptas.

- De la Cornisón de Educación y Cultura delC.G.I pidiendo al Ayts de San Juan la co-laboración de 5.000.-ptas para el Centrode Educación Especial de Manacor.

- Del Gobierno Civil concediendo una sub-vención de 1.000.000.-ptas para ensancha-miento del Camí de Calicant.

- De la Asociación de la Tercera Edad donde solicita una ayuda de 24.625 ptas, ayuda equivalente al déficit del año ante-rior .

- Comisión de Ed. y Cultura donde expresala coordinación de actos culturales conel fin de no acumularse unos sobre otros.

- De la Delegación Provincial de Agricul-tura en la que concede la prórroga hastael 5 de Agosto de 1.983 para acomodar me-diante las reformas necesarias, el mata-dero municipal.

- Del Instituo Nacional de Servicios So-ciales donde concede ayudas a la TerceraEdad para servicios domésticos.

- De Dña. Antonia Font Font. Solicitandouna revisión de impuestos municipales desolares para considerarlos excesivos.

- De D. Juan Bauza Antich recordando lareforma que deben realizarse en el "PouNegre" de Son Santos.

- De la Comisión de Educación y Culturadel G.G. I. concediendo una ayuda de75.000.-ptas para promocionar el deportey organizar equipos de profesionales.

PUNTO OCTAVO.- Se conceden las s.s. licen-cias de obras.

Page 10: C SANT JOANibdigital.uib.cat/.../import/Sant_Joan/1981/Sant_Joan_1981_mes12_n0110.pdf · BODAS DE PLATA: UN CUARTO DE SIGLO DE AC-TIVIDAD. - La PE^ÎA MOTORISTA SAN JUAN, durante

10 - 210

- D. Jaime Arbós Soler - Finca: ES SERRALConstruir una casa de apero. Presupuesto

1.000.000.-ptas .

- Dña. María Dolores Ahril-Finca:ES SEKRAL

Construir una casita de apero.Presupueste288.000.-ptas.

- D. Damián Serra Duran- Finca: SON BARCHE

Relucir la casita por dentro y arreglarel portal. Presupuesto 1.3O0.000.-ptas

PUNTO NOVENO.- D. Juan Company Company so-licita al AytQ la licencia para parada decoche de S.P.

El Pleno acuerda:- Convocar a los propietarios de cochesS.P. para establecer un mínimo de normasde regulación.

- Exponer al conocimiento general las va-cantes producidas para su adjudicación.

PUNTO DÉCIMO.- El Pleno acuerda solicitardel AytQ de Petra la colaboración con unos25 viajes de gravilla para la mejora del"Camí de Calicant" teniendo en cuenta quese han realizado en el citado camino mejo-ras en 1600 m. correspondientes al térmi-no municipal de Petra.

PUNTO UNDECIMOr- Se han recibido las ss.solicitudes.

- D. Juan Marqués Company para secretariointerino.

- D. Francisco Jiménez Ramos para secreta-rio interino.

El Pleno acuerda no aceptar ningún se-cretario interino pues entorpecería labuena marcha que lleva el Consistorio.Sinembargo, el AytQ acepta cualquier plazade secretario en propiedad.

PUNTO DUODÉCIMO.- Se adjudican las obraspara la construcción de los vestuarios enel Campo Municipal de Deportes a D. MiguelBauza Sastre con el presupuesto de ptas:1.500.000.-

PUNTO DÉCIMO TERCERO.- En el capítulo deruegos y preguntas, hay que señalar.- Secretaría informa a la CorporaciónMunicipal que se deben 247.169.-ptas enconcepto de obras realizadas.

La cantidad se reparte así:

1.- D. Antonio Oliver Sitges. Obra en SonSantos y Cuartel de la Guardia Civil. To-tal a pagar 20.400.-ptas.

2.- Don Antonio Gomis Bauza por 19 viajesde gravilla . Total 19.000.-ptas.

3.- Don José Bauza Bonet por el alumbradodel Parque Infantil. Total 75.543.-ptas.

4.- Sr. Mascaró por limpieza de varioscaminos. Total 132.226.-ptas.

El Sr. Alcalde anuncia la llegada delSr. Gobernador Civil de Baleares, Sr. Ba-llester, con motivo de asitir al "diñarde matances" de la Penya Motorista SanJuan.

Asimismo también informa que el Dele-gado Provincial del Consejo Superior deDeportes,Sr. Miralles, también asistiráal mencionado "Dinar de matances".

El Alcalde solicitó del Pleno que serindiese un homenaje a la Peña Motoristacon ocasión de XXV aniversario.

El Sr. Costa expresa:

- Conceder una ayuda a la Junta Local dela ASOCIACIÓN CONTRA EL CÁNCER con moti-vo del desfile a celebrar el 8 de Dicierabre.

- El proposito de que las Escuelas de Mú-sica fueran dirigidas y controladas porel AytQ y hacer posible una Escuela Muni-cipal de Música.

El Sr. Estelrich hace los siguientes rue-gos:

- Mejorar la carretera San Juan-Porrerasque en el tramo del término municipal deMontuiri está en las peores condiciones.

- Mejorar con colaboración del AytQ de Pe-tra la carretera San Juan- Petra con elfin de mejorar las comunicaciones.

No habiendo más asuntos a tratar se le-vanta la sesión.

JUAN MATAS

Page 11: C SANT JOANibdigital.uib.cat/.../import/Sant_Joan/1981/Sant_Joan_1981_mes12_n0110.pdf · BODAS DE PLATA: UN CUARTO DE SIGLO DE AC-TIVIDAD. - La PE^ÎA MOTORISTA SAN JUAN, durante

11 - 211

sab • e u que

» Hi ha unes nines a Sant Jean que es de-diquen a agafar els cotxes que troben i aanar-se'n amb ells a fer una volteta.Con-cretament han agafat el d'un petrer (En"Pep Mosca") i el "sis-cents" de N1 ¿mador"Ermità". Segons m'han contat, aquest da-rrer no el pogueren posar en marxa perquèno tenien les claus, però així i tot else'n dugueren: una de les nines "conduïa"i 1 'altra empenyia. Nines, nines!

» N'Arnau Bauçà (Faleu) s'ha de ccmprarun R-5. Enhorabona, Arnau! I que duri!

* En Jaume (de sa camiceria) té el"pitó" afònic (el pitó del cotxe s"enten, és a dir, la bocina).

* Na Margalida Pastor ens ha fet a sebreque efectivament, el dia que els varen veure a ella i a les altres dues amigues, ve-nien d'entrenar-se,però que no venien nirebentades ni amb les cames que "els feienfiga". Us deman perdó . Estava mal infor-mat. Perdó un altre vegada.

» El grupet citat anteriorment, del qualestava tan mal informat, fou el darrer enarribar a Lluc (a l'excursió que feren)però l'únic que no va estar esbraonat.Aixòse diu! Enhorabona! Va valer la pena en-trenar-se tant.

* A na Margalida Pastor (Perdonau que parli tant d'ella però és que aquest mes ES ~NOTICIA!) se li va aturar el cotxe a laPlaça de les Columnes. Va investigar unaestona i arribà a la conclusió que s'haviaacabat la gasolina. Per pura casualitat,passava per allà na Margalida Català i l'acompanya en el seu cotxe a comprar una llauneta de la suscitasubstància. Quan torna-ren "al lloc del succés" es trobaren ambuna multa de 800 ptas per mal aparcament.No era el seu dia! Ho sent, sincerament.

* Un dissabte damati, el "Centro" es vaomplir d'extrangers. En vengué una camio-nada plena.

» En Joan de sa Plaça ja té el carnet decotxe. Per la vostra seguretat us damanama tots els vianants que aneu molt alerta

, quan sortiueu de ca vostra. (De totes ma-neres, enhorabona Joan! Ouan ho hem de ce-lebrar?) .

* N'Antònia Barona, mentre feia les pràc-tiqaes de cotxe, va frenar tan en sec queva fer pegar el seu professor a davant.Esun avís.

* En el Bar "Centro" hi ha una maquinetaque fa sonar una campaneta. Un dia, una nina que sentí una d'aquestes campanades di-gué: "O hi ha misa a Consolació?"

»A la rifa que feren en la citada desfiladade models, en Toni Bauçà (de sa plaça) guanyà un vestit. Això es diu mala sort.Però,com s'al.lot és espabilat va conseguir vendre'l totd'una. Molt bé, Toni!.

»(Seguim amb la desfilada) Les perruque-res i els perruquers feren una bona feina.Enhorabona!

» Segons m'han dit un parell de personesque prengueren part en la desfilada, adalt, allà on es vestien, pentinaven, etc.pareixia una "casa de locos". I abaix tam-bé, estimats meus, abaix també.

» A Ca'n Tronca no hi havia hagut mai tanta gent reunida con aquest dia(de la desfilada, s'entén). Unes 800 persones! No sónbromes!

* Quan en Biel Jaume ja estava preparatper sortir a desfilar, una dona li digué:"Venga, Biel; ja és ben hora que et ves-tesquis" (I ja duia la roba que li haviendesignat). El pobre quedà fora paraula.Normal.

»Us desig un Bon Nadal a tots

TCFOL

Page 12: C SANT JOANibdigital.uib.cat/.../import/Sant_Joan/1981/Sant_Joan_1981_mes12_n0110.pdf · BODAS DE PLATA: UN CUARTO DE SIGLO DE AC-TIVIDAD. - La PE^ÎA MOTORISTA SAN JUAN, durante

«s

Page 13: C SANT JOANibdigital.uib.cat/.../import/Sant_Joan/1981/Sant_Joan_1981_mes12_n0110.pdf · BODAS DE PLATA: UN CUARTO DE SIGLO DE AC-TIVIDAD. - La PE^ÎA MOTORISTA SAN JUAN, durante

14 - 214

MAYOR 61

* De nuevo estamos aquí. Noticias fres-cas al canto. Principalmente porquehan caído por fin cuatro gotas y pare-ce ser que ha mojado el "coco" a más deuno.

* Seguimos con la misma tónica de empe-zar los plenos con 20 mint, de retraso.Llegaremos a final de año y no habremossido capaces de esmendarles. Que cons-te que por nuestra parte, lo hemos in-tentando en cada crónica.

»Según las malas lenguas, que hay mu-chas, el motivo por el cual el plenoque se tenía que celebrar el jueves»pa-só al sábado, fue que la mayoría no contaba con la mayoría. Es posible—

* De nuevo insistiremos en que cono nose compren un par de blocs de multas yse empiece a rellenar tarjetas de visi-ta a los clientes que estacionan dondeno deben, creo que la ccmpra-colocaciónde discos de prohibido aparcar, se hu-biese podido evitar dicho gasto y des-tinarlo a otras urgencias. Basta conmirar cualquier fin de semana por núestras calles centrales y aquello pareceNueva York a las 5 de la tarde. Manodura, agentes...

* Algún que otro accidente puede ocu-rrir si en varias obras que se estánrealizando por nuestro pueblo no cum-plen con las normativas vigentes, quehay una que dice que si se tiene quedejar material en la vía pública quepueda obstaculizar, se deberá procedera señalizarlo con una luz roja. Losdedos de las dos manos son insuficientespara contar dichas obras que nocumplen dicha ordenanza.

* 32.805.-ptas costará la iluminaciónen varias zonas ajardinas. ¿Será unregalo para la Navidad?.

»En UCD todo es posible en cuanto asubvenciones, ¿o no?.

» Tenemos resuelta nuestra autonomíalocal (UCD)jMás claro agua!

Y-21

* Oradores los hay por doquier, perotan buenos cerno en nuestro ayuntamien-to habría que remover mucho.

» Dentro de breves fechas, se pedirá alConseil la redacción técnica de proyec-tos de los siguientes caminos: Ses gorfes-1.300 me largo - 4 m. ancho, Ses casetes-800 m/5 m. y Son Pericas 1.425 m/4m. De-seamos de todo corazón,algún día ver rea-lizadas dichas obras.

» Tres solicitudes para licencias de o-bras. Se conoce que estamos a finales deaño.

» Medio milloncete para reparación de va-rias calles de la población, procedentedel Gobierno Civil. Veremos cuáles ten-drán la dicha.

»Una "capsa" de mistos, le regalaremoslos de la prensa al "regidor major" paraque pueda fumar tranquilo y no tenerque suplicar.

» 247.169.-ptas se pagaron en facturasrecientemente.

» Entre políticos anda el juego en cuan-to a subvenciones. Para algo hay queservir en este mundo.

» Se adjudican unas obras antes de adju-dicarse a un contratista de obras. Risasen el foro. Alguien puso el grito en elcielo. Mutis. Explicación. Yo no me lotrago. Se puede hacer un pleno extraordi-nario, para cualquier urgencia. Entonces,no fue por falta de tiempo.

» La verdad por delante ante todo.

»Una autopista será el camí de Calicant.El domingo día 29, a las 17'30 h. habíaaltas personalidades que "in situ" ibanescuchando las explicaciones dadas pornuestros regidores.

»Ya tenemos biblioteca. Es de esperarque algún día entrará en servicio.

Page 14: C SANT JOANibdigital.uib.cat/.../import/Sant_Joan/1981/Sant_Joan_1981_mes12_n0110.pdf · BODAS DE PLATA: UN CUARTO DE SIGLO DE AC-TIVIDAD. - La PE^ÎA MOTORISTA SAN JUAN, durante

/* Esperamos que para finales de año, elproblemático "pont d'es molí d'aigo"ya esté resuelto. Sabemos que esta vezse trabaja en firme y con la buena vo-luntad de todos , Consell incluído, to-dos saldremos ganando.

* Por lo visto ahora disponemos de "unasala mágica" en el Ayuntamiento. Enhora-buena. No recuerdo el que se haya inau-gurado recientemente.

»Una placa con la inscripción:"25 ani-versari Penya Motorista, homenatge queretre l'ajuntament de Sant Joan. 29-No-vembre 1.981". Poco más o menos era la

15 - 215N

inscripción, ya que no tuvimos tiempode poder mirarla. En detalles, los pri-meros.

* Y como el espacio se termina y no haypara más, terminaremos felicitando a laCORPORACIÓN EN PLENO para estas próximasfiestas de Navidad: SI NADAL ES SÍMBOLDE BONDAT/ I TOTS CANTEM D'ALEGRIA/¿PER-GUE AQUEST AJUNTAMENT NO PODRIA/AMB MESBONA VOLUNTAT/ FER UN NADAL DE CADA DIA?

* MOLTS D'ANYS PER A TOTS.

Sananjot.-

TEMES AGRICOLES

Es sabut de tothom, o al menys dels quetenen que viure forçosament d'ella, quel'Agricultura és el més desgraciat d'entretots els estaments que conforman l'econo-mia del País. Perquè vegem si no, el quepassa:Quan el pagès necessita adquirir unarticle, el venedor li posa preu i el pagèscobra lo que li donen. Això pareix, a sim-ple vista i sens entrar en el fons de laqüestió, una cosa normalissima, de tan a-costumats que ja hi estam, pero no deixad'ésser una solemne injustícia, que vegenerada, precisament, per la falta d'unsòrgans de pressió, que des de dins uns ca-nals legals lluitin per a fer possible queregni la justícia dins tots els ordres dela vida, induït el tracte que es doni a1'Agricultura.

No hi ha dubte que atravessam, ara,unaèpoca dificil. No hi ha dubte, tampoc, quela secada que estam suportant se basta perella mateixa per desarborar tota la pro-gramcio del pagès, encaminada a millorarla producció dels terrenys que cuida; perono hi ha cap dubte, tampoc, que, de persistir aquestes circumstancies adverses sen-se que l'Administració acudesqui amb totsels mitjans de què' disposa a posar-hi remeiels pagesos, sobre tot els d'economia mésdèbil, poden començar a fer es bolic i a-nar a s"oficina d'es"Paro" a veure si elsadmeten.

Es realment trist tenir que arribar aaquesta conclusió tan poc esperançadora,però no en veïm altre, de moment, validaper afrontar la situació difícil que es-tà atravessant la pagesia.

Creim sincerament que, així com hananat apareguent dins tota la geografia espanyola associacions, de veïns, consum,etc., encaminades a la defensa dels in-teressos dels associats, els pagesos deu-ran seguir l'exemple i instituir, ja, ara,els òrgans de pressió necessaris perquèdes de dins els canals legals existents,deixin sentir la seva veu i provin d'acon-seguir de l'Administració les ajudes pre-cises per poder sortir d"aquesta crisi.

I, per acabar, hem de dir que creim,també, que tot se podria apedaçar molt,si no arreglar, amb una bona aigo.

J.G.

J

Page 15: C SANT JOANibdigital.uib.cat/.../import/Sant_Joan/1981/Sant_Joan_1981_mes12_n0110.pdf · BODAS DE PLATA: UN CUARTO DE SIGLO DE AC-TIVIDAD. - La PE^ÎA MOTORISTA SAN JUAN, durante

16 - 216

del pob le i pel pob le

PARTICULARITATS DE LLENGUATGE DE SANTJOAN.- (n)

Amb referències a les d'altres viles

per

Miquel Fuster, mestre nacional

Lema: Del poble i pel poble.

BOQUE (caragol). A Manacor i a Sineu,en-tre altres, diuen bover. A Manacor, elsnins canten:

"Caragol,treu banya,ta mare és a sa muntanya;caragol bover,jo també hi vendré",

i,com a variant:

"Caragol, treu banya,ta mare és a sa muntanya;ton pare en es moli,caragoli caragolí ! "

BOVET PINTAT. A Bunyola li diuen puriol;a Sineu, marieta; a Andratx, periol;a Artà, bovet de la Mare de Déu, i a Ma-nacor, bovet de Sant Jordi. Aquí canten:

" Bovet pintat,¿a on tens ta mare?A Ciutat.Bovet pintat,a on tene s'estimat?Ací o a Ciutat?Si no m'ho dius,Te mataré".

A Bunyola, els infants es posen aquestinsecte damunt una mà i li diuen:

"Puriol, puriol,cama, cama de pèndol,si no puges an el cel,te mataré".

(Se repeteix tres vegades, i si no vola,els infants el maten).

BRUM.- Joc d'al.lots, de tirar-se sa pi-lota a ferir. Brun a Manacor; an es bruna Sineu; a clotet també a Sineu, mirantantes a quin clot va sa pilota; a banyaa Bunyola i Artà.

CELADOR. Tots el coneixeu. A Manacor i Ar-tà s'han dit celadors els guardes del campi municipals els qui guarden pel poble.Aquí, con es just és un, guarda pel campi pel poble. A Sineu, li diuen es peón,a Llubí i Andratx, es municipal; i a Bu-nyola, es pitó, nan que s'ha généralisâtdel mal nom particular que tenia un; iara tots ja seran pitos.

CAPQUERREQUEC. ¿Teniu cap uçol? Ido féisun capquerrequec; pero aquí a St. Joan;perqué a Manacor haureu de fé un caramu-llet o claperet de pedres, a Sta. Marga-lida un muntet, a Sineu un carandina i aLlubí una monjona. A Artà, capquerequec.

CUCUIES són els que van a la processó delRam, amb la cara tapada i capulla acaba-da en punta; a Sineu, també són cucuies; aPalma, caperutxes; a altres parts, cara-putxes; a Manacor campinorats, i a Artà,carapunats.

CANDELES. No les d'encendre .sinó certesherbes que fan nosa por dins el sembrat.A Manacor ja no estorben ses candeles:diuen espadelles; a Lluchmajor, gladiols;a Artà, clavells;a Sineu, conteiIs. NaMaria-Antonia Salva cita els gladiolsdins una poesia.

CAVIC. A molts de pobles diuen càvec.

CAPCUNIES (herbes). No l'han sentidaanomenar els qui he preguntat. A Artàdiuen cascunies.

CONSOLACIÓ, amb la primera o oberta; éspronunciació tìpica de St. Joan.

CANONGET. Es típic d'aquí, en sentitun poc picaresc.

CUQUES D'OR. Cantaris a Manacor i altres;encantaris a Sineu; canteranos a Bunyola.

CUQUES-NUVIES. A Manacor, Artà i Andratxsón papes-novies. A Sineu, es diu de lesdues maneres, però generalment papes-no-vies.

(seguiren)

Page 16: C SANT JOANibdigital.uib.cat/.../import/Sant_Joan/1981/Sant_Joan_1981_mes12_n0110.pdf · BODAS DE PLATA: UN CUARTO DE SIGLO DE AC-TIVIDAD. - La PE^ÎA MOTORISTA SAN JUAN, durante

IA SIBIL.IA

Un altre mes amb vosaltres, amics; aques-ta vegada per apariar de la Sibil.la, quesense dubte, és el cant més arrelat a laNit de Nadal, aquí a Mallorca.

El Cant de la Sibil.la, que es fa laNit de Nadal a quasi totes les esglésiesde l'illa, és un dels més preuats monu-ments del nostre floklore religiós.

El Cant de la Sibil.la no és altra co-sa que la versió en llengua vulgar del"Judicii Signum", que abans del segle XVes cantava en llatí, però que fou traduïta la Provença. També s'admeté que la ver-sió catalana provenia directament delsfals sermó atribuït a Sant Agustí, que erla dramàtica religiosa medieval engrendràla "Procession des Prophètes" de Limoges,Arles, etc.., pero el cant de la Sibil.leés solament un fragment desglossat, acausa de la seva extensió.

Tenim notícies que el Cant de la Si-bil, la en llengua vulgar s'executava en losegona mitat del segle XVI a quasi totesles Seus catalanas. A Alguer, la ciutat

que parla català a l'illa de Sardenya,encara es canta i la seva lletra catala-na és més completa que la que es conser-va a Mallorca.La Contrareforma era hostil a les pràc-

tiques extraliturgiques tradicionals, i en1572, el bisbe de Mallorca prohibí l'execuciò del Cant de la Sibil.la a la nostradiòcesi. La tradició, però, pesava, i ala vigília de Nadal de 1575, a precs delnou bisbe Joan Vich, el capítol de la Ca-tedral mallorquina va restablir-lo. Enca-ra que en 1666, el bisbe Pedro Man jarresde Heredia va abolir de bell nou el Cantde la Sibil.la a tota la diòcesi de Mallorca, o al menys que ell no en donas autorit-zació escrita, el fet és que aquesta ceri-mònia ha sobreviscut fins als nostres dies

Antigamente no s'executava el Cant dela Sibil.la de la mateixa manera que ara;a mitjan segle XIV, a les matines de Nadalel bisbe recitava la novena lliçó i lla-vors sis preveres cantors, cantaven laSibil.la; més tard, al l'any 1575 el sispreveres foren substituits per un infantvestit de dona, que és tal com ha perduraifins al nostres dies.

BON NADAL I PROSPER ANY 1.982

*********DESFILE DE MODAS

De extraordinario se puede calificar,el éxito del acto que el pasado día 8, fi_esta de la Imaculada, se había organiza-do para recaudar fondos para la lucha ccn_-tra el Cancer y también para sensibilizarmas a la gente en esta campaña para com-batir dicha enfermedad.

Destacaremos el elegante lucido de lasprendas exhibidas, tanto por los más pe-queños como Dor los mayores, haciendo ga-la en todos los pases de un gran conoci-miento de elegancia, porte y gracia, todoello complementado con unos delicados yadecuados peinados realizados por las pro_

. fesionales de la localidad y Joan i Xesc\de Palma, desfilando con acertada y rít-

mica música de la que se cuidaron igual-mente jóvenes de la localidad.

Por otra parte, quedó bien patente/juela organización fue desbordada por todaspartes viéndose obligada a rectificar elorden del programa. La asistencia, unas800 personas. Los trajes, vestidos, pie-les, etc. aproximándose al centenar fue-ron en su mayoría de alta calidad.El entusiasmo del público llegó incluso a ser en-sordecedor .

Felicitamos a la Junta Local Contra elCancer y a todos los que colaboraron enla realización del acto y haciéndonos portavoz del sentir general, deseamos que rtfsea el último.

M. B. N. ^

Page 17: C SANT JOANibdigital.uib.cat/.../import/Sant_Joan/1981/Sant_Joan_1981_mes12_n0110.pdf · BODAS DE PLATA: UN CUARTO DE SIGLO DE AC-TIVIDAD. - La PE^ÎA MOTORISTA SAN JUAN, durante

18 - 218

LA PARROQ

MARIA I LA RENOVACIÓ DE L'ESGLESIA.-

No podem concebre l'Església sense Maria de Nazareth. Ella hi es présent enels mcments cabdals: En l'Encarnació; enla fe dels Apòstols - Jesús obrà el pri-mer miracle a Canà de Galilea a peticióde la seva Mare... "i manifestà la sevagloria i els seus deixebles van creureen Ell" (Jn. 2,11)-; vora la Creu - "Do-na, aquí tens el teu fill...i des d'ales-hores el deixeble la prengué a casa se-va" (Jn. 19,27) -; dins la Primera Co-munitat Cristiana". Els Apòstols s'aplica-ven unàniment a l'oració amb les donesi Maria, la mare de Jesús" (Act. 1,14);en la renovació de l'Església amb el Con-cili Vaticà II els Pares Conciliars dedi-quen a Maria el capítol VTII de la Cons-titució sobre l'Església i la declaren o-ficialment Mare de l'Església.

Pau VI ens deixà com a testament es-piritual el document "Marialis Cultus"on ens presenta Maria com a camí. Mirem,ido, Maria con a mirall i camí per a larenovació de la nostra vida cristiana:

1.- Maria és Verge, concebé Jesús senseintervenció d"home.-Jo, com Església,posla meva força en l'Esperit o cere elspactes amb els poders d'aquest món?

2.- Maria és Mare, infanta i educa Jesús.Jo, con Església, procur donar vida anous Cristinas?

3.- Maria, dona de fe, "conservava aques-tes paraules, meditant-les". - Mir elsesdeveniments d'Església com a lluitesde tendències més que com a dinamisme del'Esperit?

Les contrarietats, els encerts... ser-veixen per a purificar i fer créixer lameva fe, com Maria, o per situar-me da-rrera la roca, seguir el meu camí i guar-dar distàncies?

4.- Maria, dona d'amor,"anà diligent ala muntanya". - Jo, com membre d'Esglé-sia, visc obert als petits, als qui notenen qui els defensi, marginats, necessitats?

5.- Maria, dona d'esperança.- Dins un mónple de decencís, sé fer néixer i créixeril·lusió i coratge?

Estam a les portes de Nadal. Maria hitingué un paper decisiu. Aprofitem aques-ta avinentesa per a preparar els nostrescors seguint les petjades de guia tan ex-perta.

MN. GABRIEL FERRIOL ANTICH

INFORMACIÓ PARROOUIAL.-

NOUS CRISTIANS.-

Dia 8 de Novembre :

- Bàrbara Barceló Roig.

NOVES FAMILIAS.-

Dia 7 de Novembre:

- Bernat Gaclas Tudurl - Maria ConcepcióPastor Oliver.

PASSAREN A LA CASA DEL PARE.-

Dia 9 de Novembre :

-Toninaina Roig Gaya

Dia 19 de Novembre-Antònia Gaya Ccmpany

Dia 23 de Novembre

-Margalida Mora Ccmpany

Dia 25 de Novembre

-Maria Barceló Bauza

Dia 26 de Novembre-Margalida Gayã Mas

Page 18: C SANT JOANibdigital.uib.cat/.../import/Sant_Joan/1981/Sant_Joan_1981_mes12_n0110.pdf · BODAS DE PLATA: UN CUARTO DE SIGLO DE AC-TIVIDAD. - La PE^ÎA MOTORISTA SAN JUAN, durante

19 - 219

BIBLIOTECABIBLIOTECA PUBLICA MUNICIPAL.-

El pasado dia 11 de Noviembre seinauguró la Biblioteca Pública MunicipalP. Rafel Ginard Bauçã. Presidia el actoel Conseller de Cultura, D. Francisco Conrado de Villalonga, a la vez Presidentedel Centro Coordinador de Bibliotecas delConsell General Interinsular.

Abrió el acto, que se celebró en elsalón de actos de la Casa Consistorial,el Delegado de Cultura del AyuntamientoCarlos Costa, quien dijo con la puesta apunto de la biblioteca, el Consistorioveía cumplido uno de sus principalesobjetivos. Cuenta con más de 3.600 li-bros, procedentes de distintas entida-des, de ellos, más de 100 de particula-res, 1.500 del Centre Cultural, 350 delAyuntamiento y 1.650 cerno aportación delCentro Coordinador. Está ordenada por temas y cuenta con ficheros por autores,tí-tulos y editoriales. Recordó la labordocente realizada por los diferentesmaestros Sres. Mas, Rosseló, LLiterasy otros. Calificó el acto cono homenajea los santjoaners que han destacado den-tro del arte de las letras, el P. Ginard,D. Ramón Gaya, el Rvd. Miquel Gaya Bau-za, F. Francisco Barceló Gaya y de mane-ra especial el poeta Académico de BellasArtes de San Sebastián D. Miguel GayaSitjar.

A continuación, Guillermo Gaya en re-presentación del Alcalde, agradeció lapresencia y ayuda del Consell a la Bi-blioteca. Concluyó el turno de diserta-dones el Sr. Conrado, destacando elacierto por parte del Ayuntamiento, endar a la biblioteca el significativo nombre de P. Rafel Ginard Bauçã. Destacóla importancia de la creación y poten-cialización de bibliotecas, entre lasque se encuentra la de San Juan, pusoigualmente de relieve el esfuerzo rea-lizado tanto económicamente, como téc-

nico o humano por parte de la Conselle-ria de Cultura y el Centro Coordinador,quien velará para el eficaz funcionamiento de toda la red.

Tras firmar el convenio entre elCentro coordinador y el Ayuntamiento,seprocedió a la entrega de premios delconcurso de redacción que sobre el te-ma "La Biblioteca" realizaron los alum-nos del colegio de la localidad, ha-biendo cuatro clasificaciones corres-pondientes a los distintos grupos conque está dividida la Enseñanza GeneralBásica.

Para finalizar el acto, el numerosopúblico asistente, visitó detenidamen-te la biblioteca, local de recienteconstrucción, ubicado en los bajos delAyuntamiento, con entrada independientepor la calle Consistorio, teniendo co-municación por la parte posterior de lasala, con el resto del edificio a travésde un patio ajardinado.

Esperamos que en breve tiempo se de-signe bibliotecario y ésta, funcione apleno rendimiento.

JAUME MOIA.-

*

Page 19: C SANT JOANibdigital.uib.cat/.../import/Sant_Joan/1981/Sant_Joan_1981_mes12_n0110.pdf · BODAS DE PLATA: UN CUARTO DE SIGLO DE AC-TIVIDAD. - La PE^ÎA MOTORISTA SAN JUAN, durante

20 - 220

AVMCf«Hola, som un nou redactor d'aquesta re-

vista, el meu nan és Josep i he escollitun tema per publicar, que encara que no éssobre el nostre poble, si és un tema inte-ressant i també apassionant, del qual mol-tes persones en sabem molt poca cosa.M"es-tic referint a I1AVIACIÓ.

Aquest tema l'agafam damunt uns llibresd'estudi, que ens expliquen toto lo œfe-rent a l'aviació i al seu entorn.

Acompanyant les explicacions hi hauràalguna entrevista a pilots, açafates, etc.

Ccmançaré el tema fent un petit resumde la història de l'aviació, el seu prin-cipi, els promotors, etc.

Després passarem a l'avió, el seu funçionament, i també a la manera can es fanles cartes de ruta i tot lo que poguemtrobar referent a la historia de l'aeronautica.

Esper que les pàgines que es publicaransiguin del seu gust.

Moltes gràcies.

JOSEP

BREU HISTORIA DE L'AVIACIÓ.-

Dins del grup dels precursors cal ci-tar la petita població francesa d'Annoanay,que es pot vanagloriar de ser el brécolde l'aeronàutica, ja que allà els ger-mans Josep i Esteva Montgolfiel varen constxuir empleant aire calent com a força e-levatòria el primer globus aerostàtic.

El 15 d'octubre de 1.782 el jove Pila-tré de Rozier va realitzar la primera as-censió en globus.

Aquesta prova va ésser presenciada perun enginyer espanyol, don Josep de Vierai Clavijo que estudiava a Franca, el quales va propossar completar i si era possi-ble millorar aquella experiència. I en eljuliol de 1.783 en els jardins del Palaude Santa Creu es va realitzar la primerapujada del globus que havia construit, du-rant hora i mitja el globus fou arrastratpel vent i es va posar sense novetat da-vora Alcalà de Henares.

Després es va canviar l'aire calent co-ma força d'elevació per l'hidrogen , i al'agost de 1.784 es va elevar el primerglobus impulsat per higrògen.

La prova es va realitzar en el denomi-nat Camp de Marte a París en condicionsaparentement difícils ja que durant laprova feia una gran ruixada d'aigua, a pesar del qual va tenir èxit agafant terraa uns 35 quilometres de distància.

Mes tard es va tornar substituir l'hi-drogen pel gas helio ja que aquest da-rrer a pesar de tenir manco força ascen-sional, no era inflamable.

En els primers globus no es pouia con-trolar la direcció, que quedava a dispo-sició del vent, solament es podia contro-lar la pujada i la baixada.

Però a poc a poc es van anar fent es-tudis per ajudar a la navegació pel celdels globus, es miden les temperatures,esvaren perfeccionar els instruments, etc.amb aixO s'havia iniciat la navegacióaèria.

Després d'aquests assaigs l'exèrcites començà a servir dels globus com allocs d'absservació.

Alfonso XII va dar el primer impuls al'aviació espanyola en promulgar el 15de décembre de 1.884 una Reiai Orde perla qual es creava el "Parque de Aerosta-ción" .

EL GLOBUS DIRIGIBLE.-

Aquest aparat aeri és el resultat d'u-na sèrie d'assaigs i estudis i experièn-cies realitzats per numerosos precursorsde l'aire .

El dirigible és un globus que es mantéa l'aire mitjançant un gas i du un siste-ma de propulsió que li permet desplaçar-se de manera controlada.

Cal destacar en Santos Dumont per l'a-portació dels seus estudis i realitzacionsaixí com per prendre part en el disseny iperfeccionament de l'aeroplà i també coma pilot .

Bé avui se mos ha acabat l'espai perseguir escrivint; la setmana qui ve conti-nuaré amb la història de l'aviació.

Page 20: C SANT JOANibdigital.uib.cat/.../import/Sant_Joan/1981/Sant_Joan_1981_mes12_n0110.pdf · BODAS DE PLATA: UN CUARTO DE SIGLO DE AC-TIVIDAD. - La PE^ÎA MOTORISTA SAN JUAN, durante

21 - 221

fofo Arriba Nadal i a tots, a uns més i auns menys, ens ve a la memòria algún re-cord d'un Nadal passat.

Uns el recordaran amb una certa melan-gia, potser amb un desig, tal vegada la-tent, de tornar a aquells dies perquè pera ells, fórem impresos d'uns matisos d'im-mensa pau, de grandesa, de felicitat.

Altres, sentiran dins els seus corsl'angoixa que sentiren l'any passat, comsi peí alguna misteriosa raó haguessinde reviure el record tot alio que els vafer mal, tot allò que els feu sentir enla solitud i en l'abandó de les coses i.{ueestimaven.

I és que Nadal té alguna cosa que ensfa viure tot el que ens enrevolta d'una

manera més gran, més profunda; tal vegadad'una manera més humana.

Amics, des d'aquestes pàgines jo usvull fer arribar el meu "Molts d'anys"a tots. Un "Molts d'anys" pur i sincerper a tots els que veuen repetir en elseu interior aquells tan estimats brinsde felicitat, i a tots vosaltres, a totsels que us trobau per qualsevol raó, im-mergits en la tristor, us vull oferir unesparaules que, malgrat siguin poca cosa,us regalin un poc d'esperança. Envant!Tots ens hem trobat sols algun Nadal.

Per tots, jo alç la meva copa i usdic MOLTS D'ANYS!

Rosa Sastre

************ACUS DE REBUT.-

m Hem rebut del Consell General Interin-sular l'obra "El turismo en las Baleares".Col·laboren en aquesta, entre altres, Eu-genio Aguiló, Antonio Sastre i Esteban Bardolet.

L'obra consta dels següents estudis: oferta hotelera i extrahotelera, els inter-mediaris turístics, demanda turística, iel turisme i l'activitat econòmica.

m Del Ministeri de Cultura hem rebut unfullet en el qual hi trobam els criterisi instruccions per a la defensa dels con-junts i monuments històrico-artistics dela nostra illa.

La solució presa pel MEC per definiraquestes normes sembla ésser 'l'arquitec-tura actual', és a dir, identificada ambllur temps, ambientalment integrada i històricament reconeixible.

É Hem rebut el bolletí ns 2 de la Funda-ció "Rotger-Villalonga", "Cala Murta".

llença, però podrà encabir també altrestemes de la nostra cultura.

El present, és a dir, el nQ 2, constade diferents estudis; entre ells, "Costai Llobera i Colòmbia", "Un historiador idos poetes" que ens parla de Pere VentayaLSuau, de Costa i Llobera i de Llorenç Ri-ber; "Costa i Teresa de Jesús", "La floraa la poesia de Costa i Llobera", "Homenat-ge a Riber", etc.

/""'*

Aquest bolletí serà anyal i versaràprimordialment sobre Costa i LLobera i PO

Page 21: C SANT JOANibdigital.uib.cat/.../import/Sant_Joan/1981/Sant_Joan_1981_mes12_n0110.pdf · BODAS DE PLATA: UN CUARTO DE SIGLO DE AC-TIVIDAD. - La PE^ÎA MOTORISTA SAN JUAN, durante

22 - 222

TEMPS ENRERA

SA CflMIONA.- (H)

Els xofers o conductors que va te-nir l'empresa varen ésser:

Guillem Mas Barceló (Pagès de ses Palme-res.)

Francces Mas Font (Pagès de Na Matas)

Gregori Rosselló (Jurdiet de Vilafranca)

Joan Jaume (Tanjó) descendent de Sant Joan

Miquel Barceló Bauçà (Caminer)

Francesc Mas Oliver (Pagès de ses Palme-res, fill de l'amo En Guillem)

Joan Bauça Bauza (Arnauet)

En Miquel Caminer, va estar uns 4 i 5anys en l'empresa. Posseïa el Carnet In-ternacional. Havia estat per França, elMarroc i el Sàhara. Molt bon xófer i homede gran cor, li agradava un poquet elbeure, però s'assegura que precisamentquan anava un poc begut, era quan conduïaamb més prudència. Contava ell que esta-va avesat a beure de quan anava pel Marrocli donaven molta quinina i conyac perses febres, anant sempre mig tèrbol. Tam-bé és recordat per haver estat un glosa-dor aficionat, lo que feie que pel seucaràcter bondadós fos apreciat de tothom.

L'amo En Francces Pagès de Na Matas vafer de xófer de l'any 1.917 fins l'any1.945, que amb les escasses de ganes elscamions foradaven set o vuit vegadas ambun trajecte d'anada i tornada.

De l'any 1.944 fins el 1.950 no hi ha-via gomes, motiu pel qual es va muntarun servici combinat amb el tren.

El trajecte d'aquests temps era:Vila-franca, Sant Joan, Estació; esperant eltren de les 9'30 que duia el correu; ales 11 o 12 partia de Vilafranca comuni-

cant amb l'estació de Montuïri; despréstornava cap a Vilafranca-Sant Joan i Es-tació de Sant Joan.

L'any 1.950 donaren 6 gomes de ració,tornant altra vagada a fer la camiona eltrajecte amb Ciutat.

Joan Bauza Bauza (Arnauet) estiguédeu anys a l'empresa. Feia de xófer iestraperlista.

La camiona, és a dir l'empresa, tin-gué molt poques avaries, accidents o desgràcies. L'any 1.924 tornant de les tí-teres per Nadal, la camiona era el Ford"Potada", va caure de la carretera devo-ra Solanda, sense que ningú se fes mal.

Després de la guerra civil, la qüestióde les gemes fou greu per a l'empresa.

La desgràcia més grossa, que haguéspogut ser una gran tregédia, va succeíen el Pont de Sa Llove.

Era el 14 d'Agost de 1.948. El xóferera en Miquel Caminer. Es feia el servi-ci a l'estació en el tren de les 6 delcapvespre. Era un dia ennigulat, ploviamolt.

El Miquel el xófer no volia partir,pe-rò hi havia tretze passatgers, entre ellsMiquel Gaya (Sergent d'Artilleria) queinsistí molt, fins que el feren partir.

En arribar al Pont de Sa Llove, quanla camiona ja sortia del primer revolt,a damunt el terreny hi havia un pallerque desviava l'aigua torrencial cap a lacarretera, arribà a alçar la camiona, iaquesta entrà de cul dins el torrent.

El camión s'anava omplint d'aigo i elspassatgers, ajudats per sis hones de SaPobla, que feien un pou a una finca deveinat, pujaren tots al terrat de la ca-miona, aferrats tots, s'aguantaven per-què l'aigua no se'les endugués.

Faltava una nina de 14 anys.

(seguiran)

MIQUEL FLORIT

/

Page 22: C SANT JOANibdigital.uib.cat/.../import/Sant_Joan/1981/Sant_Joan_1981_mes12_n0110.pdf · BODAS DE PLATA: UN CUARTO DE SIGLO DE AC-TIVIDAD. - La PE^ÎA MOTORISTA SAN JUAN, durante

23 - 223

teranyines

por Antonia Costa Bauza.-

Después de haber salido esta secciónvarias veces, rae han sugerido varios lec-tores que se han sentido atraídos por es-tos artículos, que debido a lo interesan-te de ellos, se publiquen íntegros, conello se persigue poder apreciar mejor elcontenido y el sucesc acontecido, ademásde ser posible distinguir la forma y estilo de escribir de una época, en la que laforma de vida difería bastante de la núestra.

Por tanto, cuando debido a la exten-sión del artículo reproducido, sea impo-sible publicarlo íntegramente, al ocuparel espacio destinado a dicha sección, seindicará la continuación de tal artículoen el siguiente Boletín.

Esta vez va de deportes, concretamen-te de la ficha de la Û.D. San Juan, fun-dada el 1Q de Agosto de 1.945. A esta se-guirán otros dos referentes al proyectoy construcción del Campo de Deportes.

El artículo procede del "Semanariode deportes y espectáculos CORT", del 14de Ocrubre de 1.946.

FICHA DE LA U. D. SAN JUAN.-

Presentamos hoy en esta sección alvoluntarioso equipo U.D. San Juan, equi-po modesto que tiene en su haber una mag-nífica campaña llevada a cabo en la pa-sada temporda en la que, por tesón, vo-luntad y entusiasmo, ha conseguido den-tro de su categoría brillantes victorias.

Nombre.- U.D. San Juan.

Colores del uniforme.- Elástica roji-blanca y pantalón negro.

Categoría.- III Regional.

Fecha de Fundación.- lo Agosto 1.945

Este club nació, cono todos, en la fe-cha indicada, debido al esfuerzo personalde unos cuantos aficionados, que con unaadmirable tenacidad supieron agrupar avarios elementos jóvenes de la localidadque unidos a otros, constituyeron un on-ce modestísimo, que ha venido demostran-do constantemente su valía, y cuenta a pesar de llevar casi solamente un año deexistencia, con un historial verdaderamente admirable.

Proyectos,- Los pryectos del club que nosocupa, no es otra que la de fomentar elfútbol modesto y conseguir una buena cla-sificación en las próximas competicionesque se avecinan.

Hemos tenido ocasión de hablar con suPresidente, Don Miguel Fiol, el cual nosha manifestado lo siguiente: Que se mues-tra altamente satisfecho del equipo conlo que respeta a la temporada finida yespera en Ía presente será una continua-ción de aquella. Agradezco también , elentusiasmo y la voluntad puesta por to-dos nuestros jugadores, que en el cam-po de juego siempre han puesto su empeñopara salir victoriosos en los encuentros.

Aprovecho la ocasión que me brinda es-ta simpática revista deportiva, para sa-ludar a toda la afición mallorquina ya los clubs de la Isla, al mismo tiempoque les ofrezco nuestro más sincero apoyo

CORT felicita sinceramente a la U.D.San Juan igualemnte que a la Junta Di-rectiva y a todos los jugadores, deseán-doles, a cada uno de dentro de su esfera,el más singular de los aciertos.

Page 23: C SANT JOANibdigital.uib.cat/.../import/Sant_Joan/1981/Sant_Joan_1981_mes12_n0110.pdf · BODAS DE PLATA: UN CUARTO DE SIGLO DE AC-TIVIDAD. - La PE^ÎA MOTORISTA SAN JUAN, durante

24 - 224

mirau què hem trobat

POR UNANIMIDAD SE ACUERDA LA EXPULSIÓN DEUN INDESEABLE.-

Transe, por R. Gaya.

(1.792)

En la villa de Sn Juan del Reyno de MaHorca a diez y siete días del mes de Ju-nio del año mil setecientos noventa y dos.

En nombre de Dios nuestro Señor y sudivina gracia. Convocados y congregadosen la Casa Capitular de la misma el Ho-nor Antonio Fiol Teniente de Bayle Rl.Lorenzo Barceló Regidor, Juan Mates Re-gidor, Antonio Mayol y Colon Regidor yAntonio Mayol y Beuzá Regidor,con asis-tencia de Guillermo Selon Diputado y Mi-quel Juan Sindico Personero del Comúnque fue propuesta por dicho Personero

W4W0Í24 /"~~

ñxv_

feft

(¿s~~X"

v^

°» cA

**/• 3/

o>K / V " f lJotlj

°< *~]N

»< J

/

FI</

V

(N1*L°

C**-o

fl*

0

CR

N

"N-¿

to)

0*J0\9

TJ

sólo una de estas tarjetascontiene las letras necesariasy suficientes para escribir lapalabra CONFIANZA. Adivinadcual es.

diciendo lo para que se ha convocado aVuesas Mercedes es que les hago presen-te que en esta villa ha venido un "Mar-chando" por efecto de estar en ella, loque no es conveniente para la utilidaddel Público, y así V.M. discurran susvotos para ver lo que se ha de arbitrar;y habiendo pasado sus votos de uno y deotro cono es costumbre, resolvieron sindiscrepar alguno que se fuese a vivir enotro lugar y en lo modo que queda dicholo acordaron y lo firmaron dichos Te-niente de Bayle Rl. Regidores, Diputadoy Síndico Personero del Conun.

Pedro Antonio Mayol por lo honor Mi-guel Barceló Bayle Rl. Llorens Barce-ló Regidor.

(Archivo municip. Actas del Ayuntamien-to. Años 1.790 a 1.814) ,

SOLUCIONES al número

anterior :

¿&>^23.- Plaça, Escaleta, Cova, Mirador, Colo-

mer, Prudenci.

***

NOTA.-

Se ruega a todos los suscriptores quetodavía no hayan abonado la cuota corres-pondiente al presente año, la hagan efec-tiva cuanto antes.

Los no residentes en San Juan, la re-cibirán a través de reembolso.

Gracias.-