Bombers de Catalunya. Història i Present

de catalunyabombers de catalunyahistòria i present

bom

bers

de c

ata

lunya

his

tòri

a i pre

sent

ISBN 978-84-393-8002-3

9 788439 380023

història i present

bombers

coberta bombers_ corregit.qxd 24/04/2009 9:51 PÆgina 1

GUARDES.qxd 06/04/2009 17:55 PÆgina 1

01-05 PRIMERES PAGINES c5:01-05 PRIMERES PAGINES c5.qxd 17/04/2009 12:22 Página 1

bombers de catalunya

01-05 PRIMERES PAGINES c5.qxd 21/04/2009 11:31 PÆgina 3

BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP

Bombers de Catalunya : història i presentText en català, castellà i anglèsI. Catalunya. Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació II. Títol1. Bombers - Catalunya - Història614.842.83(467.1)(091)

Primera edicióabril 2009

© dels textos, els autors© de l’edició: Generalitat de Catalunya, Departament d’Interior, Relacions Institucionals i ParticipacióDiputació 35508009 Barcelona

ProduccióL’Avenç, S.L.

Disseny originalJordi Casas

ImpressióNOVOPRINT

ISBN978-84-393-8002-3Dipòsit legalB-20286-09

Fotografies coberta i pàgina anterior: Josep Maria Masachs

AGRAÏMENTS

Moltes persones han participat en l’aventura de fer aquest llibre. Els autors, coordinadors i editors volem agrair a les següents persones els seusconsells, suggeriments i ajuda pel que fa als continguts: Bienvenido Aguado, Ramona Aixàs, Carles Andújar, Joan Anfrons, Pedro Anitua, EtelArilla, Josep Arola, Juanjo Bellostas, Manuel Bosch, Ramon Caballé, Joan Canalias, Enric Cano, Francesc Carola, Sebastian Carton, MarcCastellnou, Ferran Cels Liesa, Ricard Cervantes, Bernat Clarella, Pep Colàs, Francisco Díaz, Carlota Dicenta, Ramon Dinarès, Pius Dòniga, CecíliaEgea, Laia Esteban, Jordi Fabregat, Cesc Farré, Jordi Farré, Pep Farré, Josep Lluís Fernández, Alícia Ferrer, Josep Maria Ferrer, Nandu Font, JordiFrancès Buxó, Pere Freixa, Carles Galán, Jordi Gallart, Xavier Garcia Guixé, Lluís Gràcia, Antoni Güell, Joan Ramon Guimjoan, Marian Gutiérrez,Núria Iglesias, Rafael Izaguirre, Domingo Jiménez, Marta Jovés, Xevi Jovés, Josep Maria Juncosa, Elisabet Justribó, Santi Lleonart, Mercè López,Josep López Rico, Ferran Lorente, Anna Martín, Jordi Martínez, José Luis Martínez, Mateu Mas, Josep Maria Masachs, Cristina Masramón,Marta Miralles, Jordi Moreno, Montse Nebot, Alícia Olmos, Carles de Pablos, Manel Pereda, Ferran Pinto, Lluís Pou, Ramon Prat, Sisco Pujades,Antoni Rifà, Lluís Rodríguez, Santiago Rovira, Eduard Ruíz, Jaume Ruy, Paola Salas, Conrado Sánchez, Paco Sánchez, Jordi Sans, Elies Serra,Nacho Solano, Antonio Tapias, Lupe Tena, Josep Tunica, Màxim del Valle, Enric Ventosa, Jordi Vidal, Miquel Vidal, Ramon Viladrich, OriolVilalta,Albert Vilanova, Joana Vilarroig.

Igualment, pel que fa a les il·lustracions, diverses persones i institucions han facilitat graciosament la localització de part dels materials fotogràficsque il·lustren el volum. Agraïm especialment la col·laboració, entre molts altres, a: Arxiu dels Bombers de Barcelona, Servei d’Arxius, Estudis iInformació de la Diputació de Lleida, Arxiu General de la Diputació de Girona, Arxiu General de la Diputació de Barcelona, Arxiu General dela Diputació de Tarragona, Arxiu Històric de la Ciutat de Tarragona, Arxiu Municipal de Valls, Arxiu Comarcal de les Terres de l’Ebre, ArxiuComarcal del Baix Camp, Arxiu Històric Comarcal del Vallès; Arxiu Municipal de Terrassa, Arxiu Històric de Sabadell; Arxiu Històric de la Ciutatde Barcelona; Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, Fundación Pablo Iglesias, Biblioteca Nacional de Catalunya, Arxiu Històric de Reus, ArxiuHistòric Comarcal de les Terres de l’Ebre, Arxiu Històric Comarcal de l’Alt Empordà, Arxiu Municipal de Figueres, Arxiu Municipal de Tarragona,Arxiu Històric Comarcal de l’Anoia, Arxiu Municipal de Badalona.

L’aportació de tots ells ha ajudat a que aquest llibre pugui ser una realitat.

01-05 PRIMERES PAGINES c5.qxd 22/06/2009 13:07 PÆgina 4

de catalunyabombers

història i present


5 6Els anys de la postguerra iel primer període franquista(1939-1962)Marc Ferrer i Murillo

98

Els bombers de les diputacions provincials(1962-1980)Carles Savalls

122

4Els bombers de laGeneralitat(1980-2008)Carles Savalls

154

IntroduccióEls antecedents de les companyies de bombersJesús Mestre Campi

14

PreàmbulJoan Saura i Laporta

9

Continguts

06-07 sumari c5:06-07 sumari c5.qxd 17/04/2009 12:35 Página 6

El segle XIX. L’origen dels cossos de bombersJoan Rovira

20

Temps d’innovacions i motorització (1900-1935)Marc Ferrer i Murillo

48

La Guerra Civil(1936-1939)Marc Ferrer i Murillo

78

Els bombers del segle XXIOlga Lanau

196

Nota sobre els autors Organigrama delDepartament d’Interior,Relacions Institucionals iParticipació

211

7Traduccions al castellà i l’anglès

(1) (81)

2 3

Textos en castellà Textos en anglès

1

06-07 sumari c5.qxd 21/04/2009 10:52 PÆgina 7

08-13 PROLEG c5:08-13 PROLEG c5.qxd 17/04/2009 12:52 Página 8

9 Preàmbul

PreàmbulJoan Saura i Laporta

Teniu a les vostres mans el primer llibre institucional sobre el Cos de Bombersde la Generalitat.

Aquest llibre ha estat elaborat pel Departament d’Interior, Relacions Institucionalsi Participació i l’editorial L’Avenç, amb l’objectiu d’oferir una mirada a la història d’un dels cossos operatius més importants que tenim en matèria deseguretat.

Una història que va molt lligada al desenvolupament urbanístic i industriali també a la història de les institucions de Catalunya. Malgrat que l’origende la lluita contra els incendis el trobaríem en les civilitzacions més antigues,les organitzacions estructurades de serveis contra incendis van començar asorgir a Catalunya al llarg del segle XIX. Fa precisament uns 150 anys de lesprimeres referències a Catalunya d’organitzacions de bombers. Es tractavade serveis d’extinció d’incendis que apareixien amb la industrialització i laconseqüent expansió demogràfica i urbanística.

Sovint aquestes primeres companyies de bombers depenien de la iniciativaprivada, a través de mútues i societats asseguradores contra incendis. Méstard, van passar a dependre dels ajuntaments i, amb la recuperació de les ins-titucions democràtiques i l’estatut de 1979, va ser la Generalitat qui en vaassumir les competències. La Generalitat ha establert una xarxa de parcs debombers que dóna cobertura a tot Catalunya i que treballa en la millora de la prevenció per tal de garantir una major seguretat en tots els àmbits.

Tot sovint la professionalització i la modernització dels bombers s’ha produïtcom a resposta a algun esdeveniment: un sinistre, un accident o una catàs-trofe ha servit a vegades per fundar un cos de bombers o per fer-lo evolucio-nar. Per sort, els bombers de la Generalitat han invertit aquesta tendència iprioritzen tant la capacitat de reacció com la prevenció.

El Govern de la Generalitat considera prioritària la millora de l’eficàcia delsistema de resposta a les emergències i per això s’està fent un esforç pressu-postari considerable per reforçar i crear nous parcs de bombers; per renovari millorar equips i materials de seguretat i també per millorar la xarxa de comunicació.

D’altra banda, també som plenament conscients que el capital humà és laclau de l’eficàcia del Cos de Bombers de la Generalitat. Els Bombers de laGeneralitat són un col·lectiu necessari i imprescindible per la seva aportació

08-13 PROLEG c5.qxd 21/04/2009 11:02 PÆgina 9

10 Preàmbul

El Conseller Saura en el lliurament de distincions del Cosde Bombers de la Generalitat deCatalunya amb motiu de la FestaPatronal dels Bombers 2009,que aquest any va tenir lloc a Vic. © Eva Guillamet


11 Preàmbul

a la seguretat civil i per la tasca que desenvolupen en favor de mantenir i millorar el benestar de la societat. És per això que també estem donant un nou impuls a la formació inicial i a la formació contínua amb el dissenyd’un nou pla de carrera a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya.

Hem de treballar per tenir una bona política preventiva i per avançar-nos alsriscos a què estem exposats i saber donar la millor resposta davant les emer-gències. Per això també estem donant un nou impuls al sistema de protec-ció civil de Catalunya, del qual el Cos de Bombers és una part essencial i imprescindible, per tal de crear sinèrgies, unir esforços i saber donar una res-posta àgil i eficaç davant qualsevol emergència de la ciutadania.

Els bombers funcionaris i voluntaris que formen part del servei de prevenciói extinció d’incendis i salvaments conformen un Cos de Bombers modern,ben preparat i amb els recursos adequats per intervenir amb professionalitati eficàcia en la lluita per l’extinció d’incendis, els rescats de persones en acci-dents de trànsit i el salvament de persones en tot tipus de situacions.

Teniu, doncs, entre les vostres mans un llibre que, ben segur, contri-buirà a aproximar-nos a un cos operatiu que és una peça essencial de l’en-granatge que conforma el sistema de seguretat pública de Catalunya i queés una part imprescindible del sistema de resposta a les emergències.

Voldria acabar amb el desig que aquesta publicació sigui tot un èxit per talque el màxim de ciutadans i ciutadanes coneguin la història del Cos deBombers de la Generalitat i les tasques actuals que realitzen al servei de laseguretat de tots nosaltres.

Joan Saura i LaportaConseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació

08-13 PROLEG c5.qxd 21/04/2009 11:04 PÆgina 11

14 Introducció

IntroduccióEls antecedents de les companyies de bombersJesús Mestre Campi

Poder disposar d’un servei contra incendis i salvaments no és un capricisinó una necessitat de qualsevol societat i Catalunya, en el conjunt delpaís i amb una organització centralitzada, no ha tingut aquest servei finsque es va aconseguir l’autogovern, a principi dels anys 1980. Així, quanparlem dels Bombers de Catalunya ens referim a una organització moltrecent, constituïda l’agost de 1982. Això, però, no contradiu que la histò-ria dels bombers a Catalunya sigui molt més llarga: des de mitjan segle XIX

hi ha serveis de bombers organitzats, tant de caràcter municipal com decompanyies d’assegurances privades. I encara podríem recular molt més:hi ha mostres arqueològiques de bombes d’aigua de l’antiguitat quepodrien haver estat utilitzades per apagar focs. El foc, l’aigua i l’aire són elements indispensables per l’home, que els uti-litza quotidianament: per cuinar aliments, per escalfar-se, per beure, perrespirar... Però són elements que de vegades poden tornar-se hostils i pro-vocar grans desastres: el foc dins d’una ciutat, o un aiguat, o una fortaventada poden destrossar en instants allò que tant ha costat de construir.Hi ha evidències de la lluita contra aquests desastres, siguin naturals oprovocats pel mateix home, des dels orígens de la història. I des d’alesho-res s’han inventat ginys per poder llançar aigua al foc, s’han organitzatgrups especialitzats per fer més efectives les tasques de salvaments de per-sones i béns, i, fins i tot, s’han dictat ordenances amb mesures preventi-ves, les més eficients per evitar desastres.

Els orígens de les organitzacions contra incendisDes de l’antiguitat hi ha referències de grans incendis amb un gran poderde destrucció, com el del Temple de Jerusalem de l’any 586 aC, provocatpels babilonis; el de la Biblioteca d’Alexandria, cap el 50 aC, un dels moltsincendis que va patir aquesta institució, o el de Roma de l’any 64 dC, pro-vocat per l’emperador Neró, que va cremar un terç de la ciutat. Hi hamolts altres exemples d’incendis emblemàtics, que van influir en l’adop-ció de mesures preventives, sobretot a les aglomeracions urbanes on elsincendis poden tenir conseqüències més greus.Les civilitzacions egípcia i grega van reglamentar ordenances preventivescontra incendis de forma paral·lela a uns costums on el foc tenia unaimportància notable, tant des de la perspectiva quotidiana com en la reli-giosa. Però va ser a Roma, la ciutat més important de l’antiguitat, on vaexistir l’organització més perfeccionada per la prevenció i l’extinció d’in-cendis. Com en altres ciutat antigues, a Roma hi havia guardes nocturns

pàgina anteriorLa població de Cervera sufocantun incendi l’any 1923.

14-19 INTRO c5.qxd 21/04/2009 11:07 PÆgina 14

15 Introducció

amb la missió de fer rondes i donar l’alarma en cas d’incendi. Estaven ales ordres d’un magistrat, el Tresvire Nocturni, i sovint eren esclaus.En època d’August, cap a l’any 6dC, es va decidir perfeccionar aquestaprimitiva organització a la ciutat de Roma i es va crear el cos de vigiles, ungrup especialitzat que es dotà de les infraestructures necessàries: casernesrepartides per la ciutat, utillatge especialitzat i una organització jeràrqui-ca. Ja en aquesta època l’utillatge dels vigiles era prou sofisticat: escales,galledes de corda teixida, destrals, etc., i fins i tot bombes hidràuliques queeren manipulades per un professional especialitzat, el siphonari. També enèpoca d’August hi ha constància de l’existència d’unes ordenances pre-ventives contra el foc que, a més de la capital romana, també s’aplicavenen les altres ciutats de l’Imperi. Entre altres aspectes, una d’aquestesmesures reglamentava que els ciutadans havien de tenir grans gerressempre plenes d’aigua per ser utilitzades en cas d’incendi.A les principals ciutats romanes a Catalunya, sobretot a Tàrraco i a Barcino,s’han trobat evidències arqueològiques i documents de l’existència d’orga-nitzacions d’extinció d’incendis. A Tàrraco, capital de la província de laTarraconense, es va formar al segle I dC un cos de vigiles que seguia elmodel de Roma. I a Barcino s’han trobat restes de les grans gerres que ser-vien per acumular aigua per poder-la utilitzar en cas d’incendi.

La bomba hidràulicaL’origen de la bomba hidràulica, el giny més identificador del bomber,també es troba a l’antiguitat, concretament a Egipte i a Grècia, on es feiaservir per extreure aigua dels pous. La primera bomba impel·lent d’aigua

El gravat mostra el funcionamentintern de la bomba hidràulicad’Heró el Vell, un enginy inventat idesenvolupat durant l’antiguitat i que, amb algunes millores tècniques, va estar vigent fins al’edat moderna.

14-19 INTRO c5:14-19 INTRO c5.qxd 17/04/2009 13:00 Página 15

va ser inventada per l’enginyer grec Ctesíbios d’Alexandria, deixebled’Arquímedes, que al segle III aC. Dos segles més tard, cap el I aC, el mate-màtic Heró el Vell, també d’Alexandria, recollint les aportacions deCtesíbios i de Filó d’Alexandria, va descriure una bomba especialmentpensada per a l’extinció d’incendis a la seva obra Pneumàtica. Els romansvan perfeccionar la bomba hidràulica d’Heró, que anomenaven siphos, i lavan utilitzar per llençar aigua a pressió en els incendis, a més d’altres usos.La bomba hidràulica va ser reinventada a finals del segle XV, gràcies al’enginy de Anton Platter, joier d’Augsburg, que estava convençut quela seva xeringa d’aigua era la primera màquina de la història pensadaper combatre els incendis. Aquest invent va permetre diverses innova-cions i perfeccionaments, com l’aparell d’extinció d’incendis queRudolphus Agricola descriu en la seva obra De Re Metalica (1556), o l’es-pectacular màquina de Cyprian Lucar descrita a Teatrise NamedLucarsolarse (1590). Al segle XVII es van fer nous perfeccionaments i,segons menciona un llibre d’invents de 1655, hi havia bombes quepodien enviar l’aigua a 12 metres d’alçada. Però les innovacions mésdecisives les va fer el pintor i inventor holandès Jan van der Heyden,que va ser el primer en dissenyar una mànega amb aplicacions en l’ex-tinció d’incendis; era de cuir i tenia una llargada d’uns 15 metres i acada extrem s’hi aplicaven unes connexions de bronze que permetien launió amb altres mànegues per tal de fer-les més llargues. Van derHeyden també va projectar, l’any 1668, una bomba hidràulica a la quales connectava la mànega. Finalment va publicar un manual il·lustrat, elBrandspuiten-boek (1690), en què descriu detalladament els seus invents,exposa els seus criteris sobre l’extinció d’incendis i explica la seva expe-riència en la organització d’una brigada de bombers voluntaris aAmsterdam. Aquest tractat va influir en la creació d’organitzacions debombers a altres ciutats europees.L’any 1725, l’enginyer anglès Richard Newsham va desenvolupar unginy més potent, capaç de bombar 12 litres d’aigua per minut i enviar-laa 40 metres de distància. Les innovacions eren constants, tant a Europacom a Amèrica. Al nou continent, Benjamin Franklin també va projec-tar bombes hidràuliques i altres útils, i va ser l’organitzador de la com-panyia de bombers de Filadèlfia, l’any 1736. A partir de la segona meitatdel segle XVIII, s’intenta aplicar el vapor a les bombes hidràuliques i s’ins-tal·len dins de carros, per facilitar el seu transport i arribar el més aviatpossible al sinistre, però no va ser fins a la dècada de 1820 quan es vanfabricar les primeres, concretament la de John Braithwaite a Anglaterra,operativa a partir de 1827, i la de John Ericsson, més perfeccionada, peròque no va ser operativa a Nova York, fins l’any 1840. A Catalunya, lesprimeres bombes hidràuliques contra incendis van ser fabricades per LaMaquinista Terrestre y Marítima a mitjan segle XIX.

Gremis i exèrcit: la tradició organitzativa a l’Antic RègimAl llarg de l’edat mitjana i els segles de l’edat moderna, hi ha ben poquesreferències a ordenances o sistemes organitzats sobre la prevenció i la llui-ta contra incendis a Catalunya. Les organitzacions tradicionals per ferfront els incendis eren una barreja d’elements de solidaritat social que

16 Introducció

Il·lustració de Jan van derHeyden d’una bomba hidràulicaamb mànegues, publicada al segle XVII en un dels primers manuals europeus sobre extinciód’incendis.© Rijksmuseum, Amsterdam


podien sorgir a iniciativa dels veïns, de les institucions comunitàries, deles municipals o, fins i tot, de l’estat. La resposta de la societat davant delsincendis posava en joc tot un conjunt de codis i conductes d’autoajuda iajuda mútua establerts pels costums i les normes socials, i que s’expressa-ven davant de situacions de necessitat en cada moment històric. Des del punt de vista institucional, però, eren els gremis i les confrariesprofessionals assumien, principalment, la responsabilitat i el protagonis-me de les tasques d’extinció dels incendis. Els gremis, a més de ser unaorganització estamental, aportaven els coneixements tècnics necessarisper poder realitzar les tasques exigides en un incendi. Així, els gremisvinculats en la construcció, com ara els paletes, fusters, o picapedrers,eren els que formaven el nucli actiu en les tasques d’extinció, i eren aju-dats per gremis dels aiguaders, els boters, els macips o els carreters. Encas d’incendi, la crida es realitzava mitjançant el toc de foc de les cam-panes de la parròquia més propera.Els gremis eren corporacions professionals amb una forta estratificaciójeràrquica al capdavant de la qual s’hi trobava el prohom corresponent.Aquest fet garantia almenys l’existència d’una estructura clara decomandament. Però les tecnologies d’extinció eren encara molt rudi-mentàries. A Catalunya, l’ús generalitzat de les bombes hidràuliques nova ser un fet fins a les darreries del segle XVIII i, per tant, el mètode d’ex-tinció d’incendis més habitual era l’ensorrament de la casa afectada perimpedir la propagació del foc, en comptes d’intentar apagar directamentles flames. A més, com s’ha vist anteriorment, aquestes primeres gene-racions d’aparells i mecanismes hidràulics contra incendis no anavenmés enllà de les xeringues hidràuliques, construïdes primer de fusta iposteriorment de coure; o les primeres bombes hidràuliques de coll decigne, que tenien una capacitat molt limitada de projectar a una míni-ma distància l’aigua. No s’utilitzaven encara mànegues per on canalit-zar l’aigua i la manera més usual de llançar l’aigua sobre el foc era uti-litzant galledes de fusta o de cuir.

17 Introducció

L’any 1827, l’enginyer anglès John Braithwaite va adaptar labomba de vapor a les necessitatsdels bombers, i la va instal·lar en un carro per facilitar el seu desplaçament.


Al llarg del segle XVIII, els ajuntaments catalans van començar a promul-gar bans i crides relatives a incendis, com va fer l’Ajuntament deBarcelona en les disposicions del 20 de juliol de 1762, del 27 d’octubrede 1781, de l’11 de desembre de 1782 i del 23 de juliol de 1785. També,a finals de segle, es va adquirir una bomba hidràulica gran i diverses depetites. I, l’any 1797, es va publicar un reglament que constava de 41articles i que sintetitza els costums tradicionals. Així, per exemple, es fauna regulació de les crides i els tocs d’avís, de les atribucions de l’alcal-de de barri i altres autoritats, de les obligacions dels prohoms dels gre-mis de paletes, fusters, faquins, manyans i carreters i, fins i tot, algunesrecomanacions sobre la manera d’atacar un incendi.Tècnicament, l’opció tradicional més utilitzada per extingir l’incendiquan aquest s’havia generalitzat a bona part de l’edifici era la de tallarel foc. Consistia, en primera instància, en provocar l’enderrocament dela casa que s’havia incendiat i, cas que això no fos possible donada lavirulència de l’incendi, s’optava per solucions més radicals: enderrocarles cases veïnes per tallar la propagació i evitar que es generalitzés enels edificis contigus. Aquestes dràstiques mesures sempre resultavenpolèmiques i eren motiu de fortes tensions entre les diferents autoritatsque comandaven les tasques d’extinció. Era un sistema econòmica-ment molt car ja que no tan sols es perdia la casa incendiada sinó quetambé es destruïen les cases veïnes. L’enderrocament es feia mitjançanteines manuals o molt sovint es recorria, per accelerar el procés, a l’úsde l’artilleria. Així, davant la poca capacitat per extingir directament lesflames, l’objectiu era ensorrar l’edifici afectat o l’adjacent per evitar lapropagació de l’incendi, que era el que més es temia. Es coneixien proubé grans incendis, com el de Londres de 1665, que s’havia originat enun forn però que havia acabat cremant bona part de la ciutat; o el deMadrid de 1734 que va cremar el Palau Real de l’Alcázar; o el de l’im-mens Palau d’Hivern de Sant Petersburg, a Rússia, de 1837, on tan solses va salvar el palau de l’Ermitage, i també va cremar una part de laciutat. Així, doncs, la prioritat era evitar la propagació de l’incendi aqualsevol preu. Encara a principis del segle XIX, les eines que més iden-tificaven dels primers cossos o serveis de bombers no eren ni les mà negues ni les bombes hidràuliques, sinó el pic i la pala. Amb el per-feccionament i la difusió de les bombes hidràuliques impel·lents, però,la capacitat d’extingir directament els incendis va augmentar de mane-ra decisiva.En els incendis i altres sinistres es prioritzava el rescat de les persones enperill i, també, la salvaguarda de tot el mobiliari que es podia dels habi-tatges i edificis afectats. Aquesta acció solia ser polèmica. Per una banda,el fet de llençar els mobles per la finestra els salvava inicialment del focperò sovint resultaven destrossats en impactar contra el terra. Per altrabanda, els mobles i altres pertinences que es treien al carrer eren sovintobjectiu de pillatge generalitzat, aprofitant el desordre que el mateixincendi i les tasques d’extinció que l’acompanyaven creaven. Amb lacreació dels primers serveis uniformats de bombers també es volia eli-minar aquesta depredació sistemàtica de béns aliens mitjançant la iden-tificació per l’uniforme o la xapa de llautó amb la inscripció del cos debombers, que havien de portar tots els integrants d’una companyiadurant les tasques d’extinció.

18 Introducció

L’ensorrament de la teulada erauna pràctica habitual en l’extinciód’incendis. © Arxiu del Cos de Bombers de Barcelona


Una altra institució que actuava en cas d’incendi era l’exèrcit, no nomésen tasques d’odre públic sinó participant directament en les tasquesd’extinció. També era força habitual l’ús de peces d’artilleria per accele-rar l’enderrocament dels edificis incendiats o els de l’entorn, en aque-lles viles i ciutats on existien destacaments militars. A més, la veritablefigura d’autoritat era el capità general. Barcelona és un exemple de comla presència militar en les tasques d’extinció, de vegades, podia aug-mentar la confusió en la direcció i el comandament de les tasques d’ex-tinció.La crisi gremial, que arriba amb la seva dissolució l’any 1833, va propi-ciar l’aparició de noves tipologies d’organització per fer front a l’extin-ció dels incendis urbans.

19 Introducció

Extinció d’un incendi a principisdel segle XIX. Després de salvar a les persones amenaçades, elsbombers treien els mobles de la casa incendiada per impedir, d’aquesta manera, que el foc esfes més gran.© Arxiu del Cos de Bombers deBarcelona


20-47 1 J. ROVIRA c5:20-47 1 J. ROVIRA c5.qxd 17/04/2009 13:06 Página 20

1El segle XIX. L’origen dels cossos de bombers

Joan Rovira


La societat burgesa i la creació de nous dispositius deseguretatEl procés històric d’expansió del mercat, la indústria i les ciutats alllarg dels segles XVIII i XIX comporta l’aparició de noves situacions d’in-seguretat. La burgesia –la nova classe social hegemònica– va intentarinstaurar nous mecanismes de seguretat per la protecció de les pobla-cions i les propietats, ja que els dispositius de seguretat procedents del’Antic Règim van quedar obsolets o transformats. La societat burge-sa va bastir un variadíssim espectre de mecanismes i dispositius deprotecció i seguretat, tant públics com privats. A Catalunya, la gène-si i institucionalitza ció de les primeres companyies de bombers són unelement més d’aquesta cartografia que es va configurant per a la defen-sa de la vida i les propietats davant d’un vell però renovat enemic:l’incendi. A la Catalunya del segle XIX, com a la resta d’Espanya, aquests pri-mers serveis d’extinció d’incendis s’implanten amb retard en relacióa d’altres països europeus. El retard en la creació de companyiesmodernes de bombers, més que per descurança o desídia de les auto-ritats, s’explica per dos factors que entorpien la seva implantació: elsconflictes armats i la manca d’un estat central fort que assumís aques-tes competències.En un context de guerra civil endèmica –les guerres carlines– o de con-tinuada violència política i social com són les bullangues, els amotina-ments urbans o les revoltes pageses, la urgència en la creació de serveisd’extinció d’incendis era relativa i quedava sempre post posada davantla necessitat de garantir l’ordre públic i polític, el manteniment de leshegemonies polítiques i les victòries en el camp de batalla. Quedavapoc espai, doncs, per a l’organització d’institucions menors com la querepresentaven els bombers. Així, a nivell estatal les institucions que esprioritzen en l’àmbit de la seguretat interior seran l’exèrcit, la milíciai els diferents cossos de policia existents o en gestació, com els Mossosd’Esquadra i la Guàrdia Civil, creada l’any 1844. Igualment, a nivellmunicipal es van gestant la creació de cossos de vigilància com els sere-nos i, poc després, les guàrdies urbanes.

La vigilància i la protecció pública de les propietats privades davant d’incendis i robatorisLa creació de les primeres companyies de bombers va paral·lela a lacreació d’altres cossos de seguretat específicament urbans per a la vigi-

22 El segle XIX. L’origen dels cossos de bombers

pàgina anteriorPuigcerdà, 1899


lància i la protecció de les propietats, com ara els vigilants nocturns oserenos i les guàrdies urbanes. Calia protegir les propietats tant delsincendis com dels robatoris. La creació dels serenos és un exemple clarde com les autoritats municipals institucionalitzen una vigilància noc-turna que tenia anteriorment una base i formulació popular. Així, perexemple, en l’establiment i organització del servei de serenos del muni-cipi de Sabadell de l’any 1834, es justifica la seva creació per «...lacomodidad que ofrece este servicio por su numerosa población, acre-ditadas fábricas, floreciente industria de toda clase y concurrencia deforasteros... hallándose ya establecido desde mucho tiempo un sere-no que paga el vecindario espontaneamente...» (Reglamento para losserenos. Sabadell, 1874)El vigilants, guardes nocturns o serenos esdevenen un dels primerscossos de vigilància municipal que institucionalitzen la seva organit-zació arreu de Catalunya. A Barcelona les primeres reglamentacionssón de 1786 i tenien com a missió la de realitzar rondes de vigilàn-cia pel barri. A més, a cada hora de la nit, anunciaven l’estat del temps,i d’aquí en prové el nom. La seva organització oficial a Barcelona noes formalitza fins a la reforma del reglament de 1838. Amb tot, hihavia una dualitat de serveis de vigilància que provocaren conflictescom el del 1869, quan s’enfrontaren els serenos i els vigilants noc-turns que havien establert alguns comerciants per iniciativa particu-lar. Finalment es va establir que els serenos municipals, a diferènciadels vigilants nocturns privats, tinguessin també un rang d’autoritati podien portar pistola (fins llavors duien només un pal de defensa)i sabre en el vestit de gal·la. Per tal de comunicar-se amb d’altres sere-nos duien xiulet o carraca. El 1887 els dos cossos s’unifiquen i sotala consideració d’auxiliars de policia.Els serenos, a més de ser dels primers cossos de vigilància que s’or-ganitzen per barris, seran els encarregats de donar l’avís i intentarevitar «incendios, robos, insultos y desordenes de la gente licencio-sa...». Entre les seves obligacions hi havia la de conèixer els domici-lis de metges, cirurgians, notaris, farmacèutics, llevadores, càrrecs


El personal de la companyia debombers de Figueres, a final delsegle XIX.© Arxiu Històric Municipal deFigueres

20-47 1 J. ROVIRA c5.qxd 21/04/2009 11:37 PÆgina 23

municipals i militars, i a més «... de los individuos de la companyiade bomberos y dependientes de la compañia de seguros contra incen-dios, escribanos del alcalde y sr. Medicos del crimen...» (Reglamentopara los serenos. Sabadell, 1874). En cas d’incendi, un cop donat l’avís a tots els implicats, afegirien a l’hora i el temps la crida «foc ala parròquia de...».

La construcció de la ciutat modernaLa important activitat de construcció i les reformes de les ciutats, espe-ronada pels processos de desamortització de les propietats religioses,va afavorir l’aparició d’un conjunt de condicionants propicis als incen-dis que dificultaven la seva extinció. La fusta era el material de cons-trucció més utilitzat, tant en els elements estructurals com en lescobertes i en el mobiliari domèstic. En aquest sentit, els reglamentsde les primeres companyies de bombers estableixen una clara distin-ció entre incendis d’edificis, els de mobles i els de xemeneies.La trama urbana tradicional –molt compacta i amb carrers molt estrets–afavoria també la propagació dels incendis. A Catalunya hi havia dostipus de models urbanístics. Per una banda, el d’aquelles ciutats quea mitjan segle XIX estaven tancades, encotillades dins de les muralles,que encara mantenien la condició de plaça forta i tenien uns barrishistòrics altament habitats, com Barcelona o Manresa. Per altra banda,el de les ciutats on les muralles foren desbordades molt abans, comara Mataró, perquè configuren ciutats obertes que creixen en exten-sió i que tenen àrees històriques menys denses. A Barcelona, perexemple, tota la superfície de l’actual Eixample era zona de segure-tat militar al voltant del recinte emmurallat de la ciutat. La condicióde plaça forta no va ser anul·lada fins el desembre de 1858 i, l’anysegüent, l’Ajuntament ja va convocar un concurs de projectes perl’eixample de la ciutat. Les ciutats catalanes van començar a trans-formar-se amb l’enderrocament de les muralles, l’alineació i l’ober-tura de nous carrers i baluards i, finalment, la construcció dels eixamples.Les primeres ordenances municipals esdevenen un autèntic compendidels principals riscos i perills que comportaven les noves activitats manu-factures i fabrils que s’instal·len a l’interior de les ciutats. Les activitatses comencen a regular segons la seva perillositat i les ordenances sónels primers compendis de normativa preventiva contra els incendis. Unaclara limitació de les tasques d’extinció era la inexistència d’infraes-tructures hidràuliques ja que la canalització d’aigua només arribava ales fonts i recs públics. En cas d’incendi calia organitzar sovint llarguescadenes humanes per fer arribar aigua fins a la casa incendiada. Entre les principals causes dels incendis hi havia: l’ús de la fusta enla construcció de forns i xemeneies, i la manca de neteja d’aquestes;l’emmagatzematge indiscriminat de materials inflamables com araarticles de drogueria, pólvora, fusta, carbó, llumins, espelmes, etc.;l’ús de focs artificials i lluminàries amb motiu de festes i celebra-cions; l’acumulació de llenya, a poca distància de les cases, per abas-tir els forns de terrissaires i olleries; les fàbriques d’aiguardent, etc.Les ciutats estaven immerses en un procés d’urbanització i indus-trialització constant, amb noves fonts d’energia, fàbriques de vapordins de la zona urbana, un elevat creixement demogràfic i una trama


El model de casc de bombermés habitual a Catalunya al llargdel segle XIX. Aquest pertanyiaals bombers d’Olot.© Col·lecció de l’Institut deSeguretat Pública


urbana molt densa en edificis i carrers de característiques arquitec-tòniques i urbanístiques medievals, les condicions eren propícies per-què els incendis tinguessin greus conseqüències, tant en vides comen propietats.També hi havia l’amenaça de l’incendi intencionat, com a expressióde la revolta popular que alarmava les classes propietàries. Les bullan-gues de 1835, que esclaten com a manifestacions espontànies d’irapopular provocaren l’assalt i la crema de convents i l’atac a la pro-pietat privada burgesa. En les bullangues de Reus i de Barcelona demitjan segle la burgesia reconeix com l’enemic de classe a la patu-leia, els incendiaris i malfactors. La revolta social tenia en l’incendiuna forma genuïna d’expressió, i es feia necessari articular algun dis-positiu de defensa: «... en aquel pueblo, en fin objeto de mi mayorentusiasmo y cariño, allí encontre las columnas de humo de los edi-ficios incendiados: allí vi la revolución...» (Memorias documentadas delCapitan General Manuel Llauder. Madrid, 1844).I de la crema de convents es passà a la crema de fàbriques. En el pri-mer cas la burgesia s’ho mirava amb una certa indiferència o fins itot amb expectatives en el context del procés de desamortització deles propietats religioses però la intranquil·litat va anar en augmentquan els incendis a les fàbriques es van fer més freqüents.

Els serveis d’extinció d’incendis tradicionals. El cas de SabadellLa història dels bombers catalans, a mitjan segle XIX, és la d’unes ins-titucions que van sorgir en un país en ple desenvolupament urbanís-tic i industrial, amb una estructura social que es va modernitzant peròmancada, encara, d’un estat modern per institucionalitzar molts ser-veis públics, entre ells els d’extinció d’incendis. Davant d’aquestesmancances, les primeres companyies de bombers van dependre de lainiciativa privada mitjançant les «societats d’assegurances mútuescontra incendis». La manca de serveis d’extinció d’incendis munici-pals fins ben entrat el darrer terç del XIX a la major part de les ciutatscatalanes es deu, tant a una indefinició legislativa sobre a qui corres-ponia la responsabilitat en la prestació d’aquestes competències com,encara més, a la manca de recursos econòmics dels ajuntaments. L’es-tat de fallida permanent de les arques municipals és també endèmic,i els migrats recursos que es destinen a l’organització de l’extinciód’incendis a penes permeten la compra de les primeres bombes hidràu-liques modernes que arriben de l’estranger i que, tot sovint, són adqui-rides mitjançant subscripció popular entre els grans propietaris definques urbanes o els industrials. El pagament de les despeses generades per les tasques d’extinció eraun dels aspectes més crítics d’aquesta època, fos quina fos la depen-dència orgànica de la companyia de bombers. Es va arribar a situa-cions límit, com la que es va viure a Sabadell l’any 1865: els mateixosintegrants de la companyia de bombers plantegen dissoldre’s dona-da la situació en què es trobaven cada cop que havien d’actuar en unincendi. En una carta dirigida a l’alcalde li exposen: «[...] hemosobservado que en todo punto donde nos presentamos para auxiliar,nos reciben con el mayor disgusto y toda esta vila es una murmura-ción sobre los Bomberos, a pesar de servir sin ninguna [compensa-


Incendi del convent del Carme deBarcelona, la nit de Sant Jaumede 1835 durant els fets de laCrema de Convents. El gravat és de F. Padró. © Arxiu del Cos de Bombers deBarcelona


ción] a tan generosos actos, y expuestos a recibir cualquier desgrá-cia... hemos comprendido que la causa y motivo de mirar a los bom-beros con tanta indiferencia, es sin embargo que a más de recaer sobreuna família el desgraciado caso de incendiarse su casa o edificio, quees lo que más temor hace, les venga después otro disgusto de furorque es el de pagar multa, premios y trabajos de los Bomberos. Puesesta es sin equivocarnos la causa de tan poca voluntad del pueblopara con los bomberos[...]». Davant d’aquesta situació, els bombersproposen: «[...]sacar de otros fondos estos gastos, o formar otrasprovidéncias a fín de que haya más amor en esta Vila con los bom-beros, o de lo contrario estamos ya resueltos toda la Compañia endejar de existir que es contra nuestra voluntad». La situació no haviamillorat l’any següent quan el director de la Companyia de Bom-bers, l’arquitecte José Antonio Obrador, en un informe que adreçaa l’Alcalde en relació a l’incendi d’un paller situat al carrer de l’Es-trella, diu: «[...] y al presentarse los individuos de la Compañia paracumplir con la humanitaria misión de su instituto, fueron rechaza-dos y insultados por varios vecinos de la expresada calle, teniendoque impetrar el auxilio de la autoridad para restablecer el orden[...].» Curiosament seran les dificultats per finançar qualsevol com-pra de material o pagament de jornals del personal d’aquestes pri-meres companyies de bombers la principal font d’informaciódocumental durant aquest període.

La gènesi de les companyies de bombersLa gènesi i l’evolució al llarg del Vuit-cents català de les primerescompanyies de bombers es realitza a partir d’assajos successius delssegüents models d’institucionalització i professionalització:– La tradició militar i la creació dels batallons de sapadors-bombers.– El model del liberalisme progressista amb la creació de batallons desapadors dins les forces de la Milícia Nacional.– La privatització del servei d’extinció d’incendis mitjançant compa -nyies de bombers gestionades per les societats d’assegurances mútuescontra incendis.

La tradició militar: els batallons de sapadors de l’arma d’enginyeriaEl recurs a la utilització de l’exèrcit per intentar extingir els incendisés tan antic com la mateixa existència de la institució militar. De fet,l’exèrcit fou l’element bàsic de seguretat exterior i interior de l’Estat.El Vuit-cents català és, a més, un període dominat per la figura delscapitans generals, el representant de l’estat central a províncies. Elcapità general, el mataroní Manuel de Llauder, va tenir un paper actiuen la creació de les companyies de bombers. La intervenció dels mili-tars suplia la ineficàcia o la inexistència dels dispositius municipalsd’extinció d’incendis, tot i que habitualment amb poca fortuna i encert.Els sapadors, generalment vinculats al cos d’enginyers, es van incor-porar a l’exèrcit quan es crida els miners per enderrocar fortaleses iaplicar els mètodes de setge establerts per Vauban, del qual s’ha ditque prodigava la suor dels soldats per evitar-ne la sang. El 1711 Felip V



va crear el cos d’enginyers militars, sota la direcció i els criteris esta-blers per Jorge Prospero de Verboom. De fet, les primeres actuacionsmilitars en què participa aquest Cos d’Enginyers van ser el setge deCardona de 1711 i el de Barcelona de 1714.Els enginyers militars constitueixen el primer cos organitzat de tèc-nics de l’estat espanyol. I l’Acadèmia de Matemàtiques de Barcelonava ser un dels centres essencials en la seva formació. En absència d’uncos d’enginyers civils, seran els enginyers militars els encarregats derealitzar la projecció i direcció de nombroses obres civils. I aquí s’en-cetaran algunes de les primeres tensions, recurrents al llarg de tot elsegle XIX, entre enginyers –civils i militars– i arquitectes. Les primeres unitats de tropa de sapadors espanyols daten de 1802,amb la creació del regiment reial de «zapadores minadores» dinsl’arma d’enginyers. Serà cap a mitjan Vuit-cents quan dins d’aquestregiment es constitueix la primera companyia específicament desapadors-bombers, establerta a Guadalajara a partir de l’any 1833amb l’Acadèmia d’enginyers i el gimnàs central. Poc després, l’any1850, el valencià Josep Aparici i Biedma, capità d’enginyers, publi-ca el primer tractat d’extinció d’incendis, el Manual completo del zapa-dor bombero o lecciones teorico practicas para la extincion de incendios. Laintenció de l’obra és la de «mejorar los malos é insuficientes meto-dos empleados generalmente hasta ahora para cortar los incendios...».Calia homes instruïts en la utilització de les modernes màquines uti-litzades en l’extinció dels incendis, les bombes impel·lents, que tambéestiguessin dotats de «cierto valor y sangre fria nacida de la confian-za en sus fuerzas y agilidad». El Manual havia de servir per instruir ala recentment creada companyia de sapadors en el quarter centrald’enginyers de Guadalajara. Per fer-ho utilitza els manuals existents


Els components de la companyiade bombers de Manresa, a lasegona meitat del segle XIX.© Arxiu Bombers de Manresa


editats a França, com ara el del baró de Plazanet, Manuel du sapeurpompier pour les villes et les campagnes (París, 1846), que va obtenir aParís per la seva amistat amb el llavors comandant del Cos de Sapa-dors-bombers parisenc, el tinent coronel d’engi nyers Gustau Paulin.Cal recordar que els bombers de París són el primer cos de bombersorganitzat militarment. L’any 1810, arran de l’incendi de l’ambaixa-da d’Àustria a París, es van evidenciar les greus carències en l’ex -tinció de l’incendi i es decidí la creació d’un batalló militar desapeurs-pompiers. Entre 1814 i 1845 Plazanet i Paulin, enginyers i capsdel sapadors, converteixen un servei civil en un cos d’elit de l’exèr-cit francès, i esdevenen un model de referència internacional, parti-cularment pels comandaments dels bombers catalans i espanyols. El model organitzatiu i professional dels bombers parisencs es basa-va en una instrucció sòlida i disciplinada, una innovació importanten els materials i equipaments i una formació adreçada no només al’extinció dels incendis sinó també al salvament de persones en situa-cions de perill generades per l’incendi. La pràctica de la gimnàstica vatenir un paper cabdal en aquest nou model organitzatiu i curiosamentfou introduïda a totes les unitats de l’exèrcit francès a partir dels crite-ris i principis proposats per Francisco Amorós y Ondeano (València1770 – París 1848), un valencià exiliat a França per la seva activa participació en alts càrrecs del govern de José I Bonaparte durant l’ocupació francesa de 1808 a 1814. El sistema gimnàstic “amorosià”va gaudir de molta acceptació dins l ’exèrcit francès i va ser l’únic mètode oficial d’instrucció gimnàstica de les tropes gal·les. Defet, Josep Aparici va anar a París l’any 1845 per estudiar els mètodes i


Els bombers intenten apagar unfoc al centre d’Igualada, a finalsdel segle XIX.© Arxiu Comarcal d’Igualada


les tècniques gimnàstiques amorosianes amb l’objectiu d’aplicar-les enel futur gimnàs central de Guadalajara, que va entrar en funcionamentl’any 1847 i del qual va ser director fins el 1856. La contribució d’Aparici en la introducció de la gimnàstica en l’àmbit militar fou impor-tant i es va reflectir en dues obres: Instrucción para la enseñanza de la gim-nástica en los cuerpos de tropas y establecimientos militares, que era sobretotuna traducció de les ordenances franceses en aquesta matèria, i Instruc-ción práctica para la enseñanza elemental de la natación en el ejército. Durant l’estada a París, Aparici també descobreix l’existència d’unservei de bombers implantat militarment dins l’arma d’enginyers iorganitzat en batallons distribuïts territorialment per tota la capitalfrancesa. El resultat serà el ja citat Manual completo del Zapador bom-bero on, entre altres criteris i sota les màximes de «celeridad, pronti-tud y orden» estableix la clara vinculació que ha de tenir la preparaciógimnàstica en la formació dels sapadors-bombers per tal de «facilitarla llegada de los socorros a los puntos mas elevados de un edificioincendiado cuando el fuego haya invadido las escaleras, y solo sepueda penetrar en el interior por las ventanas siviendose de perchas,cuerdas, escalas de garfio, escalas de cuerda, etc.». Són els orígensdel que actualment es defineix com a tècniques d’escalada i rescaturbà, com evidencia clarament un gravat de la tipologia d’exercicisque realitzaven aquestes primers batallons de sapadors. A l’agost de 1851, Aparici feia arribar una carta a l’Ajuntament deMadrid: «Imposible parece que la Villa y Corte de Madrid esté despro-vista de un servició eficaz y regular contra incendios...». De la matei-xa manera que Rovira i Trias va descriure per Barcelona, la radiografiade l’organització de les tasques d’extinció no és massa positiva ja queaquestes «las más de las veces han sido infructuosas por (no vacila-mos en decirlo) el desorden que en tales casos hemos visto reinar, porfalta de unidad en el mando y por los conflictos de autoridad directi-va que se originan en perjuicio del servicio» (J.C. Barragan; P. Truji-llano, Historia del Cuerpo de Bomberos de Madrid, 2005).Sobre la idoneïtat d’organitzar els serveis d’extinció segons els crite-ris i la jerarquia militar, a mitjan segle XIX els dos principals teòricsde l’organització de les companyies de bombers, Antoni Rovira i JosepAparici, coincideixen possiblement en el plantejament ja que com-parteixen el referent de l’organització del batalló de Sapeurs-Pom-piers de la capital francesa, el qual han visitat i conegut de primerama: «Si se considera que para el mejor éxito del servicio son absolu-tamente necesarias la obediencia pasiva y la mayor regularidad, sereconocerá desde luego, que la organización militar es sin duda algu-na la más conveniente... Pero para que el servicio de estincion de losincendios se organizara militarmente en toda la nación, seria nece-sario que el gobierno tomara la iniciativa, y añadiera la instituciónde los bomberos al cuadro general del ejercito». (Rovira i Trias, 1856)

La milícia urbanaDurant els períodes de govern liberal progressista a les ciutats cata-lanes es van constituir milícies que, si eren prou nombroses, tambéformaven una companyia de sapadors-bombers. Si la ciutat tenia laconsideració de plaça forta o disposava de fortificacions defensives,


L’aparell Paulin, una innovacióimportant en la lluita contra incendis de mitjan segle XIX. La làmina es va publicar alTratado de extinción deincendios, d’Antoni Rovira i Trias.© Biblioteca de Catalunya


la probabilitat que es creessin batallons de sapadors-bombers eramés gran, ja que les activitats dels sapadors anaven vinculades enorigen a la defensa o al setge de fortificacions. Els sapadors-bomberstenien un caràcter clarament municipalista, i el seu màxim respon-sable era l’alcalde. Els seus caps s’escollien per un sistema de terna.La seva vinculació era la mateixa que la resta dels integrants de laMilícia Nacional, però es va començar a instituir un sistema d’in-centius basat en la concessió de premis. Els orígens de la milícia són a la Guerra del Francès, durant la qual unnou concepte militar-revolucionari s’incorpora a la història d’Espa -nya: el poble en armes. D’aquesta idea sorgeix la milícia: són forcesciutadanes i no de vassalls ni de senyors. Exerceixen un servei públic,íntimament relacionat amb la seva naturalesa civil, i la seva organit-zació, dependència i direcció municipal estava relacionada amb lacomunitat. En un dels articles dels reglaments de la Milícia Nacionals’especificava clarament que els caps de la milícia, qualsevol que fosel seu grau, es comportarien com a ciutadans que manen a ciutadans. La Milícia es va constituir per primer cop amb la proclamació de laConstitució de 1812. Ara bé no eren una institució del tot nova: mique-lets, sometents, exèrcits privats… sempre havien coexistit. El que ésdiferent és el concepte liberal-burgès en què s’inspira: el ciutadà enarmes en defensa de les seves llibertats. La Milícia Nacional, doncs, era un cos armat amb estructura militar,però formada per ciutadans, no per soldats, i que es mobilitzaven perla defensa interior de les ciutats i viles o bé com a exèrcit de reserva.Els comandaments s’escollien per votació entre una terna i, en aquestperíode històric s’han de considerar el braç armat del liberalisme pro-gressista. Al llarg del segle XIX les milícies burgeses són creades i dis-soltes segons qui governi: si són els progressistes, s’estableixen, si sónels moderats es dissolen; els moderats consideraven la milícia urba-na com a una “màquina subversiva” que calia desmuntar.A partir de 1833 la milícia adoptarà una organització de trets mésmilitar, tant per les necessitats de la guerra carlina com pel fet demantenir disciplinades aquelles companyies més properes a posicionsdel progressisme radical o de l’incipient moviment obrer. La seva com-posició social també passa per diferents fases. En un primer momentla burgesia la controla però posteriorment va transformant-se cap auna composició indubtablement popular, produint temor i recel a lesclasses propietàries. La composició de la companyia de bombers, ambmenestrals, artesans i oficis manuals, n’és un bon exemple donat queles tasques rudes foragiten habitualment a les classes burgeses, excep-te en els seus càrrecs de comandament. Tot i així, la tropa la forma-ven classes mitjanes i menestrals, i es van arribar a prohibir la presènciade jornalers assalariats i a descartar els que no tenien uns ingressosmínims. El cas del Batalló de la Blusa de Barcelona és simptomàticd’aquesta exigència.A partir de 1834 es van començar a encarregar a la Milícia Nacionalles tasques d’extinció d’incendis. L’existència de batallons de sapa-dors bombers dins de la milícia a Barcelona ja es constata en els pe -ríodes 1835-1837 i 1839-1842. El 1840 s’aprova el Reglament de lacompa nyia de sapadors que, entre altres aspectes, preveu dividir


Model de casc de bomber de final del segle XIX, dels bombersde Manlleu.© Col·lecció de l’Institut deSeguretat Pública de Catalunya


la com panyia en cinc seccions, que corresponien als cincs quarterso districtes en què s’havia dividit la ciutat, a més d’una esquadra perla Barceloneta. A cada quarter es destinava un oficial, un sergent idos caporals, els quals, juntament amb els sapadors domiciliats enel districte, eren els primers que havien d’arribar a l’incendi. L’avíses realitzava mitjançant el repic de campanes de la parròquia delbarri on es declarava l’incendi. També els serenos estaven encarre-gats d’avisar els sapadors en els seus domicilis. Estaven establertsuns punt de reunió per a cadascun dels districtes.En el reglament es recomana que el treball sigui metòdic, sense xivar -ri ni confusió de cap classe. Els sapadors havien d’actuar exclusivamenta les ordres dels seus comandaments o de l’arquitecte major de la ciu-tat, i s’establí la possibilitat de gratificacions i premis. Per exemple, siel treball no excedia de tres hores i la casa no estava assegurada con-tra incendis, els bombers-sapadors no percebien cap tipus de gratifica-ció; però si ho estava, la Societat d’Assegurances Mútues, voluntàriament,podia gratificar-los. Si les hores de treball eren més de quatre, cadaindividu cobrava 12 rals de billó i si l’incendi durava dos o tres dies,percebien 4 rals diaris més. S’establia també un premi de 150 rals debilló, a repartir entre els primers bombers que arri baven amb la bomba,40 rals més pel primer sapador que acudís i quatre premis més de 20rals pels sapadors següents. Estaven exclosos d’aquests premis els bom-bers que realitzaven aquell dia servei de reguarda, ja fos en el magat-zem de material o en algun espectacle públic. També hi havia diferentspercepcions econòmiques en cas d’accidents laborals, segons la grave-tat de les ferides sofertes durant les tasques d’extinció. Durant el Bienni Progressista, entre 1854 i 1856, el batalló de sapa-dors era, juntament amb l’anomenat “la Brusa”, el que tenia unacomposició més popular i defensava les postures polítiques més radi-cals. Al seu capdavant hi va figurar –i amb un paper de clar protago-nisme– l’enginyer Ildefons Cerdà que, en més d’una vegada, vamantenir una relació tibant amb el cap de la Companyia de Bombersmunicipal, l’arquitecte Antoni Rovira i Trias. Poc després, Cerdà iRovira s’enfronten en un tema prou conegut: el projecte de l’Eixam-ple de Barcelona, que havia estat atorgat inicialment al projecte pre-sentat per Rovira i Trias, però que després s’adjudicà a Cerdà. Cerdàfou elegit successivament primer comandant del tercer batalló, segoncomandant del batalló de sapadors i, finalment, el 12 de febrer de1855, primer comandant del batalló de sapadors-bombers. El paperde Cerdà com a comandant de la Milícia Nacional de Barcelona nofou anecdòtic. El 4 de juliol d’aquest mateix any va tenir lloc unavaga general que va commocionar la ciutat, i es decidí mantenir l’exèrcit a les casernes per no augmentar més la tensió, cosa que vapropiciar que la Milícia Nacional es fes càrrec de l’ordre públic. Enaquest marc especial, l’arriscada i decisiva actuació de Cerdà com amàxim responsable de la milícia va permetre desactivar la vaga, tot il’oposició dels militars i dels elements més reaccionaris dels mode-rats que, al final del Bienni, van comportar el seu empresonament.A partir d’aquell moment Cerdà tindrà un estret contacte amb el mónobrer. Ell, que es presentava com a enginyer civil i propietari, vaconèixer a fons la realitat dels obrers, com ho demostra a la Monogra-


El corneta era un element important en les companyies debombers ja que era l’encarregatd’ordenar les maniobres a realitzar. La il·lustració, que tambémostra a un bomber en el seuvestit de gal·la, es va publicar alTratado de extinción de incendios, d’Antoni Rovira i Trias.© Biblioteca de Catalunya


fia de la classe obrera (1856), fet que el marcarà ideològicament. Cerdàva tornar a participar com a comandant de la companyia de sapadors-bombers durant l’etapa de la Primera República.En el model de seguretat dels moderats o liberals conservadors, la Milí-cia Nacional no era una bona opció, com tampoc no ho eren les com-panyies de sapadors-bombers, tal com diu Antoni Rovira i Trias: «Elprincipal inconveniente de organizar las compañias de bomberos segunel reglamento de la Milicia Nacional, nace de la diversidad de objetode ambas instituciones. Así es que ni el principio de elección de susgefes, ni la proporción de los empleos o grados de la Milicia Nacionalson convenientes y aplicables al servició que la otra institución ha deprestar; y por otra parte dicho servicio tiene por si solo tanta impor-tancia que no debe amalgamársele con otros, si se quiere que produz-ca buenos efectos.» (Rovira i Trias, 1856). El sistema de bombers basaten la milícia és valorat com un servei d’aficionats, una organitzaciómassa recent i, per tant, encara molt imperfecta, de força fluctuantque «...entregando el principio de la elección de los gefes al caprichoy la intriga, se opone realmente al desarrollo del poder de esta insti-tución...». El mateix Rovira, utilitzant paraules d’un comandamentdels bombers francesos de l’època, Victor Frond, afegeix: «... un ser-vicio activo, peligroso y de cada momento; un servicio que requiereuna instrucción especial, ejercicios practicos, acción rápida, combina-da, inmediata, sin discusión y sin perplejidad, tal como la de atacar almas peligroso de los siniestros, el incendio; es facil de comprender,repetimos, que un servicio de tal naturaleza no puede ser abandona-do por la administración pública a las fluctuaciones de un cuerpo sindisciplina real, sin mando permanente e irrecusable, sin resortes jerar-quicos, sin elementos de verdadera cohesión, y sin el poderio de uni-dad y de ubiquidad que constituyen la fuerza irresistible de un ejercitoregular. Y nadie impugnarà, que el servicio de socorros contra el incen-dio no sea el servicio de seguridad general que exije en el mas altogrado la reunión de las cualidades, que solo puede proporcionar unafuerza disciplinada.» (Rovira i Trias, 1856)De fet, és recurrent la valoració negativa que de l’organització mili-ciar fan els comandaments de bombers, com per exemple Josep Saba-dell, cap dels bombers de Barcelona: «...pues lo mismo las miliciasque los voluntariorios realistas, eran, ante todo cuerpos políticos des-tinados a sostener por las armas sus contrapuestos puntos de vista, yestando formados por ciudadanos, muchos de ellos con toda la buenavoluntat que se quiera para la defensa de sus ideales, pero ningunode ellos... con el tecnicismo que requiere una institución destinadaal salvamento de personas y bienes materiales...» (J. Sabadell, 1943).Les crítiques a l’organització de l’extinció dels incendis de la milícia téun clar to de menyspreu aristocràtic a les fórmules organitzatives basa-des en la participació dels paisans o ciutadans armats, ja que se’ls consi-derava indisciplinats, poc respectuosos amb les jerarquies i sense capspermanents, sinó amb lideratges temporals. En aquest cas, però, les armeseren eines, màquines i equipaments per barallar-se contra l’incendi.En el fons, però, hi ha un debat de concepcions sobre quin modeld’organització militar podria servir millor per organitzar les novescompanyies de bombers. Per una banda, podem identificar una con-


Coberta i primera pàgina del reglament dels bombers deTàrrega, de l’any 1879.© Arxiu Regió d’Emergències de Lleida


cepció basada en el tipus de participació militar tradicional, és a diraquella que té com a referents les figures del guerrer, el soldat de tem-porada, el defensor del territori i de la comunitat. Amb les revolu-cions burgeses es produeix una revisió i actualització d’aquestes figures.Ara serà el ciutadà en armes en defensa dels seus drets i llibertats, ala vegada que calia defensar la vida dels conciutadans d’altres riscosi perills. Per altra banda, hi ha la concepció de participació militarmoderna que neix amb l’aparició d’un exèrcit permanent i discipli-nat. Aquesta concepció militarista separa l'exèrcit del poble, el dis-tancia. De fet capgirà aquella concepció de la vida militar que estableixque el soldat és home abans que militar, ciutadà abans que soldat.Hi ha una continuïtat històrica entre aquestes fórmules organitzati-ves participatives dels mateixos ciutadans en l’autodefensa comunacontra els incendis i les calamitats, i els actuals cossos de bombersvoluntaris de molts municipis catalans. Catalunya és terra no nomésd’una llarga tradició de partides armades –bandolers, miquelets, guer -rillers, coronel·les, sometents, soldats de temporada... El rebuig delscatalans a enrolar-se en exèrcits regulars és una constant: «Espremutpels uns i pels altres... esdevindrà combatent cada vegada que li cal-gui defensar la seva casa, la seva terra i la seva família, per retornara l’arada o al teler en els moments de treva... Serà un tenaç ‘defen-sor de la terra’, però no acceptarà convertir-se en soldat d’un exèrcitregular» (J. Fontana).

La creació de les companyies de bombers dependents de les societatsd’assegurances mútues contra incendisEls grans propietaris i la nova classe burgesa emergent van constituirsocietats d’autoajuda en cas d’incendi, en defensa de les seves pro-pietats, que no només rescabalaven les pèrdues en cas d’incendi alsseus associats, sinó que també –durant el període 1845-1865– cons-titueixen, organitzen i mantenen algunes de les primeres compa nyiesde bombers de Catalunya. El model de creació de companyies de bombers sota el patrocini deles mútues contra incendi no és uniforme a tot Catalunya. La inicia-


Pràctiques de la companyia debombers de Terrassa, l’any 1899.© Arxiu Històric Comarcal delVallès Occidental


tiva, que arrenca a Barcelona, es fa extensiva a la major part dels prin-cipals municipis catalans, com ara Manresa, Sabadell, Terrassa o Mata-ró. També s’implanten a la resta d’Espanya: Sociedad de SegurosMutuos de Incendios de Casas de Madrid (1822, la primera que es vaconstituir), Sociedad de Seguros Mútuos Contra Incendios de edifi-cios de Málaga (1840), Sociedad de Seguros Mutuos Contraincendiosde Valencia (1843) o la Sociedad de Seguros Mutuos de Casas y Case-ríos de Guipúzcoa (1848). Aquest model organitzatiu dels serveis debombers sota la gestió directa d’una societat privada finalitzarà ambla reforma de la Llei municipal 1845, aprovada l’any 1866, segons laqual l’únic ens amb capacitat jurídica en el camp de l’extinció delsincendis era l’Ajuntament.


Seu social de la Societatd’Assegurances Mútues contraIncendis de Barcelona, a la Casadels Canonges al pla de laCatedral.© Arxiu de la Mútua dePropietaris


Aquestes associacions, a diferència de les companyies d’assegurancesprivades que es desenvoluparan posteriorment, només tenien la pre-tensió de cobrir les calamitats i les pèrdues ocasionades per l’incendimitjançant una compensació econòmica. Cada soci assegurat era a lavegada assegurador. En bona mesura aquestes societats d’asseguran-ces mútues contra incendis poden ser considerades com els antece-dents directes de les primeres companyies d’assegurances privades. Els orígens d’aquestes assegurances mútues serien les “caixes d’in-cendi” alemanyes.A l’Estat espanyol no es va reconèixer legalmentel dret d’associació amb finalitats mutualistes fins l’any 1839. La ReialOrdre de 28 de febrer reconeixia el dret a constituir societats amb lafinalitat de «auxiliarse mutuamente en sus desgracias, enfermedades, etc...o reunir el producto de sus economias con el fin de atender sus necesidadesfuturas…». El context políticament inestable feia que des del poderes contemplés amb recel tot tipus d’associacionisme, atès que podiaemmascarar propòsits polítics. Tot i així, a l'empara d’aquesta llei,l’any 1840 s’aprova la primera associació obrera, la Societat de Pro-tecció Mútua de Teixidors de Cotó de Barcelona. A Catalunya, la primera societat d’assegurances mútues contra incen-dis es va crear a Barcelona l’any 1836. La gènesi de la seva constitu-ció fou llarga i sotmesa als avatars de la complexa situació política isocial, i la iniciativa va ser de Manuel de Llauder, capità general deCatalunya. El febrer de 1833 va dirigir a l’Ajuntament de Barcelonaun informe sobre la conveniència de comptar amb una societat mútuaque garanteixi el rescabalament de les pèrdues sofertes pels propie-taris dels edificis per causa d’incendi. L’ajuntament respon no trobar-se en condicions d’assumir la iniciativa, però anima a Llauder a formarla societat i nomena un representant per a la comissió que ha d’im-pulsar el projecte. L’any 1835 s’inicia la constitució de la Societatd’Assegurances Mútues contra Incendis però els treballs de la comis-sió van quedar interromputs per les bullangues de l’estiu, i la cons-titució de la societat es realitzarà finalment el 6 de maig de 1836.«El objeto primario y esencial de esta Sociedad es que todo socio seaassegurador y asegurado para proporcionar una garantía Mutua infa-lible, obligándose e hipotecando las fincas urbanas que quisiere yposea o tenga interés, a los daños causados por los incendios o conmotivo de los mismos, e indemnizarse recíprocamente, repartiendosu importe a prorrata del capital assegurado...» (Art. 3 del Reglamentfundacional de la Mútua de Barcelona). Amb el temps aquesta res-ponsabilitat inicial del 100% dels béns o capitals assegurats es limi-tarà fins a percentatges del 2%.En la major part dels municipis més importants de Catalunya es fanconvocatòries adreçades als propietaris de finques urbanes amb l’ob-jectiu de crear societats d’assegurances mútues d’incendis amb elsmateixos termes i criteris: «El horroroso recuerdo de la desgracia aque un incendio en pocos momentos redujo la casa é intereses deEsteban Burés, y con él la tan desastrosa muerte de tres de nuestrosconciudadanos impelió a este Ayuntamiento a procurarse las noticiasy medios que a lo menos pudiesen hacernos menos sensibles las suce-sivas desgracias de que de continuo estamos amenazados. En muchasciudades que acaso tienen menos edificio y riqueza que la presente,


Pòlissa d’una assegurança contra incendis de l’any 1897.© Arxiu Regió d’Emergències deLleida

Placa de la Societatd’Assegurances Mútues contra Incendis de Barcelona,constituïda l’any 1836.© Marc Ferrer i Murillo


establecieron ya una sociedad de seguros mutuos contra incendios,a beneficio de la cual se han salvado muchas familias de la indigen-cia a que se vieran reducidas á causa de los daños causados á sus pro-piedades por la llama devoradora: tal es la que tambien está establecidaen Barcelona». (AHCM, Ajuntament de Manresa, 16 d’abril de 1841)La poca cultura asseguradora que existia en aquells moments a Cata-lunya en l’àmbit dels incendis es pot observar en el caràcter didàcticque tenien algunes de les convocatòries que s’adreçaven als propie-taris de finques urbanes, com ens il·lustra el cas de Manresa: «Las per-didas ocasionadas por el fuego, y las que manos criminales ocasionencon explosiones de dinamita u otras materias explosivas, a nuestrasfincas, a nuestros muebles, a nuestros talleres, a nuestras fábricas, anuestros ferrocarriles, a nuestras naves, a la propiedad, a la agricul-tura, a la indústria, a las artes, al comercio, en una palabra, todos losintereses seran indemnizados por la massa de los socios; es decir quela propiedad perdida por uno, en una hora aciaga, el perjudicado larecobra, por y con el concurso de sus compañeros. Amparar y favore-cer todos al desgraciado que sufra un siniestro, es el fin que persiguela Mútua General de Seguros Contra Incendios». (Discurs del Sr. JoséComas i Masferrer, president de la MGSCI en la presentació de lamemòria anual a la Junta d’accionistes el dia 30 de novembre de 1893).L’element innovador de bona part d’aquestes primeres societats d’as-segurances mutuals contra incendis és que organitzaran els primersserveis d’extinció d’incendis en bona part dels municipis on van cons-tituir-se. Tal i com el mateix reglament establia, l’objecte secundaride la Societat era «contribuir a preveure, disminuir i tallar els pro-gressos dels incendis», i afegia que per assolir aquest fi la societathavia de dotar-se dels mitjans tècnics que permetessin lluitar ambeficàcia contra el foc.


El personal del Cos de Bombersde Tarragona, l’any 1886, dins dela caserna i amb les eines i aparells contra incendis.


Precisament uns dels primers esforços fou l’adquisició de materiald‘extinció. Personatges com en Josep Xifre o el marquès d’Alfarràsvan participar en la gestió directa per la compra del material de lacompanyia de Barcelona. El primer importa una bomba hidràulica deNova York, pel preu de 1.500 duros, i el segon fa de mitjancer en l’ad-quisició de tres bombes i complements procedents de París. També hiha constància que la Junta de Comerç disposava de bombes hidràu-liques de la seva propietat l’any 1835, que guardava a la Llotja. Elprimer local a disposició d’aquesta companyia de bombers fou la Casadels Comuns Dipòsits, al costat de la casa de la ciutat i que actual-ment ocupa una important entitat financera catalana. Paral·lelamenta l’adquisició de material van organitzant-se els recursos humansnecessaris pel seu funcionament mitjançant la redacció i l’aprovaciódels reglaments corresponents.Fins l’any 1845, doncs, a Barcelona els incendis foren extingits suc-cessivament, i en alguns casos de forma complementària, per ciuta-dans, treballadors municipals, la milícia nacional i el seu batalló desapadors, forces d’artilleria i sapadors de l’exèrcit, amb el materialcontra incendis de la Societat d’Assegurances Mútues. L’any 1866, mitjançant Reial Decret de 21 d’octubre, la legislació vaposar fi a la gestió i la participació de les societats d’assegurancesmútues en les companyies de bombers, i es fixaven com a despesesobligatòries pels ajuntaments «los gastos que ocasionen los socorros,seguros y otros medios preventivos contra incendios». Moltes socie-tats d’assegurances mútues ja havien traspassat la gestió, l’organit-zació i el comandament de les companyies de bombers a l’ajuntament,però altres, com la de Mataró, les continuaran gestionant mitjançantfórmules administratives de delegació de competències de l’Ajunta-ment vers la corresponent societat d’assegurances mútues.La companyia de bombers de la Mútua de Barcelona va ser traspas-sada a l’Ajuntament el 24 de maig de 1865, i el municipi va pagaruna indemnització pels estris i materials traspassats. A Sabadell, l’any1886, l’Ajuntament sol·licitava encara a les diferents companyies d’as-segurances existents en el municipi –la Unión, la Paternal, La Unióny el Fènix...– que col·laboressin en el manteniment del Cos de Bom-bers. Però aquestes s’hi van negar, amb l’argument que els cossos debombers són serveis d’utilitat pública o general i que per tant és elcontribuent, mitjançant l’ajuntament, qui les ha de mantenir.L’assumpció per part dels ajuntaments del pressupost de manteni-ment i funcionament de les companyies de bombers no era un temamenor, com demostren els conflictes entre l’ajuntament i les mútuesque hi va haver a Barcelona. Finalment, i després de nou anys de ten-sions, el governador civil ordena, el 9 de juliol de 1878, que siguinconsignades en els pressupostos municipals les partides necessàriesper fer front a les despeses del Cos de Bombers.La problemàtica subjacent a la gestió privada de les companyies debombers era la del pagament de les despeses que generaven les tas-ques d’extinció, atès que la quantia dels pagaments era molt diferentsi l’edifici incendiat estava assegurat a la societat d’assegurancesmútues o no ho estava. En el primer cas el pagament dels jornals iels premis als integrants de la companyia que havien participat en


Primer exemplar de la revista El faro, una publicació que va començar a editar la companyiad’assegurances contra incendisde Barcelona l’any 1897.© Arxiu Històric de la Ciutat deBarcelona


l’extinció el realitzava la societat d’assegurances mutuals, sense retardsni dilacions. En canvi, si la casa no estava assegurada –o estava asse-gurada en una altra companyia– el pagament el realitzava, a l’avan-çada, l’ajuntament mateix i, posteriorment, intentava repercutir enels propietaris afectats per l’incendi els costos de les tasques d’extin-ció. Però els propietaris generalment es negaven a pagar, i l’ajunta-ment havia d’assumir les despeses. Les principals companyies queasseguraven contra el risc d’incendi de l’època eren La Catalana, LaUrbana, la Unión Española, La Paternal, La Mutualidad i La Compa-ñía General Española de Seguros. Amb la desaparició de les mútues contra incendis de la gestió direc-ta de les companyies de bombers, s’obre una nova etapa en què seranels ajuntaments les úniques institucions que disposaran de compa -nyies de bombers. De fet serà en aquest període quan es comença aconstatar el canvi de terminologia, des de les “companyies de bom-bers” als “cossos de bombers”.

L’organització de les primeres companyies de bombers.Antoni Rovira i TriasLa figura d’Antoni Rovira i Trias és fonamental per conèixer els ini-cis i l’organització dels primers serveis d’extinció d’incendis i salva-ments a Catalunya. La seva importància rau en el fet que va ser elcap dels bombers de Barcelona durant més de 40 anys, en diferentsperíodes i amb diverses vinculacions al llarg de la segona meitat delsegle XIX, però també per la influència que va exercir en la creació deles primeres companyies de bombers en molts municipis catalans. Antoni Rovira i Trias (Barcelona 1816-1889) va ser dels primers arqui-tectes acadèmics que va ocupar plaça d’arquitecte municipal i queassumiren el comandament d’una companyia de bombers. Fins lla-vors els caps de combers havien estat mestres de cases de tradició gre-mial. Entre 1847-1858 va ser el comandant i perit de la companyiade bombers que va organitzar la Societat d’Assegurances Mútues Con-tra Incendis de Barcelona. Amb el servei d’extinció d’incendis plena-ment municipalitzat, va ser cap del Cos de Bombers de l’Ajuntamentde Barcelona entre 1867-1870 i 1872-1888 i, el mateix any de la sevamort, el 1889, va ser nomenat cap honorari. Rovira estudià a l’Escola de la Llotja de Barcelona i obtingué el títold’arquitecte acadèmic l’any 1842.Rovira forma part d’un grup generacional reduït i molt actiu d’arqui-tectes (amb Josep Oriol i Bernardet, Miquel Garriga i Roca i FrancescDaniel Molina i Casamajó) que crearen l’any 1846 la primera revis-ta d’arquitectura catalana el Boletin Enciclopedico de las Nobles Artes.Aquesta revista, a més de difondre aspectes tècnics i legislatius, tenial’objectiu de defensar els interessos professionals dels arquitectes, enun moment en què aquests se sentien amenaçats, d’una banda, pelsenginyers civils, sobretot els de camins, que els anaven arrabassantl’obra civil i hidràulica –carreteres, ponts, canals, plans d’urbanitza-ció, etc– i per l’altra pels mestres de cases que volien seguir fent obressense la intervenció d’arquitectes. Aquestes mateixes tensions cor-


Bomber amb mànega. Il·lustraciódel Tratado de extinción de incendios, d’Antoni Rovira i Trias.© Biblioteca de Catalunya



Coberta del Tratado de extinciónde incendios, d’Antoni Rovira iTrias, publicat l’any 1856.© Biblioteca de Catalunya

porativistes van existir en el comandament i l’organització d’aques-tes primeres companyies de bombers. Els mestres de cases es veurandesplaçats progressivament des de la primera línia de direcció i coman-dament de les companyies de bombers i assumiran les tasques de sotscap o de capatàs. Els pocs enginyers que s’aniran incorporant esta-ran vinculats al manteniment i la supervisió de les bombes hidràuli-ques a vapor i els primers vehicles amb motors d’explosió. De fet, nova ser fins l’any 1926 quan un enginyer, Emilio Gutiérrez Díaz, vaocupar a Barcelona la direcció d’un cos de bombers. La preocupació urbanística d’aquests d’arquitectes es constata en elstreballs d’aixecament dels primers plànols urbanístics de diversesciutats catalanes: Garriga i Roca realitza el de Barcelona i el de Mata-ró; Josep Oriol i Bernardet, el de Sabadell; i Rovira i Trias, el de Man-resa. En el cas de Rovira, aquesta inquietud per la transformacióurbanística el porta, l’any 1842, a ser director de les obres d’ender -rocament de les muralles medievals de Barcelona, i posteriorment,a presentar un projecte d’eixample. L’Ajuntament considerà el pro-jecte guanyador inicialment, però no es va realitzar ja que finalments’imposà l’any 1859 el proposat per l’enginyer Ildefons Cerdà, quetenia el suport del govern central. El projecte de ciutat que propo-sa Rovira era molt més monumentalista i participava d’una concep-ció radial de la ciutat centrada en una gran plaça (la de Catalunya)des d’on partien grans avingudes que es projectaven sobre el pla deBarcelona fins enllaçar els pobles propers. El de Cerdà, en canvi, eramés racionalista i es configurava a partir d’una malla reticular ho -mogènia. Rovira i Trias va ser, doncs, un dels arquitectes clau del segle XIX perla seva abundant obra i per la seva preocupació per satisfer tant lesnecessitats de nous espais i equipaments com per crear nous serveispúblics, i concretament, el servei d’extinció d’incendis i salvaments.

Tratado de extinción de incendios. Ordre i mètodeRovira va escriure el Tratado de extinción de incendios després de nouanys al capdavant de la companyia de bombers de la Societat d’Asse-gurances Mútues Contra Incendis de Barcelona, creada l’any 1845.L’objectiu del llibre és doble. Per una part, pretenia ajudar a la crea-ció de la institució dels bombers en aquelles poblacions que ho des-itgessin i, per l’altra, una clara voluntat formativa i professionalitzadora:«ser util a los bomberos que quieran aprender». Aquest manual estableix el model que serà la referència organitzati-va en la pràctica totalitat dels municipis catalans que organitzen lesseves companyies de bombers, i la seva influència es perllonga –ambmodificacions– durant més de cent anys, fins que els cossos munici-pals de bombers esdevenen un servei permanent, amb vinculaciólaboral o funcionarial dels seus integrants.Rovira participava de la idea que els sistemes d’extinció emprats –enderrocar els edificis– i els models organitzatius fins llavors exis-tents –el gremial i el milicià– eren ineficaços. La seva voluntat demodernització tècnica i organitzativa se centrava, per una part, en elfet d’aplicar els avanços tecnològics de la bomba hidràulica per a l’ex-tinció dels incendis urbans i industrials.


Per altra part, a nivell organitzatiu, el model que proposa és una adap-tació del model militar dels bombers de París: «arreglada al sistemamilitar, se opera con el mayor orden y las maniobras se ejecutan conla debida regularidad»; rebutja el sistema organitzatiu de la MilíciaNacional pel fet que la feble disciplina i jerarquia interna, l’electivi-tat dels seus càrrecs o l’excessiva presència d’obrers no qualificats nosemblava garantir suficientment l’obediència a les ordres. Igualmentrebutjava el sistema basat en la resposta espontània i poc organitza-da de la tradició gremial. Considerava que la participació dels ciuta-dans en l’extinció dels incendis era sempre perjudicial: «...los unosguiados por un celo mal entendido, dan disposiciones sin calcular sison ó no son convenientes; y los otros, movidos unicamente por lamera curiosidad, solo causan estorbo y entorpecen las operaciones...». El model de companyia de bombers que proposa atorga el comandamentals arquitectes i, en la seva absència, als mestres de cases. I s’organitza-ven, sota disciplina militar, al voltant d’una bomba hidràulica i el magat-zem on guardar-la. A més comencen a aparèixer noves figures com lesdel guarda-magatzem, l’avisador, el guarnicioner o baster, el metge ofísic i el professor de gimnàstica. En molts casos figures d’una moderni-tat sorprenent si tenim en compte la precarietat organitzativa amb quèhan funcionat molts cossos de bombers catalans al llarg de bona part delsegle XIX i XX.Pel que fa als bombers, s’exigeix que siguin persones joves amb agi-litat i robustesa, i que exercissin oficis de paletes, fusters o serrallers.La pràctica adquirida en aquests oficis permetia conèixer millor comtreballar amb més seguretat i mantenir la serenitat necessària peroperar en els punts més elevats i perillosos. Amb aquests coneixe-ments també podien executar altres tasques pròpies del seus oficiscom assegurar parets que podien desplomar-se, ensorrar alguna partde l’edifici que amenacés ruïna, tapiar obertures... També s’incorpo-ren els maquinistes, que havien de tenir cura de les bombes, i elsguarnicioners o basters, encarregats de realitzar el manteniment dela resta de materials i especialment de les mànegues, que requerienuna atenció especial perquè eren de cuir. El nombre d’integrants deles companyies havia de ser proporcionat a l’extensió de cada locali-tat, entre 60 i 120 bombers segons la companyia. Es creia necessari que totes aquestes persones tinguessin una honra-desa acreditada ja que un dels problemes més greus de l’època en elmoment de produir-se un incendi, era el robatori. Per això es dema-nava als bombers que vagin uniformats, per poder-los identificar cla-rament. S’establia doncs, que durant la nit –ja que sortien des de casaseva–, els bombers estaven obligats a presentar-se amb l’uniforme quehavien rebut. En canvi, si l’incendi era de dia, l’obligació es reduïa acol·locar-se en el braç esquerre la planxa o insígnia de llautó amb lainscripció ‘bomber’ «pues los que se presenten sin uniforme o sin insíg-nia no seran admitidos y no podran recibir premio ni jornal».El guarda-magatzem tenia com a missió la custòdia i mantenimentdel material, i va ser el primer que realitzà guàrdies en el mateix parco magatzem. Tenia l’obligació de viure permanentment en aquestesdependències. La creació de la figura de l’avisador suposa també unainflexió en el sistema d’avisos que s’estableix a mitjan segle XIX. Enlloc


pàgina següentEstampa publicada per Pla iDalmau, l’any 1871, sobre elsbombers de Girona. S’hi pot veure, a més de les tasques desalvament, una bomba a vapor iuna altra d’hidràulica.


de continuar confiant en el repic de campanes de la parròquia méspropera a l’incendi, el bomber-avisador havia de cercar a cada un delsintegrants de la companyia, ja fos en el treball o en el seu domicili.En horari nocturn rebia el suport dels serenos. També s’estableixen els criteris d’organització del magatzem o parcde bombers. Es proposava, si era possible, l’existència d’un espai pelscomandaments per poder realitzar reunions i formació; un taller pera netejar i reparar les bombes; un cos de guàrdia per poder realitzarreguardes, en el cas que les autoritats així ho disposessin; i, lògica-ment, un magatzem amb capacitat suficient per a les bombes hidràu-liques i la resta de materials. Calia que l’edifici estigués situat en unpunt cèntric de la ciutat. Les novetats més importants són la incorporació de la figura del metgei del professor de gimnàstica dins de les mateixes companyies de bom-bers. El metge, no només era l’encarregat de supervisar la farmacio-la de la companyia i de visitar els bombers ferits o malats al seu domicili,sinó també d’instal·lar l’‘hospital de sang’ a les proximitats de les caseso edificis incendiats, per tal de realitzar les primeres cures als bom-bers o ciutadans ferits. El professor de gimnàstica: «...es preciso adies-trarlos en varios ejercicios corporales, para que vayan adquiriendo laagilidad, destreza y serenidad que son tan necesarias para ejecutarlas operaciones más difíciles y peligrosas».

Les tecnologies d’extincióLes tecnologies d’extinció havien evolucionat força en pocs anys. Deles bombes de coll de cigne i les xeringues d’aigua es passa a modelsde bombes hidràuliques impel·lents. Aquesta tecnologia era d’impor-tació, i de procedència majoritàriament francesa, almenys a mitjan


Pràctiques del Cos de Bombersde Tàrrega, el maig de 1885.© Arxiu Regió d’Emergències deLleida


segle XIX. Les primeres marques de bombes hidràuliques que s’uti -litzen a Catalunya són les Letestus o les Delpech. El model de bombes hidràuliques utilitzades eren les impel·lents iaspirants, d’una mida intermitja. Es descartaven les bombes grans jaque aquestes, pel seu pes, dificultaven el transport i tenien poca manio-brabilitat. De fet, la tracció animal no s’incorporà fins a la introduc-ció de les primeres bombes de vapor. Fins llavors, les bombeshidràuliques es transportaven sobre carros estirats i conduïts pelsmateixos bombers; amb tres bombers era suficient. Un cop arribats al’incendi la descarregaven del carro i la posaven en funcionamentseguint els criteris i maniobres pròpies d’una peça d’artilleria. Labomba hidràulica és la peça clau de tot el sistema d’extinció i les com-panyies de bombers s’organitzen per transportar-les, emplaçar-les,fer-les treballar, alimentar-les d’aigua contínuament durant l’incen-di i, un cop apagat, deixar-les de nou en estat de servei. Calia aproximar al màxim la bomba a l’incendi per tal d’optimitzarel sistema d’impulsió de les mànegues, de cuir reblonades amb pecesde llautó. La seva eficàcia era limitada i requeria d’un mantenimentconstant i metòdic dels reblons i el greixatge del cuir. Pujar les bom-bes per les escales fins arribar al pis incendiat era una pràctica habi-tual, i la metodologia de treball no es va modificar fins a l’aparició deles primeres mànegues de lona. Pel tal de garantir el subministrament més o menys constant d’aiguaa la bomba s’organitzaven les cadenes, és a dir, fileres de persones ques’anaven passant les galledes d’aigua des d’una font, canal o pou finsa la bomba. Les galledes eren de cuir, i totes les companyies en porta-ven en quantitats importants, entre 30 i 50. El funcionament de labomba requeria del treball de vuit bombers, quatre per cadascuna deles dues barres de fusta que es col·locaven en els dos extrems del balan-cí que feia pujar i baixar els èmbols. Traccionar contínuament amunti avall el balancí suposava disposar de bombers en un número sufi-cient per garantir el relleu de forma regular, atès l’esforç que calia rea-litzar. La primera bomba a vapor traccionada a cavalls que s’incorporaa Catalunya, a Barcelona el 1877, era de la firma anglesa Merrywea-ther. A més dels carros que transportaven les bombes, en els munici-pis importants s’incorporava també el denominat carro-bota, que teniacom a missió assegurar un subministrament immediat d’aigua a labomba en el mateix moment d’arribar a l’incendi, i a la vegada per-metia transportar totes les eines, galledes, equips, escales i aparells desalvació que calia transportar fins a l’incendi. Les innovacions també són importants pel que fa als equips d’inter-venció. S’incorpora l’anomenat aparell Paulin, el nom del qual provédel seu inventor, Gustau Paulin, cap del batalló dels sapeurs-pompiersde París, i constitueix el primer equip de respiració semiautònoma dequè han disposat els bombers catalans. Mitjançant un enginyós sis-tema d’alimentació d’aire amb una de les bombes hidràuliques, esgarantia la possibilitat de respirar del bomber que es trobava embo-tit dins d’una particular blusa de cuir amb una mascareta de vidre al’alçada del cap per permetre-li la visió. Tot i que rudimentari, aquestaparell permetia l’accés del bomber en zones ocupades pel fum senseperill immediat d’asfíxia.


Carro bomba dels bombers deles Borges Blanques, conservatal museu de la ciutat.© Jordi Martínez

El carrobota i el carrobomba erendos vehicles indispensables perla mobilitat dels bombers. Il·lustracions del Tratado de extinción de incendios, d’AntoniRovira i Trias.© Biblioteca de Catalunya


Les tecnologies dels salvamentsEl salt tecnològic, però, no només es produeix en les tecnologies d’ex-tinció. En l’àmbit dels salvaments i els rescats es produeixen tambénotables avanços. La prioritat en el salvament de persones, quan l’in-cendi havia ocupat el calaix d’escala de l’edifici, obligava a disposarde sistemes d’evacuació ràpids per l’exterior de les cases. En aquellsmoments es descarta la utilització de la manta de salvament, de tra-dició italiana, per les poques garanties de seguretat que ofereix en lesalçades, i s’utilitza poc la mànega o sac de salvament, d’origen fran-cès, atès que aquesta requeria d’espais molt amplis davant de l’edifi-ci incendiat per tal de garantir una inclinació adequada que suavitzésel descens de les persones pel seu interior.El sistema que s’adopta més sovint és el de l’aparell inventat per Rovi-ra, que consistia en un sistema de cordes i arnesos de cuir que per-metien l’establiment d’una tirolina per una evacuació ràpida depersones i mobles dels pisos superiors amenaçats per l’incendi fins alnivell de carrer. L’existència de l’aparell Rovira es constata en elsinventaris de materials de nombroses companyies de bombers i ser-veix, a la vegada, per corroborar la influència de les propostes meto-dològiques de Rovira i Trias arreu d’Espanya. L’element més utilitzat era l’escala de ganxos. La seva utilitat era lade poder arribar, des de l’exterior de l’edifici, fins als pisos superiorsper tal d’instal·lar l’aparell Rovira i procedir a l’evacuació de les per-sones. La primera escala mecànica de fusta s’incorpora l’any 1883 aBarcelona. Era de la coneguda casa italiana Porta, tenia una longitudde 22 metres i es transportava tirada per cavalls.

Funcionament de les companyiesRovira considerava que la disciplina, de marcat caràcter militar, era lacondició necessària per aconseguir l’eficàcia i el bon ordre en les accions:«Si se considera que para el mejor éxito del servicio son absolutamen-


L’aparell Rovira, un sistema de salvament de persones ideat perAntoni Rovira i Trias, i desenvolupaten el Tratado de extinción de incendios, d’Antoni Rovira i Trias.© Biblioteca de Catalunya


te necesarias la obediencia pasiva y la mayor regularidad, se recono-cerá desde luego, que la organización militar es sin duda alguna la másconveniente.» La disciplina s’aconsegueix mitjançant un sistema derecompenses i càstigs. Les recompenses s’establien mitjançant un sis-tema de retribucions econòmiques segons es tractés de jornals, premisi gratificacions. El càstig consistia en no abonar els jornals, en cas deno complir immediatament les ordres, o en l’expulsió de la compa nyiaen cas d’insubordinació o manca de respecte als superiors. Els jornalss’establien reglamentàriament, i tots els bombers que participaven al’extinció de l’incendi tenien dret a la seva percepció. L’import varia-va segons la categoria. Amb el temps es diferenciaran els jornals segonssi es produeixin de dia o de nit, i segons la durada del mateix.Els premis servien per incentivar una resposta ràpida en cas d’incen-di. Els primers bombers en arribar al magatzem a recollir els carros ambles bombes i la resta del material rebien premi, igual que ho feien elsprimers en arribar al lloc de l’incendi des del magatzem. Per poder con-trolar aquest ordre d’arribada hi havia unes peces de fusta numerades,les “tablillas”, que els bombers trobaven col·locades en els carros. Aques-tes fustes eren lliurades al capatàs o oficial perquè anotés l’ordre d’arribada. Els caps, el guarda-magatzem i l’avisador quedaven exclo-sos de la percepció de premis. Durant anys va mantenir-se també unavaloració diferenciada d’aquests premis pel fet de trac tar-se de sinis-tres en incendis de mobles o xemeneies o en incendis d’edificis. Les gratificacions eren les remuneracions que es donaven per la par-ticipació als exercicis doctrinals o revistes que realitzaven periòdica-ment tots els integrants de la companyia amb les bombes i aparellsde salvament. També se’ls ensenyava teoria de l’extinció d’incendis,les precaucions que calia adoptar i els perills a evitar. Aquest sistemad’instrucció pretenia millorar la rapidesa i destresa en les maniobres,per tal que, en el moment de l’incendi, ho fessin amb serenitat. Els salaris d’aquest sistema de premis i jornals, en comparació a lamitjana de l’època, no eren gens menyspreables.Un tret important en l’extinció dels incendis és saber qui dirigeix lestasques d’extinció. En aquella època, les autoritats civils i militars es posaven habitualment a donar ordres, sovint contradictòries, i els resultats acostumaven a ser desastrosos. L’any 1852, Antoni Rovi-ra aconsegueix que Santiago Luis Dupuy, el governador civil, publi-qués un ban on establia amb tota claredat que la direcció de lestasques d’extinció serà «única y esclusivamente á cargo del Gefe demayor graduación de la Companyia de Bomberos... Cesará por con-siguiente de mandar y dar disposiciones concernientes al indicadoobjeto, toda Autoridad ó particular que se hubise presentado antesó presentase después de los Bomberos...». Un fet que possiblementa Catalu nya no es torna a produir fins a la promulgació de la Llei debombers de l’any 1994. Igualment es constata en aquest ban, la volun-tat de professionalitzar les tasques d’extinció.Operativament, en els incendis s’establien diferents elements orga-nitzatius que sorprenen per la seva actualitat. Ja s’ha assenyalatinstal·lació de l’hospital de sang per part del metge. Aquest s’establiadins de la “plaça”, l’espai de maniobres entre l’edifici incendiat i elscarrers adjacents, amb l’objectiu que els bombers poguessin treballar


Demostració pública de l’escalaitaliana Porta, una adquisició delsbombers barcelonins de l’any1883.© Arxiu del Cos de Bombers deBarcelona


amb més llibertat i que s’hi poguessin dipositar els objectes i moblesque es treien de l’edifici incendiat i custodiar-los perquè, durant laconfusió, no fossin objecte de robatori. En aquest espai només hitenien accés els bombers i les autoritats civils o militars. El controld’accés es garantia mitjançant l’establiment d’un “cordó” al voltantde l’incendi i era format per tropa, policia o “gent d’armes”.Dins de la plaça s’establia també el ”centre de direcció”, que era ellloc on es col·locaven les autoritats i els comandaments i s’identifi-cava per la banderola de la companyia. Des d’aquest punt es comu-nicaven les ordres i avisos i es rebien totes les informacions sobrel’evolució de l’incendi. Al llarg de tot el segle XIX i la primera part delXX, en molts municipis els bombers s’activaven mitjançant diferentssistemes d’avisos, ja fos el repic de campanes, els tocs de xiulet o lafigura de l’avisador. Els bombers tenien el seu ofici i el combinavenamb la participació en les tasques d’extinció i salvament quan erenrequerits. Aquesta vinculació –que avui en diríem voluntària– era,en realitat, un treball remunerat, una particular forma “d’anar a jor-nal”, amb salaris, premis i gratificacions establertes. Les reguardes o vetlles representen les primeres passes en la voluntatd’instaurar un model de prestació permanent del servei. Les primeresreguardes de bombers es realitzen amb un marcat caràcter preventiu allàon tinguin lloc espectacles o funcions. A Barcelona van començar a fer-se l’any 1854, especialment en teatres i balls, tot i que –com es queixa-va Rovira– encara hi havia empresaris «que desatienden una precaucióntan necesaria y hasta cierto punto indispensable...». A mesura que lapolítica de reguardes es va ampliant es comença a plantejar la necessitatd’organitzar “reguardes permanents” de bombers. Però no serà fins a l’inici del segle XX que es consolidarà aquest canvi de model.Paral·lelament a l’organització operativa d’aquestes primeres compa -nyies de bombers, s’instauren també les primeres associacions mútuesper socórrer els individus de la companyia que no poguessin treballarper malaltia. Aquestes mútues donaven dret a ser assistit gratuïtamentper un facultatiu i a percebre un subsidi econòmic d’entre 6 o 8 rals


Taula amb crides i tocs de xiuletso corneta proposats per AntoniRovira i Trias al Tratado de extinción de incendios.© Biblioteca de Catalunya


de billó durant un termini màxim de 40 dies. En cas de mort, la famí-lia dels bombers podria cobrar entre 300 i 500 rals de billó.

Els inicis de la prevenció d’incendisLa preocupació per la seguretat en els teatres (els edificis que podienincendiar-se amb més probabilitat per l’elevada quantitat de materialinflamable) inquietava a Rovira. Era premonitòria la preocupació queassenyalava en el cas del Liceu que va cremar el 1861, cinc anys méstard que Rovira havia escrit: «Horrorízanos en verdad cuando se nosfigura la posibilidad de un incendio en el Gran Teatro del Liceo; por-que al instante se presenta á nuestra mente el modo como esta situa-do y el descuido imperdonable en que se encuentra actualmente, y noteniendo establecida ninguna bomba ni los correspondientes grandesdepósitos de agua, son incalculables los desastres que un incendiopodria ocasionar. [...] Y no se crea que esta absoluta falta de preven-ción se observe tan solo en el mencionado teatro del Liceo; en el mismocaso se encuentran, por desgracia, los demás teatros de esta capital.»De fet també va cremar-se l’únic teatre que Rovira va construir, el Tea-tre Circ Barcelonès, l’any 1853.El risc d’incendi també era elevat a les fàbriques de vapor i, en defi-nitiva, en molts costums quotidians, tal com recorda Rovira: «Lasfabricas de vapor y grandes establecimientos industriales, llenos siem-pre de materais inflamables; los almacenes y depósitos de objetoscombustibles; el número de casa tan reducidas, donde teniendo queestar los muebles cuasi hacinados, una chispa puede prender fuegocon mucha facilidad; y en fin la mala costumbre de dejar solas lashabitaciones, sin apagar antes la lumbre, ó bien de dejar en ellas álos niños mientras sus padres están en el trabajo, son otros tantomedios poderosos para que apenas estalle un incendio, se comuni-que con la mayor rapidez...».


Gravat amb l’incendi del GranTeatre del Liceu de Barcelona, de l’any 1861. Reproduït en el fulletó del centenari de laSociedad de Seguros MutuosContra Incendios de Barcelona,1949.


48-77 2 FERRER c5:48-77 2 FERRER c5.qxd 17/04/2009 14:43 Página 48

2Temps d’innovacions i motorització(1900-1935)

Marc Ferrer i Murillo


Renovacions de material i reorganització dels cossos de bombersA cavall entre els dos segles, els bombers catalans van fer canvis moltimportants i significatius en la renovació i la modernització del seumaterial anti-incendis. Un d’aquests va ser la substitució de la bombamanual per la bomba de vapor. La bomba de vapor aplicada a l’extinciód’incendis va ser inventada per l’enginyer anglès John Braithwaite eljove l’any 1829 amb la col·laboració del suec John Ericsson. Tenia unapotència de 10 HP i necessitava 13 minuts per generar el suficient vaporper a poder funcionar. Suposava un avenç respecte de l’anterior, peròtenia més inconvenients que avantatges. Es trigava molt de temps aposar-la en funcionament, tenia un pes de 12’5 tones que dificultava elseu transport i en focs petits subministrava excessiva quantitat d’aigua. La bomba de vapor es va anar perfeccionant i, a partir de 1853, empre-ses nord-americanes van començar la producció en sèrie. Des de princi-pis dels anys setanta, els Bombers de Barcelona van començar a estudiarla possibilitat de comprar una bomba de vapor, però va ser el 1877 quanvan comprar la primera, de la casa anglesa Merryweather & Sons.Aquesta companyia tenia un gran prestigi europeu. La bomba de vapormodel sistema Valiant –també d’aquesta casa–, la qual subministrava 450litres d’aigua per minut, i que podia enviar un raig vertical i un d’horit-zontal i funcionava amb carbó, va ser la que van adquirir molts cossos de

50 Temps d’innovacions i motorització

pàgina anteriorLa companyia de bombers deBarcelona, amb les principals eines i enginys d’extinció d’incendis, a principis del segle XX.(detall)© Arxiu Històric Ciutat deBarcelona

dretaGrup de bombers de Terrassadavant d’una bomba de vaporMerryweather, del sistemaValiant, l’any 1916.© Arxiu dels Bombers deSabadell


bombers catalans. Així, després de Barcelona, Manresa la va tenir a par-tir de 1896, Olot l’any 1902, Sabadell el 1913 i Terrassa el 1916. A més de les bombes angleses, els Bombers de Barcelona van disposarl’any 1903 de tres bombes alemanyes, de la firma EC Flader de Jöhstadt,més petites i manejables que les angleses, i que subministraven 600litres d’aigua per minut amb una alçada màxima de 40 metres. Paral·lelament a l’adquisició de bombes de vapor, molts cossos de bom-bers van haver de comprar cavalls per poder transportar-les. Així doncs,de la tracció manual o de sang de bombes, passem a començaments desegle XX a la tracció animal. El segon pas cap a la modernització va ser substituir les bombes de vaporper les bombes de motor d’explosió o de combustió. Aquestes bombeseren rotatives axials o d’hèlix. A partir de 1930 les bombes centrífuguesvan començar a desplaçar les axials per la possibilitat de major cab al,uniformitat sense variacions i millor control i fàcil funcionament. Així, un dels primers cossos que en va tenir va ser el de Terrassa, quel’any 1920 va adquirir-ne una de la casa barcelonina Edmundo y JoséMezeger, model “Delfin”. La bomba, construïda expressament per alsserveis de bombers, estava muntada sobre un carro de dues rodes apteper ser arrossegada a mà. Rendia de 320 a 400 litres per minut i podiallençar aigua per dues mànegues al mateix temps. La seva potència per-metia llençar un raig horitzontal de 36 a 40 metres i el vertical assolia de


La companyia de bombers deBarcelona, amb les principals eines i enginys d’extinció d’incendis, a principis del segle XX.© Arxiu Històric Ciutat deBarcelona


26 a 28 metres. El dipòsit de benzina podia alimentar la bomba durant6 hores seguides i portava mànegues, llances, una debanadora per lesmànegues i una capsa d’eines. Els Bombers de Manresa, l’any 1926, vancomprar una bomba de motor de la casa francesa Delahaye, model47MP, amb un rendiment de 500 litres per minut. Per cuidar que el manteniment de les noves bombes de vapor o demotor fos òptim, es va crear la figura del maquinista, el bomber encar -regat d’engegar i fer-la funcionar als incendis. Una de les innovacions de material d’aquella època i que marcarà persempre la història dels bombers és l’invent del ràcord Barcelona. Aquestva ser possible gràcies a l’artesà i fabricant sabadellenc de boques de reci incendis, Teodoro Sanmartí. L’any 1917, basant-se en les connexionsdels components russos importats va fabricar un nou ràcord, que va pre-sentar als Bombers de Barcelona, i que des de aquell moment va ser ano-menat ràcord Barcelona. En el mes de febrer de 1918, Teodoro Sanmartíva subministrar els primers 50 ràcords Barcelona per mànegues de45mm i 30 per mànegues de 70mm. Davant els excel·lents resultats, eldesembre d’aquest mateix any, es van demanar 80 ràcords de 45mm i 10més de 70mm. A partir de 1919, ja substituïen els ràcords antics.La fabricació dels nous ràcords era totalment artesana i el seu cost alt.Inicialment van ser fabricats de llautó, un material fàcilment mecanitza-ble i l’únic conegut en aquella època que no s’oxidava amb l’aigua. Elsprimers ràcords no tenien fixa la volandera de goma, peça essencial pergarantir l’hermetisme de la unió. Com que es perdia amb facilitat, moltscaps de bombers van obligar als seus membres a portar-ne sempre a sobre.L’avenç tècnic, la preparació física i el modern material no podien fer resdavant un altre problema complex que moltes viles i ciutats arrossega-


Tractora de la casa Fordson, delsanys 1920. Els bombers deSabadell la utilitzaven per arrossegar les bombes de vaporo, com aquest cas, les escalesmés llargues.© Arxiu Municipal de Sabadell

El ràcord Barcelona, que se segueix fabricant, va permetreunificar les connexions entre llances i mànegues.© Arxiu del Cos de Bombers deBarcelona


ven des de feia decennis. Es tractava de la manca de subministramentd’aigua per alimentar les mànegues amb les boques d’incendi. Al llargdels anys deu i vint serà un problema seriós, com reflecteixen moltesmemòries d’ajuntaments catalans i informes de caps de bombers.Aquest fet se solucionarà amb la implantació progressiva de les boquesd’incendi en tot el territori català. En alguns llocs, per facilitar la sevalocalització els fanals més pròxims a les boques d’incendis tenien unvidre glaçat o vermell. Entre els avenços significatius en la renovació i la modernització delmaterial anti-incendis també podem destacar en les primeres dècadesdel segle XX uns aparells per netejar i conservar les mànegues, d’altresper eixugar-les i finalment uns ponts flexibles que es col·locaven sobreles mànegues per permetre el pas de vehicles per sobre d’elles sense fer-les malbé. Tot i així, un eficaç mètode per eixugar les mànegues era pen-jar-les de finestres, escales o torres de pràctica.

Canvis en els parcs de bombers, reorganitzacions i conflictesEn els anys que obren el segle XX els cossos de bombers no van millo-rar les seves condicions, sinó tot el contrari. Molts dels primers regla-ments havien quedat obsolets, cosa que comportava irregularitats iindisciplines en el seu compliment. Aquest fet, i el mal estat del mate-rial d’extinció, va portar a una sèrie de dissolucions i reorganitzacionsdels diversos cossos, moltes d’elles derivades de dimissions en bloc od’un nombre important de bombers. Així, el de Terrassa es va dissoldre quatre vegades entre 1898 i 1920 i elsegon reglament data de 1920. Els Bombers d’Olot es van constituint i dis-solent constantment des de la seva creació, l’any 1855. A Girona, l’any1902, van dimitir disset bombers. A Badalona l’any 1898 van dimitir 9bombers, entre ells el cap, el 1904 es va destituir tota la plantilla i el 1914hi va haver una nova reorganització. Els Bombers de Tàrrega es van reor-ganitzar el 1878 i el 1895. A Puigcerdà el reglament de 1872 va ser ampliati modificat els anys 1906, 1911 i 1931. A Sabadell el reglament va ser modi-ficat el 1901 i el 1923. A Mataró l’antic reglament de 1856 va ser actualit-zat l’any 1910 i 1927. A Banyoles els bombers van ser reestructurats l’any1910 i a partir de 1926 passaran a dependre exclusivament de l’Ajun -tament, amb un nou reglament el 1928. Per la manca de material indispen-sable per la seva feina, pràcticament tots els bombers van presentar la dimis-sió a finals de març de 1933 i per tal de reorganitzar el Cos en el mes d’oc-tubre es va modificar el seu reglament. Els Bombers de Manresa van viureuna reorganització interna l’any 1931. El Bombers de Lleida modifiquen elreglament de 1863 l’any 1923. Els Bombers d’Igualada van modificar elreglament de 1872, els anys 1888, 1896 i 1924. A Tarragona el reglamentde 1857 va ser modificat el 1894, 1913 i 1935. Els Bombers de Figueresl’any 1909, modifiquen l’anterior reglament de 1863 i l’any 1928 els deTortosa van reorganitzar el Cos amb la renovació de la plantilla. Els Bombersde Vic van veure modificat el seu reglament de 1893, 16 anys després.El nou segle també va aportar canvis importants en l’estructuració delscossos de bombers. L’any 1913 els Bombers de Barcelona van estrenar unnou reglament, que implantava torns de 12 hores seguides de servei i quesuposaria la desaparició de la figura del bomber eventual i voluntari. Cassos similars de semi-professionalització i de reguarda els trobem a



altres llocs. A Banyoles, el guarda del magatzem, a partir de 1910, ha deviure en el mateix parc i no es podrà absentar sense deixar substitut. ATarragona trobem l’any 1913 una reguarda diària de 2 bombers des deles 9 de la nit fins les 5 o 6 de la matinada, depenent del mes. A Man -resa, l’any 1928 es fixa un servei permanent de guàrdies diürnes i noc-turnes que cobrien les 24 hores del dia. El servei, des d’aleshores va serobligatori i s’havia de prestar per rigorós torn de llista. A Vic, tots elsbombers eren voluntaris, però amb l’adquisició del 1r vehicle, l’any1927, l’Ajuntament va proposar assignar un xofer interí.Si bé la majoria de dissolucions i dimissions estaven fonamentades enles discrepàncies entre els bombers i les autoritats municipals, ja que elssegons negaven moltes vegades el material i els diners que els primersreclamaven per poder oferir millors serveis, també trobem algun cas dedimissió que no té res a veure amb els anteriors. A principis d’estiu de 1931, la Companyia de Bombers va presentar la dimissió en bloc peruns desacords entre l’alcalde i el cap de Bombers de Tàrrega, que voliauna subvenció per anar a una excursió a Montserrat com a recompen-sa dels serveis dels bombers. L’Ajuntament va aprovar en la sessió deldia 13 de juliol de 1931 un nou Reglament i va acceptar els nous ciuta-dans que volien convertir-se en bombers.En aquells anys també van aparèixer nous cossos de bombers arreu delpaís. El d’Esparraguera, creat l’any 1915, comptava amb 1 cap, 1 capo-ral, un avisador i 7 peons i el de Reus, el qual, després d’uns anys senseservei de bombers, l’any 1931 creà un nou Cos amb 29 membres. ElsBombers de la vila de Sarrià, annexionada a Barcelona, van incorporar-se al Cos de Bombers d’aquella ciutat a finals de 1924. I en aquelles poblacions on no hi havia un Cos de Bombers organitzat,els ajuntaments compraven diferent material d’extinció, sobretot bom-


El personal i l’utillatge de la companyia de bombers deLleida, l’any 1905.


bes, que eren utilitzades per personal municipal. Valls i Tremp són unexemple d’aquestes ciutats que en aquella època malgrat no tenir bom-bers sí que disposaven de bombes anti-incendis. També podem destacar el naixement de les Brigades del Foc de Begues,l’any 1930, sorgides per iniciativa pels propietaris forestals, conseqüèn-cia dels darrers incendis forestals que havien afectat el massís del Garraf.Aquestes brigades estaven formades per camperols i treballadors delcamp els quals, en sentir el senyal d’avís de foc de les campanes de l’es-glésia, deixaven el que estaven fent i juntament amb el terratinent, quecomandava la brigada, anaven a extingir el foc. Si algú s’hi negava se’lcastigava amb una penalització econòmica i si la mateixa persona erareincident perdia el seu lloc de treball. L’any 1932 l’Ajuntament deBegues va assumir la direcció de les Brigades del Foc, formades per 78persones, a més de la gent del poble i les seves despeses anaven repar-tides entre l’Ajuntament i els propietaris. Una curiositat d’aquells temps repetida en molts cossos de bombers és quela persona que s’encarregava del magatzem o tenia el càrrec de guarda delmaterial, quan es jubilava o moria passava la seva tasca al seu fill. De fet,trobem molts pares i fills, germans i cosins entre els bombers de principisde segle XX, i era fins i tot costum de traspassar el càrrec de pares a fills. Els reglaments del segle XX mantenen la tradició de fer que el personalde bombers quedi lliure d’allotjament o que gaudexi de franquíciad’allot jament. Això vol dir que quedaran exempts de l’obligació d’allot-jar tropes militars a casa seva quan aquestes s’havien d’allotjar a la sevavila o ciutat per qualsevol circumstància.

Sous, premis, càstigs i multesEls diversos reglaments es fan prenent com a model un reglament ante-rior d’una altra població. Resseguint els diversos reglaments podemobservar quins eren els sous, els premis i els càstigs i multes que rebienels bombers catalans. Els sous moltes vegades es pagaven per jornals de8, 10 o 12 hores o fraccions. Veiem alguns exemples:A Vic, els capatassos rebien 1,25 pessetes i els individus 1 pesseta l’any1909 per hora de treball. Per la nit tenien un augment del 50%. Rebienuns premis compensatoris de 8 ptes el 1r, 7 el 2n i 6 el 3r. Els Bombersde Figueres rebien l’any 1909, un jornal segons el càrrec. En incendis dedia de més d’una hora, el cap rebia 10 pessetes, el cap de secció 8 pes-setes, els ajudants 7 pessetes, els capatassos 3,50 i els individus 3. Encanvi en els incendis de nit, la quantitat era menor. Així el cap rebia 5pessetes, el cap de secció 4,50, els ajudants 4, els capatassos 3 i els indi-vidus 2,50. Els premis per actuació eren pels cinc primers bombers queacudien al parc i aquests eren de 3,50, 3, 2,50, 2 i 1,50 pessetes que esrepartien del primer al cinquè. A més el metge rebia 5 pessetes per cadaincendi on prestés servei i tots els individus que anessin a les revistesmensuals rebien 50 cèntims de premi. A Terrassa, l’any 1910, el sots cap rebia 400 pessetes l’any, els capatas-sos primers 129, els segons 97, els tercers 65 i els individus 50 pessetes.Els honoraris per incendi: per 3 hores de feina, el sots cap rebia 10 ptes;el capatàs 1r, 3; el capatàs 2n, 2,50; el capatàs 3r, 2,25 ptes; el mecànic,


El model de casc més freqüententre els bombers catalans de lesprimeres dècades del segle XX.© Col·lecció de l’Institut deSeguretat Pública de Catalunya


7,50; l’inspector, 3,75 i l’individu, 2. Per 6, 9 o 12 hores de feina, l’im-port s’incrementava. Les reguardes es pagaven en jornals de 12 hores,per anunciar una alarma el sots cap rebia 2 pessetes, 1,50 el capatàs pri-mer; 1,25 els altres capatassos i el mecànic i 1 pesseta cada individu. Elssinistres que s’esdevenien entre les 9 de la nit i les 6 de la matinada,augmentaven la paga en un 25%. També es van preveure premis pelsprimers quatre individus que arribaven i que eren els primers en arros-segar la bomba. Els premis es repartien en 7,50 pessetes el primer, 6 elsegon, 4,50 el tercer i 4 pessetes el quart. Un any després es van apro-var premis similars pels bombers que arriben amb la resta de material elcarro amb els extintors, el de les mànegues, i altres carros amb bombes. A Banyoles, el mateix any, trobem que per 10 hores de treball o jornal,el comandant i el sots cobraven 5 pessetes, el brigada i el capatàs de pri-mera 4,50, i els capatassos de primera i els individus, 4 pessetes. Els Bombers d’Igualada rebien l’any 1919 una gratificació de 3 pessetesal mes, els caporals de brigada quatre pessetes i el cap sis pessetes, quan-titat que era abonada entre l’Ajuntament i la caixa especial de la com-panyia. La jornada d’incendis considerada de deu hores es cobrava a 12pessetes, tot i que si eren menys hores la quantitat també era menor isempre proporcional. El cap cobrava 20 pessetes per sinistre. Els premiseren sempre pels sis primers bombers que arribessin al Parc i aquestseren de 7,50, 6, 5, 4, 3 i 2 pessetes respectivament. A Badalona el mateix any els bombers rebien un sou de 9,10 pessetesmensuals, els dos primers que arribessin al parc en cas de sinistre rebienun premi de dues pessetes i entre tots els bombers que anaven al sinis-tre es repartien 33 pessetes de manera proporcional. Els Bombers de Lleida tenien establert l’any 1923 com a dietes en sinis-tres, en fraccions de dues hores, pel cap, sots cap, director i sotsdirector,30, 20, 18 i 15 pessetes respectivament. Pel brigada, capatàs primer,capatàs segon, cornetes i bombers, 2,25, 2, 1,75, 1,75 i 1,50 pessetestambé respectivament. De nit s’augmentaran aquestes quantitats en un50%. Pel que fa als premis en incendis d’edificis es premiaven als 12 pri-mers bombers i la relació era 10 pessetes al primer, 7,50 al 2n, pel 3r i


Els membres del Cos de Bombers de Vic, els anys 1920.© Arxiu dels Bombers de Vic


4t, 5, pel 5è i 6è, 4, i a la resta, fins el 12è, 3. A més l’Ajuntament dona-rà anualment una gratificació al cap de 150 pessetes, al sots cap 100 pes-setes, al director 90 i al sotsdirector 80 pessetes. Al brigada i capatassosprimers, 64 pessetes, als capatassos segons, 56 i a la resta, 40. El metgerebia 100 pessetes anuals i 20 per cada sinistre on acudís. A Manresa trobem l’any 1926 que anualment el cap cobrava 750 pes-setes, el sots, 600, els encarregats de primera, 500, els de segona 400, elmetge, 250, el professor de gimnàstica, 250, i els bombers, 365. El xofercobrava 3.650 pessetes anuals, però també era l’encarregat de regar lavia pública, i el sanitari 150 pessetes anuals. A més a més, tots cobravena part la participació en els sinistres. A Tàrrega els jornals de l’any 1931 eren de 20 pessetes al dia per tots elsmembres del Cos, que es pagava com a mig jornal si es treballava d’1 a 4hores i quan s’ocupaven més de 4 hores, llavors es pagava tot sencer. Lagratificació mensual era de 10 pessetes pel capatàs, 7,50 pels sots-capatàs i5 per a tota la resta. Els quatre individus que arribessin els primers al parc,tenien un premi de 15 pessetes pel primer, 10 pel segon i 5 pel tercer i quart. A Tarragona l’any 1935 els bombers cobraven per jornal de 8 hores, elcap, 40 pessetes, el sots-cap 24, el mestre de gimnàstica 15, el brigada,12,50, els caporals 11,50 i els bombers 10. També tenien una gratifica-ció mensual de 30 pessetes i en els incendis de mobles o xemeneies hihavia premis per els set primers, el primer 4 pessetes i la resta 2. En elsincendis d’edificis els 11 primers també tenien premi, el primer 10 pes-setes, el segon, 8, el tercer, 6, el 4t, 5è, 6è i 7è, 4, i el 8è, 9è, 10è i 11è,2 pessetes cadascú. A més cada any hi havia una revista que gratificavaamb 100 pessetes el millor caporal, 50 el millor bomber en exercici demaniobres, 50 el millor obrer en exercici de gimnàstica, 125 el bomberque hagués salvat una vida i 100 pessetes al bomber que s’hagués dis-tingit en un servei.Els Bombers de Reus l’any 1930 cobraven una pesseta diària i els xofersi el secretari 1,25. Els premis eren pels sis primers bombers, distribuïtsen 10 pessetes pel primer xofer, 5 per cada un dels dos bombers i 2,50pels altres tres que els segueixin. A més tenien una gratificació extra de7,50 pessetes si el temps esmerçat en l’extinció és 8 hores, de 6 pessetessi aquest temps és de 4 hores i 2,50 pessetes si és de 2 hores. Però malgrat els sous i premis, sovint se suspenen els bombers per indis-ciplina, faltes d’assistència als assaigs i sinistres sense avisar, tal com esti-pulen tots els reglaments. Els càstigs per indisciplina eren força comunsi corresponien a la suspensió de sou per un o diversos mesos per faltara les seves obligacions o faltar el respecte als seus superiors. En moltsreglaments també es contemplava l’expulsió del Cos si les faltes erenreiterades i greus. La incomprensió dels encarregats o patrons, tot i no ser generalitzada, síque va repercutir en alguns bombers, ja que moltes vegades no veienamb bons ulls que els seus treballadors també fossin bombers i erenrepresaliats quan aquests deixaven les seves tasques al taller o a l’em-presa per anar a apagar un foc. Hi ha documentat més d’un cas on unbomber és acomiadat o sancionat amb la pèrdua del sou, per haver mar-xat de l’extinció d’un incendi. En alguns reglaments, com el de Manresa de 1896, si el servei feia per-dre el sou de la seva jornada laboral, l’Ajuntament se’n feia càrrec, de


Carta de la companyia de bombers de Figueres, de principidels anys 1920.© Arxiu de l’Alt Empordà


la mateixa manera que si havien de fer un servei de guàrdia en una salad’espectacles, el propietari els havia de pagar el sou. I, finalment, un altre càstig que rebien els bombers era la incomprensióde la població, com escrivien els Bombers d’Igualada el juliol de 1931:«Els abaix firmats, pertanyents al Cos de Bombers d’aquesta ciutat, a V.Sacudim i, amb el major respecte exposem: [...] el Cos de Bombers no tepas, ni de bon tros, aquella eficiència que hauria de tenir i que totsvolem. Les causes d’aquesta manca de virtualitat essencialment i ara comara, poden reduir-se a tres: dues de caire econòmic i una tercera d’ordremoral, d’educació ciutadana [...] Els components del Cos som humilsobrers i senzills artesans que hem de guanyar-nos el pas ací i allà [...]. La dificultat major amb que topa el Cos de Bombers quan entra en fun-cions de servei, la constitueix l’actitud del públic. Immediatament quees declara un incendi, una massa enorme de gent invadeix els voltansdel lloc del sinistre, la major part amb actitud d’espectador, i els que noens priven de treballar, ens increpen amb paraules gruixudes, si és quea dretes no dificulten els nostres medis de combat. Ha sigut un espectacle gens edificant el que se s’ha donat per part delpúblic des d’alguns anys ençà al produir-se un foc, tant trist i tant violenti humiliant per a nosaltres, que, de seguir les coses com ara, a desgrat nos-tre i per pròpia dignitat, ens veuríem obligats a demanar la baixa en el Cos,que no podem carregar per més temps amb la responsabilitat del presta-ment d’un servei públic, mentres el públic ens insulti i ens lligui de mans.»Un altre exemple el trobem a Barcelona on, després d’una sèrie d’incen-dis, l’any 1924, un regidor de l’Ajuntament va començar una campanyacontra el Cos de Bombers que va fer que els bombers fossin rebuts demanera hostil en alguns incendis.

Mesures de seguretat i estratègies contra incendis

La seguretat en els teatresUn dels sinistres que en aquella època tenien molta repercussió era l’in-cendi d’un teatre. Els teatres eren un dels principals llocs d’esbarjo de lapoblació i malgrat els incendis i destruccions ràpidament es refeien perordre de les autoritats. Les causes més freqüents eren la utilització d’es-pelmes i la proliferació de l’enllumenat a gas. Ja en el segle XIX moltes de les grans ciutats europees van veure com lesseves principals sales d’espectacles eren destruïdes per les flames. Així laFenice de Venècia es va cremar l’any 1836 i el Covent Garden de Londresva ser destruït el 1856. L’any 1861 es va cremar el Gran Teatre del Liceude Barcelona, l’Òpera de Dresden va patir un incendi el 1869 i l’any1887 es va calcinar l’Òpera Còmica de París. La ciutat de Terrassa va patiraquesta dissort dues vegades: el Teatre Principal era destruït per les fla-mes l’any 1847 i l’any 1879 el Prado Egarense; el Teatre de Lleida elsanys 1845 i 1876.Però malgrat aquests grans incendis, no hi havia una legislació que obli-gués l’empresari teatral a prendre mesures de prevenció, més enllà del’obligatorietat d’assistència d’una reguarda de bombers als espectaclesteatrals i de cinema. Aquesta reguarda estava contemplada en molts


daltExtintor de la casa Biosca, un dels primers que van ser operatius a principis del segle XX.

baixExtintor de la marca Biosca, model B, també conegut com a"matafocs", molt habitual durantles dècades dels anys 1920 i1930.© Col·lecció de l’Institut deSeguretat Pública de Catalunya


reglaments dels cossos de bombers i el seu incompliment o no assistèn-cia era una falta molt greu per a un bomber. La reguarda podia ser d’unsol bomber o de tota una esquadra o equip. A més de les reguardes, elscaps de bombers també efectuaven inspeccions, proposaven mesures deseguretat i denunciaven els responsables en els casos en què el perilld’incendi era elevat. En alguns cossos, tocava servei de reguarda masses vegades al mes i comque aquesta guàrdia era, en algunes llocs, sense remunerar i es realitza-va després de treballar durant tota la jornada, la reguarda en les salesd’espectacles sovint era menystinguda.Així doncs, una de les faltes més habituals era no presentar-se al servei.Per això, molts ajuntaments van decretar que aquest servei fos obliga-tori i van incrementar les sancions. A Terrassa, per exemple, els bom-bers que no respectessin l’ordre d’assistir al servei l’any 1913 serienmultats amb 1,50 pessetes per una falta, amb 30 dies sense sou per fal-tes més greus i els més reincidents serien expulsats del Cos. Si l’indivi-du no pagava aquestes multes en el termini de tres dies seria donat debaixa del Cos. Els bombers que abandonessin la reguarda abans que s’a-cabés l’espectacle serien arrestats per unes hores. A Igualada, l’any1927, si un individu deixava de fer una reguarda tindria una multa de1 pesseta i, si reincidia, la multa seria de 3 pessetes. A Manresa, encanvi, trobem que si la reguarda feia perdre el sou de la seva jornadalaboral, era el propietari de sala d’espectacles qui havia de pagar el souals bombers. A banda de les multes, les reguardes eren gratificades. Per exemple, elsBombers de Figueres, l’any 1909, cobraven reguardes al Teatre durant elsballs de carnaval, tres pessetes per nit i en les funcions teatrals on s’exi giauna entrada, 50 cèntims. A Tarragona, l’any 1913, els teatres pagaven unapesseta per reguarda. A Granollers, l’any 1918, les reguardes en teatre espagaven a 4 pessetes de nit i 5 de dia. En cas de reguarda nocturna dictadaper l’Ajuntament, els bombers rebien 3 pessetes i 4 pessetes si la reguarda


Incendi de la farinera del Sindicatagrícola de Cervera i comarca,1923© Arxiu Regió d’Emergències deLleida


era de dia. Els Bombers de Lleida percebran de les empreses 1,50 pessetes. Totes les precaucions no van poder evitar que les flames destruïssinmolts teatres catalans. Així, per exemple, el 31 de juliol de 1904 el tea-tre del Casino de Puigcerdà va quedar destruït per un incendi. Gràcies ala gran tasca dels bombers i de nombrosos voluntaris, es va evitar queles flames s’estenguessin per la resta de l’edifici i les cases veïnes. El 10de juny de 1906 el Teatre de les Arts de Barcelona quedava calcinat mal-grat l’esforç dels bombers. La ciutat de Girona veia com la nit del 15d’octubre de 1906 cremava tot el Teatre Novedades. Les tasques d’extin-ció van obligar a tallar l’electricitat de tota la ciutat. El 15 de desembrede 1909 un incendi fortuït va destruir l’escenari del teatre de l’Ateneud’Igualada. L’enderrocament de la font del fons de l’escenari va servird’apagafocs natural i va evitar que l’incendi es propagués per la resta del’edifici. El 23 d’agost de 1908 va cremar completament el TeatrePrincipal de Gràcia, a Barcelona. El 3 de novembre de 1915 era el TeatrePrincipal de la Santa Creu de Barcelona el que va cremar completamentmalgrat la intervenció dels bombers que no van donar el foc extingit deltot fins el dia 5. El mateix teatre va cremar l’any 1924 i el 17 de setem-bre de 1933. A Tortosa dos dels seus teatres van cremar en menys d’unadècada. El 10 de gener de 1923, el teatre Balneario va cremar comple-tament gairebé en una hora, malgrat la ràpida arribada dels bombers.Nou anys després va ser el Principal de Tortosa que va cremar el 10 dejuny de 1932, i l’incendi va afectar dues cases veïnes més. Un altre tea-tre que es va incendiar en aquella època va ser el Teatro Ausense de Vicque va cremar totalment en un incendi provocat el 26 de maig de 1919.

Sistemes estratègics per combatre el focEl nou segle va portar una millora en els aparells extintors. Els extintorsportàtils van ser inventats l’any 1860 per l’empresa de Chicago HDHarden i consistien en una ampolla esfèrica de vidre que contenia unasolució química que es llançava al foc com si fos una granada militar.L’any 1894 van aparèixer uns extintors metàl·lics que tenien aigua ibicarbonat sòdic en el seu interior. En impulsar-ho per pressió es barre-java l’àcid sulfúric que es trobava en un tub de vidre. Els aparells extintors es poden classificar en dos grups: els extintors secsa base de matèries polvoritzades i els extintors amb líquid, que erengeneralment d’aigua amb una dissolució de bicarbonat sòdic. Els pri-mers no tenien tanta acceptació i generalment es feien servir per focs depetroli, benzina, etc. Els segons eren els més freqüents i s’utilitzaven perqualsevol tipus de foc. Els extintors amb líquid funcionaven mitjançant la ruptura violenta delrecipient que contenia el líquid o bé per simple inversió. Els extintorsmés primitius i econòmics eren una simple granada de mà, tot i querequeria gran destresa i precisió a l’hora d’utilitzar-los perquè, a vega-des, no s’aconseguia alliberar el líquid. Els que s’utilitzaven per inversiótenien l’inconvenient que a vegades l’àcid s’evaporava o es neutralitza-va després d’algun temps. Dels extintors més populars podem citar l’Extintor Biosca, Le Rapide, elMinimax i L’automatic. El primer funcionava mitjançant una manetaque trencava la càpsula que contenia l’àcid reactiu i es barrejava ambl’aigua, i es dirigia cap al foc amb una mànega que calia revisar periòdi-


Extintor de la casa Biosca conegut com a model Minimax,amb el característic percussor ala part de sota.© Col·lecció de l’Institut deSeguretat Pública de Catalunya


cament. El model gran era força pesat i el petit, tot i que més lleuger,moltes vegades no tenia prou càrrega extintora i es disparava fàcilmentper error. El model Le Rapide funcionava per percussió. Mitjançant unpercussor situat en la part alta es colpejava i sortia l’agent extintor. El Minimax també funcionava mitjançant un percutor, però aquestestava situat en la part baixa, cosa que facilitava la seva posada enmarxa. El model L’automatic era el més fàcil de fer servir, ja que no caliagaire instruccions, però tenia el defecte que el seu àcid s’evaporavasovint. L’any 1915 es van inventar els extintors manuals d’escuma i l’any 1928els de pols química. A cavall entre els dos segles, els bombers catalans van aprendre a orga-nitzar-se i sobretot a coordinar-se en un incendi mitjançant els senyalsde xiulet o tocs de corneta que anunciaven les diferents maniobres ques’havien de fer amb combinacions de tocs curts i llargs. Naixia un novafigura dins els cossos de bombers: els cornetes. Aquests, evidentment, havien de conèixer els tocs i treballaven al cos-tat del cap de més grau que hi hagués en el sinistre i que havia de trans-metre les ordres: tirar aigua, parar, avançar, reunir-se, auxili, etc.Perquè tots els bombers coneguessin els tocs es van imprimir fulls ambels tocs de corneta, que havien de memoritzar o portar sempre a sobre. Alguns cossos de bombers també van crear la figura del corneta de dis-tricte, que eren els primers en ser avisats quan hi havia un incendi irecorrien la població tocant un determinat nombre i combinació de tocsper avisar del districte on s’havia declarat el foc i on s’havien de dirigirels bombers. El setembre de 1910 els bombers de Sabadell i Terrassaacordaven unificar els senyals de xiulet que anunciaven les maniobres


Bombers gironins manipulantuna bomba de vapor en l’incendid’un edifici del carrer Cort Reial, aGirona, els anys 1920.


en els assajos i sinistres per actuar de manera coordinada en cas d’actua-ció conjunta. La relació dels tocs és reflectida en una taula en la queapareixen els tocs curts i llargs representats per ratlles i creus.

Quan els sinistres es produïen de nit i per tal que els bombers pogues-sin acudir amb promptitud molts cossos de bombers catalans tenien lafigura de l’avisador. Una altra manera d’avisar els bombers era mitjan-çant els vigilants nocturns, serenos i la policia municipal, els quals dis-


Toc d’aigua la 1ª bomba X ---------------------------------- X X

Toc d’aigua la 2ª bomba X X -------------------------------- X X

Toc d’aigua la 3ª bomba X X X ------------------------------ X X

Toc d’alto aigua la 1ª bomba X ---------------- X --------------------

Toc d’alto aigua la 2ª bomba X X ----------------- X -----------------

Toc d’alto aigua la 2ª bomba X X X --------------- X -----------------

Toc de Retirada en curs de perill ------------------------------------------

Toc d’auxili --------------- ----------- -------------

Toc d’auxili amb llitera -------------- ----------- ------------ X

Toc de salutació al cap ----------------- X X -------------------

Toc de plegar l’escala portable -----------------------------------X X X

Toc de reunió de bombers amb equipament X X X X --------------------------------

Toc de reunió de bombers sense equipament ---------- X X --------- X X -----------

Toc de muntar els establiments --------- X ---------- X ----------------

Toc de desmuntar els establiments --------- X ---------- X ----------------

Toc de reunió davant el cap ----------- X X ---------- ---------------

Toc d’ aturada ------------------- ----------------------

Toc de silenci i atenció X ---------------------------------------

Toc de foc al districte 1er ----------- ----------- X --------------

Toc de foc al districte 2n. ----------- ---------- XX --------------

Toc de foc al districte 3r. ----------- ---------- X X X -----------

Toc de foc al districte 4t ----------- ----------- X X X X -------

Toc de foc al districte 5è --------- ---------- X X X X X --------

Toc de foc al districte 6è --------- --------- X X X X X X --------

Aturada, descans i a formar davant del material ----------------- ------------------- X


posaven de llistes amb les adreces dels bombers. En molts municipis s’identificava la porta d’on vivien els bombers amb una placa amb lainscripció “bomber”.

Els anys 20: la prevenció dels industrialsDurant les dues primeres dècades del segle XX el nombre de quadres i fàbri-ques tèxtils que son afectades per incendis és força considerable.Progressivament els bombers van augmentar els serveis en aquells localson s’acumulaven grans quantitats de productes altament inflamables comllana i cotó. Les raons d’aquest increment es troben en un augment de lapoblació i de les indústries, però també en la difusió de noves energies coml’electricitat, el gas o el petroli. A més de focs causats per efectes mecànicso naturals, també hem de tenir presents aquells provocats intencionada-ment, per perjudicar a l’empresari, fruit dels disturbis socials i de les lluitesde classes. Així, les causes dels incendis es diversifiquen i el treball delsbombers es fa més complex, ja que han d’actuar no tan sols en habitatgesi fàbriques, sinó també en incendis forestals, inundacions, desenrunamentsde cases i sinistres derivats de la manipulació de elements inflamables. Els industrials catalans intentaven combatre aquests accidents contrac-tant assegurances contra els incendis. Les companyies asseguradoresvan començar a treballar molt abans de la creació dels primers cossos debombers, com s’ha vist en l’anterior capítol. Aquestes assegurances,molt freqüentment, no arribaven a cobrir les despeses d’un incendi degrans proporcions, de manera que una empresa podia arribar a desapa-rèixer després de patir-ne un, malgrat estar assegurada. Davant aquestrisc les indústries començaren a dotar-se d’altres sistemes d’extinciód’incendi que permetien apagar les flames abans que arribessin els bom-bers. En les empreses importants era força comú que es dotés tot l’edi-fici d’una canalització d’aigua amb aixetes situades a cada secció, demanera que els mateixos treballadors podien enfrontar-se al foc justdes prés d’haver-se localitzat, atacant-lo amb mànegues i galledes d’ai-gua. A partir dels anys 20 varen popularitzar-se els extintors manuals,d’aigua i d’escuma, molt eficaços per extingir els focs incipients demanera ràpida. Un dels extintors que es va fer més popular van ser elsextintors manuals de la marca Minimax. Aquest tipus d’extintors,caracteritzats per la seva forma cònica, s’instal·laven en suports clavatsa les parets i eren molt fàcils d’utilitzar. També hi havia ja sistemes de detecció de flama que feia sonar una alar-ma i fins i tot n’hi havia que engegaven un sistema de extinció automà-tica a través de dipòsits i canalitzacions situades als sostres. Un d’aquestsaparells va ser l’inventat per Joan Vila Forns i patentat amb el nomd’Aparell elèctric Fènix, que era un avisador automàtic d’incendi i unmesurador de temperatures a distància, que mitjançant el canvi de tem-peratura podia avisar d’un incendi. Va obtenir molts premis durant elsprimers anys del segle XX. Un altre invent que es va popularitzar en les primeres dècades del segleXX i que va ser cabdal per a la resposta ràpida dels serveis de bombers vaser el telèfon. El telèfon va arribar al nostre país l’any 1877. El primer Cosde Bombers que va disposar de telèfon va ser, lògicament el de Barcelona.



El 8 de maig de 1888 l’Ajuntament de Barcelona va acordar instal·lar unaxarxa telefònica que unís els diferents parcs de bombers amb la guàrdiamunicipal i el domicili de l’alcalde amb les cases consistorials. Però els primers anys de funcionament, el telèfon portava més malde-caps que no pas solucions. El juny de 1890, tenim constància que lesautoritats de Barcelona es queixaven del servei telefònic, ja que la cen-tral de telèfons, trigava quinze minuts en establir comunicació amb elsbombers i alhora reflexionaven sobre la importància d’aquesta demoraen un sinistre molt urgent. A Barcelona, a principis de 1914, els bombers van tenir el seu número detelèfon en cas d’emergència: 3000. Deu anys més tard, el 16 de setembrede 1928, es va substituir aquest número, per un nou número d’emergèn-cies, el 12.345, que aviat es va estendre a altres poblacions catalanes. Perevitar les falses trucades d’alerta, les autoritats van disposar d’ordres peridentificar l’autor de la trucada i també de severes multes per sancionar-los. Amb la popularització del telèfon, la figura de l'avisador aniria des-apareixent progressivament i essent substituïda per la del telefonista.

La motorització del Cos de BombersA partir de 1910 les principals ciutats europees van començar a dispo-sar de bombes a motor instal·lades sobre xassís d’automòbils. Neixen elsprimers vehicles de bombers, coneguts inicialment com a “autobom-bes”. A casa nostra, encara van trigar uns quants anys a arribar. Lògicament el primer Cos de Bombers del nostre país que va tenir unvehicle motoritzat va ser el de Barcelona. Es tractava d’un furgó per atransport de personal de la casa Dürkopp & Cia. de Bielefeld de 28cv deforça que van comprar l’any 1907. Un any després es va comprar unaltre d’igual i l’any 1910 van adquirir el primer Hispano-Suiza de 18cv,com a cotxe de comandament i cinc vehicles Ford de 18cv. Els primersvehicles Delahaye, que estaven dotats d’una bomba amb rendiment de60.000 litres/hora i un dipòsit addicional amb capacitat per quatre-centslitres d’aigua van arribar l’any 1922, coincidint amb la compra d’unaescala Magirus. Coincidint amb l’Exposició Universal de 1929 es vanadquirir 22 automòbils, entre ells dues ambulàncies, un camió de trans-


El Ford T que la companyia debombers de Terrassa va adquirirl’any 1929, restaurat pel MNACTEC.© Marc Ferrer i Murillo

Bombers d’Olot encenent unabomba de vapor, l’any 1930.© Arxiu dels Bombers d’Olot


port de material, vuit autobombes Magirus i sis auto-escales tambéMagirus. Ara bé, no tot eren vehicles a motor, l’any 1918 van adquirirset bicicletes.Els Bombers de Terrassa van disposar del seu primer vehicle l’any 1923,un Renault MZ amb un tanc amb una capacitat de 3.200 litres. Comprata França i construït durant la Primera Guerra Mundial, en realitat eraun autobomba regadora que assolia una velocitat de 15/20 quilòmetresper hora i disposava d’una bomba capaç de llençar 80.000 litres d’aiguaen una hora. El 1925 van adquirir el segon vehicle, un autobombaRenault de 18 cavalls i un tanc de 3.200 litres i l’any 1929, van incor-porar dos cotxes porta escales model Ford T. Els Bombers de Manresa van adquirir el seu primer vehicle l’any 1924, unFord T modificat per a poder transportar el personal, l’autobomba, escalesi altre material d’extinció i salvament. El motor era d’explosió amb 15cavalls de potència i 2’9 litres de cilindrada. El segon vehicle va ser unDelahaye 47MP comprat a França l’any 1926, que ja incorporava unamotobomba amb un rendiment de trenta mil litres per hora. L’any 1930van disposar del tercer vehicle, una autobomba regadora, un Renault MZde les mateixes característiques que el dels Bombers de Terrassa. I el quartvehicle va ser comprat el 1936, poc abans de l’inici de la guerra, unChevrolet de sis cilindres amb un dipòsit amb capacitat per a 6.000 litres. Els Bombers d’Igualada van tenir el seu primer vehicle l’any 1926, equi-pat amb un motor de vaixell de pistó de la marca Somwar i amb unacapacitat per a 5.000 litres d’aigua en una cisterna de ferro reblonat.Aquell mateix any els Bombers de Vic van poder comptar amb un DionBouton, amb un tanc amb capacitat de 3.600 litres, rodes d’acer i unabomba que permetia impulsar l’aigua per extingir incendis i també perun sistema de reg. Posteriorment van disposar d’un altre vehicle, ideatper un membre del Cos, que amb una plataforma i el motor d’un vehi-cle de la marca Ford, incorporava una escala plegable. Els Bombers de Figueres van disposar l’any 1927 del seu primer vehi-cle, una autobomba amb tanc per a capacitat de 4.000 litres, marca


Presentació pública de l’automò-bil Dion Bouton, que els bombersde Vic van adquirir l’any 1926.© Arxiu dels Bombers de Vic


Hispano-Suiza amb pneumàtics massissos. Un any més tard, els deTortosa van comprar un xassís d’una camioneta i el van adaptar per fun-cions de reg i de bomba d’incendis i els Badalona una autobomba ambtanc Hispano-Suïssa amb capacitat per a 4.000 litres d’aigua. Els Bombers d’Arenys de Mar van disposar l’any 1929 del seu primervehicle, una autobomba Chevrolet comprada a la casa Biosca deBarcelona, que també tenien a Sant Celoni i Calella. Els Bombers d’Olotno van tenir el seu primer vehicle fins l’any 1930, un Chevrolet ambmotor d’explosió de sis cilindres, amb una autobomba de 3.000 litres.L’any 1934, els Bombers de Granollers van tenir el seu primer vehicle,una autobomba Ford de 2.000 litres. Els de Sabadell van comprar aprincipis de 1936 un xassís de camió Chevrolet amb un motor de lamateixa marca de 6 cilindres i 21 HP de potència i després d’adaptar lacarrosseria el van destinar per transport de material i personal. Aquellmateix anys els Bombers de Reus van disposar del seu primer vehicle,un cotxe Hispano-Suïssa amb motor de 6 cilindres i 32HP de potència. Amb l’arribada dels primers vehicles també s’incorporaven als cossoscatalans els xofers-mecànics. Els diversos cossos de bombers també vanadaptar els seus parcs, amb la creació de cotxeres i tallers de reparacions.L’arribada dels vehicles va significar per alguns, haver de fer un parcnou per a poder tenir més espai, com el cas dels Bombers d’Olot. L’aparició dels primers vehicles va fer necessària l’adopció de mesuresper tal de facilitar la seva circulació. Així, l’any 1920, l’Ajuntament deBarcelona, va publicar un ban en el qual s’informava que tots els vehi-cles, tramvies i peatons havien d’aturar la seva marxa en escoltar unasirena o clàxon dels bombers per no obstaculitzar-los el pas. I els primersvehicles, lògicament, també van comportar els primers accidents detrànsit en què es van veure implicats bombers, alguns d’ells molt tràgics.En poc menys d’un any van morir sis bombers de Barcelona(Buenaventura Aspa, Josep Flamerich, Carlos Smith, Claudio Garcia,Valentin Almazán, Lluís Pons i Antonio Edo), a conseqüència de quatreaccidents de trànsit. Per tal de demanar prioritat en el pas es van anarsubstituint les rudimentàries campanes per sirenes.

Associacions per a la protecció mútuaUna de les seves principals preocupacions des de la fundació dels cossos debombers ha estat les conseqüències dels accidents per els bombers de servei. A Olot es va crear l’any 1888 la mutualitat La Amistad, més conegudapopularment com la Bomba vella. D’aquesta mutualitat només podienformar part els bombers en actiu i els que havien passat a la reserva.Amb els anys es va fer necessari obtenir més ingressos per fer front a lesdespeses i als subsidis i es va acordar que n’entressin de no-bombers.Més endavant, poc abans de 1936, es va fusionar amb un grup de peti-tes mutualitats i van crear la Germanor Olotina. També des de l’Ajun -tament es va fixar una aportació anual a la mutualitat i es va establir elpagament d’una quota diària, procedent dels fons municipal, per elsbombers que, per accident en un servei, estiguessin de baixa. Si queda-ven inutilitzats pel treball, l’Ajuntament havia de proporcionar-los lafeina adequada a les seves aptituds. I si el bomber quedava invàlid elcompromís era vitalici. I en cas de mort en acte de servei, els beneficia-ris serien la família.


Josep Corberó i Bitria, bomberde Lleida amb vestit de gal·la,l’any 1928.© Arxiu Jordi Martínez


A Manresa es va crear l’any 1896 el Montepio de bombers amb la fina-litat de socors mutu en casos de malaltia i el seu fons social es basava enquotes mensuals dels seus associats, a més de la subvenció de l’Ajun -tament, de donatius particulars i de multes que s’imposaven al personalen cas de faltes en el servei. Estava format pels bombers, a més de socisprotectors i honorífics.A Puigcerdà si bé no es va crear cap associació de protecció per a bombers,des de l’Ajuntament es va acordar l’any 1897 l’exempció del pagament deprestació personal, com atenció als serveis que els bombers prestaven gra-tuïtament a la població i com una manera d’incentivar la seva feina. En canvi a Terrassa, l’any 1899 dues asseguradores van proposar as segurances col·lectives pels bombers, però l’Ajuntament va decidir deno dotar d’assegurança al Cos, ja que el reglament ja concedia una com-pensació a les lesions i impediments que la seva activitat els provoqués,tot i que eren molt més baixes que les que oferiren les asseguradores. A Igualada, l’Ajuntament va contractar l’any 1905 una pòlissa d’assegu-rança contra els accidents en el treball que poguessin patir els seus bom-bers durant les tasques d’extinció d’incendis. Del mateix Cos deBombers trobem en el reglament de 1924 una mesura totalment inno-vadora respecte a la seva època i a d’altres cossos de bombers: els bom-bers jubilats que hagin estat 20 anys en el Cos percebran 4 pessetes men-suals, aquells que hagin estat entre 20 i 25 anys, 5 pessetes mensuals i elsque tinguin més de 25 anys de servei, cobraran en concepte de jubilacióel mateix que els bombers en actiu. L’any 1933 es crea la Mútua del retirdel bomber, amb la finalitat que tot bomber en arribar als 60 anys puguiser subvencionat amb una paga diària. A més aquells bombers amb baixaper malaltia en el treball tindran una paga mentre li duri la baixa. A Figueres, l’any 1909, es va aprovar el reglament del Montepio de laCompanyia de Bombers, fundat per socórrer els bombers en cas demalaltia i els accidents en cas de servei. Els fons sortia de l’Ajuntament,de la quota dels bombers i de la recaptació de les multes per incompli-ment del reglament. En cas de mort d’un bomber tots els individushavien d’assistir al seu enterrament sota multa de 2,50 pessetes.


Reglament del Cos de Bombersde Tàrrega, de l’any 1931.© Arxiu dels Bombers de Tàrrega


Els Bombers d’Esparraguera establien en el seu primer reglament de1915 que, si un bomber prenia mal en acte de servei, cobraria 2,50 pes-setes diàries durant un mes a càrrec de l’Ajuntament. Els Bombers de Mataró, per millorar la cobertura assistencial en casd’accidents, invalidesa, defunció o jubilació, van constituir l’any 1919l’Asociación Obrera de Socorros Mutuos de Bomberos, que es nodriaeconòmicament dels donatius dels seus socis protectors. El reglament dels Bombers de Lleida estipulava l’any 1923 que si algunindividu del Cos prenia mal en un sinistre o acte de servei se l’atendràper mitja d’assistència i indemnitzacions detallades en la pòlissa quel’Ajuntament tindrà subscrita amb una societat d’assegurances. El mateix any en el reglament dels Bombers de Sabadell quedava esti-pulat que els individus del Cos que es posessin malalts o rebessin feri-des o altres danys en sinistres se’ls atendrà mitjançant els cabals delMontepío del Cos o de la Societat amb la qual l’Ajuntament té contrac-tades les indemnitzacions o subsidis corresponents. Els Bombers de Vic van crear l’any 1927 la Germandat del Cos de Bom bersque s’encarregava de socórrer els bombers en cas de malaltia. Quan un bom-ber prenia mal, la Germandat li pagava una indemnització. En cas de morten servei, la vídua o els familiars rebrien una com pen sació de 25 pessetes. Els Bombers de Tortosa tenien estipulat l’any 1928 que la jubilació fosals 55 anys, una de les edats més joves de l’època, i cinc anys més tard,es pagava 9 pessetes de mensualitat a tot bomber jubilat. En la majoria de reglaments podem citar com a curiositat que els bom-bers no tindran dret a subsidi si pateixen malalties venèries i sifilítiques,així com tampoc les originades en lluites o violències d’altra índole enles quals l’interessat s’hagués exposat. La primera associació a nivell general es va fundar a Barcelona amb elnom d’Union Nacional de Bomberos Españoles l’any 1902 amb l’objec-tiu d’estrènyer els llaços d’unió entre els caps i els individus dels cossosde bombers espanyols. A més, volia impulsar l’estudi de totes les qües-tions relacionades amb els serveis d’extinció i salvament en els incen-dis, procurar la propagació de les idees de mutualitat, establir l’asse -gurança per incendis i afavorir el perfeccionament del material i lesma niobres per mitjà de concursos. Des de la Unió es va pretendrefomentar i cooperar amb l’organització de cossos de bombers en pobla-cions on no n’hi hagués.

El Congreso Nacional de Bomberos EspañolesUna eina molt important i pionera en el nostre país va ser la revista Elbombero español, editada a Barcelona. De periodicitat quinzenal, el primernúmero va sortir el 10 d’agost de 1919 i amb un tiratge de 7.000 exem-plars, amb la intenció de donar a conèixer a tots els bombers tot allò rela-cionat amb l’extinció d’incendis, la prevenció, el material, la formació, lahigiene i la sanitat, assegurances, notícies d’incendis i sinistres, relativesa l’organització, el servei i les actuacions de bombers estrangers, i fins itot informació econòmica i borsària. Progressivament, la revista barcelo-nina va esdevenir una de les millors revistes europees del seu gènere. Des de les pàgines d’El bombero español es van portar a terme moltes ini-ciatives i campanyes, com la “Orden de Cervantes” amb la intenció dedotar de pensions i assegurances d’accidents a tots els bombers, idees


Jaume Pons, bomber del cos deBarcelona, l’any 1920. Aquestafotografia va servir de model perfer la capçalera de la revista Elbombero español.

Coberta de la revista quinzenal El bombero español, de desembre de 1920, publicada aBarcelona, que va col·laborar enla organització dels congressosde bombers espanyols.


per a organitzar cossos de bombers provincials i la creació d’una federa-ció de bombers espanyols. També van portar a terme subscripcionspopulars per a poder comprar material per a diversos cossos de bombers.Entre els que es van beneficiar podem destacar els Bombers de Reus,Badalona i Sabadell. L’aparició d’El bombero español va possibilitar la for-mació de nous cossos de bombers i la reorganització i la millora d’algunsaltres. Moltes vegades els seus articles eren crítiques ferotges i denún-cies sobre l’estat del material de molts cossos de bombers, la precarietatamb què treballaven i la manca d’assegurances o pagaments al dia. Larevista va voler ser pionera en moltes qüestions relacionades amb elsbombers i per exemple, només pel simple fet de subscriure’s, els bom-bers rebien una garantia d’assegurança de mort i d’incapacitat perpètua.Però una de les iniciatives més sonades que van sorgir des d’El bomberoEspañol va ser la celebració d’un congrés de bombers espanyols, anome-nat Segon Congrés, ja que l’any 1904 es va celebrar a Barcelona el quepodríem considerar el primer, tot i que va passar bastant desapercebut. Enaquella ocasió, i a banda de les desenes d’adhesions de cossos de bombersespanyols, des de Catalunya s’hi van adherir els Bombers de Bar ce lona,Badalona, Figueres, Girona, Igualada, Lleida, Olot, Puigcerdà, Tar ragona,Terrassa i Sabadell, els respectius caps dels quals van participar en el con-grés. Després de mesos de preparació, l’esdeveniment es va celebrar del25 al 29 de novembre de 1920 a Barcelona. En el congrés es van tractar diversos temes relacionats amb el materiald’extinció, la seva unificació i el seu preu i aranzels, mesures des dels ajun-taments de cara a la prevenció d’incendis i al seu incompliment, educaciófísica dels bombers, tipus d’assegurances, accidents de treball, si els bom-bers han d’entrar en política, etc. En el congrés es va practicar amb dife-


Fotografia del personal del Cosde Bombers de Lleida, feta alsCamps Elisis l’any 1928. © Arxiu Jordi Martínez


rent material d’extinció. També es va aprovar la creació de la FederacióNacional de Bombers Espanyols, amb l’objectiu d’estrènyer els llaços d’unió entre els bombers d’Espanya, volia estudiar totes les qüestions rela-tives al servei d’extinció d’incendis, establir serveis de previsió i socors,millorar els serveis d’extinció i les organitzacions, fomentar i cooperar ambl’organització de cossos de bombers allà on no n’hi hagi i concedir premisi recompenses als bombers que pels seus mèrits i serveis ho mereixin. L’any 1926 els Bombers de Sabadell i Terrassa van organitzar unamutualitat, a la qual molt aviat s’hi van afegir els Bombers deBarcelona, Igualada, Granollers, Mataró, Tarragona, Caldes de Montbui,Badalona, Girona, Vic, Manresa i Figueres. La mutualitat també vaadmetre adhesions de fora de Catalunya, com ara Alcoi, València,Granada i Ponte ve dra. Amb aquesta mutualitat es pretenien cobrir des-peses especials com la de pagar una indemnització a les vídues de bom-bers morts en acte de servei. La mutualitat estipulava que en aquestscasos es recollís una quota de 5 pessetes per individu de tots els cossosadscrits. Però la mutualitat es va veure afeblida el 1929 en donar-se debaixa l’important i nombrós Cos de Bombers de Barcelona ja que ungran nombre d’individus havien ingressat en el Foro de guerra.A finals de 1929 es va mirar d’organitzar la Federació de BombersEspanyols. La iniciativa va partir d’Emilio Gutiérrez, cap del Cos deBombers de Barcelona i de Joan Burgarolas i Lorenzo Aragay, subcap ibomber respectivament del Cos de Bombers de Sabadell, que van redac-tar un projecte d’estatut.El 5 d’octubre de 1930 es va celebrar a Barcelona una Assemblea gene-ral consultiva i hi van assistir representacions dels cossos de bombersd’Albacete, Alacant, Àvila, Badalona, Barcelona, Bilbao, Burgos, Cadis,El Escorial, Elda, Granollers, Guadalajara, Igualada, La Unión, Lleida,Madrid, Manresa, Olot, Orense, Oviedo, Sabadell, San Sebastià, SantaCruz de la Palma, Santander, Segòvia, Terrassa, Terol, Torrelavega,València, Vic, Vigo i Saragossa.Per aclamació va ser designat el Comitè directiu, que va quedar consti-tuït per Emilio Gutiérrez, cap del Cos de Bombers de Barcelona, com apresident; López Coca, cap del de Madrid com a vicepresident primer;Luis Juan Ferrer cap de la brigada de Sapadors de València, com a vice-president segon; Joan Burgarolas, sots-cap del Cos de Bombers deSabadell, com a secretari; Morera, cap del de Lleida, com a tresorer iPosada, cap de Vigo, com a comptador.El Comitè executiu va quedar constituït pel president delegat PedroSanchez, cap del Cos de Bombers de Terrassa; tresorer delegat, sots-capde Barcelona; i secretari delegat, Lorenzo Aragay, del Cos de Bombersde Sabadell. Aquests càrrecs eren corporatius.La finalitat era crear una organització defensiva dels interessos morals imaterials dels cossos de bombers i en general de la tècnica contra el foc,així com constituir un fons per els hereus dels bombers que perdessin lavida en acte de servei.Per aclamació es va acordar que l’assemblea anual de gener de 1932 secelebrés a València, però aquesta no va arribar a celebrar-se mai per lescircumstàncies polítiques de l’època.La revista ¡Fuego! Previsión, Extinción, Salvamento, Revista Técnica, que espublicà per primera vegada el febrer de 1930, va ser nomenada òrgan


Coberta del primer número de larevista tècnica Fuego!, publicadaa Barcelona l’any 1930.© Arxiu Històric Ciutat Barcelona


oficial portaveu de la Federació. Aquesta revista era editada pelsBombers de Barcelona, amb la col·laboració de bombers catalans iespanyols i de tot el món, així com enginyers i arquitectes. A més dels problemes polítics la Federació també va viure la reorganit-zació durant els primers mesos de 1931. Conseqüència d’aquesta reorga-nització va ser destituït Emilio Gutiérrez, cap del Cos de Barcelona i dela Federació. A partir de 1934 els cossos de bombers catalans van posarel seu esforç en crear una nova Federació però a nivell de Catalunya.

La Federació Nacional Catalana de BombersL’any 1934, amb el fracàs de la Federación Española de Cuerpos deBomberos, es van establir les bases per a la fundació d’una federació de bombers de Catalunya i una mutualitat que es va fer realitat l’any 1935.El 16 de juny d’aquell any es va celebrar a Manresa una primera reunióper iniciar la creació d’aquesta federació mútua, a la qual van assistir di ferents caps de bombers, que van proposar uns primers acords i van con-vocar una assemblea constituent a Barcelona el 24 de novembre. Hi vanassistir delegats de Sabadell, Badalona, Manresa, Mataró, Lleida, Igualada,Arenys, Granollers i la Seu d’Urgell, i s’adherí a l’acte el delegat deFigueres. La Federació Catalana de Bombers tindrà un paper molt important enl’organització dels bombers catalans durant la Guerra Civil, tal i comveurem en el capítol següent.

Incendis i sinistres Tot i que d’incendis i sinistres n’hi va haver molts més, aquests són els mésdestacats d’aquestes primeres dècades del segle XX per diferents motius.El 17 de gener de 1902 va explotar una caldera de vapor a la fàbricaJover del Pont de Vilomara i l’explosió va causar 12 morts i 40 ferits.Una secció dels Bombers de Manresa va treballar juntament amb elsveïns de la vila, sometents i metges dels pobles propers. El 27 d’agost de 1903 va cremar la fàbrica de Baldiri Descals d’Olot. ElsBombers de la vila van desplaçar tots els efectius i malgrat la seva lluitacontra les flames i l’ajut de nombrosos treballadors, res van poder ferper evitar que el foc cremés completament la fàbrica i deixés uns 200treballadors sense feina. Durant les tasques d’extinció cinc bombers vanresultar ferits i bona part del seu material va patir desperfectes. El 5 juliol de 1907 el foc va destruir completament el Vapor Borràs iBendranas de Terrassa malgrat els esforços dels bombers, Guàrdia Civil,Creu Roja i les autoritats municipals que acudiren al lloc del sinistre.Una de les causes de la propagació del foc va ser l’absència del cap debombers. Després d’uns minuts de desorganització durant els quals elfoc es va anar escampant sense control, els bombers van començar aatacar-lo des de les teulades de les fàbriques veïnes. Els diaris de l’èpo-ca van publicar queixes sobre el mal estat del material d’extinció, queva fer estèril els esforços dels bombers terrassencs. L'octubre de 1907 va ser especialment plujós. Gairebé va ploure cada dia imoltes zones de Catalunya van patir importants riuades i inundacions.Així, el 12 d’octubre de 1907, els Bombers de Manresa van quedar pràcti-


Llança d’una mànega, amb ràcord Barcelona, de l’any 1930.© Col·lecció de l’Institut deSeguretat Pública de Catalunya


cament desbordats per les nombroses actuacions que havien de fer tant ala seva ciutat com a les viles veïnes. El balanç de la riuada, ja que també elriu Cardener es va desbordar, va ser de moltes fàbriques i cases destrossa-des. A Lleida, el dia 22, després de desbordar-se el riu Segre, l’aigua vaentrar amb molta virulència a la ciutat, es va endur el pont, i va negar casesi carrer, i a la banda esquerra, al barri de Cappont, va arrasar l’horta. El 23d’octubre l’Ebre es va desbordar a Xerta. S’enfonsaren 110 cases i hagué29 morts. Als carrers de Tortosa s’acumularen 3.5 metres d’aigua. Aquellmateix mes, Mataró també va patir una sèrie d’aiguats que van obligar elsbombers a realitzar jornades esgotadores. A mitjans de novembre de 1908una ferotge tempesta va ocasionar inundacions importants a Girona i laCosta Brava, pel desbordament de rius i rieres, que van provocar moltesdestrosses i una dotzena de morts. Els bombers gironins van treballar devalent durant hores per treure l’aigua de moltes cases i baixos. L’església de Santa Maria dels Turers de Banyoles va cremar pràctica-ment tota el 8 de febrer de 1910, per culpa d’una espelma que es vaquedar encesa. La magnitud del foc va ser tan gran que els bombers deBanyoles van necessitar l’ajut dels de Girona per poder fer front a lesflames, tot i que no van poder impedir que es cremés l’orgue, el cruci-fix, l’altar major amb el seu cadiratge de fusta tallada i el retaule barroc. Els Bombers de Terrassa van veure com tres companys patien ferides enun incendi l’any 1912 en una botiga de la ciutat. Després d’aquest ser-vei, els bombers van demanar a l’Ajuntament una sèrie de reformes perpoder actuar millor: substituir els extintors per uns previstos amb vàl-vules de seguretat, comprar una escala de mà i una de telescòpica, com-prar lots i torxes i 100 metres de mànegues i una bomba nova. Un bomber de Badalona, Antonio Ventura, va morir durant les tasquesd’extinció d’una refineria de petroli a Badalona la nit de 1912.Els Bombers de Vic van ser requerits a la vila de Tona la matinada del 12de novembre de 1918 a causa d’un incendi a la fàbrica de cadires Vilella.El 23 de novembre de 1919 va cremar una part important de la fàbricatèxtil Corderos y Segalés de Granollers. Gràcies a la intervenció delsbombers, del destacament militar de la ciutat i de nombrosos veïns, lesflames no es van propagar per tota la fàbrica.


Bombers davant les runes del vapor Turull, una de les fàbriquestèxtils més grans de Sabadell,que es va incendiar el 5 de febrerde 1911, publicada a El bomberoespañol.


La matinada del 14 abril de 1920 va començar a cremar el Vapor Marcetde Terrassa, una de les empreses més grans de la ciutat. L’incendi va seresfereïdor i els bombers hi van estar treballant des de la matinada finsentrada la tarda. Van aconseguir que el foc no afectés les finques col·late-rals, ja que la fàbrica va quedar completament destruïda, malgrat tambéla intervenció dels bombers de Sabadell i Barcelona. Després d’aquellsinistre hi hagueren crítiques al Cos de Bombers de Terrassa que enalguns moments va patir una manca de direcció i de recursos. El 12 d’octubre de 1920 es va declarar un incendi a la fàbrica PratHermanos, al terme municipal d’Olot. El fet que la fàbrica es trobésallunyada del nucli urbà va condicionar l’actuació dels bombers olotinsque, tot i aconseguir salvar les parts més importants, els danys van serconsiderables i molts productes van quedar inutilitzats. La farinera del Sindicat Agrícola de Cervera va patir un incendi provo-cat la matinada del 7 d’agost de 1923 que va destruir completament totl’edifici. Els bombers de la comarca, amb l’ajut dels treballadors i denombrosos veïns, van lluitar contra les flames durant hores. De la ciutat de Manresa podem destacar tres grans incendis en 5 anys.El del 9 de maig de 1925 de la tintoreria Baltiérrez, que va quedar com-pletament destruïda. En les tasques d’extinció, que es van allargardurant un dia, va resultar ferit un bomber. A més, va ser la primeraactuació en què els bombers manresans provaven el seu primer vehicle.


Gent de Cervera col·labora enl’extinció de l’incendi de la farinera del Sindicat Agrícola, del 7 d’agost de 1923.© Arxiu Regió d’Emergències deLleida


L’any 1927 els Bombers de Manresa van quedar marcats, ja que un delsseus membres, Llorenç Torrens, va morir en un gran incendi que vaafectar les carrosseries Novell el 19 de novembre. Per aquest fet es va feruna mobilització de cossos de bombers de tot l’estat espanyol. I el 6 demarç de 1930 una explosió a la caldera de la Fàbrica Carreras SA es vasaldar amb set treballadors morts. L’explosió va causar un esfondramenti un incendi que va provocar nombrosos ferits. La fàbrica de teixits Yute de Banyoles va patir un incendi el 23 de junyde 1929 i les tasques d’extinció de 38 bombers d’aquella ciutat es vanallargar més de 12 hores. El cap dels bombers de Banyoles va presentaruna queixa sobre les interferències de la gent que els impedia treballar,i va amenaçar de retirar-se de l’incendi si en la propera vegada no hiintervenia la força pública.

Fets polítics i inseguretat ciutadanaEls bombers també van intervenir en alguns esdeveniments polítics d’aquells anys: la Setmana Tràgica de 1909 i els Fets d’Octubre de 1934.A Barcelona, entre el 26 de juliol i el 5 d’agost de 1909, van cremar mésd’una dotzena d’esglésies, convents i edificis religiosos. Els bombers, amés de fer front a aquests incendis, van haver de treballar de valent perevitar que el foc s’estengués per les cases veïnes i, en més d’una vegada,van haver de fer front als incendiaris i fer sortides relacionades amb petitsincendis a vehicles particulars. A Manresa els incendis als edificis religio-sos van començar els darrers dies de juliol i els bombers van haver de fermúltiples sortides per evitar que el foc s’estengués per les cases i els edifi-cis veïns. A Granollers es va cremar l’església dels frares conventuals.L’altre esdeveniment important va tenir lloc el 6 d’octubre de 1934quan el president Lluís Companys va proclamar l'Estat Català i, durant


Personal del Cos de Bombers deReus, a principi dels anys 1930.


unes hores, pels carrers de moltes pobles i viles catalanes, hi haguéenfrontaments amb l’exèrcit espanyol. A Barcelona els bombers van haver de realitzar molts serveis per sufo-car focs de barricades i de tramvies incendiats i algun altre conat en edi-ficis oficials i religiosos. A Granollers els revolucionaris es van apoderar de l’autobomba del ser-vei municipal d’incendis i, amb el dipòsit ple de benzina, van incendiarl’església parroquial i el col·legi de Sant Josep fins que l’arribada de laGuàrdia Civil va impedir l’acció. A Vilafranca del Penedès els revoltats van cremar la capella de SantMagí, l’església de l’escola de Sant Elies, el convent del Carme, la cape-lla del Remei i part del claustre de la Trinitat, les capelles dels Dolors ide Sant Pelegrí i la basílica de Santa Maria. A Vilanova i la Geltrú tambées va cremar l’església del Mar, l’Església arxiprestal i l’Església de laGeltrú, així com l’edifici de la Lliga Catalana. A Mataró es va calar foc ala Basílica del Mar, però gràcies a les actuacions dels bombers els focnomés va cremar l’altar i no es va propagar. A Sant Vicenç de Castellet,Navàs, Sant Jaume dels Domenys, els Monjos, el Morell, Sabadell,Palafrugell i també es van incendiar algunes propietats eclesiàstiques.Tenim constància que a Reus un bomber va ser processat i empresonat aTarragona durant tres mesos per haver realitzat serveis ordenats des del’Ajuntament en uns moments de revolta contra el govern de Madrid.

Els incendis forestalsI, finalment, també podem destacar que a principis del segle XX una altratragèdia va començar a colpir el nostre país: els incendis forestals que esrepetien quasi cada any, amb estius particularment dramàtics associatsa climatologies seques. Entre el període 1909-1935 podem destacar mésde 225 incendis forestals de diversa consideració.Quan es va crear la Mancomunitat de Catalunya una de les sevesinquietuds també va ser la preocupació pels incendis forestals. Així,l’any 1923, des de la Comissió de repoblació forestal s’edità un manualde formació sobre incendis de boscos. En aquest manual es diu que «detots els enemics de la repoblació forestal, tarifes ferroviàries, contribu-cions exagerades i impostos de tota mena, invasions criptogèniques id’insectes..., cap deixa sentir tant intensament la seva influència com elfoc [...]. Cap altre enemic resta major nombre de partidaris a la recons-trucció forestal com aquest». En l’informe s’especifica que la causa prin-cipal dels incendis forestals dels darrers anys és la humana i que el perillmés gran està en els mesos d’agost i setembre. Especifica que cal treba-llar abans, durant i després dels incendis. Finalment, el manual tambéparla dels articles del codi penal que fan referència a les sancions esta-blertes per castigar els causants d’incendis forestals. L’agost de 1928 va ser especialment dramàtic, ja que importants in cendis van cremar la Serralada Litoral, des de les Gavarres fins alMontnegre. Del 4 al 8, un foc forestal va cremar més de 200 hectàreesals boscos Mola de Cati a Tortosa. A Girona, el 14 d’agost, un incendiiniciat als boscos del terme de Madremanya va arribar fins al Santuaride Nostra Sneyora dels Àngels. Als Bombers de Girona s’hi va afegir unregiment de soldats. Aquell any 113 termes municipals van veure comles flames arrasaven els boscos, en uns 159 incendis que cremaren 8.000



hectàrees. L’any 1934 també trobem un elevat nombre d’incendis fores-tals, que van afectar principalment les comarques tarragonines.Les entitats lligades a l’explotació forestal van ser especialment sensiblesa aquesta problemàtica i l’estiu de 1928, des de l’Institut Català Agrícolade Sant Isidre es va demanar als governadors civils i al ministre deGovernació mitjans, particularment de la Guàrdia Civil, per incremen-tar la vigilància als boscos davant els focs. Aquesta demanda va tenircert ressò i els governadors de Girona i de Barcelona van dictar instruc-cions per incrementar la vigilància i prohibir el llançament de coets ialtres artefactes voladors inflamables. El governador de Tarragona no esva afegir a les actuacions en contra del foc fins al 9 d’agost, després quehi haguessin incendis a Vilavert, Prades, Santa Coloma i Salou. El 6 de setembre de 1929 es va publicar un reial decret per a la defen-sa contra els incendis forestals que reconeix les tres fases d’actuació:prevenció, extinció i repoblament forestal. Les propostes de mesuresde prevenció restaven a càrrec dels enginyers en cap dels districtesforestals, però la seva execució quedava en mans de l’AsociaciónNacional para la Defensa Contra los Incendios, creada en el mateixdecret, i del Ministeri de Fo ment. L’extinció es canalitzava a través delmunicipis, sense que s’especifiqués l’estructura de comandament deles autoritats implicades –alcaldes, enginyers en cap i Guàrdia Civil. Enaquest decret s’obliga als veïns i usuaris del bosc a participar en les tas-ques d’extinció.L’any 1933 el Servei Forestal de la Generalitat va publicar un decret per ala previsió i l’extinció d’incendis als boscos no declarats d’utilitat pública. El preàmbul d’aquest decret deia que: «Afectat la major part del terri-tori català per les característiques del clima mediterrani, els incendis,deixant de banda els motius unes vegades evitables, altres no evitablesde llur declaració; prenen molt sovint proporcions gegantines degut al’extraordinari desenvolupament del matoll. La neteja de les llenyesbaixes i terreres fóra la mesura per excel·lència per a lluitar contra elsincendis, però essent aquesta operació mantes vegades antieconòmicaper al propietari i fins i tant que no, es legisli par a resoldre el proble-ma de la utilització d’aquelles llenyes baixes, és precís emprar el siste-ma de vigilància com el més eficaç per a aquest objecte. Ara be; la vigi-lància suposa sempre l’existència d’una llei o d’un reglament queimposi sancions a qui no s’atengui els seus preceptes, i la legislacióactual en matèria d’incendis de boscos de propietat particular es tantreduïda i tant antiquada que per a trobar-la hem de remuntar a lesOrdenances de l’any 1833. En conseqüència, fins que el Parlament deCatalunya, legisli sobre boscos de propietat particular, cal adoptar, ambcaràcter provisional, les mesures necessàries per tal d’obligar el compli-ment estricte d’aquelles Or de nan ces, fer extensives als boscos particu-lars les disposicions que regeixen per als Monts Públics, amb les modi-ficacions imposades per l’avenç del progrés i per les característiques deles nostres comarques, encomanar una extremada vigilància a tots elsagents de I’autoritat i reforçar la guarderia forestal amb Mossos del’Esquadra, per ésser els únics elements dels quals disposa laGeneralitat actualment per a exercir amb eficàcia les funcions de vigi-lància esmentades». Anteriorment, en el mes de maig, la mateixaGeneralitat va demanar al Servei Forestal de Catalunya i a la comissa-



ria General de Sometents de Catalunya l’organització d’un servei espe-cial de vigilància els diumenges i dies de festa i romeries a càrrec delssomatents de cada poble per evitar els incendis forestals. Però malgrat el Decret de la Generalitat, l’any 1934 va haver-hi un ele-vat nombre d’incendis forestals, que van afectar principalment lescomarques tarragonines.


Els bombers de Terrassa fentpràctiques amb les mànegues,l’any 1927.© Arxiu dels Bombers deTerrassa


78-97 3_FERRER c5:78-97 3_FERRER c5.qxd 20/04/2009 11:57 Página 78

3La Guerra Civil (1936-1939)



Els primers dies de juliol de 1936El 18 de juliol de 1936 esclata la Guerra Civil i Catalunya entra en unadinàmica revolucionària frenètica. Durant les primeres setmanes dejuliol, molts edificis i centres de partits de dretes, les propietats i bénsde l’Església són víctimes de la violència anticlerical i revolucionària decaire llibertari. A tot arreu, els bombers han de fer front a aquestsincendis, però també, en molts llocs, s’han d’enfrontar a unes massesencoleritzades que prefereixen veure com les flames consumeixen allòque més odien i no pas com els bombers salven el patrimoni dels seusenemics. A banda dels edificis religiosos també es van cremar i saque-jar molts arxius. De fet, la regió més afectada per la guerra civil, des-prés de l’Aragó, fou Catalunya, amb quasi 150 arxius municipalsdevastats (entre les dues sumaven el 60% del total espanyol), mésd’una tercera part en les comarques tarragonines.Durant aquells dies els bombers es veuen desbordats per la situació. Enmoltes viles i ciutats la seva actuació se centra, sobretot, en evitar l’enfron-tament amb els anticlericals i en evitar que el foc es propagui per les casesveïnes. Vegem alguns exemples de crema de propietats de l’Església: aTerrassa cremà, entre d’altres edificis religiosos, la basílica del Sant Esperit,el resultat del qual va ser la destrucció total de l’altar major barroc; a Olot,les flames de l’església parroquial de Sant Esteve van obligar també a treba-llar els bombers per evitar l’afectació de les casses adossades a la capçalera;a Mataró es van incendiar les esglésies de Santa Maria, de Sant Josep i deSanta Anna i els convents de les Caputxines, de les Tereses, de les Benetesi de la Providència. Els bombers poca cosa podien fer davant les massesarmades, però de forma espontània, alguns d’ells van fer costat als veïns i es van poder salvar edificis i tresors artístics del patrimoni eclesiàstic.A Tarragona, en un primer moment, tant militars com partits polítics esvan mantenir a l’expectativa del que passava a Barcelona i no fou fins eldia 20 que revolucionaris vinguts de Barcelona van cremar el convent defrares carmelites, l’església de Sant Joan i l’església de les carmelites des-calces i l’antic convent de Santa Clara. El Comitè Antifeixista va pronun-ciar-se contra els atacs als edificis religiosos i la gran majoria de temples iedificis religiosos van ser respectats, tot i que va continuar la destrucciód’imatges i símbols religiosos. En canvi, a Reus, el Comitè va enviar elsbom bers per apagar el foc de l’església de Sant Francesc, però no van po der actuar per les amenaces dels milicians incendiaris. A Tortosa, lesesglé sies van cremar del 31 de juliol al 12 d’agost i els bombers van comp-tar amb voluntaris per sufocar les flames.

80 La Guerra Civil

pàgina anteriorEdifici de la Gran Via de les CortsCatalanes, a Barcelona, enrunata causa dels bombardeigs delsdies 17 i 18 de març de 1938(detall)© ETRP


A la ciutat de Vic, el 21 de juliol de 1936, les esglésies de la Mercè, el Re mei, el Palau Episcopal i la Catedral, es van convertir en cortines de foc.L’Ajuntament no va donar ordres de mobilització als bombers i si aquestsvan sortir va ser perquè un mossèn els va reclamar. Van poder vèncer elfoc del Palau Episcopal, però els van prohibir sota amenaça de mort entrara la catedral per acabar amb el foc, de manera que aquesta va cremardurant dies. A Lleida, el 25 de juliol va cremar l’església de NostraSenyora del Carme, i van ser morts el rector i clergues. A Igualada tambédurant els primers dies de la revolució foren saquejats i cremats el con-vent dels Caputxins i el Santuari de la Mare de Déu de la Pietat.A Barcelona ciutat el Cos de Bombers va fer, entre els dies 19 i 25 dejuliol, un total de 150 sortides en els incendis provocats majoritàriamenten les esglésies i convents. En alguna intervenció els vehicles de bom-bers anaven escortats per patrulles de milicians, per permetre’ls de ferla seva feina. També podem dir que els bombers que militaven en laCNT van col·laborar amb els seus companys en l’extinció d’incendis enesglésies i convents. Paral·lelament als atacs eclesiàstics, començà una cadena d’atemptats,assassinats, atracaments i robatoris, aprofitant la confusió. Patrulles decivils armats controlaven indiscriminadament la circulació de béns ipersones i detenien a tota persona que es considerés sospitosa d’haverparticipat en el cop d’estat, de simpatitzar amb idees dretanes, conser-vadores catòliques o de ser membre del clergat. Desconeixem si entreles víctimes d’aquelles primeres setmanes de la guerra hi ha algun bom-ber de qualsevol cos català. Els cossos de bombers catalans van passar sota comandament delsComitès de Milícies Antifeixistes de Catalunya fins a finals de setembre,data en què es va començar a la recuperació institucional i el restabli-ment del marc legal existent abans del 19 de juliol, amb la dissolució delComitè Central de Milícies Antifeixistes i de tots els Comitès i la par ti -cipació i integració de totes les organitzacions en el Govern de laGeneralitat. Des de les noves conselleries d’Obres i Serveis Públics esregulaven i organitzaven els cossos de bombers.

Les Juntes de Defensa PassivaPer tal de protegir la població civil contra els atacs aeris i la guerra quími-ca de l’exèrcit i l’aviació feixista, es van formar arreu del país, les anome-nades Juntes de Defensa Passiva. Aquestes juntes creades sota l’organitza-ció dels ajuntaments estaven formades, entre d’altres, pels responsablesmunicipals de Sanitat, de Defensa i Indústries de Guerra, Obres Públiques,Foment i Treball, Seguretat Interior, l’enginyer i l’arquitecte municipal,especialistes farmacèutics i quirúrgics, i representants dels Boy Scouts, laCreu Roja, la ràdio, Telefònica i el Comitè d’aigua, gas i electricitat i, evi-dentment, el Cos de Bombers.Les primeres normes les va decretar el Conseller de Defensa, Felip DíazSandino el 21 de setembre de 1936 i recomanaven conservar la calma,estar atents als senyals d’alerta pel compliment de les instruccions, elsrefugis, l’apagada de llums, la llista de telèfons, la defensa antiaèria, etc.Les institucions de Defensa Passiva van elaborar manuals de divulgaciósobre què fer davant els bombardeigs, coordinació de les alarmes, cons-trucció de refugis, inspeccions de baixos de cases per veure’n l’adequa-

81 La Guerra Civil

Segell de la Junta de DefensaPassiva de Catalunya, de finalsde 1936.

Els bombers lluiten contra el focal Palau Episcopal de Vic, el dia 21 de juliol de 1936.


ció com a refugis, control de les obres, estudi sobre la prevenció d’armesquímiques, etc.Els bombers estaven representats en aquestes Juntes de Defensa pel capde bombers, el qual, normalment, era l’arquitecte o l’enginyer munici-pal que s’encarregava dels estudis per dotar les seves ciutats dels mitjansnecessaris de salvaguarda com ara la construcció de refugis subterranisantiaeris. Per complementar la feina dels bombers moltes poblacionsvan crear brigades de desenrunament i salvament. La primera administració pública que va començar a organitzar-se decara als atacs aeris va ser l’Ajuntament de Barcelona. L’agost de 1936 vacrear la Comissió d’Urbanització i Obres per estudiar la defensa passivai la construcció de refugis. La pràctica totalitat d’arquitectes, enginyers itècnics es van incorporar a la nova comissió, i poc temps després ho vafer el Servei de Defensa Passiva Antiaèria (SDPA). A la capital catalana a principis de la tardor de 1936 es van començar ainstal·lar les primeres sirenes “oficials”. Tot i que eren molt potents noes van distribuir en un número suficient per a cobrir tota la ciutat. Peraixò, els barcelonins van haver de continuar confiant en els missatgesde la ràdio, les sirenes particulars, els senyals acústics de curt abast (clà-xons, xiulets) i en l’avís porta per porta dels encarregats d’edifici, com amitjà per assabentar-se d’un bombardeig. La nit del 19 de novembre esva fer un simulacre de bombardeig aeri amb la intenció d’aplicar totesles mesures dictades per la conselleria de Defensa de la Generalitat. Totala ciutat va quedar a les fosques i només es veia la llum dels reflectorsantiaeris. Els bombers i la Creu Roja es van posicionar en diversos edi-ficis públics que podien ser atacats. Moltes persones es van refugiar enels subterranis del Metro i a la ciutat es va fer un gran silenci, només

82 La Guerra Civil

Exercicis de defensa passivaamb màscara antigas aBarcelona, a l’estiu de 1937.© AISA


trencat pel soroll dels motors dels vehicles de bombers que patrullaven.A finals d’aquell mes, la capital catalana va canviar els seus colors habi-tuals com a precaució: els vidres dels fanals dels carrers es van pintar decolor blau amb la intenció que no es vegessin tant des del cel. També apartir d’aquelles dies els aparadors de les botigues i les finestres i balconsde les cases van començar a protegir-se amb tires de paper engomat perreduir els efectes d’una possible trencadissa. El desembre de 1936 l’Ajuntament de Barcelona començà la construc-ció de refugis antiaeris i també utilitzà les instal·lacions del metro per ferfuncions de refugi. Des de l’SDPA també es va vetllar pels refugis parti-culars i, després del primer bombardeig sobre la capital, el 13 de febrerde 1937, es va editar un opuscle titulat Defensa Passiva Antiàeria: Refugison s’explicaven les normes bàsiques per a la construcció de refugis. Envan fer 10.000 exemplars i es van repartir per altres ciutats catalanes.En dos anys es van construir més de 1.400 refugis subterranis, inclososels del metro, amb una superfície total sota terra de 1.455 km. La majo-ria de refugis van ser obra dels mateixos veïns de Barcelona, tant pel seutreball com per les aportacions de diners, ja que l’acció de les autoritatsi els recursos pressupostaris eren molt limitats.Després dels primers mesos es van començar a crear diverses Juntes deDefensa Passiva locals. Per citar-ne algunes, a Terrassa es va crear el 27de novembre de 1936. A Manresa, el dia 1 de desembre de 1936, es vaconstituir la Junta de Defensa de la Població Civil i es van instal·lar pertota la ciutat sirenes d’alarmes, llocs de vigilància i acordà diversesmesures preventives i també va recomanar que tothom acudís al refugimés proper i si no s’hi era a temps, s’estirés a terra amb les mans darre-re el clatell, amb un tronc a la boca. Des de l’Ajuntament es va comen-çar a construir els dos primers refugis al parc de Puigterrà i al parc debombers, amb una capacitat per a 711 persones. Des de la mateixaJunta, durant el mes de juny de 1937, es va començar a repartir per totsels qui havien sol·licitat caretes antigàs per a la gent gran i per als nens. A Lleida, la Junta de Defensa va fer públiques a finals de novembre de1936 les precaucions que havien de tenir els ciutadans i que va crear unservei de desenrunament i de bombers, que recorreria els carrers de laciutat en camionetes, després d’acabada la senyal d’alarma. També vadecretar que tots aquells edificis que disposessin de soterranis o baixosfossin habilitats com a refugits. Si hi havia aigua que ho impedís elsbombers farien els esgotaments necessaris gratuïtament.A Tarragona, el 12 d’octubre de 1936 es van difondre les primeres ins-truccions en cas d’un eventual bombardeig, com ara apagar llums,aturar la circulació de vehicles i ferrocarril i es van recomanar unasèrie de llocs per refugiar-se, la majoria d’ells insegurs, situats en bai-xos i soter ranis de cases particulars. També es va instal·lar una sirena,es va prohibir utilitzar les sirenes de les fàbriques per evitar confusionsi, en el mes de gener, es va obligar a tothom a protegir els vidres depor tes i finestres amb tires de paper engomat. Els bombardejos de l’es-tiu van demostrar que aquestes mesures eren insuficients i l’11 d’agostde 1937 es va crear la Junta Local de Defensa Passiva que va perme-tre disposar d’un sistema de sirenes en cas d’amenaça de bombardeigi que es construïssin refugis antiaeris. L’any 1938 ja hi havia més decent refugis.

83 La Guerra Civil


A la ciutat de Girona, en canvi, no van començar la construcció de refu-gis antiaeris fins la primera meitat de novembre de 1937, tot i que des deprincipis d’any un ban de la Junta Municipal de Defensa Passiva donavainstruccions per acollir refugis en els soterranis. En aquest mateix bans’informava al personal del Cos de Bombers que en tocar les sirenesd’alar ma, s’havien de presentar immediatament al lloc prèviament assig-nat. Allà tindrien tot el material preparat, amb les autobombes plenesd’aigua. En el ban també es comminava els membres de les brigades acti-ves contra els atacs aeris a ajudar els bombers. El 9 de juny de 1937 la Generalitat va crear la Junta de Defensa Passivade Catalunya, com a entitat màxima responsable de la protecció civilcontra els bombardeigs i sota el control del Departament de Treball. Amés, l’11 d’agost, en un altre decret, disposava que a cada localitat deCatalunya es constituís una junta de defensa passiva local i una altra acada vegueria. Com hem vist en moltes ciutats feia mesos que s’haviencreat Juntes de Defensa Passiva i algunes es van haver de reorganitzar. Les noves Juntes locals havien d’acatar les disposicions que donés la deCatalunya «per a protegir el nostre territori, la vida dels nostres con -ciutadans, l’existència dels nostres monuments artístics, etc., contra totatac de les naus del mar i de l’aire del feixisme invasor que ens fa laguer ra». En aquest decret s’indicava quina composició havia de tenircada junta local: l’alcalde, el cap militar, el cap d’ordre públic, l’arqui-tecte o enginyer, un metge, un representant de la UGT, de la CNT id’ERC i un secretari nomenat per l’Ajuntament. En el cas de les vegue-ries, la composició es va veure ampliada amb la presència d’un delegatde la Unió de Rabassaires, el cap de bombers i un membre de la DefensaEspecial contra Aeronaus. A Barcelona, a finals de 1937, les sirenes oficials ja estan instal·lades iarriben a tots els racons de la ciutat. Tot i així, per evitar confusions i alarmes injustificades, des de la Conselleria de Governació es va publi-car una disposició que prohibia totalment l’ús de sirenes privades a fàbri-ques o altres establiments particulars, com també a tots els vehicles din-tre dels nuclis urbans i fins a un quilòmetre de distància, excepte per lesambulàncies sanitàries i aquells vehicles que per la seva excepcionalitati urgència les requerien. A Tarragona, fins el mes d’agost de 1937, l’avísde bombardeig era donat per les sirenes dels motoristes de carreteres,que recorrien els vials de la ciutat, un sistema del tot insuficient. Per aixòes va decidir establir un sistema d’avís acústic ràpid des del campanar dela Seu, i s’hi va establir un servei permanent de vigilància. Es van instal -lar potents sirenes a diversos punts de la població. En els períodes en quèno hi havia un servei de fluid elèctric normalitzat, es feien tocar totes lescampanes i els motoristes tornaren a recórrer els carrers. La Junta deDefensa Passiva de Catalunya va crear el mes de març de 1938, l’Escolade Capacitació per a la Defensa Passiva. L’objectiu de l'escola era formarel personal voluntari que hagués de col·laborar en unes Brigades deSalvament, juntament amb Bombers i Creu Roja en el salvament i auxi-li durant els bombardejos. La formació comprenia cursets sanitaris, desalvament, sobre gasos, etc. Les competències catalanes sobre Defensa Passiva van acabar el 10 denovembre de 1938, amb la instauració de la Junta Nacional de DefensaPasiva per part del govern espanyol.

84 La Guerra Civil

Segell de la Federació de Cossosde Bombers de Catalunya. © Arxiu de l’Associació deBombers de Terrassa


La vida a la rereguardaDesprés de les primeres setmanes d’incertitud revolucionària, moltsconsells o ajuntaments van començar a depurar entre els seus treballa-dors municipals a aquelles persones que podien simpatitzar amb elssublevats o que fossin declarats desafectes a la República. Així, delsBombers de Barcelona van ser expulsats tres bombers, un d’ells perhaver-se passat voluntàriament a les files de l’exèrcit rebel. DelsBombers de Sabadell es va destituir el sots-cap. Dels d’Igualada van serconsiderats poc adequats, cinc bombers, i per aquest fet el Cos es vareorganitzar a principis de 1937. També per la pròpia dinàmica revolucionària es va decretar l’obligato-rietat de sindicació en els dos únics sindicats permesos: la CNT i la UGT.En alguns casos l’autoritat dels caps de bombers va ser qüestionada perelements anarcosindicalistes, tot i que el mateix personal de bombers varespectar-la. A Barcelona, per exemple, a principis de 1937, el Comitède Bombers va demanar la supressió dels galons dels capatassos i delsbombers preferents. Els Bombers de Mataró també van fer la mateixaconsulta a les autoritats. La Federació de Bombers va demanar als seusmembres l’opinió de cada Cos sobre la qüestió i si creien que laFederació havia de trobar un distintiu altre que el militar, que fos igualper tots els bombers catalans i diferent per pels caps tècnics i els caps depersonal. La Comissió d’Indústria de Guerra de la Generalitat va acordar el 31 d’oc-tubre considerar com indústria de guerra els serveis d’extinció d’incendis.

85 La Guerra Civil

Dos cartells de rereguarda durantla Guerra Civil. A l’esquerra, instruccions de Defensa Passivaper apuntalar edificis en cas debombardeig. A la dreta, crida auna desfilada a Tarragona a favorde l’exèrcit popular, on els bombers formen part de l’ordre de formació. © Biblioteca del Pavelló de la República, Universitat de Barcelona


Davant la magnitud que prenia la guerra i la possibilitat de bombardeigsque es podien fer sobre Barcelona, bona part del patrimoni artístic de laGeneralitat de Catalunya que tenia a Barcelona i tot tipus d’obres d’artde la Junta de Museus de Barcelona es va traslladar fora de la capitalcatalana. Olot va ser una de les ciutats que, des de finals de 1936, vaacollir aquest patrimoni, instal·lat en l’església de Sant Esteve, sota lavigilància i custodia d’un cos de guàrdia format per Mossos d’Esquadrai membres del Cos de Bombers de Barcelona. Els Bombers d’Olot es vannegar a col·laborar en aquesta vigilància, ja que volien cobrar una retri-bució per la penosa situació econòmica en què es trobaven, però la peti-ció va ser rebutjada ja els Bombers de Barcelona feien el servei sensecobrar. Degut a la gran incautació de vehicles privats i al gran nombre de xofersimprovisats, el nombre d’accidents de trànsit va augmentar i els vehiclesde bombers es van veure involucrats en algun d’aquests accidents. Tresbombers de Barcelona van quedar ferits en dos accidents de trànsitocor reguts l’agost i octubre de 1936. En el mes d’agost de 1937 un vehi-cle dels bombers de Sant Coloma de Gramanet va patir un accident aBadalona amb un autobús, i provocà 23 ferits. Posteriorment, a finals dedesembre, un vehicle dels Bombers de Barcelona va patir un altre acci-dent amb una ambulància, del qual van resultar ferides dues persones. Durant els primers mesos de la guerra, molts bombers van efectuaraltres tasques que les pròpies del seu servei. Així, per exemple, els deReus, van realitzar serveis de sanitat a l’Hospital Intercomarcal; i elsbombers de Mataró, com que molts eren paletes, van ser assignats a lesempreses col·lectivitzades de la construcció. En un d’aquests serveis van

86 La Guerra Civil

Els bombardeigs van exigir moltes actuacions dels bombers,com en aquesta acció d’abril de1938, a Barcelona.© AISA


construir un petit edifici dins del solar que havia estat el convent de lesBenetes com a nova caserna de bombers. A finals de 1936, amb la creació de l’Exèrcit Popular es van celebrardiversos actes públics. A Barcelona, Manresa, Tarragona, Reus, Matarói Girona, entre d’altres poblacions, els bombers van participar en les des-filades, marxant amb diverses seccions, batallons militars i la Creu Roja. Ja hem vist que des de les Juntes de Defensa Passiva es van organitzarcursos de formació per a bombers, en tasques de desenrunament, salva-ment, entrenament amb màscares antigàs. Fins i tots, molts cossos vanincrementar les classes de cultura física i gimnàstica. La Federació Ca talana de Bombers també va organitzar a Barcelona, durant el mes demaig de 1937, un curs intensiu per a novells, per poder disposar de méspersonal apte i especialitzat. La mateixa Federació havia començat, unmes abans, a repartir a tots els bombers catalans caretes antigàs adqui-rides a través de la Conselleria d’Indústries de Guerra de la Generalitat. Durant els Fets de Maig de 1937, els bombers catalans van haver d’ac-tuar per apagar un incendi provocat al cinema i cafè Condal. En un altrecinema, l’Amèrica, els bombers no van poder intervenir ja que els mili-cians els ho van impedir. En un enfrontament a la plaça Urquinaonaentre anarquistes i comunistes, es va aturar el tiroteig entre barricadesal passar pel mig un camió de bombers que es dirigia a un servei. Tambéenmig d’aquells enfrontaments una sèrie de bombers de Figueres que estrobaven a Barcelona realitzant en el curs de la Federació Catalana deBombers van poder tornar a casa gràcies al seus uniformes de bombers. L’abril de 1938 alguns dels detinguts pels Fets de Maig van protagonit-zar un motí a la presó Model que va obligar a intervenir els bombers acausa dels incendis que havien provocat. Desconeixem si la repressiódels Fets de Maig va afectar a algun bomber català. Paral·lelament a la creació de l’Exèrcit Popular el govern català va orde-nar el reclutament forçós. Des del principi de la guerra fins al maig de1937 van ser mobilitzats sis reemplaçaments, però fins a la finalitzacióde la guerra van ser cridats 20 reemplaçaments més. Lògicament elsbombers catalans també van ser cridats per anar al front. En el mes denovembre de 1937 es va ordenar el reclutament dels reemplaços del

87 La Guerra Civil

Tasques de salvament dels bombers després del bombardeig sobre Badalona del dia 4 d’abril de 1937. © Arxiu Històric de la Ciutat deBarcelona/Pérez de Rozas


1930 al 1936, procedents de la Creu Roja, bombers, i treballadors del’administració, transports i comunicacions. La Federació va proposar, el juny de 1937, la unificació de senyals i xiu-lets per a les maniobres i focs, ja que, fins llavors, eren diferents i podiencrear confusió entre cossos de bombers.

La nova proposta va ser aquesta:

Les dificultats de la guerra també va condicionar la vida als parcs de bom-bers. A Manresa, per exemple, es va construir un refugi antiaeri al mateixparc i l’any 1938 van haver d’habilitar l’edifici de l’església dels Infants pera magatzem, ja que el parc no tenia prou espai per a tot el material neces-sari. Els Bombers de Vic es van reorganitzar el juliol de 1937. Com a con-seqüència dels bombardejos, i per tenir més personal, en el mes de febrerde 1938 l’Ajuntament de Barcelona es va fer càrrec del servei d’extinciód’incendis de l’Hospitalet de Llobregat i els bombers d’aquesta ciutat esvan incorporar a la plantilla barcelonina. En alguns llocs, els consellsmunicipals van acordar establir un servei de guàrdia nocturna en els parcsde bombers, com en el cas de Girona, el març de 1937. A Igualada, a par-tir del mes de maig de 1938, es va acordar que els bombers prestessin unservei permanent de 6 bombers en torns de 8 hores conjuntament ambdos empleats municipals per poder atendre els serveis d’urgència. Durant les darreres setmanes de guerra i en les ciutats més afectadespels bombardejos de l’aviació feixista, els bombers catalans han de con-viure amb un paisatge desolador: botigues buides, talls continus d’elec-tricitat, manca d’aigua, cues per aconseguir queviures i roba, gran quan-titat de refugiats pels carrers, sense casa, alguns descalços que dormenon poden, desenes d’orfes, famílies desestructurades, pudor de cadàversentre les runes, una societat desmoralitzada i trista, etc.El 26 de gener de 1939 les tropes franquistes ocupaven la ciutat deBarcelona i ja aquell dia i els següents, els bombers van efectuar unatotal de 18 sortides a conseqüència de la crema i saqueig dels edificis ons’allotjaven diferents partits polítics i sindicats. Aquell mateix dia, lesforces republicanes en retirada van cremar 4 indústries de Terrassa, queels bombers van haver de sufocar com van poder. També l’exèrcit repu-blicà va volar alguns ponts. Aquell dia va ser assassinat en unes circums-

88 La Guerra Civil

Atenció ----------------------------------

Auxili, maniobra i salvament ------------ ------------

Retirada ràpida ------------ ------------ ------------

Reunió ------------ XX ------------ XX ------------

Aigua boca directa ------------ XX

Alto aigua boca directa ------------ X ------------

Aigua auto-tanc ------------ ------------ XX

Alto agigua auto-tanc ------------ ------------ X ------------


tàncies estranyes un bomber a Terrassa, Ermengol Soler, per membresde l’exèrcit republicà en retirada, malgrat que havia marxat voluntari alfront en el mes de juny de 1938. El 4 de febrer els Bombers de Barcelona es van desplaçar per ordre de lesnoves autoritats franquistes fins a Girona per fer front als incendis quehavia provocat l’exèrcit republicà en retirada. I també a Figueres el dia 9.

Els vehicles i l’utillatgePel que fa a l’estat dels vehicles durant la guerra, a Barcelona els bom-bers van “perdre” un vehicle de comandament que va ser transferit al’exèrcit i els dos vehicles sanitaris van ser incorporats al servei d’ambu-làncies municipals. També van cedir l’octubre de 1936 una autobombaescala a l’Ajuntament de Reus, mentre va durar el temps de reparaciódel seu vehicle. I dels quatre vehicles autobomba escala adquirits l’any1929, dos van ser transformats en autobomba tancs, ja que aquest tipusde vehicles eren els més utilitzats durant la guerra. La manca de recan-vis podia haver deixat fora de servei la majoria del parc mòbil deBombers de Barcelona. No sabem si per sort o per la perícia dels mecà-nics del servei, aquesta situació no es va presentar mai i per tant no esva registrar cap baixa en els vehicles disponibles. La major part del parcmòbil de Bombers va poder acabar la guerra en un bon estat de funcio-nament, excepte els Delahaye BT-5 i 7, que presentaven avaries i pro-blemes mecànics importants.Un parell d’exemples més: la majoria dels vehicles dels Bombers deReus van ser evacuats durant la retirada de l’exèrcit republicà i el Cosde Bombers es va quedar sense ells. Posteriorment l’Ajuntament valocalitzar un bomber exiliat a Andorra, responsable d’aquella evacuaciói va intentar sense èxit recuperar els vehicles que es trobaven aPerpinyà. Dels Bombers d’Arenys de Mar, sabem que a principis defebrer de 1938 van ser requisats tots els seus camions per anar al fronti que aquests van tornar a la vila en el mes de desembre.

Bombers catalans al front, a Madrid i a altres ciutatsTan aviat com va començar la guerra, alguns bombers van marxarvoluntàriament, especialment xofers bombers per prestar els seus ser-veis com a conductors als vehicles de l’exèrcit republicà, cosa que vaprovocar que tant els que marxaven voluntàriament com els que ana-ven essent mobilitzats per lleva fossin substituïts per personal nou od’altres dependències municipals. Quan va començar el reclutament forçós, molts caps de bombers vanintentar evitar que els bombers s’incorporessin a files, no sempre ambèxit. De fet, la majoria de comitès de sindicats de bombers no van sermolt partidaris d’aquesta exclusió. Tot així, la Federació de Bombers deCatalunya, a instàncies dels seus membres, va començar a fer gestions aprincipis de 1937 perquè tots els bombers militaritzats poguessin tornara les seves llars. Els bombers entenien que serien més útils a la rereguar-da ajudant la població civil, que no pas al front, i per això, delegats dela Federació es van reunir amb representants del Govern espanyol i del’Estat Major militar.

89 La Guerra Civil

Coberta de la revista BomberoRojo, publicada a Madrid l’agostde 1937, i pàgina on hi ha unanotícia de l’estada dels bomberscatalans a la capital espanyola.


Ara per ara tampoc es coneix amb exactitud quants bombers van anaral front. Sabem que del Cos de Bombers de Barcelona van marxar 58,entre voluntaris i reclutats forçosos. De Terrassa van anar al front sisbombers. De Sabadell van marxar vuit, més l’arquitecte municipal,cap màxim dels bombers. De Mataró la gran majoria van ser mobi -litzats per anar al front. De Tortosa van marxar cinc bombers id’Igualada dos. La Federació Nacional Catalana de Bombers va acordar el juliol de 1937que es demanés a tots els municipis que enviessin bombers per ajudarel Cos de Bombers de Madrid. L’expedició catalana de bombers a Madridés un episodi encara poc conegut i no es coneix amb exactitud quantsbombers van marxar; de Terrassa van anar-hi dos, d’Olot quatre, deSabadell tres, de Reus dos, de Vic tres i també de Figueres. A mitjan mes de juliol els bombers catalans van arribar a Madrid, des-prés d’un viatge accidentat. A la capital de la República van ser allotjatsen el parc número 2, si bé van ser distribuïts pels diferents torns delsparcs número 1 i número 4. Allà van poder copsar les diferències d’equipament i material el seu i el dels madrilenys, que era molt millor.Per tal de pal·liar les mancances d’equipament, els bombers es van dei-xar i repartir peces de roba entre ells. Madrid era en aquells dies una ciutat contínuament assetjada i bombar-dejada per l’exèrcit franquista. Els atacs eren pràcticament diaris. És peraixò que els bombers catalans es van trobar en una situació difícil i arris-cada i a més d’un li va costar adaptar-se. Per exemple, tenim constànciadel cas d’un bomber de Vic que va desertar del seu lloc i se’n va tornarcap a casa. Aquest fet li va comportar les degudes sancions des de laFederació. Pocs dies després van sorgir diferències importants entre els ajunta-ments, la Conselleria de Governació i els bombers. Des de la Conselleriaes va reclamar als ajuntaments que paguessin el sou als seus bombers,però alguns, com el d’Olot, s’hi van negar tot adduint que els seus bom-bers eren voluntaris. L’Ajuntament d’Igualada, en canvi, va acordar quepagaria sempre que aquests treballessin en una empresa obrera amb pocsrecursos. Des de la Federació de Bombers es va reclamar ajuda al SocorsRoig Internacional perquè aquest organisme s’encarregués d’aten dre elsbombers catalans a Madrid. Una altra discrepància ja comentada i que també va afectar els bombersa Madrid va ser la mobilització forçosa. Els Bombers d’Igualada, per pro-testar contra la militarització dels seus homes, va decidir fer tornar elsque estaven a Madrid i no enviar-hi cap relleu més. Però no tot són males noticies de l’expedició de Madrid. Alguns ajunta-ments van decidir subvencionar les mullers dels bombers amb unsdiners setmanals en concepte de jornal per compensar la manca d’unsou familiar. A finals de 1937 els bombers catalans van tornar a les seves poblacions,si bé alguns van ser mobilitzats posteriorment per anar al front. La solidaritat dels bombers catalans també es va traduir en la donaciód’una sèrie de material com mànegues, llances i ràcords als bombers deMadrid i de Màlaga per poder fer front al desgast ocasionat pels múlti-ples serveis derivats de la guerra. L’Ajuntament de Barcelona va fer cons-truir tancs d’aigua en sis xassís de camions i van ser enviats a Madrid el

90 La Guerra Civil

Un grup de bombers de Vic en elfront de guerra de Madrid, l’estiude 1937.© Arxiu dels Bombers de Vic


novembre de 1936. D’altres van donar material als milicians que lluita-ven contra el feixisme, com el Cos de Bombers de Manresa que a comen-çaments de la guerra va fer un donatiu de 30 jaquetes de pell per alsmembres de la primera centúria roja que sortida cap al front d’Osca. ElsBombers de Barcelona també van col·laborar amb un donatiu, a princi-pis de 1938, en una subscripció popular de l’Ajuntament de Barcelona,per comprar de roba pels combatents dels fronts del Centre i del Sud.

Els bombardeigs a la població civilEl primer bombardeig feixista que van patir les terres catalanes es vaproduir a la badia de Roses, el 30 d’octubre de 1936 i va ser marítim ino pas aeri. El vaixell Canarias va disparar una quarantena de canona-des, però no va provocar víctimes ni danys importants. Pocs dies des-prés, el 10 de novembre, serà Barcelona la ciutat atacada pel Canarias,però el bombardeig va resultar fallit i va passar desapercebut per atothom. Entre els dies 11 i 17 de novembre el Canarias bombardejàl’Escala i Palamós. El primer bombardeig aeri que afectà Catalunya fou el dia 16 de desem-bre. Quatre avions van bombardejar pels voltants de l’estació del ferro-carril de la vila empordanesa de Portbou amb la intenció de tallar lescomunicacions amb França.

91 La Guerra Civil

Tasques de salvament dels bombers i de la Creu Rojadesprés del bombardeig del dia29 de maig del 1937, a Barcelona. © Arxiu Històric de la Ciutat deBarcelona/Pérez de Rozas


Durant el mes de febrer de 1937 els bombardeigs comencen a afectardiverses poblacions catalanes i els bombers de les viles bombardejadescomencen a treballar de valent per rescatar els morts i ferits de les casesensorrades i extingir els incendis ocasionats per les bombes. El dia 13 té lloc el primer bombardeig sobre Catalunya amb víctimesmortals. El vaixell de guerra italià Eugeni de Savoia bombardeja Bar -celona, impacta a la fàbrica Elizalde i causa 18 morts. A partir d’aquelldia i fins el 24 de gener de 1939, Barcelona va patir 385 atacs per partde l’aviació italiana, alemanya i franquista i que van provocar la mortd’entre 2.500 i 2.700 persones. A Barcelona des d’aquella data fins elfinal de la guerra els bombers van efectuar 488 serveis motivats peraccions de guerra. El segon atac mortal en terres catalanes va tenir lloc la nit del 23 defebrer, contra la fàbrica Electro-Química de Flix, amb el resultat de vuitvíctimes mortals i una vintena de ferits. En aquell mes de febrer tambévan ser bombardejades les centrals elèctriques dels Pirineus per paralit-zar la capacitat energètica de Catalunya. Si bé no van ocasionar vícti-mes els danys van ser importants. Sabadell, Badalona, Santa Colomade Gramanet i Sant Adrià de Besòs seran bombardejades el 13 de marçamb el resultat de dos morts. Tortosa ho serà el 22 de març i el resultattambé tràgic: onze persones mortes i vuit de ferides. Tremp i Seròstambé seran bombardejades a finals de març. La ciutat de Mataró vapatir el primer bombardeig el 4 d’abril. El 9 i 14 d’abril, ho seran perprimera vegada les ciutats de Reus i Tarragona. La ciutat de Tarragonava patir entre l’abril de 1937 i el gener de 1939 un total de 144 atacsaeris, la majoria per avions alemanys, amb un balanç de 230 morts imés de 350 ferits i una quarta part dels edificis de la ciutat van patirgreus desperfectes.Un dels principals objectius que l’aviació feixista tenia sobre Tarragonava ser la factoria de petroli de la CAMPSA que va ser bombardejada unadotzena de vegades des l’abril fins el desembre de 1937. I també a partir d’aquelles dates comença una interminable seqüènciade bombardeigs dels quals podem destacar els següents: 64 morts i 175ferits el 29 de maig a Barcelona, a causa d’un ferotge bombardeig sobrezones densament poblades. L’actuació dels bombers i de la resta de ser-veis, malgrat veure’s dificultada per la gran dispersió de zones bombar-dejades, l’elevat nombre de víctimes, la nocturnitat i la desproporció del’atac, va ser ràpida i eficaç. Carrers de l’Hospitalet també van ser afec-tats en aquest bombardeig i els Bombers de Barcelona s’hi van despla-çar per ajudar en les tasques de salvament. El dia 17, un bombardeig italià sobre Tarragona va provocar 9 morts i48 ferits i el dia 19 un nou brutal i indiscriminat bombardeig va causar51 morts i 104 ferits. Novament els metges van haver d’actuar senserepòs durant tota la nit i els bombers van haver de realitzar increïblestreballs per extingir alguns incendis que va produir el bombardeig itreure les víctimes entre els enderrocs de les cases derruïdes. Els bom-bers que més es van destacar en l’auxili dels ferits i el desenrunamentde cases van rebre un premi de 100 pessetes. Barcelona serà bombardejada els dies 22, 24 i 25, fet que causarà unatrentena de morts. Per primera vegada, i com a mesura de seguretat, s’a-cordonaren les àrees bombardejades.

92 La Guerra Civil


El 17 de setembre, Reus viurà el tercer del total de 56 bombardeigspatits durant tota la guerra, amb el resultat d’una desena de morts i 36ferits, i greus pèrdues materials. Després d’aquests atacs, a la capital delBaix Camp s’activarà una brigada de salvament, formada per més de200 bombers, paletes, fusters i mecànics. El 25 de setembre les bombes feixistes van tocar els dipòsits de laCAMPSA de Tarragona. El metrallament dels grans tancs i el posteriorvessament de litres i litres de benzina van provocar una enorme iimpressionant columna de foc que es va enlairar sobre la ciutat. Durantquatre dies va durar la lluita contra les flames i els bombers deTarragona van comptar amb l’ajuda dels de Reus i Barcelona. A causade les altes temperatures i les flames de gran alçada les tasques d’extin-ció van resultar ser molt difícils i alguns bombers van patir ferides ilesions, però per sort, de poca consideració. Del mes següent cal desta-car el primer bombardeig que va patir Lleida.El desembre de 1937 9 persones van perdre la vida a Tarragona desprésque els avions italians ataquessin zones residencials i destruïssin la fac-toria de la CAMPSA. A partir de l’any 1938 els bombardeigs sobre Catalunya es van incre-mentar de manera considerable, tant en intensitat com en eficàcia,sobretot a Barcelona. El primer dia de 1938 un atac va deixar un ras-tre de 67 morts i 74 ferits. Els bombers i les brigades de desenruna-ment han de multiplicar-se per poder donar l’abast i socórrer les víc-times. En el mes de gener Barcelona va patir fins a 8 atacs aeris, queocasionaren la mort de 600 persones. En l’atac del 30 de gener unbomber de Barcelona va resultar greument ferit en esclatar-li unabomba mentre treia un ferit del refugi de la Placeta de Sant FelipNeri.

93 La Guerra Civil

Edifici de la Gran Via de les CortsCatalanes, a Barcelona, enrunata causa dels bombardeigs delsdies 17 i 18 de març de 1938. © ETRP


La ciutat de Barcelona va patir els dies 16, 17 i 18 de març els bombar-dejos més importants de la Guerra. Un miler de persones van morir enaquells tràgics dies, en uns atacs repetits cada tres hores. El sistemad’avi sos quedà totalment fora de control, ja que els barcelonins nosabien si les alarmes indicaven l’inici o la fi del bombardeig. D’aquells bombardeigs, una de les escenes més terribles va ser la d’unincendi que es va declarar al migdia del dia 17 quan una bomba va im pactar sobre un camió militar carregat d’explosius. La deflagració va ser enorme i va crear una columna de fum d’uns 250 metres d’alçada. A més van començar a cremar una sèrie de cases i vehicles. Dues horesdesprés de l’explosió, els Bombers de Barcelona que encara treballavenen les tasques d’extinció i salvament van haver de demanar l’ajut dedotacions arribades des de l’Hospitalet. Els equips de salvament i elsbombers van quedar desbordats. A més una de les bombes va afectar elparc de bombers de Sant Andreu. Els Bombers de Barcelona van efec-tuar aquells tres dies un total de 69 sortides. El 25 de març Lleida va ser bombardejada i hi hagué unes 400 víctimes.En aquest bombardeig no es va poder fer cap desenrunament ni salvarels ferits i, ni tan sols, fer un recompte exhaustiu de morts ja que les tro-pes feixistes eren a 16 quilòmetres i el pànic inundava la ciutat. Desprésd’aquest bombardeig es va donar l’ordre d’evacuar la ciutat, ja senseelectricitat ni aigua.

94 La Guerra Civil

Bomber apagant un foc provocatper un dels bombardeigs sobreTarragona de l’any 1938.© Arxiu Històric de Tarragona


Entre finals de març i principis d’abril molts pobles i viles de les terresde Lleida van ser fortament bombardejades. També aquells mesosMataró i els pobles del voltant van patir diversos atacs aeris. Com quel’Ajuntament mataroní no podia afrontar la despesa que provoca laconstant mobilització dels bombers, tant per actuar a la seva ciutat comsobretot per ajudar en les poblacions veïnes, els bombers van comuni-car que partir del mes de maig renunciarien a cobrar per les alarmessempre que les empreses no els descomptessin els jornals. Amb les tropes franquistes pràcticament a les portes de Barcelona,entre els dies 21 i 25 de gener, l’aviació va efectuar quasi quarantabombardejos sobre la capital, la majoria en la zona del port i rodalies.Els bombers van realitzar aquells dies un total de 28 sortides per so córrer diversos indrets de la ciutat colpits per les bombes feixistes. La intensitat d’aquests bombardeigs va ser la més alta de la guerra i laquan titat de sortides dels bombers la més elevada si exceptuem elsbombardejos del mes de març de 1938. El recompte de víctimes exac-tes és gairebé impossible, ja que les notícies a la premsa i els comuni-cats oficials d’aquells dies són pràcticament nuls. Algunes fonts apun-ten al voltant d’un centenar de morts.El 9 de febrer amb la ciutat ocupada, el nou ajuntament franquista deFigueres va fer una crida urgent a tots els bombers perquè es presentes-sin immediatament per apagar els nombrosos focs que hi havia a mol-tes cases afectades per les bombes, així com fer apuntalaments i d’altrestasques d’extinció i salvament. I què van fer els bombers catalans davant els bombardeigs? En el prefa-ci del llibre Perill de bombardeig!. Barcelona sota les bombes (1936-1939), deSantiago i Elisenda Albertí, es fa públic un manuscrit fins ara inèdit onparla sobre els bombardeigs sobre Barcelona i el paper dels bombers:«Els serveis especialitzats eren el millor de tot. L’actuació del Cos deBombers, manat per Josep Sabadell, resultaria modèlica. Els atacantsusaven, de bon començament, moltes bombes incendiàries, però pro-duïren un resultat tan fluix, motivat sobretot per l’actuació eficient delsbombers, que els nacionals acabaren per prescindir-ne o gairebé. [...]Per descarregar de feina els cossos especialitzats, sobretot el de bombers,la Junta enquadrà directament amb una brigada desenrunadora, ambeines, vehicles i fins i tot una ambulància. Pel març de 1938 també fun-cionaria, dependent de l’Institut Català de Defensa Passiva, una escolade la qual havien de sortir promocions d’auxiliars ben preparats».Una de les mesures dels Bombers de Barcelona va ser incrementar elnombre de parcs i magatzems, amb la intenció d’evitar la destrucció dematerial davant un possible atac aeri.Cal tenir present que, durant les hores de servei, els bombers són inca-paços de donar l’abast per l’allau de demandes de socors. Arriben alsserveis, rescaten ferits, treuen cadàvers, apuntalen sostres i parets, in tenten apaivagar els incendis i abans de poder finalitzar la seva feinaamb garanties, s’han de desplaçar cap a una altra situació igual o pitjorde desesperada i urgent. També cal tenir present que és difícil poder des-cansar fàcilment i que ells mateixos estaven exposats, juntament ambles seves famílies, a l’arbitrarietat de les bombes. Els bombardeigs que van patir els pobles de la Cerdanya entre mitjans ifinals de 1937, sobretot Puigcerdà, van fer que a la Guingueta d’Ix i a

95 La Guerra Civil


Mont-Lluís (ambdues sota administració francesa) es creés un Cos debombers per ajudar els seus veïns i fer front als sinistres, ja que els dePuigcerdà sovint no podien desplaçar-se a l’altra banda de la frontera. Els efectes dels bombardeigs fan que els bombers es converteixin enautèntics herois. Una mostra de gratitud i agraïment a aquesta tasca lapodem trobar en el diari de Girona L’Autonomista, en un article publicatel 27 de gener de 1938 i titulat «Herois anònims de la nostra guerra»:«La nostra guerra ha creat un seguit d’herois anònims que és deure delsque avantposem per damunt de tot l’interès de guanyar la guerra de fer-los-hi la justícia que es mereixen i provar de treure’ls de l’anonimat enquè han viscut tots aquests llargs mesos de lluita. [...]Admirable gest d’aquests homes que sense ostentació de cap mena,modestament, duent en llurs cors i en llurs actes l’obligació del deure aacomplir, es juguen a diari la vida!Admirable, en tots conceptes, és el comportament dels anònims bom-bers catalans.Per ells, la nostra gratitud mes pregona!»Un altre article d’aquella època que també parla de les tasques delsbombers durant la guerra es publicà a La Vanguardia, el 13 de març de1938, amb el títol de «Reus, la ciudad martir y heroica, se defiende»:«[...] Merece especial atención el servicio contra incendios no sólo haactuado en los casos de agresión contra la ciudad sino que ha extendi-do su labor a otros pueblos necesitados de auxilio, y, en ocasiones, haacudido a los frentes para ayudar al transporte de heridos para su hos-pitalización. Los bomberos de Reus se han asimilado las enseñanzas téc-nicas de una manera tan eficiente, que constituyen un equipo destaca-do en estas funciones y que cuenta ya con un honroso historial. [...]»Però a més dels bombers s’han de reconèixer altres tasques realitzades iajuts importantíssims, moltes vegades anònims, de persones organitza-des en la Defensa Passiva, les associacions veïnals, el movimentMinyons de Muntanya i un munt de voluntaris anònims, molts d’ellsresidents en poblacions veïnes. Aquestes organitzacions i associacionsvan tenir un paper fonamental en aquelles viles i ciutats que no tenienni Cos de Bombers ni cap servei d’extinció mínimament organitzat.

Incendis i sinistres A banda de les accions provocades per la guerra, podem destacar unasèrie de sinistres importants entre juliol de 1936 i febrer de 1939. Un sinistre tràgic el van viure els Bombers de Reus el 22 de desembrede 1936, quan en una inspecció d’una mina dels soterranis d’una casava perdre la vida un bomber, Enric Llauradó. A Barcelona es va produir el 29 de maig de 1937 un incendi en la salade màquines d’un vapor petroler anglès que es trobava fondejat en elport, que causà dos morts i també ferides a tres bombers mentre parti-cipaven en les tasques d’extinció.L’octubre de 1937 forts temporals van assolar gran part de Catalunya i vaobligar els bombers a intervenir en molts serveis. Els primers dies d’octu-bre a tocar de Barcelona, el riu Besòs es va desbordar i destruí dos ponts,fet que va paralitzar la circulació de trens. El 3 d’octubre, a la carretera de

96 La Guerra Civil


Sabadell a Santa Perpètua de Mogoda es va enfonsar un pont en elmoment en què passava un autobús: trenta passatgers van poder ser sal-vats gràcies a la ràpida presència de la Creu Roja i els Bombers de Sabadell,tot i que es van comptabilitzar 4 desapareguts. Aquell mateix dia, aBarcelona ciutat, l’aiguat negà un refugi de la Sagrera i van desaparèixeralguns veïns. Els bombers també van efectuar tasques de rescat en algunescases afectades pel temporal. A finals de mes, els Pirineus centrals es vanveure afectats per uns importants aiguats que van donar com a resultatuna crescuda espectacular dels torrents i dels rius que hi neixen, del Segrei de l’Ebre. A Xerta, el dia 27 d’octubre, l’aigua va inundar tres quartesparts de la població i dos dies després el riu passava 8’45 metres per sobredel seu nivell habitual. A Tortosa el desbordament de l’Ebre va començara inundar cases, hortes i camps i l’aigua va tallar les carreteres i la via deltren. Les poblacions del litoral van enviar barques a Tortosa per ajudar asalvar la gent aïllada a les cases de camp, i els bombers van instal·lar pontsde cordes des de Ferreries al barri de Sant Jaume, de balcó a balcó, per efec-tuar accions de salvament. Els Bombers de Tarragona també van enviarefectius per ajudar els tortosins. Les tasques de salvament es van complicara la nit ja que no es podien obrir els llums per precaució contra els atacsaeris. La inundació va durar fins el 5 de novembre, i després va lluitar con-tra els fangs putrefactes. Al Pallars Sobirà la riuada va durar uns 4 dies; Isil,Esterri d’Àneu, Llavorsí i Rialp en van ser les poblacions més afectades.El 12 de gener de 1938 un incendi ocasionat per un curtcircuit destruïal’Ajuntament de Puigcerdà. El foc es va estendre ràpidament a conse-qüència del vent i les baixes temperatures van inutilitzar les mànegues.Hi van ajudar els Bombers de la Seu d’Urgell i de la Guingueta d’Ix.Gràcies a la intervenció de les forces de carrabiners, d’assalt, policia ipoblació civil, es va poder han salvar l’arxiu i els cabals.Un greu accident va tenir lloc el 8 de setembre de 1938 en xocar uncamió que transportava benzina amb el tren de passatgers de Girona aBanyoles a l’alçada de Sarrià de Ter. Pocs minuts després del xoc, elcamió va explotar i es van incendiar set cases properes a la via. Onzepersones van morir i una trentena van patir ferides. El 2 de novembre de 1938 es va incendiar a Barcelona un taller derecautxutatge de neumàtics que provocà una gran columna de fum.Malgrat que els bombers només van trigar tres hores en apagar-lo, cincbombers van resultar ferits en les tasques d’extinció. L’11 de febrer de 1939 un tren dels Ferrocarrils de la Generalitat sensefrens va xocar amb un altre tren a l’estació de Sarrià, mentre algunsviatgers presos pel pànic es tiraven a les vies amb el tren encara enmarxa. El tren que estava aturat a Sarrià, per efecte del xoc, es va posaren marxa fins a xocar amb un altre comboi entre l’estació de SantGervasi i de Gràcia. El resultat total va ser de 36 morts i 130 ferits. El 19 de febrer de 1939 el Teatre Municipal de Figueres va cremar peruna imprudència de les tropes mores que s’hi allotjaven. Malgrat queels bombers van treballar amb heroïcitat i gairebé sense elements tèc-nics, degut als efectes de la guerra, l’edifici va quedar destruït. Pel que fa als incendis forestals l’estiu de 1937 va ser complicat. ATerrassa algun foc forestal va durar més de 72 hores. El 24 de setembrede 1937 un foc forestal en els termes municipals d’Alella i Teià va mobi-litzar els Bombers de Badalona durant 24 hores.

97 La Guerra Civil


4Els anys de la postguerra i el primerperíode franquista (1939-1962)



La fi de la guerra: bombers sota sospitaSi bé la guerra va acabar oficialment l’1 d’abril de 1939, les ciutats catalanesvan anar caient sota l’exèrcit franquista a partir de finals de març de 1938.La primera població que va ser ocupada per l’exèrcit franquista va serMassalcoreig el dia 27 de març, i la primera capital va ser Lleida el 4 d’abril;Tarragona i Reus van caure el 15 de gener de 1939; Barcelona i les seves rodalies el 26 de gener; Girona el 4 de febrer i el 10 de febrer tot el territoricatalà estava sota el domini feixista. La dictadura militar va imposar un nou règim i es van constituir nous ajun-taments. Progressivament totes les institucions, organismes i organitzacionses van anar adaptant a les noves ordres, que suprimien totes les lleis ante-riors promulgades per les institucions republicanes. El 9 de febrer de 1939 es va promulgar la llei de responsabilitats polítiquescontra la “subversió roja” i els que entorpien el triomf del “GloriosoMovimiento Nacional”. Les penes anaven des de la pèrdua dels béns mate-rials fins la pena de mort, tot passant per les restriccions de l’activitat profes-sional, sancions econòmiques i l’empresonament.

Les depuracionsLa depuració dels treballadors de l’administració pública que es van incor-porar després del 18 de juliol de 1936 també va ser un fixació dels vence-dors. El 12 de març de 1939 es va decretar una ordre ministerial que obli -gava els empleats i dependents de les diverses seccions de l’administració pública a presentar una declaració jurada amb un extens currículum de les seves activitats professionals, polítiques i ideològiques dels darrers anys i, finsi tot, s’incitava a delatar companys de feina. Amb l’ordre del 12 del març titulada “Empleados Provinciales y Municipales.Normas para su depuración”, s’iniciava un expedient de depuració. La pri-mera part era un expedient d’informació i a la segona part hi figurava la san-ció que calia aplicar, des de trasllat, inhabilitació, suspensió de sou i feina finsa la destitució. Els membres dels cossos de bombers, com tothom, també van patir una in-vestigació i tots van haver de declarar sobre el seu passat i la seva ideologia.Fins i tot, se’ls va preguntar si havien actuat en l’extinció dels incendis de lesesglésies i convents de juliol de 1936. Aquells bombers que van ser declaratsculpables per “rebel·lió militar”, col·laboració amb el “terror roig” o simple-ment desafectes al “Movimiento Nacional” van patir inhabilitació, suspen-

100 Els anys de la postguerra i el primer període franquista

pàgina anteriorUn vehicle de bombers bombaaigua d’una casa a la barriada dela Catalana (Sant Adrià deBesòs), el setembre del 1962.(detall)© Arxiu Municipal de Sant Adriàde Besòs. Fons Municipal


sió de sou i feina i molts van destituïts, si abans no havien estat empresonatso fins i tot afusellats. Els destituïts van ser obligats a tornar el material, equipi uniforme i aquells que no ho van fer van ser multats. Als que ja no van tor-nar mai més, les noves autoritats els van requisar les pertinences del Parc deBombers i les van posar a disposició de la resta de personal. Els depurats vanpatir, a més del càstig governamental, el menyspreu de molta gent, per poro per convenciment, no sols a ells, sinó també als seus familiars, amb humi-liacions de tota classe. També cal dir que alguns dels bombers depurats novan complir la pena imposada, però la “taca” marcà el seu expedient. Ara per ara no es pot proporcionar un llistat complet de les depuracions atots els cossos de bombers però, per exemple, a Barcelona, els 118 bombersque s’havien incorporat el 1937 van ser acomiadats. Tot i així van preferirquedar-se i continuaren prestant els seus serveis, sense cobrar cap sou. Enun servei va morir el bomber Albert Saéz Picazo, un d’aquests 118 bombers,i el règim no li va atorgar els honors deguts als caiguts en un acció de servei.El cap dels Bombers de Barcelona va reclamar la incorporació i el pagamentdel sous dels 118 bombers, ja que de tots els bombers que havien estat mobilitzats durant la guerra, només s’havien incorporat 19, 29 estaven empresonats en camps de concentració o penals i de 39 s’ignorava el destí.Malgrat les peticions, els 118 van ser acomiadats definitivament a finals d’a-bril de 1939. Però, a més d’aquests 118, set bombers més van ser depurats. Dels Bombers de Girona es van depurar cinc, dels de la ciutat de Tarragonados bombers van ser empresonats i 27 expulsats temporal o definitivament.Del Cos de Bombers de Terrassa, un bomber va ser destituït i un altre, JaumeArtiola Gabriel, va ser afusellat el 5 juliol de 1940 al Camp de la Bota deBarcelona. Dels Bombers d’Olot, Salvador Capafont Mateu va ser afusellata Girona el 11 de maig de 1939. Els Bombers de Tortosa van perdre dos delsseus membres afusellats a Tarragona, Josep Matias Pla, el 20 d’octubre de1939 i Tomàs Nivera Borràs, el 17 de novembre de 1939. Finalment, del Cosde Bombers de Sabadell, cinc bombers van ser destituïts, tres suspesos de soui de feina durant tres anys, i un altre va patir el mateix càstig, però durantdos anys. De tots aquests bombers represaliats, la majoria ho van ser per anaral front. El Cos de Bombers de Reus es va reorganitzar a finals de 1939 i van fer unnou reglament l’any següent. El nou Cos va comptar amb trenta bombers,la meitat dels quals havien servit durant la guerra. Així doncs, de la seixan-tena de bombers que van servir el Cos des de 1931, només va continuar unaquinzena. Dels que no van continuar, alguns van prendre el camí de l’exili,com el cas d’un bomber que va marxar amb la majoria dels vehicles del Cos.Posteriorment l’Ajuntament va localitzar aquest bomber exiliat a Andorra,i va intentar sense èxit recuperar els vehicles que es trobaven a Perpinyà. Una altra mesura de les noves autoritats franquistes va ser reinstaurar en elseu lloc tots aquells funcionaris que havien estat represaliats i depurats durant els anys republicans. Després de la Guerra Civil i durant els primers anys del franquisme, algunscossos pateixen canvis radicals, tant en els comandaments com en el per-sonal, així com en el material o els reglaments, d’altres en canvi pràctica-ment no noten canvis excepte les característiques pròpies derivades de lanova situació. Els cossos de bombers municipals continuen en aquelles poblacions que des-taquen pel seu pes econòmic o la seva capitalitat administrativa, però d’una


Joan Turu, un bomber deTerrassa amb l’equip d’intervenció, a finals dels anys 1940.© Arxiu familiar


forma precària i amb migradesa de recursos. També hi ha cossos de bombersque es dissolen per la manca de material d’extinció, ja sigui per desaparicióo destrucció, principalment pel que fa a bombes i autobombes, com ara aArenys de Mar i Manlleu.

Prosseguir en temps difícils: nous vehicles i materialEls anys de la postguerra són anys durs també pels bombers, anys d’estraperlo,fam i misèria. Són anys de desballestament econòmicament i represàlia social,política i cultural. Sovint hi havia períodes de restricció del fluïd elèctric i hi havia edificis, carreteres, ponts i vies de comunicació malmeses i destruïdes. Elsreglaments dels cossos de bombers es tradueixen al castellà i es prohibeix el català. Però malgrat tot, els diversos cossos de bombers intenten tirar endavant. A Tortosa el govern franquista projectà un edifici per al Parc de Bombers,però no s’arribà a fer. A Terrassa es van poder comprar dos nous vehicles, dela marca Ford, de 8 cilindres i 25 cavalls de potència, a més de diferent material. Una subscripció popular va permetre als Bombers de Mataró l’any1946 comprar un camió marca GMC que es va transformar en un autobom-ba de 4.000 litres. Un temps després es va vendre i amb els diners recaptatsi una nova subscripció popular es van comprar dos vehicles similars l’any1949. També des de l’Ajuntament de Mataró es va signar un conveni durantels anys quaranta amb diverses viles veïnes de la comarca perquè els Bombersde Mataró els assistissin en cas d’incendi. Els reglaments de la majoria dels cossos de bombers pràcticament no can-vien durant els primers anys del franquisme i són els ajuntaments els queestipulen ordres i decrets que afecten els bombers sobretot pel que fa a qües-tions relacionades amb la disciplina, els sous, els càstigs i els premis. Exemplesde modificació dels reglaments els trobem en els Bombers de Vic l’any 1940i 1949, Mataró l’any 1946, Olot l’any 1948, i Puigcerdà l’any 1950. El reglament dels Bombers de Reus, revisat l’octubre de 1939, estipula queels bombers prestaran servei sempre que siguin requerits i que a més hi hau-rà un servei de guàrdia de nit, des de les 10 fins les 6 del matí. El cap co brarà3 pessetes diàries, el sots-cap, 2 ptes i el professor de gimnàstica, el cap de per-sonal i el secretari 1,50 ptes, els capatassos i els xofers 1,25 i els bombers 1 pes-


El cotxe dels bombers deTarragona, el gener de 1945.© Arxiu dels Bombers deTarragona


seta diària. Les hores extres seran de 1,50 pessetes. A més en el parc hi hau-rà sempre dues persones de guàrdia que cobraran una mensualitat de 224pessetes. També es concediran premis per els sis primers (8 pessetes pel pri-mer, pel segon i tercer, 5 pessetes i per la resta 2,50 pessetes). Un altre exem-ple el trobem a la ciutat de Vic, el mateix any, on per cada hora de treball elscapatassos rebrien 5,46 pessetes i els bombers 3 pessetes; pel servei de nit,8,20 i 4,50 pessetes respectivament. El nou reglament considerava funciona-ris municipals el cap i el xofer, i establia que el càrrec de cap de bombers cor -responia d’ofici a l’arquitecte municipal. Altres exemples de les condicions econòmiques dels bombers catalans durantels anys 40: els Bombers de Igualada cobraven mensualment 30 pessetes elcap, 25 els capatassos i l’avisador i 20 pessetes la resta de bombers. Els Bombersde Figueres cobraven 20 pessetes al mes, sense cap abonament per les horesde foc, ni cap tipus d’assegurança en cas d’un accident. Els de Badalona re-bien un premi de 100 pessetes per cada incendi que es repartia entre tots elsque havien participat de la següent manera, 90 pessetes en parts iguals i 5pessetes els dos primers en arribar. Els Bombers de Terrassa tenien una retribució de 124 pessetes anuals, els capatassos 190 pessetes i els xofers 200pessetes. A més, el personal rebia un complement de 10 pessetes per assis-tència a incendis i sinistres i un de cinc pessetes per reguardes i altres serveis.Els Bombers de Tarragona tenien un jornal de 20,50 pessetes i cobraven 5pessetes en les reguardes, per funció i individu. Les prestacions que


Pràctiques amb les noves bombes i mànegues dels bombers de Barcelona, al parcde la Ciutadella, l’any 1946.© Arxiu Històric Ciutat deBarcelona/Pérez de Rozas


l’Ajuntament no podia cobrir, sortien del Montepío del Cuerpo de Bomberos,el qual rebia per part municipal el 30% de les multes imposades als ciutadansque no netejaven les xemeneies de sutge i que podien o havien provocat unincendi. Durant la Segona Guerra Mundial el govern de Franco va transformar lesantigues Juntes de Defensa Passiva en la Jefatura Nacional de Defensa Pasivadavant la possibilitat d’una intervenció aliada contra Franco. En moltes ciu-tats es van crear plans en cas de bombardeig químic, d’ocupació militar ibombardeig aeri. El 15 de febrer de 1941 es va declarar un incendi al nucli urbà de Santanderque va suposar la pèrdua dels habitatges de 30.000 persones, i afectà edifi-cis emblemàtics. Donada la gran magnitud de l’incendi, també hi van acu-dir bombers de Palència, Torrelavega, Valladolid, Bilbao, San Sebastià, Madrid,Logronyo, Gijón, Oviedo i Vitòria, tot i que alguns ben poca cosa van poderfer ja que els seus vehicles i materials no eren compatibles entre ells. Aquest fet va evidenciar que els serveis de prevenció i extinció d’incendisd’arreu de l’Estat espanyol utilitzaven connexions o ràcords que portavenles autobombes comprades en diferents països i de diferents fabricants i pertant, feien el seu material incompatible. Calia estudiar la possibilitat d’unifi-car el material d’extinció d’incendis. El dia 15 de juny de 1942 es va publicar un decret que disposava que totesles mànegues contra incendi adquirides a partir d’aquell moment havien deser dels diàmetres 45mm i 70mm, tant per entitats de l’estat com industrialsde tot tipus. També establia que els ràcords fossin intercanviables i del tipusBarcelona, fabricats segons els plànols aprovats pel Govern. En el cas de lesmànegues de reg, hidrants i càrrega de tancs aquesta normativa no era obli-gatòria, però sí recomanable. Finalment s’ordenava fabricar peces inter -canviables que s’adaptessin als ràcords i diàmetres establerts per poder continuar utilitzant les mànegues existents fins aleshores. Amb aquest decret, l’estat espanyol s’equiparava a molts països europeus pel que fa a launiformitat en el material contra incendis. Tot i que semblava que amb el decret el problema de les connexions queda-va resolt, durant un temps encara es va agreujar, perquè el cost de fabrica-ció d’un ràcord de bona qualitat era molt alt i moltes cases en van fabricaramb material de baixa qualitat per reduir despeses de manera que el pro-ducte resultant era deficient. Alguns fabricants tampoc van respectar la normativa de construcció pel que fa a les mides, així que hi hagué ràcordsincompatibles, tot i que eren del tipus Barcelona. Amb el temps, però, aquestsproblemes van anar desapareixent. Durant els anys quaranta va desaparèixer la figura de l’avisador, aquell bom-ber que amb un xiulet avisava els bombers en cas de sinistre passava a sersubstituït, per herència de la guerra, per una sirena. Les sirenes van ser situa-des als terrats dels ajuntaments, del mateix parc de bombers o fins i tot encampanars, i avisava de la crida d’alarma als bombers. Després d’un toc d’alar -ma, la sirena indicava a continuació en quin districte hi havia el sinistre.

El redreçament dels anys ‘50A partir de la dècada dels cinquanta Catalunya va ser el destí de milers depersones que provenien sobretot d’Andalusia, Aragó i Múrcia. El fenomen



de la immigració va marcar la ciutat en tots els aspectes, també als cossos debombers, ja que els nouvinguts també s’hi van anar incorporant. En poc mésde vint anys es va doblar la població i es va anar configurant un model deciutat urbanísticament caòtica, socialment desestructurada i amb moltes di ferències culturals entre la població. A l’entorn de moltes ciutats es va estendre el barraquisme i van néixer nous barris, sense una política urbanís-tica per part dels ajuntaments, fet que va obrir la porta a l’especulació.Paral·lelament, als inicis dels anys 50, l’estat espanyol es va reintegrar en elmón occidental i l’economia espanyola va començar a créixer. I, lògicament,si les empreses augmentaven l’activitat, també augmentava el risc de sinis-tres, sobretot per la manca de prevenció. Així doncs, també van haver decréixer els cossos de bombers. A Vic es va aprovar un nou reglament l’any 1949, que establia que, per cadahora de treball, el cap rebria 20,50 pessetes de nit i 13,50 de dia, el xofer, elscapatassos i el maquinista, 13,50 pessetes de nit i 9 pessetes de dia, i els individus i el fontaner 7,50 pessetes de nit i 5 pessetes de dia. A Terrassa, l’any 1953 l’Ajuntament va aprovar la concessió de places en pro-pietat al Servei Municipal d’Extinció d’Incendis, mitjançant concurs restrin-git. Amb aquestes places els bombers deixaven el seu caràcter interí i passa-ven a tenir una semi-professionalització. Dos anys més tard, l’Ajuntament vaacordar d’augmentar la plantilla, formalitzar contractes d’arrendament deserveis individuals amb aquelles persones que es volguessin integrar en elServei, tot i que no tindrien la categoria de funcionaris municipals, que rebrien una retribució de 500 pessetes anuals, més 175 pessetes mensuals enconcepte de les reguardes i les guàrdies nocturnes. A més a més, tindria eldret de percebre una sèrie de premis: 10 pessetes per sortida o intervenció;15 ptes quan arribi el primer o el segon al parc; 12 ptes si arriba tercer o quart,10 ptes si arriba entre el cinquè i el setè i 6 ptes si arriba entre el vuitè i el desè.També el bomber contractat quedaria inclòs en la llei de l’assegurança contraaccidents de treball, per allò que li pogués ocórrer durant un servei i cotitza-ria en la Mutualitat i Montepio del Ram de la Construcció, el qual dóna dreta jubilació. L’any 1951 es va equipar el servei terrassenc amb un nou vehicleautobomba, marca Ford de 8 cilindres i 25 cavalls de potència, amb capacitatper a 4.000 litres d’aigua, i un furgó porta-escales, també de la marca Ford.


Dues fotografies dels bombersde Terrassa dels anys 1950: al’esquerra, un bomber baixantper la barra l’any 1956 i, a la dreta, l’autobomba Ford de vuitcilindres, l’any 1954.© Arxiu dels Bombers deTarragona


A Tarragona durant els anys 1950, el personal estava assegurat en cas d’inu-tilitat permanent i mort en accident. A més de la nòmina, que a finals de1959 era de 3,25 pessetes diàries i 90 pessetes per jornada d’incendi, cobra-ven cinc pessetes per reguardes en els teatres. En cas que un bomber es que-dés sense feina es podria recomanar amb preferència en la brigada eventuald’obres de l’Ajuntament. En aquella època disposaven d’un camió Ford, d’unChevrolet per transport de material i un vehicle de primera sortida, marcaCitroën amb capacitat per deu persones. També un autotanc Ford de 2.000litres amb capacitat per a 5 bombers. El personal el formaven un cap, un sots-cap, un brigada, tres capatassos, un conductor, 24 bombers i dos guardians.El funcionament dels bombers, era el mateix que el d’un segle enrere: elguardià era l’únic bomber que hi havia en el parc i donava avís per sirena atots els homes, que a l’escoltar-la deixaven les seves ocupacions i anaven capel parc. L’any 1960 els bombers tarragonins van disposar d’un vehicle xas-sís Ebro amb una bomba per a capacitat de 2.500 litres. A Puigcerdà l’any 1953, els bombers tenien una plantilla de 15 persones, 1cap, 2 caps de secció i 12 bombers. El sou era de 2 pessetes diàries pel cap, 1 pesseta diària pels caps de secció i 50 cèntims al dia els bombers. En casd’un servei a un poble veí o una reguarda obligatòria, cobraven 50 pessetes.Les reguardes als teatres estaven formades per dos bombers que cobraven15 pessetes per sessió. En cas de necessitar l’escala per algun servei, el bom-ber que la feia servir, cobrava 25 pessetes. A més, tenien una assegurançaque els oferia 40 pessetes per dia de baixa. En cas de sortida, s’avisava al capper telèfon i aquest feia sonar el senyal d’alarma que s’escoltava per tota lapoblació. Els Bombers de Puigcerdà s’ajudaven mútuament moltes vegadesdels bombers de la vila veïna de l’altra cantó de la frontera: la Guingueta d’Ix,que disposava d’un cos format per 10 bombers, ja que el parc del Principatmés proper a Puigcerdà era el de la Seu d’Urgell, a 50 km. A Badalona, l’any 1954, el Cos de Bombers estava format per 1 cap, 1 capa-tàs, 2 caporals, 4 conductors i 14 bombers. El sou era de 52’40 pessetes almes més un premi de 100 pessetes a repartir entre els assistents al sinistre.En el parc no hi havia cap reguarda, només el material necessari. Disposavend’una bomba-tanc Hispano-Suiza de 4.000 litres, de l’any 1928, i d’un turisme Renault, modificat com a furgó. A Girona, l’any 1955, la plantilla del Cos de Bombers estava formada per 17bombers i 3 conductors, a més de l’arquitecte i l’aparellador municipals. Totsels bombers eren empleats municipals que treballaven en diverses depen-dències de l’Ajuntament. Durant el dia, hi havia un guarda-magatzem alParc que en cas de sinistre avisava a tres bombers que treballaven a l’escor-xador situat al davant i progressivament s’hi afegien més bombers. A les nitsi els dies festius hi havia una reguarda de 3 bombers i un xofer, que cobra-ven 8 pessetes per cada nit o 10 pessetes en cas de festiu per cada 12 horesde guàrdia. En les actuacions els bombers cobraven 10 pessetes l’hora. Elsbombers gironins disposaven d’una mútua asseguradora que indemnitzavaels bombers amb 7 pessetes diàries en cas de baixa. En jubilar-se el bomberrebia 1.000 pessetes. Disposaven d’un autotanc de 4.000 litres Hispano-Suiza,1 autotanc de 3.000 litres marca Dodge i amb la bomba al davant, construï-da pels mateixos bombers, i dues motobombes. L’any 1959 van adquirir unacamioneta DKW molt ben equipada, així com d’altre material antiincendis. El mateix any 1955 trobem que els Bombers de Figueres tenen una planti-lla formada per 1 cap, 2 capatassos, 1 conductor, 1 ajudant de conductor i 10


Catàleg d’utillatge i complementsper a bomber ofert per l’empresaUtiles y maquinas industriales SL,de Bilbao, la dècada de 1950.


bombers. Tots eren voluntaris: els capatassos i el conductor, empleats muni-cipals i la resta, del ram de la construcció majoritàriament. Tots cobraven 8pessetes per hora en les actuacions. Els bombers que no eren empleats municipals, tenien una gratificació anual de 240 pessetes. Els Bombers deFigueres cobrien els 64 municipis del seu partit judicial, més Palamós iBanyoles i els dies festius i durant les nits calia avisar l’Ajuntament en cas desinistre, ja que no hi havia reguarda al parc. Disposaven d’un vehicle auto-tanc Hispano-Suiza de 4.000 litres i una escala extensible de 15 metres.El Cos de Bombers de Valls, l’abril de 1959, comptava amb un cap, un sots-cap, 16 bombers entre ells, dos xofers, un tractor-autobomba, un tanc remolc i un remolc pel material. L’any 1959 els Bombers de Ripoll van estrenar un nou reglament. El Cos es-tava compost per un cap, un metge, un capatàs, un xofer i tres individus.Excepte el cap, el metge, i el guarda de magatzem, la resta de personal no erenfuncionaris municipals i els seus deures i obligacions s’havien de regir per aquest reglament. Els salaris eren: fins a dues hores de treball, cobraven 250 pessetes;de 2 a 4 hores, 350 ptes; de 4 a 6 hores, 450 ptes; 6 a 8 hores, 550 ptes i de 8en endavant, 50 ptes per hora. A més cobraven 50 ptes/hora per la reguardaen el parc. Cada primer diumenge de cada mes, feien revistes d’exercicis i cadabomber cobrava 1,50 pessetes. A més hi havia una prima de 100 pessetes pelprimer individu que arribés al parc en cas d’una emergència. Després de molts anys de precarietat i denuncia, l’Ajuntament de Figueres vacomprar l’octubre de 1960, botes i cascos per suplir la manca d’equipament,ja que anaven a apagar foc amb la seva pròpia roba i fins i tot amb espardenyes. Pel març de 1960 la Mútua de Seguros contra Incendios de Mataró que du rant 103 anys havia mantingut el servei d’incendis va comunicar al’Ajun tament que deixava de prestar servei. Aquest fet va comportarque els bom bers passessin a dependre de l’Ajuntament de la ciutat. Aquest redreçament també va comportar la creació de nous parcs de bom-bers. Així per exemple, els Bombers de Banyoles inauguren un nou parcl’any 1950, els de Terrassa l’any 1952, els de Vic l’any 1956. A Manresa, unsanys abans, el 1945, se’ls va assignar un nou panteó del cementiri munici-pal destinat als bombers. Un altre exemple de reactivament el trobem lligat als Bombers de Barcelona,que l’estiu de 1946 van crear l’Agrupación Cultural y Deportiva del Cuerpo


L’automòbil amb escala incorporada de la marcaHispano Suiza, que l’any 1961encara era operatiu en el cos de bombers de Reus.© Francisco Díaz Torrijos


de Bomberos, la Cultural, que es va destacar per realitzar activitats internesi lúdiques i culturals i esportives. Aquesta associació va permetre un rellan-çament dels cossos de bombers, i per exemple, a Mataró l’any 1951 es vacrear una entitat similar. Des de La Cultural es va començar a editar una revista mensual l’any 1949,¡Alarma!, amb la intenció de ser un butlletí ressò de les diferents activitats del’agrupació i també notícies relacionades amb el Cos de Bombers de Barcelonai d’arreu del món i com a mitjà de difusió de millores tècniques i innovacionsdels serveis d’extinció d’incendis. Entre les tasques de la Cultural també cal tenir en compte la difusió de la dia-da de Sant Joan de Déu, el 8 de març. Segons expliquen Sant Joan de Déuva néixer a Portugal, l’any 1495, però va iniciar la seva obra d’assistència amalalts i necessitats a Granada, a meitat del segle XVI. En una ocasió es vacremar l’hospital de la ciutat i Sant Joan de Déu hi va entrar enmig de lesflames i va poder salvar moltes vides. Anys després de la seva mort, va serbeatificat pel Papa Urbà VII, l’any 1630, i canonitzat pel Papa Alexandre VIIIl’any 1690. També és patró dels hospitals i dels malalts. A partir de 1948 i,sobretot, durant els anys 1950, els actes del 8 de març es van estendre entreels cossos de bombers catalans: se celebrava una missa, es rebien les autori-tats i es repartien premis, medalles i commemoracions entre els bombers mésdestacats, i solien acabar amb un dinar de germanor. I de totes les diades se’nguarden desenes de records per explicar i en totes sempre hi ha alguna anèc-dota, com ara la d’haver d’ajornar momentàniament els actes a causa de lasortida del personal a serveis d’emergència. Durant molts anys els bombersd’Olot i de Terrassa van estar agermanats durant la festa del 8 de març i celebraven dinars i actes plegats.


Dues cobertes de la revistaAlarma!, de setembre de 1949 i novembre de 1953, respectivament, una publicació del’Agrupació Cultural i Esportiva delcos de bombers de Barcelona queva permetre als bombers catalans,al llarg dels anys de postguerra ifranquisme, mantenir-se al dia en les principals innovacions tecnològiques internacionals.© Arxiu Històric Ciutat Barcelona


El darrer símptoma del redreçament dels bombers catalans el trobem lligata la revista ¡Alarma!. En el mes d’agost de 1958, a través de les seves pàgines,es va començar una campanya per tal de crear una Federació Nacional deBombers d’Espanya amb la finalitat d’organitzar tots els bombers espanyols.L’any 1959 es va continuar amb els preparatius d’organitzar la Federació,gràcies a l’adhesió de la majoria de cossos de bombers catalans i espanyols.En el mes de novembre, es va celebrar a Madrid el I Congrés Nacional deBombers on, des de Catalunya, hi va haver representació dels cossos deBadalona, Barcelona, Girona, Granollers, Manresa, Mataró, Puigcerdà, Reusi Sabadell. La intenció d’aquest congrés era crear una Federació de Bombers, però lesautoritats polítiques franquistes van prohibir aquest nom i a més van posaralgunes restriccions en els estatuts. Tot i així, els bombers participants vanaconseguir fundar l’Asociación Española de Lucha contra el Fuego (ASELF)el juliol de 1961. La nova associació, però no va poder realitzar, pels condi-cionants polítics del moment, la seva principal missió: coordinar els diversoscossos de bombers en tot allò que pogués millorar l’estatus dels seus mem-bres i al mateix temps ser un òrgan assessor de l’administració per la promo-ció de la lluita contra el foc i d’altres calamitats públiques. A principis de novembre de 1961 es va celebrar a Barcelona el II CongrésNacional de Bombers com a consolidació de l’ASELF i amb la presència debombers de la majoria de ciutats catalanes. Posteriorment des de l’ASELF s’han anat organitzant periòdicament congressos i jornades fins a l’actualitat.

El naixement dels bombers voluntarisL’estiu de 1958 un grup de joves estudiants de Gelida es va començar a orga-nitzar per fer vigilància forestal. La seva idea era formar cossos de voluntaris endiferents municipis que treballessin en l’extinció d’incendis i altres emergèn-cies. El primer pas va ser el reconeixement oficial que l’Ajuntament de Gelida


Primera promoció del CosProvincial de Bombers Voluntaris,de l’any 1960. De dreta a esquer ra,Manuel Ferrer, Benet, Josep M.Banyeres i José Luis Martínez. © Arxiu de Josep Lluís FernándezPadró


va fer, el juliol de 1960, del seu cos de voluntaris. Un jove estudiant de Filosofia,Josep Lluís Fernández, n’esdevindria el primer cap. A l’octubre, el Distrito Forestalde l’Estat va decidir instituir oficialment el seu cos de voluntaris absorbint l’es-tructura que s’havia anat generant al voltant del grup de Gelida. L’enginyer encap del Distrito a Barcelona, Antonio Miranda, nomenà Fernández responsa-ble del cos. Un mes després, Josep Lluís Fernández sol·licitava el reconeixementdel cos a José Clapés Targarona, que des del 58 treballava per la creació del ServeiProvincial d’Extinció d’Incendis (SPEI) a la província de Barcelona.En aquella primera època, els voluntaris van començar a fer formació ambels bombers de l’Ajuntament de Barcelona. El grup de Gelida havia crescutamb la incorporació d’uns altres joves, aquests, però, barcelonins preocupatspels incendis que patia la serra de Collserola. L’abril de 1961, el cap dels bom-bers de la Ciutat Comtal, Josep Sabadell, certificava que els primers 8 volun-taris havien completat un curset de capacitació impartit pels seus homes.Entre aquells primers alumnes hi havia Josep Lluís Fernández, Jaume Ruyi Manuel Carrasco. Feien guàrdies amb els bombers de la capital catalana.Fernández recorda com s’amagaven en els Pegaso de Barcelona perquè ofi-cialment no hi podien pujar per anar a un sinistre.A partir d’aquell moment, els joves voluntaris van passar d’alumnes a pro-fessors, organitzant cursets de formació a Gelida, Barcelona i Terrassa els mesos de setembre i octubre de 1961, als quals hi va assistir un total de 45joves. El Distrito Forestal optà per ampliar el grup i estendre’l a totes les comarques barcelonines, de manera que Fernández s’adreçà als ajuntamentsde la demarcació, des de finals de 1961 i durant 1962, preguntant si tenienpersonal interessat a formar part del cos. La carta s’adreçà, per tant, unsquants mesos abans que la Diputació creés oficialment l’SPEI. Els ajunta-ments responien. El desembre de 1962, 15 consistoris ja havien nomenatresponsable del destacament de voluntaris i 15 més es comprometien a fer-ho en breu. A l’Hospitalet de Llobregat, l’Ajuntament va designar com a res-ponsable un bomber del cos municipal de Barcelona, Antonio Tadeo. A SantCugat i a Sant Celoni es trià un policia local i a Vilafranca del Penedès, uncapatàs de la brigada d’obres de l’Ajuntament. El desembre de 1962, segonsconsta en un informe fet per Fernández, ja havien sol·licitat formar part del


Bombers sufocant un foc de matolls amb unes branques durant unes pràctiques de foc forestal a Sant Pere Màrtir, aCollserola, a la carretera deVallvidrera a Esplugues. Enaquestes pràctiques a què hi vanassistir gairebé 500 voluntaris detota la província de Barcelona. © Arxiu de Josep LluísFernández Padró


cos de bombers voluntaris 162 persones; 60 d’elles a Barcelona i 25 a Molinsde Rei, els municipis amb més sol·licituds. El Distrito Forestal havia cedit alcos una autobomba Internacional matrícula PMM A 10.347, que de dia estava de guàrdia al parc barceloní del carrer Provença i que de nit es guar-dava en un magatzem de la Diputació a l’Eixample. També els subvenciona-ren amb 17.000 pessetes, amb les quals compraren els primers uniformes.L’entitat provincial, a més, els havia cedit un local al carrer del Bisbe, 8 deBarcelona per instal·lar-hi les oficines centrals.Però la consolidació d’aquest cos de voluntaris va estar sempre sotmesa a laprèvia implantació total del servei format per professionals. Així ho consta-ten informes de l’època. El Distrito Forestal, al 1963, es va pronunciar a fa-vor que el cos s’integrés a l’SPEI, ja que la feina dels voluntaris ja no era tansols la de treballar en els focs de vegetació. El procés es va aturar i el procésde creació del nou cos de bombers voluntaris no es reprengué fins l’any 1968.

Incendis i sinistres Entre el 17 i el 19 d’octubre de 1940 unes fortes pluges acompanyades deldesglaç dels Pirineus van provocar unes greus inundacions a Catalunya amb90 morts i 380 cases afectades. Des de Setcases fins a l’Estartit, el riu Ter vainundar la plana de Vic i va causar grans estralls. Un dels seus afluents, el Ges,es va desbordar i arranà mig Torrelló. Seixanta-dues persones van morir i mésd’una cinquantena van resultar ferides. Els Bombers de Barcelona van col·la-borar en les tasques de salvament i de treure aigua. Quan la força del Ter vaentrar a la comarca del Gironès, degut a la seva gran crescuda, va obstruir lesdesembocadures dels rius Onyar, Güell i Galligants, provocant a Girona vuitmorts. Per fer front a la crescuda de les aigües, que va ser de set metres per


Vista aèria del PMM A 10.347,també conegut com«l’Internacional», un del vehicleque els bombers voluntaris feienservir en les seves sortides elsanys 1960. © Arxiu de Josep LluísFernández Padró


sobre del nivell normal i que va inundar tota la ciutat, a més dels bombers esva mobilitzar la Guàrdia Civil, l’exèrcit, la brigades d’obres, la Falange i fins itot, els batallons de treballadors i d’altres brigades de salvament, provinentsde diferents llocs, com la brigada de salvament de Sant Feliu de Guíxols. Elsbombers van estar durant tres dies treient aigua de tot arreu i salvant perso-nes que havien quedat atrapades en terrats, arbres i llocs elevats. També vancomptar amb l’ajuda dels Bombers de Barcelona. Les aigües van arribar a mésde tres metres a la Devesa, i en alguns punts de la ciutat com la Rambla,Argenteria, Ballesteries, Cort Reial, etc., va arribar als dos metres de nivell. La ciutat d’Olot també va quedar greument afectada. Van morir vuit perso-nes i entre 4.000 i 5.000 treballadors van quedar a l’atur forçós ja que l’aiguava destrossar desenes de fàbriques i empreses, i molts també es van quedarsense casa. El poble de Les Preses va quedar incomunicat durant dos dies i vamorir un veí arrossegat per les aigües. Vallfogona, al Ripollès, també va que-dar aïllada, com, durant 48 hores, quaranta obrers a Roda de Ter, i la línia delcremallera de Núria quedà força malmesa. A Sant Quirze de Besora l’aiguaes va emportar el pont que comunica el poble a banda i banda del Ter, i elsveïns van haver de construir una passarel·la per passar d’un costat a l’altredel poble. L’aigua es va emportar un tren que circulava per un pont sobre elriu Fluvià entre les estacions de Camallera i Sant Miquel de Fluvià. La fàbri-ca de paper i filats de la colònia Bonmatí va quedar molt afectada i els seus250 treballadors es van quedar sense feina durant setmanes. També impor-tants empreses de Figueres van quedar malmeses. Es van perdre les collitesde l’Empordà i les viles de Pals, Bellcaire, Torroella de Montgrí, Flaçà van sercompletament inundades. També les diverses centrals elèctriques de la zona,van quedar molt afectades. I a més, al Rosselló els aiguats van provocar 50morts i la destrucció de 43 ponts a més de deixar moltes viles inundades. Lespoblacions del Ripollès també van quedar greument afectades, sobretot Ripoll,Camprodon i Ribes de Freser i totes les carreteres que les enllacen. El 16 març de 1942 es va declarar un incendi de la fàbrica Sala y Badrinas,de Terrassa, un dels més importants i espectaculars dels darrers anys. La columna de fum es veia des de tota la ciutat. Per tal de sufocar l’incendi, a


Bombers voluntaris en pràctiquesal pati de la caserna de Provençadels bombers de Barcelona. A l’esquerra, Fernández Padró«Pàter» i, al mig, Jaume Ruy. © Arxiu de Josep LluísFernández Padró


més dels de Terrassa també hi van participar els Bombers de Sabadell. El focva poder ser controlat a les dues hores d’iniciar-se, si bé fins ben entrada lanit es va quedar una reguarda de bombers, per apagar les reproduccions. Elsmateixos treballadors de l’empresa també van col·laborar en les tasques d’ex-tinció i tres d’ells van haver de ser atesos per ferides lleus. El pànic es va apoderar de Banyoles el 27 de gener de 1943 quan va comen-çar a cremar el garatge i tallers de l’empresa de transport TEISA. La intensi-tat de les flames i les explosions dels vehicles van provocar que comencés acórrer la veu que podien explotar els dipòsits de combustibles que hi haviaal magatzem i que les flames es podien estendre per tot el poble. Tot i així,els bombers amb l’ajut dels seus companys de Girona i els treballadors vanpoder sufocar l’incendi al cap d’unes hores, malgrat que es va cremar partde l’edifici i tres autocars. El 19 de juliol de 1946 es va declarar un gran incendi en el teatre Bosque deMataró. Els bombers de la ciutat van treballar durant hores en la seva extin-ció i van haver de demanar l’ajuda dels bombers de Barcelona i gràcies a laseva presència van poder evitar que el foc s’estengués tot i que una bona partdel teatre va quedar destruït. Els Bombers de Sabadell van viure una tràgica jornada el 28 d’octubre de 1945quan durant les tasques d’extinció de l’antiga fàbrica Morral va morir el bom-ber Andrés Sisó i Orus en desplomar-se la façana de l’edifici i dos bombers mésvan patir ferides. Per sufocar el foc es va demanar ajut als bombers de Barcelonai entre els dos cossos van extingir les flames al cap d’unes hores. El 9 de febrer de 1949 es va produir en un magatzem d’oli de Vilafant un incendi que va mobilitzar els veïns i els Bombers de Figueres. Al cap de mit-ja hora del seu inici, el foc va arribar a uns bidons de benzina, produint unaexplosió que causà la mort a cinc persones i ferides a més d’una setantena.Per ajudar a les tasques d’extinció i també de salvament per la gran quanti-tat de ferits, es van traslladar fins la localitat un destacament de l’exèrcit i dela guàrdia civil, i diversos metges i ambulàncies de la comarca que van habilitar un hospital en el mateix poble. El dia 12 de febrer de 1949 una acció de sabotatge contra un tren exprésBarcelona-Madrid va provocar el descarrilament al seu pas per un barranc d’uns


Un dels automòbils que va aconseguir passar la guerra i,l’any 1944, s’havia reciclat perportar l’escala llarga dels bombers de Lleida.


60 metres de profunditat situat entre les estacions de Móra la Nova i els Guiamets,que va provocar 40 morts i més de 100 ferits. Alguns dels supervivents es vandesplaçar a peu fins Móra la Nova i allà l’alcalde va demanar ajut a Reus iTarragona, que a més d’enviar els bombers, es va desplaçar l’exèrcit, la CreuRoja i nombrós personal sanitari. Des de Barcelona i altres ciutats també es vanenviar metges i personal. El rescat de les víctimes es va allargar durant hores iva ser molt dificultós ja que els vagons havien caigut per un barranc. Altres accidents ferroviaris d’aquells anys van ser el produït entre Reus iBorges del Camp, el 28 de desembre de 1957, quan un tren va descarrilar i es va precipitar per un barranc; va provocar la mort de tres persones i unatrentena de ferits. A més dels Bombers de Reus, els de Tarragona, així comla Creu Roja i la policia van participar en les tasques de rescat i salvament. Itambé el xoc de trens a l’Hospitalet de Llobregat, entre l’exprés de Valènciai un tren de mercaderies que va provocar, el 10 de gener de 1961, 24 mortsi una seixantena de ferits. Els Bombers de Barcelona a cops de destral i fentservir bufadors van rescatar els nombrosos ferits entre la ferralla, on les tas-ques de rescat es van allargar durant deu hores, i amb dificultats. La CreuRoja, nombrosos metges, així com la Guàrdia Civil i l’exèrcit també van col·la-borar en l’evacuació i salvament de ferits i un grup de treballadors de l’em-presa SEDA que també es va desplaçar amb bufadors per ajudar als bombers.En aquell tren exprés també viatjaven els jugadors de futbol de l’Espanyol,tot i que cap d’ells va patir ferides de consideració.


Accident de tren a Can Tunis(l’Hospitalet de Llobregat) el 9 de gener de 1961: un tren quetornava de València va xocaramb un de mercaderies. Van morir-hi 24 persones i 46 van resultar-ne ferides. © Arxiu de Josep LluísFernández Padró


Una explosió en un magatzem de paper de Sants, a Barcelona, va provocardeu morts i vint-i-cinc ferits el 17 de juliol de 1961. El foc i les explosionsvan provocar el pànic entre el veïnat, tot i que els 80 bombers mobilitzatsvan dominar el foc que va arribar a afectar vuit cases de la zona. Les tasquesde desenrunament i apuntalament es van allargar durant hores. El mateixdia en un altre foc en un magatzem de laques, també a Barcelona, tres bom-bers barcelonins van patir ferides durant les tasques d’extinció. D’aquella època també podem destacar una sèrie d’incendis que va afectarmoltes empreses dedicades a la fabricació i manipulació de suro de les comarques gironines. Així podem citar, per posar algun exemple, el que vadestruir el 28 d’agost de 1947 la fàbrica Roqueta de Llagostera. El foc no va provocar cap víctima, i hi van col·laborar els voluntaris de la població i laGuàrdia Civil. El foc va destruir l’empresa i tres cases veïnes. Poc temps des-prés, el 19 de maig de 1948, l’empresa Heller de Sant Feliu de Guíxols tam-bé va quedar destruïda a conseqüència d’un incendi que va poder ser extin-git set hores després. El camió de bombers que es dirigia cap a Palamós persufocar l’incendi del magatzem de suro Esteve y Messer el 7 de juny de 1952,va patir un accident. El camió va sortir d’un revolt i quatre bombers van pa-tir ferides de consideració. Llavors les autoritats de Palamós van sol·licitarl’ajut dels bombers de Figueres. Malgrat el seu esforç i el dels nombrososveïns i treballadors que van col·laborar en la seva extinció, el foc va calcinartot el magatzem. El 5 de febrer de 1952, la fàbrica Amstrong de Palafrugellva quedar completament destruïda, tot i que en les tasques d’extinció vanparticipar els bombers de Girona i de Barcelona amb els seus tancs d’escu-ma. El 6 d’agost de 1956 era la fàbrica Discos de Corcho SA de Palamós laque patia un violent incendi, que va destruir l’edifici i tot allò que hi haviadins. Per sufocar les flames també van ser cridats els bombers de Barcelona,juntament amb els de Girona. El 24 d’octubre del mateix any, el foc s’em-portava la fàbrica Vencells y Cia SL de Sant Feliu de Guíxols i a la mateixapoblació es cremava el 4 de febrer de 1956 el magatzem de suro Alfredo MontCarles. El 16 de gener de 1959, a més dels bombers de Figueres, van ser cri-dats els bombers de Girona, el Pertús, Perpinyà i Ceret per extingir el foc ques’havia declarat en la fàbrica Manufacturas de Corcho Bertrán de Figueres.Gràcies a la col·laboració de tots aquests cossos de bombers es va poder con-trolar, tot i que un bomber de Figueres va patir ferides durant les tasquesd’extinció. I finalment podem destacar el voraç incendi que es va endur, el16 de desembre de 1960, l’empresa Quercus SA de Sant Feliu de Guíxols,on els bombers de Girona van arribar tard per culpa d’una avaria i aquest fetva ajudar a que el foc es propagués malgrat els esforços de la brigada de voluntaris de la vila. Un tràgic incendi va colpir Banyoles el 24 d’octubre de 1952, que va provo-car tres morts i diversos ferits en cremar la fàbrica Gimferrer. En les tasquesd’extinció van participar els bombers de Banyoles, de Girona i d’Olot i comque el foc no es podia controlar, es va demanar l’ajut als de Barcelona. Tambéels treballadors i els soldats de la comarca van ajudar en unes tasques d’ex-tinció que van durar cinc dies. Aquest incendi va comportar l’adquisició denou material i uniforme pels bombers de Banyoles i també la creació d’unacompanyia de bombers dins la mateixa fàbrica Gimferrer. Aquests van ac-tuar conjuntament amb els bombers de l’Ajuntament en més d’una ocasió. Un estudi de fotografia de Puigcerdà va patir un incendi el 2 de febrer de1956. Als bombers de Puigcerdà, els van ajudar els francesos de la Guingueta



d’Ix, Sallagosa, Ur i Osséja amb unes pèssimes condicions de vent huraca-nat i 16 graus sota zero de temperatura que gelava literalment les màneguesi l’aigua. Un bomber i el propietari de la casa van resultar ferits. Un altre incendi d’habitatge, on dos bombers van patir ferides per símptomes d’asfí-xia, va tenir lloc en una casa de Girona el 9 de maig de 1956. Però de Girona no tot són dades tràgiques: entre els mesos d’abril, maig ijuny de 1957 no es va produir cap incendi a Girona ni a les poblacions de lesrodalies, cosa que feia vint-i-dos anys que no succeïa. El dia 13 de febrer de 1958 es va incendiar la biblioteca, la sala d’actes i elmuseu del Col·legi del Roser de Sant Julià de Vilatorta. El foc es va iniciardurant la matinada, els religiosos i la gent del poble es van mobilitzar percombatre l’incendi. Es va avisar als Bombers de Vic, que van ser ajudats pelsde Barcelona. Les pèrdues van ser quantioses. Un fatal accident va colpir el Cos de Bombers de Tarragona. El 31 de juliolde 1958 un obrer va morir asfixiat mentre treballava en un pou a Falset. Perrescatar el cadàver van ser avisats els bombers i durant les tasques de salva-ment, es va produir un explosió que va encendre les cordes de rescat. Tresbombers que estaven a l’interior del pou traient el cadàver, van ser ràpida-ment pujats pels seus companys, però una de les cordes es va trencar per lesflames i el bomber tarragoní Diego Parra Torrente va caure al fons del pou,i morí a l’instant. Una explosió en la caldera d’una fàbrica d’aprest de Rubí, el 22 de setembrede 1958, va provocar nou obrers morts i una desena de ferits. Bombers de


Acció de salvament dels bombers de Barcelona, el dia 19de desembre de 1960, a causad’una explosió de gas. © Arxiu de Josep LluísFernández Padró


Terrassa, Sabadell i Barcelona, així com efectius de la Creu Roja i la GuàrdiaCivil, van treballar de valent en unes complicades tasques de rescat. La tardor de 1958 va comportar una desgràcia pels Bombers de Mataró, jaque el 8 de novembre, quan anaven a un servei a Tordera, el camió va sor-tir d’un revolt i va patir un accident en què van morir dos bombers, FrancescClariana i Manuel Madern, i tres més van quedar ferits. Un gran incendi va assolar una fàbrica de paper el 16 de gener de 1959, a lavila tarragonina de la Riba. Un fort temporal de vent que afectava la comar-ca va complicar molt les tasques d’extinció. S’hi van haver de desplaçar moltsefectius de bombers: els Bombers de Tarragona van desplaçar 15 efectius idos vehicles, els de Barcelona 14 bombers i tres vehicles, els de Lleida cincbombers i un vehicle, els de Reus nou bombers i dos vehicles i els de Vallstres bombers i un vehicle. Els treballs d’extinció van durar 24 hores i el ventque aixecava papers cremant, terra, cendres i brases va provocar que quasitots els bombers haguessin de ser assistits pels serveis sanitaris, sobretot perconjuntivitis i que els cartrons cremant que volaven per totes bandes i pro-voquessin petits incendis sufocats pels bombers i els veïns de tot el poble.L’incendi va afectar 3 naus i algunes cases i gràcies al riu que passava pel po-ble no va mancar aigua. La tarda del 19 d’agost de 1959 un avió bimotor anglès es va estavellar con-tra el Turó de l’Home, al Montseny, provocant la mort dels 32 passatgers.Tan aviat com es va conèixer la notícia es van mobilitzar l’exèrcit, la GuàrdiaCivil, bombers i serveis sanitaris i de salvament de diverses ciutats, a més denombroses persones que es van oferir com a voluntàries. La dificultat perarribar fins al lloc del sinistre va condicionar les tasques de salvament. A més,quan van arribar els primers equips d’auxili la nit era entrada i la foscor encara va agreujar més la situació. El xoc va provocar l’incendi de l’aparelli d’una zona boscosa i el foc va ser extingit utilitzant extintors manuals, jaque va ser impossible fer arribar qualsevol vehicle de bombers. L’endemàvan continuar les tasques de rescat, dificultoses per l’orografia del terreny ila dispersió dels cossos. Tots els bombers de Barcelona i Badalona van ser cridats a l’incendi que vaafectar la fàbrica Badrinas de destil·lació de quitrà de Badalona, el 15 de marçde 1960. El violent incendi va provocar una gran explosió i les flames queels bidons emmagatzemats explotessin en cadena. L’incendi i les posteriorstasques d’extinció també van provocar ferides greus a dos obrers així comlleus intoxicacions a diversos bombers per la combustió de gasos. Tot i la gra-vetat del sinistre, en poc més de tres hores, l’incendi va ser extingit. Els primers dies de gener de 1961 una crescuda de les aigües del riu Ebre vanprovocar greus inundacions a Tortosa i les poblacions veïnes. Tortosa i algunesviles van quedar incomunicades. Els bombers tortosins, així com una reguar-da desplaçada des de Tarragona i Reus van realitzar nombrosos sortides per treu-re l’aigua que inundava carrers i cases. Malgrat els greus desperfectes i les inco-moditats a la població aquestes inundacions no van provocar víctimes mortals. Aquell mes de gener també va ser tràgic a Pineda de Mar. El dia 23 es va des-plomar un edifici de nou plantes que s’estava construint i deu treballadorsvan morir i una vintena van resultar ferits. Bombers de Mataró, Girona,Barcelona, així com la Creu Roja i metges de diverses ciutats es van despla-çar fins el lloc dels fets. Durant les tasques de rescat, es va produir un segonenfonsament que va estar a punt de soterrar a un grup de bombers. Les tas-ques de desenrunament van durar uns quants dies.


Pràctiques dels bombers deReus, el dia 15 de juny de 1961.© Francisco Díaz Torrijos


El vespre del 12 d’agost de 1961 un gran incendi forestal va començar en elterme de Castell d’Aro. Els bombers malgrat comptar amb l’ajuda de l’exèr-cit, la Guàrdia Civil i nombrosos voluntaris, molts d’ells turistes, no van poder aturar les flames que va arrasar els boscos de Castell d’Aro fins Calonge,una àrea d’uns 50 km. El 3 d’abril de 1962 l’autocar que feia la línia Navarcles-Terrassa amb 36 pas-satgers va estimbar-se prop del Coll d’Estenalles, caient per un barranc de 40metres de profunditat. Els automobilistes que varen presenciar l’accidentavisaren les autoritats, els bombers i la Creu Roja. Cinc persones van morira l’acte i dues més durant el trasllat en ambulància. La resta van poder serrescatades pels bombers que van haver de treballar al màxim, amb la difi-cultat afegida del lloc i de la negra nit. Fins a les dues de la matinada van durar els treballs de salvament, rastreig i rescat.L’incendi de l’hotel Montemar de Tossa de Mar, el 18 d’agost de 1962, vaacabar en tragèdia al morir cinc persones i causar ferides a una dotzena. Perapagar les flames es van desplaçar els bombers de Girona, Mataró i Barcelonai mentre les dotacions arribaven nombrosos voluntaris van fer servir els extintors de tots els establiments de Tossa. Gràcies a la ràpida acció conjun-ta dels tres cossos de bombers es va impedir una catàstrofe més gran.

La riuada de setembre de 1962L’any 1962, Catalunya i sobretot les comarques del Vallès, el Barcelonès i elBaix Llobregat, van viure les pitjors riuades de la seva història, que van pro-vocar la mort de milers de persones i milers més es van quedar sense casa i


La nevada de Nadal de 1962,que va registrar quantitats de neurècord, va col·lapsar la ciutat deBarcelona i bona part deCatalunya. © Arxiu Bombers de Manresa

Casc del cos de bombers dePuigcerdà, els anys 1950.


sense feina. La nit del 25 de setembre, unes pluges torrencials es van con-vertir una riuada que s’emportava tot allò que es trobava per davant. La plu-ja d’aquella nit es va repetir durant dies i va provocar el desbordament dediversos rius, rieres i torrents. Quan van arribar les primeres hores de llum, el paisatge era dantesc i terri-ble, i els bombers de les zones arrasades es van dedicar, durant els dies següents, a rescatar víctimes, recuperar cossos, apuntalar cases, treure aigua,desenrunar, etc, sense descansar pràcticament i amb l’ajut de la població id’altres cossos de bombers. L’aigua, en moltes zones, s’ho va emportar pràc-ticament tot. Els episodis de la riuada de 1962 valen un sol llibre, però citemalguns exemples:Els Bombers de Terrassa, una de les ciutats més castigades, van convocar elpersonal lliure a la tarda del dia 25, ja que la pluja va començar a inundarbaixos i carrers. En poques hores va marxar el corrent elèctric i la línia tele-fònica, deixant els bombers incomunicats amb l’exterior i entre ells. Les carreteres que unien Terrassa amb Barcelona també estaven incomunicadesi com que tampoc hi havia telèfon, l’alcalde va fer sortir de Terrassa un jeepamb un missatge de socors cap a Barcelona. Els treballs de salvament i recerca es van haver de fer sota la pluja persistent i de nit, on només el llam-pecs trencaven la negra foscor. Al matí del dia 26 es va rebre ajuda de dife-rents cossos de bombers: Barcelona, Manresa i Mataró (tot i que no van arri-bar fins el dia 29, a causa dels treballs que van realitzar pel Maresme i elVallès). També van col·laborar els Bombers de Sabadell, que van posar unvehicle i dos bombers amb una moto-bomba a disposició dels seus companys.Altres col·laboracions van ser de la Creu Roja, l’Exèrcit i la Policia Armada.Tots els bombers terrassencs van treballar durant vuit dies sense parar i tam-bé cal citar les col·laboracions de moltes dones dels bombers en preparar l’avituallament pel Cos i la resta de voluntaris. A Granollers, els bombers van haver de rescatar la nit del 25 un grup de gentque s’havia quedat aïllada en el riu prop de Canovelles. Durant quatre dies,els bombers granollerins van anar a Mataró amb dos vehicles per ajudar elsseus companys que estaven desbordats. El dia 26 també van anar a Parets arescatar un home que s’havia quedat aïllat dalt d’un arbre i el dia 30 es vandesplaçar fins a Santa Perpètua per realitzar tasques d’esgotament d’aigua. A Mataró, els bombers van prestar els seus serveis per la tota ciutat la nit del25, però l’endemà van haver de donar suport a d’altres llocs. Així el dia 26van anar a Sant Andreu de Llavaneres, el dia 27 van estar 15 hores aMontcada i Reixach, el dia 29 van anar fins a Terrassa, on van estar 36 hores abastant aigua potable per a la població. Els Bombers de Granollers esvan desplaçar fins a Mataró durant quatre dies per donar suport als de Mataróque tenien efectius per d’altres ciutats. Els Bombers de Manresa es van desplaçar el dia 25 a Martorell on van estar rescatant diferents cadàvers, juntament amb els Bombers de Barcelona.El dia 26 van anar a Terrassa i allà van cedir als seus companys diferent material. Els Bombers d’Igualada també van treballar pel Vallès, concre -tament a Rubí, on durant quatre dies van estar traient aigua de cases i fà-briques. Els Bombers de Barcelona també van quedar desbordats. El dia 25 ja van rebre més de mil trucades per demanar els seus serveis a causa de les fortespluges, algunes des de ciutats veïnes. Aquella nit, malgrat ser requerits aSabadell i Martorell, on es van enfonsar tres cases amb alguns morts, no van


Llança de mànega de principisdels anys 1960.© Col·lecció de l’Institut deSeguretat Pública de Catalunya


poder-hi anar ja que l’aigua els va impedir avançar per les carreteres. L’endemài durant alguns dies van donar suport en algunes ciutats. El 28 els trobem aRubí on van abastir d’aigua potable la població. Finalment, podem assenyalar que els rius Besòs, al seu pas per Sant Adrià, iLlobregat, al seu pas per Cornellà, es van desbordar la nit del 25. A la prime-ra ciutat, més de mil persones es van quedar sense casa i tots els cossos deseguretat van quedar desbordats per les peticions d’auxili. Tres mesos després de la gran riuada, el dia de Nadal, es produïa una novacatàstrofe climatològica al nostre país, aquesta vegada en forma de gran nevada com mai ningú havia vist mai sobretot al Barcelonès i la zona metropolitana. Les temperatures van baixar dels zero graus en molts llocs ila neu es va mantenir durant dies. L’aeroport va estar tancat, així com la cir-culació de trens i carreteres. Sis mil vehicles es van veure immobilitzats propde la frontera. El subministrament d’aigua també es va veure afectat en mol-tes ciutats pel trencament de canonades a causa del gel. La neu, a més, vafer caure pals elèctrics i telefònics.


Un vehicle de bombers bomba aigua d’una casa a la barriada dela Catalana (Sant Adrià del Besòs),el setembre del 1962, després deles pluges torrencials del dia 25que van provocar una gran riuadaal Besòs i altres rius i torrents del’àrea metropolitana de Barcelona,i greus inundacions.© Arxiu Municipal de Sant Adriàde Besòs. Fons Municipal


A Barcelona ciutat, els bombers van quedar més que col·lapsats, en una ciu-tat completament paralitzada sense cap tipus de transport públic. Dels 20 vehicles dels bombers, només dos jeeps van poder circular. Els grans camionspesats van quedar bloquejats en algun carrer. A més, les avaries per l’esforçrealitat es van multiplicar. En un cas, van haver d’anar apagar un incendi apeu amb extintors i galledes d’aigua. La Policia Armada va cedir part delsseus vehicles 4x4 als bombers barcelonins que des de la tarda del dia 25 finsles següents 48 hores, van efectuar més de 550 sortides, amb la dificultat deno poder-se coordinar, perquè s’havia avariat el repetidor de ràdio del Tibidado.La majoria de serveis van ser per treure neu de la calçada, de baixos i de sos-tres i per rescatar persones aïllades. A més, van haver d’assumir funcionscom el trasllat urgent de dones que anaven a donar a llum, el transport depersones amb fractures i fins i tot el transport de cadàvers fins als cementi-ris. També el mateix dia van haver de fer front a tres incendis simultanis.L’Ajuntament de Barcelona va demanar l’ajuda de màquines llevaneu delPrincipat d’Andorra. El pas de la frontera va ser molt complicat pels proble-mes polítics i burocràtics que impedien l’accés a Espanya de les màquines idel seu personal. Tot i així van arribar vuit màquines. També l’exèrcit va actuar enviant per tren, des del seu campament a Talarn, uns 600 homes imàquines llevaneu. Els Bombers de Mataró, Igualada, Girona, Terrassa, Sabadell, Lleida, Manresai Badalona, per citar alguns casos, van quedar també col·lapsats per la quan-titat de serveis i sobretot per la dificultat de desplaçament. Molts vehicles debombers van quedar bloquejats per la neu. Les comunicacions terrestres d’aquestes ciutats també es van veure greument afectades i, durant hores,alguna ciutat va estar pràcticament aïllada.



122-153 5 SAVALLS c5.qxd 20/04/2009 17:27 PÆgina 122

5Els bombers de les diputacions provincials (1962-1980)

Carles Savalls


Els bombers de les diputacions provincials (1962-1980)En els anys 1960, els cossos de bombers catalans van fer un salt qualitatiuconsiderable. La Diputació de Barcelona creà un servei provincial que incloïa una gran estructura de suport als bombers, tant tècnica com admi-nistrativa. D’entrada, això implicava abandonar una visió localista en la pla-nificació de la resposta que calia donar a les emergències. I, més importantencara, es començà a estructurar aquell servei en base a criteris objectius,com ara el patrimoni a defensar, la distribució geogràfica dels nuclis depoblació, de les indústries i els boscos; la connectivitat entre zones allunyadesi els parcs de bombers, i el tipus de vehicles i material necessari per a cadas-cun d’ells, en funció dels serveis que es considerava que haurien d’atendreamb més freqüència. Per la seva banda, les diputacions de Girona i Lleida,abans no arribaren a aquell mateix nivell, es van limitar a cooperar amb elsmunicipis en la creació de parcs i en l’adquisició de vehicles i material, dei-xant de banda la planificació territorial.La Diputació de Tarragona, tot i queho va intentar més d’un cop, mai no va crear una estructura d’aquestes ca-racterístiques; aquí, el servei el van continuar oferint els bombers municipalsde Tarragona, Reus, Tortosa i Valls.

La legislació sobre cossos de bombersLes diputacions van entrar en escena gràcies al text refós de 24 de juny de1955 de la Llei de règim local, que obligava a organitzar cossos de bombersen tots els municipis de més de 5.000 habitants. El text també preveia que,perquè aquests serveis fossin eficients, les administracions estatal i provin-cial podien oferir ajut financer i tècnic als ajuntaments que haguessin decrear el seu propi Cos de Bombers. En un altre article, el text determinavaque en darrera instància haurien de ser les diputacions que organitzessin elservei, si els ajuntaments no se’n sortien. A Catalunya, aleshores, es calcula-va que hi havia 50 localitats que haurien hagut de disposar de Cos de Bomberspropi en base a l’esmentada Llei que, al cap i a la fi, no dotava econòmica-ment els consistoris, de manera que aquesta exigència legal no va tenir larepercussió esperada. L’Estat, però, insistia: la Dirección General deAdministración Local enviava una circular el 25 d’abril de 1958 demanantles diputacions que iniciessin els projectes de creació dels serveis de bombersallà on els municipis no se n’havien pogut fer càrrec.La Diputació de Barcelona fou de les primeres a reaccionar. Encarregà un estudi sobre la creació d’un servei rural d’extinció d’incendis a la seva Comisión

124 Els bombers de les diputacions provincials

pàgina anteriorBombers de Reus a finals delsanys 1960.


de Cooperación Provincial. Es pretenia instituir un Cos de Bombers modernamb càrrec als pressupostos de 1958 i 1959. L’estudi, que va fer el diputatprovincial José Clapés Targarona, aleshores alcalde de Terrassa, va ser aprovatpel Ple de la Diputació el 30 de setembre de 1958. El text preveia que l’establi-ment del servei costaria 60 milions de pessetes, a invertir en la construccióde nous parcs i la compra de material. L’informe també calculava que caldriauna inversió anual de 9,3 milions de pessetes durant 20 anys per a les despeses de manteniment, incloent-hi el sou del personal i, entre d’altres, elpressupost per a carburants.L’informe, conegut oficialment com a Plan del Servicio Provincial de Extinciónde Incendios, oferia una fotografia depriment de l’estat en què es trobava elservei dels bombers a les comarques de Barcelona en aquella època. Basant-se en l’anàlisi del material existent aleshores i en la dotació de personal,Clapés Targarona concloïa que «el servicio se halla en general en situaciónmuy deficiente». Encara era més directe en assegurar que, en cas d’una granemergència, «la provincia está casi indefensa». Escassos vehicles i la majo-ria antics, ja que alguns d’ells estaven operatius des d’abans de la GuerraCivil. El diputat també considerava insuficient la xifra de 232 bombers queprestaven servei al 1957. Pocs i, a més, la majoria no eren professionals del’extinció, sinó gent del ram de la construcció que, de manera voluntària,s’oferia per treballar en casos d’emergència.El Ple de 26 de maig de 1959 aprovava el pressupost extraordinari de 60 mi-lions de pessetes amb què s’havien d’executar totes les obres previstes, 23parcs, i comprar el material de què parlava Clapés. Era el pressupost «parala Modernización de Servicios, Construcción de Caminos y Enlaces», ambquè començaria a funcionar el que acabaria sent el primer Cos provincial deBombers que es crearia a l’Estat. Segons Joan Rovira, que ha estudiat elperíode, aquell va ser el model que acabarien implantant les diputacions deValència i Madrid.Paral·lelament, la Diputació de Girona també s’havia posat a treballar sobreel tema. L’Ajuntament de Girona ja havia proposat la creació d’un serveiprovincial l’octubre de 1956, amb l’objectiu de millorar-ne l’eficàcia. Elsbombers de la ciutat assistien als sinistres de les poblacions veïnes, així queels era de vital importància incrementar les dotacions tant humanes commaterials a fora per no arriscar-se a deixar desassistida Girona. A comença-


Benedicció d’un nou automòbilper al cos de bombers de Valls,l’any 1966. © Arxiu Municipal de Valls


ments de 1957 la cambra municipal va elaborar un projecte en què concre-tava les necessitats del futur nou servei, incloses les econòmiques. Posteriorment, i estimulats també per la pressió que exercia la DirecciónGeneral de Administración Local, el Ple provincial de 27 de maig de 1958 vavotar a favor de nomenar una comissió especial per estudiar la situació enquè es trobaven els serveis d’extinció d’incendis i salvaments en la demar-cació. Presidia la comissió el diputat Juan Junyer de Bodalles. El 17 d’abrilde 1962 la Diputació votava a favor de la creació del Cos provincial deBombers, però no era fins al Ple de 18 de gener de 1963 que es decidia con-stituir una comissió especial perquè implantés el servei.Les primeres pistes sobre com hauria de ser el nou Cos provincial les trobemen una moció que va presentar el 21 de setembre de 1962 el president de laDiputació, Juan de Llobet, després d’un incendi en un hotel de Tossa de Mari d’uns focs forestals als boscos de la costa i dels Pirineus de Girona. Aquellsfocs van posar de manifest, per a Llobet, les mancances del moment, dona-da «la distancia que deben recorrer los grupos de auxilio». Per això, calia optar per «situar grupos extintores en las cabezas o centros de las comarcas,dado que las características geográficas de la Provincia harían totalmente ineficaz un servicio centralizado en la capital, por modernos que fueran losmedios de que se dotara». La Diputació, ja aquell mes de setembre, iniciavaels tràmits per aconseguir els fons necessaris del Banco de Crédito Local deEspaña.

Barcelona, la pionera. L’SPEILa Diputació de Barcelona va crear oficialment el Servicio Provincial deExtinción de Incendios (SPEI) el 30 d’octubre de 1962. Aquest Cos estariasota la supervisió de la Comisión Asesora y de Estudio, creada per Decret el26 de gener de 1963 i integrada inicialment per quatre diputats provincials(entre els quals hi havia el terrassenc José Clapés Targarona) i dos alcaldesque no fossin diputats (en aquell cas, els de Martorell i Cardona), encapçalatstots ells pel vicepresident de la Diputació, Antonio Ferrer Pi. La comissió teniala responsabilitat d’estudiar tot el que fes referència a l’organització i el fun-cionament del servei. Igualment es va crear un equip gestor, liderat per eldirector tècnic, Josep Maria Puchades, responsable del Servei de Cartografiade la institució. El gener de 1966 el substituí Lluís Pou. Aquest equip gestores completaria amb el secretari de la Diputació i l’interventor de fons.L’SPEI naixia per donar servei a tots els municipis de la demarcació, encaraque de manera excepcional podia treballar en sinistres d’altres zones. La ciu-tat de Barcelona quedava exclosa del sistema, ja que el Cos municipal deBombers no es va integrar mai en l’estructura de l’SPEI. La tasca del serveiera la d’assistir en casos d’incendis i explosions en edificis, collites i muntanyes;inundacions, nevades, allaus, ensorraments d’edificis, esllavissades, accidentsde circulació, immersió de persones i d’objectes i radioactivitat i qualsevol altra mena de catàstrofe. A l’SPEI també se li van assignar competències enmatèria de prevenció, és a dir, assessoraria tècnicament els particulars sobrela instal·lació d’aparells d’extinció i crearia punts de guaita en zones forestals.Els 60 milions de pessetes que es requerien per posar en marxa l’SPEI elsaportarien a parts iguals la Diputació, els ajuntaments de la demarcació (ex-cepte el de Barcelona) i les companyies d’assegurances. Al capdavall, la


Logotip del Servicio Provincial deExtinción de Incendios ySalvamentos de Barcelona, quees va crear l’octubre de 1962.


Diputació acabaria aportant, segons els anys, entre el 50 i el 60% del pres-supost; els municipis, al voltant d’una tercera part i les companyies assegu-radores, la resta. També es comptaria amb les aportacions del Ministerid’Agricultura (mai superiors al 4% del pressupost).L’SPEI disposava de 23 parcs de bombers, entre els ja existents i els de novacreació, que es dividirien en principals, auxiliars i locals, a més d’un de central. En el parc central hi treballaria el personal administratiu i el de l’OficinaTècnica del servei. Les seves funcions eren les d’elaborar programes d’ins-trucció del personal, fer estadístiques i mapes actualitzats de la demarcació,estudiar la necessitat de nous vehicles i materials i la millora de la xarxa deradiocomunicacions de l’SPEI. Incorporaria pèrits industrials mecànics ielèctrics, un aparellador, un pèrit en telecomunicacions i quatre delineants.El parc central disposaria de l’estació base emissora-receptora de ràdio, tin-dria un taller per a la reparació dels vehicles i del material, un magatzem iuna zona per provar les noves adquisicions. Aquest parc s’havia d’instal·laren una zona encara per determinar del Vallès Occidental. Ben aviat es va optar pels terrenys de la mancomunitat Terrassa-Sabadell, però van ser finalment descartats perquè resultaven massa cars. Mentrestant, els serveis administratius es van centralitzar al Palacio Provincial, actual Palau de laGeneralitat a Barcelona, mentre que els operatius es realitzaven des del parcde bombers de Sabadell.Els parcs principals es trobarien en ciutats de vital importància, tant pel seugruix de població com de riquesa urbana, industrial, comercial i forestal. Unaltre criteri que definia la categoria d’aquests parcs era el fet d’estar ubicatsal peu de la xarxa de carreteres, per facilitar l’accés a les localitats de la rodalia. Es va calcular que aquestes instal·lacions principals havien de tenirreguardes les 24 hores i emissores per comunicar-se amb les seves dotacionsi el parc central del servei. Es van preveure 13 parcs: Badalona, Berga,Granollers, l’Hospitalet de Llobregat, Igualada, Manresa, Mataró, Sabadell,Sant Feliu de Llobregat, Terrassa, Vic, Vilafranca del Penedès i Vilanova i laGeltrú.Els parcs auxiliars havien d’ubicar-se en centres de menor importància, ambmenys població i menys riquesa a protegir. També havien de disposar d’unareguarda les 24 hores. Se’n van preveure 10, cadascun d’ells depenent d’unparc principal: Arenys de Mar, Calaf, Calella, Cardona, Guardiola de Berguedà,


esquerraFaçana del parc de bombers deManresa, a finals dels anys 1960© Arxiu Xavier Jovés

dretaParc de bombers de Vilanova i laGeltrú, en obres, el juny del 1974.© Arxiu del Cos de Bombers


Martorell, Moià, Prats de Lluçanès, Sant Celoni i Torelló. Aquests, junt alsparcs principals, es van dividir en cinc zones: nord, sud, est, oest i centre.Finalment, els parcs locals havien de tenir material bàsic que poguessin uti-litzar els veïns del poble en qualsevol sinistre, a l’espera que arribessin les dota-cions dels parcs auxiliars o principals, segons la gravetat de l’emergència.Mentre no es construïssin els edificis dels 23 parcs de bombers, els ajunta-ments de cada localitat estaven obligats a facilitar un local per acollir les dependències del servei. Va ser a l’agost de 1969 que es va aprovar el Proyectode Construcción e Instalación dels 23 parcs del servei, que va disposar d’unpressupost de 94,2 milions de pessetes. El 1972, però, se’n va demanar unaampliació de 57,2 milions. El primer parc que s’inaugurà va ser el de Vilanovai la Geltrú, el 8 de març de 1974, dia de Sant Joan de Déu, patró dels bombers.En la mateixa jornada, però de l’any 1975, hi va haver una intensa activitatoficial, amb la inauguració dels parcs de Badalona, l’Hospitalet de Llobregati Mataró. Acabat aquell any, tan sols faltava un dels 23 parcs previstos ini-cialment, el d’Arenys de Mar.

El Reglament de l’SPEI i les condicions laboralsEl Reglament del nou Cos provincial es va aprovar al Ple del 28 de maig de1963. En ell, s’instituïa una escala de quatre categories: bomber graduat deprimera, bomber graduat de segona, bomber i conductor. Tot i això, al 1965es va fer una reestructuració, que va definir les categories d’oficial, sergent,caporal, bomber i conductor. També es preveia contractar professionals auxi-liars, com ara personal sanitari, professors de gimnàstica per a la preparaciófísica dels bombers, encarregats de taller, peons de magatzem, delineants,telefonistes i guaites.En el mateix Reglament es van fixar les condicions per formar part del Cos:ser espanyol, haver fet el Servei Militar, no tenir antecedents penals, no havercomès actes deshonestos, saber llegir i escriure, dominar les quatre regles del’aritmètica, ser declarat apte pel Tribunal de la Inspección Médica deFuncionarios, tenir almenys 23 anys i menys de 36, medir almenys 1,65 itenir un perímetre toràcic en relació amb la talla, tenir una amplitud pul-monar de quatre centímetres i un índex de corpulència de tres a cinc,demostrar aptituds en els diferents oficis relacionats amb la construcció (pale-ta, fuster, serraller, electricista, mecànic, ajustador, forjador, conductor devehicles mecànics), tenir carnet de conduir amb una antiguitat mínima dedos anys, i demostrar condicions físiques en un examen que consistiria atrepar cinc metres per una corda llisa, saltar 75 centímetres amb els peusjunts i sense cursa prèvia, i aixecar un pes de 35 quilos amb les dues mans.El sou seria de 3.750 pessetes mensuals per als bombers i 4.000 per als con-ductors, més els plusos, l’ajut familiar i les pagues extra. Els primers contrac-tats estarien sis mesos en període de prova, durant el qual els aspirants hau-rien d’anar a fer un curs de capacitació de dues setmanes amb els Bombersde Barcelona. Passat el període de proves, tots els que haguessin demostratinterès i ser competents esdevindrien fixos.Entre els 185 que entraren en la primera fornada i per tandes, del 5 de juliol de 1963 al 25 de maig de 1964, hi havia un 62% de nascuts a Catalunyai un 16% d’andalusos, que eren els més nombrosos després dels catalans. El48,3% de tots ells havia treballat abans de xofer.Però junt al personal que, com l’esmentat anteriorment, va entrar al serveide manera progressiva mitjançant concursos-oposició, hi havia també aquells


El casc reglamentari dels bombers de la Diputació deBarcelona, l’any 1965.© Col·lecció de l’Institut deSeguretat Pública de Catalunya


bombers que havien treballat en els parcs anteriors a la constitució de l’SPEIi que formaven part del planter de funcionaris municipals de les seves loca-litats. Les primeres places convocades per l’SPEI no van poder absorbir totsels bombers professionals de la demarcació de Barcelona. Per això el Ple dela Diputació va aprovar, el 27 de setembre de 1963 l’adscripció transitòria encomissió de serveis dels bombers funcionaris municipals. Aquests continua-ven formant part del planter del seu ajuntament i cobrant del consistori, peròpassaven a prestar servei a l’SPEI de la Diputació. La situació es complicava encara més en el cas dels funcionaris municipalsque, sense estar adscrits al parc de bombers municipal, feien habitualmenttasques d’extinció d’incendis en cas d’emergència. Era el cas, per exemple,de Vilafranca del Penedès: aquí, l’alcalde informava la Diputació en una car-ta datada el 13 de febrer de 1964 que 11 peons adscrits a diferents serveismunicipals havien estat fent tasques de bomber, en un moment o altre. Entreells hi havia un paleta, un peó del cementiri, un peó de peixateria, un jar-diner i un xofer.Hi havia casos en què, en el moment de la creació de l’SPEI, alguns ajunta-ments tenien personal eventual contractat per fer de bombers, com araBadalona, que en tenia cinc: l’Ajuntament va sol·licitar a la Diputació queels contractés en les mateixes condicions de temporalitat.També cal considerar el personal voluntari que col·laborava amb el parc debombers municipal. És el cas de Mataró, on, després d’haver caducat la conces-sió administrativa atorgada a la Mutua Mataronesa per explotar el servei d’ex-tinció d’incendis, els 36 bombers, el cap i el subcap del parc local es van consti-tuir en associació per gestionar el servei per delegació de l’Ajuntament. A Torelló,en el moment de crear-se l’SPEI, hi havia nou persones que feien de bom-bers en cas d’una emergència. El Consistori havia contractat una pòlissa d’asse-gurança que els cobria en els casos de mort, invalidesa i incapacitat temporal.Aquesta diversitat d’estatus laborals va generar tensions, en aquells primersanys. Així, a Manresa, tres bombers de l’Ajuntament però que no eren fun-cionaris, amb el suport de 14 companys més, van presentar una instància a l’Ajuntament el 15 de febrer de 1966. Es queixaven que els bombers delparc que ja pertanyien a la Diputació actuaven «con todas las garantías,


Aquest vell furgó Chevrolet, conegut com l’Internacional quanl’utilitzaven els bombers voluntaris, durant els anys 1960va servir fidelment en el cos deSabadell integrat dins dels bombers de la Diputació deBarcelona.© Arxiu de Josep LluísFernández Padró


bien equipados, bien retribuídos, bien protegidos», mentre que ells ho feien«de la manera más calamitosa que imaginarse pueda, sin protección algunay amparados por una mísera retribución». Lamentaven que se’ls prometiensolucions des de feia dos anys però que mai no s’havia solventat res, «sem-brando en el ánimo de los mismos el desaliento y la desconfianza». Tan solshi havia vuit bombers de la Diputació i, en cas d’una gran emergència, s’haviade confiar en el personal voluntari que encara depenia de l’Ajuntament.L’administració provincial va haver d’estudiar fórmules per vincular aquestpersonal al servei. En un informe de l’SPEI datat el 31 de gener de 1964, esreconeix que «el mantenimiento de tales bomberos podría ahorrar la pro-visión de varias plazas de plantilla». La idea era mantenir-los en el servei ique les seves places s’extingissin a mesura que el personal s’anés jubilant omorint. Molts d’ells ja tenien una edat superior a l’establerta com a límit peraccedir al Cos de Bombers provincial. En el rerefons planava l’ombra de lasituació real: faltaven bombers. En un altre informe, de 29 de gener de 1964,el cap de l’SPEI, Josep Maria Puchades, va reformular la necessitat de per-sonal del servei considerant que, en el primer projecte, s’havia fet curt ambles previsions. Puchades preveia ara incorporar 328 nous bombers.

El Cos de Bombers voluntarisPart de la solució va venir a finals de la dècada, amb la creació d’un Cos deBombers voluntaris. L’octubre de 1968 es nomenà una Ponència amb l’objec-tiu de redactar un Reglament definitiu per al Cos de voluntaris que, desprésde la minuciosa anàlisi que en van fer els ministeris de Treball i de Governació, el Govern Civil de Barcelona i la Direcció General d’Ad-ministració Local, va ser aprovat el 10 de febrer de 1970. Es considerà que, enno existir cap contracte laboral entre l’Administració i els bombers voluntaris, aquests no podien ser inclosos en el règim de la Seguretat Social.


Bombers voluntaris formant alpati del parc del carrer Provençade Barcelona el 8 de març de1963, diada de Sant Joan deDéu, patró dels bombers. © Arxiu de Josep LluísFernández Padró


Tot i això, es van fixar unes retribucions mínimes de 300 pessetes men-suals, en concepte de neteja de l’equipament personal i de desplaçaments perassistir a les pràctiques mensuals obligatòries. També es va fixar la quantitat de50 pessetes l’hora per compensar el desplaçament als sinistres i els jornals queels voluntaris deixarien de cobrar en les seves feines quan se’ls necessités enuna emergència. També es fixaven indemnitzacions en casos de mort (350.000pessetes), invalideses permanent (600.000) i temporal (150 pessetes diàries),despeses hospitalàries (400 pessetes diàries) i de tractaments mèdics (il·limi-tades). Per accedir al Cos calia tenir un mínim de 18 anys i un màxim de 35 i«certificado de buena conducta expedido por la autoridad competente», segonsespecificava el Reglament. S’establia una secció activa i una d’auxiliars. I unaescala constituïda per caps, caporals, bombers i conductors. Els aspirants adme-sos provisionalment havien de fer un curset de capacitació i un examen teori-copràctic. Un cop aprovat, l’aspirant era admès definitivament. Els voluntarisvan ser adscrits als parcs de professionals de l’SPEI, amb els quals havien decol·laborar «en toda clase de siniestros», i no només els incendis forestals. El1971 es van iniciar els tràmits per a l’ingrés de 300 bombers voluntaris. El pro-blema de la manca de personal també va ser pal·liat mitjançant la convocatòriade la Dirección General de Administración Local, el 7 d’octubre de 1971, deconcurs-oposició per a la contractació de 102 bombers més, amb la qual cosael Cos provincial passava a tenir 411 membres. Van fracassar, però, les poste-riors demandes de més contractacions, amb què es pretenia arribar a disposard’un Cos de 676 bombers.

La renovació dels vehicles i utillatgeEls primers vehicles que adquirí la Diputació van ser les autobombes PegasoComet i els Land Rover Santana. Les primeres, tot i ser bombes rurals pe-sants, també s’utilitzaven per treballar a ciutat. Duien bombes Guinard, defabricació francesa, amb capacitat per 4.000 litres. Els Land Rover, usats igual-ment per als incendis forestals, també duien Guinard però amb capacitat pera 400 litres. El 1965, l’SPEI disposava de 15 Pegaso i de 20 tot terreny Santana,a més de la Internacional cedida als voluntaris pel Districte Forestal i d’unjeep per als tècnics. A començaments del 71 ja hi havia un Land Rover més,cinc furgonetes Commer Santana (amb equipament divers, com ara mate-rial sanitari, equips d’aire, de reanimació i de tall), un SEAT 1500 per als comandaments, cinc motobombes de 31 amb remolc, 34 motobombes de198 sense remolc i 12 motos Ducati. Aquell mateix any s’iniciaren els con-cursos per adquirir 12 vehicles lleugers tot terreny Mehari i, a causa d’unesinundacions als mesos de setembre i de desembre, pel procediment d’urgèn-cia també es van comprar quatre tot terrenys Unimog per al transport depersonal i de càrrega, quatre equips de neu i dos grups electrògens. El 1970la Diputació també va comprar 10 autobombes pesants tot terreny, set autobombes pesants amb monitor, cinc autoescales i 10 motobombes.L’estiu de 1964 van entrar en funcionament 13 torres de guaita de 21 metres després que, el juliol de 1963, la Diputació havia sol·licitat a la DireccióGeneral de Correus i Telecomunicacions la reserva de sis freqüències. Per ala campanya forestal del 1963 no es va poder contractar personal per alspunts de guaita ja que, en cas d’haver estat operatiu, no hauria pogut comu-nicar l’existència de cap columna de fum al servei.L’estiu de 1965 debutaven en el servei 12 motos Ducati per fer vigilància mòbil en zones forestals. Se’ls van traçar uns itineraris i, segons consta en les


Els anys 1960 van veure l’apari-ció del Pegaso, cosa que va suposar la renovació dels camions dels bombers. A la imatge, publicitat d’una autobomba cisterna Pegaso a la revista Alarma!


Instrucciones Complementarias para la Extinción de Incendios, de 3 de junyde 1965, els motoristes «tendrán la misión exclusiva de denunciar todas lascontravenciones» de la norma de prevenció dels focs. Els motoristes estarienconnectats per radiotelèfon amb els guaites, els parcs de bombers i el controlcentral. El dispositiu de prevenció d’incendis forestals de l’SPEI comptava jaaquell estiu amb una xarxa de vuit estacions meteorològiques que fixavendiàriament l’índex de perill de foc arreu de les comarques barcelonines i eldonaven a conèixer a la premsa i a la ràdio. Aquell mateix any, el 15 de maig,la Diputació va obligar els trens a instal·lar mataguspires i instà lesHermandades Sindicales perquè, en tots els municipis amb superfície fores-tal, constituïssin reguardes de 25 persones, «preferentemente con individuosque por su trabajo estén relacionados con el monte», per ser activades en casd’incendi. Es considera que aquestes Hermandades van ser el precedent deles actuals Agrupacions de Defensa Forestal. L’SPEI va col·laborar amb elDistricte Forestal de l’Estat en l’elaboració d’aquestes campanyes preven-tives. Ja els anys 1960, els comandaments del Cos van començar a llogar petits avions Cessna per treballar en l’extinció d’incendis. I els anys 1970 esvan llogar els primers helicòpters, el Bell-47 i el Hugues 300, per coordinarl’estratègia dels bombers en terra en els focs.La Diputació també vetllà per la seguretat en edificis i instal·lacions diverses,i aprovà el 31 de març de 1974, l’Ordenanza Provincial de Prevención con-tra el Fuego, la primera d’aquestes característiques de l’Estat.El febrer de 1973 s’iniciaven les classes de la primera escola de bombers del’Estat. Dirigida per José Luís Martínez, l’escola va atendre aquell any unaprimera promoció de 52 aspirants a bomber i, al juny, un grup de 48 aspi-rants a conductor. Als alumnes se’ls duia també als serveis reals, acompa-nyats dels formadors. Martínez i Rafael Izaguirre van redactar un manualdel bomber, que era la base de la matèria. Les sessions teòriques s’impartienal parc de Sabadell i les pràctiques, al de Terrassa. Els formadors eren els capsde parc, els caporals d’aquelles dues ciutats i els tècnics de l’SPEI. La intendèn-cia s’encarregà a Josep Maria Masachs, que a més de donar suport a les activitats de l’escola, assistia als sinistres amb la seva càmera fotogràfica perdeixar constància gràfica dels serveis realitzats.L’SPEI també va col·laborar en la tasca de normalització del material contraincendis. Elies Serra, que va ser cap de la zona Oest del servei, es va integraren dos grups de treball de l’Instituto de Racionalización y Normalización(Iranor) el 1975. Va ser vocal del Grup 4 de la Comisión Técnica de Trabajo23, on s’estudiava el material contra incendis, i coordinador del Grup 7, dedicat a l’estudi dels vehicles contra incendis.En els primers anys del servei, la xarxa de ràdiocomunicacions era desas-trosa, segons recorda Eduard Ruíz, que entrà a l’SPEI el 1965 com a telefo-nista i que acabà encarregant-se d’aquesta àrea. Aleshores, es treballava ambuna xarxa d’un sol canal, el 79.900 MHz. Els equips transmissors, els ZPH dePhilips, eren de vàlvules i els receptors, de transistors. Cada matí, des delprimer centre de control de l’SPEI al Pati dels Tarongers del Palau Provincial,es contactava amb els parcs per conèixer les darreres incidències. Com queno hi havia cap repetidor, era impossible contactar amb els parcs més llu-nyans. Ruíz recorda que a Sabadell el senyal ja arribava “justet”; per aquestmotiu moltes comunicacions s’acabaven fent per telèfon. Les mancanceseren tals que en començar la campanya forestal d’estiu, fins i tot es van arribar a treure equips de ràdio d’alguns camions per instal·lar-los als punts


Marçal Roca, bomber de Pratsde Lluçanès, amb una de les motos de la patrulla de vigilànciaforestal a principi dels anys 1970.© Arxiu Carles de Pablos


de guaita. La Diputació va adquirir els seus primers 26 equips a Elmax per998.813 pessetes. El concurs s’havia convocat el maig de 1964 un cop Madridatorgà les freqüències sol·licitades. Els equips es van rebre finalment el febrer de 1965. Encara restava pendent, però, l’adquisició de 22 equips mésper completar la xarxa de ràdiocomunicacions que havia projectat l’engi-nyer Julio Bayona. El maig del 1966 s’autoritzà també la compra de 18 equipsmòbils a Philips per a les torres i les casetes de vigilància forestal.La xarxa, però, no va poder millorar fins que no es van instal·lar els repeti-dors, el 1972. Dels tres repetidors proposats, només se’n van poder instal·lardos; el del Montseny, al Turó de l’Home, i el de Montserrat, a Sant Jeroni.Eduard Ruíz recorda que el darrer tram de 4 quilòmetres del repetidor delTuró de l’Home, des del Pla Amagat, s’havia de fer a peu. Era amb l’ajut delsbombers del parc de Sant Celoni que es feia aquesta cursa per dur-hi les bateries quan calia canviar-les. La instal·lació del repetidor de Montserrat varequerir de les gestions del cap de parc de Manresa, Antonio Tapias, ambl’abadia. El monestir, finalment, va cedir a l’SPEI una sala propera a l’anticrestaurant de Sant Jeroni, aleshores ja tancat, per instal·lar-hi el repetidor.El darrer que s’havia previst, a la Tossa d’Alp, a l’alt Berguedà, mai no es vamuntar, ja que es tractava d’una zona a massa altura a la qual no s’hauriapogut accedir ni a peu ni en vehicle quan hagués deixat d’operar la telecadi-ra per causa de les condicions meteorològiques.

L’experiència de GironaEn els primers mesos de 1963 la comissió especial creada per estudiar la implantació del servei visitava els tècnics de la Diputació de Barcelona quehavien creat l’SPEI i pensava la distribució idònia dels parcs, arreu de les comarques gironines, i el material que necessitarien. Mentrestant, es man-tenien contactes amb el Distrito Forestal de l’Estat amb l’objectiu de coordi-nar esforços en la lluita contra els incendis als boscos. Fruit d’aquelles reunions, la Diputació es va comprometre a destinar una primera partida de200.000 pessetes per a l’adquisició de material. El 19 de juliol, a més, el Pleprovincial aprovava un Pressupost Extraordinari per a la compra d’una autobomba pesant i un vehicle lleuger tot terreny, equipats tots dos ambtanc. En les actes de la Diputació es pot llegir com l’enginyer industrialFrancisco Frigola havia fet constar en la seva proposta d’adquisició que «im-porta más que el buen precio, la óptima calidad y el perfecto y adecuadosuministro del material».En aquell primer concurs es van presentar set propostes. L’enginyer indus-trial Francisco Frigola va fer un informe de cadascuna d’elles i valorà mésavantatjosa la de FIMESA. L’autobomba pesant s’adquirí per 1.250.000 pes-setes i el tot terreny, per 460.000. Aquests vehicles es van destinar a Palamós,on la Diputació creà el primer grup de bombers, que també havia d’actuar aPalafrugell i Sant Feliu de Guíxols. Es va triar aquella zona perquè era habitualment castigada pels focs forestals i perquè en ella «radica el núcleode la industria corcho taponera, sin olvidar su enorme importancia turísti-ca». L’autobomba que es va adquirir per a Palamós, muntada sobre Pegaso,va arribar equipada amb 120 metres de mànega d’alta pressió en dos rodets,tres bifurcacions, tres llances reforçades de 70 mm, dues llances per a escuma, dues llanternes de mà, un extintor de CO2 de dos quilos, una


Manual del bombero, publicatper la Diputació de Barcelonal’any 1974.

Anunci d’una autobomba-tanqueque va sortir publicat a la revistaAlarma a la dècada de 1960.


escala de vuit metres, dues escales de garfis de quatre metres, un gat hidràulici un lot d’eines. El tot terreny d’aquella primera partida, muntat sobre xas-sís Land Rover, disposava d’una escala de vuit metres, dues llances reforçadesde 70 mm i quatre de 45 mm.Com que no es disposava de Reglament, la Diputació s’atribuïa la facultatd’organitzar i dirigir el servei, delegant en l’alcalde de Palamós les tasques depreparar i retribuir el personal de bombers i de conservar el material cedit,que era de propietat provincial. Es reconeixia el dret del Consistori empordanès a cobrar taxes per prestació del servei i les quotes de les com-panyies d’assegurances amb l’objectiu de mantenir el parc local. Mentrestant,i ja l’abril de 1964, la comissió encarregada del servei va demanar als tècnicsi al gabinet jurídic de la Diputació que redactessin un projecte de Reglament.En aquell moment, la contribució del parc municipal dels bombers de Gironava ser molt important, ja que continuava auxiliant els municipis de la sevarodalia en cas de sinistres, cobrint d’aquesta manera un buit a què la Diputaciócomençava a posar remei. Per això, l’entitat provincial va aprovar per una-nimitat, el 24 de gener de 1964, donar una subvenció a fons perdut de 100.000pessetes a l’Ajuntament de Girona, amb càrrec al Pressupost Extraordinariaprovat feia poc, per compensar aquella «efectiva labor» més enllà del seuterme municipal. Se li va donar la mateixa quantitat pel mateix conceptefins el 1970, moment en què la Diputació va donar al parc de Girona unaautobomba pesant.El 16 de juny de 1964 l’ens provincial aprovava un nova partida pressupostàriaper comprar dos vehicles més que també van ser adquirits a FIMESA; un depesant, que aniria a Figueres, i un de lleuger per a Puigcerdà. Però aviat es vaveure que aquells esforços eren insuficients. Aquell mateix any, l’Ajuntamentd’Olot demanà suport a l’ens provincial per al desenvolupament del seu parclocal de voluntaris, els quals havien arribat a advertir que si no hi havia millores l’única solució era plegar. Olot era un exemple de les viles que haviencanviat considerablement en els darrers anys, creixent en perímetre, en nom-bre d’indústries i en riscos. I els recursos de l’Ajuntament eren limitats. Peraquestes raons, els diputats provincials es van exigir en aquell Ple de setem-bre «mayor celeridad» en l’organització del servei.El repte era tenir a punt, abans de l’estiu de 1965, totes les instal·lacions pre-vistes. Per a això calien set milions de pessetes que ja no es podien carregaral Pressupost Ordinari. La solució passava per negociar un préstec amb elBanco de Crédito Local de España. En aquell mateix el Ple es va decidir tam-bé crear una ordenança fiscal que permetés la Diputació cobrar el 5% de lesquotes que les companyies d’assegurances ingressaven a les comarquesgironines i que el Sindicato Nacional del Seguro havia promès tres mesosenrere per muntar el servei. El 18 de desembre la Diputació donava llumverda a aquell pressupost extraordinari de set milions de pessetes, que serviriaper engegar el que es considerà la tercera fase d’implantació del servei. Ambaquells diners es va decidir comprar tres autobombes pesants amb tancmuntades sobre xassís Pegaso 1090, dues autobombes lleugeres amb tancsobre xassís Land Rover 109, una autobomba lleugera H510 especial per abosc, també muntada sobre xassís Land Rover 109, set motobombes de 60metres cúbics, 2.100 metres de mànega i accessoris diversos. Aquell tercerpaquet de vehicles i de material adquirits va ser repartit entre diversos grupscomarcals: Olot, Ripoll i Lloret de Mar van rebre les autobombes pesants ambtanc; a Santa Coloma de Farners, Figueres i Puigcerdà se’ls van assignar els



vehicles lleugers. En cadascun d’aquests centres, a més, es destinarenmànegues de 45 i de 70 mm, bifurcacions i llances. Finalment, als centres deprimera ajuda de Llançà, Torroella de Montgrí, l’Escala, Tossa de Mar,Camprodon, Breda i Banyoles se’ls va assignar un lot que consistia en unamotobomba, set rotlles de 15 metres de mànega de 45 i dues llances. LaDiputació, per tant, dotava els parcs que ja existien i creava grups nous amesura que adquiria material per establir-los.Tanta tasca de despatx no va fer oblidar la formació permanent dels bombers.El dia de Sant Jordi de 1965 la Diputació va donar el vistiplau a un pro-grama de pràctiques conjuntes i periòdiques de tots els grups comarcals jacreats. La intenció era aconseguir que els bombers coneguessin millor lesseves eines de treball i, sobretot, la geografia de la demarcació. La primerapràctica es va programar per el 16 de maig a Banyoles. Hi assistiren els grupsde Palamós, Girona, Figueres, Puigcerdà, Olot i Ripoll. També es convidàl’enginyer en cap del Distrito Forestal i el responsable de Protecció Civil, entre d’altres. L’enginyer industrial Francisco Frigola, que poc després va sernomenat primer inspector del servei, va ser l’encarregat de proposar el pro-grama de pràctiques amb proves contrarellotge. Primer, es van cronometrarels temps d’arribada dels vehicles de bombers cap a Banyoles des de diferentspunts de la geografia gironina. Després, el temps que els participants trigaven a posar a punt un camió per succionar aigua i llançar-la. Un altreexercici va consistir a provar qui era més ràpid a preparar un camió perquè


Un autobomba d’emergències,fabricat a Alemanya per la casaMagirus i adquirit a FIMESA l’any1963, en el parc de bombers deGirona.© Arxiu Regió d’Emergències deGirona


xuclés aigua i la subministrés a un segon vehicle perquè la llancés per duesmànegues. La jornada va acabar amb un aperitiu i una reunió de treball peranalitzar l’experiència, que es va valorar positivament. En anys posteriors esvan fer més exercicis d’aquesta mena.El 1966 es projectà la quarta fase d’establiment del servei, i s’autoritzà unnou concurs d’adquisició de material. En aquesta partida es van adquirir tresautobombes lleugeres tot terreny, llances, mànegues, bifurcacions, escales,equips autònoms, 13 motobombes i 25 caretes antigàs.El Ple del 28 d’octubre d’aquell mateix any va acordar contractar ambComercial Unión la pòlissa d’assegurances per als bombers. Amb una primaneta l’any de 33.600 pessetes, l’assegurança cobria els supòsits de mort (amb250.000 pessetes), invalidesa (500.000), incapacitat temporal (250 pessetesdiàries) i les despeses mèdiques (50.000 però amb quantitat il·limitada si elsserveis els prestaven metges designats per la companyia). Un mes després,començava l’estira-i-arronsa amb el Sindicato Nacional del Seguro per laquantitat amb què participaria per al manteniment del servei. La Diputaciórebutjava l’oferiment de 965.000 pessetes anuals que li havien fet les asse-guradores en considerar que era una quantitat molt minsa. L’entitat provin-cial considerà «lesivo para sus intereses el establecimiento de un Conciertoen cantidad inferior a la cifra de dos millones de pesetas anuales». Si no s’ar-ribava a cap acord, la Diputació es disposava a cobrar directament a les com-panyies d’assegurances, sense passar pel Sindicato. Tot i això, el 21 de juliolde 1967, la Diputació va fer un altre oferiment: 1.650.000 pessetes per alsexercicis d’aquell any i els dos anteriors, i dos milions per als del 1968 al 1972,tenint en compte l’increment de les pòlisses i que invertir més en materialcontra incendis afavoria les companyies asseguradores. El Sindicato Nacionaldel Seguro acceptà la proposta, i el tema quedà solucionat fins el 1972.


Acte públic a Girona, l’any 1969,per la recepció de diversos vehicles pels bombers de laDiputació de Girona. © Arxiu Regió d’Emergències de Girona


La Diputació acordà repartir entre 11 ajuntaments la xifra que s’hagués d’in-gressar perquè la destinessin als seus grups de bombers. Girona és qui va rebre la major quantitat: 125.000 pessetes, seguida d’Olot amb 80.000.El 16 de juliol de 1968 s’iniciava un nou expedient per adquirir més mate-rial: vuit autobombes lleugeres tot terreny, dues autobombes lleugeres totterreny amb tanc especials per a bosc i cinc motobombes. El concurs s’adju-dicà novament a FIMESA, per un import de 5,4 milions de pessetes. De larecepció de tot el que s’havia comprat en aquesta partida se’n va fer un actepúblic al parc de la Devesa de Girona, amb la presència del president de laDiputació, Pedro Ordis, el 28 de juny de 1969.Els vehicles lleugers es van destinar a Sant Hilari Sacalm, Portbou, la Bisbald’Empordà, Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols, Cassà de la Selva, Blanes, Olot,Ribes de Freser i Arbúcies. I les motobombes, a Cadaqués, Roses, l’Escala,Anglès i Figueres. El Reglament del servei, que redactaren els serveis jurídicsde la Secretaria General i que va ser aprovat al Ple del 20 d’agost de 1968, especificava que tots els ajuntaments l’havien d’acceptar com a condició prèviaper continuar rebent material contra incendis adquirit per la Diputació. Tindrienprioritat els municipis que ja tinguessin servei d’extinció i zones d’on acon-seguir aigua. L’únic Consistori que no va acceptar el Reglament va ser el d’Olot,de manera que no se li va lliurar l’autobomba lleugera que s’havia adquirit.La capital de la Garrotxa no acceptava renunciar al cobrament de les contribu-cions especials de les companyies d’assegurances, ja que les compensacionsque se li oferien (la cessió de material contra incendis) «son insuficientes paraatender como es debido el servicio». Olot tampoc no acceptava que el mate-rial del seu destacament fos cedit en dipòsit i la Diputació en fos la propietària.L’Ajuntament el volia adquirir i fins i tot estava disposat a comprar-lo a ter-minis amb interessos. Per a l’Ajuntament, el servei de bombers era eficientperò tal com estava organitzat era «una carga y no un beneficio». Primer caliagarantir la seguretat d’Olot i després contribuir al manteniment del Cos.La participació de l’Ajuntament de Girona va ser força destacable en la redac-ció definitiva del Reglament dels bombers. El Consistori de la capital va voler introduir uns canvis en el text, perquè els semblava que es pretenia la integració del seu parc de bombers en el servei provincial. El Consistori recla-mava que es respectés l’autonomia dels ajuntaments, «teniendo en cuenta,especialmente, que no pueden ser medidas con el mismo rasero aquellascorporaciones que disponían con anterioridad de su propio Servicio muni-cipal de incendios», com era el seu cas.Per això, Girona sol·licitava que els municipis amb grups comarcals debombers tinguessin representació en la comissió gestora del servei. LaDiputació ho va rebutjar, perquè legalment no s’hi podia integrar ningú queno pertanyés a la institució. Acceptava, però, convocar un cop l’any els alcaldes que tinguessin al seu càrrec grups comarcals i centres de primerajut per analitzar la marxa del servei. L’Ajuntament també volia que, al-menys en els destacaments on hi hagués una autobomba, es respectés eldret dels municipis a decidir com s’havia d’organitzar el servei. La idea eraque els ajuntaments fessin la tria del personal, que es relacionaria amb elservei amb estatus de funcionari municipal, personal contractat o, en totcas, voluntari adscrit als destacaments locals. L’entitat provincial no hi vaposar cap inconvenient.Girona també pretenia que els municipis que disposessin de parc de bombersamb locals adequats i que hi destinessin partides pressupostàries quedessin



exempts de la renúncia a cobrar directament de les companyies d’assegurancesles quotes que havien d’aportar per al manteniment del servei. La Diputacióno ho va acceptar perquè, adduïa, la proposta era contrària a l’esperit del serveique s’estava constituint. Girona també demanava que s’establís un convenientre els ajuntaments i l’entitat provincial per fixar les quantitats que els primershaurien de destinar al servei. En aquest punt, la Diputació considerà més adi-ent crear una mancomunitat d’ajuntaments sense dotació pròpia de bombersperò que es beneficiaven del servei que l’hi prestaven les dotacions dels mu-nicipis veïns. Seria a través de la mancomunitat que es canalitzaria el paga-ment d’aquests ajuntaments per al manteniment del Cos de Bombers.Girona tampoc no veia clar que haguessin de ser els municipis de cada zonaels qui haguessin de pagar les assegurances a tot risc del material contra incendis i les despeses de formació del personal. Considerava que això hohavia de fer la Diputació, perquè cap ajuntament on hi hagués una dotacióde bombers no tenia competència per exigir el pagament de cap quota alsmunicipis de la rodalia coberts pel destacament local. En aquest punt, laDiputació no hi va trobar cap impediment. Fins i tot s’oferí per fer-se càrrecde la despesa que generés la formació contínua dels bombers.L’Ajuntament gironí va demanar també que quedés ben clara la jerarquitzacióde responsabilitats en sinistres en què haguessin de treballar bombers, GuàrdiaCivil i el Districte Forestal, entre d’altres efectius. La Diputació va designarel governador civil responsable de les emergències en aquells casos. Finalment,l’Ajuntament va aconseguir que la Diputació fixés el temps de vida de tot elmaterial contra incendis.El Consistori va acceptar les contrapropostes de la Diputació el 17 d’abrilde 1970. Un mes després, l’ens provincial oficialitzava les modificacionsdel Reglament, que començaria a consultar amb la resta de municipis.


Els bombers de la Diputació deGirona fan front a un foc prop del mas de Ca la Farriola, a la muntanya dels Àngels.© Arxiu Regió d’Emergències de Girona


Introduïts els canvis, la Diputació consentia que els Ajuntaments contin-uessin establint concerts amb el Sindicato Nacional del Seguro fins el 1972i cedia en propietat el material contra incendis als consistoris que dis-posessin d’un servei de bombers propi amb un mínim de 20 anys d’anti-guitat. Eren els casos de Girona i d’Olot. La pau amb la capital de la Garrotxaestava del tot signada, de manera que a la fi va poder disposar del vehiclelleuger tot terreny que se li havia retingut durant 10 mesos a causa del de-sacord inicial. Fins i tot el 1973 la Diputació concedí 200.000 pessetes al’Ajuntament perquè adquirís nou material, que s’ampliaren amb 250.000més per a les adquisicions a fer entre 1974 i 1977. També el 1974, se’nconcediren 300.000 a Girona pel mateix concepte. A més, la Diputació co-finançà al 50% la nova autoescala que l’Ajuntament de la capital va adquirira la Compañía Española de Motores Denz Otto Legítimo per al seu parc ien més de la meitat l’adquisició d’una nova autobomba. Aquelles modi-ficacions impulsades per Girona i Olot en el Reglament proposat inicial-ment van inaugurar un període en què la Diputació començà a donar sub-vencions directes a les cambres municipals, grups comarcals i a les primeresmancomunitats creades perquè adquirissin el material que consideressinnecessari per als seus destacaments. Tot i això, l’ens no deixà de comprarvehicles directament. Així per exemple, el 1971 la Diputació creà nousdestacaments de bombers a Castelló d’Empúries, Sant Joan les Fonts iVerges, cedint al primer un vehicle lleuger tot terreny i als altres, dues mo-tobombes. El 1973, es creava el destacament de Sant Feliu de Pallerols iel 1974 el de la Jonquera.Ja el 19 de maig de 1970 la Diputació havia encarregat als seus tècnics laredacció de projectes arquitectònics per a la construcció de parcs de bombers.Per als grups de primera ajuda, edificis amb garatge a la planta baixa i duesvivendes a la planta superior. Per als centres comarcals, garatge més sis viven-des en la planta superior. Això implicava crear reguardes permanents.S’esperava que els ajuntaments interessats cedissin terrenys per fer-hi lesobres. Es calculava que el projecte costaria 20 milions.El 1972 caducava el conveni establert amb el Sindicato Nacional del Seguromitjançant el qual la Diputació rebia de les companyies dos milions de pes-setes anuals per mantenir el servei. El Sindicato oferia redactar un nou con-veni quinquennal que l’obligués a pagar anualment 3,5 milions de pessetes.El gener de 1973 la Diputació va rebutjar l’oferiment. Considerava que el«mínimo aceptable» eren 5,5 milions. El Sindicato va fer una contraoferta,de 4,5 milions, que la Diputació va acabar acceptant. El conveni vencia el1977 però va ser prorrogat per un any.La pòlissa d’assegurances per als bombers contractada amb Comercial Unióntambé va ser millorada el 1973: es van doblar les compensacions en cas demort (500.000 pessetes) i les d’incapacitat temporal (500 pessetes diàries).La nova pòlissa cobria fins a 90 bombers i 20 voluntaris que col·laboressinen algun sinistre.L’estiu de 1975 el servei aprovava el projecte de bases de col·laboració ambla Diputació de Barcelona en determinades emergències. Girona, tot i això,demanava que quedés clar que si els bombers d’ambdues demarcacions treballaven conjuntament en un incendi forestal, el responsable tècnic del’emergència seria el més alt comandament de l’ICONA que hi intervingués.Igualment, proposava que totes dues Diputacions fessin campanya dema-nant precaució als practicants de motocròs, donat el risc de foc que suposa-



va aquesta pràctica. Girona també proposava contactar amb els fabricants demotos per fer-los veure la necessitat de crear un tub d’escapament que evitésun escampall de guspires.

La prevenció dels incendis forestalsVan ser precisament els focs forestals que van obligar la Diputació de Gironaa replantejar el seu paper en relació al servei, que en els darrers anys s’haviaanat reduint a l’adquisició de material. Ja el setembre de 1978 l’ens provin-cial sol·licitava al governador civil de Girona que iniciés l’expedient de declaració de zona catastròfica per a les àrees de l’Alt Empordà afectades pelsfocs forestals d’aquell estiu. En tot l’any 1978 van cremar en les comarquesgironines 10.000 hectàrees. I abans de l’estiu de 1979, la comissió d’incendisva demanar als alcaldes que elaboressin un pla d’actuació municipal quecontemplés l’inventari de totes les entitats, organismes i empreses particu-lars que podien oferir alguna mena d’ajut en cas d’un foc forestal.Però el pitjor encara havia d’arribar. Dimarts 7 d’agost, a les 9.30 del matí,s’iniciava un foc forestal a Blanes que s’acabaria estenent al terme munici-pal de Lloret de Mar. Les flames arrasaren 480 hectàrees de diverses urba-nitzacions, com ara Lloret Blau, s’Aiguaviva Park, Masías de Lloret, LosPinares, Lloret Verd, Puig Ventós, Creu de Lloret, El Ángel, Can Daura i MontBarbat. Vint-i-una persones, entre ells quatre menors, van morir calcinadesen la part baixa d’un terreny mentre fugien de les flames. Hi van treballarhidroavions arribats des de Reus i les Balears, a més de bombers de la Diputacióde Barcelona i personal de l’Exèrcit. En el Ple del 16 d’agost la Diputació assegurava voler assumir responsabili-tats en la tragèdia, adoptant mesures per acabar amb els focs i fent autocríti-ca. La Diputació reconeixia que el servei tenia «exiguos medios técnicos yhumanos». Calia una reestructuració total, perquè «la naturaleza de los incendios que registran nuestras comarcas desde hace unos años, superaclaramente las posibilidades económicas de los municipios, y sobretodo, suslímites territoriales». Era necessari, per tant, que un ens supramunicipal,com ara la Diputació, dirigís el servei amb l’ajut de l’Estat i del Govern català.Almenys, deien, fins que la Generalitat recuperada assumís les competèn-cies. Per tant, l’ens proposava reinventar el servei de bombers, definir unanova xarxa de parcs i el material que necessitaria cadascun d’ells, i crear unaestructura professionalitzada que hauria d’encapçalar un tècnic titulat. Aquestseria l’enginyer de monts Antoni Güell, que accedí al servei al novembred’aquell mateix any. El nou pla també preveia la creació de parcs de volun-taris en zones d’influència de les instal·lacions ja existents i la contractacióde personal només per a les campanyes forestals d’estiu. Igualment, es deia,calia garantir la connexió de tots els parcs de bombers entre si i amb els serveiscentrals a través d’una xarxa de ràdio. I, finalment, una campanya de sen-sibilització a través dels mitjans de comunicació i de les escoles envers la pro-blemàtica dels focs. La Diputació acordava també sol·licitar al president dela Generalitat una reunió amb la resta d’ens provincials del país amb l’ob-jectiu d’impulsar la creació d’un servei de bombers nacional català.En base al projecte de reordenació, s’inicià la tramitació d’un PressupostExtraordinari que comptés amb les quotes que els ajuntaments haurien depagar i amb les contribucions de les asseguradores, que s’haurien de convenir amb la Unión Española de Entidades Aseguradoras y deCapitalización, un cop desaparegut el Sindicato Nacional del Seguro.



Finalment, el 1980 es van pactar amb les companyies unes quotes anuals de10,5 milions de pessetes per a l’exercici anterior i el d’aquell mateix any.Igualment es reclamava l’ajut de l’Estat, i se sol·licitava a l’ICONA que des-tinés permanentment dos Canadair a l’aeroport Girona-Costa Brava per tre-ballar en els incendis forestals. A primers de 1980, el president de la Diputació,Joan Vidal, aconseguí de l’ICONA el compromís de destinar a Girona una deles tres companyies d’objectors de consciència que tenia pensat crear si pros-perava la llei de l’objecció. Es tractava de 200 joves que, a l’hivern, farienneteja dels boscos i, a l’estiu, col·laborarien en les tasques dels bombers. LaDiputació també acordà sol·licitar a l’Exèrcit que creés un Cos especialitzaten l’extinció d’incendis i demanar a l’Estat que la justícia perseguís i castigués«con el máximo rigor a los posibles autores de fuegos provocados».El Ple de 18 de desembre aprovava un pla d’adquisició de nou material contra incendis dotat amb 100 milions de pessetes. Es preveia adquirirdues autoescales de 30 metres, nou autobombes pesants tot terreny i material divers. L’11 de febrer de 1980 s’aprovava un PressupostExtraordinari amb una partida de 74,6 milions més. Igualment, s’acorda-va la participació econòmica dels propietaris forestals, que crearien equipsde llenyataires experts en extinció en les zones de més risc d’incendi. Iper a l’estiu de 1980 es contractaren 45 auxiliars que, dividits en tres grupsmòbils, tindrien la base al parc de Girona i farien guàrdia allà on l’índexde risc fos més alt.

El lent i inacabat camí de LleidaPublicada la Llei de règim local de 1955, la Diputació de Lleida continuà sub-vencionant aquells ajuntaments que mostressin interès a estructurar unservei de bombers. L’any 1956, per exemple, s’atorgaren 96.000 pessetes aCervera perquè adquirís una autobomba LB3 centrífuga. També s’aprovà


El parc de bombers de Sant Feliude Guíxols amb diversos vehiclespreparats especialment per accions d’extinció d’incendis forestals, molt habituals a lesmuntanyes del litoral de Girona.© Arxiu Regió d’Emergències de Girona


donar 25.000 pessetes a la Seu d’Urgell perquè pogués executar un pla demillores del seu servei municipal de bombers. Guissona, amb 10.000 pes-setes i Balaguer, amb 8.000, completaren la llista de municipis beneficiatsaquell any. Entre 1956 i 1959 s’atorgaren ajuts per un total de 302.000 pes-setes. També es donà llum verda al projecte d’organització del servei muni-cipal de les Borges Blanques.Malgrat aquesta política, la Diputació també encarregà als seus serveis tèc-nics un estudi sobre la possible creació del servei provincial. L’informe, pre-sentat el 14 de febrer de 1957, proposava una xarxa de bombers d’onze parcs.Set serien considerats Centros i la resta, Subcentros. Els primers es van pensarper a Lleida, Tàrrega, Solsona, Tremp, Sort, la Seu d’Urgell i Vielha e Mijaran;és a dir, distàncies màximes de 50 kilòmetres entre dos centres. Els Subcentross’havien d’instal·lar a 25 kilòmetres, com a molt, d’algun Centro. Se’ls va pro-posar a les Borges Blanques, Balaguer, Ponts i Esterri d’Àneu. L’any següent,l’ens provincial demanava per carta als ajuntaments que ja tenien algunaestructura de bombers que en detallessin les seves característiques. Es trac-tava, doncs, d’aprofitar la base del que ja existia i no partir de zero. Junt aLleida, que ja disposava del seu parc municipal, qui millor ho tenia estruc-turat era Balaguer: la capital de la Noguera informava que tenia una bom-ba portàtil amb motor mecànic equipada i una altra bomba sobre cotxeStudebaker, pendent de carrossar, que cobria Balaguer i la seva rodalia.Personal municipal, bàsicament de la seva brigada d’obres, era qui atenia elservei: un total de 12 persones. Arties, per exemple, tan sols tenia duesmànegues de rec noves, dos pics, dues pales, un martell de ferro i un carretómetàl·lic. El municipi, però, tenia reservades 25.000 pessetes per a l’adquisi-ció de més material. Per la seva banda, Arròs i Vila disposaven únicament depersones voluntàries que es comprometien a fer proves mensuals amb lesboques de rec.Les intencions, però, es van quedar en un no-res, i no es reprengueren finsal 1962, quan la Diputació convocà una reunió d’alcaldes per estudiar l’or-ganització del servei. S’iniciava en aquells moments un lent procés buro-cràtic per implantar la xarxa. S’encarregà la redacció d’un pla de desenvo-lupament que, el 28 de gener de 1963, tan sols restava pendent de finançament. Les coses anaven més lentes que no s’esperava, de maneraque, del milió de pessetes reservat en un pressupost extraordinari, tan solsse’n destinaren 600.000. Passava el temps. L’estudi del Reglament del serveinomés es va encarregar al lletrat de la Diputació el 19 de febrer de 1964. Unaproposta que finalment va ser aprovada pel Ple provincial al juny d’aquellany. El febrer de 1965 es demanava al diputat Senén Morales que organitzésel servei. Aquest va proposar un model diferent al de 1957, amb mancomu-nitats de municipis que tindrien el seu propi parc de bombers. Amb l’ajut dela Diputació, totes les localitats beneficiades contribuirien al finançament delservei mitjançant convenis amb els consistoris i amb les companyies d’asse-gurances. Hi hauria dos tipus de parcs; vuit de principals i set d’auxiliars, encara que el 1969 ja se’n pensaven 16 i 23, respectivament. Un informe del26 de juliol de 1966 explica perquè es trigava tant a concretar el projecte:gran part dels municipis de la demarcació tenia menys de 1.000 habitants,per tant, els seus ajuntaments tenien una «hacienda municipal precaria»com per reservar partides per al finançament d’un parc de bombers.En tot aquell impàs, però, els municipis no s’havien adormit i havien anatadquirint material. El 1966, les Borges Blanques ja tenia un Land Rover amb



motobomba; Almacelles, un jeep equipat amb motobomba i cisterna; Cervera,un tractor Barreiros amb tanc per a 5.000 litres, una motobomba amb quatremànegues i una escala de vuit metres. La Seu d’Urgell també tenia el seu LandRover amb motobomba i dues motobombes. Solsona i Sort, però, tan sols tenien mànegues, cubells, pics i pales. Ja al 1965, i a instàncies de l’Ajuntamentde Vielha e Mijaran, i amb la coordinació del regidor d’incendis José LópezMunuera, es creà una mancomunitat de municipis a la Vall d’Aran per a laprestació dels serveis contra incendis. A més d’aquesta ciutat, integraren laMancomunidad Asistencial els municipis d’Escunhau, Gausac, Vilac, Betlan,i Arròs i Vila. Cada ajuntament aportaria una quantitat per al mantenimentdel servei, en funció del número d’habitants. El Consistori de Vielha e Mijaranva fer una crida als joves de la zona demanant-los que s’integressin com a vol-untaris en el nou Cos de Bombers, i s’hi van interessar gairebé 50 persones. El1967, amb l’adquisició que l’ens provincial va fer d’un Land Rover amb motobomba, naixia la Primera Companyia de Bombers Voluntaris de la Vald’Aran, que es dotà de Reglament propi i instal·là sirenes d’alarma a Vielha,Mijaran i Gausac. Els pompièrs s’organitzaren assambleàriament, tot un exemple de funcionament democràtic en un país encara governat per un dic-tador. També a la Val d’Aran, Les i Bossòst es mancomunaren més tard, el 1973,disposant d’una motobomba i de centenars de metres de mànega. La Diputacióels assignà un Land Rover equipat, amb el qual va néixer el parc de Les.

El conveni entre la Diputació i els ajuntamentsEl Ple provincial aprovà, el 27 de gener de 1967, el model de conveni quehavien de signar la Diputació i els ajuntaments per establir el servei, pensatper funcionar amb bombers voluntaris. Segons un estudi fet per l’oficial major de la Diputació, Miguel Espinet, el 1969, es descartava la creació d’unplanter funcionari perquè això hauria suposat «una cifra anual fabulosa o


Presentació d’utillatge i pràctiques del cos de bombersde Cervera, l’any 1963. © Arxiu de la Regiód’Emergències de Lleida


desproporcionada, auténticamente prohibitiva, tanto para la DiputaciónProvincial, como para los propios Ayuntamientos». Tot i això, s’havia de regular un sistema d’assegurances. S’establia que els municipis eren els responsables de facilitar locals per als parcs, seleccionar el personal i conser-var tot el material que s’hi anés destinant, del qual en serien propietaris. Peròseria l’entitat provincial qui coordinaria i dictaria els criteris d’organitzaciódel personal i les característiques del material i els vehicles a adquirir. Aquests,obligatòriament, haurien de dur l’escut de la Diputació amb el nom delServicio Provincial de Extinción de Incendios i el de la localitat. El finança-ment correria a càrrec dels municipis, les asseguradores, la Diputació i de lestaxes per prestació de serveis. Aquestes bases van acabar constituint elReglament del servei, que va ser publicat al Boletín Oficial de la Provincia el 18 d’abril de 1970.Ja es podia començar. A partir d’aquell moment, s’iniciaren els tràmits percrear els serveis comarcals d’Artesa de Segre i de Ponts. Després vindrien elsd’Agramunt i Mollerussa, que s’estrenaren oficialment el 27 de gener de1969 amb el lliurament de Land Rover nous. El grup del Pla d’Urgell dona-va servei a 12 municipis. Gràcies a una proposta de l’Ajuntament de Vilanovade Bellpuig es va incloure un nou criteri a l’hora de determinar les contribu-cions econòmiques dels municipis: com més lluny s’estigués del parc debombers, menys es pagaria, a raó d’un 5% de reducció per cada cinc kilòme-tres. Cada grup comarcal creat disposava d’un Land Rover tot terreny ambcapacitat per a cinc persones i equipat amb material auxiliar. El parc més ben


Presentació d’equipament maniobrat sobre tractor de la Diputació de Lleida, el 20 d’octubre de 1963 a Cervera. © Arxiu de la Regiód’Emergències de Lleida


dotat era el de la Seu d’Urgell, que ja disposava de tres màscares antigàs, focus, garfi, escala de 17 metres i botiquí, entre d’altre material.Aquell mateix any s’incorporà al servei l’enginyer Ferran Cels Liesa, que dosanys després proposà una reorientació de la xarxa de bombers que s’estavaconstituint sobre l’única base de crear parcs i comprar material. Calia algu-na cosa més. Així, Liesa aportà els mateixos criteris que Lluís Pou havia fetservir per dissenyar l’SPEI barceloní: estudi de les característiques de tots elsmunicipis, localització dels riscos i distribució racional de la xarxa de parcs.Liesa considerva fonamentals les autobombes amb monitor, les emissoresportàtils i els equips fixos, així com l’adquisició de motxilles per treballar enincendis forestals. Reclamava, doncs, una nova partida pressupostària perorientar el servei en base a aquests nous criteris. El 1974 Liesa detectava encara més disfuncions en el sistema creat: bona part del material no es man-tenia en condicions. Calien cursos de formació per als bombers, responsablesde manteniment i equips tècnics.

El cas de TarragonaContràriament a les altres tres diputacions catalanes, la de Tarragona no vacrear mai un servei provincial de bombers tot i que va ser la primera a plante-jar-s’ho, fins i tot abans que s’aprovés la Llei de règim local. El diputat AntonioSoler presentà un projecte de creació d’un servei amb parcs «como mínimoen todas las cabeceras de Partidos Judiciales y posteriormente en todas aque-llas poblaciones de regular importancia». El pla preveia integrar els cossosmunicipals que ja existien a Tarragona, Reus i Tortosa. El cap del Cos serial’enginyer industrial de la Diputació. El Ple de l’entitat donà llum verda alprojecte el 16 de setembre de 1954. El programa no va superar mai la fasedels despatxos, de manera que l’Ajuntament de Valls va decidir crear el seupropi Cos i no esperar a què la Diputació muntés el servei per a tota la provín-cia. El 1958 la Secretaria de Governació de l’ens ressuscità la idea i demanàals ajuntaments de Tarragona, Reus, Tortosa i Valls informes sobre com tenien organitzats els seus cossos perquè l’Estat tornava a insistir en el tema.El Ministeri de Governació reclamava un informe en què es detallessin elsserveis de bombers ja existents, la redacció d’un pla de millora que contem-plés la creació de nous parcs i un estudi de viabilitat econòmica. Els munici-pis van fer els deures i, amb aquestes dades, la Diputació projectà crear parcsa Flix, Gandesa, Falset, Montblanc, Santa Coloma de Queralt i el Vendrell.La idea era dotar totes les instal·lacions amb una motobomba transportable,extintors d’escuma carbònica i un quilòmetre de mànegues. En total, unadespesa de quatre milions de pessetes, als quals calia afegir els 4,5 que eranecessari invertir en la millora dels cossos municipals existents.En una carta de 31 d’octubre de 1962 la Secretaria de Governación explica-va al governador civil de Tarragona que «esta Diputación Provincial no tieneorganizado el Servicio Provincial contra Incendios por carecer de medioseconómicos necesarios para ello». El 1965, quan s’observà el creixement urbanístic i industrial de les comarques de Tarragona, es renovà l’interès percrear aquell Cos de Bombers que mai no arribava. Així, es decidí constituiruna comissió especial que estudiés la viabilitat d’aquell projecte inacabat, integrada per tres membres, un dels quals era Josep Gomis, que anys desprésva ser conseller de Governació de la Generalitat i, per tant, responsable polític


Justificants dels ajuntaments deVallmoll i Figuerola relatius a serveis realitzats pel ServicioComarcal de Extinción deIncendios de Valls, de l’any 1969.© Arxiu Municipal de Valls


dels bombers autonòmics. El 1972 hi va haver un intent de contacte amb laDiputació de Barcelona per «cambiar impresiones y aprovechar experien-cias» sobre el Cos provincial, que es va quedar en no-res, i el 1975 es redac-tà un Reglament que detallava que es crearien 10 grups comarcals, sis delsquals tindrien Centros de Primera Ayuda associats amb parcs secundaris aTorredembarra, Constantí, Perafort, Vilaseca – Salou, Cambrils, l’Hospitaletde l’Infant, Borges del Camp, Cornudella de Montsant, Amposta, Sant Carlesde la Ràpita, Alcanar, Ulldecona, Alcover, la Riba, Calafell, Arboç del Penedès,Santa Coloma de Queralt, Espluga de Francolí i Prades.Tal com recorda l’enginyer industrial de la Diputació de l’època, Enric Ventosa,els cossos municipals del moment sortien dels seus termes per assistir elspobles veïns. I en base a això, Reus, per exemple, sol·licità que la Diputaciósubvencionés al 50% l’adquisició d’un jeep de transport de personal adquir-it el 1961. En cas d’incendis forestals, Ventosa recorda com fins i tot s’accep-tava l’ajut dels voluntaris civils en unes emergències que coordinaven elsenginyers de monts de l’ICONA. Valls va transformar el seu Cos municipalen un de comarcal el 1966, que van arribar a cofinançar 11 ajuntamentsmés: Albiol, Alcover, Alió, Cabra del Camp, Figuerola, la Masó, Nulles,Puigpelat, Garidells, Rodonyà i Vallmoll. Cadascun pagà unes quotes fixadessobre la base de les seves contribucions urbana i industrial. El Consistori informà la Diputació d’aquest canvi d’orientació, convidant-la a adoptar elmodel per aplicar-lo a la resta de la província. Aquell primer any, els bomberscomarcals de Valls van treballar en 45 serveis; 33 a la ciutat i 12 en munici-pis de la rodalia. No hi havia guàrdia permanent. La dotació de voluntaris,formada per un capatàs, un conductor i 12 bombers, disposava d’un cotxe-bomba amb capacitat per a 60.000 litres/hora, vuit extintors i 12 destrals,entre d’altre material. El 1975, any en què s’inaugurà el nou parc, s’integràal servei Bràfim. A l’any posterior ho van fer Vilabella, Vila-rodona i Pla deSanta Maria. Poc abans de què la Generalitat es fes càrrec del servei a tot elpaís, s’hi afegiren Mont-ral, la Riba i el Pont d’Armentera.A Tarragona, el Consistori mantenia un servei de bombers que no es va instituir com a Cos fins el 1964. Fins aquell moment, treballadors del’Ajuntament sol·licitaven ser destinats al parc de bombers i eren acceptatssempre que una revisió mèdica certifiqués que el candidat no tenia cap defi-


Exercicis gimnàstics dels bombers de Reus.


ciència ni lesió que li impossibilités fer aquella tasca. El 1957 els bombers dela ciutat tenien un sou base de 3,5 pessetes diàries, complements a part. Nova ser fins el 18 de desembre de 1964 que es va proposar la creació oficial delCos, amb «dedicación plena y permanente».A finals de la dictadura, la relació del parc amb les autoritats municipals vaviure moments de molta tensió. El comandant en cap explicava en una car-ta a l’alcalde, el 25 d’octubre de 1974, que el planter era tan escàs «que algunas noches está el retén de ellos con sólo 2 bomberos, con el peligro dela poca eficiencia y responsabilidad en caso de un siniestro nocturno». Anysdesprés s’hi van afegir altres qüestions que van enrarir encara més l’am-bient. Els bombers, reunits el 21 de febrer de 1978, acordaven demanar al’Ajuntament que se’ls renovés el material i que les partides destinades alCos no es desviessin cap a altres àrees. Calculaven que calia una inversió im-mediata de 6 milions de pessetes per adquirir, almenys, mànegues, extintorsi dos vehicles. En aquells moments, el parc tenia una autoescala Magirus de30 metres, una autobomba Barreiros de 4.000 litres, una ambulància (totestres de 1970) i una autobomba Magirus de 2.500 litres, adquirida el 1972.Els bombers també volien que es contractessin tres xofers més, però alguntècnic municipal anotà a mà a la carta que aquelles tres places «no puedencrearse», i sentenciava que «el bombero puede ser chófer». Tot i això, a l’oc-tubre el Consistori cedí i convocà aquests places més una de suboficial. Elplanter tarragoní també volia fer cursos de socorrisme i d’immersió i dema-nava que es compressin sis equips de ràdio per instal·lar-los a l’ambulànciai als vehicles nous. Aquella mà misteriosa anotava un simple «bien, o algunos menos». Finalment, els bombers demanaven que s’iniciés ja la con-strucció del nou parc, per el qual ja hi havia una reserva de terrenys al polí-gon industrial.Una altra qüestió política va accentuar la crisi. El 13 de juny de 1978, al parcnomés hi van fer guàrdia quatre conductors i dos bombers. Un dels serveis


Pràctiques dels bombers de Valls, l’any 1969.© Arxiu Municipal de Valls


per al qual van ser requerits va ser la retirada de pancartes i la neteja de pin-tades de caire polític, amb la qual cosa en el parc tan sols van quedar nomésdos bombers i un conductor. El planter va enviar una carta de denúncia alDiario Español, que va sortir publicada el 27 de juny. S’acusava de falta de responsabilitat als comandaments. Lamentaven haver de treballar amb material «deficiente y estropeado» i convidaven els tarragonins a veure-hoamb els seus propis ulls al parc: «Estamos faltos de lo más elemental, la mitad de los vehículos no funcionan, están la mayoría inútiles para el servi-cio, y no digamos nada de la vestimenta personal, algunos bomberos no hanpodido acudir a los siniestros por carecer de botas».La crisi s’agreujà els dies 13 i 14 de juliol, quan els bombers es negaren a reti-rar més pancartes i netejar pintades de la via pública en considerar-ho perillós.Només un sergent i un caporal s’hi van prestar. El cap de la policia local esqueixà per carta a l’alcalde pel que considerava una «conducta rebelde». Peraixò, 18 d’ells van signar una carta el 7 d’agost que van adreçar a l’alcalde. Hiexplicaven que, en aquests serveis, perillava la seva integritat física per temora que explotés algun artefacte. A més, algun cop mentre despenjaven pancar-tes, havien estat víctimes d’agressions i d’insults. Per això, opinaven que aques-ta mena de serveis podia ser considerada «improcedente y temeraria, y deprovocación contra la libertad de expresión». Argumentaven també que capaltre Cos de Bombers de l’Estat no feia aquesta mena de serveis i que ells noeren «un cuerpo represivo», sinó un que estava al servei de la ciutat i «al mar-gen de toda política o políticas de partido vengan de donde vengan».L’Ajuntament contestà al setembre, argumentant que ells disposaven dels«elementos idóneos» per fer-ho i els sabien utilitzar. El Consistori apel·lavatambé a l’obligació que tot funcionari de l’administració local té de complirordres dels seus superiors. Havien comès faltes lleus i se’ls apercebia encaraque no se’n cursà cap expedient. En total, 25 bombers afectats dels 36 quecomponien el Cos en aquells moments.


Bombers del Servicio Comarcalde Extinción de Incendios deValls, any 1975. © Arxiu Municipal de Valls


A l’agost, però, la crisi s’havia agreujat encara més ja que l’Ajuntament haviadecidit deixar de pagar les hores extra i compensar-les amb festes. Els bomberses queixaren novament perquè deixarien d’ingressar al voltant de 6.000 pes-setes. Nova reunió interna i decisió dràstica: no atendre serveis secundaris; tansols treballarien en incendis i serveis de salvament. El comandant en cap demanà per carta a l’alcalde que es tornessin a pagar les hores, ja que aques-tes no les demanaven els bombers, sinó els sinistres greus que requerien demés personal que el que estigués de guàrdia. Els funcionaris de l’Ajuntamentvan fer públic el seu suport a les reivindicacions dels bombers en una carta quetambé van voler adreçar al batlle el 4 de setembre. A l’octubre, finalment, l’al-calde Esteban Banús visitava el parc i es reunia amb els bombers, prometent-los estudiar la inclusió en el sou de la quantitat que habitualment cobraven enconcepte d’hores extra, així com la de valorar la possibilitat de comprar els dosvehicles que es demanaven; un Land Rover i una autobomba Magirus.El Cos de Bombers de Reus va destacar en aquesta època per la importàn-cia atorgada a la disciplina i la preparació dels seus homes i la utilitzacióoportunista que, de vegades, en van fer les autoritats locals de torn. L’abrilde 1961, per exemple, arribà a la ciutat un nou Land Rover Santana 88 SèrieII, adquirit per 212.000 pessetes a Metalúrgica de Santa Ana. L’alcalde JuanBertrán va voler escenificar l’acte de lliurament del vehicle al parc. El 25 dejuny es va commemorar el 30è aniversari de la fundació del Cos amb unagran festa. La jornada s’inicià amb una missa. Continuà amb la benedicciódel nou Land Rover, que va ser apadrinat per l’esposa d’un tinent d’alcalde.Posteriorment, la plaça Pius XII es vestí de gal·la per una exhibició delsbombers davant les autoritats, instal·lades en una tribuna, i els reusencs,que s’ho miraven des de darrere d’unes tanques. Els bombers van desfilarpel davant de la tribuna. L’alcalde va passar revista del material. Després,els bombers, que havien dut el seu Hispano, l’autotanc Ford i el flamantLand Rover, van fer una exhibició gimnàstica. També hi va haver unademostració de salvament, exercicis amb l’escala i llançament d’aigua ambles mànegues. Ja de retorn al parc, cada bomber va ser obsequiat amb unaampolla de «vino español». El juny de 1968 el nou alcalde, Juan-AmadoAlbouy, va demanar amb 72 hores d’antel·lació que els bombers preparessinuna nova exhibició d’exercicis, amb demostració de material i revista delpersonal. El 1974 es convocà de nou els bombers per fer més exercicis alFestival Popular organitzat per la Jefatura Local del Movimiento a l’estadidel Reus Deportiu.L’exigència de disciplina i formació va ser una constant del seu instructorfísic. El 1964 es dissenyaren exercicis per a tot el planter alhora, els primersdimarts de cada mes, entre març i juny. I s’advertia que les absències no jus-tificades en aquestes pràctiques serien amonestades. El 1967 el parc consta-va de tres seccions i d’un grup subaltern. En cada secció hi havia un capatàs,un xofer i cinc individus. I al grup subaltern, un xofer i dos individus. Cadadimarts hi havia programades classes de gimnàstica i pràctiques per al per-sonal de guàrdia al parc, ubicat en dependències de l’hospital Sant Joan. El1969, s’obligava als bombers a netejar els vehicles entre les set i les vuit delmatí i a fer, després, mitja hora de gimnàstica. I el febrer de 1977 s’establiaun calendari de deures diari: dilluns, revisió i sessions teòriques sobre el material; dimarts, després dels exercicis físics, pràctiques amb les caretes;dimecres, sessions teòriques de coneixement de la ciutat, els seus carrers i ladistribució de boques d’aigua. Dijous, pràctiques amb els vehicles i simu-



lacres de sortida; divendres, preparació de futures pràctiques i dissabte, nete-ja de tot el parc i dels equips personals.Tortosa també tenia el seu propi Cos, integrat el 1957 per 25 voluntaris, que tre-ballaven amb un camió tanc amb capacitat per a 4.000 litres, una motobombade 70m3/h, una camioneta de transport de personal i una escala de 16 metres,entre d’altre material. Tot i disposar de Reglament intern, a vegades es va igno-rar, com quan es va admetre al Cos l’encarregat municipal de les electrobombesd’abastament i el pintor de la Brigada del Consistori, que vivia molt a la voradel parc. Ambdós sobrepassaven l’edat límit per ingressar al Cos.Es tractava d’un Cos de Bombers modest, tal com posa de relleu el problemaque va haver al 1961 amb la contractació d’una assegurança que cobrís els accidents laborals. Les companyies demanaven unes primes calculades sobre lamitjana dels sous de la ciutat, que aleshores era de 12.675 pessetes anuals, peròl’Ajuntament no estava disposat a pagar-les, ja que els bombers només cobravende mitjana unes 2.600 pessetes l’any perquè atenien molt pocs serveis. El 1966,per exemple, només en van fer 11 a Tortosa i cinc fora del municipi; el 1967,en total, tan sols en van atendre 12 i el 1968, únicament nou. També el 1961,el 17 de juny, el Consistori va aprovar una inversió de 30.000 pessetes per renovar el vestuari dels bombers (un d’ells havia utilitzat les mateixes botes i elmateix pantaló durant 15 anys!). Amb aquells diners, Tortosa va adquirir 24parells de pantalons i muscleres metàl·liques. El 27 d’abril de 1974 va ser nomenat comandant del Cos l’arquitecte municipal Francesc Riocabo, que pocsanys després va ser el primer cap de la Brigada dels Bombers de Tarragona.

Sinistres destacatsEl 1962 es va fer bo el títol de la nadala El desembre congelat. Una onada de fredenvaí tota l’Europa occidental. Barcelona i la seva àrea metropolitana es vanveure afectades per una nevada que durà 48 hores; des del vespre del dia 24i fins a les 19 hores del 26. Els bombers van haver de treballar de valent. Des de la capital, només es podia arribar fins a Mataró, Castelldefels,Vallirana i Mollet del Vallès i en trams en què era necessari circular amb cadenes. El tren va deixar de funcionar. El Principat d’Andorra va enviarmàquines llevaneus fins a Barcelona, netejant les carreteres en tot el camí.


Membres del cos de bombers deReus, els anys 1960.


L’Exèrcit destinà 600 soldats de Talarn per col·laborar en les tasques de nor-malització. L’aeroport del Prat, amb més de 60 centímetres de neu, va tancardurant quatre dies. Manresa arribà als -7,5 graus i Vielha, als -9. A Sabadells’acumularen gruixos de fins a 1,10 metres de neu i a Badalona, d’un metre.El 9 d’abril de 1964 els bombers de l’SPEI van haver de demanar ajut als del’Ajuntament de Barcelona per un incendi al magatzem que l’empresa SantaColoma SA tenia a la carretera de la Roca. L’explosió d’un barril amb materialinflamable va provocar una cadena d’explosions d’altres bidons i un incendiamb flames de més de 100 metres. Es van haver de desallotjar centenars de cas-es veïnes i alguns treballadors de l’empresa van resultar ferits amb cremades.Un avió xàrter Comet IV Havilland de la companyia Dan Air es va estavellar alMontseny, el 3 de juliol de 1970. Hi van perdre la vida tots els qui hi viatjaven;105 passatgers i set membres de la tripulació. Els bombers de l’SPEI van treba-llar amb la Guàrdia Civil i la Creu Roja en la recuperació de les restes mortals.La matinada del 5 de setembre de 1970 els bombers van ser requerits per sufocar un incendi que destruí tres naus d’emmagatzematge de la fàbrica depintures Sherwin-Williams Española SA, de Sant Adrià de Besòs. Van trigarcinc hores a extingir el foc i va ser necessària la col·laboració dels Bombers deBarcelona.En aquest període, els Bombers de la Diputació també van col·laborar ambels de l’Ajuntament de la Ciutat Comtal en un accident al Metro. Va ser el30 d’octubre de 1975; un comboi que avançava cap a l’estació de Vilapicinava començar a recular per un problema mecànic. En entrar de nou a l’estacióde Virrei Amat, que havia deixat uns minuts abans, va col·lidir amb el com-boi que hi entrava. Eren les 20.45 hores. Va morir el conductor d’aquestsegon tren i 80 persones més van resultar ferides. L’SPEI va enviar-hi unaexpedició formada pel cap de guàrdia, tres furgons de salvament i una auto-bomba. També col·laborà, junt als Bombers de l’Ajuntament de Barcelona,en les tasques d'extinció d’un foc que destruí el bloc d’apartaments EdénMar, de 16 plantes, a Calonge, el 16 d’octubre de 1976.L’11 de desembre un tren de mercaderies perilloses va descarrilar a l’estaciód’Olesa de Montserrat i s’originà un incendi que va calcinar nou vagons-cis-terna que contenien benzina i gasoil. Dos més van quedar molt afectats perles flames. Hi van treballar 21 vehicles i es van usar mig milió de litres d’aiguaper a l’extinció.


Bombers de la Diputació deBarcelona, en un dels seus darrers serveis, en les tasques de salvament en un tren delsFerrocarrils Catalans que es vaincendiar a l’interior del túnel entre les dues estacions deSabadell, el 8 d’abril de 1980. Hi van morir dues persones i unamés va resultar intoxicada greument per inhalació de fum. © Arxiu personal de DomingoJiménez


El 20 de gener de 1977 un camió cisterna de CAMPSA va col·lidir contra untren de passatgers en un pas a nivell a un quilòmetre de l’estació de Manresa.Van morir el conductor i tres passatgers del tren i 25 persones van resultarferides. El mes següent, el dia 28, nou accident ferroviari, a Sant Andreu dela Barca. Un comboi camí de Barcelona es va saltar un semàfor en vermell.Tot i que va sonar l’alarma i la xarxa va quedar immediatament sense fluidelèctric, la inèrcia va fer que el tren continués la marxa, estimbant-se con-tra un altre que feia el trajecte fins a Igualada. Alguns vagons van saltar a lacarretera N-II. Entre els dos trens hi havia uns 300 passatgers, la majoria delsquals eren treballadors de la SEAT que havien acabat la seva jornada labo-ral. Van morir 22 persones i va haver més de 80 ferits. Els Bombers de laDiputació van ser ajudats pels de l’Ajuntament de Barcelona. La Creu Rojava muntar un hospital de campanya al mateix lloc del sinistre.Però l’episodi més dramàtic de l’època va tenir lloc a la platja d’Alcanar l’11de juliol de 1978. Un camió cisterna amb una sobrecàrrega de 4.000 quilosde propilè va tenir un accident de trànsit al quilòmetre 160 de la carreteraN-340 a l’alçada del càmping els Alfacs. La cisterna va acabar explotant. Enels primers moments i segons els experts, la temperatura a la zona arribà als2.000 graus. El càmping, 12 xalets i l’edifici d’una discoteca van quedar cal-cinats. La cisterna, que va volar projectada per la força de l’explosió, va obrirun cràter de 20 metres de diàmetre. El balanç, 215 morts i 67 ferits. La gentque intentà fugir llançant-se al mar també va perdre la vida, ja que l’aiguaestava bullint. Arran d’aquell accident es va signar un Acord Internacionalper al Transport de Mercaderies Perilloses per Carretera, l’ADR, amb què es


Quatre fotografies de l’incendidels Alfacs, de juliol de 1978,provocat per l’accident de trànsitd’un camió cisterna carregat dematerials inflamables que va explotar a la vora del càmping. El balanç va ser de 215 morts.© Josep Maria Masachs


creava una normativa que especificava les condicions que havien de tenirels camions cisterna, les característiques dels productes que s’hi havien detransportar i la formació que havien de tenir els conductors.Les Franqueses del Vallès va viure un tràgic accident ferroviari el 6 de desembre de 1979. Un tren que circulava en sentit nord va tenir una avariaals frens, per la qual cosa va ser evacuat a l’estació de Centelles. Al Figueróen va baixar el maquinista, però el comboi va començar a recular a causa deldesnivell i inicià una cursa a tota velocitat. Després de tallar el corrent en totala xarxa, van provar de descarrilar-lo però no se’n van sortir. Finalment, ales 09.35 hores es va estimbar frontalment amb un tren de tres vagons i ambpassatge que anava a Sant Joan de les Abadesses i que havia quedat aturata 200 metres de les Franqueses. Hi van morir 22 persones i gairebé 50 envan resultar ferides. Els bombers, que van treballar-hi fins a les 16 hores, vanrequerir l’ajut del Cos municipal de Barcelona, la Creu Roja, la Policia Nacional,la Guardia Civil i els forestals.Més enllà de sinistres puntuals, els bombers van ser testimonis directes de lagran crisi de la indústria tèxtil a Catalunya a mitjan dels anys 1970, quan esvan notar fortament l’increment dels preus del petroli i de les matèriesprimeres i la transformació interna del sector. Va començar així un períodeen què els incendis d’indústries tèxtils eren habituals. A Terrassa, per exem-ple, els bombers van treballar en 32 focs d’aquestes característiques entre elsmesos de juliol i setembre de 1978. En el record, firmes com La Magdalena,Tintesa, Textil Noguera, Tejidos Selectos Roig, Hilaturas Katia, HiladosIndustriales... A Manresa també va cremar la majoria de les petites i mitjanesempreses dedicades al tèxtil.


a daltIncendi en una fàbrica tèxtil deManresa. © Arxiu Xavier Jovés

dretaAccident prop de Manresa, quanun camió cisterna de CAMPSAva topar contra un tren de passatgers, el 20 de gener del1977. © Arxiu Xavier Jovés


154-195 6 SAVALLS 02 c5.qxd 20/04/2009 17:42 PÆgina 154

6Els Bombers de la Generalitat(1980-2008)

Carles Savalls


Els Bombers de la Generalitat (1980-2008)Les quatre diputacions catalanes havien començat a plantejar-se unaactuació conjunta en el marc de l’extinció d’incendis i dels salvamentsl’any 1969. Els presidents de les entitats provincials van considerar ales-hores interessant iniciar contactes periòdics amb l’objectiu de coordinaractuacions i normalitzar el material que empraven els bombers de lesseves demarcacions. L’any 1976, en les jornades tècniques que es vanfer en el marc de la fira Expro-foc de Reus, es reiterava aquesta neces-sitat. Des de gener, representants de les quatre diputacions van mante-nir contactes periòdics per crear un servei mancomunat de bombers pera tot el territori català. Tot i això, es va descartar que aquell serveipogués entrar en funcionament abans de la campanya forestal de 1977.El 3 de febrer d’aquell mateix any els diputats es van reunir a Lleida perpreparar una actuació coordinada de cara a l’estiu.Però no va ser fins el 30 de març de 1977 que aquell clima conduí capa una acció concreta. En una reunió conjunta dels diputats i els tècnicsprovincials dels serveis d’extinció de Catalunya i els representantsd’ICONA, aquests es constituïren en la Comissió Consultiva Regionalcontra Incendis, junt amb els caps provincials de bombers i un tècniccoordinador. La funció de la Comissió era estudiar un pla comú de pre-venció i extinció de focs per a tot Catalunya.

La Comissió Consultiva Regional contra Incendis i els primers estudis d’un servei nacional de bombersSegons recorda Lluís Pou, aleshores cap de l’SPEI barceloní, la Comissióva detectar greus deficiències dels serveis de bombers catalans quant adotació de personal i infraestructures. Segons consta en les actes de lesreunions, les mancances es devien a les «insuficientes consignacionespresupuestarias». En la tercera reunió, feta a la Diputació de Tarragonael 21 de setembre de 1977, es va sentenciar que el material que hi haviaals parcs de bombers de Catalunya, un cop inventariat, «en su mayorparte no es apropiado para incendios forestales». Els auxiliars contrac-tats per reforçar el plantilla durant l’estiu «no cubren las necesidadesmínimas indispensables». Es reconeixia que els canvis experimentatspel país, com ara la creixent industrialització, obligava a preveure unaatenció permanent a les possibles emergències. En aquestes reunionsfins i tot es va arribar a plantejar la possibilitat que la lleva de l’exèrcit

156 Els Bombers de la Generalitat

pàgina anteriorPràctiques contraincendis a Can Padró, a Sant Vicenç deCastellet, el 14 de maig de2007(detall)© Nacho Solano

baixLogotip del Servei d’Extinciód’Incendis i Salvaments de laGeneralitat de Catalunya.


fes tasques d’extinció d’incendis i salvaments si abans se’ls preparava enun curs de formació. A més, els soldats podrien treballar durant totl’any, més enllà del personal contractat només per a les campanyesforestals. Es preveia, fins i tot, que els soldats s’integressin com a bom-bers voluntaris un cop finalitzat el Servei Militar o fins i tot a les planti-lles de funcionaris.La primera tasca a què va fer front la Comissió va ser la millora de lacoordinació dels serveis de bombers de cara a la campanya forestal d’aquell estiu, segons recorda un dels seus membres, Ferran Liesa. Peròacabada la campanya forestal, en la reunió celebrada a Girona el 19d’octubre, la Comissió acordà redactar un avantprojecte de servei cata-là de bombers. L’avantprojecte, finalitzat el desembre, va ser lliurat aFrederic Rahola, primer conseller de Governació de la Generalitat res-taurada. Nou mesos després, el 9 de setembre de 1978, el Departamentde la Presidència dictava un Decret nomenant una Ponència per plan-tejar l’esquema de l’estudi previ que s’havia de fer per crear un serveinacional de bombers. Ja aleshores quedava fora de l’àmbit de l’estudi laciutat de Barcelona, ja que l’Ajuntament volia mantenir la titularitat delservei. La proposta de la Ponència fou acceptada pel qui fou segon con-seller de Governació, Manuel Ortínez, que l’11 de gener de 1979 orde-nà la constitució d’un equip de treball de 42 tècnics, encapçalat per LluísPou, per començar aquell estudi.En l’equip es van integrar persones de diferents àmbits, tant tècnic comterritorial. Hi havia representants de l’Associació Empresarial Química deTarragona, el Laboratori General d’Investigació i Assaigs de la Diputació de Barcelona, la Unió Catalana d’Entitats d’Assegurances i Capitalització,


Sala de control central que elsbombers de la Generalitat van tenir al parc de Sabadell durantels anys 1980.© Arxiu Carles de Pablos


l’Institut de Seguretat i Higiene en el Treball, l’Entitat Metropolitana deBarcelona, l’ICONA i la Creu Roja. Els perfils dels seus membres eren en-ginyers, arquitectes, pèrits i, lògicament, bombers. Només una dona, AnnaArmans, integrada en l’estructura administrativa de l’SPEI barceloní.En el si del grup es constituïren cinc comissions: avaluació del risc, pre-sidida per Ferran Liesa; mitjans per cobrir el risc, encapçalada per PereFina, cap del servei municipal d’extinció de Girona; estructura del nouservei nacional, coordinada per Lluís Pou; forma de gestió, de la qualn’era responsable Joan-Josep Huerta, i prevenció, liderada per l’engi-nyer industrial Josep de C. Peradejordi. Segons recorda Enric Ventosa, enginyer industrial de la Diputació deTarragona que va formar part de l’equip de treball, no hi havia gaireconfiança en què la Generalitat pogués assumir la creació d’un serveicom el que ells proposaven, per la manca de recursos econòmics.Assegura, però, que això no va condicionar en cap moment l’elaboraciódel pla que l’equip considerava adient. L’estudi costà 2,5 milions de pes-setes; és el conegut com a Llibre Vermell, que Pou presentà a l’aleshorestercer conseller provisional de Governació, Josep Maria Bricall, el diadel patró dels bombers, sant Joan de Déu, de 1980.En el Llibre es feia una radiografia de l’estat en què es trobava el serveide bombers. Es considerava, per exemple, que el fet que els serveis pro-vincials no disposessin d’un òrgan propi de gestió en dificultava el fun-cionament. Les compres de material i les propostes d’obres de parcs esfeien en funció de les disponibilitats econòmiques i no atenent les necessitats reals dels serveis. També es constataven problemes d’actua-ció en determinats serveis per culpa de les divisions territorials entremunicipis, que generaven conflictes de competències entre cossos.L’edat mitjana dels bombers oscil·lava entre els 40 i els 45 anys. Engeneral, els serveis tenien desateses les qüestions tècniques. Els mitjans


Jornada de pràctiques dels bombers de la Generalitat aLleida, amb motiu de la celebracióde la jornada de Sant Joan deDéu el 1982.© Arxiu Carles de Pablos


no eren prou adequats, les xarxes de ràdio no arribaven a tots els vehi-cles i molt del material que s’emprava no estava normalitzat. Faltavenboques de subministrament d’aigua per als bombers i moltes zones delpaís quedaven a més que 20 quilòmetres d’un parc. No hi havia progra-mes de pràctiques conjuntes dels diferents serveis provincials. Les orde-nances de prevenció de cada Diputació eren diferents; gran part de lesempreses privades no tenien ni plans d’emergència ni mesures de pre-venció de sinistres. I en l’aspecte financer, es considerava que els dinersque aportaven els ajuntaments als serveis provincials no es calculavenen funció dels riscos d’incendi o de qualsevol altra emergència, en fun-ció de la riquesa de cada zona.Per això, el Llibre analitzava els riscos de cada punt del país. Tenia encompte l’existència de poblacions estacionals, segons les zones, quegeneraven activitats concretes amb riscos específics. Igualment, es vaelaborar un mapa català de l’índex de risc d’incendi de vegetació, quees fixà en quatre nivells: extrem, alt, mitjà i baix. Cada nivell es deter-minà en base a criteris objectius, com ara el tipus de vegetació, la clima-tologia habitual a cada zona, la proximitat de vies de comunicació i lacontinuïtat de les superfícies vegetals.El servei que es projectava en el Llibre havia de treballar, no només enl’àmbit de l’extinció i els salvaments, sinó també en el de la prevenció:control d’aplicació d’ordenances, inspeccions d’indústries, campanyespúbliques de sensibilització, homologació de materials, etc. Optava per lafórmula mixta professionals-voluntaris, per controlar la despesa. Tambées descartava la creació d’un cos format només per voluntaris; ho feiendesaconsellable «la tecnificació del servei i la introducció de nous vehiclesi màquines que requereixen un manteniment constant i una formaciópermanent». El document també fixava, entre d’altres aspectes, el perso-nal que hauria de composar les esquadres, el sistema de torns, l’equipa-ment de què hauria de disposar cada bomber, el tipus de vehicles i comhavien de ser els parcs i les instal·lacions per fer pràctiques. Es proposavala creació de cinc brigades de bombers: Barcelona, Girona, Lleida,Tarragona i Manresa. Aquesta darrera cobriria les comarques de l’Anoia,el Bages, el Solsonès, el Berguedà, el Ripollès i Osona, però no es va cons-tituir. En total, 116 parcs de bombers i unes 5.200 persones treballant-hi.El pressupost total del servei que es proposava era de 5.562 milions depessetes a finançar en cinc etapes, fins a 1986, incloent-hi obres i l’adqui-sició de més de 800 vehicles, 2 helicòpters i material divers.

El Llibre vermell i la creació de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i SalvamentsEl Llibre i el projecte de creació del Cos nacional de Bombers van que-dar aturats amb el final de la Generalitat provisional. El 20 de març secelebraven les primeres eleccions al Parlament de Catalunya amb lademocràcia recuperada. Un cop constituït el primer Govern, elDepartament de Governació, encapçalat per Joan Vidal, decidí tirarendavant amb les propostes del Llibre vermell. El primer pas era estricta-ment legal, però del tot necessari per fer realitat el projecte: segonsl’Estatut de 1979, la Generalitat tenia atribuïdes les competències en


Coberta del Llibre vermell, de1980, la memòria que va configurar el bagatge teòric delServei d’Extinció d’Incendis iSalvaments de la Generalitat deCatalunya.


protecció del medi ambient. A més, es preveia que les diputacionspodien transferir-li aquells serveis que, per les seves característiques,necessitessin d’un plantejament coordinat a nivell nacional, com era elcas dels bombers. Els protocols establerts amb les corporacions provin-cials determinaven que seria la Generalitat qui gestionaria aquests ser-veis. A més, substituiria les diputacions en tots els convenis que aques-tes tinguessin vigents amb l’Estat, els ajuntaments i les companyies d’as-segurances. D’aquesta manera, un Decret de Presidència del 15 de maigde 1980 certificava el traspàs de serveis de les diputacions a laGeneralitat. El Decret 93/1980 de 27 de juny creava la Direcció Generalde Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments. Alfons Ortí en va ser elprimer responsable. Lluís Pou va ser designat cap del Servei d’Extinciód’Incendis i Salvaments, una de les unitats assignades a la novaDirecció. Els primers caps de Brigada van ser Elies Serra (Barcelona),Antoni Güell (Girona), Ferran Liesa (Lleida) i Francesc Riocabo(Tarragona). Tots quatre havien estat membres de l’equip redactor delLlibre vermell.Tal com recorda Lluís Pou, el programa que es va acabar executantinvertí la previsió d’inversions en vehicles i en obres que s’havia fet enel Llibre vermell. En el document, els diners que s’havien de gastar en elparc mòbil triplicaven els calculats en el capítol d’obres, perquè elsredactors del Llibre pensaren que el lloguer de locals era una fórmulaadequada. Tot i això, la nova Direcció General optà per les construccionsde nova planta, i pròpies. Per a Pou, aquesta era una bona manera defer arribar a tot arreu el nom i l’escut de la Generalitat, present en elsrètols de cada parc de bombers. De fet, aquest va ser el primer servei quees va organitzar amb la recuperació de l’autogovern.El Decret 301/1982 de 5 d’agost de la Generalitat certificava l’accepta-ció de la transferència que les diputacions li havien fet dels serveis debombers. Aquí s’hi incloïa també el traspàs del personal. Els ens provin-cials, però, continuaren contribuint econòmicament en el mantenimentdel servei. La Diputació de Girona, per exemple, ja havia aprovat el1981 una partida de 136 milions de pessetes per a l’adquisició pel pro-cediment d’urgència de set autobombes rurals pesants (BRP), una d’ur-bana (BUP), un furgó de salvament, una autoescala automàtica de 30metres, un vehicle de comandament (Unidad Móbil de Jefatura, en laterminologia de l’època), equipament per als bombers, 55 equips deràdio i mobiliari divers. L’octubre del mateix any, i gràcies a un conve-ni amb l’Ajuntament de Girona, el parc d’aquesta ciutat esdevenia laseu central de la Brigada de Bombers de tota la demarcació. El Consistorimantenia en el seu plantilla municipal a quatre bombers, quatre conduc-tors i quatre caporals, mentre que la resta de personal passava a depen-dre laboralment de la Generalitat. El parc, que havia de tenir unareguarda mínima de quatre persones, el compondrien 45 bombers mésel cap i tot el personal de comandament de la Brigada. L’Ajuntament, amés, es va comprometre a aportar al nou servei nacional l’1% del seupressupost anual de prevenció més l’import de les taxes de prevenciód’incendis. La Diputació de Barcelona traspassà un total de 360 perso-nes, entre les quals hi havia 275 bombers, 46 caporals, 8 sergents, 6 sub-oficials i el personal tècnic i administratiu. Igualment transferí les vacants que encara no s’havien pogut cobrir.


Coberta de la guia que la DireccióGeneral de Prevenció i Extinciód’Incendis i Salvaments, constituïda el juny de 1980, va editar per donar a conèixer els Serveis Contra Incendis de la Generalitat.

El casc reglamentari dels bombers de la Generalitat durantels anys 1980.© Marc Ferrer i Murillo


El Cos de Bombers voluntarisParal·lelament, es creava el Cos de Bombers voluntaris. Una ordre delGovern de 1984 fixava les proves per als aspirants: primer, havien de supe-rar un reconeixement mèdic; després, demostrar les capacitats físiques(curses de 1.000 metres llisos, de 80 metres lliures, trepar per una corda,nedar 50 metres, aixecar 50 quilos de peses i salt de llargada); fer unaprova escrita i, finalment, una de conducció. Més tard, la Llei 5/1986 de 10de novembre, de Cossos de Funcionaris de l’Administració autonòmica,creava el Cos de Bombers de la Generalitat. Per tant, es podia parlar ja d’uncol·lectiu de treballadors, format per funcionaris i per personal voluntari,amb estatus propi. Finalment, la Llei 5/1994 de 4 de maig, coneguda coma Llei de Bombers, fixava les atribucions, tant de la Generalitat com delsbombers. A aquests, la Llei els considerava agents de l’autoritat quan esta-ven de servei. El text també creava les categories de sergent, caporal i ofi-cial, i els bombers d’empresa, que han d’acreditar la seva preparació ambun curs a l’Escola. A part de treballar directament en els sinistres quepuguin tenir lloc en les empreses, la Llei també els atribueix la tasca de vet-llar perquè les seves companyies adoptin mesures de prevenció. Han decontrolar el bon funcionament de les instal·lacions i se’ls faculta per fer for-mació tècnica a la resta de personal de l’empresa. L’Ordre de 13 d’abril de1989 del Departament de Governació ja establia l’obligatorietat de dispo-sar de bombers d’empresa per a aquelles companyies que treballin ambproductes perillosos. A Catalunya també existeix un altre tipus de bom-bers, els d’Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea, AENA. Per això, elsaeroports de Barcelona, Girona, Reus i Sabadell tenen els seus propis parcsde bombers.


a daltEl nou logotip dels bombers de laGeneralitat de Catalunya.

a baixImatge aèria de la seu de laDirecció General de Prevenció iExtinció d’Incendis i Salvamentsa Bellaterra, poc abans de la sevainauguració l’any 1983.© Arxiu del Cos de Bombers


Organització del Cos de Bombers de la GeneralitatEstrenada la Direcció General, va ser l’hora de passar a l’acció i cobrir lesmancances que s’havien detectat en els cossos provincials. Un Decret deGovernació de 1981 va establir un procediment per a l’adquisició de mate-rial per al Cos i l’autorització de contractacions directes de manera urgent.El 1982 la Generalitat convocava el primer concurs per proveir places: 47a la Brigada de Lleida, 42 a la de Tarragona i 17 a la de Girona. Els aspi-rants havien de tenir entre 18 i 30 anys, o més si podien acreditar haverestat fent de bomber municipal. Era una manera de facilitar l’accés al Cosde tots aquells que havien estat fent de bombers però que oficialmentconstaven en altres llocs de treball, en els plantilles dels seus ajuntaments,com per exemple, en les brigades d’obres. També s’exigia el GraduatEscolar i procedir d’oficis relacionats amb la construcció. Igualment es vandemanar tècnics en telecomunicacions i auxiliars sanitaris.Quant a la construcció i reforma dels parcs de bombers, es van fer con-venis amb diversos ajuntaments, que oferien els terrenys. El primer afer-ho, l’octubre de 1982, va ser l’Ajuntament de Lloret de Mar, queproposà al Govern la finca Marsal, de 4.202 metres quadrats. Poc des-prés, també van oferir solars els consistoris de Tremp, Santa Coloma deFarners, Tàrrega, Móra d’Ebre, Pineda de Mar, Solsona i Balaguer. L’anysegüent va ser el torn de Cervera, Castell d’Aro, Girona, Pobla de Seguri Olot. En les mateixes dates, l’Institut Català del Sòl també va oferir unterreny a Reus. Les primeres obres adjudicades, el 1987, van ser les delsparcs de bombers de Prats de Lluçanès, Palafrugell i Vielha e Mijaran.L’adquisició de vehicles i material no va quedar al marge d’aquest pro-cés. El 1987 es convocava un concurs per comprar 925 rodets de màne-gues de 25 mil·límetres, 3.000 camises, 1.200 jerseis, 25 carrosseriescompletes per a autobombes rurals pesants, quatre vehicles de coman-dament i material divers per als especialistes en rescats de les brigadesde Lleida i Girona, entre d’altres.

La formació i l’Escola de BombersEl servei va establir la seva seu central en les instal·lacions de Bellaterra(Cerdanyola del Vallès), al campus de la Universitat Autònoma deBarcelona. Les noves dependències van acollir els serveis administra-tius, el servei de formació (amb aules, oficines i habitacions per alsalumnes), el control central de la Brigada de Barcelona i, des del juliolde 1985, el parc de bombers de Cerdanyola del Vallès. Fins aquellmoment els comandaments operatius havien estat fent les guàrdies alparc de Sabadell. L’autor del projecte arquitectònic va ser Elies Serra,integrat al servei tècnic quan deixà de ser cap de Brigada el 1984.L’havia redactat ja en època de la Diputació de Barcelona, quan es pen-sava instal·lar a Bellaterra la seu de l’SPEI. L’obra havia estat adjudica-da a Construccions Castells SA, empresa que va acabar fent fallida. Peraixò els treballs van estar aturats i quan es van reprendre, la Generalitatja havia creat la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis iSalvaments, que va ser la que s’hi va instal·lar un cop acabada l’obra. Elrecinte va ser inaugurat el març de 1983.La primera promoció del servei de formació a Bellaterra va ser la d’aquell mateix any. En total, 50 bombers que havien ingressat al ser-vei adscrits a la Brigada de Barcelona, seguint un curs des de juliol fins



a octubre. José Luis Martínez adaptà el manual del bomber que haviaredactat amb Rafael Izaguirre en temps de l’SPEI. Bienvenido Aguadohavia dissenyat la Secció de Selecció i Formació de Personal per encàr-rec de la Direcció General. El 1986 el Decret 220/1986 de 17 de julioltransformà aquest servei de formació en Escola de Bombers. El seu pri-mer cap va ser José Luis Martínez. Amb ell van treballar colze a colzeAguado, com a responsable de formació, i Joan Gràcia, que s’encarregàde la programació del contingut dels cursos. En aquella època l’Escolatambé formà els aspirants a bomber del Consell Insular de Mallorca i vafer la formació contínua dels bombers de Castelló, Las Palmas i el PaísBasc. En una segona etapa l’Escola va tenir com a cap a Josep Arola, des de l’1d’octubre de 1989 fins el 1995. Va ser en aquells moments que es va ferel disseny curricular de cadascun dels cursos. També aleshores es va con-tactar amb especialistes de fora de l’àmbit dels bombers per fer sessionsteòriques; es tractava d’experts de l’empresa privada i de la Universitat,com ara el geògraf Josep Maria Panareda, Carme Baixeras, cap del Serveide Protecció Radiològica de la Universitat Autònoma de Barcelona, iLluís Font, del Grup de Física de les Radiacions de la mateixa universi-tat. També en aquesta etapa es creà un curs per als aspirants a bombervoluntari.Però les instal·lacions de Bellaterra es van quedar petites, raó per la quales va projectar el trasllat a Mollet del Vallès, en un nou edifici que es vacomençar a construir el 1994 en el recinte de l’Escola dels Mossosd’Esquadra. Les activitats en la nova ubicació es van iniciar el març de1995. Vuit mesos després, Albert Vilanova substituïa Arola en la direcció. En aquesta nova etapa, les assignatures que s’impartien es vanagrupar en mòduls temàtics: incendis urbans, focs forestals, rescats i sal-vaments, i assistències tècniques. L’Escola s’integrà també a l’EFSCA(European Fire Services Colleges Association), fundada el 1988. Era,junt a l’Escuela Nacional de Protección Civil de Madrid, l’únic membrede l’Estat espanyol en aquest organisme. En el marc de l’EFSCA l’Escolade Bombers va participar en projectes europeus de formació de coman-daments, com el Gamma i el Life. Amb Vilanova com a cap, els alum-


Jordi Pujol, president de la Generalitat de Catalunya, durant l’acte d’inauguració de les instal·lacions centrals de laDirecció General a Bellaterra, el març de 1983.© Arxiu Carles de Pablos


nes del curs per als aspirants a bomber van començar a fer pràctiquesd’extinció d’incendis en les petroquímiques de Tarragona. I també vaniniciar-se els cursos per als bombers d’empresa.Vilanova va ser substituït per Jordi Sans el febrer de 2003. Amb ell,l’Escola va viure la remodelació total de les seves instal·lacions, ubica-des al peu de la carretera C-17. Així, a més de l’ampliació de l’antic edi-fici, se’n va construir un de nou. D’aquesta manera, es va passar de 3 a7 aules, es va construir una aula laboratori i una altra d’informàtica. Lesdependències van passar de 1.174 a 2.811 metres quadrats, acabades lesobres el 2007. Sans va ser el darrer director de l’Escola, ja que aquestaha quedat integrada en l’estructura de l’Institut de Seguretat Pública deCatalunya, creat per la Llei 10/2007 de 30 de juliol. En aquesta darreraetapa, l’Escola amplià de 460 a 580 el nombre d’hores lectives del CursBàsic per als aspirants a bomber i s’incrementà el nombre de formadors.L’Escola igualment va crear una nova estructura acadèmica, amb 17departaments que s’encarregaren de cadascun dels àmbits del temari aimpartir als alumnes. També inicià un programa de formació a distànciaper als bombers d’empresa, gràcies a un conveni amb l’AssociacióEmpresarial Química de Tarragona, AEQT.

Les telecomunicacionsLes telecomunicacions també es van haver d’adaptar a la nova realitat.Quan la Generalitat assumí el servei, a les demarcacions de Lleida i deTarragona no hi havia cap repetidor que fes viable un sistema de comu-nicació via ràdio entre els parcs i els controls. Per això, es projectà ins-tal·lar-ne un al límit entre ambdues províncies, al pic de la Baltasana, ala serra de Prades. Dit i fet. L’equip utilitzat era el que la Diputació deBarcelona havia adquirit anys enrere per a la Tossa d’Alp i que mai nos’havia arribat a instal·lar. A partir d’aquell moment va ser necessariadaptar totes les emissores dels parcs de bombers de les dues brigades,cosa que en quatre dies van fer Eduard Ruíz i el seu jove ajudant, JordiGallart. A les comarques de Girona no hi havia encara cap repetidor,però s’aprofitava la cobertura que donava el que la Diputació deBarcelona havia instal·lat anys enrere al Turó de l’Home. Això va obli-gar a renovar els equips emissors i receptors, perquè els que estavenoperatius eren models antics que ja no es fabricaven.Per tal de tenir xarxes de ràdio similars a les de la Brigada de Barcelona,el 1981 es convocaren concursos per a l’adquisició de tres repetidors perdemarcació i nou material. En el projecte de desenvolupament de laxarxa de ràdio es va tenir en compte els bombers voluntaris, amb la qualcosa no hi havia guàrdies de permanència contínua les 24 hores del diaals parcs. Per això es va pensar en crear una xarxa d’alarma que activésels buscapersones que haurien de dur els voluntaris i una sirena ubica-da al centre de les localitats que disposessin de parc. Les sirenes, però,no es van arribar a instal·lar. L’any 1983, amb l’entrada al servei deMateu Mas, es va executar el projecte. D’aquesta manera, per exemple,a Lleida, van començar a funcionar els repetidors de Comiols i els delspics de l’Orri i Cogulló.L’avanç de les tecnologies va possibilitar que els bombers pugessin tre-ballar amb més canals: inicialment, la separació mínima entre canals,per evitar interferències, era de 100 Khz, però amb equips millors, es va


pàgina anteriorPràctiques que fan els bombersdel curs bàsic, a la finca de canPadró.© Nacho Solano


poder rebaixar fins als 50 Khz, i després fins als 25 Khz. D’aquestamanera, i en una mateixa banda, es van poder habilitar més canals. Ala fi, se’n van aconseguir 13: 3 per a cada brigada, més un de comú pera tot el país, el Canal 4, que era el que s’usava quan en un sinistre tre-ballaven vehicles de 2 o més demarcacions.El 1987 Mateu Mas projectà la instal·lació de 39 repetidors i l’habilita-ció de 46 canals. Això obligava, novament, a sol·licitar freqüències i aadquirir nou material emissor-receptor. Aquest moment va ser un puntd’inflexió important en la millora de les ràdiocomunicacions, gràcies aun nou avanç tècnic: es deixava per a la història la tecnologia de cris-talls per adoptar la de sintetitzats, que permetia incrementar considera-blement el número de canals, amb una separació entre ells de 12,5 Khz.El 1991, finalment, es va fer el canvi dels equips instal·lats als vehicles.Per a la campanya forestal de 1993, el Taller de Ràdio va muntar el pri-mer vehicle de comunicacions del servei; l’E-90, una VolkswagenSyncro de transport de personal que havia arribat de la Brigada deLleida. El vehicle es va equipar amb posicions per a operadors i va estaroperatiu fins a 2003.Les telecomunicacions van viure un nou canvi després dels incendis de1998. Un dels punts febles en aquell episodi de focs havia estat el de lescomunicacions via ràdio. Per això, el Govern encarregà al Centre de Te-lecomunicacions de Catalunya un projecte per millorar la qualitat de laxarxa. El 1999 es va fer la prova pilot d’implantació de la tecnologia digi-tal TETRA (coneguda a bombers com a Àgora), que millorava la qualitatde l’audio i possibilitava la transmissió de dades, com ara les de posicióper al GPS. La prova es va fer en les comarques afectades pels focs de1998, on es van duplicar equips: els digitals i els analògics que s’havienestat utilitzant fins a aquell moment. L’experiència pilot va servir tant perla Direcció General, com pel Centre de Telecomunicacions abans d’im-plantar-lo a la resta de cossos i institucions del país. El resultat va serpositiu, i el Govern decidí instal·lar la xarxa per a tot el servei. La cam-panya forestal de l’any 2000 es va fer amb les dues tecnologies a totarreu. Va ser necessari, però, solventar tots els problemes tècnics quepresentava la nova xarxa, amb la supervisió de Jordi Vidal, el qual va


esquerraTreballs d’instal·lació dels repetidors de comunicacions alTuró de l’Home, l’any 1983.© Arxiu del Cos de Bombers

centreL’E-90, el primer vehicle de comunicacions dels bombers dela Generalitat, que va entrar deservei l’any 1993.© Arxiu del Cos de Bombers

dretaEduard Ruíz, cap del servei de telecomunicacions, a la serra deLlaberia.© Arxiu del Cos de Bombers


crear el Sistema d’Informació Geogràfica, de localització de vehicles imitjans aeris a temps real sobre el mapa. Finalment, el 2004 es va fer l’a-pagada analògica i es va començar a desmuntar tota la xarxa convencio-nal. Quan els Mossos d’Esquadra es desplegaren a la ciutat de Barcelonael novembre de 2005, la Generalitat decidí que tots els cossos operatiustreballessin amb la mateixa xarxa. Fins aquell moment, els Mossosd’Esquadra havien estat operant amb la Tetrapol, però a partir d’alesho-res s’implantà el sistema Rescat per a tots.

Modernització dels vehicles i utillatge. La flota aèriaEl Servei Tècnic de la Direcció General per la recerca de solucions per supe-rar l’eficiència del material emprat pel Cos. Dirigit per José Luis López, iamb la col·laboració d’Elies Serra, el Servei Tècnic va desenvolupar unatasca novedosa aleshores a l’Estat: la redacció de les especificacions tècni-ques del material i, sobretot, dels vehicles de bombers. D’aquesta manera,era la Direcció General la que establia què li convenia per millorar les sevesdotacions en els diversos concursos de compra. Va ser d’aquesta maneraque el Servei dissenyà, per exemple, llances i fins i tot una bomba ruralpesant. I ja, el 1995, les basses remotes d’atac (BRA), que es muntaven enllocs de difícil accés per garantir l’aportació d’aigua als treballs d’extinciód’incendis. Els primers tests els van fer els Bombers de Tremp sota elcomandament de Lluís Rodríguez, cap de zona del Pallars. Constatada laseva eficàcia, l’ús de les BRA es va fer extensiu a la resta del país. Es trac-tava de muntar basses amb capacitat per a 3.000 litres en llocs on difícil-ment podien arribar els vehicles de bombers. Posteriorment, els helicòptershi feien arribar dipòsits amb 1.000 litres d’aigua, amb què s’omplien lesbasses. La instal·lació es feia funcionar amb dues motobombes i 500 metresde mànega. Aquest giny el van acabar adoptant els bombers de Madrid. ACatalunya va funcionar fins al moment en què es va començar a fer ús delfoc tècnic en l’extinció dels grans incendis. La fortalesa tècnica del servei que s’estava creant i dels seus professio-nals es constatava també fora de les nostres fronteres. Així, el terrassencJosep Pedrola és des de 1999 el cap del servei de prevenció i extinciód’incendis del Douglas County Fire District número 2, a Orgeon (EUA).Elies Serra va ser formador de l’escola de bombers de Texas, als EstatsUnits, i membre de l’associació mexicana de caps de bombers. El terras-senc Carles de Pablos va exercir des de setembre de 1990 fins a setem-bre de 1993 com a sotscap del servei de bombers de l’OrganitzacióEuropea per a la Investigació Nuclear (CERN), el laboratori d’investiga-ció en física de partícules més gran del món, amb seu a Ginebra (Suïssa).En aquest mateix centre treballa, actualment, Maurici Galofré, un bom-ber de la Generalitat en comissió de serveis. Màxim del Valle, número 1de la primera promoció convocada per la Generalitat de Catalunya, vaser durant més de 13 anys director general tècnic dels bombersd’Andorra, entre gener de 1993 i juny de 2006. Actualment, ja reincor-porat a la Direcció General, exerceix de cap del Servei Tècnic. Ja mésrecentment, l’analista en cap dels GRAF, el tivissenc Marc Castellnou, vatreballar entre 1997 i 1998 al servei forestal i al servei de zones protegi-des dels estats nord-americans de Washington i Oregon. Hi va poderaplicar el model d’anàlisi que havia treballat en el seu projecte final decarrera, i va ampliar el seu coneixement sobre el comportament del foc.


Dos models de casc de bombersque es van introduir al servei l’any1999.© Marc Ferrer i Murillo


Una empresa californiana, la Wildland Fire Specialist, li’n va comprar lapatent. I ja en l’actualitat, un altre bomber de la Generalitat, el sergentde Reus Antoni García Fiel, treballa al Cos de Bombers del CentroEuratom, a la localitat italiana d’Ispra.Mentrestant, la flota pròpia de mitjans aeris es va anar incrementant. El1983 s’havien adquirit dos helicòpters Messerchimitt-Bölkow-BlohmBO 105 cbs4, que s’usaren per a les tasques de comandament d’incen-dis i per als rescats de muntanya amb grua. Era el primer cop que s’em-praven helicòpters en la lluita contra els incendis a l’Estat. Fins aquellmoment tan sols s’havia treballat amb avions, com ara els Canadair i elsDromadair. El 1987 la Direcció General va adquirir un tercer helicòpteri l’any següent es va començar a contractar de forma sistemàtica heli-còpters HS de transport de comandament. Els primers van ser el Hughes500 i el Bell 206 jet-Ranger. Se’n va posar un a cada brigada. Ambaquell gruix de mitjans, la Generalitat decidí crear la Secció de MitjansAeris a finals de 1988, el primer responsable de la qual va ser JosepArola. L’any següent es va contractar el primer helitanc, l’helicòpterbombarder, que reforçà la capacitat extintora en incendis forestals. El2004 la Direcció General disposava d’una flota contractada de 10 d’a-questes aeronaus per fer front a la campanya d’estiu. El 1990 es va com-prar un helicòpter Bölkow-Kawasaki BH 117 A4 de majors prestacionsque els anteriors. El 1994 n’arribà un altre que superava l’anterior, unBO-105 Superfive; i l’any següent arribava una altra innovació, duesunitats de l’Air Tractor AT-802F. Després dels incendis de 1994, el capdel Cos, Manuel Bosch, i l’aleshores responsable de Mitjans Aeris,Ramon Dinarès, van viatjar als Estats Units per conèixer les darreresnovetats del mercat per millorar encara més la capacitat extintora de laflota aèria dels bombers, que en aquells moments també comptava ambavions Firecat. Allà van descobrir l’Air Tractor, l’avió de vigilància i atac,que acabava de ser presentat i que va revolucionar l’ala fixa en la lluita


esquerraEl Hugues 500, el primer helicòpter del servei, que era llogat dels bombers deBarcelona, i es va utilitzar per ferles rutes de prevenció durantl’estiu 1980.© Arxiu Carles de Pablos

dretaRescat d’un escalador ferit ambla grua del BO 105, l’helicòpterpolivalent del Servei, apte per a incendis i salvaments de persones. © Arxiu GRAE


contra els focs per la seva maniobrabilitat, la seva capacitat i el sistemade descàrrega. Catalunya va ser la primera a dur-los a Europa, de mane-ra que tècnics grecs i croats, per exemple, van venir a fer-ne un segui-ment per a un possible ús als seus països.El 2002 se n’adquirí un de nou; un EC-135-P2, per als rescats de muntanya.

Els mitjans de comunicació i l’Oficina de PremsaEl creixement constant del servei nacional de bombers també es va experimentar en l’àmbit de l’atenció als mitjans de comunicació. LaDirecció General va començar a organitzar una oficina de premsa arrandels greus incendis forestals de l’estiu del 94. Fins aquell moment, JoanPascual havia estat fent una primera atenció als periodistes. Cada matí,per exemple, contactava ja des de casa amb els controls de les brigadesper conèixer les incidències de les darreres hores i feia un comunicat endirecte per a Ràdio 4. Segons recorda la seva vídua, Lupe Tenas, Pascualera un apassionat d’aquest món. Va ser en aquella època que començàa col·leccionar cascos de bombers, fins a reunir-ne gairebé 500 de tot elmón i de diferents èpoques. Actualment, és una de les col·leccions mésimportants que existeixen d’aquestes característiques. Quan entrà encontacte amb els Bombers de la Generalitat, a Pascual se li va encarre-gar tot el que feia referència als bombers juvenils i va arribar a exercirde cap de Relacions Exteriors de la Direcció General.Fins aleshores, la premsa contactava directament amb els controls cen-trals per rebre informació sobre les actuacions dels bombers. Peròdurant l’onada de focs del 1994, la Direcció General i el gabinet de comunicació del Departament de Governació, encapçalat per SusannaQuintana, van veure clara la necessitat de crear un servei regular depremsa a Bellaterra; almenys fins al final de l’estiu. Va ser així que laperiodista Núria Iglesias va començar a fer atenció als mitjans, comptantamb l’ajut de Pascual. L’experiència, que es valorà com a positiva, va fer


El President Montilla, acompanyat del Conseller Saura,Olga Lanau i Joan Boada, visita laDirecció General de Prevenció iExtinció d’Incendis i Salvamentsel juny de 2007.© Rubén Moreno


que es mantingués un cop acabada la campanya forestal. L’estiu de 1995l’Oficina de Premsa articulà una guàrdia permanent de 24 hores queatenien Iglesias i tres periodistes més, entre els quals hi havia VerònicaPardo. A partir d’aquell moment s’establí un equip fix per a tot l’anyque informava sobre les actuacions diàries del Cos de Bombers i gestio-nava la demanda d’entrevistes i reportatges dels mitjans.L’Oficina de Premsa, instal·lada al Centre d’Informació i CoordinacióOperativa de Catalunya (Cicoc) a Bellaterra, és ara l’òrgan encarregat detransmetre a la població les consignes de les autoritats en cas de gransemergències. El model comunicatiu de la Direcció General es va implantartambé posteriorment als Mossos d’Esquadra i al Servei Català de Trànsitquan hi van començar a exercir de responsables de premsa periodistes del’equip de Bellaterra; Carles Fernández a la Direcció General de SeguretatCiutadana i Verònica Pardo a Trànsit. En l’actualitat, l’Oficina la componen11 persones. Només al llarg de 2008 va atendre 61.000 trucades de perio-distes, quan, per exemple, al 1998 n’havia rebut només 27.000.

Incorporació de les dones al serveiEn aquells primers moments del servei també es va iniciar un procéslent d’incorporació de les dones al Cos de Bombers. Ja a començamentsdels anys 80, el parc municipal de Gelida va tenir entre els seus mem-bres les tres primeres dones bomberes voluntàries: Manoli Ocaña,Montse Nebot i Joana Vilarroig. Aquesta darrera va arribar a ser sotscapde parc. Van ser nomenades voluntàries de la secció activa el 23 de juliolde 1984, quan la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis iSalvaments de la Generalitat integrà el parc de bombers de la localitaten la seva estructura operativa. Vilarroig, el 1988, accedí com a opera-dora del control central de la Brigada de Barcelona, tasca que ha estatdesenvolupant fins a la seva jubilació, a finals de 2008. Per la sevabanda, Nebot presta servei actualment al magatzem general dels bom-bers a Martorell. Ocaña està totalment desvinculada del Cos. L’arquitecta Cecília Egea havia accedit a la Direcció General com a tècnicade prevenció el novembre de 1982. Un cop creat oficialment el Cos de


El parc de Gelida després d’incorporar-se a la xarxa debombers de la Generalitat, l’any1984. A la fila del darrera MontseNebot i Joana Villarroig, dues deles primeres voluntàries.© Arxiu Carles de Pablos


Bombers de la Generalitat, el 1989, entrà a formar part del Cos mitjançantuna oposició, assolint la categoria d’inspectora. En tot aquest temps ha des-envolupat força tasques. Primer, com a tècnica del Servei de Prevenció dela Direcció General, va fer comprovació de projectes i inspecció d’edificisper verificar el compliment de la normativa. Posteriorment es va incor-porar a la Divisió Operativa com a cap de l’Àrea de Planificació, on realit-zava tasques de suport i gestió dels mitjans aeris. Com a cap de l’Àread’Avaluació també va treballar en el sistema procedimental. També hacol·laborat amb el Servei Tècnic en la redacció de projectes i visites d’obresde parcs de bombers. I en l’àmbit operatiu ha fet guàrdies a la sala de con-trol dels bombers a Bellaterra i investigació de sinistres. Va ser la primeradona bombera de la Generalitat.La primera a fer guàrdies en una Regió, la també inspectora va ser AnnaMartín. Aprovada una oposició com a arquitecta, accedí al Cos com atècnica el 31 de gener de 1994, i a finals de juliol entrà a la roda delscaps de guàrdia de la Brigada de Tarragona. El 1996 Terrassa incorporàles primeres auxiliars forestals de la seva història: Mariona Casals, EvaGarcía i Sílvia Gibert. L’arquitecta tècnica Carlota Dicenta havia entrat aPrevenció el 1990, treballant en edificis públics. Va fer, per tant, inspec-cions a les instal·lacions olímpiques. El 1998, essent conseller deGovernació Xavier Pomés, els tècnics es van integrar al Cos de Bombers.D’aquesta manera, Dicenta va començar a fer guàrdies ja com a bombe-ra al Cicoc. Com la resta del personal afectat per aquesta mesura, vahaver de superar un curs de 200 hores que va impartir l’Escola deBombers. Dicenta, que va ser nomenada subinspectora, actualment estàen excedència.Elisabet Justribó va apovar l’oposició com a tècnica el desembre de 1991.Tenia la seva plaça d’arquitecta tècnica a la Brigada de Barcelona. I, com


esquerraCecília Egea, la primera bomberaprofessional de Catalunya.© Arxiu personal Cecília Egea

dretaAnna Martín, la primera bomberaa fer guàrdies, amb Pau Ferrer,caporal de Vilanova i la Geltrú, en una imatge promocional delsX Jocs Mundials de Policies iBombers del 2003, que es vandisputar a Barcelona.© Arxiu del Cos de Bombers


Carlota Dicenta, va ser integrada a l’estructura del Cos en l’etapa de Pomésal Departament. Fet el curs obligatori, va començar a fer guàrdies al Cicoc.Més tard va ser destinada en comissió de serveis a la Brigada de Tarragona,on va fer de cap de guàrdia a l’any 2000. Després d’un període d’ex-cedència, l’any 2008 ha reingressat al Cos, a la Regió d’EmergènciesMetropolitana Nord.L’aparelladora Mercè López va entrar igualment com a tècnica a laDirecció General i, també el 1998, va ser absorbida pel Cos de Bombers.El 2000 va ser destinada a la Brigada de Lleida, on va començar a fer decap de guàrdia. El 2002 va ser la primera dona nomenada cap d’ÀreaBàsica d’Emergències del Vallès Oriental. A partir d’aquell moment, vafer de cap de guàrdia a Bellaterra. El 2004 va ser nomenada cap de laRegió d’Emergències de Lleida i, per tant, la primera dona a dirigir unaRegió. López ha ocupat aquest càrrec fins el març de 2008.El 1998 van entrar les primeres dues dones després de superar un concurs-oposició específic per al Cos de Bombers funcionaris. Es tracta de GlòriaSorigué, que venia del Cos de Mossos d’Esquadra, i de Gemma Milián. Desd’aleshores, la presència de la dona al Cos s’ha anat incrementant, tot i quea poc a poc. Per aquesta raó, el Servei Tècnic de la Direcció General vahaver de començar a incloure l’habilitació d’espais específics per a donesen totes les obres de parcs. El primer parc adaptat per a bomberes va ser elde Vilanova i la Geltrú, l’any 2001. La capital del Garraf ja havia estat laprimera a estrenar un parc de bombers de l’SPEI provincial. Després, vanseguir els parcs de Banyoles (on es va construir un edifici nou) el 2002,Sant Feliu de Llobregat i la Seu d’Urgell (remodelació dels parcs existents)el 2003, Santa Coloma de Gramenet (renovació) a l’any posterior, i els edi-ficis nous de Montblanc, al 2004, Sort, Mollerussa i Cambrils, el 2005.Els Grups de Recolzament d’Actuacions Forestals (GRAF) comptentambé amb dues bomberes, Etel Arilla i Marta Miralles. I, més recent-ment, el Grup de Recolzament d’Actuacions Especials (GRAE) ha incor-porat les dues primeres bomberes professionals, Rocío Sánchez i EmmaRoca, campiona d’Espanya d’esquí de muntanya el 2005 i campionad’Europa de maratons de muntanya el 2001, entre d’altres títols. El2005, Olga Lanau va esdevenir la primera dona a ocupar el càrrec dedirectora general.

Reivindicacions laboralsLes primeres reivindicacions laborals van arribar l’any 1987, quan elsbombers es van afegir a la primera vaga de funcionaris de la Generalitat.El Departament de Governació va xifrar el seguiment de la convocatò-ria en el 75%. Bombers uniformats destacaven entre les 8.000 personesque es calcula que van participar en una manifestació que acabà davantel Palau de la Generalitat a Barcelona. En general, es reclamava igual-tat de drets amb els funcionaris d’altres administracions, com ara sousun 6% més alts, les 35 hores setmanals, un conveni específic per al per-sonal laboral i jornada contínua. Entre les demandes dels bombers hihavia els plusos de perillositat i nocturnitat i l’augment de plantilla i demitjans. En aquella jornada, tan sols es van atendre serveis urgents. ATerrassa, per exemple, van desplegar una pancarta amb la llegenda“Bombers de la Generalitat en lluita”, van treure els vehicles al carrer ivan fer sonar els clàxons en una pitada reivindicativa.



El 1995 es creà el Consell de Bombers Voluntaris, òrgan a través del qualaquest col·lectiu passaria a canalitzar totes les propostes de millora delseu servei. Dos anys després arribava el segon conflicte laboral dels bom-bers funcionaris. El novembre de 1997 els bombers van iniciar una vagaque es perllongà fins a l’abril del 98. En aquella ocasió es negaren a ferhores extres i les revisions dels vehicles. Demanaven que els equipares-sin els sous i les condicions laborals amb els que tenien, per exemple, elsbombers de la Comunidad de Madrid i del País Basc; que es regularitzésla segona activitat sense que hi hagués pèrdua de drets, ni econòmics nilaborals; que s’actualitzés el preu de les hores extraordinàries, s’incre-mentés la plantilla, es renovés la flota de vehicles i de materials i es potenciés l’Escola de Bombers i la formació del col·lectiu, entre d’altrespunts. La Generalitat oferí increments de sou de 267.000 pessetes anualsper als bombers de l’escala bàsica, de 250.000 per als caporals i de365.000 per als sergents. Quant a la segona activitat, acceptà totalmentla proposta dels bombers. Pel que feia a les hores extres, oferí una actua-lització que oscil·lava entre les 2.200 pessetes/hora per als bombers i les2.600 per als oficials. Respecte l’increment de personal, el Govern con-vocà per l’any 1998 un concurs per proveir 140 noves places, a més deles de promoció interna; el 1999, 120 places de l’escala bàsica; el 2000,126 i a l’any següent, 65. El Govern també es comprometé a destinar1.400 milions de pessetes en un pla quadriennal per a la renovació delmaterial, que incloïa l’adquisició de 31 nous vehicles, entre els quals hihavia 20 bombes rurals pesants. La Generalitat també es va comprome-tre a crear un programa de formació permanent obligatòria.Abans de l’acord final, uns 400 bombers es van manifestar el 15 d’abrila Barcelona. Van llençar escuma davant la seu del Departament deGovernació, a la Via Laietana, i ocuparen la seu del d’Economia iFinances, d’on van ser desallotjats pels Mossos d’Esquadra. Algunsbombers van resultar contusionats. El darrer punt del desacord va ser ladistribució horària de les guàrdies: el Govern proposava 12 hores de tre-ball seguides de 48 de festives. Els bombers no ho acceptaren en consi-derar que aquests torns generarien encara més hores extres. A la fi, pac-tades les millores, es va fer efectiva la regulació de les guàrdies en el


Un vehicle dels bombers ambpintades reivindicatives, durant la vaga de novembre del 1997 al’abril del 1998.© Arxiu del Cos de Bombers


Decret 103/1998 de 28 d’abril, que també s’estructurava la novaDirecció General d’Emergències i Seguretat Civil.

El servei d’atenció sanitàriaLa nova Direcció General també va crear un servei d’atenció sanitària ales víctimes dels sinistres a què assistien els bombers. L’embrió d’aque-lla unitat, l’actual Grup d’Emergències Mèdiques (GEM), data de 1985.Va ser el moment en què alguns hospitals, com el de Puigcerdà i el deVielha e Mijaran, van veure la necessitat de millorar la xarxa de trasllatssecundaris de pacients greus i de nounats. Així, i gràcies a un conveniamb el Departament de Sanitat i Seguretat Social i l’Hospital Clínic deBarcelona, durant la Setmana Santa s’establí al Cicoc una guàrdia mèdi-ca que disposà de l’helicòpter medicalitzat Bölkow 105 de la DireccióGeneral, de 2 ambulàncies medicalitzades amb conductors i infermersde la Creu Roja, un metge del Departament de Sanitat i Seguretat Sociali un de bombers, i anestesistes, un metge del servei d’urgències, infer-meres i material mèdic de l’Hospital Clínic de Barcelona. L’objectiu erafer assistència in situ a les víctimes de diferents sinistres, per evacuar-los, posteriorment, a centres sanitaris i fer el transport secundari delsmalalts crítics que necessitessin ser derivats d’un hospital a un altre enhelicòpter o en ambulància medicalitzada. Entre el 4 i el 8 d’abril es vaatendre un total de 19 serveis. L’experiència es prorrogà automàtica-ment acabada la Pasqua, amb el Pla Pilot de Transport Secundari deMalalts Crítics. Fins el 31 de desembre d’aquell mateix any es van fer897 trasllats sanitaris. La col·laboració es va extingir el desembre de1987. En tot aquell temps es van fer més de 1.800 serveis.En aquells moments el Departament de Sanitat i Seguretat Social, ambla direcció del doctor Santiago Ferrándiz, va optar per establir un serveipropi, nucli del que després va ser el Sistema d’Emergències Mèdiques(SEM), que treballà en els trasllats interhospitalaris. Però mentre no esva crear el SEM, la Direcció General va continuar prestant aquell servei.D’aquesta manera, la Direcció General contractà part dels metges voluntaris que havien estat atenent fins aleshores aquell servei des deBellaterra, als quals ja havia nomenat bombers de l’escala especial.


esquerra El doctor Miquel Vidal, cap delGrup d’Emergències Mèdiques(GEM)© Arxiu de Miquel Vidal

dreta Maribel Ortiz i Silvia Panadès,d’esquerra a dreta, al moment desortir cap a una missió humanitària a l’Iran.© Arxiu de Miquel Vidal


Quan el Departament de Sanitat i Seguretat Social va crear oficialmentel SEM, la Direcció General deixà de prestar el servei de trasllat secun-dari entre hospitals i es dedicà exclusivament als rescats de muntanya,a atendre les víctimes de grans sinistres i a la seva evacuació a centressanitaris, a més de fer l’atenció mèdica als bombers.Així, el juliol del 1989 es contractaren sis metges que depenien de la Secciód’Inspecció, el cap de la qual era el doctor Ramon Prat. Entre aquells pri-mers contractats hi havia personal que encara avui forma part del grup: elsdoctors Miquel Vidal, Antonio Benavides, Conchita Morales i MartaHernández. Havia nascut el GEM. En aquella època, alguns ajuntaments iconsells comarcals, les diputacions de Lleida i Barcelona i empreses priva-des van adquirir ambulàncies per atendre zones on la cobertura sanitàriano era òptima i que van tenir la seva base en determinats parcs de bom-bers. N’hi va haver a Prats de Lluçanès, Calaf, Guardiola de Berguedà i en parcs de bombers voluntaris de Lleida. Ramon Prat també treballà enaquesta època amb el seu grup de metges per donar un mínim de forma-ció sanitària als membres del Cos. Prat també lluità perquè els metges con-tractats per la Direcció General mantinguessin el seu bon nivell. El 1991demanà que poguessin fer cursos de formació i reciclatge en hospitals perevitar que es quedessin aïllats en l’atenció immediata en sinistres i perdes-sin la pràctica en determinades tècniques. Va ser així que el personal mèdicva fer formació continuada a l’hospital Parc Taulí de Sabadell i a l’hospitalMútua de Terrassa. Prat també demanava que els helicòpters tinguessinmajor protagonisme en els serveis fets pels metges dels bombers, ja que tansols havien estat activats en el 8% dels casos. De cara a l’any olímpic, el capde la Secció d’Inspecció també demanava que s’institucionalitzés un altrecurs per als bombers, perquè aprenguessin a fer atenció primària a les víc-times i es familiaritzessin amb el material mèdic que hi ha en una ambu-lància. D’aquesta manera, el 1992 es va poder impartir un curs de socorris-me i primers auxilis a l’Escola de Bombers, mentre que tots els integrantsdel GEM van fer un postgrau sobre medicina d’urgències a la Universitatde Barcelona. El 1999 es va fer un nou curs per a tots els bombers,l’Emerssa, que era una versió ampliada del temari de tècnics de transportsanitari del Departament de Sanitat i Seguretat Social. Les sessions es vanfer per tot Catalunya amb més de 60 formadors.

Els grups especials de rescat i salvamentsLa Llei de regulació de serveis de prevenció i extinció d’incendis i de sal-vaments de Catalunya, de 5/1994 de 4 de maig, atorgava als bombers lacompetència dels rescats i els salvaments de persones en els espais natu-rals. Es posava ordre, d’aquesta manera, en un àmbit que fins a aquellmoment ja havia viscut altres intents d’organització. Entre 1966 i 1981,els rescats els feia el Grup de Socors de Muntanya, format per gent del’Escuela Nacional de Alta Montaña; és a dir, experts escaladors, esquia-dors i muntanyencs amb qui es contactava en cas d’una emergència pertreballar de forma voluntària. Alguns d’ells es van integrar al Cos espe-cial de salvaments del Cos de Bombers de l’Ajuntament de Barcelona.En aquella època hi havia un buit legal al voltant de la competència enrescats, però el Decret autonòmic 171/81 de 29 de juliol de 1981 va pro-var de posar-hi ordre. Es creava la Comissió Tècnica de Coordinació deSalvaments Especials, presidida per la nova Direcció General de preven-


Un servei d’emergència del GEM,els anys 1990.© Arxiu de Miquel Vidal


ció, extinció d’incendis i salvaments i integrada per la Creu Roja deMuntanya, la Guàrdia Civil, els bombers de l’Ajuntament de Barcelonai les federacions catalanes d'Entitats Excursionistes, d’Espeleologia id’Esports d’Hivern. Va ser a partir de 1984 que el Cos de Bombers de laGeneralitat començà a incorporar progressivament experts en rescatsd’escalada i d’espeleologia, i que s’inicià el camí de la professionalitza-ció. S’estava creant el Grup de Rescat de Muntanya (GRM). A la Brigadade Barcelona els pioners van ser un operador del control central, CarlesGalán, i dos germans, auxiliars forestals de Sant Feliu de Llobregat; Cesci Jordi Farré. Aquell equip s’amplià a l’agost de 1985 amb altres bom-bers, que eren experts muntanyencs, i personal que provenia de lesfederacions esportives. Eren admesos Joan Anglada, Llorenç Bonet,Jordi Camprubí, Jaume Ganges, Joan Guirado, Antoni Martínez Robles,Antoni Llasera, Enric Pagès, Sergio Palacios, Alfons Valls i Bernat Cla-rella, el responsable del grup de socors de la Federació d’Entitats Excur-sionistes de Catalunya. En aquells moments s’unificà el comandamentdels operatius de rescat, es centralitzà a la seu de la Direcció General aCerdanyola del Vallès la recepció de les alarmes i es posà a disposiciódels operatius un parell d’helicòpters per a les emergències. Aquell primer nucli de Barcelona s’integrà al parc de Cerdanyola delVallès, on es centralitzà el GRM de la Brigada de Barcelona. El grup,però, s’havia creat per actuar en qualsevol punt del país, encara que ales Brigades de Girona i de Lleida també es van crear unitats de rescat isalvament. A Camprodon, l’alma mater d’aquest procés va ser FrancescCarola, que havia accedit a la Brigada Alpina de la Creu Roja el 1968 ials bombers, com a voluntari d’aquest parc del Ripollès, el 1979. For-mant part dels GRM de Girona, Carola va viure el moment en què el


Pràctiques dels Grups deRecolzament d’ActivitatsEspecials (GRAE) a la serraladade Montserrat, a la punta deGorra Marinera.© Arxiu GRAE


cap de Brigada, Antoni Güell, va proposar la creació d’un grup específicde rescat de muntanya a la Vall de Camprodon integrat pels bombers ila Creu Roja, que ja treballaven conjuntament en força serveis. Aquestadarrera institució, però, no acceptà la idea. Amb el pas dels anys, i ambl’ajut de la Direcció General, l’Ajuntament i el Consell Comarcal delRipollès, el parc de Camprodon s’ha equipat força, de manera que enl’actualitat disposa de 3 lliteres i sacs per a allaus, a més del materialpetit necessari per als rescats.A Olot cal esmentar especialment Jordi Francès Buxó, que accedí al Cosel 1979. Buxó reivindicà la creació d’una base permanent de rescat a lacapital de la Garrotxa perquè els bombers experts en muntanya estavendispersos en diferents parcs. I ho aconseguí amb la creació oficial delGRAE anys després. Buxó, que va començar a fer muntaya als 12 anys,recorda com en aquells inicis els rescats eren força difícils, sense telefo-nia mòbil, amb emissores amb poca cobertura i sense el suport dels heli-còpters, la qual cosa obligava els rescatadors a fer llargues travesses perla muntanya. A Ripoll, Manel Pereda organitzà un grup en una comar-ca on fins aleshores els rescats els havien fet la Creu Roja, la GuàrdiaCivil i els pisters de la Molina i de Núria. Va ser un moment en què elsrescatadors compraven per compte propi el material i l’equipament quehavien d’usar en els serveis. Pereda, que havia accedit al Cos provincialdels Bombers al febrer de 1981, va formar-se tècnicament en diversoscursos sobre activitats de muntanya, animat també per l’aleshores res-ponsable de la Brigada, Antoni Güell. Des de 2007, Ripoll no és seuGRAE, i els seus especialistes en muntanya s’han integrat al parc de fun-cionaris d’Olot, mentre que els voluntaris romanen adscrits al deCamprodon.A la Brigada de Lleida els Pompièrs de Vielha van ser els primers a ferrescats de muntanya als Pirineus de Lleida. Els primers rescatadors delCos aranès, Javier Tous, Rafael Villamor i José Gasa, era gent aficiona-da a la muntanya que havia rebut formació a França. Després se’ls vaafegir gent jove que va mantenir els lligams amb el país veí, especial-ment amb els bombers, la Gendarmerie i la unitat de muntanya de laGarde Republicaine dels departaments de l’Arieja i l’Alta Garona. Joan Canalias, actual director general dels Pompièrs d’Aran, va accedir al Cosen aquella època, el 1971. Aleshores, els rescatadors aranesos no noméses formaven al país veí, sinó que feien pràctiques conjuntes i demana-ven col·laboració a l’altra banda de la frontera en determinats serveis.Els Pompièrs de Vielha també treballaven en rescats als Pirineus fora dela Val d’Aran, com ara a l’Aragó i en altres comarques de Lleida.El 1979 es formà un grup de rescatadors al parc de bombers de Pobla deSegur, que s’havia creat aquell mateix any. Josep Calvet, el primer cap,havia reclutat dos experts muntanyencs, Josep Tunica i Ramon Caballé‘Capi’, que havien fet les seves primeres escalades quan encara erenadolescents. Després els van seguir Julià Paüls i els germans Pere i JosepSolana. Amb la subvenció municipal, les aportacions voluntàries d’al-guns veïns i els guanys de la venda d’uns calendaris i d’una festa perNadal, els voluntaris de Pobla de Segur van comprar el seu propi material de rescat. El primer servei d’escalada el van fer l’11 de maig de1980, per recuperar un cos sense vida penjat de la paret a la via Reina,a Terradets.



El 1983, a instàncies del cap de parc Carles Royo, la Seu d’Urgell tambéva organitzar una unitat de rescat. L’organitzador del grup va ser JosepLópez Rico ‘Boy’, president de la Unió Excursionista Urgellenca. Aquellprimer nucli de la Seu el formaren una quinzena de membres del clubque presidia ‘Boy’, treballant com a voluntaris i únicament en rescats demuntanya, a l’Alt Urgell, la Cerdanya i el Solsonès, i en altres zones enquè fos necessària la seva participació. Aleshores, els rescatadors empra-ven el seu propi equipament i material en els serveis. No va ser fins el1993 que se’ls va integrar a la secció activa. A partir d’aquell moment,els voluntaris treballarien en tota mena de serveis, a més dels rescats.Paral·lelament també es va crear el Grup de Rescat i Salvaments Sub-aquàtics (GRS). El 1982 es constituïa un nucli a la Brigada de Lleida, queformaren un grup del parc de la capital del Segrià i bombers d’altres puntsde les terres de Ponent que havien superat un curs específic de formació.En d’altres parcs del país també hi havia submarinistes, a qui es localitza-va en cas de ser necessari. La Brigada de Girona tenia ja a 2 submarinis-tes experimentats de Santa Coloma de Farners, Nandu Font i JosepCliment, que ja havien començat a fer rescats aquàtics per als bombers entemps de la Diputació l’any 78. Quan van plegar de l’empresa en la qualtreballaven, el cap dels bombers provincials, Antoni Güell, els integrà alservei al 1980 per treballar en tota mena de serveis. Per a això, van haverde superar un curs bàsic. Amb ells, el parc de Santa Coloma començà atenir una guàrdia permanent de 24 hores. Poc després també accedí al Cosun tercer submarinista, Josep Gutiérrez, que com Font i Climent haviad’usar el seu propi equipament quan hi havia un rescat. Però no va serfins el 1993 que es va convocar una prova específica per reclutar titolatsexperts en immersió. Era un primer pas cap a la regulació dels rescatsaquàtics en el Cos de Bombers de la Generalitat, amb la idea de crear unaplantilla definida de bussos a qui recórrer quan calgués. A més, es creavaun grup de submarinistes concentrat al parc de Cerdanyola del Vallès, for-mat per Carles Galán i els germans Farré. Aquests treballaven sobretot enmar obert. També hi va haver un altre grup a Mollerussa, requerit espe-cialment per rescats en aigües interiors. I també hi havia experts disponi-bles en els parcs de Sant Feliu de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat iMataró, entre d’altres.El 1997 la Direcció General unificà el GRM i el GRS, i creà els Grups deRecolzament d’Activitats Especials (GRAE). Això significà unificar aCerdanyola del Vallès els grups de submarinistes, encara que en laBrigada de Girona se’n tenien de repartits en diversos parcs. Els subma-rinistes van tenir una destacada participació en l’arriscada operació derescat del cadàver d’un espeleobucejador basc a la cova Fuente Azul, aBurgos, l’any 2000. El cos es trobava a 70 metres de fondària. LaGuàrdia Civil no se n’havia sortit i el cos finalment va ser recuperat pelsbussos Carles Galán, Joan Perona, Jesús Almagro i Miquel Román. Elsexperts en rescats de muntanya, els antics GRM, es van mantenir aCerdanyola i als 3 parcs dels Pirineus occidentals on havien existit finsal moment. A Girona, Olot es va afegir a Camprodon a la llista de parcsamb unitats GRAE. Els voluntaris d’aquest darrer parc i els funcionarisque hi ha a la capital de la Garrotxa han rebut cursos de formació enrescats en neu, roca i barrancs amb bombers francesos. I han impartitformació a les unitats de rescat dels bombers de Navarra.


Submarinistes del GRAE en una recerca a l’estany de Graugés, a Avià.© Arxiu GRAE


Darrerament, la Direcció General ha reordenat la unitat GRAE sota elcomandament, primer, de Josep Colàs, primer, de Santi Lleonart i deSebastià Massagué després. Ara es pretén tornar a diferenciar les unitatsde muntanya de les de rescat aquàtic. Ambdues, però, sota la denomi-nació comú de GRAE. D’aquesta manera, els experts submarinistes esta-ran repartits en 3 bases, amb les quals es cobrirà tota la costa catalana,a més d'atendre serveis en aigües interiors. Hi haurà una seu a Cam-brils, una altra a Girona ciutat i la de Cerdanyola del Vallès. Pel que faa les unitats especialitzades en rescat de muntanya, continuaran existintels 6 parcs en què estan establerts en l’actualitat. Es va obrir un procésd’admissió de nous GRAE, que van haver de fer un examen teòric i pro-ves físiques d’escalada, espeleologia, natació, esquí i curses d’orientació.Són les mateixes proves que han hagut de passar els GRAE que jahavien estat exercint com a tals fins a l’actualitat, per tal d’acreditar laseva capacitat per continuar fent aquesta feina.La Direcció General va crear un tercer grup d’especialistes després del granincendi que afectà la Catalunya central el 1998. El Grup de Recolzamentd’Actuacions Forestals, GRAF, naixia com una nova eina per reforçar lalluita contra els grans incendis forestals i estava integrat per experts quetreballarien únicament en aquests sinistres. Però no només en l’extinció,sinó també en el desenvolupament d’un ampli projecte tècnic que incloïa,per exemple, la creació d’una cartografia operativa actualitzada per al Cosde Bombers. Es van definir des de les simbologies a utilitzar en els mapesfins a les quadrícules que s’hi havien de crear. Els GRAF també van desen-volupar un programa de cremes prescrites per a la neteja del bosc, la for-mació tant interna en el Cos de Bombers com de col·lectius clau en l’ex-tinció d’incendis (com ara les ADF, voluntaris, ecologistes, propietarisforestals, mossos d’esquadra i agents rurals), l’intercanvi d’experiènciesamb professionals d’altres països i s’integrà en projectes internacionals delluita contra els focs, com el Fire Paradox. En aquest programa, que té perobjectiu conscienciar sobre l’ús del foc com a eina per fer gestió forestal aixícom extinció, hi prenen part la Unió Europea, Líbia i el Marroc. Els GRAFtambé van introduir una nova manera d’analitzar els incendis i van incor-


Dues imatges de la crema controlada al veïnat de la Valleta,al terme municipal de Vilajuïga, el 14 de setembre del 2004 pelGrup de Recolzamentd’Actuacions Forestals (GRAF).© Arxiu GRAF


porar una terminologia comú, com ara ‘focus secundari’, ‘atac directe’,‘indirecte’ o ‘paral·lel’, ‘alineacions’ o ‘columna convectiva’. El grup tambécreà un butlletí electrònic de divulgació, Lo Forestalillo, que té una versióreduïda de difusió interna per als comandaments, el 3 Minuts.El GRAF va néixer oficialment l’1 de març de 1999. La idea de crear ungrup d’especialistes, a l’estil de les Brigadas de Refuerzo de IncendiosForestales (BRIF) creades pel govern espanyol el 1992, l’havia tinguda elconseller de Governació Xavier Pomés acabat el fatídic estiu de 1998. En el moment de constituir el grup, el cap de la Divisió Operativa, ManuelBosch, va proposar un projecte més ambiciós. Volia alguna cosa més queun reduït grup de bombers ben formats en les noves tècniques d’extinciód’incendis forestals. Va ser d’aquesta manera que es fixà en MarcCastellnou, un jove enginyer forestal i bomber de Tivissa que fins el 1998havia col·laborat amb la Brigada de Tarragona en temes de formació.Castellnou va ser nomenat analista en cap dels GRAF. La idea amb quècomençà a treballar el grup, i que rebé el suport convençut de Pomés, erala d’estudiar el comportament dels incendis i predir-ne l’evolució per pla-nificar millor l’estratègia d’atac. Els GRAF també van incorporar altreseines d’extinció a la tradicional d’atac amb aigua, com són les cremes d’ei-xamplament, els contrafocs i l’ús de les eines manuals, com la pulaski.La presentació oficial del grup es va fer a Cabra del Camp el 28 de maigde 1999, amb una demostració de crema al bosc de la Duqueta i la forma-ció d’una línia de defensa manual al bosc del Cossiol. El grup està estruc-turat des d’un cervell central a Bellaterra, la Unitat Tècnica, amb unitatsrepartides per les quatre demarcacions del país. A Tarragona, Lleida iGirona hi ha 17 bombers mentre que a GRAF Barcelona n’hi ha 22.Aquests són bombers especialistes que al llarg de la campanya forestal fanles guàrdies a les unitats GRAF dels parcs de Rubí-Sant Cugat, Cassà de laSelva, Reus i Tremp, i no pas en els parcs on treballen la resta de l’any. El model GRAF s’ha acabat adoptant en altres zones, com ara Aragó, lesilles Balears, Canàries, Portugal, França i el Regne Unit. Membres del grupvan iniciar un procés de formació a tècnics bombers d’aquestes zones.

Recursos per la lluita contra els incendis forestals1994 va ser un any de força canvis. El Decret 170/1994 de 14 de junyordenava el traspàs de serveis, mitjans i recursos de la Generalitat al


El parc central dels Pompièrsd’Aran, a Vielha e Mijaran.© Carles Savalls


Conselh Generau dera Val d’Aran en matèria d’extinció d’incendis i sal-vaments. Malgrat això, els parcs de Vielha e Mijaran, Bossòst i Les vancontinuar integrats a la xarxa del Cos de Bombers de la Generalitat. Ala vall només es crearen plantilles de bombers voluntaris, formats perl’Escola de Bombers però retribuïts pel Conselh.La resta de canvis es viurien després d’un estiu tràgic en què el foc tornàa devorar els boscos del país i es cobrà algunes vides. L’onada d’incen-dis d’aquell any va generar una allau de crítiques contra el que es con-siderava un fracàs de la política de prevenció, manca de mitjans delsbombers i descoordinació entre els diversos cossos. Els ajuntamentsreclamaren més competències en la lluita contra els focs, cosa querebutjà la consellera de Governació, Maria Eugènia Cuenca. Però elGovern va proposar mesures de xoc per afrontar el drama dels gransincendis forestals. Així, el pressupost de la campanya forestal de 1995 esva incrementar un 20%, i arribà als 8.098 milions de pessetes encaraque en exercicis posteriors la inversió es va anar desaccelerant. Al con-trol de la Brigada de Barcelona, a Bellaterra, s’instal·là un nou sistemainformàtic que integrava les funcions de ràdiocomunicació i telèfon, elSIACOM. També es va fer la prova pilot d’un sistema de GPS. Se n’ins-tal·laren 34 unitats en tots els mitjans aeris que participarien en la cam-panya forestal següent i en alguns vehicles de comandament. Es va ins-tal·lar una xarxa de repetidors, que si bé resultà efectiva per als mitjansaeris, no va ser suficient per garantir prou cobertura a les dotacionsterrestres.També el 1995 entrà en vigor el pla d’emergències per incendis fores-tals, l’Infocat. El pla preveia una cadena d’actuacions preventives enfunció del risc diari, calculat en base a la temperatura, la humitat, lasequera acumulada, les ratxes de vent previstes i la disposició geogràfi-ca de les superfícies vegetals del país. En quart lloc, es va començar aestudiar una llei de protecció civil, aprovada finalment el 20 de maig de


Foc forestal al Solsonès l’estiu de1998. Es va haver d’evacuar lagent dels masos i altres nuclis depoblació aïllats. © Jordi Serrano


1997. En el text es fixaven les competències de la Generalitat i els ajun-taments i es determinava que en cas d’emergència aquestes administra-cions havien de treballar de manera coordinada sota el comandamentdels bombers. A més, es demanava als municipis vulnerables als incen-dis forestals que elaboressin els seus plans, en què s’hauria d’especificarla manera més eficaç d’organitzar recursos en cas de foc. Això significa-va no haver d’improvisar la forma com organitzar evacuacions i deter-minar, per exemple, quins membres del Consistori havien de formarpart del gabinet de crisi i quines serien les seves tasques.Més encara, un decret de 1995 obligava les companyies elèctriques a nete-jar de vegetació el recorregut de les seves línies en trams forestals. Malgrataixò, el 1998 no s’havia adequat ni el 20% de la superfície afectada. Tambéarran dels focs de 1994, el Departament d’Agricultura va iniciar un progra-ma de recuperació de cultius que havien de trencar la continuïtat del bosci esdevindrien franges de protecció on els focs forestals perdrien intensitati podrien ser més fàcilment atacables pels bombers. Els propietaris fores-tals, però, reclamaren més ajuts econòmics per mantenir en condicions elsboscos del país. Un altre decret, el 64/1995 de 7 març, dictava les mesuresde protecció que havien de tenir les urbanitzacions a peu dels boscos. Se’nveien afectades 1.028; la meitat de les que existien aleshores al país. Se lesobligava a crear una franja de 25 metres sense vegetació en tot el períme-tre de la trama urbanitzada. Els deures, però, no es van fer. En el rerefonshi havia la manca de liquidesa per dur a terme aquells treballs en les urba-nitzacions, algunes de les quals tenien importants mancances en infraes-tructures mínimes. El 1997 es va obligar els ajuntaments a crear una fran-ja de 10 metres de terreny lliure de vegetació al voltant dels abocadors.Arran del greu episodi del 94, també es va impulsar la col·laboració activade les Agrupacions de Defensa Forestal, les ADF. Es crearen línies de sub-vencions que el col·lectiu, però, valorà com a insuficients. Per a l’anysegüent, la Direcció General ja contractaria els dos primers Air Tractor 802com a avions de vigilància i atac, que oferien una gran maniobrabilitat.

La Direcció General d’Emergències i Seguretat CivilL’any 1997 també va ser de canvis, tot i que en aquest cas organitzatius.El setembre, el Decret 225/1997 reinventava la Direcció General, a la qualse li adscrivien les funcions que fins aquell moment havia tingut laGerència de Protecció Civil. Va ser en aquell moment que naixia la Direc-ció General d’Emergències i Seguretat Civil, que va tenir a Enric Prior alcapdavant. Fins aquell moment, Prior havia estat el gerent de ProteccióCivil. Aquella mesura implicava reforçar el Cicoc, que des d’aquellmoment passà a activar els plans d’emergència del país a més de coordi-nar l’actuació dels bombers i de la resta de cossos operatius que actuessinen qualsevol eventualitat. La sala va passar a ser el Centre d’Emergènciesde Catalunya, Cecat.Dos anys després, es feia un pas més en la millora de la gestió de lesemergències: Catalunya estrenava el telèfon únic d’emergències 112 l’1de febrer de 1999. Es complia d’aquesta manera una ordre europeasobre l’obligatorietat de tots els països de la Unió d’implantar aquestnúmero comú a tots, unificant la dispersió de telèfons que existia fins


Diferents logotips del servei d’emergències, corresponents ales campanyes del «llop», del«112» i del «085».


aleshores, ja que cada Cos operatiu tenia el seu. Aquell primer 112 vaoperar des d’una sala habilitada a l’avinguda de Josep Tarradellas deBarcelona. Les proves s’havien iniciat al novembre anterior. Fins el2001, el servei va conviure a les comarques de Barcelona amb la cen-traleta del 085, número específic de bombers que havia entrat en fun-cionament el 1991. Però el 22 de juny de 2001, el 085 continuà existintperò les trucades que li entraven es derivaren directament cap al 112.El 13 d’octubre de 2003 s’inaugurà el 112 de les comarques de Tar-ragona i les Terres de l’Ebre en la seu del nou Centre d’Emergències d’aquella demarcació, ubicada entre Reus i Tarragona, on també s’hi vainstal·lar la Brigada de Tarragona. El juny de 2004 entrà en funciona-ment un sistema de seguretat per als taxis per enviar un senyal d’alar-ma directa a la centraleta del servei per alertar els Mossos d’Esquadra ipoder fer un seguiment de la ruta del vehicle a través del GPS en casd’emergència. Una setmana després començava a funcionar un sistemade comunicació amb persones sordes a través de telèfon mòbil.Aquestes informaven a la sala del 112 d’emergències, degudament codi-ficades, a través de missatges sms. L’any següent el 112 va començar arebre directament les trucades que encara entraven pel 085 a les comar-ques de Lleida i Girona.Més canvis organitzatius el 2001. La divisió territorial del Cos de Bombersva ser modificada amb el Decret 162/2001 de 12 de juny. El text disposa-va la transformació de les brigades en set Regions d’Emergència: Girona,Lleida, Tarragona, Terres de l’Ebre, Centre (amb seu a Manresa),Metropolitana Nord (Cerdanyola del Vallès) i Metropolitana Sud (l’Hos-pitalet de Llobregat). Les tres últimes havien format part fins llavors de laBrigada de Barcelona. Els àmbits territorials de cada Regió es dividiren enÀrees Bàsiques d’Emergències, un total de 26 a tot Catalunya. D’aquestamanera, s’apostava per apropar al territori els equips tècnics del Cos deBombers per millorar la relació amb l’administració local, els comanda-ments i els operatius dels altres cossos que treballen en emergències.D’aquesta manera també es reforçava el coneixement del territori, el riscassociat a les emergències i les seves problemàtiques.


La Sala Central de Bombers, aCerdanyola del Vallès, anticCentre d’Emergències deCatalunya (Cecat) © Nacho Solano


L’estiu de 2003 dos bombers van perdre la vida en pocs dies de diferèn-cia en accidentar-se els vehicles en què treballaven, els Pegaso 3046/10i 2223, coneguts com a ‘egipcis’. El 12 d’agost bolcava a Seròs el vehicleL-245, al quilòmetre 9,5 de la C-45. Hi viatjaven dos bombers volunta-ris i quatre auxiliars forestals. Un d’aquests darrers, Isaac García, va per-dre la vida; els altres companys van resultar ferits. En el moment de l’ac-cident, l’egipci tornava d’un incendi forestal iniciat aquell mateix dia ala Granja d’Escarp. Quinze dies després va bolcar la bomba rural pesantL-228 de Les al quilòmetre 166 de l’A-2, a les Borges Blanques. El vehi-cle tornava a la Val d’Aran des del taller de Cerdanyola del Vallès, onhavia passat una revisió de la bomba d’aigua. En aquest accident vamorir Francesc Medialdea, del parc de Vielha e Mijaran. Un altre bom-ber va resultar ferit lleu.Com a conseqüència d’aquests accidents, la Direcció General va orde-nar el 28 d’agost la paralització cautelar de la flota d’egipcis, un total de58 vehicles. Un cop la Subdirecció General d’Afers Laborals id’Ocupació va anul·lar la mesura, s’optà per deixar treballar els egipcisnomés en sinistres que tinguessin lloc a un radi de 15 kilòmetres delparc, però s’ordenava que no se circulés amb ells a més de 50 km/h is’indicava que la pressió dels pneumàtics havia de ser de 6,5kg/cm2.Tot i això, tan sols quatre dies després, el Departament ordenavadonar-los de baixa definitivament. El gener de 2004 el ConsellExecutiu del Govern aprovà un crèdit extraordinari de 24 milions d’eu-ros per a l’adquisició de 58 noves autobombes que substituirien alsegipcis: 48 de rurals pesants, set de forestals pesants i tres de forestalslleugeres. Els sindicats consideraren que la retirada dels vehicles es vadecidir gràcies a la seva pressió.El 2007 es va iniciar la penúltima reestructuració de la Direcció General. ElDecret 479/2006 de 5 de desembre creava la Direcció General de ProteccióCivil, que passaria a assumir part de la tasca que fins a aquell moment s’ha-via fet des d’Emergències i Seguretat Civil. Aquesta darrera Direcció torna-va a ser la de prevenció, extinció d’incendis i salvaments. Això implicavaredefinir les tasques del Cecat de Cerdanyola del Vallès. El Cecat passava aser Sala Central de Bombers, però vinculat només a Protecció Civil, en unanova sala de control que va començar a operar diumenge 1 de juny de2008 a l’antic edifici de les Aigües del passeig de Sant Joan de Barcelona,nova seu del Departament. I el 2008, essent Antoni Rifà subdirector gene-ral operatiu, desapareixen les ABE i es reestructuren les Regionsd’Emergències, amb una àrea d’Operacions i una de Prevenció i Gestió. Elnou equip directiu el formaren Pasqual Gámez, Joan Rovira i Jordi Vila, ales Regions Metropolitana Sud, Metropolitana Nord i Centre, respecti-vament; Enric Cano a Girona; Juanjo Bellostas a Lleida: Agustí Gatell a Tarragona, i Fèlix González a les Terres de l’Ebre. En aquesta mateixaetapa, la Subdirecció general operativa dóna nou impuls a l’estandaritza-ció dels procediments operatius en totes les Regions. Una tasca que ja s’ha-via iniciat amb Santiago Rovira al capdavant de la Divisió Operativa, desde la qual havia projectat la “Regió d’Emergències única”, deixant enrereel concepte de “confederació de regions”. Amb Rifà, a més, es va generaruna estructura de comandament més sòlida per respondre a les gransemergències, amb una major sectorialització dels escenaris crítics i delega-ció de funcions i de responsabilitats en comandaments intermitjos.


El novembre de 1982 unes pluges molt abundoses alsPirineus centrals van provocaruna gran riuada i la inundació dediverses poblacions de les conques del Segre i de laNoguera Pallaresa. A Lleida lariuada va arribar el dia 7 de novembre. © Arxiu del diari El Segre


Els grans sinistresLa primera gran emergència a què va haver de fer front el Cos va ser eldiumenge 7 de novembre de 1982, quan un episodi de pluges va pro-vocar unes riuades que van arrasar les comarques de Lleida. Pont de Barva quedar totalment destruït i a Senterada es va esfondrar el pont d’ac-cés al poble. Oliana va ser evacuada, així com part de la Granja d’Escarpi Ponts; en aquesta darrera localitat van desaparèixer un noi i una noia,i només se la va trobar a ella, a l’endemà, dalt d’un arbre. A Balaguer,el Segre inundà la cèntrica plaça del Jutge. I a Lleida es va evacuar elbarri de Cappont; algunes llanxes van circular per la part baixa de la ciu-tat. Van morir 19 persones, 13 de les quals havien estat arrossegades perl’aiguat des d’Andorra a l’Alt Urgell.El 12 de juny de 1987 esclataren dues bombes que ETA havia posat les ins-tal·lacions d’Enpetrol, a Tarragona. Les flames, que van arribar als 60 metresd’altura, van trigar dies a ser extingides. Unes 12.000 persones que vivien ala zona propera al polígon van fugir aterrides. Quatre van resultar ferides.Una setmana després esclatava un cotxe bomba al centre comercial Hipercorde Barcelona, on van morir 21 persones. Només hi van treballar els bombersde l’Ajuntament; els de la Generalitat tan sols van prestar ampolles d’aire peraccedir a l’aparcament del centre, on havia esclatat el vehicle.El 2 de setembre de 1988 els bombers van treballar en l’incendi d’un trenestacionat a Sabadell Centre. A l’altra via, un segon comboi aturat i ple degent, i, dins el túnel, un tercer tren que va ser evacuat amb les personescaminant per les vies fins a Sabadell Nord. Els bombers que s’endinsarenpel túnel per socórrer els evacuats van haver de recular quan les ampollesd’aire arribaren al límit de pressió, però se’ls va acabar l’aire i van haverde fer els darrers metres a pulmó lliure; vuit bombers van ser hospitalit-zats i 52 passatgers, del segon comboi a l’estació, van resultar intoxicats.


Dues fotografies del l’atemptatdels GRAPO a les instal·lacionsde Repsol al complex petroquímic de Tarragona, el 8 de setembre del 1990.© Arxiu de la Regiód’Emergències de Tarragona


La dècada acabava tràgicament per als bombers de la Generalitat a Olot.El 6 d’abril de 1989 un helicòpter del servei topà amb cables d’alta tensióprop del pont de les Tries i s'estavellà. Els 3 ocupants van perdre la vida:el bomber Ciríaco Arroyo, el pilot Francisco Javier Santodomingo i elmetge del Cos Joan Torró. I el 19 setembre, una fuita d’hidrogen de refri-geració a la nuclear Vandellòs I provocà un incendi, que afectà la turbinadel grup principal número 2. Els bombers van treballar amb escumògen ievitaren que les flames s’estenguessin a altres instal·lacions. No hi vahaver risc nuclear ni emissions a l’exterior. Els bombers van passar duesrevisions mèdiques per constatar que no s’havien contaminat.El primer gran sinistre de l’any 1990 va dur novament el segell delterror, en aquest cas, del GRAPO. Dissabte 8 de setembre de 1990 escla-taren dues bombes a les línies de propilè de Repsol, a la petroquímicade Tarragona. No hi va haver víctimes, però el foc va trigar més de dosdies a cremar tot el combustible i a ser extingit. El 29 de maig de 1991un nou atemptat d’ETA va fer esclatar un cotxe-bomba a la casa-caser-na de la Guàrdia Civil de Vic. L’explosió va ensorrar les tres plantes del’edifici i es van produir destrosses per l’efecte de l’ona expansiva en unradi de 300 metres. Van morir dos guàrdies i set civils, i un policia localque col·laborava en les tasques de salvament va perdre la vida en seratropellat per una ambulància.El 12 de febrer de 1993 el petrolier danès Robert Maersk col·lidí amb elpantalà de Repsol a Tarragona i trencà un feix de canonades, provocantuna fuita de nafta al mar, i poc després s’iniciava un incendi. Aquellmateix any, el 19 de desembre, un nou accident d’helicòpter es cobrà lavida de dos bombers. L’aparell havia sortit de Vielha per fer el rescat delcos sense vida d’un muntanyenc accidentat a Montellà i Martinet.L’accident va tenir lloc al canal del Tristany, zona rocosa de molt difícilaccés, mentre s’estava pujant el cos a l’aparell. Van perdre la vida elbomber Bernat Renom, membre del GRAE, i el pilot Eduard Balboa.El 31 de gener de 1994 cremava el Gran Teatre del Liceu de Barcelona.Els bombers de la Generalitat col·laboraren amb els de l’Ajuntament enles tasques d’extinció amb helicòpters.


Enfonsament de l’Oca, un vaixellrecreatiu, a l’estany de Banyolesl’any 1998.© Arxiu GRAE


Els accidents químics van ser els grans protagonistes de 1996. L’ensurtmés gran va tenir lloc l’1 de juny en l’empresa Uquifa de Sant Celoni onva caure un tanc de lleixiu sobre unes canonades de PVC per on passa-va àcid clorhídric. La trencadissa va posar en contacte ambdós produc-tes, que reaccionaren i provocaren un núvol tòxic de gas clor. 93 perso-nes van resultar afectades per intoxicació, entre elles, veïns, bombers,sanitaris de la Creu Roja i treballadors de l’empresa. El 19 de juliol vaexplotar un dipòsit de propà en les instal·lacions de Repsol-Butano alpolígon Pedrosa de l’Hospitalet de Llobregat; un treballador va morir icinc més van resultar-ne ferits.El 1998, a banda dels incendis forestals a la Catalunya central, va que-dar marcat per l’enfonsament d’un vaixell recreatiu al llac de Banyoles,amb 141 persones a bord, de les quals 21 van morir ofegades. Dos bom-bers van resultar greument ferits en unes pràctiques a la Val d’Aran el23 de setembre de 1999. Es tractava del cap de parc de Bossòst, JosepMaria Cau, i de Benjamín Yáñez, del parc de Les, els quals es van recu-perar totalment de les seves ferides un mes i mig després.Aquell any al Cecat a Bellaterra es van menjar el raïm del 31 de desem-bre uns quants directors generals del Govern, tècnics i periodistes. Lacausa, el canvi de dígit que implicava entrar a l’any 2000 i els efectesque això podia suposar en els sistemes informàtics de totes les infraes-tructures i serveis. Es va activar el pla de protecció civil de Catalunya,Procicat, en fase d’alerta, però no es va detectar cap mena de problema.El 2000 va ser l’any dels aiguats. Primer, el juny, al voltant de Mont-serrat, i després, l’octubre, a les comarques de Tarragona. Ja des de lamatinada i durant el 10 de juny, la força de l’aigua provocà nombrosesdestrosses. Una dona de Sant Vicenç de Castellet va morir ofegada a casaseva, construïda a la vora d’una riera que es va desbordar. Les carrete-res d’accés a Montserrat van quedar intransitables i les dependències delmonestir van patir danys greus. La muntanya va quedar totalment inco-municada, de manera que es va organitzar una operació d’evacuació deles 500 persones que hi havia a la zona amb helicòpters dels bomberscap a l’aeroport de Sabadell. A Esparreguera es va esfondrar el pont de


Fotografia aèria, presa des de l’helicòpter d’emergències, del’embús que va provocar la nevadade 14 de desembre del 2001 a l’AP-7.© Arxiu de Manuel Bosch


la N-II, el de Magarola, i van morir els dos ocupants d’un vehicle quecreuava en aquell moment el pont. Els bombers van haver de fer mésde 800 sortides en tot l’episodi.L’octubre, més aigua. El dia 22 es van desbordar nombroses rieres. La deMontbrió del Camp va arrossegar quatre persones. L’endemà, una dona vamorir ofegada a casa seva, a Godall, en haver-se desbordat el torrent delBarranc d’en Galera. Hi va haver esllavissades en nombroses carreteres localsi es van esfondrar dos ponts a les Terres de l’Ebre. Els bombers van haver defer el salvament de persones que havien quedat aïllades per l’aigua. Un d’aquests rescats el va fer un helicòpter aprofitant un vol de reconeixementamb el conseller Pomés, que feia inspecció de tota la zona afectada.L’últim dia de l’any s’havia aixecat assolellat i amb una temperaturaforça càlida. Unes condicions idònies per anar a la muntanya. Així hohavien decidit vuit persones que optaren per fer el Balandrau, alRipollès. De sobte, un brusc descens de la temperatura i un vent cadacop més fort, el torb, va acabar reduint la visibilitat a la muntanya. Elsbombers, alertats per les famílies, van estar cercant els muntanyencsuna setmana. Van morir set persones i només una va sobreviure, enca-ra que el darrer cadàver es va localitzar el 24 de març, amb el desglaç.Hi col·laboraren bombers andorrans, madrilenys i francesos, a més degossos de recerca i psicòlegs per atendre els familiars dels desapareguts.En aquell servei van treballar junts per primera vegada els GRAE de lesbrigades de Girona i de Lleida.La neu també va ser la protagonista del Nadal d’aquell mateix any.Catalunya va quedar absolutament col·lapsada. El 14 de desembre, diaque va començar l’episodi, els bombers van atendre més de 200 serveis.En total, i fins al dia 16, es van tallar 30 carreteres en diferents trams;entre elles, les principals del país: l’AP-7, la N-II i la C-58. Centenars devehicles van quedar atrapats en les vies. També hi va haver caos en lacirculació ferroviària i va caure la xarxa elèctrica, que va deixar part deBarcelona a les fosques.Com a conseqüència de la psicosi generada per l’atemptat de les TorresBessones de Nova York, la Divisió Operativa dissenyà un protocol d’ac-tuació davant els possibles casos de contaminació per àntrax. S’ordenà


dreta i pàgina següent Explosió i ensorrament d’un edifici de quatre plantes a SantaColoma de Gramenet, el generdel 2006, a causa d’una explosióde gas natural.© Josep Maria Masachs


que tots els paquets i cartes sospitosos que estiguessin tancats els hauriende recollir les policies, però si estaven oberts ho havien de fer els bom-bers. La sortida mínima havia de ser, en aquest cas, amb un vehicle d’ai-gua i una unitat personal de càrrega. Calia dur-hi els guants de làtex, elsvestits de protecció contra esquitxades d’un sol ús, les motxilles forestalsper ruixar amb aigua i lleixiu l’àrea on es trobessin els paquets i l’equipde respiració autònoma, entre d’altres. De les mostres dels productes sos-pitosos se’n farien càrrec les policies mentre que els bombers que hihaguessin treballat haurien de ser ruixats dos cops i, en arribar al parc,se’ls demanava que es dutxessin amb aigua i sabó. La roba i l’equipamentutilitzats durant el servei calia desar-los al parc degudament etiquetats al’espera dels resultats de les analítiques. Entre el 16 d’octubre i el 10 degener de 2002 els bombers van fer un total de 31 serveis d’aquest tipus.El 31 de març de 2002 un Euromed procedent d’Alacant i un CatalunyaExpress que arribava de Tortosa, ambdós camí de Barcelona, vancol·lidir als afores de l’estació de Renfe de Torredembarra. Dues donesvan perdre la vida i 142 persones més van resultar ferides. Hi van tre-ballar 15 dotacions dels bombers.La setmana del Pilar de 2005 va estar marcada pels aiguats que vancaure al litoral català, però de manera especialment greu al de Girona.Les primeres pluges, caigudes el 12 d’octubre, van obligar a activar lafase d’alerta del pla d’inundacions, l’Inuncat. L’endemà va ser pitjor;els bombers van atendre més de 800 serveis per causa de la pluja, queva fer moltes destrosses al Baix Empordà i a la Selva. Una dona vamorir en ser arrossegada per la riera de Calonge i tres persones més vanperdre la vida quan intentaven creuar la riera Cagarell amb els seusvehicles per un gual tancat a Vilanova de la Muga. Les aigües desbor-dades de les rieres i fins i tot del Ridaura van envair cases, comerços,aparcaments subterranis i carrers. Seixanta-sis persones van ser eva-cuades de les seves cases a Castell-Platja d’Aro, Palamós, Calonge i SantFeliu de Guíxols. Nombroses vies, tant locals com principals, es vantallar al trànsit. A Castell-Platja d’Aro, en 48 hores van caure 300 litresper metre quadrat. En aquella tràgica jornada es va activar l’emergèn-cia 1 de l’Inuncat, que va estar en vigor fins al dia 15.



A Piera, un edifici antic de tres plantes del carrer Sant Bonifaci es vaensorrar la matinada del 15 d’octubre de 2005. Hi van morir cinc homesi quatre més en van resultar ferits. Pocs dies després, el 10 de novem-bre, una explosió en un pis de Tarragona causava la mort de cinc perso-nes i ferides de diversa consideració a sis més. L’edifici, el número 72 dela Rambla Nova, es va acabar ensorrant. Els bombers, que hi van arri-bar amb 17 dotacions, van evacuar dos blocs veïns en previsió que laseva estructura hagués quedat afectada. Entre els morts hi havia unnadó i dos infants de tres i cinc anys.El 12 de gener de 2006 un vehicle de bombers va ser destinat a inspec-cionar una fuita de gas a la rambla del Fondo de Santa Coloma deGramenet. Mentre es col·laborava amb els tècnics de la companyia delgas per localitzar l’origen del sinistre, hi va haver una explosió queesfondrà un bloc de 4 plantes. Immediatament s’activà una segona sor-tida amb 25 dotacions més. Van morir dues persones i 18 més en vanresultar ferides; entre elles, dos bombers: Rafael Olalla, del parc deSanta Coloma, va ser evacuat en estat molt greu, tot i que es va recupe-rar posteriorment. A l’hospital li van reconstruir la cara, inclosa la massaòssia, amb titani; li van arribar a posar fins a 70 rosques de pròtesi.

Les missions d’ajuda a l’exteriorEls bombers de la Generalitat també van treballar en aquest temps fora deles fronteres catalanes. L’octubre de 1982 es col·laborà en les tasques desanejament que es van fer després que rebentés la presa de Tous, aValència. I l’agost de 1983 s’envià un equip a Bilbao, que havia quedatinundat per la crescuda del Nervión. El 1985 la Direcció General va enviaruna expedició a Mèxic per col·laborar en les tasques de salvament de víc-times del terratrèmol de 8,1 graus en l’escala de Richter que va afectar elDistrito Federal els dies 19 i 20 de setembre. Elies Serra va ser un dels 3primers bombers que l’Estat espanyol va enviar al país centreamericà, pervisualitzar sobre el terreny quines podien ser les necessitats a cobrir per lacooperació espanyola. Posteriorment, l’Estat va enviar dos avions Hèrculesamb ajuda humanitària i 52 persones disposades a salvar vides. La


Expedició dels bombers catalansque va col·laborar en les tasquesde salvament del terratrèmol deMèxic de l’any 1985. © Arxiu de Domingo Jiménez


Generalitat també hi va col·laborar, enviant un equip de vuit bombersentre els quals es trobaven José Luis López, Bienvenido Aguado, DomingoJiménez i Antonio Valbuena. Van rescatar amb vida una noia que haviapassat una setmana colgada entre la runa. El novembre de 1987 els bom-bers de la Generalitat ajudaren en el salvament de persones afectades perles inundacions al País Valencià, després de la crescuda del Xúquer. El 18 d’agost de 1999 s’organitzà una expedició de 35 bombers percol·laborar en les tasques de rescat i salvament de les víctimes del terra-trèmol de Turquia. L’equip va treballar a Estambul, Yalova, Çiftlikkoy iGolcuk. A Çiftlikkoy, els Bombers van rescatar amb vida una dona de72 anys, colgada sota la runa. A Golcuk, rescataren amb vida una noiade 22 anys i un nen de 6.Aquell mateix any 2001 l’Agrupació Cultural i Recreativa dels Bombersde les Comarques Tarragonines, nascuda l’any 1986, inicià un projectehumanitari amb el Sàhara. Es tractava de muntar una xarxa de comu-nicacions per ràdio entre els camps de refugiats, i entre aquests i la ciu-tat. D’aquesta manera, finalitzava l’aïllament en què vivien, que esnotava de manera especial en situacions d’emergència. El projecte, quees desenvolupà en quatre anys, comptà amb el finançament de laUniversitat Rovira i Virgili, amb el qual es va adquirir el material quebombers de la Brigada de Tarragona muntaven després al desert enèpoca de Pasqua. La Direcció General també va cedir material per alprojecte. Dos tècnics sahrauís van viatjar a Tarragona per rebre forma-ció per fer el manteniment de la xarxa.La Direcció General també va enviar una expedició de més de 200 perso-nes a Galícia, per treballar en la neteja de les platges afectades pel ‘chapa-pote’, els dies 14 i 15 de desembre de 2002. El grup es va dividir en dos; unva treballar a l’illa d’Ons i a la platja de la Lanzada i l’altre, a les illes Cies.El 2003 la Direcció General envià un equip per assistir les víctimes delterratrèmol de Bam, a l’Iran:el doctor Miquel Vidal i els infermersVicenç Ferrés, Sílvia Panadès, Victòria Morón i Maribel Ortiz.L’assistència sanitària es va fer a l’hospital de campanya de Bam. Va serde vital importància la tasca de les infermeres per atendre les dones feri-des, ja que en aquell país cap home no les pot assistir.


Tasques de salvament dels bombers catalans a Turquia, l’any1999, on un terratrèmol va fermolts danys.© Arxiu de Manuel Bosch


Més recentment, l’agost de 2006, la Direcció General envià una expedi-ció de 96 bombers, dos tècnics, 20 vehicles i dos helicòpters als focsforestals de Galícia. Allà van treballar principalment en l’extinció del’incendi d’Avión, a la província d’Ourense, que afectà 2.500 hectàrees.Un cop controlat aquest foc, els catalans es van desplaçar a un segon foc,a Ponteceso, a la Costa da Morte. En aquelles mateixes dates, un segoncomboi col·laborà en l’incendi de Calasanz, a Osca, on cremaren 1.200hectàrees. En aquest foc, els bombers de la Generalitat hi treballarenamb 30 dotacions terrestres i vuit mitjans aeris. El 30 d’agost de 2007un altre comboi català treballà al foc forestal de Llucena, a Castelló. Entotal, 14 dotacions terrestres, dos helicòpters bombarders i una dotacióhumana de 52 bombers.El 2007 els parcs de bombers de la Regió Metropolitana Nord i el perso-nal de la Direcció General a Bellaterra van col·laborar en la campanyade recaptació de fons que Paola Salas, operadora de Control, havia orga-nitzat per ajudar les víctimes del terratrèmol de Pisco (Perú), d’on ésorginària. La campanya també va recollir contribucions externes; entotal, 6.000 euros, que s’invertiren en adquirir set tones de menjar i unade joguines, que van ajudar a repartir dos bombers: David López, GRAEde Cerdanyola del Vallès, i Xavi Planas, del parc de Badalona.Al marge de les emergències, en aquest temps també hi ha hagutmoments per a les commemoracions i les activitats esportives. El 2003el parc de Manresa va celebrar el seu 150è aniversari. L’any següent,Terrassa va complir 125 anys. El 2005 fou el torn d’Olot, que tambécomplia segle i mig, els mateixos que Mataró al 2007, que Vic l’any pas-sat i que Tarragona enguany.Els bombers de la Generalitat també han pres part en els Jocs Mundialsde Policies i Bombers. La primera vegada que ho van fer va ser l’any1997, en la setena edició, que va tenir lloc a Calgary (Canadà). El 1999,a Estocolm, els bombers hi van tornar, i van aconseguir medalla en qua-tre modalitats esportives. També van ser presents a Indianàpolis’01,però la gran cita va ser a Barcelona, dos anys després. Els X Jocs es vaninaugurar a l’estadi Lluís Companys de Barcelona. En la cita catalanavan aconseguir 63 medalles. El 2005, en l’edició del Quebec, els bom-


El comboi de vehicles dels bombers de la Generalitat en rutacap els grans incendis forestalsde Galícia, l’agost del 2006.© Marc Ferrer i Murillo


bers de la Generalitat hi van anar amb una delegació força més reduï-da, i van guanyar sis medalles. Per tal de finançar el viatge de l’expedi-ció de 25 bombers a l’edició de 2007 a Adelaida, Austràlia, van editarun calendari amb fotografies artístiques d’alguns membres de l’equiplluint cos musculat; els bombers van aconseguir quatre metalls.

Els grans incendis forestals Els anys 1986, 1994 i 1998 han quedat marcats en el record com els pit-jors pel que fa als incendis forestals, a Catalunya. El 18 d’agost de 1986es van originar tres incendis a la muntanya de Montserrat que afectarenel 90% de la seva superfície boscosa. Van treballar-hi 26 vehicles, apro-ximadament un centenar de bombers, 16 dels quals van resultar ferits enles tasques d’extinció. També hi van participar dos hidroavions i efectiusde l’Exèrcit. Els accessos a Montserrat van quedar totalment tallats, tantper carretera com pel funicular. Unes 3.000 persones van quedar aïlladesi van haver de ser evacuades. En total, 4.517 hectàrees cremades, prin-cipalment a la vessant de l’Anoia. Els sindicats van acusar del desastre elGovern per manca de política forestal i de mitjans. A Catalunya, aquellany, van cremar entre gener i agost 69.940 hectàrees de vegetació.1994 va ser un any tràgic. Dissabte 9 d’abril s’iniciava un foc forestal al mas-sís del Garraf, que va cremar gairebé la meitat de la seva superfície, més de4.300 hectàrees. L’endemà començaven dos més, a Sant Martí Sarroca, onvan quedar calcinades 511 hectàrees, i a la serra de Llaberia, on van cremar2.380 hectàrees de quatre municipis. L’alcalde de Tivissa, Fermí Pallisé, cri-ticà la manca de mitjans tècnics i humans i el fet que els hidroavions quehavien estat treballant en l’incendi es retiressin per anar als del Garraf i SantMartí Sarroca. El juliol, més focs: el dia 4 van començar sis incendis en dife-rents punts de les comarques de Barcelona. Al Berguedà n’hi van haverdos; a Olvan i Casserres cremaren 843,5 hectàrees, i van perdre la vida dosavis. Però el foc més gran de la comarca va afectar 15 municipis, calcinant16.832,8 hectàrees. Montserrat també va cremar, aquell dia, 13.323 hectà-rees a la cara del Bages, incloses deu propietats particulars. Es va haver d’e-vacuar Sant Mateu i la urbanització Canet de Fals. A la vessant occidentalde la muntanya, a Collbató i Esparreguera, van cremar 3.104 hectàreesmés. Aquí les flames també van destruir deu cases als afores d’Esparreguera.Tres excursionistes de Terrassa que fugien de l’incendi s’havien refugiat enuna cova. Uns despreniments a l’interior els van matar. Set excursionistesmés i un bomber van resultar ferits i un guàrdia civil va patir cremades enel 80% del seu cos. A Castellbisbal, un altre foc. El balanç va ser de 1.719hectàrees cremades. L’incendi també va afectar diversos masos i la nau del’empresa Cartonajes Internacionales SA. A Canyelles va començar unincendi a la nau de la Pirotècnia Igual, que va provocar un foc forestal ones van perdre 1.004 hectàrees. Les autoritats van optar per evacuar tot elpoble. Un treballador de l’empresa i un policia nacional van resultar ferits.Finalment, al Montseny van cremar 245 hectàrees en un altre incendi, queva obligar a evacuar gran part del nucli de Bigues, masos, torres de la urba-nització El Serrat de l’Ametlla, empreses, campaments i el santuari dePuiggraciós. En aquella fatídica jornada encara va haver més focs, tot i quede menor importància. En total, més de 36.000 hectàrees i una pluja decendra que arribà fins i tot a la ciutat de Girona. Els bombers van activar121 vehicles, vuit helicòpters bombarders i tres de comandament i dos


Fotografia artística per a un calendari que els bombers vanfer per recaptar fons per anar alsJocs Mundials d’Austràlia del2007. © Joana Escribano


hidroavions de l’Estat. Fins i tot França n’envià. La Direcció General vamobilitzar bombers fora de servei per col·laborar en les tasques d’extinció.També van treballar-hi forces de l’Exèrcit, la Guàrdia Civil, la PoliciaNacional, Protecció Civil i voluntaris.El 10 d’agost del mateix any es va tornar a viure un altre caos. Començarendos nous grans incendis, a Gualba i a Santa Coloma de Farners. A l’ende-mà, s’unien en un de sol a Riudarenes. Un altre cop les evacuacions; mésde 1.000 persones. Les flames, que afectaren el parc natural del Montseny,cremaren 8.757 hectàrees. El dia 11, als boscos del Barcelonès, també es vis-qué la tragèdia: un foc a la Vallençana va obligar a evacuar la cartoixa deMontalegre, però un dels monjos que no havia pogut sortir-ne prou ràpi-dament va morir calcinat. Les flames van fer que s’evacuessin també duesurbanitzacions i dos geriàtrics d’Alella. A la Floresta, un altre foc afectà 200hectàrees i destruí 15 cases de can Cortés. A Barcelona, un incendi de 10hectàrees obligà a evacuar els milers de persones que hi havia al parc d’atraccions del Tibidabo i nombroses cases de Vallvidrera.Aquell agost encara tenia reservada una nova desgràcia per als bombers. El dia 13, un helicòpter que anava a un incendi forestal a Vandellòs il’Hospitalet de l’Infant va tenir una avaria en plena maniobra d’enlairamenti va acabar caient. Els quatre ocupants van resultar ferits i el més greu de tots,Francesc Riocabo, cap de la Brigada de Tarragona, va morir dies després. El 14 de setembre, un foc forestal iniciat a Nonasp, a la província deSaragossa, entrà a Catalunya empès per les fortes ratxes de vent. UnPegaso dels bombers de Móra d’Ebre va quedar rodejat per les flames enun camí. Els seus quatre ocupants van morir calcinats. Es tractava delbomber Eusebi Fidel Miró i dels auxiliars forestals Pedro VicenteMendoza, Jaume Munté i Manuel María Ruíz. El vehicle que els seguiava poder fugir per poc de les flames, encara que també va quedar afec-tat. Els bombers que hi viatjaven van resultar ferits amb cremades. Elfoc va afectar un miler d’hectàrees i obligà a mobilitzar 40 dotacionsterrestres, quatre helicòpters i hidroavions. Aquella campanya forestalacabà amb vuit morts a Catalunya per culpa dels incendis.L’estiu de 1998 la Catalunya central va a tornar a cremar. Dissabte 18 dejuliol un petit foc de matolls va començar a Aguilar de Segarra, prop delcementiri. Un cop de vent, però, va alimentar les flames i les conduí capa la serra de Castelltallat. La gran velocitat de l’incendi va fer que en 16hores es cremessin 1.000 hectàrees. Tot i això, la nit de dissabte a diumen-ge semblava que el foc ja no presentaria més problemes. Al matí següentse’l donava per controlat i es començà a retirar vehicles. S’havia menys-tingut el foc: a les 14:54 es detectava una reproducció i una hora desprésse’l considerava «totalment descontrolat», segons l’informe d’incidènciesd’aquell servei. En aquells moments començava un segon incendi, a Car-dona. El foc calcinava la vall de Coma, travessava el riu Cardener i s’atan-sava a Navès. Començaven les evacuacions. Al vespre, ja havien cremat,entre els dos incendis, 2.600 hectàrees. No acabaven aquí els problemes;aquell mateix dia, poc després de les sis de la tarda, s’estavellava un heli-còpter del Cos a Sant Pau de Segúries. L’aparell havia tocat uns cablesd’alta tensió. Van morir el pilot, Fructuoso Prado, i el cap de guàrdia de laBrigada de Girona, Joan Josep García, que havien sortit a inspeccionaruna columna de fum. Dilluns, Solsona es veia assetjada per les flames. Elsdos incendis s’havien unit. Al migdia havien cremat 7.500 hectàrees però


Dues imatges del gran incendi forestal de l’estiu de 2003, perfectament localitzat per la fotografia del satèl·lit Meteosat,corresponent al 10 d’agost i a lazona de Sant Llorenç del Munt, i vist en perspectiva des de l’autopista AP-7, a l’alçada deMaçanet de la Selva, el dia 13d’agost.© Arxiu GRAF


a les 23:30 ja se’n comptabilitzaven 17.000. Finalment, dimarts 21 es vapoder controlar el foc, que ja havia arrasat 26.700 hectàrees al Bages.Des d’aleshores, la campanya forestal més complicada va ser la de 2003.Al voltant de Sant Joan Catalunya va viure una onada de calor que vaincrementar considerablement el risc d’incendi forestal en tot el país.Del dia 21 al 25 de juny, els bombers van treballar en uns 500 focs. Elsmés importants van ser els de les Avellanes i Santa Linya, que va afec-tar 44 hectàrees forestals (el dia 21) i el de Santpedor (dia 22), que n’ar-rasà 62 d’agrícoles. El juliol va començar amb l’activació de l’alerta delpla d’incendis, l’Infocat, per la simultaneïtat de 5 focs urbans i agrícolesque van mobilitzar a 67 dotacions terrestres i 19 mitjans aeris, entre totsells. El dia 13 un foc calcinava 65,8 hectàrees a Caldes de Malavella igairebé 288 a Castellbell i el Vilar. El dia 18 la ciutat de Girona vivia unbon ensurt: un foc afectava unes 20 hectàrees a la Font de la Pòlvora,obligant a treballar-hi 22 dotacions terrestres i vuit mitjans aeris. I l’en-demà, un nou incendi: a Talamanca, Calders i Monistrol del Calders esperdien 162,36 hectàrees. Al mes d’agost va haver diferents focs im-portants: el dia 5 a Alcover, on cremaren 205,6 hectàrees; el dia 7 a Maçanet de la Selva, on quedaren afectades 81,4 i on va ser necessarievacuar unes 2.500 persones com a mesura preventiva. El dia 10començava un foc a Sant Llorenç Savall que acabaria unint-se amb unque s’inicià a Gallifa a l’endemà. Entre ambdós, cremaren gairebé 4.200hectàrees. El dia 12 es van perdre unes 1.500 hectàrees agrícoles a laGranja d’Escarp. Al 13, més focs; els més importants, els que afectarenTordera i Maçanet de la Selva, que s’acabaren unint i que, junts, calci-naren més de 931 hectàrees. En aquest incendi també es va evacuar unmiler de persones; algunes d’elles van haver de ser ateses en haverinhalat fum o en haver sofert crisis nervioses i de fatiga. Finalment, el29 d’agost hi va haver el darrer gran foc de l’estiu, a Castell-Platja d’Aro,on van cremar 297 hectàrees i on va ser necessari evacuar 10.000 per-sones d’un total d’11 urbanitzacions i tres nuclis urbans de població.


Vista d’un bosc arrasat pel granincendi de la serralada deMontserrat, l’estiu de 1986. © Arxiu Regió 7


196-209 7 LANAU c5.qxd 20/04/2009 18:03 PÆgina 196

7Els bombers del segle XXI

Olga Lanau


Fins aquí la història, una història plena d’històries personals i institu-cionals importants per tots els que avui estem aquí. Però ara és elmoment de parlar del present i futur dels Bombers de la Generalitat deCatalunya.I no podem començar aquest capítol sense tenir un record pel David iels seus companys que, al mes de juliol de 2008, van tenir un accidentquan anaven a sufocar un foc d’indústria a Sabadell. El parc de bombersvoluntaris de Castellar del Vallès és un dels 78 parcs de voluntaris quetenim a Catalunya i en formen part un conjunt de persones que demanera pràcticament altruista arrisquen la seva vida per salvar a altres.En aquest cas, va ser realment així: en David va morir i els seus com-panys voluntaris i auxiliars forestals van quedar ferits, alguns molt greu-ment. Afortunadament tots els ferits s’han recuperat de forma increïble.Vull començar, doncs, rendint un homenatge a tots ells, David, Albert,Cristóbal, Cisco, Aitor i Demià. Gràcies a tots vosaltres pel que heu fetfins ara i pel que segur que fareu en el futur. Com s’ha dit en capítols anteriors, avui la Generalitat de Catalunya dis-posa d’uns serveis de prevenció i extinció d’incendis i salvaments for-mat per bombers de dos tipus, els que formen part del Cos de Bombersen sentit estricte (els funcionaris) i els bombers voluntaris. La Gene-ralitat de Catalunya presta aquest servei a tot el país llevat de la ciutatde Barcelona que té un Cos de Bombers propi.El 2008 ha estat un any important perquè ha fet de punt d’inflexió enmoltes de les activitats de la Direcció General de Prevenció, Extinciód’Incendis i Salvaments. Ja tenim alguns antecedents que han ajudat aaquesta inflexió: per una banda, el decret de reestructuració del depar-tament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació que va suposarla divisió de l’anterior Direcció General d’Emergències i Seguretat Civilen dues Direccions Generals, la de Protecció Civil i la nostra; per altrabanda, el decret de reestructuració del nostre àmbit. I, a més de qües-tions organitzatives, cal destacar, especialment, l’acord sindical amb elnostre personal –signat l’any 2006– així com el pla d’inversions aprovatpel govern l’any 2004 que permetrà, en un període de temps raonable,la renovació del nostre parc mòbil, l’increment de mitjans altamentespecialitzats com són els aeris i la millora de les infraestructures bàsi-ques distribuïdes arreu del país.La separació de la prevenció, extinció d’incendis i salvaments de la pro-tecció civil ha estat una decisió important, qüestionada per el risc de ladiversificació en la gestió de les emergències. Però cal llegir la mesura

198 Els bombers del segle XXI

pàgina anteriorPlantilla del parc de Terrassa,l’any 2004, feta amb motiu dels125 anys de la instal·lació. © Marc Ferrer i Murillo


des d’una altra perspectiva, la de l’especialització dels cossos operatius ila de la neutralitat de la protecció civil en tant que sistema de coordina-ció de les grans emergències i catàstrofes. Estem segurs de que no haestat un error i estem treballant per tal que sigui evident la bondat de ladecisió.La reestructuració de la nostra Direcció General s’ha fet organitzant elnostre servei en tres Subdireccions Generals, l’Operativa, la Tècnica i lad’Administració i Recursos Humans i set Regions d’Emergència, aixícom diverses unitats i serveis de suport a tota la organització com són elservei d’Assessorament Jurídic, l’Auditoria de Serveis, l’Àrea d’informa-ció i Comunicació i el Servei de Coordinació de Salut Laboral iPrevenció de Riscos.Tots els models organitzatius responen a uns objectius i són aquests elsreptes que haurem d’atendre en el futur. Des de la meva perspectiva,partim d’una situació bona, segurament molt bona en tant que tenimun col·lectiu important de persones –al voltant de 5.000 si sumem fun-cionaris i voluntaris– que desenvolupen un servei molt important alsciutadans. Però no ens podem quedar aquí.Podríem dir que tenim la base correctament elaborada però cal anarmés enllà. Com deia abans, en els últims anys s’ha renovat el 90% de laflota de vehicles, s’han ampliat, reformat o construït 30 torres de guai-ta, 16 parcs de bombers, l’hangar de mitjans aeris i l’Escola de Bombers.En aquests moments estan en marxa actuacions en 16 instal·lacions mési es preveu fer 20 noves actuacions en els propers anys.Simultàniament, en els últims anys s’estan convocant places de nouaccés i també processos de promoció interna que permetin adequar laplantilla a les necessitats d’una societat com la nostra, cada vegada mésnombrosa i en canvi constant.


Pràctica dels GRAE dedicada alsallaus a Vallter 2000 el febrer de2009. © Marta Jovés


Internament, sobretot a partir de la reestructuració de la Direcció General, de la reassignació de tasques als nostres comandaments debombers i de la incorporació d’elements novedosos en la gestió del nos-tre personal, s’estan millorant els procediments d’intervenció en elssinistres als quals hem de fer front (més de 81.000 el 2007).Però això no és suficient, queden molts reptes a assolir i és sobre aixòque volem parlar. Els nostres compromisos més importants són:

1. Revisió i concreció de la cartera de serveis de bombers i del modelde prestació de serveis.

2. Donar èmfasi a la vessant preventiva de l’actuació dels bombers.

3. Determinació dels recursos humans, tècnics i d’infraestructura necessaris per fer front a les emergències, tal com recull el PlaDirector.

4. Revisió i millora dels procediments, protocols i estratègies d’intervenció.

5. Previsió del relleu generacional de la plantilla.

6. Elaboració d’un pla de carrera del personal operatiu juntament ambun pla de formació renovat i realitzat conjuntament amb l’Institutde Seguretat Pública de Catalunya.

7. Desenvolupament dels grups especials de bombers, tant el d’actua-ció forestal, com el d’actuacions especials com el d’emergènciesmèdiques que incorpori també l’atenció psicològica a totes les per-sones que desenvolupen tasques operatives.

I, tot això, en un marc de condicions de seguretat correctes i de conci-liació de la vida personal i professional, per permetre que les personesestiguin satisfetes amb allò que fan.El govern està satisfet dels seus bombers i bomberes i per això està tre-ballant i seguirà fent-ho perquè les condicions de treball siguin lescorrectes. Però hem de fer més. Cal seguir el ritme de la societat, estaral seu nivell quant a la prestació del servei, les telecomunicacions, elsmitjans d’extinció, la tecnologia, la professionalitat, el tractament a lespersones, l’actuació preventiva i no només reactiva. En aquest sentit,vull destacar alguns dels elements bàsics que ja estem desenvolupant ique ens han d’ajudar a complir els reptes plantejats.Recentment, el govern ha aprovat l’avantprojecte de llei de prevenció iseguretat en matèria d’incendis en establiments, activitats, infraestructu-res i edificis. Aquesta serà la primera norma autonòmica que es fa sobreaquesta matèria a l’estat espanyol. Fins fa ben poc les tasques de preven-ció del Cos de Bombers havien estat considerades poc rellevants. Nosaltresentenem que és importantíssim insistir en la prevenció perquè tot allòque fem en aquest àmbit repercutirà necessàriament en una millor per-cepció del risc pel ciutadà i, per tant, en una millor coneixement de quèfer per evitar el risc i, en cas d’accident o incident, què fer per minimitzarel seu impacte. En aquest sentit és important aquesta futura llei, però


pàgina següentUn equip dels GRAE fent pràctiques amb l’helicòpter delservei a l’aeroport de Sabadell© Nacho Solano


també l’anàlisi i millora de totes les infraestructures de suport als incen-dis, els programes específics de prevenció de risc a la llar, a la muntanya,d’incendi a les urbanitzacions, la formació als escolars, etc.Quant a la tecnologia i les estratègies d’actuació, ja fa uns anys que par-ticipem en grups de recerca universitaris i programes de recerca euro-peus. Cada vegada estem més convençuts que la recerca i la innovaciósón elements clau i, per aquesta raó, els nostres grups d’especialistes enl’àmbit forestal o en actuacions especials com són els ensorraments, elsrescats a muntanya, els sinistres en indústries amb risc químic, bacterio-lògic o nuclear, etc. estan treballant en aquesta línia per tal de ser corret-ja de transmissió per a tot el Cos de Bombers.Per altra part, el pla director de bombers de Catalunya serà una einaclau en el desenvolupament intern dels bombers a Catalunya, específi-cament en allò que fa referència al nostre compromís de servei. El pladirector explicitarà el nostre compromís d’atenció al ciutadà. No ésaquesta una tasca senzilla; Catalunya és un territori que pot dividir-seen moltes micro-àrees. No és el mateix el Pirineu que la costa i no és elmateix la plana de Lleida que la zona metropolitana barcelonina. Ni lesvies de comunicació, ni les distàncies, ni el volum de població, ni elsnuclis disseminats, ni els boscos, ni l’alçada dels edificis, ni el tipus d’edi-ficació, ni la concentració d’indústries... És evident que tenim un paíspetit però gran a la vegada, amb elements de risc molt diferenciats. Cal


Comandament avançat de focforestal a Ogern el 12 de juliol de2006.


analitzar les diferències correctament per determinar com prestarem elnostre servei quins recursos humans i tècnics i en quin temps.El nostre principal actiu és el capital humà, òbviament. En moltes oca-sions es parla dels bombers i bomberes com herois. Des de fa temps dicque no són herois, són persones que, per vocació, han decidit dedicar-se professionalment o bé voluntàriament a desenvolupar una tasca quea vegades posa en perill la seva vida. Són l’element més important de lanostra organització; ells ho saben i nosaltres també. És per això queestem revisant tots els procedimentts que els efecten. Cal tenir presentque les retribucions i les condicions laborals són importants, però altreselements són els que poden determinar la qualitat personal i professio-nal de la nostra gent.El marc global de la revisió dels recursos humans serà la nova llei deprevenció, extinció d’incendis i salvaments. En aquesta llei, ara en fased’elaboració, parlarem de les nostres funcions, del finançament, de l’or-ganització, del règim intern... però sobretot parlarem de la nostra gent.I què volem dir amb això? Determinarem quin és el model de bombersde Catalunya, és a dir, quins actors necessitem i com s’han d’estructurar.A la llei actual, a banda d’allò que es regula a nivell municipal, exis-teixen tres grans actors en les emergències que atenem: el Cos deBombers, els bombers voluntaris i els bombers d’empresa. Començantpels últims, creiem que és el moment de definir clarament quins sónaquells supòsits en els quals, per raó de la seva criticitat, les indústrieshan de disposar de personal especialment qualificat per atendre en unprimer moment els incidents que es produeixin.Per altra part, hem de deixar clar també quin és el bomber voluntari quevolem tenir a Catalunya. Actualment, la llei estableix el règim d’accés,formació, permanència, representació, compensació i prestació de ser-veis dels bombers voluntaris però aquestes normes es van elaborar fapràcticament 15 anys i, per tant, necessàriament requereixen de revisió.El punt de partida és que volem bombers voluntaris; ara bé, els volemmotivats per fer aquesta funció, formats per fer-la en unes condicionscorrectes i amb seguretat, amb un sistema que permeti garantir tant la


El President Maragall i laConsellera Montserrat Tura visiten les instal·lacions de laRegió Emergències Centre el 28d’abril de 2006 a Manresa. © Rubén Moreno


seva prestació de serveis com la seva satisfacció quan ho fan. No és sen-zill, segurament és un dels elements més complexes perquè la seva dis-tribució al territori, la seva procedència, la seva activitat professional forade la nostra organització i les seves expectatives són múltiples i variades. I, en l’àmbit de les persones, lògicament tenim un repte important, el dela major professionalització del Cos de Bombers. I ha de quedar clar queaixò no vol dir que els bombers funcionaris no siguin professionals; benal contrari, són uns grans professionals, però cal posar al dia la profes-sió. En aquest sentit, hi ha moltes actuacions en marxa i altres queencara s’han d’encetar. En primer lloc, cal actualitzar el sistema d’accési promoció dins del Cos de Bombers. Caldrà revisar, doncs, les catego-ries actuals i adequar-les a la nova normativa de la funció pública del’estat espanyol i de Catalunya, però també a les necessitats internes.Quan parlem d’un cos operatiu uniformat, és imprescindible parlar dejerarquia i, la jerarquia necessàriament porta a parlar de categories pro-fessionals, de funcions i de sistema d’accés a les mateixes.Parlar de categories significa també parlar de carrera professional. En unàmbit tan específic i delicat com el nostre, no és o no ha de ser suficientparlar d’oposicions i de promoció interna. És bàsic parlar de formació,d’avaluació del lloc de treball, de mecanismes incentivadors del ren-diment personal. Aquest és un deute pendent de fa molt temps. En elspropers anys i, aprofitant l’existència del nou Institut de SeguretatPública de Catalunya, hem de fer el pla de carrera professional que ensajudi a assolir aquesta major professionalització que demanem.No esperem que la nova llei ho resolgui tot, però sí ha de ser el marcbàsic. La llei, juntament amb la formació, el desenvolupament operatiui la coordinació amb altres actuants seran els mecanismes que garantei-xin la millora global del que fem. La formació ha d’estar lligada a la promoció però també al reciclatge per-manent dels nostres professionals i als nous coneixements adquirits ques’han d’estendre a tota la organització. Per això s’elaborarà un Pla deFormació conjuntament amb l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya.El desenvolupament operatiu és un element clau. Segurament motivatper l’origen del Cos de Bombers i per la seva distribució territorial i


pàgina anteriorInterior del furgó de risc químic alParc de Rubí-Sant Cugat.© Nacho Solano

dretaEl President Montilla visitant laDirecció General de Prevenciód’Extinció d’Incendis i Salvamentde Cerdanyola del Vallès el junyde 2007.© Rubén Moreno


també, perquè no dir-ho, per la manca de suficients recursos i estructu-ra dels anys 80 i 90, ens hem trobat un Cos que, en moltes ocasions,havia d’improvisar més del compte. La frsae feta que deia “tens idees debomber” prové del fet que moltes vegades els bombers han hagut d’in-ventar-se què fer i com davant d’un sinistre. La nostra organització nohavia trobat els mecanismes que permetessin identificar claramentaquesta actuació. No tot es pot procedimentar o protocol·litzar; moltesvegades l’experiència i el sentit comú dels operatius acabaran de donarel toc de qualitat en una actuació, però creiem que és necessari identifi-car les formes bàsiques d’actuació en tota tipologia de sinistres. Tant elsmés habituals com un incendi forestal o un incendi de vivenda, peròtambé, i sobretot, aquells que no són tan comuns i, que poden generaralguns dubtes, com per exemple, els incendis en túnels, les intervencionsen indústries d’alt risc químic, els accidents amb múltiples víctimes, etc.Aquest desenvolupament operatiu, juntament amb el dels grups especials,la nova Sala Central de Bombers i la formació ha de permetre estandardit-zar les nostres actuacions, estendre a tot el col·lectiu les millors pràctiquesper atendre una emergència, donar cohesió de grup i, sobretot, millorar elservei que prestem als ciutadans.No puc en aquest capítol deixar de parlar de dos àmbits més importantsper nosaltres: la informació a la ciutadania i la coordinació amb altresactuants. En moltes de les nostres actuacions aquests elements són clau.En capítols anteriors s’ha parlat de la creació de la Oficina de Premsa. Vaser un gran encert; el dia a dia ens demostra que, a més d’atendre alsmúltiples mitjans de comunicació actuals, la nostra Àrea d’Informació iComunicació és una gran eina per informar la ciutadania d’allò que estàpassant i, sobretot, de fer recomanacions sobre el que cal fer. Encara quedes de fora no sigui fàcil veure-ho, el paper dels periodistes és essencial;la seva feina no és senzilla perquè un error en la informació pot ser unproblema afegit en la gestió d’una emergència.


El Secretari general delDepartament, Joan Boada, a lainauguració del Parc de Bombersde Tordera l’11 d’abril de 2008.© Eva Guillamet


L’altre àmbit que esmentava abans és la coordinació amb altres actuants. Catalunya disposa de diferents cossos operatius i col·lectiusque participen en les emergències, si més no, en algunes d’elles. No vol-dria deixar-me a cap però és destacable el paper dels mossos d’esquadra,el dels agents rurals, el del servei d’emergències mèdiques, el de lesAgrupacions de Defensa Forestal, el dels voluntaris de protecció civil.No sempre coincidim però quan ocorre cal actuar de manera coordina-da. Per aquesta raó, treballem de forma permanent amb tots ells per tald’estar preparats quan calgui actuar. Per aquesta raó, cada vegada mésorganitzem jornades de treball conjunt, simulacres i, exercicis pràctics.Aquest és un dels altres elements que cada vegada més s’ha de conver-tir en un eix de la nostra activitat.No voldria acabar aquest capítol sense fer esment a altres dos col·lectiusde treballadors que no formen part del Cos de Bombers, però que sónimprescindibles per fer funcionar la màquina. M’estic referint als opera-dors de les Sales de Control de les Regions d’Emergència i de la SalaCentral de Bombers i a tot el personal de gestió administrativa i econò-mica. La seva feina és poc visible des de fora però tots ells són necessa-ris perquè els bombers i bomberes puguin actuar correctament. Aquestaha estat la raó per la qual els seus àmbits d’actuació s’han reestructuratamb l’objectiu d’identificar millor les seves funcions i responsabilitats i,a la vegada, de millorar la seva connexió amb la resta d’unitats de laDirecció General.No vull dir que estiguem davant d’un abans i un després perquè seriamolt agosarat. Però nosaltres estem desplegats al territori des de fa moltde temps; de fet, varem començar el nostre camí fa més de 25 anys aglu-tinant en una única organització allò que ja estava desplegat i, per tant,això ens ha marcat en la nostra manera de fer. És el moment de fer unpas més enllà, aspirem a fer-ho i esperem poder-ho fer.


dreta i pàgina següentParc de Bombers de l’Hospitaletde Llobregat.© Nacho Solano


210-211 notes sobre els autors c5.qxd 20/04/2009 18:17 PÆgina 210

Marc Ferrer i Murillo (Terrassa, 1974). Llicenciat en Història i TècnicSuperior en Prevenció de Riscos Laborals, en matèria de Seguretat. BomberVoluntari de la Generalitat de Catalunya. També vinculat amb els bomberscom auxiliar forestal i operador del Centre de Comandament Avançat.Professor a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya de l’assignatura“Història dels bombers” i co-autor del llibre Història dels Bombers de Terrassa.Membre del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa. Va ser president del’Associació d’Historiadors i Historiadores dels Països Catalans. Actualmenttreballa al CECAT (Centre d’Emergències de Catalunya).

Olga Lanau (20 de març de 1961). Llicenciada en Dret i en Geografia iHistòria, secció Història Contemporània per la Universitat de Barcelona.Directora d’Emergències i Seguretat Civil des d’octubre de l’any 2005 fins anovembre del 2006, any en què va ser nomenada Directora General dePrevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments, càrrec que ocupa en l’actualitat.

Jesús Mestre Campi (Barcelona, 1955). Historiador i editor, va ser directorde la revista L’Avenç els anys 1988 i 1989, i és autor del llibre Bombers deBarcelona (1991 i 2006). Ha dirigit i coordinat grans obres col·lectives, com arael Diccionari d’Història de Catalunya (1992), l’Atles d’Història de Catalunya (1995),l’Enciclopèdia Il·lustrada Oxford (1999-2005, versions en català i castellà), idiversos volums de la col·lecció “Història de l’Art Català”.

Joan Rovira (Cabra del Camp, 1964) Llicenciat en història i geografia perla Universitat de Barcelona a Tarragona i diplomat en Prevenció i SeguretatIntegral per la Universitat Autònoma de Barcelona. Treballa a Bombers desdels anys vuitanta, on ha ocupat diferents llocs de treball dins la DireccióGeneral de Prevenció i Extinció d’Incendis. Actualment és el cap de la Regiód’Emergències Metropolitana Nord i sempre s’ha interessat per aprofundiren el coneixement de la història documental, gràfica i material dels cossosde bombers de Catalunya.

Carles Savalls (Barcelona, 1967). Periodista i llicenciat en Història per laUniversitat Autònoma de Barcelona, on actualment elabora la seva tesinasobre l’església a Barcelona en els darrers anys del franquisme. Treballa desde 1998 a l’Àrea d’Informació i Comunicació de les direccions generals dePrevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments, i de Protecció Civil. Va sermembre de les comissions organitzadores dels actes commemoratius del seglei mig dels bombers de Manresa i dels 125 anys del parc de Terrassa.

211 Nota sobre els autors

Nota sobre els autors

210-211 notes sobre els autors c5.qxd 20/04/2009 18:17 PÆgina 211

212-216 organigrama c5.qxd 20/04/2009 18:19 PÆgina 212

213 Organigrama del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació

Conseller d’Interior,Relacions Institucionals iParticipació

Joan Saura i Laporta

Secretari general

Joan Boada

Director de l’Institut deSeguretat Pública

Carlos González

Directora general dePrevenció, Extinciód’Incendis i Salvaments

Olga Lanau

Director general de laPolicia

Directora general de laMemòria Democràtica

Maria Jesús Bono

Secretari de Seguretat

Joan Delort

Director de Serveis

Lluís Torrens

Director general deProtecció Civil

Josep Ramon Mora

Director general deRelacions Institucionals

Fèlix Alonso

Secretari de RelacionsInstitucionals i Participació

Josep Vendrell

Directora general del Joc id’Espectacles

Mercè Claramunt

Director del Servei Catalàde Trànsit

Josep Pérez Moya

Director general deParticipació Ciutadana

Marc Rius

Cap del Gabinet delConseller

Xavier Riu

Subdirector generald’Administració i Serveis

Joan Josep Guillem

Subdirectora general deFormació

Maria Serrahima

Institut de SeguretatPública

Subdirectora general deRecursos Humans iRelacions Laborals

Roser López

Subdirector general deSalut Laboral i Prevencióde Riscos

Lluís Torralba

Subdirector general deGestió Econòmica iContractació

Josep ManuelJiménez

Cap del Gabinet Tècnic

Elvira Balcells

Subdirector general deSistemes d’Informació iTelecomunicacions

Francesc Maqueda

Cap de l’Àrea dePlanificació iInfraestructures

Joan Josep Isern

Direcció General deServeis

Departament d’Interior,Relacions Institucionals iParticipació



Subdirectora general deGestió i Control

Montserrat Sánchez

Subdirectora generalTècnica i de Projectes

Emília Andreu

Direcció General del Joc id’Espectacles

Subdirector general Operatiu

Antoni Rifà

Servei de coordinació deSalut Laboral i Prevencióde Riscos

Aurel·li Rodríguez

Àrea d’auditoria de Serveis

Inés Sánchez

Cap Regió d’EmergènciesMetropolitana Nord

Joan Rovira

Cap Regió d’EmergènciesCentre

Jordi Vila

Cap Regió d’EmergènciesTerres de l’Ebre

Félix González

Subdirector general Tècnic

Josep M. Juncosa

Servei d’AssessoramentJurídic

Marta Viñals

Àrea d’informació i comu-nicacióNúria Iglesias

Cap Regió d’EmergènciesMetropolitana Sud

Pascual Gamez

Cap Regió d’EmergènciesLleida

Jordi Sola

Subdirectora generald’Administració i RecursosHumans

Rosa Batalla

Cap Regió d’EmergènciesGirona

Enric Cano

Cap Regió d’EmergènciesTarragona

Agustí Gatell

Direcció General delPrevenció, Extinciód’Incendis i Salvaments

Subdirectora general deProgrames

Núria Gasulla

Subdirector generald’Operacions

Rafael Ochoa

Direcció General deProtecció Civil

Subdirectora general deServeis

Lluïsa Mozota

Subdirector general deTrànsit

Cap de l’Oficina del Placatalà de Seguretat Viària

Francesc XavierAlmirall

Servei Català de Trànsit



Subdirector general deRelacionsIntergovernamentals

Antonio Revilla

Subdirector general deRelacions amb elParlament

Ramon Prat

Direcció General deRelacions Institucionals

Subdirector general deParticipació de laGeneralitat

Jordi Pacheco

Subdirector general deParticipació en l’àmbitlocal

Fernando Pindado

Direcció General deParticipació Ciutadana

Cap de l’Àrea de Difusió,Projectes i AssessoramentHistòric

Ignasi Sardà

Director del MemorialDemocràtic

Miquel Caminal

Cap de l’Àrea de Promocióde la MemòriaDemocràtica

Eva Pérez

Cap de l’Oficina dePromoció de la Pau i deDrets Humans

Xavier Badia

Programa d’atenció aExpresos i de Desaparegutsi Fosses Comunes

Maria Jesús Bono

Director de l’Institutd’Estudis Autonòmics

Carles Viver

Direcció General de laMemòria Democràtica

Cap dels ServeisTerritorials a Barcelona

Àngel Merino

Cap dels ServeisTerritorials a Lleida

Pere Blasco

Cap dels ServeisTerritorials a Barcelona

Àngel Merino

Cap dels ServeisTerritorials a la CatalunyaCentral

Carles Llussà

Cap dels ServeisTerritorials a Tarragona

Hortènsia Grau

Cap dels ServeisTerritorials a l’Alt Pirineu iAran

Àngel Joval

Cap dels ServeisTerritorials a Girona

Marc Vidal

Cap dels ServeisTerritorials a les Terres del’Ebre

Pilar Andreu

Serveis Territorials

Subdirector general Operatiu

Josep Milán

Subdirectora general deSeguretat Interior

Maite Casado

Subdirector generald’Administració i Serveis

Frederic Ferrer

Subdirector general deCoordinació de la Policia

Carles Sánchez

Subdirectora general deRecursos Humans

Anna Maria Pintó

Direcció General de laPolicia


Textos en castellano

Bombers de CatalunyaPasado y presente

1-152 textos idiomes B4.qxd 20/04/2009 18:38 PÆgina 1

PrólogoJoan Saura i LaportaConsejero de Interior, Relaciones Institucionales yParticipación

Tenéis en vuestras manos el primerlibro institucional sobre el Cuerpo deBomberos de la Generalitat. Este libro ha sido elaborado por elDepartamento de Interior, RelacionesInstitucionales y Participación y laeditorial L’Avenç, con el objetivo deofrecer una visión de la historia deuno de los cuerpos operativos másimportantes en materia de seguridad.Una historia que está muy ligada aldesarrollo urbanístico e industrial ytambién a la historia de las institu-ciones de Cataluña. A pesar de queencontraríamos el origen de la luchacontra los incendios en las civiliza-ciones más antiguas, las organizacio-nes estructuradas de servicios contraincendios empezaron a surgir enCataluña a lo largo del siglo XIX.Precisamente se cumplen unos 150años de las primeras referencias enCataluña de organizaciones de bom-beros. Se trataba de servicios deextinción de incendios que aparecíancon la industrialización y la conse-cuente expansión demográfica yurbanística. A menudo, estas primeras compañí-as de bomberos dependían de la ini-ciativa privada, a través de mutuasy sociedades aseguradoras contraincendios. Más tarde, pasaron adepender de los ayuntamientos. Ycon la recuperación de las institu-ciones democráticas y el estatuto de1979, fue la Generalitat quien asu-mió las competencias. LaGeneralitat estableció en esemomento una red de parques debomberos que diera cobertura atoda Cataluña y que trabajara en lamejora de la prevención a fin degarantizar una mayor seguridad entodos los ámbitos.Con frecuencia, la profesionaliza-ción y la modernización de losbomberos se ha producido comorespuesta a algún acontecimiento:un siniestro, un accidente o unacatástrofe han servido a veces parafundar un cuerpo de bomberos opara hacerlo evolucionar. Por suer-te, los bomberos de la Generalitat

no han seguido esta tendencia ypriorizan tanto la capacidad dereacción como la de prevención.Para el Gobierno de la Generalitat, lamejora de la eficacia del sistema derespuesta ante las emergencias es unaprioridad, y en consecuencia se estárealizando un esfuerzo presupuesta-rio considerable para reforzar y crearnuevos parques de bomberos, pararenovar y modernizar equipos ymateriales de seguridad y tambiénpara mejorar la red de comunicación. Por otro lado, también es plenamen-te consciente de que el capital huma-no es la clave de la eficacia delCuerpo de Bomberos de laGeneralitat. Los Bomberos de laGeneralitat constituyen un colectivonecesario e imprescindible por suaportación a la seguridad civil y porla labor que desarrollan en el mante-nimiento y la mejora del bienestarde la sociedad. Por ese motivo, en elInstituto de Seguridad Pública deCataluña también se está dando unnuevo impulso a la formación inicialy a la formación continua con eldiseño de un nuevo plan de carrera.Es necesario trabajar para tener unabuena política preventiva, avanzarsea los riesgos a que podemos estarexpuestos y saber dar la mejor res-puesta ante las emergencias. Por esotambién se está dando un nuevoimpulso al sistema de protección civilde Cataluña, del que el Cuerpo deBomberos es una parte esencial eimprescindible, a fin de crear siner-gias, unir esfuerzos y saber dar unarespuesta ágil y eficaz ante cualquieremergencia de la ciudadanía.Los bomberos funcionarios y volun-tarios que forman parte del serviciode prevención y extinción de incen-dios y salvamentos conforman unCuerpo de Bomberos moderno, bienpreparado y con los recursos adecua-dos para intervenir con profesionali-dad y eficacia en la extinción deincendios, los rescates de personasen accidentes de tráfico y el salva-mento de ciudadanos en todo tipo desituaciones.Tenéis, pues, ante vosotros, un libroque, a buen seguro, contribuirá aaproximarnos a un cuerpo operativoque es una pieza esencial del engra-naje que conforma el sistema deseguridad pública de Cataluña y que

es una parte imprescindible del siste-ma de respuesta a las emergencias.Me gustaría terminar expresando eldeseo de que esta publicación seatodo un éxito, para que el máximode ciudadanos y ciudadanas conoz-can la historia del Cuerpo de Bom-beros de la Generalitat y las laboresque actualmente realiza al servicio dela seguridad de todos nosotros.

Los antecedentes de las com-pañías de bomberosJesús Mestre Campi

Poder disponer de un servicio contraincendios y salvamentos no es uncapricho, sino una necesidad de cual-quier sociedad. Cataluña no tuvo esteservicio en el conjunto de su territo-rio y con una organización centraliza-da hasta que consiguió el autogobier-no, a principios de los años 1980. Así,cuando hablamos de los Bomberosde Cataluña nos referimos a unaorganización muy reciente, constitui-da en Agosto de 1982. Pero eso nosignifica que la historia de los bombe-ros en Cataluña no sea mucho máslarga: desde mediados del siglo XIX

hay servicios de bomberos organiza-dos, tanto de carácter municipalcomo de compañías de seguros priva-das. Y aún podríamos remontarnosmucho más atrás: hay muestrasarqueológicas de bombas de agua dela Antigüedad que podrían haber sidoutilizadas para apagar fuegos. El fuego, el agua y el aire son ele-mentos indispensables para el hom-bre, que los utiliza cotidianamente:para cocinar alimentos, para calen-tarse, para beber, para respirar... Peroson elementos que a veces puedenvolverse hostiles y provocar grandesdesastres: el fuego dentro de unaciudad, o un aguacero, o una fuerteventolera pueden destrozar ensegundos aquello que tanto ha costa-do construir. Hay evidencias de lalucha contra estos desastres, seannaturales o provocados por el mismohombre, desde los orígenes de la his-toria. Y desde entonces se haninventado artefactos para poder lan-zar agua al fuego, se han organizadogrupos especializados para hacer másefectivas las labores de salvamentode personas y bienes e incluso se han

3


dictado ordenanzas con medidas pre-ventivas, las más eficientes para evi-tar desastres.

Los orígenes de las organizacio-nes contra incendiosDesde la Antigüedad, hay referenciasde grandes incendios con un granpoder de destrucción, como el delTemplo de Jerusalén del año 586a.C., provocado por los babilonios; elde la Biblioteca de Alejandría, haciael 50 a.C., uno de los muchos incen-dios que sufrió esta institución, o elde Roma del año 64 d.C., provocadopor el emperador Nerón, que quemóun tercio de la ciudad. Hay muchosotros ejemplos de incendios emble-máticos, que influyeron en la adop-ción de medidas preventivas, sobretodo en las aglomeraciones urbanas,donde los incendios pueden tenerconsecuencias más graves.Las civilizaciones egipcia y griegareglamentaron ordenanzas preventi-vas contra incendios de modo para-lelo a unas costumbres en las que elfuego tenía una importancia notable,tanto desde la perspectiva cotidianacomo desde la religiosa. Pero fue enRoma, la ciudad más importante dela Antigüedad, donde existió la orga-nización más perfeccionada para laprevención y la extinción de incen-dios. Como en otras ciudades anti-guas, en Roma había guardias noc-turnos con la misión de hacer rondasy dar la alarma en caso de incendio.Estaban a las órdenes de un magis-trado, el Tresvire Nocturni, y a menu-do eran esclavos.Hacia el año 6 d.C., bajo el empera-dor Augusto, se decidió perfeccionaresta primitiva organización en la ciu-dad de Roma y se creó el cuerpo devigiles, un grupo especializado que sedotó de las infraestructuras necesa-rias: cuarteles repartidos por toda laciudad, utillaje especializado y unaorganización jerárquica. Para laépoca, el utillaje de los vigiles era bas-tante sofisticado: escaleras, cubos decuerda tejida, hachas, e incluso bom-bas hidráulicas, que eran manipula-das por un profesional especializado,el siphonarii. También en época deAugusto hay constancia de la exis-tencia de unas ordenanzas preventi-vas contra el fuego que, además deaplicarse en la capital romana, tam-

bién se aplicaban en las demás ciu-dades del Imperio. Entre otros aspec-tos, una de estas medidas reglamen-taba que los ciudadanos debían tenergrandes jarras siempre llenas de agua para ser utilizadas en caso deincendio.En las principales ciudades romanasde Cataluña, sobre todo en Tarraco yen Barcino, se han encontrado evi-dencias arqueológicas y documentosde la existencia de organizaciones deextinción de incendios. En Tarraco,capital de la provincia de la Tarraco-nense, se formó en el siglo I d.C. uncuerpo de vigiles que seguía el mode-lo de Roma. Y en Barcino se hanencontrado restos de las grandesjarras que servían para acumularagua.

La bomba hidráulicaEl origen de la bomba hidráulica, elinstrumento más identificador delbombero, también se encuentra en laAntigüedad, concretamente enEgipto y en Grecia, donde se utiliza-ba para extraer agua de los pozos. Laprimera bomba impelente de aguafue inventada por el ingeniero griegoCtesíbios de Alejandría, discípulo deArquímedes, en el siglo III a.C. Dossiglos después, hacia el I a.C., elmatemático Herón el Viejo, tambiénde Alejandría, recogiendo las aporta-ciones de Ctesíbios y de Filón deAlejandría, describió, en su obraPneumática, una bomba especialmen-te pensada para la extinción deincendios. Los romanos perfecciona-ron la bomba hidráulica de Herón,que llamaban siphos, y la utilizaronpara lanzar agua a presión en losincendios, además de otros usos.La bomba hidráulica fue reinventadaa finales del siglo XV, gracias al inge-nio de Anton Platter, joyero deAugsburgo, quien estaba convencidode que su jeringa de agua era la pri-mera máquina de la historia pensadapara combatir los incendios. Esteinvento permitió varias innovacionesy perfeccionamientos, como el apa-rato de extinción de incendios queRudolphus Agricola describe en suobra De Re Metalica (1556) o la espec-tacular máquina de Cyprian Lucardescrita en Teatrise Named Lucarsolarse(1590). En el siglo XVII se hicieronnuevos perfeccionamientos y, según

menciona un libro de inventos de1655, había bombas que podíanenviar el agua a 12 metros de altura.Pero las innovaciones más decisivasfueron obra del pintor e inventorholandés Jan van der Heyden, el pri-mero en diseñar una manguera conaplicaciones en la extinción deincendios. Esta manguera era decuero y tenía una longitud de unos15 metros, y en cada uno de susextremos se aplicaban unas conexio-nes de bronce que permitían launión con otras mangueras parapoder hacerlas más largas. Van derHeyden también proyectó, en el año1668, una bomba hidráulica a la quese conectaba la manguera.Finalmente publicó un manual ilus-trado, titulado Brandspuitenboek(1690), en el que describe detallada-mente sus inventos, expone sus cri-terios sobre la extinción de incendiosy cuenta su experiencia en la organi-zación de una brigada de bomberosvoluntarios en Amsterdam. Este tra-tado influyó en la creación de orga-nizaciones de bomberos en otras ciu-dades europeas.En el año 1725, el ingeniero inglésRichard Newsham desarrolló unartefacto más potente, capaz debombear 12 litros de agua porminuto y enviarla a 40 metros dedistancia. Las innovaciones eranconstantes, tanto en Europa comoen América. En el NuevoContinente, Benjamin Franklintambién proyectó bombas hidráuli-cas y otros útiles, además de ser elorganizador de la compañía debomberos de Filadelfia, en el año1736. A partir de la segunda mitaddel siglo XVIII, se intenta aplicar elvapor a las bombas hidráulicas yestas se instalan en carros, para faci-litar su transporte y llegar lo máspronto posible al siniestro. Pero nofue hasta la década de 1820 cuandose fabricaron las primeras bombas,concretamente la de John Braith-waite en Inglaterra, operativa a par-tir de 1827, y la de John Ericson,más perfeccionada, pero que no fueoperativa en Nueva York hasta elaño 1840. En Cataluña, las primerasbombas hidráulicas contra incendiosfueron fabricadas por La MaquinistaTerrestre y Marítima a mediados delsiglo XIX.

4


Gremios y ejército: la tradiciónorganizativa en el AntiguoRégimenA lo largo de la Edad Media y lossiglos de la Edad Moderna, hay muypocas referencias a ordenanzas o sis-temas organizados sobre la preven-ción y la lucha contra incendios enCataluña. Las organizaciones tradi-cionales para hacer frente a losincendios eran una mezcla de ele-mentos de solidaridad social quepodían surgir a iniciativa de los veci-nos, de las instituciones comunita-rias, de las municipales o, incluso,del Estado. La respuesta de la socie-dad ante los incendios ponía enjuego todo un conjunto de códigos yconductas de autoayuda y ayudamutua establecidos por las costum-bres y las normas sociales, y que seexpresaban ante situaciones de nece-sidad en cada momento histórico. Sin embargo, desde el punto de vistainstitucional, eran los gremios y lascofradías profesionales los que asu-mían, principalmente, la responsabi-lidad y el protagonismo de las labo-res de extinción de incendios. Losgremios, además de ser una organi-zación estamental, aportaban losconocimientos técnicos necesariospara realizar las labores exigidas enun incendio. Así, los gremios vincu-lados a la construcción, como los dealbañiles, carpinteros o picapedreros,eran los que formaban el núcleoactivo en las labores de extinción,ayudados por los gremios de agua-dores, boteros, aprendices o carrete-ros. En caso de incendio, el aviso serealizaba mediante el toque de fuegode las campanas de la parroquia máscercana.Los gremios eran corporaciones pro-fesionales con una fuerte estratifica-ción jerárquica a cuyo frente seencontraba el prohombre correspon-diente. Este hecho garantizaba almenos la existencia de una estructu-ra clara de mando. Pero las tecnolo-gías de extinción aún eran muy rudi-mentarias. En Cataluña, el uso gene-ralizado de las bombas hidráulicas nofue una realidad hasta finales delsiglo XVIII. Por lo tanto, el método deextinción de incendios más habitualera el derribo de la casa afectadapara impedir la propagación delfuego, en lugar de intentar apagar

directamente las llamas. Además,como se ha visto anteriormente,estas primeras generaciones de apa-ratos y mecanismos hidráulicos con-tra incendios no iban más allá de lasjeringas hidráulicas, construidas pri-mero de madera y posteriormente decobre, o las primeras bombas hidráu-licas de cuello de cisne, que teníanuna capacidad muy limitada de pro-yectar el agua a una mínima distan-cia. Aún no se utilizaban mangueraspara canalizar el agua, y el modomás usual de lanzar el agua sobre elfuego era utilizando cubos de made-ra o de cuero.A lo largo del siglo XVIII, los ayunta-mientos catalanes empezaron a pro-mulgar bandos y avisos relativos aincendios, como hizo elAyuntamiento de Barcelona en lasdisposiciones de 20 de Julio de 1762,de 27 de Octubre de 1781, de 11 deDiciembre de 1782 y de 23 de Juliode 1785. También a finales de siglo,se adquirió una bomba hidráulicagrande y varias pequeñas. Y, en elaño 1797, se publicó un reglamentoque constaba de 41 artículos y quesintetiza las costumbres tradicionales.Así, por ejemplo, se redacta unaregulación de las llamadas y lostoques de aviso, de las atribucionesdel alcalde de barrio y otras autorida-des, de las obligaciones de los pro-hombres de los gremios de albañiles,carpinteros, mozos de cuerda, cerra-jeros y carreteros e, incluso, algunasrecomendaciones sobre el modo deatacar un incendio.Técnicamente, la opción tradicionalmás utilizada para extinguir el incen-dio cuando este se había generaliza-do en buena parte del edificio era lade cortar el fuego. Consistía, en pri-mera instancia, en provocar el derri-bo de la casa que se había incendia-do y, en caso de que eso no fueraposible dada la virulencia del incen-dio, se optaba por soluciones másradicales: derribar las casas vecinaspara cortar la propagación y evitarque se generalizara en los edificioscontiguos. Estas drásticas medidassiempre resultaban polémicas y eranmotivo de fuertes tensiones entre lasdistintas autoridades que comanda-ban las labores de extinción. Era unsistema económicamente muy caro,ya que no solo se perdía la casa

incendiada, sino que también se des-truían las casas vecinas. El derribo sehacía mediante herramientasmanuales o, muy a menudo, serecurría, para acelerar el proceso, aluso de la artillería. Así, ante la pocacapacidad para extinguir directamen-te las llamas, el objetivo era derribarel edificio afectado o el adyacentepara evitar la propagación del incen-dio, que era lo que más se temía.Son muy conocidos y documentadoslos grandes incendios, como el deLondres de 1665, originado en unhorno pero que acabó quemandobuena parte de la ciudad; o el deMadrid de 1734, que quemó elPalacio Real del Alcázar; o el delinmenso Palacio de Invierno de SanPetersburgo, en Rusia, de 1837, delque solo se salvó el palacio delErmitage y que quemó una parte dela ciudad. Así, pues, la prioridad eraevitar la propagación del incendio acualquier precio. Aún a principiosdel siglo XIX, las herramientas quemás identificaban a los primeroscuerpos o servicios de bomberos noeran ni las mangueras ni las bombashidráulicas, sino el pico y la pala. Noobstante, con el perfeccionamiento yla difusión de las bombas hidráulicasimpelentes, la capacidad de extinguirdirectamente los incendios aumentóde modo decisivo.En los incendios y otros siniestros sepriorizaba el rescate de las personasen peligro y, también, la salvaguardade todo el mobiliario posible de lasviviendas y edificios afectados. Estaacción solía ser polémica. Por unlado, tirar los muebles por la venta-na los salvaba inicialmente delfuego, pero a menudo quedabandestrozados al impactar contra elsuelo. Por otro lado, los muebles yotras pertenencias que se sacaban ala calle eran a menudo objeto depillaje generalizado, aprovechandoel desorden que creaban el propioincendio y las labores de extinciónque lo acompañaban. Con la crea-ción de los primeros servicios uni-formados de bomberos también sequería eliminar esta depredación sis-temática de bienes ajenos mediantela identificación, mediante el unifor-me o la placa de latón con la inscrip-ción del cuerpo de bomberos, quedebían llevar todos los integrantes

5


de una compañía durante las laboresde extinción.Otra institución que actuaba en casode incendio era el ejército, no única-mente en labores de orden públicosino también participando directa-mente en los trabajos de extinción.Asimismo, era bastante habitual eluso de piezas de artillería para acele-rar el derribo de los edificios incen-diados o los del entorno, en aquellospueblos y ciudades en que no existí-an destacamentos militares. Además,la verdadera figura de autoridad erael capitán general. Barcelona es unclaro ejemplo de cómo la presenciamilitar en las labores de extinciónsuponía a veces una ayuda y otrasun claro entorpecimiento, no solo enlas labores directas de extinción sinotambién en la dirección y el mandode las labores de extinción.La crisis gremial, que provoca ladisolución de los gremios en el año1833, propició la aparición de nuevastipologías de organización para hacerfrente a la extinción de los incendiosurbanos.

El siglo XIX. El origen de loscuerpos de bomberosJoan Rovira

La sociedad burguesa y la crea-ción de nuevos dispositivos deseguridadEl proceso histórico de expansión delmercado, la industria y las ciudades alo largo de los siglos XVIII y XIX com-porta la aparición de nuevas situacio-nes de inseguridad. La burguesía –lanueva clase social hegemónica–intentó instaurar nuevos mecanis-mos de seguridad para protegerpoblaciones y propiedades, ya quelos dispositivos de seguridad proce-dentes del Antiguo Régimen queda-ron obsoletos o se transformaron. Lasociedad burguesa montó un variadí-simo espectro de mecanismos y dis-positivos de protección y seguridad,tanto públicos como privados. EnCataluña, la génesis e institucionali-zación de las primeras compañías debomberos son un elemento más deesta cartografía que se va configuran-do para defender la vida y las propie-dades ante un viejo pero renovadoenemigo: el incendio.

En la Cataluña del siglo XIX, como enel resto de España, estos primerosservicios de extinción de incendios seimplantan con retraso en relacióncon otros países europeos. El retrasoen la creación de compañías moder-nas de bomberos, más que por des-cuido o desidia de las autoridades, seexplica por dos factores que entor-pecían su implantación: los conflictosarmados y la falta de un Estado cen-tral fuerte que asumiese estas com-petencias.En primer lugar, en un contexto deguerra civil endémica –las guerrascarlistas– o de violencia política ysocial continuada como son lasbullangas, los motines urbanos o lasrevueltas campesinas, la urgencia decrear servicios de extinción de incen-dios era relativa y quedaba siempreaplazada ante la necesidad de garan-tizar el orden público y político,mantener las hegemonías políticas yvencer en el campo de batalla.Quedaba poco espacio, pues, paraorganizar instituciones secundariascomo la que representaban los bom-beros. Así, en todo el Estado, las ins-tituciones a las que se da preferenciaen el ámbito de la seguridad interiorson el Ejército, la Milicia y los distin-tos cuerpos de policía existentes o engestación, como los Mozos deEscuadra y la Guardia Civil, creadaen el año 1844. Asimismo, en eldominio municipal se va gestando lacreación de cuerpos de vigilanciacomo los serenos y, poco después, lasguardias urbanas.

La vigilancia y la protección públi-ca de las propiedades privadasante incendios y robosLa creación de las primeras compañí-as de bomberos es paralela a la crea-ción de otros cuerpos de seguridadespecíficamente urbanos para vigilary proteger las propiedades, como losvigilantes nocturnos o serenos y lasguardias urbanas. Era necesario pro-teger las propiedades tanto de losincendios como de los robos. La cre-ación de los serenos es un ejemploclaro de cómo las autoridades muni-cipales institucionalizan una vigilan-cia nocturna que anteriormentetenía una base y formulación popu-lar. Así, por ejemplo, al establecer yorganizar el servicio de serenos en el

año 1834, el municipio de Sabadelljustifica su creación por «[…] lacomodidad que ofrece este serviciopor su numerosa población, acredita-das fábricas, floreciente industria detoda clase y concurrencia de foraste-ros [...] hallándose ya establecidodesde mucho tiempo un sereno quepaga el vecindario espontaneamente[...]» (Reglamento para los serenos.Sabadell, 1874).Los vigilantes, guardias nocturnos oserenos se convierten en uno de losprimeros cuerpos de vigilancia muni-cipal que institucionalizan su organi-zación en toda Cataluña. En Bar-celona, las primeras reglamentacio-nes son de 1786. Los serenos teníancomo misión realizar rondas de vigi-lancia por el barrio. Además, a cadahora de la noche, anunciaban el es-tado del tiempo, y de ahí proviene elnombre. Su organización oficial enBarcelona no se formaliza hasta lareforma del reglamento de 1838.Con todo, había una dualidad de ser-vicios de vigilancia que provocaronconflictos como el de 1869, cuandose enfrentaron los serenos y los vigi-lantes nocturnos que habían estable-cido algunos comerciantes por inicia-tiva particular. Finalmente, se deter-minó que los serenos municipales, adiferencia de los vigilantes nocturnosprivados, tuviesen también un rangode autoridad y pudiesen llevar pisto-la (hasta entonces solamente lleva-ban un palo para defenderse) y sableen el traje de gala. Para comunicarsecon otros serenos llevaban silbato ocarraca. En 1887, los dos cuerpos seunifican bajo la consideración deauxiliares de policía.Los serenos, además de ser los pri-meros cuerpos de vigilancia que seorganizan por barrios, serán losencargados de dar el aviso e intentarevitar «incendios, robos, insultos ydesordenes de la gente licenciosa[...]». Entre sus obligaciones estaba lade conocer los domicilios de médi-cos, cirujanos, notarios, farmacéuti-cos, comadronas, cargos municipalesy militares y, además, «[...] de losindividuos de la companyia de bom-beros y dependientes de la compañiade seguros contra incendios, escriba-nos del alcalde y sr. Medicos del cri-men [...]» (Reglamento para los serenos.Sabadell, 1874). En caso de incendio,

6


una vez dado el aviso a todos los im-plicados, añadirían a la hora y eltiempo «fuego en la parroquia de...».

La construcción de la ciudadmodernaLa importante actividad de construc-ción y las reformas de las ciudades,estimulada por los procesos de des-amortización de las propiedades reli-giosas, favoreció la aparición de unconjunto de condicionantes propiciosa los incendios y que dificultaban suextinción. La madera era el materialde construcción más utilizado, tantoen los elementos estructurales comoen las techumbres y el mobiliariodoméstico. En este sentido, los regla-mentos de las primeras compañías debomberos establecen una clara dis-tinción entre incendios de edificios,de muebles y de chimeneas.La trama urbana tradicional –muycompacta y con calles muy estre-chas– favorecía también la propaga-ción de incendios. En Cataluña habíados tipos de modelos urbanísticos.Por un lado, el de las ciudades que amediados del siglo XIX estaban cerra-das, encorsetadas en sus murallas,que todavía mantenían la condiciónde plaza fuerte y tenían unos barrioshistóricos con mucha población,como Barcelona o Manresa. Por otro,el de las ciudades en las que lasmurallas se vieron rebasadas muchoantes, como Mataró, porque configu-ran ciudades abiertas que crecen enextensión y tienen áreas históricasmenos densas. En Barcelona, porejemplo, toda la superficie del actualEnsanche era zona de seguridadmilitar alrededor del recinto amura-llado de la ciudad. La condición deplaza fuerte no se anuló hastadiciembre de 1858 y, el año siguien-te, el Ayuntamiento ya convocó unconcurso de proyectos para el ensan-che de la ciudad. Las ciudades catala-nas empezaron a transformarse conla demolición de las murallas, la ali-neación y la apertura de nuevascalles y baluartes y, finalmente, laconstrucción de los ensanches.Las primeras ordenanzas municipalesse convierten en un auténtico com-pendio de los principales riesgos ypeligros que comportaban las nuevasactividades manufactureras y fabrilesque se instalaban en el interior de las

ciudades. Las actividades se empie-zan a regular según el grado de peli-grosidad, y las ordenanzas son losprimeros compendios de normativapreventiva contra incendios. Unaclara limitación de las tareas deextinción era la inexistencia deinfraestructuras hidráulicas, ya quela canalización del agua solamentellegaba a las fuentes y acequiaspúblicas. En caso de incendio, amenudo era necesario organizar lar-gas cadenas humanas para llevar elagua a la casa incendiada.Entre las causas principales de losincendios estaban: el uso de la made-ra en la construcción de hornos ychimeneas y la falta de limpieza deestas últimas; el almacenamientoindiscriminado de materiales infla-mables como artículos de droguería,pólvora, madera, carbón, cerillas,velas, etc.; el uso de fuegos artificia-les y luminarias con motivo de fies-tas y celebraciones; la acumulaciónde leña a poca distancia de las casaspara abastecer los hornos de alfare-ros y ollerías; las fábricas de aguar-diente, etc. Las ciudades estabaninmersas en un proceso de urbaniza-ción e industrialización constante,con nuevas fuentes de energía, fábri-cas de vapor dentro de la zona urba-na, un elevado crecimiento demo-gráfico y una trama urbana muydensa en edificios y calles de caracte-rísticas arquitectónicas y urbanísticasmedievales, de modo que las condi-ciones eran propicias para que losincendios tuviesen graves conse-cuencias, tanto en vidas como enpropiedades.También había la amenaza del incen-dio provocado, como expresión de larevuelta popular que alarmaba a lasclases propietarias. Las bullangas de1835, que estallan como manifesta-ciones espontáneas de ira popular,provocaron asaltos a conventos, suquema y ataques a la propiedad pri-vada burguesa. En las bullangas deReus y Barcelona de mediados desiglo, la burguesía reconoce comoenemigo de clase a la patulea, losincendiarios y malhechores. Larevuelta social tenía en el incendiouna forma genuina de expresión, yse hacía necesario articular algún dis-positivo de defensa: «[…] en aquelpueblo, en fin objeto de mi mayor

entusiasmo y cariño, allí encontre lascolumnas de humo de los edificiosincendiados: allí vi la revolución[...]» (Memorias documentadas delCapitan General Manuel Llauder.Madrid, 1844).Y de la quema de conventos se pasóa la quema de fábricas. En el primercaso, la burguesía mostraba ciertaindiferencia o incluso manteníaexpectativas en el contexto del pro-ceso de desamortización de las pro-piedades religiosas, pero la intranqui-lidad fue aumentando a medida quelos incendios de las fábricas eran másfrecuentes.

Los servicios de extinción deincendios tradicionales. El caso deSabadellLa historia de los bomberos catala-nes, a mediados del siglo XIX, es la deunas instituciones que surgieron enun país que se encontraba en plenodesarrollo urbanístico e industrial,con una estructura social que se vamodernizando, pero que carece,todavía, de un Estado moderno parainstitucionalizar muchos serviciospúblicos, entre ellos el de la extin-ción de incendios. Ante estas caren-cias, las primeras compañías de bom-beros dependieron de la iniciativaprivada por medio de las «sociedadesde seguros mutuos contra incen-dios». La falta de servicios municipa-les de extinción de incendios hastamuy entrado el último tercio delsiglo XIX en la mayor parte de las ciu-dades catalanas se debe tanto a unaindefinición legislativa sobre a quiéncorrespondía la responsabilidad en laprestación de estas competenciascomo, más aún, a la falta de recursoseconómicos de los ayuntamientos. Elestado de quiebra permanente de lasarcas municipales es también endé-mico, y los magros recursos que sedestinan a organizar la extinción deincendios apenas permiten la comprade las primeras bombas hidráulicasmodernas que llegan del extranjeroy que, a menudo, se adquierenmediante suscripción popular entrelos grandes propietarios de fincasurbanas o los industriales.El pago de los gastos generados porlas tareas de extinción era uno de losaspectos más críticos de esta época,fuese cual fuese la dependencia orgá-

7


nica de la compañía de bomberos. Sellegó a situaciones límite, como laque se vivió en Sabadell en el año1865: los propios integrantes de lacompañía de bomberos plantean quese disuelva, dada la situación en laque se encontraban cada vez quetenían que apagar un incendio. Enuna carta dirigida al alcalde, le expo-nen: «[…] hemos observado que entodo punto donde nos presentamospara auxiliar, nos reciben con elmayor disgusto y toda esta vila esuna murmuración sobre los Bom-beros, a pesar de servir sin ninguna[compensación] a tan generososactos, y expuestos a recibir cualquierdesgrácia [...] hemos comprendidoque la causa y motivo de mirar a losbomberos con tanta indiferencia, essin embargo que a más de recaersobre una família el desgraciado casode incendiarse su casa o edificio, quees lo que más temor hace, les vengadespués otro disgusto de furor que esel de pagar multa, premios y trabajosde los Bomberos. Pues esta es sinequivocarnos la causa de tan pocavoluntad del pueblo para con losbomberos [...]». Ante esta situación,los bomberos proponen: «[…] sacarde otros fondos estos gastos, o for-mar otras providéncias a fín de quehaya más amor en esta Vila con losbomberos, o de lo contrario estamosya resueltos toda la Compañia endejar de existir que es contra nuestravoluntad». La situación mejoró elaño siguiente cuando el director dela Compañía de Bomberos, el arqui-tecto José Antonio Obrador, en uninforme que dirige al alcalde en rela-ción con el incendio de un pajarsituado en la calle de la Estrella, dice:«[…] y al presentarse los individuosde la Compañia para cumplir con lahumanitaria misión de su instituto,fueron rechazados y insultados porvarios vecinos de la expresada calle,teniendo que impetrar el auxilio dela autoridad para restablecer el orden[...].» Curiosamente, serán las difi-cultades existentes para financiarcualquier compra de material opagar los jornales del personal deestas primeras compañías de bombe-ros la principal fuente de informa-ción documental durante este perio-do.

La génesis de las compañías debomberosLa génesis y la evolución a lo largodel ochocientos catalán de las prime-ras compañías de bomberos partende ensayos sucesivos de los siguien-tes modelos de institucionalización yprofesionalización:–La tradición militar y la creación delos batallones de zapadores-bombe-ros del arma de artillería.–El modelo del liberalismo progresis-ta con la creación de batallones dezapadores dentro de las fuerzas de laMilicia Nacional.–La privatización del servicio deextinción de incendios mediantecompañías de bomberos gestionadaspor las sociedades de seguros mutuoscontra incendios.

La tradición militar: los batallonesde zapadores del arma de ingenie-ríaRecurrir al Ejército para intentarextinguir los incendios es tan antiguocomo la propia existencia de la insti-tución militar. De hecho, el Ejércitofue el elemento básico de seguridadexterior e interior del Estado. Elochocientos catalán es, además, unperiodo dominado por la figura delcapitán general, el representante delEstado en las provincias. El capitángeneral Manuel Llauder, natural deMataró, tuvo un papel activo en lacreación de las compañías de bombe-ros. La intervención de los militaressuplía la ineficacia de los dispositivosmunicipales de extinción de incen-dios o su inexistencia, aunque habi-tualmente con escasa fortuna y pocoacierto.Los zapadores, en general vinculadosal cuerpo de ingenieros, se incorpo-ran al Ejército cuando se llama a losmineros para derribar fortalezas yaplicar los métodos de sitio estableci-dos por Vauban, de quien se hadicho que prefería hacer sudar a lossoldados en vez de verles desangrar-se. En 1711, Felipe V creó el Cuerpode Ingenieros militares, bajo la direc-ción y los criterios establecidos porJorge Prospero de Verboom. Dehecho, las primeras acciones milita-res en las que participa este Cuerpode Ingenieros fueron el sitio deCardona de 1711 y el de Barcelonade 1714.

Los ingenieros militares constituyenel primer cuerpo organizado de téc-nicos del Estado español. Y laAcademia de Matemáticas deBarcelona fue uno de los centrosesenciales en su formación. A faltade un cuerpo de ingenieros civiles,serán los ingenieros militares losencargados de realizar la proyeccióny dirección de numerosas obras civi-les. Y aquí comenzarán algunas delas primeras tensiones, recurrentes alo largo de todo el siglo XIX, entreingenieros –civiles y militares– yarquitectos.Las primeras unidades de tropa dezapadores españoles datan de 1802,con la creación del regimiento realde «zapadores minadores» dentrodel arma de ingenieros. Será haciamediados de siglo cuando dentro deeste regimiento se constituya la pri-mera compañía específicamente dezapadores-bomberos, establecida enGuadalajara a partir del año 1833con la Academia de ingenieros y elgimnasio central. Poco después, en1850, el valenciano Josep Aparici iBiedma, capitán de ingenieros, publi-ca el primer tratado de extinción deincendios, el Manual completo delzapador bombero o lecciones teorico prac-ticas para la extincion de incendios. Laintención de la obra es «mejorar losmalos é insuficientes metodosempleados generalmente hasta ahorapara cortar los incendios [...]». Senecesitaban hombres instruidos en eluso de las modernas máquinas utili-zadas en la extinción de incendios,las bombas impelentes, y que tam-bién estuviesen dotados de «ciertovalor y sangre fria nacida de la con-fianza en sus fuerzas y agilidad». ElManual debía servir para instruir a lacompañía de zapadores, creadarecientemente, en el cuartel centralde ingenieros de Guadalajara. Coneste fin, utiliza los manuales existen-tes editados en Francia, como el delbarón de Plazanet, Manuel du sapeurpompier pour les villes et les campagnes(París, 1846), que obtuvo en Paríspor su amistad con el teniente coro-nel de ingenieros Gustave Paulin, ala sazón comandante del Cuerpo deZapadores-bomberos parisiense. Hayque recordar que los bomberos deParís son el primer cuerpo de bom-beros organizado militarmente. En el

8


año 1810, a raíz del incendio de laembajada de Austria en París, sepusieron de manifiesto graves caren-cias al extinguir el incendio y sedecidió crear un batallón militar desapeurs-pompiers. Entre 1814 y 1845,Plazanet y Paulin, ingenieros y jefesde los zapadores, convierten un ser-vicio civil en un cuerpo de elite delejército francés y llegan a ser unmodelo de referencia internacional,en particular para los mandos de losbomberos catalanes y españoles.El modelo organizativo y profesionalde los bomberos parisienses se basa-ba en una instrucción sólida y disci-plinada, una innovación importanteen los materiales y equipos y unaformación dirigida no solamente aextinguir incendios sino también asalvar personas que se hallasen ensituaciones de peligro generadas porel incendio. La práctica de la gimna-sia tuvo un papel capital en estenuevo modelo organizativo y, curio-samente, se introdujo en todas lasunidades del ejército francés a partirde los criterios y principios propues-tos por Francisco Amorós y Ondeavo(Valencia 1770-París 1848), unvalenciano exiliado en Francia porsu activa participación en altos car-gos del gobierno de José I Bonapartedurante la ocupación francesa de1808 a 1814. El sistema gimnástico«amorosiano» gozó de mucha acep-tación en el ejército francés y fue elúnico método oficial de instruccióngimnástica de las tropas galas. De he-cho, Josep Aparici fue a París en1845 para estudiar los métodos y lastécnicas gimnásticas amorosianas conel objetivo de aplicarlas en el futurogimnasio central de Guadalajara, queempezó a funcionar en el año 1847y del que fue director hasta 1856. Lacontribución de Aparici en la intro-ducción de la gimnasia en el ámbitomilitar fue importante y se reflejó endos obras:Instrucción para la enseñanza de la gim-nástica en los cuerpos de tropas y estable-cimientos militares, que era, sobretodo, una traducción de las ordenan-zas francesas en esta materia, eInstrucción práctica para la enseñanzaelemental de la natación en el ejército.Durante la estancia en París, Aparicitambién descubre la existencia de unservicio de bomberos implantado

militarmente por toda la capital fran-cesa. El resultado será el ya citadoManual completo del Zapador bombero,en el que, entre otros criterios y bajola máxima de «celeridad, prontitud yorden», establece la clara vinculaciónque debe tener la preparación físicaen la formación de los zapadores-bomberos a fin de «facilitar la llegadade los socorros a los puntos mas ele-vados de un edificio incendiadocuando el fuego haya invadido lasescaleras, y solo se pueda penetraren el interior por las ventanas sivien-dose de perchas, cuerdas, escalas degarfio, escalas de cuerda, etc.». Sonlos orígenes de lo que en la actuali-dad se define como técnicas de esca-lada y salvamento en medio urbano,como evidencia claramente un gra-bado de la tipología de ejercicios querealizaban estos primeros batallonesde zapadores. En agosto de 1851, Aparici enviabauna carta al Ayuntamiento deMadrid: Imposible parece que la Villay Corte de Madrid esté desprovistade un servició eficaz y regular contraincendios [...]». De la misma maneraque Rovira i Trias describió paraBarcelona, la radiografía de la orga-nización de las tareas de extinciónno es demasiado positiva, ya que«las más de las veces han sidoinfructuosas por (no vacilamos endecirlo) el desorden que en talescasos hemos visto reinar, por falta deunidad en el mando y por los con-flictos de autoridad directiva que seoriginan en perjuicio del servicio»(J.C. Barragán; P. Trujillano, Historiadel Cuerpo de Bomberos de Madrid,2005 ).Sobre lo idóneo de organizar los ser-vicios de extinción según los criteriosy la jerarquía militar, a mediados delsiglo XIX los dos principales teóricosde la organización de las compañíasde bomberos, Antoni Rovira y JosepAparici, coinciden posiblemente enel planteamiento, ya que compartenel referente de la organización delbatallón de Sapeurs-Pompiers de lacapital francesa, batallón que hanvisitado y conocido de primeramano: «Si se considera que para elmejor éxito del servicio son absoluta-mente necesarias la obediencia pasi-va y la mayor regularidad, se recono-cerá desde luego, que la organización

militar es sin duda alguna la másconveniente... Pero para que el servi-cio de estincion de los incendios seorganizara militarmente en toda lanación, seria necesario que el gobier-no tomara la iniciativa, y añadiera lainstitución de los bomberos al cuadrogeneral del ejercito». (Rovira i Trias,1856)

La milicia urbanaDurante los periodos de gobiernoliberal progresista, en las ciudadescatalanas se constituyeron milicias,que, si eran lo bastante numerosas,también formaban una compañía dezapadores-bomberos. Si la ciudadtenía la consideración de plaza fuerteo disponía de fortificaciones defensi-vas, la probabilidad de que se crea-ran batallones de zapadores-bombe-ros era mayor, ya que las actividadesde los zapadores estaban vinculadas,en un principio, a la defensa o alsitio de fortificaciones. Los zapado-res-bomberos tenían un carácter cla-ramente municipalista, y su máximoresponsable era el alcalde. Los jefesse elegían por un sistema de terna.Su vinculación era la misma que elresto de los integrantes de la MiliciaNacional, pero se empezó a instituirun sistema de incentivos basado enla concesión de premios.Los orígenes de la milicia son laGuerra de la Independencia, durantela cual se incorpora a la historia deEspaña un nuevo concepto militar-revolucionario: el pueblo en armas.De esta idea surge la milicia: sonfuerzas ciudadanas y no de vasallosni de señores. Prestan un serviciopúblico, íntimamente relacionadocon su naturaleza civil, y su organi-zación, dependencia y direcciónmunicipal estaba relacionada con lacomunidad. En uno de los artículosde los reglamentos de la MiliciaNacional se especificaba claramenteque los jefes de la Milicia, cualquieraque fuese su rango, se comportaríancomo ciudadanos que mandan a ciu-dadanos.La Milicia se constituyó por vez pri-mera al proclamarse la Constituciónde 1812. Ahora bien, no era una ins-titución del todo nueva: miqueletes,somatenes, ejércitos privados…siempre habían coexistido. Lo que esdistinto es el concepto liberal-bur-

9


gués en el que se inspira: el ciudada-no en armas en defensa de sus liber-tades.La Milicia Nacional, pues, era uncuerpo armado con estructura mili-tar, pero formado por ciudadanos, nopor soldados, que se movilizabanpara la defensa interior de las ciuda-des y pueblos o bien como ejércitode reserva. Los mandos se elegíanpor votación entre una terna y, eneste periodo histórico, deben consi-derarse el brazo armado del liberalis-mo progresista. A lo largo del sigloXIX, las milicias burguesas se crean yse disuelven según como deseequien gobierne: si son los progresis-tas, se establecen; si son los modera-dos, se disuelven; los moderadosconsideraban la milicia urbana una«máquina subversiva» que habíaque desmontar.A partir de 1833, la Milicia adoptaráuna organización de rasgos más mili-tares, tanto por las necesidades de laguerra carlista como por el hecho demantener disciplinadas aquellascompañías más cercanas a posicionesdel progresismo radical o del inci-piente movimiento obrero. Su com-posición social también pasa pordiferentes fases. En un primermomento, la burguesía la controla,pero posteriormente va transformán-dose hasta ser de composición indu-dablemente popular, produciendotemor y recelo en las clases propieta-rias. La composición de la compañíade bomberos, con menestrales, arte-sanos y trabajadores de oficiosmanuales es un buen ejemplo, dadoque las tareas rudas ahuyentan habi-tualmente a las clases burguesas,excepto en los cargos de mando.Aun así, la tropa la formaban clasesmedias y menestrales, y llegó a pro-hibirse la presencia de jornaleros asa-lariados y a descartar a quienes notenían unos ingresos mínimos. Elcaso del batallón de la Blusa deBarcelona es sintomático de esta exi-gencia.A partir de 1834 se empezó a en-cargar a la Milicia Nacional las tareasde extinción de incendios. La exis-tencia de batallones de zapadores-bomberos en la milicia de Barcelonaya se constata en los periodos 1835-1837 y 1839-1842. En 1840 seaprueba el Reglamento de la compa-

ñía de zapadores, que, entre otrosaspectos, prevé dividir la compañíaen cinco secciones, que correspondí-an a los cinco cuarteles o distritos enlos que se había dividido la ciudad,además de una escuadra para laBarceloneta. A cada cuartel se desti-naba un oficial, un sargento y doscabos, que, junto con los zapadoresdomiciliados en el distrito, eran losprimeros que tenían que llegar alincendio. El aviso se realizabamediante el repicar de campanas dela parroquia del barrio en el que sedeclaraba el incendio. También losserenos se encargaban de avisar a loszapadores en sus domicilios. Habíaestablecidos unos puntos de reuniónpara cada uno de los distritos.En el Reglamento se recomienda queel trabajo sea metódico, sin alborotoni confusión de ninguna clase. Loszapadores tenían que actuar exclusi-vamente a las órdenes de sus man-dos o del arquitecto mayor de la ciu-dad, y se estableció la posibilidad deobtener gratificaciones y premios.Por ejemplo, si el trabajo no excedíade tres horas y la casa no estaba ase-gurada contra incendios, los bombe-ros-zapadores no percibían ningúntipo de gratificación, pero si lo esta-ba, la Sociedad de Seguros Mutuos,voluntariamente, podía gratificarlos.Si las horas de trabajo eran más decuatro, cada individuo cobraba 12reales de vellón, y si el incendioduraba dos o tres días, percibían cua-tro reales diarios más. Se establecíatambién un premio de 150 reales devellón que se repartirían los primerosbomberos que llegasen a la bomba,40 reales más para el primer zapadorque acudiese y cuatro premios másde 20 reales para los zapadoressiguientes. Estaban excluidos deestos premios los bomberos que rea-lizaban ese día servicio de retén, yafuese en el almacén de material o enalgún espectáculo público. Tambiénhabía diversas retribuciones econó-micas en caso de accidente laboral,según la gravedad de las heridassufridas al acometer las tareas deextinción.Durante el Bienio Progresista, entre1854 y 1856, el batallón de zapado-res era, junto con el llamado «laBlusa», el que tenía una composi-ción más popular y defendía las pos-

turas políticas más radicales. Lo diri-gía –con un papel de claro protago-nismo– el ingeniero Ildefons Cerdà,que, más de una vez, tuvo una rela-ción tensa con el jefe de la Compañíade Bomberos municipal, el arquitec-to Antoni Rovira i Trias. Poco des-pués, Cerdà y Rovira se enfrentaronen un asunto de sobra conocido: elproyecto del Ensanche de Barcelona,que se había adjudicado a Rovira iTrias, pero que después se adjudicó aCerdà. Cerdà fue elegido sucesiva-mente primer comandante del tercerbatallón, segundo comandante delbatallón de zapadores y, finalmente,el 12 de febrero de 1855, primer co-mandante del batallón de zapadores-bomberos. Su papel como coman-dante de la Milicia Nacional deBarcelona no fue anecdótico. El 4 dejulio de aquel mismo año tuvo lugaruna huelga general que conmocionóa la ciudad, y se decidió mantener elejército en los cuarteles para noaumentar más la tensión, cosa quepropició que la Milicia Nacional sehiciese cargo del orden público. Eneste marco especial, la arriesgada ydecisiva actuación de Cerdà comomáximo responsable de la Miliciapermitió desactivar la huelga, pese ala oposición de los militares y los ele-mentos más reaccionarios de losmoderados, lo que, al final delBienio, comportó su encarcelamien-to. A partir de ese momento, Cerdàtendrá un estrecho contacto con elmundo obrero. Él, que se presentabacomo ingeniero civil y propietario,conoció a fondo la realidad de losobreros, como demuestra laMonografía estadística de la clase obreraen Barcelona en 1856, hecho que lemarcará ideológicamente. Cerdà vol-vió a participar como comandante dela compañía de zapadores-bomberosdurante la etapa de la PrimeraRepública.En el modelo de seguridad de losmoderados o liberales conservadores,la Milicia Nacional no era una buenaopción, como tampoco lo eran lascompañías de zapadores-bomberos,tal como dice Antoni Rovira i Trias:«El principal inconveniente de orga-nizar las compañias de bomberossegun el reglamento de la MiliciaNacional, nace de la diversidad deobjeto de ambas instituciones. Así es

10


que ni el principio de elección de susgefes, ni la proporción de los em-pleos o grados de la Milicia Nacionalson convenientes y aplicables al ser-vició que la otra institución ha deprestar; y por otra parte dicho servi-cio tiene por si solo tanta importan-cia que no debe amalgamársele conotros, si se quiere que produzca bue-nos efectos.» (Rovira i Trias, 1856).El sistema de bomberos basado en lamilicia se valora como un servicio deaficionados, una organización dema-siado reciente y, por lo tanto, todavíamuy imperfecta, de fuerza fluctuanteque «[…] entregando el principio dela elección de los gefes al capricho yla intriga, se opone realmente al des-arrollo del poder de esta institu-ción...». El propio Rovira, utilizandopalabras de un mando de los bombe-ros franceses de la época, VictorFrond, añade: «[…] un servicio acti-vo, peligroso y de cada momento; unservicio que requiere una instrucciónespecial, ejercicios practicos, acciónràpida, combinada, inmediata, sindiscusión y sin perplejidad, tal comola de atacar al mas peligroso de lossiniestros, el incendio; es facil decomprender, repetimos, que un ser-vicio de tal naturaleza no puede serabandonado por la administraciónpública a las fluctuaciones de uncuerpo sin disciplina real, sin mandopermanente e irrecusable, sin resor-tes jerarquicos, sin elementos de ver-dadera cohesión, y sin el poderio deunidad y de ubiquidad que constitu-yen la fuerza irresistible de un ejerci-to regular. Y nadie impugnarà, que elservicio de socorros contra el incen-dio no sea el servicio de seguridadgeneral que exije en el mas altogrado la reunión de las cualidades,que solo puede proporcionar unafuerza disciplinada.» (Rovira i Trias,1856).De hecho, es recurrente la valoraciónnegativa que de la organización mili-ciana hacen los mandos de bomberoscomo, por ejemplo, Josep Sabadell,jefe de los bomberos de Barcelona:«[…] pues lo mismo las milicias quelos voluntariorios realistas, eran, antetodo cuerpos políticos destinados asostener por las armas sus contra-puestos puntos de vista, y estandoformados por ciudadanos, muchosde ellos con toda la buena voluntat

que se quiera para la defensa de susideales, pero ninguno de ellos [...]con el tecnicismo que requiere unainstitución destinada al salvamentode personas y bienes materiales [...]»(J. Sabadell, 1943).Las críticas a organizar la extinciónde incendios según el modelo de lamilicia tienen un claro tono de des-precio aristocrático a las fórmulasorganizativas basadas en la participa-ción de los paisanos o ciudadanosarmados, ya que se les considerabaindisciplinados, poco respetuosos conlas jerarquías y proclives a tener lide-razgos temporales en vez de jefespermanentes. En este caso, sinembargo, las armas eran herramien-tas, máquinas y equipo para comba-tir los incendios.En el fondo, sin embargo, hay undebate de concepciones sobre quémodelo de organización militarpodría servir mejor para organizar lasnuevas compañías de bomberos. Porun lado, podemos identificar unaconcepción basada en el tipo de par-ticipación militar tradicional, es decir,aquella que tiene como referentes lasfiguras del guerrero, el soldado detemporada, el defensor del territorioy de la comunidad. Con las revolu-ciones burguesas se produce unarevisión y actualización de estas figu-ras. Ahora será el ciudadano enarmas el que defenderá sus derechosy libertades, y a la vez hay quedefender la vida de los conciudada-nos de otros riesgos y peligros. Porotro lado, hay la concepción de laparticipación militar moderna quenace con la aparición de un ejércitopermanente y disciplinado. Esta con-cepción militarista separa al ejércitodel pueblo, lo distancia. De hecho,invirtió la concepción de la vida mili-tar que establece que el soldado eshombre antes que militar, ciudadanoantes que soldado.Hay una continuidad histórica entreestas fórmulas organizativas partici-pativas de los propios ciudadanos enla autodefensa común contra losincendios y las calamidades y losactuales cuerpos de bomberos volun-tarios de muchos municipios catala-nes. Cataluña es tierra no solamentede una larga tradición de partidasarmadas: bandoleros, miqueletes,guerrilleros, coronelas, somatenes,

soldados de temporada… El rechazode los catalanes a enrolarse en ejérci-tos regulares es una constante:«Exprimido por unos y otros […]será combatiente cada vez que seanecesario defender su casa, su tierray su familia, para volver al arado o altelar en los momentos de tregua[…]. Será un tenaz “defensor de latierra”, pero no aceptará convertirseen soldado de un ejército regular».(Josep Fontana)

La creación de las compañías debomberos dependientes de lassociedades de seguros mutuoscontra incendiosLos grandes propietarios y la nuevaclase burguesa emergente constitu-yeron sociedades de autoayuda encaso de incendio para defender suspropiedades. Estas sociedades nosolamente resarcen de las pérdidasque sufren sus asociados en caso deincendio, sino también –durante elperiodo 1845-1865– constituyen,organizan y mantienen algunas delas primeras compañías de bomberosde Cataluña.El modelo de creación de compañíasde bomberos bajo el patrocinio de lasmutuas contra incendios no es uni-forme en toda Cataluña. La iniciati-va, que arranca en Barcelona, seextiende a la mayoría de los princi-pales municipios catalanes, comoManresa, Sabadell, Tarrasa o Mataró.También se implantan en el resto deEspaña: Sociedad de Seguros Mutuosde Incendios de Casas de Madrid(1822, la primera que se constituyó),Sociedad de Seguros Mutuos contraIncendios de edificios de Málaga1840), Sociedad de Seguros MutuosContraincendios de Valencia (1843)o la Sociedad de Seguros Mutuos deCasas y Caseríos de Guipúzcoa(1848). Este modelo organizativo delos servicios de bomberos bajo la ges-tión directa de una sociedad privadafinalizará con la reforma de la leymunicipal de 1845, aprobada en elaño 1866, según la cual la únicaentidad con capacidad jurídica en elámbito de la extinción de incendiosera el Ayuntamiento.Estas asociaciones, a diferencia de lascompañías de seguros privados quese desarrollarán después, solamentetenían la pretensión de cubrir las

11


calamidades y las pérdidas ocasiona-das por el incendio mediante unacompensación económica. Cadasocio asegurado era a la vez asegura-dor. En buena medida, estas socieda-des de seguros mutuos contra incen-dios pueden considerarse anteceden-tes directos de las primeras compañí-as de seguros privados.Los orígenes de estos seguros mutuosserían las Feuerkassen (aseguradorasde incendios) alemanas, de las que laEncyclopédie informaba a finales delsiglo XVIII en los términos siguientes:«En muchas provincias alemanas seha ideado desde hace algunos añosun medio para hacer frente o reparargran parte de los daños que losincendios pueden causar a los pro-pietarios que son arruinados fre-cuentemente por desgraciados acci-dentes. Es así como, en cada ciudad,la mayor parte de los ciudadanosforma una especie de asociaciónautoconstituida y protegida por elsoberano, en virtud de la cual losasociados se garantizan mutuamentesus casas y acuerdan reconstruir conel dinero común lo que el fuego haconsumido».En el Estado español no se reconociólegalmente el derecho de asociacióncon finalidades mutualistas hasta elaño 1839. La Real Orden de 28 defebrero reconocía el derecho a cons-tituir sociedades con la finalidad de«auxiliarse mutuamente en sus desgra-cias, enfermedades, etc […] o reunir elproducto de sus economias con el fin deatender sus necesidades futuras […]». Elcontexto políticamente inestablehacía que desde el poder se contem-plase con recelo todo tipo de asocia-cionismo, dado que podía enmasca-rar propósitos políticos. Aun así, alamparo de esta ley, en el año 1840se aprueba la primera asociaciónobrera, la Sociedad de ProtecciónMutua de Tejedores de Algodón deBarcelona. El pleno reconocimientolegal del derecho de asociación, sinmás límite que el respeto a la moralpública, no se producirá hasta que seapruebe la Constitución de 1868.En Cataluña, la primera sociedad deseguros mutuos contra incendios secreó en Barcelona en el año 1836. Lagénesis de su constitución fue larga yestuvo sometida a los avatares de lacompleja situación política y social, y

la iniciativa fue de Manuel deLlauder, capitán general de Cataluña.En febrero de 1833 dirigió al Ayun-tamiento de Barcelona un informesobre la conveniencia de contar conuna sociedad mutua que garantizaseel resarcimiento de las pérdidas sufri-das por los propietarios de los edifi-cios por causa de incendio. ElAyuntamiento respondió que no seencontraba en condiciones de asumirla iniciativa, pero animó a Llauder aformar la sociedad y nombró unrepresentante para la comisión quetenía que impulsar el proyecto. En elaño 1835 se inicia la constitución dela Sociedad de Seguros Mutuos con-tra Incendios, pero los trabajos de lacomisión se vieron interrumpidospor las bullangas del verano, y laconstitución de la sociedad se realizófinalmente el 6 de mayo de 1836.«El objeto primario y esencial de estaSociedad es que todo socio sea asse-gurador y asegurado para proporcio-nar una garantía Mutua infalible,obligándose e hipotecando las fincasurbanas que quisiere y posea o tengainterés, a los daños causados por losincendios o con motivo de los mis-mos, e indemnizarse recíprocamente,repartiendo su importe a prorrata delcapital assegurado [...]» (Art. 3 delReglamento fundacional de la Mutuade Barcelona). Con el tiempo, estaresponsabilidad inicial del 100% delos bienes o capitales asegurados selimitará hasta porcentajes del 2%.En la mayoría de los municipios másimportantes de Cataluña se hacenconvocatorias dirigidas a los propie-tarios de fincas urbanas con el objeti-vo de crear sociedades de segurosmutuos de incendios en los mismostérminos y con los mismos criterios:«El horroroso recuerdo de la desgra-cia a que un incendio en pocosmomentos redujo la casa é interesesde Esteban Burés, y con él la tandesastrosa muerte de tres de nues-tros conciudadanos impelió a esteAyuntamiento a procurarse las noti-cias y medios que a lo menos pudie-sen hacernos menos sensibles lassucesivas desgracias de que de conti-nuo estamos amenazados. Enmuchas ciudades que acaso tienenmenos edificio y riqueza que la pre-sente, establecieron ya una sociedadde seguros mutuos contra incendios,

a beneficio de la cual se han salvadomuchas familias de la indigencia aque se vieran reducidas á causa delos daños causados á sus propiedadespor la llama devoradora: tal es la quetambien está establecida enBarcelona». (AHCM, Ayuntamientode Manresa, 16 de abril de 1841)La poca cultura aseguradora queexistía en aquellos momentos enCataluña en materia de incendios sepuede observar en el carácter didác-tico que tenían algunas de las convo-catorias que se dirigían a los propie-tarios de fincas urbanas, como nos loilustra el caso de Manresa: «Las per-didas ocasionadas por el fuego, y lasque manos criminales ocasionen conexplosiones de dinamita u otrasmaterias explosivas, a nuestras fin-cas, a nuestros muebles, a nuestrostalleres, a nuestras fábricas, a nues-tros ferrocarriles, a nuestras naves, ala propiedad, a la agricultura, a laindústria, a las artes, al comercio, enuna palabra, todos los intereses seranindemnizados por la massa de lossocios; es decir que la propiedad per-dida por uno, en una hora aciaga, elperjudicado la recobra, por y con elconcurso de sus compañeros. Am-parar y favorecer todos al desgracia-do que sufra un siniestro, es el finque persigue la Mútua General deSeguros Contra Incendios».(Discurso del Sr. José Comas i Mas-ferrer, presidente de la MGSCI en lapresentación de la memoria anual ala Junta de accionistas el día 30 denoviembre de 1893).El elemento innovador de buenaparte de estas primeras sociedades deseguros mutuales contra incendios esque organizarán los primeros servi-cios de extinción de incendios enbuena parte de los municipios en losque se constituirán. Tal como esta-blecía el propio reglamento, el objetosecundario de la Sociedad era «con-tribuir a prevenir, disminuir y cortarlos progresos de los incendios», yañadía que para conseguir este fin lasociedad debía dotarse de los mediostécnicos que permitiesen luchar coneficacia contra el fuego.Precisamente uno de los primerosesfuerzos que se hicieron fue ad-quirir material de extinción. Per-sonajes como Josep Xifre o el mar-qués de Alfarrás participaron en la

12


gestión directa para comprar elmaterial de la compañía deBarcelona. El primero importa unabomba hidráulica de Nueva York porel precio de 1500 duros, y el segun-do hace de mediador en la adquisi-ción de tres bombas y complementosprocedentes de París. También hayconstancia de que la Junta deComercio disponía de bombashidráulicas de su propiedad en 1835,que guardaba en la Lonja. El primerlocal que esta compañía de bombe-ros tuvo a su disposición fue la Casade los Comunes Depósitos, que seencuentra al lado de la casa de laciudad y en la actualidad ocupa unaimportante entidad financiera catala-na. Paralelamente a la adquisición dematerial van organizándose losrecursos humanos necesarios para sufuncionamiento mediante la redac-ción y la aprobación de los regla-mentos correspondientes.Hasta el año 1845, pues, en Bar-celona los incendios los extinguíansucesivamente, y en algunos casos deforma complementaria, ciudadanos,trabajadores municipales, la MiliciaNacional y su batallón de zapadores,fuerzas de artillería y zapadores delejército con el material antiincendiosde la Sociedad de Seguros Mutuos.En el año 1966, mediante RealDecreto de 21 de octubre, la legisla-ción puso fin a la gestión y a la parti-cipación de las sociedades de segurosmutuos en las compañías de bombe-ros, y los ayuntamientos fijabancomo gastos obligatorios «los gastosque ocasionen los socorros, seguros yotros medios preventivos contraincendios». Muchas sociedades deseguros mutuos ya habían traspasadola gestión, la organización y el man-do de las compañías de bomberos alAyuntamiento, pero otras, como lade Mataró, seguirán gestionándosemediante fórmulas administrativasde delegación de competencias delAyuntamiento hacia la correspon-diente sociedad de seguros mutuos.La compañía de bomberos de laMutua de Barcelona fue traspasadaal Ayuntamiento el 24 de mayo de1865, y el municipio pagó unaindemnización por los utensilios ymateriales traspasados. En Sabadell,en el año 1866, el Ayuntamientopedía todavía a las distintas compañí-

as de seguros existentes en el muni-cipio –La Unión, La Paternal, LaUnión y el Fénix…– que colaborasenen el mantenimiento del Cuerpo deBomberos, pero estas se negaron conel argumento de que los cuerpos debomberos son servicios de utilidadpública o general y, por lo tanto, esel contribuyente, por medio delAyuntamiento, el que los tiene quemantener.La asunción por parte de los ayunta-mientos del presupuesto de manteni-miento y funcionamiento de lascompañías de bomberos no era unasunto menor, como demuestran losconflictos que se dieron en Barcelonaentre el Ayuntamiento y las mutuas.Finalmente, y después de nueveaños de tensiones, el gobernadorcivil ordena, el 9 de julio de 1878,que se consignen en los presupuestosmunicipales las partidas necesariaspara hacer frente a los gastos delCuerpo de Bomberos.La problemática subyacente a la ges-tión privada de las compañías debomberos era la del pago de los gas-tos que generaban las tareas deextinción, dado que la cuantía de lospagos era muy diferente si el edificioincendiado estaba asegurado en lasociedad de seguros mutuos o no. Enel primer caso, el pago de los jornalesy los premios a los integrantes de lacompañía que habían participado enla extinción lo realizaba la sociedadde seguros mutuales, sin retrasos nidilaciones. En cambio, si la casa noestaba asegurada –o estaba aseguradaen otra compañía–, el pago lo reali-zaba, por adelantado, el propioAyuntamiento, que, posteriormente,intentaba repercutir en los propieta-rios afectados por el incendio los cos-tes de las tareas de extinción. Sinembargo, los propietarios, en gene-ral, se negaban a pagar, y elAyuntamiento tenía que correr conlos gastos. Las principales compañíasque aseguraban contra el riesgo deincendio en la época eran LaCatalana, La Urbana, La UniónEspañola, La Paternal, LaMutualidad y la Compañía GeneralEspañola de Seguros.Al dejar las mutuas contra incendiosde gestionar directamente las compa-ñías de bomberos se abre una nuevaetapa en la que serán los ayunta-

mientos las únicas instituciones quedispondrán de compañías de bombe-ros. De hecho, es en este periodocuando se empieza a constatar elcambio de terminología, de «compa-ñías de bomberos» a «cuerpos debomberos».

La organización de las primerascompañías de bomberos a travésde la obra y la figura de AntoniRovira i TriasLa figura de Antoni Rovira i Trias esfundamental para conocer los iniciosy la organización de los primeros ser-vicios de extinción de incendios ysalvamentos en Cataluña. Su impor-tancia radica en el hecho de que fueel jefe de los bomberos de Barcelonadurante más de 40 años, en diferen-tes periodos y con diversas vincula-ciones a lo largo de la segunda mitaddel siglo XIX, pero también por lainfluencia que ejerció en la creaciónde las primeras compañías de bom-beros en muchos municipios catala-nes.Antoni Rovira i Trias (Barcelona,1816-1889) fue uno de los primerosarquitectos académicos que ocupa-ron una plaza de arquitecto munici-pal y asumieron el mando de unacompañía de bomberos. Hasta en-tonces, los jefes de bomberos habíansido maestros de casas de tradicióngremial. Entre 1847 y 1858 fue elcomandante y perito de la compañíade bomberos que organizó la Socie-dad de Seguros Mutuos Contra In-cendios de Barcelona. Con el serviciode extinción de incendios plenamen-te municipalizado, fue jefe del Cuer-po de Bomberos del Ayuntamientode Barcelona entre 1867-1870 y1872-1888, y el mismo año de sumuerte, 1889, se le nombró jefehonorario.Rovira estudió en la Escuela de laLonja de Barcelona y obtuvo el títulode arquitecto académico en el año1842.Rovira forma parte de un grupogeneracional, reducido y muy activo,de arquitectos (con Josep Oriol iBernadet, Miquel Garriga i Roca yFrancesc Daniel Molina i Casamajó),que crearon en 1846 la primerarevista catalana de arquitectura, elBoletín Enciclopédico de Nobles Artes.Esta revista, además de difundir

13


aspectos técnicos y legislativos, teníael objetivo de defender los interesesprofesionales de los arquitectos enun momento en el que se sentíanamenazados, por un lado, por losingenieros civiles, sobre todo los decaminos, que les iban arrebatando laobra civil e hidráulica –carreteras,puentes, canales, planes de urbaniza-ción, etc.– y, por otro, por los maes-tros de casas, que querían seguirhaciendo obras sin que interviniesenarquitectos. Estas mismas tensionescorporativistas existieron en elmando y la organización de estas pri-meras compañías de bomberos. Losmaestros de casas se verán desplaza-dos progresivamente de la primeralínea de dirección y mando de lascompañías de bomberos y asumiránlas tareas de subjefe o capataz. Lospocos ingenieros que se irán incor-porando estarán vinculados al man-tenimiento y la supervisión de lasbombas hidráulicas de vapor y losprimeros vehículos con motores deexplosión. De hecho, no fue hasta elaño 1926 cuando un ingeniero,Emilio Gutiérrez Díaz, ocupó enBarcelona la dirección de un cuerpode bomberos.La preocupación urbanística de estosarquitectos se constata en el trazadode los primeros planes urbanísticosde diversas ciudades catalanas:Garriga i Roca realiza el de Barcelonay el de Mataró; Josep Oriol iBernadet, el de Sabadell; i Rovira iTrias, el de Manresa. En el caso deRovira, esta inquietud por la trans-formación urbanística le lleva, en1842, a ser director de las obras dederribo de las murallas medievalesde Barcelona y, posteriormente, apresentar un proyecto de ensanche.El Ayuntamiento consideró el pro-yecto como ganador en un primermomento, pero ese proyecto no serealizó, ya que finalmente se impusoen 1859 el propuesto por IldefonsCerdà, que tenía el apoyo delGobierno. El proyecto de ciudad quepropone Rovira era mucho másmonumentalista y participaba de unaconcepción radial de la ciudad cen-trada en una gran plaza (la deCataluña) desde la que partían gran-des avenidas que se proyectabansobre el Llano de Barcelona hastaenlazar con los pueblos cercanos. El

de Cerdà, en cambio, era más racio-nalista y se configuraba a partir deuna malla reticular homogénea.Rovira i Trias fue, pues, uno de losarquitectos claves del siglo XIX por suabundante obra y por su preocupa-ción de satisfacer las necesidadestanto de tener nuevos espacios yequipamientos como de crear nue-vos servicios públicos, en concreto elservicio de salvamentos y extinciónde incendios.

Tratado de la extinción de incen-dios. Orden y métodoRovira escribió el Tratado de la extin-ción de incendios después de estarnueve años al frente de la compañíade bomberos de la Sociedad deSeguros Mutuos Contra Incendios deBarcelona, creada en el año 1845. Elobjetivo del libro es doble. Por unaparte, pretendía ayudar a crear lainstitución de bomberos en aquellaspoblaciones que lo deseasen y, porotra, mostraba una clara voluntadformativa y profesionalizadora: «serutil a los bomberos que quieranaprender».Este manual establece el modelo queserá la referencia organizativa en casitodos los municipios catalanes queorganizan sus compañías de bombe-ros, y su influencia se prolonga –conmodificaciones– durante más de cienaños, hasta que los cuerpos munici-pales de bomberos se convierten enun servicio permanente, con vincu-lación laboral o funcionarial de susintegrantes.Rovira participaba de la idea de quelos sistemas de extinción empleados–derribar los edificios– y los modelosorganizativos existentes hasta enton-ces –el gremial y el miliciano– eranineficaces. Su voluntad de moderni-zación técnica y organizativa se cen-traba, por una parte, en el hecho deaplicar los avances tecnológicos de labomba hidráulica para extinguirincendios en ciudades e industrias.Por otra parte, por lo que se refiere ala organización, el modelo que pro-pone es una adaptación del modelomilitar de los bomberos de París:«arreglada al sistema militar, seopera con el mayor orden y lasmaniobras se ejecutan con la debidaregularidad»; rechaza el sistemaorganizativo de la Milicia Nacional

por el hecho de que la débil discipli-na y jerarquía interna, la elegibilidadde sus cargos o la excesiva presenciade obreros no cualificados no parecíagarantizar de manera suficiente quese obedecieran las órdenes.Igualmente rechazaba el sistemabasado en la respuesta espontánea ypoco organizada de la tradición gre-mial. Consideraba que la participa-ción de los ciudadanos en la extin-ción de incendios siempre era perju-dicial: «[…] los unos guiados por uncelo mal entendido, dan disposicio-nes sin calcular si son ó no son con-venientes; y los otros, movidos uni-camente por la mera curiosidad, solocausan estorbo y entorpecen las ope-raciones [...]».El modelo de compañía de bomberosque propone otorga el mando a losarquitectos y, en su ausencia, a losmaestros de casas. Y se organizaban,bajo disciplina militar, alrededor deuna bomba hidráulica y el almacéndonde se guardaba. Además, empie-zan a aparecer figuras nuevas comolas del guarda-almacén, el avisador,el guarnicionero o albardero, elmédico o físico y el profesor de gim-nasia. En muchos casos se trata defiguras de una modernidad sorpren-dente si tenemos en cuenta la preca-riedad organizativa con la que hanfuncionado muchos cuerpos de bom-beros catalanes hasta entonces.Por lo que se refiere a los bomberos,se exige que sean personas jóvenes,ágiles y robustas y que ejerzan oficioscomo el de albañil, carpintero ocerrajero. La práctica adquirida enestos oficios permitía conocer mejorcómo trabajar con más seguridad ymantener la serenidad necesaria paraoperar en los puntos más elevados ypeligrosos. Con estos conocimientostambién podían ejecutar otras tareaspropias de sus oficios como asegurarparedes que podían derrumbarse,hundir alguna parte del edificio queamenazase ruina, tapiar aberturas…También se incorporan los maquinis-tas, que tenían que cuidarse de lasbombas, y los guarnicioneros o albar-deros, encargados de realizar el man-tenimiento del resto de los materialesy especialmente de las mangueras,que requerían una atención especialporque eran de cuero. El número deintegrantes de las compañías tenía

14


que estar en proporción con laextensión de cada localidad, entre 60y 120 bomberos según la compañía.Se creía necesario que todas estaspersonas fuesen de honradez acredi-tada, ya que uno de los problemasmás graves de la época en elmomento de producirse un incendioeran los robos. Por eso se pedía a losbomberos que fueran uniformados:para poder identificarlos claramente.Se establecía, pues, que durante lanoche –ya que salían de su casa– losbomberos estaban obligados a pre-sentarse con el uniforme que habíanrecibido. En cambio, si el incendioera diurno, la obligación se reducía acolocarse en el brazo izquierdo laplaca o insignia de latón con la ins-cripción «bombero», «pues los quese presenten sin uniforme o sininsígnia no seran admitidos y nopodran recibir premio ni jornal».El guarda-almacén tenía comomisión la custodia y el mantenimien-to del material y fue el primero enrealizar guardias en el propio parqueo almacén. Tenía la obligación devivir permanentemente en estasdependencias. La creación de la figu-ra del avisador supone también unainflexión en el sistema de avisos quese establece a mediados del siglo XIX.En vez de seguir confiando en el re-picar de campanas de la parroquiamás cercana al incendio, el bombero-avisador tenía que buscar a cada unode los integrantes de la compañía, yafuera en el trabajo o en su domicilio.En horario nocturno recibía el apoyode los serenos.También se establecen los criterios deorganización del almacén o parquede bomberos. Se proponía, si eraposible, la existencia de un espaciopara los mandos para poder realizarreuniones y formación; un tallerpara limpiar y reparar las bombas;un cuerpo de guardia para poderrealizar retenes de vigilancia en casode que las autoridades así lo dispu-siesen y, lógicamente, un almacéncon capacidad suficiente para alber-gar las bombas hidráulicas y el restode los materiales. El edificio teníaque estar situado en un punto cén-trico de la ciudad.Las novedades más importantes sonla incorporación de la figura delmédico y del profesor de gimnasia en

las propias compañías de bomberos.El médico no solamente era el encar-gado de supervisar el botiquín de lacompañía y visitar a los bomberosheridos o enfermos en su domicilio,sino también de instalar el hospitalde sangre cerca de las casas o los edi-ficios incendiados para realizar lasprimeras curas a los bomberos o ciu-dadanos heridos. El profesor de gim-nasia es otro de los elementos orga-nizativos. De hecho, demuestra unaclara preocupación por el manteni-miento y la preparación física de losintegrantes de estas primeras compa-ñías de bomberos, tal como explicitaRovira: «[…] es preciso adiestrarlosen varios ejercicios corporales, paraque vayan adquiriendo la agilidad,destreza y serenidad que son tannecesarias para ejecutar las operacio-nes más difíciles y peligrosas».

Las tecnologías de la extinciónLas tecnologías de la extinción habí-an evolucionado mucho en pocosaños. De las bombas de cuello decisne y las jeringas se pasa a modelosde bombas hidráulicas impelentes.Esta tecnología era de importación,de procedencia mayoritariamentefrancesa, por lo menos a mediadosdel siglo XIX. Las primeras marcas debombas hidráulicas que se utilizanen Cataluña son las Letestus o lasDelpech. El modelo de bombas hidráulicasque se utilizaba era el de impelentesy aspirantes, de una medida inter-media. Se descartaban las bombasgrandes, ya que estas, por su peso,eran difíciles de transportar y teníanpoca maniobrabilidad. De hecho, latracción animal no se incorporóhasta que se introdujeron las prime-ras bombas de vapor. Hasta entonces,las bombas hidráulicas se transporta-ban sobre carros tirados y conduci-dos por los propios bomberos; contres bomberos bastaba. Una vez quehabían llegado al incendio, descarga-ban la bomba del carro y la poníanen funcionamiento siguiendo los cri-terios y las maniobras propios de unapieza de artillería. La bomba hidráu-lica es la pieza clave de todo el siste-ma de extinción, y las compañías debomberos se organizan para trans-portarlas, emplazarlas, ponerlas enmarcha, alimentarlas de agua conti-

nuamente durante el incendio y, unavez apagado, dejarlas de nuevo enestado de servicio.Era preciso aproximar al máximo labomba al incendio para optimizar elsistema de impulsión de las mangue-ras, de cuero remachadas con piezasde latón. Su eficacia era limitada yrequería de un mantenimiento cons-tante y metódico de los roblones y elengrasado del cuero. Subir las bom-bas por las escaleras hasta llegar alpiso incendiado era una prácticahabitual, y la metodología de trabajono se modificó hasta la aparición delas primeras mangueras de lona.Para garantizar el suministro más omenos constante de agua a la bombase organizaban las cadenas, es decir,hileras de personas que se ibanpasando los cubos de agua desde unafuente, canal o pozo hasta la bomba.Los cubos eran de cuero, y todas lascompañías llevaban cantidades consi-derables de ellos, entre 30 y 50. Elfuncionamiento de la bomba re-quería el trabajo de ocho bomberos,cuatro por cada una de las barras demadera que se colocaban en los dosextremos del balancín que hacíasubir y bajar los émbolos. Impulsarcontinuamente el balancín haciaarriba y hacia abajo suponía disponerde bomberos en número suficientepara garantizar el relevo de forma re-gular, dado el esfuerzo que habíaque realizar. La primera bomba devapor con tracción de caballos que seincorpora en Cataluña (Barcelona,1877) era de la empresa inglesaMerryweather. Además de los carrosque transportaban las bombas, en losmunicipios importantes se incorpora-ba también el denominado carro-bomba, que tenía como misión ase-gurar un suministro inmediato deagua a la bomba en el mismomomento de llegar al incendio y per-mitía a la vez transportar todas lasherramientas, cubos, equipos, escale-ras y aparatos de salvamento quehabía que transportar hasta el incen-dio. Las innovaciones también son im-portantes por lo que se refiere a losequipos de intervención. Se in-corpora el llamado aparato Paulin,cuyo nombre proviene de su inven-tor, Gustave Paulin, jefe del batallónde los sapeurs-pompiers de París, y

15


constituye el primer equipo de respi-ración semiautónoma del que handispuesto los bomberos catalanes.Mediante un ingenioso sistema dealimentación de aire con una de lasbombas hidráulicas, el bombero quese encontraba embutido en una par-ticular blusa de cuero con una mas-carilla de vidrio a la altura de lacabeza para permitirle ver podía res-pirar. Aunque rudimentario, esteaparato permitía que el bomberoaccediese a zonas ocupadas por elhumo sin que corriera peligro directode asfixiarse.

Las tecnologías de los salvamen-tosEl salto tecnológico, sin embargo, nosolamente se produce en las tecnolo-gías de la extinción. En el ámbito delos salvamentos se producen tambiénavances notables. La prioridad de sal-var personas, cuando el incendiohabía ocupado el hueco de la escale-ra del edificio, obligaba a disponer desistemas de evacuación rápidos por lafachada de las casas. En aquellosmomentos se descartó la utilizaciónde la manta de salvamento, de tradi-ción italiana, por las pocas garantíasde seguridad que ofrecía en las altu-ras, y se utiliza poco la manguera osaco de salvamento, de origen fran-cés, dado que requería espacios muyamplios delante del edificio incendia-do para garantizar una inclinaciónadecuada que suavizase el descensode las personas por su interior.El sistema que se adopta más amenudo es el del aparato inventadopor Rovira, que consistía en un siste-ma de cuerdas y arneses de cueroque permitían establecer una tirolinapara evacuar rápidamente personas ymuebles de los pisos superiores ame-nazados por el incendio hasta elnivel de la calle. La existencia delaparato de Rovira se constata en losinventarios de numerosas compañíasde bomberos y sirve, a la vez, paracorroborar la influencia de las pro-puestas metodológicas de Rovira iTrias por toda España. El elemento más utilizado era laescalera de ganchos. Con ella sepodía llegar desde el exterior del edi-ficio hasta los pisos superiores parainstalar el aparato Rovira y procedera la evacuación de las personas. La

primera escalera mecánica de made-ra se incorpora en el año 1833 enBarcelona. Era de la conocida casaitaliana Porta, tenía una longitud de22 metros y se transportaba tiradapor caballos.

Funcionamiento de las compañíasRovira consideraba que la disciplina,de marcado carácter militar, era lacondición necesaria para conseguir laeficacia y el buen orden en las accio-nes: «Si se considera que para elmejor éxito del servicio son absoluta-mente necesarias la obediencia pasi-va y la mayor regularidad, se recono-cerá desde luego, que la organizaciónmilitar es sin duda alguna la másconveniente». La disciplina se con-sigue mediante un sistema de recom-pensas y castigos. Las recompensas seestablecían mediante un sistema deretribuciones económicas dependien-do de si se trataba de jornales, pre-mios o gratificaciones. El castigo con-sistía en no abonar los jornales, encaso de no cumplirse inmediatamen-te las órdenes, o en expulsar al indi-viduo de la compañía en caso deinsubordinación o falta de respeto alos superiores. Los jornales se esta-blecían reglamentariamente, y todoslos bomberos que participaban en laextinción del incendio tenían dere-cho a percibirlos. El importe variabasegún la categoría. Con el tiempo, losjornales se diferenciarán teniendo encuenta si el incendio se produce dedía o de noche y cuánto dura.Los premios servían para incentivaruna respuesta rápida en caso deincendio. Los primeros bomberosen llegar al almacén para recogerlos carros con las bombas y el restodel material recibían premio, asícomo los primeros que llegaban allugar del incendio desde el alma-cén. Para poder controlar esteorden de llegada había unas piezasde madera numeradas, las «tabli-llas», que los bomberos encontra-ban colocadas en los carros. Estasmaderas se entregaban al capataz uoficial para que anotase el orden dellegada. Los jefes, el guarda-alma-cén y el avisador no podían percibirpremios. Durante años se mantuvotambién una valoración diferencia-da de estos premios por el hecho detratarse de siniestros en incendios

de muebles o chimeneas o enincendios de edificios.Las gratificaciones eran las remune-raciones que se daban por participaren los ejercicios doctrinales o revistasque realizaban periódicamente todoslos integrantes de la compañía conlas bombas y los aparatos de salva-mento. También se les enseñaba teo-ría de la extinción de incendios, lasprecauciones que había que adoptary los peligros que debían evitarse.Este sistema de instrucción pretendíamejorar la rapidez y la destreza enlas maniobras para que en elmomento del incendio los bomberosobrasen con serenidad. Los salarios de este sistema de pre-mios y jornales, en comparación conla media de la época, no eran nadadespreciables.Un rasgo importante en la extin-ción de los incendios es saber quiéndirige las tareas de extinción. Enaquella época, las autoridades civi-les y militares se ponían a dar órde-nes a menudo contradictorias, y losresultados acostumbraban a serdesastrosos. En el año 1852, AntoniRovira consigue que Santiago LuisDupuy, el gobernador civil, publi-que un bando en el que establececon toda claridad que la direcciónde las tareas de extinción será«única y esclusivamente á cargo delGefe de mayor graduación de laCompanyia de Bomberos [...]Cesará por consiguiente de mandary dar disposiciones concernientes alindicado objeto, toda Autoridad óparticular que se hubise presentadoantes ó presentase después de losBomberos [...]». Un hecho queposiblemente no vuelve a producir-se en Cataluña hasta la promulga-ción de la ley de bomberos del año1994. Igualmente se constata eneste bando la voluntad de profesio-nalizar las tareas de extinción:«Cesará la costumbre establecida deobligar á los paisanos a presentarseá trabajar para apagar el incendio;quedando esto, no sidendo un casoextraordinàrio y absolutamentenecesario, á cargo de la compañiade Bomberos y de la fuerza de laGuardia Civil, municipales, serenosy demás, lo mismo que la delEjercito si la Autoridad militar teneá bien mandarlo».

16


Operativamente, en los incendios seestablecen diferentes elementosorganizativos que sorprenden por suactualidad. Ya se ha señalado la ins-talación del hospital de sangre porparte del médico. Se establecía den-tro de la «plaza», el espacio demaniobras que había entre el edificioincendiado y las calles adyacentes,con el objetivo de que los bomberospudiesen trabajar con más libertad yse pudiesen depositar y custodiar enél los objetos y muebles que se sa-caban del edificio incendiado paraque, durante la confusión, nadie losrobara. A este espacio solamentetenían acceso los bomberos y lasautoridades civiles o militares. Elcontrol de acceso se garantizaba esta-bleciendo un «cordón» alrededor delincendio, cordón formado por tropa,policía o «gente de armas».Dentro de la plaza se establecía tam-bién el «centro de dirección», queera el lugar en el que se colocabanlas autoridades y los mandos y seidentificaba por la banderita de lacompañía. Desde este punto secomunicaban las órdenes y avisos yse recibían todas las informacionessobre la evolución del incendio:«[…] El centro de dirección es tantomás útil, en cuanto residiendo en éllas Autoridades, el Comandante sabeadonde ha de dirigirse para pedir yobtener instantáneamente los auxi-lios que sean indispensables; y almismo tiempo aquellas están entera-das constantemente de las operacio-nes que se están ejecutando, y delestado de los trabajos de la extinción.Además, los bomberos saben elpunto adonde se han de dirigir paracomunicar los datos, que creandeben conocer el Gefe, y el lugardonde hayan de ser trasladados losindividuos que reciben algún daño áfin de que se les suministren losoportunos auxilios; y los vecinossaben igualmente adonde han deacudir para dar explicaciones ó haceralguna reclamación. Finalmente, delcentro de dirección emanan todas lasdisposiciones que metodizan los tra-bajos para que se ejecuten del mododebido, y pueda lograrse la salvacióndel edificio é intereses que esténamenazados.»A lo largo de todo el siglo XIX y laprimera parte del XX, en muchos

municipios, los bomberos se poníanen marcha mediante distintos siste-mas de avisos, ya fuese el repicar decampanas, los toques de silbato o lafigura del avisador. Los bomberostenían su oficio y lo combinaban conla participación en las tareas deextinción y salvamento cuando se lesrequería. Esta vinculación –que hoyen día diríamos voluntaria– era, enrealidad, un trabajo remunerado,una forma particular de «ir a jornal»,con salarios, premios y gratificacio-nes establecidos.Los retenes o velas representan losprimeros pasos en la voluntad deinstaurar un modelo de prestaciónpermanente del servicio. Los prime-ros retenes de bomberos se realizancon un marcado carácter preventivodoquiera que tengan lugar espectá-culos o funciones. En Barcelonaempezaron a hacerse en el año 1854,especialmente en teatros y bailes,aunque –como se quejaba Rovira–todavía había empresarios «que des-atienden una precaución tan necesa-ria y hasta cierto punto indispensable[…]». A medida que la política deretenes se va ampliando se empiezaa plantear la necesidad de organizar«retenes permanentes» de bombe-ros, pero no será hasta principios delsiglo XX cuando se consolide estecambio de modelo.Paralelamente a la organización delfuncionamiento de estas primerascompañías de bomberos se instaurantambién las primeras asociacionesmutuas para socorrer a los indivi-duos de la compañía que no pudie-sen trabajar por enfermedad. Estasmutuas daban derecho a recibir asis-tencia gratuita de un facultativo ypercibir un subsidio económico deentre 6 y 8 reales de vellón duranteun máximo de cuarenta días. Encaso de fallecimiento, la familiapodría cobrar entre 300 y 500 realesde vellón.

Los inicios de la prevención deincendiosLa preocupación por la seguridad enlos teatros (los edificios que teníanmás probabilidades de incendiarsepor la elevada cantidad de materialinflamable que contenían) inquieta-ba a Rovira. Era premonitoria la pre-ocupación que señalaba en el caso

del Liceo, que se quemó en 1861,cinco años después de que Roviraescribiese: «Horrorízanos en verdadcuando se nos figura la posibilidad deun incendio en el Gran Teatro delLiceo; porque al instante se presentaá nuestra mente el modo como estasituado y el descuido imperdonableen que se encuentra actualmente, yno teniendo establecida ningunabomba ni los correspondientes gran-des depósitos de agua, son incalcula-bles los desastres que un incendiopodria ocasionar; pues como esteteatro siempre está lleno de materia-les combustibles, el fuego podriacomunicar-se con mucha rapidez ytomar espantosas proporciones, quetal vez cuando llegaria el socorro, yano seria posible combatir-lo conbuen éxito. Y no se crea que estaabsoluta falta de prevención seobserve tan solo en el mencionadoteatro del Liceo; en el mismo caso seencuentran, por desgracia, los demásteatros de esta capital.» De hecho,también ardió el único teatro queRovira construyó, el Teatro CircoBarcelonés, en 1863.El riesgo de incendio también eraelevado en las fábricas de vapor y, endefinitiva, aumentaba por muchascostumbres cotidianas, tal comorecuerda Rovira: «Las fabricas devapor y grandes establecimientosindustriales, llenos siempre de mate-rais inflamables; los almacenes ydepósitos de objetos combustibles; elnúmero de casa tan reducidas, dondeteniendo que estar los muebles cuasihacinados, una chispa puede prenderfuego con mucha facilidad; y en finla mala costumbre de dejar solas lashabitaciones, sin apagar antes lalumbre, ó bien de dejar en ellas á losniños mientras sus padres están en eltrabajo, son otros tanto mediospoderosos para que apenas estalle unincendio, se comunique con lamayor rapidez [...]».

Tiempo de innovaciones ymotorización (1900-1935)Marc Ferrer Murillo

Renovaciones de material y reor-ganización de los cuerpos debomberosA caballo entre los dos siglos, los

17


bomberos catalanes hicieron cambiosmuy importantes y significativos enla renovación y la modernización desu material antiincendios. Uno deellos fue la sustitución de la bombamanual por la bomba de vapor. Labomba de vapor aplicada a la extin-ción de incendios la inventó el inge-niero inglés George Brathwite en elaño 1829 con la colaboración delsueco John Ericsson. Tenía una po-tencia de 10 hp y necesitaba treceminutos para generar el vapor su-ficiente para poder funcionar.Suponía un avance respecto de laanterior, pero tenía más inconve-nientes que ventajas. Se tardabamucho tiempo en ponerla en funcio-namiento, pesaba 12,5 toneladas, loque dificultaba su transporte, y sumi-nistraba excesiva cantidad de aguapara fuegos pequeños.La bomba de vapor se fue perfeccio-nando y, a partir de 1853, empresasnorteamericanas empezaron a pro-ducirla en serie. Desde principios dela década de 1870, los bomberos deBarcelona comenzaron a estudiar laposibilidad de comprar una bombade vapor, pero fue en 1877 cuandocompraron la primera, de la casainglesa Merryweather & Sons. Estacompañía tenía un gran prestigio eu-ropeo. La bomba de vapor modelosistema Valiant –también de estacasa–, que suministraba 450 litros deagua por minuto y podía enviar unchorro vertical y otro horizontal yfuncionaba con carbón, fue la queadquirieron muchos cuerpos debomberos catalanes. Así, después deBarcelona, Manresa la tuvo a partirde 1896, Olot, en 1902, Sabadell, en1913 y Tarrasa, en 1916.Además de las bombas inglesas, losBomberos de Barcelona dispusieronen 1903 de tres bombas alemanas,de la empresa EC Flader de Jöhstadt,más pequeñas y manejables que lasinglesas, y que suministraban 600litros de agua por minuto con unaaltura máxima de 40 metros.Paralelamente a la adquisición debombas de vapor, muchos cuerposde bomberos tuvieron que comprarcaballos para poder transportarlas.Así pues, de la tracción manual o asangre de bombas, pasamos, a princi-pios del siglo XX, a la tracción animal.El segundo paso hacia la moderniza-

ción fue sustituir las bombas devapor por las bombas de motor deexplosión o combustión. Estas bom-bas eran rotativas axiales o de hélice.A partir de 1930, las bombas centrí-fugas empezaron a desplazar a lasaxiales por la posibilidad de tener unmayor caudal, presentar una unifor-midad sin variaciones y ser más fáci-les de controlar y manejar. Así, unode los primeros cuerpos en poseereste tipo de bomba fue el de Tarrasa,que en 1920 adquirió una de la casabarcelonesa Edmundo y JoséMezeger, modelo «Delfin». Labomba, construida expresamentepara los servicios de bomberos, esta-ba montada sobre un carro de dosruedas, apta para ser arrastrada amano. Rendía de 320 a 400 litros porminuto y podía lanzar agua por dosmangueras al mismo tiempo. Supotencia permitía lanzar un chorrohorizontal de 36 a 40 metros; el ver-tical alcanzaba de 26 a 28 metros. Eldepósito de gasolina podía alimentarla bomba durante seis horas seguidasy llevaba mangueras, lanzas, unadevanadera para las mangueras yuna caja de herramientas. Los bom-beros de Manresa, en el año 1926,compraron una bomba de motor dela casa francesa Delahaye, modelo47MP, con un rendimiento de 500litros por minuto.Para garantizar que el mantenimien-to de las bombas de vapor o demotor fuese óptimo se creó la figuradel maquinista, el bombero encarga-do de ponerlas en marcha y hacerque funcionaran durante los incen-dios.Una de las innovaciones de materialde aquella época que marcará parasiempre la historia de los bomberoses el invento del rácor Barcelona.Fue posible gracias a TeodoroSanmartí, artesano y fabricante deSabadell de bocas de riego e incen-dios. En el año 1917, basándose enlas conexiones de los componentesrusos importados, fabricó un nuevorácor, que presentó a los bomberosde Barcelona, y que desde aquel mo-mento se llamó rácor Barcelona. Enel mes de febrero de 1918, TeodoroSanmartí suministró los primeros 50rácors Barcelona para mangueras de45 mm y 30 para mangueras de 70mm. Dados los excelentes resultados,

en diciembre de aquel mismo año sepidieron 80 de 45 mm y 10 más de70 mm. A partir de 1919, ya sustituí-an a los antiguos. La fabricación de los nuevos rácorsera totalmente artesana, y su coste,alto. Inicialmente se fabricaron delatón, material fácilmente mecaniza-ble y único conocido en aquellaépoca que no se oxidaba con el agua.Los primeros rácors no tenían fija lavolandera de goma, pieza esencialpara garantizar el hermetismo de launión. Como se perdía con facilidad,muchos jefes de bomberos obligarona sus subordinados a llevar siemprealgunas consigo.Los avances técnicos, la preparaciónfísica y el material moderno no podí-an hacer nada ante otro problemacomplejo que muchos pueblos y ciu-dades arrastraban desde hacía déca-das. Se trataba de la falta de suminis-tro de agua para alimentar las man-gueras con las bocas de incendio.Durante las décadas de 1910 y 1920será un problema grave, como refle-jan muchas memorias de ayunta-mientos catalanes e informes de jefesde bomberos. Se solucionará con laimplantación progresiva de las bocasde incendios en todo el territoriocatalán. En algunos lugares, parafacilitar su localización, los farolesmás cercanos a las bocas de incen-dios tenían un vidrio traslúcido orojo.Entre los avances significativos en larenovación y la modernización delmaterial antiincendios tambiénpodemos destacar en las primerasdécadas del siglo XX unos aparatospara limpiar y conservar las mangue-ras, otros para enjugarlas y, por últi-mo, unos puentes flexibles que secolocaban sobre las mangueras parapermitir el paso de vehículos porencima sin estropearlas. Con todo,un método eficaz para enjugar lasmangueras era colgarlas de las venta-nas, escaleras o torres de práctica.Cambios en los parques de bomberos,reorganizaciones y conflictosEn los años que abren el siglo XX, loscuerpos de bomberos no mejoraronsus condiciones, sino todo lo contra-rio. Muchos de los primeros regla-mentos habían quedado obsoletos,cosa que comportaba irregularidadese indisciplinas en su cumplimiento.

18


Este hecho y el mal estado del mate-rial de extinción llevaron a una seriede disoluciones y reorganizacionesde los diversos cuerpos, muchas deellas derivadas de dimisiones en blo-que o de un número importante debomberos.Así, el Cuerpo de Bomberos deTarrasa se disolvió cuatro veces entre1898 y 1920, y el segundo reglamen-to data de 1920. Los bomberos deOlot se van constituyendo y disol-viendo de continuo desde su crea-ción en el año 1855. En Gerona, en1902 dimitieron 17 bomberos. EnBadalona, en 1898 dimitieron nuevebomberos, entre ellos el jefe, en1904 se destituyó a toda la plantilla yen 1914 hubo una nueva reorgani-zación. Los bomberos de Tárrega sereorganizaron entre 1878 y 1895. EnPuigcerdá, el reglamento de 1872 seamplió y modificó en 1906, 1911 y1931. En Sabadell, el reglamento semodificó en 1901 y 1923. EnMataró, el antiguo reglamento de1856 se actualizó en 1910 y 1927.En Bañolas, los bomberos se rees-tructuraron en el año 1910, y a par-tir de 1926 dependerán exclusiva-mente del Ayuntamiento, con unnuevo reglamento en 1928. Por faltade material indispensable para sutrabajo, prácticamente todos losbomberos presentaron la dimisión afinales de marzo de 1933, y, a fin dereorganizar el cuerpo, en el mes deoctubre se modificó el reglamento.Los bomberos de Manresa vivieronuna reorganización interna en el año1931. Los de Lérida modifican elreglamento de 1863 en 1923. Los deIgualada modificaron el reglamentode 1872 en los años 1888, 1896 y1924. En Tarragona, el reglamentode 1857 se modificó en 1894, 1913 y1935. Los bomberos de Figuerasmodifican en 1909 el reglamentoanterior, de 1863, y en el año 1928los de Tortosa reorganizaron el cuer-po con la renovación de la plantilla.El nuevo siglo también aportó cam-bios importantes en la estructuraciónde los cuerpos de bomberos. En1913, los bomberos de Barcelonaestrenaron nuevo reglamento, queimplantaba turnos de doce horasseguidas de servicio y que supondríala desaparición del bombero even-tual y voluntario.

Casos similares de semiprofesionali-zación y retén los encontramos enotros lugares. En Bañolas, el guardadel almacén, a partir de 1910, tieneque vivir en el parque y no podráausentarse sin dejar un sustituto. EnTarragona encontramos en 1913 unretén diario de dos bomberos desdelas nueve de la noche hasta las cincoo las seis de la mañana según el mes.En Manresa, en 1928 se fija un ser-vicio permanente de guardias diur-nas y nocturnas que cubrían lasveinticuatro horas del día. El servi-cio, desde entonces, fue obligatorio,y se tenía que prestar por rigurosoturno de lista.Si bien la mayoría de las disolucionesy las dimisiones estaban fundamen-tadas en las discrepancias existentesentre los bomberos y las autoridadesmunicipales, ya que las segundasnegaban muchas veces el material yel dinero que los primeros reclama-ban para poder ofrecer mejor servi-cio, también encontramos algún casode dimisión que no tiene nada quever con eso. A principios del veranode 1931, la compañía de bomberospresentó la dimisión en bloque porunos desacuerdos entre el alcalde yel jefe de bomberos de Tárrega, quequería una subvención para ir deexcursión a Montserrat como recom-pensa por los servicios de los bombe-ros.El Ayuntamiento aprobó en la sesióndel día 13 de julio de 1931 un nuevoreglamento y aceptó a los nuevosciudadanos que querían convertirseen bomberos.En aquellos años también aparecie-ron nuevos cuerpos de bomberos entodo el país. El de Esparraguera, cre-ado en 1915, contaba un jefe, uncabo, un avisador y siete peones, y elde Reus –ciudad que, después deestar algunos años sin servicio debomberos, creó un nuevo cuerpo en1931–, 29 miembros. Los bomberosdel pueblo de Sarriá, anexionado aBarcelona, se incorporaron al cuerpode bomberos de la ciudad condal afinales de 1924.Y en las poblaciones en las que nohabía un cuerpo de bomberos orga-nizado, los ayuntamientos compra-ban diverso material de extinción,sobre todo bombas, que utilizaba elpersonal municipal. Valls y Tremp

son dos ejemplos de ciudades que,en aquella época, a pesar de no tenerbomberos, sí poseían bombas antiin-cendios.También podemos destacar el naci-miento de las Brigadas del Fuego deBegues, en el año 1930; surgieronpor iniciativa de los propietariosforestales como consecuencia de losúltimos incendios forestales quehabían afectado al macizo del Garraf.Estas brigadas estaban formadas porcampesinos y trabajadores delcampo, quienes, al oír la señal deaviso de fuego de las campanas de laiglesia, dejaban lo que estaban ha-ciendo y, junto con el terrateniente,que mandaba la brigada, iban aextinguir el fuego. Si alguien senegaba a ir, se le castigaba con unapenalización económica, y si erareincidente, perdía su puesto de tra-bajo. En 1932, el Ayuntamiento deBegues asumió la dirección de lasBrigadas del Fuego, formadas por 78personas, además de la gente delpueblo; los gastos corrían a cargo delAyuntamiento y los propietarios.Una curiosidad de aquellos tiemposque se repite en muchos cuerpos debomberos es que al jubilarse o morirla persona que se encargaba delalmacén o tenía el cargo de guardadel material la tarea pasaba a su hijo.De hecho, encontramos muchospadres e hijos, hermanos y primosentre los bomberos de principios delsiglo XX.Los reglamentos del siglo XX mantie-nen la tradición de hacer que el per-sonal de bomberos quede libre dealojamiento o goce de franquicia dealojamiento. Eso quiere decir quequedaban exentos de la obligaciónde alojar tropas militares en su casacuando estas tenían que alojarse ensu pueblo o ciudad por cualquier cir-cunstancia.

Sueldos, premios, castigos y mul-tasLos diversos reglamentos se hacentomando como modelo un regla-mento anterior de otra población.Siguiendo los distintos reglamentospodemos observar cuáles eran lossueldos, los premios, los castigos y lasmultas que recibían los bomberoscatalanes. Los sueldos se pagabanmuchas veces por jornales de ocho,

19


diez o doce horas o fracciones.Veamos algunos ejemplos:En Vic, los capataces recibían 1,25pesetas y los individuos 1 peseta enel año 1909 por hora de trabajo. Porla noche tenían un aumento del50%. Los bomberos de Figueras reci-bían en 1909 un jornal según elcargo. En incendios de día de más deuna hora, el jefe recibía 10 pesetas,el jefe de sección, 8 pesetas, los ayu-dantes, 7 pesetas, los capataces, 3,50pesetas y los individuos, 3 pesetas.En cambio, en los incendios noctur-nos la cantidad era menor. Así, eljefe recibía 5 pesetas, el jefe de sec-ción, 4,50, los ayudantes, 4, los capa-taces, 3 y los individuos, 2,50. Lospremios por actuación eran para loscinco primeros bomberos que acudí-an al parque, y eran de 3,50 pesetas,3, 2,50, 2 y 1,50 que se repartían delprimero al quinto. Además, el médi-co recibía 5 pesetas por cada incen-dio en el que prestase servicio, ytodos los individuos que fuesen a lasrevistas mensuales recibían 50 cénti-mos de premio.En Tarrasa, en el año 1910, el subjeferecibía 400 pesetas al año, los capata-ces primeros, 129, los segundos, 97,los terceros, 65 y los individuos, 50.Los honorarios por incendio: por treshoras de trabajo, el subjefe recibía 10pesetas, el capataz primero, 3, elcapataz segundo, 2,50, el capataz ter-cero, 2,25, el mecánico, 7,50, el ins-pector, 3,75 y el individuo, 2. Porseis, nueve o doce horas de trabajo,el importe se incrementaba. Los rete-nes se pagaban en jornales de docehoras; por dar la alarma, el subjeferecibía 2 pesetas, 1,50 el capataz pri-mero, 1,25 los demás capataces y elmecánico y 1 cada individuo. Lossiniestros que se producían entre lasnueve de la noche y las seis de lamañana aumentaban la paga en un25%. También se previeron premiospara los primeros cuatro individuosque llegaban y eran los primeros enarrastrar la bomba. Los premios serepartían en 7,50 pesetas para el pri-mero, 6 para el segundo, 4,50 para eltercero y 4 para el cuarto. Un añodespués se aprobaron premios simi-lares para los bomberos que llegabancon el resto del material, el carro conlos extintores, el de las mangueras yotros carros con bombas.

En Bañolas, el mismo año, encon-tramos que por diez horas de trabajoo jornal el comandante y los subco-mandantes cobraban 5 pesetas, elbrigada y el capataz de primera, 4,50y los capataces de primera y los indi-viduos, 4.Los bomberos de Igualada recibíanen 1919 una gratificación de 3 pese-tas mensuales, los cabos de brigada,4 y el jefe, 6, cantidad que abonabanel Ayuntamiento y la caja especial dela compañía. La jornada de incendiosconsiderada de diez horas se cobrabaa 12 pesetas, aunque si eran menoshoras, la cantidad también eramenor y siempre proporcional. Eljefe cobraba 20 pesetas por siniestro.Los premios eran siempre para losseis primeros bomberos que llegabanal parque y eran de 7,50, 6, 5, 4, 3 y2 pesetas respectivamente.En Badalona, el mismo año, losbomberos recibían un sueldo de 9,10pesetas mensuales, los dos primerosque llegasen al parque en caso desiniestro recibían un premio de 2pesetas y entre todos los bomberosque sofocaban el incendio se repartí-an 33 pesetas de manera proporcio-nal.Los bomberos de Lérida tenían es-tablecidas en 1923 como dietas ensiniestros, en fracciones de dos horas,30, 20, 18 y 15 pesetas para el jefe,el subjefe, el director y el subdirectorrespectivamente. Para el brigada, elcapataz primero, el capataz segundo,los cornetas y los bomberos, 2,25, 2,1,75 y 1,50 pesetas también respecti-vamente. Si el incendio se producíade noche, estas cantidades aumen-taban en un 50%. Por lo que serefiere a los premios en incendios deedificios, se premiaba a los 12 prime-ros bomberos, y la relación era de 10pesetas para el primero, 7,50 para elsegundo, 5 para el tercero y el cuar-to, 4 para el quinto y el sexto y 3para cada uno de los siguientes hastael duodécimo. Además, el Ayun-tamiento dará anualmente una grati-ficación al jefe de 150 pesetas; alsubjefe, 100; al director, 90, al subdi-rector, 80; al brigada y a los capata-ces primeros, 64 pesetas; a los capa-taces segundos, 56 y al resto, 40. Elmédico recibía 100 pesetas al año y20 por cada siniestro al que acudiese.En Manresa encontramos en 1926

que el jefe cobraba al año 750 pese-tas, el subjefe, 600, los encargados deprimera, 500, los de segunda, 400, elmédico, 250, el profesor de gimnasia,250 y los bomberos, 365. El conduc-tor cobraba 3650 pesetas anuales,pero también era el encargado deregar la vía pública, y el sanitario,150 pesetas anuales. Además, todoscobraban aparte la participación enlos siniestros.En Tárrega, los jornales del año 1931eran de 20 pesetas diarias para todoslos miembros del cuerpo; se pagabala mitad si se trabajaba de una a cua-tro horas; cuando se ocupaban másde cuatro horas se pagaba entero. Lagratificación mensual era de 10 pese-tas para el capataz, 7,50 para el sub-capataz y 5 para cada uno de losdemás. Los cuatro individuos que lle-gaban primero al parque tenían unpremio de 15 pesetas para el prime-ro, 10 para el segundo y 5 para eltercero y el cuarto.En Tarragona, en el año 1935, losbomberos cobraban por jornal deocho horas: 40 pesetas el jefe, 24 elsubjefe, 15 el maestro de gimnasia,12,50 el brigada, 11,50 los cabos y 10los bomberos. También tenían unagratificación mensual de 30 pesetas,y en los incendios de muebles o chi-meneas había premio para los sieteprimeros: 4 pesetas para el primero ydos para cada uno de los demás. Enlos incendios de edificios, los 11 pri-meros también tenían premio: 10pesetas para el primero, 8 para elsegundo, 6 para el tercero, 4 cadauno para el cuarto, el quinto y elsexto y 2 cada uno para el octavo, elnoveno, el décimo y el undécimo.Además, todos los años había unarevista que gratificaba con 100 pese-tas al mejor cabo, 50 al mejor bom-bero en ejercicio de maniobras, 50 almejor en ejercicio de gimnasia, 125al que hubiese salvado una vida y100 al que se hubiese distinguido enun servicio.Los bomberos de Reus cobraban en1930 una peseta diaria, y los conduc-tores y el secretario, 1,25. Los pre-mios eran para los seis primerosbomberos y se distribuían así: 10pesetas para el primer conductor, 5para cada uno de los dos bomberos y2,50 para cada uno de los otros tresque los siguiesen. Además, tenían

20


una gratificación suplementaria de7,50 pesetas si el tiempo que tarda-ban en extinguir el incendio era deocho horas, de 6 si tardaban cuatrohoras y de 2,50 si tardaban doshoras.Pese a sueldos y premios, a menudose suspende a bomberos por indisci-plina y faltas de asistencia a los ensa-yos y siniestros sin avisar, tal comoestipulan todos los reglamentos. Loscastigos por indisciplina eran bastan-te comunes y consistían en la sus-pensión de sueldo por uno o variosmeses por faltar a sus obligaciones ofaltar al respeto a sus superiores. Enmuchos reglamentos también se pre-veía la expulsión del cuerpo si las fal-tas eran reiteradas y graves.La incomprensión de los encargadoso patrones, aunque no era ge-neralizada, sí repercutió en algunosbomberos, ya que muchas veces lospatrones no veían con buenos ojosque sus trabajadores también fuesenbomberos y tomaban represaliascontra ellos cuando dejaban sus tare-as en el taller o la empresa para ir aapagar un fuego. Hay documentadomás de un caso en el que se despidea un bombero o se le sanciona con lapérdida del sueldo por haber ido aapagar un incendio.En algunos reglamentos, como el deManresa de 1896, si el bombero per-día el sueldo de la jornada laboralpor causa del servicio, elAyuntamiento se hacía cargo de él,de la misma manera que si los bom-beros tenían que prestar servicio deguardia en una sala de espectáculos,el propietario tenía que pagarles elsueldo.Y, finalmente, otro castigo que recibí-an los bomberos era la in-comprensión de la población, comoescribían los bomberos de Igualadaen julio de 1931: «Los abajo firman-tes, pertenecientes al Cuerpo deBomberos de esta ciudad, a V. S. acu-dimos y, con el mayor respeto, expo-nemos: […] el Cuerpo de Bomberosno tiene, ni mucho menos, aquellaeficiencia que debería tener y quetodos queremos. Las causas de estafalta de virtualidad, esencialmente yde momento, pueden reducirse atres: dos de carácter económico yuna tercera de orden moral, de edu-cación ciudadana […] Los compo-

nentes del cuerpo somos humildesobreros y sencillos artesanos quetenemos que ganarnos el paso aquí yallá […].La dificultad mayor con la que topael cuerpo de Bomberos cuando entraen funciones de servicio la constituyela actitud del público. En cuanto sedeclara un incendio, una masa enor-me de gente invade las inmediacio-nes del lugar del siniestro, la mayoríacon actitud de espectador, y los queno nos impiden trabajar nos incre-pan con palabras gruesas, si es queno dificultan adrede nuestros mediosde combate.Ha sido un espectáculo nada edifi-cante el que se ha dado por partedel público de unos años a estaparte al producirse un fuego, tantriste y tan violento y humillantepara nosotros que, si las cosas si-guen como hasta ahora, mal quenos pese y por propia dignidad, nosveríamos obligados a pedir la bajaen el Cuerpo, pues no podemoscargar por más tiempo con la res-ponsabilidad de prestar un serviciopúblico mientras el público nosinsulte y nos ate las manos».

Medidas de seguridad y estrate-gias contra incendiosLa seguridad en los teatrosUno de los siniestros que en aquellaépoca tenían mucha repercusiónera el incendio de un teatro. Losteatros eran uno de los principaleslugares de entretenimiento de unapoblación, y a pesar de los incen-dios y las destrucciones se rehacíanrápidamente por orden de las auto-ridades. Las causas más frecuenteseran la utilización de velas y la pro-liferación del alumbrado de gas.Ya en el siglo XIX, muchas de lasgrandes ciudades europeas vieroncomo sus principales salas de es-pectáculos eran pasto de las llamas.Así, La Fenice de Venecia se quemóen 1836, y el Covent Garden deLondres fue destruido en 1856. Enel año 1861 ardió el Gran Teatrodel Liceo de Barcelona; la Ópera deDresde sufrió un incendio en 1869,y en 1887 se calcinó la ÓperaCómica de París. La ciudad deTarrasa sufrió esta desgracia dosveces: el Teatro Principal fue vícti-ma de las llamas en 1847, y el

Prado Egarense, en 1879. El Teatrode Lérida ardió en 1845 y 1876.Pese a estos grandes incendios nohabía una legislación que obligase alempresario teatral a tomar medidasde prevención, más allá de la obliga-toriedad de que asistiera un retén debomberos a los espectáculos teatralesy cinematográficos. Este retén se pre-veía en muchos reglamentos de loscuerpos de bomberos, y su incumpli-miento o no asistencia era una faltamuy grave para un bombero. Elretén podía ser de un solo bomberoo de toda una escuadra o equipo.Además de los retenes, los jefes debomberos también efectuaban ins-pecciones, proponían medidas deseguridad y denunciaban a los res-ponsables en los casos en los que elpeligro de incendio era elevado.En algunos cuerpos tocaba serviciode retén demasiadas veces al mes, ycomo esta guardia, en algunos luga-res, no estaba remunerada y se reali-zaba después de trabajar durantetoda la jornada, el retén en las salasde espectáculos a menudo se menos-preciaba.Así pues, una de las faltas más ha-bituales era no presentarse al servi-cio. Por eso, muchos ayuntamientosdecretaron que este servicio fueraobligatorio e incrementaron las san-ciones. En Tarrasa, por ejemplo, a losbomberos que no respetasen laorden de asistir al servicio en el año1913 se les multaría con 1,50 pesetaspor una falta, se les dejaría treintadías sin sueldo por faltas más gravesy se les expulsaría del cuerpo si eranmuy reincidentes. Si el individuo nopagaba estas multas en el plazo detres días se le daría de baja del cuer-po. A los bomberos que abandona-sen el retén antes de que acabara elespectáculo se les arrestaría duranteunas horas. En Igualada, en el año1927, si un individuo dejaba dehacer un retén, tendría una multa de1 peseta, y si reincidía, la multa seríade 3 pesetas. En Manresa, en cam-bio, encontramos que si el retén lehacía perder el sueldo de su jornadalaboral, era el propietario de la salade espectáculos el que tenía quepagar el sueldo al bombero.Aparte de las multas, los retenestenían gratificación. Por ejemplo,los bomberos de Figueras, en 1909,

21


cobraban retenes en el Teatrodurante los bailes de carnaval, 3pesetas por noche, y en las funcio-nes teatrales en las que se exigíauna entrada, 50 céntimos. EnTarragona, en 1913, los teatrospagaban 1 peseta por retén. EnGranollers, en el año 1918, los rete-nes en teatro se pagaban a 4 pese-tas de noche y 5 de día. En caso deretén nocturno dictado por elAyuntamiento, los bomberos recibí-an 3 pesetas, y 4 pesetas si el reténera de día. Los bomberos de Léridapercibirán de las empresas 1,50pesetas.Todas las precauciones no pudieronevitar que las llamas devorasenmuchos teatros catalanes. Así, porejemplo, el 31 de julio de 1904, elteatro del Casino de Puigcerdá fuedestruido por un incendio. Gracias ala gran labor de los bomberos ynumerosos voluntarios se evitó quelas llamas se extendieran por el restodel edificio y las casas vecinas. Laciudad de Gerona vio como la nochedel 15 de octubre de 1906 ardía todoel Teatro Novedades. Las tareas deextinción obligaron a cortar la elec-tricidad de toda la ciudad. El 15 dediciembre de 1909, un incendio for-tuito destruyó el escenario del teatrodel Ateneo de Igualada. El derribo dela fuente del fondo del escenario sir-vió de apagafuegos natural y evitóque el incendio se propagase por elresto del edificio. El 3 de noviembrede 1915 era el Teatro Principal de laSanta Cruz de Barcelona el que sequemaba por completo pese a laintervención de los bomberos, queno extinguieron del todo el fuegohasta el día 5. El mismo teatro ardióen el año 1924 y el 17 de septiembrede 1933. Tortosa vio como dos de susteatros se quemaron en menos deuna década: el 10 de enero de 1923,el Teatro Balneario ardió completa-mente más o menos en una horapese a la rápida llegada de los bom-beros; nueve años después fue elPrincipal el que ardió el 10 de juniode 1932, y el incendio afectó a doscasas vecinas más. Otro teatro que seincendió en aquella época fue elTeatro Ausense de Vic, que ardiótotalmente en un incendio provoca-do el 26 de mayo de 1919.

Sistemas estratégicos para combatir elfuegoEl nuevo siglo trajo una mejora enlos aparatos extintores. Los extinto-res portátiles los inventó en 1860 laempresa de Chicago HD Harden yconsistían en una botella esférica devidrio que contenía una soluciónquímica que se lanzaba al fuegocomo si fuese una granada militar.En el año 1894 aparecieron unosextintores metálicos que tenían aguay bicarbonato sódico en el interior.Al impulsarlo por presión se mezcla-ba el ácido sulfúrico que se en-contraba en un tubo de vidrio.Los aparatos extintores pueden clasi-ficarse en dos grupos: los extintoressecos a base de materias pulverizadasy los extintores con líquido, que, engeneral, eran de agua con una diso-lución de bicarbonato sódico. Losprimeros no tenían tanta aceptacióny solían emplearse para fuegos depetróleo, gasolina, etc. Los segundoseran los más frecuentes y se utiliza-ban para todo tipo de fuegos.Los extintores con líquido funciona-ban mediante la ruptura violenta delrecipiente que contenía el líquido obien por simple inversión. Los extin-tores más primitivos y económicoseran una simple granada de mano,aunque requerían gran destreza yprecisión a la hora de usarlos por-que, a veces, no se conseguía liberarel líquido. Los que se utilizaban porinversión tenían el inconveniente deque a veces el ácido se evaporaba ose neutralizaba después de algúntiempo.Entre los extintores más popularespodemos citar el Extintor Biosca, LeRapide, el Minimax y L’automatic. Elprimero funcionaba mediante unamanivela que rompía la cápsula quecontenía el ácido reactivo, que semezclaba con el agua; se dirigía haciael fuego con una manguera quehabía que revisar periódicamente. Elmodelo grande pesaba bastante, y elpequeño, aunque era más ligero,muchas veces no tenía suficientecarga extintora y se disparaba fácil-mente por error. El modelo LeRapide funcionaba por percusión.Mediante un percutor situado en laparte alta se golpeaba y salía el agen-te extintor. El Minimax también fun-cionaba mediante un percutor, pero

este estaba situado en la parte baja,cosa que facilitaba su puesta en mar-cha. El modelo L’automatic era elmás fácil de manejar, ya que no senecesitaban muchas instrucciones,pero tenía el defecto de que el ácidose evaporaba con frecuencia.En 1915 se inventaron los extintoresmanuales de espuma, y en el año1928, el de polvo químico.A caballo entre los dos siglos, losbomberos catalanes aprendieron aorganizarse y, sobre todo, a coordi-narse en los incendios medianteseñales de silbato o toques de corne-ta que anunciaban las distintasmaniobras que tenían que hacersecon combinaciones de toques cortosy largos. Nacía una nueva figura enlos cuerpos de bomberos: el corneta.Este, evidentemente, tenía que cono-cer los toques y trabajaba al lado deljefe de mayor graduación que hubie-se en el siniestro y que debía trans-mitir las órdenes: tirar agua, parar,avanzar, reunirse, auxilio, etc. Paraque todos los bomberos conociesenlos toques se imprimieron hojas conlos toques de corneta, que los bom-beros tenían que memorizar o llevarsiempre consigo.Algunos cuerpos de bomberos tam-bién crearon la figura del corneta dedistrito, que era el primero al que seavisaba cuando había un incendio yrecorría la población tocando undeterminado número de toquescombinándolos entre sí para indicarel distrito en el que se había declara-do el fuego y al que se tenían quedirigir los bomberos. En septiembrede 1910, los bomberos de Sabadell yTarrasa acordaron unificar las señalesde silbato que anunciaban las manio-bras en los ensayos y siniestros paraactuar de manera coordinada en casode actuación conjunta. La relaciónde los toques se refleja en una tablaen la que aparecen los toques cortosy los largos representados por rayas ycruces.Toque de agua la 1ª bombaToque de agua la 2ª bombaToque de agua la 3ª bombaToque de alto agua la 1ª bombaToque de alto agua la 2ª bombaToque de alto agua la 3ª bombaToque de Retirada en curso de peli-groToque de auxilio

22


Toque de auxilio con literaToque de saludo al jefeToque de plegar la escalera transpor-tableToque de reunión de bomberos conequipoToque de reunión de bomberos sinequipoToque de montar los establecimien-tosToque de desmontar los estableci-mientosToque de reunión ante el jefeToque de paroToque de silencio y atenciónToque de fuego en el distrito 1º.Toque de fuego en el distrito 2º.Toque de fuego en el distrito 3º.Toque de fuego en el distrito 4º.Toque de fuego en el distrito 5º.Toque de fuego en el distrito 6º.Paro, descanso y a formar delantedel materialCuando los siniestros se producíande noche, para que los bomberospudiesen acudir con prontitud,muchos cuerpos de bomberos catala-nes tenían la figura del avisador.Otra manera de avisarles eramediante los vigilantes nocturnos,los serenos y la policía municipal,que disponían de listas con las direc-ciones de los bomberos. En muchosmunicipios se identificaba la puertadel domicilio donde vivía el bomberocon una placa que llevaba la inscrip-ción «bombero».

Los años veinte: la prevención delos industrialesDurante las dos primeras décadas delsiglo XX, el número de directivos yfábricas textiles que se ven afectadospor incendios es bastante elevado.Progresivamente, los bomberosaumentaron los servicios en aquelloslocales en los que se acumulabangrandes cantidades de productosmuy inflamables como la lana y elalgodón. Las razones de este incre-mento se encuentran en el aumentode la población y las industrias, perotambién en la difusión de nuevasenergías como la electricidad, el gaso el petróleo. Además de los fuegoscausados por efectos mecánicos onaturales, debemos tener presenteslos provocados de manera intencio-nada, para perjudicar al empresario,fruto de los disturbios locales y la

lucha de clases. Así, las causas de losincendios se diversifican, y el trabajode los bomberos es más complejo, yaque tienen que actuar no solamenteen las viviendas y las fábricas, sinotambién en incendios forestales,inundaciones, desescombros y sinies-tros derivados de la manipulación deelementos inflamables.Los industriales catalanes intentabancombatir estos accidentes con-tratando seguros contra incendios.Las compañías aseguradoras empeza-ron a trabajar mucho antes de que secreasen los primeros cuerpos debomberos, como se ha visto en elcapítulo anterior. Estos seguros, conmucha frecuencia, no llegaban acubrir los gastos de un incendio degrandes proporciones, de modo queuna empresa podía llegar a desapare-cer después de sufrir uno pese a estarasegurada. Ante este riesgo, lasindustrias empezaron a dotarse deotros sistemas de extinción de incen-dios que permitían apagar las llamasantes de que llegasen los bomberos.En las empresas importantes era bas-tante común que se dotara a todo eledificio de una canalización de aguacon grifos situados en cada una delas secciones, de modo que los pro-pios trabajadores podían enfrentarseal fuego justo después de haberselocalizado, atacándolo con mangue-ras y cubos de agua. A partir de ladécada de 1920 se popularizaron losextintores manuales, de agua y deespuma, muy eficaces para extinguirlos fuegos incipientes de manera rá-pida. Uno de los extintores máspopulares fue el manual de la marcaMinimax. Este tipo de extintor,caracterizado por su forma cónica, seinstalaba en soportes clavados en lasparedes y era muy fácil de utilizar.También había ya sistemas de de-tección de llama que hacían sonaruna alarma, e incluso había algunosque ponían en marcha un sistema deextinción automática a través dedepósitos y canalizaciones situadasen los techos. Uno de estos aparatoslo inventó Joan Vila Forns y sepatentó con el nombre de Aparatoeléctrico Fénix. Era un avisadorautomático de incendios y un medi-dor de temperaturas a distancia quemediante el cambio de temperaturapodía avisar de que había un incen-

dio. Obtuvo muchos premios duran-te los primeros años del siglo XX.

La motorización del cuerpo de bomberosA partir de 1910, las principales ciu-dades europeas empezaron a dispo-ner de bombas de motor instaladassobre chasis de automóviles. Nacíanlos primeros vehículos de bomberos,conocidos inicialmente como «auto-bombas». A nuestro país todavía tar-daron algunos años en llegar.Lógicamente, el primer cuerpo debomberos de Cataluña que tuvo unvehículo motorizado fue el deBarcelona. Era un furgón para eltransporte de personal fabricado porla casa Dürkopp & Cia., de Bielefeld,de 28 CV de fuerza. Se compró en1907. Un año después se compróotro igual, y en 1910 se adquirieronel primer Hispano-Suiza de 18 CV,como coche de mando, y cinco vehí-culos Ford de 18 CV. Los primerosvehículos Delahaye, que estabandotados de una bomba cuyo rendi-miento era de 60 000 litros/hora yun depósito adicional con capacidadpara 400 litros de agua, llegaron en1922, junto con la compra de unaescalera Magirus. Coincidiendo conla Exposición Universal de 1929 seadquirieron 22 automóviles, entreellos dos ambulancias, un camión detransporte de material, ocho auto-bombas Magirus y seis autoescalerastambién Magirus.Los bomberos de Tarrasa dispusieronde su primer vehículo, un RenaultMZ dotado de un tanque cuya capa-cidad era de 3200 litros, en el año1923. Comprado en Francia y cons-truido durante la primera guerramundial, en realidad era una auto-bomba regadora que alcanzaba unavelocidad de 15-20 kilómetros porhora y disponía de una bomba capazde lanzar 80 000 litros de agua enuna hora. En 1925 adquirieron elsegundo vehículo, una autobombaRenault de 18 caballos y un tanquede 3200 litros y en 1929 incorpora-ron dos coches portaescaleras Fordmodelo «T». Los bomberos de Manresa adquirie-ron su primer vehículo, un Ford «T»modificado para poder transportar alpersonal, la autobomba, escaleras ymaterial diverso de extinción y sal-vamento en 1924. El motor era de

23


explosión, con 15 caballos de poten-cia y 2,9 litros de cilindrada. Elsegundo vehículo fue un Delahaye47MP, comprado en Francia en1926, que ya incorporaba una moto-bomba cuyo rendimiento era de 30000 litros por hora. En el año 1930dispusieron de su tercer vehículo,una autobomba regadora, unRenault MZ de las mismas caracterís-ticas que el de los bomberos deTarrasa. Y el cuarto vehículo, unChevrolet de seis cilindros que teníaun depósito con capacidad para 6000litros, se compró en 1936, poco antesde empezar la guerra.Los bomberos de Igualada tuvieronsu primer vehículo en el año 1926.Estaba equipado con un motor debarco de pistón de la marca Somwar,cuya capacidad era de 5000 litros deagua en una cisterna de hierro rema-chado. Aquel mismo año, los bom-beros de Vic pudieron contar con unDion Bouton.Los bomberos de Figueras dispusie-ron en 1927 de su primer vehículo,una autobomba marca Hispano-Suiza con neumáticos macizos y untanque cuya capacidad era de 4000litros. Un año más tarde, los deTortosa compraron un chasis de unacamioneta y lo adaptaron para fun-ciones de riego y bomba de incen-dios, y los de Badalona, una auto-bomba con tanque Hispano-Suizacuya capacidad era de 4000 litros deagua.Los bomberos de Arenys de Mar dis-pusieron en el año 1929 de su pri-mer vehículo, una autobombaChevrolet que compraron a la casaBiosca de Barcelona. Los bomberosde Olot no tuvieron su primer vehí-culo, un Chevrolet con motor deexplosión de seis cilindros y unaautobomba de 3000 litros, hasta1930. En el año 1934, los bomberosde Granollers tuvieron su primervehículo, una autobomba Ford de2000 litros. Los de Sabadell compra-ron a principios de 1936 un chasis decamión Chevrolet, con motor de lamisma marca de seis cilindros y 21hp de potencia, y después de adaptarla carrocería lo emplearon paratransportar material y personal.Aquel mismo año, los bomberos deReus dispusieron de su primer vehí-culo, un coche Hispano-Suiza con

motor de seis cilindros y 32 hp depotencia.Con la llegada de los primeros vehí-culos también se incorporaron a loscuerpos catalanes los chóferes-mecá-nicos.Los diversos cuerpos de bomberostambién adaptaron sus parques cre-ando cocheras y talleres de re-paraciones. La llegada de los vehícu-los significó para algunos tener quehacer un parque nuevo para podertener más espacio; es el caso de losbomberos de Olot.La aparición de los primeros vehícu-los obligó a adoptar medidas a fin defacilitar su circulación. Así, en 1920,el Ayuntamiento de Barcelona publi-có un bando en el que se informabade que todos los vehículos, tranvías yviandantes tenían que pararse alescuchar una sirena o bocina de losbomberos para no obstaculizarles elpaso. Y los primeros vehículos, lógi-camente, también trajeron consigolos primeros accidentes de tráfico,algunos muy trágicos, en los que sevieron implicados bomberos. Enpoco menos de un año murieron seisbomberos de Barcelona(Buenaventura Aspa, JosepFlamerich, Carlos Smith, ClaudioGarcía, Valentín Almazán, Lluís Ponsy Antonio Edo) a consecuencia decuatro accidentes de tráfico.Para pedir preferencia de paso sefueron sustituyendo las rudimenta-rias campanas por sirenas.

Asociaciones para la protección mutuaUna de las preocupaciones principa-les que surgieron desde que se fun-daron los cuerpos de bomberos hansido las consecuencias de los acciden-tes de bomberos en acto de servicio.En Olot se creó en 1888 la mutua-lidad La Amistad, más conocidapopularmente como la Bomba vella.De esta mutualidad solamente podí-an formar parte los bomberos enactivo y los que habían pasado a lareserva. Con el paso de los años sehizo necesario obtener más ingresospara hacer frente a los gastos y a lossubsidios, y se acordó admitir a per-sonas que no fuesen bomberos. Másadelante, poco antes de 1936, sefusionó con un grupo de pequeñasmutualidades, y se creó la GermanorOlotina. También el Ayuntamiento

fijó una aportación anual a lamutualidad y estableció el pago deuna cuota diaria, procedente delfondo municipal, para los bomberosque, por accidente en acto de servi-cio, estuviesen de baja. Si quedabaninutilizados para el trabajo, elAyuntamiento tenía que proporcio-narles el trabajo adecuado a sus apti-tudes. Y si el bombero quedaba invá-lido, el compromiso era vitalicio. Yen caso de morir en acto de servicio,la beneficiaria sería la familia.En Manresa se creó en 1896 el Mon-tepío de bomberos con la finalidadde socorro mutuo en caso de enfer-medad, y su fondo social se basabaen cuotas mensuales de sus asocia-dos, la subvención delAyuntamiento, donativos particula-res y multas que se imponían al per-sonal en caso de faltas en el servicio.Estaba formado por los bomberos,además de por socios protectores yhonoríficos.En Puigcerdá, si bien no se creó nin-guna asociación de protección parabomberos, el Ayuntamiento acordóen el año 1897 que los bomberosestuviesen exentos de pagar la pres-tación personal como atención a losservicios que prestaban gratuitamen-te a la población y como manera deincentivarles en su trabajo.En cambio, en Tarrasa, en el año1899, dos aseguradoras propusieronseguros colectivos para los bomberos,pero el Ayuntamiento decidió nodotar de seguro al cuerpo, ya que elreglamento ya concedía una com-pensación por lesiones e impedimen-tos que su actividad les provocase,aunque eran mucho más bajas quelas que ofrecían las aseguradoras.En Igualada, el Ayuntamiento con-trató en 1905 una póliza de seguroscontra los accidentes laborales quepudiesen sufrir sus bomberos en lastareas de extinción de incendios. Delmismo cuerpo de bomberos encon-tramos en el reglamento de 1924una medida totalmente innovadorarespecto a su época y a otros cuerposde bomberos: los bomberos jubiladosque hubiesen estado veinte años enel cuerpo percibirían 4 pesetas men-suales, los que hubiesen estado entreveinte y veinticinco años, 5 mensua-les, y los que llevasen más de 25años de servicio cobrarían en con-

24


cepto de jubilación lo mismo que losbomberos en activo. En 1933 se creala Mutua del retiro del bombero conla finalidad de que todo bomberopudiera ser subvencionado con unapaga diaria al llegar a los sesentaaños. Además, los bomberos que seencontrasen de baja por enfermedaden el trabajo tendrían una pagamientras durase la baja.En Figueras, en el año 1909, se apro-bó el reglamento del Montepío de laCompañía de Bomberos, fundadopara socorrer a los bomberos en casode enfermedad y por accidente enacto de servicio. El fondo salía delAyuntamiento, de la cuota de losbomberos y de la recaudación de lasmultas por incumplimiento delreglamento. En caso de muerte deun bombero, todos los individuostenían que asistir al entierro; si no lohacían, se les imponía una multa de2,50 pesetas.Los bomberos de Esparraguera es-tablecían en su primer reglamentode 1915 que si un bombero se lasti-maba en acto de servicio cobraría2,50 pesetas diarias durante un mesa cargo del Ayuntamiento.Los bomberos de Mataró, para mejo-rar la cobertura asistencial en caso deaccidentes, invalidez, defunción ojubilación, constituyeron en el año1919 la Asociación Obrera deSocorros Mutuos de Bomberos, quese nutría económicamente de losdonativos de sus socios protectores.El reglamento de los bomberos deLérida estipulaba en el año 1923 quesi algún individuo del cuerpo se lasti-maba en un siniestro o en acto deservicio se le atendería por medio deasistencia e indemnizaciones detalla-das en la póliza que el Ayuntamientosuscribiría con una sociedad de segu-ros.El mismo año, en el reglamento debomberos de Sabadell quedaba esti-pulado que a los individuos del cuer-po que se pusiesen enfermos osufrieran heridas u otros daños ensiniestros se les atendería mediantelos caudales del Montepío delCuerpo o de la Sociedad con la queel Ayuntamiento tuviese contratadaslas indemnizaciones o los subsidioscorrespondientes.Los bomberos de Vic crearon en1927 la Germandat del Cos de

Bombers que se encargaba de so-correr a los bomberos en caso deenfermedad. Cuando un bombero selastimaba, la Hermandad le pagabauna indemnización. En caso demuerte en acto de servicio, la viudao los familiares recibían una com-pensación de 25 pesetas.Los bomberos de Tortosa tenían esti-pulado en 1928 que la jubilaciónsería a los 55 años, una de las edadesmás jóvenes de la época, y cincoaños más tarde se pagaban 9 pesetasde mensualidad a todo bomberojubilado.En la mayoría de los reglamentospodemos citar como curiosidad quelos bomberos no tendrían derecho asubsidio si sufrían enfermedadesvenéreas y sifilíticas, así como tam-poco las originadas en luchas o vio-lencias de otra índole en las que elinteresado se hubiese expuesto vio-lentamente.La primera asociación general sefundó en Barcelona con el nombrede Unión Nacional de BomberosEspañoles en el año 1902 con elobjetivo de estrechar lazos de uniónentre los jefes y los individuos de loscuerpos de bomberos españoles.Además, quería impulsar el estudiode todas las cuestiones relacionadascon los servicios de extinción y sal-vamento en los incendios, procurarla propagación de las ideas de mu-tualidad, establecer el seguro deincendios y favorecer el perfecciona-miento del material y las maniobraspor medio de concursos. La Uniónpretendía fomentar la organizaciónde cuerpos de bomberos en poblacio-nes en las que no hubiese y cooperarcon ellos.

El Congreso Nacional de BomberosEspañolesUna herramienta muy importante ypionera en nuestro país fue la revistaEl bombero español, editada enBarcelona. Era de periodicidad quin-cenal; el primer número se publicó el10 de agosto de 1919, y la tirada fuede 7000 ejemplares. Se proponía dara conocer a todos los bomberos todolo relacionado con la extinción deincendios, la prevención, el material,la formación, la higiene y la sanidad,seguros, noticias de incendios ysiniestros, noticias relativas a la orga-

nización, el servicio y las actuacionesde bomberos extranjeros e inclusoinformación económica y bursátil.Progresivamente, la revista barcelo-nesa se convirtió en una de las mejo-res revistas europeas de su género.Desde las páginas de El bombero espa-ñol se llevaron a cabo muchas inicia-tivas y campañas como la «Orden deCervantes» con la intención de dotarde pensiones y seguros de accidentesa todos los bomberos, ideas paraorganizar cuerpos de bomberos pro-vinciales y crear una federación debomberos españoles. También lleva-ron a término suscripciones popula-res a fin de poder comprar materialpara varios cuerpos de bomberos.Entre los que se beneficiaron po-demos destacar los bomberos deReus, Badalona y Sabadell. La apa-rición de El bombero español posibilitóque se formasen nuevos cuerpos debomberos y se reorganizasen y mejo-rasen otros. Muchas veces, sus artí-culos eran críticas feroces y denun-cias sobre el estado del material demuchos cuerpos de bomberos, laprecariedad en la que trabajaban y lafalta de seguros o pagos al día. La re-vista quiso ser pionera en muchascuestiones relacionadas con los bom-beros y, por ejemplo, solamente porel mero hecho de suscribirse, losbomberos recibían una garantía deseguro de defunción y de incapaci-dad perpetua.Sin embargo, una de las iniciativasde mayor calado que surgieron de Elbombero español fue la celebración deun congreso de bomberos españoles,llamado Segundo Congreso, ya queen el año 1904 se celebró enBarcelona el que podríamos conside-rar primero, aunque pasó bastanteinadvertido. En aquella ocasión, yaparte de las decenas de adhesionesde cuerpos de bomberos españoles,en Cataluña se adhirieron a él losbomberos de Barcelona, Badalona,Figueras, Gerona, Igualada, Lérida,Olot, Puigcerdá, Tarragona, Tarrasa ySabadell, cuyos jefes respectivos par-ticiparon en el congreso. Después demeses de preparación, el acto tuvolugar del 25 al 29 de noviembre de1920 en Barcelona.En el congreso se trataron aspectoscomo la unificación del material deextinción y su precio y aranceles, las

25


medidas que podían tomar los ayun-tamientos para prevenir los incen-dios, el incumplimiento de estasmedidas, la educación física de losbomberos, el tipo de seguros, losaccidentes laborales, si los bomberostenían que entrar en política, etc. Enel congreso se hicieron prácticas condiverso material de extinción.También se aprobó la creación de laFederación Nacional de BomberosEspañoles con el objetivo de estre-char lazos de unión entre los bombe-ros de España. Se pretendía estudiartodas las cuestiones relativas al servi-cio de extinción de incendios, esta-blecer servicios de previsión y soco-rros, mejorar los servicios de extin-ción y las organizaciones, fomentarla organización de cuerpos de bom-beros allí donde no existiesen y coo-perar con ellos y conceder premios yrecompensas a los bomberos que porsus méritos y servicios lo mereciesen.En el año 1926, los bomberos deSabadell y Tarrasa organizaron unamutualidad, a la que no tardaron ensumarse los bomberos de Barcelona,Igualada, Granollers, Mataró,Tarragona, Caldes de Montbuí,Badalona, Gerona, Vic, Manresa yFigueras. La mutualidad tambiénadmitió adhesiones de fuera deCataluña, como Alcoy, Valencia,Granada y Pontevedra. Con estamutualidad se pretendía cubrir gas-tos especiales como el de pagar unaindemnización a las viudas de bom-beros fallecidos en acto de servicio.La mutualidad estipulaba que en es-tos casos se recogiese una cuota de 5pesetas por individuo de todos loscuerpos adscritos. Sin embargo, lamutualidad se vio debilitada en 1929al darse de baja el importante ynumeroso cuerpo de bomberos deBarcelona, ya que un gran númerode individuos habían ingresado en elForo de guerra.El 14 de noviembre de 1929, losbomberos de Sabadell y Barcelonapromueven la Federación Españolade Cuerpos de Bomberos. Era unnuevo intento de crear una entidadque protegiese los intereses de todoslos bomberos catalanes, en busca deuna protección mutua de accidentesy de vida. La primera AsambleaGeneral no tuvo lugar en Barcelonahasta octubre de 1930 y contó con la

presencia de bomberos de la ciudadcondal y de Lérida, Sabadell, Tarrasa,Granollers, Badalona, Manresa,Igualada y otras ciudades del resto deEspaña. En ella se aprobaron losestatutos, redactados por delegadosde Barcelona y Sabadell, pero a prin-cipios de 1934 muchos cuerpos debomberos se desentendieron de laFederación, pues creían que no fun-cionaba.

La Federación Nacional Catalana deBomberosEn 1934, con el fracaso de la Fede-ración Española de Cuerpos deBomberos, se sentaron las bases parafundar una federación de bomberosde Cataluña y una mutualidad quese hizo realidad en 1935. El 16 dejunio de aquel año se celebró enManresa una primera reunión paraempezar a crear esta federaciónmutua, reunión a la que asistieronvarios jefes de bomberos, que propu-sieron unos primeros acuerdos yconvocaron una asamblea constitu-yente en Barcelona el 24 de noviem-bre. Asistieron delegados de Sabadell,Badalona, Manresa, Mataró, Lérida,Igualada, Arenys, Granollers y la Seode Urgel, y se adhirió al acto el dele-gado de Figueras.La Federación Catalana de Bomberostendrá un papel muy importante enla organización de los bomberoscatalanes durante la guerra civil, talcomo veremos en el capítulosiguiente.

Incendios y siniestrosAunque hubo muchos más incendiosy siniestros, los que siguen son losmás destacados de estas primerasdécadas del siglo XX por diversosmotivos.El 17 de enero de 1902 explotó unacaldera de vapor en la fábrica Joverdel Puente de Vilomara. La explosiónprovocó 12 muertos y 40 heridos.Una sección de los bomberos deManresa trabajó junto con los veci-nos de la ciudad, somatenes y médi-cos de los pueblos próximos.El 27 de agosto de 1903 ardió lafábrica de Baldiri Descals de Olot.Acudieron todos los bomberos de lapoblación pero, a pesar de su accióncontra las llamas y la ayuda denumerosos trabajadores, nada pudie-

ron hacer para evitar que el fuegoquemase completamente la fábrica ydejara sin trabajo a unos 200 obre-ros. Durante las tareas de extinción,cinco bomberos resultaron heridos ybuena parte de su material sufriódesperfectos.El 5 de julio de 1907, el fuego des-truyó por completo el Vapor Borràs iBendranas de Tarrasa pese a losesfuerzos de los bomberos, laGuardia Civil, la Cruz Roja y lasautoridades municipales que acudie-ron al lugar del siniestro. Tras unosminutos de desorganización, durantelos cuales el fuego se propagó sincontrol, los bomberos comenzaron aatacarlo desde los tejados de lasfábricas vecinas. Los diarios de laépoca publicaron quejas sobre el malestado del material de extinción, quehizo estériles los esfuerzos de losbomberos egarenses.El mes de octubre de 1907 fue espe-cialmente lluvioso. Llovió casi todoslos días, y muchas zonas deCataluña sufrieron importantes ria-das e inundaciones. Así, el 12 deoctubre de 1907 los bomberos deManresa quedaron prácticamentedesbordados por las numerosas sali-das que tuvieron que hacer tanto ensu ciudad como en las poblacionesvecinas. El balance de la riada, yaque también se desbordó el ríoCardener, fueron muchas fábricas ycasas destrozadas. En Lérida, el día22, después de desbordarse el ríoSegre, el agua entró con mucha vio-lencia en la ciudad, se llevó el puen-te, anegó casas y calles y, en el ladoizquierdo, en el barrio de Cappont,arrasó la huerta. El 23 de octubre, elEbro se desbordó en Cherta. Sehundieron 110 casas y hubo 29muertos. En las calles de Tortosa seacumularon 3,5 metros de agua. Esemismo mes, Mataró también sufrióuna serie de aguaceros que obliga-ron a los bomberos a realizar jorna-das agotadoras. A mediados denoviembre de 1908, una feroz tor-menta ocasionó inundacionesimportantes en Gerona y la CostaBrava al desbordarse ríos y rieras,que provocaron muchos destrozos yuna docena de muertos. Los bom-beros gerundenses trabajaron de lolindo durante horas para sacar elagua de muchas casas y bajos.

26


La iglesia de Santa Maria dels Turersde Bañolas ardió prácticamente todael 8 de febrero de 1910 por culpa deuna vela que se dejó encendida. Lamagnitud del fuego fue tal que losbomberos de Bañolas necesitaron laayuda de los de Gerona para poderhacer frente a las llamas, aunque nopudieron impedir que se quemasenel órgano, el crucifijo, el altar mayor,con su sillería de madera tallada, y elretablo barroco.Los bomberos de Tarrasa vieroncomo tres compañeros sufrían he-ridas en un incendio que se produjoen 1912 en una tienda de la ciudad.Después de realizar este servicio, losbomberos pidieron al Ayuntamientouna serie de reformas para poderactuar mejor: sustituir los extintorespor unos que tuviesen válvulas deseguridad, comprar una escalera demano y una telescópica, comprarlotes y antorchas y 100 metros demanguera y una bomba nueva.El 23 de noviembre de 1919 ardióuna parte importante de la fábricatextil Corderos y Segalés de Grano-llers. Gracias a la intervención de losbomberos, del destacamento militarde la ciudad y de numerosos vecinos,las llamas no se propagaron por todala fábrica.La madrugada del 14 de abril de1920 empezó a arder el Vapor Mar-cet de Tarrasa, una de las empresasmás grandes de la ciudad. El incen-dio fue estremecedor, y los bombe-ros trabajaron desde la madrugadahasta entrada la tarde.Consiguieron que el fuego no afec-tase a las fincas colaterales, ya quela fábrica quedó completamentedestruida pese a que también inter-vinieron los bomberos de Sabadelly Barcelona. Después del siniestrohubo críticas al Cuerpo deBomberos de Tarrasa, que en algu-nos momentos evidenció falta dedirección y recursos.El 12 de octubre de 1920 se declaróun incendio en la fábrica PratHermanos, situada en el términomunicipal de Olot. El hecho de quela fábrica se encontrase alejada delnúcleo urbano condicionó la actua-ción de los bomberos olotenses,que, aunque consiguieron salvar laspartes más importantes, no pudie-ron evitar que los daños fuesen

considerables, y muchos productosquedaron inutilizados.La harinera del Sindicato Agrícola deCervera sufrió un incendio provoca-do la madrugada del 7 de agosto de1923 que destruyó por completo eledificio. Los bomberos de la comarca,con la ayuda de los trabajadores ynumerosos vecinos, lucharon contralas llamas durante horas.De la ciudad de Manresa podemosdestacar tres grandes incendios encinco años. El 9 de mayo de 1925ardió la tintorería Baltiérrez, quequedó totalmente destruida. En lastareas de extinción, que duraron undía, resultó herido un bombero.Además, fue la primera actuación enla que los bomberos manresanosprobaron su primer vehículo. En elaño 1927, los bomberos de Manresaquedaron muy abatidos por la muer-te de uno de sus miembros, LlorençTorres, en un gran incendio queafectó a las carrocerías Novell el 19de noviembre. Por este hecho semovilizaron los cuerpos de bomberosde todo el Estado español. Y el 6 demarzo de 1930, una explosión en lacaldera de la fábrica Carreras S.A. sesaldó con siete trabajadores muertos.La explosión provocó un derrum-bamiento y un incendio que causónumerosos heridos.La fábrica de tejidos Yute de Bañolassufrió un incendio el 23 de junio de1929, y las tareas de extinción quellevaron a cabo 38 bomberos de laciudad se prolongaron más de docehoras. El jefe de los bomberos deBañolas presentó una queja sobre lasinterferencias de la gente, que lesimpedía trabajar, y amenazó conretirarse del incendio si la próximavez no intervenía la fuerza pública.

Hechos políticos e inseguridad ciudadanaLos bomberos también intervinieronen algunos acontecimientos políticosde aquellos años: la Semana Trágicade 1909 y los Hechos de Octubre de1934.En Barcelona, entre el 26 de julio yel 5 de agosto de 1909 se quemaronmás de una docena de iglesias, con-ventos y edificios religiosos. Losbomberos, además de hacer frente alos incendios, tuvieron que trabajarde lo lindo para evitar que el fuegose extendiese por las casas vecinas;

más de una vez tuvieron que enfren-tarse a los incendiarios y salir paraapagar pequeños incendios en vehí-culos particulares.El otro acontecimiento importantetuvo lugar el 6 de octubre de 1934,cuando el presidente LluísCompanys proclamó el EstadoCatalán y, durante unas horas, porlas calles de muchos pueblos y ciuda-des catalanes hubo enfrentamientoscon el ejército español.En Barcelona, los bomberos tuvieronque realizar muchos servicios parasofocar fuegos de barricadas y tranví-as incendiados y algún otro conatoen edificios oficiales y religiosos.En Granollers, los revolucionarios seapoderaron de la autobomba del ser-vicio municipal de incendios y, conel depósito lleno de gasolina, incen-diaron la iglesia parroquial y el cole-gio de San José hasta que la llegadade la Guardia Civil frustró la acción.En Vilafranca del Penedès, los revol-tosos quemaron la capilla de SanMagín, la iglesia de la escuela de SanElías, el convento del Carmen, lacapilla del Remedio y parte del claus-tro de la Trinidad, las capillas de losDolores y de San Pelegrín y la basíli-ca de Santa María. En Vilanova i laGeltrú también se quemaron la igle-sia del Mar, la iglesia arciprestal y laiglesia de la Geltrú, así como el edifi-cio de la Lliga Catalana. En Mataróse prendió fuego a la basílica delMar, pero gracias a las actuacionesde los bomberos el fuego quemósolamente el altar y no se propagó.En Sant Vicenç de Castellet, Navás,Sant Jaume dels Domenys, elsMonjos, el Morell, Sabadell yPalafrugell también se incendiaronalgunas propiedades eclesiásticas.

Los incendios forestalesY, finalmente, también podemos des-tacar que a principios del siglo XX

otra tragedia empezó a golpear nues-tro país: los incendios forestales, quese repetían casi todos los años, converanos especialmente dramáticosasociados a climas secos.Entre el periodo 1909-1935 podemosreseñar más de 225 incendios fores-tales de diversa consideración.Cuando se creó la Mancomunidadde Cataluña, una de sus inquietudesfue también combatir los incendios

27


forestales. Así, en el año 1923, laComisión de Repoblación Forestaleditó un manual de formación sobreincendios de bosques. En estemanual se dice: «De todos los enemi-gos de la repoblación forestal, tarifasferroviarias, contribuciones exagera-das e impuestos de toda clase, inva-siones criptogénicas y de insectos[…], ninguna deja sentir tan intensa-mente su influencia como el fuego[…]. Ningún otro enemigo restamayor número de partidarios a lareconstrucción forestal como este».En el informe se especifica que lacausa principal de los incendiosforestales de los últimos años es lahumana, y que el mayor peligro estáen los meses de agosto y septiembre.Especifica que hay que trabajar antesde los incendios, durante los incen-dios y después de los incendios.Finalmente, el manual tambiénhabla de los artículos del códigopenal que hacen referencia a las san-ciones establecidas para castigar a loscausantes de incendios forestales.El mes de agosto de 1928 fue muydramático, ya que importantesincendios quemaron la cordilleraLitoral, desde las Gavarres hasta elMontnegre. Del 4 al 8, un fuegoquemó más de 200 hectáreas en losbosques Mola de Cati, en Tortosa. En1934 también encontramos un ele-vado número de incendios forestales,que afectaron principalmente a lascomarcas tarraconenses.Las entidades ligadas a la explotaciónforestal fueron especialmente sensi-bles a esta problemática, y en elverano de 1928 el Instituto CatalánAgrícola de San Isidro pidió a losgobernadores civiles y al ministro dela Gobernación medios, en particularde la Guardia Civil, para incrementarla vigilancia en los bosques ante losincendios. Esta demanda tuvo ciertoeco y los gobernadores de Gerona yBarcelona dictaron instruccionespara aumentar la vigilancia y prohi-bir el lanzamiento de cohetes y otrosartefactos voladores inflamables. Elgobernador de Tarragona no se sumóa las actuaciones contra el fuegohasta el 9 de agosto, después de quehubiese incendios en Vilavert,Prades, Santa Coloma y Salou.El 6 de septiembre de 1929 se publi-có un real decreto para la defensa

contra los incendios forestales quereconoce las tres fases de actuación:prevención, extinción y repoblaciónforestal. Las propuestas de medidasde prevención iban a cargo de losingenieros jefes de los distritos fores-tales, pero su ejecución quedaba enmanos de la Asociación Nacionalpara la Defensa contra los Incendios,creada en el mismo decreto, y delMinisterio de Fomento. La extinciónse canalizaba a través de los munici-pios sin especificar la estructura demando de las autoridades implicadas–alcaldes, ingenieros jefes y GuardiaCivil–. En este decreto se obliga a losvecinos y usuarios del bosque a par-ticipar en las tareas de extinción.

La guerra civil (1936-1939)Marc Ferrer

Los primeros días de Julio de 1936El 18 de Julio de 1936 estalla laGuerra Civil y Cataluña entra en unadinámica revolucionaria frenética.Durante las primeras semanas,muchos edificios y centros de parti-dos de derecha, propiedades y bienesde la Iglesia son víctimas de la vio-lencia anticlerical y revolucionaria decarácter libertario. Por todas partes,los bomberos tienen que luchar con-tra estos incendios, pero también, enmuchos lugares, tienen que enfren-tarse a unas masas encolerizadas queprefieren ver que las llamas consu-men aquello que más odian en lugarde ver que los bomberos salvan elpatrimonio de sus enemigos. Ademásde los edificios religiosos, tambiénfueron quemados y saqueadosmuchos archivos. En este sentido, laregión más afectada por la GuerraCivil, después de Aragón, fueCataluña, con casi 150 archivosmunicipales devastados (entre lasdos regiones, sumaban el 60% deltotal español), más de una terceraparte de ellos en las comarcas tarra-conenses.Durante aquellos días, los bomberosse ven desbordados por la situación.En muchos pueblos y ciudades suactuación se centra, sobre todo, enrehuir el enfrentamiento con losanticlericales y evitar que el fuego sepropague a las casas vecinas. Veamosalgunos ejemplos de quema de pro-

piedades de la Iglesia: en Terrassa sequemó, entre otros edificios religio-sos, la basílica del Sant Esperit, con elresultado de la destrucción total delaltar mayor de estilo barroco; enOlot, las llamas de la Iglesia parro-quial de Sant Esteve obligaron a losbomberos a trabajar para evitar laafectación de las casas adosadas a sucabecera; en Mataró se incendiaronlas iglesias de Santa Maria, de SantJosep y de Santa Anna y los conven-tos de las Capuchinas, de las Teresas,de las Benitas y de la Providencia. En Tarragona, en un primer mo-mento, tanto militares como partidospolíticos se mantuvieron a la expec-tativa de lo que sucedía enBarcelona, y no fue hasta el día 20cuando unos revolucionarios llega-dos de Barcelona quemaron el con-vento de frailes carmelitas, la Iglesiade Sant Joan, la Iglesia de las carme-litas descalzas y el antiguo conventode Santa Clara. El ComitéAntifascista se pronunció en contrade los ataques a los edificios religio-sos. La gran mayoría de templos yedificios religiosos fueron respetados,aunque continuó la destrucción deimágenes y símbolos religiosos. Encambio, en Reus, el Comité envió alos bomberos para apagar el fuego dela Iglesia de Sant Francesc, pero estosno pudieron actuar por las amenazasde los milicianos incendiarios. EnTortosa, las iglesias quemaron del 31de Julio al 12 de Agosto y los bom-beros contaron con voluntarios parasofocar las llamas. En la ciudad de Vic, el 21 de Julio de1936, las iglesias de la Mercè, elRemei, el Palacio Episcopal y la Cate-dral se convirtieron en cortinas defuego. El Ayuntamiento no dio ór-denes de movilización a los bombe-ros, y si estos salieron fue porque unpárroco los reclamó. Pudieron vencerel fuego del Palacio Episcopal, peroles prohibieron bajo amenaza demuerte entrar en la catedral paraacabar con el fuego, de modo queesta ardió durante días. En Barcelona ciudad, el Cuerpo deBomberos realizó, entre los días 19 y25 de Julio, un total de 150 salidasen los incendios provocados mayori-tariamente en las iglesias y conven-tos. En alguna intervención, losvehículos de bomberos iban escolta-

28


dos por patrullas de milicianos, parapermitirles hacer su trabajo. Tambiénpodemos decir que los bomberos quemilitaban en la CNT colaboraron consus compañeros en la extinción deincendios en iglesias y conventos. Paralelamente a los ataques eclesiás-ticos, y aprovechando la confusión,empezó una cadena de atentados,asesinatos, atracos y robos. Patrullasde civiles armados controlaban indis-criminadamente la circulación depersonas y bienes deteniendo a todoaquel que se considerara sospechosode haber participado en el golpe deEstado, de simpatizar con ideas dederechas o conservadoras católicas ode ser miembro del clero.Desconocemos si entre las víctimasde aquellas primeras semanas de laguerra hubo algún bombero de cual-quier cuerpo catalán. Los cuerpos de bomberos catalanespasaron bajo el mando de losComités de Milicias Antifascistas deCataluña hasta finales de Sep-tiembre, fecha en que se inició larecuperación institucional y el res-tablecimiento del marco legal exis-tente antes del 19 de Julio, con ladisolución del Comité Central deMilicias Antifascistas y de todos losComités y la participación e inte-gración de todas las organizacionesen el Gobierno de la Generalitat.Desde las nuevas consejerías deObras y Servicios Públicos se regu-laban y organizaban los cuerpos debomberos.

Las Juntas de Defensa PasivaPara proteger a la población civil delos ataques aéreos y la guerra quí-mica del ejército y la aviación fas-cistas, se formaron por toda Cata-luña las llamadas Juntas de DefensaPasiva. Estas juntas, creadas bajo laorganización de los ayuntamientos,estaban formadas, entre otros, porlos responsables municipales deSanidad, de Defensa e Industrias deGuerra, Obras Públicas, Fomento yTrabajo, Seguridad Interior, el inge-niero y el arquitecto municipal,especialistas farmacéuticos y qui-rúrgicos, y representantes de losBoy Scouts, la Cruz Roja, la radio,Telefónica y el Comité de agua, gasy electricidad y, evidentemente, elcuerpo de bomberos.

Las primeras normas, decretadas porel Consejero de Defensa, Felip DíazSandino, el 21 de Septiembre de1936, recomendaban conservar lacalma, estar atentos a las señales dealerta para el cumplimiento de lasinstrucciones, los refugios, el apagónde luces, la lista de teléfonos, ladefensa antiaérea, etc.Las instituciones de Defensa Pasivaelaboraron manuales de divulgaciónsobre qué hacer ante los bombarde-os, coordinación de las alarmas,construcción de refugios, inspeccio-nes de los bajos de las casas para versu adecuación como refugios, controlde las obras, estudio sobre la preven-ción de armas químicas, etc.Los bomberos estaban representadosen estas Juntas de Defensa por el jefede bomberos, que, normalmente, erael arquitecto o el ingeniero munici-pal que se encargaba de los estudiospara dotar a sus ciudades de losmedios necesarios de salvaguarda,como la construcción de refugiossubterráneos antiaéreos. Para com-plementar el trabajo de los bombe-ros, muchas poblaciones crearon bri-gadas de desescombro y salvamento. La primera administración pública enorganizarse en previsión de los ata-ques aéreos fue el ayuntamiento deBarcelona. En Agosto de 1936, creóla Comisión de Urbanización y Obraspara estudiar la defensa pasiva y laconstrucción de refugios. La prácticatotalidad de arquitectos, ingenieros ytécnicos se incorporó a la nuevacomisión, y poco tiempo después lohizo el Servicio de Defensa PasivaAntiaérea (SDPA). En la capital catalana, a principios deotoño de 1936 se empezaron a insta-lar las primeras sirenas «oficiales».Aunque eran muy potentes, no sedistribuyeron en número suficientepara cubrir toda la ciudad. Por esolos barceloneses tuvieron que seguirconfiando en los mensajes de laradio, las sirenas particulares, lasseñales acústicas de corto alcance(cláxones, silbatos) y en el avisopuerta a puerta de los encargados deedificio como medios para el aviso deun bombardeo. La noche del 19 deNoviembre se llevó a cabo un simu-lacro de bombardeo aéreo con laintención de aplicar todas las medi-das dictadas por la consejería de

Defensa de la Generalitat. Toda laciudad se quedó a oscuras y sólo seveía la luz de los reflectores antiaére-os. Los bomberos y la Cruz Roja sesituaron en distintos edificios públi-cos que podían ser atacados. Muchaspersonas se refugiaron en los subte-rráneos del Metro, y en la ciudad sehizo un gran silencio, únicamenteroto por el ruido de los motores delos vehículos de bomberos quepatrullaban. A finales de aquel mes,la capital catalana cambió sus coloreshabituales como precaución: los cris-tales de las farolas de las calles sepintaron de color azul para que nose vieran tanto desde el cielo. A par-tir de aquellos días, también losescaparates de las tiendas y los balco-nes y ventanas de las casas empeza-ron a protegerse con tiras de papelengomado para reducir los efectos deuna posible rotura de cristales. En Diciembre de 1936, el Ayun-tamiento de Barcelona empezó laconstrucción de refugios antiaéreos,y también utilizó las instalaciones delmetro para funciones de refugio. ElSDPA también veló por los refugiosparticulares. Después del primerbombardeo sobre la capital, el 13 deFebrero de 1937, editó un folletotitulado Defensa Passiva Antiaèria:Refugis en el que se explicaban lasnormas básicas para la construcciónde refugios. Se imprimieron 10.000ejemplares, que se repartieron porotras ciudades catalanas.En dos años se construyeron más de1.400 refugios subterráneos, inclui-dos los del metro, con una superficietotal bajo tierra de 1.455 km. LaMayoría de refugios fueron obra delos propios vecinos de Barcelona,que colaboraron tanto con trabajocomo con aportaciones de dinero, yaque la acción de las autoridades y losrecursos presupuestarios eran muylimitados.Transcurridos los primeros meses, seempezaron a crear distintas Juntasde Defensa Pasiva locales. Por citaralgunas, la de Terrassa se creó el 27de Noviembre de 1936. En Manresa,el día 1 de Diciembre de 1936 seconstituyó la Junta de Defensa de laPoblación Civil y se instalaron portoda la ciudad sirenas de alarmas ypuestos de vigilancia, se acordarondistintas medidas preventivas y tam-

29


bién se recomendó que todos acudie-ran al refugio más próximo y que, sino tuvieran tiempo, se tumbaran enel suelo con las manos detrás de lanuca con un pequeño tronco en laboca. Desde el Ayuntamiento seempezó a construir los dos primerosrefugios en el parque de Puigterrà yen el parque de bomberos, con unacapacidad para 711 personas. Desdela misma Junta, durante el mes deJunio de 1937 se empezó a repartir atodos los que lo habían solicitadocaretas antigás para las personasmayores y los niños. En Lérida, la Junta de Defensa hizopúblicas, a finales de Noviembre de1936, las precauciones que habíande tomar los ciudadanos y creó unservicio de desescombro y de bombe-ros, que recorrería las calles de laciudad en camionetas, después deacabada la señal de alarma. En Tarragona, el 12 de octubre de1936 se difundieron las primeras ins-trucciones para un eventual bombar-deo, como apagar las luces, parar lacirculación de vehículos y ferrocarril,recomendando una serie de lugarespara refugiarse, la mayoría de ellosinseguros, situados en bajos y subte-rráneos de casas particulares.También se instaló una sirena, seprohibió utilizar las sirenas de lasfábricas para evitar confusiones y, enel mes de Enero, se obligó a todos aproteger los cristales de puertas yventanas con tiras de papel engoma-do. Los bombardeos del veranodemostraron que estas medidas eraninsuficientes. En consecuencia, el 11de Agosto de 1937 se creó la JuntaLocal de Defensa Pasiva que permitiódisponer de un sistema de sirenas encaso de amenaza de bombardeo yconstruir refugios antiaéreos. En elaño 1938 ya había más de cien refu-gios. En la ciudad de Girona, en cambio,la construcción de refugios antiaére-os no se empezó hasta la primeramitad de Noviembre de 1937, aun-que desde principios de año unbando de la Junta Municipal deDefensa Pasiva daba instruccionespara convertir los sótanos en refu-gios. En ese mismo bando se infor-maba al personal del Cuerpo deBomberos que cuando sonaran lassirenas de alarma debían presentarse

inmediatamente al lugar previamen-te asignado, donde encontraríantodo el material preparado, incluyen-do las autobombas llenas de agua.En el bando también se conminaba alos miembros de las brigadas activascontra los ataques aéreos a ayudar alos bomberos. El 9 de Junio de 1937, la Generalitatcreó la Junta de Defensa Pasiva deCatalunya, como entidad máximaresponsable de la protección civilcontra los bombardeos, bajo el con-trol del Departamento de Trabajo.Además, el 11 de Agosto, en otrodecreto, disponía que en cada locali-dad de Cataluña se constituyera unajunta de defensa pasiva local y otraen cada veguería. Como hemosvisto, hacía meses que en muchasciudades se habían creado Juntas deDefensa Pasiva, por lo que ahoraalgunas tuvieron que reorganizarse. Las nuevas Juntas locales debíanacatar las disposiciones que dictara lade Cataluña «per a protegir el nostreterritori, la vida dels nostres conciu-dadans, l’existència dels nostresmonuments artístics, etc., contra totatac de les naus del mar y de l’airedel feixisme invasor que ens fa laguerra». En este decreto se indicabala composición de cada junta local: elalcalde, el jefe militar, el jefe deorden público, el arquitecto o inge-niero, un médico, un representantede la UGT, de la CNT y de ERC y unsecretario nombrado por el ayunta-miento. En el caso de las veguerías,la composición se vio ampliada conla presencia de un delegado de laUnió de Rabassaires, el jefe de bom-beros y un miembro de la DefensaEspecial contra Aeronaves. En Barcelona, a finales de 1937, lassirenas oficiales ya estaban instaladasy llegaban a todos los rincones de laciudad. Aun así, para evitar confu-siones y alarmas injustificadas, laConsejería de Gobernación publicóuna disposición que prohibía total-mente el uso de sirenas privadas enfábricas o en otros establecimientosparticulares, como también a todoslos vehículos dentro de los núcleosurbanos y hasta un kilómetro de dis-tancia, excepto para las ambulanciassanitarias y aquellos vehículos quepor su excepcionalidad y urgencia lasrequerían. En Tarragona, hasta el

mes de Agosto de 1937, el aviso debombardeo se daba por las sirenas delos motoristas de carreteras, querecorrían las avenidas de la ciudad,un sistema del todo insuficiente. Poreso se decidió establecer un sistemade aviso acústico rápido desde elcampanario de la catedral y se esta-bleció un servicio permanente devigilancia. Se instalaron potentessirenas en distintos puntos de la ciu-dad. En los períodos en que no habíaun servicio de fluido eléctrico nor-malizado, se tocaban todas las cam-panas y los motoristas volvían arecorrer las calles. En el mes deMarzo de 1938, la Junta de DefensaPasiva de Cataluña creó la Escuela deCapacitación para la Defensa Pasiva.El objetivo de la escuela era formarel personal voluntario que tuvieraque colaborar en unas Brigadas deSalvamento, junto con Bomberos yCruz Roja, en las labores de auxiliodurante los bombardeos. La forma-ción comprendía cursillos sanitarios,de salvamento, sobre gases, etc. Las competencias catalanas sobreDefensa Pasiva acabaron el 10 deNoviembre de 1938 con la instaura-ción de la Junta Nacional de DefensaPasiva por parte del gobierno espa-ñol.

La vida en la retaguardiaDespués de las primeras semanas deincertidumbre revolucionaria,muchos consejos o ayuntamientosempezaron a depurar entre sus tra-bajadores municipales a aquellas per-sonas que podían simpatizar con lossublevados o que fueran declaradasdesafectos a la República. Así, de losBomberos de Barcelona fueronexpulsados tres bomberos, uno deellos por haberse pasado voluntaria-mente a las filas del ejército rebelde.En los bomberos de Sabadell, se des-tituyó a su subjefe. Entre los deIgualada, fueron considerados pocoadecuados cinco bomberos, y poreste hecho el cuerpo se reorganizó aprincipios de 1937. También por la propia dinámicarevolucionaria se decretó la obligato-riedad de sindicación en los dos úni-cos sindicatos permitidos: la CNT y laUGT. En algunos casos, la autoridadde los jefes de bomberos fue cuestio-nada por elementos anarcosindicalis-

30


tas, aunque el propio personal debomberos la respetó. En Barcelona,por ejemplo, a principios de 1937, elComité de Bomberos pidió la supre-sión de los galones de los capataces yde los bomberos preferentes. Losbomberos de Mataró también hicie-ron la misma consulta a las autorida-des. La Federación de Bomberospidió a sus miembros la opinión decada cuerpo sobre la cuestión y lespreguntó si creían que la Federacióndebía encontrar una enseña distintaa la militar, que fuera igual paratodos los bomberos catalanes y dife-rente para los jefes técnicos y losjefes de personal. La Comisión de Industria de Guerrade la Generalitat acordó, el 31 deOctubre, considerar como industriade guerra los servicios de extinciónde incendios. Ante la magnitud que adquiría laguerra y la posibilidad de bombarde-os que se podían realizar sobreBarcelona, gran parte del patrimonioartístico de la Generalitat deCatalunya que se encontraba enBarcelona y todo tipo de obras dearte de la Junta de Museos de Bar-celona se trasladó fuera de la capitalcatalana. Olot fue una de las ciuda-des que, desde finales de 1936, aco-gió este patrimonio, instalado en laIglesia de Sant Esteve, bajo la vigi-lancia y custodia de un cuerpo deguardia formado por mossos d’es-quadra y miembros del Cuerpo deBomberos de Barcelona. Los bom-beros de Olot se negaron a colaboraren esta vigilancia, ya que queríancobrar por ello una retribución, puessu situación económica era penosa,pero la petición fue rechazada yaque los bomberos de Barcelona hací-an el servicio sin cobrar. Debido a la gran incautación devehículos privados y a la elevadaproporción de chóferes improvisados,el número de accidentes de tráficoaumentó, y los vehículos de bombe-ros se vieron involucrados en algunode estos accidentes. Tres bomberosde Barcelona resultaron heridos endos accidentes de tráfico ocurridos enAgosto y Octubre de 1936. En el mesde Agosto de 1937, un vehículo delos bomberos de Santa Coloma deGramanet sufrió un accidente enBadalona al colisionar con un auto-

bús, provocando 23 heridos.Posteriormente, a finales de Di-ciembre, un vehículo de los Bom-beros de Barcelona chocó con unaambulancia, resultando heridas dospersonas. Durante los primeros meses de laguerra, muchos bomberos efectua-ron tareas distintas a las propias desu servicio. Así, por ejemplo, los deReus realizaron servicios de sanidaden el Hospital Intercomarcal. Losbomberos de Mataró, puesto quemuchos de ellos eran albañiles, fue-ron asignados a las empresas colecti-vizadas de la construcción. En unode estos servicios construyeron unpequeño edificio en el solar quehabía ocupado el convento de lasBenitas, que sirvió como nuevocuartel de bomberos. A finales de 1936, con la creación delejército Popular, se celebraron variosactos públicos. En Barcelona,Manresa, Tarragona, Reus, Mataró yGirona, entre otras poblaciones, losbomberos participaron en los desfi-les, marchando junto a distintas sec-ciones, batallones militares y la CruzRoja. Ya hemos visto que desde las Juntasde Defensa Pasiva se organizaroncursos de formación para bomberos,en tareas de desescombro, salvamen-to o entrenamiento con máscarasantigás. Incluso muchos cuerposincrementaron las clases de culturafísica y gimnasia. La FederaciónCatalana de Bomberos también orga-nizó en Barcelona, durante el mes deMayo de 1937, un curso intensivopara noveles, a fin de disponer demás personal apto y especializado. Lamisma Federación había empezado,un mes antes, a repartir a todos losbomberos catalanes caretas antigásadquiridas a través de la Consejeríade Industrias de Guerra de laGeneralitat. Durante los Fets de Maig [Hechos deMayo] de 1937, los bomberos catala-nes tuvieron que actuar para apagarun incendio provocado en el cine ycafé Condal. En otro cine, elAmérica, los bomberos no pudieronintervenir, ya que los milicianos loimpidieron. En la plaza Urquinaona,en un enfrentamiento entre anar-quistas y comunistas, se paró el tiro-teo para dejar pasar entre las barrica-

das un camión de bomberos que sedirigía a un servicio. También en mi-tad de aquellos enfrentamientos, unaserie de bomberos de Figueras que seencontraban en Barcelona realizandoel curso de la Federación Catalana deBomberos pudieron volver a casagracias a sus uniformes de bomberos. En Abril de 1938, algunos de losdetenidos por los Fets de Maig prota-gonizaron un motín en la cárcelModelo que obligó a los bomberos aintervenir debido a los incendios quese habían provocado. Desconocemossi la represión de los Fets de Maigafectó a algún bombero catalán. Paralelamente a la creación del ejér-cito Popular, el gobierno catalánordenó el reclutamiento forzoso.Desde el principio de la guerra hastaMayo de 1937, fueron movilizadosseis reemplazos, pero hasta la finali-zación de la fecha fueron llamados20 reemplazos más. Lógicamente, losbomberos catalanes también fueronllamados para ir al frente. En el mesde Noviembre de 1937, se ordenó elreclutamiento de los reemplazos de1930 a 1936, formados por miem-bros de la Cruz Roja, bomberos y tra-bajadores de la administración,transportes y comunicaciones. La Federación propuso, en Junio de1937, la unificación de señales y sil-batos para las maniobras y fuegos, yaque, hasta entonces, eran distintos ypodían crear confusión entre cuerposde bomberos.Esta fue la nueva propuesta:AtenciónAuxilio, maniobra y salvamentoRetirada rápidaReuniónAgua boca directaAlto agua boca directaAgua auto-tanqueAlto agua auto-tanqueLas dificultades de la guerra tambiéncondicionaron la vida en los parquesde bomberos. En Manresa, por ejem-plo, se construyó un refugio antiaé-reo en el mismo parque, y en el año1938 hubo que habilitar el edificiode la Iglesia de los Infants comoalmacén, ya que el parque no teníasuficiente espacio para todo el mate-rial necesario. Los bomberos de Vicse reorganizaron en Julio de 1937.Como consecuencia de los bombar-deos, y para disponer de más perso-

31


nal, en el mes de Febrero de 1938 elAyuntamiento de Barcelona se hizocargo del servicio de extinción deincendios de L’Hospitalet deLlobregat, y los bomberos de estaciudad se incorporaron a la plantillabarcelonesa. En algunos lugares, losconsejos municipales acordaron esta-blecer un servicio de guardia noctur-na en los parques de bomberos,como en el caso de Gerona, enMarzo de 1937. En Igualada, a partirdel mes de Mayo de 1938, se acordóque los bomberos prestaran un servi-cio permanente de 6 bomberos enturnos de 8 horas junto con dosempleados municipales para poderatender los servicios de urgencia. Durante las últimas semanas de gue-rra y en las ciudades más afectadaspor los bombardeos de la aviaciónfascista, los bomberos catalanes tie-nen que convivir con un paisajedesolador: tiendas vacías, cortes deelectricidad continuos, falta de agua,colas para conseguir víveres y ropa,gran cantidad de refugiados por lascalles, sin casa, algunos descalzos,que dormían donde podían, decenasde huérfanos, familias desestructura-das, hedor de cadáveres entre losescombros, una sociedad desmorali-zada y triste…El 26 de Enero de 1939, las tropasfranquistas ocupaban la ciudad deBarcelona. Aquel mismo día y lossiguientes, los bomberos efectuaronun total de 18 salidas a consecuenciade la quema y saqueo de los edificiosen los que se alojaban los distintospartidos políticos y sindicatos. Aquelmismo día, las fuerzas republicanasen retirada quemaron cuatro indus-trias de Terrassa, que los bomberossofocaron como pudieron. Y tambiénvolaron algunos puentes. Ese día, unbombero de Terrassa, ErmengolSoler, fue asesinado, en extrañas cir-cunstancias, por miembros del ejérci-to republicano en retirada, a pesar deque había partido voluntario al fren-te en el mes de Junio de 1938. El 4 de Febrero, los bomberos deBarcelona se desplazaron hastaGerona por orden de las nuevasautoridades franquistas para hacerfrente a los incendios provocados porel ejército republicano en retirada. Ytambién fueron desplazados aFigueres, el día 9.

Los vehículos y el utillajePor lo que al estado de los vehículosdurante la guerra respecta, enBarcelona los bomberos «perdieron»un vehículo de mando que fuetransferido al ejército, mientras quesus dos vehículos sanitarios fueronincorporados al servicio de ambulan-cias municipales. En Octubre de1936 cedieron también una auto-bomba escalera al Ayuntamiento deReus, mientras duró el tiempo dereparación de su vehículo. Y de loscuatro vehículos autobomba escaleraadquiridos en 1929, dos fuerontransformados en autobomba tan-que, ya que este tipo de vehículoseran los más utilizados durante laguerra. La falta de recambios podíahaber dejado fuera de servicio lamayoría del parque móvil deBomberos de Barcelona. No sabemossi por suerte o por la pericia de losmecánicos del servicio, esta situaciónno llegó nunca a producirse, y portanto no se registró ninguna baja enlos vehículos disponibles. La mayorparte del parque móvil de Bomberospudo acabar la guerra en buen esta-do de funcionamiento, excepto losDelahaye BT-5 y 7, que presentabanaverías y problemas mecánicosimportantes.Un par de ejemplos más: la mayoríade los vehículos de los bomberos deReus fueron evacuados durante laretirada del ejército republicano y elCuerpo de Bomberos se quedó sinellos. Posteriormente, el ayunta-miento localizó a un bombero exilia-do en Andorra, responsable de aque-lla evacuación, e intentó sin éxitorecuperar los vehículos, que seencontraban en Perpiñán. De losbomberos de Arenys de Mar, sabe-mos que a principios de Febrero de1938 fueron requisados todos suscamiones para ir al frente y que estosvolvieron a la localidad en el mes deDiciembre.

Bomberos catalanes en el frente,en Madrid y en otras ciudadesTan pronto como empezó la guerra,algunos bomberos se presentaronvoluntarios, especialmente los chófe-res bomberos, para prestar sus servi-cios como conductores en los vehí-culos del ejército republicano, lo queprovocó que tanto los que se iban

voluntariamente como los que ibansiendo movilizados por quinta fueransubstituidos por personal nuevo o deotras dependencias municipales. Cuando empezó el reclutamientoforzoso, muchos jefes de bomberosintentaron evitar que los bomberosse incorporaran a filas, aunque nosiempre con éxito. De hecho, laMayoría de comités de sindicatos debomberos no fueron muy partidariosde esta exclusión. Aun así, laFederación de Bomberos de Cata-luña, a instancias de sus miembros,empezó a hacer gestiones a princi-pios de 1937 para que todos losbomberos militarizados pudieran vol-ver a sus casas. Los bomberos enten-dían que serían más útiles en la reta-guardia, ayudando a la poblacióncivil, que en el frente, y por eso unosdelegados de la Federación se reu-nieron con representantes delGobierno español y del EstadoMayor militar. Hoy por hoy, no se conoce con exac-titud cuántos bomberos estuvieron alfrente. Sabemos que del Cuerpo deBomberos de Barcelona se fueron58, entre voluntarios y reclutadosforzosos. De Terrassa, fueron al fren-te seis bomberos. De Sabadell, ocho,más el arquitecto municipal, jefemáximo de los bomberos. DeMataró, la gran mayoría fueronmovilizados para ir al frente. DeTortosa fueron cinco bomberos, y deIgualada, dos. La Federación Nacional Catalana deBomberos acordó, en Julio de 1937,que se pidiera a todos los municipiosque enviaran bomberos para ayudaral Cuerpo de Bomberos de Madrid.La expedición catalana de bomberoshacia Madrid es un episodio aúnpoco conocido, y no se sabe conexactitud cuántos bomberos la for-maron; de Terrassa fueron dos, deOlot cuatro, de Sabadell tres, de Reusdos, de Vic tres y tres también deFigueres. A mediados de Julio, los bomberoscatalanes llegaron a Madrid, despuésde un viaje accidentado. En la capitalde la República fueron alojados en elparque número 2, si bien fueron dis-tribuidos por distintos turnos de losparques número 1 y número 4. Allípudieron apreciar que el equipa-miento y el material de los madrile-

32


ños eran mucho mejores que los su-yos. A fin de paliar las carencias deequipamiento, los bomberos se pres-taron prendas de ropa entre ellos. Madrid era en aquellos días una ciu-dad continuamente asediada y bom-bardeada por el ejército franquista.Los ataques eran casi diarios. Por esemotivo, los bomberos catalanes seencontraron en una situación difícily arriesgada, y a más de uno le costóadaptarse. Por ejemplo, tenemosconstancia del caso de un bomberode Vic que desertó de su puesto yvolvió a casa. Este hecho le compor-tó las debidas sanciones por parte dela Federación. Pocos días después, surgieron impor-tantes diferencias entre los ayunta-mientos, la Consejería deGobernación y los bomberos. Desdela Consejería se reclamó a los ayun-tamientos que pagaran el sueldo asus bomberos, pero algunos, como elde Olot, se negaron aduciendo quesus bomberos eran voluntarios. ElAyuntamiento de Igualada, en cam-bio, acordó que pagaría siempre queestos trabajaran en una empresaobrera con pocos recursos. Desde laFederación de Bomberos se reclamóayuda al Socorro Rojo Internacionalpara que este organismo se encarga-ra de atender a los bomberos catala-nes en Madrid. Otra discrepancia ya comentada yque afectó también a los bomberosen Madrid fue la movilización forzo-sa. Los bomberos de Igualada, paraprotestar contra la militarización desus hombres, decidieron hacer regre-sar a los que se encontraban enMadrid y no enviar ningún otro rele-vo. Pero no todo fueron malas noticiaspara los bomberos de la expediciónde Madrid. Algunos ayuntamientosdecidieron subvencionar a sus espo-sas con una paga semanal en con-cepto de jornal para compensar lafalta de un sueldo familiar. A finales de 1937, los bomberos cata-lanes regresaron a sus poblaciones, sibien algunos fueron movilizadosposteriormente para ir al frente. La solidaridad de los bomberos cata-lanes también se tradujo en la dona-ción de una serie de material, comomangueras, lanzas y racores, a losbomberos de Madrid y de Málaga

para paliar el desgaste ocasionadopor los múltiples servicios derivadosde la guerra. El Ayuntamiento deBarcelona hizo construir tanques deagua sobre seis chasis de camionesque fueron enviados a Madrid enNoviembre de 1936. Otros ayunta-mientos donaron material a los mili-cianos que luchaban contra el fascis-mo, como el Cuerpo de Bomberos deManresa, que al principio de la gue-rra hizo un donativo de 30 chaque-tas de cuero para los miembros de laprimera centuria roja que salía haciael frente de Huesca. Los Bomberosde Barcelona también colaboraroncon un donativo, a principios de1938, mediante una suscripciónpopular del Ayuntamiento deBarcelona, para comprar ropa paralos combatientes de los frentes delCentro y del Sur.

Los bombardeos sobre la pobla-ción civilEl primer bombardeo fascista quesufrieron las tierras catalanas se pro-dujo en la bahía de Rosas el 30 deOctubre de 1936, y fue marítimo, noaéreo. El barco Canarias disparó unoscuarenta cañonazos, pero sin provo-car víctimas ni daños importantes.Pocos días después, el 10 deNoviembre, sería Barcelona la ciudadatacada por el Canarias, pero el bom-bardeo resultó fallido y pasó de-sapercibido por todos. Entre los días11 y 17 de Noviembre, el Canariasbombardeó L’Escala y Palamós. El primer bombardeo aéreo que afec-tó a Cataluña tuvo lugar el 16 deDiciembre. Cuatro aviones bombar-dearon los alrededores de la estaciónde ferrocarril de la localidad ampur-danesa de Portbou con la intenciónde cortar las comunicaciones conFrancia. Durante el mes de Febrero de 1937,los bombardeos empiezan a afectardistintas poblaciones catalanas. Susbomberos deben empezar a trabajarduramente para rescatar a los muer-tos y heridos de las casas derribadasy extinguir los incendios ocasionadospor las bombas. El día 13 tiene lugar el primer bom-bardeo sobre Cataluña con víctimasmortales. El barco de guerra italianoEugenio di Saboya bombardeaBarcelona, impacta en la fábrica

Elizalde y causa 18 muertos. A partirde aquel día y hasta el 24 de Enerode 1939, Barcelona sufrió 385 ata-ques por parte de la aviación italiana,alemana y franquista que provoca-ron la muerte de entre 2.500 y 2.700personas. En Barcelona, desde aque-lla fecha hasta el final de la guerra,los bomberos efectuaron 488 servi-cios motivados por acciones de gue-rra. El segundo ataque mortal en tierrascatalanas tuvo lugar la noche del 23de Febrero, contra la fábrica Electro-Química de Flix, con el resultado deocho víctimas mortales y una veinte-na de heridos. En aquel mes deFebrero también fueron bombardea-das las centrales eléctricas de losPirineos con la intención de paralizarla capacidad energética de Cataluña.A pesar de no ocasionar víctimas, losdaños fueron importantes. Sabadell,Badalona, Santa Coloma deGramanet y Sant Adrià de Besos fue-ron bombardeadas el 13 de Marzocon el resultado de dos muertos.Tortosa lo fue el 22 de Marzo con unresultado también trágico: once per-sonas muertas y ocho heridas. Trempy Seròs también fueron bombardea-das a finales de Marzo. La ciudad deMataró sufrió el primer bombardeoel 4 de Abril. El 9 y el 14 de Abril, lofueron por primera vez las ciudadesde Reus y Tarragona. La ciudad deTarragona sufrió entre Abril de 1937y Enero de 1939 un total de 144 ata-ques aéreos, la mayoría efectuadospor aviones alemanes, con un balan-ce de 230 muertos y más de 350heridos, mientras que una cuartaparte de los edificios de la ciudadsufrieron graves desperfectos.Uno de los principales objetivos de laaviación fascista en Tarragona fue lafactoría de petróleo de CAMPSA,que fue bombardeada una docena deveces desde Abril hasta Diciembre de1937. Y también a partir de aquellas fechasempezó una interminable secuenciade bombardeos, de los que destacare-mos algunos. El 29 de Mayo, enBarcelona, un feroz bombardeosobre zonas densamente pobladas secobra 64 muertos y 175 heridos. Laactuación de los bomberos y delresto de servicios, a pesar de versedificultada por la gran dispersión de

33


las zonas bombardeadas, el elevadonúmero de víctimas, la nocturnidady la desproporción del ataque, fuerápida y eficaz. Este bombardeo tam-bién afectó algunas calles deL’Hospitalet de Llobregat, por lo quelos bomberos de Barcelona se despla-zaron allí para ayudar en las tareasde salvamento. En Tarragona, el día17 un bombardeo italiano provocó 9muertos y 48 heridos, y el día 19, unnuevo brutal e indiscriminado bom-bardeo causó 51 muertos y 104 heri-dos. Nuevamente los médicos tuvie-ron que actuar sin reposo durantetoda la noche, mientras los bomberosrealizaron increíbles trabajos paraextinguir algunos incendios produci-dos por el bombardeo y sacar las víc-timas de entre los escombros de lascasas destruidas. Los bomberos quemás se destacaron en el auxilio delos heridos y el desescombro de casasrecibieron un premio de 100 pesetas. Barcelona será bombardeada los días22, 24 y 25, hecho que causará unatreintena de muertos y una novedadpor lo que respeta a la labor de losbomberos: el acordonamiento de lasáreas bombardeadas como medidade seguridad. El 17 de Septiembre, Reus vivirá eltercero del total de 56 bombardeossufridos durante toda la guerra, conel resultado de una decena de muer-tos y 36 heridos así como graves pér-didas materiales. Después de estosataques, en la capital del Baix Campse activará una brigada de salvamen-to, formada por más de 200 bombe-ros, albañiles, carpinteros y mecáni-cos. El 25 de Septiembre, las bombas fas-cistas impactaron en los depósitos deCAMPSA de Tarragona. El ametralla-miento de los grandes tanques y elposterior vertido de litros y litros degasolina provocaron una enorme eimpresionante columna de fuegoque se elevó sobre la ciudad.Durante los cuatro días que duró lalucha contra las llamas, los bomberosde Tarragona contaron con la ayudade los de Reus y Barcelona. Debido alas elevadas temperaturas y la granaltura de las llamas, las tareas deextinción resultaron muy difíciles, yalgunos bomberos sufrieron heridasy lesiones, aunque, por suerte, depoca consideración.

En Diciembre de 1937, 9 personasperdieron la vida en Tarragona des-pués que los aviones italianos ataca-ran zonas residenciales y destruyeranla factoría de CAMPSA. A partir del año 1938, los bombarde-os sobre Cataluña se incrementaronde modo considerable, tanto enintensidad como en eficacia, sobretodo en Barcelona. El primer día de1938, un ataque dejó un rastro de 67muertos y 74 heridos. Los bomberosy las brigadas de desescombro debenmultiplicarse para poder dar abasto ysocorrer las víctimas. Incluso, al díasiguiente, los bomberos son reclama-dos para limpiar las aceras de sangre.En el mes de Enero, Barcelona sufrióhasta 8 ataques aéreos, que ocasio-naron la muerte de 600 personas. Enel ataque del 30 de Enero, un bom-bero de Barcelona resultó gravemen-te herido al explotarle una bombamientras sacaba un herido del refu-gio de la plaza de Sant Felip Neri.La ciudad de Barcelona sufrió losdías 16, 17 y 18 de Marzo, los bom-bardeos más importantes de laGuerra Civil. Un millar de personasmurieron durante aquellos trágicosdías, en unos ataques repetidos cadatres horas. El sistema de avisosquedó totalmente fuera de control,ya que los barceloneses no sabían silas alarmas indicaban el inicio o elfinal del bombardeo. De aquellos bombardeos, una de lasescenas más terribles fue la de unincendio declarado al mediodía deldía 17 cuando una bomba impactósobre un camión militar cargado deexplosivos. La deflagración fue enor-me y creó una columna de humo deunos 250 metros de altura. Además,se empezaron a quemar una serie decasas y vehículos. Dos horas despuésde la explosión, los bomberos deBarcelona que aún trabajaban en lastareas de extinción y salvamentotuvieron que pedir la ayuda de dota-ciones llegadas desde L’Hospitalet deLlobregat. Los equipos de salvamen-to y los bomberos quedaron desbor-dados. Además, una de las bombasafectó el parque de bomberos delbarrio de Sant Andreu. Aquellos tresdías, los bomberos de Barcelonaefectuaron un total de 69 salidas. El 25 de Marzo, Lérida fue bombar-deada con el resultado de unas 400

víctimas. En este bombardeo no sepudo hacer ningún desescombro nisalvar a los heridos, ni siquiera reali-zar un recuento exhaustivo demuertos, ya que las tropas fascistasestaban a 16 kilómetros y el pánicoinundaba la ciudad. Después de estebombardeo, se dio la orden de eva-cuar la ciudad. Además, Lérida sequedó sin electricidad ni agua. Entre finales de Marzo y principiosde Abril, muchos pueblos y ciuda-des de la provincia de Lérida fueronintensamente bombardeados.También en aquellos meses, Mataróy los pueblos circundantes sufrieronvarios ataques aéreos. Como elAyuntamiento mataronense nopodía hacer frente al dispendio queprovocó la constante movilizaciónde los bomberos, tanto para actuaren su propia ciudad como, sobretodo, para ayudar a las poblacionesvecinas, los bomberos comunicaronque a partir del mes de Mayorenunciarían a cobrar por las actua-ciones en casos de alarma, siempreque las empresas no se las descon-taran de sus jornales. Con las tropas franquistas práctica-mente a las puertas de Barcelona,entre los días 21 y 25 de Enero laaviación efectuó casi cuarenta bom-bardeos sobre la capital, la mayoríaen la zona del puerto y cercanías.Los bomberos realizaron aquellosdías un total de 28 salidas parasocorrer distintas zonas de la ciudadcastigadas por las bombas fascistas.La intensidad de estos bombardeosfue la más alta de la guerra, y lacantidad de salidas de los bombe-ros, la más elevada, si exceptuamoslos bombardeos del mes de Marzode 1938. El recuento de víctimasexactas es casi imposible, ya que lasnoticias en la prensa y los comuni-cados oficiales de aquellos días sonprácticamente nulos. Algunas fuen-tes apuntan alrededor de un cente-nar de muertos.El 9 de Febrero, con la ciudad ocu-pada, el nuevo ayuntamiento fran-quista de Figueres hizo un llama-miento urgente a todos los bombe-ros para que se presentaran inme-diatamente con el fin de apagar losnumerosos incendios declarados enmuchas casas afectadas por lasbombas, así como realizar apuntala-

34


mientos y otras tareas de extincióny salvamento. ¿Y qué hicieron los bomberos catala-nes ante los bombardeos? En el pre-facio del libro Perill de bombardeig!:Barcelona sota les bombes (1936-1939)[¡Peligro de bombardeo!: Barcelonabajo las bombas], de Santiago yElisenda Albertí, se hace público unmanuscrito hasta ahora inédito en elque se habla sobre los bombardeosque cayeron sobre Barcelona y elpapel de los bomberos: «Els serveisespecialitzats eren el millor de tot.L’actuació del Cos de Bombers,manat per Josep Sabadell, resultariamodèlica. Els atacants usaven, debon començament, moltes bombesincendiàries, però produïren unresultat tan fluix, motivat sobretotper l’actuació eficient dels bombers,que els nacionals acabaren per pres-cindir-ne o gairebé. [...] Per descarre-gar de feina els cossos especialitzats,sobretot el de bombers, la Juntaenquadrà directament amb una bri-gada desenrunadora, amb eines,vehicles i fins i tot una ambulància.Pel març de 1938 també funcionaria,dependent de l’Institut Català deDefensa Passiva, una escola de laqual havien de sortir promocionsd’auxiliars ben preparats».Una de las medidas de los Bomberosde Barcelona fue incrementar elnúmero de parques y almacenes, conla intención de evitar la destrucciónde material ante un posible ataqueaéreo.Hay que tener presente que, durantelas horas de servicio, los bomberosson incapaces de dar abasto por elalud de demandas de socorro. Llegana los servicios, rescatan heridos,sacan cadáveres, apuntalan techos yparedes, intentan sofocar los incen-dios y antes, de poder finalizar sutrabajo con garantías, tienen quedesplazarse hacia otra situación igualo más desesperada y urgente. Caberecordar que en estas condiciones alos bomberos les resultaba muy difí-cil descansar adecuadamente, y queellos mismos estaban expuestos,junto con sus familias, a la arbitrarie-dad de las bombas. Los bombardeos que sufrieron lospueblos de la Cerdanya entre me-diados y finales de 1937, sobre todoPuigcerdà, hicieron que en dos loca-

lidades francesas, Bourg-Madame yMont-Louis, se creara un cuerpo debomberos para ayudar a sus vecinosy hacer frente a los siniestros, ya quelos de Puigcerdà a menudo no podí-an desplazarse al otro lado de lafrontera. Los efectos de los bombardeos con-vierten a los bomberos en auténticoshéroes. En un artículo publicado el27 de Enero de 1938 en el periódicode Gerona L’Autonomista, encontra-mos una muestra de gratitud y reco-nocimiento por la tarea realizada.Dicho artículo lleva por título «He-rois anònims de la nostra guerra», ydice así: «La nostra guerra ha creatun seguit d’herois anònims que ésdeure dels que avantposem perdamunt de tot l’interès de guanyar laguerra de fer-los-hi la justícia que esmereixen i provar de treure’ls de l’a-nonimat en què han viscut totsaquests llargs mesos de lluita. [...]Admirable gest d’aquests homes quesense ostentació de cap mena,modestament, duent en llurs cors ien llurs actes l’obligació del deure aacomplir, es juguen a diari la vida!Admirable, en tots conceptes, és elcomportament dels anònims bom-bers catalans.Per ells, la nostra gratitud mes prego-na!»Otro artículo de aquella época quetambién habla de las tareas de losbomberos durante la guerra se publi-có en La Vanguardia, el 13 de Marzode 1938, con el título de «Reus, laciudad mártir y heroica, se defien-de»: «[...] Merece especial atenciónel servicio contra incendios no sóloha actuado en los casos de agresióncontra la ciudad sino que ha extendi-do su labor a otros pueblos necesita-dos de auxilio, y, en ocasiones, haacudido a los frentes para ayudar altransporte de heridos para su hospi-talización. Los bomberos de Reus sehan asimilado las enseñanzas técni-cas de una manera tan eficiente, queconstituyen un equipo destacado enestas funciones y que cuenta ya conun honroso historial. [...]»Pero además de los bomberos, hayque reconocer otras tareas importan-tísimas realizadas por personasmuchas veces anónimas, a vecesorganizadas en la Defensa Pasiva, lasasociaciones de vecinos, el movi-

miento Minyons de Muntanya yotras como voluntarios ocasionales,muchos de ellos residentes en lalocalidad donde se producía el inci-dente o en poblaciones vecinas. Estasorganizaciones y asociaciones tuvie-ron un papel fundamental en aque-llos pueblos y ciudades que no dispo-nían ni de un cuerpo de bomberos nide ningún servicio de extinciónmínimamente organizado.

Incendios y siniestros Además de las acciones provocadaspor la guerra, podemos destacar unaserie de siniestros importantes entreJulio de 1936 y Febrero de 1939. Los bomberos de Reus vivieron unsiniestro trágico el 22 de Diciembrede 1936, cuando en la inspección deuna mina de los sótanos de una casaperdió la vida un bombero. En Barcelona, el 29 de Mayo de1937 se produjo un incendio en lasala de máquinas de un vapor pe-trolero inglés fondeado en el puerto,que causó dos muertos y heridas atres bomberos mientras participabanen las tareas de extinción.En octubre de 1937, unos fuertestemporales asolaron gran parte deCataluña obligando a los bomberos aintervenir en muchos servicios. Losprimeros días de Octubre, el ríoBesós, en el límite de Barcelona, sedesbordó destruyendo dos puentes,hecho que paralizó la circulación detrenes. El 3 de octubre, en la carrete-ra de Sabadell a Santa Perpètua deMogoda, se hundió un puente en elmomento en que pasaba un autobús:treinta pasajeros pudieron salvarsegracias a la rápida presencia de laCruz Roja y los bomberos deSabadell, aunque se contabilizaron 4desaparecidos. Aquel mismo día, enBarcelona ciudad, el aguacero inun-dó un refugio de la Sagrera y desapa-recieron algunos vecinos. Los bom-beros también efectuaron tareas derescate en algunas casas afectadaspor el temporal. A finales de mes, losPirineos centrales se vieron afectadospor unos importantes aguaceros quedieron como resultado una crecidaespectacular de los torrentes y losríos que allí nacían, del Segre y delEbro. En Xerta, el día 27 de octubre,el agua inundó tres cuartas partes dela población, y dos días después, el

35


río pasaba 8’45 metros por encimade su nivel habitual. En Tortosa, eldesbordamiento del Ebro empezó ainundar casas, huertas y campos y elagua cortó las carreteras y la vía deltren. Las poblaciones del litoralenviaron barcas a Tortosa para ayu-dar a salvar a las personas aisladas enlas casas de campo, y los bomberosinstalaron puentes de cuerda desdeFerreries hasta el barrio de SantJaume, de balcón a balcón, paraefectuar acciones de salvamento. Losbomberos de Tarragona tambiénenviaron efectivos para ayudar a lostortosinos. Las tareas de salvamentose complicaron por la noche, ya queno se podían encender las luces paraevitar los ataques aéreos. La inun-dación duró hasta el 5 deNoviembre, y después hubo queluchar contra los lodos putrefactos.En el Pallars Sobirà la riada duróunos 4 días; Isil, Esterri d’Àneu,Llavorsí y Rialp fueron las poblacio-nes más afectadas.El 12 de Enero de 1938, un incendioocasionado por un cortocircuito des-truía el Ayuntamiento de Puigcerdà.El fuego se extendió rápidamente aconsecuencia del viento, mientrasque las bajas temperaturas inutiliza-ron las mangueras. En esta ocasiónprestaron su ayudaron los bomberosde la Seu de Urgell y Bourg-Madame. Gracias a la intervenciónde las fuerzas de carabineros, de asal-to, policía y población civil, se pudie-ron salvar el archivo y los caudales.Un grave accidente tuvo lugar el 8de Septiembre de 1938 al chocar uncamión que transportaba gasolinacon el tren de pasajeros de Gerona aBanyoles a la altura de Sarrià de Ter.Pocos minutos después del choque,el camión explotó incendiando sietecasas cercanas a la vía. Once perso-nas murieron y una treintena sufrie-ron heridas. El 2 de Noviembre de 1938 se incen-dió en Barcelona un taller de recau-chutaje de neumáticos que provocóuna gran columna de humo. A pesarde que los bomberos sólo tardarontres horas en apagarlo, cinco bombe-ros resultaron heridos en las tareasde extinción. El 11 de Febrero de 1939, un trensin frenos de los Ferrocarriles de laGeneralitat chocó con otro tren en la

estación de Sarrià, mientras algunosviajeros, presos por el pánico, se tira-ban a las vías con el tren aún enmarcha. El tren detenido en Sarrià sepuso en marcha por efecto del cho-que, hasta colisionar con otro con-voy entre las estaciones de SantGervasi y Gràcia. El resultado totalfue de 36 muertos y 130 heridos. El 19 de Febrero de 1939, el TeatroMunicipal de Figueres se quemó poruna imprudencia de las tropas morasque allí se alojaban. A pesar de quelos bomberos trabajaron con heroici-dad y casi sin elementos técnicos,debido a los efectos de la guerra, eledificio quedó destruido. Por lo que respeta a los incendiosforestales, el verano de 1937 fuecomplicado. En Terrassa, algún fuegoforestal duró más de 72 horas. El 24de Septiembre de 1937, un fuegoforestal producido en los términosmunicipales de Alella y Teià movilizóa los bomberos de Badalona durante24 horas.

Los años de la posguerra y elprimer período franquista(1939-1962)Marc Ferrer i Murillo

El fin de la guerra: bomberos bajosospechaSi bien la guerra acabó oficialmenteel 1 de abril de 1939, las ciudadescatalanas fueron cayendo en manosdel ejército franquista a partir definales de marzo de 1938. La primerapoblación ocupada fue Massalcoreig,el día 27 de marzo, y la primeracapital, Lérida, el 4 de abril;Tarragona y Reus cayeron el 15 deenero de 1939; Barcelona y sus alre-dedores, el 26 de enero y Gerona, el4 de febrero. El 10 de febrero, todoel territorio catalán estaba bajo domi-nio fascista.La dictadura militar impuso unnuevo régimen, y se constituyeronnuevos ayuntamientos.Progresivamente, todas las institucio-nes, organismos y organizaciones sefueron adaptando a las nuevas órde-nes, que suprimían todas las leyesanteriores promulgadas por las insti-tuciones republicanas.El 9 de febrero de 1939 se promulgóla ley de Responsabilidades políticas

contra la «subversión roja» y los queentorpecían el triunfo del «GloriosoMovimiento Nacional». Las penasiban desde la pérdida de los bienesmateriales hasta la pena de muerte,pasando por las restricciones de laactividad profesional, sanciones eco-nómicas y el encarcelamiento.

Las depuracionesLa depuración de los trabajadores dela administración pública que se in-corporaron después del 18 de juliode 1936 también fue una obsesiónde los vencedores. El 12 de marzo de1939 se decretó una orden ministe-rial que obligaba a los empleados ydependientes de las diversas seccio-nes de la administración pública apresentar una declaración jurada conun extenso currículo de sus activida-des profesionales, políticas e ideológi-cas de los últimos años; incluso seincitaba a delatar a compañeros detrabajo.Con la orden del 12 de marzo titula-da «Empleados Provinciales yMunicipales. Normas para su depu-ración» se iniciaba un expediente dedepuración. La primera parte era unexpediente de información, y en lasegunda parte figuraba la sanciónque había que aplicar, que podía serdesde el traslado, la inhabilitación yla suspensión de empleo y sueldohasta la destitución.Los miembros de los cuerpos debomberos, como todo el mundo,también sufrieron una investigación;todos tuvieron que declarar sobre supasado e ideología. Incluso se lespreguntó si habían actuado en laextinción de los incendios de las igle-sias y conventos de julio de 1936.Los bomberos que fueron declaradosculpables de «rebelión militar», decolaborar con el «terror rojo» o, sim-plemente, de desafección al«Movimiento Nacional» sufrieroninhabilitación y suspensión deempleo y sueldo; a muchos se lesdestituyó, si es que antes no se leshabía encarcelado o incluso fusilado.A los destituidos se les obligó adevolver el material, equipo y uni-forme, y a los que no lo hicieron seles multó. A los que ya no regresa-ron jamás, las nuevas autoridades lesrequisaron sus pertenencias del par-que de bomberos y las pusieron a

36


disposición del resto del personal.Los depurados sufrieron, además delcastigo gubernamental, el despreciode mucha gente, por miedo o porconvencimiento, y lo sufrieron nosolamente ellos, sino también susfamiliares, con humillaciones de todaclase. También hay que decir quealgunos de los bomberos depuradosno cumplieron la pena impuesta,pero la «mancha» emborronó suexpediente.Por ahora no se puede proporcionaruna lista completa de las depuracio-nes de todos los cuerpos de bombe-ros, pero en Barcelona, por ejemplo,se despidió a los 118 bomberos quese habían incorporado en 1937. Aunasí, prefirieron quedarse y siguieronprestando sus servicios sin cobrarsueldo alguno. En un servicio murióel bombero Albert Sáez Picazo, unode los 118, y el régimen no le otorgólos honores debidos a los caídos enacto de servicio. El jefe de losBomberos de Barcelona reclamó laincorporación de los 118 bomberos yel pago de sus sueldos, ya que detodos los bomberos que habían sidomovilizados durante la guerra sola-mente se habían incorporado 19, 29estaban internados en campos deconcentración o penales y se ignora-ba el destino de 39. Pese a las peti-ciones, se despidió definitivamente alos 118 a finales de abril de 1939, yademás de a estos, se depuró a sietemás.Se depuró a cinco bomberos deGerona y se encarceló a dos, y seexpulsó a 27, temporal o definitiva-mente, de Tarragona. Del Cuerpo deBomberos de Tarrasa se destituyó aun bombero y se fusiló a otro,Jaume Artola Gabriel, el 5 de juliode 1940 en el Campo de la Bota deBarcelona. De los bomberos de Olotse fusiló a Salvador Capafont Mateuen Gerona el 11 de mayo de 1939.Los bomberos de Tortosa perdieron ados de sus miembros, fusilados enTarragona: Josep Matias Pla (el 20 deoctubre de 1939) y Tomàs NiveraBorràs (el 17 de noviembre de1939). Finalmente, del Cuerpo deBomberos de Sabadell se destituyó acinco bomberos, a tres se les suspen-dió de empleo y sueldo durante tresaños, y a otro se le aplicó este mismocastigo, pero durante dos años. A la

mayoría de estos bomberos se lesrepresalió por haber ido al frente.El Cuerpo de Bomberos de Reus sereorganizó a finales de 1939 y elabo-ró un nuevo reglamento al añosiguiente. El nuevo cuerpo contó con30 bomberos; de ellos, la mitad habíaservido durante la guerra. Así pues,de los 60 bomberos que sirvieron enel cuerpo desde 1931 solamente con-tinuaron una quincena. De los queno siguieron, algunos tomaron elcamino del exilio; es el caso de unbombero que se marchó con lamayoría de los vehículos del cuerpo.Posteriormente, el Ayuntamiento lolocalizó exiliado en Andorra e inten-tó recuperar –sin éxito– los vehícu-los, que se encontraban en Perpiñán.Otra medida de las nuevas autorida-des franquistas fue reinstaurar en sulugar a todos aquellos funcionariosque habían sido represaliados ydepurados durante los años republi-canos.Después de la guerra civil y durantelos primeros años del franquismo,algunos cuerpos sufren cambios radi-cales, tanto en los mandos como enel personal, además de en el materialo los reglamentos; otros, por el con-trario, prácticamente no notan cam-bios, excepto las características pro-pias derivadas de la nueva situación.Los cuerpos de bomberos municipa-les continúan en aquellas po-blaciones que destacan por su pesoeconómico o su capacidad adminis-trativa, pero de forma precaria y conescasos recursos. También hay cuer-pos de bomberos que se disuelvenpor falta de material de extinción, yasea por desaparición o destrucción,principalmente por lo que se refierea bombas y autobombas, como enArenys de Mar y Manlleu.

Proseguir en tiempos difíciles: nuevosvehículos y materialLos años de la posguerra son añosduros también para los bomberos,años de estraperlo, hambre y mi-seria. Son años de descomposiciónen lo económico y represalia social,política y cultural. A menudo habíaperiodos de restricción del fluidoeléctrico, y había edificios, carreteras,puentes y vías de comunicacióndeteriorados y destruidos. Los regla-mentos de los cuerpos de bomberos

se traducen al castellano, y se prohí-be el catalán. A pesar de todo, losdiversos cuerpos de bomberos inten-tan salir adelante.En Tortosa, el gobierno franquistaproyectó un edificio para el parquede bomberos, pero no se llegó ahacer. En Tarrasa se pudieron com-prar dos vehículos, de la marca Ford,de ocho cilindros y 25 caballos depotencia, además de material diver-so. Una suscripción popular permitióa los bomberos de Mataró compraren 1946 un camión de la marcaGMC que se transformó en unaautobomba de 4000 litros. Más tardese vendió, y con el dinero recaudadoy una nueva suscripción popular secompraron dos vehículos similaresen el año 1949. También el Ayunta-miento de Mataró firmó un conve-nio durante la década de 1940 condiversas ciudades vecinas de lacomarca para que los bomberos deMataró intervinieran en ellas en casode incendio.Los reglamentos de la mayoría de loscuerpos de bomberos prácticamenteno cambian durante los primerosaños del franquismo, y son los ayun-tamientos los que establecen órdenesy decretos que afectan a los bombe-ros, sobre todo por lo que se refiere acuestiones relacionadas con la disci-plina, los sueldos, los castigos y lospremios. Ejemplos de modificaciónde los reglamentos los encontramosen los bomberos de Vic en los años1940 y 1949, Mataró en 1946, Oloten 1948 y Puigcerdá en el año 1950.El reglamento de los bomberos deReus, revisado en octubre de 1939,estipula que los bomberos prestaránservicio siempre que se les requiera,y, además, habrá un servicio deguardia nocturna, desde las diez dela noche hasta las seis de la mañana.El jefe cobrará 3 pesetas diarias, elsubjefe, 2, el profesor de gimnasia, eljefe de personal y el secretario, 1,50,los capataces y los conductores, 1,25y los bomberos, 1 peseta diaria. Lashoras extras se pagarán a 1,50 pese-tas. Además, en el parque habrásiempre dos personas de guardia quecobrarán una mensualidad de 224pesetas. También se concederán pre-mios para los seis primeros (8 pesetaspara el primero, 5 para el segundo yel tercero respectivamente y 2,50

37


para cada uno de los demás). Otroejemplo lo encontramos en la ciudadde Vic, el mismo año; por cada horade trabajo, los capataces recibirían5,46 pesetas, y los bomberos, 3; porel servicio de noche, 8,20 y 4,50pesetas respectivamente. El nuevoreglamento consideraba funcionariosmunicipales al jefe y al conductor yestablecía que el cargo de jefe debomberos correspondía de oficio alarquitecto municipal.Otros ejemplos de las condicioneseconómicas de los bomberos catala-nes durante la década de 1940: losbomberos de Igualada cobrabanmensualmente 30 pesetas el jefe, 25los capataces y el avisador y 20 cadauno de los demás bomberos. Losbomberos de Figueras cobraban 20pesetas al mes, sin ningún abono porlas horas de fuego ni ningún tipo deseguro en caso de accidente. Los deBadalona recibían un premio de 100pesetas por incendio que se repartíade la siguiente manera entre todoslos que habían participado en suextinción: 90 pesetas a partes igualesy 5 pesetas para los dos primeros enllegar. Los bomberos de Tarrasa tení-an una retribución de 124 pesetasanuales, los capataces, 190 y los con-ductores, 200. Además, el personalrecibía un complemento de 10 pese-tas por asistir a incendios y siniestrosy uno de 5 por retenes y otros servi-cios. Los bomberos de Tarragonatenían un jornal de 20,50 pesetas ycobraban 5 en los retenes, por fun-ción e individuo. Las prestacionesque el Ayuntamiento no podía cubrirsalían del Montepío del Cuerpo deBomberos, que recibía por parte delAyuntamiento el 30% de las multasimpuestas a los ciudadanos que nolimpiaban las chimeneas de hollín yque podían provocar un incendio olo habían provocado.Durante la segunda guerra mundial,el gobierno franquista transformó lasantiguas Juntas de Defensa Pasiva enla Jefatura Nacional de DefensaPasiva ante la posibilidad de que seprodujese una intervención aliadacontra Franco. En muchas ciudadesse crearon planes para actuar en casode bombardeo químico, ocupaciónmilitar y bombardeo aéreo.El 15 de febrero de 1941 se declaróun incendio en el núcleo urbano de

Santander que supuso la pérdida delas viviendas de 30.000 personas yafectó a edificios emblemáticos. Dadala gran magnitud del incendio, tam-bién acudieron bomberos dePalencia, Torrelavega, Valladolid,Bilbao, San Sebastián, Madrid,Logroño, Gijón, Oviedo y Vitoria,aunque algunos bien poco pudieronhacer, ya que sus vehículos y mate-riales no eran compatibles entre sí.Este hecho evidenció que los servi-cios de prevención y extinción deincendios de todo el Estado españolutilizaban conexiones o rácors quellevaban las autobombas compradasen distintos países y de diferentesfabricantes, lo que hacía que sumaterial fuese incompatible. Habíaque estudiar la posibilidad de unificarel material de extinción de incendios.El día 15 de junio de 1942 se publicóun decreto que disponía que todaslas mangueras contra incendios quese adquiriesen a partir de entoncestenían que ser de los diámetros 45mm y 70 mm, tanto para entidadesestatales como para industriales detodo tipo. También establecía que losrácors fuesen intercambiables y deltipo Barcelona, fabricados según losplanos aprobados por el Gobierno.En el caso de las mangueras de riego,hidrantes y carga de tanques, estanormativa no era obligatoria, pero sírecomendable. Finalmente se orde-naba fabricar piezas intercambiablesque se adaptasen a los rácors y diá-metros establecidos para poder conti-nuar utilizando las mangueras exis-tentes hasta entonces. Con este de-creto, el Estado español se equipara-ba a muchos países europeos por loque se refiere a la uniformidad delmaterial contra incendios.Aunque parecía que con el decretoel problema de las conexiones que-daba resuelto, durante un tiempoaún se agravó más, porque el costede fabricación de un rácor de buenacalidad era muy alto, y muchascasas los fabricaron con material debaja calidad para reducir gastos, demodo que el producto resultanteera deficiente. Algunos fabricantestampoco respetaron la normativade construcción por lo que respectaa las medidas, así que hubo rácorsincompatibles pese a ser del tipoBarcelona. Con el tiempo, sin

embargo, estos problemas fuerondesapareciendo.Durante la década de 1940 desapare-ció la figura del avisador: el bomberoque, con un silbato, avisaba a losdemás en caso de siniestro se veíasustituido, por herencia de la guerra,por una sirena. Las sirenas se situa-ron en los terrados de los ayunta-mientos, de los parques de bomberoso incluso de campanarios, y avisabande la llamada de alarma a los bombe-ros. Después de un toque de alarma,la sirena indicaba a continuación enqué distrito se había producido elsiniestro.

La recuperación de la década de1950A partir de la década de 1950,Cataluña fue el destino de miles depersonas que provenían sobre todode Andalucía, Aragón y Murcia. Elfenómeno de la inmigración marcó alas ciudades en todos los aspectos ytambién a los cuerpos de bomberos,ya que los recién llegados tambiénformaron parte de ellos. En pocomás de veinte años se dobló lapoblación, y se fue configurando unmodelo urbano caótico, socialmentedesestructurado y con muchas dife-rencias culturales entre la población.Alrededor de muchas ciudades seextendió el barraquismo y nacieronnuevos barrios sin que hubiese unapolítica urbanística por parte de losayuntamientos, hecho que abrió lapuerta a la especulación.Paralelamente, a principios de ladécada de 1950, el Estado español sereintegró en el mundo occidental yla economía española empezó a cre-cer. Y, lógicamente, si las empresasaumentaban su actividad, tambiénaumentaba el riesgo de siniestros,sobre todo por la falta de prevención.Así pues, también tuvieron que cre-cer los cuerpos de bomberos.En Vic se aprobó un nuevo regla-mento en el año 1949, que establecíaque, por cada hora de trabajo, el jeferecibiría 20,50 pesetas de noche y13,50 de día, el conductor, los capa-taces y el maquinista, 13,50 denoche y 9 de día, y los individuos yel fontanero 7,50 de noche y 5 dedía.En Tarrasa, en 1953 el Ayuntamientoaprobó la concesión de plazas en

38


propiedad al Servicio Municipal deExtinción de Incendios medianteconcurso restringido. Con estas pla-zas, los bomberos perdían su carácterinterino y pasaban a tener una semi-profesionalización. Dos años mástarde, el Ayuntamiento acordóaumentar la plantilla y formalizarcontratos de arrendamiento de servi-cios individuales con aquellas perso-nas que quisieran integrarse en elServicio, aunque no tendrían la cate-goría de funcionarios municipales;recibirían una retribución de 500pesetas anuales, más 175 mensualesen concepto de retenes y guardiasnocturnas. Además, los interesadostendrían derecho a percibir una seriede premios: 10 pesetas por salida ointervención; 15 pesetas por llegarprimero o segundo al parque, 12 porllegar tercero o cuarto, 10 por llegarentre el quinto y el séptimo y 6 porllegar entre el octavo y el décimo.Asimismo, el bombero contratantequedaría incluido en la ley del segu-ro contra accidentes laborales, por loque le pudiese ocurrir durante unservicio, y cotizaría en la Mutualidady Montepío del Ramo de la Cons-trucción, que daba derecho a jubila-ción. En 1951 se equipó al servicioegarense con un nuevo vehículoautobomba, marca Ford, de ochocilindros y 25 caballos de potencia,con capacidad para 4000 litros deagua, y un furgón portaescaleras,también de la marca Ford.En Tarragona, durante la década de1950, el personal estaba aseguradoen caso de inutilidad permanente ymuerte en accidente. Además de lanómina, que a finales de 1959 era de3,25 pesetas diarias y 90 pesetas porjornada de incendio, los bomberoscobraban 5 pesetas por estar de reténen los teatros. En caso de que unbombero se quedase sin trabajo se lepodría recomendar con preferenciaen la brigada eventual de obras delAyuntamiento. En aquella época, losbomberos disponían de un camiónFord, un Chevrolet para transportarmaterial y un vehículo de primerasalida, marca Citroën, con capacidadpara diez personas. También teníanun autotanque Ford de 2000 litroscon capacidad para cinco bomberos.El personal lo formaban un jefe, unsubjefe, un brigada, tres capataces,

un conductor, 24 bomberos y dosguardianes. Los bomberos funciona-ban igual que hacía un siglo: el guar-dia era el único bombero que habíaen el parque y daba aviso por sirenaa todos los hombres, que, al escu-charla, dejaban sus ocupaciones eiban al parque. En el año 1960, losbomberos tarraconenses dispusieronde un vehículo chasis Ebro con unabomba cuya capacidad era de 2500litros.En Puigcerdá, en el año 1953, losbomberos tenían una plantilla de 15personas, un jefe, dos jefes de sec-ción y 12 bomberos. El sueldo era de2 pesetas diarias para el jefe, 1 paralos jefes de sección y 50 céntimospara los bomberos. En caso de reali-zar un servicio a un pueblo vecino oun retén obligatorio, cobraban 50pesetas. Los retenes en los teatrosestaban formados por dos bomberosque cobraban 15 pesetas por sesión.En caso de necesitar la escalera paraalgún servicio, el bombero que lausaba cobraba 25 pesetas. Ademástenían un seguro que les ofrecía 40pesetas por día de baja. En caso desalida se avisaba al jefe por teléfono,y este hacía sonar la señal de alarma,que se oía por toda la población. Losbomberos de Puigcerdá y los de lapoblación vecina del otro lado de lafrontera, la Guingueta d’Ix se ayuda-ban mutuamente muchas veces. Estalocalidad disponía de un cuerpo for-mado por diez bomberos, ya que elparque del Principado más cercano aPuigcerdá era el de la Seo de Urgel, a50 km.En Badalona, en el año 1954, elCuerpo de Bomberos estaba formadopor un jefe, un capataz, dos cabos,cuatro conductores y 14 bomberos.El sueldo era de 52,40 pesetas al mesmás un premio de 100 pesetas quese repartirían quienes prestasen ser-vicio en el siniestro. En el parque nohabía retén, solamente el materialnecesario. Disponían de una bombatanque Hispano-Suiza de 4000 litros,del año 1928, y de un turismoRenault modificado como furgón.En Gerona, en 1955, la plantilla delCuerpo de Bomberos estaba formadapor 17 bomberos y tres conductores,además del arquitecto y el aparejadormunicipales. Todos los bomberoseran empleados municipales que tra-

bajaban en diversas dependencias delAyuntamiento. Durante el día habíaun guarda-almacén en el parque queen caso de siniestro avisaba a tresbomberos que trabajaban en elmatadero situado delante; progresi-vamente se les unían otros bombe-ros. Por las noches y los días festivoshabía un retén de tres bomberos yun conductor, que cobraban 8 pese-tas por noche o 10 pesetas en díafestivo por cada doce horas de guar-dia. En las actuaciones, los bomberoscobraban 10 pesetas por hora. Losbomberos gerundenses disponían deuna mutua aseguradora que lesindemnizaba con 7 pesetas diarias encaso de baja. Al jubilarse, el bomberorecibía 1000 pesetas. Disponían deun autotanque de 4000 litrosHispano-Suiza, un autotanque de3000 litros marca Dodge y con labomba delante, construida por lospropios bomberos, y dos motobom-bas. En 1959 adquirieron una camio-neta DKW muy bien equipada, asícomo diverso material antiincendios.El mismo año de 1955 encontramosque los bomberos de Figueras tienenuna plantilla formada por un jefe,dos capataces, un conductor, un ayu-dante de conductor y diez bomberos.Todos eran voluntarios: los capatacesy el conductor eran empleadosmunicipales y el resto, del ramo de laconstrucción mayoritariamente.Todos cobraban 8 pesetas por horaen las actuaciones. Los bomberosque no eran empleados municipalestenían una gratificación anual de 240pesetas. Los bomberos de Figuerascubrían los 64 municipios de su par-tido judicial, más Palamós y Bañolas,y los días festivos y durante lasnoches había que avisar alAyuntamiento en caso de siniestro,ya que no había retén en el parque.Disponían de un vehículo autotan-que Hispano-Suiza de 4000 litros yuna escalera extensible de 15 metros.El Cuerpo de Bomberos de Valls, enabril de 1959, contaba un jefe, unsubjefe, 16 bomberos, entre ellos dosconductores, un tractor-autobomba,un tanque remolque y un remolquepara el material.Un ejemplo de las mejoras en elmaterial de los cuerpos de bomberoslo encontramos en Gerona en el año1959, con la adquisición de una

39


camioneta DKW muy bien equipada,así como de diverso material contraincendios.En 1959, los bomberos de Ripollestrenaron reglamento. El cuerpoestaba compuesto por un jefe, unmédico, un capataz, un conductor ytres individuos. Excepto el jefe, elmédico y el guarda del almacén, losbomberos no eran funcionariosmunicipales y sus deberes y obliga-ciones se tenían que regir por esereglamento. Los salarios eran: hastados horas de trabajo, 250 pesetas; dedos a cuatro horas, 350; de cuatro aseis, 450; de seis a ocho, 550, y deocho en adelante, 50 pesetas porhora. Además cobraban 50 pesetaspor hora por el retén en el parque.Cada primer domingo de mes hacíanrevistas de ejercicios y cada bomberocobraba 1,50 pesetas. Además habíauna prima de 100 pesetas para el pri-mer individuo que llegase al parqueen caso de emergencia.Después de muchos años de preca-riedad y denuncia, el Ayuntamientode Figueras compró en octubre de1960 botas y cascos para suplir lafalta de equipo, ya que los bomberosiban a apagar fuegos con su propiaropa e incluso calzando alpargatas.Hacia marzo de 1960, la Mutua deSeguros contra Incendios de Mataró,que durante 103 años había mante-nido el servicio de incendios, comu-nicó al Ayuntamiento que dejaba deprestar servicio. Este hecho compor-tó que los bomberos pasaran adepender del Ayuntamiento de laciudad.La recuperación también conllevó lacreación de nuevos parques de bom-beros. Así, por ejemplo, los bombe-ros de Bañolas inauguran un nuevoparque en 1950, los de Tarrasa, en1952, los de Vic, en 1956. EnManresa, unos años antes, en 1945,se les asignó un nuevo panteón delcementerio municipal destinado a losbomberos.El último ejemplo de recuperación loencontramos ligado a los bomberosde Barcelona, que en el verano de1946 crearon la Agrupación Culturaly Deportiva del Cuerpo deBomberos, la Cultural, que destacópor realizar actividades internas ylúdicas y culturales y deportivas. Estaasociación permitió relanzar los cuer-

pos de bomberos, y, por ejemplo, enMataró en 1951 se creó una entidadsimilar.Desde la Cultural se empezó a editaruna revista mensual, ¡Alarma!, en1949 con la intención de convertirlaen un boletín que se hiciese eco delas diversas actividades de la agrupa-ción y diera también noticias sobre elCuerpo de Bomberos de Barcelona einternacionales y sirviera comomedio de difusión de mejoras técni-cas e innovaciones de los servicios deextinción de incendios.Entre las tareas de la Cultural tam-bién hay que tener en cuenta ladifusión de la fiesta de San Juan deDios, el 8 de marzo. Según se expli-ca, san Juan de Dios nació enPortugal en 1495, pero inició su obrade asistencia a enfermos y necesita-dos en Granada a mediados del sigloXVI. En una ocasión se quemó el hos-pital de la ciudad, y san Juan de Diosentró en medio de las llamas y pudosalvar muchas vidas. Años despuésde su muerte, el papa Urbano VII lobeatificó, en el año 1630, y el papaAlejandro VIII lo canonizó en 1690.También es patrón de los hospitales ylos enfermos. A partir de 1948 y,sobre todo, durante la década de1950, los actos del 8 de marzo seextendieron entre los cuerpos debomberos catalanes: se celebraba unamisa, se recibía a las autoridades y serepartían premios, medallas y con-memoraciones entre los bomberosmás destacados; las actividades solíanacabar con una comida de hermana-miento. Y de todas las fiestas se guar-dan decenas de recuerdos para expli-car, y en todas hay siempre algunaanécdota, como la de tener que apla-zar de momento los actos porque elpersonal tuvo que atender unaemergencia. Durante muchos años,los bomberos de Olot y de Tarrasaestuvieron hermanados en la fiestadel 8 de marzo y celebraban comidasy actos juntos.El último elemento que nos muestrala recuperación de los bomberoscatalanes lo encontramos ligado a larevista ¡Alarma! En el mes de agostode 1958, a través de sus páginas, seempezó una campaña para crear unaFederación Nacional de Bomberos deEspaña con el fin de organizar atodos los bomberos españoles. En

1959 se continuó con los preparati-vos para organizar la Federación gra-cias a la adhesión de la mayoría delos cuerpos de bomberos catalanes yespañoles. En el mes de noviembrese celebró en Madrid el I CongresoNacional de Bomberos, en el queCataluña estuvo representada por loscuerpos de Badalona, Barcelona, Ge-rona, Granollers, Manresa, Mataró,Puigcerdá, Reus y Sabadell.La intención del congreso era crearuna Federación de Bomberos, perolas autoridades políticas franquistasprohibieron este nombre y, además,pusieron algunas restricciones en losestatutos. Con todo, los bomberosparticipantes consiguieron fundar laAsociación Española de Lucha contrael Fuego (ASELF) en julio de 1961.La nueva asociación, sin embargo,no pudo realizar, por condiciona-mientos políticos del momento, sumisión principal: coordinar los distin-tos cuerpos de bomberos en todo loque pudiese mejorar la posición desus miembros y, al mismo tiempo,ser un órgano asesor de la adminis-tración para promover la lucha con-tra el fuego y otras calamidadespúblicas.A principios de noviembre de 1961se celebró en Barcelona el II Con-greso Nacional de Bomberos; supusola consolidación de la ASELF y contócon la presencia de bomberos de lamayoría de las ciudades catalanas.Posteriormente, la ASELF ha ido or-ganizando periódicamente congresosy jornadas hasta la actualidad.

El nacimiento de los bomberosvoluntariosEn el verano de 1958, un grupo dejóvenes estudiantes de Gelida seempezó a organizar para hacer vigi-lancia forestal. Su idea era formarcuerpos de voluntarios en diferentesmunicipios para trabajar en la extin-ción de incendios y otras emergen-cias. El primer paso fue el reconoci-miento oficial que este cuerpo devoluntarios obtuvo delAyuntamiento de Gelida en julio de1960. Un joven estudiante deFilosofía, Josep Lluís Fernández, seríasu primer jefe. En octubre, el DistritoForestal del Estado decidió instituiroficialmente su cuerpo de volunta-rios absorbiendo la estructura que se

40


había ido generando alrededor delgrupo de Gelida. El ingeniero jefe delDistrito en Barcelona, AntonioMiranda, nombró a Fernández res-ponsable del cuerpo. Un mes des-pués, Josep Lluís Fernández solicita-ba el reconocimiento del cuerpo aJosé Clapés Targarona, que desde1958 trabajaba por la creación delServicio Provincial de Extinción deIncendios (SPEI) en la provincia deBarcelona.En aquella primera época, los volun-tarios comenzaron a formarse conlos bomberos del Ayuntamiento deBarcelona. El grupo de Gelida habíacrecido con la incorporación de otrosjóvenes, barceloneses estos, preocu-pados por los incendios que sufría lasierra de Collserola. En abril de 1961,el jefe de los bomberos de la ciudadcondal, Josep Sabadell, certificabaque los primeros ocho voluntarioshabían completado un cursillo decapacitación impartido por sus hom-bres. Entre aquellos primeros alum-nos había Josep Lluís Fernández,Jaume Ruy y Manuel Carrasco.Hacían guardias con los bomberos dela capital catalana. Fernández recuer-da que se escondían en los camionesPegaso de Barcelona porque oficial-mente no podían subir a ellos para iral lugar del siniestro.A partir de entonces, los jóvenesvoluntarios pasaron de alumnos aprofesores, organizando cursillos deformación en Gelida, Barcelona yTarrasa durante los meses de sep-tiembre y octubre de 1961. A estoscursillos asistió un total de 45 jóve-nes. El Distrito Forestal optó porampliar el grupo y extenderlo atodas las comarcas barcelonesas, demodo que Fernández se dirigió a losayuntamientos de la demarcación,desde finales de 1961 y durante1962, preguntando si tenían perso-nal interesado en formar parte delcuerpo. La carta se dirigió, por lotanto, unos meses antes de que laDiputación crease oficialmente elSPEI. Los ayuntamientos respondían.En diciembre de 1962, 15 consisto-rios ya habían nombrado un respon-sable del destacamento de volunta-rios y otros 15 se comprometieron ahacerlo al cabo de poco. EnHospitalet de Llobregat, elAyuntamiento designó como respon-

sable a un bombero del cuerpomunicipal de Barcelona, AntonioTadeo. En Sant Cugat y Sant Celonise eligió a un policía local y enVilafranca del Penedès, a un capatazde la brigada de obras del Ayunta-miento. En diciembre de 1962,según consta en un informe hechopor Fernández, ya habían solicitadoformar parte del cuerpo de bomberosvoluntarios 162 personas; 60 de ellasen Barcelona y 25 en Molins de Rei,los municipios con más solicitudes.El Distrito Forestal había cedido alcuerpo una autobomba Internacionalmatrícula PMM A 10 347, que de díaestaba de guardia en el parque bar-celonés de la calle de Provenza y denoche se guardaba en un almacénque la Diputación tenía en el En-sanche. También les subvencionaroncon 17 000 pesetas, con las que com-praron los primeros uniformes. Laentidad provincial, además, les habíacedido un local situado en el número8 de la calle del Obispo de Barcelonapara que instalasen las oficinas cen-trales.La consolidación de este cuerpo devoluntarios, sin embargo, estuvosometida siempre a la previa implan-tación total del servicio formado porprofesionales. Así lo constatan infor-mes de la época. El Distrito Forestalse pronunció en 1963 a favor de queel cuerpo se integrase en el SPEI, yaque la tarea de los voluntarios ya noera solamente trabajar en los fuegosde vegetación. El proceso se paró, yel proceso de creación del nuevocuerpo de bomberos voluntarios nose retomó hasta el año 1968.

Incendios y siniestrosEntre el 17 y el 19 de octubre de1940, unas fuertes lluvias acompaña-das del deshielo de los Pirineos pro-vocaron graves inundaciones enCataluña que se saldaron con 90muertos y 380 casas afectadas. DesdeSetcases hasta Estartit, el río Terinundó el Llano de Vic y causó gran-des estragos. Uno de sus afluentes, elGes, se desbordó y arrasó medioTorrelló. Murieron 62 personas, ymás de 50 resultaron heridas. Losbomberos de Barcelona colaboraronen las tareas de salvamento y extrac-ción de agua. Cuando la fuerza delTer entró en la comarca del Gironés,

debido a su gran crecida, obstruyólas desembocaduras de los ríos Oñar,Güell y Galligants, lo que provocóocho muertos en Gerona. Para hacerfrente a la crecida de las aguas, quefue de siete metros por encima delnivel normal e inundó toda la ciu-dad, además de los bomberos semovilizaron la Guardia Civil, el Ejér-cito, las brigadas de obras, la Falangee incluso los batallones de trabajado-res y otras brigadas de salvamentoprovenientes de distintos lugares,como la brigada de salvamento deSant Feliu de Guíxols. Los bomberosestuvieron tres días sacando agua detodas partes y salvando a personasque habían quedado atrapadas en te-rrados, árboles y lugares elevados.También contaron con la ayuda delos bomberos de Barcelona. Lasaguas superaron los tres metros en laDevesa, y en algunos puntos de laciudad, como la Rambla y las callesde Argenteria, Ballesteries, CortReial, etc., llegó a los dos metros denivel.La ciudad de Olot también se viogravemente afectada. Murieron ochopersonas y entre 4000 y 5000 traba-jadores quedaron en paro forzoso, yaque el agua destrozó decenas defábricas y empresas, y muchos tam-bién se quedaron sin hogar. El pue-blo de Les Preses estuvo incomunica-do durante dos días, y murió unvecino arrastrado por las aguas.Vallfogona, en el Ripollés, tambiénquedó aislado; lo mismo les pasódurante cuarenta y ocho horas a 40obreros en Roda de Ter, y la línea deltren cremallera de Nuria quedó bas-tante dañada. En Sant Quirze deBesora, el agua se llevó el puenteque comunica el pueblo a un lado ya otro del Ter, y los vecinos tuvieronque construir una pasarela parapasar de un lado a otro del pueblo.El agua se llevó un tren que circula-ba por un puente sobre el río Fluviáentre las estaciones de Camallera ySan Miguel de Fluviá. La fábrica depapel e hilaturas de la coloniaBonmatí sufrió muchos daños y sus250 trabajadores se quedaron sin tra-bajo durante semanas. Tambiénimportantes empresas de Figuerassufrieron desperfectos. Se perdieronlas cosechas del Ampurdán, y lospueblos de Palls, Bellcaire, Torroella

41


de Montgrí y Flaçá se inundaron porcompleto. También las diversas cen-trales eléctricas de la zona se vieronmuy afectadas. Y, además, en elRosellón, las lluvias torrenciales pro-vocaron 50 muertos y destruyeron43 puentes, además de dejar muchospueblos inundados. Las poblacionesdel Ripollés también se vieron grave-mente afectadas, sobre todo Ripoll,Camprodón y Ribes de Freser, ytodas las carreteras que las enlazan.El 16 de marzo de 1942 se declaróun incendio en la fábrica Sala yBadrinas, de Tarrasa, uno de los másimportantes y espectaculares de losúltimos años. La columna de humose veía desde toda la ciudad. Parasofocar el incendio, además de losbomberos de Tarrasa participaron losde Sabadell. Se pudo controlar elfuego a las dos horas de haber empe-zado, si bien hasta muy entrada lanoche se quedó un retén de bombe-ros para evitar que se reavivase. Lospropios trabajadores de la empresatambién colaboraron en las tareas deextinción, y se tuvo que atender atres de ellos por heridas leves.El pánico se apoderó de Bañolas el27 de enero de 1943 cuando empe-zaron a arder el garaje y los talleresde la empresa de transporte TEISA.La intensidad de las llamas y lasexplosiones de los vehículos provo-caron que comenzase a correr la vozde que podían explotar los depósitosde combustible que había en elalmacén y las llamas podían propa-garse por todo el pueblo. Con todo,los bomberos, con la ayuda de suscompañeros de Gerona y los trabaja-dores, pudieron sofocar el incendioal cabo de unas horas, pese a que sequemó parte del edificio y tres auto-cares.El 19 de julio de 1946 se declaró ungran incendio en el Teatro Bosque deMataró. Los bomberos de la ciudadtrabajaron durante horas en suextinción y tuvieron que pedir ayudaa los bomberos de Barcelona, cuyapresencia evitó que el fuego seextendiese, aunque se destruyó granparte del teatro.Los bomberos de Sabadell vivieronuna jornada trágica el 28 de octubrede 1945 cuando durante las tareasde extinción de la antigua fábricaMorral murió el bombero Andrés

Sisó Orús al desplomarse la fachadadel edificio; otros dos bomberossufrieron heridas. Para sofocar elfuego se pidió ayuda a los bomberosde Barcelona, y entre los dos cuerposextinguieron las llamas al cabo deunas horas.El 9 de febrero de 1949 se produjoen un almacén de aceite de Vilafantun incendio que movilizó a los veci-nos y los bomberos de Figueras. Alcabo de media hora de haberse ini-ciado, el fuego llegó a unos bidonesde gasolina y produjo una explosiónque causó la muerte a cinco personasy heridas a más de 70. Para ayudaren las tareas de extinción y tambiénde salvamento, por la gran cantidadde heridos que hubo, se trasladóhasta esa localidad un destacamentodel Ejército y de la Guardia Civil, yvarios médicos y ambulancias de lacomarca, que habilitaron un hospitalen el propio pueblo.El día 12 de febrero de 1949, unaacción de sabotaje contra un trenexpreso Barcelona-Madrid provocósu descarrilamiento al pasar por unbarranco de unos 60 metros de pro-fundidad situado entre las estacionesde Mora la Nueva y los Guiamets,que provocó 40 muertos y más de100 heridos. Algunos de los supervi-vientes se desplazaron a pie hastaMora la Nueva, y allí el alcalde pidióayuda a Reus y Tarragona; ademásde los bomberos de estas poblacio-nes, se desplazaron el Ejército, laCruz Roja y numeroso personal sani-tario. Desde Barcelona y otras ciuda-des también se enviaron médicos ypersonal. El rescate de las víctimas seprolongó durante horas y fue muydifícil, ya que los vagones habíancaído por el barranco.Otros accidentes ferroviarios deaquellos años fueron el que se pro-dujo entre Reus y Borges del Campel 28 de diciembre de 1957, cuandoun tren descarriló y se precipitó porun barranco; provocó la muerte detres personas y una treintena deheridos. Los bomberos de Reus y losde Tarragona, así como la Cruz Rojay la policía participaron en las tareasde rescate y salvamento. Y tambiénel choque de trenes en Hospitalet deLlobregat entre el expreso deValencia y un tren de mercancías,que provocó, el 10 de enero de

1961, 24 muertos y 60 heridos. Losbomberos de Barcelona, a golpes dehacha y utilizando sopletes, rescata-ron a los numerosos heridos de entreel amasijo de hierros, donde las tare-as de rescate se prolongaron durantediez horas y fueron dificultosas. LaCruz Roja, numerosos médicos, asícomo la Guardia Civil y el Ejércitocolaboraron en la evacuación y elsalvamento de heridos y un grupo detrabajadores de la empresa SEDA,que también se habían desplazadocon sopletes para ayudar a los bom-beros. En aquel tren también viaja-ban los jugadores de fútbol delEspañol, aunque ninguno de ellossufrió heridas de consideración.Una explosión en un almacén depapel de Sants, en Barcelona, provo-có diez muertos y 25 heridos el 17de julio de 1961. El fuego y lasexplosiones hicieron que cundiera elpánico entre los vecinos, aunque los80 bomberos movilizados dominaronel fuego, que llegó a afectar a ochocasas de la zona. Las tareas de deses-combro y apuntalamiento se prolon-garon durante horas. Aquel mismodía, en otro fuego que se produjo enun almacén de lacas, también enBarcelona, tres bomberos barcelone-ses sufrieron heridas al extinguirlo.De aquella época también podemosdestacar una serie de incendios queafectó a muchas empresas dedicadasa la fabricación y manipulación decorcho de las comarcas gerundenses.Así, podemos citar, por poner algúnejemplo, el incendio que destruyó el28 de agosto de 1947 la fábricaRoqueta de Llagostera. El fuego noprovocó ninguna víctima, y en suextinción colaboraron los voluntariosde la población y la Guardia Civil. Elfuego destruyó la empresa y trescasas vecinas. Poco tiempo después,el 19 de mayo de 1948, la empresaHeller de Sant Feliu de Guíxols tam-bién quedó destruida a consecuenciade un incendio que pudo apagarsesiete horas después. El camión debomberos que se dirigía a Palamóspara sofocar el incendio del almacénde corcho Esteve y Messer el 7 dejunio de 1952 tuvo un accidente. Sesalió de una curva, y cuatro bombe-ros sufrieron heridas de considera-ción. Entonces las autoridades dePalamós solicitaron la ayuda de los

42


bomberos de Figueras. A pesar desus esfuerzos y los de los numerososvecinos y trabajadores que colabora-ron en su extinción, el fuego calcinótodo el almacén. El 5 de febrero de1952, la fábrica Amstrong dePalafrugell quedó completamentedestruida, aunque en las tareas deextinción participaron los bomberosde Gerona y de Barcelona con sustanques de espuma. El 6 de agostode 1956 era la fábrica Discos deCorcho S.A. de Palamós la que sufríaun violento incendio, que destruyóel edificio y todo lo que había den-tro. Para sofocar las llamas tambiénse llamó a los bomberos deBarcelona, además de a los de Ge-rona. El 24 de octubre del mismoaño, el fuego se llevaba la fábricaVencells y Cía. S.L. de Sant Feliu deGuíxols, y en esa misma población sequemaba el 4 de febrero el almacénde corcho Alfredo Mont Carles. El 16de enero de 1959, además de a losbomberos de Figueras, se llamó a losde Gerona, El Pertús, Perpiñán yCeret para extinguir el fuego que sehabía declarado en la fábrica deManufacturas de Corcho Bertrán deFigueras. Gracias a la colaboración detodos estos cuerpos de bomberos sepudo controlar, aunque un bomberode Figueras sufrió heridas durante lastareas de extinción. Y, finalmente,podemos destacar el voraz incendioque se llevó, el 16 de diciembre de1960, la empresa Quercus S.A. deSant Feliu de Guíxols; los bomberosde Gerona llegaron tarde por culpade una avería, y este hecho ayudó aque el fuego se propagase pese a losesfuerzos de la brigada de volunta-rios del pueblo.Un trágico incendio azotó Bañolas el24 de octubre de 1952. Provocó tresmuertos y varios heridos al quemarla fábrica Gimferrrer. En las tareas deextinción participaron los bomberosde Bañolas, Gerona y Olot, y comoel fuego estaba fuera de control sepidió ayuda a los de Barcelona.También los trabajadores y los solda-dos de la comarca ayudaron en unastareas de extinción que duraroncinco días. Una de las consecuenciasdel incendio fue la adquisición dematerial nuevo y uniformes para losbomberos de Bañolas, y también lacreación de una compañía de bom-

beros dentro de la propia fábricaGimferrer, que actuó con los bombe-ros del Ayuntamiento en más de unaocasión.Un estudio de fotografía de Puig-cerdá sufrió un incendio el 2 defebrero de 1956. A los bomberos dePuigcerdá les ayudaron los francesesde la Guingueta d’Ix, de Sallagosa,Ur y Osséja, que tuvieron queenfrentarse al fuego en unas pésimascondiciones de viento huracanado y16 grados bajo cero de temperatura,lo que helaba literalmente las man-gueras y el agua. Un bombero y elpropietario de la casa resultaronheridos. Otro incendio de viviendas,en el que dos bomberos sufrieronheridas por síntomas de asfixia, tuvolugar en una casa de Gerona el 9 demayo de 1956.Pero no todo lo que se refiere aGerona es trágico: entre los meses deabril, mayo y junio de 1957 no seprodujo ningún incendio en Geronani en las poblaciones de los alrededo-res, cosa que hacía veintidós añosque no sucedía.El día 13 de febrero de 1958 se in-cendió la biblioteca, la sala de actos yel museo del Colegio del Roser deSan Julián de Vilatorta. El fuego seinició durante la madrugada, los re-ligiosos y la gente del pueblo se mo-vilizaron para combatir el incendio.Se avisó a los bomberos de Vic, querecibieron ayuda de los de Barcelo-na. Las pérdidas fueron cuantiosas.Un fatídico accidente golpeó alCuerpo de Bomberos de Tarragona.El 31 de julio de 1958, un obreromurió asfixiado mientras trabajabaen un pozo en Falset. Para rescatar elcadáver se avisó a los bomberos, ydurante las tareas de salvamento seprodujo una explosión que encendiólas cuerdas de rescate. Se subió rápi-damente a tres bomberos que esta-ban en el interior sacando el cadáver,pero las llamas rompieron una de lascuerdas, y el bombero tarraconenseDiego Parra Torrente cayó al fondodel pozo y murió en el acto.Una explosión en la caldera de unafábrica de apresto de Rubí, el 22 deseptiembre de 1958, mató a nueveobreros e hirió a una decena. Bom-beros de Tarrasa, Sabadell y Barce-lona, así como personal de la CruzRoja y la Guardia Civil trabajaron de

lo lindo en unas complicadas tareasde rescate.El otoño de 1958 comportó una des-gracia para los bomberos de Mataró,ya que el 8 de noviembre, cuandoiban a realizar un servicio enTordera, el camión se salió de unacurva y sufrió un accidente en el quemurieron dos bomberos, FrancescClariana y Manuel Madern, y otrostres quedaron heridos.Un gran incendio asoló una fábricade papel el 16 de enero de 1959 enla localidad tarraconense de la Riba.Un fuerte temporal de viento queafectaba a la comarca complicómucho las tareas de extinción.Tuvieron que desplazarse al lugarmuchos bomberos: los bomberos deTarragona enviaron a 15 personas ydos vehículos, los de Barcelona, a 14bomberos y tres vehículos; los deLérida, a cinco bomberos y un vehí-culo; los de Reus, a nueve bomberosy dos vehículos y los de Valls, a tresbomberos y un vehículo. Los trabajosde extinción duraron veinticuatrohoras, y el viento, que levantabapapeles ardiendo, tierra, cenizas ybrasas, provocó que casi todos losbomberos necesitasen asistencia sani-taria, sobre todo por problemas deconjuntivitis, y, debido a los cartonesardiendo que volaban por todas par-tes, pequeños fuegos que los bombe-ros y vecinos de todo el pueblo sofo-caron. El incendio afectó a tres navesy algunas casas, y gracias a que el ríopasaba por el pueblo no faltó agua.La tarde del 19 de agosto de 1959,un avión bimotor se estrelló contrael Turó de l’Home, en el Montseny,provocando la muerte de los 32pasajeros. En cuanto se conoció lanoticia se movilizaron el Ejército, laGuardia Civil, bomberos y serviciossanitarios y de salvamento de variasciudades, además de numerosas per-sonas que se presentaron volunta-rias. La dificultad para llegar hasta ellugar del siniestro condicionó lastareas de salvamento. Además, cuan-do llegaron los primeros equipos deauxilio ya era de noche, y la oscuri-dad agravó la situación todavía más.El aparato se incendió al chocar y elfuego se propagó por una zona bos-cosa. Se extinguió mediante extinto-res manuales, ya que resultó imposi-ble acceder al lugar con vehículos de

43


bomberos. Al día siguiente continua-ron las tareas de rescate, dificultadaspor lo accidentado del terreno y ladispersión de los cadáveres.Se llamó a todos los bomberos deBarcelona y Badalona por el incen-dio que afectó a la fábrica Badrinasde destilación de alquitrán deBadalona el 15 de marzo de 1960. Elviolento incendio provocó una granexplosión, y las llamas hicieron quelos bidones almacenados explotasenen cadena. El incendio y las tareasposteriores de extinción tambiéncausaron heridas graves a dos obre-ros, así como leves intoxicaciones aotros por la combustión de gases.Pese a lo grave del siniestro, en pocomás de tres horas el incendio quedóapagado.Los primeros días de enero de 1961,una crecida de las aguas del río Ebroprovocó graves inundaciones enTortosa y los pueblos vecinos. Tortosay algunos pueblos quedaron incomu-nicados. Los bomberos de Tortosa, asícomo un retén que se desplazó desdeTarragona y Reus, realizaron nume-rosas salidas para sacar el agua queinundaba calles y casas. Pese a losimportantes desperfectos y las inco-modidades, estas inundaciones noprovocaron víctimas mortales.Aquel mes de enero fue trágico enPineda de Mar. El día 23 se desplo-mó un edificio de nueve plantas quese estaba construyendo y diez traba-jadores murieron y 20 resultaronheridos. Bomberos de Mataró,Gerona, Barcelona, así como la CruzRoja y médicos de diversas ciudadesse desplazaron hasta el lugar de loshechos. Durante las tareas de rescatese produjo otro hundimiento queestuvo a punto de sepultar a ungrupo de bomberos. Las tareas dedesescombro duraron varios días.La tarde del 12 de agosto de 1961,un gran incendio forestal comenzóen el término de Castell d’Aro. Losbomberos, pese a contar con laayuda del Ejército, la Guardia Civil ynumerosos voluntarios, muchos deellos turistas, no pudieron detenerlas llamas, que arrasaron los bosquesde Castell d’Aro hasta Calonge, unárea de unos 50 km.El 3 de abril de 1962, el autocar de laruta Navarcles-Tarrasa, en el queiban 36 pasajeros, se despeñó cerca

del collado de Estenalles, cayendopor un barranco de 40 metros deprofundidad. Los automovilistas quepresenciaron el accidente avisaron alas autoridades, los bomberos y laCruz Roja. Cinco personas murieronen el acto y dos más durante el tras-lado en ambulancia. Los bomberospudieron rescatar al resto, pero tu-vieron que trabajar al máximo, conla dificultad añadida del lugar y unaoscura noche. Hasta las dos de lamadrugada duraron los trabajos desalvamento, rastreo y rescate.El incendio del Hotel Montemar deTossa de Mar, el 18 de agosto de1962, acabó en tragedia al morircinco personas y 12 resultar heridas.Para apagar las llamas se desplazaronlos bomberos de Gerona, Mataró yBarcelona, y mientras llegaban lasdotaciones numerosos voluntariosutilizaron los extintores de todos losestablecimientos de Tossa. Gracias ala rápida acción conjunta de los trescuerpos de bomberos la catástrofe nofue mayor.

La riada de septiembre de 1962En el año 1962, Cataluña y, sobretodo, las comarcas del Vallés, elBarcelonés y el Bajo Llobregat vivie-ron las peores riadas de su historia,que provocaron la muerte de milesde personas y la pérdida de casa ytrabajo de otras miles. La noche del25 de septiembre, unas lluviastorrenciales se convirtieron en unariada que se llevaba todo lo queencontraba a su paso. La lluvia deaquella noche se repitió durante díase hizo que varios ríos, rieras ytorrentes se desbordasen.Cuando llegaron las primeras horasde luz, el paisaje era dantesco y terri-ble, y los bomberos de las zonas arra-sadas se dedicaron, durante los díassiguientes, a rescatar víctimas, recu-perar cuerpos, apuntalar casas, sacaragua, desescombrar, etc. práctica-mente sin descanso y con la ayudade la población y de otros cuerpos debomberos. El agua en muchas zonasse lo llevó virtualmente todo. Losepisodios de la riada de 1962 podríanformar un libro entero, pero citare-mos algunos ejemplos:Los bomberos de Tarrasa, una de lasciudades más castigadas, convocaronal personal libre la tarde del día 25,

ya que la lluvia empezó a inundarbajos y calles. Al cabo de pocas horasse interrumpió el suministro eléctricoy la línea telefónica, dejando a losbomberos incomunicados con elexterior y entre sí. Las carreteras queunían Tarrasa con Barcelona tambiénestaban incomunicadas, y como tam-poco había teléfono, el alcaldemandó que saliera de Tarrasa untodoterreno con un mensaje de soco-rro hacia Barcelona. Los trabajos desalvamento y búsqueda se hicieronbajo una lluvia persistente y denoche, en la que solamente losrelámpagos rompían la negra oscuri-dad. La mañana del día 26 se recibióayuda de varios cuerpos de bombe-ros: Barcelona, Manresa y Mataró(aunque no llegaron hasta el día 29a causa de los trabajos que realizaronpor el Maresme y el Vallés). Tambiéncolaboraron los bomberos deSabadell, que pusieron un vehículo ydos bomberos con una motobomba adisposición de sus compañeros.Asimismo colaboraron la Cruz Roja,el Ejército y la Policía Armada. Todoslos bomberos egarenses trabajarondurante ocho días sin parar; tambiénes preciso mencionar la colaboraciónque prestaron muchas esposas de losbomberos al preparar el avitualla-miento para el cuerpo y el resto delos voluntarios.En Granollers, los bomberos tuvieronque rescatar la noche del 25 a ungrupo de gente que se había queda-do aislada en el río cerca de Ca-novellas. Durante cuatro días, losbomberos de Granollers fueron aMataró con dos vehículos para ayu-dar a sus compañeros, que estabandesbordados. El día 26 también fue-ron a Parets a rescatar a un hombreque se había quedado aislado encimade un árbol, y el día 30 se desplaza-ron hasta Santa Perpetua para reali-zar tareas de agotamiento de agua.En Mataró, los bomberos prestaronsus servicios por toda la ciudad lanoche del 25, pero al día siguientetuvieron que dar apoyo en otroslugares. Así, el día 26 fueron a SanAndrés de Llavaneras, el día 27 estu-vieron quince horas en Montcada iReixach y el día 29 fueron hastaTarrasa, donde estuvieron treinta yseis horas abasteciendo de agua pota-ble a la población. Los bomberos de

44


Granollers se desplazaron hasta Ma-taró durante cuatro días para darapoyo a los de Mataró, que teníanpersonal por otras ciudades.Los bomberos de Manresa se des-plazaron el día 25 a Martorell, don-de estuvieron rescatando cadáveresjunto con los bomberos de Barce-lona. El día 26 fueron a Tarrasa, yallí cedieron a sus compañeros ma-terial diverso. Los bomberos deIgualada también trabajaron por elVallés, concretamente en Rubí,donde durante cuatro días estuvie-ron sacando agua de casas y fábri-cas.Los bomberos de Barcelona tam-bién se vieron desbordados. El día25 ya recibieron más de mil llama-das, algunas desde ciudades veci-nas, para pedir sus servicios a causade las fuertes lluvias. Aquella no-che, pese a que se les requirió enSabadell y Martorell, donde se hun-dieron tres casas y hubo algunosmuertos, no pudieron ir, ya que elagua les impidió avanzar por lascarreteras. Al día siguiente y duran-te algunos días dieron apoyo enalgunas ciudades. El 28 los encon-tramos en Rubí, donde abastecieronde agua potable a la población.Finalmente hay que señalar que losríos Besós, a su paso por SanAdrián, y Llobregat, a su paso porCornellá, se desbordaron la nochedel 25. En la primera ciudad, másde mil personas se quedaron sinhogar, y todos los cuerpos de segu-ridad se vieron desbordados por laspeticiones de auxilio.Tres meses después de la gran riada,el día de Navidad, de nuevo hubouna catástrofe climática en nuestropaís, esta vez en forma de grannevada como nadie había vistonunca, sobre todo en el Barcelonésy la zona metropolitana de Bar-celona. Las temperaturas bajaronde los cero grados en muchos luga-res, y la nieve se mantuvo durantedías. El aeropuerto se cerró, y cesóla circulación de trenes y por carre-tera. Seis mil vehículos se vieroninmovilizados cerca de la frontera.El suministro de agua también sevio afectado en muchas ciudadespor la rotura de cañerías a causadel hielo. La nieve, además, hizocaer postes eléctricos y telefónicos.

En Barcelona, los bomberos queda-ron más que colapsados en una ciu-dad completamente paralizada sinningún tipo de transporte público.De los 20 vehículos que tenían, sola-mente dos todoterrenos pudieroncircular. Los grandes camiones pesa-dos quedaron bloqueados en algunacalle. Además, las averías por elesfuerzo realizado se multiplicaron.En una ocasión, los bomberos inclu-so tuvieron que ir a apagar un incen-dio a pie con extintores y cubos deagua. La Policía Armada cedió partede sus vehículos cuatro por cuatro alos bomberos barceloneses, quedesde la tarde del día 25 hasta lassiguientes cuarenta y ocho horasefectuaron más de 550 salidas, con ladificultad de no poderse coordinarporque se había averiado el repetidorde radio del Tibidabo. La mayoría delos servicios fueron para quitar nievede la calzada, bajos y tejados y resca-tar personas aisladas. Además, tuvie-ron que asumir funciones como eltraslado urgente de mujeres que ibana dar a luz, el transporte de personascon fracturas e incluso el transportede cadáveres hasta los cementerios.Aquel mismo día también tuvieronque hacer frente a tres incendiossimultáneos. El Ayuntamiento deBarcelona pidió la ayuda de máqui-nas quitanieves del Principado deAndorra. El paso de la frontera fuemuy complicado por los problemaspolíticos y burocráticos que impedíanel acceso a España de las máquinas ysu personal. Con todo, llegaron ochomáquinas. También el Ejército actuóenviando por tren, desde su campa-mento de Talarn, a unos 600 hom-bres y máquinas quitanieves.Los bomberos de Mataró, Igualada,Gerona, Tarrasa, Sabadell, Lérida,Manresa y Badalona, por citar algu-nos casos, quedaron asimismo colap-sados por la gran cantidad de servi-cios y, sobre todo, por las dificultadesque tenían para desplazarse. Muchosvehículos de bomberos quedaronbloqueados por la nieve. Las comu-nicaciones terrestres de estas ciuda-des también se vieron afectadas gra-vemente y, durante horas, algunaciudad estuvo prácticamente aislada.

Los bomberos de las diputacio-nes provinciales (1962-1980)Carles Savalls

En la década de 1960, los cuerpos debomberos catalanes lograron dar unconsiderable salto cualitativo. LaDiputación de Barcelona creó un ser-vicio provincial que incluía una granestructura de apoyo a los bomberos,tanto técnica como administrativa.De entrada, esto implicaba abando-nar una visión localista en la planifi-cación de la respuesta que debíadarse a las emergencias. Y, aún másimportante, se empezó a estructuraraquel servicio en base a criteriosobjetivos, como el patrimonio adefender, la distribución geográficade los núcleos de población, de lasindustrias y los bosques; la conectivi-dad entre zonas alejadas y los par-ques de bomberos, y el tipo de vehí-culos y material necesario para cadauno de ellos, en función de los servi-cios que habrían de atender con másfrecuencia. Por su parte, las diputa-ciones de Gerona y Lérida, antes dealcanzar el mismo nivel, se limitarona cooperar con los municipios en lacreación de parques y en la adquisi-ción de material y vehículos, dejandoa un lado la planificación territorial.La Diputación de Tarragona, aunquelo intentó más de una vez, nuncacreó una estructura de estas carac-terísticas, y así, continuaron ofre-ciendo el servicio los bomberosmunicipales de Tarragona, Reus,Tortosa y Valls.

La legislación sobre cuerpos debomberosLas diputaciones entraron en escenagracias al texto refundido de 24 deJunio de 1955 de la Ley de régimenlocal, que obligaba a organizar cuer-pos de bomberos en todos los muni-cipios de más de 5.000 habitantes. Eltexto también preveía que, para queestos servicios fueran eficientes, lasadministraciones estatales y provin-ciales podían ofrecer ayuda financie-ra y técnica a los ayuntamientos quedebieran crear su propio cuerpo debomberos. En otro artículo, el textodeterminaba que en última instanciatendrían que ser las diputaciones lasque organizasen el servicio, si losayuntamientos no lo conseguían. Se

45


calculaba que, por aquel entonces,en Cataluña había 50 localidades quedebían disponer de un cuerpo debomberos propio en base a la men-cionada Ley. Como esta, al fin y alcabo, no dotaba económicamente alos consistorios, dicha exigencia legalno tuvo la repercusión esperada.Pero el Estado insistía: el 25 de Abrilde 1958, la Dirección General de Ad-ministración Local enviaba una cir-cular pidiendo a las diputaciones queiniciaran los proyectos de creación delos servicios de bomberos allí dondelos municipios no habían podidohacerse cargo.La Diputación de Barcelona fue unade las primeras en reaccionar.Encargó un estudio sobre la creaciónde un servicio rural de extinción deincendios a su Comisión deCooperación Provincial. Se pretendíainstituir un cuerpo de bomberosmoderno con cargo en los presu-puestos de 1958 y 1959. El estudio,que realizó el diputado provincialJosé Clapés Targarona, por entoncesalcalde de Terrassa, fue aprobado porel Pleno de la Diputación el 30 deSeptiembre de 1958. El texto preveíaque el establecimiento del serviciocostaría 60 millones de pesetas, a in-vertir en la construcción de nuevosparques y en la compra de material.El informe también calculaba que senecesitaría una inversión anual de9,3 millones de pesetas durante 20años para los gastos de manteni-miento, incluyendo el sueldo delpersonal y, entre otros, el presupues-to para carburante.El informe, conocido oficialmentecomo Plan del Servicio Provincial deExtinción de Incendios, ofrecía unafotografía deprimente del estado enque se encontraba el servicio debomberos en la comarcas de Bar-celona en aquella época. Basándoseen el análisis del material existenteen ese momento y en la dotación depersonal, Clapés Targarona concluíaque «el servicio se halla en generalen situación muy deficiente». Aúnera más directo al asegurar que, encaso de una gran emergencia, «laprovincia está casi indefensa». Losvehículos eran escasos y, en su Ma-yoría, antiguos, ya que alguno deellos estaban operativos desde antesde la Guerra Civil. El diputado tam-

bién consideraba insuficiente la cifrade 232 bomberos que prestaban ser-vicio en 1957. Además de ser pocos,la Mayoría no eran profesionales dela extinción, sino trabajadores delramo de la construcción que, demodo voluntario, se ofrecían paratrabajar en casos de emergencia.El Pleno del 26 de Mayo de 1959aprobaba el presupuesto extraordina-rio de 60 millones de pesetas, con losque debían ejecutarse todas las obrasprevistas –23 parques– y comprar elmaterial del que hablaba Clapés. Erael presupuesto «para laModernización de Servicios,Construcción de Caminos y Enlaces»con el que empezaría a funcionar loque acabaría siendo el primer cuerpoprovincial de bomberos que se crearaen el Estado español. Según JoanRovira, que ha estudiado el período,ese fue el modelo que implantaríanlas diputaciones de Valencia yMadrid.Paralelamente, la Diputación deGerona también se había puesto atrabajar sobre el tema. El ayunta-miento de Gerona ya había propues-to la creación de un servicio provin-cial en Octubre de 1956, con el obje-tivo de mejorar su eficacia. Los bom-beros de la ciudad asistían a lossiniestros de las poblaciones vecinas.Así pues, era de vital importanciaincrementar las dotaciones, tantohumanas como materiales, en estaspoblaciones para no correr el riesgode dejar a Gerona desasistida. A ini-cios de 1957, la cámara municipalelaboró un proyecto en que se con-cretaban las necesidades del futuronuevo servicio, incluidas las econó-micas. Posteriormente, y estimulado tam-bién por la presión que ejercía laDirección General de AdministraciónLocal, el Pleno provincial de 27 deMayo de 1958 votó en favor denombrar una comisión especial paraestudiar la situación en que seencontraban los servicios de extin-ción de incendios y salvamentos enla demarcación. Presidía la comisiónel diputado Juan Junyer de Bodalles.El 17 de Abril de 1962, la Diputaciónvotaba a favor de la creación delcuerpo provincial de bomberos, perono fue hasta el Pleno de 18 de Enerode 1963 cuando se decidió constituir

una comisión especial para que seimplantara el servicio.Las primeras pistas sobre cómo debíaser el nuevo cuerpo provincial lasencontramos en una moción que el21 de Septiembre de 1962 presentóel presidente de la Diputación, Juande Llobet, después de un incendio enun hotel de Tossa de Mar y de unosfuegos forestales en los bosques de lacosta y de los Pirineos de Gerona.Para Llobet, aquellos fuegos hicieronpatentes las carencias del momento,dada «la distancia que deben reco-rrer los grupos de auxilio». Por eso,se debía optar por «situar gruposextintores en las cabezas o centros delas comarcas, dado que las caracterís-ticas geográficas de la Provincia harí-an totalmente ineficaz un serviciocentralizado en la capital, por mo-dernos que fueran los medios de quese dotara». Ese mismo mes deSeptiembre, la Diputación iniciabalos trámites para conseguir los fon-dos necesarios del Banco de CréditoLocal de España.

Barcelona, la pionera. El SPEILa Diputación de Barcelona creó ofi-cialmente el Servicio Provincial deExtinción de Incendios (SPEI) el 30de Octubre de 1962. Este cuerpoestaría bajo la supervisión de laComisión Asesora y de Estudio, crea-da por Decreto el 26 de Enero de1963 e integrada inicialmente porcuatro diputados provinciales (entrelos que estaba el tarrasense JoséClapés Targarona) y dos alcaldes queno fueran diputados (en aquel caso,los de Martorell y Cardona), encabe-zados por el vicepresidente de laDiputación, Antonio Ferrer Pi. Lacomisión tenía la responsabilidad deestudiar todo lo que hiciera referen-cia a la organización y el funciona-miento del servicio. Igualmente secreó un equipo gestor, liderado porel director técnico, Josep MariaPuchades, responsable del Serviciode Cartografía de la institución. EnEnero de 1966 lo substituyo LluísPou. Este equipo gestor se completa-ría con el secretario de la Diputacióny el interventor de fondos.La SPEI nacía para dar servicio atodos los municipios de la demarca-ción, aunque de modo excepcionalpodía trabajar en siniestros de otras

46


zonas. La ciudad de Barcelona que-daba excluida del sistema, ya que elcuerpo municipal de bomberosnunca se integró en la estructura delSPEI. La tarea del servicio era la deasistir en casos de incendios y explo-siones en edificios, plantaciones ymontañas; inundaciones, nevadas,aludes, derrumbamiento de edificios,desprendimientos, accidentes de cir-culación, inmersión de personas y deobjetos, radioactividad y cualquierotro tipo de catástrofe. Al SPEI tam-bién se le asignaron competencias enmateria de prevención, es decir, ase-soraría técnicamente a los particula-res sobre la instalación de aparatosde extinción y crearía puntos de vi-gía en zonas forestales.Los 60 millones de pesetas que serequerían para poner en marcha elSPEI los aportarían a partes iguales laDiputación, los ayuntamientos de lademarcación (excepto el de Bar-celona) y las compañías de seguros.Al final, la Diputación acabaría apor-tando, según los años, entre el 50 yel 60% del presupuesto, los munici-pios, alrededor de una tercera parte,y las compañías aseguradoras, elresto. También se contaría con lasaportaciones del Ministerio deAgricultura (nunca superiores al 4%del presupuesto).El SPEI disponía de 23 parques debomberos, entre los ya existentes ylos de nueva creación, que se di-vidirían en principales, auxiliares ylocales, además de uno central. En el parque central trabajaría elpersonal administrativo y el de laOficina Técnica del servicio. Sus fun-ciones eran elaborar programas deinstrucción del personal, realizarestadísticas y mapas actualizados dela demarcación, estudiar la necesidadde nuevos vehículos y materiales ymejorar la red de radiocomunicacio-nes del SPEI. Incorporaría a peritosindustriales mecánicos y eléctricos,un aparejador, un perito en teleco-municaciones y cuatro delineantes.El parque central dispondría de laestación base emisora-receptora deradio, tendría un taller para la repa-ración de los vehículos y del mate-rial, un almacén y una zona paraprobar las nuevas adquisiciones. Esteparque debía instalarse en una zonaaún por determinar del Vallès Occi-

dental. Pronto se optó por los te-rrenos de la mancomunidad Te-rrassa–Sabadell, pero finalmente fue-ron descartados por resultar dema-siado caros. Entretanto, los serviciosadministrativos se centralizaron en elPalacio Provincial, actual Palacio dela Generalitat de Barcelona, mientrasque los operativos se realizabandesde el parque de bomberos deSabadell.Los parques principales se encontra-rían en ciudades de vital impor-tancia, tanto por volumen de pobla-ción como por riqueza urbana,industrial, comercial y forestal. Otrocriterio que definía la categoría deestos parques era el hecho de estarubicados a pie de la red de carrete-ras, para facilitar el acceso a las loca-lidades de la cercanía. Se calculó queestas instalaciones principales debíantener guardias las 24 horas y emiso-ras para comunicarse con las de susdotaciones y el parque central delservicio. Se previeron 13 parques:Badalona, Berga, Granollers, L’Hos-pitalet de Llobregat, Igualada,Manresa, Mataró, Sabadell, SantFeliu de Llobregat, Terrassa, Vic,Vilafranca del Penedès y Vilanova i laGeltrú.Los parques auxiliares tenían queubicarse en centros de menor im-portancia, con menos población ymenor riqueza para proteger. Tam-bién debían disponer de una guardialas 24 horas. Se previeron 10, cadauno de ellos dependiente de un par-que principal: Arenys de Mar, Calaf,Calella, Cardona, Guardiola deBerguedà, Martorell, Moià, Prats deLluçanès, Sant Celoni y Torelló.Estos, junto a los parques principales,se dividieron en cinco zonas: norte,sur, este, oeste y centro.Finalmente, los parques locales de-bían tener material básico que losvecinos del pueblo pudieran utilizaren cualquier siniestro, a la espera deque llegasen las dotaciones de losparques auxiliares o principales,según la gravedad de la emergencia.Mientras no se construyeran los edi-ficios de los 23 parques de bomberos,los ayuntamientos de cada localidadestaban obligados a facilitar un localpara acoger las dependencias del ser-vicio. Fue en Agosto de 1969 cuandose aprobó el Proyecto de

Construcción e Instalación de los 23parques del servicio, que dispuso deun presupuesto de 94,2 millones depesetas. Pero en 1972, se pidió unaampliación de 57,2 millones. El pri-mer parque que se inauguró fue elde Vilanova i la Geltrú, el 8 deMarzo de 1974, día de San Juan deDios, patrón de los bomberos. En lamisma jornada, pero del año 1975,hubo una intensa actividad oficial,con la inauguración de los parquesde Badalona, L’Hospitalet deLlobregat y Mataró. Finalizado aquelaño, tan solo faltaba uno de los 23parques previstos inicialmente, el deArenys de Mar.

El Reglamento del SPEI y las con-diciones laboralesEl Reglamento del nuevo cuerpoprovincial se aprobó en el Pleno del28 de Mayo de 1963. En él, se insti-tuía una escala de cuatro categorías:bombero graduado de primera, bom-bero graduado de segunda, bomberoy conductor. Además, en 1965 serealizó una reestructuración, quedefinió las categorías de oficial, sar-gento, cabo, bombero y conductor.También se preveía contratar a pro-fesionales auxiliares, como personalsanitario, profesores de gimnasiapara la preparación física de los bom-beros, encargados de taller, peonesde almacén, delineantes, telefonistasy vigías.En el mismo Reglamento se fijaronlas condiciones para formar parte delcuerpo: ser español, haber realizadoel Servicio Militar, no tener antece-dentes penales, no haber cometidoactos deshonestos, saber leer y escri-bir, dominar las cuatro reglas de laaritmética, ser declarado apto por elTribunal de la Inspección Médica deFuncionarios, tener como mínimo 23años y como máximo 36, medircomo mínimo 1,65 m y tener unperímetro torácico en relación con latalla, tener una amplitud pulmonarde cuatro centímetros y un índice decorpulencia de tres a cinco, demos-trar aptitudes en los distintos oficiosrelacionados con la construcción(albañil, carpintero, cerrajero, electri-cista, mecánico, ajustador, forjador,conductor de vehículos mecánicos),tener carné de conducir con unaantigüedad mínima de dos años, y

47


demostrar condiciones físicas en unexamen que consistiría en treparcinco metros por una cuerda lisa, sal-tar 75 centímetros con los pies juntosy sin carrera previa y levantar unpeso de 35 kilos con las dos manos.El sueldo sería de 3.750 pesetasmensuales para los bomberos y4.000 para los conductores, más lospluses, la ayuda familiar y las pagasextra. Los primeros contratados es-tarían seis meses en periodo de prue-ba, durante el cual los aspirantesdeberían ir a realizar un curso decapacitación de dos semanas con losbomberos de Barcelona. Pasado elperiodo de pruebas, todos los quehubieran demostrado interés y sercompetentes llegarían a ser fijos.Entre los 185 que entraron en la pri-mera promoción y por tandas, del 5de Julio de 1963 al 25 de Mayo de1964, un 62% eran catalanes denacimiento y un 16% andaluces, losmás numerosos después de los cata-lanes. El 48,3% de todos ellos habíatrabajado anteriormente de chofer.Pero junto al personal que, como elmencionado anteriormente, entró alservicio de modo progresivo median-te concursos-oposición, había tam-bién aquellos bomberos que habíantrabajado en los parques anteriores ala constitución del SPEI y que forma-ban parte de la cantera de funciona-rios municipales de sus localidades.Las primeras plazas convocadas porel SPEI no pudieron absorber a todoslos bomberos profesionales de lademarcación de Barcelona. Por eso elPleno de la Diputación aprobó, el 27de Septiembre de 1963, la adscrip-ción transitoria en comisión de servi-cios de los bomberos funcionariosmunicipales. Estos continuaban for-mando parte de la plantilla de suayuntamiento y cobrando de su con-sistorio, pero pasaban a prestar servi-cio al SPEI de la Diputación. La situación se complicaba aún másen el caso de los funcionarios muni-cipales que, sin estar adscritos al par-que de bomberos municipal, lleva-ban a cabo habitualmente tareas deextinción de incendios en caso deemergencia. Como en el caso, porejemplo, de Vilafranca del Penedès.En esta localidad, el alcalde informa-ba a la Diputación, en una carta confecha del 13 de Febrero de 1964, que

11 peones adscritos a distintos servi-cios municipales habían estado reali-zando, en un momento u otro, lastareas de bombero. Entre ellos seencontraba un albañil, un peón delcementerio, un aprendiz de pescade-ría, un jardinero y un chofer.En el momento de la creación delSPEI, algunos ayuntamientos teníantrabajadores eventuales contratadoscomo bomberos. Fue el caso deBadalona, que tenía cinco. El ayun-tamiento de esta ciudad solicitó a laDiputación que los contratara en lasmismas condiciones de temporalidad.También debemos considerar el per-sonal voluntario que colaboraba conel parque de bomberos municipal. Esel caso de Mataró, donde, después dehaber caducado la concesión admi-nistrativa otorgada a la MutuaMataronesa para explotar el serviciode extinción de incendios, los 36bomberos, el jefe y el subjefe del par-quelocal se constituyeron en asociaciónpara gestionar el servicio por delega-ción del ayuntamiento. En Torelló,en el momento de la creación delSPEI, había nueve personas quehacían las labores de bomberos encaso de una emergencia. El Consis-torio había contratado una póliza deseguro que les cubría en los casos demuerte, invalidez e incapacidad tem-poral.En aquellos primeros años, tal diver-sidad de estatus laborales generó ten-siones. Así, en Manresa tres bombe-ros del ayuntamiento, que no eranfuncionarios, con el apoyo de 14compañeros más, presentaron unainstancia al ayuntamiento el 15 deFebrero de 1966. Se quejaban de quelos bomberos del parque que ya per-tenecían a la Diputación actuaban«con todas las garantías, bien equi-pados, bien retribuidos, bien protegi-dos», mientras que ellos lo hacían«de la manera más calamitosa queimaginarse pueda, sin protecciónalguna y amparados por una míseraretribución». Lamentaban que se lesprometieran soluciones desde hacíados años pero sin que se hubieraarreglado nada, «sembrando en elánimo de los mismos el desaliento yla desconfianza». Tan sólo habíaocho bomberos de la Diputación y,en caso de una gran emergencia, se

debía confiar en el personal volunta-rio que aún dependía del ayunta-miento.La administración provincial tuvoque estudiar fórmulas para vinculareste personal al servicio. En un infor-me del SPEI con fecha del 31 deEnero de 1964, se reconoce que «elmantenimiento de tales bomberospodría ahorrar la provisión de variasplazas de plantilla». La idea era man-tenerlos en el servicio y que sus pla-zas se extinguiesen a medida que elpersonal se fuera jubilando omuriendo. Muchos de ellos ya teníanuna edad superior a la establecidacomo límite para acceder al cuerpoprovincial de bomberos. En el tras-fondo planeaba la sombra de lasituación real: faltaban bomberos. Enotro informe, del 29 de Enero de1964, el jefe del SPEI, Josep MariaPuchades, reformuló la necesidad depersonal del servicio considerandoque, en el primer proyecto, se habí-an quedado cortos con las previsio-nes. Puchades preveía incorporarahora 328 nuevos bomberos.

El cuerpo de bomberos volunta-riosParte de la solución llegó a finales dela década, con la creación de uncuerpo de bomberos voluntarios. EnOctubre de 1968 se nombró unaponencia con el objetivo de redactarun reglamento definitivo para elcuerpo de voluntarios que, tras elminucioso análisis al que lo sometie-ron los ministerios de Trabajo y deGobernación, el Gobierno Civil deBarcelona y la Dirección General deAdministración Local, se aprobó el10 de Febrero de 1970. Se consideróque, al no existir ningún contratolaboral entre la Administración y losbomberos voluntarios, estos no podí-an ser incluidos en el régimen de laSeguridad Social. Aún así, se fijaronunas retribuciones mínimas de 300pesetas mensuales, en concepto delimpieza del equipamiento personaly de desplazamientos para asistir alas prácticas mensuales obligatorias.También se fijó la cantidad de 50pesetas por hora para compensar eldesplazamiento a los siniestros y losjornales que los voluntarios dejaríande cobrar en sus trabajos cuando seles necesitara en una emergencia.

48


También se fijaban indemnizacionesen casos de muerte (350.000 pese-tas), invalidez permanente (600.000)y temporal (150 pesetas diarias), gas-tos hospitalarios (400 pesetas diarias)y de tratamientos médicos (ilimita-dos). Para acceder al cuerpo, se debíatener un mínimo de 18 años y unmáximo de 35 y «certificado debuena conducta expedido por laautoridad competente», según espe-cificaba el Reglamento. Se establecíauna sección activa y otra auxiliar. Yuna escala constituida por jefes,cabos, bomberos y conductores. Losaspirantes admitidos provisionalmen-te debían seguir un cursillo de capa-citación y superar un examen teóri-co-práctico. Una vez aprobado, elaspirante era admitido definitiva-mente. Los voluntarios fueron ads-critos a los parques de profesionalesdel SPEI, con los que debían colabo-rar «en toda clase de siniestros», yno únicamente en los incendiosforestales. En 1971 se iniciaron lostrámites para el ingreso de 300 bom-beros voluntarios. El problema de lafalta de personal también se paliómediante la convocatoria por parte laDirección General de AdministraciónLocal, el 7 de Octubre de 1971, deun concurso-oposición para la con-tratación de 102 bomberos más, conlo que el cuerpo provincial pasaba atener 411 miembros. Pero fracasaronlas posteriores demandas de máscontrataciones, con las que se pre-tendía llegar a disponer de un cuerpode 676 bomberos.

La renovación de vehículos y uti-llajeLos primeros vehículos que adquirióla Diputación fueron las autobombasPegaso Comet y los Land RoverSantana. Las primeras, aún siendobombas rurales pesadas, también seutilizaban para trabajar en la ciudad.Llevaban bombas Guinard, de fabri-cación francesa, con capacidad para4.000 litros. Los Land Rover, utiliza-dos igualmente para los incendiosforestales, también llevaban bombasGuinard, pero con capacidad para400 litros. En 1965, el SPEI disponíade 15 Pegaso y de 20 todoterrenoSantana, además de la Internacionalcedida a los voluntarios para elDistrito Forestal y de un jeep para los

técnicos. A principios de 1971 yahabía un Land Rover más, cinco fur-gonetas Commer Santana (con equi-pamiento diverso, como materialsanitario, equipos de aire, de reani-mación y de corte), un SEAT 1500para la comandancia, cinco moto-bombas de 31 con remolque, 34motobombas de 198 sin remolque y12 motos Ducatti. Ese mismo año seiniciaron los concursos para adquirir12 vehículos ligeros todoterrenoMehari y, debido a unas inun-daciones en los meses de Septiembrey Diciembre, por el procedimiento deurgencia también se compraron cua-tro todoterrenos Unimog para eltransporte de personal y de carga,cuatro equipos de nieve y dos gruposelectrógenos. En 1970, la Diputacióntambién compró 10 autobombaspesadas todoterreno, siete autobom-bas pesadas con monitor, cinco auto-escalas y 10 motobombas.En el verano de 1964 entraron enfuncionamiento 13 torres de vigía de21 metros después de que, en Juliode 1963, la Diputación había solicita-do a la Dirección General de Correosy Telecomunicaciones la reserva deseis frecuencias. Para la campañaforestal de 1963 no se pudo contra-tar personal para los puntos de vigía,ya que, en caso de haber estado ope-rativo, no habría podido comunicaral servicio la existencia de algunacolumna de humo.En verano de 1965 debutaban en elservicio 12 motos Ducati para la vigi-lancia móvil en zonas forestales. Setrazaron unos itinerarios y, segúnconsta en las InstruccionesComplementarias para la Extinciónde Incendios, de 3 de Junio de 1965,los motoristas «tendrán la misiónexclusiva de denunciar todas las con-travenciones» de la norma de pre-vención de los fuegos. Los motoristasestarían conectados por radioteléfonocon los vigías, los parques de bombe-ros y el control central. El dispositivode prevención de incendios forestalesdel SPEI contaba ya aquel veranocon una red de ocho estacionesmeteorológicas que fijaban diaria-mente el índice de peligro de fuegopara todas las comarcas barcelonesasy lo daban a conocer a la prensa y ala radio. Ese mismo año, el 15 deMayo, la Diputación obligó a los tre-

nes a instalar matachispas e instó alas Hermandades Sindicales paraque, en todos los municipios con su-perficie forestal, se constituyeranguardias de 25 personas, «preferen-temente con individuos que por sutrabajo estén relacionados con elmonte», para ser activadas en casode incendio. Se considera que estasHermandades fueron el precedentede las actuales Agrupaciones deDefensa Forestal. El SPEI colaborócon el Distrito Forestal del Estado enla elaboración de estas campañaspreventivas. Ya en la década de1960, la comandancia del cuerpoempezó a alquilar avionetas Cesnapara trabajar en la extinción deincendios. Y en los años 1970 sealquilaron los primeros helicópteros,de los modelos Bell-47 y Hugues300, para coordinar la estrategia delos bomberos en tierra durante losincendios.La Diputación también veló por laseguridad en edificios e instalacionesvarias, y aprobó, el 31 de Marzo de1974, la Ordenanza Provincial dePrevención contra el Fuego, la pri-mera de estas características delEstado.En Febrero de 1973 se iniciaban lasclases de la primera escuela de bom-beros del Estado. Dirigida por JoséLuís Martínez, la escuela atendióaquel año una primera promociónde 52 aspirantes a bombero y, enJunio, un grupo de 48 aspirantes aconductor. A los alumnos se les lle-vaba también a los servicios reales,acompañados de los formadores.Martínez y Rafael Izaguirre redacta-ron un manual del bombero, que erala base de la materia. Las sesionesteóricas se impartían en el parque deSabadell, y las prácticas, en el deTerrassa. Los formadores eran losjefes de parques, los cabos de aque-llas dos ciudades y los técnicos delSPEI. La intendencia se encargó aJosep Maria Masachs, que ademásde dar apoyo a las actividades de laescuela, asistía a los siniestros con sucámara fotográfica para dejar cons-tancia gráfica de los servicios realiza-dos.El SPEI también colaboró en la tareade normalización del material contraincendios. Elies Serra, que fue jefe dela zona Oeste del servicio, se integró

49


en dos grupos de trabajo del Institutode Racionalización y Normalización(Iranor) en 1975. Fue vocal del Gru-po 4 de la Comisión Técnica de Tra-bajo 23, donde se estudiaba el mate-rial contra incendios, y coordinadordel Grup 7, dedicado al estudio delos vehículos contra incendios.En los primeros años del servicio, lared de radiocomunicaciones eradesastrosa, según recuerda EduardRuíz, que se incorporó al SPEI en1965 como telefonista y acabó encar-gándose de esta área. Entonces setrabajaba con una red de un solocanal, el 79.900 MHz. Los equipostransmisores, los ZPH de Philips, erande válvulas, y los receptores, de tran-sistores. Cada mañana, desde el pri-mer centro de control del SPEI situa-do en el Patio de los Naranjos delPalacio Provincial, se contactaba conlos parques para conocer las últimasincidencias. Como no había ningúnrepetidor, era imposible contactarcon los parques más lejanos. Ruízrecuerda que en Sabadell la señal yallegaba “por los pelos”. Por este moti-vo muchas comunicaciones se acaba-ban haciendo por teléfono. Lascarencias eran tales, que al inicio dela campaña forestal de verano, inclu-so hubo que sacar equipos de radiode algunos camiones para instalarlosen los puntos de vigía. La Diputaciónadquirió sus primeros 26 equipos aElmax por 998.813 pesetas. El con-curso se había convocado en Mayode 1964, una vez Madrid otorgó lasfrecuencias solicitadas. Los equiposse recibieron finalmente en Febrerode 1965. Pero aún quedaba pendien-te la adquisición de 22 equipos máspara completar la red de radiocomu-nicaciones que había proyectado elingeniero Julio Bayona. En Mayo de1966 se autorizó también la comprade 18 equipos móviles a Philips paralas torres y las casetas de vigilanciaforestal.Sin embargo, la red no pudo mejorarhasta que se instalaron los repetido-res, en 1972. De los tres repetidorespropuestos, sólo pudieron instalarsedos: el del Montseny, en el Turó del’Home, y el de Montserrat, en SantJeroni. Eduard Ruíz recuerda que elúltimo tramo de 4 kilómetros delrepetidor del Turó de l’Home, desdeel Pla Amagat, debía hacerse a pie.

Con la ayuda de los bomberos delparque de Sant Celoni se hacía estecamino para llevar las baterías cuan-do era preciso cambiarlas. La instala-ción del repetidor de Montserratrequirió las gestiones del jefe de par-que de Manresa, Antonio Tapias, elmonasterio. Finalmente, este cedió alSPEI una sala cercana al antiguo res-taurante de Sant Jeroni, ya cerradopor entonces, para instalar el repeti-dor. El último que se había previsto,en la Tosa d’Alp, en el Alt Berguedà,nunca llegó a montarse, ya que setrataba de una zona de excesiva altu-ra y a la que no podría llegarse, ni apie ni en vehículo, cuando el telesillade acceso dejase de operar debido alas condiciones meteorológicas.

La experiencia de GeronaEn los primeros meses de 1963, lacomisión especial creada para es-tudiar la implantación del serviciovisitaba a los técnicos de la Dipu-tación de Barcelona que habían crea-do el SPEI con el fin de encontrar ladistribución idónea de los parques,por todas las comarcas gerundenses,y el material que se necesitaría.Mientras tanto, se mantenían con-tactos con el Distrito Forestal delEstado con el objetivo de coordinaresfuerzos en la lucha contra losincendios en los bosques. Fruto deaquellas reuniones, la Diputación secomprometió a destinar una primerapartida de 200.000 pesetas para laadquisición de material. El 19 deJulio, además, el Pleno provincialaprobaba un Presupuesto Extra-ordinario para la compra de un auto-bomba pesada y un vehículo ligerotodoterreno, los dos equipados contanque. En las actas de la Diputaciónse puede leer que el ingeniero indus-trial Francisco Frigola había hechoconstar en su propuesta de adquisi-ción que «importa más que el buenprecio, la óptima calidad y el perfectoy adecuado suministro del material».En aquel primer concurso se presen-taron siete propuestas. El ingenieroindustrial Francisco Frigola hizo uninforme de cada una de ellas y valo-ró como más ventajosa la de FIME-SA. El autobomba pesada se adquiriópor 1.250.000 pesetas, y el todoterre-no, por 460.000. Estos vehículos sedestinaron a Palamós, donde la

Diputación creó el primer grupo debomberos, que también debía actuaren Palafrugell y Sant Feliu deGuíxols. Se eligió aquella zona por-que era castigada habitualmente porlos fuegos forestales y porqué en ella«radica el núcleo de la industria cor-cho taponera, sin olvidar su enormeimportancia turística». El autobombaque se adquirió para Palamós, mon-tada sobre Pegaso, llegó equipadacon 120 metros de manguera de altapresión en dos carretes, tres bifurca-ciones, tres lanzas reforzadas de 70mm, dos lanzas para espuma, doslinternas de mano, un extintor deCO2 de dos kilos, una escalera deocho metros, dos escaleras de garfiosde cuatro metros, un gato hidráulicoy un lote de herramientas. El todote-rreno de aquella primera partida,montado sobre chasis Land Rover,disponía de una escalera de ochometros, dos lanzas reforzadas de 70mm y cuatro de 45 mm.Como no se disponía de Reglamento,la Diputación se atribuía la facultadde organizar y dirigir el servicio,delegando en el alcalde de Palamóslas tareas de preparar y retribuir elpersonal de bomberos y de conservarel material cedido, que era de pro-piedad provincial. Se reconocía elderecho del Consistorio ampurdanésa cobrar tasas por prestación del ser-vicio y las cuotas de las compañíasde seguros con el objetivo de mante-ner el parque local. Mientras, y yaen Abril de 1964, la comisión encar-gada del servicio pidió a los técnicosy al gabinete jurídico de laDiputación que redactasen un pro-yecto de Reglamento.En ese momento, la contribución delparque municipal de los bomberosde Gerona fue muy importante, yaque seguía auxiliando a los muni-cipios de sus cercanías en casos desiniestros, cubriendo de este modoun vacío al que la Diputación empe-zaba dar solución. Por eso, la entidadprovincial aprobó por unanimidad, el24 de Enero de 1964, dar una sub-vención a fondo perdido de 100.000pesetas al Ayuntamiento de Gerona,con cargo al PresupuestoExtraordinario aprobado hacía poco,para compensar aquella «efectivalabor» más allá de su término muni-cipal. Se le dio la misma cantidad

50


para el mismo concepto hasta 1970,momento en que la Diputación dioal parque de Gerona un autobombapesada.El 16 de Junio de 1964, el ente pro-vincial aprobaba una nueva partidapresupuestaria para comprar dosvehículos más que también fueronadquiridos a FIMESA, uno pesado,que iría a Figueres, y otro ligero,para Puigcerdà. Pero pronto se vie-ron que aquellos esfuerzos eraninsuficientes. Aquel mismo año, elayuntamiento de Olot pidió ayuda ala Diputación para el desarrollo de suparque local de voluntarios, los cua-les habían llegado a advertir que, sino se producían mejoras, la únicasolución era abandonar. Olot era unejemplo de las ciudades que habíancambiado considerablemente en losúltimos años, creciendo en el perí-metro, en número de industrias y enriesgos. Y los recursos del ayunta-miento eran limitados. Por dichasrazones, los diputados provinciales seexigieron, en el Pleno deSeptiembre, «mayor celeridad» en laorganización del servicio.El reto era tener a punto, antes delverano de 1965, todas las instalacio-nes previstas. Para ello se necesita-ban siete millones de pesetas que yano podían cargarse al PresupuestoOrdinario. La solución pasaba pornegociar un préstamo con el Bancode Crédito Local de España. En aquelmismo Pleno, se decidió tambiéncrear una ordenanza fiscal que per-mitiese a la Diputación cobrar el 5%de las cuotas que las compañías deseguros ingresaban en las comarcasgerundenses y que el SindicatoNacional del Seguro había prometidotres meses atrás para montar el servi-cio. El 18 de Diciembre, laDiputación daba luz verde a aquelpresupuesto extraordinario de sietemillones de pesetas, que serviría parainiciar la que se consideró la tercerafase de implantación del servicio.Con ese dinero se decidió comprartres autobombas pesadas con tanquemontadas sobre chasis Pegaso 1090,dos autobombas ligeras con tanquesobre chasis Land Rover 109, unautobomba ligera H510 especial perael bosque, también montada sobrechasis Land Rover 109, siete moto-bombas de 60 metros cúbicos, 2.100

metros de manguera y accesoriosvarios. Aquel tercer grupo de vehícu-los y de material adquiridos sería re-partido entre distintos grupos co-marcales: Olot, Ripoll y Lloret deMar recibieron las autobombas pesa-das con tanque; a Santa Coloma deFarners, Figueres y Puigcerdà se lesasignaron los vehículos ligeros.Además, a cada uno de estos centrosse destinaron mangueras de 45 y de70 mm, bifurcaciones y lanzas.Finalmente, a los centros de primeraayuda de Llançà, Torroella deMontgrí, L’Escala, Tossa de Mar,Camprodon, Breda y Banyoles se lesasignaron un lote que consistía enuna motobomba, siete rollos de 15metros de manguera de 45 y doslanzas. Así pues, la Diputación dota-ba los parques que ya existían y cre-aba grupos nuevos a medida que ad-quiría material para establecerlos.Tanto trabajo de despacho no hizoolvidar la formación permanente delos bomberos. El día de Sant Jordi de1965, la Diputación dio el vistobueno a un programa de prácticasconjuntas y periódicas de todos losgrupos comarcales ya creados. Laintención era conseguir que los bom-beros conocieran mejor sus herra-mientas de trabajo y, sobre todo, lageografía de la demarcación. La pri-mera práctica se programó para el 16de Mayo en Banyoles. Asistieron losgrupos de Palamós, Gerona,Figueres, Puigcerdà, Olot y Ripoll.También se invitó al ingeniero jefedel Distrito Forestal y al responsablede Protección Civil, entre otros. Elingeniero industrial Francisco Fri-gola, que poco después fue nombra-do primer inspector del servicio, fueel encargado de proponer el progra-ma de prácticas con pruebas contra-rreloj. Primero, se cronometraron lostiempos de llegada de los vehículosde bomberos hacia Banyoles des dediferentes puntos de la geografíagerundense. Después, el tiempo quelos participantes tardaban en poner apunto un camión para succionaragua y lanzarla. Otro ejercicio con-sistía en comprobar quién era másrápido en preparar un camión paraque succionara agua y la subminis-trase a un segundo vehículo paraque lo lanzara por dos mangueras.La jornada acabó con un aperitivo y

una reunión de trabajo para analizarla experiencia, que se valoró positi-vamente. En años posteriores, se rea-lizaron más ejercicios de este tipo.En 1966 se proyectó la cuarta fase deestablecimiento del servicio, autori-zándose un nuevo concurso deadquisición de material. En esta par-tida se adquirieron tres autobombasligeras todoterreno, lanzas, mangue-ras, bifurcaciones, escaleras, equiposautónomos, 13 motobombas y 25caretas antigás.En el Pleno del 28 de Octubre deese mismo año se acordó contratarcon Comercial Unión la póliza deseguro para los bomberos. Con unaprima neta al año de 33.600 pese-tas, el seguro cubría los suuestos demuerte (con 250.000 pesetas), in-validez (500.000), incapacidad tem-poral (250 pesetas diarias) y losgastos médicos (50.000, pero concantidad ilimitada si los servicios losprestaban médicos designados porla compañía). Un mes después,comenzaba un tira y afloja con elSindicato Nacional del Seguro porla cantidad con que participaríapara el mantenimiento del servicio.La Diputación rechazaba la ofertade 965.000 pesetas anuales que lehabían presentado las aseguradoraspor considerar que era una canti-dad muy pequeña. La entidad pro-vincial consideró «lesivo para susintereses el establecimiento de unConcierto en cantidad inferior a lacifra de dos millones de pesetasanuales». Si no se llegaba a ningúnacuerdo, la Diputación se disponíaa cobrar directamente a las compa-ñías de seguros, sin pasar por elSindicato. A pesar de todo, el 21 deJulio de 1967, la Diputación realizóotra oferta: 1.650.000 pesetas paralos ejercicios de aquel año y los dosanteriores, y dos millones por losde 1968 al 1972, teniendo en cuen-ta el incremento de las pólizas yque invertir más en material contraincendios favorecería a las compa-ñías de seguros. El Sindicato Nacio-nal del Seguro aceptó la propuesta,y el tema quedó solucionado hasta1972. La Diputación acordó repartirentre 11 ayuntamientos la cifra quese ingresara para que la destinasena sus grupos de bomberos. Geronafue quien recibió la mayor canti-

51


dad: 125.000 pesetas, seguida deOlot, con 80.000.El 16 de Julio de 1968 se iniciaba unnuevo expediente para adquirir másmaterial: ocho autobombas ligerastodoterreno, dos autobombas ligerastodoterreno con tanque especial parael bosque y cinco motobombas. Elconcurso se adjudicó nuevamente aFIMESA, por un importe de 5,4millones de pesetas. El 28 de Juniode 1969, se organizó un acto públicoen el parque de la Devesa de Ge-rona, con la presencia del presidentede la Diputación, Pedro Ordis, pararecibir todo lo que se había compra-do en esta partida.Los vehículos ligeros se destinarona Sant Hilari Sacalm, Portbou, LaBisbal d’Empordà, Palafrugell, SantFeliu de Guíxols, Cassà de la Selva,Blanes, Olot, Ribes de Fresser yArbúcies. Y las motobombas, aCadaqués, Roses, L’Escala, Anglès yFigueres. El Reglamento del servi-cio, que redactaron los serviciosjurídicos de la Secretaría General, yque fue aprobado en el Pleno del20 de Agosto de 1968, especificabaque todos los ayuntamientos debíanaceptarlo como condición previapara continuar recibiendo materialcontra incendios adquirido por laDiputación. Tendrían prioridad losmunicipios que ya tuvieran serviciode extinción y zonas de dónde con-seguir agua. El único Consistorioque no aceptó el Reglamento fue elde Olot, de modo que no se le dioel autobomba ligera que se habíaadquirido. La capital de La Garrotxano aceptaba renunciar al cobro delas contribuciones especiales de lascompañías de seguros, ya que lascompensaciones que se le ofrecían(la cesión de material contra incen-dios) eran «insuficientes para aten-der como es debido el servicio».Olot tampoco aceptaba que elmaterial de su destacamento fueracedido en depósito y la Diputaciónfuera su propietaria. El ayunta-miento quería adquirir material, eincluso estaba dispuesto a comprar-lo a plazos con intereses. Para elayuntamiento, el servicio de bom-beros era eficiente, pero tal comoestaba organizado era «una carga yno un beneficio». Primero habíaque garantizar la seguridad de Olot

y después contribuir al manteni-miento del cuerpo.La participación del ayuntamiento deGerona en la redacción definitiva delReglamento de los bomberos fuebastante destacable. El Consistorio dela capital quiso introducir unos cam-bios en el texto, porque creía que sepretendía la integración de su parquede bomberos en el servicio provin-cial. El Consistorio reclamaba que serespetase la autonomía de los ayun-tamientos, «teniendo en cuenta,especialmente, que no pueden sermedidas con el mismo rasero aque-llas corporaciones que disponían conanterioridad de su propio Serviciomunicipal de incendios», como erasu caso.Por ello, Gerona solicitaba que losmunicipios con grupos comarcales debomberos tuvieran una representa-ción en la comisión gestora del servi-cio. La Diputación lo rechazó, por-qué legalmente no se podía integrara nadie que no perteneciese a la ins-titución. Aceptaba, sin embargo, con-vocar una vez al año a los alcaldesque tuvieran a su cargo grupos co-marcales y centros de primer auxiliopara analizar la marcha del servicio.El ayuntamiento también queríaque, al menos en los destacamentosdonde hubiera un autobomba, serespectase el derecho de los munici-pios a decidir como había que orga-nizar el servicio. La idea era que losayuntamientos hiciesen la seleccióndel personal, que se relacionaría conel servicio con estatus de funcionariomunicipal, personal contratado, entodo caso, voluntario adscrito a losdestacamentos locales. La entidadprovincial no puso ningún inconve-niente.Gerona también pretendía que losmunicipios que dispusieran de par-que de bomberos con locales adecua-dos y que destinaran a él partidaspresupuestarias, quedasen exentosde la renuncia a cobrar directamentede las compañías de seguros las cuo-tas que habían aportado para elmantenimiento del servicio. LaDiputación no aceptó porque, segúnaducía, la propuesta era contraria alespíritu del servicio que se estabaconstituyendo. Gerona tambiénpedía que se estableciese un conve-nio entre los ayuntamientos y la

entidad provincial para fijar las canti-dades que los primeros tendrían quedestinar al servicio. En este punto, laDiputación consideró más adecuadocrear una mancomunidad de ayun-tamientos sin dotación propia debomberos pero que se beneficiabandel servicio que prestaban las dota-ciones de los municipios vecinos.Finalmente, el pago de estos ayunta-mientos para el mantenimiento delcuerpo de bomberos se canalizaría através de la mancomunidad.Gerona tampoco veía claro quetuvieran que ser los municipios decada zona los que pagasen los segu-ros a todo riesgo del material contraincendios y los gastos de formacióndel personal. Consideraba que teníaque hacerlo la Diputación, porqueningún ayuntamiento donde hubierauna dotación de bomberos teníacompetencia para exigir el pago decuota alguna a los municipios de lascercanías cubiertos por el destaca-mento local. En este punto, la Dipu-tación no encontró ningún impedi-mento. Incluso se ofreció a hacersecargo del gasto que generase la for-mación continua de los bomberos.El ayuntamiento gerundense pidiótambién que quedase bien clara lajerarquización de responsabilidadesen siniestros en que debieran traba-jar bomberos, Guardia Civil y elDistrito Forestal, entre otros efecti-vos. La Diputación designó el gober-nador civil como responsable de lasemergencias en aquellos casos.Finalmente, el ayuntamiento consi-guió que la Diputación fijase el tiem-po de vida de todo el material contraincendios.El Consistorio aceptó las contrapro-puestas de la Diputación el 17 deAbril de 1970. Un mes después, elente provincial oficializaba las mo-dificaciones del Reglamento, queempezaría a consultar con el resto demunicipios. Introducidos los cam-bios, la Diputación consentía en quelos Ayuntamientos continuasen esta-bleciendo conciertos con el SindicatoNacional del Seguro hasta 1972 ycedía en propiedad el material contraincendios a los consistorios que dis-pusieran de un servicio de bomberospropio con un mínimo de 20 años deantigüedad. Eran los casos de Geronay de Olot. La paz con la capital de La

52


Garrotxa estaba completamente fir-mada, de modo que al fin pudo dis-poner del vehículo ligero todoterre-no que se le había retenido durante10 meses debido del desacuerdo ini-cial. Incluso, en 1973 la Diputaciónconcedió 200.000 pesetas al ayunta-miento para que adquiriese nuevomaterial, que se ampliaron con250.000 más para las adquisiciones arealizar entre 1974 y 1977. Tambiénen 1974, se concedieron 300.000 aGerona para el mismo concepto.Además, la Diputación cofinanció al50% la nueva autoescala que elayuntamiento de la capital adquirió ala Compañía Española de MotoresDenz Otto Legítimo para su parque,y en más de la mitad la adquisiciónde una nueva autobomba. Aquellasmodificaciones impulsadas porGerona y Olot en el Reglamento pro-puesto inicialmente inauguraron unperíodo en que la Diputacióncomenzó a dar subvenciones directasa las cámaras municipales, a los gru-pos comarcales y a las primeras man-comunidades creadas para queadquiriesen el material que conside-rasen necesario para sus destaca-mentos. Sin embargo, el ente nodejó de comprar vehículos di-rectamente. Así, por ejemplo, en1971 la Diputación creó nuevos des-tacamentos de bomberos en Castellód’Empúries, Sant Joan les Fonts yVerges, cediendo al primer municipioun vehículo ligero todoterreno, y alos otros, dos motobombas. En 1973,se creaba el destacamento de SantFeliu de Pallerols, y en 1974, el de laJonquera.Ya el 19 de Mayo de 1970 la Dipu-tación había encargado a sus técnicosla redacción de proyectos arquitectó-nicos para la construcción de par-ques de bomberos. Para los gruposde primera ayuda, edificios con gara-je en la planta baja y dos viviendasen la planta superior. Para los cen-tros comarcales, garaje más seisviviendas en la planta superior. Estoimplicaba crear guardias permanen-tes. Se esperaba que los ayuntamien-tos interesados cediesen terrenosdonde hacer las obras. Se calculabaque el proyecto costaría 20 millones.En 1972 caducaba el convenio esta-blecido con el Sindicato Nacional delSeguro por el que la Diputación reci-

bía de las compañías dos millones depesetas anuales para mantener elservicio. El Sindicato ofrecía redactarun nuevo convenio quinquenal queles obligase a pagar anualmente 3,5millones de pesetas. En Enero de1973, la Diputación rechazó la ofer-ta. Consideraba que el «mínimoaceptable» eran 5,5 millones. El Sin-dicato hizo una contraoferta, de 4,5millones, que la Diputación aceptó.El convenio vencía en 1977, perofue prorrogado por un año.La póliza de seguros para los bombe-ros contratada con Comercial Unióntambién fue mejorada en 1973: sedoblaron las compensaciones en casode muerte (500.000 pesetas) y las deincapacidad temporal (500 pesetasdiarias). La nueva póliza cubría hasta90 bomberos y 20 voluntarios quecolaborasen en algún siniestro.En el verano de 1975, el servicioaprobaba el proyecto de bases decolaboración con la Diputación deBarcelona en determinadas emer-gencias. Gerona, además, pedía quequedase claro que si los bomberos dedos demarcaciones trabajaban con-juntamente en un incendio forestal,el responsable técnico de la emer-gencia que interviniese sería elmando más alto de ICONA.Igualmente, proponía que las dosDiputaciones hiciesen campañapidiendo precaución a los practican-tes de motocross, dado el riesgo defuego que suponía esta práctica.Gerona también proponía realizarcontratos con los fabricantes de mo-tos para hacerles entender la necesi-dad de crear un tubo de escape queno desprendiera chispazos.

La prevención de los incendiosforestalesFueron precisamente los fuegosforestales los que obligaron a laDiputación de Gerona a replantearsu papel con relación al servicio, queen los últimos años se había idoreduciendo a la adquisición de mate-rial. Ya en Septiembre de 1978, elente provincial solicitaba al goberna-dor civil de Gerona que iniciase elexpediente de declaración de zonacatastrófica para las áreas del AltEmpordà afectadas por los fuegosforestales de aquel verano. En todoel año de 1978 se quemaron en las

comarcas gerundenses 10.000 hectá-reas. Y antes del verano de 1979, lacomisión de incendios pidió a losalcaldes que elaborasen un plan deactuación municipal que contempla-se el inventario de todas las entida-des, organismos y empresas particu-lares que podían ofrecer algún tipode ayuda en caso de un fuego fores-tal.Pero lo peor aún estaba por llegar. Elmartes 7 de Agosto, a las 9.30 de lamañana, se iniciaba un fuego forestalen Blanes que acabaría extendiéndo-se al término municipal de Lloret deMar. Las llamas arrasaron 480 hectá-reas de varias urbanizaciones, comoLloret Blau, S’Aiguaviva Park,Masías de Lloret, Los Pinares, LloretVerd, Puig Ventós, Creu de Lloret, ElÁngel, Can Daura y Mont Barbat.Veintiuna personas, entre ellas cua-tro menores, murieron calcinadas enla parte baja de un terreno mientrashuían de las llamas. Trabajaron eneste incendio hidroaviones llegadosdesde Reus y las Baleares, además debomberos de la Diputación deBarcelona y personal del Ejército. En el Pleno del 16 de Agosto, laDiputación aseguraba querer asumirresponsabilidades en la tragedia,adoptando medidas para acabar conlos fuegos y haciendo autocrítica. LaDiputación reconocía que el serviciotenía «exiguos medios técnicos yhumanos». Hacía falta una reestruc-turación total, porque «la naturalezade los incendios que registran nues-tras comarcas desde hace unos años,supera claramente las posibilidadeseconómicas de los municipios y,sobre todo, sus límites territoriales».Era necesario, por tanto, que un entesupramunicipal, como por ejemplo laDiputación, dirigiese el servicio conla ayuda del Estado y del Gobiernocatalán. Al menos, decían, hasta quela Generalitat recuperada asumieralas competencias. Por tanto, el enteproponía reinventar el servicio debomberos, definir una nueva red deparques y el material que necesitaríacada uno de ellos, y crear unaestructura profesionalizada dirigidapor un técnico titulado. Este sería elingeniero de montes Antoni Güell,que accedió al servicio en Noviembrede aquel mismo año. El nuevo plantambién preveía la creación de par-

53


ques de voluntarios en zonas deinfluencia de las instalaciones yaexistentes y la contratación de perso-nal sólo para las campañas forestalesde verano. Igualmente, se decía,había que garantizar la conexión detodos los parques de bomberos entresí y con los servicios centrales a tra-vés de una red de radio. Y, finalmen-te, una campaña de sensibilización através de los medios de comunica-ción y de las escuelas respecto a laproblemática de los fuegos. La Dipu-tación acordaba también solicitar alpresidente de la Generalitat una reu-nión con el resto de entes provincia-les con el objetivo de impulsar la cre-ación de un servicio de bomberosnacional catalán.En base al proyecto de reordenación,se inició la tramitación de unPresupuesto Extraordinario que con-tará con las cuotas que los ayunta-mientos deberían pagar y con lascontribuciones de las aseguradoras,que se convendrían con la UniónEspañola de Entidades Aseguradorasy de Capitalización, una vez desapa-recido el Sindicato Nacional del Se-guro. Finalmente, en 1980 se pactócon las compañías unas cuotas anua-les de 10,5 millones de pesetas parael ejercicio anterior y el de aquelmismo año. Igualmente, se reclama-ba la ayuda del Estado y se solicitabaa ICONA que destinara permanente-mente dos Canadair en el aeropuertoGerona-Costa Brava para trabajar enlos incendios forestales. A primerosde 1980, el presidente de la Dipu-tación, Joan Vidal, consiguió deICONA el compromiso de destinar aGerona una de las tres compañías deobjetores de conciencia que teníapensado crear si prosperaba la ley deobjeción. Se trataba de 200 jóvenesque, en invierno, harían limpieza debosques y, en verano, colaboraríanen las tareas de los bomberos. LaDiputación también acordó solicitaral Ejército que creara un cuerpoespecializado en la extinción deincendios y pedir al Estado que lajusticia persiguiera y castigara «conel máximo rigor a los posibles auto-res de fuegos provocados».El Pleno de 18 de Diciembre apro-baba un plan de adquisición denuevo material contra incendiosdotado con 100 millones de pesetas.

Se preveía adquirir dos autoescalasde 30 metros, nueve autobombaspesadas todoterreno y materialdiverso. El 11 de Febrero de 1980, seaprobaba un PresupuestoExtraordinario con una partida de74,6 millones más. Igualmente, seacordaba la participación económicade los propietarios forestales, quecrearían equipos de leñadores exper-tos en extinción en las zonas demayor riesgo de incendio. Y para elverano de 1980, se contrataron 45auxiliares que, divididos en tres gru-pos móviles, tendrían su base en elparque de Gerona y harían guardiadonde el índice de riesgo fuera másalto.

El lento e inacabado camino deLéridaPublicada la ley de régimen local de1955, la Diputación de Lérida conti-nuó subvencionando aquellos ayun-tamientos que mostrasen interés enestructurar un servicio de bomberos.En el año 1956, por ejemplo, se ator-garon 96.000 pesetas a Cervera paraque adquiriese un autobomba LB3centrífuga. También se aprobó donar25.000 pesetas a La Seu d’Urgell paraque pudiera ejecutar un plan demejoras de su servicio municipal debomberos. Guissona, con 10.000pesetas, y Balaguer, con 8.000, com-pletaron la lista de municipios bene-ficiados aquel año. Entre 1956 y1959 se otorgaron ayudas por untotal de 302.000 pesetas. También sedio luz verde al proyecto de organi-zación del servicio municipal de LesBorges Blanques.A pesar de esta política, la Dipu-tación también encargó a sus servi-cios técnicos un estudio sobre laposible creación del servicio provin-cial. El informe, presentado el 14 deFebrero de 1957, proponía una redde bomberos de once parques. Sieteserían considerados Centros, y elresto, Subcentros. Los primeros se pro-yectaron para Lérida, Tàrrega,Solsona, Tremp, Sort, La Seu d’Urgelly Vielha e Mijaran. Es decir, la dis-tancia máxima entre dos centros erade 50 kilómetros. Los Subcentros setenían que instalar a 25 kilómetros,como mucho, de algún Centro. Se lespropuso a Les Borges Blanques,Balaguer, Ponts y Esterri d’Àneu. El

año siguiente, el ente provincialpedía por carta a los ayuntamientosque ya tenían alguna estructura debomberos que detallasen sus caracte-rísticas. El objetivo era aprovechar labase de lo que ya existía y no partirde cero. Junto a Lérida, que ya dis-ponía de su parque municipal, elmejor estructurado era el de Bala-guer: la capital de La Noguera infor-maba que tenía una bomba portátilcon motor mecánico equipada y otrabomba sobre coche Studebaker, pen-diente de carrozar, que cubríaBalaguer y sus alrededores. Personalmunicipal, básicamente de su briga-da de obras, era quien atendía el ser-vicio: un total de 12 personas. Arties,por ejemplo, tan solo tenía dos man-gueras de riego nuevas, dos picos,dos palas, un martillo de hierro y uncarretón metálico. Pero el municipiotenía reservadas 25.000 pesetas parala adquisición de más material. Porsu lado, Arròs y Vila disponían úni-camente de personas voluntarias quese comprometían a hacer pruebasmensuales con las bocas de riego.Sin embargo, las buenas intencionesse quedaron en nada, y no se reto-maron hasta 1962, cuando laDiputación convocó una reunión dealcaldes para estudiar la organizacióndel servicio. Se iniciaba en aquellosmomentos un lento proceso burocrá-tico para implantar la red. Se encar-gó la redacción de un plan de des-arrollo que, el 28 de Enero de 1963,tan solo estaba pendiente de finan-ciación. El proceso iba más lento delo que se esperaba, de modo que, delmillón de pesetas reservado en unpresupuesto extraordinario, tan solose destinaron 600.000. El tiempo ibapasando. El estudio del Reglamentodel servicio no se encargó al letradode la Diputación hasta el 19 deFebrero de 1964. Una propuesta quefinalmente fue aprobada por el Plenoprovincial en Junio de aquel año. EnFebrero de 1965, se pidió al diputadoSenén Morales que organizase el ser-vicio. Este propuso un modelo dife-rente al de 1957, con mancomunida-des de municipios que tendrían supropio parque de bomberos. Conayuda de la Diputación, todas laslocalidades beneficiadas contribuiríana la financiación del servicio utilizan-do convenios con los consistorios y

54


con las compañías de seguros. Habíados tipos de parques, ocho principa-les y siete auxiliares, aunque en1969 ya se pensaba en 16 y 23, res-pectivamente. Un informe de 26 deJulio de 1966 explica por qué se tar-daba tanto en concretar el proyecto:gran parte de los municipios de lademarcación tenía menos de 1.000habitantes, por tanto, sus ayunta-mientos tenían una «hacienda muni-cipal precaria» que no permitíareservar partidas para la financiaciónde un parque de bomberos.A pesar de todo, en todo aquel tiem-po los municipios no se habían dor-mido y habían ido adquiriendomaterial. En 1966, Les BorgesBlanques ya tenía un Land Rovercon motobomba; Almacelles, un jeepequipado con motobomba y cisterna;Cervera, un tractor Barreiros contanque para 5.000 litros, una moto-bomba con cuatro mangueras y unaescalera de ocho metros. La Seu deUrgell también tenía su Land Rovercon motobomba y dos motobombas.En cambio Solsona y Sort tan solodisponían de mangueras, cubos,picos y palas. Ya en 1965, y a instan-cias del ayuntamiento de Vielha eMijaran, y con la coordinación delregidor de incendios José LópezMunuera, se creó una mancomuni-dad de municipios en el Valle deArán para la prestación de los servi-cios contra incendios. Además deesta ciudad, integraron laMancomunidad Asistencial losmunicipios de Escunhau, Gausac,Vilac, Betlan, y Arròs y Vila. Cadaayuntamiento aportaría una cantidadpara el mantenimiento del servicio,en función del número de habitan-tes. El Consistorio de Vielha eMijaran hizo un llamamiento a losjóvenes de la zona pidiéndoles quese integrasen como voluntarios en elnuevo cuerpo de bomberos. Casi 50personas se interesaron en la oferta.En 1967, con la adquisición porparte del ente provincial de un LandRover con motobomba, nacía laPrimera Compañía de BomberosVoluntarios del Valle de Arán, que sedotó de Reglamento propio e instalósirenas de alarma en Vielha, Mijarany Gausac. Los Pompièrs se organiza-ron aleatoriamente, todo un ejemplode funcionamiento democrático en

un país aún gobernado por un dicta-dor. También en el Valle de Arán, Lesy Bosòst se mancomunaron mástarde, en 1973, disponiendo de unamotobomba y de centenares demetros de manguera. La Diputaciónles asignó un Land Rover equipado,con el que nació el parque de Les.

El convenio entre la Diputación ylos ayuntamientosEl Pleno provincial aprobó, el 27 deEnero de 1967, el modelo de conve-nio que debían firmar la Diputacióny los ayuntamientos para establecerel servicio, pensado para funcionarcon bomberos voluntarios. Según unestudio realizado por el oficial mayorde la Diputación, Miguel Espinet, en1969, se descartaba la creación deuna plantilla de funcionarios porqueeso hubiera supuesto «una cifraanual fabulosa o desproporcionada,auténticamente prohibitiva, tantopara la Diputación Provincial, comopara los propios Ayuntamientos».Aún así, había que regular un siste-ma de seguros. Se establecía que losmunicipios eran los responsables defacilitar locales para los parques, se-leccionar el personal y conservartodo el material que se les destinara,del cual serían propietarios. Perosería la entidad provincial quiencoordinaría y dictaría los criterios deorganización del personal y las carac-terísticas del material y los vehículosa adquirir. Estos, obligatoriamente,deberían llevar el escudo de la Dipu-tación con el nombre del ServicioProvincial de Extinción de Incendiosy el de la localidad. La financiacióncorrería a cargo de los municipios,las aseguradoras, la Diputación y lastasas por prestación de servicios.Estas bases acabaron constituyendoel Reglamento del servicio, que fuepublicado en el Boletín Oficial de laProvincia el 18 de Abril de 1970.Ya se podía empezar. A partir deaquel momento, se iniciaron los trá-mites para crear los servicios comar-cales de Artesa de Segre y de Ponts.Después vendrían los de Agramunt yMollerusa, que se estrenaron oficial-mente el 27 de Enero de 1969 con laentrega de unos Land Rover nuevos.El grupo de Pla d’Urgell daba servicioa 12 municipios. Gracias a una pro-puesta del ayuntamiento de Vilanova

de Bellpuig, se incluyó un nuevo cri-terio para determinar las contribu-ciones económicas de cada munici-pio: cuanto más lejos estuviera delparque de bomberos, menos pagaría,a razón de un 5% de reducción porcada cinco kilómetros. Cada grupocomarcal creado dispondría de unLand Rover todoterreno con capaci-dad para cinco personas y equipadocon material auxiliar. El parquemejor dotado era el de La Seu deUrgell, que ya disponía de tres más-caras antigas, fuegos, garfios, escalerade 17 metros y botiquín, entre otromaterial.Aquel mismo año se incorporó alservicio el ingeniero Ferran CelsLiesa, que dos años después propusouna reorientación de la red de bom-beros, que se estaba constituyendosobre la única base de crear parquesy comprar material. Hacía falta algomás. Así, Liesa aportó los mismoscriterios que Lluís Pou había utiliza-do para diseñar el SPEI barcelonés:estudio de las características de todoslos municipios, localización de losriesgos y distribución racional de lared de parques. Liesa considerabafundamentales las autobombas conmonitor, las emisoras portátiles y losequipos fijos, así como la adquisiciónde mochilas para trabajar en incen-dios forestales. Reclamaba, pues, unanueva partida presupuestaria paraorientar el servicio en base a estosnuevos criterios. En 1974, Liesadetectaba aún más disfunciones en elsistema creado: buena parte delmaterial no se mantenía en condicio-nes. Se precisaban cursos de forma-ción para los bomberos, responsablesde mantenimiento y equipos técni-cos.

El caso de TarragonaContrariamente a las otras tres dipu-taciones catalanas, la de Tarragonano creó nunca un servicio provincialde bomberos, aunque fue la primeraen planteárselo, incluso antes de quese aprobara la Ley de régimen local.El diputado Antonio Soler presentóun proyecto de creación de un servi-cio con parques «como mínimo entodas las cabezas de PartidosJudiciales y posteriormente en todasaquellas poblaciones de regularimportancia». El plan preveía inte-

55


grar los cuerpos municipales que yaexistían en Tarragona, Reus yTortosa. El jefe del cuerpo sería elingeniero industrial de la Diputación.El Pleno de la entidad dio luz verdeal proyecto el 16 de Septiembre de1954. El programa nunca superó lafase de los despachos, de modo queel ayuntamiento de Valls decidiócrear su propio cuerpo y no esperar aque la Diputación montara el servi-cio para toda la provincia. En 1958,la Secretaría de Gobernación del enteresucitó la idea y pidió a los ayunta-mientos de Tarragona, Reus, Tortosay Valls informes sobre cómo teníanorganizados sus cuerpos porque elEstado volvía a insistir en el tema. ElMinisterio de Gobernación re-clamaba un informe en el que sedetallasen los servicios de bomberosya existentes, la redacción de unplan de mejora que contemplara lacreación de nuevos parques y unestudio de viabilidad económica. Losmunicipios hicieron los deberes y,por esas fechas, la Diputación pro-yectó crear parques en Flix, Gandesa,Falset, Montblanc, Santa Coloma deQueralt y El Vendrell. La idea eradotar todas las instalaciones con unamotobomba transportable, extintoresde espuma carbónica y un kilómetrode mangueras. En total, un gasto decuatro millones de pesetas, a los quedebía añadirse los 4,5 que era nece-sario invertir en la mejora de loscuerpos municipales existentes. En una carta de 31 de Octubre de1962, la Secretaría de Gobernaciónexplicaba al gobernador civil deTarragona que «esta DiputaciónProvincial no tiene organizado elServicio Provincial contra Incendiospor carecer de medios económicosnecesarios para ello». En 1965,cuando se observó el crecimientourbanístico e industrial de las comar-cas de Tarragona, se renovó el interéspor crear aquel cuerpo de bomberosque nunca llegaba. De este modo, sedecidió constituir una comisión espe-cial que estudiara la viabilidad deaquel proyecto inacabado, integradapor tres miembros, uno de los cualesera Josep Gomis, que años despuésfue consejero de Gobernación de laGeneralitat y, por tanto, responsablepolítico de los bomberos autonómi-cos. En 1972 hubo un intento de

contacto con la Diputación deBarcelona para «captar impresionesy aprovechar experiencias» sobre elcuerpo provincial, que se quedó ennada, y en 1975 se redactó unReglamento que detallaba que secrearían 10 grupos comarcales, seisde los cuales tendrían Centros dePrimera Ayuda asociados con parquessecundarios en Torredembarra,Constantí, Perafort, Vilaseca-Salou,Cambrils, L’Hospitalet de l’Infant, LesBorges del Camp, Cornudella deMontsant, Amposta, Sant Carles dela Ràpita, Alcanar, Ulldecona,Alcover, La Riba, Calafell, Arboç delPenedès, Santa Coloma de Queralt,Espluga de Francolí y Prades.Tal y como recuerda el ingenieroindustrial de la Diputación de laépoca, Enric Ventosa, los cuerposmunicipales del momento salían desus términos para asistir a los pue-blos vecinos. Y en base a esto, Reus,por ejemplo, solicitó que laDiputación subvencionara al 50% laadquisición de un jeep de transportede personal adquirido en 1961. Encaso de incendios forestales, Ventosarecuerda que incluso se aceptaba laayuda de los voluntarios civiles enunas emergencias que coordinabanlos ingenieros de montes del ICONA.Valls transformó su cuerpo municipalen un cuerpo comarcal en 1966, quellegaron a cofinanciar 11 ayunta-mientos más: Albiol, Alcover, Alión,Cabra del Camp, Figuerola, LaMassó, Nulles, Puigpelat, Garidells,Rodonyà y Vallmoll. Cada uno pagóunas cuotas fijadas sobre la base desus contribuciones urbana e indus-trial. El Consistorio informó a laDiputación de este cambio de orien-tación, invitándola a adoptar elmodelo para aplicarlo al resto de laprovincia. Aquel primer año, losbomberos comarcales de Valls traba-jaron en 45 servicios, 33 en la ciudady 12 en municipios de los alrededo-res. No había guardia permanente.La dotación de voluntarios, formadapor un capataz, un conductor y 12bomberos, disponía de un cochebomba con capacidad para 60.000litros/hora, ocho extintores y 12hachas, entre otro material. En 1975,año en que se inauguró el nuevoparque, se integró al servicio Brafim.En el año siguiente, lo hicieron

Vilabella, Vila-rodona y Pla de SantaMaria. Poco antes que la Generalitatse hiciera cargo del servicio a todo elterritorio catalán, se añadieronMont-ral, La Riba y El Pontd’Armentera.En Tarragona, el Consistorio mante-nía un servicio de bomberos que nose instituyó como cuerpo hasta 1964.Hasta aquel momento, trabajadoresdel ayuntamiento solicitaban ser des-tinados al parque de bomberos yeran aceptados siempre que unarevisión médica certificara que elcandidato no tenía ninguna deficien-cia ni lesión que le imposibilitararealizar su trabajo. En 1957, losbomberos de la ciudad tenían unsueldo base de 3,5 pesetas diarias,complementos aparte. No fue hastael 18 de Diciembre de 1964 cuandose propuso la creación oficial delcuerpo, con «dedicación plena y per-manente».A finales de la dictadura, la relacióndel parque con las autoridades muni-cipales vivió momentos de muchatensión. El comandante jefe explica-ba en una carta al alcalde, el 25 deOctubre de 1974, que la plantilla eratan escaso «que algunas noches estáel retén de ellos con sólo 2 bombe-ros, con el peligro de la poca eficien-cia y responsabilidad en caso de unsiniestro nocturno». Años después,se añadieron otras cuestiones queenrarecieron más el ambiente. Losbomberos, reunidos el 21 de Febrerode 1978, acordaban pedir al ayunta-miento que se les renovara el mate-rial y que las partidas destinadas alcuerpo no se desviaran hacia otrasáreas. Calculaban que se necesitabauna inversión inmediata de 6 millo-nes de pesetas para adquirir, comomínimo, mangueras, extintores y dosvehículos. En aquellos momentos, elparque tenía una autoescala Magirusde 30 metros, un autobombaBarreiros de 4.000 litros, una ambu-lancia (las tres de 1970) y un auto-bomba Magirus de 2.500 litros,adquirida en 1972. Los bomberostambién querían que se contratarantres chóferes más, pero algún técnicomunicipal anotó a mano en la cartaque aquellas tres plazas «no puedencrearse», y sentenciaba que «el bom-bero puede ser chófer». Aún así, enOctubre el Consistorio cedía y con-

56


vocó estas plazas más una de subofi-cial. La plantilla tarraconense tam-bién quería hacer cursos de socorris-mo y de inmersión y pedía que secompraran seis equipos de radio parainstalarlos en la ambulancia y losvehículos nuevos. Aquella manomisteriosa anotaba un simple «bien,o algunos menos». Finalmente, losbomberos pedían que se iniciara yala construcción del nuevo parque,para el que ya había una reserva deterrenos en el polígono industrial.Otra cuestión política acentuó la cri-sis. El 13 de Junio de 1978, en elparque sólo hicieron guardia cuatroconductores y dos bomberos. Uno delos servicios para el que fueronrequeridos fue la retirada de pancar-tas y la limpieza de pintadas decarácter político, por lo que en elparque tan solo quedaron dos bom-beros y un conductor. La plantillaenvió una carta de denuncia al DiarioEspañol, que salió publicada el 27 deJunio. Se acusaba de falta de respon-sabilidad a los mandos. Lamentabantener que trabajar con material«deficiente y estropeado» e invitabana los tarraconenses a verlo en el par-que con sus propios ojos: «Estamosfaltos de lo más elemental, la mitadde los vehículos no funcionan, estánla mayoría inútiles para el servicio, yno digamos nada de la vestimentapersonal, algunos bomberos no hanpodido acudir a los siniestros porcarecer de botas».La crisis se agravó los días 13 y 14 deJulio, cuando los bomberos se nega-ron a retirar más pancartas y a lim-piar pintadas de la vía pública al con-siderarlo peligroso. Sólo un sargentoy un cabo se prestaron a ello. El jefede la policía local se quejó por cartaal alcalde por lo que se considerabauna «conducta rebelde». Por eso, 18bomberos firmaron una carta el 7 deAgosto que enviaron al alcalde.Explicaban que, en estos servicios,peligraba su integridad física, ya quepodía explotarles algún artefacto.Además, alguna vez, mientras des-colgaban pancartas, habían sido vícti-mas de agresiones e insultos. Por eso,opinaban que este tipo de serviciospodía ser considerado «improcedentey temerario, y de provocación contrala libertad de expresión».Argumentaban también que ningún

otro cuerpo de bomberos del Estadohacía este tipo de servicios y queellos no eran «un cuerpo represivo»,sino un cuerpo que estaba al serviciode la ciudad y «al margen de todapolítica o políticas de partido vengande donde vengan».El ayuntamiento contestó en Sep-tiembre, argumentando que ellosdisponían de los «elementos idóne-os» para hacerlo y los sabían utilizar.El Consistorio apelaba también a laobligación de que todo funcionariode la administración local tiene quecumplir órdenes de sus superiores.Habían cometido faltas leves y se lesadvertía, aunque no se cursara nin-gún expediente. En total, 25 bombe-ros afectados de los 36 que componí-an el cuerpo en aquellos momentos.No obstante, en Agosto la crisis sehabía agravado aún más, ya que elayuntamiento había decidido dejarde pagar las horas extra y compen-sarlas con fiestas. Los bomberos sequejaron nuevamente porque dejarí-an de ingresar alrededor de 6.000pesetas. Nueva reunión interna ydecisión drástica: no atender servi-cios secundarios; tan solo trabajaríanen incendios y servicios de salva-mento. El comandante jefe pidió porcarta al alcalde que se volviesen apagar las horas, ya que estas no laspedían los bomberos, sino los sinies-tros graves que requerían más perso-nal que el que estuviera de guardia.Los funcionarios del ayuntamientohicieron público su apoyo a las rei-vindicaciones de los bomberos enuna carta que también quisieronenviar al alcalde el 4 de Septiembre.En Octubre, finalmente, el alcaldeEsteban Banús visitaba el parque yse reunía con los bomberos, prome-tiéndoles estudiar la inclusión en elsueldo de la cantidad que habitual-mente cobraban en concepto dehoras extra, así como la de valorar laposibilidad de comprar los dos vehí-culos que se pedían, un Land Rovery un autobomba Magirus.El cuerpo de bomberos de Reus des-tacó en esta época por la importanciaotorgada a la disciplina y la prepara-ción de sus hombres y la utilizaciónoportunista que, a veces, de ellohicieron las autoridades locales deturno. En Abril de 1961, por ejem-plo, llegó a la ciudad un nuevo Land

Rover Santana 88 Serie II, adquiridopor 212.000 pesetas a Metalúrgica deSanta Ana. El alcalde, Juan Bertrán,quiso escenificar el acto de entregadel vehículo al parque. El 25 deJunio se conmemoró el 30 aniversa-rio de la fundación del cuerpo conuna gran fiesta. La jornada se inicia-ba con una misa. Continuó con labendición del nuevo Land Rover,que fue apadrinado por la esposa deun teniente de alcalde.Posteriormente, la plaza Pius XII sevistió de gala para una exhibición delos bomberos ante las autoridades,instaladas en una tribuna, y los reu-senses, que miraban el espectáculodesde detrás de una vallas. Los bom-beros desfilaron ante la tribuna. Elalcalde pasó revista del material.Después, los bomberos, que habíanllevado su Hispano, el auto tanqueFord y el flamante Land Rover, hicie-ron una exhibición gimnasia.También hubo una demostración desalvamento, ejercicios con la escaleray lanzamiento de agua con las man-gueras. Ya de vuelta al parque, cadabombero fue obsequiado con unabotella de «vino español». En Juniode 1968, el nuevo alcalde, Juan-Amado Albouy, pidió con 72 horasde antelación que los bomberos pre-parasen una nueva exhibición deejercicios, con demostración dematerial y revista del personal. En1974 se convocó de nuevo a losbomberos para hacer más ejerciciosen el Festival Popular organizado porla Jefatura Local del Movimiento enel estadio del Reus Deportiu.La exigencia de disciplina y forma-ción fue una constante de su instruc-tor físico. En 1964 se diseñaron ejer-cicios para todo la plantilla a la vez,el primer martes de cada mes, entreMarzo y Junio. Y se advertía que lasausencias no justificadas en esasprácticas serían amonestadas. En1967, el parque constaba de tres sec-ciones y de un grupo subalterno. Encada sección había un capataz, unchofer y cinco individuos. Y en elgrupo subalterno, un chofer y dosindividuos. Cada martes había pro-gramadas clases de gimnasia y prácti-cas para el personal de guardia en elparque, ubicado en dependencias delHospital de Sant Joan. En 1969, seobligaba a los bomberos a limpiar los

57


vehículos entre las siete y las ocho dela mañana y a hacer, después, mediahora de gimnasia. Y en Febrero de1977 se establecía un calendario dedeberes diario: lunes, revisión ysesiones teóricas sobre el material;martes, después de los ejercicios físi-cos, prácticas con las caretas; miérco-les, sesiones teóricas de cono-cimiento de la ciudad, sus calles y ladistribución de bocas de agua.Jueves, prácticas con los vehículos ysimulacros de salida; viernes, prepa-ración de futuras prácticas, y sábado,limpieza de todo el parque y de losequipos personales.Tortosa también tenía su propiocuerpo, integrado en 1957 por 25voluntarios, que trabajaban con uncamión tanque con capacidad para4.000 litros, una motobomba de 70m3/h, una camioneta de transportede personal y una escalera de 16metros, entre de otro material.Aunque disponía de Reglamentointerno, a veces se ignoraba, comocuando se admitió en el cuerpo elencargado municipal de las electro-bombas de abasto y al pintor de laBrigada del Consistorio, que vivíamuy cerca del parque. Ambos sobre-pasaban la edad límite para ingresaren el cuerpo.Se trataba de un cuerpo de bombe-ros modesto, tal y como pone derelieve el problema que hubo en1961 con la contratación de un segu-ro que cubriera los accidentes labora-les. Las compañías pedían unas pri-mas calculadas sobre la media de lossueldos de la ciudad, que entoncesera de 12.675 pesetas anuales, peroel ayuntamiento no estaba dispuestoa pagarlas, ya que los bomberos sólocobraban de promedio unas 2.600pesetas al año porque atendían amuy pocos servicios. En 1966, porejemplo, sólo hicieron 11 en Tortosay 5 fuera del municipio; en 1967, entotal, tan sólo se atendieron 12 y en1968, únicamente nueve. Tambiénen 1961, el 17 de Junio, el Consis-torio aprobó una inversión de 30.000pesetas para renovar el vestuario delos bomberos (¡Uno de ellos habíautilizado las mismas botas y elmismo pantalón durante 15 años!).Con aquel dinero, Tortosa adquirió24 pares de pantalones y hombrerasmetálicas. El 27 de Abril de 1974,

fue nombrado comandante del cuer-po el arquitecto municipal FrancescRiocabo, que pocos años después fueel primer jefe de la Brigada de losbomberos de Tarragona.

Siniestros destacadosEn 1962 se hizo realidad el título delvillancico El desembre congelat [ElDiciembre congelado]. Una ola defrío invadió toda la Europa occiden-tal. Barcelona y su área metropolita-na se vieron afectadas por una neva-da que duró 48 horas; desde la tardedel día 24 y hasta las 19 horas del26. Los bomberos tuvieron que tra-bajar con ahínco. Desde la capital,sólo se podía llegar hasta Mataró,Castelldefels, Vallirana y Mollet delVallès, y por tramos en que era nece-sario circular con cadenas. El trendejó de funcionar. El Principado deAndorra envió máquinas quitanieveshasta Barcelona, limpiando las carre-teras en todo el trayecto. El Ejércitodestinó 600 soldados de Talarn paracolaborar en las tareas de normaliza-ción. El aeropuerto del Prat, con másde 60 centímetros de nieve, cerródurante cuatro días. Manresa llegó alos -7,5 grados, y Vielha, a los -9. EnSabadell se acumularon gruesos dehasta a 1,10 metros de nieve, y enBadalona, de un metro.El 9 de Abril de 1964, los bomberosdel SPEI tuvieron que pedir ayuda alos del ayuntamiento de Barcelonapor un incendio en el almacén quela empresa Santa Coloma S.A. teníaen la carretera de la Roca. La explo-sión de un barril con material infla-mable provocó una cadena de explo-siones de otros bidones y un incen-dio con llamas de más de 100metros. Hubo que desalojar centena-res de casas vecinas, y algunos traba-jadores de la empresa resultaronheridos con quemaduras.Un avión charter Comet IV Havi-lland de la campaña Dan Air seestrelló en el Montseny el 3 de Juliode 1970. Allí perdieron la vida todoslos que en él viajaban: 105 pasajerosy siete miembros de la tripulación.Los bomberos del SPEI trabajaroncon la Guardia Civil y la Cruz Rojaen la recuperación de los restos mor-tales. La madrugada del 5 deSeptiembre de 1970, los bomberosfueron requeridos para sofocar un

incendio que destruyó tres naves dealmacenaje de la fábrica de pinturasSherwin-Williams Española SA, deSant Adrià de Besòs. Tardaron cincohoras en extinguir el fuego y fuenecesaria la colaboración de los bom-beros de Barcelona.En este período, los bomberos de laDiputación también colaboraron conlos del ayuntamiento de la CiudadCondal en un accidente en el Metro.Fue el 30 de Octubre de 1975. Unconvoy que avanzaba hacia la esta-ción de Vilapiscina empezó a recularpor un problema mecánico. Al entrarde nuevo en la estación de VirreyAmat, que había dejado unos minu-tos antes, colisionó con el convoyque entraba. Eran las 20.45 horas.Murió el conductor de este segundotren y 80 personas más resultaronheridas. El SPEI envió una expedi-ción formada por el jefe de guardia,tres furgones de salvamento y unautobomba. También colaboró, juntoa los bomberos del ayuntamiento deBarcelona, en las labores de ex-tinción de un fuego que destruyó elbloque de apartamentos Edén Mar,de 16 plantas, en Calonge, el 16 deOctubre de 1976.El 11 de Diciembre, un tren de mer-cancías peligrosas descarriló en laestación de Olesa de Montserrat ori-ginando un incendio que calcinónueve vagones-cisterna que contení-an gasolina y gasoil. Dos más queda-ron muy afectados por las llamas.Trabajaron allí 21 vehículos y se usómedio millón de litros de agua parala extinción.El 20 de Enero de 1977, un camióncisterna de CAMPSA colisionó conun tren de pasajeros en un paso anivel a un kilómetro de la estaciónde Manresa. Murieron el conductory tres pasajeros del tren, y 25 perso-nas resultaron heridas. Al messiguiente, el día 28, un nuevo acci-dente ferroviario, en Sant Andreu dela Barca. Un convoy camino deBarcelona se saltó un semáforo enrojo. A pesar de que sonó la alarmay la red quedó inmediatamente sinfluido eléctrico, la inercia hizo que eltren continuara la marcha, chocandocontra otro tren que hacía el trayectohasta Igualada. Algunos vagones sal-taron a la carretera N-II. Entre losdos trenes había unos 300 pasajeros,

58


la mayoría de los cuales eran trabaja-dores de la SEAT que habían termi-nado su jornada laboral. Murieron22 personas y hubo más de 80 heri-dos. Los bomberos de la Diputaciónfueron ayudados por los delAyuntamiento de Barcelona. La CruzRoja montó un hospital de campañaen el mismo lugar del siniestro.Pero el episodio más dramático de laépoca tuvo lugar en la playa de Al-canar el 11 de Julio de 1978. Un ca-mión cisterna con una sobrecarga de4.000 kilos de propileno tuvo unaccidente de tráfico en el kilómetro160 de la carretera N-340 a la alturadel camping Els Alfacs. La cisternaacabó explotando. En los primerosmomentos, y según los expertos, latemperatura en la zona llegó a los2.000 grados. El camping, 12 chaletsy el edificio de una discoteca queda-ron calcinados. La cisterna, que volóproyectada por la fuerza de la explo-sión, abrió un cráter de 20 metros dediámetro. El balance, 215 muertos y67 heridos. La gente que intentóhuir lanzándose al mar también per-dió la vida, ya que el agua estabahirviendo. A raíz de aquel accidente,se firmó un Acuerdo Internacionalpara el Transporte de Mercancías Pe-ligrosas por Carretera, la ADR, con elque se creaba una normativa queespecificaba las condiciones que de-bían cumplir los camiones cisterna,las características de los productosque tenían que transportar y la for-mación que debían tener los conduc-tores.Les Franqueses del Vallès vivió untrágico accidente ferroviario el 6 deDiciembre de 1979. Un tren que cir-culaba en sentido norte tuvo unaavería en los frenos. En consecuen-cia, fue evacuado en la estación deCentelles. En el Figueró, bajó elmaquinista, pero el convoy empezóa recular a causa del desnivel e inicióuna carrera a tota velocidad. Despuésde cortar la corriente en tota la red,se intentó descarrilarlo, pero fue im-posible. Finalmente, a las 09.35horas chocó frontalmente con untren de tres vagones y con pasajeque iba a Sant Joan de les Abadessesy que había quedado parado a 200metros de Les Franqueses. Murieron22 personas y casi 50 resultaronheridas. Los bomberos, que trabaja-

ron hasta las 16 horas, requirieron laayuda del cuerpo municipal deBarcelona, la Cruz Roja, la PolicíaNacional, la Guardia Civil y los fores-tales.Más allá de siniestros puntuales, losbomberos fueron testimonios direc-tos de la gran crisis de la industriatextil en Cataluña a mediados de losaños 1970, cuando se notó con fuer-za el incremento de los precios delpetróleo y de las materias primas y latransformación interna del sector.Así empezó un período en que losincendios de industrias textiles eranhabituales. En Terrassa, por ejemplo,los bomberos trabajaron en 32 fue-gos de estas características entre losmeses de Julio y Septiembre de1978. En el recuerdo, firmas comoLa Magdalena, Tintesa, TextilNoguera, Tejidos Selectos Roig,Hilaturas Katia, HiladosIndustriales... En Manresa tambiénse quemaron la mayoría de laspequeñas y medianas empresas delsector textil.

Los bomberos de la Generalitat(1980-2008)Carles Savalls

En 1969, las cuatro diputacionescatalanas empezaron a plantearseuna actuación conjunta en el ámbitode la extinción de incendios y los sal-vamentos. En aquel momento, lospresidentes de las entidades provin-ciales consideraron interesante ini-ciar contactos periódicos con el obje-tivo de coordinar actuaciones y nor-malizar el material que los bomberosempleaban de sus demarcaciones. En1976, durante las jornadas técnicasque tuvieron lugar en el marco de laferia Expro-foc de Reus, se reiterabaesa necesidad. A partir de Enero, losrepresentantes de las cuatro diputa-ciones mantuvieron contactos perió-dicos para crear un servicio manco-munado de bomberos para todo elterritorio catalán. Sin embargo, sedescartó que aquel servicio pudieraentrar en funcionamiento antes de lacampaña forestal de 1977. El 3 deFebrero de ese mismo año, los dipu-tados se reunieron en Lérida parapreparar una actuación coordinadapara el próximo verano.

Pero este clima no condujo a unaacción concreta hasta el 30 de Marzode 1977. En una reunión conjuntade los diputados y técnicos provin-ciales de los servicios de extinción deCataluña y los representantes deICONA, todos ellos se constituyeronen la Comisión Consultiva Regionalcontra Incendios, junto con los jefesprovinciales de bomberos y un técni-co coordinador. La función de laComisión era estudiar un plancomún de prevención y extinción defuegos para toda Cataluña.

La Comisión Consultiva Regionalcontra Incendios y los primerosestudios de un servicio nacionalde bomberosTal y como recuerda Lluís Pou, porentonces jefe del SPEI barcelonés, laComisión detectó graves deficienciasde los servicios de bomberos catala-nes en cuanto a dotación de personale infraestructuras. Según consta enlas actas de las reuniones, las defi-ciencias se debían a las «insuficientesconsignaciones presupuestarias». Enla tercera reunión, celebrada en laDiputación de Tarragona el 21 deSeptiembre de 1977, se sentencióque el material de que disponían losparques de bomberos de Cataluña,una vez inventariado, «en su mayorparte no es apropiado para incendiosforestales». Los auxiliares contrata-dos para reforzar la plantilla duranteel verano «no cubren las necesidadesmínimas indispensables». Se recono-cía que los cambios experimentadosen el territorio, como la crecienteindustrialización, obligaban a preveeruna atención permanente para lasposibles emergencias. En dichas reu-niones incluso se llegó a plantear laposibilidad de que la leva del ejércitorealizara tareas de extinción deincendios y salvamento, si previa-mente preparaba a los soldados enun curso de formación. Además, lossoldados podrían trabajar durantetodo el año, más allá del personalcontratado sólo para las campañasforestales. Se preveía, incluso, quelos soldados se integraran comobomberos voluntarios una vez finali-zado el Servicio Militar, o incluso enlas plantillas de funcionarios.La primera tarea a la que se enfrentóla Comisión fue la mejora de la coor-

59


dinación de los servicios de bombe-ros en previsión de la campañaforestal de aquel verano, segúnrecuerda uno de sus miembros,Ferran Liesa. Pero terminada la cam-paña forestal, en la reunión celebra-da en Gerona el 19 de Octubre laComisión acordó redactar un ante-proyecto de servicio catalán de bom-beros. Dicho anteproyecto, finalizadoen Diciembre, fue entregado aFrederic Rahola, primer consejero deGobernación de la Generalitat res-taurada. Nueve meses después, el 9de Septiembre de 1978, el Depar-tamento de la Presidencia dictaba unDecreto nombrando una Ponenciapara plantear el esquema del estudioprevio necesario para crear un servi-cio nacional de bomberos. Ya enton-ces quedaba fuera del ámbito delestudio la ciudad de Barcelona, puessu ayuntamiento quería mantener latitularidad del servicio. La propuestade la Ponencia fue aceptada por elque fuera segundo consejero deGobernación, Manuel Ortínez, que el11 de Enero de 1979 ordenó la cons-titución de un equipo de trabajo, for-mado por 42 técnicos y dirigido porLluís Pou, para iniciar el estudio.En el equipo se integraron personasde distintos ámbitos, tanto técnicoscomo territoriales. Había represen-tantes de la Asociación EmpresarialQuímica de Tarragona, el Labora-torio General de Investigación yEnsayos de la Diputación de Barce-lona, la Unión Catalana de Entida-des de Seguros y Capitalización, elInstituto de Seguridad e Higiene enel Trabajo, la Entidad Metropolitanade Barcelona, el ICONA y la CruzRoja. Los perfiles de sus miembroseran ingenieros, arquitectos, peritosy, lógicamente, bomberos. Única-mente una mujer, Anna Armans,integrada en la estructura adminis-trativa del SPEI barcelonés.En el interior del grupo se constitu-yeron cinco comisiones: evaluacióndel riesgo, presidida por FerranLiesa; medios para cubrir el riesgo,encabezada por Pere Fina, jefe delservicio municipal de extinción deGerona; estructura del nuevo servi-cio nacional, coordinada por LluísPou; forma de gestión, cuyo res-ponsable era Joan-Josep Huerta, yprevención, liderada por el ingenie-

ro industrial Josep de C.Peradejordi. Según recuerda Enric Ventosa, in-geniero industrial de la Diputaciónde Tarragona que formó parte delequipo de trabajo, debido a la faltade recursos económicos no habíademasiada confianza en que la Ge-neralitat pudiera asumir la creaciónde un servicio como el que ellos pro-ponían. Sin embargo, asegura queello no condicionó en ningúnmomento la elaboración del planque el equipo consideraba adecuado.El estudio costó 2,5 millones depesetas, y se conoce como Llibre ver-mell [Libro rojo], de 1980, que Poupresentó al por entonces tercer con-sejero provisional de Gobernación,Josep Maria Bricall, el día del patrónde los bomberos, san Juan de Dios.En el Llibre vermell se hacía unaradiografía del estado en que seencontraba el servicio de bomberos.Se consideraba, por ejemplo, que elhecho de no disponer de un órganopropio de gestión dificultaba el fun-cionamiento de los servicios provin-ciales. Las compras de material y laspropuestas de obras de parques sehacían en función de las disponibili-dades económicas, y no atendiendo alas necesidades reales de los servi-cios. También se constataban proble-mas de actuación en determinadosservicios debido a las divisiones terri-toriales entre municipios, que gene-raban conflictos de competenciasentre cuerpos. La media de edad delos bomberos oscilaba entre los 40 ylos 45 años. En general, los serviciosdesatendían las cuestiones técnicas.Los medios no eran lo bastante ade-cuados, las redes de radio no llega-ban a todos los vehículos y la mayorparte del material que se empleabano estaba normalizado. Faltabanbocas de suministro de agua para losbomberos y muchas zonas del terri-torio quedaban a más que 20 kiló-metros de un parque. No existíanprogramas de prácticas conjuntas delos distintos servicios provinciales.Las ordenanzas de prevención erandiferentes en cada Diputación; granparte de las empresas privadas notenían ni planes de emergencia nimedidas de prevención de siniestros.Y en el aspecto financiero, se consi-deraba que el dinero aportado por

los ayuntamientos a los serviciosprovinciales no se calculaba en fun-ción de los riesgos de incendio o decualquier otra emergencia, sino enfunción de la riqueza de cada zona.Por todo ello, el Llibre vermell analiza-ba los riesgos de cada zona del terri-torio. Tenía en cuenta la existenciade poblaciones estacionales, quegeneraban actividades concretas conriesgos específicos. Igualmente, seelaboró un mapa catalán del índicede riesgo de incendio de vegetación,que se fijó en cuatro niveles: extre-mo, alto, medio y bajo. Cada nivel sedeterminó en base a criterios objeti-vos, como por ejemplo el tipo devegetación, la climatología habitualen cada zona, la proximidad de víasde comunicación y la continuidad delas superficies vegetales.El servicio que se proyectaba en elLlibre vermell debía trabajar no sóloen el ámbito de la extinción y los sal-vamentos, sino también en el de laprevención: control de aplicación deordenanzas, inspecciones de indus-trias, campañas públicas de sensibili-zación, homologación de materiales,etc. Optaba por la fórmula mixtaprofesionales-voluntarios, para con-trolar los gastos. También se descar-taba la creación de un cuerpo forma-do únicamente por voluntarios, pueslo hacían desaconsejable «la tecnifi-cación del servicio y la introducciónde nuevos vehículos y máquinas querequieren un mantenimiento cons-tante y una formación permanente».El documento también fijaba, entreotros aspectos, el personal que debíacomponer las escuadras, el sistemade turnos, el equipamiento que cadabombero debería tener a su disposi-ción, el tipo de vehículo y cómotenían que ser los parques y las ins-talaciones para realizar las prácticas.Se proponía la creación de cinco bri-gadas de bomberos: Barcelona,Gerona, Lérida, Tarragona yManresa. Esta última debía cubrir lascomarcas de Anoia, Bages, Solsonès,Berguedà, Ripollès y Osona, pero nollegó a constituirse. En total, 116parques de bomberos y unas 5.200personas trabajando en ellos. El pre-supuesto total propuesto para el ser-vicio era de 5.562 millones de pe-setas a financiar en cinco etapas,hasta 1986, incluyendo las obras y la

60


adquisición de más de 800 vehículos,2 helicópteros y material diverso.

El Llibre vermell y la creación de laDirección General de Prevención,Extinción de Incendios ySalvamentosEl Llibre vermell y el proyecto de cre-ación del cuerpo nacional de bombe-ros quedaron aparcados con el finalde la Generalitat provisional. El 20de Marzo se celebraban las primeraselecciones al Parlamento de Cataluñacelebradas en la recién recuperadademocracia. Una vez constituido elprimer Gobierno, el departamentode Gobernación, a cuyo frente estabaJoan Vidal, decidió poner en marchalas propuestas del Llibre vermell. Elprimer paso era estrictamente legal,pero imprescindible para hacer reali-dad el proyecto: según el Estatuto de1979, la Generalitat tenía atribuidaslas competencias en protección delmedio ambiente. Además, se preveíaque las diputaciones podían trans-ferirle aquellos servicios que, por suscaracterísticas, necesitaran un plante-amiento coordinado a nivel nacional,como sucedía en el caso de los bom-beros. Los protocolos establecidoscon las corporaciones provincialesdeterminaban que sería la Gene-ralitat quien gestionaría estos servi-cios. Además, substituiría a las dipu-taciones en todos los convenios queestas tuvieran vigentes con el Estado,los ayuntamientos y las compañíasde seguros. De este modo, unDecreto de Presidencia del 15 deMayo de 1980 certificaba el traspasode servicios de las diputaciones a laGeneralitat. El Decreto 93/1980 de27 de Junio creaba la DirecciónGeneral de Prevención, Extinción deIncendios y Salvamentos. Alfons Ortífue su primer responsable. Lluís Poufue designado jefe del Servicio deExtinción de Incendios ySalvamentos, una de las unidadesasignadas a la nueva Dirección. Losprimeros jefes de Brigada fueronElies Serra (Barcelona), Antoni Güell(Gerona), Ferran Liesa (Lérida) yFrancesc Riocabo (Tarragona). Loscuatro habían sido miembros delequipo redactor del Llibre vermell.Tal y como recuerda Lluís Pou, elprograma que acabó ejecutándoseinvirtió la previsión de inversiones

en vehículos y en obras reflejada enel Llibre vermell. En el documento, lasuma que debía gastarse en el par-que móvil triplicaba la calculada enel capítulo de obras. Ello se debía aque los redactores del Llibre vermellpensaron que el alquiler de localesera una fórmula adecuada, mientrasque la nueva Dirección General optópor las construcciones de nuevaplanta y propias. Para Pou, este eraun buen modo de hacer llegar atodas partes el nombre y el escudode la Generalitat, presente en losrótulos de cada parque de bomberos.De hecho, éste fue el primer servicioque se organizó con la recuperacióndel autogobierno.El Decreto 301/1982 de la Gene-ralitat, de 5 de Agosto, certificabaque las diputaciones aceptabantransferir los servicios de bomberos,incluyendo el traspaso del personal.Pero los entes provinciales siguieroncontribuyendo económicamente almantenimiento del servicio. LaDiputación de Gerona, por ejemplo,ya había aprobado en 1981 una par-tida de 136 millones de pesetas parala adquisición, por el procedimientode urgencia, de siete autobombasrurales pesadas (BRP), una urbana(BUP), un furgón de salvamento,una autoescalera automática de 30metros, un vehículo de mando(Unidad Móvil de Jefatura, en la ter-minología de la época), equipamien-to para los bomberos, 55 equipos deradio y mobiliario diverso. EnOctubre del mismo año, y gracias aun convenio con el ayuntamiento deGerona, el parque de esta ciudad seconvertía en la sede central de laBrigada de bomberos de toda lademarcación. El Consistorio mante-nía en su plantilla municipal a cuatrobomberos, cuatro conductores y cua-tro cabos, mientras que el resto depersonal pasaba a depender laboral-mente de la Generalitat. El parque,que debía tener un retén mínimo decuatro personas, estaría compuestopor 45 bomberos más el jefe y todoel personal de mando de la Brigada.Además, el Ayuntamiento se com-prometió a aportar al nuevo servicionacional el 1% de su presupuestoanual de prevención más el importede las tasas de prevención de incen-dios. La Diputación de Barcelona

traspasó un total de 360 personas,entre las que había 275 bomberos,46 cabos, 8 sargentos, 6 suboficialesy el personal técnico y administrati-vo. Igualmente transfirió las vacantesque aún no habían podido cubrirse.

El cuerpo de bomberos voluntariosParalelamente, se creaba el cuerpode bomberos voluntarios. Una ordendel Gobierno de 1984 fijaba las prue-bas para los aspirantes: primero,debían superar un reconocimientomédico; después, demostrar las capa-cidades físicas requeridas (carreras de1.000 metros lisos, de 80 metroslibres, trepar por una cuerda, nadar50 metros, levantar 50 kilos de pesoy salto de longitud); realizar unaprueba escrita y, finalmente, una deconducción. Más adelante, la Ley5/1986 de 10 de Noviembre, deCuerpos de Funcionarios de laAdministración autonómica, creabael Cuerpo de Bomberos de laGeneralitat. Por lo tanto, ya podíahablarse de un colectivo de trabaja-dores, formado por funcionarios ypersonal voluntario, con estatutopropio. Finalmente, la Ley 5/1994 de4 de mayo, conocida como la Ley deBomberos, fijaba las atribucionestanto de la Generalitat como de losbomberos. A estos, la Ley les consi-deraba agentes de la autoridad cuan-do estaban de servicio. El texto tam-bién creaba las categorías de sargen-to, cabo y oficial, y la de los bombe-ros de empresa, que debían acreditarsu preparación con un curso en laEscuela de Bomberos. Además detrabajar directamente en los sinies-tros que pudieran tener lugar en lasempresas, la Ley les atribuye la tareade velar para que sus compañíasadopten medidas de prevención,controlar el buen funcionamiento delas instalaciones. Así mismo, lesfaculta para realizar formación técni-ca al resto de personal de la empresa.En el Orden de 13 de Abril de 1989del Departamento de Gobernaciónya se establecía la obligatoriedad dedisponer de bomberos de empresapara aquellas compañías que trabaja-ran con productos peligrosos. EnCataluña también existe otro tipo debomberos, los de Aeropuertos Espa-ñoles y Navegación Aérea, AENA.Por eso, los aeropuertos de Barce-

61


lona, Gerona, Reus y Sabadell tienensus propios parques de bomberos.

Organización del Cuerpo deBomberos de la GeneralitatEstrenada la Dirección General, llegóel momento de pasar a la acción ycubrir las deficiencias que se habíandetectado en los cuerpos provincia-les. Un Decreto de Gobernación de1981 estableció un procedimientopara la adquisición de material parael Cuerpo y la autorización de con-trataciones directas con carácterurgente. En 1982, la Generalitat con-vocaba el primer concurso para pro-veer plazas: 47 en la Brigada deLérida, 42 en la de Tarragona y 17en la de Gerona. Los aspirantes debí-an tener entre 18 y 30 años, o más sipodían acreditar haber ejercido debombero municipal. Era un modo defacilitar el acceso al Cuerpo a todosaquellos que habían estado ejercien-do de bomberos pero que en lasplantillas de sus Ayuntamientos ofi-cialmente constaban en otros puestosde trabajo, como por ejemplo, en lasbrigadas de obras. También se exigíael Graduado Escolar y haber ejercidooficios relacionados con la construc-ción. Igualmente, se pidieron técni-cos en telecomunicaciones y auxilia-res sanitarios.En cuanto a la construcción y refor-ma de los parques de bomberos, sefirmaron convenios con varios ayun-tamientos, que ofrecían los terrenos.El primero en hacerlo, en Octubre de1982, fue el ayuntamiento de Lloretde Mar, que propuso a la Generalitatla finca Marsal, de 4.202 metros cua-drados. Poco después, también ofre-cieron solares los consistorios deTremp, Santa Coloma de Farners,Tàrrega, Móra d’Ebre, Pineda deMar, Solsona y Balaguer. Al añosiguiente, le llegó el turno a Cervera,Castell d’Aro, Gerona, Pobla deSegur y Olot. En las mismas fechas,el Institut Català del Sòl tambiénofreció un terreno en Reus. Las pri-meras obras adjudicadas, en 1987,fueron las de los parques de bombe-ros de Prats de Lluçanès, Palafrugelly Vielha e Mijaran.La adquisición de vehículos y ma-terial no quedó al margen de esteproceso. En 1987 se convocaba unconcurso para comprar 925 carretes

de mangueras de 25 milímetros,3.000 camisas, 1.200 jerseys, 25carrocerías completas para autobom-bas rurales pesadas, cuatro vehículosde mando y material diverso para losespecialistas en rescates de las briga-das de Lérida y Gerona, entre otros.

La formación y la Escuela de BomberosEl servicio estableció su sede centralen las instalaciones de Bellaterra(Cerdanyola del Vallès), en el cam-pus de la Universitat Autònoma deBarcelona. Las nuevas dependenciasacogieron los servicios administrati-vos, el servicio de formación (conaulas, oficinas y habitaciones para losalumnos), el control central de laBrigada de Barcelona y, desde Juliode 1985, el parque de bomberos deCerdanyola del Vallès. Hasta aquelmomento, los mandos operativoshabían estado haciendo las guardiasen el parque de Sabadell. El autordel proyecto arquitectónico fue EliesSerra, integrado en el servicio técni-co cuando dejó de ser jefe de Brigadaen 1984. Lo había redactado ya enépoca de la Diputación de Barcelona,cuando se pensaba instalar la sededel SPEI en Bellaterra. La obra habíasido adjudicada a ConstruccionsCastells SA, empresa que acabó enquiebra. Por ese motivo, se detuvie-ron los trabajos, y cuando se reem-prendieron, la Generalitat ya habíacreado la Dirección General dePrevención, Extinción de Incendios ySalvamentos, que fue la que se insta-ló una vez terminada la obra. Elrecinto fue inaugurado en Marzo de1983.La primera promoción del servicio deformación en Bellaterra fue la deaquel mismo año. En total, 50 bom-beros que habían ingresado en elservicio adscritos a la Brigada deBarcelona, siguiendo un curso desdeJulio hasta Octubre. José LuisMartínez adaptó el manual del bom-bero que había redactado con RafaelIzaguirre en tiempos del SPEI.Bienvenido Aguado había diseñadola Sección de Selección y Formaciónde Personal por encargo de la Di-rección General. En 1986, el Decreto220/1986 de 17 de Julio transformóeste servicio de formación en Escuelade Bomberos. Su primer director fueJosé Luis Martínez. Con él trabajaron

codo con codo Aguado, como res-ponsable de formación, y Joan Grà-cia, quien se encargó de la progra-mación del contenido de los cursos.En aquella época, la Escuela tambiénformó a los aspirantes a bombero delConsejo Insular de Mallorca y seencargó de la formación continua delos bomberos de Castellón, Las Pal-mas y el País Vasco. Entre los vascos,estaba Pedro Anitua, por entoncestécnico de Protección Civil delGobierno Vasco, que más tarde seconvertiría en jefe de bomberos de laGeneralitat, entre Septiembre de2002 y Octubre de 2004.En una segunda etapa, la Escuelatuvo como director a Josep Arola,desde el 1 de Octubre de 1989 hastael 1995. En aquel periodo se realizóel diseño curricular de cada uno delos cursos. También en esa época secontactó con especialistas no perte-necientes al ámbito de los bomberospara realizar sesiones teóricas; se tra-taba de expertos de la empresa pri-vada y de la Universidad, como elgeógrafo Josep Maria Panareda, Car-me Baixeras, jefe del Servicio deProtección Radiológica de la Uni-versitat Autònoma de Barcelona, yLluís Font, del grupo de Física de lasRadiaciones de la misma universi-dad. Hasta ese momento, el cuerpode instructores había estado formadoexclusivamente por bomberos, conindependencia de su formación.También en esta etapa se creó uncurso para los aspirantes a bomberovoluntario.Pero las instalaciones de Bellaterra sequedaron pequeñas, por cuya razónse proyectó el traslado a Mollet delVallès, a un nuevo edificio queempezó a construirse en 1994 en elrecinto de la Escuela de los Mozos deEscuadra. En Marzo de 1995 se ini-ciaron las actividades en la nuevaubicación. Ocho meses después,Albert Vilanova substituía a Arola enla dirección. En esta nueva etapa, lasasignaturas que se impartían se agru-paron en módulos temáticos: incen-dios urbanos, fuegos forestales, res-cates y salvamentos y asistencias téc-nicas. La Escuela se integró tambiénen la EFSCA (European Fire ServicesColleges Association), fundada en1988. Era, junto a la EscuelaNacional de Protección Civil de

62


Madrid, el único miembro del Estadoespañol en este organismo. En elmarco de la EFSCA, la Escuela deBomberos participó en proyectoseuropeos de formación de mandos,como el Gamma y el Life. ConVilanova como jefe, los alumnos delcurso para aspirantes a bomberoempezaron a hacer prácticas deextinción de incendios en las petro-químicas de Tarragona. Y también seiniciaron los cursos para los bombe-ros de empresa.Vilanova fue substituido por JordiSans en Febrero de 2003. Con él, laEscuela vivió la remodelación totalde sus instalaciones, ubicadas junto ala carretera C-17. Así, además de laampliación del antiguo edificio, seconstruyó otro nuevo. De este modose pasó de 3 a 7 aulas, se construyóun aula laboratorio y otra de infor-mática. Terminadas las obras, en2007, las dependencias pasaron de1.174 a 2.811 metros cuadrados.Sans fue el último director de laEscuela, ya que esta ha quedadointegrada en la estructura delInstituto de Seguridad Pública deCataluña, creado por la Ley 10/ 2007de 30 de Julio. En esta última etapa,la Escuela amplió de 460 a 580 elnúmero de horas lectivas del CursoBásico para los aspirantes a bomberoe incrementó el número de formado-res. Asimismo, la Escuela creó unanueva estructura académica, con 17departamentos que se hicieron cargode los ámbitos del temario a impartira los alumnos. También inició unprograma de formación a distanciapara los bomberos de empresa, gra-cias a un convenio con la AsociaciónEmpresarial Química de Tarragona,AEQT.

Las telecomunicacionesLas telecomunicaciones tambiéndebieron adaptarse a la nueva rea-lidad. Cuando la Generalitat asumióel servicio, en las demarcaciones deLérida y de Tarragona no había nin-gún repetidor que hiciera posible unsistema de comunicación vía radioentre los parques y los controles. Porello se proyectó instalar uno en ellímite entre ambas provincias, en elpico de la Baltasana, en la sierra dePrades. Dicho y hecho. El equipo uti-lizado era el que la Diputación de

Barcelona había adquirido años atráspara la Tossa d’Alp y que nuncahabía llegado a instalarse. A partir deaquel momento, fue necesario adap-tar todas las emisoras de los parquesde bomberos de las dos brigadas, unatarea que Eduard Ruíz y su jovenayudante, Jordi Gallart llevaron acabo en un tiempo record. En lascomarcas de Gerona no había aúnningún repetidor, pero se aprovecha-ba la cobertura que proporcionaba elque la Diputación de Barcelonahabía instalado años atrás en el Turóde l’Home. Ello obligó a renovar losequipos emisores y receptores, por-que los que estaban operativos eranmodelos antiguos que ya no se fabri-caban.Para disponer de redes de radio simi-lares a las de la Brigada deBarcelona, en 1981 se convocaronconcursos para la adquisición de tresrepetidores por demarcación y mate-rial nuevo. En el proyecto de des-arrollo de la red de radio se tuvo encuenta los bomberos voluntarios, ypor tanto no había guardias de per-manencia continua las 24 horas deldía en los parques. Por dicho motivose pensó en crear una red de alarmaque activara los buscapersonas quedebían llevar los voluntarios y unasirena ubicada en el centro de laslocalidades que dispusieran de par-que. Pero las sirenas no llegaron ainstalarse. En el año 1983, cuandoMateu Mas ingresó en el cuerpo, seejecutó el proyecto. De este modo,en Lérida, por ejemplo, empezaron afuncionar los repetidores de Comiolsy los de los picos de Orri y Cogulló.El avance de las tecnologías hizoposible que los bomberos trabajarancon más canales: inicialmente, laseparación mínima entre canales,para evitar interferencias, era de 100KHz, pero con mejores equipos sepudo rebajar hasta los 50 Khz, y des-pués hasta los 25 KHz. De estemodo, y en una misma banda, sepudieron habilitar más canales. Alfinal, se consiguieron 13: 3 para cadabrigada, más uno común para todaCataluña, el Canal 4, que se usabacuando en un siniestro trabajabanvehículos de dos o más demarcacio-nes.En 1987 Mateu Mas proyectó la ins-talación de 39 repetidores y la habili-

tación de 46 canales. Ello obligaba,una vez más, a solicitar frecuencias ya adquirir nuevo material emisor-receptor. Este momento fue un pun-to de inflexión importante en la me-jora de las radiocomunicaciones, gra-cias a un nuevo avance técnico: sedejaba para la historia la tecnologíade cristales para adoptar la de sinteti-zados, que permitía incrementarconsiderablemente el número decanales, con una separación entre síde 12,5 KHz. En 1991, finalmente, sellevó a cabo el cambio de los equiposinstalados en los vehículos.Para la campaña forestal de 1993, elTaller de Radio montó el primervehículo de comunicaciones del ser-vicio, el E-90, un Volkswagen Syncrode transporte de personal que habíallegado de la Brigada de Lérida. Elvehículo, que se equipó con posicio-nes para operadores, estuvo operati-vo hasta 2003.Las telecomunicaciones vivieron unnuevo cambio después de los incen-dios de 1998. Uno de los puntosdébiles en aquel episodio de fuegoshabía sido el de las comunicacionesvía radio. Por eso, el Gobierno encar-gó al Centro de Telecomunicacionesde Cataluña un proyecto para mejo-rar la calidad de la red. En 1999 sehizo la prueba piloto de implantaciónde la tecnología digital TETRA (cono-cida por los bomberos como Ágora),que mejoraba la calidad del audio yposibilitaba la transmisión de datos,como los de posición para el GPS. Laprueba se realizó en las comarcasafectadas por los fuegos de 1998,donde se duplicaron los equipos,tanto digitales como analógicos, quese habían estado utilizando hasta esemomento. La experiencia piloto sir-vió tanto para la Dirección Generalcomo para el Centro de Tele-comunicaciones antes de implantarloal resto de cuerpos e instituciones deCataluña. El resultado fue positivo, yla Generalitat decidió instalar la reden todo el servicio. La campañaforestal del año 2000 se realizó conlas dos tecnologías en todo el territo-rio. Sin embargo, fue necesario sol-ventar todos los problemas técnicosque presentaba la nueva red, con lasupervisión de Jordi Vidal, quiencreó el Sistema de InformaciónGeográfica, de localización de vehí-

63


culos y medios aéreos a tiempo realsobre el mapa. Finalmente, en 2004se realizó el apagón analógico y seempezó a desmontar toda la red con-vencional. Cuando los Mozos deEscuadra se desplegaron en la ciudadde Barcelona en Noviembre de 2005,la Generalitat decidió que todos loscuerpos operativos trabajaran con lamisma red. Hasta aquel momento,los Mozos de Escuadra habían estadooperando con la Tetrapol, pero a par-tir de entonces se implantó el siste-ma Rescate para todos.

Modernización de los vehículos y utillaje.La flota aéreaA fin de buscar soluciones quemejoraran la eficiencia del materialempleado por el Cuerpo, el ServicioTécnico de la Dirección General,dirigido por José Luis López, y conla colaboración de Elies Serra, des-arrolló un trabajo en su momentonovedoso en España: la redacciónde las especificaciones técnicas delmaterial y, sobre todo, de los vehí-culos de bomberos. De este modo,era la Dirección General la queestablecía qué le convenía paramejorar sus dotaciones en los dis-tintos concursos de compra. Y así,el Servicio diseñó, por ejemplo, lan-zas e incluso una bomba rural pesa-da. Y, ya en 1995, las bases remotasde ataque (BRA), que se montabanen lugares de difícil acceso paragarantizar la aportación de agua enlos trabajos de extinción de incen-dios. Los primeros tests fueron rea-lizados por los bomberos de Trempbajo el mando de Lluís Rodríguez,jefe de zona del Pallars. Constatadasu eficacia, el uso de las BRA sehizo extensivo al resto de Cataluña.Se trataba de montar bases concapacidad para 3.000 litros en luga-res hasta donde difícilmente podíanacceder los vehículos de bomberos.Posteriormente, los helicópteroshacían llegar depósitos con 1.000litros de agua, con los que se llena-ban las bases. La instalación funcio-naba con dos motobombas y 500metros de manguera. Los bomberosde Madrid acabaron adaptando estemecanismo. En Cataluña funcionóhasta que empezó a utilizarse elfuego técnico en la extinción de losgrandes incendios.

La fortaleza técnica del servicio quese estaba creando y de sus profesio-nales se constataba también fuera denuestras fronteras. Así, por ejemplo,Elies Serra fue formador de la escue-la de bomberos de Texas, en EstadosUnidos, y miembro de la asociaciónmejicana de jefes de bomberos. Elegarense Carles de Pablos ejerció,desde Septiembre de 1990 hastaSeptiembre de 1993, de subjefe delservicio de bomberos de laOrganización Europea para la In-vestigación Nuclear (CERN), elmayor laboratorio de investigaciónen física de partículas del mundo,con sede en Ginebra (Suiza). En estemismo centro trabaja actualmenteMaurici Galofré, un bombero de laGeneralitat en comisión de servicios.Màxim del Valle, número 1 de la pri-mera promoción convocada por laGeneralitat de Cataluña, fue durantemás de 13 años director general téc-nico de los bomberos de Andorra,entre Enero de 1993 y Junio de2006. Actualmente, reincorporado ala Dirección General, ejerce de direc-tor del Servicio Técnico. Ya más re-cientemente, el analista jefe de losGRAF, Marc Castellnou, natural deTivissa (Tarragona), trabajó entre1997 y 1998 en el servicio forestal yen el servicio de zonas protegidas delos estados norteamericanos deWashington y Oregón. Allí pudoaplicar el modelo de análisis quehabía trabajado en su proyecto finalde carrera y amplió sus conocimien-tos sobre el comportamiento delfuego. Una empresa californiana, laWildland Fire Specialist, le compró lapatente. Y ya en la actualidad, otrobombero de la Generalitat, el sargen-to Antoni García Fiel, nacido enReus, trabaja en el cuerpo de bombe-ros del Centro Euratom, en la locali-dad italiana de Ispra.Mientras tanto, se fue incrementan-do la flota propia de medios aéreos.En 1983 se habían adquirido doshelicópteros Messerchimitt-Bölkow-Blohm BO 105 cbs4, que se utiliza-ron para las tareas de mando deincendios y para los rescates de mon-taña con grúa. Era la primera vez enEspaña que se empleaban helicópte-ros en la lucha contra los incendios.Hasta ese momento, sólo se habíatrabajado con aviones, como los

Canadair y los Dromadair. En 1987,la Dirección General adquirió el ter-cer helicóptero, y al año siguiente seempezaron a contratar de modo sis-temático helicópteros HS de trans-porte de mando. Los primeros fue-ron el Hughes 500 y el Bell 206 jet-Ranger. Se asignó uno a cada briga-da. Con ese contingente de medios,la Generalitat decidió crear laSección de Medios Aéreos a finalesde 1988, cuyo primer responsablefue Josep Arola. Al año siguiente, secontrató el primer helitanque, elhelicóptero bombardero, que reforzóla capacidad extintora en incendiosforestales. En 2004, la DirecciónGeneral disponía de una flota contra-tada de 10 de estas aeronaves parahacer frente a la campaña de verano.En 1990 se compró un helicópteroBölkow-Kawasaki BH 117 A4 demayores prestaciones que los ante-riores. En 1994 llegó otro que supe-raba al anterior, un BO-105Superfive; y al año siguiente, llegabaotra innovación, dos unidades delAir Tractor AT-802F. Después de losincendios de 1994, el jefe del Cuer-po, Manuel Bosch, y el entonces res-ponsable de Medios Aéreos, RamonDinarès, viajaron a Estados Unidospara conocer las últimas novedadesdel mercado a fin de mejorar aúnmás la capacidad extintora de la flotaaérea de los bomberos, que en aque-llos momentos también contaba conaviones Firecat. En dicho país descu-brieron el Air Tractor, un avión devigilancia y ataque, que acababa deser presentado y que revolucionaríael ala fija en la lucha contra los fue-gos por su maniobrabilidad, capaci-dad y sistema de descarga. Cataluñafue la primera en traer este tipo deavión a Europa, de modo que técni-cos griegos y croatas, por ejemplo,vinieron a realizar un seguimientopara un posible uso en sus países.En 2002 la flota de helicópteros de laDirección General pasó a ser la detodo el Departamento, integrándoseen ella el aparato que hasta esemomento había estado prestandoservicio exclusivamente para elServicio Catalán de Tránsito. Y aquelmismo año se adquirió un helicópte-ro nuevo, un EC-135-P2, para losrescates de montaña.

64


Los medios de comunicación y la Oficinade PrensaEl constante crecimiento del servicionacional de bomberos también seexperimentó en el ámbito de la aten-ción a los medios de comunicación.La Dirección General empezó a orga-nizar una oficina de prensa a raíz delos graves incendios forestales delverano de 1994. Hasta entonces,Joan Pascual había realizado una pri-mera atención a los periodistas. Cadamañana, por ejemplo, contactaba, yadesde su casa, con los controles delas brigadas para conocer las inciden-cias de las últimas horas y emitía uncomunicado en directo en Radio 4.Según recuerda su viuda, LupeTenas, Pascual era un apasionado deeste mundo. Mucho antes ya habíaentrado en contacto con los bombe-ros de Barcelona, a quienes prepara-ba el catering en su restaurante de laBarceloneta cuando había serviciosque les obligaban a trabajar muchashoras. En aquella época empezó acoleccionar cascos de bomberos,hasta reunir casi 500 de todo elmundo y de distintas épocas.Actualmente, es una de las coleccio-nes más importantes de estas carac-terísticas. Cuando entró en contactocon los bomberos de la Generalitat,Pascual se encargó de todo lo quehacía referencia a los bomberos juve-niles y llegó a ejercer de jefe de Rela-ciones Exteriores de la DirecciónGeneral.Hasta ese momento, la prensa con-tactaba directamente con los contro-les centrales para recibir informaciónsobre las actuaciones de los bombe-ros. Pero durante la oleada de fuegosen 1994, la Dirección General y elgabinete de comunicación delDepartamento de Gobernación,encabezado por Susanna Quintana,consideraron claramente necesariocrear un servicio regular de prensaen Bellaterra, como mínimo hasta elfinal del verano. Así fue como laperiodista Núria Iglesias empezó aatender a los medios, contando conla ayuda de Pascual. Como la expe-riencia se valoró positivamente, semantuvo una vez finalizada la cam-paña forestal. En verano de 1995, laOficina de Prensa articuló una guar-dia permanente de 24 horas atendidapor Iglesias y tres periodistas más,

entre los que se contaba VerònicaPardo. A partir de aquel momento seestableció un equipo fijo para todo elaño que informaba sobre las actua-ciones diarias del Cuerpo deBomberos y gestionaba la demandade entrevistas y reportajes de losmedios.La Oficina de Prensa, instalada en elCentro de Información y Coor-dinación Operativa de Cataluña(Cicoc) de Bellaterra, es actualmenteel órgano encargado de transmitir ala población las consignas de lasautoridades en caso de grandesemergencias. El modelo comunicati-vo de la Dirección General seimplantó también posteriormente alos Mozos de Escuadra y al ServicioCatalán de Tránsito cuando empeza-ron a ejercer como responsables deprensa los periodistas del equipo deBellaterra, Carles Fernández en laDirección General de SeguridadCiudadana y Verònica Pardo enTránsito. En la actualidad, la Oficinaestá compuesta por 11 personas.Sólo durante el 2008 atendieron61.000 llamadas de periodistas,cuando, por ejemplo, en 1998 única-mente se habían recibido 27.000.

Incorporación de las mujeres al servicioEn aquellos primeros momentos delservicio también se inició un lentoproceso de incorporación de lasmujeres al Cuerpo de Bomberos. Aprincipios de los años 80, el parquemunicipal de Gelida tuvo ya entresus miembros a las tres primerasmujeres bomberas voluntarias:Manoli Ocaña, Montse Nebot yJoana Vilarroig. Esta última llegó aser subjefe de parque. Fueron nom-bradas voluntarias de la sección acti-va el 23 de Julio de 1984, cuando laDirección General de Prevención,Extinción de Incendios y Salva-mentos de la Generalitat integró elparque de bomberos de la localidaden su estructura operativa. En 1988,Vilarroig accedió al cuerpo comooperadora del control central de laBrigada de Barcelona, tarea que des-arrolló hasta su jubilación, a finalesde 2008. Por su parte, Nebot prestaservicio actualmente en el almacéngeneral de los bomberos enMartorell. Ocaña está totalmentedesvinculada del Cuerpo.

La arquitecta Cecília Egea accedió ala Dirección General como técnica deprevención en Noviembre de 1982.Una vez creado oficialmente elCuerpo de Bomberos de la Gene-ralitat, en 1989, entró a formar partedel Cuerpo mediante oposición. Entodo el tiempo que ha estado en acti-vo, ha desarrollado distintas tareas.Primero, como técnica del Serviciode Prevención de la DirecciónGeneral, se dedicó a la comprobaciónde proyectos e inspección de edificiospara verificar el cumplimiento de lanormativa. Posteriormente se incor-poró a la División Operativa comojefe del Área de Planificación, donderealizaba tareas de apoyo y gestiónde los medios aéreos. Como jefe delÁrea de Avaluación, también trabajóen el sistema procedimental. Asimis-mo, ha colaborado con el ServicioTécnico en la redacción de proyectosy visitas de obras de parques debomberos. Y en el ámbito operativo,ha realizado guardias en la sala decontrol de los bomberos de Bellaterrae investigación de siniestros. Fue laprimera mujer bombera de laGeneralitat.La primera en hacer guardias fueAnna Martín. Aprobada una oposi-ción como arquitecta, accedió alCuerpo como técnica el 31 de Enerode 1994, y a finales de Julio se incor-poró al grupo de jefes de guardia dela Brigada de Tarragona. En 1996, laciudad de Terrassa incorporó a lasprimeras auxiliares forestales de suhistoria: Mariona Casals, Eva Garcíay Sílvia Gibert. La arquitecta técnicaCarlota Dicenta había entrado enPrevención en 1990, trabajando enedificios públicos. Por lo tanto, reali-zó inspecciones en las instalacionesolímpicas. En 1998, siendo consejerode Gobernación Xavier Pomés, lostécnicos se integraron en el Cuerpode Bomberos. De este modo, Dicentaempezó a hacer guardias ya comobombera en el Cicoc. Como el restode personal afectado por esta medi-da, tuvo que superar un curso de200 horas que impartió la Escuela deBomberos. Dicenta, que fue nombra-da subinspectora, está en excedenciaactualmente.Elisabet Justribó aprobó la oposi-ción como técnica en Diciembre de1991 obteniendo el puesto de

65


arquitecta técnica en la Brigada deBarcelona. Y, como Carlota Dicenta,fue integrada en la estructura delCuerpo en la etapa en que Pomésdirigía el Departamento. Una vezrealizado el curso obligatorio, Jus-tribó empezó a hacer guardias en elCicoc. Más adelante, fue destinadaen comisión de servicios a la Bri-gada de Tarragona, donde trabajócomo jefe de guardia en 2000.Después de un período de exceden-cia, en el año 2008 se reincorporóal Cuerpo, en la Región de Emer-gencias Metropolitana Norte.La aparejadora Mercè López ingresóigualmente como técnica en laDirección General y, también en1998, fue absorbida por el Cuerpode Bomberos. En el 2000 fue desti-nada a la Brigada de Lérida, dondeempezó a trabajar como jefe deguardia. En 2002, fue la primeramujer nombrada jefe de Área Bá-sica de Emergencias del Vallès Orie-ntal. A partir de ese momento, tra-bajó como jefe de guardia en Bella-terra. En 2004 fue nombrada jefede la Región de Emergencias deLérida, siendo la primera mujer endirigir una Región. López ocupódicho cargo hasta Marzo de 2008.En 1998 ingresaron las dos prime-ras mujeres después de superar unconcurso-oposición específico parael cuerpo de bomberos funciona-rios. Se trata de Glòria Sorigué, quevenía del cuerpo de Mozos de Es-cuadra, y Gemma Milián. Desdeentonces, la presencia de la mujeren el Cuerpo se ha ido incremen-tando, aunque poco a poco. Poresta razón, el Servicio Técnico de laDirección General tuvo que empe-zar a incluir la habilitación de espa-cios específicos para mujeres en to-das las obras de parques. El primerparque adaptado para bomberas fueel de Vilanova i la Geltrú, en el año2001. La capital del Garraf ya habíasido la primera en estrenar un par-que de bomberos del SPEI provin-cial. Después, siguieron los parquesde Banyoles (donde se construyóun edificio nuevo) en 2002, SantFeliu de Llobregat y La Seu de Ur-gell (remodelación de los parquesexistentes) en 2003, Santa Colomade Gramenet (renovación) en elaño posterior, y los edificios nuevos

de Montblanc, en 2004, y Sort,Mollerussa y Cambrils, en 2005.Los Grups de Recolzament d’Actua-cions Forestals (GRAF) [Grupos deapoyo de actuaciones forestales]cuentan también con dos bomberas,Etel Arilla y Marta Miralles. Y, másrecientemente, el Grup de Recol-zament d’Actuacions Especials(GRAE) [Grupo de apoyo de actua-ciones especiales] ha incorporado alas dos primeras bomberas profesio-nales, Rocío Sánchez y Emma Roca,campeona de Espanya de esquí demontaña en 2005 y campeona deEuropa de maratones de montaña en2001, entre otros títulos. En 2005,Olga Lanau se convirtió en la prime-ra mujer en ocupar el cargo de direc-tora general.

Reivindicaciones laboralesLas primeras reivindicaciones labora-les llegaron en el año 1987, cuandolos bomberos se adhirieron a la pri-mera huelga de funcionarios de laGeneralitat. El Departamento deGobernación cifró el seguimiento dela convocatoria en el 75%. Entre las8.000 personas que, según los cálcu-los, participaron en una manifesta-ción que acabó ante el Palau de laGeneralitat de Barcelona, destacabanlos bomberos uniformados. En gene-ral, se reclamaba igualdad de de-rechos con los funcionarios de otrasadministraciones, así como sueldosun 6% más altos, 35 horas de traba-jo semanales, un convenio específicopara el personal laboral y jornadacontinua. Entre las demandas de losbomberos se contaban los pluses depeligrosidad y nocturnidad y elaumento de plantilla y de medios.Aquel día, tan solo se atendió a losservicios urgentes. En Terrassa, porejemplo, los bomberos desplegaronuna pancarta con la leyenda“Bomberos de la Generalitat enlucha”, sacaron los vehículos a lacalle e hicieron sonar los cláxones enuna acción reivindicativa.En 1995 se creó el Consejo de Bom-beros Voluntarios, órgano que cana-lizaría todas las propuestas de mejorade servicio del colectivo de bombe-ros. Dos años después, llegaba elsegundo conflicto laboral de losbomberos funcionarios. EnNoviembre de 1997, los bomberos

iniciaron una huelga que se alargóhasta Abril de 1998. En aquella oca-sión se negaron a hacer horas extrasy revisiones de los vehículos. Pedíanequiparar sus sueldos y condicioneslaborales con los que tenían, porejemplo, los bomberos de la Co-munidad de Madrid y del País Vasco;que se regularizara la segunda activi-dad sin que hubiera pérdida de dere-chos, ni económicos ni laborales; quese actualizara el precio de las horasextraordinarias, se incrementara laplantilla, se renovara la flota de vehí-culos y de materiales y se potenciarala Escuela de Bomberos y la forma-ción del colectivo, entre otros pun-tos. La Generalitat ofreció incremen-tos de sueldo de 267.000 pesetasanuales para los bomberos de laescala básica, de 250.000 para loscabos y de 365.000 para los sargen-tos. En cuanto a la segunda activi-dad, aceptó totalmente la propuestade los bomberos. En lo relativo a lashoras extras, ofreció una actualiza-ción que oscilaba entre las 2.200pesetas/hora para los bomberos y las2.600 para los oficiales. Respecto alincremento de personal, laGeneralitat convocó para el año1998 un concurso para proveer 140nuevas plazas, además de las de pro-moción interna; en 1999, 120 plazasde la escala básica; en el 2000, 126; yal año siguiente, 65. El Gobiernotambién se comprometió a destinar1.400 millones de pesetas a un plancuatrienal para la renovación delmaterial, que incluía la adquisiciónde 31 nuevos vehículos, entre ellos20 bombas rurales pesadas. LaGeneralitat también se comprometióa crear un programa de formaciónpermanente obligatoria.Antes de llegar al acuerdo final, el 15de Abril unos 400 bomberos semanifestaron en Barcelona. Lanza-ron espuma ante la sede del Depar-tamento de Gobernación, en la VíaLaietana, y ocuparon la sede del deEconomía y Finanzas, de donde fue-ron desalojados por los Mozos deEscuadra. Algunos bomberos resulta-ron contusionados. El último puntodel desacuerdo fue la distribuciónhoraria de las guardias: la Generalitatproponía 12 horas de trabajo se-guidas de 48 horas festivas. Los bom-beros no lo aceptaron al considerar

66


que estos turnos generarían aún máshoras extras. Al final, pactadas lasmejoras, se hizo efectiva la regula-ción de las guardias en el Decreto103/1998 de 28 de Abril, en el quetambién se estructuraba la nuevaDirección General de Emergencias ySeguridad Civil.

El servicio de atención sanitariaLa nueva Dirección General tambiéncreó un servicio de atención sanitariaa las víctimas de los siniestros queatendían los bomberos. El embriónde aquella unidad, el actual grupo deEmergencias Médicas (GEM), datade 1985. Fue el momento en quealgunos hospitales, como el dePuigcerdà y el de Vielha e Mijaran,vieron la necesidad de mejorar la redde traslados secundarios de pacientesgraves y de recién nacidos. Así, ygracias a un convenio con elDepartamento de Sanidad ySeguridad Social y el Hospital Clínicde Barcelona, durante la SemanaSanta se estableció en el Cicoc unaguardia médica que dispuso del heli-cóptero medicalizado Bölkow 105 dela Dirección General, 2 ambulanciasmedicalizadas con conductores yenfermeras de la Cruz Roja, unmédico del Departamento de Sa-nidad y Seguridad Social y uno debomberos, anestesistas, un médicodel servicio de urgencias, enfermerasy material médico del Hospital Clínicde Barcelona. El objetivo era procu-rar asistencia in situ a las víctimas dedistintos siniestros, para posterior-mente evacuarlos a centros sanitariosy realizar el transporte secundario delos enfermos críticos que necesitaranser derivados de un hospital a otroen helicóptero o en ambulanciamedicalizada. Entre el 4 y el 8 deAbril se realizaron un total de 19 ser-vicios. La experiencia se prorrogóautomáticamente acabada la SemanaSanta, con el Plan Piloto deTransporte Secundario de EnfermosCríticos. Hasta el 31 de Diciembre deaquel mismo año, se realizaron 897traslados sanitarios. La colaboraciónse extinguió en Diciembre de 1987.En todo el tiempo transcurrido serealizaron más de 1.800 servicios.En esos momentos, el Departamentode Sanidad y Seguridad Social, bajola dirección del doctor Santiago

Ferrándiz, optó por establecer unservicio propio, núcleo del que des-pués sería el Sistema de EmergenciasMédicas (SEM), que trabajó en lostraslados interhospitalarios. Peroantes de que se creara el SEM, laDirección General siguió prestandoese servicio. De este modo, laDirección General contrató parte delos médicos voluntarios que hastaentonces habían atendido aquel ser-vicio desde Bellaterra, a los que ya sehabía nombrado bomberos de laescala especial. Cuando elDepartamento de Sanidad y Se-guridad Social creó oficialmente elSEM, la Dirección General dejó deprestar el servicio de traslado secun-dario entre hospitales y se dedicóexclusivamente a los rescates demontaña, a atender y evacuar a cen-tros sanitarios a las víctimas de gran-des siniestros, además de prestaratención médica a los bomberos.Así, en Julio de 1989 se contrataronseis médicos que dependían de laSección de Inspección, cuyo jefe res-ponsable era el doctor Ramon Prat.Entre aquellos primeros contratadoshabía personal que aún hoy formaparte del grupo: los doctores MiquelVidal, Antonio Benavides, ConchitaMorales y Marta Hernández. Habíanacido el GEM. En aquella época, ypara atender zonas en que la cober-tura sanitaria no era óptima, algunosayuntamientos y consejos comarca-les, las diputaciones de Lérida yBarcelona y algunas empresas priva-das adquirieron ambulancias, quetenían su base en determinados par-ques de bomberos. Estaban en Pratsde Lluçanès, Calaf, Guardiola de Ber-guedà y en parques de bomberosvoluntarios de Lérida. Ramon Prattambién trabajó en esa época con sugrupo de médicos para dar un míni-mo de formación sanitaria a losmiembros del Cuerpo. Prat siempreluchó para que los médicos contrata-dos por la Dirección General mantu-vieran su buen nivel. En 1991, solici-tó que pudiesen hacer cursos de for-mación y reciclaje en hospitales paraevitar que se quedaran limitados a laatención inmediata en siniestros yperdieran la práctica en determina-das técnicas. Así fue como el perso-nal médico recibió formación conti-nuada en el hospital Parc Taulí de

Sabadell y en el hospital Mútua deTerrassa. Prat también pedía que loshelicópteros tuvieran mayor protago-nismo en los servicios realizados porlos médicos de los bomberos, ya quetan sólo habían sido activados en el8% de los casos. Pensando en lacelebración de los Juegos Olímpicos,el jefe de la Sección de Inspeccióntambién pedía que se institucionali-zara otro curso para los bomberos, afin de que aprendieran a prestaratención primaria a las víctimas y sefamiliarizaran con el material médicoincluido en una ambulancia. Así, en1992 se pudo impartir un curso desocorrismo y primeros auxilios en laEscuela de Bomberos, mientras quetodos los integrantes del GEM hicie-ron un postgrado sobre medicina deurgencias en la Universitat deBarcelona. En 1999, se impartió unnuevo curso para todos los bombe-ros, el Emerssa, que era una versiónampliada del temario de técnicos detransporte sanitario del Departa-mento de Sanidad y Seguridad So-cial. Las sesiones se realizaron en to-da Cataluña con más de 60 formado-res.

Los grupos especiales de rescate y salva-mentosLa Ley de regulación de servicios deprevención y extinción de incendiosy de salvamentos de Cataluña, de5/1994 de 4 de mayo, otorgaba a losbomberos la competencia de los res-cates y salvamentos de personas enlos espacios naturales. De este modo,se regulaba un ámbito que hasta elmomento había pasado ya por otrosintentos de organización. Entre 1966y 1981, los rescates eran realizadospor el grupo de Socorro de Montaña,formado por personal de la EscuelaNacional de Alta Montaña, es decir,expertos escaladores, esquiadores ymontañeros con los que, en caso deuna emergencia, se contactaba paratrabajar de modo voluntario.Algunos de ellos se integraron en elcuerpo especial de salvamentos delCuerpo de Bomberos del ayunta-miento de Barcelona.En aquella época existía un vacíolegal en cuanto a la competencia enrescates, pero el Decreto autonómico171/81 de 29 de Julio de 1981 inten-tó poner orden. Se creaba la

67


Comisión Técnica de Coordinaciónde Salvamentos Especiales, presididapor la nueva Dirección General deprevención, extinción de incendios ysalvamentos e integrada por la CruzRoja de Montaña, la Guardia Civil,los bomberos del ayuntamiento deBarcelona y las federaciones catala-nas de Entidades Excursionistas, deEspeleología y de Deportes deInvierno. Fue a partir de 1984 cuan-do el cuerpo de Bomberos de laGeneralitat, incorporando progresi-vamente expertos en rescates deescalada y de espeleología, inició elcamino de su profesionalización. Seestaba creando el grupo de Rescatede Montaña (GRM). En la Brigadade Barcelona, los pioneros fueron unoperador del control central, CarlesGalán, y dos hermanos, auxiliaresforestales de Sant Feliu de Llobregat,Cesc y Jordi Farré. Aquel equipo seamplió en Agosto de 1985 con otrosbomberos, que eran expertos monta-ñeros, y personal que procedía de lasfederaciones deportivas. Eran admiti-dos Joan Anglada, Llorenç Bonet,Jordi Camprubí, Jaume Ganges,Joan Guirado, Antoni MartínezRobles, Antoni Llasera, Enric Pagés,Sergio Palacios, Alfons Valls y BernatClarella, este último, responsable delgrupo de socorro de la Federación deEntidades Excursionistas deCataluña. En esos momentos, se uni-ficó el mando de los operativos derescate, se centralizó la recepción delas alarmas en la sede de la DirecciónGeneral de Cerdanyola del Vallès yse puso a disposición de los ope-rativos un par de helicópteros paralas emergencias. Aquel primer núcleo de Barcelona seintegró en el parque de Cerdanyoladel Vallès, donde se centralizó elGRM de la Brigada de Barcelona. Sinembargo, el grupo se había creadopara actuar en cualquier punto delterritorio, aunque en las Brigadas deGerona y Lérida también se habíancreado unidades de rescate y salva-mento. En Camprodon, el alma materde este proceso fue Francesc Carola,que había accedido a la BrigadaAlpina de la Cruz Roja en 1968, y alos bomberos, como voluntario deeste parque del Ripollès, en 1979.Formando parte del GRM deGerona, Carola vivió el momento en

que el jefe de Brigada Antoni Güellpropuso la creación de un grupoespecífico de rescate de montaña enel valle de Camprodon integrado porla Cruz Roja y los bomberos, que yatrabajaban conjuntamente en bas-tantes servicios. Sin embargo, la CruzRoja no aceptó la idea. Con el pasode los años, y con la ayuda de laDirección General, el ayuntamientode Camprodon y el ConsejoComarcal del Ripollès, el parque deCamprodon se ido ha equipandobastante bien, de modo que en laactualidad dispone de 3 literas ysacos para aludes, además de mate-rial de pequeñas dimensiones nece-sario para los rescates.En Olot, hay que nombrar especial-mente a Jordi Francès Buxó, quienaccedió al Cuerpo en 1979. Buxóreivindicó la creación de una basepermanente de rescate en la capitalde La Garrotxa porque los bomberosexpertos en montaña estaban disper-sos en distintos parques. Y lo consi-guió, pues años después se creó ofi-cialmente el GRAE. Buxó, que se ini-ció en el montañismo a los 12 años,recuerda que en aquellos inicios losrescates eran bastante difíciles, sintelefonía móvil, con emisoras depoca cobertura y sin la ayuda de loshelicópteros, lo que obligaba a losrescatadores a realizar largas travesí-as por la montaña. En Ripoll, ManelPereda organizó un grupo en unacomarca donde hasta el momentolos rescates los habían realizado laCruz Roja, la Guardia Civil y los pis-teros de la Molina y de Núria. En esaépoca, los rescatadores comprabanpor cuenta propia el material y elequipo que debían usar en los servi-cios. Pereda, que había accedido alCuerpo Provincial de Bomberos enFebrero de 1981, recibió formacióntécnica en varios cursos sobre activi-dades de montaña, animado tambiénpor el entonces responsable de laBrigada, Antoni Güell. Desde 2007,Ripoll no es sede del GRAE, y susespecialistas en montaña se han inte-grado al parque de funcionarios deOlot, mientras que los voluntariospermanecen adscritos al de Campro-don.En cuanto a la Brigada de Lérida, losPompièrs de Vielha fueron los prime-ros en realizar rescates de montaña

en el Pirineo de Lérida. Los primerosrescatadores del cuerpo aranés,Javier Tous, Rafael Villamor y JoséGasa, eran grandes aficionados a lamontaña que había recibido forma-ción en Francia. Después, se les aña-dió gente joven que mantuvo la rela-ción con el país vecino, especialmen-te con los bomberos, la Gendarmeriey la unidad de montaña de la GardeRépublicaine de los departamentosde Ariège y Haute Garonne. JoanCanalias, actual director general delos Pompièrs d’Aran, accedió al cuer-po en esa época, concretamente en1971. Por entonces, los rescatadoresaraneses no se formaban únicamenteen el país vecino, sino que hacíanprácticas conjuntas y pedían colabo-ración al otro lado de la frontera endeterminados servicios. Los Pompièrsde Vielha también trabajaban en res-cates en los Pirineos fuera del Vallede Arán, como en otras comarcas deLérida e incluso en Aragón.En 1979 se formó un grupo de res-catadores en el parque de bomberosde La Pobla de Segur, creado en esemismo año. Josep Calvet, su primerjefe, había reclutado a dos expertosmontañeros, Josep Tunica y RamonCaballé ‘Capi’, que habían realizadosus primeras escaladas siendo aúnadolescentes. Después, les siguieronJulià Paüls y los hermanos Pere yJosep Solana. Con la subvenciónmunicipal, las aportaciones volunta-rias de algunos vecinos y las ganan-cias de la venta de unos calendariosy de una fiesta de Navidad, losvoluntarios de La Pobla de Segurcompraron su propio material de res-cate. Realizaron el primer servicio deescalada el 11 de Mayo de 1980,para recuperar un cuerpo sin vidacolgado de la pared en la vía Reina,en Terradets.En 1983, a instancias del jefe de par-que Carles Royo, La Seu de Urgelltambién organizó una unidad de res-cate. El organizador del grupo fueJosep López Rico ‘Boy’, presidentede la Unió Excursionista Urgellenca.Aquel primer núcleo de La Seu esta-ba formado por una quincena demiembros del club que presidía‘Boy’, trabajando como voluntarios yúnicamente en rescates de montaña,en el Alt Urgell, la Cerdanya y elSolsonès, y en otras zonas en que

68


fuera necesaria su participación. Enese momento, los rescatadoresempleaban en los servicios su propioequipamiento y material. Hasta el1993 no se les integró en la secciónactiva. A partir de aquel momento,los voluntarios trabajarían en todotipo de servicios, además de los res-cates.Paralelamente, se creó también elgrupo de Rescate y SalvamentosSubacuáticos (GRS). En 1982, seconstituía un núcleo en la Brigada deLérida, formado por un grupo delparque de dicha ciudad y bomberosde otros puntos de la provincia quehabían superado un curso específicode formación. En otros parques deCataluña también había submarinis-tas, a los que se les localizaba en casode necesidad. Pero no fue hasta 1993cuando se convocó una prueba espe-cífica para reclutar titulados expertosen inmersión. Era un primer pasohacia la regulación de los rescatesacuáticos en el Cuerpo de Bomberosde la Generalitat, con la idea de crearuna plantilla definida de buzos a losque recorrer cuando fuera necesario.Además, se creaba un grupo de sub-marinistas, concentrado en el parquede Cerdanyola del Vallès y formadopor Carlos Galán y los hermanosFarré, que trabajaban sobre todo enmar abierto. También hubo otrogrupo en Mollerussa, requeridoespecialmente para rescates en aguasinteriores. Y también había expertosdisponibles en los parques de SantFeliu de Llobregat, L’Hospitalet deLlobregat y Mataró, entre otros.En 1997 la Dirección General unificóel GRM y el GRS y creó los Grups deRecolzament de Activitats Especials(GRAE) [Grupos de apoyo de activi-dades especiales]. Ello significó unifi-car en Cerdanyola del Vallès a losgrupos de submarinistas, aunque enla Brigada de Gerona estaban repar-tidos en varios parques. Los submari-nistas tuvieron una destacada partici-pación en la arriesgada operación derescate del cadáver de un espeleobu-ceador vasco en la cueva FuenteAzul, en Burgos, en el año 2000. Elcuerpo se encontraba a 70 metros deprofundidad. La Guardia Civil nohabía podido recuperarlo, y final-mente lo consiguieron los buzosCarles Galán, Joan Perona, Jesús

Almagro y Miquel Román. Losexpertos en rescates de montaña, losantiguos GRM, se mantuvieron enCerdanyola y en los tres parques delos Pirineos occidentales donde habí-an existido hasta el momento. EnGerona, Olot se añadió a Camprodonen la lista de parques con unidadesGRAE. Los voluntarios de este últi-mo parque y los funcionarios de lacapital de La Garrotxa han recibidocursos de formación en rescates ennieve, roca y barrancos con bombe-ros franceses. Y han impartido for-mación a las unidades de rescate delos bomberos de Navarra.En los últimos tiempos, la DirecciónGeneral ha reordenado la unidadGRAE bajo el mando, primero, deJosep Colás, y de Santi Lleonart ySebastià Massagué después. Actual-mente se pretende volver a diferen-ciar las unidades de montaña de lasde rescate acuático, aunque ambasbajo la denominación común deGRAE. De este modo, los expertossubmarinistas estarán repartidos entres bases, con las que se cubrirátoda la costa catalana, además deatender servicios en aguas interiores.Habrá una sede en Cambrils, otra enGerona ciudad y otra en Cerdanyoladel Vallès. Por lo que respecta a lasunidades especializadas en rescate demontaña, continuarán existiendo losseis parques que se establecen en laactualidad. Se abrió un proceso deadmisión de nuevos GRAE, quedebieron hacer un examen teórico ypruebas físicas de escalada, espeleo-logía, natación, esquí y carreras deorientación. Son las mismas pruebasque han tenido que superar losGRAE que ya habían estado ejer-ciendo como tales hasta la actualidada fin de acreditar su capacidad paracontinuar realizando este trabajo.La Dirección General creó un tercergrupo de especialistas después delgran incendio que afectó el centro deCataluña en 1998. El Grupo deRecolzament de ActuacionsForestals, GRAF [Grupo de apoyo deactuaciones forestales], que nacíacomo una nueva herramienta parareforzar la lucha contra los grandesincendios forestales, estaba integradopor expertos que trabajarían única-mente en este tipo de siniestros. Perono tan sólo en la extinción, sino

también en el desarrollo de un am-plio proyecto técnico que incluía, porejemplo, la creación de una cartogra-fía operativa actualizada para elCuerpo de Bomberos. Se definiódesde las simbologías a utilizar en losmapas hasta las cuadrículas quedebían crearse. Los GRAF tambiéndesarrollaron un programa de que-mas prescritas para la limpieza delbosque, la formación, tanto delCuerpo de Bomberos como de loscolectivos clave en la extinción deincendios (como los ADF, volunta-rios, ecologistas, propietarios foresta-les, Mozos de Escuadra y agentesrurales) y el intercambio de expe-riencias con profesionales de otrospaíses. Además, se integraron enproyectos internacionales de luchacontra el fuego, como el Fire Para-dox. En este programa, cuyo objetivoes concienciar sobre el uso del fuegocomo herramienta para realizar lagestión forestal así como sobre laextinción, participan la UniónEuropea, Libia y Marruecos. LosGRAF también introdujeron unnuevo modo de analizar los incen-dios e incorporaron una terminolo-gía común, como ‘foco secundario’,‘ataque directo’, ‘indirecto’ o ‘parale-lo’, ‘alineaciones’ o ‘columna con-vectiva’. El grupo también creó unboletín electrónico de divulgación, LoForestalillo, que cuenta con una ver-sión reducida de difusión internapara los mandos, el 3 Minuts.El GRAF nació oficialmente el 1 deMarzo de 1999. La idea de crear ungrupo de especialistas, al estilo de lasBrigadas de Refuerzo de IncendiosForestales (BRIF) creadas por elgobierno español en 1992, partió delConsejero de Gobernación XavierPomés acabado el fatídico verano de1998. En el momento de constituirel grupo, el jefe de la División Opera-tiva, Manuel Bosch, propuso un pro-yecto más ambicioso. Quería algomás que un reducido grupo de bom-beros bien formados en las nuevastécnicas de extinción de incendiosforestales. Por ello se fijó en MarcCastellnou, un joven ingeniero fores-tal y bombero de Tivissa que hasta1998 había colaborado con laBrigada de Tarragona en temas deformación. Castellnou fue nombradoanalista jefe de los GRAF. La idea con

69


la que el grupo empezó a trabajar, yque recibió el apoyo convencido dePomés, era estudiar el comporta-miento de los incendios y predecir suevolución para planificar mejor laestrategia de ataque. Los GRAF tam-bién incorporaron otras herramien-tas de extinción distintas a la tradi-cional de ataque con agua, como sonlas quemas de ensanchamiento, loscontrafuegos y el uso de las herra-mientas manuales, como la pulaski.La presentación oficial del grupotuvo lugar en Cabra del Camp el 28de Mayo de 1999, con una demos-tración de quema en el bosque de LaDuqueta y la formación de una líneade defensa manual en el bosque deEl Cossiol. El grupo está estructuradodesde un cerebro central en Bella-terra, la Unidad Técnica, con unida-des repartidas por las cuatro demar-caciones de Cataluña. En Tarragona,Lérida y Gerona hay 17 bomberos,mientras que en el GRAF Barcelonahay 22. Se trata de bomberos espe-cialistas que a lo largo de la campañaforestal hacen las guardias en lasunidades GRAF de los parques deRubí-Sant Cugat, Cassà de la Selva,Reus y Tremp, y no en los parquesdonde trabajan durante el resto delaño. El modelo GRAF se ha adoptado enotras zonas, como Aragón, Baleares,Canarias, Portugal, Francia y ReinoUnido. Algunos miembros del grupoiniciaron un proceso de formación atécnicos bomberos de dichas zonas.

Recursos para la lucha contra los incen-dios forestalesEl de 1994 fue un año de muchoscambios. El Decreto 170/1994 de 14de Junio ordenaba el traspaso de ser-vicios, medios y recursos de laGeneralitat al Conselh Generau deraVal d’Aran en materia de extinciónde incendios y salvamentos. A pesarde eso, los parques de Vielha eMijaran, Bossòst y Les siguieronintegrados en la red del Cuerpo deBomberos de la Generalitat. En elValle de Arán solo se crearon planti-llas de bomberos voluntarios, forma-dos por la Escuela de Bomberos peroretribuidos por el Conselh.El resto de cambios se vivirían des-pués de un trágico verano en que elfuego volvió a devorar los bosques y

se cobró algunas vidas. La ola deincendios de aquel año generó unalud de críticas contra lo que se con-sideraba un fracaso de la política deprevención, falta de medios de losbomberos y descoordinación entrelos distintos cuerpos. Los ayunta-mientos reclamaron más competen-cias en la lucha contra los fuegos, loque fue rechazado por la consejerade Gobernación, Maria EugèniaCuenca. Pero la Generalitat propusomedidas de choque para afrontar eldrama de los grandes incendiosforestales. Así, el presupuesto de lacampaña forestal de 1995 se incre-mentó un 20% llegando a los 8.098millones de pesetas, aunque en ejer-cicios posteriores la inversión se fuedesacelerando. En el control de laBrigada de Barcelona, en Bellaterra,se instaló un nuevo sistema informá-tico que integraba las funciones deradiocomunicación y teléfono, elSIACOM. También se realizó la prue-ba piloto de un sistema de GPS. Seinstalaron 34 unidades de GPS entodos los medios aéreos que partici-parían en la campaña forestalsiguiente y en algunos vehículos demandos. Asimismo, se instaló unared de repetidores que, si bien resul-tó efectiva para los medios aéreos, nolo fue para garantizar una coberturasuficiente a las dotaciones terrestres.También en 1995 entró en vigor elplan de emergencias para incendiosforestales, el Infocat. El plan preveíauna cadena de actuaciones preventi-vas en función del riesgo diario, cal-culado en base a la temperatura, lahumedad, la sequía acumulada, lasráfagas de viento previstas y la dispo-sición geográfica de las superficiesvegetales. En cuarto lugar, se empezóa estudiar una ley de protección civil,aprobada finalmente el 20 de Mayode 1997. En el texto se fijaban lascompetencias de la Generalitat y delos ayuntamientos y se determinabaque, en caso de emergencia, estasadministraciones debían trabajar demanera coordinada bajo el mando delos bomberos. Además, se pedía a losmunicipios vulnerables a los incen-dios forestales que elaboraran susplanes, en los que deberían especifi-car el modo más eficaz de organizarrecursos en caso de incendio. Todoello significaba no tener que impro-

visar la organización de evacuacionesy determinar, por ejemplo, quémiembros del Consistorio debían for-mar parte del gabinete de crisis ycuáles serían sus tareas.Aún más, un decreto de 1995 obliga-ba a las compañías eléctricas a lim-piar de vegetación el recorrido de suslíneas en tramos forestales. Sinembargo, en 1998 no se había ade-cuado ni el 20% de la superficieafectada. También a raíz de los fue-gos de 1994, el Departamento deAgricultura inició un programa derecuperación de cultivos que debíanromper la continuidad del bosque yconvertirse en franjas de protecciónen que los fuegos forestales perderí-an intensidad y podrían ser másfácilmente atacados por los bombe-ros. Pero los propietarios forestalesreclamaron más ayudas económicaspara mantener en condiciones losbosques. Otro decreto, el 64/1995 de7 de Marzo, dictaba las medidas deprotección de que debían dotarse lasurbanizaciones situadas junto a unbosque. Estas urbanizaciones ascen-dían a 1.028, es decir, la mitad de lasque por entonces existían enCataluña. Se les obligaba a crear unafranja de 25 metros sin vegetaciónen todo el perímetro de la tramaurbanizada. Pero esta normativa nose cumplió. En el trasfondo habíauna falta de liquidez para llevar acabo estos trabajos en las urbaniza-ciones, algunas de las cuales teníanimportantes deficiencias en infraes-tructuras mínimas. En 1997 se obligóa los ayuntamientos a crear unafranja de 10 metros de terreno librede vegetación alrededor de los verte-deros. A raíz del grave episodio de1994, también se impulsó la colabo-ración activa de las Agrupaciones deDefensa Forestal, las ADF. Se crearonlíneas de subvenciones, que el colec-tivo valoró como insuficientes. Alaño siguiente, la Dirección Generalya contrataría los dos primeros AirTractor 802 como aviones de vigilan-cia y ataque, que ofrecían una granmaniobrabilidad.

La Dirección General deEmergencias y Seguridad CivilEl de 1997 también fue año de cam-bios, aunque en este caso organiza-tivos. En Septiembre, el Decreto

70


225/1997 reinventaba la DirecciónGeneral, a la que se asignaban lasfunciones que hasta aquel momentohabía ejercido la Gerencia de Prote-cción Civil. Fue el momento en quenacía la Dirección General de Emer-gencias y Seguridad Civil, que tuvo aEnric Prior al frente. Hasta entonces,Prior había sido el gerente de Pro-tección Civil. Aquella medida im-plicaba reforzar el Cicoc, que pasó aactivar los planes de emergencia ade-más de coordinar la actuación de losbomberos y del resto de cuerposoperativos que actuaran en cualquiereventualidad. La sala pasó a ser elCentro de Emergencias de Cataluña,Cecat.Dos años después, se daba otro pasohacia la mejora de la gestión de lasemergencias: el 1 de Febrero de1999, Cataluña estrenaba el teléfonoúnico de emergencias, el 112. Secumplía de este modo una ordeneuropea sobre la obligatoriedad detodos los países de la Unión deimplantar este número común atodos, unificando la dispersión deteléfonos que existía hasta elmomento, ya que cada cuerpo ope-rativo tenía el suyo. Aquel primer112 operó desde una sala habilitadaen la avenida Josep Tarradellas deBarcelona. Las pruebas se habían ini-ciado en el Noviembre anterior.Hasta 2001, el servicio convivió enlas comarcas de Barcelona con lacentralita del 085, número específicode bomberos que había entrado enfuncionamiento en 1991. A partirdel 22 de Junio de 2001, el 085siguió existiendo, pero las llamadas aese número se derivaban directa-mente al 112. El 13 de Octubre de2003, se inauguró el 112 de la pro-vincia de Tarragona, en la sede delnuevo Centro de Emergencias deaquella demarcación, ubicada entreReus y Tarragona, donde también seinstaló la Brigada de Tarragona. EnJunio de 2004, entró en funciona-miento un sistema de seguridad paralos taxis. Estos enviaban una señalde alarma directa a la centralita delservicio para alertar a los Mozos deEscuadra y poder realizar un segui-miento de la ruta del vehículo a tra-vés del GPS en caso de emergencia.Una semana después, empezaba afuncionar un sistema de comunica-

ción con personas sordas a través deteléfono móvil. Mediante mensajessms, estas personas podían notificaremergencias, debidamente codifica-das, a la sala del 112. Al año si-guiente, el 112 empezó a recibirdirectamente las llamadas que aúnllegaban a través del 085 en lascomarcas de Lérida y Gerona.Pero en 2001 aún tuvieron lugarotros cambios organizativos. La divi-sión territorial del Cuerpo deBomberos fue modificada por elDecreto 162/2001 de 12 de Junio. Eltexto disponía la transformación delas brigadas en siete Regiones deEmergencia: Gerona, Lérida, Tarra-gona, Terres de l’Ebre, Centro (consede en Manresa), MetropolitanaNorte (Cerdanyola del Vallès) yMetropolitana Sur (L’Hospitalet deLlobregat). Las tres últimas habíanformado parte hasta entonces de laBrigada de Barcelona. Los ámbitosterritoriales de cada Región se divi-dieron en Áreas Básicas de Emer-gencias, un total de 26 en toda Cata-luña. Así, se apostaba por acercar alterritorio los equipos técnicos delCuerpo de Bomberos a fin de mejo-rar la relación con la administraciónlocal, los mandos y los operativos delos demás cuerpos que trabajan enemergencias. Y paralelamente sereforzaba el conocimiento del te-rritorio, del riesgo asociado a lasemergencias y de sus problemáticas.En el verano de 2003, dos bomberosperdieron la vida con pocos días dediferencia al accidentarse los vehícu-los en que trabajaban, los Pegaso3046/10 y 2223, conocidos como«egipcios». El 12 de Agosto volcabaen la localidad de Seròs el vehículoL-245, en el kilómetro 9,5 de la C-45. En él viajaban dos bomberosvoluntarios y cuatro auxiliares fores-tales. Uno de estos últimos, IsaacGarcía, perdió la vida; los demáscompañeros resultaron heridos. Enel momento del accidente, el «egip-cio» volvía de un incendio forestaliniciado aquel mismo día en LaGranja d’Escarp. Quince días des-pués, volcó la bomba rural pesada L-228 de Les, en el kilómetro 166 de laA-2, en Les Borges Blanques. Elvehículo regresaba al Valle de Arándesde el taller de Cerdanyola delVallès, donde había pasado una revi-

sión de la bomba de agua. En esteaccidente murió Francesc Medialdea,del parque de Vielha e Mijaran. Otrobombero resultó herido leve.Como consecuencia de estos acci-dentes, el 28 de Agosto la DirecciónGeneral ordenó la paralización cau-telar de la flota de «egipcios», untotal de 58 vehículos. Una vez laSubdirección General de AsuntosLaborales y de Ocupación anuló lamedida, se optó por dejar trabajar alos «egipcios» sólo en siniestros quetuvieran lugar en un radio de 15kilómetros del parque, pero se orde-naba que no se circulara con ellos amás de 50 km/h y se indicaba que lapresión de los neumáticos debía serde 6,5 kg/cm2. A pesar de ello, tansólo cuatro días después, el Departa-mento ordenaba darlos de baja defi-nitivamente. En Enero de 2004, elConsejo Ejecutivo de la Generalitataprobó un crédito extraordinario de24 millones de euros para la adquisi-ción de 58 nuevas autobombas quesubstituirían a los egipcios: 48 ruralespesadas, siete forestales pesadas ytres forestales ligeras. Los sindicatosconsideraron que la retirada de losvehículos se decidió gracias a su pre-sión.En 2007, se inició la penúltima rees-tructuración de la Dirección General.El Decreto 479/2006 de 5 deDiciembre creaba la DirecciónGeneral de Protección Civil, quepasaría a asumir parte de la tareaque hasta aquel momento habíanrealizado Emergencias y SeguridadCivil. Esta última Dirección volvía aser la de prevención, extinción deincendios y salvamentos. Y esoimplicaba redefinir las tareas delCecat de Cerdanyola del Vallès. ElCecat pasaba a ser Sala Central deBomberos, pero vinculado única-mente a Protección Civil, en unanueva sala de control que empezó aoperar el domingo 1 de Junio de2008 en el antiguo edificio de laSociedad General de Aguas deBarcelona situado en el paseo SantJoan de Barcelona, nueva sede delDepartamento. Y en 2008, siendoAntoni Rifà subdirector general ope-rativo, desaparecen las ABE y sereestructuran las Regiones de Emer-gencias, con un área de Operacionesy otra de Prevención y Gestión. El

71


nuevo equipo directivo estuvo for-mado por Pasqual Gámez, JoanRovira y Jordi Vila, en las RegionesMetropolitana Sur, MetropolitanaNorte y Centro, respectivamente;Enric Cano en Gerona; JuanjoBellostas en Lérida; Agustí Gatell enTarragona y Félix González en Terresde l’Ebre. En esa misma etapa, laSubdirección general operativa dioun nuevo impulso a la estandariza-ción de los procedimientos operati-vos en todas las Regiones. Una tareaque ya se había iniciado conSantiago Rovira al frente de laDivisión Operativa, desde la cualhabía proyectado la “Región deEmergencias única”, dejando atrás elconcepto de “confederación de regio-nes”. Además, con Rifà se generóuna estructura de mando más sólidapara responder a las grandes emer-gencias, con una mayor sectorializa-ción de los escenarios críticos y dele-gación de funciones y de responsabi-lidades en mandos intermedios.

Los grandes siniestrosLa primera gran emergencia a la quetuvo que hacer frente el Cuerpo sur-gió el domingo 7 de Noviembre de1982, cuando un episodio de lluviasprovocó unas riadas que arrasaronlas comarcas de Lérida. Pont de Barquedó totalmente destruido, y enSenterada se derrumbó el puente deacceso al pueblo. Oliana fue evacua-da, así como parte de La Granja deEscarp y Ponts. En esta última locali-dad, desaparecieron un chico y unachica, y sólo se encontró a esta últi-ma, al día siguiente, en lo alto de unárbol. En Balaguer, el Segre inundóla céntrica plaza del Jutge. Y en Lé-rida, se evacuó el barrio de Cappont,mientras que algunas lanchas circu-laron por la parte baja de la ciudad.Murieron 19 persones, 13 de las cua-les habían sido arrastradas por latromba de agua desde Andorra al AltUrgell.El 12 de Junio de 1987 explotarondos bombas que ETA había colocadoen las instalaciones de Enpetrol, enTarragona. Las llamas, que llegaron alos 60 metros de altura, tardaron díasen ser extinguidas. Unas 12.000 per-sonas que vivían en la zona cercanaal polígono huyeron despavoridas.Cuatro resultaron heridas. Una

semana después, explotaba un cochebomba en el centro comercialHipercor de Barcelona, donde mu-rieron 21 personas. Sólo trabajaronen este siniestro los bomberos deBarcelona; los de la Generalitat selimitaron a prestar bombonas de airepara acceder al aparcamiento delcentro, donde había explotado elvehículo.El 2 de Septiembre de 1988, losbomberos trabajaron en el incendiode un tren estacionado en SabadellCentro. En la otra vía, un segundoconvoy parado y lleno de gente, y,dentro del túnel, un tercer tren quefue evacuado y cuyos pasajeros fue-ron caminando por las vías hastaSabadell Norte. Los bomberos que seadentraron por el túnel para socorrera los evacuados tuvieron que recularcuando las bombonas de aire llega-ron al límite de presión. Al acabárse-les el aire, hicieron los últimosmetros a pulmón libre. Ocho bombe-ros fueron hospitalizados, y 52 pasa-jeros, del segundo convoy parado enla estación, resultaron intoxicados.La década acababa trágicamente paralos bomberos de la Generalitat enOlot. El 6 de Abril de 1989, un heli-cóptero del servicio chocó con unoscables de alta tensión cerca del puen-te de Les Tries y se estrelló. Sus tresocupantes perdieron la vida: el bom-bero Ciríaco Arroyo, el piloto Fran-cisco Javier Santodomingo y el médi-co del Cuerpo Joan Torró. Y el 19 deSeptiembre, una fuga de hidrógenode refrigeración en la nuclearVandellòs I provocó un incendio, queafectó la turbina del grupo principalnúmero 2. Los bomberos trabajaroncon espumógeno y evitaron que lasllamas se extendieran a otras instala-ciones. No hubo riesgo nuclear niemisiones al exterior. Los bomberospasaron dos revisiones médicas paraconstatar que no se habían contami-nado.El primer gran siniestro del año 1990llevó nuevamente el sello del terror,en este caso, del GRAPO. El sábado 8de Septiembre de 1990 explotarondos bombas en las líneas de propile-no de Repsol, en la petroquímica deTarragona. No hubo víctimas, pero elfuego tardó más de dos días en que-mar todo el combustible y en serextinguido. El 29 de Mayo de 1991,

un nuevo atentado de ETA hizoexplotar un coche-bomba en la casa-cuartel de la Guardia Civil de Vic. Laexplosión derrumbó las tres plantasdel edificio, mientras que la ondaexpansiva produjo destrozos en unradio de 300 metros. Murieron dosguardias y siete civiles, y un policíalocal que colaboraba en las tareas desalvamento perdió la vida al ser atro-pellado por una ambulancia.El 12 de Febrero de 1993, el petro-lero danés Robert Maersk colisionócon el pantalán de Repsol en Tarra-gona rompiendo un grupo de tuberí-as y provocando una fuga de nafta almar. Poco después, se iniciaba unincendio. Aquel mismo año, concre-tamente el 19 de Diciembre, unnuevo accidente de helicóptero secobró la vida de dos bomberos. Elaparato había salido de Vielha parahacer el rescate del cuerpo sin vidade un montañero accidentado enMontellà y Martinet. El accidentetuvo lugar en el canal del Tristany,zona rocosa de muy difícil acceso,mientras el cuerpo era subido al apa-rato. Perdieron la vida el bomberoBernat Renom, miembro del GRAE,y el piloto Eduard Balboa.El 31 de Enero de 1994, se quemabael Gran Teatre del Liceu de Bar-celona. Los bomberos de la Genera-litat colaboraron con los del ayun-tamiento de Barcelona en las tareasde extinción con helicópteros.Los accidentes químicos fueron losgrandes protagonistas de 1996. Lamayor alarma tuvo lugar el 1 deJunio en la empresa Uquifa de SantCeloni, donde un tanque de lejíacayó sobre unas tuberías de PVC porlas que pasaba ácido clorhídrico. Alquedar ambos productos en contac-to, reaccionaron y provocaron unanube tóxica de gas cloro. Resultaronafectadas por la intoxicación un totalde 93 personas, entre ellas, vecinos,bomberos, sanitarios de la Cruz Rojay trabajadores de la empresa. El 19de Julio explotó un depósito de pro-pano en las instalaciones de Repsol-Butano en el polígono Pedrosa deL’Hospitalet de Llobregat. Falleció untrabajador y cinco más resultaronheridos.El año 1998, además de por losincendios forestales en el centro deCataluña, quedó marcado por el

72


hundimiento de un barco recreativoen el lago de Banyoles, con 141 per-sonas a bordo, de las que 21 murie-ron ahogadas. El 23 de Septiembre de 1999, dosbomberos resultaron gravementeheridos en unas prácticas en el Vallede Arán. El ejercicio consistía en res-catar a un montañero supues-tamente accidentado. Un bomberodebía llegar hasta el lugar dondeestaba la víctima, asegurarla, atarla ysubirla al helicóptero para realizar suposterior evacuación. Cuando resca-tado y rescatador ya se habían asegu-rado a la cuerda, un golpe de vientodesestabilizó la nave. La tripulaciónliberó la cuerda para abortar la ope-ración. Los 2 bomberos que hacían lapráctica cayeron por la pendiente dela montaña y resultaron gravementeheridos. Se trataba del jefe de parquede Bossòst, Josep Maria Cau, y deBenjamín Yáñez, del parque de Les,los cuales se recuperaron totalmentede sus heridas un mes y medio des-pués.Aquel año, en el Cecat de Bellaterrase tomaron las uvas del 31 deDiciembre unos cuantos directoresgenerales de la Generalitat, técnicosy periodistas. La causa, el cambio dedígito que implicaba entrar en el año2000 y los efectos que podía suponeren los sistemas informáticos de todaslas infraestructuras y servicios. Seactivó el plan de protección civil deCataluña, Procicat, en fase de alerta,pero no se detectó ningún tipo deproblema.El 2000 fue el año de las trombas deagua. Primero, en Junio, alrededorde Montserrat, y después, enOctubre, en las comarcas deTarragona. Desde la madrugada del10 de Junio y durante todo ese día,la fuerza del agua provocó numero-sos destrozos. Una mujer de SantVicenç de Castellet murió ahogadaen su casa, construida a orillas deuna riera que se había desbordado.Las carreteras de acceso a Montserratquedaron intransitables y las depen-dencias del monasterio sufrieron gra-ves daños. La montaña quedó total-mente incomunicada, por lo que seorganizó una operación de evacua-ción de las 500 personas que habíaen la zona hacia el aeropuerto deSabadell con helicópteros de los

bomberos. En Esparreguera sederrumbó el puente de la N-II, el deMagarola, muriendo los dos ocupan-tes de un vehículo que lo cruzaba enaquel momento. Los bomberosdebieron realizar más de 800 salidasen todo el episodio.En Octubre, más agua. El día 22 sedesbordaron numerosas rieras. La deMontbrió del Camp arrastró a cuatropersonas. Al día siguiente, una mujermurió ahogada en su casa, enGodall, al haberse desbordado eltorrente del Barranc d’en Galera.Hubo desprendimientos en numero-sas carreteras locales y se hundierondos puentes en las Terres de l’Ebre.Los bomberos tuvieron que hacer elsalvamento de personas que habíanquedado aisladas por el agua. Uno deestos rescates lo hizo un helicópteroaprovechando un vuelo de reconoci-miento del consejero Pomés, quehacía inspección de toda la zonaafectada.El último día del año se había levan-tado soleado y con una temperaturamuy cálida. Unas condiciones idóne-as para ir a la montaña. Así lo habí-an decidido ocho personas que opta-ron por subir al Balandrau, en elRipollès. De repente, un brusco des-censo de la temperatura y un vientocada vez más fuerte, el Torb, acabóreduciendo la visibilidad en la mon-taña. Los bomberos, alertados por lasfamilias, estuvieron buscando a losmontañeros una semana. Murieronsiete personas y sólo una sobrevivió,aunque el último cadáver no se loca-lizó hasta el 24 de Marzo, gracias aldeshielo. Colaboraron en el rescatebomberos andorranos, madrileños yfranceses, además de perros de bús-queda y psicólogos para atender a losfamiliares de los desaparecidos. Enaquel servicio trabajaron juntos porprimera vez los GRAE de las brigadasde Gerona y de Lérida.La nieve también fue la protagonistade la Navidad de aquel mismo año.Cataluña quedó absolutamentecolapsada. El 14 de Diciembre, díaque empezó el episodio, los bombe-ros atendieron más de 200 servicios.En total, y hasta el día 16, se corta-ron 30 carreteras en distintos tramos,entre ellas, las principales: la AP-7, laN-II y la C-58. Centenares de vehí-culos quedaron atrapados en las vías.

También hubo caos en la circulaciónferroviaria y cayó la red eléctrica,que dejó parte de Barcelona a oscu-ras.Como consecuencia de la psicosisgenerada por el atentado de lasTorres Gemelas de Nueva York, laDivisión Operativa diseñó un proto-colo de actuación ante los posiblescasos de contaminación por ántrax.Se ordenó que todos los paquetes ycartas sospechosos que estuvierancerrados serían recogidos por la poli-cía, mientras que si estaban abiertos,debían recogerlos los bomberos. Lasalida mínima tenía que ser, en estecaso, con un vehículo de agua y unaunidad personal de carga. Se debíallevar guantes de látex, vestidos deprotección contra salpicaduras de unsol uso, las mochilas forestales pararociar con agua y lejía el lugar dondese encontraran los paquetes y elequipo de respiración autónoma,entre otros. De las muestras de losproductos sospechosos se haríancargo los policías, mientras que losbomberos que hubieran participadotendrían que ser rociados dos veces,y al llegar al parque, deberíanducharse con agua y jabón. La ropay el equipo utilizados durante el ser-vicio se guardaban en el parquedebidamente etiquetados a la esperade los resultados de los análisis.Entre el 16 de Octubre y el 10 deEnero de 2002, los bomberos hicie-ron un total de 31 servicios de estetipo.El 31 de Marzo de 2002, un Eu-romed procedente de Alicante y unCatalunya Express que llegaba deTortosa, ambos camino de Barcelona,colisionaron en las afueras de la esta-ción de Renfe de Torredembarra. Dosmujeres perdieron la vida y 142 per-sonas más resultaron heridas.Trabajaron allí 15 dotaciones de losbomberos.La semana del Pilar de 2005 estuvomarcada por los aguaceros que caye-ron en el litoral catalán, pero demanera especialmente grave en el deGerona. Las primeras lluvias, caídasel 12 de Octubre, obligaron a activarla fase de alerta del plan de inunda-ciones, el Inuncat. Al día siguiente, lasituación fue peor: los bomberosatendieron más de 800 serviciosdebido a la lluvia, que causó muchos

73


destrozos en las comarcas de BaixEmpordà y La Selva. Una mujermurió al ser arrastrada por la riera deCalonge y tres personas más perdie-ron la vida cuando intentaban cruzarla riera Cagarell con sus vehículospor un vado cerrado en Vilanova dela Muga. Las aguas desbordadas delas rieras e incluso del Ridaura inva-dieron casas, comercios, aparcamien-tos subterráneos y calles. Sesenta yseis personas fueron evacuadas desus casas en Castell-Platja d’Aro,Palamós, Calonge y Sant Feliu deGuíxols. Numerosas vías, tanto loca-les como principales, se cortaron altráfico. En Castell-Platja d’Aro, en 48horas cayeron 300 litros por metrocuadrado. En aquella trágica jornadase activó la emergencia 1 delInuncat, que estuvo en vigor hasta eldía 15.En Piera, un edificio antiguo de tresplantas de la calle Sant Bonifaci sederrumbó en la madrugada del 15 deOctubre de 2005. Murieron cincohombres, y cuatro más resultaronheridos. Pocos días después, el 10 deNoviembre, una explosión en unpiso de Tarragona causaba la muertede cinco personas y heridas de dis-tinta consideración a seis más. El edi-ficio, en el número 72 de la RamblaNova, se acabó derrumbando. Losbomberos, que llegaron con 17 dota-ciones, evacuaron dos bloques veci-nos en previsión de los daños quehubieran podido sufrir sus estructu-ras. Entre los muertos se contabanun recién nacido y dos niños de tresy cinco años.El 12 de Enero de 2006, un vehículode bomberos fue destinado a inspec-cionar un escape de gas en la Ram-bla del Fondo de Santa Coloma deGramenet. Mientras los bomberoscolaboraban con los técnicos de lacompañía del gas para localizar elorigen del siniestro, tuvo lugar unaexplosión que derrumbó un bloquede 4 plantas. Inmediatamente seactivó una segunda salida con 25 do-taciones más. Murieron dos personasy 18 más resultaron heridas, entreellas, dos bomberos. Uno de ellos,Rafael Olalla, del parque de SantaColoma, fue evacuado en estadomuy grave, aunque se recuperó pos-teriormente. En el hospital le recons-truyeron el rostro, incluida la masa

ósea, con titanio, llegando a implan-tarle hasta 70 roscas de prótesis.

Las misiones de ayuda al exteriorEn todo este tiempo, los bomberosde la Generalitat también trabajaronfuera de las fronteras catalanas. EnOctubre de 1982 colaboraron en lastareas de saneamiento posteriores aldesmoronamiento de la presa deTous, en Valencia. Y en Agosto de1983 se envió un equipo a Bilbao,que había quedado inundado por lacrecida del Nervión. En 1985, laDirección General envió una expedi-ción a Méjico para colaborar en lastareas de salvamento de víctimas delterremoto de 8,1 grados en la escalade Richter que afectó al DistritoFederal los días 19 y 20 deSeptiembre. Elies Serra fue uno delos tres primeros bomberos que elEstado español envió al país centroa-mericano, para visualizar sobre elterreno cuáles podían ser las necesi-dades a cubrir por la cooperaciónespañola. Posteriormente, el Estadoenvió dos aviones Hércules conayuda humanitaria y 52 personasdispuestas a salvar vidas. La Gene-ralitat también colaboró, enviandoun equipo de ocho bomberos entrelos que se encontraban José LuisLópez, Bienvenido Aguado,Domingo Jiménez y AntonioValbuena. Rescataron con vida a unachica que había permanecido unasemana sepultada entre los es-combros. En Noviembre de 1987, losbomberos de la Generalitat ayudaronen el salvamento de personas afecta-das por las inundaciones en Valencia,después de la crecida del Júcar. El 18 de Agosto de 1999, se organi-zó una expedición de 35 bomberospara colaborar en las tareas de res-cate y salvamento de las víctimasdel terremoto de Turquía. El equipotrabajó en Estambul, Yalova, Çif-tlikkoy y Golcuk. En Çiftlikkoy, losBomberos rescataron con vida auna mujer de 72 años, sepultadabajo los escombros. En Golcuk, res-cataron con vida a una chica de 22años y a niño de 6.Aquel mismo año, la AgrupaciónCultural y Recreativa de los Bom-beros de las Comarcas Tarraconenses,creada en el año 1986, inició un pro-yecto humanitario en el Sahara. Se

trataba de montar una red de comu-nicaciones por radio entre los cam-pos de refugiados y entre estos y laciudad. De este modo, finalizaba elaislamiento en que vivían los saha-rauis, particularmente preocupanteen situaciones de emergencia. Elproyecto, desarrollado a lo largo decuatro años, contó con la financia-ción de la Universitat Rovira i Virgili,con la que se adquirió el materialque un grupo de bomberos de laBrigada de Tarragona montaba des-pués en el desierto en época dePascua. La Dirección General tam-bién cedió material para el proyecto.Dos técnicos saharauis viajaron aTarragona para recibir formación queles permitiría llevar a cabo el mante-nimiento de la red.La Dirección General también envióuna expedición de más de 200 per-sonas a Galicia para trabajar en lalimpieza de las playas afectadas porel «chapapote», los días 14 y 15 deDiciembre de 2002. La expedición sedividió en dos grupos: uno trabajóen la isla de Ons y en la playa de laLanzada, y el otro, en las islas Cíes.En 2003, la Dirección General envióun equipo para asistir a las víctimasdel terremoto de Bam, en Irán: eldoctor Miquel Vidal y los enfermerosVicenç Ferrés, Sílvia Panadés,Victòria Morón y Maribel Ortiz. Laasistencia sanitaria se desarrolló en elhospital de campaña de Bam. Fue devital importancia el trabajo de lasenfermeras para atender a las muje-res heridas, ya que en aquel paísningún hombre puede asistirlas.Más recientemente, en Agosto de2006, la Dirección General envióuna expedición de 96 bomberos, dostécnicos, 20 vehículos y dos helicóp-teros a los fuegos forestales deGalicia. Allí trabajaron principalmen-te en la extinción del incendio deAvión, en la provincia de Orense,que afectó 2.500 hectáreas. Una vezcontrolado el fuego, los catalanes sedesplazaron a un segundo fuego, enPonteceso, en la Costa da Morte. Enaquellas mismas fechas, un segundoconvoy colaboró en el incendio deCalasanz, en Huesca, donde se que-maron 1.200 hectáreas. En estefuego, los bomberos de la Generalitattrabajaron con 30 dotaciones terres-tres y ocho medios aéreos. El 30 de

74


Agosto de 2007, otro convoy catalántrabajó en el fuego forestal deLlucena, en Castellón de la Plana. Entotal, 14 dotaciones terrestres, doshelicópteros bombarderos y unadotación humana de 52 bomberos.En 2007, los parques de bomberosde la Región Metropolitana Norte yel personal de la Dirección Generalde Bellaterra colaboraron en la cam-paña de recaudación de fondos quePaola Salas, operadora de Control,había organizado para ayudar a lasvíctimas del terremoto de Pisco(Perú), de donde es originaria. Lacampaña también recogió contribu-ciones externas. En total, 6.000euros, que se invirtieron en adquirirsiete toneladas de comida y una dejuguetes, que dos bomberos ayuda-ron a repartir: David López, GRAEde Cerdanyola del Vallès, y XaviPlanas, del parque de Badalona.Al margen de las emergencias, eneste tiempo también ha habido mo-mentos para las conmemoraciones ylas actividades deportivas. En 2003,el parque de Manresa celebró su 150aniversario. Al año siguiente,Terrassa cumplió 125 años. En 2005le llegó el turno a Olot, que tambiéncumplía siglo y medio, los mismosque Mataró en 2007, que Vic en2008 y que Tarragona en 2009.Los bomberos de la Generalitattambién han tomado parte en losJuegos Mundiales de Policías yBomberos. La primera vez que par-ticiparon fue en el año 1997, en laséptima edición, celebrada enCalgary (Canadá). En 1999, enEstocolmo, los bomberos volvierona asistir, consiguiendo medalla encuatro modalidades deportivas.También estuvieron presentes enIndianapolis’01, pero la gran citafue en Barcelona, dos años después.Los X Juegos se inauguraron en elestadio Lluís Companys de Barce-lona. En la cita catalana se consi-guieron 63 medallas. En 2005, enla edición de Quebec, los bomberosde la Generalitat acudieron con unadelegación mucho más reducida yganaron seis medallas. Para finan-ciar el viaje de la expedición de 25bomberos a la edición de 2007, enAdelaida, Australia, editaron uncalendario con fotografías artísticasde algunos miembros del equipo

luciendo un cuerpo musculoso; losbomberos consiguieron cuatrometales.

Los grandes incendios forestales Los años 1986, 1994 y 1998 hanquedado marcados en el recuerdocomo los peores por lo que respectaa los incendios forestales en Cata-luña. El 18 de Agosto de 1986 se ori-ginaron tres incendios en la montañade Montserrat que afectaron al 90%de su superficie boscosa. Trabajaronen ellos 26 vehículos, aproximada-mente un centenar de bomberos, 16de los cuales resultaron heridos enlas tareas de extinción. También par-ticiparon dos hidroaviones y efecti-vos del Ejército. Los accesos aMontserrat quedaron totalmentecortados, tanto por carretera comopor funicular. Unas 3.000 personasquedaron aisladas y tuvieron que serevacuadas. En total, 4.517 hectáreasquemadas, principalmente en la ver-tiente de la comarca de Anoia. Lossindicatos acusaron del desastre a laGeneralitat por falta de política fores-tal y de medios. En Cataluña, enaquel año, entre Enero y Agosto, sequemaron 69.940 hectáreas de vege-tación.El de 1994 fue un año trágico. Elsábado 9 de Abril se iniciaba unfuego forestal en el macizo delGarraf, que quemó casi la mitad desu superficie, más de 4.300 hectáre-as. Al día siguiente, se iniciaban dosmás, uno en Sant Martí Sarroca,donde quedaron calcinadas 511 hec-táreas, y otro en la sierra de Llaberia,donde se quemaron 2.380 hectáreasde cuatro municipios. El alcalde deTivissa, Fermí Pallisé, criticó la faltade medios técnicos y humanos y elhecho de que los hidroaviones quehabían estado trabajando en elincendio se retiraran para ir a los delGarraf y Sant Martí Sarroca. EnJulio, más fuegos: el día 4 empeza-ron seis incendios en distintos pun-tos de las comarcas de Barcelona. Enel Berguedà hubo dos, en Olvan y enCasserres, que quemaron 843,5 hec-táreas y acabaron con la vida de dosancianos. Pero el mayor fuego de lacomarca afectó a 15 municipios, cal-cinando 16.832,8 hectáreas.Montserrat también se quemó aqueldía, 13.323 hectáreas en la cara de la

comarca del Bages, incluidas diezpropiedades particulares. Hubo queevacuar Sant Mateu y la urbaniza-ción Canet de Fals. En la vertienteoccidental de la montaña, en Coll-bató y Esparreguera, se quemaron3.104 hectáreas más. Aquí las llamastambién destruyeron diez casas enlas afueras de Esparreguera. Tresexcursionistas de Terrassa que huíandel incendio se habían refugiado enuna cueva. Unos desprendimientosen el interior les causaron la muerte.Siete excursionistas más y un bom-bero resultaron heridos, y un guardiacivil sufrió quemaduras en el 80%del cuerpo. En Castellbisbal, otrofuego. El balance fue de 1.719 hectá-reas quemadas. El incendio tambiénafectó varias masías y la nave de laempresa Cartonajes InternacionalesS.A. En Canyelles se inició un incen-dio en la nave de la Pirotecnia Igual,que provocó un fuego forestal en elque se perdieron 1.004 hectáreas.Las autoridades optaron por evacuartodo el pueblo. Un trabajador de laempresa y un policía nacional resul-taron heridos. Finalmente, en elMontseny se quemaron 245 hectáre-as en otro incendio, que obligó aevacuar gran parte del núcleo deBigues, masías, torres de la urbaniza-ción El Serrat de l’Ametlla, empresas,campamentos y el santuario dePuiggraciós. En aquella fatídica jor-nada aún hubo más fuegos, aunquede menor importancia. En total, másde 36.000 hectáreas y una lluvia deceniza que llegó incluso a la ciudadde Gerona. Los bomberos activaron121 vehículos, ocho helicópterosbombarderos y tres de mando y doshidroaviones del Estado español.Incluso Francia envió ayuda. LaDirección General movilizó a bombe-ros fuera de servicio para colaboraren las tareas de extinción. Tambiéntrabajaron fuerzas del Ejército, laGuardia Civil, la Policía Nacional,Protección Civil y voluntarios.El 10 de Agosto del mismo año vol-vió a vivirse otro caos. Empezarondos nuevos grandes incendios, enGualba y en Santa Coloma de Far-ners. Al día siguiente, se unían en unúnico incendio en Riudarenes. Otravez las evacuaciones, más de 1.000personas. Las llamas, que afectaronel parque natural del Montseny, que-

75


maron 8.757 hectáreas. El día 11, enlos bosques del Barcelonès, tambiénse vivió la tragedia: un fuego en LaVallençana obligó a evacuar la cartu-ja de Montalegre, pero uno de losmonjes, que no había podido salirrápidamente, murió calcinado. Lasllamas hicieron evacuar también dosurbanizaciones y dos geriátricos deAlella. En La Floresta, otro fuegoafectó 200 hectáreas y destruyó 15casas de Can Cortés. En Barcelona,un incendio de 10 hectáreas obligó aevacuar los miles de personas que enese momento visitaban el parque deatracciones del Tibidabo y numerosascasas de Vallvidrera.Aquel Agosto aún tenía reservadauna nueva desgracia para los bombe-ros. El día 13, un helicóptero que sedirigía a un incendio forestal enVandellòs y L’Hospitalet de l’Infanttuvo una avería en plena maniobrade alzamiento y acabó cayendo. Loscuatro ocupantes resultaron heridos,y el más grave de todos, FrancescRiocabo, jefe de la Brigada deTarragona, murió días después. El 14 de Septiembre, un fuego fo-restal iniciado en Nonasp, en la pro-vincia de Zaragoza, entró enCatalunya empujado por las fuertesráfagas de viento. Un Pegaso de losbomberos de Móra d’Ebre quedórodeado por las llamas en un cami-no. Sus cuatro ocupantes murieroncalcinados. Se trataba del bomberoEusebi Fidel Mirón y de los auxilia-res forestales Pedro Vicente Men-doza, Jaume Munté y Manuel MaríaRuíz. El vehículo que les seguía pudoescapar de las llamas por poco, aun-que también quedó afectado. Losbomberos que viajaban en él resulta-ron heridos con quemaduras. Elfuego afectó un millar de hectáreas yobligó a movilizar 40 dotacionesterrestres, cuatro helicópteros ehidroaviones. Aquella campañaforestal acabó con ocho muertos enCataluña por culpa de los incendios.En verano de 1998, el centro deCataluña volvió a quemarse. El sába-do 18 de Julio, un pequeño fuego derastrojos se inició en Aguilar deSegarra, cerca del cementerio. Peroun golpe de viento alimentó las lla-mas y las condujo hacia la sierra deCastelltallat. La gran velocidad delincendio propició que en 16 horas se

quemaran 1.000 hectáreas. Aún así,en la noche del sábado al domingoparecía que el fuego ya no presenta-ría más problemas. A la mañanasiguiente se le daba por controlado yse empezó a retirar vehículos. Sehabía menospreciado al fuego: a las14 h 54 m se detectaba una repro-ducción, y una hora después se leconsideraba «totalmente descontro-lado», según el informe de inciden-cias de aquel servicio. En aquellosmomentos empezaba un segundoincendio, en Cardona. El fuego calci-naba el valle de Coma, cruzaba el ríoCardener y se acercaba a Navés.Empezaban las evacuaciones. Por latarde, ya habían quemado, entre losdos incendios, 2.600 hectáreas. Noacababan aquí los problemas, ya queaquel mismo día, poco después delas seis de la tarde, se estrellaba unhelicóptero del Cuerpo en Sant Paude Segúries. El aparato había tocadounos cables de alta tensión.Murieron el piloto, Fructuoso Prado,y el cabo de guardia de la Brigada deGerona, Joan Josep García, quehabían salido a inspeccionar unacolumna de humo. El lunes, Solsonase veía asediada por las llamas. Losdos incendios se habían unido. Almediodía habían quemado 7.500hectáreas, pero a las 23 h 30 m ya secontabilizaban 17.000. Finalmente,el martes 21 se pudo controlar elfuego, que ya había arrasado 26.700hectáreas en el Bages.Desde entonces, la campaña forestalmás complicada fue la de 2003.Alrededor del día de San Juan,Cataluña vivió una ola de calor queincrementó considerablemente elriesgo de incendio forestal en todo elterritorio. Entre los días 21 y 25 deJunio, los bomberos trabajaron enunos 500 fuegos. Los más impor-tantes fueron los de Les Avellanes ySanta Linya, que afectó 44 hectáreasforestales (el día 21), y el deSantpedor (día 22), que arrasó 62hectáreas agrícolas. El mes de Julioempezó con la activación de la alertadel plan de incendios, el Infocat, porla simultaneidad de 5 fuegos urbanosy agrícolas que movilizaron a 67dotaciones terrestres y 19 mediosaéreos, entre todos ellos. El día 13,un fuego calcinaba 65,8 hectáreas enCaldes de Malavella y casi 288 en

Castellbell y el Vilar. El día 18, la ciu-dad de Gerona vivía un buen susto:un fuego afectaba unas 20 hectáreasen la Font de la Pòlvora, obligando atrabajar allí a 22 dotaciones terrestresy ocho medios aéreos. Al día siguien-te, un nuevo incendio: en Tala-manca, Calders y Monistrol delCalders se perdían 162,36 hectáreas.En el mes de Agosto, hubo diferentesfuegos importantes: el día 5 enAlcover, donde quemaron 205,6hectáreas; el día 7 en Maçanet de laSelva, donde quedaron afectadas81,4 y donde fue necesario evacuar aunas 2.500 personas como medidapreventiva. El día 10 comenzaba unfuego en Sant Llorenç Savall queacabaría uniéndose con uno que seinició en Gallifa al día siguiente. En-tre ambos, quemaron casi 4.200 hec-táreas. El día 12 se perdieron unas1.500 hectáreas agrícolas en LaGranja de Escarp. El 13, más fuegos;los más importantes, los que afecta-ron Tordera y Maçanet de la Selva,que acabarían uniéndose y que, jun-tos, calcinarían más de 931 hectáre-as. En este incendio también se eva-cuó a un millar de personas. Algunasde ellas fueron atendidas por haberinhalado humo o haber sufrido crisisnerviosas y de fatiga. Finalmente, el29 de Agosto se produjo el últimogran fuego del verano, en Castell-Platja d’Aro, donde se quemaron 297hectáreas y donde fue necesario eva-cuar a 10.000 personas de un totalde 11 urbanizaciones y tres núcleosurbanos de población.

Los bomberos del siglo XXIOlga Lanau

Hasta aquí la historia, una historiallena de historias personales e insti-tucionales importantes para todos losque hoy estamos aquí. Pero ahora esel momento de hablar del presente ydel futuro de los bomberos de laGeneralitat de Cataluña.Y no podemos empezar este capítulosin tener un recuerdo para David ysus compañeros que, en el mes deJulio de 2008, tuvieron un accidentecuando iban a sofocar un incendiodeclarado en una industria enSabadell. El parque de bomberosvoluntarios de Castellar del Vallès,

76


uno de los 78 parques de Cataluña,está compuesto por un conjunto depersonas que, de modo prácticamen-te altruista, arriesgan su vida parasalvar la de otros. En este caso, fuerealmente así: David murió y suscompañeros voluntarios y auxiliaresforestales resultaron heridos, algunosde gravedad. Por suerte, todos losheridos se han recuperado de formaincreíble. Así pues, queremos rin-diendo un homenaje a todos, David,Albert, Cristóbal, Cisco, Aitor yDamià. Gracias por lo que habéishecho hasta ahora y por lo que segu-ro haréis en el futuro. Como se ha dicho en capítulos ante-riores, hoy la Generalitat deCataluña dispone de unos serviciosde prevención y extinción de incen-dios y salvamentos integrados porbomberos de dos tipos: los que for-man parte del cuerpo de bomberosen sentido estricto (los funcionarios)y los bomberos voluntarios. La Ge-neralitat de Cataluña presta este ser-vicio a todo el país exceptuando laciudad de Barcelona, que tiene uncuerpo de bomberos propio.El 2008 ha sido un año importanteporque ha marcado un punto deinflexión en muchas de las activida-des de la Dirección General de Pre-vención, Extinción de Incendios ySalvamentos. Ya conocemos algunosantecedentes que han ayudado adicha inflexión: por un lado, eldecreto de reestructuración del De-partamento de Interior, RelacionesInstitucionales y Participación quesupuso la división de la anteriorDirección General de Emergencias ySeguridad Civil en dos DireccionesGenerales, la de Protección Civil y lanuestra; por otro lado, el decreto dereestructuración de nuestro ámbito.Y, además de cuestiones organizati-vas, debemos destacar, especialmen-te, el acuerdo sindical con nuestropersonal –firmado en el año 2006–así como el plan de inversiones apro-bado por el gobierno en el año 2004que permitirá, en un período detiempo razonable, la renovación delnuestro parque móvil, el incrementode medios altamente especializados,como son los aéreos, y la mejora delas infraestructuras básicas distribui-das por todo el territorio.La separación de la prevención,

extinción de incendios y salvamentosde la protección civil ha sido unadecisión importante, cuestionada porel riesgo de la diversificación en lagestión de las emergencias. Perodebemos ver la medida desde otraperspectiva, la de la especializaciónde los cuerpos operativos y la neu-tralidad de la protección civil comosistema de coordinación de las gran-des emergencias y catástrofes. Esta-mos seguros de que no ha sido unerror, y trabajamos para que sea evi-dente la bondad de la decisión.La reestructuración de nuestra Di-rección General se ha llevado a caboorganizando nuestro servicio en tresSubdirecciones Generales, la Ope-rativa, la Técnica y la de Admi-nistración y Recursos Humanos, ysiete Regiones de Emergencia, asícomo varias unidades y servicios deapoyo a tota la organización, comoson el servicio de AsesoramientoJurídico, la Auditoría de Servicios, elÁrea de información y Comunica-ción y el Servicio de Coordinación deSalud Laboral y Prevención de Ries-gos.Todos los modelos organizativos res-ponden a unos objetivos que consti-tuyen los retos que deberemos aten-der en el futuro. Desde nuestropunto de vista, partimos de unasituación buena, seguramente muybuena, ya que disponemos de unnumeroso colectivo de personas–alrededor de 5.000 si sumamos fun-cionarios y voluntarios– que desarro-llan un servicio muy importante paralos ciudadanos. Pero no podemosquedarnos aquí.Podríamos decir que la base estácorrectamente elaborada, pero debe-mos ir más allá. Como decíamosantes, en los últimos años se harenovado el 90% de la flota de vehí-culos, se han ampliado, reformado oconstruido 30 torres de vigía, 16 par-ques de bomberos, el hangar demedios aéreos y la Escuela deBomberos. En estos momentos,están en marcha actuaciones en 16instalaciones más y se prevé hacer20 nuevas actuaciones en los próxi-mos años.Simultáneamente, en los últimosaños se están convocando plazas denuevo acceso y también procesos depromoción interna que permiten

adecuar la plantilla a las necesidadesde una sociedad como la nuestra,cada vez más numerosa y en cons-tante cambio.Internamente, sobre todo a partir dela reestructuración de la DirecciónGeneral, de la reasignación de tareasa nuestros mandos de bomberos y dela incorporación de elementos nove-dosos en la gestión de nuestro perso-nal, se están mejorando los procedi-mientos de intervención en lossiniestros que debemos atender (másde 81.000 en 2007).Pero no es suficiente, quedan mu-chos retos por lograr, y es de ellos delos que queremos hablar. Nuestroscompromisos más importantes son:Revisión y concreción de la carterade servicios de bomberos y del mo-delo de prestación de servicios.Acentuación de la vertiente preven-tiva de la actuación de los bomberos.Determinación de los recursos hu-manos, técnicos y de infraestructuranecesarios para hacer frente a lasemergencias, tal y como recoge elPlan Director.Revisión y mejora de los procedi-mientos, protocolos y estrategias deintervención.Previsión del relevo generacional dela plantilla.Elaboración de un plan de carreradel personal operativo junto a unplan de formación renovado y reali-zado en colaboración con el Institutode Seguridad Pública de Cataluña.Desarrollo de los grupos especialesde bomberos, tanto el de actuaciónforestal, como el de actuacionesespeciales, como el de emergenciasmédicas que incorpore también laatención psicológica a todas las per-sonas que desarrollen tareas operati-vas.Y, todo ello, en un marco de condi-ciones de seguridad correctas y deconciliación de la vida personal yprofesional, para permitir que laspersonas estén satisfechas con lo quehacen.El gobierno de la Generalitat estásatisfecho de sus bomberos y bom-beras, y por eso está trabajando y loseguirá haciendo para que las condi-ciones laborales sean las correctas.Pero debemos hacer más. Debemosseguir el ritmo de la sociedad, estar asu nivel en cuanto a la prestación del

77


servicio, las telecomunicaciones, losmedios de extinción, la tecnología, laprofesionalidad, el trato a las perso-nas, la actuación preventiva y noúnicamente reactiva. En este sentido,queremos destacar algunos de loselementos básicos que ya estamosdesarrollando y que deben ayudar-nos a cumplir los retos planteados.Recientemente, el gobierno ha apro-bado el anteproyecto de ley de pre-vención y seguridad en materia deincendios en establecimientos, activi-dades, infraestructuras y edificios.Será esta la primera norma autonó-mica que se dicta sobre la materia enel Estado español. Hasta hace poco,las tareas de prevención del cuerpode bomberos habían sido considera-das poco relevantes. Nosotros enten-demos que es importantísimo insistiren la prevención, porque todo aque-llo que hagamos en este ámbitorepercutirá necesariamente en unamejor percepción del riesgo para elciudadano y, por tanto, en un mejorconocimiento de lo que debemoshacer para evitar el riesgo y, en casode accidente o incidente, para mini-mizar su impacto. En este sentido,esta futura ley es importante, perotambién lo son el análisis y la mejorade todas las infraestructuras deapoyo en los incendios, los progra-mas específicos de prevención deriesgos en el hogar, en la montaña,de incendio en las urbanizaciones, laformación de los escolares, etc.En cuanto a la tecnología y las estra-tegias de actuación, hace ya unosaños que participamos en grupos deinvestigación universitarios y progra-mas de investigación europeos. Cadavez estamos más convencidos de quela investigación y la innovación sonelementos clave y, por esta razón,nuestros grupos de especialistas en elámbito forestal o en actuacionesespeciales, como son los derribos, losrescates en la montaña, los siniestrosen industrias con riesgo químico,bacteriológico o nuclear, etc. estántrabajando en esta línea para que seacorrea de transmisión para todo elcuerpo de bomberos.Por otro lado, el plan director debomberos de Cataluña será unaherramienta clave en el desarrollointerno de los bomberos en Cata-luña, específicamente en lo que a

nuestro compromiso de servicio serefiere. El Plan Director explicitaránuestro compromiso de atención alciudadano. No es tarea fácil, ya queel territorio de Cata-luña puede divi-dirse en muchas microáreas. No es lomismo el Pirineo que la costa, y noes lo mismo el llano de Lérida que lazona metropolitana barcelonesa. Noson iguales ni las vías de comu-nicación, ni las distancias, ni el volu-men de población, ni los núcleosdiseminados, ni los bosques, ni laaltura de los edificios, ni el tipo deedificación, ni la concentración deindustrias... Es evidente que tenemosun territorio pequeño, pero grande ala vez, con elementos de riesgo muyvariados. Debemos analizar correcta-mente las diferencias para determi-nar cómo prestaremos nuestro servi-cio, con qué recursos humanos y téc-nicos y en cuánto tiempo.Nuestro principal activo es el capitalhumano, obviamente. En muchasocasiones se habla de los bomberos ybomberas como héroes. Desde hacetiempo, nosotros decimos que no sonhéroes, son personas que, por voca-ción, han decidido dedicarse profe-sional o voluntariamente a desarro-llar un trabajo que a veces pone enpeligro su vida. Son el elemento másimportante de nuestra organización.Ellos lo saben y nosotros también.Por este motivo, estamos revisandotodos los procedimientos que lesafectan. Debemos recordar que lasretribuciones y las condiciones labo-rales son importantes, pero otros sonlos elementos que pueden determi-nar la calidad personal y profesionalde nuestro personal.El marco global de la revisión de losrecursos humanos será la nueva leyde prevención, extinción de incen-dios y salvamentos. En dicha ley,ahora en fase de elaboración, ha-blaremos de nuestras funciones, dela financiación, de la organización,del régimen interno... Pero sobretodo hablaremos de nuestra gente.¿Y qué queremos decir con ello?Determinaremos cuál es el modelode bomberos de Cataluña, es decir,qué actores necesitamos y cómodeben estructurarse.En la ley actual, además de lo queregula a nivel municipal, existen tresgrandes actores en las emergencias

que atendemos: el cuerpo de bombe-ros, los bomberos voluntarios y losbomberos de empresa. Empezandopor estos últimos, creemos que es elmomento de definir claramente cuá-les son los supuestos que, por ser crí-ticos, las industrias deben atender enun primer momento, para lo quedeberán disponer de personal espe-cialmente calificado.Por otra parte, debemos dejar clarotambién cómo es el bombero volun-tario que queremos tener enCataluña. Actualmente, la ley esta-blece, en el régimen de acceso, laformación, permanencia, representa-ción, compensación y prestación deservicios de los bomberos volunta-rios. Pero estas normas se elaboraronhace prácticamente 15 años y, por lotanto, requieren una revisión. Elpunto de partida es que queremosbomberos voluntarios. Ahora bien,los queremos motivados para haceresta función, formados para hacerlaen unas condiciones correctas y conseguridad, con un sistema que per-mita garantizar tanto su prestaciónde servicios como su satisfaccióncuando lo realizan. No es sencillo,seguramente es uno de los elemen-tos más complejos porque su distri-bución en el territorio, su proceden-cia, su actividad profesional fueranuestra organización y sus expectati-vas son múltiples y variadas. Y, en el ámbito de las personas, lógi-camente tenemos un reto importan-te, el de la mayor profesionalizacióndel cuerpo de bomberos. Y debe que-dar claro que esto no quiere decirque los bomberos funcionarios nosean profesionales; muy al contrario,son grandes profesionales, perodebemos poner al día la profesión.En este sentido, hay muchas actua-ciones en marcha y otras que todavíadeben comenzar. En primer lugar,hay que actualizar el sistema deacceso y promoción dentro del cuer-po de bomberos. Así pues, habrá querevisar las categorías actuales y ade-cuarlas a la nueva normativa de lafunción pública del Estado español yde Cataluña, pero también a las ne-cesidades internas. Cuando hablamosde un cuerpo operativo uniformado,es imprescindible hablar de jerarquía,y la jerarquía, necesariamente, noslleva a hablar de categorías profesio-

78


nales, de funciones y de sistema deacceso a las mismas.Hablar de categorías significa tam-bién hablar de carrera profesional.En un ámbito tan específico y delica-do como el nuestro, no es o no debeser suficiente hablar de oposiciones yde promoción interna. Es básicohablar de formación, de evaluacióndel puesto de trabajo, de mecanis-mos incentivadores del rendimientopersonal. Es esta una deuda pen-diente desde hace mucho tiempo. Enlos próximos años, y aprovechandola existencia del nuevo Instituto deSeguridad Pública de Cataluña, debe-mos diseñar el plan de carrera profe-sional que nos ayude a lograr estamayor profesionalización.No esperamos que la nueva ley loresuelva todo, pero sí debe ser elmarco básico. La ley, junto con laformación, el desarrollo operativo yla coordinación con otros actuantes,serán los mecanismos que garanticenla mejora global de nuestra actividad. La formación debe estar relacionadacon la promoción, pero también conel reciclaje permanente de nuestrosprofesionales y con los nuevos cono-cimientos adquiridos que debenextenderse a tota la organización.Por ello se elaboró un plan deFormación conjuntamente con elInstituto de Seguridad Pública deCataluña.El desarrollo operativo es un ele-mento clave. Seguramente debido alorigen del cuerpo de bomberos y asu distribución territorial, y también,por qué no decirlo, a la falta de losrecursos y estructura suficientes delos años 80 y 90, nos hemos encon-trado con un cuerpo que, en muchasocasiones, debía improvisar más delo necesario. La frase hecha quedecía “tienes ideas de bombero” pro-viene del hecho de que muchasveces los bomberos han tenido queinventarse lo que debían hacer ycómo para hacer frente a un sinies-tro. Nuestra organización no habíaencontrado los mecanismos que per-mitieran identificar claramente estaactuación. No todo se puede procedi-mentar o protocolizar. Muchas vecesla experiencia y el sentido común delos operativos terminarán de dar eltoque de calidad en una actuación,pero creemos que es necesario iden-

tificar las formes básicas de actuaciónen todas las tipologías de siniestros,tanto los más habituales –como unincendio forestal o un incendio devivienda– como también, y sobretodo, aquellos que no son tan comu-nes y que, por lo tanto, puedengenerar algunas dudas, como porejemplo, los incendios en túneles, lasintervenciones en industrias de altoriesgo químico, los accidentes conmúltiples víctimas, etc.Este desarrollo operativo, junto conel de los grupos especiales, la nuevaSala Central de Bomberos y la for-mación deben permitir estandardizarnuestras actuaciones, extender atodo el colectivo las mejoras prácticaspara atender una emergencia, darcohesión al grupo y, ante todo, opti-mizar el servicio que prestamos a losciudadanos.No podemos dejar de hablar en estecapítulo de los dos ámbitos másimportantes para nosotros: la infor-mación a la ciudadanía y la coordi-nación con otros actuantes. Enmuchas de nuestras actuaciones,estos elementos son clave. En capítu-los anteriores se ha hablado de lacreación de la Oficina de Prensa. Fueun gran acierto. El día a día nosdemuestra que, además de atender alos múltiples medios de comunica-ción actuales, nuestra Área deInformación y Comunicación es unagran herramienta para informar a laciudadanía sobre lo que está pasandoy, sobre todo, hacer recomendacio-nes sobre lo que se debe hacer.Aunque desde fuera no sea fácilapreciarlo, el papel de los periodistases esencial; su trabajo no es sencilloporque un error en la informaciónpuede ser un problema añadido enla gestión de una emergencia.El otro ámbito del que hablábamosantes es la coordinación con losdemás actuantes. Cataluña disponede varios cuerpos operativos y colec-tivos que participan en las emergen-cias, como mínimo en algunas deellas. No querríamos dejarnos ningu-na, pero es destacable el papel de losMozos de Escuadra, el de los agentesrurales, el del servicio de emergen-cias médicas, el de las Agrupacionesde Defensa Forestal, el de los volun-tarios de protección civil. No siemprecoincidimos, pero cuando ocurre,

debe actuarse con coordinación. Poresta razón, trabajamos permanente-mente con todos ellos para estar pre-parados cuando sea necesario actuar.Y, cada vez más, organizamos jorna-das de trabajo conjunto, simulacros yejercicios prácticos. Este es otro delos elementos que debe cobrarmayor protagonismo como eje denuestra actividad.No querríamos terminar este capítu-lo sin mencionar otros dos colectivosde trabajadores que no forman partedel cuerpo de bomberos, pero queson imprescindibles para hacer fun-cionar el engranaje. Me estoy refi-riendo a los operadores de las Salasde Control de las Regiones de Emer-gencia y de la Sala Central de Bom-beros y a todo el personal de gestiónadministrativa y económica. Su tra-bajo es poco visible desde fuera, perotodos ellos son necesarios para quelos bomberos y bomberas puedanactuar correctamente. Por esta razón,sus ámbitos de actuación se hanreestructurado con el objetivo deidentificar mejor sus funciones y res-ponsabilidades y, a la vez, mejorar suconexión con el resto de unidades dela Dirección General.No quiero decir que estemos frente aun antes y un después, porque seríamuy atrevido. Pero estamos desple-gados por todo el territorio desdehace mucho tiempo; de hecho,empezamos nuestro camino hacemás de 25 años aglutinando en unaúnica organización lo que ya estabadesplegado, y por tanto, esto ha mar-cado nuestro modo de hacer. Es elmomento de dar un paso más allá.Aspiramos a hacerlo y esperamospoder hacerlo.

79


80


81

English texts

Catalan FirefightersPast and present


ForewordJoan Saura i LaportaMinister of Home Affairs,Institutional Relations and Participation

You are holding in your hands thefirst institutional book about theGeneralitat Fire Service. This book has been compiled by theMinistry of Home Affairs, Institu-tional Relations and Participationand the publisher L’Avenç to cast ahistoric look on one of the mostimportant operational corps in termsof public safety.This history is tightly connected tourban and industrial development aswell as the history of Catalan institu-tions. Although the origins of firefighting can be found in ancientcivilisations, structured fire servicesinitially appeared in Catalonia in the19th century. The first references tofire fighting organisations inCatalonia date back to 150 years ago.They were fire suppression serviceswhich emerged with the advent ofindustrialisation and the resultingdemographic and urban growth. These early brigades were often theresult of private initiative throughmutual benefit societies and fireinsurance companies. They werelater placed under the auspices oftown councils and, with the returnof democratic institutions and the1979 Autonomy Statute of Cata-lonia, they came under the authorityof the Generalitat. The Generalitatthereby established a network of firestations to provide coverage for all ofCatalonia and work on improvedprevention to ensure comprehen-sive, enhanced safety.Oftentimes, fire services were profes-sionalised and modernised inresponse to some event: an accidentor disaster has on occasion been thetrigger for the creation of a firebrigade or to help it evolve. Fortu-nately, the Generalitat’s fire servicehas turned this tendency around andtoday pays equal attention to reac-tion as it does prevention.Improving the efficiency of emer-gency response systems is a priorityfor the Generalitat government,which is why a tremendous financialeffort is being made to reinforce andcreate new fire brigades, to renovate

and upgrade safety equipment aswell as to improve the communica-tions network. Furthermore, we are acutely awarethat human capital is key to the effi-ciency of Generalitat’s firefightercorps. The Generalitat Fire Service isan essential, indispensable body as itcontributes to civil safety and worksto maintain and improve the wellbe-ing of our society. This is why we arepromoting both initial and continu-ing training thanks to the develop-ment of a new career plan at theInstitute for Public Safety ofCatalonia.We must continue to work to achie-ve a sound preventive policy, stayahead of possible risks and find theappropriate response to emergencies.To this end, we are also promotingCatalonia’s new civil protection sys-tem, of which the Fire Service is anessential, indispensable part, with aview to create synergies, unite effortsand bring prompt, effective respons-es to any emergency our citizensmay be confronted with. The professional and volunteer fire-fighters who belong to the preven-tion and fire suppression and rescueservice make up a modern, highly-prepared Fire Service equipped withthe appropriate resources to inter-vene professionally and efficiently infire fighting, road accident victims’assistance and people rescue in awide range of situations.The following pages will undoubted-ly help you become acquainted withan operational corps that constitutesa crucial component in Catalonia’sintricate public safety frameworkand an indispensable part of theemergency response system.I would like to conclude by ex-pressing my wish that, through thesuccess of this publication, as manypeople as possible may becomefamiliar with the history of theGeneralitat Fire Service and the cur-rent tasks it performs in service toour safety.

The history of fire brigadesJesús Mestre Campi

Fire fighting and rescue services arenot a whim, but rather a necessity in

all societies. Catalonia did not have apan-regional service with a cen-tralised organisation until self-gov-ernment was achieved in the early1980s. Thus, when speaking of theCatalan Fire Brigade, we are refer-ring to a very recent organisation,one founded in August 1982, how-ever, this does not contradict the factthat the history of firefighters inCatalonia is much longer: there havebeen organised fire fighting servicessince the mid-19th century, bothmunicipal as well as those thatbelonged to private insurance com-panies. And we could go back muchfurther: there is archaeological evi-dence of water pumps fromAntiquity that may have been usedfor fighting fires.Fire, water and air are indispensableto man, who uses them to cook,heat, see, breathe and more on adaily basis. Yet, these elements cansometimes turn hostile and wreaklarge-scale disaster: fire in a city, tor-rential rains or high winds can takean instant to destroy what has beenconstructed so laboriously. Signs ofthe struggle against these disasters,whether natural or caused by manhimself, have existed since the ori-gins of history. And thenceforth,men have been inventing devices todouse fires with water, groups ofexperts have been organised to res-cue people and property more effec-tively and more efficient ordinanceswith preventive measures have evenbeen issued to stop disasters fromhappening.

The origins of fire fighting organi-sationsReferences have been made to ma-mmoth, hugely destructive fires sinceAntiquity: in the Temple ofJerusalem in 586 BC, set by theBabylonians; in the AlexandriaLibrary around 50 BC, one of manyit endured; in Rome in 64 AD,caused by the emperor Nero, whoburned a third of the city. There areother examples of emblematic firesthat had an impact on the adoptionof preventive measures, especially inurban agglomerations where fires canhave the most severe consequences.The way in which Egyptian andGreek civilisations regulated fire pre-

82


vention ordinances paralleled thecustoms in which fire had a notedimportance, both from the everydayas well as religious perspective. But itwas Rome, the most important cityin Antiquity, that was home to themost advanced organisation of fireprevention and extinction. As inother ancient cities, there were nightwatchmen in Rome whose missionwas to patrol the town and soundthe alarm in case of fire. Oftenslaves, they served at the orders of amagistrate called the Tresvire Nocturni.Around 6 AD in Augustus’ reign, itwas decided to perfect this primitiveorganisation and a specialised corpsof vigiles was created in Rome andfurnished with the infrastructurethey needed: barracks distributedaround the city, specialised tools anda hierarchical organisation. The vig-iles’ tools were very sophisticated fortheir day: ladders, woven rope buck-ets, axes, etc., and even hydraulicpumps handled by professionalexperts, the siphonarii. There is alsoevidence in Augustus’ time of theexistence of fire prevention ordi-nances that applied to other cities inthe Empire, in addition to Rome.One of these regulations made itobligatory for citizens to have bigjugs full of water prepared at alltimes to be used in cases of fire.Archaeological evidence and docu-ments proving the existence of firefighting organisations have beenfound in Catalonia’s major Romancities, especially Tàrraco and Barcino.In Tàrraco, the capital of theprovince of Tarragona, a corps of vig-iles that was modelled on Rome’swas formed in the first century AD.And remains of enormous jugs usedto accumulate water have beenfound in Barcino.

The hydraulic pumpThe origin of the hydraulic pump,the engine most closely identifiedwith firefighters, can also be foundin Antiquity, precisely in Egypt andGreece, where it was used to drawwater from wells. The first propul-sion water pump was invented byGreek engineer Ctesibius of Ale-xandria, a disciple of Archimedes’, inthe third century BC. Two hundredyears later, around the first century

BC, mathematician Hero the Elder,also from Alexandria, compiledCtesibius’ and Philo of Alexandria’swork in his own treatise OnPneumatics, in which he described apump specifically conceived for put-ting out fires. The Romans perfectedHero’s hydraulic pump, called it asiphos and used it for pump water tofight fires, among other uses.The hydraulic pump was reinventedin the late fifteenth century, thanksto the ingenuity of Anton Platter, ajeweller from Augsburg who wasconvinced that his water syringe wasthe first machine in history con-ceived for fighting fires. This inven-tion allowed for several innovationsand improvements, such as the firefighting apparatus RudolphusAgricola described in his work De ReMetalica (1556) or the spectacularmachine Cyprian Lucar described inTeatrise Named Lucarsolarse (1590).Additional improvements were madein the seventeenth century and abook of inventions from 1655 tells ofpumps that could send water 12metres into the air. Yet, the mostdecisive innovations were made byDutch painter and inventor Jan vander Heyden, who was the first todesign a hose with fire fighting appli-cations; it was made of leather,measured some 15 metres long andhad bronze couplings at each endthat allowed it to be fitted to otherhoses to extend them. Van der Hey-den also designed a hydraulic pumpthat connected to the hose in 1668and lastly, published an illustratedmanual, the Brandspuiten-boek(1690), which described his inven-tions in detail, expounded his firefighting criteria and explained hisexperience in organising a volunteerfire brigade in Amsterdam. This trea-tise influenced other European citieswhen they created fire fightingorganisations.In 1725, English engineer RichardNewsham developed a more power-ful engine, capable of pumping 12litres of water per minute and pro-jecting it 40 metres. Innovationswere constant in both Europe andAmerica. Benjamin Franklin in theNew World also designed hydraulicpumps and other tools and organisedPhiladelphia’s firefighting brigade in

1736. From the second half of theeighteenth century on, attemptswere made to apply steam tohydraulic pumps and it was used incarriages to make transport easierand reach accidents as quickly aspossible. Yet, it was not until the1820s that the first hydraulic modelswere manufactured, specifically JohnBraithwaite’s in England, operativesince 1827, and John Ericsson’simproved version in New York,which was not operative until 1840.In the mid-nineteenth century, LaMaquinista Terrestre y Marítimamanufactured Catalonia’s firsthydraulic fire fighting pumps.

Guilds and the army: the organisa-tional tradition in the ancienrégimeThere are very few references in theMiddle Ages and modernity to ordi-nances or organised fire preventionsystems and fire fighting in Catalo-nia. Traditional fire fighting organisa-tions were a mixture of socially sol-idary elements that could be calledinto play by the inhabitants, com-munity institutions, the municipalityor even the State. Society’s responseto fires set into motion a wide-rang-ing series of codes and behaviours ofself and mutual help established bycustoms and social norms andexpressed all throughout historywhen the need has arisen.However, from the institutional pointof view it was the guilds and tradebrotherhoods who bore the bruntand played the major role in firefighting work. In addition to beingorganised into levels, guilds providedthe technical know-how required incarrying out the work involved infire extinction. Therefore, guilds con-nected to construction, such as brick-layers, carpenters and quarrymen,formed the active core of fire fightingwork and were helped by the waterbearer, cooper, apprentice and cartdriver guilds. The bells of the closestparish church would sound the tollfor fire to summon them when theywere needed.Guilds were professional bodies witha strong hierarchical stratificationand a corresponding leader at thehead, which at least guaranteed theexistence of a clear command struc-

83


ture. Yet, fire fighting technologieswere still very crude. Hydraulicpumps were not widely used inCatalonia even in the late 18th cen-tury and so the most customary firefighting technique was too teardown the affected house to stop thefire from propagating, instead ofattempting to put out the flamesdirectly. Moreover, as mentionedabove, these first generations ofhydraulic fire fighting mechanismsand devices did not go beyondhydraulic syringes, first made out ofwood and later copper, or the firstswan neck hydraulic pumps, whichhad a very limited capacity for pro-jecting water at a minimum distance.Hoses that channelled water werenot yet in use and the most usualway to douse fires was to use wood-en or leather buckets.City councils in Catalonia started topromulgate edicts related to firesduring the course of the eighteenthcentury, e.g., the Barcelona CityCouncil’s provisions of 20 July 1762,27 October 1781, 11 December 1782and 23 July 1785. A large hydraulicpump and several small ones werealso acquired at the century’s closeand a code with 41 articles that syn-thesised traditional customs waspublished in 1797. This code regulat-ed alarms, set out the attributions ofdistrict mayors and other authorities,defined the duties of the leaders ofthe bricklayers, carpenters, lock-smiths and cart drivers guild andeven offered several recommenda-tions on what to do in cases of fire.Technically, the most popular tradi-tional option for fighting fire when ithad spread through a large part of abuilding was to cut it off. This con-sisted, first of all, in tearing down theburning house. If this was not possi-ble given the fire’s virulence, moreradical solutions were chosen: neigh-bouring houses were destroyed toblock propagation and prevent thefire from spreading to adjacent build-ings. These drastic measures werealways controversial and a bone ofcontention among the differentauthorities overseeing fire fightingwork. It was a very expensive systemfrom an economic point of view,since not only was the house on firelost, neighbouring homes were

destroyed as well. The buildingswere demolished with hand tools orartillery, which was very oftenresorted to in order to speed up theprocess. Thus, given the inability toput out the flames directly, the goalwas to demolish the damaged build-ing or adjacent one to prevent thefire from propagating, which was thegreatest hazard. Large fires werefamiliar enough, like the one inLondon in 1665, which had originat-ed in a bakeshop, but ended updestroying a large part of the city; orthe one in Madrid in 1734 thatburnt the Royal Palace of theAlcazar; or the immense blaze in theWinter Palace in Saint Petersburg,Russia in 1837, in which only theHermitage Palace was saved and apart of the city also burnt. Thus, thepriority was to prevent fire frompropagating at any cost. Even in theearly nineteenth century, the toolsmost closely identified with the firstfire fighting brigades or corps werenot even hoses or hydraulic pumps,but pikes and shovels. With theimprovement and dissemination offorce hydraulic pumps, however, thecapacity to put out fires directlyincreased decisively.Rescue and salvage operations forpeople in danger and all the furniturethat was possible in damaged housesand buildings were priorities duringfires and other incidents; this wasusually controversial. On the onehand, throwing furniture out of thewindow saved it from the fire initial-ly, but it was often destroyed when ithit the street. On the other hand,furniture and other belongings takenout to the street were often the targetof widespread pillage, under thecover of the chaos from the fire itselfand the fire fighting work. The cre-ation of the first uniformed fire fight-ing service was an attempt to elimi-nate this systematic depredation ofother people’s property by making itobligatory for all fire brigade mem-bers to wear a uniform or brass badgewith the brigade’s inscription on itduring fire fighting work.The army was another institutioninvolved in fires, not only in keepingthe public order, but also directly infire fighting work. Artillery was oftenused to speed up the demolition of

burning buildings or those aroundthem in the villages and townswhere military detachments werestationed. Moreover, the generalcaptain was the highest figure ofauthority. Barcelona is an exampleof how the presence of the army infire fighting work could sometimesadd to the confusion in managingand commanding fire fighting work.The crisis in the guilds that accompa-nied their dissolution in 1833 pro-moted the appearance of new kindsof fire fighting organisations in cities.

The nineteenth century. Theorigins of fire brigadesJoan Rovira

Bourgeois Society and theCreation of New SecurityMechanismsThe historical process of market,industrial and urban growth throu-ghout the 18th and 19th centuriesentailed the rise of new insecurity sit-uations. The bourgeoisie — the newdominant social class — attempted toestablish new safety mechanisms toprotect people and property as thedevices inherited from the AncienRégime had been altered or becomeobsolete. Bourgeois society built anenormous variety of protection andsafety mechanisms and devices —both public and private. In Catalonia,the genesis and institutionalisation ofthe first fire brigades is merely onepiece of a map that was being drawnto protect lives and property in theface of an old yet rejuvenatedenemy: fire. In 19th-century Catalonia, as in therest of Spain, the first fire fightingservices were established later rela-tive to other European countries.The delay in creating modern firebrigades, rather than being the resultof disregard or negligence by theauthorities, can be explained by twofactors that hampered their creation:armed conflicts, and the lack of astrong central state to take on perti-nent competencies.First, in the context of endemic civilwar – Carlist Wars – or constantpolitical and social violence such asriots, urban mutiny or peasantrevolt, the urgency for creating fire

84


fighting services was relative andalways postponed before the need toensure public and political order,maintain dominant political positionsand secure victories on the battlefield. As a result, little room was leftfor organising minor services such asfire fighting. Thus, the institutionsthat received priority treatment inmatters of inland security at the statelevel were the army, the militia andthe various existing and embryonicpolice corps such as the Mossosd’Esquadra (the Catalan police force)and the Civil Guard (created in1844). Similarly, watch corps such asthe serenos (night watchmen) and,soon afterwards, urban guards, werebeing created at the municipal level.

Public watches and private prop-erty protection in the face of fireand robberyThe first fire brigades were created inparallel to that of other, specificallyurban, security corps such as nightwatchmen, serenos, and urbanguards, whose role was to watchover and protect private property.Property had to be protected bothfrom fire and robbery. The creationof the serenos is a perfect example ofhow municipal authorities formed anocturnal patrol organisation on thebasis and formulation of a people-driven initiative. This is how, forexample, a serenos service was estab-lished and organised in the town ofSabadell in 1834. Its creation wasjustified as “[...] the conveniencethat this service offers to its largepopulation, its reputable factories, itsflourishing industries of all kinds andthe inpouring of strangers [...] asereno paid for by residents havingbeen established for a long timealready [...]” (Rules and regulations forthe serenos. Sabadell, 1874).Night watchmen known as serenosbecame one of the first municipalbody of watchmen whose organisa-tion was institutionalised throughoutCatalonia. In Barcelona, its first reg-ulations date back to 1786 and theirstated mission was to carry outneighbourhood watch rounds.Furthermore, they called out thestate of the weather on every hourthroughout the night, hence theirname*. Their official creation in

Barcelona was not formalised untilthe regulations reform of 1838. Thisnotwithstanding, some patrol servic-es existed simultaneously, which ledto conflicts such as the clashes of1869 when serenos fought with thenight watchmen that some shop-keepers had organised on their owninitiative. Finally it was establishedthat municipal serenos, unlike privatenight watchmen, would be grantedofficial ranks and allowed to carryguns (until then they only carried aself-defence baton), and sabres whenin formal dress. They also carried awhistle or a rattle to communicatewith each other. In 1887, both corpswere merged under the name of“police assistants”.Serenos, in addition to being the firstwatchmen to be organised by dis-trict, were responsible for raising thealarm and attempt to stop “fires,thefts, insults and the disturbances ofdisorderly people [...]». One of theirobligations was to be familiar withthe residence of physicians, sur-geons, notaries, chemists, midwives,municipal and military officials, aswell as “[...] the individuals of thecompany of firefighters and thesalesmen of the fire insurance com-pany, the mayor’s clerks and crimesurgeons […]” (Rules and regulationsfor serenos. Sabadell, 1874). In theevent of a fire, once all the partiesinvolved had been alerted by shout-ing “fire at the parish church of[...]», they would call out the timeand the weather.

The construction of modern citiesIntense construction activity andurban renovation work, spurred bythe disentailment of religious proper-ty, helped create conditions in whichfire spread more easily and wasmore difficult to control. Timber wasthe preferred construction material,both in structural elements as well asin roofs and home furniture. As aresult, early fire brigade regulationsclearly differentiated between struc-tural, furniture and chimney fires.Traditional urban structure —extremely compact with narrowstreets – also contributed to firepropagation. There were two typesof urban models in Catalonia. Onewas that of mid-19th century, wall-

enclosed, confined cities that stillretained their garrison status andhad highly populated historic dis-tricts, as for example Barcelona orManresa. The other was that wherecity walls had been outgrown muchearlier, as in Mataró, creating open,spread out cities with less dense his-toric areas. In Barcelona, forinstance, the entire area of today’sEixample district was a military safe-ty zone around the city’s walledboundaries. It did not lose its garri-son status until December 1858 and,the following year, the City Councilissued a call for proposals for thecity’s extension project. Catalan citiesbegan to change through the demo-lition of walls, the aligning andopening of new streets and cham-fered block corners and, finally, theconstruction of urban extensions.Early municipal ordinances grewinto a list of the main risks and dan-gers that the manufacturing activitiesrecently established in the cities rep-resented. Economic activities weregradually regulated according to haz-ard levels and ordinances producedthe first outlines of fire preventionstandards. One obvious limitation tofire extinguishing operations was thelack of hydraulic infrastructure aswater piping was restricted to thesupply of public fountains andsluices. In the event of a fire, longhuman chains had to be organised toget water to the affected building. The main causes of fire included: theuse of timber in the construction ofovens and chimneys and the failureto keep them clean; the indiscrimi-nate storage of flammable materialssuch as cleaning products, paint,gunpowder, wood, coal, matches,candles, etc.; the use of fireworksand illuminations at parties and cele-brations; the accumulation of woodin the vicinity of houses to feed pot-ters’ ovens; brandy distilleries; etc.Cities were immersed in a constanturbanisation and industrialisationprocess involving new energysources, steam production within theurban area, high demographicgrowth, and an urban fabric madeup of an extremely high density ofbuildings and streets with medievalarchitectural and urban characteris-tics, creating the ideal conditions for

85


fire to wreak havoc, both in terms oflife and property.Arson as an expression of popularunrest was also a threat and atremendous cause of worry to prop-erty owners. In the 1835 riots, whichbroke out as spontaneous demon-strations of popular anger, conventswere assailed and burnt, and bour-geois private property was targeted.In the mid-century riots at Reus andBarcelona, the bourgeoisie definedits enemies as the riffraff, arsonistsand criminals. Arson was a genuineform of expression for social revolt,and it became necessary to articulatesome type of defence mechanism:“... in that village, the object of mygreatest enthusiasm and affection atlast, there I found the smokecolumns rising from the burningbuildings: there I saw revolution[...]” (Documented memoirs ofCaptain General Manuel Llauder.Madrid, 1844).And then convent arson became fac-tory arson... The bourgeoisie hadviewed the former with a degree ofindifference, or even with certainexpectation in the context of reli-gious property disentailment, butapprehension grew as arson attackson factories became more frequent.

Traditional fire services. The caseof SabadellThe history of mid-19th centuryCatalan “companies of firefighters” isone about institutions that arose in acountry in the process of acceleratedurban and industrial development,with a gradually modernising socialstructure but still lacking a modernstate to regulate and implementmany public services, among whichfire control. Due to these hindrances,early fire brigades were dependentupon private initiative through“mutual insurance societies againstfire”. The absence of municipal fireservices in most Catalan cities untilwell into the latter third of the 19thcentury is due to both legislativemurkiness regarding competenciesand, most importantly, the towncouncils’ lack of financial resources.Municipal coffers were endemicallyempty and the meagre resourcesdestined to the organising of fireservices barely allowed for the pur-

chase of the first modern waterpumps which were imported andoften acquired thanks to urban thecontributions of private property orfactory owners. The payment of fire extinguishingcosts was one of the most criticalissues at the time, regardless of whocontrolled the fire brigade.Sometimes the situation was critical,as was the case in Sabadell in 1865:the firefighters themselves were con-templating the dissolution of theircompany given the situation theyfaced every time they had to inter-vene in a fire. In a letter to themayor, they explain: “[...] we haveobserved how everywhere we arriveto help, we are greeted with theutmost disgust and this whole townis full of whispers about the firemen,despite our serving without any[compensation] to such generousacts, and exposed as we are to anytragedy [...] we understand that thereason why people view firemenwith such indifference is, however,that in addition to a family’s misfor-tune of having their house or build-ing burn down, which is what theyfear most, they are then faced withthe additional aggravation of havingto pay a fine, rewards and the fire-men’s labour. Thus this is without adoubt the reason for the people’s dis-trust of firemen [...]”. Before this sit-uation, the firefighters propose to:“[...] extract these expenditures fromother funds, or take other measuresso that there is more respect in thistown towards the firemen, otherwisethe entire company is determined tocease to exist, which is against ourwill”. The situation improved the fol-lowing year as the director of theCompany of Firefighters, the archi-tect José Antonio Obrador, says in aletter to the mayor concerning ahaystack fire in Estrella Street: “[...]and when the members of theCompany appeared to perform theirinstitution’s humanitarian mission,they were rejected and insulted byseveral residents of that street andwe had to resort to the help of theauthorities to restore order [...].”Interestingly, the difficulties tofinance any purchase of equipmentor the payment of personnel wagesof these early fire brigades is the

main source of documented infor-mation during that period.

The Genesis of Companies ofFirefightersThe genesis and the evolution of thefirst companies of firefighters inCatalonia throughout the 1800sunderwent successive attempts atthe following institutional and pro-fessional models:— Military tradition and the creationof sappers-firefighters battalions fromthe artillery arm.— The progressive liberalist modelwith the creation of battalions ofsappers within the National Militia.— The privatisation of fire controlservices through companies of fire-fighters managed by mutual fireinsurance societies.

Military tradition: the battalions ofsappers from the engineer armHaving resort to the army to combatfire is as old as the military or-ganisation itself. Indeed, the armywas the State’s fundamental do-mestic and foreign security element.Nineteenth century Catalonia was,moreover, a period dominated by thefigure of the captain general whorepresented the central state in theprovinces. The Mataró-born CaptainGeneral Manuel de Llauder playedan active role in the creation of com-panies of firefighters. The militarymade up for the inefficiency orabsence of municipal fire suppressionmechanisms, although mostly withlittle luck or success.Sappers, usually tied to the engineercorps, were incorporated into thearmy as they were called to teardown fortresses and apply the siegemethods developed by Vauban whois said to have preferred to cause sol-diers to sweat rather than bleed. In1711 Philip V created the militaryengineer corps under the directionand principles laid out by JorgeProspero de Verboom. Incidentally,the first military operations in whichthis engineer corps was involvedwere the siege of Cardona in 1711and the siege of Barcelona in 1714.Military engineers were the Spanishstate’s first organised corps of techni-cians. And the Academy ofMathematics of Barcelona played a

86


key role in its formation. In theabsence of a civil engineer corps,military engineers were responsiblefor the planning and management ofmany civil works. This gave rise tosome of the first tensions, recurringthroughout the 19th century,between engineers — civil and mili-tary — and architects. The first Spanish sapper units dateback to 1802 with the creation of theroyal regiment of “sappers-miners”in the engineer arm. It is in this regi-ment that in the mid-1800s the firstspecialised company of sappers-fire-fighters was formed. It was foundedin Guadalajara in 1833 along withthe Academy of Engineers and theCentral Military Gymnasium. Soonafter, in 1850, the ValencianEngineer Captain Josep Aparici iBiedma published the first treatiseon fire control, the Manual completodel zapador bombero o lecciones teoricopracticas para la extincion de incendios(“Complete Manual for the SapperFirefighter or Theoretical andPractical Lessons for SuppressingFires”). The purpose of the book wasto “improve the inadequate methodsgenerally employed to date to extin-guish fires [...]”. The men had to beproficient in the handling of themodern machines used in fire extin-guishing and pressure pumps, andalso have “certain valour andsangfroid born from their confidencein their own strength and agility».The Manual was to be used to trainthe recently-created Company ofSappers at the Central EngineerAcademy in Guadalajara. In itsredaction, he used existing manualsedited in France, such as Baron dePlazanet’s Manuel du sapeur pompierpour les villes et les campagnes (Paris,1846), which he obtained in Paristhanks to his friend the thenCommandant of the Paris Sappers-Firefighters, Engineer Lieutenant-Colonel Gustave Paulin. It is worthremembering that the Paris firebrigade was the first military-organ-ised firefighter corps. The blaze at theAustrian embassy in Paris in 1810highlighted grave fire suppressiondeficiencies and the decision to cre-ate a military battalion of sapeurs-pompiers was made. Between 1814and 1845 the engineer and sapper

commanders De Plazanet and Paulinturned a civil service into an elitecorps of the French army whichbecame an international model, par-ticularly for Catalan and Spanish fireauthorities. The Paris firefighters’ organisationaland professional model was based onsolid, disciplined instruction, sub-stantial material and equipmentinnovation and training, not only infire suppression, but also in the res-cue of people in fire danger situa-tions. The practice of physical exer-cise played a key role in this neworganisational model. Interestingly, itwas introduced in all French armyunits according to the criteria andprinciples of Francisco Amorós yOndeano (Valencia 1770 – Paris1848), a Valencian exiled in Francebecause of his involvement in thegovernment of Joseph-NapoleonBonaparte during the French occu-pation of 1808 to 1814. The Amorosgymnastics method was widelyaccepted in the French army andwas the only official physical trainingprogramme for French troops. Infact, Josep Aparici went to Paris in1845 to study Amoros’s gymnasticsmethods and techniques with a viewto applying them at the futureCentral Gymnasium in Guadalajarawhich opened in 1847 and where hewas director until 1856. Aparici’scontribution to the introduction ofgymnastics in the military was signif-icant and exposed in two books:Instrucción para la enseñanza de la gim-nástica en los cuerpos de tropas y establec-imientos militares (“Instructions forthe teaching of gymnastics in armycorps and military establishments”),which was mostly a translation ofFrench ordinances on the subject,and Instrucción práctica para laenseñanza elemental de la natación en elejército (“Practical instructions for theelementary teaching of swimming inthe army”). During his stay in Paris, Aparici alsodiscovered the existence of a fireservice incorporated into the army’sengineer arm and organised in bat-talions spread throughout entireFrench capital. This resulted in theaforementioned Manual completo delZapador bombero which, among othercriteria and the precepts of «speed,

promptness and order», highlightsthe importance of physical exercisein the training of sappers-firefightersin order to “facilitate the access ofrescue teams to the highest parts ofthe burning structure when the firehas spread to the stairs and thebuilding can only entered throughwindows using poles, ropes, hookladders, rope ladders, etc.”. These arethe origins of what is defined todayas urban climbing and rescue tech-niques, as illustrated in this engrav-ing showing the types of exercisesperformed by the first battalions ofsappers. In August of 1851, Aparici sent a let-ter to the City Council of Madrid: “Itseems impossible that the city — andseat of the Royal Court — of Madridshould be devoid of an effective andregular fire fighting service [...]”.Similarly, in the description he madeof Barcelona, Rovira i Trias’s insightinto the organisation of fire controlactivities is not overly positive asaccording to him they are “moreoften than not unsuccessful due to(let’s not be afraid to say it) the dis-order that we have seen reign insuch instances, because of the lack ofunity among its leaders and the con-flicts of authority which cause preju-dice to the service” (J.C. Barragan; P.Trujillano, Historia del Cuerpo deBomberos de Madrid (“History of theMadrid Fire Brigade”), 2005).Regarding the issue of organising fireservices according to military princi-ples and hierarchy, Antoni Roviraand Josep Aparici, the two mainmid-19th century theorists on firebrigade organisation, had similarviews as they both saw a model inthe French capital’s battalion ofsapeurs-pompiers which they hadpersonally visited and become famil-iar with: “If one believes that passiveobedience and utmost reliability areabsolutely necessary to the absolutesuccess of the service, one will natu-rally recognise that military organisa-tion is undoubtedly the most appro-priate […] But for the fire service tobe militarily organised throughoutthe nation, it would be necessary forthe government to take the initiativeand incorporate the firefighters’institution into the army’s generalstructure». (Rovira i Trias, 1856).

87


The urban militiaDuring the periods of ProgressiveLiberal government, militias wereestablished in Catalan towns and, ifenough troops were available, acompany of sappers-firefighters wasconstituted as well. When the placehad garrison status or had defensivewalls, the likelihood of sapper-fire-fighter battalions being created washigher as the role of sappers wasoriginally linked to the defence orbesieging of fortifications. Sapper-firefighter battalions had strongmunicipal ties and were ultimatelyanswerable to the mayor. Its com-manders were selected though a ter-nary system. Its members had thesame status as other National Militia-men, although a premium-basedincentive system was introduced. The militia has its origins in thePeninsular War which contributed anew military-revolutionary conceptto Spanish history, that of a peoplein arms. This is the idea that themilitia arose from: it was a force ofcitizens, not one of vassals or feudallords. It performed a public service,as per its civil nature, and its organi-sation, administrative control, andmunicipal management were tied tothe community. One of the articlesof the National Militia regulationsclearly specified that militia officers,whatever their rank, were to behavelike citizens commanding citizens. The Militia was first formed as theConstitution of 1812 was proclai-med. Yet it was not an entirely newinstitution: miquelets (irregularSpanish soldiers), sometents (bodies ofarmed citizens), private armies, etc.had always existed. The differencelies in the liberal-bourgeois conceptit was inspired on: citizens armed indefence of their liberties. The National Militia, therefore, wasan armed corps with a military struc-ture, yet made up of citizens ratherthan soldiers who were mobilised forthe defence of inner cities and townsor as army reserve. Commanderswere selected by vote among threecandidates and, at that period of his-tory, they must be regarded as thearmed section of ProgressiveLiberalism. Throughout the 19thcentury bourgeois militias were cre-ated and dissolved as governments

came and went: under theProgressives, they were established;under the Moderates – who regardedurban militias as a “subversivemachine” that had to be dis-assembled — they were dissolved.From 1833 the Militia adopted anorganisation with stronger militarytraits, both due to the requirementsof the Carlist War and as a means tokeep a reign on those battalionsleaning towards radical progressivismor the budding workers’ movement.Its social make-up also went throughseveral phases. At first the Militiawas controlled by the bourgeoisiebut it later acquired an unquestion-ably popular structure, therebyprompting fear and weariness amongthe proprietor classes. The socialcomposition of fire brigades, whichincluded craftsmen, artisans andmanual workers, is a good exampleof this, considering that strenuoustasks usually drove the bourgeoisclasses away, except in commandposts. Nevertheless, fire troopsencompassed the middle and artisanclasses and in some cases went as faras to ban paid day labourers andpeople without minimum revenues.The “La Brusa” battalion in Barcelo-na was a typical example of such aprohibition.From 1834 the National Militiabegan to be entrusted fire controlresponsibilities. The existence of bat-talions of sappers-firefighters in theBarcelona Militia is known duringthe periods from 1835-1837 and1839-1842. In 1840 the Regulationsfor the Company of Sappers wereapproved stipulating, among otherthings, the division of the companyinto five platoons corresponding tothe five quarters or districts in whichthe city had been divided, in addi-tion to one squad for theBarceloneta quarter. Each quarterwas assigned one officer, one ser-geant and two corporals who, alongwith the sappers residing in the dis-trict, were to be the first to arrive atthe scene. The alarm was raised byringing the bells of the parish churchin whose district the fire had started.The serenos were also responsible fornotifying the sappers at their homes.Meeting points were established foreach district.

The regulations recommended thatwork be methodical and free of ra-cket of any kind. The sappers had toact exclusively by order of their com-manders or the city’s chief architectand the prospect of rewards and pre-miums was introduced. For example,if the operation did not exceed threehours and the house was not insuredagainst fire, the sappers-firefightersdid not receive any kind of recom-pense; but if it was, the MutualInsurance Society could rewardthem on a voluntary basis. If theyworked for more than four hours,each individual would be paidtwelve reals and if the fire lasted twoor three days, they received anotherfour reals per day. Were also estab-lished a premium of 150 reals, to beshared between the first firefightersto arrive with the pump, anotherworth ten reals for the first sapper toattend, and four other 20-real premi-ums for the following sappers.Firefighters on guard duties — atequipment storage or some publicevent — that day were excludedfrom those premiums. Financialcompensation was also granted inthe event of work-related accidentsin proportion to the injuries sufferedduring extinguishing tasks. During the Progressive Biennium –from 1854 to 1856 – the sapper bat-talion had, along with the aforemen-tioned «La Brusa», the most popularmake-up and the most radical politi-cal stance. It was led by the engineerIdelfons Cerdà who played a highlyprominent role and whose relation-ship with the head of the municipalCompany of Firefighters, the archi-tect Antoni Rovira i Trias, was underfrequent strain. Cerdà and Rovirahad a disagreement over a well-known subject: Barcelona’s Eixampleextension project, which was initiallyawarded to Rovira i Trias but waslater adjudicated to Cerdà. Cerdà wassuccessively elected first commanderof the third battalion, second com-mander of the sapper battalion and,finally, on 12 February 1855, firstcommander of the sapper-firefighterbattalion. Cerdà’s tenure as com-mander of the National Militia ofBarcelona did not go unnoticed. On4 July that same year, as a generalstrike shook the city, the decision

88


was made to restrict the army toquarters in order to appease ten-sions, making it easier for the Na-tional Militia to take control of pu-blic order. In this special context,Cerdà’s risky and decisive actions asMilitia commander helped to diffusethe strike, despite the opposition ofthe military and the Moderates’more reactionary members (whowere jailed at the end of theBiennium). From that momentCerdà maintained close ties with theworkers’ circle. He who presentedhimself as a civil engineer and pro-prietor got to gain a deep under-standing of the workers’ world,which had a profound ideologicalimpact on him as he demonstrates inhis Monografía estadística de la classeobrera en Barcelona en 1856(“Statistical Monograph of theWorking Class in Barcelona in1856”). Cerdà was involved as com-mander of the Company of Sappers-Firefighters once again during theFirst Republic period.In moderate or liberal conservativesecurity models, the National Militiawas not regarded as an appropriateoption, and neither were sapper-fire-fighter brigades, as Antoni Rovira iTrias explained: “The main issuewith organising companies of fire-fighters according to the NationalMilitia’s regulations arises from thedifference in purpose of both institu-tions. Neither the basis on which itscommanders are elected nor theNational Militia’s proportion of postsor ranks are suitable and applicableto the service that the other institu-tion must perform; and, further-more, said service is of such impor-tance in itself that it must not becombined with others if one is toobtain good results.” (Rovira i Trias,1856). The militia-based fire servicewas regarded as a service of ama-teurs, a fledgling organisation and,therefore, still plagued by imperfec-tions and fluctuating strength and«[...] by leaving the principles ofcommander election to whim andintrigue, the development of thisinstitution’s power is truly hindered[...]”. Rovira himself, in the words ofVictor Frond, a French Fire Brigadecommander of the time, added: “[...]an active, dangerous and constant

service; a service that requires specialtraining, practical exercises, rapid,immediate, concerted action, with-out discussion or doubt such as toattack the most dangerous of all dis-asters, fire; it is easy to understand,we insist, that public administrationcannot leave a service of such natureto the fluctuations of a corps with noreal discipline, with no permanentand irrecusable command, with nohierarchical reference, with no truecohesive elements, and without theforce of unity and ubiquity that con-stitutes the irresistible strength of aregular army. And no one will dis-pute the fact that the fire emergencyservice is the general safety servicethat most requires the most perfectcombination of qualities, which onlya disciplined force can provide.”(Rovira i Trias, 1856).In fact, the Militia received recurringnegative appraisals from firefightercommand as for instance that ofJosep Sabadell, chief of theBarcelona Fire Brigade: “[...] well,both militias and royalist volunteerswere above all political corps des-tined to support their contradictorypoints of view through arms, and,being formed as they are by citizens,many had all the good will onecould expect to defend their ideals,but none [...] had the techniquesthat an institution aimed at savingpeople and property requires [...]” (J.Sabadell, 1943).Criticism of militia-based fire serviceorganisation clearly echoes an upper-class contempt for models based onpeasant or armed citizen participa-tion as they were viewed as un-disciplined and disrespectful of hier-archy with fluctuating, temporaryleaderships rather than permanent,stable command. In this case, how-ever, in lieu of arms were fire fight-ing tools, machines and equipment.But ultimately, this was a conceptualdebate about what military organisa-tional model could best help struc-ture the new fire brigades. On theone hand, one can identify a concep-tion based on traditional militaryparticipation, one whose figures ofreference were warriors, seasonalsoldiers, and defenders of the territo-ry and the community. Bourgeoisrevolutions later led to a revision

and renewal of these figures. Theybecame the armed citizens indefence of their rights and liberties,as the life of their fellow citizens hadto be protected against other risksand dangers. On the other hand wasthe modern conception of militaryinvolvement born with the advent ofa permanent, disciplined army. Thisone regarded the army as separateand distinct from the people. In fact,it overturned the conception of mili-tary life according to which a soldieris a man and a citizen above andbeyond everything.There is historical continuitybetween these organisational formu-las involving citizen self-defenceagainst fire and disaster and today’svolunteer firefighter corps in manyCatalan towns. Catalonia is not just aland with a longstanding tradition ofarmed bands — bandits, miquelets,guerrilla fighters, La Coronela, some-tents, seasonal soldiers... Catalanrefusal to join regular armies is aconstant feature: “Exploited hereand there [...] he will become afighter each time he has to defendhis home, his land and his family toreturn to the plough or the loom intimes of truce [...] He will be a fierce‘defender of the land’, but he willnot agree to become a soldier in aregular army” (J. Fontana).

The companies of firefightersunder the control of mutual fireinsurance societiesGreat proprietors and the newemerging bourgeois class foundedself-assistance societies to protecttheir properties in case of fire dam-age. These would not only compen-sate their members for fire-relatedlosses, but would also — during the1845-1865 period — constitute,organise and support some of thefirst companies of firefighters inCatalonia. The model for the creation of mutualinsurance society-sponsored firebrigades was not consistent through-out Catalonia. Barcelona’s pioneerinitiative extended to most majorCatalan cities such as Manresa,Sabadell, Terrassa and Mataró. Theywere also subsequently introducedin the rest of Spain: Sociedad deSeguros Mutuos de Incendios de

89


Casas de Madrid (1822, the first tobe founded), Sociedad de SegurosMutuos Contra Incendios de edificiosde Málaga (1840), Sociedad deSeguros Mutuos Contra Incendios deValencia (1843) or the Sociedad deSeguros Mutuos de Casas y Caseríosde Guipúzcoa (1848). This organisa-tional model in which fire fightingservices were under the direct man-agement of a private society wasabolished with the reform ofMunicipal Law 1845, passed in 1866,according to which the only bodywith legal capacity in the field of firecontrol was the town council. These organisations, unlike the pri-vate insurance companies that werelater developed, only intended tocover fire-related damage and lossesthrough financial compensation.Each policyholder was also an in-surer. To a large extent, mutual fireinsurance societies can be viewed asthe direct forerunners of early pri-vate insurance companies. Their own precursors would beGermany’s “Feuerkassen”, whichl’Encyclopédie mentioned in the late19th century in the following words:“In many German provinces, for afew years now, a means to tackle orrepair a large part of the damagefires cause proprietors, who are fre-quently ruined by unfortunate acci-dents, has been found. Thus, inevery city, most residents form somekind of self-constituted associationsunder the king’s protection, in virtueof which associates mutually guaran-tee each other’s houses and agree torebuild what has been consumed byfire with the common funds”.In Spain, the right to associate formutualist purposes was not legallyrecognised until 1839. Royal Order of28 February acknowledged the rightto constitute societies with the aim to“mutually assist one another in one’smisfortunes, disease, etc. or to gatherthe product of one’s savings in orderto meet future needs [...]”. Becauseof the politically unstable context,authorities were suspicious of anykind of association as it could concealpolitical intents. Nevertheless, withinthe scope of this law, the first work-ers’ association, the Society for theMutual Protection of Cotton Weaversof Barcelona, was founded in 1840.

The right of association, with noother limitation than the respect ofpublic morality, was not fully legallyrecognised until the enactment of theConstitution of 1868.In Catalonia, the first mutual fireinsurance society was created inBarcelona in 1836. Its genesis, on aninitiative by Catalonia’s CaptainGeneral Manuel de Llauder, wasdrawn out and subjected to the upsand downs of the complex politicaland social situation. In February1833 he addressed a report to theCity Council of Barcelona about thevalue of having a mutual societyguarantee the compensation of thelosses suffered through fire by buil-ding owners. The City Council re-plied that it was unable to take onthe initiative, but urged Llauder tostart the society and appointed acommission representative responsi-ble for setting the project in motion.In 1835, the constitution of theMutual Fire Insurance Society beganbut the commission’s work wasinterrupted by the summer riots andthe society was not definitely found-ed until 6 May 1836.“The first and foremost purpose ofthis Society is that each member beboth insurer and insured to providean infallible mutual guarantee forthe damage caused by fire or as aresult of fire, each committing andmortgaging the urban estates heshould wish to and own, or thatmight be of interest, and compensat-ing themselves reciprocally by dis-tributing payments pro rata to theinsured capital [...]” (Art. 3 of theFounding Regulations of the MutualSociety of Barcelona). In time, theinitial responsibility equalling 100%of insured goods and capital becamelimited to amounts of up to 2%.In most of Catalonia’s largest towns,official calls were made to urbanproperty owners to create mutualfire insurance societies according tothe same terms and principles: “Theawful memory of the fire, which injust a few moments reduced thehouse and belongings of EstebanBurés to ruin and with it broughtthe disastrous death of three of ourfellow citizens, compelled the CityCouncil to procure the informationand means that could at least make

us less vulnerable to the successivemisfortunes that threaten us con-stantly. In many towns, which per-haps have fewer buildings and lesswealth than this one, a mutual fireinsurance society has already beenestablished, thanks to which manyfamilies have been saved from thepoverty to which they might havebeen reduced because of the damagecaused to their property by thedevouring flames: such is the onethat is also established in Barcelona”(AHCM, Manresa City Council, 16April 1841).The poor awareness regarding fireinsurance in Catalonia at that timetranspires in the educational charac-ter of some of the summonsaddressed to urban property owners,as demonstrated in Manresa: “Thelosses, because of fire and the crimi-nal hands that detonate dynamite orother explosives, which are sufferedby our estates, our furniture, ourworkshops, our factories, our rail-roads, our ships, our property, ouragriculture, our industry, our arts,our trade, in one word, all ourassets, will be compensated by themass of members; that is to say allthe property lost by one of them at afateful hour, he will recover throughand with the help of his associates.For all to protect and help the poorwretch who suffers a loss is the endthat the General Mutual FireInsurance Society pursues”. (Speechby Mr. José Comas i Masferrer, presi-dent of the GMFIS at the presenta-tion of the annual report to theBoard of shareholders on 30November 1893).The key innovation that many ofthese early mutual fire insurancesocieties brought was to organisethe first fire services in many of thetowns where they were constitut-ed. As per the regulations, the sec-ondary purpose of the Society wasto “contribute to prevent, reduceand hinder the progression of fires”and, to this end, the society was toacquire the technical means tocombat fire effectively. Precisely one of the first actions tobe taken was the acquisition of fireextinguishing equipment. Someprominent figures such as JosepXifre or the Marquis of Alfarràs

90


were directly involved in the pur-chase of equipment for the Barcelo-na company of firefighters. The for-mer imported a water pump fromNew York for 7,500 pesetas and thelatter acted as a middleman in theacquisition of three pumps andaccessories from Paris. Records alsoshow that in 1835 the Board ofCommerce owned water pumpswhich were kept at the Llotja buil-ding. The first facilities to be madeavailable to this fire brigade was theHouse of Common Deposits, adja-cent to the City Hall, which todayhouses a major Catalan financialinstitution. In parallel to equipmentacquisition, the human resourcesrequired for its operation wereorganised through the drafting andapproval of pertinent regulations.Thus until 1845 fires in Barcelonawere successively, and sometimesjointly, put out by civilians, councilworkers, the National Militia and itssapper battalion, and artillery forcesand army sappers using the MutualInsurance Society’s fire equipment. In 1866, Royal Decree of 21 Octoberput a legal end to the managementand involvement of mutual insur-ance societies in fire brigades andrequired town councils to makemandatory financial provisions forthe «expenses incurred in rescue,insurance and other fire preventionmeasures». Many had already hand-ed over the management, organisa-tion and command of fire brigades tothe town councils, but others, as forinstance that of Mataró, continuedunder mutual insurance society man-agement thanks to administrativecontrol transfer procedures. The com-pany of firefighters of the MutualInsurance Society of Barcelona wastransferred to the City Council on 24May 1865 and the municipality hadto pay compensation for its tools andequipment. In Sabadell in 1886, theTown Council still asked the localinsurance societies — Union,Paternal, Union and Phoenix... – tohelp support the fire brigade. Butthey refused arguing that fire serviceswere of public or general utility andtherefore their upkeep rested on taxpayers through the town council.The town councils’ assumption offire brigade maintenance and operat-

ing costs was no small issue as theconflicts that arose between thecouncil and insurance societies inBarcelona demonstrate. Finally, on 9July 1878, after nine years of ten-sions, the Civil Governor orderedthat municipal budgets allocate thenecessary funds to meet the FireBrigade’s expenditures.The underlying issue with the pri-vate management of fire brigadesconcerned extinguishing costs giventhat firemen’s considerations variedgreatly depending on whether theaffected building was insured witha mutual insurance society or not.In the first case the mutual insur-ance society promptly paid thewages and premiums of the brigademembers who had participated inputting out the fire. If the housewas not insured – or was insuredby another society –, however, con-siderations were met through anadvance payment by the towncouncil, which it would later tryand recover from the affected own-ers. But owners usually refused topay and the town council had tobear the costs itself. The main soci-eties providing insurance againstfire risk at the time were La Catala-na, La Urbana, la Unión Española,La Paternal, La Mutualidad, and LaCompañía General Española de Se-guros. With the exclusion of mutual fireinsurance societies from their directmanagement, a new era began inwhich town councils were the onlyinstitutions with fire brigades. Inci-dentally, it is during this period thata change in terminology was obs-erved as “companies of firefighters”began to be referred to as “firebrigades”.

Early fire brigade organisationthrough the work and figure ofAntoni Rovira i TriasAntoni Rovira i Trias was a key fig-ure in the early days and the orga-nising of the first fire control andrescue services in Catalonia. His sig-nificance lies in his role as chief ofthe Barcelona Fire Brigade, intermit-tently for a period spanning 40 yearsin second half of the 19th century,but also because of his influence on

the creation of the first companies offirefighters in many Catalan towns. Antoni Rovira i Trias (Barcelona1816-1889) was among the firstqualified architects to occupy thepost of municipal architect andassume the command of a fire bri-gade. Until then, fire chiefs had beenmaster builders affiliated to guilds.Between 1847 and 1858 Trias wasfire chief and engineer of the brigadeorganised by the Mutual FireInsurance Society of Barcelona.When fire services were fullydevolved to local authorities, hebecame chief of the Fire Brigade ofthe City Council of Barcelonabetween 1867-1870 and 1872-1888,and he was given the title of hon-orary chief in 1889, the year of hisdeath. Rovira studied at the School of Artand Design of Barcelona where hereceived an architecture degree in1842.Rovira belonged to a small, activegroup of architects from the samegeneration (which comprised JosepOriol i Bernardet, Miquel Garriga iRoca and Francesc Daniel Molina iCasamajó) who founded the firstCatalan architecture magazine, the“Boletín Enciclopédico de Nobles Artes” in1846. This magazine, in addition toaddressing technical and legalaspects, aimed at defending the pro-fessional interests of architects at atime when they were feeling threat-ened; on the one hand by civil engi-neers, especially road engineers, whowere taking civil and water worksaway from them – roads, bridges,canals, urbanisation plans, etc. – andon the other by master builders whowanted to carry out constructionworks without involving architects.These guild-related tensions were feltin the command and structure of thefirst fire brigades. Master builderswere gradually removed from theirmanagement and command andtook on second-in-command orsuperintendent responsibilities. Thefew engineers who joined wereappointed to the maintenance andsupervision of the steam pumps andthe first internal combustion enginefire appliances. In fact, not until 1926did an engineer, Emilio GutiérrezDíaz, lead a fire brigade in Barcelona.

91


These architects’ town-planning con-ceptions are apparent in the earlyplans of several Catalan cities:Garriga i Roca in Barcelona andMataró; Josep Oriol i Bernardet, inSabadell; and Rovira i Trias, in Man-resa. In Rovira’s case, his penchantfor urban transformation led him in1842 to the post of director of thedemolition works of Barcelona’smedieval walls, and later to presentan extension project for the city. TheCity Council originally considered histhe winning project, but it was notimplemented as in 1859 the optionput forward by the engineer IdelfonsCerdà, who had the support of thecentral government, prevailed.Rovira’s proposed plan for the citywas much grander and envisioned aradial pattern emerging from a mainsquare — Catalonia Square — fromwhich large avenues would spreadover the map of Barcelona and con-nect the nearby villages. Cerdà’s,however, was much more rationalistand built around a homogeneousgrid pattern. Rovira i Trias was, therefore, one ofthe great architects of the 19th cen-tury thanks to his prolific work andhis desire to meet both the need fornew urban spaces and equipment aswell as new public services, inclu-ding the fire and rescue service inparticular.

Treatise on Fire Suppression.Order and methodRovira wrote the Tratado de extinciónde incendios (“Treatise on fire suppres-sion”) after nine years at the head ofthe Barcelona Mutual Fire InsuranceSociety’s fire brigade, created in1845. The objective of the book wastwofold. One was to assist towncouncils in the creation of fire fight-ing organisations and the other wasmarkedly educational and profes-sional: “to be useful to the firefight-ers who wish to learn”. This manual set an organisationalstandard which was to be used inpractically all the Catalan towns thatformed their own fire brigades. Itsinfluence subsided – with alterations– for over one hundred years untilfire fighting became a permanentservice whose members had profes-sional or civil servant status.

Rovira believed that some of theextinguishing procedures employed– tearing down buildings — andexisting organisational models –guild-based and militia-based – wereineffective. His desire for technicaland organisational modernisationfocused primarily on applyingadvances in water pump technologyto help suppress urban and industrialfires.Secondly, at the organisational level,his proposed model was an adapta-tion of the military-based Paris firebrigade: “adjusted to the military sys-tem, operations are performed withgreater order and manoeuvres areexecuted with due regularity»; herejects the National Militia’s organi-sational model due to its poor disci-pline and internal hierarchy, itselected rather than appointed com-mand or the excessive presence ofunqualified workers, which seemedinadequate to ensure sufficient obe-dience to orders. He also discardedthe system based on the sponta-neous and disorganised interventionof guilds. He believed that civilianparticipation in fire suppression wasalways detrimental: “[...] some, driv-en by misguided zeal, take measureswithout thinking whether they areappropriate or not; and others, mo-ved by mere curiosity, only interfereand hinder operations [...]”. The model of fire brigade he pro-posed entrusted its command toarchitects and, in their absence, tomaster builders. They operated ac-cording to military discipline andwere organised around a waterpump and the warehouse where itwas kept. In addition, new profes-sionals were introduced, such aswarehouse keepers, notifiers, sad-dlers, doctors or physicians and gym-nastics instructors. Many of thesewere surprisingly modern consider-ing the organisational precariousnessin which many Catalan fire brigadeshad operated until then.As far as firefighters were concerned,they were required to be young,agile and strong, and otherwise workas bricklayers, carpenters or lock-smiths. The practice acquiredthrough these professions gave thema greater awareness of how to worksafely and keep the necessary

sangfroid to manoeuvre in the high-est, most dangerous places. Theirexpertise could also be applied inperforming the typical tasks of theirtrade such as reinforcing collapsingwalls, demolishing some part of abuilding in ruin, or bricking upopenings. Other additions includedengine minders, who had to lookafter the pumps, and saddlers, whowere responsible for the mainte-nance of the rest of the equipmentand in particular the hoses, whichrequired special attention as theywere made of leather. The totalnumber of personnel had to be pro-portionate to the town’s size, i.e.between 60 and 120 firefightersdepending on the brigade. All these people had to be demon-strably honest as one of the mostserious problems during a fire wasrobbery. This is why firefighters wererequired to wear uniforms in orderfor them to be easily identifiable. Itwas consequently established that atnight — as they were coming fromtheir homes — the firemen had toarrive wearing the uniform they hadreceived. If the fire occurred duringthe day, however, they merely hadto wear a brass plate or insigniareading ‘firefighter’ on their left arm,“as those who appear without a uni-form or insignia will not be admittedand not be entitled to either premi-ums or wages”.The warehouse keeper was responsi-ble for the safekeeping and mainte-nance of the equipment and was thefirst to perform guard duties at thefire station or the warehouse. Hewas required to live on the premiseson a permanent basis. The emer-gence of “notifiers” in the mid-19thcentury was a turning point in thealert system. Rather than continue torely on the ringing of the bells of theparish church nearest to the fire, thefirefighter-notifier had to find eachmember of the brigade, whether atwork or at home. At night they wereseconded by the serenos. Organisational criteria for the ware-house or the fire station were alsoestablished. They proposed, if possi-ble, that facilities should include aroom for officers to hold meetingsand receive training; a workshop forpump cleaning and repairs; a guard-

92


room to perform guard duties,should it be required by the authori-ties; and, evidently, a warehousewith sufficient capacity to hold thewater pumps and other equipment.The building had to be centrallylocated. The most noteworthy introductionswere the medical doctor and thegymnastics instructor as members ofthe fire brigade. The doctor was notonly responsible for overseeing thecompany medicine cabinet and visit-ing injured or ill firemen at theirhomes but also to set up field hospi-tals in the vicinity of the burninghouses or buildings in order to pro-vide first aid to wounded firefightersor civilians. The gymnastics instruc-tor was another important additionto the crew. In fact, he shows obvi-ous concern regarding the physicalcondition and training of the mem-bers of these early fire brigades, asRovira explains: “ [...] it is necessaryto teach them various physical exer-cises so that they gradually acquirethe agility, dexterity and serenitythat are so necessary to carry out themost difficult and dangerous opera-tions [...]”.

Fire Extinguishing TechnologyFire extinguishing technology evol-ved considerably in just a few years.It progressed from gooseneck pumpsand hand-held water skirts to pres-sure pumps. This technology wasimported, mostly from France, atleast until the mid-19th century. Thefirst fire pump brands known inCatalonia were Letestus andDelpech. Medium-sized force pumps wereused. Large pumps were ruled out astheir weight made transport difficultand they were hard to manoeuvre.In fact, animal-drawn engines werenot used until the introduction ofthe first steam fire engines. Untilthen, water pumps were transportedon carts pulled and led by firementhemselves, three of whom was suf-ficient. Once at the scene of the fire,it was downloaded and started fol-lowing the standards and proceduresworthy of a piece of artillery. Waterpumps were the cornerstone of thefire extinguishing process and firebrigades would be organised to

transport them, place them, operatethem, supply them with waterthroughout the duration of the fireand, once it was out, they would beprepared for the next mission. The pump had to be located as closeto the fire as possible in order tooptimise the impulsion mechanismof the hoses which were made ofleather tubes bound together withbrass rivets.Their effectiveness was limited as therivets had to receive constant,painstaking maintenance and theleather had to be greased. Taking thepumps up the stairs to a burningfloor was common practice, whichremained unchanged until the intro-duction of the first canvas hoses. In order to ensure a more or lesscontinuous supply of water to thepump, residents formed humanchains, namely lines of people pass-ing along buckets of water from afountain, canal or well. The bucketswere made of leather and all bri-gades kept them in large quantities— between 30 and 50. Eight firemenwere needed to operate the pump:four on each of the two wooden barsat either end of the lever which lift-ed and lowered the pistons. Keepingthe lever moving up and downentailed the availability of enoughfirefighters to ensure that teamscould be relayed regularly given theeffort required of them. The firsthorse-drawn steam fire pump thatwas introduced in Catalonia – inBarcelona in 1877 – was made bythe English firm Merryweather. Inaddition to pump-carrying carts,larger towns also welcomed the so-called “pump cart”, which was usedto ensure the immediate supply ofwater to the pump just as it arrivedat the scene, and could also carry allthe tools, buckets, equipment, lad-ders and rescue apparatus that hadto be taken to the fire. Innovation was also momentous asfar as response teams were con-cerned. The Paulin apparatus, namedafter its inventor, Gustave Paulin,commandant of the Paris sapeurs-pompiers brigade, was the first semi-autonomous breathing device to bemade available to Catalan firefight-ers. Using an ingenious air supplysystem linked to one of the pumps, it

ensured that the fireman, crammedinside a special leather blouse with asmall glass mask at face-height toallow vision, was able to breathe.Although rudimentary, this deviceallowed firefighters to access smoke-filled areas with no immediate dan-ger of suffocation.

Rescue technologyTechnological leaps were not res-tricted to fire extinguishing technolo-gies. The field of rescue also experi-enced considerable progress.Rescuing people being a prioritywhen the fire had invaded a build-ing’s staircase, rapid evacuation pro-cedures were needed. At that time,the use of the canvas sheet, a tradi-tional Italian method, was ruled outdue to the poor degree of guaranteeit offered at great heights. The rescuechute, of French origin, was seldomused as a lot of space outside theburning structure was needed inorder to provide a sufficient slope tosoften the descent of the peopleinside. The most widely adopted methodwas the apparatus invented by Ro-vira which consisted of a system ofropes and leather harnesses allowinga Tyrolean traverse to be installed forthe rapid evacuation of people andfurniture from the top floors threat-ened by fire down to street level. TheRovira apparatus features in theequipment inventories of many firebrigades and goes to corroborate theinfluence of Rovira i Trias’s technicalcontributions throughout Spain. The most widespread device was thehook ladder. It was used to access thetop floors from outside the buildingin order to set up the Rovira appara-tus and proceed to the evacuation ofvictims. The first mechanical woodenladder was introduced in Barcelonain 1883. Made by the well-knownfirm Porta, it measured 22 metres inlength and was horse drawn.

Fire brigade operationRovira believed that discipline, witha strong military basis, was the nec-essary condition to achieve efficiencyand orderly action: “If one believesthat passive obedience and utmostreliability are absolutely necessary tothe absolute success of the service,

93


one will naturally recognise that mil-itary organisation is undoubtedly themost appropriate.” Discipline wasachieved through a system ofrewards and punishments. Rewardswere in the form of financial consid-erations such as wages, premiumsand recompenses. Punishments con-sisted in withholding wages for fail-ing to obey orders promptly, or beingdischarged from the force in cases ofinsubordination or disrespect to offi-cers. Wages were established by reg-ulation and all the firefightersinvolved in putting out a fire wereentitled to them. Their amount var-ied according to rank. In time, wageswould vary depending on whetherthe fire took place at night or duringthe day and its duration.Premiums were used to encourageprompt response to fires. The firstfiremen who arrived at the ware-house to collect carts, pumps andother equipment received a premi-um, as would the first to get to thefire from the warehouse. To keeptrack of arrival order, small, num-bered wooden plates, which the fire-fighters found on the carts, wereused. These wooden plates werehanded to the superintendent orofficer who made a note of arrivalorder. Chiefs, warehouse keepersand notifiers were excluded fromreceiving premiums. For many years,premium value also varied depend-ing on whether the fire had affectedfurniture and chimneys or a struc-ture. Recompenses were the considera-tions given to reward participation indoctrinal exercises or reviews whichall brigade members attended regu-larly with the pumps and rescueequipment. They were also taughtfire suppression theory, precautionsto take and dangers to avoid. Theseteachings were aimed at improvingspeed and manoeuvre agility inorder for firefighters to act calmlywhen performing their duties. The salaries provided through thissystem of premiums and wages, incomparison with the average of theday, were not insignificant.One important element in fire con-trol was knowing who was in chargeof extinguishing operations. At thattime, civil and military authorities

would set out to give often contra-dictory orders, generally with disas-trous results. In 1852, Antoni Roviraobtained from Santiago Luis Dupuy,the civil governor, the publication ofa decree which unequivocally estab-lished that fire extinguishing opera-tions were to be under «the onlyand exclusive responsibility of thehighest ranking officer of the compa-ny of firefighters, [...] Any official orcivilian who might have attendedbefore or after the firemen arrivewill therefore cease to direct or giveorders concerning the subject athand [...]”. Such a situation probablydid not arise again in Catalonia untilthe Fire Service Law was passed in1994. This decree also highlightedthe wish to professionalise fire extin-guishing operations: “The establishedcustom of forcing civilians to attendto help put out the fire will cease;this responsibility – barring excep-tional circumstances and absolutenecessity – being assigned to themunicipal Company of Firefightersand the Civil Guard, serenos andsuch, as well as to the army shouldmilitary authorities consider it appro-priate».From an operations point of view,several surprisingly modern organi-sational elements were developed.We have already mentioned the doc-tors’ responsibility for setting up fieldhospitals. These were positionedwithin the “perimeter”, the area ofaction between the burning structureand nearby streets, whose purposewas to facilitate the work of the fire-fighters and enable them to putaway objects and furniture as theywere removed from the building andkeep them safe from possible theftdue to the commotion. Admittanceto this area was restricted to the firebrigade and civil or military authori-ties. Controlled access was ensuredthrough a “cordon” formed aroundthe site by the army or the police.The perimeter also housed the«command centre” – identified bythe brigade flag – which was whereofficials and officers were posted.This was where orders and notifica-tions came from and all informationregarding the fire’s progress wasreceived: “[...] the command centreis enormously useful. As officials are

stationed there, the fire chief knowswhere to go to request and obtainthe necessary assistance instantly;and at the same time these areaware of the operations in progressand the status of extinguishing oper-ations at all times. Furthermore, thefiremen know where to go to com-municate the data they believe to beof relevance to the chief, and whereinjured individuals may be trans-ferred to receive proper assistance;and residents also know where toprovide information or make somecomplaint. Finally, the commandcentre releases all the orders aimedat coordinating operations to ensurethat they are duly performed andachieve the salvaging of the buildingor interests under threat.» In many towns, throughout the 19thcentury and in the early 20th centu-ry, firefighters would be called to ac-tion through various warning sys-tems, whether they be bell tolls,whistling or notifiers. Firemen hadprofessions which they combinedwith participating in fire extinguis-hing and rescue operations whenneeded. This commitment — whichtoday we would call voluntary —was in fact paid work, a singularform of “working by the day” withset wages, premiums and recom-penses. Guard or watch duties were the firststep towards the implementation ofa permanent service. The first fire-fighter watches had a noticeably pre-ventive purpose at locations whereshows or public functions were held.They were first put to use inBarcelona in 1854, particularly attheatres and balls, although — toRovira’s lament — some business-men still «threw away due, if notindispensible, caution [...]”. As watchduty policy grew, the need to organ-ise “permanent firefighter watchsquads” became felt. But this newapproach did not become establisheduntil the early 20th century.Parallel to organising these early firebrigades operationally, the firstmutual benefit societies were createdto assist members who were unableto work due to illness. These soci-eties entitled them to free medicalassistance and a benefit of six toeight reals for up to 40 days. In the

94


event of death, the firefighter’s fami-ly could be granted between 300 and500 reals.

Early fire preventionRovira was concerned about thesafety of theatres (they were themost likely to catch fire due to thelarge quantities of flammable materi-al they contained). His concern wasfatefully prophetic as the Liceu the-atre burnt down in 1861, five yearsafter Rovira wrote: “Let us be horri-fied at the thought of the possibilityof a fire at the Liceu theatre, if oneconsiders its location and the unfor-givable neglected state it is in at thistime and considering that it has noestablished fire pump nor the corre-sponding water tanks, the damagethat a fire could cause is incommen-surable; and as this theatre is alwaysfull of combustible materials, the firecould spread at great speeds and takesuch enormous proportions that per-haps when assistance arrived itwould no longer be possible to fightit successfully. And do not think thatthis absolute lack of prevention ismerely found at the aforementionedLiceu theatre; sadly this capital’sother theatres are in the same situa-tion.” Incidentally, the only theatreRovira built, the Teatre Circ Bar-celonès, also burnt down in 1953.Fire hazard was also high in steamfactories and, indeed, in many dailyhabits, as Rovira advises: “Steam fac-tories and large industrial establish-ments, always full of flammablematerials; warehouses and storescontaining combustible objects; themany houses so small that furnitureis all but piled up, in which a sparkcould catch fire easily; and finally thebad habit of leaving empty roomswithout putting out the fire first, orleaving in them unsupervised chil-dren while their parents are at work,are other powerful means throughwhich a fire can break out easily andspread at great speeds [...]”.

Times of Innovation andMotorisation (1900-1935)Marc Ferrer i Murillo

Renewal of Equipment andReorganisation of Fire Brigades

Around the turn of the century,Catalan fire brigades made significantchanges towards the renewal andmodernisation of fire fighting equip-ment. One of these was the movefrom manual pumps to steampumps. The first steam fire pumpwas invented in 1829 by the Britishengineer John Braithwaite in collab-oration with the Swede JohnEricsson. It had 10 horsepower andgot up steam in 13 minutes.Although it meant progress relativeto its forerunner, it had more draw-backs than advantages. It took toolong to start up, weighed 12.5 ton-nes, making transport difficult, andproduced too much water for smallfires. Steam fire pumps gradually impro-ved and North American companiesbegan their mass production in1853. From the early 1870s, theBarcelona Fire Brigade began to con-sider the possibility of acquiring asteam fire pump, but the actual pur-chase, from the English companyMerryweather & Sons, was not com-pleted until 1877. This was a highlyprestigious company in Europe. TheMerryweather Valiant steam pump,which delivered 450 litres of waterper minute, produced vertical andhorizontal jets and was coal fuelled,was the first pump to be acquired bymany Catalan brigades. Thus, follow-ing Barcelona, Manresa owned onefrom 1896, Olot in 1902, Sabadell in1913 and Terrassa in 1916.In addition to the English-madepumps, by 1903 the Barcelona FireBrigade also owned three Germanpumps made by the company ECFlader de Jöhstadt, which weresmaller and easier to handle than theMerryweathers and delivered 600litres of water per minute at heightsof up to 40 metres. Besides the purchase of steam firepumps, many fire brigades had toacquire horses to help transportthem. Thus in the early 20th centu-ry, fire brigades evolved from humantraction to animal traction. The second step towards modernitywas to replace steam pumps byinternal combustion engine pumps.They were axial flow pumps, alsoknown as propeller pumps. From1930, centrifugal pumps began to

displace axial flow pumps as theyoffered a larger, steadier flow, bettercontrol and ease of operation. Thusone of the first brigades to own onewas that of Terrassa, which in 1920purchased a “Delfín” model from theBarcelona-based Edmundo y JoséMezeger. The pump, purpose builtfor fire services, was loaded upon atwo-wheeled cart which could beman-drawn. It had an output of 320to 400 litres per minute and coulddeliver water through two hosessimultaneously. It was powerfulenough to send a horizontal waterjet at a distance of 36 to 40 metresand its vertical jet could reach 26 to28 metres. Its fuel tank had capacityto feed the pump for six hours and itcarried fire hoses, nozzles, one hosereel and one tool box. In 1926 theManresa Fire Brigade bought amotor pump from the French com-pany Delahaye, a 47MP model,which had an output of 500 litresper minute. To ensure optimal maintenance ofthe new steam or motor fire pumps,the role of pump operator, a fire-fighter responsible for starting it upand operating it during the fire, wascreated. One of the equipment innovationsmade at the time that was to have alasting impact on the history of firefighting was the “Barcelona cou-pling”. It was made possible thanksto the Sabadell-born craftsman andfire hydrant manufacturer TeodoroSanmartí. In 1917, based on import-ed Russian adapter designs, he madea new coupling which he first intro-duced to the Barcelona Fire Brigade,thereby becoming known as theBarcelona coupling. In February1928, Teodoro Sanmartí deliveredthe first fifty Barcelona couplings for45mm fire hoses and thirty for70mm fire hoses. In light of theexcellent results obtained, anothereighty couplings for 45mm hosesand ten for 70mm hoses wereordered in December that same year.By 1919 they replaced all earliercouplings. The new couplings were hand madeand had high manufacturing costs.They were initially made of brass,which is easily workable and was theonly known stainless material at the

95


time. Early couplings had no fixedrubber washer, an essential compo-nent to ensure a sealed connection.As washers were easily lost, manyfire chiefs instructed their men tocarry one with them at all times.Yet technological progress, physicaltraining and modern apparatus coulddo nothing against another complexissue that had been afflicting manytowns and cities for decades. That isthe lack of a water supply system tofeed hoses through fire hydrants.The seriousness of the problemthroughout the 1910s and 1920stranspires in many Catalan towncouncil annual reports and fire chiefaccounts. It was solved with thegradual introduction of fire hydrantsthroughout the Catalan territory. Insome places, the street lamps nearestto them were fitted with opaque orred glass to facilitate their localisa-tion. Among the most noteworthy inno-vations in fire fighting equipment inthe first decades of the 20th centurywere hose cleaning, storage and dry-ing apparatus, and flexible bridgesthat were placed over the hoses toallow vehicles to drive over themwithout damaging them.Nevertheless, an effective method fordrying hoses was to hang them fromwindows, stairs or practice towers.

Changes at fire stations, reorganisationsand conflictsIn the early years of the 20th centu-ry, the condition of fire brigades didnot improve, if not worsen: manyearly regulations had become obso-lete, leading to irregular complianceand indiscipline. This, added to thepoor state of the apparatus, led to aseries of brigade dissolutions andreorganisations, many of which as aresult of the resignation of all ormany firefighters. For instance, the Terrassa Brigadewas dissolved four times between1898 and 1920. Its second regula-tions date from 1920. The Olot FireBrigade was intermittently formedand disbanded since its creation in1855. In 1902 seventeen Girona fire-fighters quit. In Badalona in 1898,nine firefighters – including the chief– resigned. In 1904 the entire work-force was discharged and in 1914 yet

another reorganisation took place.The Tàrrega Fire Brigade was reor-ganised in 1878 and 1895. InPuigcerdà, the regulations of 1872were expanded upon and modifiedin 1906, 1911 and 1931. In Sabadell,regulations were amended in 1901and 1923. In Mataró, the obsoleteregulations of 1856 were updated in1910 and 1927. In Banyoles, the FireBrigade was restructured in 1920and from 1926 it was placed underthe exclusive control of the TownCouncil, with new regulationspassed in 1928. Due to the lack ofthe necessary equipment to performtheir duties, almost all its membersresigned in late March 1933, and inOctober brigade regulations wereamended so that the corps could bereorganised. The Manresa FireBrigade underwent internal reorgan-isation in 1931. The Lerida FireBrigade regulations of 1863 weremodified in 1923. In Igualada, theregulations of 1872 were revised in1888, 1896 and again in 1924. InTarragona, the regulations of 1857were amended in 1894, 1913 and1935. In 1909, the Figueres FireBrigade modified the prior regula-tions of 1863 and in 1928, theTortosa Brigade was reorganised asthe entire workforce was replaced. The new century brought importantchanges in the structure of fire fight-ing corps. In 1913, the BarcelonaFire Brigade introduced new regula-tions, establishing 12-hour serviceshifts and abolishing the use of tem-porary and volunteer firefighters. Similar examples of semi-profession-al and reserve structures can befound elsewhere. From 1910 inBanyoles, the warehouse keeper hadto live on the station premises andwas not allowed out without areplacement present. In 1913 inTarragona, a squad of two firefighterswas on duty every day from ninep.m. to five or six a.m., dependingon the month. In 1928 in Manresa, a24-hour-a-day guard duty was estab-lished. From that time, this dutybecame mandatory and had to beperformed following strict shift rota-tions. Although most dissolutions and res-ignations were caused by disagree-ments between firefighters and local

authorities as the latter often deniedthe equipment and money that theformer demanded to be able to offerbetter services, there were someinstances of resignations for othercompletely unrelated reasons. In theearly summer of 1931, the TàrregaFire Brigade resigned en masse dueto some disagreements between themayor and the fire chief who hadrequested a subsidy to take his staffon a trip to Montserrat as a rewardfor services rendered. In the TownCouncil session of 13 July 1931, newregulations were passed, approvingthe admission of the new citizenswho wanted to become firefighters.During these years, new fire servicesappeared throughout Catalonia. TheEsparreguera Fire Brigade, created in1915, comprised one fire chief, onecorporal, one “notifier” and sevenfiremen. In Reus, which wentthrough several years without a fireservice, a new 29-member corps wascreated in 1931. The Fire Brigade ofSarrià was merged into Barcelona’sas the former town was annexedinto the Catalan capital. In those townships where no or-ganised firefighter corps existed,town councils would purchase extin-guishing equipment, in particularfire pumps, which were operated byits employees. Valls and Tremp aretwo examples of such towns which,although they had no fire service,did own fire pumps. Equally noteworthy is the creation ofthe Fire Brigades of Begues in 1930,on the initiative of forestland ownersin the wake of some recent forestfires in the Garraf massif. TheseBrigades were made up of peasantsand agricultural labourers who,upon hearing the church bellssounding a fire, would drop theiractivities and along with the land-owner, who led the brigade, wentand put out the fire. If anyonerefused they would be punishedthrough a financial penalty and if aperson reoffended, they would losetheir job. In 1932 the Town Councilof Begues took on the control of theFire Brigades, which comprised 78people in addition to the townsfolk,and their cost was shared betweenthe Town Council and the landown-ers.

96


One idiosyncrasy of the time foundin many fire brigades was that whenthe person in charge of the ware-house or responsible for watchingover the equipment retired or died,his job was handed down to his son.As a result, many fathers and sons,and brothers and cousins could befound among early 20th centuryfiremen. Twentieth-century regulations up-held the tradition firemen of enjoy-ing free housing. This means thatthey were exempt from accommo-dating soldiers at their homes whenthese had to stay in their town orcity for any reason.

Salaries, Premiums, Sanctions andFinesFire brigade regulations were draftedbased upon existing regulations insome other town. As we go overthem, we learn the salaries, premi-ums, sanctions and fines that Catalanfirefighters received. Salaries wereoften in the form of wages for eight,ten or twelve-hour shifts or frac-tions. Let us see a few examples.In Vic, in 1909, fire chiefs received1.23 pesetas and firefighters onepeseta per hour. At night this wasincreased by 50%. In 1909 also, theFigueres firefighters’ wages variedaccording to rank. For daytime firesthat lasted more than one hour, thefire chief received 10 pesetas, theplatoon commander 8 pesetas, war-rant officers 7 pesetas, superinten-dants 3.50 pesetas and firefighters 3pesetas. For night fires, however, paywas lower. Thus the fire chiefreceived 5 pesetas, the platoon com-mander 4.50, warrant officers 4,superintendents 3 and firefighters2.50 pesetas. Response premiumswere awarded to the first five fire-fighters who arrived at the stationand amounted to 3.50, 3, 2.50, 2and 1.50 pesetas from the first to thefifth respectively. In addition, thedoctor received 5 pesetas for eachfire in which he assisted and all fire-fighters who attended monthlycheck-ups would be granted a 50-cent premium. In Terrassa in 1910, deputy chiefsreceived 400 pesetas per annum, firstsuperintendents 129, second super-intendents 97, third superintendents

65 and firefighters 50. Fees for threehours’ work at a fire were: deputychief 10 pta.; first superintendent 3pta.; second superintendent 2.50pta.; third superintendent 2.25 pta.;mechanic 7.50 pta.; inspector 3.75pta. and firefighter 2 pta. Theseamounts increased for six, nine ortwelve hours’ work. Guard duty waspaid in wages for twelve-hour shifts,for raising an alarm the deputy chiefreceived 2 pesetas, the first superin-tendent 1.50, the remaining superin-tendents 1.25 and the mechanic andfiremen received one peseta each.For fires that occurred between 9p.m. and 6 a.m., these amountswere increased by 25%. There werealso premiums for the first four fire-fighters to arrive and who were thefirst to pull the engine. From first tofourth, they would receive 7.50, 6,4.50 and 4 pesetas respectively. Oneyear later, similar premiums wereapproved for the firemen whoarrived with the remainder of theequipment such as the cart with thefire extinguishers, the hose cart andother pump engines. In Banyoles, that same year, we findthat for every ten hours or day shiftworked, the commandant and sec-ond-in-commands were paid 5 pese-tas, the warrant officer and the firstsuperintendent 4.50, and other su-perintendents and firemen 4 pesetas. In 1919, Igualada firemen received a3-peseta monthly reward, brigadecorporals 4 pesetas and the fire chief6, which were paid by the TownCouncil and the brigade’s specialfunds. A daily shift would amount toten hours and would be paid 12pesetas, although if fewer hourswere worked this amount was cut inproportion. The fire chief would getpaid 20 pesetas per fire. There werealways premiums for the first sixfirefighters who got to the station,amounting to 7.5, 6, 5, 4, 3 and 2pesetas respectively. In Badalona, that same year, firefight-ers earned a monthly salary of 9.10pesetas, the first two to arrive at thestation in the event of a fire receiveda 2-peseta premium and all the fire-men who arrived at the scene wouldshare 33 pesetas between them. In 1923, the Lerida Fire Brigade pro-vided the payment of expenses

incurred during fire fighting. Forevery two-hour fraction, the firechief, deputy chief, director anddeputy director received 30, 20, 18and 15 pesetas respectively. The war-rant officer, first superintendent, sec-ond superintendent, buglers andfirefighters received 2.25, 2, 1.75,1.75, and 1.50 respectively. At nightthese amounts were raised by 50%.As far as response to structure fireswas concerned, the first twelve fire-fighters were awarded premiumsranging from 10 pesetas to the first,7.50 to the second, 5 pesetas for thethird and fourth, 4 pesetas for thefifth and sixth, to 3 pesetas for theremaining six. In addition, the TownCouncil granted yearly rewardsamounting to 150 pesetas for the firechief, 100 for the deputy chief, 90for the director and 80 for thedeputy director, the warrant officerand first superintendents 64 pesetas,second superintendents 56 pesetasand the remainder of the staff 40pesetas. The doctor received 100pesetas per annum and another 20for every fire he attended. In Manresa in 1926, we find that thefire chief earned 750 pesetas, thedeputy chief 600, first officers 500,second officers 400, the doctor andthe gymnastics instructor 250 andfirefighters 365. The driver earned3,650 pesetas a year, but he was alsoresponsible for sprinkling the publichighway with water; and the para-medic earned 150 pesetas per year.Furthermore, they were all paidextra for fire responses. In Tàrrega in 1931, daily wagesamounted to 20 pesetas for all bri-gade members, which was cut inhalf if they worked between one andfour hours, and paid in full if theyworked more than four hours.Monthly rewards came to 10 pesetasfor the superintendent, 7.50 fordeputy superintendents and 5 for theremainder of members. The first fourfirefighters who got to the stationreceived a 15-peseta premium forthe first, 10 for the second and 5 forthe third and fourth. In Tarragona in 1935, firefighterswere paid for working eight-hourshifts, the fire chief receiving 40pesetas, the deputy chief 24, thegymnastics instructor 15, the war-

97


rant officer 12.50, corporals 11.50and firefighters 10. They alsoreceived a monthly reward of 30pesetas, and in furniture or chimneyfires there were premiums for thefirst seven firefighters to respond, thefirst receiving four pesetas and theremainder two. In structural fires,the first eleven firefighters alsoreceived premiums, the first 10 pese-tas, the second 8 pesetas, the third 6pesetas, the fourth, fifth, sixth andseventh 4 pesetas and the eighth,ninth, tenth, eleventh, 2 pesetaseach. Furthermore, every year a staffreview took place in which the fol-lowing rewards were allocated: 100pesetas to the best corporal, 50 pe-setas to the best firefighter in man-oeuvre exercises, 50 pesetas for thebest firefighter at gymnastics, 125pesetas to the firefighter who saved alife and 100 pesetas to the firefighterwho stood out in the line of duty.In 1930, the Reus firefighters earnedone peseta a day, and drivers and thesecretary earned 1.25 pesetas.Premiums were awarded to the firstsix firefighters, with 10 pesetas forthe first driver, 5 pesetas for each ofthe two firemen and 2.50 pesetas forthe other crew members whoarrived next. Furthermore they col-lected another 7.50 pesetas if thetime spent at the fire was eighthours, 6 pesetas if that time was fourhours and 2.50 if it was two hours. Yet despite salaries and premiums,firefighters were often suspended forlack of discipline or failing to attenddrills and fires without notice asspecified by all regulations.Disciplinary sanctions were quitecommon and involved salary sus-pension for one or several monthsfor breach of obligations or being dis-respectful to a senior officer. Manyregulations also provided the dis-charge from the corps for serious orrepeated offenses. Incomprehension from managers orbosses who often disapproved oftheir employees also working as fire-fighters, although not widespread,did have repercussions on some ofthem who were retaliated againstwhen they left their posts at theworkshop or the company to gocombat a fire. There are more thanone documented instances where a

firefighter was dismissed or sanc-tioned with lost pay for having lefthis post to carry out fire fightingduties. Some regulations, such as those ofManresa in 1896, provided that if hisfulfilling his duties led to a firefighterlosing a day’s wages, they would bepaid by the Town Council. Similarly,if he had to perform watch duties atan entertainment venue, its ownerwas to pay his salary. Finally, another form of punishmentthat firemen suffered, was that ofpeople’s incomprehension, as theIgualada firefighters wrote in July1931: “We, the undersigned, belong-ing to the Fire Brigade of this town,write to you and with the utmostrespect to expose: [...] the FireBrigade does not have, and far fromit, the efficiency it should and we allwant. The causes of this lack ofpotential can at the moment essen-tially be reduced to three: two of afinancial nature and a third relatingto morality or civic education [...]We, brigade members are humbleworkers and modest craftsmen whoneed to get by here and there [...]. The biggest difficulty that the FireBrigade faces on duty is the attitudeof the townsfolk. As soon as a fire isdeclared, an enormous mass of peo-ple invades the area surrounding it,most of whom as spectators, andthose who do not prevent us fromworking, insult us with swear words,while elsewhere others hinder ourmeans of combat. The performance given by someindividuals for some years when afire occurs has been quite edifying. Itis so sad and violent and humiliatingfor us that, should things continueunchanged, to our displeasure andagainst our dignity, we would beforced to request our exclusion fromthe corps as we no longer can carrythe responsibility of performing apublic service while members of thepublic insult us and tie our hands.”

Safety Measures and Fire FightingStrategiesSafety in theatresOne of the catastrophes with thegreatest repercussions at the timewas a fire in a theatre. Theatres wereone of the main places of entertain-

ment for a town and despite beingburnt down and destroyed, theywould rapidly be rebuilt by order ofthe authorities. The most frequentcauses of fire were the use of candlesand the rise of gas lighting. In the 19th century, many largeEuropean cities saw how their mainentertainment venues weredestroyed by blaze. Thus, La Fenicein Venice burnt down in 1836 andLondon’s Theatre Royal CoventGarden was destroyed in 1856. In1861, Barcelona’s Gran Teatre delLiceu burnt, the Dresden operahouse suffered a fire in 1869 and in1887 the Paris Comic Opera burntdown. The city of Terrassa sufferedthis disaster twice: the Teatre Prin-cipal was destroyed by blaze in 1847and as was the Prado Egarense in1879. In 1845 and 1876, the theatreof the town of Lerida also was hit byblaze.Yet despite these large fires, no lawforced theatre owners to take pre-vention measures beyond the man-datory assistance of a squad of fire-fighters at theatre plays and cinemaprojections. Such watch duties wereset in many fire brigade regulationsand failing to fulfil them or attendwas considered a serious offense.Watch duties could be performedeither by a single firefighter, or by anentire squad or team. In addition towatch duties, the fire chief also per-formed inspections, proposed safetymeasures and denounced thoseresponsible if high fire hazard levelswere identified. In some brigades, watch duty wasrequired too many times eachmonth, and as in some places it wasnot paid and performed after a day’swork, the squad present at entertain-ment venues was frequently under-manned.Failing to report for watch duty was,therefore, one of the most commonoffenses. As a result, many TownCouncils decreed that this duty bemandatory and increased sanctions.In Terrassa in 1913, for example,firefighters who failed to complywith the order to report for watchduty were fined with 1.50 peseta forone offense, or punished with 30days without pay for more seriousoffenses, and repeat offenders were

98


expelled from the corps. Those whofailed to pay these fines within threedays would be dismissed. Firefighterswho abandoned a watch before theend of the show were placed underarrest for a few hours. In Igualada in1927, firefighters who failed toreport for watch duty would be finedwith one peseta and repeat offenderswere fined with three pesetas. InManresa, however, we find that ifwatch duties entailed the loss of aday’s work, the entertainment venueowner had to pay the firefighters’lost wages. Aside from penalties, watch dutybrought rewards. For example, in1909, the Figueres firefighters keep-ing watch at the Theatre duringCarnival balls earned three pesetasper night and another fifty cents atfee-paying theatre plays. InTarragona in 1913, theatres werecharged one peseta per watch. InGranollers in 1918, theatre watchwas charged four pesetas at nightand five pesetas during the day. ForTown Council-ordered night watch,firefighters received three pesetasand four pesetas for day watch. TheLerida Fire Brigade received one anda half pesetas from businesses. But all possible precautions couldnot stop the flames from destroyingmany Catalan theatres. Thus, forexample, the Puigcerdà Casino the-atre was destroyed by fire on 31 July1904. Thanks to the remarkablework of the firemen and many vol-unteers, the blaze was stopped fromextending to the rest of the buildingand neighbouring houses. The city ofGirona saw how in the night of 15October 1906 the entire TeatreNovedades burnt down. The wholecity’s power supply had to be cut offto facilitate fire extinguishing opera-tions. On 15 December 1909, anaccidental fire destroyed the stage ofthe Igualada Ateneu theatre. Thefountain at the back of the stage wastorn down, serving as a natural fireextinguisher and stopping the flamesfrom spreading to the rest of the edi-fice. On 3 November 1915,Barcelona’s Teatre Principal de laSanta Creu was reduced to ruinsdespite the efforts of the firefighterswho did not consider the fire fullyextinguished until two days later.

The same theatre suffered blazes in1924 and on 17 September 1933.Two of Tortosa’s theatres burnt inless than a decade. On 10 January1923, the Balneario theatre wascompletely consumed by the flamesin just one hour, despite the rapidarrival of firefighters. Nine yearslater, on 10 June 1932, the Principalde Tortosa burnt, the fire spreadingto two adjacent houses. Anothertheatre to be struck at that time wasVic’s Teatro Ausense, completely des-troyed by arson on 26 May 1919.

Strategic fire fighting mechanismsThe new century brought improve-ments in extinguishing devices.Portable fire extinguishers wereinvented in 1860 by the Chicago-based company H.D. Harden. Theyconsisted of a round glass bottle con-taining a chemical solution, whichwas thrown into the fire as onewould a military grenade. In 1894metal extinguishers filled with waterand sodium bicarbonate appeared.As a glass vial containing sulphuricacid was pushed in, its contentmixed with the bicarbonate solution. Fire extinguishing devices could beclassified into two groups: dry, pow-der-based extinguishers and liquid-based extinguishers, which usuallyused a combination of water with asodium bicarbonate solution. Theformer were not as widely acceptedand were generally used in oil orpetrol fires. The latter were morewidespread and were used in alltypes of fires. Liquid-based fire extinguishersworked either by the liquid-contain-ing vial being forcefully broken orsimply by being turned upside down.The most primitive and cheapestextinguishers were simple handgrenades, although they requiredgreat dexterity and precision assometimes the liquid was notreleased properly. The problem withinversion-type extinguishers wasthat the acid occasionally evaporatedor attenuated after some time. The most popular fire extinguishersbrands included Biosca, Le Rapide,Minimax and L’Automatic. TheBiosca fire extinguisher was operatedby a plunger that broke the acid-containing vial, thereby mixing the

acid with the water, and was pointedto the fire using a nozzle, which hadto be revised periodically. The largemodel was extremely heavy and thesmall one, although lighter, oftenlacked the sufficient extinguishingforce or was mistakenly triggered.The Le Rapide model was percus-sion-based. A striker at the top of thedevice would be used to hit it,releasing the extinguishing agent.The Minimax also incorporated astriker, although this one was placedat the bottom of the device, makingit easier to operate. L’Automatic wasthe easiest to use as it required virtu-ally no instructions, but its flaw wasthat the acid it contained wouldoften evaporate. Handheld foam extinguishers wereinvented in 1915 while dry powderextinguishers were in 1928. At the turn of the century, Catalanfirefighters learned to organise andmore importantly to coordinateefforts using whistle signals andbugle calls announcing the variousmanoeuvres to be performedthrough a combination of long andshort sounds. A new figure in firefighting was born: the bugler. He obviously had to know the callsand worked alongside the highestranking officer present at the scenewhose orders he was to transmit:throw water, stop, move forward,gather up, help, etc. In order for fire-fighters to be familiar with all thesignals, sheets of paper describingeach bugle call were printed, whichthey had to memorise or carry at alltimes. Some fire brigades also created therole of district bugler who was thefirst to be notified of a fire and wentaround town playing a certain num-ber and combination of signals toalert the district where the fire hadstarted and tell the firemen where togo. In September 1910, the Sabadelland Terrassa fire brigades agreed tounify the whistle calls for manoeu-vres in drills and at fires to facilitatecoordination in the event of jointaction. The list of bugle calls isshown in a table illustrating shortand long sounds represented bydashes and crosses. Start 1st pump callStart 2nd pump call

99


Start 3rd pump callStop 1st pump callStop 2nd pump callStop 3rd pump callWithdraw due to danger callHelp callHelp with stretcher callSalute chief callFold portable ladder callFirefighters with equipment rally callFirefighters without equipment rallycallSet up equipment callWrap up equipment callMeeting before the chief callStop callSilence and attention callFire in the 1st district callFire in the 2nd district callFire in the 3rd district callFire in the 4th district callFire in the 5th district callFire in the 6th district callStop, at ease and fall in formation infront the equipment callIn order for firefighters to respondpromptly when called out at nightmany Catalan fire brigades resortedto notifiers. Another way of notify-ing firefighters was through nightwatchmen, serenos and the municipalpolice who had lists of the firefight-ers’ addresses. In many towns, thedoors of the houses where firemenlived were identified by means of aplaque reading “firefighter”.

The 1920s: Fire Prevention Actionsin IndustryDuring the first two decades of the20th century a considerable numberof textile factories and managerswere affected by fire. Fire brigadeswere called out increasingly morefrequently to those buildings wherelarge quantities of highly flammablematerials such as wool and cottonwere kept. This increase was due tothe growth in population and indus-try, but also to the spread of electrici-ty, gas, and oil use. In addition tofires of mechanical or natural origin,arson against businessmen becauseof the ongoing social disquiets andclass struggles must also be borne inmind. Thus the causes of firebecame more diverse and the fire-fighters’ work grew more complex asthey were called to respond not onlyto home or factory fires, but also to

forest fires, floods, house demoli-tions, and accidents relating to thehandling of flammable elements. Catalan manufacturers tried to com-bat such incidents by taking out fireinsurance. Insurance companiesbegan to operate long before the firstfire brigades were created, as wehave seen in the previous chapter.These insurance policies often wereinsufficient to cover the costs of alarge fire, meaning that a companycould disappear as a result of onedespite having fire insurance. Giventhis risk, manufacturers began toprocure other fire extinguishing sys-tems that helped suppress the flamesbefore the fire brigade’s arrival. Itwas common for big companies to fitan entire building with water pipesand taps in every section so that theworkers themselves could combatthe fire as soon as it was located,spraying it using hoses and bucketsof water. From the 1920s, the use ofhandheld fire extinguishers – waterand foam-based –, highly effective inrapidly suppressing incipient fires,became widespread. One of the mostpopular was Minimax’s handheldfire extinguisher. This type of fireextinguisher, characteristically cone-shaped, was wall-mounted andextremely easy to use. There also were flame detection sys-tems that triggered an alarm, someeven setting off automatic extin-guishing systems consisting of tanksand piping built into the structures’ceilings. One such device wasinvented by Joan Vila Forns andpatented under the name “Aparellelèctric Fènix”. This automatic firealarm and remote temperaturemeasurement device was able todetect changes in temperature there-by alert of a fire. It won many prizesin the early 20th century.

Fire brigade motorisationFrom 1910 many European citiesbegan to own motor pumps moun-ted on automobile chassis. The firstfire appliances were born, initiallyknown as pumpers. It took them afew years to make their way toCatalonia. Unsurprisingly, the first Catalan firebrigade to own a motorised fire vehi-cle was that of Barcelona. It was a 28

hp private transport van made byDürkopp & Cie. of Bielefeld,Germany, purchased in 1907. Oneyear later, another vehicle of thesame model was bought, and in1910 the first 18 hp Hispano-Suizawas acquired as command vehicle aswell as five 18 hp Fords. The firstDelahaye appliances, which com-prised a pump with an output of60,000 l/h and an additional tankwith a 400 litre capacity, arrived in1922 together with a Magirus ladder.At the time of the UniversalExhibition of 1929, twenty-twovehicles were purchased, includingtwo ambulances, one equipmenttransport lorry, eight Magirus pum-pers and six areal ladder engines,also from Magirus. The Terrassa Fire Brigade owned itsfirst vehicle in 1923, a Renault MZwhose tank had a capacity of 3,200litres. Purchased in France and builtduring World War I, this water pum-per could reach speeds of 15/ 20kmph and its pump was capable ofpropelling 80,000 litres of water perhour. In 1925, it acquired its secondvehicle, an 18 hp Renault pumperwith a tank capacity of 3,200 litres,and in 1929 it introduced two lad-der-carrying Ford Model Ts. The Manresa Fire Brigade acquiredits first vehicle in 1924, a Ford ModelT modified to be able to transportpersonnel, the pumper, ladders andother extinguishing and rescueequipment. Its internal combustionengine had 15 horsepower and 2.9cubic capacity. The second vehiclewas a Delahaye 47MP purchased inFrance in 1926, which already in-cluded a motor pump with an out-put of 30,000 litres per hour. In1930, it procured its third vehicle, aRenault MZ pumper with the samecharacteristics as that owned by theTerrassa Fire Brigade. The fourthvehicle, a six c.c. Chevrolet with atank capacity of 6,000 litres, waspurchased in 1936, not long beforethe onset of the war. The Igualada Fire Brigade obtained itsfirst vehicle in 1926. It was equippedwith a Somwar brand piston enginewhich could hold 5,000 litres ofwater in a riveted iron tank. Thatsame year, the Vic Fire Brigade cameinto the possession of a Dion Bouton.

100


The Figueres Fire Brigade acquiredits first vehicle, a Hispano-Suizapumper with a tank capacity of4,000 litres and solid tyres. One yearlater, the Tortosa Fire Brigade pur-chased a van chassis which it adapt-ed to perform watering or fire pumpfunctions while Badalona’s acquireda Hispano-Suiza pumper with acapacity for 4,000 litres of water. The Arenys de Mar Fire Brigade gotits first vehicle, a Chevrolet pumperpurchased from the Biosca Companyin Barcelona, in 1929. It was notuntil 1930 that the Olot Fire Brigadegot its first vehicle, a Chevrolet witha 6 c.c. internal combustion engineand a 3,000 pumper. In 1934, theGranollers Fire Brigade acquired itsfirst vehicle, a 2,000 litre Fordpumper. The Sabadell Fire Brigadepurchased a Chevrolet truck chassiswith a 6 c.c. and 21 hp engine of thesame brand whose body was lateradapted to transport equipment andpersonnel. That same year, the ReusFire Brigade got its first vehicle, aHispano-Suiza automobile with a sixcubic capacity and 32 horsepowerengine. With the appearance of the first fireappliances, Catalan fire brigades alsowelcomed the arrival of driver-mechanics. Fire brigades also adapted their sta-tions with the creation of garagesand repair shops. For some, the ar-rival of apparatus meant having tobuild a new fire station to increasespace, as for instance the Olot FireBrigade. The arrival of the first vehicles en-tailed the approval of measures tofacilitate their movements in traffic.Thus, in 1920, the Barcelona CityCouncil issued a decree informingthat all vehicles, tramways andpedestrians were to stop moving assoon as they heard a fire engine’ssiren or horn so as to not obstruct itspassage. The first fire vehicles, as canbe expected, also led to the first traf-fic accidents involving firefighters,some of which with quite tragic con-sequences. In less than a year, sixBarcelona firefighters (BuenaventuraAspa, Josep Flamerich, Carlos Smith,Claudio Garcia, Valentin Almazán,Lluís Pons and Antonio Edo) died infour separate traffic accidents.

In order to demand right of way, therudimentary bells were replaced bysirens.

Mutual protection societiesOne key concern ever since theadvent of firefighter corps has beenthe consequences of accidents onfirefighters. In Olot, in 1888, the La Amistat mu-tual benefit society, better known asLa Bomba Vella (”the old pump»),was created. Only firefighters onactive duty or in the reserves wereallowed as members. As years wentby, it became necessary to collectmore funds to cope with expensesand benefits and non-firefighterswere allowed to join. Later, shortlybefore 1936, a group of small mutualbenefit societies merged and createdGermanor Olotina. The TownCouncil also set an annual paymentto be made to the mutual benefitsociety and established the paymentof a daily fee, taken from municipalfunds, to firefighters who were onleave due to an accident while onduty. If they were unable to contin-ue to perform their fire fightingfunctions, the Town Council had toprovide them with a job suited totheir abilities. And if they were per-manently disabled, this obligationwas life-long. Finally, in the event ofdeath in the act of duty, the victim’srelatives were the beneficiaries. In Manresa, in 1896, the firefighters’Montepío (a type of mutual benefitsociety) was created with the aim tomutually assist in the event of ill-ness. Its social fund was based on itsmembers’ monthly fees in additionto a Town Council subsidy, privatedonations and fines inflicted on per-sonnel for duty-related offenses. Itcomprised firefighters as well aspatrons and honorary members.In Puigcerdà, although no firefighterprotection society was created, from1897 the Town Council agreed toexonerate firefighters from obligato-ry service contributions as a gesturetowards those men who gratuitouslylent their services to the people andas a means of incentive. In Terrassa in 1899, however, twoinsurance companies offered collec-tive firefighter insurance, but theTown Council decided not to procure

it as regulations already awardedcompensation for injuries and work-induced impediments, not-withstanding the fact that these weremuch lower than those offered bythe insurance companies. In Igualada, the Town Council tookout insurance against the accidentsthat its firefighters may suffer in thecourse of fire fighting activities. Inthis same Fire Brigade’s regulationsof 1924, we find an entirely novelmeasure given the time period andthose in force at other fire brigades:retired brigade members with twentyyears’ service would receive fourpesetas monthly, those with betweentwenty and twenty-five years’ serv-ice would receive five pesetasmonthly and those with more thantwenty-five years’ service wouldreceive a pension equivalent to thepay of active firefighters. In 1933,the Mútua del retir del bomber(“Mutual benefit society for firefight-er pensions”) was created, aiming toprovide every fireman aged abovesixty to receive a daily benefit.Furthermore, these firefighters en-joyed sick leave for work-related ill-nesses and were entitled to a benefitfor the duration of the leave. In Figueres in 1909, the regulationsfor the Fire Brigade’s Montepío,founded to support firefighters in theevent of illness or on-duty accidents,were approved. It was funded by theTown Council, firefighter contribu-tions and the collection of fines forbreaking regulations. In the event ofthe death of a firefighter, all brigademembers had to attend his funeralor would face a fine of 2.50 pesetas. In its first regulations dated 1915,the Esparraguera Fire Brigade es-tablished that if a firefighter becameill in the performance of his dutieshe would collect 2.50 pesetas a dayfrom the Town Council for a month. To improve assistance coverage inthe case of accidents, invalidity,death or retirement, the Mataró fire-fighters constituted the AssociaciónObrera de Socorros Mutuos deBomberos in 1919, financed bybenefactor donations. In 1923, the Lerida Fire Brigade reg-ulations stipulated that if somemember of the corps was injured ata fire or in the act of duty he would

101


be provided assistance and damagesas per the policy that the TownCouncil would have taken out withan insurance company. That same year, the Sabadell FireBrigade regulations stipulated thatcorps members who became ill orsuffered injuries or other harm dur-ing a fire will receive assistancethrough the brigade’s Montepío orthe company with which the TownCouncil had taken out the relevantdamages or benefits insurance. In 1927, the firefighters of Vic foun-ded the Brotherhood of the FireBrigade which was responsible forassisting firemen in the event of ill-ness. When a firefighter fell ill, theBrotherhood would cover the pay-ment of his indemnity. In the eventof death while on duty, the widowor relatives received a 25-pesetacompensation. As per regulations, in 1929, Tortosa’sfirefighters retired at fifty-five yearsof age, one of the earliest retirementages at the time, and, five years later,every retired firefighter received amonthly benefit of nine pesetas. Incidentally, we may note that mostregulations excluded from benefitsthose firefighters who suffered sexu-ally-transmitted diseases such assyphilis, as well as ailments resultingfrom fights or other aggressive actsin which they might have beeninvolved. The first broad-ranging associationwas founded in Barcelona under thename Union Nacional de BomberosEspañoles (“National Union ofSpanish Firefighters”) in 1902, witha view to tighten links between sen-ior officers and other brigade mem-bers in Spain. Furthermore, itintended to promote the study of firefighting and rescue-related matters,contribute to the spread of the con-cept of mutuality, help establish fireinsurance and foster equipment andmanoeuvre improvements throughcompetition. The Union attempted toencourage and cooperate in the or-ganising of fire brigades in townswith no such corps.

The National Congress of SpanishFirefightersA highly significant and pioneer toolin Catalonia was the magazine El

bombero español, published in Bar-celona. This fortnightly publicationwhose first issue came out on 10August 1919 with a printing of 7,000copies aimed at informing firefightersabout everything to do with fireextinguishing – prevention, equip-ment, training, hygiene, health,insurance, news, organisationalissues, the duties and activities offoreign fire brigades, as well as eco-nomic and financial information.The Barcelona-based publicationgradually became one of the bestEuropean magazines in its field. The pages of El bombero español pro-vided support to many initiativesand campaigns such as the “Orderof Cervantes” whose purpose wasto provide pensions and accidentinsurance to all firefighters, ideasfor organising provincial fire bri-gades and the creation of a SpanishFederation of Firefighters. It alsoraised private funds to help pur-chase equipment for several firebrigades. Some of its beneficiariesinclude Reus, Badalona and Saba-dell. The advent of El bombero es-pañol contributed to the training ofnew fire brigades and the reorgani-sation and improvement of others.Many of its articles were ferocious-ly critical and denounced the poorstate of the equipment of many firebrigades, their precarious workconditions and the lack of insur-ance or late salaries. The magazinepositioned itself as a pioneer inmany fire-related issues. For exam-ple, merely by subscribing to it,firefighters received life insuranceand a permanent incapacity guar-antee.But one of the most famous initia-tives from El bombero español was acongress for Spanish firefighters,known as Second Congress as whatcould be considered as the first edi-tion that was held in Barcelona in1904 went largely unnoticed. Onthis occasion, aside from dozens ofSpanish fire brigades attending, theCatalans were represented byBarcelona, Badalona, Figueres,Girona, Igualada, Lleida, Olot,Puigcerdà, Tarragona, Terrassa andSabadell, whose respective fire chiefsparticipated in the congress. Aftermonths of preparation, the event

was held from 25 to 29 November1920 in Barcelona. The congress addressed a wide rangeof issues including extinguishingequipment, its unification, prices andtariffs, town council fire preventionmeasures and their breaching, fire-fighter physical training, types ofinsurance, work accidents, whetherfirefighters should be involved inpolitics, etc. The congress was also anopportunity to try out different fireextinguishing apparatus.Furthermore, the creation of theNational Federation of SpanishFirefighters was approved. Its aimwas to tighten relationships betweenSpanish firefighters, study all fireservice-related issues, establish pre-vention and rescue services, improvefire services and organisation, pro-mote and help create fire brigadeswhere there were needed andawarding prizes and recompenses todeserving firefighters. In 1926 the firefighters of Sabadelland Terrassa set up a mutual benefitsociety, which was soon joined byfirefighters from Barcelona, Igualada,Granollers, Mataró, Tarragona,Caldes de Montbui, Badalona,Girona, Vic, Manresa and Figueres.The society also welcomed membersfrom outside Catalonia includingAlcoi, Valencia, Granada andPontevedra. Its objective was tocover exceptional expenses such aspaying indemnities to the widows offiremen who perished in the act ofduty. The society provided that insuch cases a 5-peseta fee was to becollected from each individual ofevery member-brigade. But it wasweakened in 1929 with the rescis-sion of the important and sizeableBarcelona Fire Brigade, many of itsfirefighters having joined the Fuerode Guerra*. On 14 November 1929, the firefight-ers of Sabadell and Barcelona estab-lished the National Federation of FireBrigades. This was a renewedattempt at the creation of an organi-sation that would safeguard theinterests of all Catalan firefighters insearch of mutual accident and lifeprotection. The first GeneralAssembly was not held until October1930 and, in addition to firefightersfrom Barcelona, the host city, others

102


came from Lerida, Sabadell, Terrassa,Granollers, Badalona, Manresa,Igualada and other Spanish towns.There were approved the statutesdrafted by Barcelona and Sabadellrepresentatives, but in early 1934many fire brigades walked awayfrom the Federation as they believedthat it was not working.

The Catalan National Federation ofFirefightersIn 1934, in the wake of the failure ofthe Spanish Federation of FireBrigades, the bases for the creationof a Catalan firefighter federationand a mutual benefit society werelaid, which came to fruition the fol-lowing year. On 16 June 1934, thefirst meeting to set the project inmotion was held in Manresa. Severalfire chiefs attended, making prelimi-nary proposals and summoning aconstituting assembly on 24 No-vember in Barcelona. Participantsincluded representatives from Sa-badell, Badalona, Manresa, Mataró,Lerida, Igualada, Arenys, Granollersand La Seu d’Urgell, additionally theFigueres representative supportedthe act. The Catalan Federation of Firefighterswas to play a highly significant role inorganising Catalan fire brigades dur-ing the Spanish Civil War, as we willsee in the next chapter.

Fires and other disastersAlthough there have been manymore fires and disasters, thereafterare the most striking of the early20th century for a variety of reasons.On 17 January 1902 a steam boilerexploded at the Jover del Pont facto-ry in Vilomara, causing twelvedeaths and injuring forty people. Aplatoon of the Manresa fire brigadeworked in conjunction with townresidents, sometents and doctors fromnearby villages. On 27 August 1903, the Baldiri Des-cals factory in Olot burnt down. Thetown’s firefighters were all called tothe scene and despite their intensecombat against the flames and thehelp of many employees, nothingcould stop the blaze from destroyingthe entire factory, leaving 200 work-ers jobless. Five firefighters wereinjured in combating the fire and

much of their equipment was dam-aged. On 5 July 1907, a blaze entirelydestroyed the Vapor Borràs i Ben-dranas in Terrassa despite the effortsof the firefighters, the Civil Guard,the Red Cross, and local authoritieswho called at the fire. One of thereasons why the fire spread was theabsence of the fire chief. After a fewminutes of disarray during which thefire escaped uncontrolled, the fire-fighters began to attack it from theroofs of neighbouring factories. Thenewspapers at the time expressedcomplaints about the poor state ofthe fire equipment which had ren-dered the Terrassa firefighters’ effortshopeless. October of 1907 was exceptionallyrainy. It rained almost every day andmany parts of Catalonia were hit byextensive river floods and inunda-tions. Thus, on 12 October 1907, theManresa fire brigade was snowedunder with the numerous interven-tions it had to make both in its ownand neighbouring towns. As a resultof these inundations, including theCardener river overflowing, manyfactories and houses were destroyed.In Lerida, after the Segre river over-flowed on 22 October, water violent-ly rushed through the city, sweepingaway the bridge, flooding the housesand streets, and devastating theorchard in the Cappont district onthe left bank. On 23 October, theEbro river overflowed in Xerta. Onehundred and ten houses collapsedand twenty-nine people died. Threeand a half metres of water sub-merged the streets of Tortosa. Thatsame month, Mataró was also hit bya series of floods, forcing firefightersto work exhaustingly long days. Inmid-November 1908, a fierce stormcaused huge inundations in Gironaand on the Costa Brava with over-flowing rivers and streams, causingconsiderable damage and a dozendeaths. The firefighters of Gironahad to work arduous hours to pumpthe water out of numerous housesand cellars. The church of Santa Maria delsTurers in Banyoles was practicallyburnt to the ground on February1910 because of an unextinguishedcandle. The extent of the fire was

such that the local firefighters need-ed the assistance of their Girona col-leagues to cope with the blaze,although this did not stop it fromburning the organ, the crucifix, themain altar with its chiselled-woodchoir stalls and its baroque altar-piece. Three Terrassa firefighters wereinjured in a shop fire in the city in1912. In the wake of this event, thefirefighters made a request to theTown Council for a number of re-forms to help perform their duties:the replacement of old fire extin-guishers by new ones equipped withsafety valves and the purchase of astepladder, a telescopic ladder, sets oftorches, 100 metres of hoses and anew pump. On 23 November 1919, a large partof the textile mill Corderos y Segalésin Granollers was destroyed by fire.The blaze did not spread to theentire building thanks to the work ofthe firefighters, the city’s militarydetachment and many residents. In the morning of 14 April 1920, afire started at Vapor Marcet, one ofthe biggest companies in Terrassa.The blaze was horrifying and thefirefighters fought it from morninguntil late into the afternoon. Theymanaged to stop it from affectingadjacent properties but the factoryitself was completely destroyeddespite the help of firefighters fromSabadell and Barcelona. Followingthis fire, the Terrassa Fire Brigadereceived criticism as to its intermit-tent lack of direction and resources. On 12 October 1920, the Prat Her-manos works in Olot suffered a fire.Because the factory was locatedaway from the town centre, thework of Olot’s firefighters was ren-dered more difficult and althoughthey managed to save the mostimportant parts, the damage wasconsiderable and countless productswere ruined. On 7 August 1923, the flour factoryof the Agricultural Syndicate ofCervera was struck by arson inwhich the entire building was burntdown. Regional firefighters, assistedby workers and local residents, com-bated the flames for hours. In the town of Manresa, attentionshould be drawn to three great fires

103


that occurred in five years. On 9May 1925, the Baltièrrez dyeing millwas burnt to the ground. During fireextinguishing operations, whichwent on for over a day, one firefight-er was injured. Incidentally, this wasthe first intervention in which theManresa firefighters used their firstappliance. In 1927, the town’s FireBrigade was irremediably struck asone of its members, Llorenç Torrens,died in a huge blaze at the Novellcoachbuilder’s workshop on 19November. This event triggered therally of fire brigades throughoutSpain. Finally, on 6 March 1930, asteam boiler explosion at FàbricaCarreras S.A. resulted in seven deademployees. The blast caused a cave-in and a fire in which many morewhere wounded. The Yute textile mill in Banyoles suf-fered a fire on 23 June 1929. Thirty-eight local firefighters combated theflames for more than twelve hours.The Banyoles fire chief filed a com-plaint regarding people interferingwith the brigade’s work and threat-ened to leave the scene if policeforces failed to intervene should thesituation reoccur.

Political events and citizen insecurityFirefighters also intervened duringsome well-known political events ofthose years: the Tragic Week of 1909and the events of October 1934.Between 26 July and 5 August 1909over a dozen churches, convents andreligious buildings were burnt inBarcelona. The firemen, in additionto fighting those fires, had to workhard to prevent the flames fromspreading to neighbouring housesand, on more than one occasion, hadto face the arsonists or respond tosmall fire alerts in their own vehicles. Another noteworthy date is 6 Oc-tober 1934, the day President LluísCompanys proclaimed the birth ofthe Catalan State and for severalhours the streets of many Catalantowns and villages witnessed clasheswith the Spanish army. Firefighters in Barcelona were occu-pied on many fronts, suppressingbarricade fires, extinguishing burningtramways, and stopping variousarson attempts against official andreligious buildings.

In Granollers, revolutionary fighterstook possession of the municipal fireservice’s pumper and, with a tankfull of petrol, set fire to the parishchurch and Sant Josep School untilthe Civil Guard arrived and stoppedthem. In Vilafranca del Penedès, the in-surgents burnt down the chapel ofSant Magí, the church of Sant EliesSchool, the convent of Carme, thechapel of Remei and part of theTrinitat church’s cloister, the chapelsof Dolors and Sant Pelegrí and thebasilica of Santa Maria. In Vilanova ila Geltrú, the church of El Mar, thechurch of the Archpriesthood andthe church of La Geltrú, as well asthe Lliga Catalana building were seton fire. In Mataró, an attempt wasmade to set the Basilica del Marablaze, but thanks to the firefighters’actions, the flames merely burnt thealtar and did not spread further. InSant Vicenç de Castellet, Navàs, SantJaume dels Domenys, Els Monjos, ElMorell, Sabadell and Palafrugell sev-eral ecclesiastical properties were thetargets of arson attacks.

Forest firesFinally, we should mention that inthe early 20th century anothertragedy began to strike Catalonia:forest fires recurred every yearbecause of particularly extreme sum-mers in conjunction with dry cli-mate.In the 1909-1935 period, we canmention over 225 forest fires of agreater or lesser extent.During its years as Catalonia’s gov-erning body, the Mancomunitatshowed great concern for forest fires.Thus, in 1923 the ReforestationCommission published a trainingmanual on forest fires. This manualexplained that “of all the enemies toreforestation, including rail fares,excessive taxes and levies of allkinds, disease and insect invasions...,none is as strongly felt as fire [...].No other enemy rallies as many sup-porters to the cause of reforestation”.The report specified that the maincause of forest fires in the last fewyears was the human hand and thatdanger was greatest during themonths of August and September. Itexplained that action had to be

taken before, during and after thefires. Finally, the manual also men-tioned some Penal Code articles thatlaid out the sanctions established topunish forest arsonists. The month of August of 1928 wasparticularly extreme and huge blazesdestroyed the Serralada Litoralmountain range from the Gavarresto the Montnegre mountains. From4 to 8 August, a wildfire sweptthrough more than 200 hectares inthe Mola de Cati woods in Tortosa.The year 1934 also witnessednumerous forest fires principally hit-ting the Tarragona region. Organisations in the field of loggingwere particularly aware of this issueand in the summer of 1928 the SantIsidre Catalan Agriculture Instituteappealed civil governors and theinterior minister for resources, suchas the Civil Guard in particular, tohelp reinforce forest fire surveillance.This request had a certain effect andthe governors of Girona andBarcelona gave instructions toincrease surveillance and prohibitthe shooting of fireworks and otherflammable flying devices. The gover-nor of Tarragona did not adhere tothe wave of fire prevention measuresuntil 9 August, following fires inVilavert, Prades, Santa Coloma andSalou. On 6 September 1929, a royal decreefor the defence against forest fireswas issued, encompassing out threetypes of action: prevention, suppres-sion and reforestation. The responsi-bility for the proposal of preventionmeasures was given to the chiefengineers of forest districts, but theirimplementation remained in thehands of the National Association ofDefence against Fire, createdthrough the same decree, and theMinistry of Public Works. Fire sup-pression activities were channelledthrough the municipal authorities,although without specifying thecommand structure of thoseinvolved – mayors, chief engineersand the Civil Guard. The decree alsomade it mandatory for residents andforest users to participate in fireextinguishing operations.

104


The Civil War (1936-1939)Marc Ferrer i Murillo

The first days of July, 1936The Spanish Civil War broke out on18 July 1936 and Catalonia enteredinto a revolutionary frenzy. Duringthe first weeks of July, many of thebuildings and centres belonging toright-wing parties and properties andassets belonging to the church werevictims of libertarian, anticlerical andrevolutionary violence. Firefightershad to confront these fires allaround, but in many places, theyalso had to face enraged mobs whopreferred to see the flames consumewhat they hated most and not fire-fighters saving their enemies’ patri-mony. Aside from religious buildings,many archives were also burnt andplundered. As a matter of fact, afterAragon, the region most affected bythe Civil War was Catalonia, wherealmost 150 municipal archives weredestroyed (the two regions possessed60% of all the archives in Spain),more than one-third of which werein the province of Tarragona.Firefighters were overwhelmed bythe situation during those days.Their work in many towns and citiesrevolved primarily around avoidingconfrontations with anti-clerical fac-tions and preventing flames frompropagating to neighbouring homes.Several examples of Church propertyset afire include the basilica of SantEsperit in Terrassa, which completelydestroyed the main Baroque altar;the parish church of Sant Esteve inOlot, flames from which also forcedfirefighters to work to prevent thehouses annexed to the head frombeing affected; and the churches ofSanta Maria, Sant Josep and SantaAnna and the convents of Les Ca-putxines, Les Tereses, Les Benetesand La Providència in Mataró.At first, both the army as well as thepolitical parties in Tarragona waitedto see what would happen inBarcelona and it was not until 20July that revolutionaries fromBarcelona burnt the convent of theCarmelite friars, the church of SantJoan and the church of the Carme-litas Descalzas and the old convent ofSanta Clara. The Anti-fascist Com-mittee spoke out against assaults on

Church buildings and most churchesand religious buildings were respect-ed, even though religious symbolsand statues continued to bedestroyed. In Reus, the Committeesent firefighters to put out the fire inthe church of Sant Francesc, butthey were prevented from interven-ing by threats from incendiary militi-amen. Churches burnt from 31 Julyto 12 August in Tortosa and firefight-ers relied on volunteers to put outthe flames.On 21 July 1936, the churches of LaMercè, El Remei, the Palau Episcopaland the Cathedral in the city of Vicbecame sheets of fire. The CityCouncil did not issue mobilisationorders to the firefighters and if theydid go out, it was because a priestpetitioned them to. They were ableto put out the fire at the PalauEpiscopal, but were stopped by deaththreats from entering the Cathedralto put out the fire and so it smoul-dered for days.The fire brigade was called out atotal of 150 times between 19 and25 July in the city of Barcelona,mostly for fires in churches and con-vents. Firefighters’ vehicles wereescorted on some calls by patrols ofmilitiamen, so that they could dotheir work. It should be mentionedthat firefighters active in the anar-chist-syndicalist trade union, theCNT, collaborated with their collea-gues in extinguishing fires in chur-ches and convents.A series of other assaults, murders,holdups and robberies began at thesame time as the attacks on thechurches, which added to the confu-sion. Patrols of armed civilians indis-criminately controlled the circulationof goods and persons and detainedanyone suspected of having partici-pated in the coup d’état, sympathis-ing with Catholic, right-wing, con-servative ideas or being a member ofthe clergy. We do not know whetherany Catalan firefighters were amongthe victims of those early weeks ofwar.Catalonia’s Committees of Anti-Fascist Militias were in control of theregion’s fire brigades until the end ofSeptember, when the institutionalrecovery and recovery of the legalframework that existed before 19

July began with the dissolution ofthe Central Committee of Anti-Fascist Militias and all other commit-tees and the participation and inte-gration of all organisations into theGeneralitat government. Firebrigades were regulated and organ-ised by the new Ministries of PublicWorks and Services.

The Passive Defence BoardsSo-called Passive Defence Boardswere formed all over the country inorder to protect the civil populationfrom the Fascist army, air raids andchemical warfare. These boards wereorganised by City Councils andmembers included the municipalheads of health, defence and warindustries, public works, develop-ment and employment and the inte-rior, the municipal engineer andarchitect, pharmaceutical and surgi-cal specialists and representatives ofthe Boy Scouts, the Red Cross, theradio, the public telephoneexchange, the water, gas and elec-tricity committees and, obviously,the fire brigade.The first regulations were issued on21 September 1936 by Minister ofDefence, Felip Díaz Sandino, andrecommended keeping calm, payingattention to alarms for followinginstructions, shelters, blackouts, tele-phone lists, anti-air raid defence,etc..Passive Defence institutions devisedinformational manuals on what todo during air raids, coordinatedalarms, built shelters, inspectedground floors of homes to judgetheir suitability as shelters, super-vised works and studied how tocombat chemical weapons, etc.Firefighters were represented onthese defence committees by thechief of firefighters, who was usuallythe municipal architect or engineerin charge of studies to provide themeans required to keep the citiessafe, such as building undergroundair raid shelters. Many cities createddemolition and rescue squads tocomplement the firefighters’ work.The first public administration thatstarted to organise itself to face airraids was Barcelona’s City Council.In August 1936, it created the Ur-ban Planning and Works Board to

105


study passive defence and buildingshelters. Virtually all the architects,engineers and technicians joinedthe new board and shortly after-wards the Passive Air Raid DefenceService (known as the SDPA) wascreated.In early autumn 1936, the first“official” sirens began to be ins-talled in the Catalan capital. Al-though they were very loud, thereweren’t enough of them to coverthe entire city, so people in Bar-celona had to keep relying onannouncements on the radio, pri-vate alarms, short-reach acousticsignals (horns, whistles) and door-to-door air raids warnings frombuilding superintendents. An airraid was simulated on the night of19 November to apply all the meas-ures dictated by the Generalitat’sMinistry of Defence. The entire citywas blacked-out and only lightfrom anti-air raid reflectors couldbe seen. Firefighters and represen-tatives of the Red Cross took uppositions in a number of publicbuildings that might be attacked.Many people sought refuge in theMetro. A great silence spread outbeneath and above the city onlybroken by the noise of the enginesof patrolling fire fighting vehicles.At the end of that month, the Ca-talan capital changed its customarycolours as a precaution: the glass instreetlamps was painted blue sothat they would not be seen as eas-ily from the sky. This was alsowhen shop windows and balconiesand windows of private homesstarted to be protected with stripsof gummed paper to palliate theeffects of possible breakage.In December 1936, Barcelona’s CityCouncil started to build air raid shel-ters, for which they also used theMetro’s premises. The SDPA alsooversaw private shelters and afterthe capital was bombed for the firsttime on 13 February 1937, it pub-lished a brochure entitled Passive AirRaid Defence that explained the basicnorms for constructing shelters. Tenthousand copies were made and dis-tributed in other Catalan towns.More than 1,400 underground shel-ters were constructed in two years,including those in the Metro, a total

subterranean area of 1,455 km. Mostshelters were the work of the city’sresidents themselves, who donatedboth their physical efforts as well asfunds, since the authorities’ actionsand budgetary resources were verylimited.A number of local Passive DefenceBoards sprung up after the firstmonths, for example, the one inTerrassa, which was created on 27November 1936. The Civil Popu-lation Defence Board was formed inManresa on 1 December 1936 andair raid sirens installed throughoutthe city. Surveillance sites and anumber of preventive measureswere agreed upon and citizens wererecommended to go to the closestshelter and if there were no time, liedown on the grounds with theirhands behind the napes of theirnecks and a stick in their mouths.The City Council began to build thefirst two shelters, which held 711people, in Puigterrà Park and the firestation. In June 1937, the councilstarted to distribute gas masks to theelderly and children who hadrequested them.In late 1936, Lerida’s Defence Boardannounced the precautions citizensshould take and created a demolitionand fire fighting squad that patrolledthe city streets in vans after the airraid sirens were turned off.In Tarragona, on 12 October 1936,the first instructions on an eventualbombardment were circulated; theyincluded switching off lights andhalting vehicle and railway traffic.Recommendations were made as toa series of places in which to seekrefuge, most of which were unsafe,on ground floors and cellars of pri-vate homes. A siren was also ins-talled, the use of factory sirens wasbanned so as to prevent confusionand all citizens were obliged to pro-tect glass in doors and windows withstrips of gummed paper in January.The air raids in summer demonstrat-ed that these measures were notenough and on 11 August 1937, theLocal Passive Defence Board was cre-ated; it was permitted to have a sys-tem of sirens in the event of possibleair raids and constructed air raidshelters. By 1938, there were alreadymore than one hundred.

However, work on air raid sheltersdid not get underway in the city ofGirona until the first half of Nov-ember 1937, although an edict bythe Municipal Passive Defence Boardprovided instructions on buildingshelters in cellars at the beginning ofthe year. Firefighters were informedin this edict that when air raid sirenssounded, they were to present them-selves immediately to previouslyassigned places where they wouldfind all the material prepared, withpumpers full of water. The edict alsoinstructed members of active air raidsquads to help the firefighters.On 9 June 1937, the Generalitat cre-ated the Passive Defence Board ofCatalonia, made it the highest bodyresponsible for protecting citizensfrom bombardments and placed itunder the control of the Ministry ofEmployment. Moreover, on 11August, it issued another decree thatordered each town in Catalonia toestablish a local passive defenceboard and another in each district orvegueria. As mentioned above,Passive Defence Boards had beencreated a few months before inmany cities and some had to be reor-ganised.These new local boards had to com-ply with the regional board’s provi-sions “to protect our territory, thelives of our fellow citizens, the exis-tence of our artistic monuments,etc., against every assault by ship atsea and plane in the air from theinvading fascism that is waging waron us”. The decree dictated the com-position of each local board: themayor, military commander, head ofpublic order, architect or engineer,one doctor, one representative fromthe UGT, CNT and ERC each and asecretary nominated by the CityCouncil. In the case of the vegueries,the composition was expanded toinclude a representative of the Unionof Rabassaires, the chief firefighterand a member of the Special Anti-Aircraft Defence.By late 1937, official air raid sirenswere installed in Barcelona and pen-etrated every corner of the city. Evenso, to prevent confusion and unjusti-fied alarm, the Ministry ofGovernment published a provisionthat completely banned the use of

106


private sirens in factories or privateestablishments and by any vehiclewithin a kilometre of the city centre,except for ambulances and vehiclesthat needed them under urgent andexceptional circumstances. UntilAugust 1937, air raid warnings inTarragona were given by motorcy-clists who sounded their horns whilethey rode through the city streets, acompletely insufficient system. Thus,it was decided to establish a rapidacoustic alert system from the belfryof the Seu, as well as a standby sur-veillance service. Powerful air raidsirens were installed in differentpoints of the city. When the electrici-ty was not working normally, allbells were rung and motorcyclistswould patrol the streets again. ThePassive Defence Board of Cataloniafounded the Passive DefenceTraining School in March 1938. Itsgoal was to train the volunteers whowere to collaborate with several res-cue squads, together with firefightersand the Red Cross, in rescue and aidoperations during air raids. Thetraining included courses on health,rescuing and gases, etc.The Catalan competences over pas-sive defence ended with the estab-lishment of the Spanish govern-ment’s National Passive DefenceBoard on 10 November 1938.

Life in the rearguardAfter the first weeks of revolutionaryuncertainty, many City Councilsbegan to purge civil servants whomight sympathise with the rebels orwho were declared undesirable tothe Republic. Barcelona’s firefightersexpelled three firefighters, one ofthem for having voluntarily joinedthe rebel army. The deputy chief wasdismissed from the Sabadell brigadeand five firefighters were consideredunsuitable in Igualada, which led tothe brigade’s reorganisation in early1937.The revolutionary dynamic itself alsoled to a decree announcing manda-tory membership in the only twotrade unions that were allowed: theCNT (the anarcho-syndicalist tradeunion) and the UGT (WorkersGeneral Union). In some cases, theanarcho-syndicalists questioned thechief firefighter’s authority, even

though firefighters themselvesrespected it, e.g., in early 1937 inBarcelona, the FirefightersCommittee asked that stripes forpreferential firefighters and supervi-sors be eliminated; Mataró’s firefight-ers also petitioned authorities for thesame thing. The FirefightersFederation asked its members foreach brigade’ opinion on the issueand on whether they believed thatthe Federation should find a badgethat was not military and would bethe same for all Catalan firefightersand different for head techniciansand heads of staff.The Generalitat’s War Industry Boardagreed to consider fire fighting serv-ices a war industry on 31 October.In view of the growing magnitude ofthe war and possible air raids onBarcelona, a good part of the CatalanGeneralitat’s artistic heritage inBarcelona and all kinds of artworksbelonging to the Barcelona MuseumBoard were moved out of theCatalan capital. Olot was one of thecities that stored this heritage afterlate 1936; it was housed in thechurch of Sant Esteve under the sur-veillance and custody of a body ofguards made up of the Mossosd’Esquadra and members of theBarcelona Fire Brigade. Olot’s fire-fighters refused to collaborate in thesurveillance work, since they wantedto be paid for it, given their pitifuleconomic situation, but the requestwas turned down, since Barcelona’sfirefighters provided the service freeof charge.The number of traffic accidentssoared because of the large-scaleconfiscation of private vehicles andthe many improvised drivers, andfirefighter vehicles were involved insome of these incidents. Three fire-fighters from Barcelona were injuredin traffic accidents in August andOctober 1936. In August 1937, avehicle belonging to Sant Coloma deGramanet’s firefighters crashed into abus in Badalona and left 23 peopleinjured. In late December, a vehiclebelonging to Barcelona’s firefightershad another accident with an ambu-lance, in which two people wereinjured.During the war’s first months, manyfirefighters did different work than

what they were accustomed to. Forexample, firefighters in Reus provid-ed medical services at theInterdistrict Hospital and since manyof the firefighters in Mataró werebricklayers, they were assigned tothe collectivised construction compa-nies. During one of these services,they constructed a small new fire-fighters barracks on the site that hadformerly been the convent of LesBenetes.Several public acts were celebratedin late 1936 with the creation of thePopular Army and firefighters partic-ipated in parades in Barcelona,Manresa, Tarragona, Reus, Mataróand Girona, among other towns,marching with several sections, mili-tary battalions and the Red Cross.We have already seen that the Pas-sive Defence Boards organised trai-ning courses for firefighters, demoli-tion and rescue work and gas masks.Many brigade even increased theirphysical education and gym classes.The Catalan Firefighters Federationalso organised an intensive coursefor new recruits in Barcelona in May1937, so that its staff would be betterprepared and specialised. A monthbefore, the Federation itself hadstarted to distribute gas masksacquired through the Generalitat’sWar Industries Ministry to allCatalan firefighters.During the 1937 May Days, Catalanfirefighters were deployed to put outa fire that was set in the Condal caféand cinema. They were unable tointervene at another cinema, theAmerica, since militiamen stoppedthem from doing so. In a confron-tation between anarchists and com-munists in Plaza Urquinaona, theshooting between barricades haltedwhen a fire engine responding to acall passed through. In the midst ofthose clashes, a group of firefightersfrom Figueres who were in Barce-lona attending the Catalan Fire-fighters Federation’s course was ableto get back home thanks to theirfirefighters uniforms.In April 1938, some of those underarrest for the May Days spearheadeda mutiny in the Modelo prison thatforced firefighters to act to extin-guish the fires that had been set. Wedo not know whether the repression

107


following the May Days affected anyCatalan firefighter.The Catalan government orderedconscription to begin when thePopular Army was created. Sixreserves had been called up from thetime the war broke out until May1937, but after that date, 20 morereserves were mobilised. Logically,Catalan firefighters were also calledup to the front. In November 1937,the reserves from 1930 to 1936, RedCross staff, transport and communi-cations workers from the administra-tion and firefighters were called up.In June 1937, the Federation sug-gested unifying signals and whistlesfor manoeuvres and fires, since theyhad been different until then andmight create confusion among firebrigades.The new proposal was as follows:AttentionAid, manoeuvre and salvageQuick retreatAssembleDirect water hydrantHalt direct water hydrantTanker waterHalt tanker waterThe hardships of war also conditio-ned life at fire stations. In Manresa,for example, an air raid shelter wasconstructed right in the firehouseand the church of Els Infants had tobe turned into a warehouse in 1938,since the fire station did not haveenough space for all the material itneeded. Vic’s firefighters were reor-ganised in July 1937. As a result ofthe air raids and to expand the num-ber of staff, Barcelona’s City Counciltook over Hospitalet de Llobregat’sfire fighting service, which becamepart of Barcelona’s brigade inFebruary 1938. City Councils agreedto establish a night watch at fire sta-tions in some places, as was Girona’scase in March 1937. In Igualada, itwas agreed that firefighters wouldprovide guards of 6 firefighters in 8-hour shifts together with two munic-ipal employees to be able to attendto emergency services from May1938 on.During the final weeks of war and inthe towns most affected by thebombs from the Fascist airplanes,Catalan firefighters had to subsist ina desolate landscape: empty shops,

continuous electricity cuts, watershortages, queues for food and cloth-ing, crowds of homeless refugees,some of whom were barefoot andslept where they could, scores oforphans, broken families, the stenchof corpses among the debris, a sad,demoralised society, etc.Franco’s troops occupied the city ofBarcelona on 26 January 1939 andfirefighters were called out a total of18 times during that day and thenext, because of the burning and pil-lage of the buildings that housed thedifferent political parties and unions.That same day, retreating Republicanforces set fire to four factories inTerrassa, which the firefighters hadto put out as best they could. TheRepublican army also blew up sever-al bridges. A firefighter in Terrassa,Ermengol Soler, was murdered instrange circumstances on the 26th bymembers of the retreatingRepublican army, even though hehad volunteered to go to the front inJune 1938.On 4 February, upon orders by thenew pro-Franco authorities, Barce-lona’s firefighters went to Girona tofight the fires set by the retreatingRepublican forces. They were alsosent to Figueres on the 9th.Vehicles and toolsAs for the state of vehicles duringthe war, firefighters in Barcelona«lost» a command vehicle that wastransferred to the army and themunicipal ambulance service gainedtwo ambulances. In October 1936, aladder pumper was lent to themunicipality of Reus while its ownvehicle was being repaired. And twoof the four ladder pumpers acquiredin 1929 were turned into pumpertanks, the war’s most popular vehi-cle. The lack of spare parts couldhave left most of Barcelona’s firefighting vehicles out of commission,but whether thanks to luck or theskill of the service’s mechanics, thissituation never arose and no avail-able vehicle went down for repairs.Most of the firefighters’ vehicles con-cluded the war in good condition,except the Delahaye BT-5 and 7,which broke down with severemechanical problems.A few more examples: most of thefire fighting vehicles in Reus were

evacuated during the Republicanarmy’s retreat and the fire brigadewas left without them. The CityCouncil later located a firefighter inexile in Andorra, who was responsi-ble for the evacuation and attemptedunsuccessfully to recover the vehi-cles, which were in Perpignan. Inearly February 1938, all the firefighting trucks in Arenys de Marwere confiscated and sent to thefront; they were returned to thetown in December.

Catalan firefighters at the front inMadrid and other cities Some firefighters enlisted as soon asthe war broke out, especially driverswho furnished their services as driv-ers of Republican army vehicles. Thismeant that those who had enlistedas well as those who were conscript-ed had to be replaced by new orother municipal staff.Many chief firefighters attempted toprevent their men from being calledup when conscription started, butthey were not always successful. Infact, most firefighters trade unioncommittees did not look veryfavourably upon this exclusion. Evenso, upon its members’ request inearly 1937, the Catalan FirefightersFederation started taking steps tobring all firefighters back home fromthe front. The firefighters understoodthat they would be more useful inthe rearguard helping the civil popu-lation than at the front and so Fede-ration representatives met with rep-resentatives from the SpanishGovernment and army chiefs of staff.At present, we are not sure exactlyhow many firefighters went to thefront. We know that, between enlist-ed and conscripted men, fifty-eightwent from the Barcelona FireBrigade; six from Terrassa; eight fromSabadell, in addition to the munici-pal architect, the chief of firefighters;most of Mataró’s men; five firefight-ers went from Tortosa and two fromIgualada.In July 1937, the Catalan FirefightersFederation agreed that all municipal-ities would be asked to send fire-fighters to help the Madrid FireBrigade. Little is known about theCatalan expedition of firefighters toMadrid and the number of men who

108


went is unclear; two were fromTerrassa, four from Olot, three fromSabadell, two from Reus, three fromVic and three more from Figueres.Catalan firefighters reached Madridin the middle of July after a roughjourney. They were lodged at firestation number 2 in the capital ofthe Republic, although they weredistributed by different shifts in sta-tions numbers 1 and 4. There theysaw the differences in equipmentand material between their units andMadrid’s, which was much better. Topalliate the shortage of equipment,the firefighters distributed articles ofclothing among them.In those days, Madrid was a citycontinuously besieged and bombedby Franco’s army practically on adaily basis; thus, Catalan firefightersfound themselves in a difficult andrisky situation that was difficult toadapt to. For example, there is evi-dence of a firefighter from Vic whodeserted from his post and wentback home, for which he was dulysanctioned by the Federation.A few days later, major differences ofopinion erupted among the CityCouncils, the Ministry of Govern-ment and the firefighters. TheMinistry demanded that the CityCouncils pay the firefighters’ salary,but some, such as Olot’s, refused,adducing that its firefighters werevolunteers. On the other hand,Igualada’s City Council agreed that itwould pay them whenever theywere employed in a workers compa-ny with scarce resources. TheFirefighters Federation requested theInternational Red Aid to take chargeof attending to the Catalan firefight-ers in Madrid.Conscription was another discrepan-cy that affected the firefighters inMadrid. To protest its men’s mobili-sation, Igualada’s firefighters decidedto make those who were in Madridcome back and not send any morereserves there.Still, not everything was bad newsabout the Madrid expedition. SeveralCity Councils decided to subsidisefirefighters’ wives with a weeklystipend to compensate for the loss offamily salary.Catalan firefighters returned to theirtowns in late 1937, although some

were mobilised at a later date andsent to the front.Catalan firefighters’ solidarity alsotranslated into the donation of aseries of material such as hoses,lances to the firefighters of Madridand Malaga so that they could with-stand the wear brought about by themultiple services demanded by thewar. Barcelona’s City Councilordered water tanks to be built onsix truck chasses and sent them toMadrid in November 1936. Othersdonated material to the militiamenwho were fighting fascism: at thewar’s inception, the Manresa FireBrigade donated thirty leather jack-ets to the members of the firstCommunist century to leave for theHuesca front. In early 1938,Barcelona’s firefighters also collabo-rated with a donation from a popu-lar subscription by the Barcelona’sCity Council to buy clothing forcombatants at the central and south-ern fronts.

Air raids on the civil populationThe first Fascist bombardments tobatter Catalan lands came by sea, notby air: from the Bay of Roses on 30October 1936. The Canarias launchedaround two score cannonades, butthere were no casualties or impor-tant damages. A few days later, on10 November, it attacked the city ofBarcelona, but the bombardmentfailed and the citizenry was unawareof it. The Canarias bombed Escalaand Palamós between November 11and 17.The first air raid on Catalonia tookplace on 16 December. Four air-planes bombed the area around therailway station in the town of Port-bou in the L’Empordà in order to cutoff communications with France.During February 1937, air raidsrained down on a number of townsin Catalonia and firefighters from thebombed towns undertook the toughjob of rescuing the wounded, pullingthe dead from damaged homes andputting out fires caused by thebombs.The first bombardment with fatalitiestook place in Catalonia on 13February. The Italian warship Eugenide Savoia bombed Barcelona andstruck the Elizalde factory, killing 18.

From that time until 24 January1939, Italian, German and Franco airforces attacked Barcelona 385 times,killing between 2,500 and 2,700people, and firefighters in Barcelonawere called out 488 times because ofit.The second deadly attack on Catalo-nia took place on the night of 23February, when the Electro-Químicafactory in Flix was hit, with eightdeaths and a score of wounded. InFebruary, electrical power stations inthe Pyrenees were also bombed toparalyse Catalonia’s energy supply.Although no victims were involved,the damages were enormous.Sabadell, Badalona, Santa Coloma deGramanet and Sant Adrià del Besoswere bombed on 13 March, leavingtwo dead. Tortosa would be bombedon 22 March with tragic results aswell: eleven dead and eight wound-ed. Tremp and Seròs would also bebombed in late March. The city ofMataró suffered its first air raid on 4April. On 9 and 14 April, the cities ofReus and Tarragona would bebombed for the first time. Tarragonawas the target of 144 air raids in allbetween April 1937 and January1939, mostly by German aircraft,with a balance of 230 deaths andmore than 350 wounded and afourth of all the city’s buildingsseverely damaged.One of the main targets for the Fas-cist air force in Tarragona was theCAMPSA oil refinery, which wasbombed a dozen times from April toDecember 1937.An endless sequence of bombard-ments started, of which the follow-ing are a few examples: 64 deathsand 175 wounded on 29 May inBarcelona, because of a ferocious airraid over densely-populated zones.The firefighters and other serviceswere fast and effective, despite beinghampered by the wide dispersion ofthe zones in question, many victims,night time conditions and dispropor-tionality of the attack. Streets inHospitalet were also affected by thisbombardment and Barcelona’s fire-fighters were dispatched there topitch in with the rescue work.On the 17th, an Italian bombard-ment of Tarragona killed 9 andinjured 48 and on the 19th, a new,

109


brutal and indiscriminate air raidcaused 51 deaths and wounded 104.Again, doctors had to work tirelesslyall night long and firefighters had tocommit incredible feats to put outthe many fires caused by the bomb-ing and rescued victims from therubble of houses in ruins. The fire-fighters who excelled most in help-ing the injured and demolishinghouses received a prize of 100 pese-tas.Barcelona would be bombed on the22nd, 24th and 25th, which causedthirty or so deaths. A new develop-ment in these air raids as regardsfirefighters was that bombed areaswere cordoned off as a safety meas-ure.On 17 September, Reus would un-dergo a third of the 56 air raids itwould undergo in all during the war,with 10 dead and 36 wounded andserious material losses. A rescuesquad composed of more than 200firefighters, bricklayers, carpentersand mechanics, would be set up inthe capital of Baix Camp after theseattacks.On 25 September, Fascist bombs hitthe CAMPSA reservoirs in Tarra-gona. The machine gunning of thelarge tanks and subsequent spill oflitres and litres of gasoline set off ahuge, impressive column of fire thatrose above the city. The fight againstthe flames lasted four days andTarragona’s firefighters were aided byReus’ and Barcelona’s. The hightemperatures and towering flameshindered extinction and several fire-fighters were wounded, but fortu-nately, their injuries were not severe.Nine people lost their lives in Tarra-gona in December of 1937 whenItalian aircraft attacked residentialareas and destroyed the CAMPSAfactory.From 1938 on, the air raids on Cata-lonia accelerated in both intensityand efficiency, especially in Bar-celona. On New Year’s Day, 1938, anattack left a trail of 67 dead and 74injured. Firefighters and demolitionsquads had to be multiplied to copewith it all and help the victims. Thefollowing day, firefighters were evencalled on to clean blood from thepavements. Barcelona underwenteight air raids in January, which led

to roughly 600 deaths. During anattack on January 30, a firefighter inBarcelona was severely woundedwhen a bomb exploded while hewas attending to an injured personin the air raid shelter of La Placeta deSant Felip Neri.The city of Barcelona suffered theharshest air raids of the war on 16,17 and 18 March. A thousand peo-ple died in those tragic days, in wa-ves of attacks that came every threehours. The air raid warning systemwas totally out of control, sinceBarcelona’s residents did not knowwhether the sirens indicated thebeginning or end of the air raids.One of the most terrible scenes dur-ing those days was a fire that wasdeclared at noon on the 17th whena bomb struck about a military truckcarrying a load of explosives. Theblast was enormous and created acolumn of smoke some 250 metreshigh; a series of houses and vehiclescaught fire as well. Two hours afterthe explosion, Barcelona’s firefight-ers, who were still working onextinction and rescue work, had toask reinforcements from Hospitaletfor help. The rescue squads and fire-fighters were overwhelmed.Moreover, one of the bombs struckthe Sant Andreu fire station.Barcelona’s firefighters were calledout a total of 69 times in those threedays.On 25 March, Lerida was bombedwith some 400 victims. No demoli-tion work could be carried out dur-ing this air raid, not even to save theinjured nor make an exhaustivecount of the dead, since Fascisttroops were 16 kilometres away andpanic flooded the city. After the airraid, the order was given to evacuatethe city; furthermore, Lerida had noelectricity or water.Many villages and towns in theregion of Lerida were bombed heavi-ly between late March and earlyApril. Mataró and the villagesaround it also suffered several airraids during those months. Since theMataró City Council could not facethe expense incurred by the constantmobilisation of firefighters to helptheir own city as well as and espe-cially, neighbouring towns, the fire-fighters announced they would not

charge for being called out from Mayon, whenever their day’s wages werenot discounted from their jobs.With Franco’s troops practically atthe gates of Barcelona, between 21and 25 January the capital enduredalmost forty air raids, most of whichfell on the zone around the port.Firefighters were called out a total of28 times during those days to placesaround the city hit by Fascist bombs.These air raids were the war’s heavi-est and the number of times the fire-fighters were called out the highest,except for the air raids of March1938. The exact toll of victims isalmost impossible to determine,since there was practically no newsin the press nor official commu-niqués from those days. Somesources cite about one hundreddeaths.With the city occupied, the new pro-Franco City Council in Figueres putout an urgent call on 9 February toall firefighters for them to presentthemselves immediately to extin-guish the many fires that had brokenout in houses affected by the bomb-ings, as well as to shore up buildingsand attend to other fire fighting tasksand rescue work.And what did Catalan firefighters doin the face of the bombings? In thepreface to the book Perill de bom-bardeig!. Barcelona sota les bombes(1936-1939) [Bombing hazard.Barcelona under the bombs (1936-1939)], by Santiago and ElisendaAlbertí, a hitherto unpublished man-uscript was made public that refersto the bombings in Barcelona andthe firefighters’ role: “The specialisedservices were the best of all. Theactions of the fire brigade, com-manded by Josep Sabadell, wereideal. From the start, the assailantsused many incendiary bombs, butthe results were so ineffective, espe-cially thanks to the firefighters’ effi-ciency, that the Nationals ended upgiving it up or almost. (...) For thespecialised brigades, especially thefirefighters, the Board provided asquad with tools, vehicles and evenan ambulance. By March 1938, aschool dependent on the CatalanPassive Defence Institute was also upand running and graduating classesof well prepared auxiliaries”.

110


One of the measures Barcelona’sfirefighters took was to add to thenumber of fire stations and ware-houses, in order to prevent materialfrom being destroyed during a possi-ble air raid.Firefighters were not able to coverthe avalanche of demands for helpduring their guard duties. Theywould arrive at destinations, rescuethe wounded, remove corpses, shoreup ceilings and walls, attempt toextinguish fires and before beingable to conclude their work safely,have to leave for another situation asurgent and desperate or worse. Itmust also be recalled how hard itwould be to get any rest and that thefirefighters themselves, along withtheir families, were exposed to thebombs’ arbitrariness.The air raids that the towns inCerdanya, especially Puigcerdà,endured between mid and late 1937,spurred Guingueta d’Ix and Mont-Lluís (both under French administra-tion) to create a fire brigade to helptheir neighbours and tackle the inci-dents, since Puigcerdà’s firefightersoften could not travel to the otherside of the border.The air raids’ effects turned firefight-ers into genuine heroes. A sample ofgratitude for their work can befound in a newspaper article pub-lished in L’Autonomista in Girona on27 January 1938 entitled “Ano-nymous heroes of our war»: “Ourwar has created a series of anony-mous heroes that those of us whoput the interest of winning the warabove all owe the justice they des-erve and our attempt to removethem from the anonymity in whichthey all have lived through duringthese long months of struggling. [...]An admirable gesture from thesemen who, without ostentation ofany kind, modestly, carrying in theirhearts and in their acts the obligationof the duty to be met, risk their livesevery day!In all concepts, the anonymousCatalan firefighters’ behaviour isadmirable.To them, our deepest gratitude!”Another article from the time thatalso spoke about the firefighters’work during the war was entitled«Reus, heroic and martyred city,

defends itself» and published in LaVanguardia on 13 March 1938,:“[...]the fire fighting service meritsspecial attention. Not only have theyacted in cases of attacks on the city,they have extended their work toother towns that need help and onoccasion, have gone to the front tohelp transport the wounded to hos-pitals. Reus’ firefighters have assimi-lated the technical lessons so effi-ciently that they are an outstandingteam in these functions and alreadyhave an honourable record. [...]”Yet, in addition to the firefighters’work, other very important workwas provided, many times anony-mously, by people organised in thePassive Defence, local associations,the Minyons de Muntanya scoutmovement and a heap of namelessvolunteers, many of whom were res-idents in neighbouring towns. Theseorganisations and associations playeda fundamental role in the towns andcities with no fire brigades nor mini-mally organised fire fighting service.

Fires and incidentsIn addition to actions caused by thewar, other major incidents took placebetween July 1936 and February1939:Reus’ firefighters suffered a tragicaccident on 22 December 1936,when a firefighter lost his life duringan inspection of a mine in the cellarof a house.A fire broke out in Barcelona on 29May 1937 in the engine room of anEnglish oil tanker anchored in theport, which caused two deaths andalso injured three firefighters whowere taking part in the fire fightingwork.In October 1937, heavy storms bat-tered a large part of Catalonia andnecessitated the firefighters’ inter-vention in many services. In the firstdays of October, it was Barcelona’sturn: the Besòs River flooded anddestroyed two bridges, which paral-ysed railway traffic. On 3 October, abridge collapsed on the road fromSabadell to Santa Perpètua deMogoda while a bus was passingover it; fast action by the Red Crossand Sabadell firefighters made it pos-sible for thirty passengers to besaved, even though four people were

lost. That same day, floods in the cityof Barcelona destroyed an air raidshelter in La Sagrera and several res-idents died. The firefighters alsoeffected rescue work in several hous-es affected by the storm. At the endof month, the central Pyrenees werethreatened by heavy rains thatresulted in a spectacular rise in thetorrents and rivers that are thesource of the Segre and Ebro Rivers.On 27 October, water flooded three-fourths of the town of Xerta and twodays later, the river rose 8.45 metreshigher than its usual level. The over-flowing Ebro started to flood houses,irrigated farms and fields in Tortosaand water cut off the roads and rail-way tracks. Coastal towns sent boatsto Tortosa to help save people isolat-ed in houses in the countryside andfirefighters strung rope bridges frombalcony to balcony from Ferreries tothe Sant Jaume quarter for rescuework. Tarragona’s firefighters alsosent units to help the residents ofTortosa. The rescue work becamemore complicated at night, sincelights could not be turned on for fearof air raids. The flooding lasted until5 November, and afterwards putridmudslides had to be grappled with.In El Pallars Sobirà, the flooding last-ed some 4 days; Isil, Esterri d’Àneu,Llavorsí and Rialp were the worst hitof all the towns.On 12 January 1938, a fire causedby a short-circuit destroyed Puig-cerdà’s Town Hall. Wind spread thefire quickly and low temperaturesmade the hoses useless. Firefighterscame from La Seu d’Urgell andGuingueta d’Ix to help. Thanks tothe interventions of carabineers,assault guards, police and the civilpopulation, the archives and otherproperty could be saved.A serious accident took place on 8September 1938 when a lorry carry-ing gasoline crashed into a passengertrain from Girona en route toBanyoles at the height of Sarrià deTer. The lorry exploded a few min-utes after the crash and set fire toseven houses near the tracks. Elevenpeople died and some thirty wereinjured.On 2 November 1938, fire broke outin a shop that retreaded tyres inBarcelona, which caused a large col-

111


umn of smoke. Even though fire-fighters only took three hours to putit out, five of them were injured dur-ing the course of the work.On 11 February 1939 a Generalitattrain without brakes crashed intoanother in the Sarrià station andsome panicking passengers threwthemselves onto the tracks while thetrain was in progress. The force ofthe crash set the train that wasstopped in Sarrià in motion and itcrashed into another convoy bet-ween the Sant Gervasi and Gràciastations. The total result was 36 deadand 130 injured.On 19 February 1939, the MunicipalTheatre in Figueres burnt downowing to the carelessness of Moorishtroops lodging there. Although thefirefighters worked heroically andalmost without technical aid, thebuilding was destroyed because ofthe war’s effects.As for forest fires, the summer of1937 was complicated. Several forestfires in Terrassa dragged on for morethan 72 hours and on 24 September1937, a forest fire in the municipali-ties of Alella and Teià had Badalona’sfirefighters mobilised for 24 hours.

The Post-war Years and TheEarly Francoist Period (1939-1962) Marc Ferrer i Murillo

The End of the Spanish Civil War:Firefighters under SuspicionAlthough the civil war officiallyended on 1 April 1939, Catalan citiesbegan to fall to Franco’s army by lateMarch 1938. The first town to beoccupied by Francoist troops wasMassalcoreig on 27 March, and thefirst provincial capital was Lerida on4 April. Tarragona and Reus fell on15 January 1939; Barcelona and itssuburbs on 26 January; Girona on 4February; and by 10 February theentire Catalan territory was underfascist control. The military dictatorship imposed anew regime and new town councilswere constituted. All institutions andorganisations gradually adapted tonew decrees that revoked all priorlaws passed under Republican rule. On 9 February 1939, the law on

political accountability against “Redsubversion” and those who hinderedthe triumph of the “GloriousNational Movement” was enacted.Punishments ranged from the confis-cation of possessions to the deathpenalty, including restrictions onprofessional activity, financial sanc-tions and prison sentences.

TThhee PPuurrggeessThe expulsion of civil service em-ployees who had joined after 18 July1936 was an obsession of the win-ners. On 12 March 1939, a ministeri-al order was passed making itmandatory for civil service employ-ees to present a sworn statementaccompanied by an extensive cur-riculum vitae of professional, politi-cal and ideological activities in theprevious few years. Informing onwork colleagues was encouraged. Purge proceedings began with theOrder of 12 March entitled “Pro-vincial and Municipal Employees.Purging Rules”. The proceedingsreport contained one factual part andone part detailing the sanctions to beapplied namely transfer, disqualifica-tion, suspension without pay, anddismissal. The members of fire brigades, likeeveryone else, also had to undergoinvestigation and had to make state-ments about their past and ideologi-cal beliefs. They were even ques-tioned about their involvement inthe suppression of convent andchurch fires in July 1936. Those whowere found guilty of “military rebel-lion», involvement in the “Red ter-ror” movement or simply animositytowards the “National Movement”suffered disqualification, suspensionwithout pay and many were dis-missed, if they had not already beenjailed or even shot. Dismissed fire-fighters had to return their equip-ment and uniform and those whorefused were fined. As for those whonever returned, the new authoritiesrequisitioned the belongings theymight have left behind at the firestation and distributed them to therest of personnel. In addition to gov-ernment punishment, purge victimssuffered the scorn of many people,out of conviction or sometimes fear,not only for one’s own safety but

also for their relatives’, and weresubjected to all kinds of humiliations.It should be mentioned that somepurged firefighters did not serve theirsentence but the stigma permanentlytarnished their file. A full list of fire brigade purges can-not be set down here, but, inBarcelona for instance, all 118 fire-fighters who had joined in 1937were discharged. Yet they preferredto continue performing their duties,without pay. Albert Saéz Picazo, oneof these 118 firefighters, died whilein service and the regime denied himthe honours given to those fallen inthe act of duty. The chief of theBarcelona Fire Brigade demandedthat the 118 firefighters be admittedinto corps and paid, as of all the fire-fighters who had been mobilisedduring the war, only 19 had joined,29 were prisoners in concentrationcamps and 39 were unaccounted for.Despite reiterated requests, all 118were permanently discharged in lateApril 1939. And, in addition tothose, another seven were expelled. In Girona five firefighters were dis-missed, and in Tarragona two werejailed and twenty-seven were tem-porarily or permanently discharged.At the Terrassa Fire Brigade, onefirefighter was dismissed and ano-ther, Jaume Artiola Gabriel, was exe-cuted by firing squad at the Camp dela Bota in Barcelona on 5 July 1940.Salvador Capafont Mateu of the OlotFire Brigade was executed by firingsquad in Girona on 11 May 1939.The Tortosa Fire Brigade lost two ofits members – Josep Matias Pla on20 October 1939 and Tomàs NiveraBorràs on 17 November 1939 – bothexecuted by firing squad inTarragona. Finally, at the SabadellFire Brigade five firefighters weredischarged, three were suspendedwithout pay for three years andanother was sentenced to the samefor two years. Of all these victims ofretaliation, most were because oftheir involvement in the war. The Reus Fire Brigade was reorgan-ised in late 1939 and new regula-tions were drafted the followingyear. The new Brigade had thirtymembers, half of whom had servedduring the war. Thus, of some sixtyfirefighters who served in the Bri-

112


gade since 1931, only around fifteenremained. Of those who wereexpelled, some took the road toexile, as for instance one firefighterwho left, taking most of the Bri-gade’s vehicles with him. The TownCouncil later located him in Andorraand tried, unsuccessfully, to retrievethe vehicles, which were inPerpignan. Another measure by the new Fran-coist authorities was to reinstate allthose civil servants who had sufferedretaliation and purges under theRepublic. After the Civil War and in the earlyyears of the Franco regime, some firebrigades underwent radical change,both at the command and staff levelas well as in terms of equipment andregulations, while others were leftpractically unchanged except withrespect to the characteristics inherentto the new situation. Municipal fire brigades remained inthose towns with significant eco-nomic weight or administrative capi-tals, albeit precariously and withmeagre resources. Some fire brigadeswere also disbanded due to lack ofequipment – mostly pumps and fireengines – which had gone missing orwas destroyed as for instance inArenys de Mar and Manlleu.

Carrying on in difficult times: new vehi-cles and equipmentThe post-war years were difficultones for firefighters too. They wereyears of black market, hunger andpoverty. They were a time of eco-nomic turmoil and social, political,and cultural retaliation. Periods ofpower restrictions were recurrentand buildings, roads, and bridgeswere damaged or destroyed. Firebrigade regulations were translatedinto Spanish and Catalan was ban-ned. But despite all this, fire brigadestried to carry on. In Tortosa, the Franco governmentplanned the construction of a buil-ding to house the fire station but theproject did not go ahead. In Terrassa,the purchase was made of two new25 hp, 8 c.c. Ford vehicles in addi-tion to miscellaneous equipment. In1946, the raising of private fundsallowed the Mataró Fire Brigade topurchase a GMC truck which was

converted into a 4,000-litre pumper.It was sold some time later and theproceeds from this sale and anotherround of fund raising allowed thepurchase of two similar vehicles in1949. In the 1940s, the MataróTown Council signed an agreementwith several neighbouring townsthrough which its Fire Brigadewould intervene in the event of afire in their municipality. Most fire brigade regulations re-mained virtually unchanged duringthe first years of the Franco regimeand town councils were thoseresponsible for issuing the orders anddecrees relating to the fire service,particularly with regards to disci-pline, salaries, sanctions andrewards. We find some examples ofregulation modifications at the firebrigades of Vic in 1940 and 1949,Mataró in 1946, Olot in 1948, andPuigcerdà in 1950.The Reus Fire Brigade regulations,revised in October 1939, stipulatedthat firefighters perform serviceswhen required in addition to servingnight guard duty from 10 p.m. until6 a.m. The fire chief earned 3 pesetasper day, the deputy chief 2 pesetas,the gymnastics instructor, the headof staff and the secretary 1.50, firesuperintendents and drivers 1.25pesetas and firefighters 1 peseta.Overtime was paid 1.50 peseta perhour. Furthermore, two people werepermanently assigned to guard thefire station, earning 225 pesetas permonth. Rewards would also begranted to the first six firefighters (8pesetas for the first, 5 pesetas for thesecond and third, and 2.50 for theremainder). We find another exam-ple in the town of Vic, that sameyear, where for each hour’s work firesuperintendents received 5.46 pese-tas and firefighters 3 pesetas for dayservice, and 8.20 and 4.50 pesetasrespectively for night service. As perthe new regulations the chief andthe driver had municipal civil ser-vant status and the post of fire chiefwas automatically awarded to themunicipal architect. Thereafter are other examples of thefirefighters’ pay conditions in the1940s. The Igualada firefighters hadmonthly salaries of 30 pesetas for thechief, 25 pesetas for superintendents

and the notifier and 20 peseta forother firefighters. The Figueres fire-fighters earned 20 pesetas a month,with no additional pay for time spentat fire scenes or any kind of accidentinsurance. The Badalona FireBrigade members received a 100-peseta reward for each call of which90 pesetas were shared between allmembers and 5 pesetas were award-ed to the first two to arrive. InTerrassa, firefighters earned annualsalaries of 124 pesetas, superintend-ents 190 pesetas and drivers 200pesetas. In addition, staff receivedbonuses of 10 pesetas for respondingto fires and other incidents and 5pesetas for watch duties and otherservices. The Tarragona firefightersreceived a daily wage of 20.50 pese-tas and earned 5 pesetas for watchduty. Benefits that the Town Councilwas unable to cover were extractedfrom the Fire Brigade’s Montepíofunds which received from the mu-nicipality 30% of the fines collectedfrom citizens who failed to sweeptheir chimneys and had or couldhave caused a fire. During World War II, the fascist gov-ernment transformed the PassiveDefence Boards into the NationalPassive Defence Authority to countera possible Allied intervention againstFranco. Many towns developedemergency plans to prepare for pos-sible chemical attacks, military occu-pation and air bombing raids. On 15 February 1941 a fire startedin the centre of Santander, causing30,000 people to lose their homesand affecting some of the city’s iconicbuildings. The scale of the blaze wassuch that firefighters came fromPalencia, Torrelavega, Valladolid,Bilbao, San Sebastian, Madrid, Lo-groño, Gijón, Oviedo and Vitoria,although their action was limited astheir vehicles and equipment werenot mutually compatible. This highlighted the fact that fireprevention and suppression servicesthroughout Spain used different con-nections and couplings as theyacquired their engines from differentmanufacturers in different countriesthereby rendering their equipmentincompatible. The need to investi-gate the possibility of standardisingfire extinguishing equipment arose.

113


On 15 June 1942 a decree providingthat all fire hoses purchased by bothState institutions and businessesfrom then on be of 45mm and70mm in diameter was issued. It alsoestablished that couplings be inter-changeable and of the Barcelonatype, made according to governmentguidelines. As for water hoses, firehydrants, and tanks, this rule wasnot mandatory but recommended.Finally it ordered the manufacture ofinterchangeable components thatadapted to current couplings anddiameters so that existing hosescould continue to be used. Throughthis decree, Spain levelled withmany European countries in termsof fire equipment standardisation. Although it seemed that the issueof connections would be solvedwith this decree, it continued toworsen for some time as manymanufacturers, in an attempt toreduce the extremely high fabrica-tion costs of quality couplings, ma-de them from inferior material,resulting in defective products.Some manufacturers also failed torespect measurement standards andproduced incompatible couplings,albeit of the Barcelona type. In ti-me, however, these problems disap-peared. In the 1940s “notifiers”, those fire-fighters who alerted their collea-gues of a fire using a whistle, disap-peared and were replaced by sirens,a device inherited from the war.Sirens were located atop townhalls, fire stations or even belfriesand therefore rang to alert firefight-ers. Following an initial alarm call,the siren indicated in which districtthe incident was occurring.

The Recovery of the 1950sFrom the 1950s Catalonia became adestination for thousands of peoplefrom, for the most part, Andalusia,Aragon and Murcia. The phenome-non of immigration permeated itscities in every respect, including firebrigades, which were joined by ma-ny newcomers. In little more thantwenty years the population doubledand a new urban model graduallyemerged, a chaotic, socially disinte-grated and culturally diverse one.Shanty towns began to mushroom

around many cities and new districtssprouted, with no urban planningfrom town councils, thereby openingthe gate to speculation.Meanwhile, in the early 1950s Spainreunited with the Western worldand the country’s economy began togrown. Evidently, as business activitygrew as did fire hazards, particularlydue to the lack of prevention. Thusfire brigades also grew. In Vic, new regulations were ap-proved in 1949, establishing that forevery hour’s work the fire chiefwould earn 20.50 pesetas at nightand 13.50 by day, the driver, super-intendents and the pump operatorwould earn 13.50 pesetas at nightand 9 by day, and firefighters andthe plumber would earn 7.50 atnight and 5 pesetas by day. In Terrassa in 1953, the City Councilapproved the awarding of tenuredpositions in the Municipal FireService via restricted competitiveexamination. With this, firefightersshed their provisional status andobtained semi-professional status.Two years later, the City Councilagreed to a personnel increase andthe concession of formal serviceprovider contracts to those individu-als wishing to join the Fire Service.Although these would not havemunicipal civil servant status, theywould earn 500 pesetas a year inaddition to 175 pesetas a month forwatches and night guards. Fur-thermore, they were entitled to anumber of rewards: 10 pesetas percall; 15 pesetas for arriving first orsecond at the fire station; 12 pesetasfor arriving third or fourth; 10 pese-tas for arriving from fifth to seventh;and 6 pesetas for arriving fromeighth to tenth. Additionally, fire-fighter recruits would benefit fromthe law on work accident insuranceshould anything occur to them whileon duty and would pay contribu-tions to the Mutual Benefit Societyand Montepío of the ConstructionSector, which entitled them to aretirement pension. In 1951 theTerrassa Fire Service was providedwith a new fire engine, a 6 c.c. 25 hpFord with a 4,000 litre capacity anda Ford ladder truck.In Tarragona, in the 1950s, FireBrigade members were insured

against permanent invalidity andaccidental death. In addition to sa-laries, which in late 1959 were of3.25 pesetas per day and 90 pesetasper fire day, firefighters earned 5pesetas for keeping watch at the-atres. If a firefighter lost his job, hecould get a priority recommendationfor a position in the Works Unit ofthe Town Council, should it exist. Atthat time the Brigade was equippedwith one Ford truck, one Chevroletequipment transport truck and oneCitroën early response vehicle whichhad capacity to carry two people. Italso had a 2,000-litre Ford tankertruck with seating capacity for fivefirefighters. The workforce comprisedone chief, one deputy chief, onewarrant officer, three superintend-ents, one driver, twenty-four fire-fighters and two guards. The wayfire brigades were organised andoperated remained unchanged rela-tive to a century earlier: the guardwas the only firefighter at the stationand used the siren to alert all themen who dropped their occupationsand made their way to the stationupon hearing it. In 1960, theTarragona Fire Brigade possessed avehicle with an Ebro chassis and apump with a capacity of 2,500 litres. In Puigcerdà, in 1953, the Fire Bri-gade comprised fifteen members,including one chief, two platooncommanders and twelve firefighters.Daily wages were two pesetas for thechief, one peseta for the platooncommanders and fifty cents for thefirefighters. If they were called to aneighbouring town or had to keepmandatory watch, they earned 50pesetas. Watch squads at theatreswere made up of two firefighterswho earned 15 pesetas per session. Ifa call involved the use of the ladder,the firefighter who employed itearned 25 pesetas. Furthermore,they possessed insurance, whichentitled them to 40 pesetas per leaveday. When called out, the chief wasalerted by telephone and rang thealarm signal which was heard allover town. The nearest fire station inthe Principality being that of La Seud’Urgell, 50km away, the Puigcerdàfirefighters often gave and receivedhelp from the firefighters of theadjoining town across the French

114


border, Bourg-Madame, which pos-sessed a 10-man fire brigade. In Badalona in 1954, the Fire Bri-gade comprised one chief, onesuperintendent, two corporals, fourdrivers and fourteen firefighters.Monthly salaries were 52.40 pesetasin addition to a 100-peseta premiumto be shared by those who attendedan incident. No guard squad wasposted at the station, only the neces-sary equipment. It possessed one4,000-litre Hispano-Suiza pumper-tanker from 1928 and one Renaultsaloon converted into a van. In Girona, in 1955, the Fire Brigadeworkforce comprised seventeen fire-fighters and three drivers, in additionto the town’s architect and buildingtechnician. All the firefighters weremunicipal employees and worked atdifferent Town Council locations. Inthe event of a fire during the day, awarehouse keeper posted at the firestation would alert the three fire-fighters who worked at the slaugh-terhouse opposite and were laterjoined by more of their colleagues.At night and on public holidays asquad of three firefighters and onedriver was on guard duty for whicheach of them earned 8 pesetas pernight or 10 pesetas for 12-hourguard shifts on holidays. On calls,firefighters earned 10 pesetas perhour. The Girona firefighters werecovered by a mutual benefit insur-ance society which compensatedthem with seven pesetas per leaveday. They received 1,000 pesetasupon retiring. The Brigade had at itsdisposal a 4,000-litre Hispano-Suizatanker truck, one 3,000 Dodge tan-ker truck with front pump, built bythe firefighters themselves, and twomotor pumps. In 1959, it acquired awell-equipped DKW van as well asother fire fighting equipment. In 1955 also, we find that the Fi-gueres Fire Brigade’s staff comprisedone chief, two superintendents, onedriver, one assistant driver and tenfirefighters. All were volunteers: thesuperintendents and the driver weremunicipal employees and theremainder mainly came from theconstruction sector. All earned eightpesetas per hour on calls. The fire-fighters who were not employed bythe municipality received an annual

recompense of 240 pesetas. TheFigueras Fire Brigade covered thesixty-four towns in its jurisdiction aswell as those of Palamós andBanyoles, and on public holidaysand at night the Town Council wasto be alerted as no guard squad wasposted at the station. It possessedone 4,000-litre Hispano-Suiza tankertruck and one 15-metre aerial lad-der.In 1959, the Valls Fire Brigade com-prised one chief, one deputy chief,and sixteen firefighters including twodrivers, as well as one tractor-pump,one tanker trailer and one equip-ment trailer. One example of the improvementsexperienced by fire services is foundin Girona in 1959, with the purchaseof one well-equipped DKW van aswell as miscellaneous fire fightingequipment. In 1959 the Ripoll Fire Brigade inau-gurated new regulations. Its corpswas made up of one chief, one doc-tor, one superintendent, one driverand three firefighters. Apart from thechief, the doctor, and the warehousekeeper, the remainder of personnelwere not civil servants and theirduties and obligations were subjectto those regulations. They wereremunerated as follows: up to twohours’ work, 250 pesetas; from twoto four hours, 350 pesetas; from fourto six hours, 450 pesetas; from six toeight hours, 550 pesetas; and fromeight hours upwards, 50 pesetas perhour. In addition, they earned 50pesetas per hour for guard duties atthe fire station. Every first Sunday ofthe month, they performed exercisereviews for which each firefighterwas collected 1.50 pesetas.Furthermore, a 100-peseta rewardwas granted to the first firefighter toget to the station in the event of anemergency. After many years of uncertainty andcomplaints, the Figueres TownCouncil bought, in 1960, boots andhelmets to compensate the lack ofequipment as firefighters attendedcalls in their own clothes and evenwearing espadrilles. By March 1960, the Mataró MutualBenefit Fire Insurance Society, whichfor 103 years had been running thefire service, announced to the Town

Council that it would no longer pro-vide this service. As a result, the FireBrigade was placed under the aus-pices of the Town Council. Recovery also entailed the creationof new fire stations. Thus, the Ban-yoles Fire Brigade, for instance,opened a new fire station in 1950,Terrassa’s did in 1952 and Vic’s fol-lowed suit in 1956. In Manresa afew years earlier, in 1945, the fire-fighters were bestowed a newmemorial at the municipal cemetery. One final indication of recovery wefind at the Barcelona Fire Brigadewhere in the summer of 1946 theFire Brigade Culture and SportAssociation known as «La Cultural»,which played an important role inthe organisation of internal enter-tainment, cultural and sports activi-ties, was created. This associationgave firefighter corps a new lease oflife and, among others, a similarassociation was created in Mataró in1951. In 1949 La Cultural started the pub-lication of a monthly magazine,¡Alarma!, whose goal was to provideinformation about the association’sactivities and news about theBarcelona Fire Brigade and othersaround the world, as well as a me-dium for disseminating technicalimprovements and innovations infire services. La Cultural also contributed to thedissemination of Saint John of GodDay celebrations on 8 March. As itexplained, Saint John of God wasborn in Portugal in 1495 but em-barked on his mission of assistanceto the sick and the needy in Grenadein the mid-16th century. On oneoccasion, as the city hospital was onfire, Saint John of God entered thebuilding amid the flames and savedmany lives. Years after his death, hewas beatified by Pope Urban VII, in1630, and canonised by PopeAlexander VIII, in 1690. He is alsothe patron saint of hospitals and thesick. From 1948 and more so in the1950s, 8 March celebrations grewmore common among Catalan firebrigades: a mass service was held,officials were invited and outstand-ing firefighters were honoured andpresented with rewards and medals,all typically ending in a brotherhood

115


dinner. There are dozens of recordsrecounting the Day’s celebrationsand all include some anecdote, suchas the day when festivities had to bemomentarily suspended when thefirefighters were called out. Formany years the firefighters of Olotand Terrassa gathered for the 8March Festival and celebrated jointdinners and events. The final symptom of recovery inCatalan firefighter corps we find inthe magazine ¡Alarma! In August1958, it began to campaign for thecreation of a Spanish national feder-ation of fire fighting with a view toorganising all Spanish fire services.In 1959, the Federation’s creationprocess proceeded thanks to the sup-port of most Catalan and Spanishfire brigades. In November, the FirstNational Fire Fighting Congress washeld in Madrid, with Catalan repre-sentation from the brigades ofBadalona, Barcelona, Girona,Granollers, Manresa, Mataró,Puigcerdà, Reus and Sabadell. The goal of this congress was to cre-ate a fire fighting federation, butFrancoist authorities prohibited theuse of this name and imposed anumber of restrictions on its statutes.Nevertheless, the firefightersinvolved succeeded in founding theSpanish Fire Fighting Association(ASELF) in July 1961. The new asso-ciation, however, due to the currentpolitical situation, was unable tocarry out its main mission: to coordi-nate the fire brigades to improvetheir members’ status in every waypossible while acting as an adminis-trative consulting body to promotethe fight against fire and other publicdisasters. In early November 1961, the SecondNational Fire Fighting Congress washeld in Barcelona, reinforcing theASELF and with the attendance offirefighters from most Catalan towns.Since then and to this date, theASELF has been organising congress-es and gatherings.

The Birth of Volunteer FirefighterCorpsIn the summer of 1958, a group ofstudents from Gelida began to or-ganise and carry out forest firewatches. Their idea was to form vo-

lunteer corps in various towns torespond to fire and other emergen-cies. The first step in this directionwas the official recognition by theTown Council of Gelida of its volun-teer firefighter corps in 1960. Oneyoung philosophy student, JosepLluís Fernández, was its first firechief. In October, the State’s ForestDistrict officially decided to consti-tute its own volunteer corps, absorb-ing the body that had been generat-ed around the Gelida group. TheDistrict’s chief engineer in Barcelona,Antonio Miranda, appointedFernández to lead the corps. Onemonth later, Josep Lluís Fernándezrequested the official recognition ofthe corps to José Clapés Targaronawho since 1958 had been workingfor the creation of the SPEI(Provincial Fire Service) in theprovince of Barcelona.In those early days, volunteers beganto train with the firefighters of theTown Council of Barcelona. TheGelida group had grown with theenrolment of a few more young menfrom Barcelona who were concernedabout wildfire in the Collserolamountain range. In April 1961, thechief of the Barcelona Fire Brigade,Josep Sabadell, awarded a certificateto the first eight volunteers for com-pleting a short training course taughtby his men. Josep Lluís Fernández,Jaume Ruy and Manuel Carrascowere among those first trainees. Theyperformed guard duties alongside theCatalan capital’s firefighters.Fernández recalls how they wouldhide in the Barcelona Pegaso vehiclesas officially they were not allowed onboard to respond to incidents. From that moment, the young vol-unteers went from trainees to tea-chers, organising short trainingcourses in Gelida, Barcelona andTerrassa in the months of Septemberand October of 1961, which wereattended by a total of 45 youngrecruits. The Forest District decidedto expand the group and broaden itto the entire Barcelona province, andFernández wrote to all the region’stown councils to enquire whetherthey were interested in joining thecorps. He therefore sent his letter afew months before the ProvincialCouncil officially created the SPEI.

The town councils responded. InDecember of 1962, 15 of them hadalready appointed leaders for thevolunteer detachment and 15 othersmade a commitment to follow suitshortly. In L’Hospitalet de Llobregat,the Town Council appointed a fire-fighter of the Barcelona Fire Brigade,Antonio Tadeo. In Sant Cugat andSant Celoni a local police officer waschosen and in Vilafranca delPenedès, a foreman of the WorksUnit of the Town Council was select-ed. In December 1962, according toFernández’s report, 162 people hadalready applied to join the volunteerfire brigade, 60 of whom inBarcelona and 25 in Molins de Rei,the towns with the highest numberof applications. The Forest Districtturned over to the corps anInternational pumper with the regis-tration PMM A 10.347, which wason service at the Barcelona fire sta-tion during the day and was kept ata Provincial Council warehouse inthe Eixample district. It also handedout a 17,000-peseta subsidy whichwas used to purchase the first uni-forms. The Provincial Council, fur-thermore, made premises at carrerdel Bisbe, 8 in Barcelona available toset up the corps’ headquarters.But the strength of this volunteercorps was always subject to the com-plete prior implantation of the pro-fessional corps. This is the assertionfound in documents of the time. In1963, the Forest District declareditself in favour of the corps beingmerged into the SPEI as the role ofthe volunteers was not restricted towildfire response. The process wasstopped in its tracks and the creationof the new volunteer fire brigadewould not resume until 1968.

Fires and Other DisastersBetween 17 and 19 October 1940,torrential rainfalls added to the thawin the Pyrenees resulted in seriousinundations in Catalonia causing 90deaths and flooding 380 houses.From Setcases to L’Estartit, the riverTer wreaked havoc as it flooded theVic valley. One of its tributaries, theGes, burst its banks and devastatedhalf of Torrelló. Sixty-two peoplewere killed and more than fifty wereinjured. The Barcelona firefighters

116


assisted in rescue and water removaloperations. The force of the river Terfloodwaters was such that when itentered the Girona province it blo-cked the mouths of the rivers Onyar,Güell and Galligants, causing eightfatalities in the city of Girona. Inaddition to the firefighters, assistanceto cope with the rising water levels,which reached up to seven metresabove normal levels and inundatedthe entire city, came from the CivilGuard, the Army, the Works Unitand the Falange, including crews ofworkers and other rescue units fromdifferent areas such as that of thetown of Sant Feliu de Guíxols. Thefirefighters spent three days remov-ing water and rescuing peopletrapped on roofs, treetops and high-up places. They also received theassistance of the Barcelona FireBrigade. Water levels reachedheights of over three metres in LaDevesa, and in some parts of the citysuch as La Rambla, Argenteria,Ballesteries, Cort Reial, etc., theyrose to up to two metres. The town of Olot was seriouslyaffected too. Eight people died andbetween 4,000 and 5,000 workerswere left jobless as the water des-troyed dozens of factories and busi-nesses, and countless residents weremade homeless. The village of LesPreses was left isolated for two daysand one resident was killed by flood-waters. Vallfogona, in the Ripollèscounty, was also cut off as well asforty workers during 48 hours inRoda de Ter, and the rack railwayline to Núria was severely battered.In Sant Quirze de Besora the waterswept away the bridge over the riverTer, forcing residents to build a foot-bridge to connect both sides of thevillage. The floods also carried awaya train as it crossed a bridge over theriver Fluvià between the Camalleraand Sant Miquel de Fluvià railwaystations. The Bonmatí paper andwire netting mill was ravaged and its250 employees remained out ofwork for weeks. Several importantbusinesses in Figueres were alsodamaged. Crops in L’Empordà werelost and the towns of Pals, Bellcaire,Torroella de Montgrí, and Flaçà werecompletely overwhelmed by water.The area’s power stations were also

severely hit. Furthermore, in theRoussillon region floodwaters caused50 deaths and destroyed 43 bridgesas well as leaving many towns underwater. The Ripollès county villageswere also sorely affected, particularlyRipoll, Camprodon and Ribes deFreser, as well as all road connec-tions between them. On 16 March 1942, a fire broke outat the Salas y Badrinas factory inTerrassa, building up into one of thelargest and most spectacular in thoseyears. The smoke column was seenfrom all around the city. In additionto the local firefighters, the SabadellFire Brigade was called to help sup-press the fire. The blaze was putunder control two hours after itstarted, although a fire watchremained at the site to preventrekindling. The company workersthemselves helped combat the fireand three of them had to be attend-ed for minor injuries. Panic struck the town of Banyoleson 27 January 1943 when a firebroke out in the garage and theworkshop of TEISA, a transportcompany. The intensity of the flamesand vehicle explosions gave rise tosome rumours about the possibleexplosion of the fuel tanks stored inthe warehouse and that the blazemight spread to the entire village.But the firefighters, with the assis-tance of their Girona colleagues andcompany employees, suppressed thefire within a few hours, althoughpart of the building and three coach-es were destroyed. On 19 July 1946, a massive firestarted at the Bosque theatre in Ma-taró. The local firefighters attemptedto put it out for hours but had torequest the assistance of theirBarcelona colleagues thanks towhom the fire was stopped fromspreading further, although a largepart of the theatre was destroyed. Tragedy struck the Sabadell FireBrigade on 28 October 1945 duringfire extinguishing operations at theformer Morral factory. The firefighterAndrés Sisó i Orus was killed andtwo more were injured when thebuilding façade collapsed. TheBarcelona Fire Brigade was called forhelp and it took both corps severalhours to put out the fire.

On 9 February 1949 an oil ware-house in Vilafant suffered a fire,mobilising Figueres’s residents andfirefighters alike. Half an hour after itstarted, the flames reached somecontainers of petrol, causing anexplosion that killed five people andleft more than sixty wounded. Toassist in extinguishing operations aswell as the rescue of the large num-ber of casualties, a detachment of theArmy and the Civil Guard was sentto the village as well as countyambulances and doctors who estab-lished a field hospital near the site. On 12 February 1949, an act ofsabotage against a Barcelona-Madridexpress train caused it to derail as ittravelled over a 60-metre deepravine between the railway stationsof Móra la Nova and Els Guiamets,killing 40 people and injuring anoth-er 100. Some of the survivorswalked to Móra la Nova where themayor called Reus and Tarragona forassistance. In addition to thosetowns’ firefighters, the Army, theRed Cross and many paramedicsmade their way to the site.Barcelona and other cities also sentdoctors and personnel. The rescue ofthe casualties went on for hours.This task was exceptionally difficultas the train’s cars had fallen downthe ravine. Other railway accidents occurredduring those years. One took placebetween Reus and Borges del Campon 28 December 1957 when a traincame off its tracks and fell down aravine, causing the death of threepeople and injuring some thirty oth-ers. In addition to the Fire Brigade ofReus, that of Tarragona as well asthe Red Cross and the police assistedin rescue operations. A collision inL’Hospitalet de Llobregat on 10January 1961, involving the ValenciaExpress and a freight train killed 24people and injured another 60. Thefirefighters of Barcelona had to resortto axes and blowtorches to extractthe numerous casualties from thewreckage and rescue operationswent on for ten hours in extraordi-narily difficult conditions. The RedCross, countless doctors, as well asthe Civil Guard and the Army alsohelped to evacuate and rescue thevictims and a group of workers from

117


SEDA, a local company, came to thescene armed with blowtorches toassist the firefighters. The players ofthe Espanyol football club were trav-elling on this train, although none ofthem suffered serious injuries. An explosion at a paper warehousein the district of Sants, in Barcelona,caused ten deaths and injured twen-ty-five people on 17 July 1961. Theblaze and blasts wreaked panicamong local residents, the fire affect-ing eight houses in the area despitethe mobilisation of 80 firefighterswho eventually managed to controlit. Demolition and shoring-up opera-tions went on for hours. The sameday also in Barcelona, three localfirefighters were wounded duringfire extinguishing operations at acoatings warehouse. Also worthy of note at that time, is aseries of fires that affected many corkmanufacturing and handling compa-nies in the Girona region. We canmention, by way of example, theblaze that destroyed the Roqueta deLlagostera company on 28 August1947. The incident did not causecasualties but destroyed the compa-ny’s premises and three adjacenthouses. Volunteer residents and theCivil Guard helped put out the fire.Just a few months later, on 19 May1948, the Heller company of SantFeliu de Guíxols was destroyed as aconsequence of fire that was finallyput out seven hours later. A fireengine on its way to Palamós to sup-press a fire at the Esteve y Messercork warehouse on 7 June 1952 suf-fered an accident. It missed a roadbend and four firemen were serious-ly injured. As a result the Palamósauthorities had to request the assis-tance of the Figueres Fire Brigade.Despite their best efforts and thehelp of numerous residents andworkers, the blaze destroyed theentire warehouse. On 5 February1952, the Amstrong factory inPalafrugell was burnt to the ground,despite the involvement of the firebrigades of Girona and Barcelonaand their foam tanks. On 6 August1956, Discos de Corcho SA, aPalamós-based cork manufacturer,was struck by a violent fire thatdestroyed the building and all itscontents. Once again the fire briga-

des of Barcelona and Girona werecalled to help suppress it. On 24October that same year, a fire devas-tated the Vencells y Cia SL factoryand on 4 February the followingyear the Alfredo Mont Carles corkwarehouse burnt down, both in SantFeliu de Guíxols. On 16 January1959, firefighters from Girona, LePerthus, Perpignan and Céret werecalled to assist their local colleaguesto suppress a fire at theManufacturas de Corcho Bertráncompany in Figueres. Thanks to thejoint efforts of all these corps, the firewas controlled although oneFigueres fireman was injured duringthe operations. Finally, we shouldbring attention to a voracious blazethat devastated Quercus SA, a com-pany in Sant Feliu de Guíxols, on 16December 1960. The Girona FireBrigade was late in responding dueto a breakdown, contributing to thefire spreading despite the efforts ofthe local volunteer firefighters. A tragic fire struck in Banyoles on 24October 1952 where three peoplewere killed and several injured at theGimferrer factory. Fire fighting oper-ations involved the firefighters ofBanyoles, Girona and Olot; but asthe fire would not subside, assistancewas requested from the BarcelonaFire Brigade. The workers and coun-ty soldiers were also called to helpwith extinguishing operations thatwent on for five days. This incidentprompted the acquisition of newequipment and uniforms for theBanyoles firefighters as well as thecreation of a company of firefightersat the Gimferrer factory itself. Thesewere called to act jointly with theTown Council Fire Brigade on morethan one occasion. A photography studio in Puigcerdàwas struck by fire on 2 February1956. The Puigcerdà firefightersreceived the assistance of theirFrench colleagues of Bourg-Mada-me, Saillagouse, Ur and Osséja, hav-ing to work in extreme weather con-ditions with gale force winds andtemperatures of minus 16ºC whichliterally froze the water inside thehoses. One firefighter and the ownerof the house were injured. Anotherhouse fire in which two firefighterswere harmed by toxic fumes

occurred at a home in Girona on 9May 1956.But it was not all bad news in Giro-na: in the months of April, May andJune 1957, no fire occurred either inGirona or in surrounding towns,which had not happened in twenty-two years. On 13 February 1958, the library,the assembly hall and the museumof the Religious School of El Roserin Sant Julià de Vilatorta werestruck by fire. When the fire startedat dawn, the monks and the towns-folk rallied to combat the flames.The firefighters of Vic were calledand were backed up by their Barce-lona colleagues. Material losses we-re considerable. A deadly accident struck the Tarra-gona Fire Brigade. On 31 July1958, one worker was killed byfume inhalation while working in awell in Falset. The Fire Brigade wascalled to recover the body. In thecourse of this operation an explo-sion occurred, setting the rescueropes alight. The firefighters quicklypulled up their three colleagueswho were inside trying to haul outthe body, but one of the ropes bro-ke and the Tarragona firefighterDiego Parra Torrente fell to the bot-tom of the well and was killedinstantly. A boiler explosion at a sizing chemi-cals plant in Rubí, on 22 September1958, caused the death of nineworkers and injured a dozen. Fire-fighters from Terrassa, Sabadell andBarcelona, as well as Red Cross andCivil Guard personnel worked tre-mendously hard in a highly complexrescue operation. The autumn of 1958 was a tragicone for the firefighters of Mataró ason 8 November, on their way to acall in Tordera, their fire engine mis-sed a bend and crashed, killing twofiremen, Francesc Clariana and Ma-nuel Madern, and injuring threemore. A large fire devastated a paper facto-ry in the town of Riba in the Tar-ragona Province on 16 January1959. Gale force winds in the countyrendered extinguishing operationsextremely difficult. A substantialforce from various fire brigades wasdeployed: Tarragona sent fifteen fire-

118


fighters and two vehicles, Barcelonasent fourteen firefighters and threevehicles, Lerida sent five firefightersand one vehicle, Reus sent nine fire-fighters and two vehicles, and Vallssent three firefighters and one vehi-cle. Extinguishing operations wenton for twenty-four hours and almostall the firefighters present had toreceive medical assistance, particu-larly for conjunctivitis, because ofthe burning pieces of paper, earth,ashes and embers blown around bythe wind. The burning cardboard fly-ing around set many small firesalight which were put out by thefirefighters and town residents. Thefire affected three factory buildingsand several houses although thanksto the river that runs through thetown, plenty of water was available. In the afternoon of 19 August 1959,a British twin-motor airplanecrashed on Turó de l’Home, in theMontseny mountain range, killing all32 passengers. As soon as the newswas heard, the Army, the CivilGuard, the firefighters and rescueand emergency medical servicesfrom several towns were mobilisedand many people volunteered tohelp. The difficulties encountered inaccessing the scene hindered rescueoperations. Furthermore, the firstrescue teams arrived well into thenight and darkness further worsenedthe situation. The impact caused theaircraft to catch fire which spread toa bushy area. The blaze was sup-pressed using hand-held fire extin-guishers as it was impossible for anytype of fire appliance to reach thescene. Rescue operations continuedthe following day, hindered by thedifficult terrain and the scattering ofbrigades. The entire Barcelona and Badalonafire brigades were called out to a fireat the Badrinas tar distillation plantin Badalona on 15 March 1960. Theviolent blaze triggered a huge blastand a chain of smaller ones as theflames reached the cans stored there.The fire and subsequent extinguish-ing operations also caused seriousinjuries to two workers and severalfirefighters were lightly intoxicatedby burning gases. Despite the extentof the incident, the fire was sup-pressed within a few hours.

In early January 1961 a swelling ofthe river Ebro caused serious flood-ing in Tortosa and nearby townships.The town and several villages werecut off. The local firefighters as wellas reserves from Tarragona and Reuswere called out numerous times toremove water from flooded housesand streets. Despite serious damageand the inconvenience caused to thecommunity, no fatalities wererecorded. Tragedy also struck Pineda de Marthat same month. On 23 January, anine-storey building in constructioncollapsed, killing ten workers andinjuring approximately twenty oth-ers. Firefighters from Mataró, Gi-rona, Barcelona, as well as the RedCross and doctors from severaltowns proceeded to the scene. Asrescue operations were underway,the building collapsed further andnearly buried a group of firefighters.Demolition works went on for sever-al days. Late in the afternoon on 12 August1961 a large forest fire started in theCastell d’Aro municipal district.Despite back up from the Army, theCivil Guard and many volunteers,including tourists, the firefighterswere unable to stop the flameswhich devastated the woods fromCastell d’Aro to Calonge, an area ofmore than 50kms. On 3 April 1962, the Navarcles-Terrassa coach service with 36 pas-sengers on board plunged down a40-metre deep ravine near the Es-tenalles pass. The motorists who wit-nessed the accident alerted theauthorities, the fire service and theRed Cross. Five people died instantlyand two more did on their way tohospital. The remainder were res-cued by the firefighters who workedtirelessly with the added difficulty ofthe site location and night condi-tions. Search and rescue operationswent on until two in the morning.The fire in Montemar Hotel in Tossade Mar on 18 August 1962 ended intragedy when five people died and adozen were injured. While firefight-ers from Girona, Mataró andBarcelona proceeded to the scene,many volunteers combated theflames using the fire extinguishersfrom businesses throughout Tossa.

Thanks to the rapid joint action ofthe three fire brigades, a larger catas-trophe was averted.

The Floods of September 1962In 1962, Catalonia and in particularthe counties of Vallès, Barcelonès,and Baix Llobregat experienced theworst floods in their history, with adeath toll of thousands and thou-sands more homeless and jobless. Inthe night of 25 September, heavyshowers built up into a torrent thatswept away everything in its path.The rainfall of that night reoccurredfor several days, causing manyrivers, streams and torrents to bursttheir banks. The scene at daybreak was horrific.The firefighters from the affectedareas, with the help of residents andother fire brigades, spent the follow-ing few days rescuing people, recov-ering bodies, shoring up houses,removing water, clearing rubble, etc.,practically without rest. In manyplaces the water carried everythingaway. The 1962 floods would war-rant a book in itself, but we willmerely cite a few examples.The firefighters of Terrassa, one ofthe cities worst hit, called everyavailable personnel in the afternoonof the 25th as the rain had begun toinvade the ground floors of housesand the streets. Within hours, powerand telephone lines were cut, leav-ing the firefighters unable to com-municate with the outside andbetween themselves. The roads thatconnected Terrassa to Barcelonawere blocked, and being deprived ofa telephone line, the mayor had todrive a four-by-four vehicle out ofTerrassa to take a message requestingassistance to Barcelona. Search andrescue operations were carried outunder persistent rain and at night, itsdarkness merely broken by lightningbolts. In the morning of the 26th,backup was on its way from the firebrigades of Barcelona, Manresa andMataró (although they did not arriveuntil the 29th as they were tied upin Maresme and Vallès). TheSabadell Fire Brigade also con-tributed by sending one vehicle withtwo firefighters and one motor-pump for their colleagues to operate.Further support came from the Red

119


Cross, the Army and the ArmedPolice. The entire Terrassa FireBrigade worked uninterruptedly foreight days. The collaboration ofmany firefighters’ wives who pre-pared food for the brigade as well asthe remainder of volunteers is worthacknowledging. In Granollers, the firefighters werecalled out in the night of the 25th torescue a group of people who werecut off in the river near Canovelles.For four days, the same firefighterswent to Mataró with two vehicles tohelp their colleagues who weresnowed under with calls. On the26th they went to Parets to rescue aman stuck atop a tree and on the30th they travelled to SantaPerpètua to assist with waterremoval operations. In Mataró, the local firefighters per-formed services throughout the cityin the night of the 25th, but the nextday they had to move on to othertowns. Thus on the 26th they madetheir way to Sant Andreu deLlavaneres, on the 27th they spentfifteen hours in Montcada i Reixach,on the 29th they proceeded toTerrassa spent 36 hours supplyingdrinking water to the residents. Thefirefighters of Granollers travelled toMataró where they spent four daysproviding support to the local FireBrigade as some of its members wereon missions in other towns. On the 25th the firefighters of Man-resa went to Martorell to help recov-er dead bodies alongside theBarcelona firefighters. On the 26ththey went to Terrassa to lend theircolleagues some equipment. TheIgualada firefighters worked in Rubíin the Vallès county, spending fourdays removing water from homesand factories. The Barcelona Fire Brigade wassnowed under as well. On the 25ththey received more than one thou-sand calls for assistance due to theheavy rainfall, some coming fromneighbouring towns. That night,although Sabadell and Martorell –where three houses collapsed caus-ing several deaths – had requestedtheir assistance, they were unable torespond as the water submerging theroads prevented them from gettingthere. The following days they pro-

vided backup in several towns. Onthe 28th they helped supply thetown of Rubí with drinking water. Finally, the rivers Besòs in SantAdrià and Llobregat in Cornellà bursttheir banks in the night of the 25th.In Sant Adrià, more than one thou-sand people were left homeless andall emergency services were snowedunder by calls for assistance. Three months after the huge floods,on Christmas day, another weatherdisaster struck Catalonia, this time inthe form of an unprecedented snow-fall, particularly affecting the countyof Barcelona and the city’s metropol-itan area. Temperatures fell belowzero in many places and the snowdid not thaw for a few days. The air-port was closed, as well as rail androad traffic. Six thousand vehicleswere stuck near the French border.Water supply was also hit in manytowns as pipes froze and burst. Thesnow, furthermore, caused electricityand telephone posts to collapse. In Barcelona, the firefighters wereflooded with calls, the city beingabsolutely unable to function withits public transport system down. Ofthe brigade’s twenty vehicles, onlytwo four-by-four vehicles were ableto circulate. The big heavy fireengines got stuck in some street.And the number of breakdownsgrew due to increased activity. Inone case, the firefighters had to goand put out a fire with fire extin-guishers and buckets of water. TheArmed Police lent some of theirfour-by-four vehicles to theBarcelona firefighters who, from theafternoon of the 25th and for thefollowing 48 hours, responded tomore than 550 calls, with the addeddifficulty of not being able to coordi-nate efforts as the radio-communica-tions relay on Tibidabo hill had bro-ken down. Most calls involvedremoving snow from the roads,ground floors and roofs and rescuingisolated people. Furthermore, thefirefighters had to take on responsi-bilities such as the emergency trans-fer of women in labour or peoplewith broken bones to hospital aswell as the transport of dead bodiesto the cemetery. That same day theyalso had to cope with three simulta-neous fires. The City Council of

Barcelona requested backup snow-ploughs from the Principality ofAndorra. Their crossing of the borderwas extremely complicated becauseof political and bureaucratic issuesthat prohibited the snowploughs andtheir operators access to Spain.Nevertheless, eight snowploughsarrived. The Army also acted bysending by rail 600 men and severalsnowploughs from its Talarn camp. The firefighters of Mataró, Igualada,Girona, Terrassa, Sabadell, Lerida,Manresa and Badalona, to name justa few, were snowed under by thesheer number of calls and because ofmobility difficulties. Many fire vehi-cles were held up by snow. Landcommunications in those townswere also seriously affected and, dur-ing many hours, some of them werecompletely cut off.

The firefighters of the provin-cial councils (1962-1980)Carles Savalls

In the 1960s, Catalan fire brigadesmade a considerable qualitative leap.Barcelona’s Provincial Council creat-ed a provincial service that includedstructured technical and administra-tive support on a large scale for fire-fighters. From the start, this meantgiving up a localist view when plan-ning responses to emergencies. Andeven more importantly, the servicebegan to be structured according toobjective criteria, such as the her-itage to be defended, geographicaldistribution of villages, towns, indus-tries and forests, connectivitybetween remote areas and fire sta-tions and the types of vehicles andequipment each of them needed,depending on the services deemedmost often called for. The ProvincialCouncils of Girona and Lerida werenot up to this level; they limitedthemselves to cooperating with theirCity Councils in setting up fire sta-tions and acquiring vehicles andequipment, and left territorial plan-ning alone. Although Tarragona’sProvincial Council tried to create astructure with these characteristicsmore than once, it was never suc-cessful; municipal firefighters fromTarragona, Reus, Tortosa and Valls

120


continued to provide the servicewithin the province.

Legislation on the fire fightingbrigadeProvincial Councils entered the lime-light thanks to the amended text of24 June 1955 of the Local RegimeAct, which made it mandatory for allmunicipalities with more than 5,000inhabitants to organise fire fightingservices. With efficient service inmind, the text also stated thatnational and provincial administra-tions could offer technical and finan-cial help to the City Councils thatwere obliged to create their own firebrigades. In another article, the textdetermined that Provincial Councilswere to organise the service as a lastresort, if City Councils did not. TheAct envisaged fire brigades in 50Catalan municipalities, but it did notprovide funds, so this legal demanddid not have the expected repercus-sions. However, the State pressed theissue: the Directorate General forLocal Administrations sent out a bul-letin on April 25, 1958 instructingProvincial Councils to undertakeprojects to create fire fighting servic-es in the municipalities where CityCouncils were not able to assumethat responsibility.Barcelona’s Provincial Council wasone of the first to react. It commis-sioned a Provincial CooperationCommission to conduct a study oncreating a rural fire fighting serviceand proposed forming a modern firebrigade with funds from the 1958and 1959 budgets. The study, whichwas conducted by provincial deputyJosé Clapés Targarona, then mayorof Terrassa, was approved in theProvincial Council’s plenary sessionof 30 September 1958. The text esti-mated the cost of establishing theservice at 60 million pesetas, to bespent on investments in buildingnew fire stations and purchasingequipment. The report also calculat-ed that it would take 9.3 millionpesetas a year for 20 years to coverexpenditures on maintenance, wagesand fuels, among others expenses.The report, officially known as theProvincial Fire fighting Service Plan,painted a bleak picture of the firefighting service in the province of

Barcelona at the time. Based on ananalysis of equipment and person-nel, Clapés Targarona concluded that“in general, the service is very inade-quate”. He was even more direct inaffirming that “the province is virtu-ally defenceless” in the event of alarge-scale emergency. There werevery few vehicles and most of themwere very old, since some had beenin use before the Spanish Civil War.The deputy also considered that the232 fire-fighters who provided theservice in 1957 were not enough;furthermore, most were not profes-sional firefighters, but rather con-struction workers who offered theirservices voluntarily in cases of emer-gency.The plenary session of 26 May 1959approved a subsidy of 60 millionpesetas to buy the equipment Clapésmentioned and execute all the workenvisaged: 23 fire stations. It wasknown as “The Budget to ModerniseServices and Build Roads andConnections” and would create thefirst provincial fire fighting brigade inSpain. According to Joan Rovira,who has studied the period, this wasthe model that the regional govern-ments of Valencia and Madrid wouldeventually implement.Meanwhile, Girona’s ProvincialCouncil had also started working onthis area. The city of Girona’s CityCouncil had already proposed creat-ing a provincial service in order toimprove efficiency back in October1956. The city’s firefighters weredeployed to incidents in neigh-bouring municipalities and therefore,it was crucially important to increasethe number of staff and amount ofequipment so as not to run the riskof leaving Girona unattended. TheCity Council formulated a project inearly 1957 that laid out the needs ofthe new service, including economicones.Also spurred on by the pressureexerted by the Directorate General ofLocal Administrations, the provincialplenary session of 27 May 1958 latervoted to appoint a special commis-sion presided over by Deputy JuanJunyer de Bodalles to study the sta-tus of the province’s fire fighting andrescue services. The ProvincialCouncil voted to create a provincial

fire fighting brigade on 17 April1962, but the decision to constitute aspecial commission to implement theservice was not made until the ple-nary session of 18 January 1963.The first clues as to what the newprovincial brigade would be likecould be found in a motion present-ed on 21 September 1962 by Juande Llobet, president of the ProvincialCouncil, after a fire in a hotel inTossa de Mar and several forest fireson the coast and in Girona’sPyrenees. In Llobet’s opinion, thosefires demonstrated the inadequaciesof the time, given “the distance leftto be covered by auxiliary groups”.Therefore, “fire fighting units neededto be placed at the heads or centresof districts, since the province’s geo-graphical characteristics would makecentralising the services in the capitalcompletely ineffective, no matterhow modern their means were”. TheProvincial Council began the proce-dures to secure the financing itneeded from the Banco de CréditoLocal de España in September.

Barcelona, the pioneer. The SPEI.Barcelona’s Provincial Council offi-cially formed the Provincial Fire Ser-vice (known as the SPEI) on 30October 1962. The brigade would besupervised by an Advisory and StudyCommission created by decree on 26January 1963 and initially made upof four provincial deputies (includingJosé Clapés Targarona from Terrassa)and two mayors who were notdeputies (those from Martorell andCardona), with Antonio Ferrer Pi,the Regional Government’s vice-president, at the helm. The commis-sion was responsible for studying allorganisational and operational issuesrelated to the service. A manage-ment team led by technical directorJosep Maria Puchades, head of theinstitution’s Cartography Service,was also created; Puchades would bereplaced by Lluís Pou in January1966. The management team wouldalso include the secretary of theProvincial Council and auditor offunds.The SPEI was created to serve all themunicipalities in the province,although it could work on fires inother zones under exceptional cir-

121


cumstances. The city of Barcelonawas excluded from the system, sinceits municipal fire fighting brigadewas never integrated into the SPEI’sstructure. The SPEI was to attend tofires and explosions in buildings,harvests and mountains, floods,snowfalls, avalanches, collapsedbuildings, landslides, traffic accidents,drowning persons, submergedobjects, radioactivity and all otherkinds of catastrophes. The SPEI wasalso assigned competences in thearea of prevention, i.e., it would fur-nish private parties with technicaladvice on installing fire fightingapparatus and create lookout pointsin forest zones.The 60 million pesetas needed tolaunch the SPEI was to come inequal parts from the ProvincialCouncil, City Councils in the pro-vince (except Barcelona’s) and insur-ance companies. The ProvincialCouncil would end up providingbetween 50 and 60% of the budget,depending on the year; the munici-palities would provide about a thirdand insurance companies the rest.The Ministry of Agriculture wouldalso contribute monies (never morethan 4% of the budget).Between existing and newly createdfire stations, the SPEI’s 23 unitswould be divided into main, auxil-iary and local stations, in addition toits headquarters.The service’s technical office andadministrative staff would work atthe headquarters. Their job would beto formulate instruction programmesfor the staff, compile statistics andupdate maps on the region, studythe need for new vehicles andequipment and improve the SPEI’sradio communications network. Thestaff would include mechanical andelectrical industrial experts, a quanti-ty surveyor, telecommunicationsexperts and four draughtsmen. Theheadquarters would house the radiobroadcast receiver base, a workshopfor repairing vehicles and equip-ment, a warehouse and a zone fortrying out new purchases. It was tobe located in a zone in Vallès Occi-dental to be decided upon at a laterdate. Lands in Terrassa - Sabadellwere soon chosen, but discarded inthe end because they were too

expensive. In the meantime, ad-ministrative services operated fromthe Palau Provincial, today’s Palaciode la Generalitat in Barcelona, whileoperational services were based atthe fire station in Sabadell.The main fire stations would be lo-cated in cities of vital importancebecause of either their populationdensity or interest from an urban,industrial, commercial or forestpoint of view. Another criterion wasthat these fire stations were to bebuilt close to road networks, to ma-ke it easier to reach municipalitiesin the vicinity. Main fire stationswere to have 24-hour guard dutiesand transmitters to communicatewith their units and the service’sheadquarters. Plans were drawn upfor 13 fire stations: Badalona, Berga,Granollers, Hospitalet de Llobregat,Igualada, Manresa, Mataró, Saba-dell, Sant Feliu de Llobregat, Terra-ssa, Vic, Vilafranca del Penedès andVilanova i la Geltrú.Auxiliary fire stations were to belocated in less important townswith smaller populations and fewerassets to protect. They also had tohave a 24-hour guard duty. Planswere drafted for 10 of them, eachof which would be dependent on amajor fire station: Arenys de Mar,Calaf, Calella, Cardona, Guardiolade Berguedà, Martorell, Moià, Pratsde Lluçanès, Sant Celoni and Tore-lló. Together with the major firestations, auxiliary stations weredivided into five zones: north,south, east, west and central.Finally, local fire stations had to havebasic equipment that could be usedby municipal residents in an emer-gency while they were waiting forunits from auxiliary or major firestations to arrive, according to thegravity of the incident.Each municipality was obliged toprovide premises for the service untilthe 23 fire station buildings could bebuilt. The Construction andInstallation Project for the service’s23 fire stations with its 94.2-million-peseta budget was approved inAugust 1969; however, an additional57.2 million was applied for in 1972.The first fire station to open was inVilanova i la Geltrú, on 8 March1974, the feast day of Sant Joan de

Déu, the firefighters’ patron saint.The same day in 1975 was a verybusy day officially, with the inaugu-ration of fire stations in Badalona,Hospitalet de Llobregat and Mataró.By the year’s end, only one of the 23fire stations initially envisaged -Arenys de Mar’s - was pending con-struction.

The SPEI’s regulations and profes-sional conditionsThe regulations for the new provin-cial brigade were approved in theplenary session of 28 May 1963 anda scale of four ranks established:first-class fire-fighter, second-classfire-fighter, fire-fighter and driver.However, the brigade was restruc-tured in 1965 to include the cate-gories of officer, sergeant, corporal,firefighter and driver. Provisionswere made to hire auxiliary profes-sionals, such as health personnel,gym instructors to train the firefight-ers, heads of shop, warehouse work-ers, draughtsmen, telephone dis-patchers and lookout staff.The regulations themselves con-tained the conditions for joining thebrigade: Spanish nationality, con-cluded military service, clean crimi-nal record, no dishonest acts com-mitted, literacy, mastery of the fourrules of arithmetic, approval by theCivil Servants’ Medical ExaminationCourt, age between 23 and 36, aminimum height of 1.65, chestperimeter in relation to size, a four-centimetre lung capacity, a corpu-lence index from three to five,demonstrated skills in construction-related trades (bricklayer, carpenter,electrician, locksmith, mechanic, fit-ter, hammersmith, mechanical vehi-cle driver), possession of a drivingpermit for at least two years anddemonstration of physical fitness inan exam that would consist of climb-ing five metres up a smooth rope,jumping 75 centimetres with the feettogether and without a previous startand lifting 35 kilos with both hands.Salaries would start at 3,750 pesetasa month for firefighters and 4,000for drivers, plus extras, family aidand extra wages. The first candidatessigned a six-month trial contractduring which they would attend atwo-week training course with fire-

122


fighters in Barcelona. Anyone whodemonstrated interest and was com-petent would be hired permanentlyafter the trial period.Of the 185 candidates that joined thebrigade from 5 July 1963 to 25 May1964, 62% had been born inCatalonia and 16% in Andalusia, thesecond-most numerous origin.48.3% of all of them had workedbefore as drivers.Yet, alongside the personnel thatentered the service progressivelythrough entrance examinations, asmentioned above, there were thefirefighters who had worked in firestations before the SPEI was formedand had civil servant status in theirmunicipalities. The SPEI’s first callfor new workers could not absorb allthe professional firefighters in thedemarcation of Barcelona. Therefore,the Provincial Council’s plenary ses-sion approved the transitory assign-ment in commission of services ofthe firefighters who were municipalcivil servants on 27 September,1963. They continued to be munici-pal civil servants and were paidaccordingly, but became part of theProvincial Council’s SPEI service.The situation was even more compli-cated for the municipal civil servantswho were not firefighters, but usual-ly worked to put out fires in emer-gencies, as was the case in Vilafrancadel Penedès, where the mayorinformed the Provincial Council in aletter dated 13 February 1964 that11 workers assigned to differentmunicipal services, including a brick-layer, undertaker, fishmonger, gar-dener and driver, had acted as fire-fighters at one time or another.When the SPEI was created, a num-ber of City Councils had hired tem-porary staff to act as firefighters,including Badalona, which had five;the City Council asked the ProvincialCouncil to hire them with the sametemporary status.Volunteers who collaborated withmunicipal fire stations also needed tobe taken into accountn. The 36 fire-fighters, chief and deputy chief ofthe local fire station in Mataróformed an association to manage theservice for the City Council after theadministrative concession granted toMataronesa Mutua to fight fires

expired. In Torelló, nine people wereacting as firefighters in the event ofan emergency when the SPEI wascreated. The City Council had takenout an insurance policy that coveredthem in the event of death, disabilityor temporary disability.This range of different statuses gen-erated tensions in those early years.For example, with the support of 14other colleagues, three municipalfirefighters from Manresa who werenot civil servants brought their casebefore the City Council on 15February 1966 and complained thatthe firefighters at the station whoalready belonged to the ProvincialCouncil acted “ with all due guaran-tees [and were] well-equipped, well-paid, well-protected”, while theyacted “in the most calamitous waythat could be imagined, without anyprotection and covered by a miser-able remuneration”. They lamentedthat they had been promised solu-tions for two years, but that nothinghad ever been solved, “sowing dis-couragement and mistrust in theirspirits”. The Provincial Council onlyhad eight firefighters and in theevent of a large-scale emergency, thevolunteer staff who were still munic-ipal civil servants would have to beresorted to.The provincial administration was tostudy formulas for linking this staffto the service. A report by the SPEIdated 31 January 1964 recognisedthat “maintaining such firefighterscould save the provision of severaljobs.” The idea was to keep thesemen in the service and eliminatetheir jobs as they retired or died.Many of them were already over theage limit established for joining theprovincial fire brigade. In the back-ground, the shadow of the real situa-tion was rearing its head: thereweren’t enough firefighters. In areport dated 29 January 1964, thehead of the SPEI, Josep MariaPuchades, considered estimates inthe first project insufficient andreformulated the need for moreservice staff; he now planned to hire328 new firefighters.

The volunteer fire brigadePart of the problem was solved at theend of the decade when a volunteer

fire brigade was created. In October1968, a committee was appointed todraft definite regulations for thisbrigade, which were approved on 10February 1970 after an exhaustiveanalysis by the Ministries ofEmployment and Government,Barcelona’s Civil Government andthe General Directorate of LocalAdministrations. Volunteer firefight-ers were not considered employeesof the Administration and could notbe included in the Social Securityregime. However, a minimum remu-neration of 300 pesetas per monthwas established to pay for cleaningpersonal gear and the travellingexpenses involved in attendingmandatory drills each month. Fiftypesetas per hour was also establishedto cover expenses incurred in travel-ling to incidents and the day’s wagesvolunteers lost from their jobs whenthey were needed in an emergency.Compensation was also establishedin the event of death (350,000 pese-tas), permanent disability (600,000),temporary disability (150 pesetas perday), hospital expenses (400 pesetasper day) and medical treatment(unlimited). Candidates for thebrigade had to be between 18 and 35years old and provide a “certificate ofgood conduct issued by the compe-tent authority”, as the regulationsspecified. One active and one auxil-iary section were established, as wasa scale made up of commanders,corporals, firefighters and drivers.Provisionally admitted candidateshad to take a training course andtheoretical and practical exams andwere definitively admitted to thebrigade if they passed. Volunteerswere assigned to SPEI fire stations tocollaborate with professionals “in allkinds of incidents”, not only forestfires. In 1971, the procedure toadmit 300 volunteer firefightersbegan. The lack of staff problem wasalso palliated when on 7 October1971, the Directorate General ofLocal Administrations announcedexams to hire 102 more firefighters,which brought the number of fire-fighters in the provincial brigade upto 411. However, subsequentdemands for more firefighters toachieve a brigade of 676 failed.

123


Renovation of vehicles and appa-ratusesThe first vehicles purchased by theProvincial Council were SantanaLand Rovers and Pegaso Cometpumpers. Although the former wereheavy rural pumpers, they were alsoused in the city. 4,000-litre-capacityGuinard pumpers made in Francewere bought and the 400-litre-capacity Land Rovers, which werealso from Guinard, were used in for-est fires as well. In 1965, the SPEIhad 15 Pegaso vehicles and 20Santana four wheel drives, in addi-tion to the Internacional on loan toForest District volunteers and a jeepfor technicians. By early 1971, therewas already one more Land Rover,five Commer Santana vans (with arange of equipment, such as medicalmaterial and aerial, reanimation andcutting equipment), a SEAT 1500 forcommanders, five 31 fire engineswith trailers, 34 198 fire engineswithout trailers and 12 Ducatimotorcycles. That same year, publictenders were announced to acquire12 all-wheel-drive light Mehari vehi-cles and, because of floods inSeptember and December andthrough the urgency procedure, fourall-wheel-drive Unimog vehicleswere also bought to transport staffand gear, four snow apparatuses andtwo generator sets. In 1970, theProvincial Council also bought 10all-wheel-drive heavy pumpers,seven heavy pumpers with monitors,five ladder trucks and 10 fireengines.The Provincial Council requested theGeneral Directorate for the PostOffice and Telecommunications toreserve six frequencies in July 1963and thirteen 21-metre lookout tow-ers began to operate in the summerof 1964. Staff for the lookout pointscould not be hired for the forestcampaign of 1963, since they wouldnot have been able to report anysmoke columns they sighted to theservice.Summer 1965 saw the debut in theservice of 12 Ducati motorcycles formobile surveillance work. Itinerarieswere plotted for them and, as can beseen in the Complementary FireFighting Instructions of 3 June 1965,motorcyclists “will have the exclu-

sive mission of denouncing all viola-tions” of the fire prevention codeand would be connected with thelookouts, fire stations and headquar-ters by radio-telephone. By thatsummer, the SPEI’s forest fire pre-vention operations had a network ofeight weather stations that estab-lished the risk of fire index all overthe Barcelona provinces every dayand announced the results in thepress and on the radio. On 15 Maythat same year, the ProvincialCouncil made it mandatory for trainsto install spark extinguishers andurged the trade unions to establish aguard of 25 persons , “preferentiallymade up of individuals whose workis related to mountains” in allmunicipalities with forest surfaces, tobe activated in the event of fire.These units are considered the fore-runners of today’s Forest DefenceGroups. The SPEI collaborated withthe National Forest District in design-ing these preventive campaigns.Back in the 1960s, brigade com-manders had already started to leasesmall Cessna airplanes to help extin-guish fires and in the 1970s, the firsthelicopters - Bell-47s and Hughes300s - were leased to coordinate firefighting strategy in the terrain offires.The Regional Government was alsoresponsible for safety in buildingsand other kinds of facilities andapproved the Provincial Fire Pre-vention Code, the first of its kind inthe country, on 31 March 1974.In February 1973, classes in Spain’sfirst fire fighting school began.Directed by José Luís Martínez, theschool’s first graduating class wasmade up of 52 candidate firefightersthat year and a group of 48 candi-date drivers in June. Students werealso taken out on real calls, accom-panied by instructors. The coursewas based on the Martínez andRafael Izaguirre’s fire fighting hand-book. Theory and practical classeswere given at the Sabadell andTerrassa fire stations respectively, andtaught by fire station commanders,corporals from those two cities andSPEI technicians. Supervision wasentrusted to Josep Maria Masachs,who in addition to providing supportfor the school’s activities, attended

incidents with a camera to providegraphic evidence of the services fur-nished.The SPEI also helped standardise firefighting material. Elies Serra, whowas the head of the service’s westernzone, joined two work groups in theInstitute for Rationalisation andStandardisation (known as IRANOR)in 1975. He was the spokespersonfor Group 4 of Technical WorkCommission 23, which studied firefighting equipment, and coordinatorof Group 7, which studied fire fight-ing vehicles.The radio communications networkwas disastrous in the service’s earlyyears, as Eduard Ruíz, who enteredthe SPEI in 1965 as a telephoneoperator and ended up being incharge of this area, recalls. At thetime, firefighters were working witha one-channel network, 79.900MHz. The Philips ZPH broadcastingequipment consisted of transistorswith valves and receivers. Eachmorning, the SPEI’s first surveillancecentre in Pati dels Tarongers in thePalau Provincial contacted the firestations to ascertain the latest inci-dences. Since there was notransponder, it was impossible tocontact the most remote fire stations.Ruíz recalled that the signal reachedSabadell with little time to spare,which is why much of the commu-nication ended up being reported byphone. The shortages were so direthat when the summer forest cam-paign started, radio equipment wasbrought from several trucks andinstalled at lookout points. TheProvincial Council purchased its first26 sets from Elmax for 998,813pesetas. After Madrid consented tothe frequencies that had been re-quested, a public tender was an-nounced in May 1964 and theequipment was finally received inFebruary 1965. However, the ac-quisition of 22 more sets to completethe radio communications networkdesigned by engineer Julio Bayonawas still pending. In May 1966, thepurchase of 18 mobile sets fromPhilips for forest lookout towers andshelters was also authorised.Yet, the network could not improveuntil the transponders were installedin 1972. Only two of the three pro-

124


posed transponders could beinstalled: the ones in Montseny inTuró de l’Home and Montserrat inSant Jeroni. Eduard Ruíz recalls hav-ing to do the last four-kilometrestretch from Pla Amagat to the trans-ponder in Turó de l’Home on foot.Firefighters at the Sant Celoni firestation had to help take the batteriesthere when they needed changing.The installation of the transponder atMontserrat required negotiationsbetween the head of Manresa’s firestation, Antonio Tapias, and theabbey. The monastery finally grantedthe SPEI a room close to the old SantJeroni restaurant, which was alreadyclosed at the time, to install thetransponder there. The last trans-ponder planned, for Tossa d’Alp atthe height of Berguedà, was nevermounted since the zone was toohigh and could not be reached byvehicle or even on foot when theweather made it impossible to usethe chairlift.

Girona’s experienceIn the early months of 1963, thespecial commission created to studythe service’s implementation visitedthe technicians from Barcelona’sProvincial Council who had createdthe SPEI and made plans for the opt-imum distribution of fire stations allover the region of Girona and thematerial they would need. In themeantime, they kept in contact withthe National Forest District to coordi-nate efforts in fighting forest fires. Asa result of these meetings, theProvincial Council initially commit-ted itself to allocating 200,000 pese-tas towards acquiring material.Furthermore, on 19 July, the provin-cial plenary session approved capitalfunds to purchase a heavy pumperand an all-wheel-drive light vehicle,each outfitted with tanks. The min-utes of the Provincial Council referto how industrial engineer FranciscoFrigola insisted that the purchaseproposition read that “optimal quali-ty and the perfect and suitable provi-sion of the material are more impor-tant than a good price”.Seven proposals were submitted inthe first public tender. Industrialengineer Francisco Frigola drafted areport on each and judged FIMESA

to the most advantageous. A heavypumper acquired for 1,250,000 pe-setas and a four-wheel-drive vehicleacquired for 460,000 were allocatedto Palamós, where the ProvincialCouncil created the first fire fightingunit, which was also to coverPalafrugell and Sant Feliu deGuíxols. The zone was chosen be-cause it was usually battered by for-est fires and because in it “lies thenucleus of the cork stopper industry,while bearing in mind its over-whelming importance to tourism”.The pumper, which was mounted ona Pegaso chassis that was acquiredfor Palamós, arrived with a total of120-metres of high pressure hose ontwo reels, three forked tools, threereinforced 70-mm nozzles, two foamnozzles, two hand lanterns, a two-kilo CO2 extinguisher, an eight-metre ladder, two four-metre hookladders, a hydraulic jack and a batchof tools. The all-wheel-drive vehiclein that first allotment, mounted on aLand Rover chassis, had an eight-metre-long ladder, two reinforced70-mm nozzles and four 45-mmnozzles.Given the lack of regulations, theProvincial Council claimed the po-wer to organise and manage theservice and delegated the tasks ofpreparing and remunerating the firefighting staff and maintaining thematerial on loan, which belonged tothe province, to the mayor ofPalamós. It recognised the right ofthe L’Empordà City Council tocharge rates for providing the serviceand payments from insurance com-panies in order to maintain the firestation premises. In the meantime,in April 1964, the commission incharge of the service asked theProvincial Council’s legal departmentand technicians to draft a project forregulations.The contribution of Girona’s mu-nicipal fire brigade was very impor-tant at that time, since it was stillcoming to the aid of the municipali-ties around it during incidents, thusbridging a gap that the ProvincialCouncil began to remedy. On 24January 1964, it unanimouslyapproved a non-refundable grant of100,000 pesetas charged to theextraordinary budget which had

been approved shortly before for theGirona City Council to compensate itfor that “effective work” beyond itsmunicipal borders. The council wasgiven the same amount for the samepurpose each year until 1970, whenthe Provincial Council gave theGirona fire station a heavy pumper.On 16 June 1964, the ProvincialCouncil approved a new budgetaryallocation to buy two more vehicles,which were also acquired fromFIMESA: a heavy vehicle for Figue-res and a light vehicle for Puigcerdà.But it soon realised that those effortswere not enough. That same year,Olot’s City Council asked theProvincial Council for support indeveloping its local volunteer firestation, which would end up closingif no improvements were made. Olotwas one of the municipalities thathad changed considerably in the pre-ceding years, growing in perimeter,number of industries and risks. Andthe City Council’s resources werelimited, which is why provincialdeputies demanded in theSeptember plenary session that theservice be organised with the “great-est haste”.The challenge of having all the faci-lities ready before summer 1965required seven million pesetas,which could no longer be charged tothe ordinary budget; the solutionincluded negotiating a loan with theBanco de Crédito Local de España.That same year the plenary sessionalso decided to create a tax ordi-nance that allowed the ProvincialCouncil to charge insurance com-panies 5% of the payments theytook in from the Girona provinces,which the National Insurance Unionhad promised to do three monthsearlier to launch the service. On 18December, the Provincial Councilgave the green light to the seven-million-peseta budgetary allocation,which would be used to launchwhat was considered the third phaseof the service’s implementation. Themoney went to purchase threeheavy pumpers with tanks mountedon Pegaso 1090 chasses, two lightpumpers with tanks on Land Rover109 chasses, a special H510 lightpumper for forest fires, also to bemounted on a Land Rover 109 chas-

125


sis, seven 60-cubic-metre fireengines, 2,100 metres of hose anddiverse accessories. This third allot-ment of vehicles and material wasdivided up among several local units:Olot, Ripoll and Lloret de Marreceived the heavy pumpers withtanks and the light vehicles wereassigned to Santa Coloma deFarners, Figueres and Puigcerdà. The45 and 70-mm hoses, forked toolsand nozzles were also allocated toeach of these centres. Finally, first-aid centres in Llançà, Torroella deMontgrí, l’Escala, Tossa de Mar,Camprodon, Breda and Banyoleswere assigned an allotment that con-sisted of a fire engine, seven 15-metre reels of hose and two nozzles.Thus, the Provincial Council outfit-ted existing fire stations and creatednew units as it acquired material forestablishing them.So much paper work did not eclipsethe importance of on-going trainingin fire fighting. On Sant Jordi’s Dayin 1965, the Provincial Councilapproved a programme of joint, peri-odic drills for all existing local unitsto get the firefighters betteracquainted with their work tools andespecially, the demarcation’s geogra-phy. The first drill practice wasscheduled for 16 May in Banyolesand attended by the units fromPalamós, Girona, Figueres,Puigcerdà, Olot and Ripoll, as well asthe Forest District’s chief engineerand the head of Civil Protection,among others. Industrial engineerFrancisco Frigola, who would soonbe appointed chief inspector of theservice, was in charge of planningthe programme drills, which includ-ed timed tests. First, the arrival offire fighting vehicles in Banyolesfrom different points of Girona wastimed. Afterwards, participants weretimed as they set up a truck to draftwater and pump it. Another drillconsisted of seeing who was thequickest to prepare a truck to draftwater and transfer it to a secondvehicle, so that it could be pumpedthrough two hoses. The day endedwith an aperitif and a work meetingto analyse the experience, whichwas evaluated positively. More drillsof these kinds were added in lateryears.

In 1966, the project for the fourthphase of the service’s implementa-tion got underway and a new publictender for acquiring material wasauthorised. Three all-wheel-drivelight pumpers, nozzles, hoses, forkedtools, ladders, personal gear, 13 fireengines and 25 gas masks were pur-chased in this allotment.The plenary session of 28 October ofthat same year agreed to take out aninsurance policy from theCommercial Unión insurance com-pany to cover the firefighters. With anet premium of 33,600 pesetas peryear, the policy covered cases ofdeath (250,000 pesetas), disability(500,000 pesetas), temporary disabil-ity (250 pesetas a day) and medicalexpenses (50,000 pesetas, but withno ceiling, if services were providedby doctors designated by the compa-ny). A month later, negotiationsbegan with the National InsuranceUnion over the amount it wouldcontribute to maintain the service.The Provincial Council consideredthe insurers’ offer of 965,000 pesetasa year insufficient and rejected it. Itbelieved that “the establishment ofan agreement for an amount of lessthan two million pesetas a year isprejudicial to its interests.” TheProvincial Council would charge theinsurance companies directly, with-out going through the union, if noagreement were reached. However,the Provincial Council tenderedanother offer on 21 July 1967:1,650,000 pesetas for that year andthe two preceding years and2,000,000 for 1968 to 1972, takinginto account that the policies wouldincrease and that higher investmentsin fire fighting equipment worked inthe insurance companies’ favour.The National Insurance Unionaccepted the proposal and the issuewas solved until 1972. TheProvincial Council agreed to distrib-ute the funds to be deposited among11 City Councils so that they couldallocate it to their fire fighting units.Girona received the most: 125,000pesetas, followed by Olot, whichreceived 80,000.On 16 July 1968, new procedureswere initiated to purchase moreequipment: eight all-wheel-drivelight pumpers, two all-wheel-drive

light pumpers with special tanks forforest fires and five fire engines. Thepublic tender was adjudicated for 5.4million pesetas, once again to FIME-SA. A public act was organised for28 June 1969 at La Devesa’s fire sta-tion in Girona to celebrate the recep-tion of the entire allotment, whichwas attended by the president of theRegional Government, Pedro Ordis.The light vehicles were allocated toSant Hilari Sacalm, Portbou, BisbalD’empordà, Palafrugell, Sant Feliu deGuíxols, Cassà de la Selva, Blanes,Olot, Ribes de Freser and Arbúciesand the fire engines went toCadaqués, Roses, l’Escala, Anglèsand Figueres. The service’s regula-tions, which were drafted by thelegal services of the Secretary Gene-ral’s Office and approved in the ple-nary session of 20 August 1968,specified that all City Councils had toagree to continue receiving the firefighting material acquired by theProvincial Council as a precondition.Municipalities that already had firefighting services and zones wherewater was available would have pri-ority. The only municipality that didnot accept the regulations was Olot,so it did not receive the light pumperthat had been acquired. The capitalof La Garrotxa refused to renouncethe special payments from insurancecompanies, since the compensation itwas being offered (the loan of firefighting material) “is insufficient forduly attending to the service”.Neither did Olot agree that the mate-rial for its detachment would belongto the Provincial Council and be onloan. Olot’s City Council wanted toown it and was even willing to buyit on the instalment plan with inter-est. In the City Council’s opinion, thefire fighting service was efficient, butas it was organised “it was a burdenand not a benefit”. Olot’s safetyneeded to be guaranteed first andhelping maintain the brigade wouldcome afterwards.The participation of Girona’s CityCouncil played a decisive role in thefinal draft of the fire fighting regula-tions. The capital city’s City Councilwanted to make several changes inthe text, because it seemed that itintended to integrate its fire stationinto the provincial service. The City

126


Council claimed respect for munici-pal autonomy, “taking especially intoaccount that measures cannot all bethe same for entities that had theirown municipal fire brigade previous-ly”, as was its own case.Therefore, Girona requested that themunicipalities with local fire fightingunits be represented in the service’smanagement commission. TheProvincial Council turned this down,because entities that did not legallybelong to the institution could not beintegrated into it. However, it agreedto assemble the mayors in charge oflocal units and first aid centres oncea year to analyse the course of theservice. Girona’s City Council alsowanted respect for their right todecide how the service was to beorganised, at least in detachmentswith pumpers. It wanted CityCouncils to be in charge of selectingstaff, which would be hired as eitherpermanent civil servants, temporarystaff or in any case, volunteersassigned to local detachments. TheProvincial Council made no objec-tions to this point.Girona also wanted the municipali-ties that had fire stations with suit-able premises and that received bud-getary allocations to be exempt fromrenouncing the direct collection ofthe payments insurance companieswere to contribute to maintain theservice. The Provincial Councilrejected this, adducing that the pro-posal was contrary to the spirit of theservice being established. Girona alsorequested that an agreement bedrawn up between the City Councilsand the Provincial Council to estab-lish the amounts the former shouldallocate to the service. On this point,the Provincial Council considered itmore appropriate to create an associ-ation of the City Councils that lackedfire fighting units but benefited fromservice provided by neighbouringmunicipalities. This associationwould channel these municipalities’contributions to maintaining the firebrigade.Girona also did not agree that themunicipalities in each zone shouldbe responsible for covering the com-prehensive insurance policy for firefighting equipment and the cost oftraining staff. It believed that the

Provincial Council should be resp-onsible, because no City Councilwith a fire fighting unit had thepower to demand payments fromneighbouring municipalities coveredby the local unit. The ProvincialCouncil did not find any impedimentto this point and even offered tocover the cost of firefighters’ on-going training.Girona’s City Council also asked forclarification of the hierarchy of resp-onsibilities in incidents on whichfirefighters, the Civil Guard and theForest District, among other units,worked together; the ProvincialCouncil designated the civil governorresponsible for emergencies in thosecases. Finally, the City Council suc-cessfully petitioned the ProvincialCouncil to establish the lifespan of allfire fighting equipment.The City Council accepted theProvincial Council’s counterproposalson 17 April, 1970. One month later,the Provincial Council made thechanges in the regulations officialand started to consult with the othermunicipalities. Once the changes hadbeen introduced, the ProvincialCouncil agreed that the CityCouncils should continue esta-blishing agreements with the Nat-ional Insurance Union until 1972and handed over the fire fightingequipment to the municipalities thathad had their own fire fighting unitsfor at least 20 years, which were thecases of Girona and Olot. Peace wasmade with the capital of LaGarrotxa, so in the end, it wasallowed to have the four-wheel-drive vehicle that had been retainedfor 10 months because of the initialdisagreement. In 1973, theProvincial Council even granted theCity Council 200,000 pesetas to pur-chase new equipment, to which250,000 was added for acquisitionsmade between 1974 and 1977. In1974, 300,000 pesetas was grantedto Girona for the same purpose.Furthermore, the Provincial Councilpaid for half of the new ladder truckthat the capital’s City Council pur-chased from Compañía Española deMotores Deutz Otto Legítimo for itsfire station and more than half thecost of a new pumper. The modifica-tions promoted by Girona and Olot

in the proposed regulations initiallyushered in a period in which theProvincial Council started to paysubsidies directly to the CityCouncils, local groups and the firstassociations set up to purchase theequipment they considered theirdetachments needed. However, theywere not permitted to purchasevehicles directly. For instance, in1971, the Provincial Council creatednew fire fighting detachments inCastelló d’Empúries, Sant Joan lesFonts and Verges, handing over all-wheel-drive light vehicles to the firstand two fire engines to the others.The Sant Feliu de Pallerols detach-ment was created in 1973 and theone in La Jonquera in 1974.On 19 May 1970, the ProvincialCouncil had commissioned its tech-nicians to draw up architectural proj-ects for new fire stations. Buildingswith a garage on the ground floorand two dwellings on an upperstorey were designed for first-aidunits and garages plus six dwellingson the upper storey were designedfor local centres, which involved cre-ating permanent guard duties. Theproject was expected to cost 20 mil-lion pesetas and the City Councilswere expected to donate the land forthe works.The agreement with the NationalInsurance Union in which insurancecompanies paid the ProvincialCouncil two million pesetas a year tomaintain the service expired in 1972.The Union offered to draft a newfive-year agreement committingitself to paying 3.5 million pesetasper year. The Provincial Councilrejected the offer in January 1973,since it considered 5.5 million the“minimum acceptable”. The Unionmade a counteroffer of 4.5 million,which the Provincial Council accept-ed in the end. The agreementexpired in 1977, but was extendedfor a year.The insurance policy for firefighterstaken out with the CommercialUnión insurance company was alsoincreased in 1973: compensation inthe event of death and temporarydisability were doubled to 500,000pesetas and 500 pesetas per day,respectively. The new policy covered90 firefighters and the 20 volunteers

127


who collaborated in any incidents.In summer 1975, the service ap-proved a project to collaborate withBarcelona’s Provincial Council incertain emergencies; however,Girona requested that it be madeclear that the technical head ofemergencies would be the highest-ranking intervening ICONA officialwhen firefighters from bothprovinces worked together on a for-est fire. It also proposed that the twoProvincial Councils conduct anawareness-raising campaign formotocross fans, given the risk of fireinvolved in the sport. Furthermore,Girona suggested contacting motor-cycle manufacturers to make themsee the need to design an exhaustpipe that would prevent sparks frompropagating.

Preventing forest firesIt was forest fires, in fact, that for-ced Girona’s Provincial Council toreconsider its role in the service,which had been reduced to pur-chasing equipment in precedingyears. Back in September 1978, theProvincial Council had requestedGirona’s civil governor to start pro-ceedings to declare the zones in theAlt Empordà affected by that sum-mer’s forest fires disaster areas. Tenthousand hectares in all burntthroughout the province during1978. The fire commission requiredmayors to formulate a municipalaction plan before summer 1979that included a list of any privatecompany, organisation or entitythat might be of help in the eventof a forest fire.Yet, the worst was yet to come. OnTuesday, 7 August, at 9:30 a.m., aforest fire broke out in Blanes thatwould end up spreading to themunicipality of Lloret de Mar. Theflames levelled 480 hectares in hous-ing estates, including Lloret Blau,s’Aiguaviva Park, Masías de Lloret,Los Pinares, Lloret Verd, Puig Ventós,Creu de Lloret, El Ángel, Can Dauraand Mont Barbat. Twenty-one peo-ple, four of whom were minors, diedin a low section of a plot of landwhile fleeing from the flames.Hydroplanes came from Reus andthe Balearic Islands to fight the fire,as did fire-fighters from Barcelona’s

regional government and Armytroops.In the plenary session of 16 August,the Provincial Council declared itwished to assume responsibility forthe tragedy and adopted measures toput an end to the fires, while it lev-elled self-criticism. It recognised thatthe service had “exiguous technicaland human means” and needed tobe totally restructured, because “thenature of the fires that have beenoccurring in our districts for yearshas clearly swamped the municipali-ty’s economic possibilities and espe-cially its territorial limits”. Therefore,a supra-municipal entity such as theProvincial Council was needed tocoordinate the service, with the helpof Spain’s central government andthe Catalan Government, at leastuntil the recovered Generalitatassumed competences, it suggested.Hence, it proposed reinventing thefire fighting service, defining a newnetwork of fire stations and theequipment each would need andcreating a professionalised structurethat would be headed by a techni-cian with a degree. This post wouldbe filled by mountain engineerAntoni Güell, who had joined theservice in November that year. Thenew plan also envisaged creatingvolunteer fire stations inside thespheres of influence of existing sta-tions and recruiting staff exclusivelyfor forest campaigns in summer.Furthermore, a radio communica-tions network connecting all the firestations and headquarters needed tobe guaranteed. And finally, anawareness-raising campaign was tobe conducted in the media andschools about fire issues. TheProvincial Council also agreed to askthe president of the Generalitat tocall a meeting with other ProvincialCouncils in Catalonia to promote thecreation of a pan-regional Catalanfire fighting service.On the basis of the restructuringproject, procedures were begun for abudgetary allocation that containedmunicipal payments and insurers’contributions, which was to beagreed upon with Unión Española deEntidades Aseguradoras y deCapitalización, heir to the now-defunct National Insurance Union.

Finally, in 1980, the insurers agreedto pay 10.5 million pesetas for thatyear and the preceding year. Helpfrom the central government wasalso requested and ICONA was askedto permanently station two Canadairaircraft at the Girona-Costa Bravaairport for forest fires. In early 1980,the Provincial Council’s president,Joan Vidal, secured ICONA’s com-mitment to stationing in Girona oneof the three companies of conscien-tious objectors that it was planningto create if the Conscientious Objec-tors bill became law. This was to be agroup of 200 young men who wouldclean the forests in winter and col-laborate in fire fighting work in sum-mer. The Provincial Council alsoagreed to petition the Army to createa specialised fire fighting brigade andasked the central government for thecourts to pursue and punish “thepossible authors of fires that havebeen set with the utmost harshness”.The plenary session of December 18approved a plan to purchase 100million pesetas’ worth of new firefighting equipment, including two30-metre ladder trucks, nine all-wheel-drive heavy pumpers anddiverse equipment. On 11 February1980, a subsidy of 74.6 million morewas approved. Equally, an agree-ment was reached about the eco-nomic contributions of forest own-ers, who were to create teams oflumberjacks who were experts at firefighting in zones with the highestrisk. The 45 auxiliary firefightershired for summer 1980 were dividedinto three mobile units and based inGirona’s fire station, to be on guardduty where the risk was highest.

Lerida’s slow, unfinished roadAfter the Local Regime Act of 1955was published, Lerida’s ProvincialCouncil continued subsidising theCity Councils that showed an inter-est in structuring a fire fighting ser-vice. In 1956, for example, 96,000pesetas was allocated to Cervera topurchase a LB3 centrifugal pumperand 25,000 pesetas was also approv-ed for La Seu d’Urgell to implementa plan to improve its municipal firefighting service. Guissona with10,000 pesetas and Balaguer with8,000 completed the list of munici-

128


palities that benefited that year. Atotal of 302,000 pesetas was allocat-ed in subsidies between 1956 and1959. The green light was also givento the project to organise the munic-ipal service of Les Borges Blanques.This policy notwithstanding, Lerida’sProvincial Council also commis-sioned its technical services to studythe possible creation of a provincialservice. The report, presented on 14February 1957, proposed a networkof eleven fire stations. Seven wouldbe considered centres and the restwould be subcentres. The formerwere conceived for Lerida, Tàrrega,Solsona, Tremp, Sort, La Seu d’Urgelland Vielha e Mijaran; that is, a maxi-mum distance of 50 kilometresbetween any two centres. The sub-centres were to be located 25 kilo-metres from the centres at the most.Les Borges Blanques, Balaguer, Pontsand Esterri D’àneu were proposed.The following year, the ProvincialCouncil sent a written request to theCity Councils with any kind of exist-ing fire fighting structure for adetailed report of their characteris-tics. The idea was to take advantageof the existing base so as not to startfrom scratch. Together with Lerida,which already had a municipal firestation, the department with the beststructure was Balaguer, the capital ofLa Noguera, which reported havinga portable pump outfitted with amechanical engine and anotherpump on a Studebaker, pending achassis, to cover Balaguer and vicini-ty. The municipal staff, basically the12 people in its work squad, werethe ones who provided the service.Arties, for example, only had twonew water hoses, two pickaxes, twoshovels, an iron hammer and a smallmetal cart, however the municipalityhad set aside 25,000 pesetas to pur-chase more equipment. Arròs i Vilaonly had volunteers who were com-mitted to making monthly tests withpublic hydrants.These intentions, however, did notamount to anything, and were notresumed until 1962, when theProvincial Council called a meetingof mayors to study the service’sorganisation. A slow bureaucraticprocess was then launched to imple-ment the network. The draft of a

development plan was commis-sioned and was only pending fund-ing by 28 January 1963. Thingswent slower than expected so only600,000 of the one million pesetasset aside in the subsidy were allocat-ed. Time went by. On 19 February1964, an attorney was finally com-missioned to study the service’s reg-ulations and his proposal was even-tually approved by the provincialplenary session in June that year.Deputy Senén Morales was asked toorganise the service in February1965 and he proposed a differentmodel than the 1957 one andmunicipal associations that wouldhave their own fire stations. Withthe Provincial Council’s help, allbenefitting municipalities would helpfinance the service through agree-ments with the insurance compa-nies. There would be two types offire stations; eight main ones andseven auxiliary ones, although by1969, those numbers had risen to 16and 23, respectively. A report dated26 July 1966 explains why it took solong to specify the project: manymunicipalities in the demarcationhad fewer than 1,000 inhabitants,therefore, their councils had “precar-ious municipal treasuries” for settingaside allocations to finance fire sta-tions.However, the municipalities had notbeen sleeping through the impasseand kept on acquiring material. By1966, Les Borges Blanques alreadyhad a Land Rover with a fire engine;Almacelles had a jeep equipped witha fire engine and tank; Cervera had aBarreiros tractor with a 5,000-litretank, a fire engine with four hosesand an eight-metre ladder. La Seud’Urgell also had its own Land Roverwith a fire engine and two fireengines, although Solsona and Sortjust had hoses, buckets, pickaxes andshovels. Upon the request of Vielha eMijaran’s City Council, an associa-tion of municipalities in the Valld’Aran had been created back in1965 under the coordination of CityCouncillor of fires José LópezMunuera to provide fire fightingservices. In addition to Vielha eMijaran, the other municipalities inthis so-called Mancomunidad Asisten-cial were d’Escunhau, Gausac, Vilac,

Betlan and Arròs i Vila. Each CityCouncil would contribute anamount for maintaining the servicethat would vary according to num-ber of inhabitants. Vielha e Mijaran’sCity Council asked the zone’s youngpeople to volunteer for the new firebrigade and almost 50 peopleshowed an interest. In 1967, withthe Provincial Council’s purchase ofa Land Rover with a fire engine, Valld’Aran’s first volunteer firefighterscompany was born with its own reg-ulations and alarm sirens wereinstalled in Vielha, Mijaran andGausac. The firefighters were organ-ised as an assembly, a fine exampleof democracy at work in a countrystill governed by a dictator. Les andBossòst, also in Vall d’Aran, associat-ed later in 1973 and had a fireengine and hundreds of metres ofhose. The Provincial Councilassigned them an equipped LandRover, with which the Les fire sta-tion was born.

The agreement between Provincialand City Councils On 27 January 1967, the provincialplenary session approved the modelfor an agreement between theProvincial Councils and CityCouncils to establish a service con-ceived for volunteer firefighters.According to a 1969 study by MiguelEspinet, the ranking high official inthe Provincial Council, the creationof a civil servant brigade was rejectedbecause this would have meant “afabulous or disproportionate amounteach year, genuinely prohibitive forboth the Provincial Council, as wellas the City Councils themselves”.However, an insurance system hadto be regulated. It was agreed thatthe municipalities would be respon-sible for providing the premises forfire stations, selecting staff and main-taining all the equipment that wasgiven to them, which they wouldown. But the Provincial Councilwould be in charge of coordinatingand dictating the criteria for organis-ing the staff and the characteristics ofthe equipment and vehicles to beacquired, which would obligatorilybear the Provincial Council’s coat ofarms and the names of the provin-cial fire fighting service and the

129


municipality. Funds would be fur-nished by the municipalities, insur-ers, Provincial Council and rates forrendering services. This ended upforming the basis for the service’sregulations, which were published inthe province’s official gazette on 18April 1970.Now the service could be launched.Procedures for creating local servicesin Artesa de Segre and Ponts gotunderway at this time and afterwardscame Agramunt and Mollerussa,which were officially inaugurated on27 January 1969 with the delivery ofa new Land Rover. The Pla d’Urgellunit served 12 municipalities. Thanksto a proposal by Vilanova deBellpuig’s City Council, a new criteri-on was included to determine themunicipalities’ economic contribu-tions: the farther away from the firestation, the less they would pay, atthe rate of a 5% reduction for eachfive kilometres of distance. Each localunit created would have a 5-seat, all-wheel-drive Land Rover equippedwith auxiliary equipment. The bestequipped fire station was La Seud’Urgell, which already had three gasmasks, a focus, a hook, a 17-metreladder and first aid equipment,among other apparatus.That same year, engineer Ferran CelsLiesa joined the brigade and twoyears later proposed a re-orientationof the fire fighting network, whichwas being set up exclusively on thebasis of creating fire stations andbuying equipment. Something morewas needed, so Liesa resorted to thesame criteria Lluís Pou had used todesign the SPEI in Barcelona: a studyof the characteristics of all themunicipalities, locations of risk andthe rational distribution of the firestation network. Liesa considered itessential to have pumpers withmonitors, portable broadcasting sta-tions, fixed equipment and theacquisition of rucksacks for work onforest fires. He called for a new sub-sidy so that the service could bebased on these new criteria. In 1974,Liesa detected still more flaws in thesystem: a large part of the equipmentwas not being properly maintainedand the firefighters, maintenancetechnicians and technical teamsneeded training courses.

Tarragona’s caseContrary to the other three Catalanregional governments, Tarragona’sgovernment never created a provin-cial fire fighting service, even thoughit had been the first to consider it,even before the approval of theLocal Regime Act. Deputy AntonioSoler submitted a project to create aservice with fire stations “in all headsof jurisdictions as a minimum andlater in all municipalities of averageimportance”. The plan envisagedincorporating the existing municipalbrigades in Tarragona, Reus andTortosa with the Provincial Council’sindustrial engineer at the helm. Theentity’s plenary session gave thegreen light to the project on 16September 1954, but the plan nevergot off the ground, so Valls’ CityCouncil decided to create its ownbody and not to wait for theProvincial Council to set up aprovincial service. In 1958, theProvincial Council’s Secretariat ofGovernment resurrected the ideaand requested the City Councils ofTarragona, Reus, Tortosa and Valls toreport on how their brigades wereorganised, because Spain’s centralgovernment was insisting on it onceagain. The Ministry of Governmentrequested a report that indicated thedetails of existing fire fighting servic-es and entailed designing animprovement plan that includednew fire stations and an economicfeasibility study. The municipalitiesdid what they were called upon todo and armed with this information,the Provincial Council drafted a proj-ect to create fire stations in Flix,Gandesa, Falset, Montblanc, SantaColoma de Queralt and El Vendrell.All the stations were to have aportable fire engine, carbon dioxidefoam extinguishers and one kilome-tre of hose - a total expenditure offour million pesetas, which wasjoined by the 4.5 million pesetas thatneeded to be invested in improvingthe existing municipal brigades. In a letter from 31 October 1962, theSecretariat of Government explainedto Tarragona’s civil governor that“this Provincial Council has notorganised the Provincial Fire fightingService because of the lack of eco-nomic means needed to do so”. 1965

saw a renewed interest in creating afire brigade when urban and indus-trial growth in the regions ofTarragona was observed, but nothinghad come of it. A special commissionto study the feasibility of that unfin-ished project was set up; it was madeup of three members, one of whomwas Josep Gomis, who would be theGeneralitat’s Minister of Governmentyears later and therefore, responsiblefor the region’s firefighters. In 1972,an attempt was made to contactBarcelona’s regional government “toexchange impressions and benefitfrom experiences” related to theprovincial body, but these effortswere stillborn. And in 1975, regula-tions were drafted that specified that10 local units would be created (inTorredembarra, Constantí, Perafort,Vilaseca – Salou, Cambrils,l’Hospitalet de l’Infant, Borges delCamp, Cornudella de Montsant,Amposta, Sant Carles de la Ràpita,Alcanar, Ulldecona, Alcover, la Riba,Calafell, Arboç del Penedès, SantaColoma de Queralt, Espluga deFrancolí and Prades), six of whichwould have first aid centres associat-ed to secondary fire stations. As Enric Ventosa, the ProvincialCouncil’s industrial engineer duringthis time, recalls, the municipalbrigade used to cross over the citylimits to come to the aid of neigh-bouring towns and Reus, for exam-ple, requested that the ProvincialCouncil subsidise 50% of the cost ofpurchasing a jeep for transportingstaff, which was acquired in 1961. Inthe event of forest fires, Ventosaremembers how they even acceptedthe help of civil volunteers coordi-nated by ICONA’s mountains engi-neers in some emergencies. In 1966,Valls turned its municipal brigadeinto one that covered the entire dis-trict, which in the end was co-financed by 11 city councils: Albiol,Alcover, Alió, Cabra del Camp,Figuerola, La Masó, Nulles,Puigpelat, Garidells, Rodonyà andVallmoll. Each paid a share accordingto its urban and industrial contribu-tions. The City Council briefed theProvincial Council on this change inorientation and invited it to adoptthe model and apply it to the rest ofthe region. That first year, the district

130


of Valls’ firefighters were called out45 times; 33 times in the city and 12in surrounding municipalities. Therewas no permanent guard duty. Thevolunteers’ unit, made up of a firesuperintendant, driver and 12 fire-fighters, had a 60,000 litres/hourcapacity car-pump, eight extinguish-ers and 12 axes, among other equip-ment. Bràfim was included into theservice in 1975, the year in whichthe new fire station was opened, andVilabella, Vila-rodona and Pla deSanta Maria joined the unit the fol-lowing year. Mont-ral, La Riba andPont d’Armentera were added short-ly before the Generalitat took chargeof the service throughout Catalonia.Tarragona’s City Council maintaineda fire fighting service that was notinstituted as a brigade until 1964.Until that time, municipal workersrequested to be assigned to the firestation and were accepted whenevera medical examiner certified theyhad no physical problems or injuriesthat would make it impossible forthem to comply with the work. In1957, municipal firefighters earned abase salary of 3.5 pesetas per day,aside from extras. The official cre-ation of the brigade was not pro-posed with “with fulltime, perma-nent dedication” until 18 December1964.Relations between the fire stationand the municipal authorities weretense at times towards the end of thedictatorship. The commander-in-chief explained in a letter to themayor on 25 October 1974 thatthere were so few people on staff“that some nights there is a retinueof only 2 firefighters, with the threatof a low level of efficiency andresponsibility in the case of an inci-dent at night”. Years later, otherquestions that strained the atmos-phere still more cropped up. Thefirefighters met on 21 February 1978and agreed to ask the City Council toupdate their equipment and not todeviate allocations for the brigade toother areas. They calculated that animmediate investment of 6 millionpesetas was needed to acquire hoses,extinguishers and two vehicles at theleast. At the time, the fire stationhad a 30-metre Magirus laddertruck, a 4,000-litre Barreiros

pumper, an ambulance (all three ofwhich had been purchased in 1970)and a 2500-litre Magirus pumperpurchased in 1972. The firefightersalso wanted three more drivers to behired, but an anonymous municipaltechnician jotted down by hand inthe letter that those three posts “can-not be created” and declared that“one of the firefighters can be thedriver”. However, in October, theCity Council gave in and announceda call for these posts, plus a deputyofficer. The Tarragonese staff alsowanted to take first aid and divingcourses and asked that six radios bepurchased for the ambulance andnew vehicles. The mysterious handsimply noted “okay, or a few less”.Finally, the firefighters asked thatconstruction begin on the new firestation, for which land in the indus-trial estate had already been setaside.Another political question aggravat-ed the crisis. On 13 June 1978, therewere only four drivers and two fire-fighters on guard duty. One of theservices they were required to dowas removing posters and cleaningpolitical graffiti from the streets, withwhich only two firefighters and adriver were left at the fire station.The firefighters sent a letter of com-plaint to the Diario Español newspa-per, which was published on 27June, accusing the commanders ofirresponsibility. They decried havingto work with “deficient and brokendown” equipment and invited theresidents of Tarragona to see the firestation through their own eyes: “Welack the most elementary items, halfof the vehicles don’t work, most areuseless for the service, the less wesay about personal gear the better -some firefighters have not been ableto go to incidents because they haveno boots.”The crisis worsened on 13 and 14July, when the firefighters refused toremove any more posters or cleangraffiti off the public streets, becausethey considered it dangerous. Onlyone sergeant and one corporal werewilling to do so. The local policechief complained in a letter to themayor about what he considered“rebellious behaviour”. On 7 August,18 firefighters signed a letter to the

mayor in response. They explainedthat their physical safety was threat-ened during this service, in fear thatsome artefact would explode.Moreover, from time to time theyhad been insulted and assaultedwhile they were pulling postersdown. Therefore, they believed thatthis kind of service could be consid-ered “improper and reckless, and athreat to the freedom of expression”.They also argued that no other firebrigade in the country provided thiskind of service and that they werenot “a repressive brigade”, but ratherone that served the city and was“separate from all politics or politicalparties, regardless of where theycome from”.The City Council responded inSeptember, arguing that they hadthe “ideal elements” for their jobsand that they knew how to usethem. The council also appealed toevery local civil servant’s duty to fol-low their superiors’ orders. They hadcommitted a minor offence and nosanctions had been levied. In all, 25of the brigade’s 36 firefighters at thetime were affected.In August, however, the crisis deteri-orated still further, since the CityCouncil decided to stop paying over-time and compensate the firefighterswith days off. The firefighters com-plained again, since that wouldmean a loss of about 6,000 pesetas ofincome. A new internal meeting anda drastic decision: they would notattend to secondary services; theywould only work on fires and rescueservices. In a letter to the mayor, thecommander-in-chief demanded thatovertime pay be reinstated, since thefirefighters did not ask to do it, butrather it was the result of seriousincidents that required more person-nel than those who were on duty.The municipality’s civil servantsannounced their support for the fire-fighters’ claims in a letter they alsosent to the mayor on 4 September.Finally, in October, mayor EstebanBanús visited the fire station andmet with the firefighters, promisingto study the inclusion of their usualovertime pay in their salaries, as wellas evaluate the possible purchase ofthe two vehicles requested; a LandRover and a Magirus pumper.

131


The Reus Fire Brigade stood out inthis period for the importance givento its men’s discipline and prepara-tion and the opportunistic use some-times made by the local authoritiesthat happened to be in power. InApril 1961, for example, the citypurchased a new Land RoverSantana Series II from Metalúrgicade Santa Ana for 212,000 pesetas.Mayor Juan Bertrán wished to stagean event to celebrate the vehicle’sdelivery to the fire station. On 25June, large-scale festivities wereorganised to commemorate thebrigade’s 30th anniversary. The daystarted with a mass and continuedwith the blessing of the new LandRover, with a deputy mayor’s wife asgodmother. Later, Plaza Pio XII wasadorned with festive decorations fora firefighters’ parade and exhibitionin front of a grandstand with theauthorities; the residents of Reuswatched from behind some fences.The mayor reviewed the equipmentand afterwards, the firefighters, whohad brought their Hispano, Fordtanker and flamboyant Land Rover,gave a gym exhibition. There wasalso a demonstration of a rescue,ladder drills and water sprayed byhoses. Upon their return to the firestation, each firefighter was present-ed with a bottle of “Spanish wine”.In June 1968, the new mayor, Juan-Amado Albouy, gave the firefighters72 hours to prepare a new exhibi-tion of drills, a demonstration ofequipment and a review of the staff.In 1974, firefighters were summonedonce again for more drills during thepopular fiesta organised at Reus’sport stadium by the NationalMovement’s Local Headquarters.The demand for discipline and train-ing was a constant in the firefighters’physical preparation. In 1964, drillsfor the entire brigade were designedto be done at the same time: the firstTuesday of each month betweenMarch and June. And the firefighterswere warned that unjustifiedabsences from these practice sessionswould be sanctioned. In 1967, thefire station consisted of three sectionsand a subaltern group. Each sectionhad a fire superintendant, driver andfive firefighters and the subalterngroup had a driver and two fire-

fighters. Gym classes and drills forstaff on duty in the fire station in theSant Joan hospital were pro-grammed for each Tuesday. In 1969,firefighters were obligated to washtheir vehicles between seven andeight in the morning and do half anhour of gymnastics afterwards. Andin February 1977, a timetable ofdaily duties was established:Monday, revision and theoretical ses-sions about equipment; Tuesday,drills with masks after physical exer-cises; Wednesday, theoretical sessionsabout the city, its streets and the dis-tribution of fire hydrants; Thursday,drills with vehicles and exit simula-tions; Friday, preparation of futuredrills; and Saturday, cleaning theentire fire station and personalequipment.In 1957, Tortosa also had its ownbrigade, made up of 25 volunteerswho worked with a 4,000-litre tanktruck, a 70-m3/hr fire engine, atransport van for staff and a 16-metre ladder, among other equip-ment. Internal regulations weresometimes ignored, such as whenthe municipal attendant of the elec-trical supply pumps and the brigade’spainter, who lived far from the firestation, were admitted to the service;both surpassed the age limit.This fire brigade was modest, ashighlighted by its problems takingout an insurance policy to coverindustrial accidents in 1961. Thecompanies asked for premiums cal-culated on the basis of the averagemunicipal salary, which was 12,675pesetas a year at the time, but theCity Council was not willing to payit, because firefighters only earnedapproximately 2,600 pesetas per yearon average, since they were notdeployed often. In 1966, for exam-ple, they were only called out 11times within Tortosa’s municipal lim-its and five outside of them; in 1967,they were summoned just 12 timesin all and only nine in 1968. On 17June 1961, the City Councilapproved an investment of 30,000pesetas to renovate the firefighters’wardrobe (one of them had beenusing the same boots and trousersfor 15 years!) and Tortosa purchased24 pairs of trousers and metal shoul-der pads with that money. Municipal

architect Francesc Riocabo wasappointed commander of the brigadeon 27 April 1974 and became thefirst head of Tarragona’s fire fightingsquad a few years later.

Major incidencesIn 1962, the title of the SpanishChristmas carol Frozen Decemberbecame a reality. A cold wave spreadacross all of western Europe.Barcelona and its metropolitan areasaw themselves affected by a snow-fall that lasted 48 hours, from theevening of the 24th until 7:00 p.m.on the 26th. The firefighters’ workwas hard. From the capital, theycould only reach Mataró, Castell-defels, Vallirana and Mollet del Vallèsalong stretches where chains neededto be used on their tires. The trainsstopped working. The Principality ofAndorra sent snowploughs toBarcelona, cleaning the roads alongthe way, and the army sent 600 sol-diers from Talarn to help deal withthe snow. More than 60 centimetresof snow shut down the Prat airportfor four days. The temperature inManresa fell to -7.5º and in Vielha to-9º. Sabadell received as much as1.10 metres of snow and Badalona,one metre.On 9 April 1964, the SPEI’s firefight-ers had to ask the city of Barcelona’sfor help in putting out a fire at awarehouse that belonged to SantaColoma SA on Carretera de la Roca.The explosion of a barrel of inflam-mable material set off a chain ofexplosions of other jerry cans andthe flames soared to over 100 metreshigh. Hundreds of neighbouringhomes had to be evacuated and sev-eral company employees sufferedburns.On 3 July 1970, a Dan Air deHavilland Comet IV charter airplanecrashed in Montseny, killing all thoseon board: 105 passengers and sevencrew members. SPEI firefightersworked with the Civil Guard and theRed Cross to recover the bodies. Onthe morning of 5 September 1970,firefighters were called to put out afire that destroyed three warehousesbelonging to the Sherwin-WilliamsEspañola SA paint factory in SantAdrià de Besòs. It took five longhours to extinguish the fire and

132


required the collaboration of fire-fighters from Barcelona.During this period, the regional gov-ernment’s firefighters also collaborat-ed with the city of Barcelona’s in anunderground accident on 30 October1975; a convoy that was advancingtowards the Vilapiscina station start-ed to back up for a mechanical prob-lem. Upon re-entering Virrei Amat,which it had left a few minutesbefore, it collided with a convoy thatwas entering at 8:45 p.m.. The driverof the second train died and morethan 80 people were injured. TheSPEI dispatched an expedition madeup of the head of guard duty, threerescue vans and a pumper.Barcelona firefighters also helped putout a fire that destroyed the 16-storey Edén Mar apartment buildingin Calonge on 16 October 1976.On 11 December, a freight trainwith dangerous material derailed inthe Olesa de Montserrat station, set-ting off a fire that burnt nine tankercars containing gasoline and gas oil.Two people were seriously injuredby the flames. Twenty-one vehicleswent to work and a half millionlitres of water were used to put itout.On 20 January 1977, a CAMPSAtanker collided with a passenger trainat a railway crossing one kilometrefrom the Manresa station. The train’sdriver and three passengers werekilled and 25 people were injured.The following month on the 28th,there was another train accident, inSant Andreu de la Barca. A truckconvoy from Barcelona ran a redlight and even though it honked itshorn and the electrical current wasimmediately shut off along the net-work, inertia carried the train alongits course and it crashed into anotheren route to Igualada. Several railwaycars derailed onto the N-II road.There were some 300 passengers inall between the two trains, most ofwhom were SEAT workers who hadjust got off work. Twenty-two peopledied and more than 80 were injured.The Provincial Council’s firefighterswere helped by Barcelona’s. The RedCross mounted a field hospital at thesite of the accident.Yet, the most dramatic episode of theperiod took place on Alcanar beach

on 11 July 1978. A tanker loadedwith 4,000 kilos of propylene had atraffic accident at kilometre 160 ofthe N-340 road at the height of theLos Alfaques campsite and the tankended up exploding. According toexperts, the temperature in the zonereached 2,000 degrees at first. Thecampgrounds, 12 chalets and a dis-cotheque building were burnt. Thetanker, which blew up from theexplosion’s force, opened a crater 20metres wide and resulted in 215deaths and 67 wounded. Those whoattempted to escape by throwingthemselves into the sea also died,since the water was boiling. As aresult of that accident, the ADR, aninternational agreement on the roadtransport of hazardous goods, wassigned and laid down a code specify-ing conditions for tankers, the char-acteristics of goods to be transportedand mandatory training for drivers.Les Franqueses Del Vallès was thesite of a tragic railway accident on 6December 1979. The brakes on atrain travelling north failed and itwas evacuated at the Centelles sta-tion. The engineer got off in Figueró,but the convoy began to roll back-wards because of the uneven terrainand started to go at top speed. Aftercutting the current through theentire network, attempts were madeto derail the carriage, but they werenot successful. In the end, it crashedhead to head at 9.35 a.m. into atrain with three cars of passengers enroute to Sant Joan de les Abadesses,which had stopped 200 metres fromLes Franqueses. Twenty-two peoplewere killed and almost 50 wereinjured. The firefighters, whoworked shifts of up to 16 hours,needed the help of Barcelona’smunicipal brigade, the Red Cross,the National Police, the Civil Guardand forest rangers.Beyond occasional accidents, thefirefighters were direct witnesses ofthe major crisis in Catalonia’s textileindustry in the mid-1970s, when thesurge in the prices of oil and rawmaterials and the sector’s internaltransformation were making a strongimpact. A period began in whichfires in textile factories were thenorm. In Terrassa, for example, fire-fighters worked on 32 of these fires

between July and September, 1978.On the record, firms such as LaMagdalena, Tintesa, Textil Noguera,Tejidos Selectos Roig, Hilaturas Katiaand Hilados Industriales, among oth-ers. Most of the small and medium-sized textile factories in Manresa alsoburnt down.

The Generalitat Fire Service(1980-2008)Carles Savalls

The four Catalan Provincial Councilsbegan to consider the possibility ofjoint fire extinguishing and rescueaction in 1969. Their presidents sawan interest in initiating periodic con-tacts with a view to coordinatingactions and standardising the equip-ment used by firefighters in theirjurisdictions. In 1976, the need forsuch coordination was raised againduring the “Technical Days” at theExpro-foc trade fair in Reus. FromJanuary, representatives of all fourProvincial Councils maintained peri-odic contacts to create a joint fireservice for the entire Catalan territo-ry. Nevertheless, the start of theservice before the forest fire seasonof 1977 was ruled out. On 3February that year, the councillorsmet in Lerida to prepare joint actionfor the following summer.But these preliminary talks wouldnot lead to concrete action until 30March 1977. In a meeting thatbrought together the provincialcouncillors, Catalonia’s provincial fireexperts and ICONA – the NatureProtection Institute – representativesa Regional Fire AdvisoryCommission was formed, also joinedby the provincial fire chiefs and onecoordinating expert. TheCommission’s role was to study acommon fire prevention and sup-pression plan for all of Catalonia.

The Regional Fire AdvisoryCommission and Early Plans for aCatalan Fire ServiceAccording to Lluís Pou, who at thetime headed the Barcelona SPEI, theRegional Fire Advisory Commissionidentified some serious deficiencies inCatalan fire services in terms of per-sonnel and infrastructure. According

133


to the minutes of the meeting, theseinadequacies were caused by “insuf-ficient budget allocations”. At thethird meeting, held at the TarragonaProvincial Hall on 21 September1977, the judgement passed on theequipment kept in Catalonia’s firestations following an inventory wasthat it was «for the most part inade-quate for forest fire fighting». Theassistant firefighters hired as rein-forcements during the summermonths “do not cover the most min-imum requirements”. It acknowl-edged that the changes experiencedin Catalonia, such as growing indus-trialisation, required the provision ofpermanent attention to possibleemergencies. The possibility of armyconscripts participating in fire andrescue activities provided theyreceived training was also discussedat those meetings. Furthermore, sol-diers could work all year round,beyond the periods worked by thepersonnel hired during the forest firecampaign. Furthermore, upon com-pletion of their military service,those soldiers could join the volun-teer firefighter corps or possibly thecivil service.The first task the Commission wasfaced with was to improve the coor-dination of fire services during thatsummer’s forest fire campaign, asFerran Liesa, one of its members,recalls. And once the forest fire cam-paign was over, the Commission metin Girona on 19 October and agreedto draft a Catalan fire service bill.The draft bill, which was completedby December, was presented toFrederic Rahola, the first governanceminister in the newly-restoredGeneralitat. Nine months later, on 9September 1978, the PresidentialDepartment issued a decree appoint-ing a report committee to draft theoutline of a pre-study on the cre-ation of a Catalan fire service. Thecity of Barcelona was excluded fromthe scope of the study as its CityCouncil wanted to keep control of itsservice. The minister of governanceat the time, Manuel Ortínez, accept-ed the committee’s proposal and, on11 January 1979, ordered the consti-tution of a working group compris-ing 42 experts and headed by LluísPou to begin the study.

The group was made up of peoplefrom different areas, both technicallyand geographically. There were rep-resentatives from the TarragonaChemical Businesses Association, theGeneral Investigation and TrialsLaboratory of the Provincial Councilof Barcelona, the Catalan Union ofInsurance and CapitalisationCompanies, the Occupational Healthand Safety Institute, the GreaterBarcelona Authority, ICONA and theRed Cross. Its members’ profilesencompassed engineers, architects,experts and, obviously, firefighters.Just one female, Anna Armans, ofthe Barcelona SPEI administrativeservices, was involved.Within the working group, five com-missions were formed: risk evalua-tion, presided over by Ferran Liesa;risk coverage resources, supervisedby Pere Fina, head of the GironaMunicipal Fire Service; structure ofthe new Catalan service, coordinatedby Lluís Pou; management method,under the direction of Joan-JosepHuerta; and prevention, led by Josepde C. Peradejordi, an industrial engi-neer.According to Enric Ventosa, an ind-ustrial engineer at the ProvincialCouncil of Tarragona and a memberof the work group, there was littleconfidence in the Generalitat beingable to take on the creation of thekind of service they proposed due tothe lack of financial resources. Heinsists, however, that this neveraffected the development of the planthat the group considered appropri-ate. The study cost 2.5 million pese-tas. Known as the “Llibre Vermell”, orRed Book, Pou presented it to thethen third temporary governanceminister, Josep Maria Bricall, on theday of the firefighters’ patron saint,Saint John of God, 8 March 1980.The Red Book made an in-depthassessment of the condition of thefire service. It concluded, forinstance, that the provincial fireservices’ lack of a single manage-ment organ impeded their perform-ance. Equipment purchases and firestation improvements were made onthe basis of fund availability ratherthan the services’ actual require-ments. It also highlighted issues inthe performance of certain duties

because of territorial divisions at themunicipal level which generatedjurisdictional conflicts betweenbrigades. The average age of fire-fighters ranged between 40 and 45years old. Overall, technical issueswere left largely unresolved.Resources were not adequate, radionetworks did not reach all vehiclesand much of the equipment usedwas not standard issue. The numberof fire hydrants was insufficient, andmany parts of Catalonia were morethan twenty kilometres away from afire station. There were no cross-province training programmes. Eachprovincial council’s prevention ordi-nances were different and manybusinesses had no established emer-gency procedures or fire preventionmeasures. And on the financial side,the Book noted that the contributionsfrom town councils to provincial fireservices were not calculated on thebasis of fire hazard or any otheremergency but on the basis of eacharea’s wealth.To remedy this, the Book made anassessment of hazard levels for everypart of Catalonia. It provided anarea-by-area study of the presence ofseasonal populations which generat-ed concrete activities with specificrisks. Similarly, a Catalan map ofvegetation fire hazard was drawn,including a four-level risk index:extreme, high, average and low.Each level was determined based onobjective criteria such as vegetationtype, typical climate, the proximityof roads and plant-coverage continu-ity.The service foreseen in the Book wasto act not only in the field of firesuppression and rescue but preven-tion as well: ordinance compliancecontrol, factory inspections, publicawareness campaigns, equipmentapproval. It chose to employ a com-bination of professional and volun-teer firefighters to help control costs.It also ruled out the creation of anentirely volunteer-based corps due to“the increasingly technical nature ofthe service and the introduction ofnew apparatus and devices thatrequire constant maintenance andcontinuous training.” The documentalso specified, among other aspects,the workforce that squads were to be

134


made up of, the shift-system, theequipment every firefighter was tobe provided with, the type of appa-ratus and the configuration of firestations and training facilities. It pro-posed the creation of five firebrigades: Barcelona, Girona, Lerida,Tarragona and Manresa. This lastone was to have covered the coun-ties of Anoia, Bages, Solsonès,Berguedà, Ripollès and Osona, but itwas not constituted. In total, therewere to be 116 fire stations withapproximately 5,200 members ofstaff. The total budget for the pro-posed service amounted to 5,562million pesetas to be financed in fivestages running until 1986, includingbuilding work and the acquisition ofover eight hundred vehicles, twohelicopters and miscellaneous equip-ment.

The Red Book and the creation ofthe Directorate General forPrevention, Fire Suppression andRescueThe Book and the project for the cre-ation of the Catalan fire service werestopped in their tracks when theprovisional Generalitat governmentended. On 20 March 1980, asdemocracy returned, the firstCatalan parliamentary elections wereheld. Once the first Government wasconstituted, the Ministry ofGovernance, headed by Joan Vidal,decided to go ahead with the RedBook’s proposals. The first stage wasstrictly a legal one, yet absolutelynecessary to the project’s implemen-tation: according to the AutonomyStatute of 1979, the Generalitat hadjurisdiction over environment relat-ed-matters. The Statute provided,moreover, that provincial councilscould transfer it their responsibilityfor those services that due to theircharacteristics required Catalonia-wide coordination, as is the case offire fighting. Agreements with thecouncils were reached, granting theGeneralitat responsibility for runningthose services. In addition, it wouldreplace them in all existing agree-ments with the Spanish State, towncouncils and insurance companies.Thus Presidential Decree of 15March 1980 declared the handoverof services from the provincial coun-

cils to the Generalitat. Decree93/1980 of 27 June created theDirectorate General for Prevention,Fire Suppression and Rescue. AlfonsOrtí was its first director. Lluís Pouwas appointed head of the Fire andRescue Service, one of the unitsunder the new directorate. The firstfire chiefs were Elies Serra (Barce-lona), Antoni Güell (Girona), FerranLiesa (Lerida) and Francesc Riocabo(Tarragona). All four had belongedto the team that wrote the Red Book.As Lluís Pou recalls, the programmethat was finally implemented turnedthe vehicle and building workinvestment forecasts made in the RedBook on their head. The authors’ fore-casts had planned for the amountsspent on the vehicle fleet to be threetimes those spent on building work,as they believed that rented facilitieswere an appropriate solution.Nevertheless, the new DirectorateGeneral chose the option of newlybuilt properties, which it would own.Pou saw this as a good way of show-ing around the Generalitat’s nameand emblem as they were printed onall fire stations signs. Incidentally,this was the first service to be organ-ised after self-government wasrestored.The Generalitat Decree 301/1982 of5 August confirmed acceptance ofthe handover of fire services fromthe provincial councils, including thetransfer of personnel. The provinces,however, continued to make finan-cial contributions towards theupkeep of the service. The ProvincialCouncil of Girona, for example, hadalready approved in 1981 a budgetitem of 136 million pesetas for emer-gency procurement, which wasspent on seven heavy rural pumpers,one heavy urban pumper, one res-cue van, one 30-metre aerial ladderengine, one command vehicle (ChiefMobile Unit, in the jargon of theday), firefighter equipment, fifty-fiveradio devices and miscellaneous fur-niture. In October that year, thanksto an agreement with the local CityCouncil, the fire station of Gironabecame the central headquarters ofthe region’s Fire Brigade. Four fire-fighters, four drivers and four corpo-rals remained on the City Council’spayroll while the rest of personnel

moved into the Generalitat’s jurisdic-tion. The fire station, which had tomaintain a minimum of four individ-uals on guard duty, was to compriseforty-five firefighters as well as thebrigade chief and command staff.The City Council, furthermore,pledged to contribute 1% of itsannual fire prevention budget inaddition to the receipts from fire pre-vention taxes to the new service.The Provincial Council of Barcelonahanded over a total of 350 people,including 275 firefighters, 46 corpo-rals, 8 sergeants, 6 non-commis-sioned officers, and technical andadministrative staff. Unfilled vacan-cies were also transferred.Volunteer firefightersIn parallel, the status of volunteerfirefighter was created. A Govern-ment order of 1984 established thefollowing tests for candidates: first,they had to pass a medical check-up;second, they had to demonstratetheir physical skills (a 1,000-metreflat race and a 80-metre free race,rope climbing, swimming over 50metres, lifting weights of 50kg and along jump); then they were given awritten exam; and, finally, they hadto take a driving test. Later, theGeneralitat Fire Service was createdby Law 5/1986 of 10 November onCivil Service Corps of theAutonomous Administration. As aresult, we now officially had a groupof workers made up of professionalswith civil servant status and person-nel with volunteer status. Finally,Law 5/1994 of 4 May, better knownas Fire Service Law, established bothGeneralitat and firefighter responsi-bilities. According to it, firefightershad law enforcement agent statuswhile on duty. The law also createdthe ranks of sergeant, corporal andofficer, and industrial firefighterswho had to validate their skills via acourse at the Fire Academy. Besidesbeing directly involved in putting outfires that may occur on a company’spremises, the law also gave themresponsibility for ensuring that theiremployers adopted prevention meas-ures. They were to control the per-formance of company installationsand were authorised to provide tech-nical training to their fellow-employ-ees. Governance Ministry Order of

135


13 April 1989 already made itmandatory for businesses with activi-ties involving hazardous products tohire industrial firefighters. InCatalonia, there is yet another cate-gory of firefighters, those of AENA,the Spanish Airports and Air TravelAuthority. As a result, the airports ofBarcelona, Girona, Reus andSabadell have their own fire stations.

The Generalitat Fire ServiceOrganisationOnce the Directorate General wascreated, the time had come to actand fill the deficiencies that weredetected in the provincial firebrigades. A Governance MinistryDecree of 1981 established the pro-cedures for brigade equipment pro-curement and authorised the directrecruitment of personnel with a mat-ter of urgency. In 1982, theGeneralitat ran the first recruitmentcompetition to fill vacancies at thefollowing fire brigades: 47 in Lerida,42 in Tarragona and 17 in Girona.Applicants had to be aged between18 and 30, or older if they coulddemonstrate prior employment asmunicipal firefighters. This was away of facilitating access to the corpsfor those who had been working asfirefighters while being officiallyemployed at other town councilposts, as for example in the publicworks section. They were alsorequired to have completed primaryeducation and come from construc-tion-related occupations. Com-munication engineers and healthcareassistants were also wanted.As for the construction and renova-tion of fire stations, agreements werereached with several town councils,which provided land and buildings.The first one to comply, in October1982, was the Lloret de Mar TownCouncil which gave the Governmentthe Marsal estate, a 4,202-squaremetre building. Soon after, the towncouncils of Tremp, Santa Coloma deFarners, Tàrrega, Móra d’Ebre,Pineda de Mar, Solsona and Balagueralso ceded plots of land. One yearlater Cervera, Castell d’Aro, Girona,Pobla de Segur and Olot followedsuit. Around the same time, theInstitut Català del Sòl also cededsome building land in Reus. The first

fire stations to undergo renovationwere those of Prats de Lluçanès,Palafrugell and Vielha e Mijaran in1987.Vehicle and equipment procurementwas not excluded from this process.In 1987, a call for tenders was madefor the purchase of 925 25-millime-tre hose reels, 3,000 shirts, 1,200sweaters, 25 full bodywork shells forheavy rural pumps, 4 commandvehicles and miscellaneous equip-ment for the rescue specialists at theLerida and Girona Fire Brigades,among others.

Training and the Fire AcademyThe Fire Services’ central headquar-ters were established in theBellaterra facilities in Cerdanyola delVallès, on the AutonomousUniversity of Barcelona campus. Thenew buildings housed administrativeservices, the training department(with classrooms, offices and studentrooms), the Barcelona Brigade’s con-trol centre and, from July 1985, theCerdanyola del Vallès fire station.Until that time, operative commandofficers had been performing theirguard duties at the Sabadell fire sta-tion. The author of the architecturalproject was Elies Serra who joinedthe Technical Department when hestepped down as fire chief in 1984.His project actually dated from thetime when the Provincial Council ofBarcelona was planning to establishthe SPEI headquarters in Bellaterra.The works were awarded toConstruccions Castells S.A., a com-pany that later went bankrupt. As aresult, construction work was sus-pended and by the time it resumedthe Generalitat had created theDirectorate General for Prevention,Fire Suppression and Rescue whichmoved into the premises upon itscompletion. The facility opened inMarch 1983.The first class to be trained inBellaterra graduated that year, com-prising fifty firefighter recruitsattached to the Barcelona Brigadewho had taken a course from July toOctober. José Luis Martínez adaptedthe firefighter’s handbook written byRafael Izaguirre at the time of theSPEI. Bienvenido Aguado designedthe Personnel Selection and Training

Section at the request of theDirectorate General. In 1986, Decree220/1986 of 17 July recast this train-ing service into a Fire Academy. Itsfirst director was José Luis Martínez.He worked hand in hand withAguado, the training manager, andJoan Gràcia who was in charge ofthe curriculum. At that time, theAcademy also taught trainee fire-fighters for the Consell Insular deMallorca (the Majorcan regionalgovernment) and continuous educa-tion to the firefighters of Castellón,Las Palmas de Gran Canaria and theBasque Country. One of the Basquemembers was Pedro Anitua, who atthe time was a Civil Protection engi-neer in the Basque government andlater became chief of the GeneralitatFire Service from September 2002 toOctober 2004. In a second phase, the Academy washeaded by Josep Arola from 1October 1989 till 1995. The curricu-lar content of each course was devel-oped during that time. Specialistsfrom outside the field of fire fightingwere called upon for theoretical ses-sions; they included scholars andexperts from the business world,such as Josep Maria Panareda, ageographer, Carme Baixeras, head ofthe Radiological Protection Service ofthe Autonomous University ofBarcelona, and Lluís Font, of theRadiation Physics Group also of theAutonomous University. Until thattime, the teaching staff had beenstrictly made up of firefighters,regardless of training. During thisperiod a course for trainee volunteerfirefighters was also created.But the Bellaterra facilities were run-ning out of space. As a result a moveto Mollet del Vallès was planned, ina new building whose constructionbegan in 1994 on the site of thePolice Academy of Catalonia.Activity at the new location startedin March 1995. Eight months later,Albert Vilanova replaced Arola asdirector. During this new period, thesubjects taught were grouped bymodule: urban fires, forest fires, res-cue and salvage, and technical assis-tance. Furthermore, the Academyjoined the EFSCA (European FireServices Colleges Association),founded in 1988. Along with the

136


National School for Civil Protectionof Madrid, it was the only Spanishmember in that organisation. Underthe EFSCA, the Fire Academy partic-ipated in European command train-ing schemes including the Gammaand Life projects. Under Vilanova’stenure, trainee firefighters began tocarry out fire suppression practice atTarragona’s oil companies. Industrialfirefighter courses also began.Jordi Sans replaced Vilanova inFebruary 2003. Under his direction,the Academy’s premises, situated atthe foot of the C-17 dual carriage-way, were entirely remodelled. Thus,the old building was extended and anew one was constructed. As a resultthe number of classrooms increasedfrom three to seven and a laboratoryand a computer room were built.Upon completion of the works, thefacilities’ surface area grew from1,174 to 2,811 square metres. Sanswas the last director of the FireAcademy as it was absorbed into thePublic Safety Academy of Cataloniacreated by Law 10/2007 of 30 July.During this last period, the Academyincreased the number of lecturehours for the Basic TraineeFirefighter Course from 460 to 580and more teachers were brought in.The Academy also developed a neweducational structure comprising 17departments, each with a specificteaching subject. Finally, a distancelearning programme for industrialfirefighters was inaugurated thanksto an agreement with the ChemicalBusinesses Association of Tarragona(AEQT).

TelecommunicationsTelecommunications also had toadapt to the new circumstances ofthe service. When the Generalitattook over the fire service therewere no relays in the Lerida andTarragona regions to enable a viableradio communications systembetween fire stations and controlcentres. To fill this gap, plans weremade to install a relay on the bor-der between both provinces at thetop of Baltasana Peak in the Pradesmountain range. They went ahead,using equipment purchased yearsearlier by the Barcelona ProvincialCouncil, which had been destined

for Tossa d’Alp but had never beenused. As soon as the relay was up,all the fire stations emitters of bothbrigades had to be adapted, whichEduard Ruíz and his young adju-tant, Jordi Gallart, did in just fourdays. The Girona province still hadno relay of its own, but it tookadvantage of the coverage providedby the relay that the BarcelonaProvincial Council had installed afew years earlier on Turó de l’Homehill. This entailed the renewal ofemitter and reception equipment ascurrent ones were old models thatwere no longer manufactured.Aiming to achieve radio communi-cations networks similar to those ofthe Barcelona Brigade, in 1981 callsfor tenders were made to acquirethree new relays for each region aswell as new equipment. The radiocommunications network develop-ment project relied on the involve-ment of volunteer firefighters asmaintaining 24-hour guards at firestations was not possible. To thisend, plans were made to create analarm network that would activatepagers carried by the volunteersand a siren located at the centre oftowns with fire stations. The sirens,though, were never installed. In1983, as Mateu Mas joined theservice, the project was implement-ed. As a result, in the province ofLerida for example, the new relaysin Comiols and those on the Orriand Cogulló peaks were put intoservice.Technological progress enabled thefire service to work on more chan-nels: initially, the minimum gaprequired between channels to avoidinterference was 100 KHz, butimproved equipment was able toreduce this to 50 KHz at first, andlater to 25 KHz. As a result the samebandwidth was able to accommodatemore channels. In the end, thirteenwere obtained: three for eachbrigade in addition to one commonone to the whole of Catalonia, chan-nel number 4, which was used whenvehicles from two or more regionswere involved in the same opera-tion.In 1987, Mateu Mas planned to have39 relays and 46 channels set up.Once again, this forced the service to

request more frequencies and pur-chase new emitter-receiver equip-ment. Then was the time of a keyturning point in radio communica-tions thanks to a new technicalinnovation: crystals became a thingof the past as they were abandonedin favour of synthesised technologywhich enabled the increase of thenumber of channels considerablywith a mere 12.5 KHz gap. In 1991all in-vehicle telecommunicationsequipment was finally replaced.During the forest fire campaign of1993, the Radio Repair Shop assem-bled the first communications vehi-cle in the service. The E-90, a per-sonnel transport Volkswagen Syncroarrived at the Lerida Brigade. Thevehicle was equipped with operatorstations and was kept in service until2003.Telecommunications experiencedanother change after the 1998 fires.One of the weaknesses identifiedduring this series of fires had beenradio communications. Conseq-uently, the Government entrustedthe Telecommunications Centre ofCatalonia with a network qualityimprovement project. In 1999, apilot experiment was carried out totest the TETRA digital technology(known to firefighters as Àgora),which improved audio quality andallowed the transmission of data,such as that required for GPSs. Thetrial was conducted in the countiesaffected by the 1998 fires whereboth types of equipment got to coex-ist: the newly installed digital equip-ment, and the analogue equipmentthat had been used until then. Thispilot experiment was useful both tothe Directorate General and to theTelecommunications Centre prior toimplementation in other Catalancorps and institutions. The resultswere conclusive and theGovernment decided to implementthe digital network throughout thefire service. The forest fire campaignof 2000 was conducted with bothtechnologies throughout Catalonia.But all the technical problems of thenew network had to be addressedfirst. This was done under the super-vision of Jordi Vidal, who created theGeographic Information Systemwhich permitted real-time vehicle

137


and aircraft localisation. Finally, in2004 the analogue switch-off wentahead and disassembly of the con-ventional network began. When theMossos d’Esquadra were deployed inthe city of Barcelona in November2005, the Generalitat decided that allemergency services should operateon the same network. Until thattime, the Mossos d’Esquadra hadbeen using the Tetrapol systemwhich was replaced by the Rescatnetwork throughout all services.

Vehicle and equipment modernisation.The airborne fleetThe role of the Directorate General’sTechnical Department is to developfire fighting equipment improvementsolutions. Headed by José Luis Lópezwith the support of Elies Serra, theTechnical Department performed anovel task at that time in Spain: thedefinition of technical specificationsfor fire fighting equipment and, inparticular, for fire appliances. As aresult, the Directorate General estab-lished its own requirements forequipment improvement whenmaking calls for tenders. This is howthe Department designed, amongothers, fire nozzles and a heavy ruralpump. In 1995, remote attack cis-terns (Basses remotes d’atac - BRA)were set up in difficult-to-accessareas to ensure water supply in firesuppression operations. The first tri-als were conducted by the TrempFire Brigade under the command ofLluís Rodríguez, chief of the Pallarssector. As its effectiveness was con-firmed, the use of remote attack cis-terns was extended to the rest ofCatalonia. Cisterns with a capacity of3,000 litres were installed in placesthat were difficult for fire engines toaccess. They were then filled by heli-copters carrying 1,000-litre watertanks. The installation was poweredby two motor pumps and included500 metres of hose. This system wasalso subsequently adopted by theMadrid Fire Brigade and they wereemployed in Catalonia until the useof back fires began in the suppres-sion of large fires. The technical strength of this fledg-ling service and its professionals hasreverberations outside Catalonia aswell. Elies Serra, for example, is a

former instructor of the Fire Acad-emy of Texas, United-States, and amember of the Mexican associationof fire chiefs. Carles de Pablo, fromTerrassa, was employed fromSeptember 1990 to September 1993as deputy-chief of the fire service ofthe European Organisation forNuclear Research (CERN), thelargest particle physics investigationlaboratory headquartered inGeneva, Switzerland. MauriciGalofré, a Generalitat firefighter, iscurrently on secondment at theCERN. Màxim del Valle, who grad-uated first from the first class ofGeneralitat firefighters, was thetechnical general manager of theAndorra Fire Brigade for thirteenyears from January 1993 to June2006. At this time he is director ofthe Directorate General’s TechnicalDepartment. More recently, MarcCastellnou, the GRAF chief analystfrom Tivissa, was employed at theforest and protected areas servicesof the North-American states ofWashington and Oregon between1997 and 1998. While there, hewas able to apply the analysismodel he developed in his gradua-tion dissertation and extend hisknowledge of fire behaviour.Wildland Fire Specialist, a Califor-nian company, bought his patentfor it. And another Generalitat fire-fighter, Reus-based Sergeant AntoniGarcía Fiel is currently employed atthe Centro Euratom fire brigade inthe Italian town of Ispra.Meanwhile, the airborne fleet wasgrowing. In 1983, acquisition wasmade of two Messerschmitt-Bölkow-Blohm BO 105 cbs4 helicopters usedin fire command and – in flyingcrane configuration – mountain res-cue activities. This was the first timethat helicopters were being used infire fighting in Spain. Until then,only Canadair- or Dromadair-typeairplanes had been used. In 1987,the Directorate General purchased athird helicopter and the followingyear it began to procure HS com-mand transport helicopters on a sys-tematic basis. The first two models ofsuch aircraft were Hughes 500 andBell 206 Jet-Rangers. Every brigadewas provided with one. With thisnew set of resources, the Generalitat

decided to create the Aircraft Sectionin late 1988. Its first director wasJosep Arola. The following year, thefirst water bomber helicopter or heli-tank was procured to reinforce forestfire suppression capability. By 2004the Directorate General possessed itsown fleet of ten such aircraft aheadof the summer campaign. In 1990, itpurchased a Bölkow-Kawasaki BH117 A4 helicopter with enhancedfeatures relative to prior acquisitions.In 1994 another, superior model yet,was introduced to the fleet, a BO-105 Superfive; and the followingyear again came another innovationin the form of two Air Tractors AT-802F. In the wake of the 1994 fires,the head of the Fire Service, ManuelBosch, and the then Aircraft Sectionmanager, Ramon Dinarès, travelledto the United States to discover thelatest innovations on the market tofurther improve the fire suppressioncapability of the airborne fleet,which at the time also included sev-eral Firecat airplanes. There they dis-covered the Air Tractor, a surveil-lance and attack airplane, which hadjust been released and revolutionisedfixed-wing aircraft fire fightingthanks to its manoeuvrability, capac-ity and dropping system. Cataloniawas first in possessing them inEurope, attracting Greek and Croatengineers, among others, who cameto observe them for possible intro-duction in their own countries.In 2002 the Directorate General’sfleet of helicopters became that ofthe Ministry as a whole, incorporat-ing one aircraft that until then hadbeen used exclusively by the CatalanTraffic Service. That same year, anew helicopter – an EC-135-P2 –was acquired for mountain rescue.

The media and the Press OfficeThe constant growth of the Catalanfire service was also felt in the fieldof attention to the media. The Dir-ectorate General began to organise apress office in the wake of the devas-tating forest fires of the summer of1994. Until that time, Joan Pascualhad established initial contacts withjournalists. Every morning, forexample, he connected with thebrigade control centres from hishome to obtain an update on the lat-

138


est incidents and made a liveannouncement on Spain’s Radio 4.As his widow, Lube Tenas, recalls,Pascual was passionate about thisworld. Long before that time, he hadalready been in contact with theBarcelona firefighters for whom hisrestaurant in the Barceloneta districtprepared meals when an incidentkept them working long hours. It isaround then that he began to collectfirefighter helmets, of which hegathered almost 500 from differentperiods and different parts of theworld. It is one of the largest collec-tions of this kind today. When hefirst joined the Generalitat FireService, Pascual was given responsi-bility for everything related to youngfirefighters and he made his way upto become head of the ExternalRelations Department of theDirectorate General.Until then, the press contacted thecontrol centres directly for informa-tion on fire fighting activities. Butduring the wave of fires of 1994, theDirectorate General and the commu-nications office of the GovernanceMinistry, headed by SusannaQuintana, saw an obvious need forthe creation of a permanent pressservice in Bellaterra, at least until theend of the summer. This is howNúria Iglesias, a journalist, started toattend the media with the assistanceof Pascual. The experience, whichwas considered a success, resulted inthe press office being maintainedonce the forest fire campaign wasover. In the summer of 1995, thePress Office organised a 24-hourservice manned by Iglesias and threeother journalists, among whichVerònica Pardo. From that moment aregular team was built, providinginformation on the Fire Service’sdaily activities and managing inter-view requests and media reports allyear long.The Press Office, accommodated atthe Centre for Information andOperational Coordination of Catal-onia (Cicoc) in Bellaterra, now wasthe body responsible for relaying theauthorities’ instructions to the publicin the event of a major emergency.The Directorate General’s communi-cations model was subsequentlyimplemented in the Mossos

d’Esquadra and the Traffic Servicewhen two journalists from theBellaterra team were given responsi-bility for press relations, namelyCarles Fernández at the DirectorateGeneral for Citizen Safety andVerònica Pardo at the Catalan TrafficService. Today, the Press Office com-prises 11 members of staff. Just in2008 it attended 61,000 calls fromjournalists while in 1998, for exam-ple, it had merely received 27,000.

The first women in the Fire ServiceIn those early days, the slow processof introducing women into the fireservice began. At the beginning ofthe 1980s, the Gelida Municipal firestation had amongst its membersthree female volunteer firefighters:Manoli Ocaña, Montse Nebot andJoana Vilarroig. The latter rose tobecome station deputy-chief. Theywere appointed volunteers of theactive force on 23 July 1984 whenthis local fire station was incorporat-ed into the operational structure ofthe Directorate General forPrevention, Fire Suppression andRescue of the Generalitat. In 1988,Villaroig joined the Barcelona FireBrigade as control centre operatorwhere she remained until she retiredin late 2008. For her part, Nebot cur-rently works at the Matorell FireBrigade general warehouse. Ocañahas left the fire service altogether. Cecília Egea, an architect, joined theDirectorate General as preventiontechnician in November 1982. Whenthe Generalitat Fire Service was offi-cially created in 1989 she was admit-ted into the firefighter corps throughcompetitive examination.Throughout that time, she has heldmany positions. First, as a technicianin the Prevention Department of theDirectorate General she oversaw thevalidation of projects and performedbuilding inspections to check compli-ance with regulations. She laterjoined the Operations Divisionwhere as Planning Subdivision man-ager she supervised aircraft supportand management. As manager of theEvaluation Subdivision, she wasinvolved in methodology and proce-dures. She has also collaborated withthe Technical Department in projectdevelopment and visiting fire station

building works. On the operationsside, she stood duty at the fire con-trol room in Bellaterra and carriedout incident investigations. She wasthe Generalitat’s first female fire-fighter.The first female to stand guard dutywas Anna Martín. After passing thearchitects’ competitive exam, shejoined the corps as a technician on31 January 1994, and by late Julyshe joined the pool of chiefs of guardat the Tarragona Brigade. In 1996,Terrassa admitted the first femaleforest wardens in its history:Mariona Casals, Eva García andSílvia Gibert. Carlota Dicenta, anarchitect technician, joined thePrevention Department in the publicbuildings section in 1990. As a resultshe was involved in inspectingBarcelona’s Olympic facilities. In1998, with Xavier Pomès as gover-nance minister, technicians wereincorporated into the Fire Service. Asa result, Dicenta began to standguard duty as a firefighter at theCicoc. As the rest of personnel affect-ed by this measure, she had to take a200-hour course at the FireAcademy. Dicenta, who was ap-pointed deputy inspector, is currentlyon leave.Elisabet Justribó passed the techni-cian exam in December 1991. Sheheld a position as architect techni-cian at the Barcelona Brigade. And,like Carlota Dicenta, she was trans-ferred into the Generalitat FireService with Pomés as governanceminister. Once she completed themandatory course, she started guardduties at the Cicoc. She was latersent on secondment to the TarragonaBrigade where she was promoted tochief of guard in 2000. After a periodon leave, she joined the corps againin 2008 in the North MetropolitanEmergency Region.Mercè López also joined theDirectorate General as a technicianand – also in 1998 – she wasabsorbed into the Fire Service. In2000 she was destined to the LeridaBrigade where she started as chief ofguard. In 2002 she was the firstwoman to be appointed head of theVallès Oriental Basic EmergencyArea. From that time, she held theposition of chief of guard in Bellater-

139


ra. In 2004 she was appointed headof the Lerida Emergency Region and,therefore, was the first female tohead a Region. López held that posi-tion until March 2008.In 1998 the first two females to jointhe fire service after passing the civilservice firefighter competitive examwere admitted. They were GlòriaSorigué, who came from the Mossosd’Esquadra corps, and GemmaMilián. From that moment, the pres-ence of women in the fire servicehas been growing, albeit slowly. As aresult, the Technical Department ofthe Directorate General has had tostart allowing for female-only spacein all building work carried out atfire stations. The first fire station tobe adapted to accommodate womenwas the Vilanova i la Geltrú stationin 2001. It had already been the firsttown to open a SPEI fire station.Subsequently, other fire stations fol-lowed suit in Banyoles (new build-ing) in 2002, Sant Feliu de Llobregatand La Seu d’Urgell (existing build-ings remodelled) in 2003, SantaColoma de Gramenet (renovation)the following year, as well as newbuildings in Montblanc in 2004 andSort, Mollerussa, and Cambrils in2005.The Forest Action Support Groups(Grups de Recolzament d’ActuacionsForestals - GRAF) also employ twofemale firefighters Etel Arilla andMarta Miralles. And, more recently,the Special Actions Support Group(Grup de Recolzament d’ActuacionsEspecials - GRAE) has hired the firsttwo professional female firefighters,Rocío Sánchez and Emma Roca,Spanish mountain skiing championin 2005 and European adventureracing champion in 2001, amongothers. In 2005, Olga Lanau becamethe first women to occupy the postof director general.

Professional demandsThe first professional demands camein 1987 when the firefighters joinedthe first strike of Generalitat civil ser-vants. According to the GovernanceMinistry 75% of them followed thestrike. Firefighters in uniform stoodout among the 8,000 people whoparticipated in a demonstration thatended outside the Palau de la

Generalitat in Barcelona. On thewhole, they demanded equal rightswith civil servants from other servic-es, including a 6% salary increase,35-hour weeks, a specific agreementfor professional staff and unsplitworkdays. Furthermore, firefighterswanted extra pay for hazardousduties and night shifts, as well asmore staff and resources. That day,only urgent duties were attended. InTerrassa, for example, a sign reading«Firefighters of the Generalitat onStrike» was hung and fire vehicleswere taken to the streets, honkingtheir horns to draw attention to theirdemands.In 1995, the Volunteer FirefightersBoard was created in order to pro-vide staff with a channel for serviceimprovement proposals. Two yearslater came the second labour conflictinvolving civil service firefighters.They began a strike in November1997 which was to last until April1998. During that period theyrefused to work overtime and servicevehicles. Their demands includedequal salaries and work conditions tothose of firefighters in Madrid or theBasque Country, the regulation ofsecond occupations with no loss ofrights, whether financial or profes-sional, a review of overtime pay,more staff, new vehicles and equip-ment, and the improvement of theFire Academy and firefighter train-ing, among others. The Generalitatgranted pay rises of 267,000 pesetasper annum for lower ranking fire-fighters, 250,000 for corporals and365,000 for sergeants. As for secondoccupations, it accepted the firefight-ers’ proposal in full. Regarding over-time, it offered a revision of payranging from 2,200 pesetas/hour forfirefighters and 2,600 for officers. Inresponse to personnel increasedemands the Government conveneda series of entry exams: one in 1998,to fill 140 new vacancies in additionto internal promotions; and more in1999, 2000 and 2001, to fill 120, 126and 65 low rank vacancies respec-tively. The Government also made acommitment to spend 1.4 billionpesetas on a four-year plan forequipment renewal, including theacquisition of 31 new vehicles ofwhich 20 heavy rural pumpers. The

Generalitat also committed to thecreation of a permanent mandatorytraining programme.Before the final agreement wasreached, about 400 firefighters held ademonstration in Barcelona on 15April. They propelled foam outsidethe seat of the Ministry of Gov-ernance, in Via Laietana and occu-pied the seat of the Ministry ofEconomy and Finance from whichthey were expelled by the Mossosd’Esquadra. A few firefighters suf-fered minor injuries. The final pointof disagreement was the hourly dis-tribution of guard duties: the Gov-ernment’s proposal was of 12-hourshifts followed by 48 hours off. Thefirefighters rejected this as theybelieved that such rotations wouldgenerate yet more overtime. Finally,once the improvements were agreed,the organisation of guard duties wasmade official by Decree 103/1998 of28 April, which also established thestructure of the Directorate Generalfor Emergencies and Civil Security.

The medical assistance serviceThe new Directorate General alsocreated a medical assistance servicefor the victims of the incidents thefirefighters were called to. The seedsof this unit, today’s MedicalEmergencies Group (Grup d’Emerg-ències Mèdicas - GEM), were sownin 1985. It is at that time that somehospitals, such as those of Puigcerdà,Vielha, and Mijaran, saw the needfor improving the network for thesecondary transfer of critically-illpatients and newborns. As a result,and thanks to a new agreement withthe Ministry of Health and SocialSecurity and Barcelona’s HospitalClínic, a stand-by medical unit wasset up at the Cicoc during EasterWeek. This unit comprised theBölkow 105 medical helicopter, twomedical ambulances with Red Crossdrivers and nurses, one doctor fromthe Ministry of Health and SocialSecurity and one from the FireService, as well as anaesthetists, oneemergency room doctor, nurses andmedical equipment from the HospitalClínic of Barcelona. Its role was toprovide in-situ assistance to incidentvictims and then take them to hospi-tal, as well as transport critically-ill

140


patients who needed to be movedfrom one hospital to another bymedical helicopter or ambulance.Between 4 and 8 April a total of 19calls were responded to. The experi-ence was automatically extendedafter Easter with the Pilot Plan forthe Secondary Transport ofCritically-ill Patients. Until 31December that same year over 897patient transfers were made. Thiscollaboration ceased in December1987. Altogether, between Easterand New Year more than 1,800responses were made.At that time the Ministry of Healthand Social Security, headed by Doc-tor Santiago Ferrándiz, chose to setup its own inter-hospital transferservice, which later grew into theMedical Emergency System (Sistemad’Emergències Mèdiques - SEM).But until the SEM was created, theDirectorate General continued as theprovider of this service. Thus itrecruited some of the volunteer doc-tors who had been performing hos-pital transfer services from Bellaterraand had already received the title offirefighter with special ranks. Whenthe Ministry of Health and SocialSecurity officially created the SEM,the Directorate General stopped car-rying out secondary transfersbetween hospitals and exclusivelydedicated itself to mountain rescue,major incident victims assistance andhospital evacuation in addition toproviding medical assistance throughthe fire brigades. Thus, in July 1989, six doctors wererecruited under the auspices of theInspection Section, headed by DoctorRamon Prat. Some of the first doc-tors to be employed remain in thesystem today: Miquel Vidal, AntonioBenavides, Conchita Morales andMarta Hernández. The GEM wasthen born. At that time, some townand county councils, the provincialcouncils of Lerida and Barcelona andprivate companies acquired ambu-lances in order to reach areas wheremedical coverage was insufficient.These were posted at various fire sta-tions including Prats de Lluçanès,Calaf, Guardiola de Berguedà andsome volunteer fire stations inLerida. In parallel, Ramon Pratworked with his team of doctors to

provide basic medical training to fire-fighters. Prat also fought for theDirectorate General’s doctors tomaintain their excellent professionallevels. In 1991, he requested thatthey go on training and re-trainingcourses at hospitals to avoid thembecoming removed in instant inci-dent patient assistance and lose thepractice of certain techniques. To thisend, they attended continuous train-ing at the Parc Taulí Hospital inSabadell and the Mútua Hospital inTerrassa. Prats also wanted helicop-ters to play a greater role in theresponses of the Fire Service’s doc-tors as they had only been calledupon in 8% of cases. DuringOlympics year, the head of theInspection Section also requested theopening of another course for fire-fighters for them to learn first aidand become familiar with ambulancemedical equipment. As a result, in1992 a first aid course was offered atthe Fire Academy while all GEMmembers went on a post-graduatecourse in emergency medicine at theUniversity of Barcelona. In 1999, anew course known as Emerssa wascreated for all firefighters. Thisexpanded version of a course formedical transport technicians of theMinistry of Health and SocialSecurity was taught by 60 teachersall over Catalonia.

Special search and rescue groupsLaw 5/1994 of 4 May, which regu-lates the fire and rescue services ofCatalonia, assigned the rescue ofpeople in wild spaces to the fire serv-ice. It thereby provided structure toan area that until then had under-gone other organisation attempts.Between 1966 and 1981, rescueswere carried out by the MountainRescue Group made up of membersof the National MountaineeringSchool, namely expert climbers,skiers, and mountaineers who wouldbe called upon on a voluntary basisin the event of an emergency. Someof them joined the special rescueunit of the Fire Brigade of the TownCouncil of Barcelona.In those days, rescue-related mattersfell in a legal vacuum, butAutonomic Decree 171/81 of July1981 ended this with the creation of

the Technical Commission for SpecialRescue Coordination. This commis-sion was placed under the auspicesof the newly-created DirectorateGeneral for Prevention, FireSuppression and Rescue and wasmade up the Mountain Red Cross,the Civil Guard, the Barcelona FireBrigade and the Catalan federationsof Hiking Organisations, Caving andWinter Sports. It was in 1984 thatthe Generalitat Fire Service graduallybegan to recruit climbing and cavingrescue experts, opening the way forprofessionalisation of the service.The Mountain Rescue Group (Grupde Rescat de Muntanya - GRM) wasbeing created. At the BarcelonaBrigade, its pioneers were a controlcentre operator, Carles Galán, andtwo brothers, forest wardens in SantFeliu de Llobregat, Cesc and JordiFarré. This team grew as it wasjoined in August 1985 by other fire-fighters, expert mountaineers, andstaff from sport federations. Otherrecruits included Joan Anglada,Llorenç Bonet, Jordi Camprubí,Jaume Ganges, Joan Guirado,Antoni Martínez Robles, AntoniLlasera, Enric Pagès, Sergio Palacios,Alfons Valls and Bernat Clarella,manager of the rescue unit of theFederation of Hiking Organisationsof Catalonia. At that time rescueoperations command was unifiedand the handling of emergency callswas centralised at the DirectorateGeneral’s headquarters inCerdanyola del Vallès where twohelicopters were made available torescue teams. This initial Barcelona-based nucleuswas integrated into the Cerdanyoladel Vallès fire station which becamethe operations centre for the Barce-lona Brigade’s GRM. The group,however, had been created to actanywhere in Catalonia, although theBrigades of Girona and Lerida hadalready formed search and rescueunits. In Camprodon, the father ofthis process was Francesc Carola,who had joined the Red Cross’sAlpine Brigade in 1968 and then thefire service as a volunteer at theRipollès fire station in 1979. As amember of the Girona GRM, Carolawas a witness to the times whenAntoni Güell, the fire chief, proposed

141


the creation of a specialist mountainrescue unit in Vall de Camprodoncomprising firefighters and the RedCross, which already worked jointlyin many areas. The Red Cross, how-ever, rejected the idea. Over theyears, the Camprodon fire stationhas been acquiring equipmentthanks to the support of theDirectorate General, the TownCouncil and the Ripollès CountyCouncil. It currently owns threestretchers and avalanche bags inaddition to small rescue equipment. In Olot, Jordi Francès Buxó, whojoined the fire service in 1979,deserves special mention. Buxócalled for the creation of a perma-nent rescue base in Olot — capital ofthe Garrotxa county – as expertmountain firefighters were scatteredover different stations. His effortswere rewarded with the official cre-ation of the GRAE a few years later.Buxó, who started to practice moun-taineering at the age of twelve,recalls how difficult rescuing was inthose early days, without mobilephones, emitters with little coverageand no helicopter support, forcingrescuers to go on long hikes acrossthe mountain. In the Ripollès coun-ty, where rescues had been carriedout by the Red Cross, the CivilGuard and the ski patrollers of LaMolina and Núria, Manel Peredaorganised a rescue unit. Until then,rescuers had to pay for the equip-ment they used on duty themselves.Pereda, who had joined the provin-cial fire service in February 1981,received technical training in variousmountain-related courses, encour-aged by the then Brigade chief,Antoni Güell. Since 2007, Ripoll nolonger is the home of the GRAE andits mountain specialists are stationedin the Olot administration building,while its volunteers remain posted inCamprodon.As for the Lerida Fire Brigade, thePompièrs – the firefighters of Vielha inthe Aran Valley – were the first tointervene in mountain rescue opera-tions in the Pyrenees of Lerida. Thefirst Pompièrs rescuers, Javier Tous,Rafael Villamor and José Gasa, weremountain lovers who had receivedtraining in France. They were laterjoined by young people who main-

tained these ties with the countrynext-door, in particular with the fireservice, the Gendarmerie and themountain unit of the Garde Répu-blicaine of the Ariège and Haute-Garonne départements. Joan Canalias,current director general of thePompièrs of Aran, joined the corps atthat time, in 1971. Back then, theAranese rescuers were not onlytrained in France, but also practicedwith their French colleagues andrequested support from the otherside of the border for specific servic-es. The Pompièrs of Vielha alsoworked in rescue operations in thePyrenees outside the Aran Valley,namely in Aragon and other parts ofthe province of Lerida.In 1979, a rescue unit was formedat the Poble de Segur fire station,the same year of its own creation.Josep Calvet, its first leader, hiredtwo expert mountaineers, JosepTunica and Ramon ‘Capi’ Caballé,whose first climbing experiencesdate back to their teenage years.They were followed by Julià Paülsand Pere and Josep Solana, twobrothers. Thanks to municipal sub-sidies, resident donations and theproceedings of the sale of calendarsand a Christmas party, the volun-teers of Pobla de Segur purchasedtheir own rescue equipment. Thefirst climbing rescue was carried outon 11 May 1980, to recover a life-less body hanging from a wall inReina Street, Terradets.In 1983, at the request of the firestation chief, Carles Royo, La Seud’Urgell also formed a rescue unit.The unit’s organiser was Josep ‘Boy’López Rico, president of the Unionof Hikers of La Seu d’Urgell. The firstLa Seu rescuers, which included fif-teen members of a club of which‘Boy’ was president, were volunteerswho intervened exclusively inmountain rescue operations in theAlt Urgell, Cerdanya, Solsonès, andother areas where their involvementmight be necessary. Consequently,the rescuers used their own equip-ment during operations. They didnot join the active force until 1993.From that time, the volunteers wereto be involved in all types of opera-tions, in addition to rescues.In parallel, the Underwater Search

and Rescue Group (Grup de Rescat iSalvaments Subaquàtics - GRS) wascreated. In 1982, a first nucleus wasformed at the Lerida Fire Brigade,comprising a group of its own fire-fighters as well as firemen fromother parts of the Terres del Ponentwho received special training. Morescuba divers were stationed else-where in Catalonia and were calledas the need arose. But it was notuntil 1993 that a specific exam wascalled to recruit expert scuba divers.It was a first step toward the regula-tion of water rescue in theGeneralitat Fire Service, with a viewto create a set crew of scuba divers tocall upon as necessary. In addition, aunit of scuba divers including CarlesGalán and the Farré brothers basedat the Cerdanyola fire station wascreated. They mostly worked in openseas. There also was another unit inMollerussa which was mostly calledto inner waters rescues. Finallyexperts were available at the fire sta-tions of Sant Feliu de Lobregat,l’Hospitalet de Llobregat and Mataró,among others.In 1997, the Directorate Generalmerged the GRM and the GRS, cre-ating the Special Activities SupportGroups (Grups de Recolzamentd’Activitats Especials - GRAE). Thisimplied the concentration of scubadiver groups in Cerdanyola delVallès, although the Girona FireBrigade had some scattered over sev-eral fire stations. The divers made anoteworthy contribution in the dan-gerous rescue of the body of aBasque cave-diver in the FuenteAzul cave, Burgos, in 2000. Thebody was lying 70-metres deep intothe cave. The Civil Guard had notmanaged retrieve it, and it was final-ly recovered by the divers CarlesGalán, Joan Perona, Jesús Almagroand Miquel Román. The mountainrescue experts, the former GRM,remained at Cerdanyola and at thethree stations in the West Pyreneeswhere they had been stationed untilthen. In the Girona province, Olotjoined Camprodon on the list of firestations with a GRAE unit. The pro-fessional firefighters of Olot and thevolunteers of Camprodon havereceived training from French fire-fighters in performing rescues in

142


snow, rock and ravine situations.And in turn they have providedtraining to the rescue units of firebrigades in Navarra.The Directorate General has recentlyreorganised the GRAE under thesuccessive command of Josep Colàs,Santi Lleonart and SebastiàMassagué. The current plan is to goback to separating mountain andwater rescue units, albeit both underthe common name of GRAE.Accordingly, expert scuba divers willbe spread over three bases coveringthe entire Catalan coast in additionto responding to inner waters emer-gencies. The three bases will belocated in Cambrils, Girona andCerdanyola del Vallès. As for the spe-cial mountain rescue units, they willcontinue to be stationed at the samesix fire stations as today. A selectionprocess to recruit new GRAE mem-bers has been opened, involving atheoretical exam and physical testsin climbing, caving, swimming, ski-ing and orienteering. Existing GRAEmembers have had to pass thosesame exams in order to corroboratetheir capacity to continue perform-ing their job.The Directorate General created athird specialist unit in the wake of ahuge fire that affected CentralCatalonia in 1998. The Forest ActionSupport Group – GRAF – was bornas a tool to reinforce the fight againstmajor wildfires and was made up ofexperts who were to intervene insuch incidents exclusively. Itsresponsibilities, however, were notrestricted to fire suppression but alsoinvolved the implementation of anextensive technical project including,for example, the creation of an oper-ational map used by the Fire Service.It defined aspects of the map rangingfrom the symbols to be used to thegrids to be created. The GRAF alsodeveloped a prescribed burns pro-gramme for forest maintenance, pro-vided training both internally to FireService members and externally tokey fire suppression players (theADFs, volunteers, environmentalists,forest owners, Mossos d’Esquadraand rural agents), promoted theexchange of experiences with for-eign professionals and participated ininternational fire projects such as

Fire Paradox. The Fire Paradox proj-ect, whose goal is to increase aware-ness of the use of fire as a forestmanagement as well as an extin-guishing tool, encompasses theEuropean Union, Libya andMorocco. The GRAF also introduceda new fire analysis technique anddeveloped a common lexicon withsuch terms as ‘secondary seat’,‘direct, indirect or parallel attack’,and ‘alignments’ or ‘convective col-umn’. The unit also created an e-bulletin, Lo Forestalillo, a reducedversion of which, 3 Minuts, is distrib-uted internally amongst commandofficers.The GRAF was officially born on 1March 1999. The idea to create agroup of experts, in the style of theSpanish government’s Forest FireSupport Brigades (Brigadas deRefuerzo de Incendios Forestales -BRIF) founded in 1992, came to theGovernance minister, Xavier Pomés,after the fateful summer of 1998. Inthe process of creating the group, thehead of the Operations Division,Manuel Bosch, proposed a moreambitious project. He wanted morethan just a small group of firefighterswell-trained in the latest forest firesuppression techniques. It is in thiscontext that Marc Castellnou, ayoung Tivissa-based forest engineerand firefighter, who until 1998 hadbeen working with the TarragonaFire Brigade on training-related mat-ters, came to his attention.Castellnou was appointed chief ana-lyst of the GRAF. The principle thatthe unit began to work on and thatreceived the unwavering support ofPomés was based on the study of firebehaviour and the prediction of itsevolution to help plan attack strate-gies more accurately. The GRAF alsointroduced other suppression tools inaddition to the traditional directwater attack method, including pre-scribed burns, back burning andmanual tools such as the pulaski.The official presentation of thegroup was made in Cabra del Campon 28 May 1999, with a controlledburning demonstration in theDuqueta forest and the manual cre-ation of a control line in Cossiolforest. The group is structuredaround a central core in Bellaterra,

the Technical Unit, with unitsspread over the four Catalanprovinces. There are 17 GRAF fire-fighters in the provinces ofTarragona, Lerida and Girona and22 in the Barcelona province. Theyare specialist firefighters who, dur-ing the forest fire campaign, per-form duties in the GRAF units ofthe fire stations of Rubí-Sant Cugat,Cassà de la Selva, Reus and Tremp,on secondment from the stationwhere they posted the rest of theyear. The GRAF model has been adoptedin other parts of Europe includingAragon, the Balearic Islands, theCanary Islands, Portugal, Franceand the United Kingdom. Membersof the group have been helpingtrain other technician firefighters inthose areas.

Forest fire fighting resourcesNineteen ninety-four was a year ofmany changes. Decree 170/1994 of14 June ordered the transfer of fireand rescue services, assets andresources from the Generalitat tothe Conselh Generau dera ValD’Aran (the Aran Valley GeneralCouncil). This notwithstanding, thefire stations of Vielha e Mijaran,Bossòst and Les remained withinthe network of the Generalitat FireService. In the Aran Valley, onlyvolunteer firefighter squads werecreated, which were trained by theFire Academy but were on theConselh’s payroll.The remaining changes came in thewake of a tragic summer duringwhich fire once again devouredCatalonia’s forests and took severallives. That year’s wave of blazes gen-erated an avalanche of criticismagainst what was viewed as a failureof the prevention policy, a lack offire fighting resources and poor coor-dination between brigades. Towncouncils demanded increased firefighting competences which theGovernance minister, Maria EugèniaCuenca, denied. The Governmentdid, however, propose drastic meas-ures to cope with the tragedy ofmajor wildfires. Accordingly, thebudget for the 1995 forest fire cam-paign was increased by 20% to8,098 million pesetas although it

143


gradually decreased in the followingyears. At the Barcelona Fire Brigadecontrol centre in Bellaterra, a new ITsystem integrating radio communica-tions, the telephone and the SIA-COM systems was implemented.New GPS devices were pilot tested.Thirty-four units were fitted in allthe aircraft involved in the followingforest fire campaign as well as in sev-eral command vehicles. A relay net-work was set up which, although itdid prove effective for aircraft com-munications, fell short in ensuringsufficient coverage for land crews.Also in 1995 the forest fire emer-gency plan known as Infocat cameinto force. The plan envisaged aseries of preventive measures basedon daily hazard levels calculatedaccording to temperature, humidity,accumulated drought, wind forecastsand the geographic location of vege-tation coverage. Finally, a civil pro-tection law came under considera-tion and was passed on 20 May1997. This law laid out the compe-tences of the Generalitat and thetown councils, stipulating that in theevent of an emergency these admin-istrations were required to workjointly under the command of theFire Service. Furthermore, munici-palities at risk of wildfire wererequired to produce their own plansspecifying the most effective way oforganising resources should a firebreak out. This was meant to avoidimprovised evacuation proceduresand designate, for instance, themembers of the town council whowere to form the crisis cabinet anddefine their roles.Additionally, a 1995 decree made itmandatory for electricity companiesto clean up the vegetation alongpower lines in forest areas. Yet in1998 not 20% of the concernedareas met this requirement. Also inthe wake of the 1994 fires, theAgriculture Ministry started a pro-gramme involving the pre-emptionof cultivated areas which were tobreak forest continuity and serve asprotection strips where wildfireswould lose intensity, making fire eas-ier to combat for the firefighters.Forest owners, however, demandedmore financial aid to maintainCatalonian forests in good condition.

Another piece of legislation, Decree64/1995 of 7 March, defined themandatory protection measures forresidential developments in forestedareas. It applied to 1,028 develop-ments, half the number existingtoday. They were required to createa 25-metre vegetation-free striparound their outer border. But theyfailed to comply. The underlyingissue was the lack of liquidity tocarry out the works, some develop-ments terribly lacking basic infra-structure. In 1997, town councilswere legally required to create a 10-metre vegetation-free strip aroundrubbish dumps. In the wake of the1994 blazes, the active collaborationof the Forest Defence Associations(Agrupacions de Defensa Forestal –ADF) was encouraged. Subsidy lineswere opened but the associationconsidered them insufficient. By thefollowing year, the DirectorateGeneral purchased the first two AirTractor 802s, which offered greatmanoeuvrability, as surveillance andattack aircraft.

The Directorate General forEmergencies and Civil SecurityThe year 1997 also was a year ofchanges, in this case of an organisa-tional nature. In September, Decree225/1997 reinvented the DirectorateGeneral, which was entrusted withfunctions that until then hadbelonged to the Office for CivilProtection. This is when theDirectorate General for Emergenciesand Civil Security was born, withEnric Prior at its helm. Until thattime, Prior had been manager of theOffice for Civil Protection. This neworganisational structure implied giv-ing more power to the Cicoc, whichfrom that moment became responsi-ble for activating emergency plans inCatalonia in addition to coordinatingthe actions of fire services and otheroperational corps involved in anycontingency. The Central ControlRoom was recast into the CatalanCentre for Emergencies (Centred’Emergències de Catalunya –Cecat).Two years later, another step wastaken in improving emergencyresponse management: the singleemergency phone number – 112 –

was launched in Catalonia on 1February 1999. Catalonia therebycomplied with a European directivemaking it mandatory for all EUmember states to establish this com-mon telephone number, unifying themyriad of numbers that until thenexisted as each emergency servicehad its own. In its early days, the112 service was managed from acentre established in JosepTarradellas Avenue in Barcelona.Trials had begun the previous monthof November. Until 2001, the servicecoexisted in the province ofBarcelona with the 085 number, theFire Service’s number launched in1991. But on 22 June 2001, whilethe 085 number continued to exist,incoming calls were automaticallyredirected to the 112 service. On 13October 2003, the 112 service wasinaugurated in the province ofTarragona. It was housed in thisregion’s Emergency Centre facilities,between Reus and Tarragona, alongwith the Tarragona Fire Brigade. InJune 2004, a taxi safety system wasintroduced. In an emergency, thissystem enables drivers to send adirect alarm signal to the emergencyservices’ switchboard which alertsthe Mossos d’Esquadra who are ableto follow the vehicle’s route via GPS.One week later, a mobile phone-based communications system fordeaf people started to operate. Itenables them to send coded textmessages to the 112 emergency serv-ice. The following year, calls thatuntil then had been coming into the085 number in the counties ofLerida and Girona began to comestraight through to the 112 number.More organisational changes came in2001. The Fire Service’s territorialstructure was modified throughDecree 162/2001 of 12 June. Thisdecree laid out the reshaping of thebrigades’ structure into sevenEmergency Regions: Girona, Lerida,Tarragona, Terres de l’Ebre, Centre(headquartered in Manresa), NorthMetropolitan Area (Cerdanyola delVallès) and South Metropolitan Area(l’Hospitalet de Llobregat). The lastthree had until then belonged to theBarcelona Fire Brigade. Each Regionwas divided into Basic EmergencyAreas, in total 26 throughout

144


Catalonia. The aim was to enhancethe territorial proximity of the FireService’s technical crews to improverelations with local administrations,command structures and otheremergency response personnel. Thisalso reinforced their knowledge ofthe terrain, emergency hazards andrelated issues.In the summer of 2003, within afew days two firefighters lost theirlives in accidents involving theirvehicles, one Pegaso 3046/10 andone Pegaso 2223, known as‘Egyptians’. On 12 August, the L-245 vehicle tipped over in Seròs, atkilometre 9.5 of the C-45 road withtwo volunteer firemen and fourforest wardens travelling in it. Oneof the forest wardens, Issac García,lost his life while his colleagueswere injured. At the time of theaccident, the Egyptian was return-ing from a forest fire that had start-ed that morning at La Granjad’Escarp. Fifteen days later, the L-228 heavy rural pumper tippedover at kilometre 166 of the A-2motorway, in Les Borges Blanques.The appliance was on its way to theAran Valley back from the Cerdan-yola del Vallès repair shop wherethe water pump had undergonerevision. Francesc Medialdea of theVielha e Mijaran fire station died inthis accident. Another firefightersuffered minor injuries.Following this series of accidents, on28 August the Directorate Generalordered the cautionary grounding ofthe Egyptians fleet, a total of 58appliances. After the Sub-directorateGeneral for Labour and OccupationalAffairs cancelled this measure, it wasdecided that the Egyptians should beallowed to intervene within a 15-kilometre radius of the station, trav-elling at speeds not exceeding 50kph and with a tyre pressure of 6.5kg per sq. cm. Nevertheless, just fourdays later, the Ministry ordered theybe scrapped permanently. In January2004, the Government’s ExecutiveCouncil approved an extraordinarycredit item of 24 million euros forthe acquisition of 58 new appliancesto replace the Egyptians including:forty-eight heavy rural pumpers,seven heavy forest pumpers andthree light forest pumpers. Trade

unions believed that the withdrawalof the vehicles was achieved thanksto their demands.The penultimate restructuration ofthe Directorate General began in2007. Decree 479/2006 of 5December created the DirectorateGeneral for Civil Protection whichtook on some of the responsibilitiesuntil then under the control of theDirectorate General for Emergenciesand Civil Security. This latestDirectorate was once again responsi-ble for prevention, fire suppressionand rescue. This meant that theactivities of the Cecat in Cerdanyoladel Vallès had to be redefined. TheCecat became the Fire Service’s con-trol centre but came under theexclusive auspices of the CivilProtection Directorate General, witha new control room that began tooperate on Sunday, 1 June 2008 andwas housed at the new seat of theMinistry in the former AigüesBuilding in Passeig de Sant Joan inBarcelona. And in 2008, with AntoniRifà as deputy operating directorgeneral, the Basic Emergency Areasceased to exist and the EmergencyRegions were restructured into oneOperations and one Prevention andManagement sections. The newmanagement team comprisedPasqual Gámez, Joan Rovira andJordi Vila at the head of the SouthMetropolitan, North Metropolitanand Centre Regions respectively, andEnric Cano in Girona, JuanjoBellostas in Lerida, Agustí Gatell inTarragona, and Fèlix González inTerres de l’Ebre. During that period,the Operations Sub-directorateGeneral gave renewed impetus tothe standardisation of operationalprocedures throughout all theRegions. Indeed, this task hadalready started with Santiago Roviraas head of the Operations Divisionwho had envisaged the ‘SingleEmergencies Region’ to the detri-ment of the concept of ‘confedera-tion of regions’. With Rifà, moreover,a new, stronger command structurewas created to respond to major inci-dents, with an improved compart-mentalisation of critical disasterscenes, and function and responsibil-ity delegation to intermediate com-mand levels.

Major DisastersThe first major disaster the FireService had to face was the torrentialrains that came down on Sunday, 7November 1982 causing devastatingfloods in the province of Lerida. Pontde Bar was completely destroyed andthe access bridge to the village ofSenterada collapsed. Oliana wasevacuated as well as part of LaGranja d’Escarp and Ponts, where ayoung male and female disappeared.Only she was found the followingday, on top of a tree. In Balaguer theriver Segre flooded the town’s cen-tral square, plaça del Jutge. And inLerida the district of Cappong wasevacuated. Small boats were seencirculating in the lower parts of thecity. Nineteen people died, thirteenof whom were swept by the flood-waters from Andorra to the AltUrgell county.On 12 June 1987, two ETA bombswent off at the facilities of Enpetrol,an oil refinery in Tarragona. It tookdays to extinguish the flames, someof which reached heights of 60metres. Some 12,000 people living inthe area neighbouring the industrialestate fled, terrified. Four sufferedinjuries. One week later, a car bombexploded at the Hipercor shoppingcentre in Barcelona, killing 21 peo-ple. Only the City Council’s firefight-ers worked at the scene, the role ofthe Generalitat’s being limited toproviding oxygen tanks to helpaccess the building’s car park wherethe vehicle had exploded. On 2 September 1988, the FireService was called out to a train onfire in Sabadell Centre railway sta-tion. On another track, a secondconvoy full of people had stoppedand, a third train inside a tunnel wasevacuated, its passengers walkingalong the tracks to Sabadell Nordrailway station. The firefighters whohad gone into the tunnel to rescuethe passengers had to back up whentheir oxygen supply reached criticallevels, but they ran out of air andhad to walk the final few metreswithout protection. Eight firefighterswere hospitalised and fifty-two pas-sengers from the second convoy atthe station were intoxicated.The decade ended tragically for theGeneralitat’s firefighters in Olot. On

145


6 April 1989, a service helicopter hita high voltage power line near theLes Tries bridge and crashed. Allthree occupants lost their lives: thefirefighter Ciríaco Arroyo, the pilotFrancisco Javier Santodomingo andthe Brigade doctor Joan Torró. Andon 19 September, a hydrogen leak inthe cooling system at the Vandellòs Inuclear plant caused a fire in themain group turbine number two. Thefirefighters used fire extinguishingfoam to stop the flames from spread-ing to other facilities. No nuclear riskor outside emissions were generated.The firemen underwent two medicalcheck-ups to make sure that theyhad not been contaminated. The firstmajor incident of 1990 bore the markof terror again, in this instance thatof the First of October AntifascistResistance Groups (GRAPO). OnSaturday, 8 September 1990, twobombs targeting the propylene linesof Repsol’s Tarragona oil refineryexploded. There were no casualties,but it took two days for all the fuel toburn out and extinguish the fire. On29 May 1991 ETA launched anotherattack, detonating a car bomb at thebarracks of the Civil Guard in Vic.The blast destroyed three floors of thebuilding and the shockwave causeddamage to a 300-metre radius area.Two guardsmen and seven civiliansdied, and a local police officer whowas helping in rescue operations waskilled when he was run over by anambulance.On 12 February 1993, the Danish oiltanker Robert Maersk collided withthe jetty of Repsol’s oil refinery inTarragona, breaking a numerouspipes, causing a leak of naphta intothe sea, and subsequently triggering afire. That same year, on 19 December,a new helicopter accident took thelives of two firefighters. The aircrafthad taken off from Vielha to recoverthe body of the victim of a moun-taineering accident in Montellà iMartinet. The crash occurred in theTristany channel, a hard-to-reachrocky area, as the body was being lift-ed into the helicopter. Bernat Renom,a firefighter of the GRAE, and EduardBalboa, the pilot, were killed.On 31 January 1994, the GranTeatre del Liceu of Barcelona suf-fered a fire. The Generalitat Fire

Service worked alongside the CityCouncil’s Fire Brigade to put out theflames, aided by helicopters.Chemical accidents were the mostpainfully memorable events of 1996.The most striking took place on 1June at the Sant Celoni-based Uquifacompany where a container ofbleach fell over some chloridric acid-carrying PVC pipes. As the pipesbroke the two products came intocontact, reacting and producing atoxic cloud of chlorine gas. Ninety-three people suffered intoxication,including local residents, firefighters,Red Cross paramedics and companyemployees. On 19 July, a propanetank exploded at the Repsol-Butanofacilities in the Pedrosa industrialestate in L’Hospitalet de Llobregat,killing one worker and injuringanother five.Besides the forest fires in centralCatalonia, 1998 was marked by thesinking of a recreational boat in theBanyoles lake with 141 passengerson board, 21 of whom drowned. Twofiremen were gravely wounded whileon practice in the Aran Valley on 23September 1999. The exercise con-sisted in rescuing a supposedly inj-ured mountaineer. One fireman wasmeant to get to the victim and securehim, strap him and haul him up tothe helicopter for subsequent evacua-tion. As the rescuer and victim weresecured to the rope, a gust of winddestabilised the aircraft. The crewreleased the rope to abort the opera-tion. The two firemen who were per-forming the exercise fell down themountain slope, suffering majorinjuries. They were the chief of theBossòst fire station, Josep Maria Cau,and Benjamín Yáñez, of the Les firestation. Both made a full recoverywithin one and a half month.That year on 31 December, on thestroke of midnight, a group made upof Government director generals,technicians and journalists ate thetraditional 12 grapes at the BellaterraCecat. The reason was the year 2000IT systems change to four digits inand its possible effect on the service’sinfrastructure and services. The civilprotection plan for Catalonia knownas Procicat was activated, its alertlevel set to high, but no problemswere detected.

Two thousand was the year of floods;first in June in the Montserrat areaand later in October in the provinceof Tarragona. From the early morn-ing and during the whole day on 10June, fierce floodwaters caused dev-astating damage. In Sant Vicenç deCastellet a female resident drownedin her house which had been builtby a stream that overflowed. Accessroads to Montserrat were impassableand the Monastery’s outbuildingssustained significant damage. As themountain was completely cut off, anoperation to evacuate 500 peoplefrom the area was organised andwere flown by a Fire Service helicop-ter to Sabadell airport. InEsparreguera, the Magarola bridgeover the N-II collapsed, killing theoccupants of a vehicle that wascrossing the bridge at that moment.The firefighters were called out 800times throughout this episode.In October, more water came. Onthe 22nd, many streams burst theirbanks. The Montbrió del Campsstream swept four people away. Thefollowing day, a woman drowned ather house in Godall after the EnGalera Ravine stream overflowed.Many local roads were hit by land-slides and two bridges collapsed inthe Terres de l’Ebre. The firefightershad to rescue people cut off bywater. One of such rescues was car-ried out by a helicopter on a recon-naissance flight over the affectedarea with Governance MinisterPomés on board. New Years Eve began as warmsunny day, the ideal conditions for atrip to the mountain. This spurredeight people to go climb Balandraumountain in the Ripollès county.Suddenly, the temperature droppedsharply and the wind grew strongerinto a blizzard, severely restrictingvisibility. Alerted by relatives, fire-fighters spent a week looking for themountaineers. Seven died and onlyone survivor was found. The lastbody was not recovered until 24March, after the thaw. Firefightersfrom Andorra, Madrid and Francehelped, in addition to search dogsand counsellors who provided themissing persons’ relatives with psy-chological support. This was the firstmission in which GRAE members

146


from the fire brigades of Girona andLerida worked together.The snow also made a noted ap-pearance at Christmas that year.Catalonia found itself in utter disar-ray. On 14 December, when the firstsnowfall came, the firefighters werecalled out 200 times. In a two-dayperiod until 16 December, 30 roadswere blocked at different points,including major ones: the AP-7motorway, the N-II main road andthe C-58 dual carriage way.Hundreds of vehicles were trappedon the roads. Chaos also struck railtraffic and the electricity grid wasaffected, leaving part of Barcelona inthe dark.As a result of the paranoia promptedby the terrorist attacks on the WorldTrade Center in New York, theOperations Division developed a pro-cedure to prevent possible anthraxattacks. All suspicious packages orletters were to be collected either bythe police if they were closed or bythe fire service if they were open. Ata minimum the response crew wasto bring a water-carrying vehicle andan equipment and personnel trans-port unit. It also had to bring alonglatex gloves, single use splash-proofprotective clothing, backpack waterpumps to spray the area where thepackages were located with waterand bleach, and self-containedbreathing apparatus, among others.The police would take away thesamples of the suspicious substances.The firemen involved in the opera-tion had to be sprayed twice andwere required to shower with waterand soap upon arriving at the firestation. The clothes and equipmentused during the operation had to belabelled and put away pendinganalysis results. Between 16 October2001 and 10 January 2002 the fireservice responded to 31 such emer-gencies.On 31 March 2002, two Barcelona-bound trains, one Euromed comingfrom Alicante and one CatalunyaExpress from Tortosa, collided out-side the Torredembarra railway sta-tion. Two women lost their lives and142 people were injured. Fifteen firecrews were called to the scene.Pilar Festival week in 2005 wasmarked by the torrential rains that

drenched the Catalan coast, hittingthe Girona region particularly harsh-ly. As the rain began to fall heavilyon 12 October the flood alert planknown as Inuncat was activated. Thenext day was worse yet and firefight-ers were called out more than 800times as the rain caused considerabledamage in the Baix Empordà and LaSelva counties. One woman died,washed away by the Canonge river,and three people lost their lives asthey tried to drive across Cagarellbrook through a closed ford inVilanova de la Muga. As watercours-es, and in particular the Ridaurariver, burst their banks, floodwatersinvaded the houses, shops, under-ground car parks and streets. Sixty-six people were evacuated from theirhomes in Castell-Platja d’Aro,Palamós, Calonge and Sant Feliu deGuíxols. Many roads, both local andnational, were closed to traffic. InCastell-Platja d’Aro, 300 litres persquare metre of water fell in 48hours. On that fateful day,Emergency level 1 of the Inuncatplan was activated and remained inforce until 15 October.In Piera, an old three-storey buildingin Sant Bonifaci Street collapsed onthe morning of 15 October 2005.Five men died and another fourwere injured. Just a few days later,on 10 November, an explosion at aflat in Tarragona killed five peopleand caused various degrees ofinjuries to another six. The building,located at 72, Rambla Nova wasbrought down. Seventeen firefightercrews were called out and evacuatedtwo neighbouring buildings in casethey might have sustained structuraldamage. Fatalities included oneinfant and two toddlers of three andfive years of age.On 12 January 2006, a fire vehiclewas called out to investigate a gasleak in Rambla del Fondo in SantaColoma de Gramenet. As firefightersand gas company engineers wereattempting to locate the origin of theleak, an explosion ripped through afour-storey building. Another twen-ty-five crews were immediatelycalled to the site. Two people werekilled and a further eighteen wereinjured, including two firefighters.Rafael Olalla from the Santa Coloma

fire station was taken to hospital in acritical condition, although he didrecover later. He underwent facialreconstruction including bonereplacement with titanium boneimplants; up to 70 prosthetic screwswere used in the process.

Assistance missions outside CataloniaDuring that time, Generalitat firecrews were also called outsideCatalan borders. In October 1982they were involved in the repairs ofthe Tous dam, in Valencia, after itburst. In August 1983 a crew wassent to Bilbao which was flooded asthe Nervión river had burst itsbanks. In 1983 the DirectorateGeneral sent an expedition toMexico to help in the rescue of thevictims of an earthquake of 8.1Richter scale that hit the FederalDistrict on 19 and 20 September.Elies Serra was one of the first threefirefighters to be sent by Spain toMexico to make a visual in situassessment of the needs that couldbe met by Spanish cooperation.Spain subsequently sent twoHercules airplanes with humanitari-an aid and fifty-two life-savingcrews. The Generalitat also con-tributed by sending eight firefightersincluding José Luis López,Bienvenido Aguado, DomingoJiménez and Antonio Valbuena.They rescued a young girl after shespent one week hanging in the rub-ble. In November 1987, Generalitatfirefighters assisted in the rescue ofpeople hit by floods in the ValencianAutonomous Community after theXúquer river burst its banks. On 18 August 1999, a 35-firefighterexpedition was organised to helpwith earthquake search and rescueoperations in Turkey. The crewworked in Istanbul, Yalova, Çift-likkoy and Gölcük. In Çiftlikkoy, theGeneralitat’s firefighters rescued a72-year-old woman who wastrapped under the rubble. In Gölcükthey rescued a 22-year-old womanand a 6-year-old child.That same year, the Firefighters’Cultural and Recreational Assoc-iation for the Tarragona province,born in 1986, embarked on a hum-anitarian project in the Sahararegion. Its goal was to build a radio

147


communications network betweenrefugee camps, and between thoseand the city. This was to put an endto their isolation which was sorelyfelt in emergency situations. Fundedby the Rovira i Virgili University, thisfour-year project purchased the nec-essary equipment, which theTarragona Fire Brigade subsequentlyset up in the desert at Easter time.The Directorate General also con-tributed equipment to the project.Two Saharan technicians travelled toTarragona to receive training on thenetwork’s maintenance.The Directorate General also sentan expedition of more than 200people to Galicia to help clean thebeaches affected by an oil slick on14 and 15 December 2002. Thegroup was split in two; one work-ing on Ons Island and the La Lan-zada beach and the other workingon Cies Island.In 2003, the Directorate Generalsent a team to assist earthquakevictims in Bam, Iran, made up of:Doctor Miquel Vidal and nursesVicenç Ferrés, Sílvia Panadès,Victòria Morón and Maribel Ortiz.Medical treatment was provided atthe field hospital of Bam. The pres-ence of female nurses was crucialto attend female casualties as inthat country men are not allowedto treat female patients.More recently, in August 2006, theDirectorate General sent an expedi-tion comprising 96 firefighters, 2technicians, 20 vehicles and 2 heli-copters to combat forest fires inGalicia. Their work principallyfocused on putting out a fire inAvión in the province of Ourensewhich devastated 2,500 hectares.Once this was under control, theCatalans moved on to another firein Ponteceso on the Da Morte coast.On the same dates, another expedi-tion participated in fire suppressionactivities in Calasanz, Huescaprovince, where 1,200 hectareswent up in flames. In this instance,the Generalitat Fire Service sentthirty land crews and eight aircraft.On 30 August 2007, anotherCatalan expedition intervened in aforest fire in Llucena, Castellónprovince. In total, fourteen landcrews, two water bomber helicop-

ters and one crew of fifty-two fire-fighters were sent.In 2007, the North MetropolitanRegion fire station and the Direct-orate General’s Bellaterra staff partic-ipated in a fund-raising campaignorganised by Paola Salas, a controlcentre operator, to help the victimsof an earthquake in her hometownof Pisco, Peru. The campaign alsocollected outside contributions total-ling 6,000 euros. They were investedin the purchase of seven tonnes offood and one of toys which two fire-fighters – David López, GRAE ofCerdanyola del Vallès, and XaviPlanas, of the Badalona fire station –helped distribute.Besides emergency responses, therehas also been time for celebrationsand sporting events. In 2003, theManresa fire station celebrated its150th anniversary. The followingyear, Terrassa commemorated 125years of fire fighting. Olot, Mataró,Vic and Tarragona also celebratedtheir 150th anniversaries in 2005,2007, 2008 and 2009 respectively.The Generalitat Fire Service has par-ticipated in the World Police and FireGames several times. Its first partici-pation was in 1997 on the occasionof the seventh edition in Calgary,Canada. In 1999 in Stockholm,Generalitat firefighters entered thecompetition again and won fourmedals in sport disciplines. Theywere also present at Indianapolis in2001, but their big date was inBarcelona, two years later. TheGames opening ceremony was heldin the Lluís Companys stadium. TheCatalans won 63 medals. In 2005, atthe Quebec edition, the GeneralitatFire Service sent a much smaller del-egation, bringing home six medals.To finance the trip of 25 firefightersto the 2007 Games in Adelaide,Australia, a picture calendar of a fewcrew members showing off theirmuscular bodies was published. Thefirefighters won four medals.

Major forest firesThe years 1986, 1994 and 1998remain on record as having wit-nessed the worst forest fires inCatalonia. On 18 August 1986, threefires broke out in Montserrat moun-tain, affecting 90% of forest land.

Twenty-six vehicles and approx-imately one hundred firefighterswere involved in fire suppressionactivities, sixteen of whom sufferedinjuries. The army also sent two sea-planes and soldiers to help. All accessroutes to Montserrat were complete-ly cut off, both by road and by funic-ular railway. Some 3,000 peoplewere left isolated and had to beevacuated. Altogether, 4,517hectares burnt, most of which on theAnoia slope. Unions blamed the dis-aster on the Government’s lack of aforest policy and resources. InCatalonia that year, 69,940 hectaresof vegetation went up in flamesbetween January and August.Nineteen ninety-four was a tragicyear. On Saturday, 9 April, a forestfire broke out in the Garraf massif,burning all but half its surface area,over 4,300 hectares. The followingday, two more fires started; one inSant Martí Sarroca where 511 hect-ares were destroyed and one in theLlaberia mountain range where2,380 hectares burnt over fourmunicipal districts. The mayor ofTivissa, Fermí Pallisé, criticised thelack of human and technicalresources and the fact that the sea-planes that had been operating atthe fire were pulled out to attend theGarraf mountain and Sant MartíSarroca. July brought more blazes:on the 4th six fires broke out in dif-ferent parts of the Barcelonaprovince. There were two more firesin the Berguedà county; namely inOlvan and Casseres where 843.5hectares burnt and two elderly mendied. But the largest fire in the coun-ty affected 15 municipal districtswith 16,832 hectares going up intoflames. Montserrat also burnt thatday, 13,323 hectares on the Bagesslope, including two private proper-ties. The town of Sant Mateu andthe Canet de Fals residential devel-opment had to be evacuated. InCollbató and Esparreguera, on thewestern slope of the mountain,another 3,104 hectares burnt. Theflames destroyed two houses outsideEsparreguerra. Three Terrassa hikersfound refuge from the fire in a cavebut they were killed when it col-lapsed. Seven other hikers and onefirefighter were injured and one civil

148


guardsman suffered 80% burns tohis body. In Castellbisbal, anotherblaze devastated 1,719 hectares. Thefire struck several country housesand the warehouse of CartonajesInternacionales S.A. In Canyelles, afire broke out in the warehouse ofPirotècnia Igual, which spread to theforest and destroyed 1,004 hectaresof woodland. The authorities decidedto evacuate the village. One compa-ny employee and one nationalpoliceman were injured. Finally, 245hectares went up in flames in theMontseny mountain, requiring theevacuation of most of the Bigueshamlet, isolated country houses, vil-las in the El Serrat de l’Ametlladevelopment, businesses, countrycamps and the Puiggraciós sanctuary.There were yet more fires on thatfateful day, albeit of a lesser impor-tance. In total, more than 36,000hectares were destroyed and a rainof ashes fell all the way to the city ofGirona. The fire service resorted to121 vehicles, eight water bombersand three command helicopters, andtwo seaplanes from the SpanishState. France sent some as well. TheDirectorate General mobilised off-duty firefighters to help with firesuppression operations. The Army,the Civil Guard, the National Police,the Civil Protection DirectorateGeneral and volunteers also inter-vened.On 10 August, chaos struck again.Two new blazes broke out inGualba and Santa Coloma deFarners. The following day theyconverged in Riudarenes. Again,there were more evacuations, thistime involving 1,000 people. Theflames reached Montseny NaturalPark and burnt 8,757 hectares. Onthe 11th, tragedy struck in theforests of the Barcelonès county: afire in La Vallençana forced theevacuation of the Montalegre mon-astery, but one of the monks wasunable to escape and was burnt todeath. The threat of the flames alsoled to the evacuation of two resi-dential developments and two retir-ement homes in Alella. In La Flo-resta another fire affected 200 hect-ares and destroyed 15 houses inCan Cortés. In Barcelona, a 10-hectare fire required the evacuation

of thousands of people from theTibidabo amusement park andnumerous houses in the Vallvidreradistrict.The month of August had anothertragedy in store for the firefighters.On the 13th, a helicopter called outto a forest fire in Vandellòs andL’Hospitalet de l’Infant broke downduring take off and fell to theground. Its four passengers wereinjured, one of whom, FrancescRiocabo, chief of the TarragonaBrigade, seriously and passed away afew days later. On 14 September, a wildfire that hadstarted in Nonasp, province ofZaragoza, crossed over to Cataloniapushed by gale force winds. APegaso fire engine from the Mórad’Ebre Fire Brigade was surroundedby flames on a country lane. Its fourpassengers were burnt to death.They were the firefighter EusebiFidel Miró and the forest wardensPedro Vicente Mendoza, JaumeMunté and Manuel María Ruíz. Thevehicle behind them was able to getaway, although it was affected too.The firefighters travelling in it sus-tained burn injuries. The fire devas-tated one thousand hectares andrequired the mobilisation of fortyland crews, four helicopters and sea-planes. This forest fire campaignended with a death toll of eight inCatalonia.In the summer of 1998, centralCatalonia was on fire again. On 18July, a small bushfire started nearthe Aguilar de Segarra cemetery. Thewind, however, fanned the blaze tothe Castelltallat mountain range. Itsspeed was such that 1,000 hectareswent up in flames within 16 hours.During the night from Saturday toSunday, however, it seemed like thefire would not cause any more trou-ble. The following morning it wasconsidered to be under control andthe fire vehicles began to withdraw.But it had been underestimated: at2.54 p.m. rekindling was detectedand one hour later it was consideredas ‘completely out of control’,according to the incident report. Atthat moment, a second fire wasstarting in Cardona. The fire sweptthrough Coma Valley, crossed theCardener river and was approaching

Navès. Evacuation began. Byevening, the two fires had beenthrough 2,600 hectares. This was notthe end of troubles; some time after6 p.m., a fire helicopter crashed inSant Pau de Segúries. The aircrafthad run into a high voltage line. Thepilot, Fructuoso Prado, and the chiefof guard of the Girona Brigade, JoanJosep García, who were on theirway to inspect a smoke column,both died. On Monday, Solsona wasunder attack by the flames. The twofires had merged. By lunchtime theyhad gone through 7,500 hectaresand by 11.30 p.m. the toll reached17,000. Finally, on 21 Tuesday, thefire, which had devastated 26,700hectares in the Bages county, wasbrought under control.Since then, the most difficult forestfire campaign was that of 2003.Around Saint John’s Day – 21 June– that year, Catalonia went througha heat wave which seriously incr-eased the risk of forest fire throu-ghout. From the 21st to the 25th,the fire service was called out to 500fires. The biggest ones were those inLes Avellanes and Santa Linya whichaffected 44 hectares of woodland –on the 21st – and that in Santpedor -on the 22nd – which devastated 62hectares of agricultural land. In July,the fire alert plan, Infocat, was acti-vated as a result of five simultaneousurban and agricultural fires, mobilis-ing sixty-seven land crews and nine-teen aircraft between them. On the13th, a fire destroyed 65.8 hectaresin Caldes de Malavella and almost288 in Castellbell and El Vilar. Onthe 18th, the city of Girona livedthrough a mighty scare: a fire burntsome 20 hectares in La Font de laPòlvora, requiring the assistance oftwenty-two land crews and eight air-craft. And the following day firestruck again in Talamanca, Caldersand Monistrol del Calders, destroy-ing 162.36 hectares. In August therewere several big blazes: on the 5th inAlcover where 205.6 hectares burnt;on the 7th in Maçanet de la Selvawhere another 81.4 were affectedand where some 2,500 people had tobe evacuated as a precaution. On the10th, a fire started in Sant LlorençSavall. It converged with anotherthat started in Gallifa the following

149


day. Put together they consumedalmost 4,200 hectares. On the 12th,some 1,500 hectares of agriculturalland were lost at La Granja d’Escarp.On the 13th more fires came; thebiggest were those that affectedTordera and Maçanet de la Selva andeventually converged, jointly burn-ing over 931 hectares. A thousandpeople were evacuated, some ofwhom had to be attended for smokeinhalation, nervous breakdowns, orexhaustion. Finally, 29 August sawthe summer’s last big wildfire inCastell-Platja d’Aro where 297hectares burnt and 10,000 peoplehad to be evacuated from a total of11 residential developments andthree hamlets.

Firefighters of the twenty-firstcenturyOlga Lanau

There ends history, a history full ofimportant personal and institutionalaccounts for all of us here today. Butnow is the time to talk about thepresent and the future of the fire-fighters of the Generalitat ofCatalonia.And we cannot start this chapterwithout sparing a thought for Davidand his colleagues who, in July2008, suffered an accident on theirway to fight an industrial fire inSabadell. The fire station of volun-teer firefighters in Castellar del Vallèsis one of the 78 volunteer fire sta-tions in Catalonia where a group ofpeople selflessly risk their lives tosave that of others. This is literallywhat happened in this case: Davidwas killed and his volunteer col-leagues and forest wardens on boardwere injured, some of whom seri-ously. Fortunately all recovered fromtheir injuries remarkably well. Iwould like to begin, therefore, byrendering homage to all of them:David, Albert, Cristóbal, Cisco, Aitorand Demià. Thanks to all of you foreverything you have done until now,and what you will undoubtedly con-tinue to do in the future. As already mentioned in previouschapters, the Generalitat possesses aprevention, fire extinguishing andrescue service made up of two types

of firefighters. Those who belong tothe firefighter corps in the strictestsense (civil servants), and volunteerfirefighters. The Generalitat providesthis service throughout Catalonia,except in the city of Barcelona,which has its own fire brigade.The year 2008 was highly significantas it was a turning point for manyactivities of the Directorate Generalfor Prevention, Fire Extinguishingand Rescue. The origins of thischange are essentially twofold. Onthe one hand, the decree for therestructuring of the Ministry ofHome Affairs, Institutional Relationsand Participation through which theformer Directorate General forEmergencies and Civil Security wassplit into two directorate generals,one for Civil Protection and this one;and on the other hand, the decreefor the restructuring of our field.Furthermore, in addition to organi-sational aspects, we should note theunion agreement signed by our per-sonnel in 2006 as well as an invest-ment plan approved by theGovernment in 2004, which willbring about, within a reasonabletimescale, the renewal of our mobilefleet, an increase in highly specialistresources such as aircrafts, and theimprovement of basic infrastructurethroughout Catalonia.Separating prevention, fire extin-guishing and rescue from civil pro-tection was an important decision,although called into questionbecause of the possible risks associat-ed with diversification in the man-agement of emergencies. But there ismore to this measure, namely thespecialisation of operational corpsand the neutrality of the civil protec-tion service as a coordinator of majoremergencies and catastrophes. Weare confident that this move was nota mistake and we are working toprove that this decision was correct.The restructuring of our DirectorateGeneral involved dividing our serv-ice into three Sub-directorate Gener-als – Operations, Technical, andAdministration and HumanResources – and seven EmergencyRegions, as well as several units andsupport services throughout, such asthe Legal Assessment Service, theService Auditing Unit, the

Information and CommunicationUnit and the Occupational Healthand Risk Prevention CoordinationService. All organisational models respond tospecific objectives that represent ourchallenges for the future. In myopinion, we are starting from asound basis, and possibly even a verygood one given the number of peo-ple under our auspices – betweencivil servants and volunteers, around5,000 – who provide a cruciallyimportant service to the public. Butwe must not rest on our laurels.The basis we are starting from maybe sound, but we must go much fur-ther. As I said before, in the last fewyears 90% of the vehicle fleet hasbeen renewed, 30 watchtowers, firestations, the aircraft hangar and theFire Academy have been expanded,refurbished or built. Another 16 sim-ilar projects are currently underwayand a further 20 are planned for thenext few years.At the same time, in the last fewyears new positions have been creat-ed and filled, and internal promotionprocesses have helped to adapt ourworkforce to the needs of our const-antly changing and growing society.At the internal level, particularlythrough the restructuring of the Dir-ectorate General, the reassignmentof firefighter command functionsand the introduction of new person-nel management methods, proce-dures of response to incidents –81,000 in 2007 – are being improv-ed.But this is not enough. Many chal-lenges remain to be met and that iswhat we want to focus on. Our mostnoteworthy commitments are:To revise and specify the fire serviceportfolio and the model of servicesprovided.To emphasise the preventive aspectof the fire service.To establish the necessary human,technical and infrastructureresources to manage emergencies aslaid out in the Master Plan.To revise and improve response pro-cedures, protocols and strategies.To plan for the generational renewalof the workforce.To design a career plan for opera-tional staff as well as a new training

150


plan in conjunction with the Instit-ute for Public Safety of Catalonia.To further develop the special fire-fighter units, including the forestintervention, special interventionand medical emergency units, toinclude psychological support to alloperational personnel.All this must be accompanied byappropriate safety conditions andfoster the adequate balance betweenpersonal and professional life toensure the happiness and fulfilmentof those involved.The Government is pleased with itsfiremen and firewomen; that is whyit is working and will continue to doso to provide them with the rightwork conditions. But we must domore. We must follow the pace ofsociety, be up to the task in terms ofservice levels, telecommunications,fire extinguishing resources, technol-ogy, professionalism, people manage-ment, and preventive as well as reac-tive action. In this respect, I wouldlike to highlight some of the basicelements that we are currentlydeveloping in an attempt to meetthose challenges.The Government recently approveda draft bill on fire prevention andsafety in businesses, public activities,infrastructure and buildings. Thiswill be the first regional legislation inthis field in Spain. Until not longago, the fire service’s preventionactions were not considered of highrelevance. We believe that insistingon prevention is of the utmostimportance, because everything wedo in this area will automaticallylead to improved hazard perceptionby the public and, therefore,increased awareness of hazard pre-vention actions and procedures tominimise damage in the event of anaccident or incident. This is why thisfuture law is so important; but so isthe assessment and improvement inthe fields of fire support infrastruc-ture, context-specific hazard preven-tion programmes in the home, in themountains, in estate developments,education of school pupils, etc.As far as technology and operationalstrategies are concerned, we havebeen involved in university researchgroups and European research pro-grammes for several years. We are

increasingly convinced of the crucialrole of research and innovation,which is why our special forestgroups or special action groups inthe fields of demolition, mountainrescue, incidents at hazardous chem-ical, bacterial or nuclear plants, areworking in this direction to becomethe driving force behind the entirefire service. Furthermore, the Master Plan forthe Catalan fire service will consti-tute a key tool in the internaldevelopment of fire brigades inCatalonia, specifically with regardto our service commitment. TheMaster Plan will make our commit-ment to citizen attention clearer.This is no easy task; the Catalanterritory can be divided in to manymicro-areas. The Pyrenees is polesapart from the coast, and the planeof Lerida is utterly distinct from theBarcelona metropolitan area.Nothing is the same, not roads, notdistances, not population density,not urban concentration, notwoods, not building heights, notbuilding types, not industry con-centration... It is obvious thatCatalonia is a small region, but abig one at the same time, with ahuge variety of hazards. Differencesmust be accurately analysed todetermine how to best provide ourservices, what human and technicalresources are required, and withinwhat timeframe.Our main asset is human capital,without a doubt. Firemen and fire-women are often told of as heroes.For a long time now, I have beensaying that they are not heroes. Theyare people who, by vocation, havedecided to devote themselves, pro-fessionally or voluntarily, to carryout a function that sometimes putstheir life in danger. They are themost important element in ourorganisation. They are aware of it,and so are we. This is why we arecarrying out a review of all proce-dures that relate to them. We mustbear in mind that pay and work con-ditions are important, but the ele-ments that determine our people’spersonal and professional worth lieelsewhere.The new law on prevention, fireextinguishing and rescue will pro-

vide the framework for this humanresources review. This law, which iscurrently under draft, will be anopportunity to talk about our func-tions, funding, organisation, internalregulations, etc. but most imp-ortantly, it will be an opportunity totalk about our people. What do wemean by this? We mean establishingthe right kind of model for theCatalan fire service, that is, whatplayers we need and how to struc-ture them.The current law, besides certainaspects regulated at the municipallevel, envisages three main players inthe response to emergencies: profes-sional firefighters, volunteer fire-fighters, and industrial firefighters.Regarding the latter, we believe thatnow is the time to define clearlyunder what criteria manufacturingindustries, due to their hazardousnature, should possess specially qual-ified personnel to first respond topossible incidents on site.On the other hand, we need toascertain what kind of volunteerfirefighters we want for Catalonia.Today, the law establishes the rulesfor enrolment, training, tenure dura-tion, representation, compensationand duty assignment of volunteerfirefighters; but these were draftedalmost 15 years ago, and thereforenecessarily require reviewing. Thebasic premise is that we do want vol-unteer firefighters. We, however,want them to be motivated by theirfunction and trained to be able tocarry it out in adequate conditionsand safely. This requires a systemthat ensures both their performanceas firefighters and the satisfactionthey draw from it. This is not easy. Itmight be one of the most complexpoints to achieve as their territorialdistribution, their origins, their pro-fessional occupation outside the fireservice and their expectations aremanifold and varied. Furthermore, still in terms of humanresources, we clearly face a majorchallenge, that of the increased pro-fessionalisation of the firefightercorps. Let me stress that this does notmeans that civil service firefightersare not professional. Quite the con-trary, they are great professionals, buttheir profession must be brought up

151


to date. Many actions are alreadyunderway with that view, and othersremain to be set in motion. Firstly,the processes for firefighter recruit-ment and internal promotion mustbe updated. Current ranks must,therefore, be revised and adapted tothe new civil service legislation – theState’s and the Catalan Government’s—, as well as to internal require-ments. As a uniformed operationalcorps, having a hierarchy is indispen-sible. This means establishing occupa-tional categories, functions and thenecessary procedures to access them.To contemplate occupational cate-gories implies to contemplate profes-sional careers. In such a specific andsensitive field as ours, competitiveexaminations and internal promo-tions are not, or should not be, suffi-cient. It is essential to consider train-ing, workplace assessment and mech-anisms to stimulate personnel effi-ciency. This assignment has been leftaside for a long time. In the next fewyears, thanks to the new Institute forPublic Safety of Catalonia we mustdevelop a professional career plan tohelp us achieve this increased profes-sionalisation we demand.We do not expect the new law tosolve everything, but it will providea basic framework for progress. Thelaw, in conjunction with training,operational development and coordi-nation with other players, will be themechanism that ensure an overallimprovement of our function. Training must be linked to promotionbut also to the continuous retrainingof our professionals and their newlyacquired knowledge must be extend-ed to the entire organisation. To thisend, a Training Plan will be drafted inconjunction with the Institute forPublic Safety of Catalonia.Operational development is a keyelement. Probably because of the ori-gins of the corps, its territorial distri-bution and – admittedly – the lack ofsufficient resources and the structureof the ‘80s and the ‘90s, we were leftwith a force that, on more than oneoccasion, had to improvise morethan it should have. Hence the oldCatalan phrase “to have a firefight-er’s ideas”, meaning to have astrange way of thinking, which origi-nated from the fact that firefighters

often had to “muddle through” anincident. Our organisation had failedto find the mechanisms to acknowl-edge this issue accurately. Not every-thing can be made to fit strict proce-dures or protocols. Oftentimes theexperience and common sense of thefirefighters is what makes a differ-ence on the ground, but we dobelieve that it is necessary to estab-lish basic action procedures in alltypes of incidents. This is valid bothfor common incidents, such as forestor structure fires, but also, and moreimportantly, for those that are not ascommon and might raise doubtssuch as tunnel fires, incidents atplants with high chemical hazardlevels, accidents involving multiplecasualties, etc.This operational improvement, alongwith the special units, the new FireService Central Control Room, andtraining, must contribute to standar-dising our operations, extendingemergency response best practice tothe entire force, providing cohesionto the group and, above all, improv-ing service to the public.I cannot omit from this chapter twohighly important areas to us: provid-ing information to the public andcoordination with other players.These two elements are key to manyof our actions. The Press Office wasmentioned in previous chapters. It isa resounding success. Every day isevidence that, in addition to attend-ing today’s diverse and numerousmedia, our Information andCommunication Unit is a great toolfor keeping the public informed and,above all, for making recommenda-tions regarding procedures to follow.Although it may be difficult to seethis from the outside, journalists doplay a crucial role. Their work ishighly sensitive because any erro-neous piece of information couldfurther hinder the management ofan emergency situation.The other area mentioned above iscoordination with other players.Catalonia possesses several opera-tional corps and groups that areinvolved in emergency response. Iwould not like to omit any, but themost noteworthy are the Mossosd’Esquadra, rural agents, the medicalemergency service, the ADFs and the

civil protection volunteers. We donot always coincide, but when wedo, acting in a coordinated manner isessential. With this in mind, we con-tinuously work with all of them sothat we are prepared for action.Accordingly, we organise more jointday workshops, drills and practicalexercises. This is yet another elementthat will become an increasinglyessential lynchpin to our activity.I would not like to end this chapterwithout mentioning another twogroups of workers who do not formpart of the firefighter corps per se,but are indispensible to the operationof its internal structure. They are theoperators of the Control Rooms ofthe Emergency Regions and the FireService Central Control Room, andall the administrative and financialmanagement personnel. Their workhas little visibility from the outside,but all of them are essential to thefiremen and firewomen acting effec-tively. This has been the rationalebehind the restructuring of theirfields of action with a view to betteridentifying their functions andresponsibilities and, at the sametime, improving their connectionwith the remainder of theDirectorate General’s units.I do not want to avow that we are ata crossroads because that would beexceedingly daring. But we havebeen deployed over the Catalan ter-ritory for a long time. In fact, ourjourney began more than twenty-five years ago as we gathered up theexisting forces into a single organisa-tion, and this has influenced ourway of doing things. It is time totake a step further. We aspire to itand we hope to achieve it.

Translator’s notes:CCaapp.. 11(Sereno) Serenos got their namefrom the announcements they madethroughout the night, for instance“Two o’clock and fair”; “fair”, or“sereno” in Spanish, being the mostfrequent description of the weatherthey used.CCaapp.. 22(Fuero de guerra) Formerly the setof army exemptions and privileges,as well as the laws and courtsresponsible for enforcing them.

152


GUARDES.qxd 06/04/2009 17:55 PÆgina 1

de catalunyabombers de catalunyahistòria i present

bom

bers

de c

ata

lunya

his

tòri

a i pre

sent

ISBN 978-84-393-8002-3

9 788439 380023

història i present

bombers

coberta bombers_ corregit.qxd 24/04/2009 9:51 PÆgina 1

Bombers de Catalunya. Història i Present

Documents

Transcript of Bombers de Catalunya. Història i Present