ELS BOSQUIMANS

Marta CastañedaDani Prat

1

1. QUI SÓN?

Els Boximans o també anomenats San o basarawa ,són denominacions genèriques que s'apliquen a diversos pobles africans tradicionalment caçadors-recol·lectors, que parlen alguna de les llengües khoisànides, caracteritzades per incorporar sons d'esclafit o clics.No constituïxen llavors un únic grup, sinó diversos pobles distints, molt relacionats amb els khoikhoi i agrupats amb ells com a khoisan. Segons càlculs recents, són almenys 100.000 persones: 45.000 a Botswana, 33.000 a Namíbia, 8.000 a Angola, 7.500 a la República de Sud-àfrica, 1.500 a Zàmbia i 500 a Zimbabwe.Els Bosquimans són de constitució magra i morens de pell, són una gent petita, d'aparença delicada i que gairebé semblen asiàtics. Els homes solen tenir una alçada al voltant del metre i mig i les dones una mica menor; tenen braços i cames llargs, i quan es mouen ho fan amb una agilitat i flexibilitat que gairebé sembla una dansa.Els bosquimans vesteixen pells animals, porten el cabell curt i arrissat i com a ornament porten uns collarets fets amb trossets de closca d'ou d'estruç. Són prudents amb els estrangers i viuen en petites cabanes en forma de cúpola anomenades scherms modelades amb herbes, en poblats coneguts com werfs. Són uns dels primers habitants de Sudàfrica i parlen un llenguatge "clic".

2. SITUACIÓ

En la zona inhòspita del desert del kalahari viu un dels pobles més antics del continent africà: els bosquimans. El desert del Kalahari s'estén pel sud d'Àfrica, i ocupa gran part de Botswana, el terç est de Namíbia i la major part del nord de la província sudafricana de Northern Cape. És una vasta extensió de desert d'arbustos secs amb molt poca aigua on l'única ombra la proporciona algun ocasional baobab de fins 60 metres d'alçada i 9 de diàmetre.

2

3. HISTÒRIA

Els seus avantpassats ocupaven un extens territori, la totalitat d'Àfrica austral, però

van ser desplaçats des de fa 1.500 anys pels bantu i posteriorment delmats o sotmesos

a treballs, pels colons holandesos, alemanys i anglesos. A començament del segle XIX,

els boiximans àdhuc mantenien una de les més extenses xarxes comercials de l'època

precolonial, que s'estenia a través del Kalahari. No tots vivien només de la caça i la

recol·lecció. A Tsumeb, el que avui és Namíbia, un grup controlava una de les mines de

coure més riques d'Àfrica.

La colonització va resultar per a tots un desastre. Actualment se'ls segueix pressionant

a abandonar els seus territoris, fins i tot constituint "parcs", dels quals són expulsats.

Per exemple, des dels anys 80 el govern de Botswana ha tractat per tots els mitjans de

desallotjar als aproximadament 1.500 boiximans que viuen a la Reserva de Caça del

Kalahari Central i traslladar-los a assentaments, per a deixar via lliure a la conservació

ambiental, el turisme i l'extracció de diamants.La major part del conjunt de pobles coneguts com a boiximans viu dispersa en el desert del Kalahari, en el sud d'Àfrica, dispersos en un àrea de més de 500.000 km². Fora del Kalahari, alguns grups de boiximans sobreviuen al sud d'Angola, en els pantans d' Okavango del nord de Bostwana i a Botswana oriental i occidental. Quatre mil boiximans van ser traslladats des de Namíbia a la República de Sud-àfrica per l'exèrcit d'aquest país, que en 1993 va traspassar les seves responsabilitats respecte a ells a una fundació que en gran mesura els controla sense cap pieta de matar gallines.

4. FORMA DE VIDASe sap bastant sobre la vida tradicional dels boiximans, perquè han estat un dels

pobles més estudiats. Tradicionalment han subsistit

mitjançant la caça d'antílops i altres animals i la

recol·lecció de fruits, llavors i tubercles del bosc i del

desert. No obstant això l'espoli territorial i la imposició

de servituds han obligat a la majoria a modificar la seva

forma de vida.

3

Molta gent segueix pensant en els boiximans actuals com a caçadors que encara viuen a l'edat de pedra, errant lliurement en els espais oberts. Però aquesta és una idea lluny de la realitat actual. Gairebé no existeixen boiximans avui dia que visquin tan sols de la cacera i la recol·lecció (encara que molts segueixen practicant aquestes activitats com una font complementària d'aliments) i la majoria viuen com a pastors, treballant gratis, pels aliments o per salaris mínims com a jornalers, criats o en assentaments del govern. Gran part dels boiximans actuals no tenen terres i s'han convertit en gent pobra. Alguns estan buscant noves maneres de viure com a agricultors i ramaders en la terra que els queda, alhora que segueixen caçant quan tenen oportunitat. Un grup d'ells a Namíbia va formar la Cooperativa de Grangers Nyae Nyae (NNFC), que rep suport de la Fundació per al Desenvolupo Bosquimano Dj./Hoansi.

L'estil de vida dels bosquimans fa que estiguin contínuament viatjant però normalment es limiten a l'àrea del seu propi grup, que pot arribar a extendre's uns quants centenars de quilòmetres quadrats i en la qual cada turonet, arbust o pedra és coneguda i té el seu propi nom.Els pobles bosquimans no tenen líders o reis, si bé alguns grups poden tenir un cap. Viatgen en petits grups familiars d'una vintena de persones, en el qual hi pot haver un vell i la seva dona, les seves filles i els marits i fills d'aquestes i alguns fills solters. Són polígams, i poden tenir tantes dones com puguin mantenir, encara que és difícil que en tinguin més de dues.La supervivència de la tribu enmig de l'escassetat i sequera del Kalahari depèn de que tots comparteixin i empenyin junts, i les seves possessions circulen entre tots per tal d'eliminar la gelosia i la discordància i pel benefici general de tots.

5. COSTUMS

Les mares de les noies són les que s'ocupen de concertar els matrimonis. És la mare de la núvia la que decideix si el nuvi és adequat per a la seva filla.Un cop arribat a un acord, les dues famílies passen anys intercanviant regals periòdicament, com indici que el tracte segueix endavant. El nuvi es trasllada a la residència de la núvia sent molt joves. Després d'un període de vida en comú (diversos anys) i que els pares observin les aptituds del seu futur gendre, s'arriba al moment del matrimoni i la parella es traslladarà definitivament a viure amb la família del nuvi. Les parelles són de diferents grups i els grups no són més grans que de 10 famílies. Des de petits, els nens i nenes són tractats amb igualtat. La dona a més de triar els marits de les seves filles són les que decideixen quan i com es mou el campament.

Manera tradicional de prendre foc.

4

6. ACTIVITATSEls homes es dediquen a caçar, amb arcs i fletxes enverinades amb substàncies naturals (procendents d’un cert tipus de cuc), a més d'extreure la poca aigua que els ofereix el desert. Les preses de caça, aporten al grup un complement alimentari i recursos. Així, la pell colrada es destina per al vestit, els ossos per elaborar armes, etc. La seva presa principal és l'antílopLes dones es dediquen a la terrissa i teixir cistelles i cistells.

7. IDIOMES

Entre les llengües bosquimanas es destaquen la !kung, kung ekola o !xu, parlada per 5.000 persones a Namíbia i Angola, la kung gogabis o kaukau, parlada per 3.000 persones a Namíbia i la kung tsumkwe o dj.'oasi, parlada per 3.000 persones a Namíbia i Angola; /hua-owani parlada per 1.000 persones en el sud de Botswana; i la san amb 16.000 parlants a Namíbia. Els esclafits són característics de les llengües de la família khoisan, algunes de les quals en tenen fins a 80 tipus diferents. Concretament, el 70 per cent de les paraules comencen amb un esclafit, que es divideixen en ingressius quan l'aire entra en la boca i egressius quan surt de la boca. hi ha esclafits bilabials, per exemple un ingressiu que sona com un petó i altres que es realitzen amb la llengua, dentals, alveolars, laterals i palatals. Es representen en escriptura per signes com ≠ ! o //.El seu llenguatge "clic" és extremadament difícil d'aprendre .

5

8. LA DANSA MEDICINAL

Després de la iniciació a l'edat adulta quan han matat el seu primer animal mascle (antílop, conill …), gairebé tots els homes esdevenen homes-medicina, si bé només aquells que tenen un poder de guarició més fort solen practicar.Les dances medicinals són vistes com la forma en què els bosquimans es protegeixen de les forces obscures i preserven la tribu de la fam, la discòrdia, la malaltia i la mort. Duren tota la nit i són un gran esdeveniment social i un ritual molt important.Quan l'home-medicina balla, la medicina comença a funcionar en el seu cos i és exhaltada fins a un nivell que es torna poderosa pel dansaire i pel cor del foc al voltant del qual balla. Quan l'home-medicina cau en trànsit, amb forts espasmes i xiscles, i posa els ulls en blanc, o es frega la cara amb el caliu roent sense cremar-se, tot això són signes de que la medicina està a punt. Ell té aleshores el poder d'expulsar el dimoni i curar la malaltia que han portat al poble els esperits de la mort.Sovint, l'esperit de l'home-medicina surt del seu cos i se'n va a trobar el dimoni que està causant els problemes. Això fa que l'home-medicina caigui a terra ja que no hi ha res que l'aguanti. Quan cura algú es renta les mans a les flames i les posa damunt la persona malalta per foragitar-ne el dimoni. Llavors l'escridassa i l'envia a través de l'aire de tornada cap els esperits de la mort d'allà on venia.Quan els homes dansen, les dones canten les cançons-medicina. Són cançons sense paraules regalades als bosquimans pel gran Déu. Els esperits de la mort són els seus missatgers, que envien a una persona quan dorm.Les dones s'asseuen en un cercle i piquen de mans i canten les cançons mentre els homes ballen i piquen de peus al contrapunt dels ritmes del cant i la música. Els dansaires porten lligats a les cames uns sonalls fets de cocos farcits amb closques d'ou d'estruç, amb la qual cosa afegeixen una forta textura rítmica als seus patrons infinitament complexos.

9. CONTE POPULAR

El lleó que no volia renunciar a la seva presa.

10. EL DESTÍ DELS BOSQUIMANS DEL KALAHARI

Els bosquimans generalment han estat fàcilment explotats per la seva naturalesa sumisa. El·ludeixen la confrontació i prefereixen córrer, amagar-se i esperar abans que lluitar. La seva supervivència en l'hàbitat tan dur on viuen és tan delicada que no tenen energia per barallar-se entre ells ni amb altra gent i no tenen cap altre sistema per manejar els desacords que fer desaparèixer la causa del conflicte. També miren els europeus i els bantús com a éssers superiors, ambdós per la seva gran alçada en comparació amb ells mateixos i per l'enorme quantitat de possessions que tenen. Conseqüentment, els bosquimans es senten aclaparats i temorosos i sempre es sotmetran als que ells veuen com un superior.La intromissió en les terres tradicionals dels bosquimans dels grangers blancs i bantús ha portat a friccions entre ells; l'estil de vida "caçador-recol·lector" dels bosquimans no encaixa amb la propietat de la terra i el valor més preciat de tots: l'aigua. Com el seu estil de vida s'ha tornat progressivament més difícil, alguns bosquimans han hagut de probar de treballar en les granges dels

6

agricultors locals. Normalment se'ls paga molt malament per la seva feina i fins i tot solen ser estafats i explotats pels seus empresaris.La vida tradicional dels bosquimans és actualment practicada per molt pocs. Els bosquimans del Kalahari han estat resituats des dels seus poblats a la reserva del Kalahari central fins a nous assentaments a l'exterior.

El govern de Botswana diu que els vol traslladar per millorar les seves vides, però ells asseguren que des que els han desplaçat als nous assentaments no els ha arribat el desenvolupament que el govern els prometia. Finalment, al 2007, els bosquimans van guanyar el litigi que havien iniciat contra aquesta política i el govern de Botswana els ha de retornar les seves terres tot renegociant nous assentaments i drets per al poble bosquimà.

bosquimans Kung de Botswana, caçadors-recol·lectors que han habitat durant milers d'anys la zona de l'Àfrica Austral i que han vist reduït el seu territori progressivament arran de les colonitzacions i per l'interès del govern de Botswana a fer-los fora actualment de la zona del Kalahari. El govern ha perdut un judici sobre aquest tema, amb la qual cosa ha de permetre que els bosquimans tornin a habitar el Kalahari. Però, com es fa ressò 20 Minutos, el govern no els posarà les coses fàcils, doncs els prohibeix utilitzar els pous d'aigua que es troben dins del territori dels bosquimans, perquè diuen que pertanyen al govern. Una forma de fer-los abandonar el lloc o de fer-los morir per manca de recursos.

DeclaracióQuan algú diu, "vosaltres els boiximans no teniu govern", nosaltres els diem que els nostres més llunyans avantpassats de fa molt temps tenien un govern i era un carbó lluent del foc del lloc que havíem estat vivint i ho usàvem per a encendre el foc del nou lloc al que anàvem. Així que jo dic: No ens vulgueu detenir, volem seguir avançant, tenim el nostre propi discurs. Di//cao, ‚Oma, dona boiximana de Nyae Nyae, Namíbia.

11. UNA NOVA TEORIA

Una nova teoria que es basa en l'anàlisi genètica dels diferents pobles, conclou que tota la humanitat descendeix dels bosquimans que van emigrar des d'Àfrica fa 50.000 anys.Els boiximans o sant s'han convertit en el centre de les mirades dels més importants investigadors i genetistes internacionals. Fa milers d'anys, aquest poble ocupava una gran part d'Àfrica, encara que avui dia només queden uns 100.000 integrants d'aquesta ètnia.

7

Els nous descobriments apunten que els boiximans, i també els hadzabe (Àfrica Oriental) són els pares genètics de la diversitat de pobles que habiten el planeta avui en dia. Ja en els anys 60 aquests pobles van ser estudiats per importants lingüistes com Joseph Greenberg, a causa del característica llengua amb què es comuniquen.Els recents estudis genètics han comparat els diferents ADN de gran nombre de poblacions. Així, uns marcadors d'ADN similars indiquen que els pobles que s'estan estudiant van tenir un avantpassat comú recent. A major diferència entre els ADNs, més separades estarien les poblacions pel que fa al seu origen.

Amb aquesta base, els investigadors Alec Knight i Peter Underhill han aconseguit demostrar que els bosquimans són els descendents dels primers pobladors del nostre planeta. Així mateix, el seu curiós llenguatge és possiblement l'origen de totes les llengües del món.

La reconstrucció de la història de la humanitat, suggereix doncs, que fa uns 50.000 anys els boiximans van sortir d'Àfrica a la recerca d'un lloc més habitable, ja que aleshores el canvi climàtic havia produït una gran desertització.És possible que aquests primers boiximans no fossin més de 10.000 individus, refugiats del clima a la zona oriental d'Àfrica. El desplaçament d'un primer grup es va produir pel sud de la península aràbiga i la zona meridional d'Àsia, donant lloc a moltes de les poblacions genètiques que avui viuen en aquests llocs.

12. BIBLIORAFIA

http://mapahumano.fiestras.com/servlet/ContentServer?pagename=R&c=Articulo&cid=1062374275069&pubid=982158433476

http://manelazaera.glogspot.com/2007/03/els-bosquimans-debotswana.html http://www.lenguadetrapo.com/lectura.php?sec=Re&item=124 Http://mapahumano.fiestras.com/servlet/ContentSercer?

pagename=R&c=rticulo&cid.html http://viquipedia.com

8