Bous al carrer. Informe d’AVATMA sobre el patiment dels animals.

8/20/2019 Bous al carrer. Informe d’AVATMA sobre el patiment dels animals.

1/12

de1 12

INFORME TÈCNIC VETERINARI SOBRE EL PATIMENTDEL TORO EN ALGUNS FESTEJOS POPULARS

BUIT LEGAL

Si bé és cert que en els últims anys s'han produït amplis avenços pel que fa a lalegislació sobre benestar animal a gairebé tots els nivells per part dels organismesinternacionals, nacionals i autonòmics, queden encara profunds buits que han de seromplerts amb molta urgència.

Se m'ha encarregat que, com a veterinari, done la meua opinió sobre un espectacleque rep el nom de Bous al carrer, Bous a la mar, i Bous embolat. Revisant una granquantitat de documentació publicada sobre el tema en qüestió, m'he trobat amb ungran buit pel que fa al benestar d'aquells animals que són utilitzats en festejos comels que ens ocupen.

Hi legislació pròpia sobre aquest tema i àmplies recomanacions sobre la majoria deles espècies criades per al seu posterior consum humà, sobre animalsd'experimentació, sobre animals de companyia, però no es diu res sobre els bovins o

bòvids utilitzats en manifestacions populars, que formen part de els programes defestejos que per a l'oci i entreteniment de la ciutadania s'organitzen en alguns pobles iciutats de l'Estat espanyol.

He revisat, per a fer-me una idea del desenvolupament d'aquestes manifestacionspopulars, alguns documents gràfics que m'han estat lliurats per Associacionsproteccionistes d'algunes comunitats autònomes.

Resulta curiós llegir que el Benestar Animal ha estat identificat com una de lesprioritats del Pla Estratègic de l'OIE des de l'any 2001, però el camp d'aquest codimoral de conducta es limita al transport d'animals, sacrifici d'animals destinats alconsum humà i la matança d'animals amb finalitats de control sanitari. Posteriorments'ha ampliat als animals d'experimentació i animals de companyia. Formen part

d'algun d'aquests grups els bovins o bòvids que són utilitzats en aquest tipus demanifestacions? No hi ha res a dir sobre el seu benestar? Podríem dir que no, que noformen part d'ells, ja que les recomanacions i legislacions sobre aquest tema no elsnomenen. Sabem però, que molts d'aquests animals són transportats a les localitatsen què se celebren les festes i que molts d'ells són després utilitzats per a consumhumà, però s'obliden d'ells pel que fa al patiment a què són sotmesos un cop esveuen embolicats en el ritual de les festes. Per a quan una legislació al respecte?

BENESTAR ANIMAL

Quan la norma europea diu: "que es respectaran les disposicions legals oadministratives i els costums dels Estats membres relatius en particular a actesreligiosos, tradicions culturals i patrimoni regional", si s'està parlant d'ells, però tambépodem interpretar que els organismes internacionals no faran res al respecte. Es parlade forma indirecta, però no es regula absolutament res sobre el seu benestar. Enbenefici d'unes mal interpretades costums, o tradicions, es permet l'ús i l'abúsd'aquests animals, pervertint la norma anteriorment esmentada.

Podem dir que en els últims anys s'estàdonant una importància creixent a lesnormes sobre benestar animal a causa dela confluència de diversos factors entre elsquals podem destacar:

- Un major coneixement de les diferentsdisciplines relacionades amb els animalsde renda, com són el comportament

animal, la fisiologia de l'estrès o el maneigcorrecte dels animals.


2/12

de2 12

- Una major conscienciació social sobre les necessitats dels animals i un rebuig capals abusos que es consideren intolerables i no justificats, ni moral ni econòmicament.

Quan es parla de benestar animal sorgeixen una sèrie de discrepàncies, però podríemlimitar-lo a una sèrie de premisses com:

- L’organisme en qüestió no hauria de presentar alteracions fisiològiques, és a dir, lesmanifestacions emocionals de l'animal no haurien de diferir de les que es presentenen ell en condicions normals.

- El benestar animal té a veure amb les sensacions experimentades pels animals, és adir: l'absència de fortes sensacions negatives, anomenades en general sofriment, i(probablement) la presència d'altres positives, que solen anomenar plaer. Totaavaluació del grau de benestar animal s'ha de centrar en els mesuraments d'aquestessensacions.

En paraules de Xavier Manteca i de Joseph Gosa (Universitat Autònoma de Barcelona)la preocupació pel benestar animal és el resultat de dos elements:

- D’una banda el reconeixement que els animals poden experimentar dolor isofriment.

- I, per l’altra, la convicció que causar patiment a un animal no és moralmentacceptable, almenys en principi i si no hi ha raó que ho justifique.

Podem considerar les tradicions populars amb les quals es sotmet a un animal, enaquest cas bovins o bòvids, com la justificació a aquest dolor i a aquest sofriment?Des del meu punt de vista com a veterinari, i independentment de la meua professió,la meua resposta és categòrica: no.

Encara hi ha qui es pregunta si sotmetre un bou, una vaqueta, o un vedell a aquestespràctiques poden causar patiment psíquic o físic. En tractar-se d'animals, sembla quetot està permès si ens reporten entreteniment i oci.

La pregunta és:

Existeixen protocols dotats de rigor científic que ens diguen si realment aquestsanimals pateixen en aquestes situacions? Podem dir del cert que aquestes, enaparença "banals" manifestacions populars, impliquen una alteració del normalfuncionament orgànic d'aquests animals? Podem, sens dubte, i ho anem a explicar i ademostrar de la manera més didàctica possible.

En el seu ambient natural, l'animal pot expressar el seu comportament normal, que esveu afectat quan és restringit a un ambient artificial. Qualsevol alteració que tregaaquest animal del seu medi natural produirà por i ansietat, el que portarà a respostesneurofisiològiques perfectament estudiades. La por és un poderós causant d'estrès.

Estrès

I què és l'estrès? ¿Per a què serveix? Quines conseqüències té per a la salut? Quinsmecanismes fisiològics en són responsables?

Tot això anem a explicar-ho al present document.

El Diccionari terminològic de CiènciesMèdiques defineix estrès com "agressiócontra un organisme viu", o també, com"el conjunt de reaccions biològiques ipsicològiques que es desencadenen enl'organisme quan s'enfronta de formabrusca amb un agent nociu, siga quinasiga la seua naturalesa". El diccionaride la Reial Acadèmia de la Llengua

defineix l'estrès com: "Situació d'unindividu, o d'algun dels seus òrgans o


3/12

de3 12

aparells, què, per exigir d'ells un rendiment superior al normal, els posa en risc pròxima emmalaltir". Des del punt de vista de la biologia i la psicologia, l'estrès es defineixcom "qualsevol tensió o interferència que altera el funcionament d'un organisme". Sil'estrès és molt fort, o les defenses orgàniques inadequades, es pot produir unaalteració psicosomàtica o mental.

Davant d'una situació d'amenaça per al seu equilibri, l'organisme emet una respostaper tal d'intentar adaptar-se. Selye (1936) va definir aquest fenomen com un conjuntde reaccions fisiològiques desencadenades per qualsevol exigència exercida sobrel'organisme, per la incidència de qualsevol agent nociu anomenat factor d'estrès. Espot definir, doncs, com "la resposta física i específica de l'organisme davant qualsevoldemanda o agressió". Agressions que poden ser tant físiques com psicològiques.

Podem dir que tots els organismes es troben sempre en un estat d'estrès mínim que,davant determinades situacions s'incrementa i pot produir un efecte beneficiós onegatiu, depenent de si la reacció de l'organisme és suficient per cobrir unadeterminada demanda o aquesta supera l'organisme en qüestió. El nivell d'equilibridependrà dels factors individuals (disposició biològica i psicològica).

Un determinat grau d'estrès estimula l'organisme i permet que aquest arribe al seu

objectiu tornant a la normalitat quan l'estímul ha cessat. Quan es manté la tensió is'entra en el que s'anomena estat de resistència s'estableix un estat de desconfort(tensió muscular, palpitacions) i si contínua el factor estressant s'arriba a un estatd'esgotament amb l'aparició d'alteracions funcionals i orgàniques que es coneixenamb el nom de malalties d'adaptació.

Resulta difícil, a diferència de l'espècie humana, saber quan un animal està sentsotmès a situacions que li estressen, el grau d'estrès que està patint i la seuacapacitat per adaptar-se a aquestes situacions. En els animals no podem valorarparàmetres que si que serveixen d'indicadors en l'espècie humana. Els animals nopoden expressar amb paraules el seu estat emocional. Afortunadament la ciència ensha dotat dels suficients coneixements per saber, en base a respostes orgàniquesquantificables, si un animal està patint davant determinades situacions o no.

Està demostrat científicament que davant d'una situació d'estrès, l'organisme pateixuna sèrie de reaccions fisiològiques que es tradueixen en l'activació de l'eixhipotàlem-hipòfisi-suprarenals i del sistema nerviós vegetatiu.

Aquest eix, està compost per una sèrie de glàndules que són: l'hipotàlem situat a labase del cervell, que actua d'enllaç entre el sistema endocrí i el sistema nerviós; lahipòfisi, una glàndula situada així mateix a la base del cervell; i les glàndulessuprarenals (que consten de dues zones ben diferenciades denominades escorça imedul·la), que es troben sobre el pol superior de cada un dels ronyons.

El sistema nerviós vegetatiu (SNV) és el conjunt d'estructures nervioses ques'encarrega de regular el funcionament dels òrgans interns i controla algunes de lesseues funcions de manera involuntària i inconscient.

Aquest eix, s'activa tant davantagressions físiques com psíquiques. Enactivar-se, l'hipotàlem segrega unahormona anomenada CRF (factoralliberador de corticotropina), que actuasobre la hipòfisi i provoca la secreció dela corticotropina (ACTH) per partd'aquesta glàndula. Aquesta secrecióincideix sobre l 'escorça de lesglàndules adrenals, donant lloc a laproducció de corticosteroides (delsquals el que més ens interessa és elCORTISOL), que passen a la sang.


4/12

de4 12

Mentrestant, el sistema nerviós vegetatiu, citat anteriorment, davant d'una situaciód'estrès, provocarà la descàrrega de catecolamines que són:

- L’adrenalina (epinefrina) segregada per la medul·la suprarenal, especialment encasos d'estrès psíquic i d'ansietat.

- La noradrenalina (norepinefrina), segregada per les terminacions nervioses,especialment en els casos d'estrès de tipus físic, en situacions d'alt risc od'agressivitat.

Aquestes hormones són les encarregades de posar a l'organisme en estat d'alertapreparant per lluitar o fugir ( fight o flight ). Ambdues, l'adrenalina i la noradrenalinaintervenen en la generació d'una sèrie de processos que es descriuran a continuació.

Davant d'una agressió de caràcter psíquic o físic, és a dir d'un perill o estressor,l’organisme passa per tres fases, si resulta ser incapaç de solucionar la situaciómitjançant la lluita o la fugida:

- Fase d'alarma: l'organisme baixa la resistència per sota del normal. És moltimportant recordar que tots els processos que es produeixen són reaccionsencaminades a preparar l'organisme per a l'acció d'afrontar una tasca o esforç

( coping ). Aquesta primera fase coincideix amb el fet descrit anteriorment d'activacióde l'eix hipotàlem-hipòfisi-suprarenals; hi ha una reacció instaurada i automàtica quees compon d'una sèrie de símptomes sempre iguals, encara que de major o menorintensitat:

" Augment de la temperatura rectal.

" Mobilització de les defenses de l'organisme, amb augment de la freqüènciacardíaca.

" Es contrau la melsa alliberant gran quantitat de glòbuls vermells. El recompted'aquestes cèl·lules en animals estressats demostra que els seus valors estan persobre dels considerats normals.

" Es produeix redistribució de la sang, que abandona els punts menys importants,com és la pell (aparició de pal·lidesa) i les vísceres intestinals, per acudir alsmúsculs, cervell i cor.

" Augmenta la capacitat i la freqüència respiratòria.

" Augmenta la freqüència cardíaca, el que pot provocar hipertensió arterial.

" Es produeix dilatació pupil·lar.

" Augmenta la coagulació de la sang.

" Augment del nombre de leucòcits (glòbuls blancs) i en concret de neutròfils. Elrecompte d'aquestes cèl·lules en animals estressats demostra que els seus valorsestan per sobre dels considerats normals. Aquesta elevació del nombre de glòbuls

s'atribueix en nombrosos estudis científics a les altes taxes de cortisol que esdetecten en aquests animals.

" Disminució del nombre de limfòcits.

" Increment dels nivells de tiroxina(hormona del Tiroides) que augmentaràla despesa energètica.

" Altres paràmetres bioquímics quesolen trobar-se elevats en aquestsanimals són els marcadors de la funcióhepàtica i muscular, així com la urea, lacreatinina, lactat, potassi i clorurs.

" Augmenta la descàrrega de CRF(factor alliberador de corticotropina) per


5/12

de5 12

"l'hipotàlem, que al seu torn provocarà augment de la secreció d'ACTH(corticotropina) per la hipòfisi, que al seu torn provocarà la descàrrega de gransquantitats de cortisol per les glàndules suprarenals , com ja es va indicaranteriorment.

Cortisol

Davant aquestes ingents descàrregues de cortisol i per efecte directe d'ell sobre labioquímica de l'organisme animal s'inhibirà la utilització de la glucosa perifèrica is'acumularà glicogen en el fetge, causant la degradació de proteïnes musculars i laconversió d'aminoàcids a glucosa, procés conegut com gluconeogènesi. Ladegradació metabòlica té lloc en les cèl·lules del fetge i en una petita proporció en elsronyons. El 75% és excretat en l'orina i el 25% en la femta.

El mesurament del cortisol a la sang és el millor paràmetre per valorar la intensitat del'estrès. Existeixen proves evidents que l'estrès suprimeix l'activitat del sistemaimmunitari, fent l'organisme més susceptible a les infeccions. Això es deu al fet que elsistema immune s'altera a través de canvis de l'equilibri endocrí (hormonal). És clarque els glucocorticoides (cortisol) suprimeixen, de forma activa l'activitat immunitària,pel que són coneguts com immunosupressors.

L'observació del comportament d'aquests animals pot també ser utilitzat com aindicador del seu benestar. Com respon un animal quan se sent agredit? Pot lluitar ofugir, si és que se li dóna aquesta possibilitat.

Què passa quan l'ambient que l'envolta no és confortable? Doncs que l'animal potmanifestar estereotips i/o apatia. Els estereotips són actituds repetitives i patologiesde la conducta animal generades per causes restrictives (poc espai) i han estatdescrites prou en els animals sotmesos a explotació intensiva.

El comportament és molt important com a indicador de benestar. Observem elcomportament d'aquests bous, vaquetes i vedells durant aquest tipus d'espectacles.Estic segur que les imatges, o si es prefereix la seua visió en directe, ens trauran dedubtes.

Un cop passada la fase d'alarma en què es presentaran les respostes orgàniquesesmentades, es passarà al que es coneix com a fase de resistència o d'adaptació. Enella, l'organisme intentarà superar, adaptar-se o afrontar la presència dels factors quepercep com una amenaça davant l'agent nociu. Si ho aconsegueix es normalitzaranels nivells de corticosteroides i desapareixeran els símptomes anteriormentcomentats. Com veurem més endavant aquests nivells de cortisol en animalssotmesos a agents estressants com els que ens ocupen, mai tornen als seus valorsnormals.

L'última fase de tots aquests processos desencadenats per l'estrès es denomina fased'esgotament i es presenta quan l'agressió es repeteix amb freqüència o és de llargadurada. És a dir: quan els recursos de l'organisme per aconseguir un nivell

d'adaptació no són suficients, s'entra en una fase d'esgotament en què es produeixuna alteració en els teixits i es presenten les patologies psicosomàtiques.L'observació dels animals utilitzats en aquest tipus d'espectacles és prou aclaridora,per saber que estan patint les alteracions esmentades.

Podem dir que els animals sotmesos ales pràctiques esmentades anteriormenti sobre les quals versen les meuesconclusions són capaços a través delsseus mecanismes defensius de tornarels seus organismes a la normalitat?Pels resultats analítics que desprésexplicarem podem dir sense por

d'equivocar-nos que no. I les anàlisis desang realitzats en animals sotmesos, si


6/12

de6 12

no a idèntiques, però sia m o l t s e m b l a n t sagress ions, a ix í hodemostren com veuremmés endavant. Podrà serc a p a ç l ' o r g a n i s m e

d'aquests animals denormalitzar els nivells decortisol (mesurador del'estrès i del sofriment),el que faria desaparèixer

els símptomes anteriorment nomenats? La resposta és la mateixa que per a lapregunta anterior, és a dir, no.

Sabem per nombrosos estudis realitzats en diferents espècies animals que lesrespostes fisiològiques que hem esmentat anteriorment són nocives per a l'organismequan són massa intenses o es fan cròniques o permanents i que fins i tot podenconduir a la mort.

Causes que provoquen estrès.Entre les causes capaces de provocar estrès entre els animals es troben lesambientals. En el cas que ens ocupa podem nomenar:

- El maneig dels animals, l'excessiva activitat muscular i, des del meu punt de vista,les tres més importants: la manipulació, el transport i la interacció dels animals ambambients estranys provocats per l’ésser humà que generen por en elles i ells.

El benestar d'un individu està relacionat amb la seua adaptació al medi en què viu. Enel seu ambient natural, l'animal pot expressar un comportament normal que es veuafectat quan és restringit a un ambient artificial.

Qualsevol alteració que trega aquest animal del seu medi natural, produirà por, el queportarà al desenvolupament de les respostes fisiològiques anteriorment descrites, perpassar després a un estat patològic davant la seua incapacitat per a adaptar-se aaquesta nova situació, en la qual no és només sotmès a pràctiques incompatiblesamb la seua naturalesa, sinó en què a més es veu envoltat d'un entorn desconegut.Cap cap dubte que dins d'aquests ambients desconeguts es troba el que viurà el bouo la vaqueta als festeigs taurins? Tot això amanit amb el bullici festiu, les contínuescrides d'atenció, les puntades, les estirades de cua, i un altre tipus d'agressions queen aquests festejos són inevitables. No oblidem, per si fos poc allò descritanteriorment, que aquests bous i vaques han patit la màxima retallada de les seuesdefenses, experiència que s'ha demostrat molt traumàtica i estressant per a elles iells.

Els animals utilitzats en aquestes festes es troben vivint en el que anomenemexplotació extensiva, en què la presència de l’ésser humà i l'entrenament per a lamanipulació, el maneig o el transport no són habituals.

Per exemple, bestiar boví entrenat ihabituat a passar per una màniga decompressió pot tindre nivells de cortisolnormals i mantenir-se en calma en serimmobilitzat, mentre que altres animalsde la seua mateixa espècie, criats deforma extensiva, poden tindre nivellselevats de cortisol en la mateixas i tuac ió . Han es ta t en t rena tsprèviament aquests animals? Sabem

amb certesa que no.

ESTÍMUL estressant

EUFÒRIAAdrenalina + + Adrenalina + +

MALESTARCortisol - - Cortisol +

EUTRES Adrenalina - Adrenalina +

DISTRES

Cortisol - Cortisol + +


7/12

de7 12

Altres factors desencadenants d'estrès i de sofriment són la restricció de moviments ola incapacitat de trobar vies d'escapament. Podríem nomenar també com a factorsd'estrès la fam, la set, la fatiga, les lesions i els extrems tèrmics.

Sabem que les reaccions de cada animal estan regides per la interacció complexaentre la seua constitució genètica i les seues experiències prèvies. Per exemple,animals amb experiències prèvies de maneig rude les recordaran, i en el futur, quanse'ls expose al mateix maneig, poden patir un estrès encara més gran que els animalsles experiències prèvies de maneig dels quals van ser molt més benignes. Sabem quemolts d'aquests animals són reutilitzats, és a dir, són sotmesos a les mateixespràctiques fins i tot en més de cinc ocasions, de manera que les seues experiènciesnegatives causants d'estrès i sofriment són sumatòries. El bestiar que ha estatmaltractat en una mànega de compressió i que va ser colpejat contra la portad’eixida, serà molt més propens a resistir en un futur. La forma en què un animal ésmanipulat en les primeres etapes de la seua vida tindrà un efecte perdurable en lesseues respostes fisiològiques davant de situacions d'estrès la resta de la seua vida.

Existeixen, en nombrosos països del món legislacions, sobre el personal que ha demanipular aquest tipus d'animals. S'exigeixen fins i tot titulacions per poder exercir

aquestes pràctiques. Qui s'ocupa del maneig d'aquests animals en les festes? Lesimatges són molt aclaridores al respecte.

Li Doux (1994) explica que és molt difícil eradicar una resposta condicionada de por,perquè això requereix que l'animal suprimeixi el record de por mitjançant un procésactiu d'aprenentatge. Un únic succés aterridor pot produir una resposta condicionadade gran intensitat que és gairebé impossible d'eradicar. La primera experiència del'animal davant d'una situació que li pot resultar estressant és fonamental. Si l'animalno és adequadament tractat i manipulat en aquesta primera experiènciadesenvoluparà una por crònica davant de situacions similars. La novetat és una causamolt poderosa d'estrès i especialment quan l'animal és enfrontat a ella sobtadament. A la vida salvatge, les novetats, i els sons o imatges estranyes solen ser senyals deperill. Els animals no s'habituen a procediments que els generen aversió. Per exemple

els bovins o bòvids sotmesos diverses vegades a viatges en un camió en el qualqueien repetides vegades al pis mantenien les mateixes elevacions de cortisol encadascun dels viatges. Existeixen nombroses normatives al respecte, sobre el tipusde vehicles a utilitzar i fins i tot s'estableixen exigències pel que fa al nombre deparades i la perícia de les persones conductores (http://www.mapa.es/es/ganaderia/ pags/bienestar/granja.htm).

Seria molt interessant comprovar si els vehicles en què són traslladats aquestsanimals de poble en poble i les persones conductores que se n'ocupen compleixen otan sols coneixen aquestes normatives. Les imatges semblen indicar tot el contrari.Seria també de gran interès conèixer les condicions higièniques i sanitàries en què estroben aquests animals abans i després de cada festeig, que també es trobenlegislades.

Podem dir sense por d'equivocar-nosque les situacions a què són sotmesosa q u e s t s a n i m a l s e n a q u e s t sespectacles són perjudicials i elscausen un gran sofriment. Les racesexcitables de bestiar boví, com són lesutilitzades en aquests espectacles,mostren sensacions de pànic quan seles deixa soles en un lloc estrany, o seles sotmet o exposa a una novetat d'unambient sorollós. Altres factors d'altestrès que han estat demostrats en els

bòvids són les distraccions en el seucamí, com ombres, irregularitats al pis,

http://www.mapa.es/es/ganaderia/pags/bienestar/granja.htm


8/12

de8 12

barreres físiques i objectes que obstaculitzen el seu pas. De tots ells en van plens elsrecintes en els que aquests animals són confinats per a la realització de lescelebracions, i les imatges ho il·lustren perfectament. L'animal, separat del grup ideixat en aïllament, patirà estrès i es podrà tornar perillós per a la gent. Creiem queaquest xoc és clarament demostratiu de l'estrès i sofriment tant físic com psíquic aquè es veuen sotmesos.

Totes les espècies de bestiar boví són animals de ramat i per tant patiran un majorestrès o agitació quan són separats dels seus companys d'espècie. Se sap que elsbòvids són més susceptibles als sorolls que per exemple l'espècie humana. Quan elsanimals són conduïts a llocs o entorns desconeguts, se separen els grups socials,se'ls priva d'aigua i aliments, se'ls impedeix la seguretat en caminar (pisos relliscosos,pendents pronunciades) o se'ls manté en un vehicle que es balanceja (transport) os'usen elements inadequats en la manipulació (pals, punxes, puntades), es provocaen ells estrès i por i de vegades fins i tot dolor.

Estudi del cortisol

Ha de quedar per tant clar, segons l'exposat anteriorment, que per lescaracterístiques dels animals utilitzats en aquest tipus de celebracions, l'estrès, és a

dir el patiment de l'animal, pot ser mesurat i quantificat en funció de diversosparàmetres sanguinis com són les catecolamines (adrenalina i noradrenalina) i elcortisol (coneguda com l'hormona de l'estrès). Hi valors de cortisol establerts com anormals en moltes races de bòvids que oscil·len entre 0.5 i 9 nanograms/mil·lilitre,encara que altres autors utilitzen com a unitat picograms/mil·lilitre. Podem posar coma exemple que en algunes races de bòvids la subjecció del cap en un cep suposaelevacions d'aquests valors entre 13 i 63 nanograms/mil·lilitre, arribant a extrems de93 nanograms/mil·lilitre segons la raça. Existeixen estudis realitzats sobre el bou delídia, que indiquen que aquests animals mostren taxes altíssimes quan són avaluatsels nivells de cortisol a la sang, quan són sotmesos a pràctiques a les quals no estanacostumats. Els nivells de catecolamines (adrenalina i noradrenalina) sobrepassenamb escreix els valors establerts com rangs de normalitat.

No és una suposició mancada d'arguments científics, ja que si bé és cert, que josàpiga, que no s'han realitzat determinacions de cortisol en aquests bous i vaquetesutilitzats, ni abans, ni després de ser sotmesos a aquestes pràctiques, si s'hanrealitzat en animals de la seua mateixa espècie sotmesos a situacions molt menysestressants i les xifres obtingudes van ser summament altes.

S'han realitzat estudis al respecte en bous que s'han sotmès a tancaments com elsde San Fermín i posteriorment torejats, en vedells i bous de lídia transportats, en bousde lídia i vedells que han eixit a l'arena i que han estat tornats als corrals abans de serpicats, en bous de lídia que han estat tornats als corrals després de ser picats i nohan patit les banderilles, en bous que han estat picats i han rebut les banderilles, peròque no han estat passats per l'estoc, i en bous que han estat torejats i matats a la

mateixa plaça. La bibliografia al respecte és prou àmplia per concloure en base aaquests estudis consultats i a les premisses establertes anteriorment que aquestsanimals són sotmesos a un patiment innecessari amb l'únic i exclusiu fi de la diversiód'una minoria de la població. Tampoc tindria gaire importància si ho fos en beneficid'una majoria quan està clar que les mínimes normes d'ètica i moral estan per sobredels interessos personals, siguen lúdic festius o econòmiques.

Ja l'any 1996 es va publicar un estudicientífic que sota el títol: Activation de léxe corticotrope chez li taireau decombat et són rapport avec l i

comportement donis animaux au coursdu combat. al qual es podia llegir el

següent: En aquest treball hem estudiat l'activació de l'eix corticotrop al bou de


9/12

de9 12

lídia després de la correguda, per l'encreuament de l'estimació de paràmetres

indicadors directes (concentracions sanguínies de cortisol i d'ACTH) i indirectes (num.De glòbuls blancs, fórmula leucocitària, glucosa sèrica i colesterol suprarenal). També

s'ha estudiat la relació entre l'activació de l'eix corticotrop i el comportament manifestat pels animals al llarg del toreit. S'han comparat els bous torejats a la fira deSan Fermín amb els de la fira del Pilar. La diferència fonamental d'aquestes dues fires resideix en el correbous que només es practica a Pamplona. L'existència d'una

resposta d'estrès apareix en la majoria dels bous estudiats per la presència de signestant directes com indirectes de l'activació de l'eix corticotrop. No obstant això, els

bous torejats a Pamplona han tingut una resposta d'estrès més intensa. També s'haobservat que a Pamplona el percentatge d'animals amb caigudes és significativament

més feble que a Saragossa. Una raó d'aquestes diferències es podria trobar en elcorrebous. Aquest podria constituir un estímul previ de l'activació de l'eix corticotrop i

provocar aquest augment de la resposta de l'eix de cara a l'estrès del toreig. D'altra

banda, en els bous de San Fermín , s'ha constatat una concentració de colesterol suprarenal més elevada que en els animals del Pilar , això implicaria una reserva suprarenal més important en aquests bous i probablement una major capacitat de

resposta de cara als estímuls estressants.

Evidentment els estudis esmentats versen sobre el bou de lídia sotmès a correbous jadesplegats, però em serveixen de pretext i introducció per poder fer una similitud ambles vaquetes, bous i vedells que són utilitzats en l'espectacle que ens ocupa.

Fa molt poc, al mes de febrer, va eixir a la llum, a través de diversos mitjans protaurins, un estudi signat pel Dr. Juan Carlos Illera del Portal, professor numerari delDepartament de Fisiologia de la Universitat de veterinària de Madrid, i Director delDepartament esmentat, basat en estudis hormonals realitzats en bòvids sotmesos adiversos procediments entre els quals es trobaven la retallada, el transport i el toreig.Les xifres de cortisol trobades en les anàlisis realitzades en aquests animalsdemostraven clarament que els bous transportats i retallats eren molt més grans que

les trobades en condicions fisiològiques normals. Deduïm d'aquestes valoracionssense por d'equivocar-nos que aquests valors no són més que l'expressió delpatiment dels animals sotmesos a aquestes pràctiques. Així queda reconegut a lesconclusions d'aquest estudi.

Podem traslladar aquests valors als bous que són utilitzats als espectacles als qualsem referisc? A mi, com a veterinari no em cap el menor dubte que si mesuràrem elsvalors de cortisol i de catecolamines en aquests animals, estarien molt per sobre delsvalors que podríem considerar com fisiològicament normals, és dir, els que trobaríemen les situacions en què aquests animals estan un estat natural de benestar.

Per a que els valors de cortisol mesurats siguen científicament reals, ha d'haver unaintegritat demostrada de l'eix hipotàlem-hipòfisi-suprarenals, i del sistema nervióscentral i perifèric. Aquesta integritat es dóna en els bous que són sotmesos alsespectacles que ens ocupen, en els bous retallats, en els bous transportats i en elsbous que són retornats als corrals després d’eixir a la plaça i ser tornats als corralssense torejar. No és així, és a dir no es dóna, en els bous que són analitzats desprésd'haver patit la sort de l'estoc, és a dir que han estat picats, han rebut banderilles i elshan matat a la plaça, per entendre'ns, quan han estat torejats.

Mantinc en l'actualitat una polèmicasobre les conclusions del Dr. Illera pelque fa a aquests últims animals, i lesinterpretacions que ell fa dels valors decortisol i d'altres hormones trobats enells, però no val la pena incidir-hi, ja queno té cap influència en el que a travésd'aquest document volem demostrar.


10/12

de10 12

Si, segons el citat estudi i el nomenat anteriorment sobre els bous dels correbous edeSan Fermín a Pamplona, i sobre els bous de la Fira del Pilar de Saragossa, els nivellsde cortisol mesurats indiquen un gran patiment psíquic interpretat com estrès, ésindubtable que els bous sotmesos a les pràctiques que documenten les imatges

comentades serà encara més gran. I ha de ser major perquè, segons indiquen elsestudis, un bou manifesta un alt grau d'estrès quan salta a la plaça, abans de patir leslesions musculars i òssies que li provoquen la punta de pica i les banderilles, és a dirabans de ser torejat. Podem pensar que els bous, vaquetes i vedells que estemanalitzant pateixen encara molt més? Podem dir que si mesuràrem els nivells decortisol i de catecolamines en ells, ens trobaríem amb valors que ens farien demostrarun gran sofriment? A mi, com a veterinari no em cap el menor dubte.

N'hi hauria prou tan sols amb una mirada a les xifres de cortisol comentades mésamunt que es disparen des dels valors normals de 0,5-9 a 13, a 63 i fins a 93, nomésamb una immobilització, tenint en compte a més que parlem d'una raça de bòvid quees cria en extensiu, és a a dir contacte de la qual amb l’ésser humà i el seu entorn ésgairebé nul.

Tan sols un exemple més que il·lustra i àmplia el que s'ha comentat. La subjecció debestiar brau per fer proves de sang sota condicions de granja, eleva els nivells decortisol dels animals sotmesos a aquest simple maneig entre 12-15 vegades el seuvalor normal.

CONCLUSIÓ

Després la lectura del text resumit del pla d'acció de la UE per al benestar delsanimals 2006-2010, la conclusió és òbvia. Entenem que una normativa sobre festejostaurins no és viable a través d'aquesta institució internacional, sinó que ha de serl'Estat espanyol amb les seues lleis i normes i les comunitats autònomes amb els seusreglaments les que introduïsquen sense més dilació l'abolició de totes aquellesmanifestacions populars en què se sotmeta a un patiment inútil a aquests animals.

Als bous, vaquetes i vedells que protagonitzen aquestes festes es se'ls sotmet adanys greus, el que queda àmpliament demostrat pel documentat anteriorment.L'origen d'aquest dany procedeix de les manipulacions, transport, aïllament, fam i seta que són sotmesos, partint del simple fet què treure'ls del seu ambient naturalprovoca en ells una intensa sensació de por, causa de respostes orgàniques quepassaran de ser fisiològiques a patològiques, donada la seua incapacitat per adaptar-se a aquestes noves situacions, que són incompatibles amb la seua naturalesa i quees realitzen en entorns per a ells desconeguts. A les situacions anòmales esmentadesanteriorment s’haurà de sumar, com a origen d'aquest mal, la persecució, laincapacitat de fugida, les agressions, així com el continu assetjament a què es veuensotmesos per part de les persones que acudeixen a aquests espectacles.

L'existència fefaent del dany la basemen la visualització de les imatges queens porten a concloure que si esrealitzaran determinacions d'ACTH,cortisol i catecolamines en aquestsanimals, estaríem davant xifresalarmants que superarien amb escreixel considerat com a normal, basant-nosen els estudis científics realitzats sobreanimals de les seues mateixes racessotmesos a situacions d'estrès bastantsimilars als espectacles als què ensreferim, i fins i tot a situacions que en

teoria podríem considerar com menyspernicioses per a la seua salut i benes-


11/12

de11 12

tar. Tot això ens porta a concloure l'existència fefaent d'un patiment físic i psíquicgratuït, sense cap fi que puguem considerar d'interès general o que ho pugui justificar.

Bibliografía:

- Manejo y bienestar del ganado en los rastros. T emple Grandin. Colorado StateUniversity .

- Estrés: Concepto, causas y control. Edgar Lopategui Alonso. UniversitatInteramericana de Puerto Rico.

- Evaluación y tratamiento del dolor en rumiantes. Rioja García, Valverde, Kerr.Ediciones técnicas reunidas. Producción animal.

- Evolución del estrés durante el manejo y transporte. Temple Grandin. Departamentde Ciència Animal. Colorado State University . Publicat a Journal of Animal Science.1997. Vol 75-249-257.

- El bienestar animal durante el transporte y sacrificio como criterio de calidad. E mma

Fabregas, Antonio Velarde y Alejandro Diestre. IRTA.

- Estrés asistencial en los servicios de salud. Bernardo Moreno-Jimenez, CeciliaPeñacoba. Departament de Psicologia Biològica de la Salut. Facultat de PsicologiaUAM. A M. A. Simón, Psicología de la Salud . Siglo XXI. P. 739-764.

- Mecanismos del estrés en el toro de lidia. Illera, Simón, Gil Cabrera, Illera M.J.Departament de Fisiologia Animal. Facultat de Veterinària de Madrid.

- Guia técnica de buenas prácticas en el bienestar animal para el manejo de bovinos.Govern de Xile. Ministeri d’Agricultura.

- Mejora genética del comportamiento y del bienestar del ganado rumiante. JesúsPiedrahita y Xavier Manteca. UAB

-La enseñanza de principios de comportamiento y diseño de equipos para el manejodel ganado. Temple Grandin. Departament de Ciència Animal. Colorado StateUniversity . Publicat a Journal of Animal Science. 1993. 1065-70.

- Estudio del eritrograma y leucograma del toro bravo. Medicina veterinaria on line. Vol18. Número 5.2001. Aguera, Santisteban, Villafuerte Escribano, Rubio. Departamentde Biologia Animal, Secció de Fisiologia. Universitat de Còrdova.

- Estudio de la respuesta al estrés quirúrgico bajo dos técnicas anestésicas de la

cirugía oncológica colo-rectal. Memòria per a optar al grau de doctora. María Acedo-Diaz-Pache.

- Educación maternal y betaendorfinas en plasma materno durante el parto. Claudia

Becerro de Bengoa Collan. Universitat Complutense de Madrid. Facultat de Medicina.Departament d’Obstetrícia i Ginecologia.

- Protección y bienestar animal. INEA. Escola d’ Enginyeria Tècnica Agrícola.

- Repercusiones del estrés en el bienestar animal. Conferència de JuanCarlos Illera. Real Academia de CienciasVeterinarias.

- Unió Europea. Plan de acción para el bienestar de los animales 2006-2010.

-Activation del láxe corticotrope chez letareau de combat et son rapportavec le


12/12

de12 12

comportement des animaux au tours du combat. Remede Médicine Veterinaire.

-Por qué el toro si sufre. GEVHA ( Grupo para el estudio de la Violencia hacia Humanos y Animales ), José Enrique Zaldívar Laguía. Marzo 2007.

- Por qué el toro no sufre. Revista taurina 6 toros 6. Declaracions del Dr. Illera. Enero2007. http://www.gevha.com/index.php?option=content&task=view&id=489

- Por qué pienso que el toro sufre un dolor inmenso. Susana Muñoz Lasa. Doctora enMedicina. Especialista en Medicina Física i Rehabilitació. Universitat Complutense deMadrid. http://www.equanimal.org/articulos/porque-pienso-que-el-toro-sufre-un-dolor-inmenso.html

José Enrique Zaldívar Laguia.

Llicenciat en Veterinària per la Universitat Complutense de Madrid.

Col·legiat per el Il·lustre Col·legi de Veterinària de Madrid.

Traducció al valencià del document original en castellà, publicat a la pàginad’AVATMA:

https://sites.google.com/site/veterinariosavatma/estudios-cientificos/sufrimiento-del-toro-en-festejos-populares
https://sites.google.com/site/veterinariosavatma/estudios-cientificos/sufrimiento-del-toro-en-festejos-populareshttp://www.equanimal.org/articulos/porque-pienso-que-el-toro-sufre-un-dolor-inmenso.htmlhttp://www.gevha.com/index.php?option=content&task=view&id=489

Bous al carrer. Informe d’AVATMA sobre el patiment dels animals.

Documents

Transcript of Bous al carrer. Informe d’AVATMA sobre el patiment dels animals.