Bona pràctica 2: Actuacions de seguretat viària. Casos...
Transcript of Bona pràctica 2: Actuacions de seguretat viària. Casos...
II Jornada tècnica. Seguretat viària local23 de novembre de 2006
Bona pràctica 2:Actuacions de seguretat viària. Casos pràctics
Susi LópezVia pública i Mobilitat
Ajuntament de Terrassa
DADES DE MOBILITAT DE TERRASSA
70 Km222 Km2L= 7 km A= 5 km200.000 habitants78.00567.54165%116.600580 veh/ 1000hab.2,4 viatges/hab.1,18 persones/veh.
Superfície totalSuperfície urbana
Tamany de la zona urbanaPoblació
Població activa residentLlocs de treball localitzats
Autocontenció laboralNombre de vehicles
Índex de motoritzacióViatges al día
Ocupació per vehicle
ENQUESTA DE MOBILITAT distribució modal
EXTERNSa peu
vehicle privattransport públic
108.000 viatges/dia 1,9 %
77,2 %20,9 %
INTERNSa peu
vehicle privattransport públic
368.000 viatges/dia (77%)
39,3 %48,4 %12,3 %
VIATGES TOTALSa peu
vehicle privattransport públic
476.000 viatges/dia39,8 %48,0 %12,2 %
MOTIUTreballEstudiMNO
Tornada a casa
20,8 %10,3 %22,3 %46,5 %
TreballEstudiMNO
Tornada a casa
TreballEstudiMNO
Tornada a casa
16,7 %11,9 %24,8 %46,6 %
34,8 %4,9 %
14,0 %46,3 %
Distribució del fluxe segons gènere
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
Fluxe intern Fluxe de sortida
Homes Dones
Motiu del viatge segons gènere
0%5%
10%15%20%25%30%35%40%45%50%55%60%
Laboral Estudis Mobilitat no obligada
Homes Dones
Fluxe intern. Distribució modal segons gènere
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
no motorizados motorizados privados motorizados públicos
Homes
Dones
Fluxe de sortida. Distribució modal segons gènere
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
no motorizados motorizados privados motorizados públicos
Homes Dones
Pacte de la Mobilitat - 2000
Definició dels principis bàsics que regiran la mobilitat de la ciutat durant els propers anys.
Pla de Mobilitat (PDM) - 2002
Definició del model de mobilitat que faci possible elsobjectius acordats al Pacte de Mobilitat.
Pla d’Ordenació Urbanística (POUM) - 2001/03
Definició del model de ciutat.
DIAGNOSI
La xarxa viària de la ciutat està constituïda per dues anelles complementàries, la interna d’avingudes i l’externa de rondes. Malgrat tot es produeix una sobrecàrrega als eixos Nord-Sud que travessen l'interior de la ciutat degut a:
La concentració d'activitats i residència a la zona Nord de la ciutat.
La localització al Sud de la xarxa viària de gran capacitat.
La ronda ponent, encara incomplerta.
L’anella de rondes que abans era externa i ara està canviant de funció, formant part de la trama urbana de carrers.
Un model de mobilitatper a Terrassa
Cal fomentar com a model de mobilitat sostenible un sistema molecular, que reforci tant la centralitat de la ciutat com les micro-centralitats de barris.
Les connexions s’asseguren per mitjà d'una xarxa que fomenti els desplaçaments segurs de vianants i bicicletes.
ESTRUCTURA TERRITORIAL
El PDM proposa un sistema viari basat en anelles concèntriques, des d'on es pugui accedir a tots els barris sense passar per l'interior.
La comunicació entre les diferents anelles es realitza per mitjà de diferents radis d'entrada.
MODEL DE CIRCULACIÓ
El model de circulació es basa en un sistema de distribució dels fluxos format per anelles i radis d'entrada.
La resta de la xarxa interior dels barris funcionarà en zona 30(velocitat màxima de 30 Km/h).
VIANANTS
El PDM defineix una xarxa de 150 km de carrers que formen els itineraris principals de vianants.
Recorreguts continus, accessibles i segurs, que connecten els diferents barris entre ells, i dins de cadascun dels barris es millora l’accessibilitat als seus punts d’atracció.
BICICLETES
Es proposa crear una xarxa de 145 km. de bicicletes, que connectin els diferents barris, els seus equipaments i micro-centralitats, així com els camins històrics.
La moderació de la circulació urbana
1. Jerarquia viària i sentits de circulació
2. Tipologia dels carrers
3. Les seccions dels carrers
4. Estratègies de moderació de la velocitat
5. Potenciació de l’ús de la bicicleta
6. Prioritats al transport públic
7. Actuacions a l’entorn de les escoles
8. Educació a les escoles
1. Jerarquia viària i sentits de circulació
Les cèl·lulesXarxa principalXarxa secundàriaXarxa de servei
2. Tipologia dels carrers
La zona de vianantsLes zones de prioritat invertida
Les zones de velocitat 30 km/h
2. Tipologia dels carrers
La zona de vianants
Les zones de prioritat invertidaLes zones de velocitat 30 km/h
2. Tipologia dels carrers
La zona de vianants
Les zones de prioritat invertida
Les zones de velocitat 30 km/h
Estrasbourg
VISITES: Frankfurt - Graz - Stockholm - Treviso
Vehicles nets - Promoció individualitzada - Mobilitat i educació - Política i integració -Peatges urbans - Seguretat viària - Campanyes de sensibilització - Plans de mobilitat
www.pimms-eu.org
Xarxa secundàriaXarxa principal
30 Km/h ( 80% viari )50 Km/h ( 20% viari )
Graz
- Canvi legislatiu
- Senyalització al viàri principal
Frankfurt i Stockholm
- Senyalització al viàri secundari
www.pimms-eu.org
VISITES: Frankfurt - Graz - Stockholm - Treviso
Vehicles nets - Promoció individualitzada - Mobilitat i educació - Política i integració -Peatges urbans - Seguretat viària - Campanyes de sensibilització - Plans de mobilitat
Espai de frenada de 30/50/70 km/h
www.mobility-cultura.net
www.pimms-eu.org
VISITES: Frankfurt - Graz - Stockholm - Treviso
Vehicles nets - Promoció individualitzada - Mobilitat i educació - Política i integració -Peatges urbans - Seguretat viària - Campanyes de sensibilització - Plans de mobilitat
La reducció de la velocitatdisminueix el risc dels
accidents de trànsit
Font:Tempo 30/50 in Graz, 2002
3. Les seccions dels carrers
?
3. Les seccions dels carrers
3. Les seccions dels carrers
4. Estratègies de moderació de la velocitat
Estretament de calçada
4. Estratègies de moderació de la velocitat
Rotondes
4. Estratègies de moderació de la velocitat
Mini rotondes
Sant Quirze del Vallès
4. Estratègies de moderació de la velocitat
Refugis per a vianants
4. Estratègies de moderació de la velocitat
Desplaçament de l’eix de trajectòria
4. Estratègies de moderació de la velocitat
Desplaçament de l’eix de trajectòria
Estrasburg Graz
4. Estratègies de moderació de la velocitat
Desplaçament de l’eix de trajectòria
Frankfurt
4. Estratègies de moderació de la velocitat
Orelles
4. Estratègies de moderació de la velocitat
Canvi de paviment
Lisboa
4. Estratègies de moderació de la velocitat
Elements físics: Coixí berlinès
4. Estratègies de moderació de la velocitat
Elements físics: Banda reductora
4. Estratègies de moderació de la velocitat
Elements físics: Pas de vianants de resalt
4. Estratègies de moderació de la velocitat
Elements físics: Pas de vianants de resalt
Estrasbourg
4. Estratègies de moderació de la velocitat
Elements físics: Plataforma
4. Estratègies de moderació de la velocitat
Canvi de trajectòria a l’arribar a la intersecció
Londres
4. Estratègies de moderació de la velocitat
Sentits de circulació oposats
Frankfurt
4. Estratègies de moderació de la velocitat
4. Estratègies de moderació de la velocitat
4. Estratègies de moderació de la velocitat
4. Estratègies de moderació de la velocitat
5. Potenciació de l’ús de la bici
Reordenació d’espais de la calçada
GrazBarcelona
5. Potenciació de l’ús de la bici
Tipologia de carril
5. Potenciació de l’ús de la bici
Tipologia de carril
5. Potenciació de l’ús de la bici
Reordenació d’espais de la calçada
5. Potenciació de l’ús de la bici
Reordenació d’espais de la calçada
VISITES: Frankfurt - Graz – Stockholm - Treviso
Vehicles nets - Promoció individualitzada - Mobilitat i educació - Política i integració -Peatges urbans - Seguretat viària - Campanyes de sensibilització - Plans de mobilitat
www.pimms-eu.org
VISITES: Frankfurt - Graz – Stockholm - Treviso
Vehicles nets - Promoció individualitzada - Mobilitat i educació - Política i integració -Peatges urbans - Seguretat viària - Campanyes de sensibilització - Plans de mobilitat
www.pimms-eu.org
VISITES: Frankfurt - Graz - Stockholm - Treviso
Vehicles nets - Promoció individualitzada - Mobilitat i educació - Política i integració -Peatges urbans - Seguretat viària - Campanyes de sensibilització - Plans de mobilitat
www.pimms-eu.org
BICICLETES 12.5 %Aparcament tancat a l’estació
VISITES: Franckfurt - Graz - Stockholm - Treviso
Vehicles nets - Promoció individualitzada - Mobilitat i educació - Política i integració -Peatges urbans - Seguretat viària - Campanyes de sensibilització - Plans de mobilitat
www.pimms-eu.org
6. Prioritats al transport públic
Situació de les parades
Londres Estocolm
6. Prioritats al transport públic
Peatges urbans
EstockholmLondres
7. Actuacions a l’entorn de les escoles
8. Educació a les escoles
CICLE INICIAL
Fomentar actituds de consciència ciutadana.
Desenvolupar hàbits visuals, auditius, psicomotors i de prudència.
CICLE MITJÀ
Conèixer les normes de conducta com a vianants i viatgers.
Conèixer el significat i el respecte pels senyals de trànsit.
CICLE SUPERIOR
Normes de circulació i hàbits de comportament en circular per les vies com a vianants, viatgers i amb bicicleta.
Xerrades als instituts amb la Fundació Guttmann per conscienciar els joves sobre els riscos dels accidents de trànsit.
“Stop al cop”
www.pimms-eu.org
VISITES: Frankfurt - Graz - Stockholm - Treviso
Vehicles nets - Promoció individualitzada - Mobilitat i educació - Política i integració -Peatges urbans - Seguretat viària - Campanyes de sensibilització - Plans de mobilitat
MINI CIRCUIT
www.pimms-eu.org
VISITES: Frankfurt - Graz - Stockholm - Treviso
Vehicles nets - Promoció individualitzada - Mobilitat i educació - Política i integració -Peatges urbans - Seguretat viària - Campanyes de sensibilització - Plans de mobilitat
PLANS PER ESCOLES
Confecció de plànols amb itineraris segurs
Comissió permenent per analitzar punts de perill
Taules rodones amb els agents implicats en la seguretat escolar
Incentivar l’ús de la bicicleta a les escoles i del transport públic amb un curs de 5 dies, als alumnes de 10 anys. Objectiu: passar del 8% en l’ús de la bici al 15% a l’any 2015
VISITES: Frankfurt - Graz - Stockholm - Treviso
Vehicles nets - Promoció individualitzada - Mobilitat i educació - Política i integració -Peatges urbans - Seguretat viària - Campanyes de sensibilització - Plans de mobilitat
www.pimms-eu.org
PLANS PER ESCOLES
Contingut del curs:
Aprenen a llegir la informació del transportpúblic (horaris, mapes, ...)
Conductes adequades dins els autobusos, a les parades i amb el conductor.
Normes de funcionament.
Milloren les seves habilitats de conduccióde la bici i els motiven a utilitzar-la peranar a l’escola, encara que sigui combinant-la amb el transport públic.
www.pimms-eu.org
VISITES: Frankfurt - Graz - Stockholm - Treviso
Vehicles nets - Promoció individualitzada - Mobilitat i educació - Política i integració -Peatges urbans - Seguretat viària - Campanyes de sensibilització - Plans de mobilitat
PLANS PER ESCOLES
Anàlisis d’itineraris escolars.
Reunions anuals de pares, professors i policies.
Classes de circulació en bicicleta als escolars dins el trànsit normal de la ciutat: Normes de circulació, drets dels ciclistes, …
Descomptes als estudiants que utilitzen el transport públic.
www.pimms-eu.org
VISITES: Frankfurt - Graz - Stockholm - Treviso
Vehicles nets - Promoció individualitzada - Mobilitat i educació - Política i integració -Peatges urbans - Seguretat viària - Campanyes de sensibilització - Plans de mobilitat
EDUCACIÓ A LES ESCOLES
Educació a les escoles perreforçar l’autoestima i per ajudar a pendre decisions individuals.
Nivells acústics obtinguts per nous dissenys pacificadors
Laeq IMD
1998 2004 diferènciau 1998 2004
71 66.4 - 4.6 8.300 5.000 +40%69.9 68.6 - 1.3 12.000 7.800 - 35%70.7 65.2 - 5.5 5.500 4.500 - 18%70.5 67.8 - 2.7 5.500 4.800 - 13% 66.3 65.7 - 0.6 8.200 6.300 - 23%
Carretera de MatadeperaLa Rasa
Carrer del NordVolta
Portal Sant Roc
Nivells acústics obtinguts per reducció de IMD
Laeq IMD
1998 2004 diferènciau 1998 2004
70.7 61.7 - 9 9.000 5.000 - 44 %75.2 71.6 - 3.6 6.500 5.000 - 23%70.7 65.2 - 5.5 30.000 25.000 - 17%74.8 72.5 - 2.3 12.000 8.000* - 33%72.8 70.4 - 2.4 8.300 6.400 - 23%70 69.2 - 0.8 11.300 9.400 - 17%69.9 67.3 - 2.6 7.000 4.000 - 43%66.5 65 - 1.5 5.000 2.000 - 60%
FaradaySant AntoniAbat Marcet
TopeteArquímedes
GalileoPortal Nou
Teatre
Gasòmetre
2004 2005 diferència 2004 2005
68.6 66.7 - 1.9 3.500 2.000 - 42%
* IMD provisionals degut a desviaments alternatius per obres
Nivells acústics obtinguts per sonoreductor
Laeq IMD
1998 2004 diferènciau 1998 2004
74.9 72.4 - 2.5 26.400 27.700 +7%72.1 71.2 - 0.9 10.000 12.500 +25%75.9 73.8 - 2.1 20.000 15.700 -21%
Rambla d’EgaraCarretera de Rubí
Carretera de Montcada(de 3 a 2 carrils)
72.8 68.5 - 4.3 22.000 14.000 -36%
2004 2005 diferènciau 2004 2005
Avinguda de Barcelona(de 4 a 3 carrils)
Nivells acústics obtinguts sense fer res
Laeq IMD
1998 2004 diferènciau 1998 2004
68.1 72.3 +4.2 15.000 21.000 + 40%70.7 72.8 +2.1 30.000 35.000 + 17%70.7 73.5 +2.8 20.000 25.000 + 25%73.3 74.4 +1.1 22.500 29.000 + 29%70.1 72.3 +2.2 12.000 13.900 + 16%66.5 67.9 +1.4 2.250 5.600 +148%
Avinguda BèjarRambleta Pare Alegre
Glòries CatalanesSta Eulàlia
Ramon y CajalPuig Novell
Sector Can Roca II
Can Colomer
Can Colomer