Venen temps difícils i ens hem de preparar. Per això, a partir d’algunes carències que he

percebut en l’assemblea com a membre i alhora com a secretari, he cregut necessari fer les

següents consideracions sobre les formes de debat i l’actitud dels integrants del Casal.

Consideracions que no s’han d’interpretar en cap cas en sentit negatiu, al contrari, que es

plantegen amb l’única finalitat de millorar el nostre funcionament en tots els aspectes.

Algunes consideracions per a mantenir a un bon debat:

Durant els debats a tots ens agrada opinar, tenim ganes de parlar, d’aportar informació i

coneixement, un fet molt positiu, però hem de saber quan és el moment de fer-ho. Ja que sinó,

en les trobades que es mantenen en un ambient distès, es poden crear converses paral·leles a

la principal o els integrants poden saltar-se l’ordre dels torns de paraula. Convertint així

l’assemblea en un procés farragós i estèril quan hauria de ser totalment el contrari. Un altre fet

a tenir en compte és que repetir arguments és improductiu, no hem de repetir arguments, però

el que sí que hem de fer vivament és ampliar-los, matisar-los, negar-los o contrastar-los amb

d’altres. D’aquesta manera, intervenció a intervenció, s’avançarà cap a la configuració d’una

resolució sòlida, consensuada i que no pugui ser font de malentesos i disputes als debats que

se’ns plantegen.

També hem de ser capaces de no mantenir actituds individualistes que ens allunyin dels

companys durant els debats, això és el que vol l’enemic, que ens desunim, que ens barallem,

que no arribem a acords, que no valorem de manera crítica les situacions i que per tant, no

siguem capaces d’arribar al consens o l’entesa per part de tots. Per això, és molt important que

les assemblees s’executin en el millor context possible i amb una bona actitud i predisposició

d’entesa per part de tots. Sinó, a vegades massa cops, el fruit d’aquest mal procés de debat i

d’anàlisi es tradueix per exemple en l’aixecament de barreres d’entrada als que son com

nosaltres en els nostres espais, restant així forces a la lluita o, prenent camins que poc a poc ens

vagin conduint ca a la consumació el nostre suïcidi com a moviment. Hem de crear resolucions

capaces de fer front al desafiament que suposa lluitar contra el monstre tant gran que és el

capitalisme i per consegüent, la societat capitalista. Hem de fer-les nostres, identificar-nos amb

elles i executar-les amb convicció. Això a la pràctica significa per exemple que els debats no es

tanquin fins que tots ens sentim representats o entenguem la resolució. No ens ha de fer por

parlar si pressentim que alguna cosa no s’està fent bé, ni si creiem que tenim raó però que no

disposem de la retòrica suficient per expressar-nos de forma adequada. Debatre és aprendre. I

la millor manera de fer-ho, sense oblidar la teoria, és practicar. D’aquesta manera és més

provable que tothom acabi entenent les causes que ens porten a adoptar certes resolucions

polèmiques i de que totes ens puguem veure reflectides en aquestes d’una manera o altra.

També és important tenir en compte que em de saber cedir en pro de la unitat, sempre i quan

es tracti d’una unitat i aquesta, tingui potencial per a la consecució dels nostre objectius.

Per últim, m’agradaria fer èmfasi en que una bona actitud i predisposició per part dels membres

de l’assemblea a empatitzar amb els companys i a intentar entendre el perquè dels seus

posicionaments és bàsic per al debat, ja sigui per ratificar-los o negar-los. També és fonamental

que entre tots arranquem d’arrel totes les conductes individualistes que percebem ja que

aquestes, l’únic que fan, és conduir-nos cap a la desunió i la derrota. En aquest sentit em

d’eliminar les crítiques destructives per l’esquena i substituir-les per crítiques constructives i a

la cara.

Com funciona una assemblea?

- Convocatòria:

- Els temes a debatre a l’assemblea figuraran a l’ordre del dia que serà enviada amb un

dia i mig d’antelació als socis, es podrà modificar fins abans de començar l’assemblea

per requeriment de persones i/o comissions. Se sobreentén que us l’heu de llegir abans

d’assistir a l’assemblea.

- Càrrecs:

- L’assemblea comptarà amb un secretari que prendrà nota, moderarà el debat i anotarà

torns de paraula quan el nombre de socis sigui de menys de 8 persones. Superat aquest

llindar, la feina de secretari i moderador la faran persones diferents.

- Dinàmica de treball:

1. Lectura de l’ordre del dia

2. Exposició del punt a debatre per part del secretari

3. Roda de torns de paraules (màxim un per persona i roda)

4. Un cop s’esgotin els torns de paraula i s’acabi la roda, el secretari farà una síntesi dels

arguments que s’han debatut. S’abstrauran les idees principals i es farà una proposta de

resolució, si aquesta és acceptada, es tancarà el punt i es passarà al següent. Si no

s’accepta, és repetirà el procés fins que la resolució sigui acceptada.

En punts molt polèmics, el secretari i el moderador, de forma consensuada amb

l’assemblea podran tancar el punt en qüestió i posposar el debat.