bones pràctiquesals mitjans informatius

generalistes digitals

multicanal

una “marca informativa” s’adreça als usuaris per altres vies a més del web

๏ twitter per a la immediatesa๏ videostreaming per al “directe”๏ aplicacions per a mòbil

pantalla

el moviment vertical, pràctic pels blogs, no és el millor per a un mitjà que vol oferir una visió ràpida

๏ apostar per la pantalla com a unitat visual

๏ multipestanyes i multipàgines

๏ reinventar un disseny que encara “copia” la informació impresa

repositoriels costos baixos d’emmagatzematge digital permeten anar més enllà de l’actualitat i provar de construir un gran arxiu digital ๏ motors de cerca més precisos i amb més variables

๏ etiquetes i núvols i altres modalitats de classificació

๏ hemeroteques i arxius multimèdia

segmentacióla digitalització permet superar el “generalisme” i apostar per continguts que interessin públics diversos ๏ adaptar els noms de les seccions, que responen a una visió obsoleta dels continguts informatius

๏ cada mitjà ha d’elaborar aquest etiquetatge en funció d’una línia editorial i d’una estratègia de comunicació

๏ distingir l’actualitat (cronòmetre) de la resta

๏ col·laboradors especialistes i no “opinadors”

multimèdia

a més del vídeo i l’àudio hi ha altres formats d’interès, a més de tots els que encara hi ha per inventar

๏ cronogrames, infografia, mapes!

๏ presentacions

๏ multiblogs, xarxes d’informació

autoriatenir autors (no columnistes) que elaboren les peces informatives i que poden ser objecte de cerca i seguiment (RSS)๏ contacte de l’autor amb l’usuari

๏ identitat digital de l’autor més enllà del mitjà

๏ l’autor multimitjà com a opció de futur (més enllà del freelance)

hipertext

una aposta clara per la lectura profunda basada en els enllaços

๏ fonts, referències, aclariments, cites...

๏ ampliació i context

๏ contrast, punts de vista, debat

noves fontsel periodisme sempre ha buscat “experts” i opinions contrastades i internet els fa accessibles i amplia la seva quantitat

๏ blogs personals

๏ altres mitjans: locals, especialitzats i internacionals

๏ fòrums, debats, llistes, xarxes socials

eines ticaccedir a internet no és propi d’una secció sinó que és una eina que s’ha de fer servir a totes les seccions perquè no hi ha “periodisme d’internet” sinó que el periodisme fa servir internet... com ho fa (?) la resta de la societat ๏ internet no és un món a part sinó una part del món

๏ internet no és ‘un lloc’ (planeta Mart) sinó ‘una manera’

serveisels mitjans poden oferir serveis millor que mai i a més poden proporcionar eines i facilitar-ne l’ús, per garantir un accés a la informació de més qualitat

๏ no hi ha “lectors” (influència dels mitjans impresos) sinó “usuaris” d’un mitjà, que obtenen informació per canals diversos, en formats diversos

๏ un usuari més “preparat” obliga el mitjà a ser més exigent amb la seva qualitat

participaciómés enllà de l’infotainment, és possible generar informació amb participació dels usuaris

๏ els usuaris no sols comenten

๏ són fonts amb més facilitat que mai

๏ tenen contacte amb els autors

๏ poden elaborar peces en equip

๏ poden redistribuir la informació

discussióel mitjà digital i l’autoria permeten la reflexió sobre la feina, l’avaluació dels resultats, la discussió sobre les peces informatives i la redistribució del coneixement

๏ explicar com es fa la feina (‘newsroom blogging’)

๏ compartir amb transparència les fonts i els processos

๏ facilitar espais de discussió i aportació de materials

๏ aprenentatge continuat i millora de la qualitat

...la llista s’ha de completar i no s’acabarà mai perquè els mitjans informatius generalistes digitals s’han d’adaptar al canvi i això exigeix una evolució constant

๏ molts mitjans tenen exemples d’aquestes i altres “bones pràctiques”

๏ però no sempre formen part d’una estratègia

๏ ni sempre hi ha consciència prou clara que totes aquestes accions tenen a veure amb una altra actitud sobre l’elaboració i distribució d’informació

Aquesta presentació està subjecta a una Llicència de Creative Commons.