El capital econòmici el capital simbòlic

Com s’aconsegueix obtenir-los en el “Camp literari”?

Els autors que volen entrar al camp literari disposen de recursos desiguals

Els qui tenen patrimoni familiar, tenen Recursos econòmics Contactes socials

Els qui procedeixen dels sectors populars, només tenen El seu treball (Gramsci: “les meves mans,

el meu capital”) Els contactes socials que els proporciona el

seu lloc de treball

Les eines de subordinació dels artistes són:

El mercat (xifres de venda, entrades de teatre venudes…)

Llocs de treball que ofereix el periodisme, l’edició, la il.lustració

Els “salons”, que vinculen els artistes amb l’alta societat

Prebendes i mecenatge d’estat

Es porta a terme a través de l’univers jerarquitzat dels salons

L’intercanvi entre els poderosos i els més conformistes i més consagrats dels escriptors (o els més ben relacionats)

Diversitat de salons

Els escriptors s’hi troben per afinitats

Són refugis elitistes per als que se senten amenaçats per La literatura industrial Els periodistes literats

Tenen capacitat d’intercessió entre el món literari i el poder (p. 85 Bourdieu)

N’hi ha de més “liberals”, “rebels” o originals

Els gustos dels nous rics (incultes/poc refinats/vulgars) instal.lats al poder, són:

Novel.la i fulletons Empreses literàries lucratives

Manifesten sovint una forta hostilitat cap a la poesia

Augmenta el poder de la premsa

La publicació de: Fulletons La crònica social El fet divers

Suposa una expansió sense precedents en el mercat dels béns culturals

La intervenció dels poderosos per controlar el poder de la premsa es

concreta:

Sota amenaces , coacció i censura Sota control directe dels banquers

sobre les empreses culturals

Els directors de periòdicsestan disposats a difondre propostes

teòriques i models literaris i filosòfics (p. 87-88 Bourdieu)

“qui paga, mana”

La bohèmia i la invenció de

l’art de viurel’art de viure

Enfront dels intents de controlar-ho tot per part dels poderosos, sorgeix

Bourdieu:

Fins a l’aparició de la premsa, les carreres d’escriptor o d’artista estaven reservades a la noblesa o a la burgesia parisines

El desenvolupament de la premsa permet l’afluència de:

Joves sense fortuna que provenen de Classes mitjanes de la capital Classes populars de la capital Joves de províncies

Arriben a la capital amb la intenció de fer-se un lloc (ho poden intentar perquè troben feina)

1ª meitat s. XIX

Havia augmentat a Europa el nombre de títols d’ensenyament secundari. Molta gent alfabetitzada.

L’Administració públicaL’ensenyament

No els poden absorbir

Arriben a la capital

Joves que han estudiat humanitats i retòrica

Que no tenen recursos econòmics O els falten les proteccions oficials

necessàries per fer valdre els seus títols

Es veuen desplaçats a les professions literàries (prestigi romàntic), ja que no es necessiten títols per exercir-les

Aquesta situació

Ofereix independència als joves que estaven sotmesos a la part més baixa de l’escala social:

els dóna la possibilitat de viure (o de malviure) de tots els oficis modestos vinculats amb la literatura i el periodisme

Però també els posa en sutuació de sofrir tipus de dependència nous

Es produeix la concentració d’una població molt nombrosa que

aspira a viure de l’art, separada de la resta de categories socials, perquè

està inventant

l’art de viurel’art de viure

Neix una “societat” Neix una “societat” dintre de la societatdintre de la societat

Bourdieu p. 91Bourdieu p. 91

La “bohèmia” o art de viureart de viure, suscita reaccions ambivalents

És propera al poble (sovint hi comparteix la misèria)

Se separa del poble per “l’art de viure” que la defineix socialment (en canvi, la gent senzilla que ha d’anar a treballar i pujar una família no es pot entretenir en costums extravagants o llicenciosos)

S’enfronta a les convencions burgeses El seu estil de vida transgressiu l’acosta

a l’aristocràcia i l’alta burgesia (que mai no ha respectat cap regla)

(Bourdieu p. 93)

Això suposa contradiccions

Es forgen Bohèmies amb pesos socials diferents:

Bohèmia daurada (artistes amb diners que viuen al marge de les normes socials)

Bohèmia negra (artistes sense recursos que es moren de gana o de tuberculosi per mantenir el seu estil de vida bohemi)

(Bourdieu p. 93)

En aquest context, es produeix la

ruptura de l’artista amb el “burgès”

El gran públic, és alhora fascinant i menyspreat

Perquè està format pel Burgès: esclavitzat per la seva dèria de fer

diners (no té gust artístic) Poble: embrutit pel seu treball (ignorant)

Aquest dilema porta els escriptors a plantejar-se el seu lloc a la societat i la seva funció social

I alhora fa que els artistes es converteixin en el seu propi “mercat” (Bourdieu, p. 94-95), ja que són els únics que hi entenen…