LA CRÍTICA

LA BOGERIA, de Narcís Oller

Bernat Vivolas, Borja Meléndez, Carlos Monterde, Marc Pons

1

ÍNDEX

Continguts PRESENTACIÓ DEL TEMA DEL TREBALL ............................................................................ 2

EXPLICACIÓ DEL CONTINGUT ........................................................................................... 3

Crítica de Sergi Beser .................................................................................................... 3

Crítica de Maurici Serrahima ........................................................................................ 4

Crítica d’Oriol Pi de Cabanyes....................................................................................... 5

2

COS DEL TREBALL

PRESENTACIÓ DEL TEMA DEL TREBALL La bogeria és una obra literària escrita per Narcís Oller. Segons diu ell en el capítol XIII

de les Memòries literàries, va ser escrita a Puigcerdà en tres o quatre setmanes durant

l’estiu del 1898, però fins l’any 1899 no va ser publicada.

És una novel·la que se sol inscriure en el corrent naturalista de la narrativa del segle

XIX. La bogeria parteix d’un fet viscut per l’autor: feia poc temps que havia assistit a

l’enterrament d’un antic client seu que havia mort boig.

Nosaltres ens centrarem en la crítica de l’obra, que consistirà en un recull del que els

estudiosos i admiradors han escrit sobre l’obra i comentari d’aquests texos crítics, com

ara el filòleg i crític literari Sergi Beser, Maurici Sarrahima i Oriol Pi de Cabanyes , entre

d’altres.

3

EXPLICACIÓ DEL CONTINGUT

Crítica de Sergi Beser

La bogeria aparexia en un moment clau per a la novel·la europea quan, com ja

hem assenyalat, s’estava lluitant per establir uns nous models narratius.

Aquesta obra d’Oller representava, indubtablement, una experiència

enriquidora de la tècnica narrativa que, per desgràcia, havia de quedar aïllada

dintre del seu context cultural. L’estructura de l’obra, l’ús fet del punt de vista

narratiu i la temàtica conceptual era la resposta personal i original de Narcís

Oller a la crisi de la novel·la realista decimonònica. Per aquests motius La

bogeria semblava iniciar una nova època en la novel·lística d’Oller; però, d’una

altra banda, una sèrie d’elements narratius la relacionava amb la seva

producció anterior. Ha estat dit que Oller, amb La febre d’or, s’adhereix al

concepte de novel·la global creat per Balzac. Aquest tipus de novel·les convertia

els diferents relats independents en parts d’un únic i gran relat i tenia, com a

matèria i com a tema, la societat coetània a què pertanyia l’autor. La reaparició

de personatges és el procés narratiu més ostensible utilitzat per a aconseguir

aquesta relació o comunicació entre les diferents novel·les.

Sergi Beser fa una crítica constructiva a la novel·la. Aquest crític diu que s’estava

lluitant per uns nous models narratius ja que Oller va escriure un text ple de

referències als grans temes ideològics del segle XIX: la lluita entre el medi i l’herència,

l’enfrontament de l’individu i la societat, etc. Malgrat que innova en aquella època

narrativa, hi ha una sèrie d’elements que relacionaven aquesta obra amb les anteriors,

com ara la reaparició de personatges d’anteriors novel·les, com podem veure a les

pàgines 88 i 89 de la novel·la, en què apareixen Galceran i els Rodon, que són els

protagonistes de la novel·la Vilaniu, però el mateix Oller acaba la frase en què el cita

amb una interrogació que té un doble sentit: d’una banda els personatges no coneixen

la població de Vilaniu; de l’altra, els lectors que no coneixen la novel·la.

4

Crítica de Maurici Serrahima

Igualment que la crítica de Beser, és una crítica positiva sobre l’obra d’Oller. Això que

Maurici diu que Narcís Oller vol representar molt acuradament el caràcter masculí d’en

Daniel Serrallonga com podem veure en els capítols I, II i III; en el capítol I se’ns descriu

físicament de manera directa pel narrador. I la informació del tres primers capítols no

se centra només en en Daniel Serrallonga sinó també en els antecedents biològics i en

la influència del medi; per exemple, a la pàgina 61 del llibre, “era alt i esprimatxedot,

vestia amb descuit, i es distingia, sobretot, pel mal gust de sas corbates”.

Els personatges femenins, tal com diu aquest autor, són marginats a la novel·la d’Oller,

com podem veure en el cas de les germanes Serrallonga, que són l’Adela i la Carolina.

L’Adela confon els termes circumscripció i circumcisió i la Carolina és “geperuda de cos

i d’ànima”. I tal com diu Serrahima, si comparem altres personatges femenins d’altres

novel·les com la Tuies i Pilar Prim, entre d’altres, té una gran capacitat per crear figures

de dones.

5

Crítica d’Oriol Pi de Cabanyes

Aquesta crítica ens compara el personatge de Daniel Serrallonga amb les figures de

Valentí Almirall i de Torras i Bages. Concretament, Serrallonga fa pensar en l’Almirall

derrotat del 1888, ja que el personatge principal de l’obra tampoc tindrà èxit polític, tal

com li va passar a Valentí Almirall amb l’oposició a l’Exposició Universal de Barcelona al

1888. També, com que tots dos surten de l’estereotip de persona de l’època es

considera que són boigs.