Bloc 4 poblacio i sistema urba

1

LA POBLACIÓ I EL SISTEMA URBÀ:

DINÀMICA, DIVERSITAT I DESIGUALTAT

Bloc 3:Anàlisi de la distribució, estructura i dinàmica de la població. Anàlisi del fet urbà.

2

TERRITORI I ACTIVITATSECONÒMIQUES

Índex del BLOC 3:

Tema 1. DemografiaTema 1.1 Dinàmica de població: creixement natural i migratori.Tema 1.2 El Model de Transició demogràficaTema 1.3 Estructura de la poblacióTema 1.4 Distribució de la poblacióTema 1.5 Piràmides de població

Tema 2. El sistema urbà

Tema 2.1 Morfologia de les ciutatsTema 2.2 Estructura urbana Tema 2.3 Les funcions urbanes i els sistemes urbans espanyol i catalàTema 2.4 Cap un món de ciutats

3

DEMOGRAFIA

Tema 1.

4

DemografiaDefinició i conceptes

Demografia (veus gregues “demos”= població i “grafos” = tractat): la ciència que descriu, quantifica i analitza les poblacions humanes, elabora models que les expliquin i planteja previsions.

Utilitza fonts demogràfiques (censos, padrons municipals, estadístiques de naixement, defuncions, moviments migratoris,...)

Utilitza diverses ciències, sobretot matemàtiques i estadística; però també història, economia, sociologia,...

Primeres dades estadístiques fiables són en el 1857 amb el primer cens oficial (abans només registres parroquials)

INE: Organisme encarregat de fer les estadístiques demogràfiques espanyoles.

5

DemografiaDefinició i conceptes

IDESCAT: organisme encarregat de fer les estadístiques demogràfiques catalanes.

EUROSTAT: organisme encarregat de fer les estadístiques de la UE.

Registre civil: n’existeix un a cada municipi; s’hi registren naixements, defuncions, matrimonis,... Dades molt actualitzades

Es disposen, també d’estadístiques com el padró, realitzat pels municipis.

Altres fonts: enquestes (objectius més concrets i mostres més reduïdes)

6

DEMOGRAFIADINÀMICA DE POBLACIÓ

Tema 1.1

7

DemografiaDinàmica de població

La dinàmica de població ens indica de quina manera evoluciona al llarg del temps. Els fets demogràfics que fan variar la població són el creixement vegetatiu o natural i el creixement migratori.

El creixement de la població mundial va arribar al màxim entre 1970 i 1980. A partir d'aquella data, l'increment va anar disminuint a causa de la baixada de la fecunditatfemenina a escala mundial. Malgrat tot, l'augment de la població continua sent important.

2017 - 7,498 M/h

8

DemografiaEl creixement vegetatiu o creixement natural

Moviment natural de la població = creixement natural = creixement vegetatiu: evolució del nombre d’habitants d’una població a partir de la diferència entre els naixements i les defuncions.

La taxa de creixement natural: diferència entre la taxa de natalitat i la de mortalitat; s’expressa en % => dividir el resultat entre 10.

Es considera alta si supera el 4 %; es considera moderada si va entre l’1 i el 2 %, i baixa si és per sota l’1 %.

El resultat pot ser:

a) positiu (neixen més que moren)

b) negatiu (es moren més que neixen)

c) zero

9


Actualment ja hi ha molts països amb un creixement vegetatiu de la població reduït (entre el 0 il'1%). Fins i tot observem que hi ha estats en els quals la mortalitat supera la natalitat i la població disminueix. Els creixements més elevats es concentren al continent africà i el Mitjà Orient asiàtic.

10


Els factors que modifiquen la Taxa de Natalitat són:✔ Econòmics: l’entrada de la dona al món laboral fa que baixi la natalitat.

✔ Polítics: els governs poden promoure polítiques natalistes.

✔ Culturals: que condicionen, principalment, l’edat dels matrimonis.

✔ Religiosos: la majoria afavoreixen les polítiques natalistes.

✔ Biològics: composició, quant a edat i sexe, de la població i les malalties.

Els factors que modifiquen la Taxa de Mortalitat són:✔ Guerres i epidèmies

✔ Condicions sanitàries

✔ Malalties endèmiques

✔ Recursos alimentaris, fams, etc.

11

ACTIVITATSDemografia

Copia les preguntes i respon-les a la llibreta:1. Busca el significat de: padró, cens, registre

2. Busca a l'INE la Taxa de bruta de Natalitat i la Taxa bruta de Mortalitat de les següents comunitats autònomes: Catalunya, Galícia, Andalusia i Castella la Manxa.

3. Investiga i digues un país que apliqui o hagi aplicat mai polítiques natalistes.

4. Posa un exemple real de com la biologia fa augmentar la natalitat.

12

DemografiaAltres factors a tenir en compte en dinàmica de població

13


Esperança de vida: és el terme mitjà d'anys que un home o una dona d'un país determinat que neixen el mateix any, viuran si la mortalitat es manté fixa per a cada grup d'edat en el futur.

Taxa de Nupciali tat: són el número de matrimonis celebrats en un any. Indicador que ha perdut valor (unions de parelles sense casar-se)

Taxa de nupcialitat: (matrimonis en un any/població total) x 1000

14


15


Copia les preguntes i respon-les a la llibreta:1. Investiga i digues quan es considera a Espanya que una

família és nombrosa. Cita dos avantatges que té pertànyer a una família nombrosa.

2. Busca a l'INE Índex sintètic de fecunditat d'una de les províncies de cada CCAA, fes una taula i compara els resultats.

3. Quin és el país de la UE amb major esperança de vida.

16

DemografiaEl creixement vegetatiu a Espanya

Una tercera part de les províncies espanyoles té un creixement vegetatiu negatiu: totes

elles províncies situades a la meitat nord de la Península, i la majoria, són interiors

(ex: Burgos: -1,2 %0 , Conca: -1,7%0 )

17


A Espanya, la població va començar el seu creixement continu al segle XVIII que s'accelerà al llarg dels segle XIX i XX. Entre el període de 1830 al 1960 va haver un canvi d'orientació del seu creixement vegetatiu, ja que passà d'un creixement feble a causa de la mortalitat elevada a un creixment intens a causa de la desaparició de les mortaldats catastròfiques, i sobretot, a la disminució de la mortalitat infantil, i alhora, un manteniment elevat de la natalitat.

Actualment, el seu creixement vegetatiu es negatiu (-0,4%0 al 2015), per sota de la mitjana de la resta d'estats europeus. Altres dades del 2015:

✔ Taxa bruta de natalitat fou del 9,02 %0

✔ Taxa bruta de mortalitat fou del 9,06 %0

✔ Taxa bruta de nupcialitat fou del 3,4 %0 ( dades 2014).

✔ L'edat mitjana de fecunditat és de 31,90 anys.

✔ La mitjana del fills per dona és de 1,33.

✔ L'esperança de vida en néixer de tots dos sexes és de 83,3 anys (80,4 homes i 86,2 dones -dades 2014- )

Les causes d'aquest creixement feble són la baixa natalitat i baixa fecunditat.

18


Les taxes més altes de natalitat a l'Estat espanyol, es donen a la façana mediterrània des de Girona fins a Huelva i al voltant de Madrid i Navarra. Les raons són variades:

✔ Un comportament tradicional més natalista: Andalusia, Múrcia i les ciutats de Ceuta i Melilla.

✔ Per haver estat focus d’immigració interna en èpoques passades (Madrid, Catalunya, Comunitat Valenciana i Illes Balears) o bé per haver rebut una forta immigració estrangera (dècada 1990).

Les morts més elevades tenen lloc a la costa atlàntica i litoral cantàbric, a Castella i Lleó i Aragó. Les raons:

✔ Presenten estructura fortament envellida, per haver patit una intensa emigració en èpoques passades (Galícia i les comunitat de l’interior peninsular) i creixements vegetatius negatius.

✔Compten actualment amb una menor immigració estrangera (Extremadura, Galícia, Astúries).

✔ La primera causa de mort a Espanya són les malalties cardiovasculars.

19

DemografiaEsperança de vida en néixer Catalunya i espanya

20


Copia les preguntes i respon-les a la llibreta:1. Calcula el creixement vegetatiu de Terol a partir de les següents

dades i fes un anàlisi:

2. Cerca informació sobre l’evolució de la mortalitat infantil a Espanya i Catalunya.

Dades de Terol

Any Naixements Defuncions

2006 1136 1671

2005 1114 1738

2004 1079 1635

2003 996 1768

2002 909 1682

2001 1003 1632

21

DemografiaEl creixement vegetatiu a Catalunya

22


E v o l u c i ó d e l a p o b l a c i ó a C a t a l u n y a 1 7 9 5 - 2 0 1 0

1795

1860

1900

1950

2001

2010

9 3 2 0 0 0

1 6 7 3 6 4 21 9 6 6 3 8 2

3 2 4 0 3 1 3

6 3 6 1 3 6 5

7 3 9 9 4 0 5

0

1 0 0 0 0 0 0

2 0 0 0 0 0 0

3 0 0 0 0 0 0

4 0 0 0 0 0 0

5 0 0 0 0 0 0

6 0 0 0 0 0 0

7 0 0 0 0 0 0

8 0 0 0 0 0 0

A n y s

Po

bla

ció

23


Des de fa 300 anys que la població de Catalunya augmenta, però aquesta dinàmica positiva no ha estat regular, sinó que hi hagut etapes de creixement ràpid i d'altres de creixement lent, i fins i tot, d'estancament.

De fet, mentre que als segle XVIII i XIX la població catalana va augmentar gràcies al creixement vegetatiu, al segle XX ho va fer pel creixement migratori. Tendència que encara continua al segle XXI.

Actualment ( dades 2015). , el creixement vegetatiu català és feble (0,75%0 ), encara que més alta que la de la UE (-0,3%0 ).

Dades:

✔ Taxa bruta de natalitat fou del 9,47 %0 . A partir del canvi de segle les dades mostren un repunt de la natalitat a Catalunya, al 2008 es va situar al 12,1%0 la xifra més alta registrada des de finals de la dècada dels 80’.Aquest canvi es produí per l’arribada a l’edat fèrtil de les dones nascudes en booms anteriors i l’arribada massiva d’immigrants joves atrets pel creixement econòmic.

24


Dades de 2015 segons Idescat:

✔ Taxa bruta de mortalitat fou del 8,72 %0

✔ Taxa bruta de nupcialitat fou del 3,7 %0

✔ L'edat mitjana de fecunditat és de 31,89 anys.

✔ El nombre de fills nascuts vius d'una dóna (fecunditat) és de 1,39.

✔ L'esperança de vida en néixer de tots dos sexes és de 83,3 anys (80,5 homes i 86,1 dones).

25


Actualment, hi ha una dotzena de comarques que tenen un creixement vegetatiu negatiu, són les comarques del interior. Mentre que el Tarragonès i la regió metropolitana són les comarques amb més vitalitat demogràfica.

26


27

Demografia

28


Copia les preguntes i respon-les a la llibreta:1. Analitza les dades de Catalunya de les anteriors

diapositives i cita quines comarques tenen un creixement vegetatiu positiu i quines el tenen negatiu.

La Població a Europa

Si la UE fos un únic estat, aquest seria el tercer més poblat del món, ja que té una població de 510 milions d'habitants, seguida de l'Índia amb 1210 milions i de Xina amb 1345 milions (dades del 2010).

Dades demogràfiques d'Europa:➔ El país més poblat és Alemanya amb 81,6 mill/hab. Mentre que Malta amb 0,41 mill/hab., és el menys poblat.➔ La densitat de població mitjana europea és de 117 hab./km2. El País amb més densitat és Malta amb 1314 hab./km2 i el que menys Finlàndia amb 18 hab./km2.

➔ L'increment anual de població és de 3,4 mill/hab., és a dir molt feble degut a la població envellida (de més de 65 anys), l'escassa fecunditat femenina (1,58 fills per dona), una taxa de natalitat baixa (10%0) i una taxa de mortalitat del 10,3%0, fet que produeix un creixement vegetatiu negatiu (-0,3%0).➔ Els països que tenen un creixement real són França, Alemanya (feble) i Gran Bretanya. Itàlia, Espanya, Hongria, Bulgària en tenen de negatius.

La Població a EuropaCorrents migratoris

Com a Europa existeix la lliure circulació de persones les migracions entre els països membres no són computades com a tals.

31

DemografiaEl creixement vegetatiu a Europa

El creixement de la població Europea és feble degut a diverses circumstàncies: d'una banda, degut a envelliment de la població, amb un 16,5% de població de més de 65 anys, i d'altre a l'escassa fecunditat femenina, amb un índex sintètic de fecunditat de 1,58 fills per dona, una taxa de natalitat del 10,1%0 (al 2015) i una taxa de mortalitat superior al 10,3%0, cosa que produeix un increment vegetatiu negatiu.

Els únics estats que amb una indicador de fecunditat alta són Irlanda (2,1) i França (2) i el Regne Unit (1,9). Mentre que els estats amb les taxes de natalitat més baixes són Alemanya (1,3), Espanya (1,3) o Grècia (1,3).

32

DemografiaMapa taxa de la Natalitat Mundial

33

DemografiaL'Esperança de vida a Espanya

L’evolució de l’esperança de vida mostra un augment notable al llarg del segle XX, tant per als homes com per a les dones, amb l’excepció de moments puntuals relacionats amb les circumstàncies històriques i culturals.

➔ A principis del segle XX l’esperança de vida era baixa. Les causes eren: elevades taxes de mortalitat general i infantil, baix nivell de vida i precàries condicions mèdiques i sanitàries. La dieta alimentària era desequilibrada (manca de proteïnes) i, com a conseqüència, la majoria de la població estava malnodrida i debilitada. Existia un fort retard de la medicina , el desconeixement de les vies de transmissió de malalties i la manca d’higiene privada i pública. A més de l’elevada mortalitat infantil i de les crisis de mortalitat motivades per les epidèmies, guerres i males collites.

➔ Durant el primer terç del segle XX, l’esperança de vida s’incrementà degut a la millora de la situació socioeconòmica i als avanços mèdics i sanitaris (vacunes i antibiòtics). Destaca els efectes de l’epidèmia de grip de 1918.

➔ El període de 1930-1940, es van patir els efectes de la Guerra Civil, que va interrompre el creixement de l’esperança de vida.

➔ Entre 1940-1975, augment més intens de l’esperança de vida, la mortalitat disminuí gràcies a un increment del nivell de vida: una millor dieta, educació i cultura que intensificà la prevenció i abandonament de les costums nocives per a la salut. També disminuí la mortalitat infantil i maternal amb el progrés de la medicina.

34

DemografiaL'Esperança de vida a Espanya

➔ Des de 1975 fins a l’actualitat:

✔ El creixement de l’esperança s’atenua sense deixar d’augmentar. A la dècada dels 80’ l’augment es frenà degut per la irrupció de la SIDA (entre les joves de 18-35 anys) i l’extensió de la drogoaddicció i els accidents per carretera, però es portaren a terme actuacions per aturar la situació.

✔ Actualment Espanya presenta una esperança de vida de les més altes de món (més de les dones que dels homes), per això el ritme d’augment és menor, encara que queda marge per reduir la mortalitat infantil.

✔ Les diferències per sexe, en general l’esperança de vida de les dones és superior, degut a la seva major fortalesa biològica i al fet que els homes tradicionalment han tingut estils de vida distint, amb una major exposició a factors de risc (guerra, hàbits nocius, treballs més durs...).

Les conseqüències de l’augment de l’esperança de vida són:

✔ La desacceleració econòmic (reducció de la població activa),

✔ L’elevació de despeses a pensions.

✔ L’incrementa de les despeses sanitàries.

✔ La població anciana suposa un augment de les càrregues familiar.

35

DemografiaL'Índex de fecunditat a Espanya

Evolució del nombre mitjà de fills per dona o índex sintètic de fecunditat entre 1900 i 2007.

La fecunditat a principi del segle XX era elevada, pròpia d’un règim demogràfic antic, les causes són:

➔ El predomini d’una economia i societat rural on els fills treballaven prest, el seu manteniment era barato i asseguraven el futur dels pares (no hi havia jubilacions, assegurances d’accidents...).

➔ El descens més acusat es va produir degut al conflicte de Guerra Civil, xifres que es mantingueren durant la postguerra.

➔ La suavització de la política autàrquica i el desenvolupisme econòmic, provocaren una recuperació de la fecunditat entre 1955-1965, conegut com el baby boom posbèl·lic.

Des de 1975 fins 1998, l’índex sintètic de fecunditat va experimentar un brusc descens. Les causes:

➔ El retardat l’edat de matrimoni, primer per la crisi del 1975 i després per la precarietat laboral i l’alt preu de l’habitatge que dificulta l’emancipació dels joves;

➔ Els canvis de mentalitat i de valors des de la transició a la democràcia que han col·laborat al descens de la fecunditat (disminució de la influència religiosa, difusió dels anticonceptiu i dels mètodes abortius en certs casos).

➔ La incorporació de la dona a la feina retarda la maternitat, i moltes tenen dificultats de conciliar la vida laboral i familiar.

➔ Els fills ja no són una assegurança per a les velleses sinó que ocasionen despeses i requereixen dedicació.

36

DemografiaL'Índex de fecunditat a Espanya

Des de 1998 l’índex sintètic de fecunditat passa per una lleugera recuperació degut a l’arribada d’immigrants. La fecunditat de les dones estrangeres és major que la de les espanyoles. Però amb l’arribada de la crisi de 2007 va tornar a descendir.

37


Copia les preguntes i respon-les a la llibreta:1. Quines foren les causes de baixa esperança de vida a

Espanya a principis del segle XX?

2. Perquè disminueix la mortalitat en el període 1940-1975?

3. Quines són les conseqüències de l'augment de l'esperança de vida?

4. Quines són les causes de l'alta natalitat de principis de segle?

5. Perquè disminueix la natalitat a partir de 1975?

6. Quines creus que són les raons per què els teus amics o familiars en edat reproductiva no ho fan.

38

DemografiaCreixement migratori

Els moviments migratoris: són els moviments de població des del seu lloc de residència a un altre de manera permanent. Com a conseqüència d’aquest moviments la quantitat de població augmenta o disminueix.

N’hi ha de dos tipus segons el lloc de destí:

✔ Interiors: o èxode rural, interurbanes, etc. (són degudes al desenvolupament econòmic desigual entre els diferents llocs d’un Estat)

✔ Exteriors: d’un país a l’altre.

E m i g r a c i ó h u m a n a é s m a r x a r d e l l l o c d ' o r i g e n a u n a l t r e ( p o t s e r a e s c a l a n a c i o n a l o i n t e r n a c i o n a l ) . E s d i s t i n g e i x d e l t u r i s m e p e r q u è l ' e m i g r a c i ó s u p o s a f i x a r l a r e s i d è n c i a e n u n a l t r e i n d r e t , e n c a r a q u e s i g u i a m b p r e v i s i ó t e m p o r a l .

39

DemografiaCreixement migratori: definicions

40

DemografiaEls moviments migratoris

El creixement real

Per calcular el creixement real d'una població cal tenir en compte el creixement vegetatiu i el migratori.

41

DemografiaCreixement migratori

Els moviments migratoris també es podem classificar:✔ Segons el caràcter: migracions forçades i voluntàries. Entre las forçades cal destacar la tracta d’esclaus negres i el seu trasllat d'Àfrica a Amèrica entre els sigles XVI i XIX, o les actuals de refugiats i desplaçats. Les migracions de tipus econòmic es consideren voluntàries.✔ Segons la duració del desplaçament: migracions temporals i definitives. En les temporals se produeix el retorn a l’origen. Un cas especial són los desplaçaments temporals lligats amb l’agricultura (estacionals).✔ Segons el número de persones que emigren: migracions individuals o familiars.

42

DemografiaCreixement migratori: causes i conseqüències

Causes de les migracions:✔ Naturals: els desastres naturals(terratrèmols, desertitzacions, etc)✔ Polítiques: guerres, cops d’estats, canvis de polítiques, persecucions, etc.✔ Religions: algunes religions poden provocar èxodes massius.✔ Econòmiques: buscar una millora del nivell de vida, l’atur.

43

DemografiaCreixement migratori: causes i conseqüències

Conseqüències de les migracions:

✔ Canvis demogràfics: increment de població per la zona receptora i disminució de població per l’emissora. Els països receptors, és a dir els països desenvolupats, controlen l’entrada d’immigrants a través de polítiques d’immigració, que limiten la xifra d’immigrants autoritzats a entrar.

✔ Canvis econòmics: els diners enviats pels emigrants poden ser una important font d’ingressos per al país d’origen dels emigrants. Els emigrants acostumen a dedicar-se a activitats econòmiques marginals.

✔ Socials i culturals: els emigrants que arriben a una regió es poden sentir desplaçats per les diferències culturals o lingüístiques. A més poden ser sotmesos a actituds xenòfobes o racistes.

✔ Ecològiques: per l’espai agrari, l’èxode rural va suposar l’abandonament de les terres en cultiu i per les zones urbanes suposa l’ampliació de zones asfaltades (desertització) i l’augment dels residus.

✔ Personals: adaptació a nous hàbits quotidians en un relatiu aïllament.

44

DemografiaEn blau es pinten els països que reben població

i en carbassa els països que en perden

EUROPA, EUA, Canadà, Austràlia, ArgentinaColòmbia, Bolívia, Equador, Algèria, Marroc, Xina, Sudan

45


Copia les preguntes i respon-les a la llibreta:1. Com podem classificar els moviments migratoris?

2. Què és el creixement real?

3. Com es calcula el saldo migratori?

4. Quines són les causes de les migracions? I les conseqüències?

5. Creus que hi altres conseqüències que no estiguin al llistat del dossier? Quines.

6. Quina diferència hi ha entre xenofòbia i racisme?

7. Què és el reagrupament familiar?

46

DemografiaMoviments migratoris interiors a Espanya

Les migracions interiors:

✔ L’èxode rural a Espanya s’inicia a finals del XIX (primeres indústries a les grans ciutats amb necessitat de mà d’obra).

✔ A partir de la 1ª Guerra Mundial l’emigració és cap a les capitals de província, i després, en concret cap a Madrid i Barcelona. (1929, Exposició Universal de BCN, pol d’atracció). Aquest fet iniciarà el progressiu despoblament de l'interior peninsular.

✔ A partir dels 40 es produeix un altre èxode rural (deficient situació del camp espanyol). La població agrària emigra cap a les grans ciutats espanyoles (impossibilitat de sortir a l’estranger per la 2ona. Guerra mundial). Els principals destins van ser Madrid i Barcelona. La procedència Castella, Múrcia, Galícia, Extremadura i Andalusia.

✔ Al decenni 61-70, amb l'inici de la industrialització, es van produir importants moviments de població dins l'Estat, sobretot cap a Barcelona, Madrid, Bilbao i València. Catalunya, va acollir en aquella dècada més d'un milió d'habitants.

✔ La crisi econòmica dels 70 atura les migracions.

47


48


Les migracions interiors:

✔ Les conseqüències d’aquest procés va ser una distribució desigual de la població, malgrat créixer la població (afectació a l’Espanya interior).

✔ En els darrers anys, les comunitats destí han presentat un balanç negatiu, ja que mols emigrants tornen a les seves províncies d’origen (sobretot en el decenni del 1998-2007).

✔ Les comunitats origen de molts emigrants, actualment són receptores d’immigrants de l’estranger.

49


C o m u n i t a t A u t ò n o m a

S a l d o m i g r a t o r i

A n d a l u c í a - 1 . 0 4 1 . 5 4 5

A r a g ó n - 4 8 . 2 1 1

B a l e a r s 1 1 9 . 1 0 3

C a n a r i a s 1 3 7 . 4 3 6

C a n t a b r i a - 1 2 . 6 4 7

C a s t i l l a - L a M a n c h a - 6 0 4 . 5 9 9

C a s t i l l a y L e ó n - 6 2 7 . 2 0 9

C a t a l u n y a 9 4 7 . 1 3 7

P a í s V a l e n c i à / C o m . V a l e n c i a n a 4 7 6 . 8 6 7

E x t r e m a d u r a - 4 9 4 . 0 3 1

G a l i c i a - 2 2 0 . 0 6 2

M a d r i d 9 9 6 . 6 8 1

M u r c i a - 1 0 9 . 1 3 9

N a v a r r a - 1 5 . 8 1 4

P a í s V a s c o 3 2 0 . 3 1 1

P . d e A s t u r i a s - 1 4 . 9 7 3

L a R i o j a - 1 4 . 9 7 3

C o m u n i t a t A u t ò n o m a

S a l d o m i g r a t o r i

A n d a l u c í a - 1 . 0 4 1 . 5 4 5

A r a g ó n - 4 8 . 2 1 1

B a l e a r s 1 1 9 . 1 0 3

C a n a r i a s 1 3 7 . 4 3 6

C a n t a b r i a - 1 2 . 6 4 7

C a s t i l l a - L a M a n c h a - 6 0 4 . 5 9 9

C a s t i l l a y L e ó n - 6 2 7 . 2 0 9

C a t a l u n y a 9 4 7 . 1 3 7

P a í s V a l e n c i à / C o m . V a l e n c i a n a 4 7 6 . 8 6 7

E x t r e m a d u r a - 4 9 4 . 0 3 1

G a l i c i a - 2 2 0 . 0 6 2

M a d r i d 9 9 6 . 6 8 1

M u r c i a - 1 0 9 . 1 3 9

N a v a r r a - 1 5 . 8 1 4

P a í s V a s c o 3 2 0 . 3 1 1

P . d e A s t u r i a s - 1 4 . 9 7 3

L a R i o j a - 1 4 . 9 7 3

Entre 1950 i 1975 unes 8.600.000 persones canviaren de residència dintred’Espanya. Unes abandonaren la seva província i unes altres es desplaçaren d’uns municipis a altres dins de la mateixa província.

50

DemografiaCreixement migratori a Espanya: sortides

Les migracions exteriors:

✔ Al segle XIX, la causa de les migracions espanyoles cap a l'exterior van ser, d'una banda la manca de recursos, i de l'altre el creixement de la població.

✔1853: la legislació fa un canvi a favor d’eliminar obstacles per sortir del país.

✔ Les principals emigracions del XIX van ser Algèria i Amèrica Llatina:

➔ Algèria: es donà a la segona meitat del s. XIX i molts dels immigrants van tornar a Espanya després.

➔ Amèrica Llatina: les principals destinacions es donaren a Argentina, brasil, Cuba Mèxic, Veneçuela i Uruguai. Els emigrants eren: canaris, gallecs i asturians, majoritàriament homes (=> dèficit d’homes en algunes regions).

✔ Es frena en el 1970 amb la supressió de les agències emigratòries a Espanya.

✔ Tornen a establir-se mesures enfortidores de la repoblació interna.

✔ Tot i així, l’emigració va durar fins a la 1ª guerra mundial.

51


Les migracions exteriors: ✔ Durant el s. XX fan destacar les emigracions per motius econòmics (principis i anys 60) i per motius polítics (després de la Guerra Civil)

✔ França va ser nova destinació després de tallar-se l’emigració cap a Amèrica (proximitat geogràfica i possibilitats de feina). S’hi van desplaçar molts llevantins.

✔ En el 1939, amb la dictadura franquista, molts espanyols es van exiliar a França i a Amèrica del Sud.

✔ Entre 1960 i 1969, aproximadament 1.425.000 d’espanyols es van desplaçar cap a França, Alemanya i Suïssa, majoritàriament d’Andalusia, Galícia, València, Castella i Extremadura. La causes fou augment demogràfic a Espanya, condicions de vida, modernització de l’agricultura (excedent mà d’obra), atur…Mentre, que els països receptors estan en reconstrucció després de la II Guerra Mundial i necessitaven de mà d’obra.

✔ Els emigrants enviaven els diners al lloc d’origen (=> + liquiditat per les famílies espanyoles).

✔ Després de la crisi econòmica dels 90, molts emigrants espanyols van retornar en produir-se deslocalitzacions i reestructuracions en les indústries europees. Va portar a un augment demogràfic sobretot a Andalusia i a Múrcia.

52


Emigrants espanyols partint a Alemanya en busca de treball al anys 60'.

53


Copia les preguntes i respon-les a la llibreta:1. Fes un resum del moviments migratoris interiors a

Espanya.

2. Quines van ser les províncies receptores de migració interior a Espanya?

3. Cap on van emigrar els espanyols a principis de segle?

4. Perquè anaven els espanyols a Alemanya? Quants s'hi van desplaçar? Què va suposar això per a l'economia espanyola?

5. Busca al diccionari: divisa, desarrelament.

54

DemografiaCreixement migratori a Espanya: entrades

Els estrangers:

✔ De mitjans dels 90’ al 2007 Espanya va ser un país receptor d’immigrants (europeus, sud-americans i africans).

✔ En el 1995 prop de 20.000 estrangers, i en el 2007 prop de 920.000.

✔ Els aproximadament 5,2 milions d’immigrants que vivien a Espanya el 2008 es poden classificar en 3 grups:

➔ Immigrants que obtenen la nacionalitat després d’anys de residència i són espanyols de ple dret.

➔ Els que obtenen un permís de residència però mantenen la nacionalitat d’origen (permís de treball, els seus familiars i els refugiats polítics).

➔El immigrants sense papers (jurídicament no existeixen).

➔Els arribats a través de xarxes clandestines (1,1%).

55


Els estrangers, algunes dades:

✔ En el 2015 un 40,1 % dels immigrants procedien de la UE (15,8 % romanesos).

✔ El segon grup el constitueixen els oriünds de països de l’Amèrica del Sud (Equador, Colòmbia, Bolívia i Hondures); aproximadament un 30%.

✔ El tercer grup els procedents del Magrib i de l’Àfrica Subsahariana, sobretot del Marroc(14,9 %)

✔ Les comunitats a on hi ha més immigrants són Catalunya, Madrid, Comunitat Valenciana i Andalusia. Les Illes Balears tenen el registre percentual més alt d’estrangers 18,3 % i Melilla 15% , seguit del País Valencià 14,7%, Múrcia 14,7% i Catalunya 14,3%i Madrid 13,3% (dades 2014).

56


Algunes dades sobre els estrangers:

✔ Les activitats econòmiques que ocupen els estrangers són molt variades. Des de personal qualificat, diplomàtic o educatiu, procedents de països desenvolupats, fins els que arriben de països en vies o sots-desenvolupats, que es dediquen a l’agricultura, la construcció, l’hostaleria, el comerç i el servei domèstic.

✔ Cal destacar els immigrants que provenen dels països del Nord d’Europa, que busquen clima benigne i passar-hi la jubilació (especialment a les nostres costes). Normalment són de Regne Unit, Alemanya i França.

✔Els refugiats polítics són un altre grup. Emigren per estar perseguits pel seu govern i en arribar a Espanya demanen asil i refugi.

✔ Els immigrants sense papers, treballen en economia submergida. Accepten salaris molt baixos (arribant a l’explotació) . Es calcula aproximadament un milió i mig de sense papers.

✔ L’arribada d’aquest darrer tipus d’immigració ha provocat legislacions més estrictes, més control a les fronteres per tal d’intentar no superar la capacitat d’absorció de la societat receptora. Tot i així, també s’han dut a terme regularitzacions i polítiques d’integració.

57

DemografiaCreixement migratori a Espanya

58

DemografiaCreixement migratori a Europa

Un total de 3,8 milions de persones van emigrar a algun dels Estats membres de la UE-28 durant 2014, mentre que almenys 2,8 milions d'emigrants van deixar, segons els informes, algun Estat membre de la UE.

Entre aquests 3,8 milions d'immigrants, s'estima que 1,6 milions eren ciutadans de tercers països, 1,3 milions de persones tenien la nacionalitat d'un Estat membre de la UE diferent d'aquell al que van emigrar i unes 12 400 persones eren apàtrides.

Alemanya va notificar el nombre total d'immigrants més alt (884 900) el 2014, seguida del Regne Unit (632.000), França (339.900), Espanya (305.500) i Itàlia (277.600). Espanya va notificar el nombre d'emigrants més alt en 2014 (400 400), seguida d'Alemanya (324 200), el Regne Unit (319.100), França (294.100) i Polònia (268.300). Un total de 15 estats membres de la UE van notificar més immigració que emigració a 2014, però a Bulgària, Irlanda, Grècia, Espanya, Croàcia, Xipre, Polònia, Portugal, Romania, Eslovènia i els tres Estats membres bàltics, el nombre d'emigrants va superar al de immigrants.

59


Copia les preguntes i respon-les a la llibreta:1. Quina classificació podem donar als immigrants que

viuen a Espanya?

2. D'on procedeixen la gran majoria d'immigrants espanyols?

3. Quants immigrants procedents de la UE té Espanya? I de Xina? I d’Hondures?

4. Busca la definició d'immigrant il·legal i apàtrida.

60

DemografiaMoviments migratoris a Catalunya

Residents estrangers

61


Al llarg del segle XX la població catalana passà de 2 a 6 milions d'habitants. Entre el 1950 i el 1975 es donà un creixement semblant al Tercer Món. La natalitat no va ser tan alta (Catalunya, tradicionalment, és una zona de natalitat baixa). El creixement va ser degut sobretot a la immigració (a diferència del Tercer Món).

Catalunya va tenir fins el 1910 un saldo migratori moderadament positiu, car encara es produïa una forta migració cap a Amèrica Llatina i un creixement poblacional moderat.

Entre el 1911 i el 1936 es donà la primera gran onada migratòria. Catalunya demandava mà d’obra (forta industrialització, Exposició Universal de 1929). Aquesta arribà des de zones interiors (món rural) i des del P. Valencià, Múrcia, Aragó, Almeria...

62


Entre el 1950 i el 1975 es produí la segona gran onada migratòria. Aquesta va ser més gran i amb més diversitat d’origen (destacant Andalusia i Extremadura). El resultat va ser el creixement demogràfic més destacat de la història del país (2,25% anual). Arribaren 1,5 milions d’immigrants, molts joves. Això rejovení la piràmide d’edats, baixà la mortalitat i pujà la natalitat.

A partit sobretot dels 90’s del segle passat es donà un canvi en la dinàmica migratòria. L'èxode rural acabà, i ara Catalunya és terra d'arribada d’immigrants del Tercer Món.

El sevillano

63


64

DemografiaMoviments migratoris a Catalunya actuals

La població catalana nascuda a la resta d'Espanya representa prop del 22% del total.

D'altra banda, en els darrers anys Catalunya (1995-2008) ha estat la comunitat autònoma que ha rebut més immigrants, prop del 15% de la població total. Aquesta nova onada ha plantejat problemes per tal d'adaptar-se a aquest increment poblacional (serveis sanitaris, escolars, vivendes...).

Actualment, la immigració procedent del Marroc (20%) és la més nombrosa.

La immigració procedent de la UE cada cop té més importància. Cal diferenciar entre els procedents de països menys desenvolupats (Romania (8,8%), Itàlia Bulgària... que cerquen feina) i els procedents dels més rics (Alemanya, Gran Bretanya... que acostumen a tenir més nivell de formació i especialització o a ser jubilats.).

La immigració procedent d'altres llocs, com ara Àsia (Xina 5%) o Àfrica ha augmentat molt, tot i que encara representen percentatges molt discrets.

65

DemografiaImmigrants pel lloc d’origen 2015

66

DemografiaMoviments migratoris a Catalunya actuals

Entre els immigrants domina la població masculina madura-jove, amb una qualificació professional baixa. Malgrat tot, cada cop augmenta més el nombre de dones i de persones amb estudis secundaris i universitaris.

La immigració estrangera és important sobretot a les grans ciutats, concentrant-se en les comarques amb més activitat econòmica, on troba feina en la restauració, hostaleria i construcció. En les comarques amb un sector primari important també hi ha una gran presència de mà d'obra immigrant.

La província amb més percentatge de població estrangera és Girona.

S'ha produït un efecte crida, de manera que els immigrants de la mateixa procedència es concentren en determinats llocs.

67

DemografiaMoviments migratoris a Catalunya 2016

68


Copia les preguntes i respon-les a la llibreta:1. Quina és la província catalana amb més població

immigrada? Busca a l'Idescat d'on procedeixen la gran majoria.

2. Busca a l'Idescat quants immigrants procedents de l'Índia hi ha a la província de Barcelona.

3. Què va ser el “Sevillano”?

69

DEMOGRAFIAMODEL DE TRANSICIÓ

DEMOGRÀFICA

Tema 1.2

70

DemografiaL'Evolució demogràfica

Model de Transició Demogràfica

La transició demogràfica és una teoria utilitzada en demografia que ajuda a entendre alhora dos fenòmens✔ En primer lloc, explica per què el creixement de la població mundial s'ha disparat en els darrers 200 anys (passant dels 1.000 milions d'habitants del 1800 als 6.500 milions de l'actualitat).✔ En segon lloc, descriu el període de transformació d'una societat preindustrial (caracteritzada per tenir unes taxes de natalitat i de mortalitat altes) a una societat moderna o postindustrial (caracteritzada per tenir ambdues taxes baixes).

71

DemografiaL'Evolució demogràfica: Model de Transició Demogràfica

72


La transició demogràfica es dona en 4 fases o estadis abans no esdevé una societat plenament postindustrial:

1. En el primer estadi -típic de les societats preindustrials - les taxes de natalitat i de mortalitat són molt altes, per la qual cosa el creixement natural de la població és molt lent i, fins i tot, inexistent.

2. És propi de països en vies de desenvolupament. Els índexs de mortalitat baixen de forma sobtada gràcies a les millores en les tècniques agrícoles (que augmenten els rendiments), les millores tecnològiques, els avenços en medicina i alfabetització... Aquests canvis contribueixen decisivament a allargar l'esperança de vida de les persones i a reduir-ne la mortalitat. Per contra, en aquest segon estadi les taxes de natalitat es mantenen molt altes, raó per la qual es produeix un desequilibri que es tradueix en un increment molt important de la població.

73


3. Els índexs de natalitat inicien una important davallada motivada per diferents motius: l'accés a la contracepció, la incorporació de la dona a l'educació i al mercat laboral, l'accés a l'estat del benestar, el procés d'urbanització, la substitució de l'agricultura de subsistència per l'agricultura de mercat, juntament amb altres canvis socials. La taxa de mortalitat continua la tendència baixista iniciada ja en l'estadi 2 i, per aquesta raó, el nombre d'efectius de la població total continua sent relativament alt.

4. Aquest darrer estadi és típic de les societats postindustrials i es caracteritza perquè la taxa de mortalitat "toca fons" i la de natalitat s'hi iguala; consegüentment, la població total torna a estancar-se.

74


5. Possible fase 5: Si bé el model original de Transició Demogràfica presenta només quatre estadis o etapes, actualment està àmpliament acceptada la irrupció d'una cinquena fase en la qual el creixement de la població no està estancat sinó que, fins i tot, es registra un creixement natural de la població negatiu, atès que les taxes de natalitat són tan baixes que cauen per sota les taxes de mortalitat, com està succeint en països com Alemanya o Itàlia.

75

DemografiaL'evolució demogràfica: model de Transició Demogràfica

76


Copia les preguntes i respon-les a la llibreta:1. Explica com funciona el “Model de Transició

demogràfica”.

77

DEMOGRAFIAESTRUCTURA DE POBLACIÓ

Tema 1.3

78

DEMOGRAFIAESTRUCTURA DE POBLACIÓ

Estructura demogràfica o estructura de la població és la classificació de la població en grups determinats i segons certs criteris, que permeten processar les dades dels estudis demogràfics a raó de determinats trets estructurals.

79

DEMOGRAFIAEstructura de població

Diversitat Biològica:

✔ Grups humans: pigmentació, alçades, proporcions cranials o amplitud de la cara.

✔ Composició per sexe: la composició natural és de 105 homes x cada 100 dones. Però s’iguala perquè la dona és més forta biològicament, la pèrdua d’homes a les guerres, emigració, etc.

✔ Composició per edats:

➔0 a 15/16 joves

➔16 a 65 adults

➔+ 65 anys vells

80

DEMOGRAFIAComposició de la població per edats

81


Diversitat socioprofessional:

✔ Població activa: es la formada per persones que s’ocupen d’alguna activitat remunerada, o que busquen feina (a cada país varia en funció del sexe i l’edat).

➔ L’atur: es considera que està a l’atur una persona que no treballa però que està buscant feina. L’atur és un dels problemes més greus del nostre temps. Trobar feina pot ser difícil a causa dels constants canvis tecnològics i l’evolució de les activitats econòmiques. Un nivell d’estudis més elevat minimitza el risc de quedar-se a l’atur, mentre que les persones amb nivells més baixos són les més rebutjades en el mercat laboral.

✔ Població no activa: nens, jubilats, mestresses de casa, estudiants, els discapacitats, etc.

82

DEMOGRAFIAPoblació activa

83


Diversitat Cultural:

✔ Analfabetisme

✔ Tipus i nombre de llegües emprades.

✔ Religions

✔ Etnicitat

✔ Renda o riquesa

✔ També es pot considerar el IDH.

E l c o n c e p t e d ’ E t n i c i t a t : U n a è t n i a ( d e l g r e g e t h n o s , " p o b l e " ) e s u n a p o b l a c i ó h u m a n a e n l a q u a l e l s m e m b r e s s ’ i d e n t i f i q u e n e n t r e e l l s , n o r m a l m e n t e n b a s e a u n a g e n e a l o g i a i a s c e n d è n c i a c o m u n a o a d ’ a l t r e s l l a ç o s h i s t ò r i c s r e a l s o i m a g i n a r i s . L a s è t n i e s e s t a n t a m b é n o r m a l m e n t u n i d e s p e r u n e s p r à c t i q u e s c u l t u r a l s , d e c o m p o r t a m e n t , l i n g ü í s t i c s , o r e l i g i o s e s c o m u n e s .

84

DEMOGRAFIAEstructura de població a Espanya

Dades biològiques:✔ Composició segons el sexe:

➔ relació de 107 nens a 100 nenes, però al tenir una esperança de vida més llarga, la proporció queda equilibrada.

➔ a Espanya l’1 de gener del 2016 hi ha 22.809.420 homes i 23.636.408 dones.

✔ Composició segons l’edat:

➔De 0 a 19 anys un 19,83%

➔De 20 a 39 anys un 25,39%

➔De 40 a 59 anys un 30,51%

➔De 60 a 79 any un 18,25%

➔De 80 anys i més un 8,94%

85

DEMOGRAFIAEnvelliment de la població espanyola

86


Dades socioeconòmiques Espanya:

✔ La població activa desocupada comprèn les persones que són a l’atur. Al 2016 la taxa d’atur està propera al 18,6%. La taxa d’atur va pujar al 2014 fins arribar un 26% quan va tocar sostre. D’enllà a les hores ha anat minvant.

✔ La taxa d'activitat espanyola es situa al 2016 en 58,9%.

La taxa d'activitat es calcula dividint la població activa per la població de 16 anys i més. La taxa d'ocupació es calcula dividint la població ocupada per la població de 16 anys i més.

87


Dades socioeconòmiques Espanya: ✔ Taxa de dependència: és l'índex demogràfic que expressa la proporció existent entre la població dependent i l'activa, de la qual aquella depèn. En les estadístiques internacionals se sol simplificar la definició de les dues poblacions en termes d'edat, obviant el fet que una part important de la població en edat laboral no és població activa (és a dir, no està incorporada al mercat de treball per una o altra raó). Solen utilitzar-se els segments d'edat limitats pels 15 i els 65 anys.

✔ A mesura que la taxa s'incrementa, augmenta la càrrega que suposa per a la part productiva de la població per mantenir a la part econòmicament dependent: d'una banda els nens i per un altre els ancians. Les previsions pressupostàries en educació, sanitat, pensions i altres tipus de despesa social s'han d'ajustar com a conseqüència d'això, a més de canviar la seva composició. A Espanya és del 53,4% (2016) i a Catalunya del 55,1%.

88

DEMOGRAFIAEstructura de població a Catalunya

Dades socioeconòmiques Catalunya:

✔ La població activa desocupada comprèn les persones que són a l’atur. Al 2016 la taxa d’atur està propera al 14,85%. La taxa d’atur va pujar al 2014 fins arribar un 22% quan va tocar sostre. D’enllà a les hores ha anat minvant.

✔ La taxa d'activitat espanyola es situa al 2016 en 61,64%.

L'Enquesta de població activa (EPA) es realitza des de 1964. Es tracta d'una investigació contínua i de periodicitat trimestral dirigida a les famílies, la finalitat principal és obtenir dades de la força de treball i de les seves diverses categories (ocupats,

aturats), així com de la població aliena al mercat laboral (inactius).La mostra inicial és d'unes 65.000 famílies al trimestre que equivalen aproximadament a 180.000 persones.

Mapa Taxa d’atur realitzat per l’EPA sobre dades del IV trimestre 2016

89


Copia les preguntes i respon-les a la llibreta:1. Quina diferència hi ha entre l'anàlisi demogràfica

quantitativa i la qualitativa? Què és valora a cadascuna.

2. Quins aspectes biològics estudia l'estructura demogràfica?

3. Qui composa la població activa? Qui queda fora?

4. Què és la Taxa de població activa d'un país?

90

DEMOGRAFIADISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ

Tema 1.4

91

DEMOGRAFIADistribució de la població

La densitat de població: es pot utilitzar per mesurar qualsevol cosa tangible, però s'utilitza habitualment per organismes vius, sobretot persones. Normalment, s'expressa com a nombre de persones per unitat d'àrea.

Els països amb més densitat de població són: Macau (18.182 hab/km2), Mònaco, Hong Kong, Singapur i Gibraltar.

Els països amb menys densitat de població són: Austràlia, Namíbia, la Guayana Francesa, Sàhara Occidental, Illes Malvines i Groenlàndia (0,03 hab/km2).

92

DEMOGRAFIADistribució de la població

Factors de la densitat de població:

✔ Físics: el clima, el relleu, el sòl (sobretot prop de l’aigua).

✔ Econòmics: la riquesa d’un lloc fa que sigui més o menys propici

✔ Culturals: l’assentament pot dependre de lo a prop que quedin les zones de serveis (escoles, sanitat, etc.)

✔ Demogràfics: zones amb un gran desenvolupament demogràfic.

✔ Històrics: per l’antiguitat dels assentaments, el desig de mantenir peculiaritats culturals, polítiques, etc.

Dades relacionades amb la densitat de població:

✔ Les zones on no hi viu ningú (< 1pers/km2), s’anomenen deserts humans.

✔ Les zones més poblades d’Europa són Gran Bretanya, Bèlgica, nord de França, Alemanya i Itàlia.

93

DEMOGRAFIADistribució de la població a Espanya

L'1 de gener de 2016 Espanya té una població de 46.445.828 persones. La densitat de població és d'uns 92,5 hab/km2. Les zones més poblades són les properes al litoral i les valls adjacents. La població en aquestes zones es situa en ciutats o grups de ciutats. Regions més poblades:

1. Façana península mediterrània, des de Girona fins a Múrcia, incloent-hi les Illes Balears.

2. Andalusia occidental, en concret, Sevilla, Cadis i Màlaga.

3.La façana Atlàntica i cantàbrica, des de Pontevedra fins a Guipúscoa, encara que Lugo i Astúries són una excepció.

4. Les illes Canàries.

Les regions menys poblades són a l'interior (Castella, Aragó, Extremadura). L’excepció es troba a Madrid i la seva àrea metropolitana.

Com hem vist la causa del despoblament interior peninsular es troba en els moviments migratoris interiors ocorreguts durant els segle XIX i XX, principalment. Això en dóna com a resultat un repartiment de la població gens homogeni.

94


Aquesta diferenciació en la distribució de la població respon també a dinàmiques demogràfiques, socials i econòmiques diferents. Així els espais densament poblats tendeixen a ser zones amb una xarxa urbana compacta i ben integrada, una xarxa de comunicacions ben estructurada i una població relativament jove. A més, des del punt de vista econòmic, són zones dedicades a activitats dels sector secundari i amb un sector terciari molt potent i diversificat. A la Façana litoral mediterrània i Balears, el turisme és un important motor de l'economia.

Contràriament, les zones menys poblades solen coincidir amb zones muntanyoses de l'interior península, amb un accentuant envelliment de la població i un creixement vegetatiu negatiu. Econòmicament són zones dedicades tradicionalment al sector primari, però com que actualment està en retrocés, bona part de la població intenta subsistir reconvertint-se cap el sector terciari, sobretot el turisme.

95


96

DEMOGRAFIADistribució de la població a Catalunya

97


Copia les preguntes i respon-les a la llibreta:1. Què és la densitat de població? Com és calcula?

2. Quins són els factors físics de la distribució de la població?

3. On es concentra la major part de la població a Espanya?

4. On es concentra la major part de la població a Catalunya?

5. Busca a l'Idescat la comarca Catalana amb menys densitat de població?

98

DEMOGRAFIALES PIRÀMIDES DE POBLACIÓ

Tema 1.5

99

DEMOGRAFIALes piràmides de població

Les piràmides d’Edat o de Població o Demogràfica són la gràfiques que representen l’estructura segons sexe i edat d’una població.

Les piràmides de població són dues gràfiques de barres enfrontades o histograma que recullen informació sobre el sexe i l’edat. Són molt útils per estudiar la història demogràfica d’un país i la seva projecció futura.

✔ N’hi ha de 3 tipus: Para-sol o Progressiva, Urna estancada o Bulb o regressiva

Com crear una:✔ La PD ha de tenir les proporcions adients per afavorir la seva visualització.

✔Utilitzem un eix de coordenades, fent servir l’àrea de valors positius de l’ordenada.

✔L'eix d’ordenades es divideix en tantes parts com estrats poblacionals es vulguin representar. Aquests, es situen de menor a major edat, i de baix a dalt.

✔L'eix d'abscisses es representa amb dues escales simètriques en sentit creixent i oposat, indicant els valors. Els homes es situen a l’esquerra i les dones a la dreta.

✔De vegades es divideix la població en grups d’edat (jove,adulta, anciana) o es pinten els diferents estrats o cohorts.

100


101


Piràmide desequilibrada.

Piràmide de Qatar i Emirats Àrabs Units: mostren una important deformació,degut a l'arribada de població immigrada majoritàriament masculina i d'edatadulta.

102

DEMOGRAFIAAnàlisi de la piràmide espanyola 2007

Aquesta piràmide de població és un doble gràfic de barres que mostra l’estructura de la població espanyola per sexe i edat a l’any 2015. Centrat en altre color es mostra el percentatge corresponent a població estrangera.

Població per sexe, s’aprecia com és habitual que neixen més nens que nenes. Després, la major esperança de vida de les dones fa que els efectius entre els dos sexes s’equipari, fins que a edats ancianes predominen clarament les dones.

103


La causa de la major esperança de vida de les dones es deu a la major fortalesa biològica, per motius hormonals i immunològics. En canvi, els homes han tingut tradicionalment un estil de vida que comporta un major risc: treballs més durs amb un major debilitament físic i major probabilitat d’accidents. Incidència més alta d’hàbits nocius en excés: alcohol i tabac; hàbits alimentaris i de vida més desordenats; menor cura de la seva salut; més accidents a la carretera.

L’efecte de la immigració estrangera en l’estructura per edats és una lleugera elevació de l’índex de masculinitat, ja que la població immigrant d’ambdós sexes està bastant equilibrada.

Estructura per edat: com indica la forma d’urna de la piràmide correspon a una població envellida, que ha finalitzat la transició demogràfica i es troba en el règim de transició moderna, pròpia d’una societat i una economia terciaritzada i urbana, amb escàs pes del sector agrari.

La natalitat és molt baixa i no garanteix el reemplaçament generacional, degut a causes econòmiques i socials. La baixa mortalitat determina una esperança de vida alta, gràcies als avanços mèdics i sanitaris.

104


L’efecte de la immigració estrangera en l’estructura per edat s’aprecia, sobretot, en el grup d’edat entre 25-39 anys, ja que la població que arriba és sobretot jove i en edat de treballar. Es veu l’efecte entre el grup d’edat de 0-4, ja que la immigració fa augmentar del nombre de dones fèrtils i naixements.

Causes de l’increment de la immigració per part espanyola:

1) Necessitat de mà d’obra com a conseqüència del desenvolupament econòmic experimentat des de 1995, sobretot ocupació de baixa qualificació, insuficientment coberta per la mà d’obra nacional: temporeres agraris i serveis personals. També la possibilitat de fer negoci.

2) Regularització d’immigrants il·legals(2000-2005) i el reagrupament familiar (2001) ha atret nous immigrants.

3) La proximitat a Àfrica, converteix a Espanya en la porta principal d’entrada d’immigrants a Europa.

4)Els llaços històrics i culturals amb Amèrica Llatina afavoreix l’arribada de persones d’aquesta procedència.

5) La bondat climàtica de la Mediterrània atreu persones del centre i nord d’Europa.

105


Conseqüències de la immigració:

✔ Demogràfiques: Contribució al creixement demogràfic d’Espanya, tant directament com per un increment de la natalitat.

✔ Econòmiques: La immigració aporta població activa, que exerceix les tasques més dures i poc remunerades; Col·labora amb el creixement del PIB, aporta més doblers a les arques públiques dels que consumeix sanitat i educació; Alleuja da càrrega de l’elevada despesa en pensions; presten serveis que permeten incrementar la taxa d’activitat de les famílies espanyoles, especialment de les dones.

✔ Socials:

➔Han sorgit actuacions xenòfobes o racistes entre alguns sectors que consideren l’ immigració com una “invasió” que competeix per l’ocupació.

➔ Consumeixen recursos socials, en perjudici del benestar de la població espanyola.

➔Molts immigrants pateixen dures condicions laborals i males condicions de vida en barris marginals i habitatges d’escassa. És per això que se’ls responsabilitza de diversos delictes (tràfic de drogues) i de formes de vida poc edificants ( prostitució, mendicitat).

➔ Dificultat d’integració, a causa de diferències culturals, lingüístiques i religioses, poden suscitar tensions amb la població autòctona.

106

DEMOGRAFIAPiràmide de població de la UE 2013

107


Copia les preguntes i respon-les a la llibreta:1. Quins tipus de piràmides demogràfiques podem trobar?

2. Llegeix amb atenció l'anàlisi de la piràmide Espanyola del 2007 i digues, com s'analitza una piràmide d'Edat? Quina informació ens dóna.

108

El SISTEMA URBÀ

Tema 2.

109

El sistema urbàLa ciutat definició

Les zones habitades pels éssers humans es divideixen en àrees rurals (pobles) i àrees urbanes (ciutats).

La Ciutat és un espai heterogeni en el qual es troben elements naturals, econòmics, socials, polítics i culturals. Per distingir una ciutat d’un poble, es fan servir els següents criteris:

✔ Nombre d’habitants: A Espanya (10.000 h.), al Japó (30.000 h.) a Suècia (200 h.) (acostuma a tenir una alta densitat de població).

✔ L’activitat econòmica de la població: sectors secundari i terciari, i menys del 25% de la població es dedica a l'agricultura.

✔ L’organització de l’espai: la ciutat és un gran centre que organitza el seu espai, de vegades segons les seves funcions: industrial, residencial, comercial, etc.

✔ Creixement: les ciutats estan en creixement constant.

El sistema urbà o xarxa urbana és el conjunt format per diversos nuclis urbans de dimensions diferents que es relaciones entre si i que tenen àrees d'influència que s'organitzen de manera jeràrquica. Ës un sistema dinàmic en què els intercanvis entre els diferents nuclis esdevenen elements claus del seu desenvolupament.

110

El sistema urbàHistòria de les ciutats

Al llarg de la història la ciutat ha sofert canvis tant en el seu aspecte extern com en les seves funcions:

✔ Ciutats antigues: Ur o Babilònia (Mesopotàmia) , Tell al-Amarma (Egipte), Mohenjo-daro (l’Índia) o Teotihuacan (Mèxic). La seva funció principal era fer de magatzem de gra i servir de lloc d’intercanvi o distribució.

✔ Ciutats clàssiques: gregues i romanes. Organitzen l’espai urbà (V aC Hipòdam de Milet crea la ciutat de plànol ortogonal). Els romans creen tota una xarxa jerarquitzada de ciutats per tot l’imperi.

✔ La ciutat medieval: el feudalisme suposa la ruralització de la societat, per tant les ciutats perden pes. Acostumen a seguir plans irregulars i radiocèntrics, envolten un castell, una plaça, un mercat, una església o es poden trobar sobre un turó.

✔ La ciutat renaixentista: es recupera l’urbanisme, i se l’eleva a la categoria d’art a través de l’arquitectura i la planificació.

111

El sistema urbàHistòria de la ciutat

Funcions de la ciutat a la història II:

✔ La ciutat barroca: la ciutat se segueix veient com una unitat arquitectònica, encara que es magnifica i es converteix en el símbol de poder de la monarquia que representa.

✔ La ciutat colonial: els espanyols utilitzen el plànol rectangular amb plaça major (Buenos Aires, Lima, L’Havana).

✔ La ciutat industrial del segle XIX: d’una banda, tenim els barris que es construeixen sense control al voltant de les fàbriques. De l’altra, es construeixen els eixamples.

✔ La ciutat del segle XX: es caracteritza per l’augment de població, l’aparició de mitjans de transport més ràpids i l’enfortiment del sector terciari. Creixen els eixamples, i sorgeixen els polígons industrials i els residencials. A més, sorgeixen les grans aglomeracions urbanes denominades: Conurbacions, Àrees Metropolitanes o les Megalòpolis.

112

ACTIVITATSSistemes urbans

Copia les preguntes i respon-les a la llibreta:1. Quins criteris defineixen una ciutat? Busca informació

sobre aquest criteris a diferents ciutats del món.

2. Quines funcions tenien les ciutats al llarg de la seva història?

3. Investiga i fes un petit informe sobre la ciutat de Ur.

113

EL SISTEMA URBÀMORFOLOGIA DE LES CIUTATS

Tema 2.1

114

El sistema urbàMorfologia de les ciutats

La morfologia Urbana és la forma que té la ciutat. Hem vist com varien les ciutats durant la seva evolució històrica, i ara anem a classificar-les segons la seva morfologia:

✔ Plànol irregular: no hi ha cap tipus de planificació ni geometria (Girona, Tunis, Florència...).

✔ Plànol ortogonal o en quadrícula: són carrers rectilinis i s’entrecreuen formant un angle recte, com l’Eixample de Barcelona.

✔ Plànol radiocèntric: els carrers parteixen d’un punt central (Olot, Tarragona, Amsterdam, París, Mataró – al voltant del seu cas antic -...).

✔ Ciutats noves o ciutats dormitoris: es col·loquen unes desenes de quilòmetres de les grans ciutats (com les ciutats noves angleses que se situen a uns 40km d’un nucli urbà, o les zones residencials americanes).

✔ Plànol lineal: són ciutats que s’originen al llarg d’una via de comunicació (carretera, camí, ferrocarril, etc.) o d’un riu. És el cas de Tortosa, Granollers, etc.

115

El sistema urbàMorfologia de les ciutats

H i p ò d a m

L a C a r o l i n a , E s p a n y a

ﾺ

C i u t a t l i n e a l , d ’ A r t u r o S o r i a

P a l m a n o v a , C i u t a t r a d i a l

T o l e d o , I r r e g u l a r .

116

El sistema urbàMorfologia de les ciutats: París ciutat radial

117

El sistema urbàMorfologia urbana: poblament

La manera com s'ubica la població en el territori s'anomena poblament. Normalment trobem el poblament rural i el urbà, però hi ha diversos criteris per definir el límit entre la població rural de la urbana, tenint en compte la seva morfologia i característiques, com la densitat de població:

✔ Rural: espai de baixa densitat, i hàbitat dispers o concentrat, amb preeminència del sector primari.

✔ Rururbà: espai allunyat de la ciutat, més o menys rural, on conviuen les activitats rurals amb les urbanes o industrials. Està proper als eixos urbans.

✔ Suburbà: espai de baixa densitat de població generalment situat a les afores dels nuclis urbans, especialitzat en l'ús residencial, i on els seus habitants depenen del transport privat pels desplaçament diaris. (Model “ciutat jardí”..)

✔ Periurbà: espai exterior (perifèria) de la ciutat que hi manté una relació molt intensa, sigui perquè hi viuen habitants que treballen a la ciutat o perquè allotja activitats i serveis urbans o industrials.

✔ Urbà: espai d'alta densitat de població i aspecte compacte i gran diversitat d'activitats (residencial, comercial, cultural, sanitària, industrial...). Acostumen a trobar habitatges plurifamiliars (blocs).

118

El sistema urbàMorfologia urbana

Aplicant els estudis de geografia urbana cal distingir entre diferents tipus d'aglomeracions urbanes:

1) Àrea urbana: es tracta d'un nucli urbà envoltat per terres de conreu i que té poca influència territorial.

2) Ciutat urbana: es tracta d'un nucli urbà amb gran influència sobre l'entorn.

3) Àrees Metropolitanes: es tracta d'un nucli principal (ciutat urbana o metròpoli) i una successió d'anells (que corresponen a altres municipis). Entre els diferents municipis de l'àrea s'estableixen interelacions econòmiques i socials (com els transports), i per això requereixen d'una planificació conjunta.

4) Conurbacions: és la unió de dos o més assentaments o cada ciutat manté certa independència (per exemple administrativa).

5) Megalòpolis: són com superconurbacions de ciutats on podem trobar grans àrees sense edificar. El terme va ser utilitzat per primera vegada als Estats Units per Jean Gottman, per referir-se al conjunt d'àrees metropolitanes de la costa est d'aquell país, que s'estén des de Boston, Massachusetts fins a la ciutat de Washington, D.C. i que inclou la ciutat de Nova York i Filadèlfia.

119


Les megalòpolis o megaciutats són el motor del desenvolupament econòmic i tecnològic; són centres d'innovació cultural; centres de poder polític i punts de connexió del sistema de comunicacions...La megalòpolis més gran amb més de 30 mll d'habitants és Tokio-Yokohama-Nagoya-Kyoto-Osaka-Kobe.Les megalòpolis provoquen certs danys col·laterals. Malmeten elsecosistemes que ocupa, accentua les crisis de governabilitat local perquè tendeix a la concentració del poder, quedant segregades altres àrees urbanes, i finalment, són espais força complexes de gestionar.

La Randstad o ciutat anell, es troba al nord-est d'Holanda, i constitueix un sistema urbà complexe, on no hi ha cap ciutat alqual jerarquia sigui superior a les altres que existeixen, si no queque existeix grais d'especialització dins del sistema.

La Regió urbana del ReinRuhr a nord-est d'Alemanya és una de les regions més urbanitzades del món. Es un territori vertebrat pels riusRein i el seu afluent Ruhr. La regió va iniciar-se gràcies a les troballesde jaciments miners, però ara ha donat un gir i s'ha focalitzat enla industria basada en la producció d'informació i coneixement.

La Città difusa es troba a la regió del Véneto al nord-est d'Itàlia,Delimitada per les ciutats de Pàdua, Treviso i Venècia.

120

El sistema urbàMegalòpolis europea

121


ciutat compacta vs ciutat difusa

La ciutat compacta:

1) Respon al model de ciutat mediterrània tradicional

2) Multifuncional (combina funcions diverses en un espai reduït), cosa que la fa

3) Més accessible (i, per tant, requereix menys mobilitat motoritzada)

4) Més complexa i diversa (permet més contactes, intercanvis i comunicació, amb un menor consum de sòl i d’energia).

5) Afavoreix la cohesió i la sociabilitat.

6) Menys insostenible.

La ciutat difusa:

1) Zonificació: les diferents funcions se separen físicament (la universitat, la indústria, la residència, les àrees comercials, les oficines, les zones esportives, etc.)

2) Gran dependència del vehicle privat (i, per tant, necessita molt més espai per al viari)

3) Empobriment dels intercanvis d’informació i de la relació social

4) Pèrdua d’identitat i de cohesió social

5) Major impacte ambiental

122


Copia les preguntes i respon-les a la llibreta:1. Què vol dir morfologia?

2. Quina tipologia de ciutat acostuma a seguir un plànol irregular?

3. Quina diferència hi ha entre un espai rururbà i un de suburbà?

4. Què és una megalòpolis? I una conurbació? Posa dos exemples de cada.

5. Quins avantatges i desavantatges té la ciutat difusa?

6. Defineix: conurbació, àrea metropolitana, trama urbana, xarxa urbana, densitat de població

123

EL SISTEMA URBÀESTRUCTURA URBANA

Tema 2.2

124

El sistema urbàEstructura urbana

Diferents espais segons les funcions que s’hi desenvolupen: centre històric, eixample, àrea de negocis i barris perifèrics.

Centre històric:

✔ Habitualment el centre de la ciutat

✔ Casc antic (etapes preindustrial, època medieval o moderna)

✔ Ciutats com Lugo,Astorga, Lleó o Mèrida (restes viàries i edificacions romanes). D’altres conserven el traçat musulmà (Sevilla, Ganada, Còrdova, Toledo)

✔ Plànol irregular

✔ Edificis antics i de poques plantes (poden ser deteriorats => rehabilitació => recuperats com a residències per classe mitjana i alta o professionals independents,...)

✔ En el centre es solen trobar els edificis històrics i el patrimoni artístic

✔ A més dels edificis de l’Administració, governs autònoms,...

✔ Museus, teatres, hotels,....també sol haver una gran activitat comercial

✔ Generalment, el centre històric sempre ha esta el barri de rebuda dels immigrants en totes les èpoques.

125


Eixample:

✔ Construïts a finals del segle XIX i durant el XX, sota la protecció de la burgesia (creixement de la població)

✔ Pla ortogonal: carrers amples, en forma de quadrícula, amb illes de cases àmplies, patis interiors,...

✔ Els edificis, de diversos pisos (tampoc molt alts), són més nous que en el centre històric, i amb més habitatges. Les plantes baixes es destinaven a comerços.

✔A Madrid el projecte de l’Eixample va ser de Carlos María de Castro i el de Barcelona d’Ildefons Cerdà, els dos van ser aprovats en el 1860. Prioritzaven l’espai reservat a la construcció, el dedicat a jardins i edificis de poca alçada. L’explicació del projecte Cerdà està en els vídeos.

126


Àrees de negoci

✔ Espai dedicat a allotjar oficines i les principals activitats financeres i comercials. (CBD)

✔ Ubicat en els eixamples o als voltants de les grans vies de comunicació

✔ A vegades es troben en els centres històrics

✔ Habitualment són espais amb edificis de nova construcció i força alts; el preu de la zona és elevada.

127


Barris perifèrics:

✔ Són barris als afores de la ciutat o situats als voltants de l’eixample

✔ També poden ser municipis d’extraradi

✔ Alguns han quedat units a la ciutat a través de carrers o carreteres (L’hospitalet, Sarrià, Sants,...)

✔ Apareixen noves formes d’urbanització a mig camí entre zona urbana i zona rural: ciutat difusa o continu rururbà.

Els barris perifèrics poden ser:

✔ polígons d’habitatges

✔ zones residencials

✔ Barraquisme

✔ Polígons industrials

128


Polígons d’habitatges:

✔ Blocs elevats amb gran quantitat d’habitatges que tenen entre ells un cert paral·lelisme i es disposen geomètricament i uniformement.

✔ Construïts cap a mitjans del segle XX

✔ Va servir d’allotjament dels emigrants

✔ Predominen a Madrid, Barcelona, València, Bilbao,...

✔ Un dels exemples són les ciutats o barris dormitoris

Zones residencials:

✔ Barris d’habitatges o de segones residències, que es poden transformar en habitatge principal.

✔ Classe mitjana alta

✔ Edificis de dues o tres plantes o cases d’una sola planta, amb jardí.

✔ Model de Howard (ciutat-jardí)

✔ El Viso (Madrid), Pedralbes (Barcelona), Neguri (Bilbao), Santa Clara (Sevilla),...

✔ Tant els polígons com les zones residencials tenen en comí que són edificacions obertes de blocs o cases, sense trama urbanística i l’homogeneïtat de les seves construccions contrasten amb el de la resta de la ciutat.

129


Barraquisme:

✔ Existeix el barraquisme vertical i l'horitzontal.

Polígons industrials:

✔ Són espais a la perifèria urbana, generalment ben comunicats amb la ciutat

✔ S’hi ubiquen indústries, magatzems, grans superfícies comercials.

D’altres usos dels barris perifèrics:

✔ Facultats (Tecno Mataró) , universitats

✔ Hospitals

✔ Recintes firals

✔ Hotels

✔ Centres comercials i d’oci

✔ Tots ells necessiten bones comunicacions i bons mitjans públics de transport.

130


Copia les preguntes i respon-les a la llibreta:1. Quins tipus d'estructura urbana podem trobar?

2. Qu¡na diferència hi ha entre el barraquisme vertical i l'horitzontal?

3. Què és un Polígon Industrial?

4. Què és una Ciutat Jardí?

5. Busca el nom de tres CBD?

6. Defineix: logística, qualificació del sòl, edificabilitat,

131

EL SISTEMA URBÀLES FUNCIONS URBANES

I ELS SISTEMES URBÀNS

ESPANYOL I CATALÀ

Tema 2.3

132

El sistema urbàLes funcions urbanes

Les funcions urbanes són el conjunt d’activitats generades diàriament per la població i que determinen l’ús de l’espai urbà. Les funcions dominants serien aquelles a les quals es dedica majoritàriament la població d’un nucli urbà.

✔ Funció residencial: és present a totes les ciutats, ja que tots els habitants han de tenir un lloc on viure i descansar. També s’inclouen aquí els transports i les comunicacions, així com els serveis d’electricitat, aigua, escombraries, etc.

✔ Funció econòmica: és present a totes les ciutats també, i pot estar relacionada amb la indústria, les empreses de serveis, però sobretot hi destaca la comercial (intercanvi de productes i serveis).

✔ Funció industrial: són ciutats que depenen d’una indústria, d’algun jaciment o d’una font d’energia. Per exemple, Terrassa, Sabadell, etc.

✔ Funció administrativa: són ciutats on es concentren els òrgans polítics, l’administració pública, els òrgans financers o la gestió de les activitats terciàries. Per exemple Brussel·les, Nova York o Hong kong.

133

El sistema urbàLes funcions urbanes

Les funcions urbanes II:

✔ Funció turística i de lleure: es tracta de ciutats que tenen una gran oferta turística o de lleure i que són visitades per un gran nombre de turistes. Per exemple, Marbella, Palma de Mallorca, Santa Cruz de Tenerife, etc.

✔ Funció militar: són ciutats que tenen una caserna com a nucli principal d’activitats. Per exemple, Jaca o algunes ciutats americanes i russes.

✔ Funció cultural o religiosa: algunes ciutats són seus d’universitats o difusores de cultura, i d’altres ho són de culte i pelegrinatge religiós. Per exemple, La Meca, Santiago de Compostela, Salamanca, etc.

134

El sistema urbàUrbanisme

L’urbanisme: és el conjunt de procediments destinant a ordenar i planificar, l’estructura urbana i a controlar la utilització del sòl urbà. El seu objectiu és donar respostes a les necessitats dels habitants de la ciutat.

En l’urbanisme, s’ha de tenir en compte tant el valor del sòl com l’ús del terreny. En el primer cas, es considera el sòl com una mercaderia, el valor de la qual dependrà de la proximitat dels serveis, de la zona de centre del la ciutat (CBD), dels equipaments, dels barris, etc. També s’hauria de tenir en compte l’especulació, o pràctica de retenir el terreny, mantenint-lo improductiu, esperant a que pugi de preu per vendre’l.

CBD: Central Business District o districte central de negocis. Són barris dedicats exclusivament als negocis, les finances i el comerç.

135

El sistema urbàEl sistema urbà espanyol

El sistema urbà espanyol no és un sistema tancat, sinó que les seves ciutats es relacionen amb els centres urbans d'altres països, sobretot després de la seva incorporació a la UE.

Per raons de proximitat i econòmiques, els sistema urbà espanyol està integrat dins del sistema urbà de l'Europa Occidental i s'hi connecta a través dels eixos de comunicacions: un de principal, l'eix mediterrani, a través de BCN i les ciutat franceses de Lió i Marsella, i un altre de secundari, l'eix atlàntic, a través de Bilbao i la ciutat francesa de Bourdeus.

Les àrees metropolitanes de Madrid i Barcelona estan situades en cinquè i sisè lloc dins d'Europa per ordre d'importància demogràfica, després de les àres metropolitanes de Londres i París i les conurbacions de Randstad (Països Baixos) i Ruhr (Alemanya).

136


El sistema urbà espanyol està encapçalat per les àrees metropolitanes de Madrid i barcelona, i s'estructura en sis sistemes urbans:

✔ Mediterrani: és el més important dels sistemes urbans peninsular per la quantitat d'habitants i per l'arc mediterrani, que ens uneix amb Europa.

✔ Central: és l'integrat per l'àrea metropolitana de Madrid. Es caracteritza per la concentració del poder polític i financer.

✔ Meridional: és l'integrat per l'eix de la Vall del Guadalquivir (de Càdis a Jaen) i l'eis litoral (de Càdis a Almeria).

✔ Cantàbric: és l'integrat per les ciutats de la cornisa cantàbrica i dels sector nord de Castella-Lleó, La Rioja i Navarra. Bilbao és la ciutat principal.

✔ Atlàntic: és l'integrat per l'eix format per les ciutats de Corunya, Santiago de Compostel·la i Vigo i que està connectat amb la ciutat de Porto, a Portugal.

✔ Canari: integrat per les ciutats de Las Palmas de Gran Canària i Santa Cruz de Tenerife.

137


138


Les transformacions urbanes espanyoles són hereves de la industrialització i dels moviments migratoris interiors que van tenir lloc entre 1960 i 1975, que van arribar a constituir el 80% de la població total urbana. Aquest tipus de creixement urbà va afectar a les ciutats més importants i el seu entorn urbà i a les capitals de província. Les conseqüències d'aquest urbanisme són:

✔ La consolidació d'uns eixos territorials en els quals tendeixen a concentrar-se la població i les activitats econòmiques (com l'eix Mediterrani).

✔ El reforçament i preeminència de les àrees metropolitanes principals (BCN, Madrid, Sevilla, València, Bilbao).

✔ La bicefàlia del sistema urbà espanyol, representat per l'àrea metropolitana de Madrid, un gran centre econòmic, polític i financer, i l'àrea metropolitana de Barcelona, amb millor situació geogràfica i gran centre econòmic.

139

El sistema urbàJerarquia urbana del sistema urbà espanyol

El sistema urbà espanyol està organitzat de forma jeràrquica. La jerarquia urbana distingeix entre:

✔ Metròpolis estatals: Madrid i Barcelona; exerceixen influència sobre la resta de territori estatal i estan relacionades amb altres ciutats a escala mundial.

✔ Metròpolis regionals: capitals de regió, relacionades amb les metròpolis estats i que exerceixen la seva influència sobre extenses àrees de caràcter regional (Sevilla, València, Bilbao, La Corunya, Vigo, Valladolid, Saragossa i Palma de Mallorca). Com a ciutats mitjanes: Alacant, Múrcia, Ovieda, Santander, Màlaga,...

✔ Capitals de província o de comarca: últim esglaó subregional, format per les capitals de província o de comarca que estan relacionades amb les anteriors i tenen influència en els nuclis de població més pròxims: Segovia, Càceres, Ciudad Real, Girona, Tarragona, Burgos ,Cartagena,...

140

El sistema urbàÀrea metropolitana de Madrid

L'extensió d'un àrea metropoli tana pot ser variable, depèn dels criteris que s'utilitzin. Poden fer servir aquest dos: criteri legal: la junta d'Andalusia, perexemple, estableix que l'àrea metropolitana de Sevilla està formada Per 22 municipis amb una superfície de 1502 km2. Un altre criteri és l'estadístic, a partir de fluxos de població, moviments pendulars i intercanvis econòmics.

141

El sistema urbàEl sistema urbà espanyol: les transformacions

La concentració d'un gran nombre d'habitants i d'activitats econòmiques, l'ampliació del transport públic i privat i dels vies de comunicació han transformat l'estructura interna de àrees metropolitanes. Aquestes transformacions, que són compartides per la majoria d'àrees metropolitanes Europees, són les següents:

✔ L'expansió dela seva superfície, amb la integració progressiva de nous municipis.

✔ La tendència de la població i de les activitats econòmiques a dispersar-se pel territori de l'àrea metropolitana, cosa que comporta un estancament de la ciutat central i un increment de població d'altre municipis.

✔ L'especialització funcions dels espais dins l'àrea metropolitana. S'han creat grans centres comercials, àrees logístiques, àrees de lleure, àrees residencials, etc. Fet que provoca desplaçaments de bona part de la població per anar a les diferents zones.

✔ La residència secundària (de cap de setmana o usos turístics), que ha incrementat l'ús del sòl per a usos urbans.

142


Copia les preguntes i respon-les a la llibreta:1. Quines són les funcions urbanes?

2. Defineix urbanisme?

3. Quins són els sis sistemes urbans espanyols?

4. Com és la jerarquia urbana espanyola?

5. Quines transformacions està patint el sistema urbà espanyol?

143

El sistema urbàEls sistema urbà català

CATALUNYA presenta una xarxa urbana dominada per BCN i la seva àrea metropolitana.

Des de fa dècades experimentem un procés d’acceleració d’extensió de la xarxa urbana i de rururbanització (ciutat difusa). Cal destacar sobretot les urbanitzacions dels 60 i també el creixement urbà dels 80 (de baixa densitat).

Constatem la pèrdua de població de les grans ciutats, sobretot Barcelona. De 1975 a 1996 Barcelona perd 242.331 habitants. La població es desplaça a la perifèria (com la indústria). Diversos factors hi influeixen:

✔ Alt preu del sòl, que incrementa el preu de l’habitatge i provoca l'expulsió de joves i rendes baixes.

✔ Nou model de vida, basat en urbanitzacions de cases unifamiliars (rururbanització).

✔ Millora de les comunicacions i increment del nivell de motorització.

144

El sistema urbàEls sistema urbà català

A partir dels 80’s amb la sortida de la crisi econòmica s'intentà controlar el creixement ràpid i caòtic. Malgrat tot, el boom de la construcció dels últims anys presentà importants deficiències.

Ara la tendència és a la remodelació interna de les ciutats, amb els PGOU (Plà General d'Ordenació Urbana) i el Plà Territorial de la Generalitat.

145

El sistema urbàBellvitge

146

El sistema urbàJerarquia urbana catalana

La jerarquia de la xarxa urbana catalana s'estructura en els següents nivells:

✔ La regió metropolitana de Barcelona. Aquesta regió exerceix una funció de central administrativa, econòmica i de serveis. Inclou el Barcelonès, el Maresme, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat, l'Alt Penedès i el Garraf. I Hi viuen 5 milions de persones (dades 2007). Dins d'aquesta regió metropolitana podem diferenciar:

➔ L'àrea metropolitana, formada per BCN i els municipis més propers: l'Hospitalet de Ll., Cornellà, Badalona, St. Adrià de B., Sta. Coloma de G. I Sant Cugat del Vallès.

➔ Corona metropolitana, formada per Mataró, Granollers, Mollet del Vallès, Sabadell, Terrassa, Martorell i Vilanova i la Geltrú.

147

El sistema urbàJerarquia urbana catalana

La jerarquia de la xarxa urbana catalana II:

✔ Les ciutats influència supracomarcal.

➔ La conurbació Reus-Tarragona, que influeix a tota la zona del Camp de Tarragona

➔ Tortosa, que influeix a les Terres de l'Ebre

➔ Lleida, nucli central de les terres de ponent.

➔ Girona, lloc central de les comarques nord-orientals del país.

➔ Manresa, que influeix a les comarques de la regió central.

✔ Vic, focus principal de l'eix de comunicacions entre el riu Ter i el Congost.

✔ Els centres comarcals, que són ciutats que exerceixen de centres de serveis per al territori de la seva comarca i que sovint està relacionades amb les supracomarcals. Olot i Figueres (respecte de Girona) o Balaguer i Mollerusa (respecte de Lleida).

✔ Els centres subcomarcals, que ón poblacions que exerceixen un cert rol disn una comarca, com Roses ( al L'Alt Empordà) O Bellver de la Cerdanya.

148

El sistema urbàLa regió metropolitana de Barcelona

L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) és una àrea administrativa constituïda com a consorci (Consorci de l'Àrea Metropolitana de Barcelona; CAMB) integrada per 36 municipis amb una població de més de 4 mll. d'habitants, una extensió de 633 km² i una densitat de 4.994 hab/km².

Es caracteritza per la convivència de zones altament poblades i amb un poblament compacte i de zones de baixa densitat i un poblament dispers.

Els avantatges que té són els relacionats amb el món del treball i l'oportunitat de tenir serveis de tota mena a l'abast (mèdics, d'oci, culturals, administratius....); mentre que entre els inconvenients trobem amb les dificultats relacionades amb la mobilitat (els col·lapses de cotxes), sostenibilitat ambiental (amb un consum energètic molt elevat) i per últim, el perill de segregació urbana, és a dir, el perill de generar bosses de desigualtats socials entre les diferents àrees urbanes).

El CAMB ha de posar en marxa el govern metropolità i està integrada per tres organismes territorials de gestió: a) Mancomunitat de Municipis (MMAMB); b) Entitat del Transport (EMT)i; c) Entitat Metropolitana del Medi Ambient (EMMA).

149

El sistema urbàLa regió metropolitana de Barcelona

150

El sistema urbàEl plantejament urbanístic

El plantejament urbanístic és l'activitat de planificar com s'ha d'organitzar el desenvolupament de les àrees urbanes i com s'ha d'articular la visa i les activitats que s'hi realitzin. Aquesta planificació és necessària per regular la influència i l'activitat dels diferents sectors interessats a participar en la generació d'espai urbà. Segons la Llei d'urbanisme de Catalunya (març de 2002), el territori es classifica en tres tipus de sòl:

➔ Sòl urbà. Que són els que tenen tots els serveis urbanístics considerats bàsics per la mateixa llei: xarxa viària, xarxa d'abastament d'aigua i sanejament i xarxa de subministrament d'energia elèctrica.

➔ Sòl urbanitzable. Que són els terrenys que plans d'ordenació urbanística municipals consideren necessaris i adequats per garantir el creixement i l'activitat econòmica.

➔ Sòl no urbanitzable. Que és aquell sòl que té un règim especial de protecció, ja sigui per valors naturals, agraris, paisatgístics, de qualitat de vida, etc,

151

El sistema urbàPla territorial de la Generalitat

El Pla territorial general de Catalunya (PTGC) és l'instrument bàsic d'ordenació del territori de Catalunya, la seva planificació i definició de polítiques específiques de desenvolupament i reequilibri territorial. Va ser aprovat per la Llei 1/1995, de 16 de març. Els seus objectius són la definició de:

✔ Les zones homogènies segons el potencial de desenvolupament i la seva situació socioeconòmica.

✔ Els nuclis de població que poden exercir una funció reequilibradora del territori.

✔ Els espais naturals a conservar.

✔ Les terres d'ús agrícola o forestal d'especial interès que s'hagin de conservar o ampliar.

✔ Els emplaçaments idonis de grans infrastructures (transport, sanejament i equipaments d'interès general).

✔ Els àmbits d'aplicació dels Plans Territorials Parcials, definits per agregació de comarques.

152

El sistema urbàEl sistema urbà català: els agents urbans

Els agents urbans són:

✔ Els propietaris del sòl. Són els que intenten aconseguir que als nous espais urbans es creïn finques de la seva propietat, i així poder aconseguir el màxim de benefici.

✔ Els promotors, les immobiliàries i les empreses financeres. Centren la seva activitat en la construcció, la venda i el lloguer d'habitatges, locals comercials i naus industrials, per tal d'obtenir rendiments del seu capital.

✔ El propietaris d'empreses industrials que també es consideren agents urbans ja que quan prenen la decisió de portar les seves fàbriques des dels vell espais industrials de l'interior de la ciutat cap els nous polígons de la perifèria estan alliberant terrenys que poden resultar molt útils a altres agents.

✔ Els ciutadans i ciutadanes pressionen per que es creïn les seves necessitats col·lectives.

✔ Els organismes públics – ajuntament i Generalitat- que com a representants del conjunt de la ciutat o del país tenen la responsabilitat de decidir quins usos es donen al sòl i quina orientació ha de prendre el creixement urbà.

153


Copia les preguntes i respon-les a la llibreta:1. Com és la jerarquia urbana catalana?

2. Quins avantatges i inconvenients té l'Àrea Metropolitana de Barcelona?

3. Què és el plantejament urbanístic?

4. Per què les ciutats perden població a Catalunya de 1975 a 1996?

5. Quins són els objectius de la PTGC?

6. Qui són els agents urbans?

154

EL SISTEMA URBÀCAP UN MÓN DE CIUTATS

Tema 2.4

155

El sistema urbàLes ciutats del sud

Les Ciutats del Sud (A. Central i del Sud, Àsia, Àfrica...) presenten característiques semblants per la situació social i econòmica.

Són ciutats en expansió (èxode rural, gran creixement vegetatiu). Ara bé, el creixement és desorganitzat:

✔ Manca planificació

✔ Manquen equipaments i infraestructures

✔ Materials pobres

✔ A la perifèria, barris d’autoconstrucció (favelas, ranchitos, bidonvilles...)

La divisió social de l’espai urbà és molt clara. Hi ha una gran segregació. El centre, històric i de negocis, els barris residencials, la perifèria... són món separats.

156

El sistema urbàLes ciutats del sud

Faveles a Rio de Janeiro i Bidonvilles a Dharavi

157

El sistema urbàEls problemes urbans: medi ambient

Cal millorar les ciutats i adaptar-les al futur. Actualment, ocupen poc més d'un 2% de la superfície terrestre, tot i que consumeixen el 75% dels recursos. En un futur s'incrementarà la població urbana i el consum de recursos. Cal remarcar que, en algunes zones el creixement serà descontrolat, la qual cosa agreujarà encara més els problemes per al medi i la salut humana.

Caldria millorar la gestió de l’aigua, els residus i el transport, i la planificació urbanística. És a dir, hem de cercar una ciutat sostenible.

Aquesta demanda ja es va fer el 1996 a Istambul, en la Conferència de l’ONU sobre assentaments urbans (Hàbitat II). Com sempre, els problemes són la manca de recursos (sobretot al S) i la manca de voluntat política.

Els problemes urbans són arreu, però es visualitzen més en els països del sud.

158


El microclima urbà o illa de calor urbana (el seu efecte principal) és un tipus de microclima que es dóna sota qualsevol tipus de clima com a conseqüència directa de la urbanització d'un territori. La naturalesa de cada microclima urbà varia segons estiguin constituïdes les àrees urbanes, i depèn de la presència o no de grans superfícies d'espais oberts, rius, la distribució de les indústries i la densitat i altura dels edificis. En general les temperatures són més altes en les zones centrals i gradualment davallen cap als suburbis, la precipitació augmenta i el vent s'altera i disminueix.

159


Factors que interaccionen per a la formació d'una illa de calor

✔ L'emissió (i reflexió) de calor des d'edificis industrials i domèstics.

✔ L'absorció per part del ciment, maons i asfalt de calor durant el dia, i la seva emissió a la baixa atmosfera a la nit (s'ha de tenir en compte que el ciment pot emmagatzemar 2.000 vegades més calor que un volum equivalent d'aire).

✔La reflexió de radiació solar pels vidres dels edificis i les finestres. Els centres d'oficines d'algunes àrees urbanes poden tenir uns albedos (proporció de llum reflectida) bastant més alts.

✔ L'emissió de contaminants higroscòpics des dels cotxes i les indústries pesants actuen com nuclis de condensació que originen núvols i núvols baixos de contaminació (smog) que poden atrapar la radiació.

✔ L'absència relativa d'aigua en les àrees urbanes significa que s'ha de fer servir menys energia per evapotranspiració i per tant n'hi ha més per escalfar la baixa atmosfera.

✔ L'absència de vents forts fa d'una banda que no es dispersi gaire calor i de l'altra que no vingui aire més fresc de les àrees rurals i suburbanes adjacents.

✔ En el cas de les temperatures diürnes varien menys respecte les zones no urbanes que les nocturnes." Per exemple, Moreno-Garcia (Int. J. Climatology, 1994) va trobar que Barcelona era 0.2 °C més fresca per a les màximes diàries i 2.9 °C més càlida per les mínimes diàries que una estació meteorològica rural propera.

160

El sistema urbàEls problemes urbans: socials

Problemes socials en les ciutats del Nord:

✔ Destaca la decadència i pobresa urbanes, evidenciades en el deteriorament dels centres històrics i de determinats barris.

✔ Les classes altes volen sortir buscant altres models de vida, els barris es degraden, els habitatges també, la població s’envelleix, es fan nuclis de població amb menys recursos...

✔ La pobresa urbana afecta un 20% població (sobretot dones grans). Sovint la pobresa s'acompanya amb d'altres problemes socials (atur, drogoaddicció, sense sostre ...).

✔ És allò que es coneix com a Quart Món.

161


162


Problemes socials en les ciutats del Sud

Destaquen els ravals perifèrics d’autoconstrucció (cinturons de pobresa), on hi viu entre el 30% i el 60% de la població urbana del sud (el 70% videndes del Sud són tècnicament il·legals).

Aquí, els problemes són més greus i més palpables:

✔ Manca de serveis bàsics (aigua potable, clavegueram, recollida de residus ...)

✔ Congestió (la manca de planificació dóna un creixement caòtic)

✔ Problemes socials

✔ Manca d’higiene (major incidència de les malalties)

✔ Increment del riscos naturals (s’instal·len habitatges en llocs poc apropiats)

163

El sistema urbàEls problemes urbans

Tràfic: El transport urbà, majoritàriament és l’automòbil privat és greu problema. El trànsit és caòtic a les ciutats i la xarxa viària és limitada. Problemes obvis en l’aparcament, tot i la construcció de parkings (alguns promocionats públicament) i zones blaves, grogues i verdes.

La vulnerabilitat: A mesura que es fan més grans les ciutats es tornen més vulnerables. Resulta més fàcil paralitzar-les a nivell tècnic (errada tècnica), a nivell polític-tècnic (vaga) i a nivell polític (violència terrorista).

Manca de recursos econòmics: És un problema creixent. El funcionament d'una gran ciutat comporta grans despeses. La rururbanització (convertir zones rurals en urbanes) ha comportat una disminució d’ingressos, mentre les despeses no s'aturen.

La segregació social: el creixement de les ciutats comporta una segregació social (segons les característiques econòmiques, socials o culturals) i espaial molt marcada, que genera diferents identitats culturals, sovint en conflicte. La segregació social fa que existeixin diferents barris segons la renda. Els més desitjables tenen habitatges de major preu, i per això hi viuen rendes més elevades. Apareixen els Guettos i les àrees degradades.

Els residus urbans (RSU): són els dels domicilis particulars, comerços, oficines i obres menors dels habitatges.

164

El sistema urbà Solucions als problemes urbans

Algunes solucions al tràfic: Construir noves infraestructures, com rondes, circumval·lacions,....També hi ha zones exclusives per vianants. Reduir els automòbils i apostar pel transport públic. Construcció de carrils VAO

Contaminació: fer-ne ús del transport públic, apostar per les energies renovables, l'ús de la bicicleta, fer peatonals els centres històrics (de plànol irregular), etc.

Segregació social: per evitar-lo cal que les ciutats confiïn en el sistema de “benestar social” per poder fer un repartiment equitatiu de les seves riqueses i serveis.

Solucions als residus urbans seria la recollida selectiva de residus que implica la separació i tractament dels residus que es generen, per poder aplicar les 3 RRR (Reciclar, Reduir i Reutilitzar).

Gentrificació: concepte encunyat al 1964 per la sociòloga Ruth Glass es refereix als processos derevitalització i renovació urbana que tenen lloc a les àrees central urbanes: mentre que les classesmitjanes retornen al centre de la ciutat, abans degradat, els antics habitants de rendes més baixesmarxen a la perifèria (gent acomodada, gentry en anglès).

165

El sistema urbàTendències actuals de les ciutats

Les ciutats estan vivint un procés de canvi i transformació continu. El creixement de la població porta l’expansió urbana fora de l’àmbit territorial, i apareix el fenomen de la periurbanització. Aquest fenomen dóna lloc a ciutats disperses o difuses, així com també a la rururbanització: creixement urbà cap al medi rural .

El creixement de la perifèria => construcció de circumval·lacions, autovies, aparcaments,.... degut a la distància entre el lloc de residència i el de treball

Una altra tendència és la reconversió dels espais industrials a causa de la progressiva terciarització de l’economia (aparició de polígons industrials i reconversió dels edificis en habitatges, parcs, centres comercials, piscines,...)

També apareixen nous centres financers, comercials o administratius, fora les ciutats, substituint les que hi havia en els centres històrics.

Les ciutats potencien el patrimoni natural, historicoartístic, serveis culturals, oci,...

166


Copia les preguntes i respon-les a la llibreta:1. Quina diferència hi ha entre les ciutats del 1r món i les

del tercer món?

2. Què és el quart món?

3. Quins són les problemes de les ciutats?

4. Quina diferència hi ha entre un guetto i un àrea degradada?

5. Busca informació sobre la ciutat brasilenya de Curitibia.

167

El sistema urbàReflexió: anem cap a un món de ciutats

La tendència de la població mundial és créixer i anar a viure a les zones urbanes. Podem dir que cada cop més, anem cap un món on les grans presses de decisions polítiques i econòmiques es fan a les ciutats.

Bloc 4 poblacio i sistema urba

Education

Transcript of Bloc 4 poblacio i sistema urba