BUTLLETÍ INFORMATIU LOCAL - Núm. 42 - Abril - Maig - Juny 2010

2 42

INFORMACIÓ GENERAL

∙ Horari Ofi cines de l’Ajuntament: De 9.00 a 14.00 h. (de dilluns a divendres)

∙ Horari Tècnic Municipal: Dijous de 12.00 a 14.00 h.

∙ Horari Assistent Social: Dilluns amb visita concertada trucant a l’Ajuntament

∙ Horari Biblioteca Municipal: Juliol i agost

De 10.00 a 14.00 h. (dimarts i divendres)

∙ Ofi cina de Correus: D’11.00 a 12.00 h. (de dilluns a divendres) Dissabtes: de 08.00 a 09.00 h.

∙ Horari Cassa: De 10.00 a 14.00 h. (3r pis Ajuntament)

TELÈFONS

Ajuntament 973 756 006

Fax Ajuntament 973 756 837

Cont. Automàtic Pregons 973 757 060

EMUN FM Ràdio Alguaire 973 732 729

Consultori Municipal 973 757 177

Fax Consultori 973 756 817

Biblioteca 973 756 816

Llar de Jubilats 973 756 139

Correus 973 756 945

Farmàcia 973 757 226

CEIP Teresa Bergadà 973 756 346

Llar d’Infants 973 756 728

Piscines Municipals 973 756 465

Parròquia 973 756 107

Bombers Almenar 973 770 610

Policia Mossos d’Esquadra 088

CAP Almenar 973 770 218

Dones en situació de violència 900 900 120 (gratuït)

Cassa (Avaries) 902 290 280

Emergències 112

Revista editada per:

Col·labora:

Dipòsit Legal: L-455-2003Impressió: ALFAGRAF - Tel. 973 76 03 41

Nota de la redacció

Us fem a mà del número 42 de la revista alguairenca Cercavi-la. La sempre complexa i distesa tasca d’elaboració de la nostra revista, aplega cultura, història, tradició i referències biogràfi ques, entre molts d’altres continguts. En aquesta edició trobareu que hi ha noves col·laboracions. Desitgem què cada dia, sigueu més els que us encoratgeu a enviar els vostres escrits. Ens en felicitem i confi em que la Cercavila seguirà sent una eina d’interès i útil per a tots i to-tes. A la vostra salut!

Els editors de la revista Cercavila no es fan responsables de les opinions expressades als articles publicats.

Ajuntamentd’Alguaire

Àrea de Promoció Social i Cultural

Portada: Gegants d’Alguaire i petitets de la vila (març de 2010)

42 3

ACTUALITAT CIVISME

Tenim una pila de raons Carme Rodié i Lladonosa

Les piles contenen metalls pesants com el mer-curi, el cadmi o el plom, que són potencialment perillosos per a la salut i el medi ambient. Si les

aboquem al medi, l’aigua de pluja arrossega els me-talls cap als cursos subterranis d’aigua i, que després passen cap als rius i el mar, afectant als éssers vius. Si es cremen, aquest metalls es poden vaporitzar i dispersar per l’aire (i quan plou, són arrossegats cap a terra i cap a cursos d’aigua).

Per exemple, tingueu cura dels encenedors que fa llum, ja que a dins hi ha tres piles de botó, el problema és quan s’acaba el gas i el llancem a les escombraries.

El mecanisme de la contaminació

Si les piles o les bateries es barregen amb les deixalles habituals, es pot produir la sortida de quantitats importants de metalls pesats. La difusió d’aquests metalls en el sòl es pot veure per la pre-sència d’aigua o determinades condicions físiques i químiques de la terra, estenent la contaminació al món vegetal i animal.

Què podem fer?

Les piles no són inofensives. El millor és saber distingir entre els diferents tipus de piles que hi ha al

mercat i quines són les que podem uti-litzar i quines millor abstenir-se’n.

Com escollir les piles:

• les p i les recarregables re-dueixen el volum de contaminació (una pila per cada recarrega). Els seus preus són més alts; però a la llarga, per ser recarregables, sortiran més bara-

tes. Els seus fabricants garanteixen 1.000 recàrre-gues i fi ns i tot una durada per a tota la vida. Al no haver de llançar-les després d’un únic ús, el dany ecològic és menor.

• Busca piles recarregables de marques reco-negudes i que tinguin impresa la llegenda: Lliure de Mercuri (mercury free).

• les piles de bona qualitat duren més i la seva producció és menys contaminat que les piles barates.

• les piles fabricades als països desenvolupats han estat fabricades amb criteris ambientals més estrictes (la majoria ja no contenen mercuri) que les piles fabricades al sud est asiàtic.

On les podem llençar

Les piles gastades es poden portar als conte-nidors per a piles que hi ha als punts de recollida (a l’Ajuntament, Llar de Jubilats, diferents botigues, etc.) i també a les deixalleries.

Recordeu...

• No cremar les piles.

• No llençar-les a la claveguera.

• No deixar-les a l’abast dels nens.

• Mai barregeu piles noves amb usades. No-més assoliràs reduir la vida útil d'ambdues, ja que les noves passen la seva energia a les velles.

4 42

ACTUALITAT CIVISME

Regidoria de Medi Ambient

Ajuntament d’AlguaireSiguem Cívics

42 5

ACTUALITAT CIVISME

Regidoria de Medi Ambient

Ajuntament d’AlguaireSaber escollir què i com comprem

AL MERCAT, a la botiga, al supermercat... cada vegada més ens ofereixen els aliments frescos envasats pels mateixos comerciants

per fer-los més atractius. A més de produir un re-sidu innecessari, estem pagant l’envàs a preu de producte, o sigui, la safata a preu de lluç.

És cert que hi ha envasos inevitables o necessa-ris perquè protegeixen el producte, però n’hi ha que són totalment prescindibles. Cada any generem més residus d’envasos. Per exemple a Catalunya, segons un estudi realitzat per la Fundació Catalana per la Prevenció de Residus, es calcula que cada setmana consumim uns 10 milions de bosses de plàstic.

D’altra banda, cal tenir en compte que hi ha materials que es poden reciclar amb més facilitat que d’altres i que el procés de reciclatge aporta més benefi cis ambientals que produir nous mate-rials: reducció de l’ús de primeres matèries, estalvi energètic, aprofi tament d’un residu, etc.

La reducció dels residus d’envasos implica tenir en compte criteris ambientals a l’hora d’escollir els productes.

COM POSAR-S’HI

Diguem no, gràcies!

Escollir productes a doll, evitar els produc-tes sobre embolcallats o els servits amb safa-

tes de porexpan i saber dir als nostres comer-ciants que no volem embol-calls o bosses in-necessàries serà

una manera ben senzilla d’evitar la producció de residus d’enva-sos.

Ja no sabem on posar tantes bosses de plàstic?

Serà senzill estalviar bosses de plàstic si recor-dem d’anar a comprar amb el carretó o un cistell, utilitzar una caixa de cartró, agafar la bossa del pa per anar al forn, portar una bossa de roba sempre amb nosaltres i si, malgrat tot, tornem a casa amb bosses de plàstic, les podem reutilitzar per allargar-los la vida útil.

El vidre, primera opció

El vidre és el material que millor es pot reuti-litzar i reciclar. Encara podem trobar establiments amb sistema de retorn d’envasos de vidre i, si no, els podem aprofi tar per emmagatzemar conserves i queviures.

Ara també compostables

Bosses, gots, plats, coberts,...cada vegada, podem trobar més productes fets del midó del blat de moro. Són una bona opció ja que els podem llençar juntament amb les restes orgàniques per obtenir-ne compost.

CARTESCARTES

6 42

RACÓ POETIC

Juan Heredia i Rojas

El humo se desliza haciendo suaves volutas en el aire,el viento responde soplando más allá de las ventanas,los amigos quedan hablando en algún lugar del almaun día dejas de explorar misterios en las oscuridades.

Perdido el norte se va contrayendo el horizontemueres más de mil veces para poder ser el que eresa veces gritamos lo que querríamos haber susurrado.

Puedes encontrarte a gusto bebiendo del vino más amargo.

Caminos hay que llevan y devuelven a ninguna partesometerse a un sueño es una opción vital inofensivahasta que los demás sufren por sus consecuencias.

He sido sin dudas el más grande en mis imaginacionescruzando largas travesías sin moverme apenas del puertodiestro y siniestro, fuera y adentro, de cielos e infi ernos.

42 7

RACÓ POETIC

Antoni Domingo i Serramona

Teràpia riallera L’un fa broma disfressat,l’altre passa fent d’armat,l’altre predica a la trona,l’altre xiscla, l’altre zona. L’altre canta, l’altre xiula, l’altre fa petar una piula,l’altre toca la trompeta,l’altre crida: Qui la peta!

l’altre toca la guitarra,l’altre era amic d’en Pitarra.Hi ha qui palpissot li escauhi ha qui va vestit de blau,

hi ha boleros, hi ha xuferos,i dones que són boleros.

I uns xerren per les butxaques, i altres fan grans alharaques,

n’hi ha que baixen, n’hi ha que pugen,n’hi ha que arriben, n’hi ha que fugen,

n’hi ha que amb el cotxe sempre tomba,hi ha qui s’alça amb una bomba,

o passa furient, Macatxo!,com un esmolet borratxo.O taf, taf, el dia de festa,

va amb tatamòvil que empesta,i topen i van per terra,

l’un vol pau, l’altre vol guerra.

N’hi ha que reben, n’hi ha que peguen,que parlen bé, que reneguen,

que van amb vaixell, amb tramvia,amb carril, i tot el dia

va passant contínuamentaquest tràfi c de la gent

per mar, per terra, per l’espai,que això és un no acabar mai!

I això passa aquí, a Salou,a Pequín, al Poble Nou,

a l’Habana i a París,a Turquia, a Montlluís.a Liverpool, a Flassa,

a Amsterdam, a Cornellà, i a Londres, i a Esparraguera, valguem Déu quina fallera!De Moscou a Sant Celoni,

aquest tragí del dimoniaquest anà, aquest veniraquest gosà, aquest patí,aquest moviment eternque gosa, aquest patir,aquest moviment etern

que fa del món un infern!Oh! I no es d’ara aquest estatsinó que sempre ha passat…després de mils i mils d’anys,

encara per anys i panys.Mentre el món rodarà,

així això passarà.

CARTES

8 42

RACÓ POETIC

Manuel Luque i Moreno

La Lluvia

CARTES

A l’estiu, mou-te sense soroll i amb prudència!

Amb el bon temps, tots els balcons i fi nestres de les cases queden oberts, durant el dia, els carrers estan plens de gent i especialment a les nits, per al benestar de tots els veïns i veïnes, circuleu amb precaució i reduïu la velocitat dels vostres vehicles dins de

la població.

L’Ajuntament agraeix la vostra col·laboració.

Esta agua tan esperada que nos cae y que nos llena los pantanos

nos sirve para que luego en el verano podamos todos bañarnos.

Yo creo que este inviernoesta cayendo demasiada

pero eso es una cosaque no podemos nivelarla.

Este año está haciendodemasiados desastres

pero es que el año pasadode agua no tuvimos bastante.

Pero eso es una cosaque no se puede arreglar

no hay más remedioque tenernos que conformar.

Sólo nos queda el consuelode que podamos decir

que desgracias personalesno nos tengan que venir.

Porque las otras desgraciastodas se pueden arreglarcon un poco de dinero

y alguna cosilla más.

Esperemos que las lluviasempiecen a parar

y podamos estar tranquilosque esto termine ya!

42 9

ACTUALITAT REFLEXIONS

El dia 24 d’abril Alguaire va acollir una nova edi-ció de la Trobada Intercomarcal Escolar Saltem i Ballem, la part fi nal dels cursos infantils de

sardanes que s’imparteixen a les nostres contrades. Aquesta trobada va ser tot un èxit de participació amb més de 180 nenes i nens de diferents escoles o associacions sardanistes.

L’Associació vol donar les gràcies a totes aque-lles persones que van col·laborar en la organització d’aquesta festa, i molt especialment a la Mercè de la Merceria, a la Concepció Boira i a la Carmeta Solà per la seva participació

desinteressada en l’elaboració dels nous vestuaris dels Merlinets, (que van estrenar aquell dia).

El dia 9 de maig els Merlinets van participar per primera vegada en un concurs de colles sardanistes de Lleida, on els Petits Merlinets van obtenir el pri-mer premi i els Joves Merlinets el tercer.

MOLTES FELICITATS A TOTS ELS MERLINETS I A LES SEVES MONITORES!

Ara ja no ens podem aturar i com no pot ser d’una altra manera, hem de participar en altres concursos que es faran a la Terra Ferma.

També hem de celebrar l’estrena del vestuari de la Colla Alguairenca, i des d’aquest escrit l’animem per a que ompli les prestatgeries de copes i trofeus. Per molts anys.

Amics de la Sardana d’AlguaireSaltem i ballem

10 42

ACTUALITAT

El mestre Josep Domingo engegà la coral de més de 100 persones, tots ells homes (joves i grans). L’any 1920 per desavinences del

mateix jovent, varen acordar formar dos corals in-dependents: una d’en Josep Domingo, i l’altra d’un cantaire anomenat Colasia, aquest era un músic que tocava i cantava d’oïda. La coral d’en Colasia va durar un any, i l’any següent es van tornar a unir les dos corals sota la direcció del mestre Josep Domingo fi ns l’any 1934.

Passada la guerra civil i amb el mestre Josep Domingo retirat, es tornen a posar en marxa les ca-ramelles amb nens de l’escola, això ho va dur a terme un mestre anomenat Senyor Florit durant dos anys. L’any 1942 Ramon Ros i Nart, un jove capellà sortit del Monestir de Montserrat, torna a posar en marxa les caramelles amb un grup de joves del poble (a la Llar de Jubilats hi ha una fotografi a d’aquests). Amb una quantitat de diners aconseguits van passar una setmana al Monestir de Montserrat, tot i així, cadascú es pagava la seva manutenció.

Dos joves de l’escola de música del mestre Josep Domingo (el fi ll de Josep Domingo i el Josep

Moncasi de cal Robito), per perfeccionar la seva carrera musical anaven amb bicicleta tres tardes a la setmana, allí rebien classes musicals.

El Josep del Robito agafà la direcció de la coral. Feia els assajos a la sala de ball de casa seva (el seu pare tenia un cafè al primer pis al que anomenaven ‘Can Robito’, i als baixos hi havia una gran sala on el diumenges per la tarda s’hi feia ball) amb 80 joves cantaires.

En Josep del Robito amb els cantaires de la coral van representar una obra de teatre anome-nada ‘LOS DINAMITEROS’, obra mig cantada, mig parlada. Els actors eren els següents: JOANET DE LA VICENTA, RAMON DEL GASULL, JOSEP DEL PATAQUES, ANTONIO DEL TARRONÉ, i de Guàrdia Civil en feien el JAUME DEL XORRET i en JOAN DE CAL MOSCA.

L’obra va ser representada a la mateixa sala on era assajada. Va tenir molt èxit i es van veure obligats a repetir la representació una altra vegada.

La coral va seguir cantant fi ns l’any 1951, lla-vors es torna a dividir per divergències sobre els

Històries del nostre pobleContinuació de la coral Bell-camp

Antoni Domingo i Serramona

REFLEXIONS

42 11

ACTUALITAT REFLEXIONS

diners recaptats per Pasqua: uns volien utilitzar-los per continuar fent el dinar de cada any per Pasqua, i els altres volien aconseguir un estàndard per la coral amb la creació de vestits. Es va arribar a un acord i els diners van ser repartits meitat i meitat. Els vestits van ser confeccionats pel taller de costura de les Monges de la Mata de Pinyana, i així, l’any 1952 es va fer una gran festa: missa, benedicció dels vestits i dinar de Germanor. Els padrins dels vestits van ser el sr. Miquel Gruas i la seva esposa Anita Estadella, que es van fer càrrec de totes les despeses de la festa.

D’altra banda, el mestre Josep Moncasi, per raons particulars i de feina posà un bar a Barcelona, on també hi establí la seva residència.

El mestre Josep Moncasi va ser substituït per un música que tocava el saxòfon a l’orquestra nova del poble anomenada ‘Sícoris’, aquesta orquestra estava formada per 4 músics de Rosselló: una pi-anista, un trompetista, un bateria i un saxofonista (Romero), i 3 músics d’Alguaire: un acordió (Josep Baró), un trompetista i violinista (Josep del Tarroné) i el saxo (Vila). L’orquestra tocava a la sala de cinema ‘CAMBRAI’ (al costat del cafè que encara hi és). El Sr. Vila descendent de Vilanova de Segrià, tenia una sabateria a la Plaça de l’Església (al costat de cal Rogelio del petit, actualment convertida en espai

de la plaça). Era molt bon sabater i saxofonista, tot i així, els cantaires no estaven acostumats a assajar amb la música del saxòfon, ja que sempre ho havien fet d’oïda.

Dins la coral hi havia un cantaire que havia estudiat música i piano, però no exercia. La Pasqua era propera, i se li va demanar que portés la Coral, ja que no podia arribar la festa de la Pasqua i que-dar-se sense caramelles. El cantaire era l’Antonio del Tarroné, fi ll petit de l’antic mestre Josep Do-mingo, va accedir a la proposta i la coral va cantar per Pasqua.

L’any 1952 el Josep del Tarroné (Josep Do-mingo), fi ll gran de l’antic mestre Josep Domingo, germà de l’Antonio Domingo i músic de l’Orquestra Sícoris, agafà la direcció de la coral. La coral tenia aleshores 85 cantaires, i amb dos autocars van assistir a un concurs prestigiós de la Festa Major de Balaguer. Per primera vegada van cantar una peça molt bonica titulada ‘EL MARINER’. El solista d’aquesta peça era en Joan Domingo (Joanet de la Vicenta).

Es va guanyar el primer premi, però va ser de-negat ja que la partitura era d’autor desconegut, i no es va poder justifi car.

Continuarà...

Ramon Baradad i Bañeres

Avui voldria fer arribar a aquesta revista algunes refl exions sobre comentaris

que sents pel poble. Com molts de vosaltres sabreu aquests darrers dies s’ha celebrat la bonica festa que l’Associació de Jubilats fa any rere any per homenatjar als seus socis en virtut del seu 50è aniver-sari de boda, dels 84 anys i dels 90 anys d’edat. Tot això és inoblidable per aquelles persones que cele-bren aquesta festa acompanyats dels seus familiars i amics, però el que per uns és un dia de glòria per altres és un dia de tristesa. Jo igual que altres persones creiem que aquesta festa no la fem prou bé, ja no per l’Associació de Jubilats

que compleix amb els seus socis, sinó per que part d’aquesta festa està fi nançada amb diners públics i es discrimina a molta gent que també són veïns del poble i no re-ben l’homenatge pel fet de no ser socis de la Llar de Jubilats. Un altre fet és que en dos anys a Alguaire hi ha hagut dos veïns que han tingut la joia de complir 100 anys i no han rebut cap detall a nivell de poble, no se qui té la culpa ni tam-poc qui té l’obligació en aquests casos, però penso que alguna cosa s’hauria de fer. En aquestes situacions, sempre diem que la culpa la té l’Ajuntament, una mica potser si, però jo crec que la major part la tenim la societat. És contra-

dictori sentir aquests comentaris i a continuació sentir que som el poble de la cultura, suposo que degut a les 24 associacions que hi ha registrades. La cultura d’un poble es pot manifestar de moltes maneres, però sempre he sentit dir que un poble que té cultura pel primer que vetlla, és per la seva canalla i per la seva gent gran, i al nostre poble moltes coses brillen per la seva absència. No voldria manifestar-me més sobre la pos-sible residència o simplement un trist centre de dia, però quan sents certs comentaris o veus certs fets, tens la necessitat d’expressar-te amb tota la força per a reivindicar aquestes necessitats.

12 42

ACTUALITAT

Carmina Serramona i Albana

He cregut convenient publicar aquest retall de premsa que guar-do fa molts anys a casa.

Potser hi haurà algú que recordi els fets d’aquesta diada al nostre poble, i als que encara no havien nascut, els servirà per saber com era la vida al nostre poble després de la guerra.

Espero que trobeu interessant la lec-tura d’aquest document, que és del 23 de maig de 1940 i del diari El Corresponsal. Ho he transcrit perquè en pugueu fer una lectura entenedora:

De magno acontecimiento puede llamarse la fi esta celebrada el Domingo de Ramos en, esta villa, no solo por la fi esta grande por lo que nos recuerda, sino porque fue el día en que la Cruz del Gólgota fue paseada triunfante por calles i plazas. Existía en la capilla del Merli el Santo Cristo de gran mérito y devoción que databa del siglo XVI. Como tantos otros fue profanado y hecho pedazos, pero pudo ser recogida la cabeza por el niño Sebastián Serramona y guardada cuidadosamente en su casa. Con tal efi gie ha sido restaurado por el escultor Felipe Coscollar, de Barcelona, a expensas del hijo predilecto de esta villa, Dr.Fausto Cucurull, canónigo de Tarragona, cele-brándose con tan fausto motivo grandes fi estas.

Por la mañana la banda de cornetas i tambores dirigidos por el Jefe de la F.E.T. y de las JONS, D. José Domingo, debutó en su cometido, siendo el encanto de todos. Hubo misa de Comunión con plá-tica por un señor Profesor del Seminario, Solemne Misa Mayor en la que se cantó

REFLEXIONS

Un retall de premsa...

42 13

ACTUALITAT

por un distinguido coro de jóvenes de Acción Católi-ca, la Misa de Nuestra Señora de Nuria, bendición de los simbólicos ramos y palmas entre el encanto de los pequeños y admiración de todos.

Por la tarde a las cuatro, todo el pueblo quiso asociarse al acto de desagravio acudiendo en masa a formar en las fi las del solemne Vía Crucis. Abrían marcha la banda de cornetas y tambores, seguían los niños y niñas de las Escuelas Nacionales con sus señores Maestros, seguían los hombres y el pueblo todo. El Iltre. Vicario General de la Diócesis, Dr. Colom, que, sin dar reposo a su cuerpo acude go-zoso cuando se trata de la gloria de Dios, bendijo solemnemente el Santo Cristo, acabado el acto, el pueblo entonó el Creo en Dios Padre etc., la música de la villa, tambores y cornetas tocaron el himno nacional, principiándose acto seguido, las estacio-nes del Via Crucis, que por su magna concurrencia fueron dichas por el Sr. Canónigo, el Rdo. párroco Mossen Manuel Solé, el Sr. Servat de Lérida y el Maestro Nacional, Sr. Barril.

El Cristo fue llevado en hombros de los jóvenes de Acción Católica y Autoridades; antes de penetrar en el Santo Templo, el niño de 13 años que recogió

la cabeza pronunció unas sentidas palabras de ex-hortación el parvulito Sebastián Giró, una sentida letrilla y la niña Concepción Morancho unos versos alusivos al Cristo y a su fi esta en aquellos momentos de celestial triunfo. Hubo sermón a cargo del Iltre. Vicario General, Dr. Colom que, con el tema de Cristo es Rey, hizo con su entusiasmo, con su acento patético explicando la realeza de Cristo resbalar por tantos rostros lágrimas de ternura y de reconocida gratitud al Cristo que triunfaba. Acabó tan magnífi ca jornada con la adoración de la Cruz, no faltando una sola persona en aquellos solemnes momentos, cantándose sentidos motetes y el Miserere, que se fi ltró en el más recóndito de tantos corazones.

Villa de Alguaire que tan solemnemente has sabido rectifi car tu negro pasado, olvida la locura de algunos pocos, persevera en tus gestas gloriosas reconociendo como Dios y Señor al que, amorosa-mente tributaste en esta fi esta el más puro y sentido afecto, sigue las directrices trazadas por tu buen párroco, superiores jerárquicos y autoridades que todos buscan la manera de conseguir, de ennoble-cer y de resurgir las glorias que un día te hicieron grande bajo la sombra de la Cruz.

REFLEXIONS

Patrocina la contraportadaSi tens un negoci i vols ser el patrocinador de la contraportada

de la propera edició de la revista Cercavila, ara pots fer-ho. La teva empresa serà la que obsequiï amb un regal, un val descompte,

un lot de productes, un dos per un... etc. al guanyador/a del producte que regaleu.

Es farà un sorteig entre totes les persones que encertin on correspon la imatge alguairenca de la darrera pagina d’aquesta revista.

Si vols col·laborar, envia un correu electrònic a

cultura.alguaire@hotmail.com

Els patrocinis es faran trimestralment, en el moment d’edició de la revista i per ordre d’arribada dels mateixos.

14 42

ACTUALITAT

PlataformaAlguaire DecideixValoració del 25A

Ja fa uns quants dies des de la celebració de la Con-sulta sobre la Independència a Alguaire. Aquest temps, ens ha permès que l’anàlisi dels resultats

fos més refl exiu i reposat, i no supeditat a l’eufòria del moment.

En primer lloc, la Plataforma Alguaire Decideix fa un balanç molt positiu del resultat de la Consulta sobre la Independència al municipi d’Alguaire. De les persones censades amb dret a vot, que eren 2.702, es va aconseguir un 27,42% de participació. Aquest percentatge és superior a la mitjana de tots el municipis de la província de Lleida que celebraven la Consulta el 25 d’abril, i també superior a la mitjana de Catalunya.

Com a Plataforma, vam assumir una responsabilitat i no ens hem equivocat. La Plataforma està integrada per gent diferent, d’inquietuds i creences variades, però amb un objectiu molt clar, que en cap moment hem abando-nat. Volíem organitzar una Consulta sobre la Indepen-dència i ens n’hem sortit. Hem compartit esforços i bon humor, i hem demostrat que amb treball, constància i il·lusió, tots a una, podem fer moltes coses i molt grans. Creiem que la gent d’Alguaire, ha percebut el rigor i la seriositat que hem intentat transmetre, i això s’ha vist recompensat amb una bona participació.

Els membres de la Plataforma, estem molt contents de la feina feta i del suport rebut. No ha estat un camí fàcil, perquè hem tingut alguns entrebancs, algunes des-informacions malintencionades, la falta de ressò en els mitjans de comunicació i l’apatia i el passotisme de molts. També ha estat dur, perquè hem sentit moltes vegades allò de: “això, no servirà per a res”. I potser, la gent que ho deia, podien tenir un punt de raó, perquè el resultat no és vinculant. Però no fer res, sí que no serveix per a res. Equival a deixar les coses com estan. L’organització d’una Consulta sobre la Independència i el fet d’anar a votar, són un gest. Un començament, un primer pas. Pensem que un gest del tot necessari.

Dies abans que es celebrés la primera consulta sobre la independència de Catalunya a Arenys de Munt (Maresme), el dia 13 de setembre de l’any passat, es feia difícil d’imaginar que set mesos després, més de 450 municipis n’haurien celebrat una d’igual. Aquestes convocatòries arreu del país, posen de manifest una sèrie d’aspectes d’interès.

Les consultes han servit per introduir, amb normali-tat, el debat sobre la independència de la nostra nació, ja sigui en les converses de sobretaula dels dinars familiars

del diumenge, quan quedem amb els amics per fer unes cerveses o quan estem a la carnisseria fent cua.

Un altre punt de refl exió seria el paper que ha tingut la ciutadania en la promoció, l’organització i la participa-ció en les consultes. No es pot negar, que les consultes han esdevingut actes de mobilització col·lectiva, davant la inactivitat que moltes vegades demostra la classe política del país.

Segurament, votar en aquesta consulta és la millor resposta a aquells que volen despersonalitzar el nostre país i la millor forma de reivindicar el nostre dret demo-cràtic a decidir.

Aprofi tem aquestes línies, per agrair públicament, la col·laboració de les diferents associacions del poble que ens han donat un cop de mà: Grup de Tabalers dels Dia-bles d’Alguaire, Club Karate, Amics de la Sardana, Club Ciclista, Lo tReato, l’AMPA del CEIP Teresa Bergadà, Club de Bitlles, Associació de Botifarra i també a l’Ajuntament d’Alguaire. Agraïment, per les persones que van acceptar formar part de la Junta Electoral Local. I gràcies també, a tots aquells que a tall individual ens han ofert la seva ajuda com a voluntaris.

Amics i amigues, senyors i senyores, joves i vells -so-bretot aquells que creieu que no serieu a temps de veure-ho abans de morir-, pares i mares, companys i companyes, veïns i veïnes, avui ens podem sentir orgullosos.

Hem compartit i viscut un moment històric, perquè mai s’havia promogut una consulta d’aquestes caracterís-tiques i el poble d’Alguaire ha respost i amb nota.

Ara tocarà fer-nos escoltar....La Plataforma Alguaire DecideixGràcies als companys amb qui hem compartit aquest

camí...I un record pels qui ja no ho han pogut veure, però

hi creien fermament...Cens + 18 anys: són les persones inscrites al cens

electoral oficial (no estan inclosos estrangers ni joves de 16 i 17 anys).Padró + 16 anys: són totes les perso-nes amb dret a vot a la Consulta (inclosos estrangers empadronats i joves de 16 i 17 anys). Votants sobre el cens + 18 anys: nombre de persones inscrites al cens electoral oficial que han exercit el seu dret a vot (no estan inclosos estrangers ni joves de 16 i 17 anys).

Votants sobre el padró + 16 anys: nombre de per-sones amb dret a vot a la Consulta que han exercit el seu dret a vot (inclosos estrangers empadronats i joves de 16 i 17 anys).

Municipi Cens + 18 anys

Cens + 16 anys

Vots cens + 18 anys

Vots cens + 16 anys

Participació cens + 18 anys

Participació cens +16 anys SÍ NO BLANC

Alguaire 2248 2702 696 741 30.96 % 27.42 % 703 (94.87%)

19 (2.56%)

19 (2.56%)

42 15

ACTUALITAT IGUALTAT D’OPORTUNITATS

Empoderament – Lideratge femení

Filo Rodié i LladonosaAgent d’Igualtat

La paraula empoderament ve del mot anglosa-xó “empowerment” que signifi ca de manera literal “donar poder”.Definim l’empoderament com un procés

mitjançant el qual les persones enforteixen les seves capacitats, confi ança, visió i protagonisme com a grup social per impulsar canvis positius de les situacions que viuen.

Freqüentment s’utilitza el concepte d’empode-rament específi cament en referència a la dona. Els programes d’empoderament s’orienten a permetre l’accés a les dones als recursos i a la presa de deci-sions, tant individuals com col·lectives i aconseguir que elles es percebin a sí mateixes capaces i legiti-mades per ocupar un espai en la presa de decisions. L’empoderament s’incentiva quan es fomenten l’autoconfi ança, la seguretat en una mateixa i l’as-sertivitat; el poder de tenir autoritat per prendre decisions, realitzar canvis i resoldre problemes, i la capacitat d’organitzar-se amb altres persones per aconseguir un objectiu comú.

Carme García Ribas, directora del postgrau “Lideratge en femení” de l’Escola Superior de Co-merç Internacional (Universitat Pompeu Fabra), ens parla del concepte empoderament com a concepte de lideratge femení i també explica quines són les noves eines de lideratge de les dones.

De què parlem quan diem “lideratge fe-mení”?

És una proposta de liderar des de la identitat de gènere. Es tracta de prendre les regnes de la vida personal i professional, planifi cant i gestionant el

propi projecte; identifi cant les capacitats i els desit-jos personals, al marge dels estereotips socials que marquen un camí ple d’exigències irracionals.

¿Quines són les noves eines de lideratge per a les dones?

- Lèxic per tenir èxit Un exemple: una ponen en unes jornades, una

dona especialista en comerç internacional amb molt coneixement del tema que ha de tractar, comença la seva intervenció dient: “intentaré explicar una mica ... » i continua amb una excel·lent exposició del tema. Per què comença dient aquestes paraules?. “Intentaré” i “una mica” són dues paraules que molt sovint utilitzem les dones al parlar en públic. Dones professionals, preparades, que coneixen la seva feina i que d’aquesta manera devaluen els seus coneixements.

Nosaltres mateixes tenim actituds d’autosa-botatge.

I per què fem això? En realitat les dones tenim por a tenir èxit,

perquè ens han fet creure que destacar i tenir èxit, comporta rebuig. Ens estem negant la possibilitat de ser i de fer. Les dones hem guanyat amb co-neixement però no hem guanyat amb poder. Si el nostre coneixement no el convertim en poder, no podrem arribar a ser lliures.

- Conèixer i gestionar la porTots els homes i les dones tenim por i és per

això que hem d’aprendre a “gestionar-la”. Gestio-nar la por és identifi car-la, posar-hi nom i desprès veure que fem amb ella.

Homes i dones tenim por al fracàs i al rebuig. Però aquestes pors tenen gènere. Les dones som vulnerables al rebuig, en canvi el fracàs el podem afrontar com una difi cultat que es pot superar. Però el rebuig, el no ser acceptada, ho vivim com la ne-gació a la totalitat. Gestionant la por gestionarem la nostra vulnerabilitat.

- Ser respectada versus ser acceptadaLes dones ens neguem en la nostra identitat per

ser acceptades, tenim por a ser, perquè tenir una identitat signifi ca pertànyer a un grup i a l’hora no

16 42

ACTUALITAT

pertànyer a un altre. Dons bé, les dones per aquesta por al rebuig volem ser com un producte adaptable a tothom, a costa de la nostra singularitat. Hem de ser nosaltres mateixes i tant a nivell personal com professional hem de buscar, demanar i, fi ns i tot, exigir ser respectades.

- Actitud estratègica versus actitud executiva El comportament estratègic es caracteritza per

saber en cada moment quina és la situació i prendre decisions el més encertades possibles. Les dones quan ens posem a la vida amb actitud executiva: volem fer tot el que se’ns demana o creiem que se’ns demana. Amb el comportament estratègic però, som conscients de les eines que tenim al nostre abast i com utilitzar-les.

- La comunicació La comunicació, primer per entendre quin és el

nostre model mental i saber expressar les nostres idees, les nostres opinions i els nostres projectes amb persuasió. I saber que allò que transmet la nostra veu i la nostra imatge orienta la visibilitat i provoca un tipus de resposta o una altra.

- La salut Un altra eina fonamental és la salut: De vega-

des el projecte professional de les dones es veu frenat per la por al cos. El mercat ha generat molts estereotips contra el cos de les dones que creuen que han de tenir un cos jove, esvelt i fèrtil per a ser acceptades. El coneixement del funcionament del nostre cos i els recursos que tenim per viure de manera saludable ens han de servir per escollir viure, respectant i cuidant el nostre cos i projectant una imatge harmònica.

- La negociació La negociació és un altra eina que hem de tre-

ballar les dones. És impossible ser una bona nego-ciadora si el que més ens preocupa és agradar. És per això que les dones hem de ser conscients dels recursos estratègics de la negociació per manejar la nostra actitud segons els nostres objectius.

- Coneixements fi nancers Afortunadament cada vegada hi ha més do-

nes que entenen de fi nances. Però es detecta que dones professionals i directives deixen en mans del homes els diners que, al igual que el poder, ens han dit sempre que no és “femení”. Un altre estereotip que haurem de gestionar: es pot ser poderosament femenina tan en sentit econòmic com en tots els altres sentits.

- Conèixer l’entorn legal Hem de conèixer les lleis, hem de saber l’entorn

legal en el que desenvolupem la nostra activitat, tant pel que fa a les lleis de família (matrimoni, divorci, fi lls, herències, etc.) com pel que fa a la legislació fi scal que ens permetrà prendre decisions tenint en compte totes les variables.

- Actitud carismàtica Que vol dir que una persona és carismàtica? El carisma és no tenir por. Quan afrontes la

teva vida sense la por a no ser acceptada veus quina és la teva situació real. Veus que la vida t’ha donat unes coses i no t’ha donat d’altres, i amb això has de fer i t’has de donar el permís a ser com puguis, fora dels estereotips que et marquen, un camí ple d’exigències irracionals.

I per acabar l’eina fonamental de lideratge: RESPIRAR I SOMRIURE“Mitjançant el treball, la dona ha pogut fl anque-

jar la distància que la separa de l’home. El treball es l’únic que pot ga-rantitzar-li una llibertat complerta” (Simone de Beauvoir).

IGUALTAT D’OPORTUNITATS

42 17

ACTUALITAT

Entrant / AperitiuPer a 4-8 pers.Prep. 15 min.

Ingredients: 1 meló petit4 nectarines sense pinyol i tallades per la meitat225 gr. De pernil serrà o ibèric en llonzes molt fi -nesPebre negre recent mòlt Talleu el meló en 16 trossos i traieu la pell. Talleu les nectarines a mitges llunes.Talleu el pernil en tires fi nes. Punxeu cada tira damunt

del bocí de fruita amb un escuradents. Disposeu els “montaditos” en una safata i ja es pot servir.

Variació – Amanida de meló, fi gues i pernil ibè-ricDecoreu 4 plats amb fulles de rúcola. Talleu el meló com s’indica més amunt i repartiu-lo entre els plats. Talleu 4 fi gues fresques en quarts, però no fi ns a la base. Obriu les fi gues i poseu-ne un al centre de cada plat. Talleu 8 llonzes de pernil per la meitat a lo llarg i col·loqueu-les entre les rodanxes de meló. Condimenteu amb pebre i una mica de vinagre balsàmic. Afegiu-hi 75 gr. De formatge d’ovella en virutes per damunt.

Patates farcidesUn plat únic i molt nutritiuPlat únicPer a 4 pers.Prep. 30 min.

Ingredients: 400 grams de carn picada de vedella3 o 4 patates grosses2 cebes1 tomàquetFormatge ratllat3 pomes1 taronja3 cullerades de melPanses

RACÓ DE CUINA

Elena Muñoz i González

En aquesta nova secció que encetem, dedicada a la cuina, hi trobareu receptes fàcils de fer i molt bones!Depenent de l’edició hi haurà entrants, amanides, verdures, purés, sopes, peixos, carns... pastissos, gale-tes, coques, gelats, fl ams, natilles, melmelades... tot per llepar-vos els dits i sovint utilitzant productes de

la nostra terra. Les propostes que avui us presentem són de fàcil elaboració i ben econòmiques! Esperem que en gaudiu.

Meló i nectarines de pernil ibèricUna deliciosa barreja de sabors dolços i salats

ACTUALITATSALUT I EDUCACIÓ

18 42

El primer que hem de fer és netejar bé les patates i posar-les a bullir durant una mitja hora.Pelem les pomes i les tallem a trossos (així es faran abans) i les posem amb el suc de la taronja, la mel i les panses durant uns 7 minuts al microones a màxima potència. En una paella posem una mica d’oli i afegim la ceba, la carn picada de vedella i el tomàquet. Quan la carn ja estigui feta hi afegirem una mica de formatge. I ja podrem preparar el plat. Li traiem a la patata la part central i ho farcim amb la carn (es pot passar una mica per tourmix perquè quedi més triturada i melosa). Li podem posar una mica de formatge ratllat i ho acompanyem amb uns

trossos de taronja i la poma amb les panses. És un plat que atipa molt ja que hi ha el primer plat (la patata), el segon plat (la carn de vedella) i les postres (la poma).

RACÓ DE CUINA

Si vols col·laborar amb una recepta:Envia un correu electrònic a:

cultura.alguaire@hotmail.com

PASSA LO TEMPS

42 19

Alguairencs i alguairenques viatgers

Les imatges rebudes es publicaran segons l’ordre d’arribada.

* Segons la llei orgànica 1/1982 sobre el dret a la pròpia imatge, com a dret de la personalitat que és, implica que el seu titular té dret a decidir sobre les publicacions o reproduccions de

la seva imatge, per aquest motiu, en principi, s’ha de demanar la seva autorització.

La revista Cercavila publica aquesta fotografi a amb l’exprés consentiment de totes les persones que apareixen en aquesta imatge.

Recentment has viatjat amb els de casa, amb els amics o amb la parella? Has anat a prop o has estat a l’altra punta de món?

Envieu-nos la vostra fotografi a!

Si voleu aparèixer a la propera Cercavila, feu-la amb el nom i cognoms dels que hi apareixen i el lloc on heu viatjat a l’adreça cultura@ajuntamentalguaire.cat.

L’Albert, la Lolita, el Lluís, la Maria, el

Ramon i l’Alexandra van viatjar a Tenerife, a

la imatge són a Punta de Taganana

L’Òria i el Guillem Riu Guamis van visitar el parc del Retiro, a Madrid

PASSA LO TEMPSPASSA LO TEMPS

20 42

Busca el camí per arribar a aquests dos espais del nostre poble!

LABERINT

La imatge de dalt està feta damunt de l’estructura de l’Aeroport i en vista a la

torre de control.

A sota, el nostre Sagrat Cor, que es troba en fi nalitzar la penya del convent. Aquesta posta de sol es va fotografi ar a fi nals del

mes d’abril.

PASSA LO TEMPS

42 21

SUDOKU

Si t’agrada fer mots encreuats, sopes de lletres, autodefi nits, fotografi es amb 7 diferències, etc.

Crea el teu propi disseny pel nou espai de Passa lo temps al Cercavila i te’l publicarem. Només cal que tingui relació amb Alguaire.

Envia’ns el teu passatemps i també la solució a cultura@ajuntamentalguaire.cat i podràs guanyar un regal sorpresa a través de sorteig. (Els enviaments es publicaran segons l’ordre d’arribada.

El guanyador/a del passatemps es publicarà a la revista trimestral següent).

SUDOKU (difi cultat mitja)

SUDOKU (difi cultat difícil)

ACTUALITATSALUT I EDUCACIÓSALUT I EDUCACIÓ

22 42

Els benefi cis de caminar Jeroni Busquets i SazRegidor d’esports

Aquest petit escrit conté informació sobre les diferents activitats que tenen com a denomi-nador comú una activitat física: CAMINAR.

El passat dia 16 de maig des de l’Ajuntament d’Alguaire vam promocionar una sortida popular per evitar el sedentarisme on van inscriure’s més de 100 persones on adults i infants, vam compartir gairebé 6km de recorregut pels camins i carrers de la nostra vila. A continuació us parlarem d’alguns benefi cis i consells d’aquesta activitat com és sortir a caminar, tant difosa a les nostres poblacions.

Consells per caminar

És convenient seguir uns consells abans d’ini-ciar l’activitat física:

1. Evitar les hores de fred o calor extrems, protegir-se del sol (gorra, ulleres, crema solar...)

2. Portar roba còmoda i calçat adequat a l’ac-tivitat, no anar gaire abrigats.

3. Anar a un ritme que permeti respirar de manera compassada.

4. No fer àpats abundants previs a l’activitat. Dur aigua per beure abans, durant i després del recorregut, especialment si la distància és llarga.

5. Fer estiraments després de l’activitat.

6. Respectar les normes de seguretat viària.

7. Un podòmetre pot ser útil (si el circuit no esta marcat) per mesurar les passes i la distància dia a dia i veure com es millora. Es convenient, però, portar rellotge durant l’activitat.

8. Començar de manera suau, i augmentar la intensitat:

SALUT I EDUCACIÓ

42 23

1. Els 2 primers mesos: caminar 20 minuts diaris, 3 cops per setmana de manera alterna, tot incrementant uns minuts cada setmana.

2. El 3r mes: caminar 40-45 minuts diaris, 4 cops per setmana de manera alterna, tot incremen-tant uns minuts cada setmana.

3. El 4t mes: caminar 5 cops per setmana, tot incrementant uns minuts cada setmana fi ns arribar als 60 minuts diaris.

4. Manteniment: mantenir els 60 minuts diaris, entre 5 i 7 dies a la setmana, amb l’objectiu d’in-crementar el ritme per fer el mateix recorregut en menys temps.

Benefi cis en funció de l’intensitat de l’activitat (*)

Per conèixer els benefi cis de l’activitat que desenvolupeu en funció de l’intensitat de l’activitat, us fem una breu resum d’aquests:

ESFORÇ BENEFICIS

Màxim (90-100%) Millora de la velocitat I tonifi cació del sistema neuromuscular

Intens (80-90%) Increment de la resistència anaeròbica en sessions curtes

Moderat (70-80%) Millora de la resistència aeròbica

Suau (60-70%) Millora de la resistència bàsica i la crema de greixos

Molt suau (50-60%) Ajuda a la recuperació post-esforç

(*) has de tenir en compte que això dependrà de l’edat i l’estat físic de cadascun.

Compromís sostenible• Arribar al punt d’inici de l’itinerari, a peu o en bici.• És recomanable portar l’aigua de casa, en cantimplora o similar, per evitar residus plàstics. • Utilitzar els contenidors adequats al respectiu reciclatge.• En cas de que la caminada passi per una zona verda, anar pels camins consolidats, sense obrir

dreceres que la malmetin.

Des de la regidoria d’esports, continuem animant-vos a realitzar caminades diàries, properament i degut a la demanda dels participants de la sortida popular del 16 de maig, es tornaran a organitzar sortides d’Alguaire Camina.

ACTUALITATSALUT I EDUCACIÓSALUT I EDUCACIÓ

24 42

El seu ús salva vides

Aquesta vegada us voldria parlar del cinturó de seguretat dels cotxes,

un sistema de seguretat que oblidem massa sovint, sobretot quan circulem pel nostre poble. Vull fer un recordatori a tothom i sobre tot als que portem criatu-res al cotxe. Pensem en ells; no ens els posem a la falda que així no els protegim, no els deixem lliures pel seient del darrere ni al del davant, que no tre-guin el cap per la fi nestra... Us imagineu per un moment què passaria en una petita topada amb un altre cotxe tot i circulant a poc a poc? Més avall us en dono uns exemples. Tots tenim pressa i el temps just però, amb dos minuts podem fer les coses bé; assegurar-nos amb el cinturó i els menuts a la cadireta. Sabeu que el cinturó de seguretat és l’element que més vides ha salvat en els últims anys?

El cinturó, un dels mecanismes que més aviat es va incloure de sèrie en la fabricació d’automòbils -ni més ni menys que el 1940-, és l’element que aporta major seguretat passiva als usuaris en cas d’accident. L’han seguit altres avenços com els frens ABS, els recolza- caps o la instal·lació de coixí de seguretat, però la seva efectivitat real està condicionada per l’ús correcte del cinturó. Per exemple, el coixí de seguretat és perillós si no es porta el cinturó posat, ja que el rostre pot entrar en contacte prematur amb la bossa d’aire unes mil·lèsimes de segon abans que es desplegui i pot produir greus lesions. El vehicle dotat amb els mitjans més moderns de seguretat, el més car del mercat, resulta menys segur que un vehicle antic si el conductor o la conductora no fa un ús correcte del cinturó de seguretat.

Quan es produeix una col·lisió, el cos humà es veu sotmès a unes forces d’inèrcia que tendeixen a impulsar-lo cap avant. La missió del cinturó de seguretat consisteix a impedir que el passatger surti llançat fora del vehicle i evitar en la mesura que es

pugui que es colpegi contra el volant, el tauler de control, el parabrisa o el seient del davant.

Segons dades de la Direcció General de Trànsit, la majoria dels usuaris utilitzem el cinturó de segure-tat quan sortim a la carretera, però ens el descuidem en vies urbanes i en trajectes curts. Tot i que és una mesura obligatòria i imprescindible, la falta de l’ús s’amplia als passatgers dels seients del darrere. S’ha demostrat que si la persona que seu al darrere surt projectada cap als ocupants del davant seria com si els vingués a sobre un elefant. Probablement el passatger del darrere causaria la mort al del davant i la seva pròpia per esclafament.

En cas de col·lisió frontal, una persona de 75 kg amb una velocitat de 50 km/h, transforma el pes aproximadament en 3.000 kg.

Un altre exemple és un nen de 25 kg (d’uns 5 anys) que no va assegut en la cadireta de retenció homologada i circulant a 50 km/h, el resultat en cas d’accident és que surt projectat amb una transfor-mació de pes de 1.000 kg.

El pes augmenta proporcionalment a la veloci-tat i les conseqüències dramàtiques també.

SEMPRE, tant circulant per les vies urbanes com per les carreteres, tant als seients davanters com posteriors, hem de portar cordat el cinturó de seguretat.

Maria Torrent i Comella

HISTÒRIA

42 25

HISTÒRIA

El nomenament del batlle, sotsbat-lle i procurador síndic per la priora del convent santjoanista d’Alguaire

En uns documents de les monges santjoanistes es pot veure com funcionava el nomenament del batlle, sotsbatlle i procurador síndic, havent

pogut fer una recopilació des de l’any 1763 i fi ns a l’any 1808.

El nomenament es feia a la vegada per Alguaire, La Portella i Vilanova del Segrià al depen-dre les tres poblacions del Convent.

En primer lloc la Priora del Convent redactava un document semblant al que apareix a la fi gura 1, relatiu als procuradors síndics, on comunicava a la Real Audiència els nomenaments.

El document corresponent a 1762, pel batlle i sotsbatlle, el tenim a continuació:

Document 1

Avisso a su exa y Rl Auda del Nombramiento de Baÿles, y Susbaÿles, echo en el presente año de 1762.

Como Señora Jurisdiccional, que soy de los Infros Lugares sitos en el Corregimiento de Lerida he nombrado en Baÿle ÿ Susbaÿle de ellos á saber.

Vicent Lladonosa i Giró

Figura 1: Document on la Priora comunicava a la Real Audi-ència el nomenament del Procurador Síndic d’Alguaire, La

Portella i Vilanova del Segrià, l’any 1762.

Població Baÿles Susbaÿles

Alguaÿre Dr. Manuel Carles Nicolas Escuer Labrador

Portella Pedro Jou Labrador Juan Martí Labrador

Vilanova del Segriá Antonio Torrellas Labdor Pedro Moran Labrador

Lo que pongo en noticia de V.E. en cumplimto.de lo mandado por su Magd en 19 de .................... 1761

Barna ÿ Xbre 26 de 1762. Dña Theresa de Sol-devila. Priora de Alguaÿre.

A continuació de l’escrit 1, feia un segon docu-ment amb el nomenament del batlle (un per cada un dels tres pobles). El document 2, pertany a Alguaire i nomena al metge Manel Carles como a batlle per l’any 1763.

HISTÒRIAHISTÒRIA

26 42

Document 2 Nombramiento de Baÿle de la Villa ÿ termino

de AlguaÿreDª Theresa de Soldevila Priora del Convento de

Religiosas Cavalleressas del Monasterio de Nuestra Sra. de Alguaÿre y San Juan de la Ciudad de Barzelona; Señora jurisdiccional de las Villa sde Alguaÿre ÿ de la Portella Lugares de Ratera y Villanueba del Segria, y terminos de Tabach, Cassals Gatmullat y Alsinar

Como Señora jurisdiccional, que soÿ de mi Villa ÿ termino de Alguaÿre Corregimiento de Lerida, y como á tal me toca, ÿ pertenece la plena jurisdiccion civil, ÿ criminal en dha mi Villa , ÿ termino ÿ su consequencia el Nombramiento de Baÿle, para qe en mi nombre exersa, ÿ administre la referida jurisdiccion en la expressada mi Villa de Alguaÿre y su termino: ÿ conciderando que el Dr. Manuel Carles es persona en que concurren las qualidades de fi el vassallo ÿ capaz é idoneo por esse encargo: E insiguiendo los Reales Decretos de su Magd./ ÿ que Dios gue/: elijo y nombro de nuevo al

referido Dr. Manuel Carles por tal Baÿle de la referida mi Villa ÿ termino de Alguaÿre; Para que durante mi beneplacito, precediendo el juramento, y solemnidad necessaria, ¨ÿ acostumbrada exersa, y administre en mi nombre la referida jurisdiccion Civil ÿ Criminal en la referida mi Villa ÿ su termino: ÿ ordeno ÿ mando a los Regidores del comun de ella, ÿ a los demas offi ciales particulares ÿ otras qualesquier persona de su termino, ÿ districto, le admitan, tengan, traten, ÿ reputen, ÿ admitir, tener, tratar, ÿ reputar hagan al dho Dr. Manuel Carles, por tal Baÿle d e la citada mi Villa de Alguaÿre, ÿ su termino guardandole ÿ haziendole guardar todos los drechos ÿ fueros, ÿ emolumentos, honores, preheminencias prerrogativas immunidades ÿ exempciones que como á tal deve gozar ÿ le deven ser guardadas, ÿ han acostumbrado gozar, hasta ahora los demas Baÿles, que han sido ÿ para que assi se cumpla ÿ observe. Doÿ el presente Nombramiento fi rmado de mi mano, ÿ sellado con el sello de mis armas: en Barcelona á 28 de Deziembre 1762,/

La Priora de Alguaÿre. Dª Theresa de Soldevila.Titulo de Baÿle de la Villa ÿ termino de Alguaÿre

Corregimiento de Lerida á favor del Dr. Manuel Carles.

El tercer document corresponia al nomenament del sotsbatlle, també un per cada poble, en que el redactat és idèntic al del batlle modifi cant tan sols el nom, cognom i càrrec de la persona. Estalviem de transcriure aquest document al ser pràcticament igual a l’anterior.

A continuació la Priora, en aquest cas Teresa Soldevila, comunicava a la Real Audiència el nome-nament del Procurador Síndic. En el document 3 hi fi guren els dels tres pobles ja indicats.

Document 3 Avisso a su exa y Rl Auda del Nombramiento de

Procuradores Síndicos echos por la Ilte Priora del pnte Monasterio en el presente año de 1762

Por quanto Su Magd,/ que Dios gue/ con su R l Decreto de 3 de 8bre 1762 se ha servido mandar que el Nombramiento de Procuradores Sindicos Genera-les para los Pueblos de mi Dominio ÿ jurisdiccion se hagan por mi he nombrado por Procuradores Sindicos Generales de mis Pueblos sitos en el Corregimiento de Lerida á saber

LugaresAlguaÿre......................Arasme Sabater LabradorPortella........................Antonio Farré LabradorVillanueva del segrià...Bautista Botellá Labrador

HISTÒRIA

42 27

Lo que pongo en noticia de su exa y Rl Auda en cumplimiento de lo mandado por su Magd

Barcelona ÿ Xbre 29 de 1762Dña Theresa de Soldevila Priora de AlguaÿreFinalment redactava el document personal del

nomenament del procurador síndic, que podem veure a continuació:

Document 4 Nombramiento de Procurador Sindico de la Villa

de AlguaÿreDª Theresa de Soldevila Priora del Convento de

Religiossas Cavalleressas del Monasterio de Nuestra Sra. de Alguaÿre, y San Juan de la Ciudad de Barna; Sra jurisdiccional de las Villas sde Alguaÿre, ÿ de la Portella, Lugares de Ratera, y Villanueva del Segria, ÿ terminos de Tabach, Casals, Gatmullat ÿ Alsinar

Por quanto por Rl Cedula de 3 de 8bre del año presente de 1762, se declara pertenecerme el nombramiento de Procuradores Sindicos en todos los pueblos, que posseo en el presente Principado de Catalunya: Por tanto Nombro, ÿ elijo, por tal Pro-curador Sindico de mi Villa ÿ termino de Alguaÿre Corregimiento de Lerida á Arasme Sabater Labrador

para que se sirva este empleo por el tiempo de tres años ÿ defendiendo el publico de mi lugar, en lo que reconosca se le agrava, concurra á todos los Ayuntamientos reconocimiento de quentas funcio-nes Publicas de Iglesia/ ocupando el lugar ÿ assiento immediato al Ultimo Regidor, ÿ usse en todo de las mismas facultades, ussan los Sindicos en Castilla y mando a la Justicia de esta mi Villa que recibiendole su juramento le admitan al uso ÿ exerciso de dho empleo y le acuden con el sueldo annual, que gosa cada Regidor de dho Ayuntamiento guardandole las preheminencias que le corresponden ÿ para que conste Doy el presente fi rmado de mi mando ÿ sellado con el sello de mis armas en Barna a 31 de Deziembre 1762

La Priora de Alguaÿre. Dª Theresa de Solde-vila

Titulo de Procurador Sindico de la Villa ÿ termi-no de Alguaÿre Corregimiento de Lerida á favor de Arasme Sabater Labrador de dha Villa.

Un resum dels batlles, sotsbatlles i procuradors síndics a la vila d’Alguaire el tenim a continuació des de l’any 1763 a 1798.

Any Batlle Sotsbatlle1762 - 1763 Dr. Manel Carlos (metge) Nicolás Escuer 1763 - 1764 Pau Bassí Narcís Coll 1765 - 1766 Joan Costa Francesc Gelet 1767 - 1768 Josep Banyeres Giró Josep Bartra 1769 - 1770 Francesc Giró Maior Pere Badia Jou 1771 - 1772 Arasme Sabater Narcís Coll 1773 - 1774 Francesc Giró (maior) Josep Domingo1775 - 1776 Isidre Fortuny (metge) Joaquim Penya (errero)1777 - 1778 Lluïs Sibidó Llorenç Roig 1779 - 1780 Arasme Sabater Francesc Giró Cases 1781 - 1782 Luis Sabidó Pere Jaume Sitjà 1783 - 1784 Josep Gonzales Josep Grau1785 - 1786 Isidre Fortuny (metge) Josep Boira1787 - 1788 Antoni Badia Jou Josep (il·legible)1789 - 1790 Josep Gonzales Antoni Costa1791 - 1792 Josep Grau Antoni Badia Gonzales1793 - 1794 Antoni Fortuny Antoni Jofre1795 - 1796 Antonio Larrègula Pere Buyra1797 - 1798 Josep Gonzales Josep Bescans 1799 - 1800 Antoni Badia Jou Josep Roig Sabater 1801-1802 Josep Grau Antoni Badia Gonsales

1803-1804-1805 Antoni Gelet Sabater Francesc Roig Costa 1805-1806 (1) Vicenç Ribé Joaquim Puiggrós

1807 – 1808 (2) Francesc Gonzalles Faust Roig

HISTÒRIAHISTÒRIA

28 42

Any Procurador síndic

1762 - 1763 Arasme Sabater

1764 -1765 -1766 Arasme Sabater

1767 -1768 -1769 Jaume Albana

1770 -1771 -1772 Lluïs Sabidó

1773 -1774 -1775 Josep Castanyon (maior )

1776 -1777 -1778 Josep Usall (buticario)

1779 -1780 -1781 Dr. Isidre Fortuny (metge)

1782 -1783 -1784 Josep Castanyon

1785 -1786 -1787 Josep Usall (buticario)

1788 -1789 -1790 Miquel Puiggrós

1791 -1792 -1793 Antoni Larregula

1794 -1795 -1796 Josep Soldevila

1797 -1798 -1799 Antoni Fortuny (metge)

1800 - 1801 -1802 Antoni Larrègula

1803 -1804 -1805 (3) Antoni Nadal Gonsales (maior)

1806 - 1807 -1808 Dr. Antoni Fortuny (metge) (4)

(1) L’ajuntament no accepta a aquestes dos persones i canvien, respectivament per Pere Pau Banyeres com a batlle i Francesc Guàrdia com a sotsbatlle, a l’abril de 1805.

Del Vicenç Ribé més endavant diu Antoni Ribé Jou (error?)

(2) L’ajuntament no accepta a aquestes dos persones i canvien, respectivament per Antoni Lar-règula com a batlle i Faust Roig com a sotsbatlle al març de 1807

Nota – A tots els que no hi ha indicada la pro-fessió vol dir que consta com a llaurador, tot i que en algun cas no diu la professió.

(3) Motivat pel traspàs de l’Antoni Nadal Gon-zález el 10 de gener de 1805 nomenen a Faust Domingo com a procurador síndic.

(4) Desconec si pot tractar-se d’un error i cor-respon a l’Isidre Fortuny dels anys 1779 a 1781.

Però les coses dels nomenaments no sempre anaven tan fi nes com hem vist fi ns ara, i així a con-tinuació podem veure una carta de l’apoderat de la Priora a l’ajuntament d’Alguaire on els hi diu que han de restablir als seus llocs al batlle i sotsbatlle

que l’ajuntament volia canviar sense permís de la Priora.

Document 5

Exmo Sor: El Dr Salvador Sanjoan Apoderado de la Sa Priora, y monasterio de Ntra Señora de Alguayre de la militar ÿ Sagrada orden de San Juan de Jerusalen segun el poder que se halla presenta-do en otros expedientes comparesco ante V Exa, y con toda veneracion expongo. Que no obstante de haver mi Pral avisado, y remitido los nombramientos de Bayles, y Susbayles de la villa de Alguayre, y del lugar de Villanueva de Segria corregimto de Lerida esto es en quanto á Alguayre para Bayle á Josef Grau y susbayle a Antonio Badia, y Gonzales, y del lugar de Villanueva del Segria á Simon Carnicé, y susbayle a Josef Amigó, y Alagé y de haver dado a V. Exa. el correspondiente aviso insiguiendo la practica, y estilo observado en la materia ha sorprendido á mi Parte la noticia, que se les ha comunicado, que los Ayuntamientos de aquella Villa ó Pueblo se han re-sistido, y no han querido absolutamte dar posesion á los nombrados de sus respectivos empleos siendo asi que por ningun termino podian de oponerse á ello, y en caso, que hubiesen pretendido afi anzarse con algun pretexto, ó motivo que no se crehe de-

HISTÒRIA

42 29

verian haverlo expuesto a mi Parte, que los hubiera atendido en el caso, que les hubiere asistido la razón.

Fuera de esto aun cuando se hubieren juzgado agraviados con tales nombramientos, y quándo mi Pral les hubiere despreziado.de sus razones devian siempre aquellos Ajuntamientos arreglarse en todo , y por todo a la Real Cedula de mil setecientos sesenta y uno con la qual se manda que por ningun pretexto puede impedirse la posesion de aquellos que el Dueño Jurisdiccional nombra para exercer algun empleo, y que por lo mismo deve conferirse inmediatamte, y y sintiendose agravado deve de usar de su dro en Justicia, y por lo mismo es muy presumible que aquellos Ayuntamtos por sus fi nes siniestros, y particulares han dexado de obtemperar,

y cumplir con su dever y no siendo justo el que sea justiendida la Jurisdicción, ni se haga dependiente del arbitrio contra las indubitadas y constantes prer-rogativas, competente á mi Parte.

En esta atencion y á V. Exa.suplico se sirva man-dar baxo la pena á V. Exa. Bien vista á los Ajuntamtos de Alguayre, y de Villanueva de Segria, que incon-tinente, y sin demora alguna pongan en posecion á los nombrados Bayle, y susbayle, que ademas de ser justicia lo recibiran á particular garcia de la notoria, y acreditada justifi cacion de V. Exa.

Barna 8 de Enero 1801

Informació consultadaArxiu “Alguayre 2” de les monges santjoanistes de Valldoreix.

Caixa 19. Llibre 73.

Exposició del Santuari de la Mare de Déu del Merli

El passat dia 6 de maig de 2010 els Amics del Patri-moni Cultural d’Alguaire

vam inaugurar l’exposició sobre el Santuari de la Mare de Déu del Merli. Després de molt d’esforç, podem dir que va ser tot un èxit. Des d’aquest espai a la revista Cerca-vila, volem agrair a tots i totes els que hi vau col-laborar, tant a les entitats, a l’escola Teresa Bergadà per la difusió als alum-nes del municipi, com a aquelles i aquelles què, a tall individual, vàreu vo-ler formar part d’aquest agosarat projecte. També a aquells i aquelles que us vàreu atansar a visitar l’exposició, que en total heu estat entorn al miler

de persones i us heu interessat per conèixer, una mica més de prop, el nostre patrimoni local. Així mateix, el passat dia 29 d’abril dins de les actuacions de l’Abril Cultural va tenir lloc a la

Sala d’actes de l’Ajuntament una conferència referent a l’exposició amb els especialistes que van confi gurar-la. Un deixem un petit recull fotogràfi c de les nostres actuacions.

Associació Amics del Patrimoni Cultural d’Alguaire

HISTÒRIAHISTÒRIA

REPORTATGE

42 31

El Fons Estatal per a l’ocupació i la Sostenibilitat Local o FEOSL, és una ajuda promoguda pel Govern Espanyol als ens locals, per fi nançar

la realització d’inversions generadores d’ocupació i actuacions de caràcter social, de competència muni-cipal, que contribueixin a la sostenibilitat econòmica, social i ambiental.

L’Ajuntament d’Alguaire, després d’estudiar diverses opcions, i comprovar que aquestes s’adap-taven als requeriments del govern per poder optar als ajuts, ha iniciat tres obres:

1. MILLORA DE L’ENLLUMENAT PÚBLIC PER L’ESTALVI I L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE LA ZONA NORD DEL MUNICIPI

L’objecte del projecte és la reforma de la xarxa d’enllumenat públic de la zona nord del municipi, per tal de que reuneixi les condicions i garanties mínimes exigides per la reglamentació vigent.

L’àmbit d’aquest projecte inclou la renovació total de l’enllumenat públic dels carrers Av. Molí, Av. Ramon Espinet, C/Albana, C/Mig, C/Abat Vidal, Pl. Peretó i C/ Lladonosa Pujol.

Informació de les obres en fase d’execució al municipi

32 42

REPORTATGE

Aquesta instal·lació es preveu realitzar amb la substitució d’un quadre existent a l’Av. Molí per un nou quadre de comandament i control regulat amb un estabilitzador regulador de fl ux lluminós.

A part de la il·luminació d’aquests vials el pro-jecte també contempla les obres d’adequació de l’enllumenat d’altres carrers connectant els equips existents amb el nou quadre de comandament des-crit. D’aquesta manera s’adaptarien al nou quadre d’enllumenat els carrers Portal, Merli, Dr. Farré, així com la Pl. Catalunya i el Pg. De la Roca.

Finalment es preveu el desplaçament d’un quadre existent prop de l’Av. Jaume Nadal per tal d’optimitzar la ubicació de tots els futurs quadres de comandament i control de l’enllumenat públic del municipi d’Alguaire.

Per tant l’objectiu de les obres es resumeix en:

a) Renovar tot l’enllumenat públic de tota la part nord del casc urbà consolidat d’Alguaire amb equips de menor consum elèctric.

b) Actuacions d’eficiència energètica en la instal·lació global fi nal.

2. ADEQUACIÓ I MILLORA DE LES XARXES DE SANEJAMENT I PLUVIALS DE L’ENTORN DEL CENTRE ESPORTIU D’ALGUAIRE

Es pretén amb aquestes obres la regulació, control, tractament i depuració de totes les aigües del recinte esportiu.

D’aquesta forma, es construeix un tram del col-lector de sanejament connectat a la xarxa de clave-gueram municipal per conduir les aigües negres del recinte esportiu a la depuradora municipal.

Una altra actuació és la de renovar una cano-nada de reg que no funciona correctament i que suposarà un estalvi considerable d’aigua.

Finalment també es millora la llera hídrica actual de la zona esportiva per poder drenar tota l’aigua de pluja de la zona al barranc canalitzat d’aquest espai.

Per tant podem defi nir que objectiu d’aquestes obres es resumeix en:

REPORTATGE

42 33

a) Instal·lació d’una xarxa de sanejament del recinte esportiu que condueixi totes les aigües fecals del poliesportiu a la depuradora municipal.

b) Instal·lació d’una xarxa de drenatge i desguàs de totes les aigües pluvials del recinte esportiu.

c) Adequació i millora de la llera hídrica actual de la zona esportiva

d) Millora de la xarxa de reg per la seva opti-mització en el funcionament i estalvi de l’aigua.

3. INSTAL·LACIÓ I MILLORA DE L’ENLLUME-NAT PÚBLIC PER L’ESTALVI I L’EFICIÈNCIA ENER-GÈTICA A LA ZONA ESPORTIVA DEL MUNICIPI

A l’igual que a la primera obra projectada, l’objecte del projecte és la reforma de la xarxa d’en-llumenat públic, en aquest cas de la zona esportiva, per tal de que reuneixi les condicions i garanties mínimes exigides per la reglamentació vigent.

Les actuacions es concretaran al perímetre del nou pavelló poliesportiu del municipi, que ja s’està

acabant de construir.

Les obres previstes objecte de l’actuació es resumeixen en:

a) Instal·lació d’un nou quadre elèctric per l’enllumenat de tota la zona esportiva amb noves lluminàries.

b) Instal·lació d’un estabilitzador reductor de fl ux lluminós per l’estalvi energètic i adaptació d’una part de l’enllumenat de la zona instal·lat al nou qua-dre per l’estalvi global del municipi.

c) Adequació de les instal·lacions elèctriques de la zona esportiva per la protecció, control i estalvi energètic de la instal·lació global del municipi.

d) Construcció d’una vorera al perímetre del poliesportiu on s’ubicaran els nous bàculs de llum, a la vegada que s’adaptaran els accessos al pavelló dotant-los de millor accessibilitat i suprimint les barreres arquitectòniques.

34 42

L’espai del Mario

HUMOR

42 35

Imatges pel record

Si teniu imatges antigues d’Alguaire i us agradaria que tothom les veiés, porteu-les a l’Ajuntament (Roser) o a la biblioteca municipal.

Àrea de Promoció Social i Cultural

Ballada de sardanes, durant una festivitat local. Imatges

davant de l’Ajuntament (1959).

HISTÒRIA

HISTÒRIAHISTÒRIA

36 42

Itinerari de les bogues del terme d‘Alguaire (II)

En aquesta segona etapa veurem l’itinerari que segueixen les bogues d’Alguaire amb els termes d’Almacelles i de Malpartit.

La boga d’Almacelles. Continua la boga de nord a sud ara amb una lleugera inclinació a sol ixent d’uns 25 graus. Tocant a la boga trobem una gravera gran que pel camí de la segleta d’Almacelles té una longitud d’uns 415 m., i la superfície és d’unes 5’71 Ha.

A uns 184 metres de l’inici de la boga amb el terme d’Almacelles trobem el camí de l’Olzinar que va paral·lel a la segleta d’Almacelles, camí que comença a la Cabanera al costat del canal d’Aragó i Catalunya d’on pren l’aigua la segleta, i acaba en-llaçant amb el camí que va de la Saira a la carretera d’Almacelles a Alfarràs.

A l’altre costat del camí hi ha un braçal de rec que va cap a Almacelles, i tocant a aquest braçal discorre la segleta d’Almacelles, també anomena-da segleta del Ràpid pel pronunciat desnivell que en alguns indrets té i la rapidesa amb què corre l’aigua.

En aquest indret de la segleta surt perpendi-cularment un gran braçal que continua recte cap al Coscollar pel costat del qual passa la boga, abans, no fa gaires anys, el braçal era a cel obert cosa que permetia de veure físicament la línia de la boga, però actualment va entubat per sota terra.

La boga després d’haver avançat i recórrer uns 395 metres continuant pràcticament la mateixa trajectòria arribem al camí d’Almacelles el qual actu-alment separa les partides de l’Olzinar al costat de tramuntana, i del Coscollar al costat de migdia.

Continuem uns 1250 metres pel braçal gran mencionat que bàsicament rega el terme d’Almacelles ja que el terme d’Alguaire queda pel damunt d’aquest braçal, després dels quals gira cap a ponent uns 25 graus de l’anterior trajectòria per on avança uns 90 metres on troba el camí que en alguns llocs hem trobat anomenat camí de la Saira a

Tamarit, que és el mateix camí on al paràgraf ante-rior hem dit que anava de la Saira fi ns a la carretera d’Almacelles a Alfarràs.

En aquest punt es torna a redreçar i torna a prendre l’anterior trajectòria en direcció sud, tot seguint per aquest camí que també hem trobat en un mapa amb el nom de ‘camí de la Sal’, pel qual continua prop de 800 metres, després dels quals gira cap a sol ixent fent un angle de 95 graus de la trajectòria que segueix el camí, i continua en línia recta fi ns a arribar a la Cabanera situada uns 925 metres més amunt.

Prèviament, però, la boga en deixar l’anterior camí ha començat a enfi lar-se suaument pel costat d’un braçal que en algun lloc hem trobat anomenat segleta del Retrocés que baixa de l’altiplà per on passa el canal d’Aragó i Catalunya, fi ns que a uns 270 metres desapareix probablement per entu-bament. Continua ascendint uns 260 metres més i arribem a la part baixa de l’altiplà, havent cobert un desnivell d’uns 15 metres, on actualment hi ha la instal·lació d’una planta de generació d’energia

Pere Terrado i Terrado

GEOGRAFIA

42 37

elèctrica mitjançant panells fotovoltaics. Avancem uns 320 metres més fi ns a arribar a la part més alta de l’altiplà per on passa un camí de veïns, des d‘on fent 75 mestres més arribarem a l‘anunciada Caba-nera, havent travessat amb el recorregut d’aquests 75 metres el camí de veïns mencionat, el caixer que baixa al canal , el mateix canat el camí del Canal, i la punta d’un tros de terra fi ns a trobar la Cabanera a la part alta de la partida del Fondo de l’Armenter.

Ens trobem a la Cabanera davant del costat de tramuntana dels edifi cis de la torre dels Navarros.

La boga en aquest indret torna a fer un angle de 85 graus i continua per la Cabanera en direcció de migdia, per la qual recorre entre 925 i 970 metres, fi ns que arriba a poca distància del costat de tra-muntana d’un pantanet triangular situat ja al terme de Malpartit tot i ésser molt proper de les cases de la Saira, fi ns a trobar la partió entre els termes d’Alguaire, Almacelles i Malpartit, on en altre temps hi hagué una fi ta. El punt exacte de confl uència dels tres termes oscil·la uns 45 metres atesa la manca de la fi ta i la diferència que hi ha entre uns uns mapes i uns altres.

La boga del terme de Malpartit. Cal dir que el nucli de població i el terme de Malpartit estan incardinats o inclosos dins del terme municipal de Torrefarrera. Des de la Cabanera al punt on hem deixat la boga al paràgraf anterior, aquesta gira cap a llevant descrivint un angle de 110 graus respecte l’anterior trajectòria i fa un recorregut en línia recta d’uns 325 metres fi ns a trobar el camí d’Alguaire a la Saira, el qual travessa en diagonal tot recorrent-hi uns 140 metres.

Deixa la boga el camí per agafar contracorrent la segleta del Pla de la Saira en direcció a la parti-da del Regal de l’Àliga, nom relativament modern ja que fi ns al segle XIX s’anomenava partida de la Coma de l’Àliga, i en algun indret ja al terme de Malpartit ‘la Vall de l’Àliga’. Segleta que majorment rega terres de Malpartit.

Val a dir que aquesta segleta, el recorregut de la qual fa com una ziga-zaga, no fa gaire temps era a cel obert i gairebé tot el seu recorregut era plantat d’arbres gairebé l’un a tocar de l’altre, la qual cosa permetia des de ben lluny veure per on passava la boga. Ara però tal com es va generalitzant, per a aprofi tar més l’aigua, també l’han entubada; s’ha de dir, també que aquest aprofi tament de l’aigua va en

GEOGRAFIA

ACTUALITATSALUT I EDUCACIÓ

38 42

GEOGRAFIA

detriment de la fl ora i la fauna que hi tenia accés i ara se’n veu privada.

Seguint el trajecte d’aquesta segleta i a tota la llargada del seu recorregut fins a l’embocament, s’hi ha fet un camí auxiliar de man-teniment, pel qual avancem uns 315 metres en direcció llevant amb una lleugera inclinació cap a migdia d’uns 10 graus on trobem una pala de sortida d’aigua. Continua tal com hem dit fent una ziga-zaga i avança 250 metres més en direcció sud-est amb una inclinació d’uns 20 graus de l’anterior trajectòria.

Segueix uns 368 metres ara però en direcció nord-est descrivint un angle de 140 graus de la trajectòria anterior. Prossegueix uns 215 metres ara altra vegada direcció sud-est amb una inclinació de 20 graus respecte la trajectòria anterior. En aquest punt la segleta, no la boga, gira uns 90 graus en direcció nord i amb alguna ziga-zaga va a embo-

car a la segleta d’Alpicat d’on pren l’aigua. Però la boga no. A la part exterior del vèrtex de l’angle que dibuixa la aquesta segleta hi ha una pala que alimenta un braçal de reg que baixa cap al fons del Regal de l’Àliga; braçal pel qual passa la boga seguint la mateixa trajectòria anterior.

Cal dir que en començar a bai-xar cap al fons del Regal de l’Àliga, el mal anomenat Pont de l’Àliga, ja que s’hauria de dir Aqüeducte

de l’Àliga, perquè ho és, te una vista esplèndida ja que es veu l’aqüeducte amb tota la seva magnitud, darrerament un pèl minvada pels gairebé immen-sos terraplens fets darrere seu per a la construcció de la pista d’aterratge de l’aeroport i el camí que el circumval·la exteriorment. Camí que actualment enllaça amb l’antic camí accés al nucli de població de la Saira des d’Alguaire, tallat aquest camí per la construcció de l’aeroport.

En aquests darrers 480 metres estan travessats per les obres de l’autovia

que anirà de Lleida a la Vall

d’Aran i a França

SALUT I EDUCACIÓ

42 39

GEOGRAFIA

Baixa la boga pel mencionat braçalet de reg uns 205 metres. En recorre uns 125 metres més pel fons del regal, sempre pel mencionat braçalet de reg, el qual en trobar-se davant d’un escarpat turó, gira cap al sud endinsant-se al terme de Malpartit. En reprendre el trajecte de la boga des del fons del regal puja per l’escarpat turó d’uns 55 metres amb un desnivell d’uns 4 metres i en arribar dalt del pla, hi trobem una fi ta.

Continua la boga gairebé en línia recta per un cavalló entre bancals fi ns arribar al camí que dóna pas als bancals precedents, havent recorregut fi ns ací uns 387 metres, lloc on trobem una altra fi ta. Volem assenyalar que en aquest punt hi ha una planta d’ametllers que sembla abandonada. Segueix la boga per aquest camí uns 120 metres més, i a la meitat d’una suau essa que fa el camí i la boga, hem trobat una altra fi ta.

En aquest punt volem remarcar que la boga abans de construir la segleta d’Alpicat probable-ment continuava recta cap a llevant ja que els indicis geogràfi cs i la mateixa trajectòria de la boga així ho indica, la qual aniria a parar al camí de Malpartit uns 64 metres més amunt del lloc on actualment arriba. Ara però, el camí gira cap al sud-est descrivint una corba fi ns arribar al camí d’Alguaire a Malpartit, al costat sud del pont de la segleta d’Alpicat del mateix camí de Malpartit, després d’haver recorre-gut uns 82 metres. És possible que aquesta petita marrada que actualment fa la boga, que té la for-ma d’una ve baixa, fos per deixar dins del terme d’Alguaire el camí d’accés als anteriors bancals i planta d’ametllers a l’haver suprimit el camí primitiu en fer la segleta.

Travessem el camí d’uns 4 metres d’ample que fa en aquest indret i girem en direcció cap Alguaire, travessem el pont de la segleta i continuem pel camí després d’haver fet uns 64 metres, trobem a mà dre-ta una fi ta (lloc on arribaria la boga amb la probable trajectòria que tenia la boga abans de fer la segleta) d’on arrenca un cavalló entre bancals fent un gir la boga d’uns 90 graus en direcció cap a llevant.

Encara que geogràfi cament aquest indret for-maria part del regal de l’Àliga, administrativament segons un mapa cadastral és el costat sud de la partida de la Morrera. Abans, fa molts pocs anys enlloc del cavalló hi havia un camí per accedir a unes

fi nques situades dalt del pla; camí que antigament enllaçava amb el camí que anava de Vilanova de Segrià a Almacelles camí que ha anat desapareixent ara un tram ara un altre.

Continua la boga pel mencionat cavalló cap a llevant i a uns 120 metres hi ha una altra fi ta; continua uns 293 metres per aquest cavalló fi ns arribar al peu d’un alteró pel qual puja al Pla de les Vinyes.

Comencem a pujar i a uns 23 metres ens trobem amb la tanca d’un annex de l’aeroport, una petita punta de la qual, formant un triangle rectangle, penetra al terme de Malpartit, per la hipotenusa del qual circula la boga recorrent amb alguna giragonsa uns 79 metres. Val a dir que a la carena d’aquest alteró hi ha o hi havia un fi ta que ara resta dins la tanca de l’aeroport mencionada.

Amb l’anterior recorregut ens hem situat dalt del Pla de les Vinyes. Seguim des de la tanca de l’an-nex de l’aeroport per un cavalló que separa fi nques i termes en direcció a llevant on després de fer uns 260 metres trobem una fi ta; continuem la mateixa trajectòria tot fent uns 120 metres més i trobem una gran fi ta pintada de blanc posada recentment a partir de la concentració parcel·lària que du la inscripció MP4. Aquesta fi ta és situada al fi nal d’un camí d’accés a una fi nca de Malpartit que surt del camí d’Alpicat, pel costat del qual passa la boga i que després d’haver fet uns 480 metres trobem el mencionat camí d’Alpicat.

No som més explícits per manca de dades però en aquests darrers 480 metres estan travessats per les obres de l’autovia que anirà de Lleida a la Vall d’Aran i a França (Aproximadament hi ha uns 130 metres des de la fi ta MP4 fi ns al començament de les obres de l’autovia, uns 170 metres d’obres de l’autovia, i uns 180 metres de les obres fi ns al camí d’Alpicat).

Travessa el camí d’Alpicat seguint la mateixa trajectòria cap a llevant i passa a tocar pel costat sud de l’empresa d’adobs Compost Segrià, S.A. fi ns arribar a la carena de la serra, havent fet amb aquest trajecte uns 580 metres. En aquest punt la boga fa un gir d’uns 38 graus en direcció sud-est resseguint la carena de la serra, la qual després d’haver fet uns 388 metres hauríem hagut de trobar una fi ta del lloc on es troben els termes d’Alguaire, de Malpartit i de Vilanova de Segrià.

BIBLIOTECA JOSEP LLADONOSA PUJOL

BIBLIOTECA JOSEP LLADONOSA PUJOL

40 42

L’ESPAI DE LA BIBLIOTECA

Com tothom ja sap, aquest 2010 a la biblioteca d’Alguaire estem d’enhorabona. Durant tot l’any estem realitzant i es realitzaran, actes

entorn a la celebració del 20è aniversari de l’ober-tura d’aquest equipament. Des de llavors, hem am-pliat continguts, hem creat nous espais per revistes, turisme, cinema i música, racó de pares, internet i ofi màtica, zones de silenci i zones més lúdiques, tot amb cobertura wifi a tots els espais.

El passat mes d’abril va tenir lloc l’acte central de la celebració, lúdic i protocol·lari a la vegada, que va resultar de gran interès i afl uència de públic.

Actualment, la biblioteca compta amb més de 1.000 carnets expedits, el que suposa que força persones un cop es va presentar el nou carnet s’han anat a fer usuaris i usuàries de la biblioteca. Tots ells gaudeixen d’una col·lecció que disposa de més de 12.500 documents: novel·les, llibres infantils, fi cció, llibres de coneixements, cd’s, dvd’s i una quarantena de títols de revistes i diaris subscrits. Alhora, els usu-aris tenen a la seva disposició el catàleg de Lectura Pública de Catalunya, ja que tot el què no troben a la biblioteca d’Alguaire, ho demanem a d’altres equipaments. Només en el darrer any hem demanat via préstec interbibliotecari més de 400 documents. L’Escrit que a continuació us transcrivim és el que

vam llegir el dia de la celebració del 20è aniversari de la biblioteca i que volem fer-vos partícips:

Bona tarda i gràcies per la vos-tra assistència. L’acte d’avui es degut a que fa 20 anys es va inaugurar la biblioteca Josep Lladonosa i Pujol d’Alguaire i per aquest motiu consideràvem que era rellevant de fer un acte destacat en el marc d’aquest esdeveniment i quan millor que es realitzés dins de l’Abril Cultural i proper a la Diada de Sant Jordi. Durant l’últim trimestre de 2009 vam realit-zar més de 200 enquestes a usuaris habituals de la biblioteca, demanant-los quins actes els agradaria que realitzéssim entorn a l’aniversari de la biblioteca i el resultat va ser:

- Un acte especial pels infants, que va tenir lloc ahir amb una actuació de titelles especial entorn al 20è aniversari.

- Un concert de música d’autor que aquest tin-dreu oportunitat de gaudir-ne aquí i avui i que anirà a càrrec de la cantautora Meritxell Gené.

- Un recital poètic, que tindrà lloc el dia 27

20 anys de biblioteca

BIBLIOTECA JOSEP LLADONOSA PUJOL

42 41

L’ESPAI DE LA BIBLIOTECA

d’abril i a càrrec de la poeta Maria Antònia Sabater que ens realitzarà una mostra de la poesia d’exili de Mercè Rodoreda.

- I un acte de reconeixe-ment als escriptors i escripto-res locals que està programat de realitzar-lo durant el 3r trimestre d’aquest 2010.

Per tant doncs, la bi-blioteca portarà a terme tots els actes que els usuaris demanen i en la mesura del possible, estar al dia de totes les seves necessitats.

Repassant, la nostra bi-blioteca es va inaugurar l’any 1990 amb l’assistència del Sr. Eugeni Nadal com representant dels serveis territorials de cultura de la Generalitat a Lleida, la Sra. Carme Camps, cap de serveis de biblioteques de Barcelona i Nati Moncasí com a cap de la central de biblioteques de Lleida entre d’altres personali-tats. També el mateix dia es va inaugurar l’arxiu i llegat de Josep Lladonosa, amb l’assistència del mateix escriptor, el Sr. Lladonosa, amics de gran expectació d’alguairencs i alguairenques que no van voler perdre’s aquest esdeveniment.

Durant aquests 20 anys la biblioteca ha sofert molts canvis, es va inaugurar amb 2.500 volums en format llibre i una vintena de subscripcions periòdi-ques. Actualment la biblioteca disposa de 12.800 vo-lums i estem subscrits a 38 revistes. Durant aquests anys han anat canviant els formats audiovisuals, i la biblioteca també s’ha actualitzat. Abans les cerques eren manuals i amb la introducció de la informàtica a les nostres vides, es va passar a millors i més rà-pids sistemes de recerca, a més a més, avui en dia disposem de 7 ordinadors per a l’ús gratuït dels usuaris i també som l’únic espai de la població amb servei de wifi gratuïta. Per tant doncs, per a la millora i l’avenç, el que avui presentem aprofi tant aquest 20è aniversari és el nou carnet de la biblioteca que permet a tots els usuaris que en disposin de mou-re’s per totes les biblioteques públiques catalanes integrades dins del sistema de lectura pública.

A més a més, hem de destacar el suport dels tècnics de la central de biblioteques de Lleida als

que avui també volem agraïr que ho hagin estat fent durant aquests 20 anys.

I en especial em de remarcar la vinculació envers la biblioteca, any rere any, de la família Lladonosa. Gràcies a l’historiador Josep Lladonosa Pujol per la cessió del seu llegat i gràcies també a la vinculació dels alcaldes i regidors d’aquella època i successors per haver executat la seva tasca fent que s’organitzin, ininterrompudament, les 20 edicions del premi Josep Lladonosa d’Història Local dels Països Catalans, entenem què avui en dia és encara un dels guardons més reconeguts dins de l’àmbit de la història a Catalunya, perquè a més de la quantitat monetària que s’atorga, amb la col·laboració del diari La Mañana, es fa la publicació i difusió el dia de Sant Jordi de l’obra guanyadora. Us recordem que demà, podreu disposar del llibre de Josep Manuel Martínez París, comprant el diari.

No podia acabar deixant de banda la importàn-cia de les jornades sobre sistemes agraris que venen fent-se des de fa anys i de bianual i que organitza el patronat Lladonosa. De la mateixa manera, cal remarcar la tasca del que en el seu dia va ser regidor de cultura, Sr. Josep Maria Mayench i Biela, impulsor del patronat municipal per a la difusió del premi i del llegat del nostre Josep Lladonosa. Així mateix, a tots i totes els que d’alguna manera heu fet les vostres aportacions per a que la biblioteca d’Alguaire sigui la que avui és, a les bibliotecàries que hi ha anat passant, en especial a la Sra. Roser Llovet i Espachs que va ser-hi durant més de 10 anys, amb entrega i dedicació. A tots i totes, moltes gràcies.

BIBLIOTECA JOSEP LLADONOSA PUJOL

BIBLIOTECA JOSEP LLADONOSA PUJOL

42 42

ACTIVITATS DE LA BIBLIOTECA

El passat 21 d’abril la biblioteca els infants van gaudir d’una activitat especial per a ells, la novel-la de Mark Twain, Les aventures de Tom Sawyer, es va convertir en una història entenedora amb unes titelles d’allò més divertides. Aquesta va ser l’actuació especial per als menuts entorn al 20è

aniversari de la biblioteca.

La biblioteca no para!Hora del conte amb titelles

Agonia de Llum. Recitant a Mercè Rodoreda i recordant a Fernando Pessoa

El dia 27 d’abril la biblioteca va gaudir d’un re-cital poètic excepcional, de la mà d’Antònia Sabater i Esteve Mesalles, encarregats de fer-nos conèixer i entendre la poesia secreta de Mercè Rodoreda, amb el poemari Agonia de llum. Van acompanyar-se de música i de fragments introductoris a cada part per a fer més entenedor el context que la coneguda escriptora catalana volia transmetre.

De la mateixa manera, l’escriptor novell Eduard Batlle, el dia 18 de maig va donar-nos a conèixer el seu llibre Elogi del desassosseg, un recull on es fa moltes referències a l’escriptor portuguès Fernando Pessoa i que va ser premiat enguany amb al IV Premi Josep M. Benet i Caparà 2010.

Aquestes han estat algunes de les activitats de la biblioteca en els darrers mesos, si considereu que podríem realitzar actuacions d’interès pels usuaris i usuàries durant aquest estiu, podeu fer-nos arribar els vostres suggeriments, tindrem en compte, en tot cas, les vostres aportacions.

1r Cafè poètic

El passat dia 26 de maig la biblioteca va orga-nitzar el 1r Cafè poètic, una jornada a l’aire lliure on, tots afeccionats a la poesia, poetes, poetesses locals i de poblacions veïnes, podien recitar públicament els seus escrits o els dels seus escriptors de capça-lera. Van ser uns quants els que van acompanyar-nos en aquesta jornada que es va realitzar a l’exterior de la Casa Sociocultural i també uns quants els que van animar-se a llegir els seus escrits mentre fèiem un cafè. A tots i totes, moltes gràcies! Esperem poder repetir aquesta activitat ben aviat!

BIBLIOTECA JOSEP LLADONOSA PUJOL

42 43

ACTIVITATS DE LA BIBLIOTECA

Horari estiu 2010

De l’1 de juliol al 10 de setembre la biblioteca romandrà oberta el dimarts i el divendres al matí de 10,00 a 14,00h.

CARTESCARTES

44 42

Records Jesús Guamis i Hortet

Fa temps, vaig llegir una frase en castellà, que més o menys, deia: “La vida es aquello que te va sucediendo, mientras tú te empeñas en

hacer otros planes”.O aquella altra: “En la vida humana solo unos

pocos sueños se cumplen, la gran mayoría se ron-can”.

O també aquella que afi rma: “Si es bueno vivir, todavía es mejor soñar, y lo mejor de todo…des-pertar“.

Alguna vegada hem llegit que, algun perio-dista, potser per donar un toc original a la seves preguntes, li demanava al seu entrevistat: “En quina època de la història li hagués agradat viure?” L’es-criptor Art Buchwald va dir una vegada contestant a aquesta pregunta: “No sé si els actuals temps són bons, però si sé que aquest, l’actual, és l’únic temps del que disposo”. Efectivament, hem de procurar viure al cent per cent cada minut de la nostra vida. Un fi lòsof deia: “L’home/la dona no esta fet per com-

prendre la vida, si no per viure-la intensament”.Bé, tothom al llarg de la nostra vida, hem anat

acumulant, guardant al nostre particular “baúl de los recuerdos”, experiències viscudes, records. Uns molt bons, bons altres i també de dolents, que ens han anat acompanyant durant la nostra existència: infantesa, adolescència, joventut, maduresa, vellesa i dels que ens en recordem molt bé.

Són aquelles vivències que, per molts anys que passin, continuen guardades en aquell raconet del nostre cervell.

He volgut fer aquesta mena d’introducció per poder endinsar-me en aquest proper article de la nostra CERCAVILA.

En algunes pàgines de diferents butlletins de la revista esmentada, m’ha agradat llegir les diferents poesies dels senyors/es Domingo, Luque, Heredia, Tersa (perdó si me’n deixo algú altre), ells han fet poesia, alguna de les seves pròpies vivències per-sonals. Els felicito per la seva aportació.

CARTES

42 45

Per la meva part, amb molta modèstia, voldria aportar una mica en aquest apartat poètic.

M’explicaré. Fa molts anys quan encara vivia a Rosselló es va formar al meu poble un grup cultural que es va fi xar com a objectiu poder musicar i ballar jotes aragoneses.

Com que els noies i noies que formàvem aquest grup no en sabíem res de res de ballar jotes, va baixar de Binéfar una monitora per ensenyar-nos els diferents moviments i passos d’aquest popular ball d’Aragó. I precisament a aquesta noia li vaig dedicar aquest diferents versos. (En castellà perquè alesho-res aquesta era la llengua emprada a l’escola).

A Carmencita, la jotera más garbosa de todo Aragón

De la brava tierra de Aragón Ella, como todo buen maño/a,cierto venturoso día, porqué lo vamos a contradecir?en una hermosa estación la jota en nosotros hace revivirnos llegó una linda mañica. al marcarla con su garbo.

Y como arte de magia, Lo mismo que ángel guiadorhace hervir la sangre a los rosellonenses, guía y enseña las diferentes jotasal bailarla con su simpatía y gracia tanto al pequeño como al mayor,igual que todos los aragoneses. pues de saber, sabe “pa” horas.

Y por fi nalizar, si es o no el baileuna invención, vive Dios que no lo sé,pero delicada fue…la invención de la jota.

Bé, fi ns aquí la meva petita aportació poètica d’uns records, d’unes vivències, les quals, formen part del meu propi “equipatge”.

Per acabar, voldria esmentar aquella frase que diu: “els anys arruguen la pell, però renunciar a l’en-tusiasme, arruga l’ànima”.

Per a contactar amb l’AeroportPer a contactar amb l’Aeroport

Tel.: 973 032 700Tel.: 973 032 700

http://www.aeroportlleida.cathttp://www.aeroportlleida.cat

CARTESCARTES

46 42

PARTICULARS

Aquest estiu tota cuca viu i els més petits, cap al Casal d’Estiu!

A l’estiu, s’organitza el casal d’estiu per als nens i nenes d’Alguaire. Enguany està organitzat pel Centre d’Esplai l’Albada i és una alternativa per a viure el temps lliure d’una forma diferent. Comptem amb un equip de monitors titulats que

vol transmetre valors i actituds per tal que el nen i nena desenvolupi les seves capacitats. Som un equip jove amb molta experiència en activitats de lleure, la majoria amb la corresponent titulació i/o en pràctiques.

On? A l’escola pública d’Alguaire i a les instal·lacions municipals de la piscina.

Quins dies? Del 28 de juny al 4 de setembre de 2010. Us podeu inscriure tot l’estiu o

podeu fer-ho per setmanes.

Qui pot venir? Nens i nenes de P-3 fi ns a 6è.

Les activitats

Realitzem excursions, tallers, gimcanes, activitats aquàtiques, expressió corporal, mú-sica, jocs i molta diversió durant tot l’estiu. Són dies que s’aprofi ten al màxim per a

continuar la tasca educativa feta durant el curs i per compartir el lleure amb altres com-panys de l’escola.

Una proposta educativa de lleure, basada en valors, en l’autonomia de la persona com a objectiu principal de l’esplai.

Tel. informació: 607437229

e-mail: cealbada@femn.org

casal d’estiu

CARTES

42 47

Maria Malla i Fàbregas Grup municipal Socialista

El 2 de maig de 1918 neix a Alguaire la militant anar-quista, escriptora i poeta,

Maria Malla Fàbregas, també coneguda com Malla Rosell o Mariposilla. Quan tenia un any, la seva família s’instal·la a Castellbell i el Vilar (al Bages) i ja de ben petita mostrà dots creatives (llegia als tres anys, escrivia poesies amb sis, etc.), estudiant en un col·legi de monges i a l’escola pública. En l’adolescència aprengué l’ofici de perruquera i visqué amb uns familiars anarquistes a Lleida que la introduïren en el pensament llibertari. De bell nou a Castellbell i el Vilar, entrà a treballar en una fi latura i s’afi lià a la Confederació Nacional del Treball (CNT).

Quan esclatà la guerra civil, milità en les acabades de crear Joventuts Llibertàries de la vila, exercint càrrecs orgànics (secre-tària, tresorera i bibliotecària) i formà part del Comitè de Fàbrica ara col·lectivitzada.

Amb el triomf del franquis-me, patí un any de vexacions i hagué de passar força temps fi ns que pogué reintegrar-se en el seu treball a la fàbrica tèxtil. Al 1947 aconseguí passar a França i reunir-se amb el seu company, el també anarquista Climent Rosell Noms (Climent Pujol Escalè), a Trensac (Aquitània, Occitània). Més tard, la parella es traslladà a Hortin, durant els anys seixan-ta a Drancy, a Blanc-Mesnil i a

Pré Saint-Gervais, i ja jubilada a Orleans i a La Chapelle-Saint-Mesmin. En morir Franco, viatjà repetidament a Castellbell i el Vilar fi ns que aconseguí, al 1991, crear una biblioteca popular, que a partir de l’any 2000 porta el seu nom. Gran lectora, apassionada del teatre -com a dramaturga i com a actriu- i des de la joventut

escriptora, tant en català com en castellà, poeta sobretot, però també prosista.

Va col·laborar en nombro-ses publicacions, com ara AZB, El Brogit, CNT, Las Noticias, Solidaridad Obrera, etc.

És autora de La alcantarilla salvaje (inèdita), Allá en la Amé-rica del sur o La Prisca de los Andes (inèdita), Buenas noches Grashi (inèdita), Destellos de vida (inèdita), Ellos, yo y Fatma Gin (inèdita), La espiritualidad conceptuada (inacabada), La muerte de una juventud (ina-cabada), El reinado de la paz

(1979), Con ojos de luna (1986), El último romántico (1989), Los cuadernos de Mara Mas (1990), Renacen entre páginas (1991), El grito silencioso (1992), Mirna Keynes y otros relatos (1992), Todo corazón (1993), El amor del desamor (1995), entre d’altres. Maria Mallas Fàbregas va morir el 31 de desembre de 1995 a La Chapelle-Saint-Mesmin, a prop d’Orleans (França).

Esperem que hagueu gaudit de la vida d’aquesta alguairenca, segurament, per molts i moltes desconeguda. Per qui estigui encuriosit encara envers la inte-ressant vida d’aquesta dona, a l’espai de col·lecció local de la nostra biblioteca tenim dedicat per la mateixa Maria Malla el seu llibre de poemes El amor del desamor.

SAPS QUI ERA?

En morir Franco, viatjà

repetidament a Castellbell i el Vilar fi ns que aconseguí, al 1991, crear una biblioteca popular,

que a partir de l’any 2000 porta el

seu nom

CARTES

48 42

LES PADRINES DEL POBLE

La Padrina de Cal Puro

La dona de la que us parlarem en aquest Cer-cavila és l’Antònia March Farreny, més cone-guda com La Pura. Des d’aquestes línies, hem

d’agrair la col·laboració de la seva néta, la Roser, que és qui ens ha fet arribar al detall de qui va ser la padrina de Cal Puro.

La meva padrina, l’Antònia March Farreny va néixer el dia 14 de maig de 1892 al barri de Gràcia a Barcelona.

Els seus pares vivien a Menàrguens en una casa que estava al costat d’una bassa, d’allí sortien els anomenats “puros” i per això al seu pare li deien el Francisco del Puro. A la casa hi havia un pedrís on prenien la fresca.

Eren 4 germans. El Francisco, el Peret, l’Antònia i la Nativitat.

La seva mare tenia una germana, la Maria, ca-sada a Alguaire a Cal Cuanillo i no tenien fi lls. Quan l’Antònia tenia 7 anys se la van afi llar.

Una anècdota que el meu pare encara conta és que quan s’enfadava marxava de casa i deia: “me’n vaig a cal puro”, (a Menàrguens), quan se li passava tornava a casa, a Alguaire. Es va casar amb l’Antoni (Tonet) Llovet Torrent de Torrefarrera i van continuar vivint a cal Puro del c/Portal. Va tenir tres fi lls: una nena que al poc temps de néixer va morir, el Peret i el Francisco.

Va treballar molt temps a la fàbrica com la majoria de les dones i a més a més a casa tenien animals per cuidar: conills, gallines i un porc que es matava a l’hivern.

Era una dona amb molt caràcter, presumida i molt tocada i posada, el seu tarannà era “extrover-tit”, en canvi el Tonet era tot el contrari, una persona callada, tímida i de no gaires paraules.

Quan arribava la Festa Major, una setmana abans ja preparava al Tonet per tal que la portes al “treato”. Arribat el dia, ell no tenia ganes de sortir i ella quedava amb una veïna i se’n hi anaven les dos de tronc.

La meva mare em contava que a la butxaca sempre portava una mica de “sabó d’auló” embo-licat amb el mocador i que de tant en tant el treia i l’olorava.

També m’han explicat que a la canalla del carrer quan els feia anar a comprar, al tornar els donava una nou i 2 o 3 ametlles que portava a les butxaques.

A les tardes s’asseia sempre al pedrís que hi havia a casa i feia petar la xerrada amb les veïnes mentre cosien la roba. Va poder conèixer a 2 néts: l’Antoni (fi ll del Peret i la Maria de Cal Capità) i el Paquito (fi ll del Francisco i la Maria de Cal Xelet).

Va morir el 28 de febrer de 1961 quan tenia 69 anys, sense poder conèixer la única néta, atès que 5 anys més tard vaig néixer jo.

Roser Llovet EspachsLa propera padrina serà la de cal...

Ramon Moncasi i Terrado

A la imatge l’Antònia tenia 67 anys i el Paquito en tenia 6.

CARTES

42 49

Assassinat a l’aeroport d’Alguaire

Un divendres a les 2 de la tarda, l’avió estava a punt de sortir. No anava del tot ple, només la meitat dels seients. Aquell mateix dia, quan

ja es tancaven les portes de l’avió una hostessa va rebre l’avís d’una dona que deia que faltava el seu germà. L’hostessa va mirar els lavabos i no hi havia ningú. La germana de l’home desaparegut es deia Patrícia. La Patrícia li va dir a l’hostessa:

- No pot ser que el meu germà hagi desapa-regut. Anava amb ell fi ns que vam embarcar. I ja no l’he vist més.

L’hostessa li va dir que s’assossegués i que el seu germà ja apareixeria. La Patrícia va insistir per-què el busqués. Però la pobra hostessa no en tenia cap culpa. L’hostessa va tornar a mirar els lavabos però ningú no contestava. Va obrir les portes dels lavabos i no hi havia ningú. La Patrícia li va dir que la deixés baixar que miraria si el veia. Va baixar. Va anar cap a dins de l’aeroport. No va veure a ningú. Va trucar als lavabos de dones i no contestava ningú. Va trucar als lavabos d’homes i no contestava ningú. Es va acotxar i va mirar per davall del lavabo de do-nes i no va veure res. Va mirar per davall del lavabo d’homes i va veure uns peus. Va dir a l’home que

estava dins que obrís, però no deia res. La Patrícia va cridar a un de la seguretat de l’aeroport i va tirar la porta del lavabo dels homes a terra. Tots es van quedar bocabadats quan van veure un home mort al vàter. La Patrícia va dir:

- És en Ramon! Aquest home és el meu germà! No pot ser que sigui mort!

I va començar a plorar. Un home se la va em-portar d’allí perquè allò no era gaire agradable. El director de l’aeroport va dir que no baixés ningú de l’avió i que ningú es mogués d’allí on era. Un treballador de l’aeroport va ajuntar tota la gent en grups: les parelles de joves en un costat, les parelles de gent gran en un altre, la gent que anava sola en un altre i, en un altre costat, un grup de nou mestres d’un col·legi de Lleida. Un policia els va tranquil·litzar i els va dir que no passava res, que sentint-ho molt no podrien marxar a París. Algú va dir que era injust perquè havien treballat molt per fer dinerets per anar un cap de setmana a París. El policia va dir que ja els tornarien els diners, però que primer els havien d’interrogar a tots. Aquell policia va anar per feina i els va preguntar perquè marxaven a París. Un va dir:

- Jo i la meva novia marxem a París perquè volem desconnectar una mica.

Un altre va dir:

- Marxo a París per qüestió de ne-gocis.

Mentrestant a l’escena del crim hi va anar un detectiu per investigar el crim.

- Sens dubte es un assassinat. Té unes marques al coll d’una xeringa que demostren que algú li ha clavat verí.

La Patrícia va dir:

- Qui ha pogut per una cosa així?

CONTINUARÀ...

Marc Inglès i Rabal

CARTESCARTES

50 42

La vida, per defi nir-la d’algu-na manera, serà mes fàcil defi nir-la en quatre etapes o

estacions, com si fossin les quatre èpoques del any.

Tenim en compte què al mo-ment de néixer, comença la nostra cursa, que pot ser molt llarga o no, això sempre dependrà del que el destí ens tingui reservat. De totes maneres, intentaré fer un recull de quin és el recorregut de la nostra vida, intentant que ningú se sen-ti, ni ofès, ni mal interpretat, del que es tracta, és fer el més adient possible un tema força difícil d’ex-pressar, de totes maneres crec que me’n sortiré.

LA PRIMAVERA de les persones

La primavera de la nostra vida comença justament al mo-ment de néixer, i dura fi ns passada la pubertat, o sigui, als 18 ó 20 anys, i durant aquests anys passen moltes coses, i es curiós, son les coses que més queden a la me-mòria. A partir dels 4 o 5 anys, el nostre cervell ja comença a gravar alguns esdeveniments, ni ha que fi ns i tot abans. Una vegada hem après a caminar, aprenem a parlar, a conèixer els nostres pares, als germans si en tenim, i l’entorn que ens toca viure, és quan comencem a descobrir el món. L’entorn juga un paper molt important en la vida. Si és bo, tenim un avantatge molt positiu, perquè no és igual viure envoltat d’un bon ambient que t’ensenya a aprendre les co-ses de bona manera, a no tenir ningú que t’ensenyi el camí a se-

guir, i molts, han de buscar-se la vida pel seu compte. Però deixem els camins tortuosos i anem al que és normal, i normal és, un cop situat al teu entorn, deixar passar el dia a dia. Ve el moment d’anar a l’escola i de bon grat o de mal grat, és igual, i hem d’anar.

Els anys de l’escola son molt importants, és com si poséssim els fonaments d’una casa, i a aquests fonaments ens ajuden els pares, els professors, l’entorn escolar i com no, la vocació de l’alumne, i així d’aquesta manera i entre tots, la persona es va formant d’una forma correcta.

Estem en l’època escolar de primària. Des de la guarderia, co-mencen a comportar-se en grup, aprenen a jugar col·lectivament uns amb els altres i a descobrir el món a traves dels jocs i de les fi gures. Als 4 anys ja comencem a aprendre alguna cosa: números, lletres i d’altres coses que al llarg dels anys escolars els servirà per desenvolupar-se correctament.

Després arriba el temps d’anar a l’Institut, a preparar-se pels estudis superiors i agafar experiència de la vida. Ara no és com abans, que començàvem a l’escola als 4 anys i als 14, a tre-ballar, els de cases riques, feien carrera i els pobres a treballar, o com a màxim aprendre un ofi ci, i les noies, a la fàbrica o a servir, això es el que hi havia i prou.

Avui, per sort, el tema ha can-viat molt. Una persona que tingui el nivell econòmic que sigui, si l’alumne té aptituds, amb l’esforç

necessari, pot fer la carrera que més li agradi.

No només hem de parlar d’estudis, sinó també d’altres as-pectes. A l’edat de 14 ó 15 anys, molts pensaments ja van per un altre camí, no tenim l’experiència necessària que voldríem i l’anem agafant poc a poc, de vegades er-rem, i és bo equivocar-se, sempre que sapiguem rectifi car. Aquesta època de la primavera de la vida és una de les que més recordem al llarg del temps. Espero que a la joventut d’avui, no els falti motius per recordar-la, els fets poden ser molts, quan varen conèixer aque-lla persona que els va impactar com a parella o amistat, o quan van aprovar aquells exàmens, o el carnet de conduir o qualsevol esdeveniment que els fes la vida agradable, i si alguna cosa no surt tal com un volia, tampoc passa res, la joventut ho supera tot. Només hi ha un perill, que es quan per falta d’experiència, es caigui al parany dels vicis.

De moment, em de dir que la primavera de les persones, és l’època més important i més vital per aconseguir un bon camí pel que ha de ser la resta d’estacions de la nostra vida.

L’ESTIU de les personesDesprés de la primavera ve

l’estiu de les persones i aquí és on ens centrarem en fer el que podria ser un punt de referència del tema. Quan arriba l’estiu de la vida, ja s’ha consolidat o ja es veu el caire que ha de seguir la vida de cadascú, sempre que no

Les quatre estacions de la vida

Jaume Planes i Giró

CARTES

42 51

es compliquin els esdeveniments. La salut, és molt important pel desenvolupament de la vida de cadascú. De totes maneres, l’en-torn familiar i de treball, són la base d’una bona convivència.

L’època de l’estiu de les per-sones potser és la més llarga, per-què inclou dels 18 ó 20 anys fi ns a la jubilació que és normalment és als 60 ó 65. Si una persona s’ha de jubilar abans d’aquesta edat, habitualment és per malaltia o per accident, aleshores, ja no és normal. Durant aquesta època de joventut, s’acostuma a conèixer la persona que t’acompanyarà al llarg de la vida com a esposa o com a parella i mare dels teus fi lls, si és que la providència te’n dóna, i si no, almenys com a pa-rella. Dels fi lls ja en parlarem més endavant.

També és important el món laboral de la persona, perquè és la base per complir els projectes de la parella. De projectes quan un és jove, en té molts. Una parella, si s’independitza, té molt camí per recórrer. Primer la vivenda, moblar-la, el més necessari i des-prés els fi lls, si es que en venen, i sobre la marxa, anar millorant el nivell de vida. Tot això, si la salut acompanya i no falta la feina i amb una bona administració, tot s’aconsegueix.

Ja estem passant l’estiu i ens atansem a la tardor, per tant, hem de començar un nou capítol de la vida, no obstant, no acabarem aquest capítol, sense parlar una mica de les relacions entre pares i fi lls. La relació entre pares i fi lls cada dia es posa més difícil, aquí falla la educació, si l’administració de l’Estat no hi posa solució, ho passarem tots molt malament, i per això, no em de buscar culpables,

sinó buscar bones solucions. LA TARDOR de les persones

Segurament no és la millor època de la nostra vida, però si ho veiem de manera positiva, tampoc és la pitjor. Si mirem en-darrere, trobarem èpoques que tot i amb la joventut, tot i tenir un món per davant, potser no vam saber aprofi tar els avantatges que se’ns brindaven, potser ens vam equivocar massa vegades.

Això no vol dir que haguem de viure amargats amb nosaltres mateixos, tampoc vol dir que haguem de sentir-nos culpables dels nostres errors, que ben mirat, tampoc ens han marcat de mane-ra negativa en cap moment.

Ja som a la tercera edat, com aquell qui diu, sense donar-nos-en compte, ja som allà on anàvem. Em passat els anys i la cosa ha canviat. Els que han treballat sempre a casa, no noten gaire el canvi, els que tenen terres han continuat treba-llant fi ns que han pogut; deixant, poc a poc, les feines més pesades i les de més angoixa, fi ns a fer una mica d’hortalisses i prou. Els que estaven assalariats o més ben dit, treballaven en alguna empresa, han hagut de deixar la feina i dedi-car-se a fer un altra cosa, i els que no han pogut o no han volgut fer res, a la seva manera, tampoc ho passen tant malament. També hi ha el sector dels autònoms que tenien un ofi ci i treballaven per el seu compte, com fusters, ferrers, pastissers, mecànics, botiguers, i com no, alguns petits empresaris que han hagut de deixar o traspas-sar els seus negocis. Tots plegats, hem de procurar passar l’estona de la millor manera possible, no ens podem queixar de les facilitats que ens donen. A qui li agrada viatjar ho pot fer i molt barat, qui vol anar de

vacances també ho pot sol·licitar i el que vol anar al balneari, també ho pot fer. En fi , uns persona pot fer moltes coses si s’ho proposa.

L’HIVERN de les personesAquesta podríem dir la pitjor

època de la vida, i no per això, hem de deixar de parlar-ne. El millor seria poder envellir amb salut, dins del que cap. Ja sabem que a la persona quan arriba a certa edat, se li presenten pro-blemes de mobilitat, de memòria, de refl exes i d’altres que fan què, poc a poc, vagi perdent el vigor que tenia abans. Això és llei de vida i ho hem d’acceptar. El més difícil d’acceptar, és quan la per-sona perd tota mena de control, mental i físic, quan viu en la foscor de la memòria, que ni tant sols saben qui son. Ells, no pateixen, però són els que més necessiten l’estimació de la família i de la societat. Als que perden la mo-bilitat del cos, però els queda la ment més o menys bé, pateixen més, perquè s’adonen de com eren abans i no hi poden fer res, només suportar la seva creu. Per tant, hem d’ajudar-los a portar-la, amb lleis de dependència o amb el que sigui, això si, que no els falti amor. La família, té un paper molt important, però la societat també, perquè els hem d’ajudar a viure amb dignitat aquesta època de la seva existència.

Vull acabar aquest capítol, dedicant un petit vers a totes les persones que estan en aquesta situació, que no és meu, però que vaig veure un dia passejant pel poble de Vallfogona de Riu Corb, i diu així:

Ja lo cor plega les ales.Ja ha acabat el temps de vol.

Sent lo primer de viure.És l’últim que mor.

CARTESCARTES

52 42

Artesania i disseny es combinen a la sala poli-valent de Llar de Jubilats d’Alguaire durant els mesos en els que les dones implicades en

la creació del vestit de paper preparen l’abillament per presentar al concurs que anualment s’organitza a Mollerussa, on veritables obres d’art són fetes únicament en paper i que han d’estar, en tot cas, cosits a mà.

Darrera d’aquesta feina d’implicació, paciència i minuciositat, tot i que pot variar en funció de la seva complexitat, cada vestit de paper porta entorn a unes 1.200 hores de feina, així com multitud de pro-cessos per aconseguir textures i matisos diferents. Es pot descobrir la qualitat del paper (setinat, arrissat, reciclat, de seda...), que no pot ser ni metal·litzat ni plastifi cat, i com s’ha manipulat. Es fi la, es treballa amb ganxet, es retalla, es fan potes de gall, es pin-ta, es broda, es cus...Finalment el resultat emula el tacte del vellut, del fi l d’or, de les puntes o el cotó a la perfecció, tant, que no sembla fet de paper, sinó ben bé creacions fetes de tela.

Aquesta anècdota i moltes més formen part dels anys que ja acumulen aquest grup de dones en realitzar el millor vestit de paper per lluir-lo a la desfi lada i concurs que anualment es fa a Mollerussa. Fa ben poc s’han recollit en un llibre amb edició de luxe molts dels vestits guanyadors del concurs i on s’hi troben molts dels treballs fets a Alguaire. Aquesta és una edició on es refl exen els 45 anys del Concurs de Vestits de Paper de Mollerussa i que és farcit d’espectaculars il·lustracions.

Qui es podia imaginar que només amb paper es pot recrear des de coloristes indis sioux fi ns a vestits d’Elvis Presley? Fullejant aquest volum o fent la vista enrere en trobem de totes formes i colors, dignes representants de les tres categories que hi concursen: moda actual, fantasia i època. Les dones de la Llar de Jubilats d’Alguaire fa 10 anys què, sense pausa, participen al Concurs de Vestits de Paper i sempre ho han fet en la categoria d’Època. Moltes

han estat les modistes col·laboradores en les dife-rents edicions dels vestits i en tots, s’ha aconseguit un reconeixement o altre:

Any 2000: Premi prestànciaAny 2001: 2n PremiAny 2002: 3r PremiAny 2003: No premiat però amb un reconei-xement especial a l’elegància i sol·licitat com a donació per part del Museu de Vestits de Paper.

••••

Les artistes del paper Carme Solà i PinarModista i presidenta de

l’Associació de Dones Merli

L’art de la costura i el brodat no queda circumscrit a la tela o al fi l. Com sabeu, des de fa anys, un grup de dones de la Llar de Jubilats realitzen anualment, diferents vestits de pa-

per, transformant un somni en realitat, una il·lusió en magnífi ques obres d’art.

CARTES

42 53

Any 2004: 1r PremiAny 2005: 1r PremiAny 2006: 2n PremiAny 2007: 2n PremiAny 2008: 2n PremiAny 2009: 2n Premi

Els regnats i les princeses de tota època són font d'inspiració habitual, i destaquen models com el de la boda de Camilla Parker-Bowles o el Pertegaz nupcial de la princesa Letizia, que també va ser un dels focus d'atenció del Museu de Vestits de Paper, inaugurat fa poc a la capital del Pla d’Urgell. Aquest vestit, realitzat per les dones d’Alguaire va rebre nombroses felicitacions i fi ns i tot, l’enhorabona de la casa reial en nom de la mateixa princesa Letizia.

••••••

Per aquest motiu, vull felicitar a totes aquelles participants i col·laboradores desinteressades en la creació del vestit de paper, ja que la feina no és fàcil, però tot i això, any rere any, continuen contribuint en la tasca del tall i confecció, en la il·lusió i satisfacció de veure què un cop acabat el vestit, sempre acaba compensant-se amb algun guardó l’empenta i el temps dedicat en aquest treball artesà.

No volia acabar aquest escrit sense donar el nostre agraïment a la Laura Moreno, la qual ha por-tat durant tots aquests anys els vestits a la desfi lada amb molta elegància i “carinyo” i per descomptat, també a totes les dones que han participat en edi-cions anteriors en la confecció dels vestits.

A TOTES, MOLTES GRÀCIES!

CARTESCARTES

54 42

Ala imatge apareixen el grup de sardanistes infantils d’Alguaire Els Merlinets amb els nous vestits de dansaires. Des d’aquí volem felicitar-los per haver guanyat el Concurs de Colles Sardanistes Terra Ferma i

també per la seva aportació al programa Cafeïna de Lleida TV. Molts èxits!

CIVISME I CIUTADANIA

Fins al dia 21 de juny i gràcies al suport del Consell Comarcal del Segrià s’ha realitzat un curs d’alfabetització per aprendre el català. Al setembre es repren-drà l’activitat, els/les que estigueu interessats en participar-hi podeu demanar

informació a cultura.alguaire@hotmail.com

CARTES

42 55

Quan sortim a passejar al riu d’Alguaire o hi anem d’excursió, ens agrada gaudir de l’ambient

de Natura, la pau que es respira i del paisatge.

Procurem no embrutar aquest espai del que podem gaudir de manera excep-cional amb actituds incíviques. La cura del nostre entorn depèn de tots!

Regidoria de Medi AmbientAjuntament d’Alguaire

Comunicat Informatiu

Recollida gratuïta de mobles i atuells (2n semestre de 2010)

1 de juliol2 de agost

2 de setembre4 d’octubre2 novembre3 desembre

Si teniu electrodomèstics vells, mobles o d’altres voluminosos que voleu llençar, aquests són els dies de recollida.

Recordeu que us vindran a recollir els voluminosos a casa i de manera gratuïta. Prèviament però, és imprescindible apuntar-se a l’Ajuntament.

RECULL PREMSARECULL PREMSA

56 42

RECULL PREMSA

42 57

RECULL PREMSARECULL PREMSA

58 42

RECULL PREMSA

42 59

RECULL PREMSARECULL PREMSA

60 42

RECULL PREMSA

42 61

RECULL PREMSARECULL PREMSA

62 42

42 63

RECULL PREMSA

Saps on cau?

EDITORIALDes d’aquestes línies animem a tothom que vulgui fer públiques les seves opinions,

vivències, anhels o crítiques a que ens facin arribar les seves paraules a través del correu electrònic: cultura@ajuntamentalguaire.cat, dirigits a l’atenció de Norma Soldevila.

Pautes a seguir: - Els escrits que ens feu arribar, preferentment han de ser enviats a través de correu electrònic o en un CD

que s’entregarà a la biblioteca municipal. - Els textos hauran d’anar degudament identifi cats, els anònims no es publicaran.- Es poden aportar fotografi es i il·lustracions que acompanyin l’escrit (En gran resolució).

La propera edició de la revista sortirà durant el mes de setembre. Recordeu que només es publicaran els treballs que ens feu arribar abans del dia 16 d’agost de 2010.

Com a empresari/comerciant, també pots patrocinar la imatge de la contraportada de la revista. Més informació a través de: cultura.alguaire@hotmail.com

Ull! Si reconeixes aquesta imatge d’Alguaire, pots guanyar una webcam Logitech, cortesia de l’empresa APP Informàtica (C/ Segrià, 29 – Lleida Tl. 973 264 791)

L’obsequi es sortejarà entre totes les persones que l’encertin. Podeu trucar de dilluns a divendres a la biblioteca o enviar la resposta a través del correu electrònic cultura.alguaire@hotmail.com

(Concurs vàlid des del dia de recepció de la revista fi ns al dia 19 de juliol de 2010).

La imatge de la contraportada del Cercavila nº 41 corresponia

a la Casa Sociocultural de la Vila. El guanyador del sorteig va ser:

Iván Gavaldà i Calvet